Qualitats de l'arbre per plantar

p a de I'a b e a plan a . 1 aques a Si que ja és una aó aplicable a les nos es con'dicions. Les aons d'o d e isioldgic són que an com més es deixi en- elli l'a b e, més g os és el as o n isioldgic que se li p odueix en asplan a -lo. A mesu a que un a b e c eis, les sews a els s'alla gnen i la egió pelosa (la e amen de e minan de I'abso - ció) s'apa a de I'eix de 1':a b e. Vol di aixd que en a enca -lo, com mPs e11 sigui I'a b e m<s a elam queda a en el e eny, el qu~l es pe d a i p o o'ca a as o ns majo s, que exigi 2 ce pe íode pe a ésse eposa i o na I'a b e a la ege ació no mal. Men e que un a b e jo e, pe i , ha ingu emps només de o ma uu espes a elam, mol d'ell a elam i, pelos, el que a l'abso ció, que es a o apilo a en o n de l'eis de l'a b e, que segueix o amb el1 a I'a - enaca -lo, i que a l'éss~ posa de nou dins de e sa, no ha de e. e ex i pacions impo an s, pcden immdia amen epen'd e la no mal ege ació. Demés, Un a b e jo e, pe i , no é an b an.cam pe ésse alla . Aques és un e simul ani del d'escu camen d'a els. 1 cm que no s>ha d'espo ga au , en asplan a -lo ha d'adona -se menys del can i . e , i eempend e de nou la ege ació, amb esul- a s millo s. A a que no s7en eng;i que s1)ia d'accep a solamen la plan a- ció dels a b es més pe i s. Es pod ia cau e en I'e o d'escolli aquells que són d'una pob esa bioldgica, que els a e usables. A c eixemen p opo cional de dos a b es de di e en eda hem d'esca- lli el m& jo e ; és el millo . A eda igual, hem d'escolli el mes c escu : és sens dub e el milla . as un e ben so in obse a que d'una illada ge maua, uns ge mans es desen o ilen mol més ,de p essa que all es, essen sem- p e més u anosos. Fal a a sabe si aixd que ambé s'obse a en un plan e 6s un e passa ge , p oduc e d'un agen o asee a la plan a, o bé és un agen in e n, un ac o pe pe i deseu o llam~ll pa lan en e mes de gene ica. 1 aixd que po se su a a imp ecís en la c eensa de o s els a bo icnl o s com a segu , ou demos a abas amen en expe imen s k s a ia Ci ms Expe imen S a ion de Ri e side $Cal.) (4) en plan acions ,d7a b es del gene e ci us. En ben cuidado$es expe ieneies es dem~~s a que a b es ge mans de plan e , pe d diie en s de amany en plan a -se en el lloc de ini iu, seguien amb sen ma cada di e encia es snys desp &s, en 1920. Nosal es kisi a em aques a es ació en 1921 i pogué em con i ma de u&-u $0 que ha íem llegi . Demw a en un a ens conside abie uns a b es en compa ació als al es, essen g adualmen nzés des- en o lla s i en igual g aduació que ho e en es anys abans en a en- ca -los del i e . L'expe imen e amb un gene e d'a b es, no ha en -hi aó en con a, es po c eu e ésse d'ex ensió a o es les al es especies. Un expe imen de la m,a eixa mena en oli e ,~., el egé em en p o- g és a D.a is (!Cal.) Els esul a s ana en con i man do ma eix. S'ha ien e es amanys : g ans, mi jans i pe i s, i c eixien en la ma eixa espec i a d e enciació. M . H. J. Webbe explica l'expe imien i seu a. les següen s conclusions : 1.-Les lla o s pe a e plan e d'a b es han d'ésse escolli- des d'a b es ben sans, o s i del ipus oigu . 11. -En e el p ime asplan , s'hau an de llenp o s els peus més pe i s, p oba~blemen un 50 %. 111. - To s els peus mesquins no cald ia empel a -los, sinó a enca -los. IV. - Quau els a b es ja empel a s an a plan a -se en ei pun de ini iu, s'hau ia de e una no a ia dels m& g ossos solamen . L'au o de l'expe imn ac a d'explica el e p incipalmen pe un e ,de a iació inhe en a la Ila o , i ben possible Cl'una po- b es~a d'elemen s nu i ius dels co iledons. Les se es conclusiom sóu ígides, pe a da au d'un e segu i expe imen a , $o que cal e al pages que ol plan a a b es és es- colli els a b es més g ossoc a igual a d'eda . És po eplica que no s'ha expe imen a si aques a di e encia de c eixemen 6s sensi- ble du an o a la ida de I'inmdi idu ege al. No hi ha cap aó pe a c eu e el con a i, pe b enca a que no hi os, la di e encia, l'a en- camen de p oducció en els a b es, é no obs an una consi'de able impo ancia econbmica, puix que la a danca a p odui és el maxim incon euieu econbmic pel con eu. Aques da e e ac a , ja en a de pie en el capí ol que pod ia di -se de selecció amb elació a a bo icul u a. Uns quan s al es e s s'han de eni en comp e. En els es udis de a iació in eg a s en els de gene iea que s'han e als Es a s Uni s hi ha queda ben palesa , en so que a e e encia a plan es, que la i iació no solamen po de i a de la lla o , sinó que po eni d'un ,bo ó. Tenen unes poques especies ' ege als, de les quals amb una . aciii a pasmosa n'han de i a pe segmen ació a ie a s ml di e en s unes de les al es. l'e exemple, de la a onja awashing ou Na ela, la n&s sucosa, la de més epu ació a No d-Ad ica, n'hau de i a pe selecció de . bo ons una a onja':amb més de dos cen íme es dlesco $a, e s a can i de la pulpa i enin en l'in eno uns g ills udimen a is, sense es mbs que una ilaga sa celiula de la qual no en aja una go a de suc. És ci a solamen una de les i ies de i acions eali za- des. El p océs es a pe mi ji de selecció dels bo ons de les b an- ques que a ien cap al sen i desi ja i empel an -los sob e peus nous. Aques e , accep a pe a o es les plan es, sois é impo an- cia quan un i e is a se'n ol se i pe a millo a a ie a s, o bé quan una a ie a mol es esa en un país, i p opensa a a ia , ha d'ésse p o egida de desapa ició. Aisí, a Cali d nia, amb la mégamun esmen ada a onja passa aixd da e , i pe a e i a que pe descui un dia la bella quali- a d'aques a b onja es obés desapa eguda, o s els que han d'em- pel a d'ella an a busca bo ious en a b es igila s i posa s a p o a de quali a i p oducció, e a ca ec de l'assnciació nacional de colli e s de a onja. Si es deinos a a ben bé que en ia bo ons d'a b e de mol a . p oducció, s'enca ila a la a iació e s aques a millo a, lla o s ambé ind ia in e es llaplicació d'aques a selecció. Pe o pe a a els expe imen s e s no són ben concloen s. Una selecció que é alo immedia en I'a bon~cul u a econdmi- ca' és la de ia els bo ons o us a pe empel a d'en e els b auqui- Ilons, i b os a, que és de ui a. Aques s bo ons dona an b o ada m6s p opensa i ipida a e ui que cap al e, i aixd &S el que con é. Es aixd an e iden , que alli ningú no pe me I'e o d'empel a amb bo ons de b ob igo osos dels caps deis a b es o bé de xu- clado s del b ancam p incipal. A la ma eixa Es ació Expe imen al de Ci us, de Cali d nia, mié em un a b e a onge amb es empel s .di e en s : l'un d'un b o de ui a, un al e d'un b o e minal, i l'al e d'un xucla- &o . Men e que al cap de dos anys d'empel , el p ime bo ó ja enia ui a, el segon o jus eia b os a de ui a, i el e ce e a no &S que un b o alla ga i igo ós, sense ami icació ni se.. nyals.de uc i i'cació p ope a. un