Els Serveis de suport a l'aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona en l'Espai Europeu d'Educació Superior

Concurs oposició per a l’accés a l’escala facultativa d’arxius, biblioteques i museus. Resolució 210/2004, de 29 de novembre. Adreçat al President del Tribunal: Sr. Ramon Carreras Planells Unitat de Concursos Servei de Personal Tema 4: El centre de recursos per a l’aprenentatge i la recerca (CRAI) com a nou model de la biblioteca universitària davant els reptes plantejats a l’EEES/ERA Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona en l’ Espai Europeu d’Educació Superior Gemma García López 3 de Maig de 2005 Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 2 Agraïments Voldria agrair als professors de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona de l’especialitat d’Indústries Agroalimentàries i en especial a la coordinadora d’aquests estudis, Mercè Raventós, la informació proporcionada per a l’elaboració d’aquest projecte. Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ____________________________________________________________________________________ _______________________________________________________________ Gemma García López 3 0. Sumari 1. Introducció 1.1 Justificació .............................................................................. 4 1.2 Objectius ................................................................................. 6 1.3 Desenvolupament i metodologia.............................................. 6 2. El nou Espai Europeu d’Educació Superior 2.1 Antecedents de l’EEES .......................................................... 8 2.2 Els canvis de l’EEES en les titulacions ................................... 9 2.3 Els crèdits europeus o l’European Credit Transfer System.... 12 2.4 Els canvis de l’EEES en la metodologia educativa................. 13 2.5 Adaptació de les assignatures a l’EEES .................................15 3. L’adaptació de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona a l’EEES 3.1 L’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona ..........................19 3.2 El pla pilot de l’especialitat d’Indústries Agroalimentàries ...... 22 4. Els nous Centres de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació 4.1 Què és un Centre de Recursos per a l’Aprenentatge ? .......... 31 4.2 Serveis integrats en un CRAI ................................................. 32 4.3 Beneficis dels CRAI................................................................. 37 5. Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència a la Biblioteca de L’ESAB 5.1 Serveis de suport a l’aprenentatge ........................................ 40 5.2 Serveis de suport a la docència ............................................. 51 6. Conclusions ................................................................................. 54 7. Bibliografia................................................................................... 57 8. Annexes ...................................................................................... 63 Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 4 1. Introducció Els canvis que estan experimentant les universitats i els seus serveis amb l’arribada de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) ha fet necessari que les biblioteques universitàries es parin a pensar quin tipus de serveis i d’espais són els més adients per la seva comunitat universitària arran d’aquest nou canvi metodològic de l’ensenyament superior. Per elaborar aquest treball d’anàlisi dels serveis bibliotecaris de suport a l’aprenentatge i la docència en l’EEES s’ha pres com a model la prova pilot duta a terme a l’Escola Superior d’Agricultura (ESAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) durant el present curs acadèmic, 2004-05. Aquesta prova pilot ha consistit en adaptar la titulació d’Enginyeria Agrònoma, en concret l’especialitat d’Indústries Agroalimentàries, als nous mètodes educatius emprats en l’EEES. Així doncs, totes les propostes de nous serveis bibliotecaris o modificacions dels ja existents estan fetes en base a les característiques d’aquesta escola i dels seus usuaris. 1.1 Justificació del tema i dels continguts escollits Durant l’elaboració d’aquest treball (curs 2004-05) la biblioteca de l’ESAB està influïda per un seguit de canvis. Per una banda la plena integració de l’escola a la UPC, actualment l’escola és un centre adscrit a la universitat i està previst que s’integri totalment durant el curs 2005-06 tot i que encara no hi ha una data fixada, i per altre el trasllat de l’escola a Castelldefels (Campus Baix Llobregat). El trasllat de l’escola s’ha portat a terme durant els mesos de gener i febrer de 2005 i estava previst que la biblioteca durant aquest període s’unifiqués amb la biblioteca de l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels (EPSC) al Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Recerca (CRAI) del Baix Llobregat. Aquesta unificació finalment es durà a terme a partir del curs 2005-06 tant bon punt s’acabi l’edifici que ho farà possible. Aquest edifici actualment s’anomena Edifici de Serveis hi destinaran la majoria de serveis de campus, tot i que dos pisos estaran dedicats totalment a la biblioteca. L’obra està situada al costat del nou edifici de l’ESAB. Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 5 Aquesta ràpida unificació de dues biblioteques requereix una anàlisi dels serveis que cadascuna ofereix a les respectives comunitats. Aquest estudi també ha de servir per detectar possibles diferències i proposar alternatives o modificacions dels serveis ofertats. Això garantirà que al futur CRAI del Baix Llobregat s’oferiran uns serveis homogenis pels dos col·lectius. El següent projecte és l’anàlisi dels serveis de suport a l’ESAB que com a fet destacat és un centre adscrit a la UPC gestionat pel Consorci Escola Industrial de Barcelona (CEIB) i per tant el funcionament organitzatiu i administratiu de l’escola pot diferir de la resta de centres de la UPC. Per altra banda durant el curs 2004-05 l’escola està portant a terme proves pilot en els seus estudis, concretament en l’especialitat d’Indústries Agroalimentàries, per tal d’adaptar les seves titulacions al nou Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). La biblioteca de l’ESAB ha estat una de les darreres biblioteques que s’han integrat a l’actual Servei de Biblioteques de la UPC adaptant totalment el seu funcionament i serveis a la seva política general, però degut al nou EEES potser és necessari replantejar-se nous serveis . El trasllat de l’escola, la futura integració a la UPC, la unificació de les dues biblioteques i els canvis educatius sorgits amb l’aplicació de l’EEES han propiciat que sigui un bon moment per fer una anàlisi dels serveis actuals que ofereix la biblioteca de l’ESAB als seus usuaris. Aquesta anàlisi ens ha de permetre veure com han d’evolucionar i quines modificacions hem de fer als serveis per donar suport al tipus de docència i a les noves necessitats derivades de la implementació de l’EEES. Tal i com indica el títol del treball “Adaptació dels serveis de suport a la docència de la Biblioteca de l’ESAB al nou Espai Europeu d’Educació Superior” aquest treball es centrarà en els serveis d’aprenentatge i els serveis que donen suport a la docència i es deixaran de banda els serveis de suport a la recerca, tot i que en algun moment es puguin anomenar. Aquests són els motius pels quals el següent treball vol definir les línies d’actuació que ha de seguir la biblioteca de l’ESAB per renovar-se i esdevenir un Centre de Recursos per a l’Aprenentatge (CRAI) servei molt important en l’actual marc educatiu europeu. Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 6 1.2 Objectius Els objectius centrals d’aquest treball són per una banda detectar les actuacions que la Biblioteca de l’ESAB hauria de portar a terme per adaptar els seus serveis a l’EEES i per altre detectar quines són les mancances que s’han de suplir si volem que la biblioteca es transformi en un Centre de Recursos per a l’Aprenentatge. Aquest treball també ha de permetre detectar quines diferències hi ha entre els serveis oferts a les biblioteques de l’EPSCi de l’ESAB i proposar alternatives ja que al futur CRAI s’hauran d’oferir d’una manera homogènia. 1.3 Desenvolupament i metodologia de treball Aquest treball es divideix en quatre parts, primer de tot s’ha fet una anàlisi dels canvis que suposen en l’educació superior l’aparició de l’EEES. Per realitzar aquesta part s’ha consultat bibliografia sobre aquest nou entorn educatiu i s’ha consultat la recent legislació apareguda el mes de gener passat i que estructura l’ensenyament universitari a Espanya. És la part més teòrica i tot i que fa referència a la docència universitària molts dels conceptes i continguts que s’hi inclouen poden ser d’utilitat a l’hora de plantejar sessions formatives a les biblioteques, ja que igual que a tota la universitat la metodologia i mètodes d’ensenyament utilitzats a l’hora de fer formacions han d’adequar-se a l’ EEES. Cal que els bibliotecaris tinguem clar en que consisteix aquest EEES i quins canvis suposa respecte l’actual sistema educatiu per això aquesta part bàsicament vol definir que són els estudis de grau, que són els estudis de postgrau, que és un màster i que és un ECTS. A la segona part s’ha estudiat l’adaptació dels estudis de l’ESAB a aquest nou entorn de treball a través de la prova pilot d’adaptació dels estudis que s’està desenvolupant a l’ especialitat d’Indústries Agroalimentàries durant el curs 2004-05. Per realitzar aquesta part s’ha parlat amb la coordinadora d’aquesta especialitat Mercè Raventós i s’ha assistit a la reunió d’avaluació de la prova pilot celebrada el dia 21 d’abril de 2005 i en la qual el professorat d’aquesta especialitat va explicar la seva experiència. La