L'entorn agroalimentari a Catalunya

• • LINTORN RGRORLIMENTRRI R CRTRLUNYR YVONNE COLOMER; RAMON CLOTET Direccib MBA en Empreses AgroolimenLbries; Fundocib Bosch i Gimpero (UB) ESPRES de situar la complexa estructura d'empreses de produccio i serveis a traves de la qual el consumidor satisfy lee seves necessitate alimentyries, I'autor fa una amplia anylisi de quina es la situated a Catalunya, amb una gran proliferated de Jades de deferents fonts. 1. EL MON DEL PRODUCTE ALIMENTARI Alimentar-se es Tunica activitat humana absolutament imprescindible en qualsevol circumstancia. Aquest fet es fruit d'una necessitat biologica individual i permanent, i aquesta situacio marca d'una manera especifica tot el seu entorn economic i social. Cal recordar que el pas de la busqueda diaria de ('aliment de ('home primitiu al cultiu i la ramaderia i a lee primeres formes de conservacio varen permetre que ('home pogues disposar de temps Iliure i avan^ar en el seu desenvolupament. Per tant, I'activitat social (i economica) entorn de ('aliment es pot considerar de lee primeres en la historia de la humanitat. Avui aquest entorn s'ha tornat complex i a causa d'aquesta complexitat moltes vegades el veiem fragmentat i en tenim una visio partial. Si el volem veure des d'un punt de vista global, cal estudiar tota I'adivitat a patter del punt fonamental que es el fet de cobrir la necessitat biologica de I'individu i globalment la de la comunitat, es a der, en termes de mercat fixar-nos en el consumidor, que es el que dona Iloc a tota la cadena productiva i al flux de lee mercaderies (producte). Els canvis socials continuats al Ilarg de la historia, -entre els quals podem considerar, tom abasics, la necesitat etica (i politica) d'aliments per tots la poblacio en quantitat i qualitat, el continu augment de la poblacio urbana (Quadre 1), la disminucio continuada del temps disponible per preparar els aliments a la Ilarhan conformat una estruc- 1950 1960 1970 1 1980 1990 I 2000 1 2010 I 2020 Regions desenvolupades 447, 3 571,4 697, 9 798,2 877, 2 949, 9 1011,4 1063,4 53,8 60, 5 66,6 70,2 72,5 74,4 76,0 77,2 Regions en proces de 286,9 460,1 673,2 965,9 1357,1 1902, 7 2611,5 3424, 8 desenvolupament 17,0 22,2 25,4 29,2 33,6 39,3 46,2 53,1 Total mundial 734,2 1031,5 1371,1 1764,1 2234,3 2852,6 3622,9 4488, 2 29,2 34,2 37,1 39,6 42, 6 46,6 51,8 54,7 TECA tura complexa d'empreses de produccio i serveis a traves de la qual el consumidor satisfy les seves necessitats alimentaries. En el Quadre 2 s'intenta explicar com avui el consumidor rep el seu aliment. Hi ha tres grans grups que es poden definir totalment com empreses agroalimentaries: - La produccio (agraria/ramadera/pesquera) i la primera transformacio. - La industria de segona transformacio. - Les industries de restauracio i catering social. L'activitat productora de les dues primeres la rep el consumidor a traves de la distribucio en les seves multiples formes. Les terceres son de servei directe. Pero entorn d'aquesta activitat primaria, hi ha un conjunt d'activitats economiques productives que definim en tres grans grups: - Productes complementaris. - Envasos i embalatges. - Equips industrials. que, si be les empreses productores no han de ser forcosament alimentaries I'especificitat del sector, les seves regulacions legals especifiques sobre ingredients, aditius, aromes, material d'envas i disseny higienic, fa que aquesta activitat estigui totalment Iligada a les situacions de consum i especificacions legals del producte alimentari. El mateix es pot dir de la distribucio. Aquesta xarxa d'activitat empresarial que fa arribar ('aliment al consumidor esta situada en un entorn global que tambe cal considerar. En el Quadre 3 es descriu simplificadament aquest entorn. Es el que correspon a qualsevol activitat economica humana pero sobre