cas ben e iden , de la con eniencia d'empel a només - amb us a de p oducció. Les a ie a s En els ui e s passa més que en les al es plan es el cons an mo imen de a ie a s, que enen impo &njcia come cial. A miés a m&s de les in oduccions de a ie a s d'in e es, o de més alo absolu , bi ha el mo imen p odui pels gus os que el me ca con- sumido imposa. És a di , que no sols hi han can is que siguiu o igina s de la p oducció cap al consum, sin6 que en les ui es n'hi han mol s que la de e minzn pod ia di -se que e del consum cap a la p oducció. De o es mane es, aixd, que en la g an uc icul u a es eu més bé que en la pe i a, s'ha de des ia en dues in ensi a s. Hi ha les ui es que se eixen pe al Cconsum esc. Aques es o men un g up que són les que so eixeu més ma cadamen el can i de a ie a s, els gus os nous que el me ca imposa. La se a més eduida ex ensió, acili a aques es cons au s oscillacions, i, demés, el sob ep eu que pe lo co en aques es ui es po en, a possible un majo a e imen , pe a e p o es en els p oduc- o s. Hi ha un al e g up de ui es, en les quals els can is de a- ie a s són menys eqüen s. Quan una ui a s'indus iali za, és a di , no es consum esca, les a ie a s són mol més es ables. Asques a ma eixa es abili a pe me les g ans es eusions d'una sola a ie a . Aques a es abili a , ul a a ,la manca d'una exigencia cap i- ciosa del me ca , es deu a la majo di icul a d'apa eise una no a a ie a amb a an a ges supe io s "a les de les exis eu s pe a sa- is e a la de e minada indus iali zació de que és objec e. En ui es pe a la indús ia, hem is alla a ie a s de ama 'mundial i que són ises i semblen no sob epassables- pe cap al a. En albe coque s abunda més que cap, el uKoyadn, di .alla ambé ~Blenheimo. Recen men s'es én mol pe I>in e io , en les con a- des d'ai e més se'c, l'albe coque ~Tid ono, p odui pe ells. El p i- me , p in~cipalme i , és el més ap ecia pe al seca ge i conse es. En igue es, enen solamen la Smy na, au en i'ca, pe al se- ca ge. En panses, euen el sul anina (Smy na), el mosca ell i a a in- ' odueixen el uZau en. En p unes, enen, més que es, la p una d'«A,geno. Da e a- men s'es a ob in pas una nascuda#a Cali d nia i que sembla dóna una p una seca de milla quali a que les ins a a conegudes : és !a uSuga" n. 30 En p 6ssecs hi ha m& ba ija-ba seja. Pel seca ge nom6s enen impo ?nc.ia els uLowe1la i els oMui n, els dos o igina is d'alli, i el Toscan, impo a d'l ilia, que sembla el millo pe a. la con- se a. En pe es sols n'hi ha una d'imp incia, que és la aBa le n, de i a'da d'un nBon C is ii d'es iun, dlEu opa. Po di -se que és solamen una mi ja do zena de a ie a s que aguan en 1.a iindús ia de i a,da de i ui es ; i aisb, al pensa que es an amb les ma eises a ie a s amb que comeusa en, cense ha e can ia amb p ou eines, hom eu que pe a o ma una desen o - Ilada uc icul u a, no a al a, p ecisamen , una' an abundw sa co'lecció de a ie a s, com és de consue ud eni o s els i e- is es. Bn e que en els alo s de les a ie a s pe la indús ia hi ha aques a e mesa, en els d'aqnelles que són pe 01 me ca esc no n'hi ha cap. Nosal es hem is en una egió de Cali. &mia, Vaca ille, que sols es dedica a la p oducció de ui a pnme enca, a b es empel a s en g os, ins es egades ; cada egada, pe su- posa , s'ha ia e pe a c,an ia a una uo a a ie a de mes dema- nadissa en el momen . Així, pnines.com les. nBo ano, asa suman, aKelseyo, a ui en ple- na in odu~cció en el n s e país, i que e en de mol a deman'da als Es- a s Uni s a. uns quinze anys, a ui han e lloc ja a al es millo s o més demanades, com la ~Beau yn, ~Wi~cksono, ~Bu ba~nko. Allí 1' aAmsdenu ha desapa egu da an de 1' aAlesa ide a , p éssec de semblan s canac e ís iques. Pe I1in e & que pensem ind ia el con2ixe -les ací, aao em, ul a les di es, les a ie a s que a Cali d nia a ui enen m& p es-. igi, pe a e el come $ de ui a. Ame lles: Nonpa eil, Y X L, Necplus ul a, Reams, que lo eix mol a d, ens in e essa. Albe cocs : NeuyCas le, Til on, Moo pask. Ci e e : Black Ta anan, Bing, Royal Anne (Napoleon Biga- eau). Cep : Tokay. Pome s: Rome Beau y, A l ansas, G a ens ein, New on Pippin. P essegue : S awbe y, Phillips. P une s : Climas, Ga io a. ' Nogue a : Placen ia (5). Fen la uc icul u a amb mi es a e una p oducció economi- camen p o i osa, s'ha de plan a sols una a ie a o bé unes po- ques a ie a s. Pe o allí, en e aixd, p ocu en ja sal a el pe ill de la al a de polini zació de lo s i, pe consegüen , d'nna mig ada colli a, plan an , en e mig, a iesa s polini zan s, quan an al a. En aques cas s'acousella plan a una a ie a polini zan que es di e encíi o el menys possible en quali a i condicions del ui , amb el que o ma la plan ació p incipal. 1 la a ie a poiini zau en iles sence es a cada 5 iles deis ,al es, pe que calculen que les lo s d'una ila d'a b es enen e ec e kundan ins a dues o es iies pe banda. En les in es igacions e es alia, han oba una maja abuudin'cia ,de a ie a s es e ils en les especies ame lle , ei e e i p u- ne a, que no en les al es. El que ol di que, pe ei'ació, ens hem de p e eni dJaques mal ací més a ia en aques es. especies que en les al es. Pe a acili a la polini zació s'aconsella diles bones ames d'abe- lles ,dins del mi e a pe cada hec a a. Enexpe imen s eali za s, s'hi no a p o . En aques s es udis han oba coses in e essau s. La a ie a de a onja més ex ensameu p oduida a Cali d nia és la uwashing on Na eln ; no é gens de gwna, i han is que es p odueix sense ecundació de la lo , és a di , pe pa enoca pia. En els .caquis, enen una bna pila de a ie a s, la majo ia que ambé sen en ui pe pa enoca pia, és a di , sense ecun'dació de la lo . Pe o han obse a que hi ha algunes a ie a s que neces- si en el eina ge de peus masculins, p i icipalmen quan els a b es esban en plena eda , i en paisos mo l ealen s. 1 a p oposi d'ells, obse en que quan la lo ha es a ecunda,da, eu.el ui hi sol ha e un o alguus piuyols, que enen la ca n-palpa del seu en o n d'un colo osc ,de canyella, en lloc del colo e mell no mal, i que la polpa aques a, de di e en colo , in luencia'da pel pinyol-lia o , no é I'as ingencia ca ac e ís ica del caqni,, sinó que 4s ag adablemen dolca. Si són algunes 1s lla o s que hi ha en una sola ui a, pa esul a -ne a a ella in luenciada de la di a aisó (7). Ul a unes quan es a ie a s de igues, que, com la majo ia de les eu opees, madu en el ui sense ecundació de les lo s, ene 1 lnol íssim cou eada las igue a de asmyman, o ncalymi nae, com ells en diuen, i que a Smy na es eu que es coneix amb el nom aLob Yuji o. Com és sabu , aques a a ie a de igue a necessi a, pe a madu a els seus ui s de Ao s esclusi amen iemelles, e! que l'in- sec e especí ic d'aques s i ui s, el Blas ophaga, hi po i ' el poL1en deis cap í ics mascles, en -se aisí la ecimdació. ~& aixo, se- gueisen la elia p ac ica d& la cap i icació, posan els caplí ics en cis ells me illics o de us a, penja s de l'a b e. Pel peu masculí, o p oduc o dels cap í ics, es a adop an el sis ema de plan a -lo ei emig de peus emenins. A a, que el mks. co en ins a ui, e a eni -ne plan acions en massa, i d'elles eukeln els cap í ics pe a usa allí ou calgués, ins i o essen objec e dd'n conside abie co- me c pe a p o ei als que sols enien els peus emenins. De cap í ics en enen de mol es a ie a s, peid són més es ima- des aquelles els ui s de les quals esis eixen el i ed de I'hi e n sense cau e, i que donen la colli a de cap í ics ben p ime- ,. enca (8). 