Ecologia i telecomunicacions

ECOLOGIAI TELECOMUNICACIONS .. - .... 1 primer cop -i si no recordo malament em sembla que l'únicque he sentit la paraula «ecologia» dins del marc de ... _ ..... 1 'Escola Tecnica Superior de Telecomunicacions de Barcelona va ser en Bernat Romaní i Cornet port. Des de diferents punts de vista: el desplayament de les persones al lloc de treball, el desplayament laboral o «viatge de negocis», el transport de documents, d'idees, d'informació en general. Només en termes economics, la popularització ens preocupa menys és si així, com algú diu, augmentem la contaminació, l'efecte hivernacle, disminui'm la capa d'ozó, etc. el Forum de Telecomunicacio- ns de l'any 1990. Dins deIs diferents actes, elllavors director de Retevisión va fer una xerrada a la enyorada aula 15, al Hall de l' antiga escola. Les Telecomunicacions són la res posta logica per a la minimització delcausantdel70% de les videoconferencies i videotelHons fara rendibilitzar i amortitzar el seu ús en poc temps. Pero a part d'aixo, també hem de tenir en Pero difícilment podre m frenar el ritme de vida al qual hem estat abocats. La única solució sera potenciar els nous sistemes de telecomunicació, les noves eines informatiques, els nous canal s de comunicació que ens apropen cada dia més. Els viatges de negocis els estan comenyant a acaparar els fotons viatjant a tota velocitat per les fibres optiques. Més rapids, més lleugers i menys contaminants. de la despesa energetica de la societat: el transporto compte que ens podran ajudar a reduir la pressió al medi ambiento També és cert que ben aviat podrem anar al nostre lloc de treba- II amb sabatilles. L'aventura ja fa temps que ha comenyat: modem, fax, videotex ... i el que vindra! Des de casa, la nostra imatge donara aviat la volta al món. Participarem en directe en un debat a la televisió, pero en el plató no hi haura res més que la nostra presencia holografica. Potser al final de la jornada trobarem a faltar la societat vista en Recordo que tot i la massificació d'oients, la majoria va passar per alt la següent ironia llenyada pel conferenciant: «Mal que les pese a los ecologistas, deberían saber que las cimas de las montañas más privilegiadas han pasado a ser patrimonio de las telecomunicaciones». Fora bromes, crec que en les nostres mans esta la possibilitat de potenciar les tecnologies que ens ajudaran a racionalitzar el consum energetic mundial i 1 'ús o abús deIs recursos naturals. Les telecomunicacions són la resposta logica per a la minimització del causant del 70% de la despesa energetica de la societat: el trans- BERNAT ROMANI 1 CORNET és projectista de I 'Es cola Tecnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicacions de Barcelona. 36 Si continuem amb els desplayaments amb cotxe, tren, avió, o el que sigui, hi hem d'afegir la factura als recursos energetics mundial s i al' atmosfera j a pro u pol·lucionada. Ben cert que aquesta no la pague m nosaltres. Potser algú, algun dia, 1 'haura de pagar. L'ús del vehicle ha arribat a nivells de dependencia tant forts en la nostra forma de viure que ens costa creure que aixo pugui tenir un final, que sigui veritat que els recursos de combustible fossils del planeta ens poden Respecte al paper, aixo de reciclar es una solució menys dolenta, pero que tampoc estalvia d'una des pesa molt important d'aigua i decolorants químics. directe. Llavors trucarem a quatre amics, al mateix moment que conectarem amb el teatre, per reservar tot seleccionant a la pantalla, amb el ratolí sobre un dibuix de la platea, les proporcionar només 42 anys més de mobilitat. Perque el que encara butaques 5, 7, 9 i 11 de la fila 12. Amb tot aixo no crec que us descobreixi res. Aquesta mica de futurologia tecnológica, segurament algun invent, peró és la millor manera de multiplicar documents. Documents de cop ja us 1 'heu plantej ada. Peró aquesta caricatura ens espera a la mateixa cantonada del mil·lenni, i prescindint ara de les se- Sabíeu que en els últims cinquanta anys, cada deu anys s 'ha generat tanta informació com en tota la historia anterior caducitat automatica en la majoria deIs casos. El paper que li tocaria fer a l' enginyer