Els Ensenyaments sòcio-humanístics dins de les carreres tècniques a la UPC

Els ensenyaDlents socio-huDlanÍstics dins de les carreres tecniques a la UPC a formació SOClO- humanística no pot quedar aturada en entrar als estudis d' enginyeria, sinó que ha d'anar .... _ ...... acompanyant a la maduració intel·lectual de l' estudiant tecnic. Una raó que podria justificar l' afirmació anterior fórala d' aconseguir unaformació més integral, que procurés evitar la unidimensionalitat del titulat tecnic. Tanmateix, existeix una raó amb més pes encara des del punt de vista de l'interés social. En efecte, els enginyershand'estarpreparatsperala responsabilitat de prendre decisions i, per tant, han de saber valorar les conseqüencies socials i ambientals de la realització deIs seus projectes. A més, el seu treball es duu a terme -cada copmés-interactuantambprofessionals d'altres disciplines. Aixo demana en l' enginyer aptituds com : -Pensament obert i crític, d' amplia perspectiva. -Coneixement de l' ésser huma i de la societat. -Capacitat de comunicació. Aquesttipus d' aptituds podensortir beneficiades per la presencia d'assignatures de caire humanístic i CLIMENTNADEU és professor del departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la upc. Durant l'etapa d'elaboració del Pla 92 de Telecomunicacions va col· laborar a fer la proposta d'ensenyaments socio-humanístics. També va participar en el debat organitzat sobre aquest tema pel Consell Social. 12 Climent Nadeu social en els plans d'estudis de les carreres tecniques. De fet, a la majoria de palsos avan-<;ats ja fa anys que s 'han anat introduint materies sociohumanístiques en els estudis tecnics. Per posar només un exemple significatiu, al rnític MIT (Cambridge, USA) aquestes s'enduen un 20% deIs credits. Contrariament al que succeeix en aquests palsos, a Valls, amb participació tant de professors de la propia universitat com professors de la UB, va arribar a unes concIusions ben cIares en la línia de la potenciació deIs estudis sociohumanístics dins de la Universitat. Tanmateix, més de dos anys després, ben poca cosa s'ha fet al respecte dins de la UPc. Una iniciativa com aquesta demanaria una voluntat decidida del col·lectiu universitari i deIs seus dirigents, la qual no les escoles d' enginyeria tant catalanes com espanyoles els ensenyaments de tipus SOClO- humanístic han e s t a practicament "Els ensenyaments de tipus sociahumanístics han estat sembla existir actualment en grau suficient. Malgrat aixo, els nous plans d'estudis que van sorgintala UPCvan donant entrada a algunes -poques- inexistents a les escales d' enginyeria. " inexistents. Tradicionalment s'han redult gairebé excIusivament a una assignatura de tipus historic, que tan soIs era present en algunes titulacions (per exemple, al 'ETSEIB o a l'ETSECCPB). L'ETSIT de Madrid ha estat pionera en aquest sentit, j a que des de l'any 1981 té en el seu pla d'estudis una assignatura anomenada Fonaments i Funció de l'Enginyeria, que compren des d 'un repas historic de les tecnologíes de la informació i del seu impacte social fins a aspectes molt pragmatics de la professió d'enginyer. L' any 1991, el Consell Social de la UPC va dur a terme un debat entom deIs estudis socials i humanístics dins les seves titulacions tecniques. Impulsat per un deIs seus membres, lldefons assignatures de caire social i humanístico Així succeeix amb els nous plans de la FIB i de l'ETSETB. 1. POSSmLE ORGANITZACIÓ DELSENSENYAJdENTS SOCIO-HUMANÍSTICS A lA UPC Per tal de facilitar l'exposició, podemcIassificar lesassignatures sociohumanístiques en tres apartats : a) Socio-humanístiques <<pures»: econornia,filosofia, historia, sociología, dret, psicología, literatura, arts, etc. b) Instrumentals: organització d' empreses, idiomes, tecniques d'expressió oral i escrita, legislació, etc. e) Interdiscipli11ilries, a cavall entre la tecno-ciencia i les ciencies humanístiques i socials. Aquestes materies interdisciplinaries es podrien classificar esquematicament en dos grups: - Historia i podrien aportar la seva propIa experiencia i així enriquir la interacció entre les dues vessants de la reflexió interdisciplinaria. Tant