1 pe a les al es especies ui e es, o es les a ie a s que pe a a necessi en la ecundació de I'o a i pe qu* es desen o lii ui , han e es udis, pe o que només enen alo pe a eils, puis que les exi- gencies de ecundan s és cosa mol es e amen elacionada ainb la a ie a , i ins ia locali a o clima. Ells han oba que les se es pome es i albe coque s són au o- e ils. Els p essegue s ambé, pe o ja hi ha alguna a ie a que neces- si a polini zació c euada. Les pe e es sembla que en llu majona de a ie a s es bene- icien de la ecundació c euada. En una a ie a , la oBa l n, que 6s la mes ex ensamcn con eada, han oba que necessi a més de la ecun,da.ció aeuada quan és en e es I ecques de mun auya, que no pas quan és en les e es calen es de egadiu. Els ame lle s, gai ebé eque eixen en aholu .la ecuudació c cua- da. en ells es donen casos d'algiiues a ie a s que no es e eueii en e si ; és a di , que mai es po a iba a e un híb i'd d'elles, encasa que es aci polini zació a i icial. Igualmeu es compo en els ci e e s, pe o euen més accen ua! enca a el ca ac e de necesi a de la ecundació c euada. Les a ie a s de p une es de l'espkie p wnus dds ica, sóu en llu majo ia au o- e ils. Pe o les de l'especie p u ius i lo o, o p uw es asia iques, les oben o es p ac icamen au o-es e ils. Pe o les p une es es c euen unes amb al es a ie a s, amb mol a aci- li a , au , que ha d'es a mol isola un peu de a ie a au o-es e il pe que no aci ui , pe manca de polini zació o as e a. ' (G a a1 7) P une a especie eu o- pea, abans de poda pel sis ema del p olesso Tu s (G a a 8) El iiia ei a h e denp és de poda . Aques a b e na mesenllade5anys. (G a a1 11) Pe e de 6 anys. sense ha -iepoda mai. i ha en p o ocs el dabiegamen de les ames, a R de lo ca la uc i8caclb. 38 dos casos ci a s. Pe o no es po p econi za com a e absolu , sinó que sols se a apli'cable en casos p ecisos i cal una cuidadosa in es- igació pe a decidi -se a adob a aques con eu. En gene al, no se a aconseliable pe al nos e país, pe o hi po ha e un pun ou sigui aplicable un p ocedimén d'aques a mena. Al N. E. de No~d-Am8 ica, on en el pe íode ege a iu d'es iu, hi ha humi a a l'ai e i pe les abundoses pluges, no cal el cu ós con eu de les e es de Cali d nia, seques a I'es iu, em dem ha e is a la ibe a del llac On a io, a les o es de Toledo, bons p esse- gue a s, dels quals la majona e en semb a s en be bei pe manen . Igualmen una cosa pa escuda eié em en els pome a s que isi a- e n a 1'Es a de Na a Yo k. En passa pe la Nonñ-india i B e anya , ancesa es eueu els pme s que alimen en les se e? cid e ies a ejan eIs ma ges dels seus p a s. En o s els liocs da e ameu esmen a s, hi ha una al a hum i a . Pe a una milla uc i icació, cal que el e eny no es man ingui nu, sinó amb un al e con eu empo al o pe manen , que consumeixi la humi a del e eny, que hi és excesi a, pe que els a b es mi- in bé. 1 semp e po dona -se el cas que aques con eu sigui apli- ca3bIe a e es que a p ime a is a no ho sembli. Teo ies de la uc i icació 121 pe que de sis emes an oposa s, com sóu els dos que hem di que s'usa en, a cada país espec iu, amb exi , i ins en el ma- eiix país (com en els dos ca,sas ci a s de Cali d nia), es a explica en les eo ies no es de la uc i icació, que sen a en o denadamen K aus i II aybill, amb beu acu a s expe imen s. Aques s in es igado s publica en el 1918 els esul a s de llu s lla gs eballs d'in es igació .sob e la uc i icació dels ege als, e s en omique s. Rs una publi,cació in e essau íssima, on es a un ex ens i com- plex ecuil de dades i ci es d'ai es au o s sob e la qües ió de la uc i icació i ege aci6 de les plan es, pe a c i ica -les i o dena - les pe al de se i de majo p o a a les deduccions que euen de llu s espe imen s, que hi són de alladamen exposa s. Segons ells, uo esde é a una plan a el seu pe ec e es a pe a ui a que no hi hagi en els seus. eixi s. una m a eia8ció p opo cio- nada en e la humi a , els ni agena s i els hid oca bona s. No do- nen el alo nume ic dlaques, a elació d'equilib i ; pe o sí el alo ela iu d'un amb & e. Ve a ésse com una no a llei del mínimum (peis adobs), que ells només han es udia pels es g ups de compos os químics, abans di s, pe o accep en que pugui ambé a ec a a al es menes de compas os. Sgons aques a llei, pe la uc i'cació cal una combinació de p o- po cions de e minades, i si no és ella, pe que es enqui pe més o menys d'un dels es elemen s, la uc i icació no mal no é Iloc. S aduim d'ells ma eixos aixd a que dóna lloc I'equilib i o des- equilib i dins dels eixi s ege als, dels es g ups de compos os : humi a , ma e ies ni ageuades i ma e ies hid oca~bonades : «Es oba que plan es con enin una al a humi a , un al o al de ni ogena s i un baix o al d'hid oca bona s, es an sense ui a , pe o ege an luxu iosamen . Quan una plan a é mol esqui i'da. ege ació, se la oba amb mol baisa humi a , i o al de ni ogena s, i mol al o al d'hid o- ca boma s. L'es a de uc i i'cació no coincideis amb un al con ingu de ni ogena s en el,s eisi s,' ni amb un al coii ingu d'hi.d oca bo ia s, siiió en una condi'ció d'cquiiib i en e els dos. iHi ha una co elació di ec a en e el con ingu d'humi a i el dels ni ogena s dins dels eixi s ege als. Els hid oca bona s disponibies o llu possibili a de p odiii -se ; igualmeii , qii@ als condicions pels ni ogena s i aigiia, són un Ea,c o limi an el c eisemen de les plan es. Quan la possibiii a de e -se hid oca bona s dins de la. plan a és eduida o eliiiiinada, enca a que hi hagi una ela i a abundancia de ni ogena s i humi a ,&isponi- bles, la c eixenca 6s disminuida. Pe o quan hi ha una ese a d'hi- d oca bo'na s en eis eisi s, si hi ha les abans ,di es condicions d'humi- a i ni ogena s, el c eisemen és o . A a que si les ese es d'hi- d oca bona s són ela i ameii massa g ans en so que a ec a a les disponibili a s de ni ogena s i humi a , ambé és conseqüen , d'uiia pob a ege a~ción (6). Segons els di s in es igado s, o l'in e es del pages p oduc o 11a d'es a en e aquell equilib i in e n dels es ac o s pe que es- de iiigui l'abundosa uc i icació, acompanyada