la qual incideix d'una forma especifica la condicio de necessitat biologica. La necessitat biologica obliga les administracions a definir una politica agroalimentaria per assegurar el subministrament en els diferents principis nutricionals (proteines, greixos, glucids, fibra, vitamines, etc.). Aixo vol dir influencia politica sobre preus, prioritat d'activitats i programes de recerca i innovacio. Una consequencia d'aquesta accio sumada a la preocupacio de l'estat del benestar dona Iloc a un altre factor global a tenir en compte: la legislacio tecnica alimentaria, tant internacionalment (CODEX) com de la UE, com de la resta de nacions. Tot aixo porta un complex sistema legislatiu i de control. Si be quan hi ha la necessitat biologica cal un assegurament basic global i en aquest aspecte es pot afirmar que el consum alimentari es permanent, la mateixa exigencia biologica li fixa un maxim. El consum energetic alimentari no pot passar de certs limits sense que esdevingui una alteracio patologica. Per tant, a diferencia de les altres activitats economiques, malgrat que to un minim assegurat, tambe to un maxim global que no es pot superar independent del poder adquisitiu. Per tant, arribada aquesta situacio, els subministradors del consum alimentari es disputen una quantitat limitada d'energia/per- Productes complementaris V. Primers Segona transformacio Productes transformacio intermedis industrials Additius Aromes Productes auxiliars Produccio primaria AG R. RAM PESCA N CD Especificament alimentari Envasosi embalatges Distribucio Restauracio Equip industrial ------4 Catering social • • TECH W • • sona. En la situacio de saturacio es dona una preocupacio social per la relacio aliment/salut, i la industria alimentaria es troba amb una demanda especifica que Ii exigeix dels productes, a mes de valor nutricional, qualitat sensorial i seguretat, -la presencia de factors funcionals en I'aspecte de la salut-, i aixo vol dir no sols potenciar la imatge de marca, sing tambe desenvolupar mes competitivitat tecnologica i innovacio a fi de satisfer els desitjos de cada consumidor. Finalment, el quart entorn es el mes general de tota activitat economica. Ens referim al comers internacional. Si be aquesta activitat sembla la mes inespecifica tambe presenta certes peculiaritats. En primer Iloc, el naixemente del comers internacional d'aliments ha anat Iligat a les noves tecnologies de conservacio i transport i d'aixo fa escassament cinquanta anys. Per altra banda, la tedrica Ilibertat de comers signada a Marraqueix el 15 abril (Organitzacio Mundial de Comers) to en el mon alimentari el protocol SPS sobre els controls de seguretat sanitaria agroalimentaria. Encara que es basen en criteris cientifics, mes d'una vegada son utilitzats com a barreres tecniques per al comers internacional. Legislacio Alimentaria Politica agroalimentaria -^ • Produccio primaria/preus • Formacio • Recerca Tecnologia Innovacio Imatge Demanda (entorn cultural i economic) Dins d'aquest entorn descrit en el Quadre 3 es mouen organitzacions internationals que intenten conciliar positions contraries i desenvolupar estrategies de futur. Se citen com a mes emblematiques i properes: • En /'area de produccio i economia, FAO (Food and Agricultural Organization - Nations Unides (UE) PAC (cal remarcar que la produccio agroalimentaria es Tunica activitat economica amb un organisme especific a les NU). • En I'area de la legislacio i la salut, Comite mixt FAO/OMS (CODEX) Comite Cientific per als Aliments (UE). • En ciencia i tecnologia (+ nutricio), IUFOST (International Union of Food Science and Technology), EFFOST (European Federation of Food Science & Technology). • En 1'organitzaci6 empresarial, CIAA (Confederation des Industries Agro-ali- mentaires de la CEE). • En les tecniques de gestio especifica, IAMA (International Agri-business Management Association), AIEA (Association Internationale d'Economie Alimentaire et Agro-Industrielle). 