de Teleco- a aquests deu anys? ves repercussions socials (per cert, una qüestió també molt interessant), sera aviat l'única solució per no ofegar-nos en núvols de CO2• O si més no, per no quedar-nos atrapats per sempre més en un embús a escala mundial. El segon punt sobre el qual vull incidir és sobre el consum de consumibles, i en concret sobre el que n'és el producte estrella: el papero municacions, és la millora deIs sistemes de visualització de la informació. Aquesta interficie «informació digital-home» que jafa for9a temps que és presidida per l'omnipresent tub bombardejador d'electrons, és la pe9a clau que cal flexibilitzar i millorar cent vegades més, cosa que ens permetnl conservar la informació en el seu estat digital sense necessitat de multiplicar-la en Peró no em voldria quedar en aquests dos punts, i tampoc referir-me només a les possibilitats de les telecomunicacions, sinó fer extensiva aquesta reflexió a la enginyeria en general, a l' electrónica, a la mecanica, a 1 'ús i obtenció de l' energia. Les paraules magiques en enginyeria són: «optimització», «compromís» i «minimització». Optimització de la energia, compromís amb les limitacions tecnológiques, i minimització deIs recursos, del temps i deIs diners al cap i a la fi. L'ús d'energies altematives; solar, eólica; la millora de l' eficiencia energetica deIs sistemes, l'ús de material s menys contaminants són sovint coses que es deixen de banda per un conservadorisme o «mandra» de ficar-se en terrenys més novedosos. Si hem fet uns estudis que ens permeten el privilegi d' estar al co-Últimament ja s'esta veient que aixó de reciclar és una solució menys dolenta, peró que tampoc estalvia d'una despesa molt important d'aigua i decolorants químics. Sabíeu que en els últims cinquanta anys, cada deu anys s'ha generat tanta informació com en tota la história anterior a aquests deu anys? Estudis, documents, arxius i bases de dades, diaris, revistes, literatura, dades bancaries ... suport fisic i destruirla al cap del dia. Sens dubte, serll difícil lluitar contra el practic periódic El paper que li tocaria fer all' enginyer de Telecomunicacions és la millora deIs sistemes de rrent de la majoriade lestecnologies punta, utilitzemho a l'hora d'entrar al I on es guarda tot liixó? Sort que cada dia fem la lletra més magneto-óptica i digital, peró a la llar: ga també acaba engruixint les piles de papero Tot el que passa per les pantalles en forma d'ínfims electrons acaba tard o d'hora impn!s a tot color en un full de papero Peró és indiscutible que la producció de milions i milions de documents de difusió o de treball, no només els diaris, que caduquen en poques hores o setmanes de ser materialitzats, algun dia ha de passar a la historia. I aquí que hi tenen a veure les telecomunicacions? El seu paper només hauria de ser el de mitja el més transparent possible ... sí és cert, el fax és un gran, visualització de la informació. mercat empresarial. Interessem la indúsque podem endur-nos a sota el bra9, fullejar-lo al cafe, rebregar-lo tot llegint-lo estirats a la platja i que finalment fem servir per no trepitjar el terra acabat de fregar. Sera difícillluitar contra les revistes setinades plenes de fotos que ens decoren la tauleta de la sala d' estar. Sera difícil lluitar contra el «Imprimeix-mo per veure com ha quedat». Peró quan aquesta frase ja no faci falta, voldra dir que podrem estalviar-nos unes quantes coses: despesa de recursos naturals, despesa energetica, contaminació en la fabricació i eliminació de residus. tria a optimitzar els seus re~ cursos, tant energetics com de comunicació. Tot i que no ens preocupi la relació de les nostres activitats amb l'entom en que vivim, crec que tot el que he suggerit arribara sens dubte més tard o més d'hora, ni que sigui per raons económiques. Encara que pretenguem ser egoistes, aquests aspectes ens poden interessar, si més no, perque tots ells tenen molt a veure amb una millora de la nostra qualitat de vida. O accepteu-me almenys, que tot aixó us pot interessar per una qüestió de marqueting. Com a mínim, avui en dia aixó del respecte a la natura ven més. • BRANCA D'ESTUDIANTS DE L'IEEE DE BARCELONA 37