d'un bon c eisemen de la plaii a pe que pugui ana ui an io s els anys. En enen que hi h'a es mi jans deis quals cal sabe disposa pe a po a la. plan a a aquell equilib i con enien . Aques s es mi - jans són el con eu, les adobades i la poda. 1 segons aques es eo ies, aques s es ac o s modi icado s cle la ege ació de les plan es mai poden ésse p ac iques de igi'desa ab- solu a i uni e sal pe una coma ca o especie de e minada seme que pe diu I'espe ada e icacia, sinó que cal que siguin adap a s a les con- di'cions especials de cada ui e a o con eu. 1 enca a, si possible os, cald ia un espeiid ac amen pe a cada a b e, de e mina especialmen pe el1 sol, desp és d'ha e e un es udi del seu espec iu es a de ege ació, almen com un me ge no po inicia un ac amen si no adesp és d'ha e e un diagnds ic, a enen -se a o a una se ie de sigues es e ns de l'indi idu. Com s'ba de disposa el con eu o de la mane& que cal se i -se'n. pe a egula el c eixemen i uc i i,cació dels a b es, queda dedui . d'aquei es canclusions ,deis ma eixhs K aus i K aybill, les quals aduim : nSup imin humi a en el e eny de plan es ege an en cm- dicions de ela i a abundancia de ni ogena s, dóna, si a o no a, el ma eix esul a* de uc i icació i emmaga zemamen d'hi'd oca bo- na s que s'ob iud ia si s'escu sa a l'ebas imen de ni ogena s. El con eu & sení illameu e ec iu pe a conse a humi a i posa ni ogena s en es a assimilable. Si en un de e mina e eny humi a i ni ogena s bi són en quan i a s ds que les plan es que hi ege en es an en massa ege ació, esclusi amen , descuidan el con- eu, les plan es es posa an en nc i i~cació. Les plan es, p incipalmen les no'lleguminoses, s'empo en del e euy on es cou euen g an quan i a de ni ogena s i humi a . Te- nin en comp e els ac o s humi a , hid oca bona s i ni ogena s, es po e ús d'un cou eu he baci de colx a en emig d'a b es pe a e- gula -ne la wge ació i ac i icació. Els egadius o el p o eimen d'humi a són e ec ius a p odui c eixemen o ~u~c i icació solameu quan an acompanya s de ni o- gena s a I'abas dels a b es i en es, a d'immedia a u ili zació ; i al e és ; és a di que. lle ici&ncia d'una colli a de lleguminoses en co- be a,'en e a,d,a en e d, depen de la humi a u ili zabk que l'aconi- panya.a La glossa d'aques es conclusions es desp en d'elles ma eixes amb o a cla eda . Que una e a és escassa en aigiia, com és a a en eIs climes d'es- iu sec, doncs el con eu p obablemen m& cou enien és eld'absolii a ue eda de ege ació so a els a b es. Aixo a h puja la elació de I'aigua en e s els ni ogena s. Que una e a és abundosa d'aigua, com és a a en els climes plujosos, doncs p obablemen el con eu millo se a el d'una be ba so a dels a b es, he ba que exigeixi mol a aigua pe sa ege ació. Aixd disminui a els ni ogena s, que la mol a aigua hi a ia ésse u ili zable en escés. Pe o si en el con eu ne enim els a b es que ege en luxu iosa- men , sense ui a go a, possiblemen en els eixi s llu s hi ha el desequilib i en e els. ni ogena s i humi a , i els hi'd oca bona s, pe ex ao dina i p edomini dels dos p ime s. 1 lla o s po esde eni que sigui con enien el semb a so a dels a b es la inés es agado a pian a en ni ogena s i humi a , pe a e es abli l'equilib i. En al cas, pe es any que sembli, po con eni el semb a al als, o ci ada., o qualse ol al c de semblan , malg a que pe egla gene al a la coma ca siguiu les dues plan es pe judicials ds a b es. 1 po passa el cas con a i ; és a di que un ui e a , en he bei pe manen , comenci a dism,inui la colli a i c eixemen . #S que hau a esde ingu en els eixi s a bo is un desequilib i, pe g an excés d'hid ocanbona s. Lla o s cald a que, enca a que no sigui p ac ica aconseliable en gene al pe la coma ca, es amci so a dels als a b es un eon eu ue acu a , el jqual augmen a a l'abas imen d'hu- ini a i ni ogena s. 2s a di , el con eu se a segous l'es a de l'a b e. Aques es eo ies expliquen bé els dos casos ci a s, que eié em a Cali d nia. A a que els expe imen s de K aus i K aybill hau an de epen- d e's pe que es p ecisi m& l'abas de llu s eo ies. El ,con eu dels ui e s al seca, no, exis eix ;a Cali d nia. Fo a d'alguues egions, ela i amen pe i es, on hi ha ui a p ime enca i que a iba a po g icies al emanen d'aigua de l'hi ~ n emma- ga zemada a la e a, o e:¡ es an és en planes aibundosamen p o- eides d'aigua o M a esiana o bé de canals de egadiu. En o s aques s llocs on l'aigua abunda, més hi ha pe c i i'ca que no pas pe apend e, en $0 que a e e encia al disposa de l'aigua. Pe o al sud de Cali d nia, als ol an de Los Angeles, on la po- bla ió és qui sap lo densa, la e a és mol demanada, pagan -se l'hec- a ea plau ada,de ui e s e p eus que a iben a les 25.000 pesse es, i on i'iaigua de ega 6s es'ca,ssa, hi han a anjamen s pel egadiu ad- ~ni ables. Es euen els canals p incipals e es i s ,de cimen en a a iiu ex ensió. Els egue ons i sequies pe i s, que són pe a do ni l'aigua a les pa celles, són e s amb ube ies de cimen a ma i sub e anies. De os en os hi ha un ub e ical, amb &l ula de com- po a que deixa so i l'aigua de la ubena a lo de e a pe ai ega , me ces a la p essió donada pe la di e encia de ni ell anh la p esa d'aigua. Amb aques sis ema,, que no an ex ensamen i'hem is usa a al es llocs de Cali d nia, es poden ega peuden s de mol s g aus sense necessi a de e pa celles escalonades, ni cos oses ni ellacions. Sols es a passa una ube ia so e ania pel pun de mínima penden i allan pe pendicuda men les línies de ni ell, deixan ubs e i- cals de so ida (boques) en els ni ells que m é. Alesho es s'ob e una egado a, seguin la Iínia de ni ell on és la boca de egadiu, i des d'eila es ega el os de penden ins al ni elL in e io . El sis ema mol usa en la di a egió, enca a que cos ós, és eco- ndmic, pe que assegu a aigua i pe me ap o i a e es pel con eu de a onge s, alla moi luc a iu. Com que la ui a é demanda assegu ada, es poden a e i a e despeses en. apa iencia es ao dink ies. (Vegi's g a a j). La poda que es dóna als a b es, acompanya en impo ancia al con eu. Qnan els a b es no es pligen en o mes coi~iplicades i a i icials, sinó que senzillamen es deixen en o ma de copa als qua e en s, es simpli ica la poda, i anlb uu,s coneisemen s gene als de isiolo- gia dels a b es en qües ió es poden ben poda a b es. Millo sdi , en enem que pe a ben poda un a b e és mol més ú il coneise i en end e bé els e s isioldgics de la ege ació de l'a b e, i com aques eacciona a les ampu acions, que no pas o a la cien- cia ,de po'das esc i a. Pe qiie és ben bé in e p e ació del que con 6 a I'a b e, So que a d una bona poda. Pe o, ul a aques con encimep que dóna l'ha e is ac a a b es en di' e en s condicions, hem de des'c iu e p ocedimen s de poda iisa s a Cali d nia, que, pe Ba epe ida aó de simili ud de ~ondi~cions d'alla amb Ca alunya, ens poden con eni . Poda de omnació Fo a dels a b es ells, plan a s quan enca a no en sabien gai e, o s en absolu , els a b es són de soca ,baixa. A uns 0'25-0'30 me- es, com a ipus comenca la ami icació. Ells hi aben a an a ges ; a anacen un auy de ida a i'a b e (l'any que es passa pe a o ma un canó al de la mane a que el olem nosal es que a egades eque eix ,dos anys), i que els pe - me asplan a una b e. més jo e que és el seu deside a um. Un a b e que o ~osamen é el b ancam més baix i que aisó el a mol més acil d'espo ga , ac a malu es, acla i i colli sui a, jus amen les eiues que són més ca es en el ac amen dels a b zs. Menys pe ill d'espolsa pel en i euca b anques. % i- a en els p ime s auys l'escalda del sol (és un pe ill que no e- nim no ka que exis eixi a Ca alunya), pe eni majo p o ecció de ulles. Ki ha el sol cui de I'a eliane . A Cali ó nia en diuen .SUD Bu n : Són unes p1:aques de eisi mo , que esde enen p incipalmen en el onc, i de ,les quals han expe imen a que llu na u alesa no és in ecciosa. Blls en enen que és sois un e ec e de empe a u a. en oca -hi el sol, en e lec i -los-hi I'aigua de ega . Aques úl im cas és obse a pels nos es pagesos en plan es he bacees ; nosal es pensem que igualmgn po dona -se en els a b es. Fa un més apid c eixemen i uc i icació (9). Nomb osos ex- pe imen s han ipe mPs sen a aqjues a conclusió. No s'ha po~1. a iba a dona una aó e icien pe a explica aixd. Pe ó pe a iba a l'expli~cació ,del pe quP, pensi's que enca a que hi han a b es i in en plena na u a, que quan són ben des- en o lla s enen una soca única, amb un canó mol al , han pas-' sa , pe d, pe un pe íode de la se a c eixenca en que el canó es- a a es i de b anques, i en ben desen o lla -se aques es, s'ana a es i an el canó, aisó du an ins que el cen e de ci culació de la saba s'ba ia desplaga amun del canó, i les b anques baixes, ja e el seu pape , s'asseca en. 1 pensan en el que passa en Is majo pa de les plan- acions, es eu un a b e que po se especí icamen po a una en- dencia a e un canó lla g quan e11 i a . a ca d'anys, pe o que bo i jo e, áls es o qua e anys, se'l a sa. :a ele a -se, se li se- pa en les b anques baixes, deixan -li un onc lla g, con a i a la se a na u alesa de jo e, i amb una ami icació esqui i'da alcap d'amun del onc, en lloc de la que necesi a ia escampada pe o el1 pe - ,que el es es i a . Es ben acil suposa que els camins que eco e la saba, les combinacions i sín esis Sue la plan a ha de e , s'al e- en o e a den en pe judici de la plan a en apa a -la an de la se a na u al o ma. Aisb, pe a expdica amb e e encia al c eixemen . Amb e- e encia a la se a uc i icació més de jo e, és m4s 4Acii i cla ~d'espli~ca . En dona una o ma al a, eque eis més emps, a iys, una po'da ene gica de o mació, que epo a unes b o ades semp e o es. 1 en o es les esp&cies ui e es, les b o ades de mal a o ~a, en ge- ne al no donen ui a. En el con eu de I ui e s, un, po x el majo incon enien , és el g os capi al desembo sable pel nomb e d'anys a passa abans no s'ob é p oducció ; &S, doncs, ja una p ac ica adob able, pe aques- a sola aó, el e els a b es cu s de canó. El pe iil de la impossibiii a de con eu, en aques es pla~i acions, pe mo del b ancam baix, és una alb nia. (Vegi's gxa a 3). To segui les b anques s'en iien deixan el desso a lliu e pe a passa -hi qualse ol maquina. Fins en el nos e país, se'n euen mol s casos, de soques bai- ses, com en el Camp de Ta agona, amb oli e s, sense in e io i a de coüdieions en els al es que no ho són. En plan a l'a b e i poda -lo pe a o ma -hi el p ime b an- cani, es a que, dem& de que quedi baix, les b anques quedin ben espaiades en e pun i pun d'inse ció de cada una. S'aconsellen, i es $a mol deixa solamen es b anques p ima ies, espaiades 8-10 cen íme es l'una de l'al a. Els aown a ges d'aques a sepa ació 6s pe a quan l'a b e és g os. Una bona sepa ació e i a unes b anques que o min una cassola en e mig on es ecull aigua de pluja, que a d o d'ho a :a A auben'c el co de la us a. Dues b anques massa jun- es, amb un angle massia agu , són un c iade segu de co cs en 'la 'Jun u a., Dues b anques massa ap ebdes, Renen una di ical- a de ci culació de saba. Demés, de i an -se d'un so3 pun , o p ope , no hi po ha e niia pe ec a esis encia mecanica al en . La anii icació a so i ,d'un pun sol, és en absolu inaccep- able. De e e que enen la p ac i'ca o ali a dels a b es amb ca ió al que su en d ls i e s ca aians. La poda de o mació més co en a Cali b nia, és semblan e i o es les al cs coses a la que aquí es dóna. Aixb en gene al. Poda lleuge a Da e amen s'es a e ec uan un can i adical, i de g osses con- seqüencies, en la ma.ne a de e la poda de o mació i in~ la de p o- ducció. L'impulso de la campanya pe a e aques a modi icació dels p oce'dimen s, és W. S. Tu s, p 'o essoi- de su ieiil u a a Cali o - nia Uni e si y. En una e isió dels me odes de poda, en espe imen s p opis, i en al es espe imen s ells, espec e a la ma,ne a com l'a b e eaocio- na a la poda, onamen a e.l seu c i e i ,de que ,cal espo ga eals a b es a la se a mínima quan i a possible, aix6 pe a elaciona la uecessi- a de maxima ege a,ció de l'a b' c ammb la se a pe ec a o mació i abundosa i jo encana p od ic~ció. Segons. als eones : en sa no mali a , un a b e é un jus equi- lib i en e el xu b ancam i el seu a elam. L'obse ació ens e- o da casos de quP a una ampu ació d'a els, hi segueix un de- allimen en el c eisemen del b ancam, i ins mo , de pa de les b anques, segons hagi es a l'ex i pamen . Lla o s, enca a que lJobse a,ció del que passa no sigui possible, & dogic espe a que a una ex i pació de b anques esde ingui una espec i a con acció de 2a quan i a de o ca adical. Així és que els e edes de la poda, uk a la educció de supe - íeie ege a i a i expo ació d'elemen s elabo a s que ja e en in- co bo a s a la ida de l'ai-b e,els quals e ec es són palesos, és pos- sible que bi hagi uns pa aliels e e,c es a I'a elam, els qiials no són isibles, pe o s'e idencien en la calma amb que els a b es c eixen. ~(Vegi's g a a 6). En o ma l'a b e, es a p ecisa una poda. Lla o s s'escolleixen les b anques p imanes, les quals es deixen desen o lla , i o es les al es s'escapcen a uns 0'15 o 0'20 me es. L'ope ació s'lia de e , pe ana bé, cap alla als p ime s de juny. Les escapcades p oba- blemen ja no o na a^^ a b o a , limi an -se el seu ullam a la- bo a pel bé gene al de l'a b e. Les b anques p ima ies es desenm - lia an més. En eni l'hi e n, es poden a una alcada igual, en un p omig de cap a 50 cen íme es. Semp e que es po , es dei- sen e11 aques a lla gada, de b anques p imi ies. Aques es escap- ~acles, a la següen ege ació dona an b anques secunda ies. A la p ima e a, al juny, és con eni'en o na a e una poda pe a egla c eisemen de les b anques @ minals, que han d'ésse les secunda ies, igual que es éu amb les p iinanes. De- més, .hi ,ca18d a un aclanmen , quan hi hagi, mssa espesso dke b anquillons. 