2. SITUACIO A CATALUNYA S'intenta fer una aproximacio a la realitat catalana de I'entorn genericament descrit. No de totes les fases del sistema s'ha trobat el mateix grau d'nformacio. Hi ha diverses mancances que creiem que s'haurien de corregir en benefici d'un coneixement millor de la situacio. En els sectors no especificament agroalimentaris moltes vegades no es disposa de Jades fiables del percentatge que s'hi dedica, per altra banda, en molts casos no hi ha Jades del balanc, input/output respecte a la resta de I'estat i de ('estranger, i finalment, les estadistiques presenten certes confusions conceptuals com la inclusio del tabac junt amb els aliments, I'explotacio forestal amb I'agricultura o mantenir el concepte NORESTE (Catalunya, Arago, Balears) en les dades estadistiques del MAPA (Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentation). La creixent creacio d'associacions catalanes especifiques en facilitara un coneixement mes exacte en el futur. Produccio primaria La incorporacio a la UE ha fet entrar la nostra produccio en un nou entorn: la politica agricola comuna (PAC), i -per tant un mercat unit- i, afegida a aquesta la internacionalitzacio derivada dels acords del GATT ( Organitzacio Mundial de Comers). MI TECH A causa del fet que I'estructura catalana es clarament orientada a la industria i als serveis el pes relatiu de la produccio agricola, ramadera i pesquera es petit (al voltant del 1,9 % del PIB catala) de totes maneres en valor absolut no es despreciable. Dins Pentorn de les noves situacions la produccio final agraria de Catalunya va arribar a 455 Mi- Ilards de Pta. el 1994. A mes a mes, cal dir que I'estructura productiva del nostre sector primari es ben diferent de la de la resta de I'estat i s'assembla mes a la de la major part d'estats membres de la Comunitat: un 59,7 % de la PFA (produccio final agraria) correspon a produccions ramaderes, mentre que tan sols un 37,1 % les agricoles i un 3,2 % a altres. Aquesta ramaderia es concentra unicament en el 28,3 % de les explotacions. Les principals produccions dins la PFA global catalana (1995) son, per ordre d'importancia, el porqui (26,9 %), la fruita fresca (11,4 %), el vaqui de carp (11,3 %), I'aviram (9,8 %), les hortalisses (6,7 %) els cereals (6,5 %), la Ilet (4,9 %), el vi (4,5 %) i els ous (3,6 %). Amb menys d'un 2 % de la PFA trobem l'oli, les flors, les patates, l'ovi, els conills i els productes forestall, entre altres. Tenim, doncs, una agricultura molt diversificada i de fort caracter intensiu, amb predomini de la ramaderia estabulada i I'agricultura de regadiu (que ocupa un 20 % de la SAU (superficie agraria util). Malgrat aquesta realitat, no podem oblidar la importancia economica d'algunes produccions de secs (v. gr., I'oli, la vinya o l'ovi). Cal dir que algunes produccions enregistren en els darrers anys una continua perdua de pes dins la PFA: la Ilet, aviram i ous. Pei que fa a la pesca, les captures realitzades a les costes catalanes (incloent diversos tipus de piscifactoria) van representar 47.179 tel 1990, amb un creixement fins el 1994 (66.322 t), davallant a 63.148 t el 1995. Degut a la gran demanda (Catalunya to un deficit cronic en peix, i a I'any 1993 la capture propia representava el 19 % del consurn en peix fresc i el 18 % en marisc), els experts diagnostiquen una sobreexplotacio dels recursos amb greu problematica si no to Iloc un replanteig tant a nivell tecnic -tal com les parades biologiques, el control de la flota, les tecniques de les capturescom a nivell de mercat potenciant la identitat del producte fresc. Fruit de tota aquesta problematica la Generalitat i el sector esta preparant el «Llibre blau de la