Arquitectura i territoris de muntanya

1 k II • N ú m . 2 7 u : S 0 0 PTA I •* ÁRNICA > "•Y.^m^^^ t5< ' ANYS i il. ..ws^^ 1 990 • 1 99 5 ÁRNICA La pipida 4^ GR Portada: Escriptors a Montgarri foto: Joan Blanco Un cop d'uH a l'església de la Catalunya d'avui Entrevista a monsenyor Joan Martí i Alanis, bisbe d'Urgell Lo bisbot Ratasia de nous Ester Isus i Rarado A L'arna 23 Arquitectura i territoris de muntanya. Més enllà dels tòpics Carles Uop i Torné Lo coder 34 '0^ 990 • 1 9 9 5 Nabius, el logotip del cinquè aniversari de l'Arnica. Fitotopònim basc que, segons }. Coromines, donà nom a les Valls d'Àneu (Vallis Anabiensis). Contraportada: Retaule de Sorpe Foto: Carles Aymerich ^ Lo vistaire C3> Lo rovell de l'ou Maria Mercè Marçal El retorn 15 El retaule renaixentista it de Sorpe Josep M. Xarrié i Rovira Cap del ser/ei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat La mosquera La grípia 29 ¿L^'íiVT^ 32 El despertar de la muntanya Ramon Morell A Dossier "Llera" i "rai": dos mots pirinencs amb fortuna literària Héctor Moret 38 // Trobada d'escriptors al Pallars Sobirà (valls d'Aneu) ^ Persevera Per severa, Per se vera La perseverança en l'assoliment de fites difícils, complicades, autèntiques, d'allò que per se té valor afegit, acaba tenint compensacions reconfortants. No deixa de ser singular que les valls d'Àneu, aquesta subcomarca del Pallars Sobirà, hagi rebut en el període d'un lustre dues vegades el Premí Nacional de Cultura Popular i que, juntament amb el de l'Ateneu Popular de Ponent, siguin els tres únics premis nacionals atorgats a les comarques lleidatanes d'ençà que el 1989 s'intituïren els guardons. L'any 1991 el rebia el Consell Cultural, la institució matriu que ha generat i genera un dels projectes més engrescadors de recuperació, conservació, difusió i restitució del patrimoni cultural. Recentment, l'Ecomuseu de les valls d'Àneu, plançó avantatjat del Consell Cultural, ha estat distingit, també, amb els llorers del reconeixement. El premi sintetitza la recompensa del treball ben fet però, alhora, obliga i força el patronat que actualment el regeix a mantenir i a renovar sense discussió l'oferta científica heretada. Ara i adés, la saba cultural flueix, ben programada, per les pàgines de la revista. La portada i la contraportada són il·lustratives de sengles activitats que progressivament donen fruit. La segona trobada d'escriptors, immortalitzada en l'eterna solitud de Montgarri, és una finestra oberta a experiències i sensacions d'enllà d'Aneu, un llaminer reclam que les institucions locals i comarcals cal que valorin convenientment. El patrimoni artístic, representat pel retaule gòtic de Sorpe, és una anella més en la progressiva recuperació dels béns patrimonials de la terra d'Aneu, que s'iniciava amb el retaule de Son i la mare de Déu de les Neus d'Arreu, prosseguia amb el retaule de Santa Caterina de Jou i concloïa amb la presentació, el dia 23 de setembre, d'aquesta altra joia del gòtic, ben acompanyada d'essència romànica en la talla de Sant Pere i en les entranyables fustes de l'antic baldaquí. Ara, en el degoteig, lent i constant, esperen pacientment la mà revificadora els ornamentats retaules barrocs. Mentrestant, el Consell Cultural i Árnica us desitgen unes bones festes nadalenques i un prometedor 1996. Salut i dilecció!, que deien els medievals. ^ÇR^ © Director: Ferran Relia i Foro. Coordinador: Joan Blanco i Barrilado. Equip de redacció: Jordi Abelta, Carme Font, Ester Isus, Carme Mestre. Producció gràfica: Raül Valls - Disseny: Anna Ter. ÁRNICA fa constar que el contingut dels Impressió: Arts Gràfiques Bobalà. articles publicats refleaeix únicament l'opinió DL: L-134-1990 de llurs sotasignats. ISSN: I 130-5444 Amh la col·laboració de la Generalitat de Adreça de l'editor: Consell Cultural de les Valls d'Àneu. Catalunya, la Fundació Pública Institut d'Estudis Carrer Major. 6 - 25580 Esterri d'Àneu. Ilerdencs de la Diputació de Lleida. vt/ \*y \t^- \íy Ar quite dura i territoris de muntany a^. Més enllà dels tòpics 23 Lluny ens queda el record de la primera endinsada per les valls interiors del Pirineu clos i ancorat en la profunditat d'una història secular. Records impregnats de la força del territori: dur i esquerp en els contraforts alpins, les congestes i les geleres, blancs enlluernadors d'espurnes solars espetegant les topografies nevades; verds forts dels boscos i suaus contrastos dels prats; aigües en curs davallant dels llacs clivellant les terres, foradant la roca; poblets senyers dalt els penyals guaitant les valls; viles mercat a frec dels rius vigorosos; escampall de bordes i pletius per aprofitar tot un vast territori colonitzat per una agroramaderia soferta i constant. Viure a muntanya és, en qualsevol cas, una expedició que cal preparar per superar les maltempsades, per guarir-se de l'imprevist, per gaudir d'un territori íntegre. Cal anar més enllà dels tòpics i descobrir els valors i els contravalors d'aquestes contrades, les contradiccions de la qualitat territorial i les dificultats de sobreviure en una economia feixuga de cicles productius difícils i cada com més en recessió, mancats de serveis elementals com ara l'accés, les comunicacions, la sanitat. L'èxode poblacional ja iniciat el segle passat ha marcat profundament l'essència dels territoris de muntanya i ha generat a cops una certa desconfiança col·lectiva envers el futur. I un territori sense projectes, sense perspectiva, pot esdevenir una reserva, un gueto i, en el pitjor dels casos, una relíquia de la història. Sembla, tanmateix, que la resistència de la geografia potent i infranquejable s'està esmunyint al pas de cada nova primavera per les facilitats amb què les noves comunicacions penetren en aquest territori, i perquè hom detecta que hi ha capacitat i voluntat per crear noves iniciatives de vida. Des de la influència de la indústria hidrológica fins a les noves formes del turisme lúdic i els nous esports de muntanya, es detecta una predisposició per adaptar-se a les noves demandes que planen sobre el territori. Tant és així que la transformació de les formes de vida, lligada als canvis en les formes de produir, ha capgirat, antropològicament parlant, l'ancestral interrelació històrica entre paisatge i societat. Cal, tanmateix, no refiarse de l'emmirallament d'obtenir resultats ràpidament. Territoris de muntanya. Integració dels nuclis en el paisatge. A la foto, les valls d'Àneu. (Fotografia: Josep Àngel Corbella) ce A