les filosofia de la ciencia i de la tecnologia. Repercussions socials i avaluació de les tecnologies. "Caldria la formació de nous professors especialitzats en el tema o la captació d'especialistes formats a altres materies interdisciplinaries com les instrumentals haurien de tenir lDl cert grau d' obliga-torietat dins els plans d'estudis, donatel seu caracter de Les de tipus a) o sociouniversitats. " humanístiques <pures» podrien correspondre perfectament a assignatures ja existents en els plans d'estudi de les altres universitats catalanes i ser impartides per professors d'aquestes universitats. Aquest tipus d'assignatures encaixa perfectament ambl'apartatdelliureelecciódelsnous plans. La inclusió d'assignatures d'algunes titulacions de la UB en el cataleg d' assignatures de lliure elecció de la UPC va en aquesta línia, pero convindria ampliar l'oferta. Les de tipus b) o instrumentals probablement haurien de serimpartides per la propia UPC, ja que s'han d' orientar cap a les necessitats específiques de les titulacions tecniques. De fet, les escoles de la UPCja ofereixen algunes assignatures d'aquest tipus, encara que de forma molt limitada. complement necessari de l' ensenyament purament tecnic, i ser ofertades majoritariament a nivell d'universitat més que d'escola, per tal com són de caracter comú a totes les titulacions. Tanmateix, s'hauria de contemplar també l'especificitat de cada grup de tecnologies; perexemple, les tecnologies de la informació i les comunicacions tenen una historia, unes repercussions socials o una legislació diferents de les altres tecnologies. Ara bé, com passa amb totes les disciplines presents a la UPC, la tasca docent en les materies interdisciplinaries hauria d' anar acompa-nyadad'unaactivitat de recerca en els mateixos camps. En larealització d'aquesta tasca tant docent com de recerca es podria comptar amb la participació de professors de les altres universitats, sobretot a l'inici, quan més necessari fóra el seu suporto 1 per dur-Ia a terme 2. ALGUNES REFLEXIONS SOBRE LA IMPLANTACIÓ DELS ENSENYAMENTS SOCIO- HUMANÍSTlCS A LA UPC En el debat del ConselI Social es van posar de manifesttantles dificultats ambque topa la implantació d'ensenyaments interdisciplinaris -i, en general, ensenyaments sociohumanístics- a la Universitat, com els camins per anar-Ies superant . A continuació es descriuen quines són les principals dificultats. 1. Als coneixements de caire tecnic se'lshiveuunautilitatclaraiimmediata. 1 fins i tot als coneixements humanístics o socials de caire instrumental, com per exemple les tecniques d' expressió oral iescrita, o leslIeis que regulen l'exercici de la professió. En canvi, la importancia del coneixement de la historia i de l'impacte social de la tecnologia, o la importancia de la capacitat de reflexió etica, no resulta tan evident per a qui no esta ja sensibilitzat per les mútues implicacions entre ciencia, tecnologia i societat, i per la responsabilitat personal que comporten. Existeix la creen~a molt estesa de que només serveixen per incrementar la «cultura general» de la persona, ignorant-se l'aspecte social que presenta la formació d'enginyers amb una capacitat més amplia i integral. 2. La introducció de credits de tipus no-tecnic en els plans d' estudis implica una reducció deIs credits de tipus tecnic. 1 qui diu crectits diu recursos. Si no fós per aixo possiblement no Les de tipus c) o interdisciplinaries haurien de serimpartides preferiblement per la propia UPC, ja que els seus professors tenen l'avantatge d'estar immersos en el progrés tecnologic. Actualment la UPC disposa d'algunes persones preparades per a aquesta tasca, pero són poques i cáldria, per tant, la formació de nous professors especialitzats en el tema, o la captació d' especialistes formats a d' altres universitats. No obstant aixo, seria també molt convenient que almenys una part deIs professors d'aquestes materies fossin professors d'especialitats tecniques que, sense deixar de treballar dins la seva propia especialitat, vulguessin fer-se carrec d' alguns ensenyaments interdisciplinaris, per tal com aquests adequadament convindria crear un' ens especialitzat, tal