1 en ésse a l'hi e n, la poda es a a ben Ileuge a. solamen escapcan les b anques secunda ies o espnn an -les a un b o la e al. Les b anque es in e mi ges, els b o e s, o el que sembla que emb u a la ne eda de les b anques, en lloc ,de alla - ha, com és cos um a Cali b nia i ho és ací a Ca alunya, s'han de deixa el ma eis al p ime any que en els al es, en la se a ma- jo ia. Bs cosa que acili a l'assimilació, les uneions me abbliques de l'a b e, sense que des o bi pe a es la o maéió del b ancam. Demés, aques b anquillonainen és el que dona a 'més p omp e ni . En acaba la poda del segon any, possiblemen la del e ce ; l'a b e es a ja p ac icamen o ma de b ancam o si no ben imp imida una mama. De lla o s enda an , la poda és només que d'acla imen i Ileuge escapca de les b anques e minals que es olen e bi u ca , pe ana cons i uin el b ancam mes e de l'a b e. Aques sis ema de pcda és pe l'única o ma que alla ec Ea, que és el as, en 'els qua e en s. La o ma~ció aques a és ígida pe als ui e s, als com p;essegue s, ame lle s, albe coque s i algunes menes de p une s japonesas, en els qnais el b o d'un any es a- mi ica co en men , aixb ob in , na u almen , les b anques, i donan un bon as. Pe o la o ma de as, quan és pe pe e es, pome es, ci e e s i mol es p une es, en elsquals a b es el b o d'un any s'es i a, pe b a a egada ks ami ica, es puja di e en pe espaia les b anques, que sinó se ien masca apinyo ades. Es deixen les b anques que han' de o ma la copa o as, pe b al mig s'hi deixa en la p ime a poda la b anca eix i podada més Ila ga, a i que es desen o lli més, en un g an olum que, no poden -lo ocupa les al es io anques, les obliga a així a eixampla -se,. cons i uin la copa. En les següen s podes, la b anca cen al es a ebaixan ins que al cap de dos o es queda a ex i pada, quedan el as e . Co~n.pa ació e s e els dos me odes Els esul a s d'aplica la di a poda lleuge a en la o ma de as a a a mena'd'a b es, compa a amb la poda enk gica de o mació, són d'un majo c eixemen , i més jo e uc i icació en els a b es ac- a s pel p ime p ocedisnen (10.) La majo pa de les subs hncies que o men la imi a, hid oca - bona s, són abso bides pe les ulles ; més quan i a de ui a, dones, a majo supe , ície olia . Els alimen s en els a b es p e e en men s'emmaga zemeu als ex ems dels b o s, on pe aixo hi ha endencia a so i -hi els b o s de més o ~a i a sen a -hi més i ui a. Aques s dos e s de la biologia ege al, expliquen que de dos a - b es en iguals condicions, es desen o lla a més el que sigui menys poda . De dues b anques adjacen s la més podada se a la que es desen. m lla i menys, i aS e és. De dues b anques adjacen s desiguals, pe equilib a -les s'ha de poda lla g la pe i a i cu la g ossa. De dnes pa c d'un a b e desequili,b ades, s'ha de poda poc la pa pob a i pda més la pa igo osa, a i d'ob eni l'equilib i. Una b anca, un a b e esqui i , se'ls acaba d'a ui podan -los. Se'ls ajuda a desen o lla no podan -los, o en -bo poc. Aixo, si no és degu a'mssa Ih-uc i icació, en qual cas s'ha de poda o , i su- p imi ulls de lo , a 6 de o sa la p oducció de us a. 1 enca a millo emei és augmen a la humi a i ni ogena s. A menys poda, més ulls, que dona an ulles, que ab ica an pe I'economia de I'a b e. Com que és eqüeo llegi que un a b e o b anca, com més en&- gicamen es poda, més igo ós es o na, cal ema ca que els expe i- men s de M . Tu s p o en que al igo no és sinó apa en , d'im- po incia local dins I'a b e. Es a di , una b anca pob a o amen podada, eu dos o es b o s igo osos, pe o el o al és in e io al c eixemen que hau ia e , si s'hagués poda menys, i l'a b e se'n essen ignalmen més, que no en el cas de poca poda. (Vegi's g a- a s 7 i 8.) Aques me ude, que 8112 el an coneixen amb el nom de poda lla ga, i que consis eix a dona sols l'absolu amen indispensable, és aconsellada pel seu in en o ins pels anb es desen o lla s. Pe o, pa lan amb ell, eus deia : L'a b e poda d'aques a ma- ne a, al cap de ce pe íode, les se es b anques po se es a an com en- ellides, com esgo ades. Lla o s, pe a pode ana seguin amb un a b e que dongui p o i , li cald h una poda ene gica de eno ació. Així que sig$ o ma b ancam nou, es ind a al a egada l'a b c en es a de uc i ica amb una poda Ileuge a. Aixo, pe o, és una suposició dels esul a s de la qual no hi ha segu e a , puix que els expe imen s a nb que es basa són comenca s el 1915, i no han dona migdia, són gua nides de pe e es pujades amb les majo s p ecaucions i a i iciosi a s. Rs el que els con é més. Un al e cas de l'exclusi i a d'úna poda pe a cada si uació di- e en , el eié em en albe caque s. Seguin la línia e ia que po a de Pa ís a L'Ha e, a no gai es quilome es lluny de Pa ís, es eueu albe coque s als qua e en s piau a s en comelles i sols en la ca a o ien ada cap al migdia. La poda és de o ma de pe ec a copa, pe o s'hi eien olol s a b es que la enieu mig pa ida, sols emanen la mi ja que mi a a cap al no d. Així es pe me ia una mhxi ua insolació del b ancam que queda- a, i que segu amen p oduia la maxima uc i icació pe aquell'a de e minada locali a escessi a aen i~da pel con en de l'albe co- que , i que sols podia ésse de p o i me ces al ac o economic de la p oximi a del me ca , pa ís. To s els casos ci a s i o l'esmen a , indiquen que pe a pod~a un a b e, cal coneixe com la ege ació eacciona a l'acció de la poda, la isiologia de I'a b e, i les necessi a s locals, i indi iduals, i ca- neixe el compo amen de l'a b e amb elació a la mc i icació, i niol especialmen la ege ació de l'auy o anys an e io s. Poda d'e~ iu. L'epoca de o mació dels bo ons de lo , i de di e encia -se, essen a l'es iu an e io de l'ang en que apa eixen les lo s, es com- p en que es ac i lla o s de e alguna cosa pe ajuda la o ma- ció, o sia la uc i icació de I'any següeu . Zs absolu amen gene al dona una egada al mig es iu (juliol- agos ), semp e que es po . Es a la poda pe a in ensi ica la o mació de bo ons de lo pe a la calli a de I'any inen : Si es po ob eni que els elemen s hid oca bona s que les ulies p odueixen s'emmaga zemin en lloc de e c éixe els b o s, se a en beue ci de la o mació de les lo s. Doncs bé, s'ha ape'la a la poda d'es in, esou can els b o s de l'any. Si s'escu ca que el b o no es igui en c eixenca mol o a, passa que a l'in e omp e's la ci cuiació de saba, s'a u a el c eixemen , i els midons que se n'ana en en us a, lla o s s'emmaga zema an en els bo ons, di e encian -los a bo ons de lo o bé en o in els que ja n'e en. Pe o si el b o e a massa end e, o s'ba escapca massa, el que