TEch

Núm. 10. Setembre de 2005 Recursos d'informació en Ciència i Tecnologia En aquest número del TEch, a més de destacar l’actualització de les versions dels gestors de referències EndNote i WriteNote, també trobareu informació sobre les noves bases de dades disponibles a través de Bibliotècnica i informació sobre com publicar en revistes d’accés obert. El Servei de Biblioteques i Documentació agrairà rebre comentaris i reflexions sobre els continguts d’aquest nou TEch. BIBLIOTÈCNICA per MATÈRIES bibliotecnica.upc.edu/acmat/ Recursos d’informació en enginyeria mecànica Bibliotècnica per matèries és l’apartat de la biblioteca digital de la UPC on es presenten els principals recursos d’informació disponibles per a cada àrea o subàrea de docència i recerca de la UPC. A Bibliotècnica per matèries els membres de la comunitat universitària de la UPC poden accedir a informació especialitzada en l’àmbit de l’enginyeria mecànica i de la mecànica de fluids. Els recursos electrònics disponibles estan organitzats jeràrquicament de manera que és possible l’accés als continguts del més general al més específic, segons el grau de coneixement que l’usuari tingui del tema o de les seves necessitats d’informació. Sota l’encapçalament d’enginyeria mecànica es troben els recursos indexats per diferents matèries. El signe + situat al costat de la matèria indica que es pot desplegar un tercer nivell d’informació més específic. Bibliotècnica per matèries és un lloc viu que es va actualitzant regularment de manera que sempre s’hi poden trobar nous recursos i enllaços d’interès. Revistes electròniques Sota l’encapçalament general d’enginyeria mecànica hi ha 30 títols de revistes, la majoria dels quals permeten l’accés al text complet de l’article. Cal destacar, entre d’altres, les revistes següents: Journal of Applied Mechanics - Transactions of the ASME E, Journal of Engineering Mechanics - Proceedings of the ASCE, Mechanism and Machine Theory i Noise and Vibration Worldwide. A part d’aquest accés, també es poden trobar revistes electròniques d’interès a través del catàleg de les biblioteques de la UPC i a partir del menú «Col.leccions» de Bibliotècnica sota l’apartat de «Revistes». Es poden consultar els sumaris dels números de bona part d’aquestes revistes a través de la Base de Dades de Sumaris del CBUC accessible des de Bibliotècnica > Col.leccions > Sumaris de revistes. Bases de dades Les bases de dades bibliogràfiques representen una excel.lent font d’informació perquè s’actualitzen permanentment. Algunes donen únicament les referències bibliogràfiques i un abstract o resum dels articles científics, però la majoria n’ofereixen el text complet. Compendex. Es tracta d’una de les bases de dades més rellevants en enginyeria mecànica, i compta amb un bon sistema de control de matèries. També es considera una de les més importants en enginyeria i ciència aplicada. Conté registres bibliogràfics des del 1969 i s’actualitza setmanalment. CSIC – ICYT. La base de dades ICYT del Consejo Superior de Investigaciones Científicas recull la literatura científica de les publicacions espanyoles de ciència i tecnologia. Conté referències de 600 publicacions periòdiques des de l’any 1979. TRIS Online. Base de dades especialitzada en transports que conté referències i alguns textos complets de llibres, informes, conferències i articles de revistes d’àmbits relacionats amb la recerca en transports. Web of Knowledge. Plataforma de caràcter multidisciplinari que dóna accés a diferents bases de dades com ara Web of Science (a part d’altres edicions, a l’edició de ciències) i Current Contents Connect (base de dades de sumaris internacional). ScienceDirect. Plataforma de les revistes de les editorials Academic Press i Elsevier, també multidisciplinària, però amb una forta especialització en temes d’enginyeria. Ofereix els articles en text complet. Servidors d’eprints Aquests servidors són dipòsits d’accés lliure que han sorgit com a alternativa als productes editorials de pagament i per permetre la ràpida comunicació de resultats d’investigació. Els documents que es troben en aquest dipòsit s’han anomenat eprints de forma genèrica, el terme es refereix tant a aquells documents que no han