pesca» amb l'objectiu de fer un diagnostic a fons sobre aquesta activitat primaria a Catalunya. El document previst per finals de 1997 intentara fixar els objectius que caldra seguir a mig i Ilarg termini. El nombre de persones acupades en el sector de produccio primaria es de 377.800 persones. El 80 % de la produccio es gestiona a traves de cooperatives. De totes maneres la situacio de cara al futur no es gens clara si no tenen Iloc grans canvis estructurals. Cal considerar el baix pes de I'agricultura en el PIB, que la renda global del sector, a pta. constant, s'ha reduYt des de I'adhesio a la UE (en 9,6 punts), els alts indexs d'envelliment dels titulars de les explotacions (55 % amb mes de cinquantacinc anys), que el 41 % de les explotacions no assoleixen la renda mitjana del sector agrari, i a causa de tot aixo nomes el 22,6 % de la ma d'obra agraria es pot dedicar a temps complet a la seva activitat. Its evident que el sector de produccio primaria, en el nou entorn definit de PAC i Iliure comers, to uns condicionaments que ja comencen amb I'estructura agronomica i de superficie del pals, pero per altra banda, a part de la funcio meramente productiva hi ha una funcio de proteccio a la degradacio del territori i de I'equilibri de poblacio. Per tant, tota politica agroalimentaria ha de considerar, per al sector productiu primari, tots aquests altres factors. Industries de primera transformacio S'enten per industries de primera transformacio aquelles que reben els productes agraris, ramaders o pesquers del sector de produccio primaria i els condicionen per la seva venda com a materia prima per a altres industries o per a la utilitzacio directa del consumidor com a ingredient per preparations culinaries. (Encara que la produccio de vi no correspon a aquesta definicio, esta inclosa tradicionalment en aquest sector). El grau d'activitat expressada en la facturacio d'aquestes empreses i el seu personal ocupat el tenim per sectors en el Quadre 4. Aquestes empreses es localitzen primordialment al Barcelones (13,2 %), al Segria (12,3 %) i al Girones (7,2 %) i sols el 47,2 del producte es subministrat com envasat. En la seva estructura economica les materies primeres representen el 60 % de la xifra de vendes i el consum energetic se situa a 54,6 kwh/t. TECH • • M • Globalment, un 27 % de les empreses no to cap sistema de control de qualitat. El percentatge de titulats superiors es el 4,2 % sobre la plantilla (9,4 % total de titulats universitaris), destinant-se a formacio 524 Pta/1M vendes. En el Quadre 5 s'indica la destinacio de les vendes. El pressupost destinat a comunicacio es del 0,7 % sobre el total de vendes (0,2 % en cooperatives). La rendibilitat financera (beneficis despres de tributs/recursos propis) es del 6,4 % i I'economica (beneficis abans d'interessos i tributs/actiu total) es del 7,4 %. Segona transformacio Les empreses de segona transformacio produeixen productes finals que es poden Vendes Primera transformacio ( 106 Pta ) % Person. % sector carps d'abast 374.092 24,7 12,613 32,9 empreses multisector 248.058 16,4 5.636 14,7 sec. alimentacio animal 236.478 15,6 3.489 9,1 sec. (lets i derivats 148.513 9,8 3.680 9,6 sec. empreses enologiques 148.221 9,8 4.984 13,0 sec. fruites i hortalisses 125.789 8,3 3.067 8,0 sec. olis i greixos 85.142 5,6 997 2,6 sec. empreses farineres 52.648 3,5 460 1,2 sec. empreses pesqueres 41.698 2,8 1.112 2,9 sec. carps no d'abast 38.919 2,6 1.764 4,6 sec. arros 13,964 0,9 383 1,0 sec. ous i ovoproductes 2.468 0,2 115 0,3 Total primera transf . 1.515 . 