scieee AI-readable full text Open interactive document viewer

L’Estat del món 2005

Centre UNESCO Catalunya

Abstract

L’estat del món 2005 afirma que la guerra mundial contra el terrorisme distreu l’atenció del món de les causes bàsiques de la inestabilitat, Les accions terroristes i les perilloses reaccions que provoquen són símptomes de les causes subjacents de la inseguretat mundial, com ara la crítica interacció entre pobresa, malalties infeccioses, degradació ambiental i augment de la competència per l’accés al petroli i altres recursos.

Full text

1 Espai de reflexió i comunicació en Desenvolupament Sostenible Any 2 No. 8 Gener del 2005 L’estat del món 2005 redefinir la seguretat mundial Centre UNESCO de Catalunya [email protected] L’estat del món és un anuari que publica el Worldwatch Institute en què s’analitzen indicadors mediambientals que donen una idea de l’estat del planeta. El Worldwatch Institute és una organització de recerca independent que treballa per una societat sostenible ambientalment i socialment justa, en la qual les necessitats de tothom es satisfacin sense amenaçar la salut del medi natural ni el benestar de les generacions futures. Un any més aquesta entitat aporta la seva síntesi del temes que des del punt de vista ambiental necessiten la màxima atenció. L’estat del món es publica en més de 40 llengües i constitueix una obra bàsica ja que s’avança a les tendències socioeconòmiques que posen en perill la salut del planeta. L’informe el publica en català Unescocat – Centre UNESCO de Catalunya, des de fa vuit anys, amb la col·laboració de la Fundació Caixa Sabadell, la Fundació “Sa Nostra” i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. L’edició catalana és l’única que es presenta simultàniament a la versió original anglesa. L’estat del món 2005 afirma que la guerra mundial contra el terrorisme distreu l’atenció del món de les causes bàsiques de la inestabilitat, Les accions terroristes i les perilloses reaccions que provoquen són símptomes de les causes subjacents de la inseguretat mundial, com ara la crítica interacció entre pobresa, malalties infeccioses, degradació ambiental i augment de la competència per l’accés al petroli i altres recursos. Aquests “problemes sense passaport”, juntament amb la difusió de les armes mortals, son factors claus que creen la inestabilitat política. La guerra i l’extremisme. Podrien portar així mateix el món a una delicada espiral descendent en què es qüestionaria el teixit bàsic de les nacions, s’intensificarien les línies de falla polítiques i augmentaria la radicalització. Per abordar aquests desafiament, conclou l’informe, és més important una estratègia centrada en la prevenció que no pas la força militar. “La pobresa, la malaltia i el deteriorament ambiental constitueixen els veritables eixos del mal –afirma Christopher Flavin, president del Worldwatch Institut-. Si no s’identifiquen aquests perills i no s’hi respon, el món s’arrisca a rebre la sorpresa que li reserven les noves forces de la inestabilitat de la mateixa manera que els atemptats terroristes de l’11 de setembre van sorprendre els EUA” En el pròleg de L’estat del món 2005, el president de la Creu Verda Internacional, Mikhail Gorbatxov, demana una “glasnost mundial —obertura, transparència i diàleg públic—“ i una política de compromís preventiu per abordar els reptes de la pobresa, les malalties, la degradació ambiental i el conflicte d’una manera sostenible i no violenta. L’estat del món 2005 examina molts elements de tensió i, com a punts crítics per a la construcció d’un món més pacífic, en subratlla els següents: Petroli: Les greus oscil·lacions dels preus i del proveïment comprometen la seguretat econòmica dels països proveïdors i dels 2 compradors. D'altra banda, la funció del petroli en el soscavament de l'estabilitat climàtica planteja una greu amenaça contra la seguretat humana. Aigua: A tot el món, 434 milions de persones pateixen actualment escassesa d'aigua. L'accés insuficient a aquest bé constitueix una de les principals causes de pèrdua del mitjà de subsistència a les zones rurals, que empeny els agricultors a abandonar les terres i exacerba els conflictes. Aliments: Prop de 2.000 milions de persones d'arreu del món pateixen fam i deficiències nutritives cròniques. Sovint debiliten la seguretat alimentària una sèrie de factors com la disponibilitat d'aigua, la distribució de la terra, la pobresa i la degradació ambiental. Malalties infeccioses: La sida s'ha convertit en l'assassina més despietada, i es calcula que hi ha entre 34 i 46 milions de persones infectades per aquest virus. A l'Àfrica subsahariana, la malaltia està devastant l'educació, afeblint els estaments militars i minant l'estabilitat política. Atur juvenil: A tot el món, els més de 200 milions de joves que no tenen feina o no guanyen suficient per fer-se càrrec d'una família es poden convertir en una força desestabilitzadora si el seu malestar els porta cap a la delinqüència, a col·laborar en revoltes o en grups extremistes. Per fer front a aquests reptes contra la seguretat mundial, "L'estat del món 2005" planteja l'enfortiment de les institucions civils i dels sistemes més preparats per abordar-los. Els autors de l’informe afirmen que ajudaran en la transició una sèrie d’inversions estratègiques en el camp de l’energia sostenible, la sanitat pública, la protecció dels sistemes ecològics, l’educació, la creació de llocs de treball i l’alleujament de la pobresa. “La fixació actual de la lluita contra el terrorisme ha eclipsat les amenaces més greus que planen damunt nostre —afirmen els directors de projecte de L’estat del món, Michael Renner i Hilary French—. Un món més sostenible i equitatiu és un món més segur.” “En comptes de continuar augmentant la influència militar, els governs han de redoblar esforços per salvaguardar la seguretat humana i ambiental, intensificar el desarmament i la reconstrucció postconflicte i establir un nou disseny de les Nacions Unides per fer front als reptes de seguretat d’avui i de demà.” Copyright 2005. Número de Registre B-30620-2003. Ide@Sostenible. Drets reservats. Qualsevol impressió, publicació en WWW u altre medi, així com la seva distribució electrònica i/o comercial requereix autorització del Consell Editorial. El contingut dels articles és responsabilitat de l’autor.