passat per un procés de certificació o peer review (preprints) com els postprints, que sí que ho han fet (articles, llibres, etc.) SAIL-eprints. Permet la cerca simultània a diversos servidors per localitzar documents científics i tècnics d’àmbits diversos com la química, la física, l’enginyeria dels materials, les nanotecnologies, la microelectrònica o la informàtica, entre d’altres. Llibres digitals Els llibres d’Edicions UPC es troben disponibles en versió electrònica a través de l’apartat de «Mecànica» dins de Bibliotècnica per matèries però també des de l’apartat Col.leccions > Llibres digitals. Recursos web Sota aquest epígraf es recullen aquells webs de qualitat que són d’interès per a l’especialitat de mecànica i mecànica de fluids. Són recursos gratuïts i molt variats, des d’associacions professionals fins a institucions acadèmiques. Les biblioteques conviden a tots els professors i estudiants a suggerir recursos web per incloure’ls en aquest apartat. Projectes Fi de Carrera (PFC) Projectes Fi de Carrera, Treballs Fi de Carrera i tesines estan disponibles a Bibliotècnica en format electrònic. Actualment es poden consultar en text complet més de 25 PFC d’enginyeria mecànica elaborats per estudiants de la UPC. Es pot accedir a tots aquests treballs des de l’apartat de Bibliotècnica per matèries i també a través del menú Col.leccions > PFC, TFC i Tesines. http://bibliotecnica.upc.edu/acmat/ Sota l’encapçalament d’enginyeria mecànica hi ha 30 títols de revistes, la majoria amb el text complet dels articles Des d’aquest mes de setembre es pot accedir a través de Bibliotècnica a tres noves bases de dades de temàtica ben diferent:: MathDI (MATHematicsDIdactics) ofereix referències bibliogràfiques especialitzades en l’ensenyament de la matemàtica, la informàtica i les tecnologies de la informació. La base de dades incorpora referències de més de 500 publicacions en sèrie, llibres (manuals i llibres de text), informes, actes de congressos, tesis, manuals d’ensenyament, programes d’assignatures, plans docents, material audiovisual, jocs i programaris. Aquesta base de dades, versió en línia del Zentralblatt für Didaktik der Mathematik, recull més de 100.000 citacions bibliogràfiques, a partir de l’any 1976. vLex és una base de dades especialitzada en legislació i jurisprudència (autonòmica, estatal, comunitària), amb més de 2 milions i mig de documents. Inclou publicacions jurídiques espanyoles (llibres i revistes) en text complet. S’actualitza diàriament i disposa de funcionalitats avançades com ara alertes automàtiques per correu electrònic, cerca intel.ligent o interrelació entre tots els documents. Factiva és una base de dades que conté informació d’actualitat relacionada amb el món de l’economia i l’empresa. És el resultat de la col.laboració entre Reuters i Dow Jones, dues empreses líders mundials en la provisió de notícies, informació financera i també solucions tecnològiques. Factiva dóna accés a una selecció de notícies de més de 1.000 diaris internacionals i locals, més de 3.000 publicacions periòdiques, llocs web, informes d'empresa i fotografies. Entre les més de 9.000 fonts d’informació que inclou es troben The Wall Street Journal, el Financial Times, Frankurter Allgemeine Zeitung, i altres mitjans de comunicació de reconegut prestigi. Factiva permet també crear perfils segons els interessos i necessitats dels usuaris, així, es poden tenir preseleccionades determinades fonts o subscriure’s a serveis de difusió selectiva de la informació (anomenades «carpetes de seguiment») amb presentacions de pantalla també personalitzades. D’aquesta manera Factiva es pot convertir en un bon recurs per subministrar a una intranet particular articles sobre sectors clau i temes específics. Per altra banda, ja es disposa a Bibliotècnica de l’accés en línia a la base de dades Urbadisc, especialitzada en urbanisme i ordenació del territori, abans consultable només en CDROM. El contingut de la de base de dades, així com les opcions d’interrogació, continuen sent els mateixos però el canvi d’accés ha comportat també un canvi de nom: Urbadoc. http://bibliotecnica.upc.edu/bbdades/ Noves bases de dades a Bibliotècnica El passat mes de juny es va presentar a