passa i se a un non c eixemen de b o s, sense assoli -se el' que es p oposa a. En eali a , aques a p ac ica sols s'ha e alla ainb els albe coqne s, majo meu els de les millo s e es. Aixo és 53 pe que les condicions en que alli es con ea, són pe a e -los i a a una excessi a ege ació en pe judici de uc i ica . (Vegi's g a a 12.) Així és que en a b es de pob a ege ació, no els cald i mai la poda ,d3es iu, la qual és semp e mes de cas ig pe l'a b e que la poda d'hi e n. En engui's bé que ens e e im: a a b es e s i la poda que olem di és poda gene al, no pas la de eu e xucl~do s. En una uc icnl u a ben acional, hi ha la p ac ica de I'acla i- men ,de mi a, pnmcipalmen en els' ui s g ossos. La p ac i- quen cap a mig mes de maig. Millo di , a ia un poc segons les especies, pe o p ocu an e -la abans que el pinyol no sigui o ma , peque saben que eii sol ep esen a més del 25 % del o al dels so- lids de laa ui a, i aques s solids són posa s pocs dies abans d'en- du i -se el pinyol. Fen l':acla ida, es al ien a l'a b e aques es- o s inn~cess~a i. Apun ala de les b angues Pe a e i a I'esqueixamen de b anques pel pes de la ui a, en lloc de la p ac ica d'apun ala les b anques, s'es en la de e -les aguan a d'una anella en el cen e de la copa, anella que i adia uns il e os amb un ca go1 al seu ex em, cla a dins de les b anques més g osses. Aques ca go! s'aconsella cla a ~lo ao p o und com es ,pugui, pe que així és més a ia ecobe pe la us a que c eix. Cal que aques ca gol no es posi massa a al1 de la b anca, pe - que sinó aques a es enca pel pes de 1a ui a a sob e del ca gol. S'aconsella e aques a mena d'oapun ala n, a la a do , quan l'a - b e enca a és en ege ació (així la e ida del ca gol es apa a mi- lio ), i les b auques, cense el pes de la mi a ja, es an en sa posició no mal (9). (Vegi's g a a 13.) VI. - LES MALURES 1 ELS ACCIDENTS En una esplo ació ui e a s'ha de comp a pe segu , amb l'ha- e de comba e malal ies. I+es condicions a i icials a que se sub- jec a l'a b e, les o es colli es que l'esgo en, el nomb e d'anys que un ui e iu, l'al a especiali zació i di e enciació del ipus na u al, o s són ac o s que ajuden a e l'a b e p esa una K> al a ho a de malal ies. Doncs no han dJaga$a de descui . S'ha d'e i a ha e - les ,de comba e i s'ha de e semp e que es p esen in. La indús- ia ha d'ésse p ou ben ionamen ada econdmicamen pe que pe me i aques a íiui a. Acció de ensi a i me odes emp a s Hi ha ambé un se ei públic d'in oducció, mul iplicació i e- pa ició d'insec es en omd ags pe a la llui a na u al. L'ac uació adica en el Depa amen dlAg icul u a de Cal. en La capi al Sac a- men o, i la se a es ació de eball és a Wi hie s Cal. Ells au el e- ball p incipal, i di e ses g aus emp eses ag icoles enen pe i s insec- a is pa icula $ on eben la quan i a , Ila o , que se'ls des ina i la mul ipliquen pe a usa en Ku s ui e a s. La inspecció sani a ia del que en a al país ha a icba a I'ex- em de igidesa, que pe o s els EE. UU. sols es pe me in odui i e al eBu eau o mo eigu ,plau sn seed in oduc ionn, sec. ció anexai al se ei d'Ag icul u a de la nació que é cu a d'in odui no es plan es que c egui dignes de p o a, i desp és de sabe llu alo posi iu les ex én. Aques aBu eau no sols a aixd, siuó que o gani za explo acions pe a eu del món, en 'ce ca de ege als in- e essan s pe a in odui als EE. UU. Ul a aques a inspecció sa- ni a ia ede al, Cali d nia, é en les se es on e es la inspecció sa- ni a ia pels p oduc es enin dels al es Es a s de la Unió. Així, me ces a aques es p ecaucions., es a íiiu an de plagues, que ja han en ai els seus Es a s eins. En e al es coses en que I'acció de go e n i p o ecció de lJEs a "' s"ha de deixa sen i pe que una indús ia uc ícola lo eixi, hi ha el cas de de ensa con a malal ies. Aques a hi a pels en omd ags és ealmen decisi a qwan el pa- asi és p ou esis en , que s'aclima a, ien -se ap e pe in e lliu e. @an no passa aixi i el pa asi necessi a eni semp e una conse ació a l'insec a i pe a qusan es pngui necessi a I1e ic&cia del p ocedimeu és menys colpido a. En e apeu ica ag ícola an mol ús dels compos os polisnl u- a c.. Els usen p incipalmen en ac ameu s d'hi e n i ius que es comencen a ob i les lo s. En aques s casos els usen a la p opo ció de o % i hi comba en di e ses malu es c ip ogamiques, que sóu a a- cables !a ,l'hi e n, ,di e sos insec es de pe l ina (aca i'ds i co sinilles), i els Iíquids i molses de I'esco xa. Sambé es an ac amen s d'es iu, pe d lla o s el polisul u hi és usa sols a 1-3 % ; usualmen el es. S'iisa lla n s pe les c ip d- ' games que comba el so e, i ,de egades pe algun insec e. Alguns d els insec ks que allí :comba en ambé els kenim ací, pe d de més a més enim, ací 1'11Esiophes Co illygalio iim~ de l'a e- llane , que ens sembla se ia comba u amb exi amb als ac a- men s . En el me ca del pals s'hi oba l'a senia de plom a p eus aco- mada s, i ambé el polisul u de cak en pols, ja Ues pe a dissold e en aigua. Emulsions ,dlolis mine als ja disposa'des pe a dissold e's en aigua. Les p ime es ma e ies pels ac amen s són abundoses. En augmen a el p eu de jo nals i p og essa la ecnica, des de a uns qua e o cinc anys, s'es a es enen la p ac ica de pol o i - za . Es a di , empolsina : en Il,w de Pe la ,pol o i zació amb aigua, coa a ehicle, e -la amb una pols, com és a a el alc. Rapo s 4cnics diuen que els esul a s són els ma eixos, amb la di e encia de 'ni.ei~ys despesa de jo nals, de eina mes acabada, pe d amb més despesa de ma e ial. Que aixd es p ac iqui en es ensió, només ho hem is en els colii e s de nous associa s de Cali b nia. 'Han de Se u. ígid ac- amen a base de ui,co ina con a el pugó dels nogue s, i en lloc de e -la amb aigua, ho an en pols. Commp en que necessi en un 40 % més de ma e ial pol o i aan , pe d com que en passen mol a ia, el esul a és de so i encla a conside ablemen a en a jós en pesse es. S'es a aconsellan e aixd amb o s els ac amen s, ins el de suli a pe a la inya. El ac amen líquid en eIs ui e a s es a amb un ca o bó a, amb un mo o d'explosib bomba que dóua p essió al líquid, que pe un pa e11 de mangue es en mans d'homes an la pol o i zació. L'em- pnlsina es a mi jan~an un ano counec a a un mo' o sob e un ca o, i una boca que llenca la pols. (Vigi's g a a s 14 i 15.) L'enipolsina s'aconsella e -lo en ma inades esques. Veié em uns 80 ac es de ui e s, mol ben disposa s pe a e el ac amen . En una ,casa cen al, en unes g aus ines, es eia el caldo que s'ha ia d'usa pe al ac amen . Bo e , una bomba l'injec a a a p essió dins de ube ies que es dis ibuicn pel ui- e a , colgades so a ema, i amb boques pe a enxu a -hi mangue es pe a, e la pol o i zació. Les hoques són a uns 40 m. de lis in- cia unes d'al es. El cos d'ins allació 4s g os ; pe o com que es sup iineisen mol s jo nals mi jansan aques sis ema, us con encé em que esul a a economic. Demés, é l'a en a ge que el sis ema pe me e un ac- amea amb mol cu emps, pe aó dels jo ials e i a s i ca e- eig, i plu ali a d'ope ado s que es poden usa . 