990 100 , 0 38.300 100,0 definir com obtinguts per processat d'una o varies materies primeres del sector de primera transformacio. En aquest cas presenten el nivell d'activitat en facturacio i personal ocupat per diiferents sectors en el Quadre 6. La segona transformacio alimentaria to una forts concentracio comarcal: entre el Valles i el Barcelones hi ha el 53,8 % de les empreses. En la seva estructura economica les materies primeres representen el 33 % de la xifra de vendes i el consum energetic Vendes Segona transformacio (106 Pta ) % Person. % empreses multisector 192.592 28,1 8.039 26,2 panificacio fina, pastiseria industrial i galetes 105.991 15,4 6.987 22,8 confiteria de sucre i xocol. 45.367 6,6 2.011 6,6 gelats 42.633 6,2 1.668 5,5 snacks, patates fregides i productes aperitius 24.364 3,5 840 2,7 cafe i infusions 20.615 3,0 635 2,1 plats preparats 19.714 2,9 1.085 3,6 productes dietetics 19.035 2,8 987 3,2 brous i sopes 17.338 2,5 819 2,7 pastes alimentoses 12.448 1,8 589 1,9 masses congelades 10.310 1,5 855 2,8 altres 9.611 1,4 540 1,8 salses, condiments i espec. 1.190 0,2 52 0,2 aigues i begudes refresc. 70.455 10,3 2.444 8,0 cerveses 67.301 9,8 2.339 7,6 licors i beg. espirituoses 27.411 4,0 754 2,5 Total segona transfor . 686.375 100 , 0 30.644 100,2 Total segona transformacio Font : Dep. Agricultura, Ramaderia i Pesca - Direccio General Produccio i Investigacio Agroalimentaria BECEDOS Food Consultancy - 1995. resta d'Espanya r comers intracomunitari pa*isos tercers Font : Dep. Agricultura, Ramaderia i Pesca - Direccio General Produccio i Investigacio Agroalimentaria BECEDOS Food Consultancy -- 1995. MI TECH se situa a 581,6 kwh/t, tenint el 94 % de les empreses to un sistema de control de qualitat de ingredients i producte final. EI percentatge de titulats superiors es de 5,8 % sobre la plantilla (12,7 % total de titulats universitaris), destinant-se a formacio 1.100 Pta/M. vendes. En el Quadre 7 s'indica la destinacio de les vendes. El pressupost assignat a comunicacio es del 3,75 % (per al grup d'empreses multisedoriafs es el 6 %). La rendibilitat financera se situa al 9,5 i I'economica al 10,4 %. Hi ha una forts presencia de capital estranger (25 % de les empreses), especialment implantat en les grans companyies. Les empreses de segona transformacio estan agrupades en associations sectorials que cobreixen tot I'Estat. Degut al pes especific de Catalunya, la majoria resideixen a Barcelona i formen I'estructura de la FIAB (Federation Espanola de Industrial de la Alimenta^ion y Bebidas -Madrid) que a la vegada connects amb la CIAA. A nivell territorial existeix AIABECA (Associacio d'Industries d'Alimentacio i Begudes de Catalunya - Barcelona), actualment amb una certa crisi d'identitat i objectius, que cal superar. POSICIO GLOBAL DE LA INDUSTRIA AGROALIMENTARIA Considerant la sums del que hem definit com a primers i segona transformacio tenim el nucli central industrial del sistema alimentari, que es defineix com a industria agroalimentaria (IAA). En valors absoluts I'agro-in- diastria, sports el 63 % del valor afegit brut del conjunt del sistema agroalimentari catala; representant, respecte al conjunt de la industria catalana el 17,62 % de la produccio bruta total, el 12,97 % del seu VAB. Es tracts doncs d'un dell primers sectors productius de Catalunya. Pero si comparem la nostra posicio, relacionada amb Europa en dos parametres significatius: el % de gent emprada en el sector (impacte social) i la competitivitat expressada com a valor de la produccio (a preu de vends) per empleat (Quadre 8) poden fer-se ell comentaris: - La competitivitat de les IAA catalanes es de I'ordre de quasi el doble de la de la rests de I'Estat. - Els paisos europeus petits son ell de competitivitat mes alts. -Catalunya (31,9) encara esta Iluny del rendiment assolit per Irlanda (51,3) i Holanda (48,1). - La participacio de la poblacio en les activitats de les IAA se situa en tercer Iloc. - Les IAA son doncs importants a Catalunya, peril hi ha un repte de millora de competitivitat (tecnologica i de gestio) si es vol que no