la Comissió d’Investigació la segona edició de l’Observatori de la publicació científica de la UPC acompanyant els resultats de la producció científica corresponents al curs 2003-2004. L’estudi, realitzat pel Servei de Biblioteques i Documentació, situa la recerca de la Universitat a nivell mundial i la compara també amb algunes de les universitats europees de referència, la majoria membres de Cluster. L’Observatori pren com a eina de referència la base de dades ISI® Essential Science Indicators. Aquesta ofereix rànquings per científics, per universitats i centres de recerca, per països i per revistes així com altres indicadors bibliomètrics: els articles molt citats (highly cited papers) així com els documents recents més citats (hot papers). La base de dades té en compte tant els articles publicats en revistes científiques com els papers presentats en proceedings i les notes de recerca que han aparegut durant els darrers 10 anys. De l’1 de gener de 1995 fins el 28 de febrer del 2005, la UPC ha presentat una producció científica significativa en àrees temàtiques com la física, la química, l’enginyeria, la ciència dels materials i la informàtica. L’Observatori inclou a més informació sobre l’àmbit de les matemàtiques, però en canvi no presenta dades sobre l’arquitectura i l’urbanisme, donat que la base de dades consultada no ofereix resultats en aquests àmbits. En física, la UPC va publicar, en el període 1995-2005, 844 articles i va rebre 6.061 citacions. Durant el mateix període es van publicar 721 articles en química i es van rebre 4.744 citacions. En l’àmbit de la ciència dels materials, la UPC va publicar 411 articles i va rebre 1.695 citacions; finalment, en matemàtiques, s’han publicat 336 articles i s’han rebut 1.534 citacions. La producció científica de la UPC en l’àmbit de la informàtica, amb 710 articles publicats durant els darrers 10 anys, se situa en lloc 81 del rànquing mundial. En enginyeria, la UPC ocupa la posició 178, amb 977 articles i 3.489 citacions rebudes. L’Observatori també detalla quins són els 25 articles escrits per professors i investigadors de la UPC més citats durant el període estudiat. Les dues primeres edicions de l’Observatori (setembre 2004 i maig 2005) es poden consultar a Bibliotècnica: http://bibliotecnica.upc.edu/observatori/ L’observatori de la publicació científica de la UPC TEch El factor d’impacte: limitacions i alternatives En els darrers anys, el factor d’impacte ha passat de ser un indicador bibliomètric relativament conegut a esdevenir l’indicador que molt sovint s’utilitza per mesurar la qualitat de les revistes i dels seus articles, dels autors que els escriuen i, fins i tot, de la institució en què aquests treballen. Davant d’un indicador tan àmpliament usat per avaluar la producció i la qualitat de la investigació científica, és important apuntar algunes de les seves limitacions, així com tenir constància de l’existència d’altres indicadors complementaris al factor d’impacte que estan apareixent darrerament. El factor d’impacte va ser ideat per E. Garfield el 1955, i va ser utilitzat per primera vegada per quantificar les publicacions indexades en el Science Citation Index (SCI) del 1963, que va generar el Journal Citation Reports (JCR), una de les bases de dades més importants de l’Institute for Scientific Information (ISI). Cada any, ISI publica una nova versió del JCR i actualitza el factor d’impacte de més de 7.600 revistes. Però, com es calcula aquest indicador? Doncs, dividint el nombre total de citacions que els articles publicats en una revista han rebut en els dos anys posteriors a la seva publicació pel nombre d’articles publicats en aquesta revista en el mateix període de temps. Per tant, el factor d’impacte es basa en la idea que un article té qualitat en funció de l’impacte que té la revista en què ha estat publicat, però no té en compte altres elements importants: no es valora l’impacte de la revista on es produeixen les citacions, no tots els articles que es publiquen en una mateixa revista tenen la mateixa qualitat, els hàbits en la citació no són iguals en totes les disciplines, el nombre de citacions pot ser fàcilment manipulat, etc. Totes aquestes limitacions són prou importants