Variació del glutatíon en sang en la hipoavitaminosi C (escorbut) i en la hipervitaminosi C, del conill mascle de raça Angora

SECCIO D'ORIG NAL 651 Va iació del glu a ion en sang en la Lipoa i a- - - - minosi C (esco bu ) i en la Lipe i aminosi C, n del conill mascle de aca Ango a l,el Pio eFso JOAN HOMEDES 1 RANQUINI CARLES L DE CUENCA A p esen comunicació és un a enc d'al es in es igacions en cu s, encaminades a acla i les elacions exis en s en e el glu- a íon i la i amina C. Les iniciem amb aqnes eball pel que a e e- encia al glu a íon lo al en sang i les con inua em més enda an amb la in es igació del glu a íon en les o mes oxidada i eduida. Puix que no hi ha dub e que la des iació del glu a íon en cada una de les dues o mes po eni una anscendencia majo que la de les quan- i a s del glu a íon o al. poc demos a i a, pe a pe segui les mu a- ci,oncs bidbgiques d'aques cos en la a i aminosi C. Les de e ninacions del glu a ioh sanguini s'han e mi jancan la eciica de Gabbe que hem desc i en un eball an i io men - publi- ' ca (i<ln es igación de las causas modi icado as del glu a hion, en san- g en. T abajos del Ins i u o de Biologia Animal, 3.', 1935, Mad id). Hipoa i aminosi C Sha eali za aques a in es igació, so me en un conill mascle adul a la die a esco bú ica següen : Lle (au oclau 120°; i ho a) ......... 200 g s. ............ Man ega esca de aca 45 )j Clo u sbdic ........................ 4 11 , , Segó de bla ................ ' "' ' 300 ji Ci ada sence a mbl a ............ O Oli de e ge de- baca& . .: ............ 5 » L'expe iencia a du a cinquan a dies. A pa i del dia in -i- ui es an ap ecia en I'ani nal simp omes d'esco bu (lesions gingi- als, gna i is i ui,ü lesió -en un dels Ila is: a iculacions dolo oses):. . - 62 ARX'IUS Des d'aques pe íode inicial d'esco bu , que ha es a l'in es iga , en dies successius es a can ia la die a, i es subs i uí pe una alimen- ació no mal, amb la qual cosa an desapa eixe immedia amen els símp omes p odui s pe la ca encia. Les de e minacions del glu a ío?. o al o en . eali zades cinc egades en aques pe íode, co esponen s als dies 1, 1 l., 28, 32 i 50. A la egada, es a de e mina el' pes els dies 1, 1 1. 15, 23, 28, 32 i 50. D'aco d a nb aques es dades hem dibui- xa les co bes del glu a ion o al i de pes (= i ica 1). Iciieicio!is iii ia enoses dc 0,05 g s. de Cebion. Ad ninis aciU o al Cuna pas ilia de Cebip". : Co bu del gl ia io z o al en s ikk i del pes en la hipe ui an i osi C del co ill 171uscle de aca A lgo u Es a p o oca un es a d'hipe i aminosi mode ada en un al h conill mascle, el qual, a la. egada, ou so mes a un egim ali- men a i mol ic en i amina C, mi jancan la- injecció in a enosa, du an qua e dies consecu ius, de 10.05 i s. de i amina C (Cebion Me ck), i l'adminis ació bucal, du an els sis dies següen s, d'una @ pas illa del ma eix Cebion (0.025 g s.). En el anscu s dels do ze dies que a du a l'expe iencia es an e es de e minacions del glu a íon o al en sang. Ensems a pesa -se l'animal els dies 1, 3, 5 Y 12, i ambé es an dibuixa les co esponen s co bes (g i ica 11). SECCIO B'ORlG/hAL i53 Co ba del iu a ion lolal i del pes en la auiiaminosi Cdel co ~ill mascie de apa Ango a. i$o i's la co eiaciú inue sa que hi ha en e el pes i la gla a ionemia . La glu a ionemia en I'esco bu incipien (puix que el nos e objec- e ha es a en aques a no a es udia les modi icacions del glu a íon en l'es a inicial de la malal ia, sense a iba pe o als símp omes ex ems), ,si obse em la co ba, eu em que mani ec a una pujada coinciden imb els p ime ssímp omes esco bú ics. 1 és an p onuncia aques ascens; que a iba a 50 mg n. pe 1W c. c. de sang, o i que lami jana no mal d'aques conill és de 34 a 37 mg n., segons demos- en les anilisis p e i pos hipoa i amin~siques. A la egada, els pesos ' han so e modi icacions d'una na u alesa al que es ableixei Una co elació in e sa amb la &i a ion&mia, co n a cohseqü&ncia di les al e acious me aboliques p odui'des pe l'esco bu . No coneixem en la li e a u a ac ual me odes p ecisos i su icien - men selec es pe a la ik es igació sepa ada de la i amina C i el glu- a íon en sang, puix que el de Van Ekelen és d'exac i ud dub osa ( alo a, a més de la i amina C, la cis eina i I'e go ionina, educ o s ambé com el glu a íon). A a bé; hi cap sospi a que donades les g ans analogies uncionals (oxido- educció) que exis eix en e el glu- a íon i 1; i amina C. aques s cossos poden gua da en I'es a de no mali a un ce equilibn en el eixi hema ic, que olamen pod ia enca -se pe causes pa ologiques o modi icado es del me abolisme isiol~gic. En el cas de I'esco bu , exis eix un eminen desplacamen de la glu a ionemia, en .el aen i ascenden , la qual cosa de momen no po in e p e a ,se sinó adme en que el de iii o la al a de i amina C es subs i ueix, pei compensació unci,onal, pei,glu a