perdi la seva influencia. Es obvi que a mes dell problemes especifics n'hi ha d'estructurals globals. PRODUCTES AUXILIARS • Adobs ( produccio primaria) Catalunya genera excedents iinicament en la produccio d'adob potassic (mines de la conca del Llobregat) encara que ell adobs com- ILL I Q a I JU =L3 win, [M-1r.111Mr ==-,. • • Irlanda Holanda Belgica Italia Fran4a Dinamarca Aleman. Catalunya Regne Unit Espanya Grecia Espanya (exc. Cat.) Portugal Habitants (milions) 3,54 15,1 10,0 57, 50 57,5 5,2 81,0 6,1 58,0 38,5 10,1 32,4 9,8 IAA • Em{Meats 42.052 120.473 64.760 191.209 367.159 63.152 460.348 68.944 508.510 343.167 48.813 274.223 74.078 • Xifra de vendes (millars Pta.) 2.159,0 5.796,8 2.929.0 884,20 16.343,6 2.588,9 16.999,0 2.202,0 12.108,0 6.952,8 972, 5 4.750,8 1.202,9 Relacib: • %poblacio en IAA 1,19 0,80 0.65 0,33 0,64 1,22 0, 57 1,13 0,88 0,89 0,48 0,85 0,76 •competitivitat (Milions Pta. vemia/empleat) 51,30 48,1 45,2 44,90 44, 5 41,0 36,9 31,9 23,8 20,3 19,9 17,3 16,2 TECH • • postos es fabriquen totalment a la resta de I'Estat. Hi ha una producci6 de sulfat am6nic. (70.000 t, ('any 95) a Tarragona. Expressat en nutrients, Catalunya consumeix 79.250 t de nitrogen (el 8,7 % del consum de I'Estat), 34.310 t de P2 Os (el 6,74 %) i 56.118 t de K20 (el 13,5 %). El valor del consum a Catalunya es de 11.500 M. Pta. (1991). (Dades de I'Asociaci6n Nacional de Fertilizantes [ANFE] Madrid). • Fitosanitaris (Produccio primaria) La facturaci6 de fitosanitaris a Catalunya va representar 7.700 M Pta. (1995) (el 10,7 % de la facturacio de tot I'Estat). (Dades I'Asociaci6n Empresarial para la Protecci6n de las Plantas [AEPLA] - Madrid). Encara que hi ha una forta implementaci6 d'empreses productores i formuladores a Catalunya no hi ha dades at respecte ni sobre la balanca comercial tot i que I'opini6 dels experts del sector es que I'intercanvi amb ('exterior es petit. • Productes de neteja i desinfeccio ( IAA +restauracio + catering social) S'estima que el 75 % de les industries d'aquesta activitat estan radicades a Catalunya. La produccio en tot I'Estat es autosuficient i el balanc comercial amb ('exterior es minim. El volum de negoci a Catalunya es de 810 M Pta. per les IAA i de 1.280 M Pta. per restauraci6 i catering social. En total una xifra de vendes de 2.090 M Pta. • Additius i ingredients complementaris (IAA) El consum d'aquest tipus de productes per les IAA es a Catalunya de 100.000 M Pta. (1994). La producci6 pr6pia s'estima al voltant del 10 %. La resta prove significativament de fora de I'Estat (resta d'Espanya aprox. 3 %). Es produeixen excedent de goma de garrofi i d'edulcorants intensius (sacarina i ciclamat). Els tipus d'activitat i la valoraci6 qualitativa de la seva presencia fora de Catalunya es d6na en el Quadre 9. La participaci6 estrangera en aquest sector se situa en el 61 % i es quasi total en les grans empreses. (Dades de I'Asociaci6n de Fabricantes y Comercializadores de Aditivos [AFCA] Barcelona. • Aromes El valor del consum d'aromes alimentaris se situa a Catalunya al voltant de 5.000 M Produccio en additius ali Nombre d'empreses mentaris = Estimacio de capacitat exportadora edulcorants 1 +++ colorants 4 + espesseidors 3 ++ emulsionats 3 + acids organics 1 ++ sals 5 ++ altres 6 + TOTAL 23 Pta. Existeixen quinze empreses catalanes amb debil capacitat exportadora. La majoria de les establertes son de capital estranger, poques sintetitzen components amb la qual cosa la major activitat industrial se centra en la barreja de components actius. Equip industrial / envas i embalatge PRODUCC16 PRIMARIA Pel que fa a la maquinaria pesada, (tractors, recolectors, etc.), Catalunya no to produccio i tot es importat. En tot altre tipus d'equip la producci6 total s'estima en 15.000 M Pta. (1995) i n'exlporta a fora de I'Estat un 27 % aprox. (4.000 