perquè, fins i tot el seu creador, E. Garfield, hagi manifestat la necessitat de millorar-ne alguns aspectes amb la finalitat de convertir-lo en un indicador més eficaç. De moment, ja han començat a sorgir algunes alternatives al factor d’impacte en el panorama de la producció científica, com el cas de l’anomenat factor de prestigi de l’empresa canadenca Factorprestige. Experts en bibliometria (Buela, Casal, etc.) asseguren que aquest indicador permetia una comparativa més racional ja que es comparava cada revista amb les relacionades amb la seva temàtica, incloïa més revistes i es trobaven classificades en quatre vegades més categories que les d’ISI i, a més, no contemplava les citacions procedents dels articles de revisions. Segons Factorprestige, el factor d’impacte és un indicador distorsionador i enganyós i aquest atac tan deliberat contra ISI i contra la qualitat dels seus productes va generar, l'any 2001, la interposició per part d'ISI d'una demanda multimilionària. Malauradament, Factorprestige va ser incapaç de defensar-se contra un pleit multimilionari i ISI va aconseguir fer desaparèixer el seu perillós competidor. Altres alternatives interessants són les vinculades al moviment Open Access i a l’aparició de dipòsits d’eprints com ArXiv.org o Cogprints. En aquesta línia destaca la base de dades Citebase (http://www.citebase.org/ cgi-bin/search), creada a partir del projecte d’investigació Open Citation Project que avalua l’impacte de la qualitat dels reports de recerca o eprints. Citebase Search permet buscar reports de recerca en diversos dipòsits i ordenar els resultats segons diferents criteris, com el nombre de vegades que un paper o un autor específic ha estat citat (citation) o consultat (hits). Citebase rastreja els reports de recerca trobats en dipòsits amb el protocol OAI tan importants com l’ArXiv.org, que manté la Cornell University. En aquests moments, Citebase cobreix els àmbits de la física, les matemàtiques, les ciències de la informació i la biomedicina. És evident que la mesura de les citacions facilitades per les potents bases de dades d’ISI proveeixen informació molt valuosa sobre la investigació, però experts en bibliometria (Sternberg, Quispe, Bordons, etc.) reivindiquen que el factor d’impacte no pot ser entès com l’eina per mesurar directament les revistes, els articles, els autors i les institucions d’una disciplina. Tot sembla doncs indicar que ISI ha començat a perdre el monopoli a l’hora de controlar els instruments d’avaluació, especialment amb l’aparició de noves formes de mesurar l’excel.lència adaptades als canvis en la manera de difondre la comunicació científica. Marta Roca [email protected] Anna Rovira [email protected]u Serveis Generals de Biblioteques A més de difondre els articles en revistes convencionals, ara els autors poden fer-ho també en les anomenades publicacions d’accés obert: es tracta de revistes de qualitat (peer review) consultables a través d’Internet sense costos per als lectors o, si més no, sense que aquests resultin abusius. En la majoria de casos, aquestes publicacions d’accés lliure permeten a qualsevol usuari llegir, descarregar, imprimir o distribuir l’article consultat, a la vegada que garanteixen a l’autor el control del seu treball així com el seu dret a ser acreditat i citat. Publicar en accés lliure a Internet comporta per als articles i els autors una major visibilitat i, en conseqüència, un major impacte: i és que, com més fàcil és per als usuaris accedir a una publicació, més consultes se’n fa, incrementant-ne així el seu impacte. És per això que l’Institute of Scientific Information (ISI) ja ha incorporat algunes d’aquestes revistes en les seves bases de dades bibliomètriques (Journal Citation Reports, Science Citation Index, etc.) i ha publicat estudis que demostren que el seu impacte va in crescendo, superant el de les revistes convencionals. Per conèixer les revistes en accés obert de cada disciplina es pot consultar:  El Directory of Open Access Journals [http://www.doaj.org/]. La Universitat de Lund (Suècia) s’encarrega del seu manteniment i en garanteix la qualitat. Presenta una ordenació alfabètica i temàtica de tots els títols que conté (més de 1.700) i les condicions de publicació es poden veure accedint a la pàgina de cada revista.  