íon, que ins a ce ' pun pod ia in e eni en el me abolisme de. la i amina C. Se a con- enien a e igua , en in es igacions pos e io s eali zades en les úl i- mes ases de i'esco bu (a i aminosi ex emajel lími exac e d'aques a ~o~labo ació compensado a. ~uan a la hipe i aminosi mode ada, la se a co ba sembla de- mos a una hipe glu a ionemia, que assoleix un maxim de 39 mgm., en comp es de 32.75 mgm., xi a no mal en el con ingu en glu a íon o al. A les in es igacions del glu a íon o al en sang és logic adme e semp e un ma ge d'e o , que dimana de la manca de silec i ica de la eacció emp ada en l'analisi del glu a íon ; en les analisis exis i ;, doncs. semp e un e o que depend a de la majo o meno quan i a de i amina C, cis eina i e go ionina exis en s al eixi sanguini. La hipoa i aminosi C, es udiada, dona a' semp e una ima ge eal de la .glu a ion&mia ; en can i, la hipe i aminosi . . C, es a ; emmasca- ada pe la i amipa C i els.ele nen s educ o s 'que I'acompanyen, i' la glu a ionemia obse ada se a an més alsa quan maja sigui la quan i a de i amina C ci culan . L'augmen de pes obse a se a con- seqüencia de l'inc emen me abolic a$+ o i pe la i amina C. CONCLUSIONS . , . 1 .' La ca encia de i amina C en inicia -se els sim~ oies esco - bú ics e lec i ia un augmen cónside able de glu a íon en sang, que pod ia , elaciona -se ambuna unció idonia compensado a del glu a- íon en .el me abolisme- de la i amina C.. 2." L'inc emen del~glu a íon en sang en la hipe i aminosi C mode ada, se ia més apa en que eal, posa que en alo a el glu a íon o al de sang es alo a a I'ensems com a. glu a íon la i amina C. (la SECCIO D'ORIGINAL (155 cis e na-i I'e go ionina). Solamen un me ode amb el qual pugui a- lo a -se independen men un e1eme: de I'al e e lec i ia l'exac i ud del e in es iga . BIBLIGGKAFIA ' Bo~s~o , C.-aMe hodik de Vi amins o schung>i. Go g Lhieme. 1935. BORSOOK i K~1c~~~~.-nOxida ion- ed~¿ ion po en ial a asco bic acid (C i a- mina)>,. P oc. Na ion. Acad. Sci., U. S.A., 19 (9), 875. 1933. CASTELLINO.-ell glu a ione "ella cu e appo o con i p acessi os si di i i>^. Gio . l al. Deim. e Si il., 74 (3), 727. 1933. CALVAO i C~~ms~.-uVi amine C e su énalesii. C. R. Soc. Biol., CXV. 350, 1934. HOPKINS i ELLIOT.-«The eb ion o glu a hione o cell espi e ion wi h special e e en e o heea ic issuen. Biological Abs ac a, 19709, 1934. MARINE, BAUMENN i ROSEN.'-aE ec o isco bic acid on hy oid and sup a enals o guinea pies». P oc. Soc. Exp. Biol., and Med.,3l (17). 870, 1934. PHILLIPS i STARE.-aThe dis ibu ipn o a eduzing subs!anc ( i amine C) in he issues o luo ine de cows>). Jou . Biol. Chem., 104 (21, 351. 1934. RESUMEN En es e abajo se es udia el con enido en glu a hion o al en sang e en la a i a- minosis y en la hipe i a ninosis C mode edas. La a i aminosis C incipien e p esen a una ma cada des iación ascenden e. en la cual el glu e hion llega a 50 mgm. po 100 c.c., siendo la media no mal del eoneio pues o en expe imen ación de 34-37 mgm., según análisi; p e y' pos hipaa i aminá~i- coa: el peso co po al desciende. Los au o es in e p e an que la al a de i amina C se subs i uye po compense- ción uncional en la ónido- educción po el glu a hion, que in e end ía .en el me a- bolismo de la i amina C. En la hipe i amino is C mode ada. exis e ambién hipe glu a hionemia (má i- mo: 39 ngm., en e de 32'75. ci a no mal). El Peso aumen a pa alelamen e. En es e caso el inc emen o del glu a hion puede in e p e a se como más imigi- na io que eal, pues los mé odos de análisis alo an can el glu n hian o os cue pos. además de 1s i amina C. como la cis eina y la e ga hionina. Se econoce la necesidad de es udia el elu a hion oxidado. y educido en los casos de in enso esco bu o e hipe i aminosis ele ada. . . SUMMARY In hi wo k a s ud? is ca ied ou o he con en in o al glu a hione en blood in mode a e C a i aminosis and in hype i~aminosis. The incipien C a i aminosis p esen a, a ma ked ascending de ia ion, in which he glu a hione eaches as much as 50 mgm. pez 100 c. c. he no mal a e age o he abbi use o he e pe imen being om 34-37.mgm. icco ding o he p e and pos - hypoa i aminbsic analysis: he weigh descends. The in e p e a ion o he au ho i is hs he wan o i amin C is uhs i u ed by unc ionnl compensa ion in he oxido- educ ioñ by he glu i hione which would in e ene in he me aholism o i aminc. In be node a e C hype i aminasis, hype glu a hionemia also exis s (maximum : 39 ngm. ins ead o 32'75 he no mal igu e). The weigh inc eases pa allelly. In his case he ine emen o he glu a hione may be in e p c ed as mo e imagina y han eal. as he me hods o analysis es ima e o galue wi h he glu a hione o he bodies in eddi ion o i amin C auch as cys eine and e ga hionine. ' One ecosnises he necessi y o s udying glu s hione oxidized and educed in cases - o in ense scu y and high hype i aminosis.