M). De totes maneres aquesta area es encara deficitaria en el balanc comercial catala ja que la seva taxa de cobertura es de prop del 70 %. Aquest sector es dinamic i en aquest moment s'esta organitzant I'Associaci6 Catallana de Fabricants de Maquinaria Agricola, cosa que permetra coneixer dades mes exactes. INDUSTRIES AGROALIMENTARIES (PRIMERA I SEGONA TRANSFORMACIO) Quan es parla de maquinaria per a les IAA s'acostuma a distingir entre equip de proces i equip d'envasat (i aquest fet es reflecteix en les organitzacions empresarials i en les fires sectorials). ME TECH En el sector de proces el nombre d'empreses catalanes manufacturadores d'equip per a les IAA es al voltant de 100. La seva facturacio global (per ales IAA) es pot estimar en 17.500 M Pta. (1995) i es distribueix aprox. en un 17,5 % que es ven a Catalunya, un 17,5 % a la resta de I'Estat i un 65 % s'exporta. El grau de «nacionalitzacio» dels equips de les IAA s'estima en un 50 % de mitjana i es especialment alt en equips per a ('industria carnia, equips de fred i equips complementaris de les grans instal-lacions de proces. En el Quadre 10 donem amb mes detail el valor i la taxa de cobertura d'exportacions/importacions (Catalunya - altres paisos) per als deferents sectors de I'activitat agroalimentaria. A part de les oscil•lacions anuals i per sectors es constata una sostinguda importancia de la produccio catalana dels equips per a la industria carnia i xocolatera, activitats de transformacio molt implantades a Catalunya. Es evident una sinergia entre el fort creixement d'un sector (mercat, inversions, desenvolupament) i I'entorn d'empreses de subministrament. Tambe es EXPORTACIONS IMPORTACIONS TAXA DE COBERTURA Sector IAA 1994 1995 1994 1995 1994 1995 pa i pastisseria 1.169 1.165 2.264 3.154 52 % 37 % industria carnia 2.713 2.743 1.284 1.577 211 % 174% xocolates 929 872 142 370 654% 236 % olis 326 SD* 55 SD * 592 % refrigerats/congelats + equip de fred 2.756 3.531 5.124 6.135 54 % 58% tactics 65 4 68 57 96 % 119% conserves 25 35 184 59 14% 59 % begudes 963 37 475 655 203 % 6% sucre 76 8 5 57 1.520% 14% equips diversos complementaris 3.526 2.963 1.650 1.628 214 % 182 % TOTAL 12.548 11.358 11.251 13.692 111 % 83 % *SD: Sense dades dona una taxa de cobertura positiva en els equips industrials complementaris. En ('equip d'envasat i condicionament no hi ha tampoc una organitzacio empresarial especifica. Existeix ASUMA (Agrupacion de Suministradores de Maquinaria para el Envase y Embalaje. Barcelona) i mes dedicada a I'exportacio ENVASGRAF (Asociacion Espanola de Constructores de Maquinaria para Envase, Embalaje, Embotellado y Artes Graficas. Barcelona). El nombre d'empreses a Catalunya que en els seus programes inclouen equip per a les IAA es de 82 (el 75 % de totes les de I'Estat). Les seves vendes a Catalunya son de prop de 17.000 M Pta. El valor de les importacions de ('estranger es d'uns 14.000 M Pta. Per tant, globalment i en equip d'envasat i condicionament, Catalunya to un index de cobertura positiu en aquest moment. La distribucio La distribucio, la forma general de fer arribar els productes alimentaris al consumidor, ha incorporat en els ultims anys les grans superficies distribuidores en perjudici de la botiga tradicional. Inicialment les grans superficies eren practicament dedicades al mon alimentari. Avui en els supermercats aquesta dedicacio es encara de prop del 90 %, mentre que en les grans superficies (hipers) ja nomes es del 60 % (en volum de vendes). A Catalunya la distribucio el 1995 tenia el perfil expressat en el Quadre 11. Les relacions entre la gran distribucio i les empreses de produccio es tensa. Cal esmentar nomes els Ilargs terminis de pagament, la venda a perdues, la presencia de les mar- • • TECA PSI • • ques de la propia distribucio en front de les tradicionals, etc. Les