com s'ha fet en altres paisos més avan~ats i tal com es va posar de "Tant les materies interdisciplinars com les instrumentals haurien de s'oferirien resistencies per part de l' estament docent. ser obligatories. " 3. Existeix la concepció, ancorada en experiencies manifest en l' esmentat debat organitzat pel ConselI Social. Un ens amb personal propi, on hi conflulssin professors adscrits a departaments i també hi participessin professors d'altres universitats. EIs apartats següents es centraran enelsensenyamentsquehemanomenat interdisciplinaris. passades, que les assignatures que no són tecniques han de ser fon;osament «maries» . La superació d' aquestes dificultats demana, entre altres coses: 13 1. La posada en marxa d'un programa per motivar i sensibilitzar els professors i estudiants de la UPc. 2. Una voluntat decidida per part deIs organs directius de la nostra Universitat per emprendre un camí en aquesta línia, dedicant-hi gradualment els recursos necessaris. 3. La implantació d'assignatures sociomateries que hem anomenat interdisciplinaries. De fet, aquest tema va ser molt poc tractat per la comissió encarregada de fer el nou pla, i apareix migradament en el redactat final del Pla 92, tant en termes de credits com d' assigna-tures. En el document final del Pla 92 s'espe-cifica que l'es-tudiant que vulgui humanístiques amb un grau de valora ció academica similar al de les assignatures tecniques, en les que no es considerin únicament els aspectes teorics del "Existeix la voluntat d'anar ampliant l'oferta i l'obligatorietat d'aquests tipus d/ ensenyaments. " obtenir la titulació d'Enginyeria d e Teleoomunicació en qualsevol de les seves especialitats ha de cursar un mínim de coneixement, sinó on hi hagi també c1asses d' aplicació (amb plantej ament de problemes reals) i c1asses practiques (on es fessin, per exemple, treballs de camp). 12 credits (6 credits en la d 'Enginyeria Electronica), en materies de caire socio-humanístic que tinguin com a objecte la ciencia i la tecnologia (historia i filosofia de la ciencia i la tecnologia, repercussions socials i L'Escola esta impartint ja una assignatura de 1,5 credits durant el primer quadrimestre anomenada L 'En-ginyeria de Telecomunicació: F onaments iFuncions ,que vol orientar l'estudiant novell en l'ambit tematic de la titulació i en la funció social de l' enginyer. Arnés, es proposa oferir en el futur una assignatura optativa de 6 credits anomenada Tecnologies de la Informació i Societat, amb un plantej ament globalitzador, i enfocada cap al tipus de tecnologies que són propies deIs seus ensenyaments. Tanmateix, existeix el problema de trobar els professors per impartir-la, ja que en l' actual plantilla de professors assignats a l'Escola no sembla haverhi cap professor amb la preparació adequada, i la Universitat no pensa dedicar de moment els recursos necessaris per contractarpersonal nou. El document diu també que les propostes anteriors es consideren únicament com un punt de partida per posar en marxa ensenyaments sociohumanístics 3. REGULACIÓ DELS ENSENYAMENTS SOCIOHUMANÍSTICS INTERDISCIPLINARIS EN EL PLA 92 DE L'ETSETB L'experiencia de l'ETSETB en l'elaboració d'un nou pla d'estudis pot servir d'exemple per constatar les dificultats per introduir materies que no són estrictament tecniques en els ensenyaments d' enginyeria. Concretament, ens fixarem en les ambientals de les tecnologies, etica i responsabilitat professional de l'enginyer, etc.). Aquests credits es poden obtenir cursant "Les assignatures que no són tecniques no són forr;osament dins de les ti tulacions propies de l'ETSETBi que existeix la voluntatd'anar ampliant 1 'oferta i 14 maries. " assignatures de lliure elecció o assignatures que ofereixi la propia Escola. "Mai no penso en el futur. la arriba prou aviat." Albert Einstein (1879-1955) Físic alemany nacionalitzat ameríca. l' obligatorietat d' aquest tipus d' en-senyaments a mesura que la UPC disposi de més recursos per a impartirlos. "Per a la majoría del homes, l'experiencia és com les llums de popa d'un vaixell, que iHuminen només el camí que queda darrera." Thomas Alva Edison (1847-1913) Inventor america.