1 semp e és im- po an el pode dona un ac amen al pun i emps necessa i. És pe a sal a una colli a (11). La clo osi dels p @ssegue s A Cali A nia enen malal ies, les p incipds de 1e.s quals a nos- al es poc ens in e esen .pe a a. Pe o ací euim una malu a. que eils enen ben ec ndiada. Pe l'in e es que ens é en pa la em ex ensamen , se in -nos d'exemple pe a mos a els seus me odes de comba e les malal ies. El jo e esgo amen dels p essegue s, que en e nosal es es co- neix amb noms als com clo osi o neulamen , als Es a s Uui s és coneguda, es udiada i de inida amb.el nom de «Yellowo (g oc). So- lamen es oba aques a malal ia a 1'Es de Nosd-Ame ica. La malu a 4s coneguda de lla g emps. Algú .diu que hi han no es que pe me eu suposa la se a exis encia en 1796. De o es ma- ne es es cia que en 1528 al& la a desc iu e, i en 1888, quan ja els seus es ails ba ien es a als pe a colpi de mo g ans i ex ensos ui e a s, s'emp engue en me odiques in es igacions pe a coneise - la i comba e-la. En la ma eixa epoca els: ame icans no en la se a no exis encia a Eu opa, i pensem nosal es que desp és, o peIs ols de 1890 és quan ací :a Ca alunya de ia apa eixe l'a m*alu a,, pe que es k en ilJ&nim dels nos es pagesos que aques a maliila és e- oen , i nocal es ma eixos eco dem p esseguc s mol g ans que e iden men s'ha ien puja sense aques a malu a. Seguin la eo ia del ca ac e in ecciós de la malal ia, no se ia inconseqüen pensa que ou o iginada als Es a s Uni s i amsa a E,u opa pe mi ja de ma- e ial pe a plan e is es (13.) h ineixen la malu a i l'hem is a amb uns ca ic e s que la iden i iquen ben bé amb SO que passa en els p essegue s de qualse- ol pun de C'a aluuya. Desp és assegu en que l'any an e io al que s'assenyala e iden I'a ac, i'a b e b o a i madu a els ui s més a ia del no mal, en a mes a n1és uns p éssncs pe i s, iusípids, amb aque es osades a la pell. Són aques s símp omes que pe +al a d'obse aci6.no sabem si ací ambé s'hi donen. Expe imeu s nomb osos i I'obse ació cons an deixen cla que la nalu a és con agiosa i que un a b e a aca alla ga més o menys, pe d que al cap o a la i mo p ema u amen amb els ca hc e s do- na s pe la malal ia. La in e'cció d'un a b e a l'al e s'ha p o a que es a pe I'em- pel , i es suposa que es a ambé pe la poda i el pollen. Eis pinyols pe du en la in ecció, pe o semhla que la e a on iueu els a b es no ame el con agi. Ni els adobs ni l'ex i pació de les b anques p ime amen a ec- ad& gua eixen els a aca s. De inida una malal ia in ecciosa, pe a no acla i l'agen cau- san , es discu eix si és un desequilib i ege a iu de les ~~~lules 'que, en llo'c d'cmmaga zema el midó e pe les ulles, el posen de seguida en nous b o s, o bé que la pBan a é una encima, un e men no igu a , que causa el as o n i es ame de l'un a l'al e a b e. Pe o és una cosa cla a que la malu a esis eis en incubació dins l'a b e bon sic de emps abans no n'apa eixen se- nyals, essen lla o s un cas ja gene al pe o l'a b e (14). L'única mane a ,de comba e, és amb p e en ius. No usa es de peus a aca s pe malu a. En apa eixe Ja malal ia, dles ui comple amen l'a b e, immedia amen . Així se'n de enseu un sic a 1'Es ; on malg a la malu a s'hi con ea mol el p essegue . Cali- d nia, que, sepa ada de 1'Es pe una es ensa egió on no s'hi con ea el p essegue , i connec ada amb el1 pe unes poques línies e o- ia ies i ca e e es, pogué a emps es abli una ba e a sani a ia mi jancan ígides inspeccions ; ins a l'ho a p esen é desconeguda la palal ia. De e sa com ~a les geludes El comb'a e el' ed és la llui a més cos osa de o es les que han de 4e alguns colli e s de Cali d nia. Els que. més hi han de llui a són els colli e s de a onja, pe que, demés de eni una A ea de con eu no la més ap a en condicions clima 2 iques, eiien la ui- a madu an dius de I'hi e n, en el pecís momen que hi ha les baixes empe a u es. El p o'cedimen segui és el de e oc i escal a o el olnin d'ai e que en ol a el ui e a . Pe aisd, uns e mdme es en els puu s més pe illosos del ui- e a , connec a s elec icamen a un imb e de la camb a del pages, li ,a isen la empe a u a pe illaca. Ja hi ha disposa a cada es- pai en e a b e, o en e cada qua e espais, un oga pe a e -hi oc, i hi an a enceud e'ls, encen aisí la baixa de em'pe a u a. En algun lloc es c ema lienya. A Cali d nia sols eié em uns o- ga s de me al1 pe a c ema -hi pe oli b u . El pe oli hi és abun- dan i ba a . Allí els su economic. 1 es donen mol s casos q,ue la sob e alua donada pe I'escassesa p o ocada pe la gelada, paga amb esc eis les despeses de combus ible e ec. Les gelades poden e -se a mol baisa empe a u a. Les p o- oca un o e edamen gene al, i lla o s són d'e ec es gene als i sols un o al escal ameu amb oc po sal a . Pe o bi ha gelades ben locals. Aques es es poden e sols pe uns pocs g aus so a, el pun de gel. Se sap que els Ilocs amb d e- na ge d'ai e, penden s, pe que I'ai e en e eda -se es agi esco - en a all, són els menys pe judica s de gelades. Se sap, al e- és, que un clo anca , mol so in es gela i els e ec esde la ge- lada són més ileus a niesu a que es a pujan penden amun i o pe la ma eixa aó del d ena ge de l'ai e ed cap al clo . Se sap que un eu ijol impedin aques cola ge d'ai e ed en els culs de e enys, des o ba les gelades locals. Doncs en aixo s'ha basa un p o'cedimen de comba e les ge- lades. És una o e, amb dues boques o,posades al ni el1 del cap de la copa dels a b es, dins de la o e un en ilado que ' a so - i un aig d'ai e pe les boques, en -les gi a a la egada. Aixo po a un lleuge o eig en el ui e a , ba ejan I'ai e i impedin el cola ge ,de I'ai e ed. Al& a egeix un oga dins de la o e pe . escal a l'ai e. Es comenca a usa aques p ocedimen i pe a les pe i es gelades, de po encia local, qmda bé, sense que ni :a,n SOIS s'usi el oga dins de la o e. El p ocedimen és ba a . Se sap que l'aigua, en gla~a -se, i ambé el apo dlaigua en condensa -se, eme en el calo la en in e n .que els enia en l'es a de líquid o apo . Doncs una a mos e a bumida pe causa de la calo que eme 3. pe a condensa -se en osada, disminui 3 la e- do , que pe illa de e la gela,da. Una a mos e a seca pe me una gelada més 3cilmku . 'Fo aixd ambé és en pa lan de gelades *e- i es de no gai e e edamen . S'ha p o a de pol o i za aigua en el ui e a , quan amena- ca a gelada, en lloc de e -hi oc, pe o no ha dona mai esul a . Els con eus delica s s'ban de e en les penden s. Pe a es a- ble el cou eu, i econd~nicamen ben basa , el més ben e és de- ensa -lo del que ingui i en el cos que sigui.