Les revistes en accés obert de les àrees de coneixement de la UPC estan incloses a Bibliotècnica (apartats «Col.leccions > Revistes» i «Bibliotècnica per matèries»). NOVETATS “OPEN ACCESS” Com publicar en revistes d’Accés Obert Recentment s’ha editat la memòria que recull les activitats realitzades a La Factoria de Recursos Docents de la UPC durant l’any 2004. La Factoria, que és un servei fruit de la col.laboració de l’ICE i les biblioteques de la UPC, té com a objectiu recolzar el PDI i el PAS en la planificació i el disseny de projectes de millora de la docència. A les factories es pot accedir a maquinari i programari especialitzat per a la creació i desenvolupament de recursos docents en format digital. També es disposa del recolzament d’un equip especialitzat integrat per bibliotecaris i personal expert en creació multimèdia. La memòria recull informació sobre els materials docents creats el darrer any. De cadascun dels materials es mostra una fitxa que inclou la descripció, l’autoria i el programari utilitzat. Aquests són alguns exemples dels materials creats que es troben disponibles a Bibliotècnica:  «Materials autoavaluatius de mètodes estadístics a l’enginyeria», realitzat pel Departament d'Estadística i Investigació Operativa, a La Factoria de la BCT.  «Autoaprenentatge del formigó estructural», realitzat pel Departament d'Enginyeria de la Construcció, a La Factoria de la BRGF.  «El Multimèdia de robòtica industrial», realitzat pel Departament d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial, a La Factoria de l’EPSEVG. A més dels materials docents, al llarg del 2004 a les factories també s’han portat a terme més de 475 accions de suport vinculades a la innovació docent. Podeu consultar la versió electrònica de la memòria a: http://www-ice.upc.es/factoria/ Memòria 2004 de La Factoria de Recursos Docents El factor d’impacte es basa en la idea que un article té qualitat en funció de l’impacte que té la revista en què ha estat publicat, però no té en compte altres elements importants El Servei de Biblioteques i Documentació posa a disposició de tota la comunitat universitària les noves versions dels dos gestors de referències bibliogràfiques EndNote 9 i Write- Note 2.5. Respecte a la versió anterior d’EndNote 9, destaquen les següents novetats:  S’han realitzat millores en la usabilitat de la interfície.  Conté nous fitxers de connexió, filtres d’importació i estils de sortida. Per la seva banda, WriteNote 2.5 presenta les següents millores destacables:  Permet fer cerques a les bases de dades PubMed i Web of Knowledge.  Permet crear llistes amb els filtres d’importació i els estils de sortida favorits. Podeu descarregar-vos EndNote 9 i WriteNote 2.5 des de la pàgina «Gestors de referències bibliogràfiques» de Bibliotècnica. L’accés a la nova versió de WriteNote és automàtic a través del web. http://bibliotecnica.upc.edu/gestors/ Noves versions dels gestors de referències EndNote i WriteNote Fa més d’un any el Servei de Biblioteques i Documentació va posar en funcionament el sistema PAPI o servei d’accés remot que, amb autenticació prèvia, permet accedir als recursos de Bibliotècnica des d’ordinadors que no estiguin connectats a la xarxa de la UPC. Atès que per a certes col·leccions de Bibliotècnica el PAPI pot donar problemes d’accés, s’ha cercat un sistema alternatiu de connexió remota, Proxy Squid, que consisteix en la configuració del proxy del navegador i que, com el PAPI, permet l’accés a Bibliotècnica sempre que es disposi d’usuari i contrasenya de la intranet de la UPC. Tant PAPI com Proxy Squid funcionaran alhora però, sempre que es tingui la possibilitat de reconfigurar el navegador, es recomana utilitzar el segon. Trobareu més informació i l’accés al servei a l’adreça: http://bibliotecnica.upc.edu/remot/ Millora de l’accés remot a Bibliotècnica TEch té una periodicitat trimestral Aportacions i suggeriments: [email protected] Redacció d’aquest número: Montse Ramon, Marina Casadevall, Montse Hidalgo, Marta Roca, Anna Rovira, Marta López. Servei de Biblioteques i Documentació. UPC Jordi Girona, 31 08034 Barcelona Tel. 93 401 60 79 FEED back