recents Ileis d'ordenacio del comers minorista (Llei 7/1996 i Llei Organica 2/1996) intenta posar ordre en alguns punts d'aquestes relacions. La gran distribucio comenca a publicitar la seva marca amb missatges d'imatge de qualitat. Restauracio i catering social La restauracio es un mon ampli, dificil de quantificar i d'establir-ne parametres estadistics fiables. Entre hotels, restaurants, cafeteries, residencies de tot tipus, etc. el 1989 existien a Catalunya 10.464 establiments que van augmentar a 13.834 el 1993. Es disposen de les Jades de despesa per capita en aquest sector, pero es dificil d'estimar quin percentatge es transferit al sector primari o a les industries agroalimentaries. En aquest cas Them estimat en un 25 %. En I'aspecte conceptual de Iligar la restauracio amb la tradicio culinaria catalana i els nous conceptes tecnics dietetics (com la dieta mediterrania) es de recent creacio l'Institut Catala de la Cuina. El catering social (escoles, hospitals, casernes, presons, etc.) es de creixent importancia encara que el seu valor absolut sigui petit. Les grans companyies estan agrupades en ACERCO (Associacio Catalana d'Empreses de Restauracio Col•lectiva) si be existeixen altres empreses menors fora d'aquest col-lectiu. S'estima que la seva facturacio es de prop de 30.000 M de Pta. i que el percentatge de transferencia al sector primari a les IAA es de prop del 45 %. El consumidor Els consumidors catalans de productes agroalimentaris poden re-adrecar les seves queixes als organismes administratius: Insti- 2.453 Grans superficies (hipersmercat) Supermercats Cash and Carry Botigues tradicionals 44.896 47.457 tut Catala del Consum (Generalitat de Catalunya) i les Oficines Municipals d'Informacio al Consumidor (OMIC). En el sector privat, quant a associacions, I'organitzacio mes important es I'OCUC (Organitzacio de Consumidors i Usuaris de Catalunya). En generals si fern referenda al norribre de reclamacions (sobre els totals inferior al 2 % actualment) la confianca del consumiidor catala en els productes agroalimentaris que consumeix es alta. De totes maneres, aquest es mostra desorientat sobre dues questions que fan reflexionar i que afecten tota I'estructura social: - Els continguts alarmistes de la majoria de les informacions de premsa. - La falta d'una informacio de base adequada (formacio) que permeti interpretar el gran nombre de noticies parcials, i moltes vegades tendencioses, que afecten no sols els productes sing el concepte personal de la nutricio. Es fonamental intentar una macroaproximacio a les tendencies actuals del consumidor catala. En primer Iloc, si el situem entorn de I'Estat, a Catalunya la ingesta energetica es relativament baixa (a nivell d'Estat i de les dades conegudes de consum, la superen significativament el Pais Base (+ 20 %) i la Comunitat de Madrid (+ 16 %), es del mateix nivel que de la Co ,mnitat de Murcia. A nivell ini:ernacional -,s tambe semblant al de QuebEc. Tot aio indica que si en consum global es^em igual que una comunitat mes rica (Qt<-bec) o mes pobre (Murcia), els factors de cultura alimentaria son importants. En segon Iloc, i per explicitar aquest comportament amb totes les dades disponibles i les estimacions descrites s'ha confeccionat el Quadre 12 comparant els valors recollits del 1989 i 1993 per intentar descobrir les grans tendencies (tot en pessetes constants de any 93). Els fets que es mostren son: - La poblacio real consumidora esta estancada. - El consum real tendeix a un cert trasvassament del consum domestic a les formes de restauracio. - El valor transferit finalment ales IAA ha disminuit globalment. - La ingesta energetica ha baixat. - El valor (en Pta.) per unitat energetica consumida ha pujat. De tot aixo podem deduir que la reduccio del consum alimentari per capita no sols ® TECH