tercera i la quarta parts ja són les parts més bibliotecàries, per una banda a la tercera part s’ha intentat definir el que seria un CRAI “ideal” a través de bibliografia i consultes de recursos web. Posteriorment a la quarta part s’han Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 7 definit quines serien les actuacions que la biblioteca de l’ESAB hauria de portar a terme per evolucionar cap a un CRAI. Anteriorment ja s’ha comentat que en un futur molt proper la biblioteca de l’ESAB i de l’EPSC s’unificaran i per tant per completar aquest estudi es podria realitzar un treball similar a l’altra escola tot i que durant l’any 2005 les dues biblioteques del Campus Baix Llobregat ja estan treballant en un seguit d’actuacions i objectius comuns per tal d’homogeneïzar i ampliar els serveis oferts a les dues comunitats. Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 8 2. El nou Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) 2.1 Antecedents de l’EEES Els objectius fonamentals de la Unió Europea es basen en la coordinació de les polítiques i de les normes legislatives dels estats membres en les qüestions relacionades no només amb el desenvolupament econòmic sinó també amb el progrés i amb el benestar social dels ciutadans. Aquest darrer objectiu ha fet que en la darrera dècada la Unió Europea destinés recursos a l’àmbit de l’educació focalintzant-los en l’ensenyament superior. La Unió Europea ha realitzat un seguit de reunions i trobades amb tots els seus estats membres per tal d’aconseguir un sistema educatiu europeu uniforme i homogeni i que permetés el que actualment coneixem amb el nom d’Espai Europeu d’Educació Superior. Hi ha una sèrie de factors que van contribuir en la definició de les línies d’actuació: § Els ja existents programes de mobilitat dels estudiants SÓCRATES/ERASMUS § Les declaracions de la Sorbona (1998), Bolònia (1999) Praga (2001) i les reunions de Salamanca i Barcelona Els programes de mobilitat dels estudiants, iniciativa de la Comissió, van determinar la necessitat de trobar un sistema adequat d’equivalències i reconeixements d’estudis. Per altra banda l’any 1998, amb la declaració de la Sorbona, alguns països europeus van veure la necessitat de promoure la convergència entre els sistemes nacionals d’educació superior. L’any 1999 els ministres europeus d’educació dels països membres de la Unió Europea van reafirmar a la declaració de Bolònia que calia un marc uniforme d’educació superior abans del 2010. L’EEES significa un repte molt positiu per tots. Els estudis o la reforma educativa tindran una major transparència. En resum els estudis seran molt Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 9 més homogenis i aquest fet afavorirà la mobilitat dels estudiants entre els diferents països de la Unió Europea i la integració en el mercat laboral . La Universitat i per tant tots els serveis que la formen tenen la responsabilitat d’adaptar-se a aquest nou canvi, la funció de les biblioteques és la de donar suport a tota la seva comunitat universitària i per tal d’oferir aquest suport no pot estar fora de l’evolució de l’entorn europeu. Les biblioteques universitàries no poden restar passives i hauran d’evolucionar i adaptar els seus serveis a la demanda i a les noves necessitats d’aquest nou marc educatiu. La definició del nou Espai Europeu d’Educació superior introdueix la possibilitat de replantejar quins seran els coneixements i habilitats que els estudiants universitaris hauran d’adquirir no només per convertir-se en bons professionals sinó també en persones capaces de formar-se al llarg de tota la vida. L’estudiant haurà d’aprendre a aprendre, capacitat per la qual és necessari tenir una bona base en l’ús i l’accés a la informació. Aquests nous canvis educatius donen l’portunitat als bibliotecaris de col·laborar molt més activament amb el professorat en el desenvolupament de l’activitat docent i de les activitats d’aprenentatge dissenyades pels estudiants. Els estudiants hauran de saber buscar, localitzar, gestionar, tractar i presentar la informació i aquestes habilitats queden completament reflexades a les competències transversals incloses als nous plans docents. 2.2 Els canvis de l’EEES en les titulacions El passat 25 de gener de 2005 van sortir publicades al Boletín Oficial del Estado (BOE) el Reial Decret 55/2005 i el Reial Decret 56/2005 que regulen l’estructura dels estudis universitaris de Grau i de Postgrau. El primer que cal saber és que amb l’arribada de l’EEES desapareixen les diplomatures i les llicenciatures, a partir d’ara hem de parlar d’estudis de Grau i de Postgrau. La llei també farà que es redueixin el nombre de titulacions existents a l'estat espanyol ja que es tendeix a la unificació dels títols universitaris. Tal i com defineix la llei, a partir d’ara tindrem estudis de Grau i de Postgrau i aquests s'estructuraran en tres cicles. Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 16 Desenvolupament de les assignatures A l’hora de desenvolupar i portar a terme les assignatures també ens podem trobar amb algunes diferències: Sistema actual Sistema europeu Èmfasi en la docència Èmfasi en el procés d’aprenentatge Predomini de les classes magistrals Multivarietat d’estratègies metodològiques i d’activitats a l’aula i fora d’ella Descompensació en el treball que hi ha a l’aula i fora de l’aula. El treball fora de l’aula no es comptabilitza El treball de l’estudiant és un tot que comptabilitza les activitats realitzades a l’aula i a fora Predomini del treball individual i en menor mesura en petits grups Diversitat de propostes i formes de treball Utilització de les fonts bibliogràfiques referenciades a les assignatures Ús continuat de fonts i materials diversos a partir de la pròpia gestió dels recursos disponibles Canvi de rols Amb la irrupció de l’EEES els professors i els estudiants veuran transformats els seus rols: Sistema actual Sistema europeu L’acció del docent és l’eix central El protagonista és l’estudiant El responsable del procés és el docent Responsabilitat compartida entre docent i estudiant Docent com a expert i transmissor d’informació Docent com a facilitador de l’aprenentatge, tutor i orientador del procés, mediador Treball interdisciplinari poc generalitzat Necessitat del treball interdisciplinari dels equips docents Per tal d’adaptar les titulacions al nou EEES a algunes titulacions de la Universitat Politècnica de Catalunya s’estan portant a terme les anomenades “proves pilot”. En aquestes proves pilot les diferents escoles de la universitat adapten i avaluen les assignatures de les titulacions que imparteixen. En el següent apartat del treball s’explica la prova pilot realitzada a l’Escola Superior d’Agricultura, en particular a l’ especialitat d’ Indústries Agroalimentàries. Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 17 A l’hora d’adaptar els plans d’estudi i les titulacions a l’EEES és molt important la comunicació i el feed-back de l’estudiant ja que hi ha aspectes sobre els quals pot haver-hi punts de vista diferents segons siguin del docent o de l’alumne, per exemple: § Temps dedicat al treball/temps estimat. Els estudiants i el professorat han de treballar conjuntament per tal que les activitats proposades pels professors tinguin la llargada per la qual s’havien dissenyat. § Dificultat subjectiva/dificultat estimada. Igual com passa amb la durada, la dificultat dels exercicis que planteja el professorat han d’estar d’acord amb la dificultat que tinguin els estudiants per realitzar-les. § Utilitat subjectiva/relació amb el perfil acadèmic i professional. Els alumnes han de trobar útils les activitats i els exercicis plantejats pel professorat, i han de ser capaços de veure-hi aplicacions futures de cara a la seva vida laboral. § Idoneitat metodològica/adequació dels objectius. L’alumnat hauria de poder plantejar alternatives que milloressin o optimitzessin les activitats plantejades pels professors. § Percepció del suport/autopercepció del suport. Ja s’ha indicat anteriorment que en els nous plans d’estudis sorgits arran de l’EEES el professor és el guia o el tutor que ajudarà a l’aprenentatge. Els alumnes han de percebre aquest suport i aquesta orientació necessària per desenvolupar el seu aprenentatge (hores i llocs de tutoria, etc.). § Autopercepció de la implicació i la participació. En l’aprenentatge és molt important la participació activa, per tant el professorat ha de desenvolupar activitats que promoguin aquesta participació. La valoració i avaluació dels punts anteriors ha de permetre elaborar propostes per assegurar un correcte aprenentatge i seguiment dels coneixements i de les habilitats que es volen transmetre a cadascuna de les titulacions que ofereixen les escoles. Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 18 De cara a les biblioteques tota aquesta informació ens pot servir a l’hora de dissenyar activitats formatives, ja que si volem potenciar i donar suport a l’EEES les activitats plantejades per les biblioteques han de seguir la seva metodologia. Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 19 3. L’adaptació de l’Escola Superior d’Agricultura a l’EEES 3.1 L’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona 3.1.1 Presentació L’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) va ser creada per la Diputació de Barcelona l’any 1911. Des de l’1 de juliol de 1999 l’ESAB és gestionada i sostinguda pel Consorci Escola Industrial de Barcelona, entitat pública integrada per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya, per facilitar la seva integració en el sistema universitari públic de Catalunya. El mes de febrer d’aquest any l’ESAB es va traslladar de les instal·lacions del Carrer Urgell de Barcelona al nou Campus del Baix Llobregat (Castelldefels) de la UPC. La integració plena de l’escola a la Universitat Politècnica està prevista pel curs vinent. 3.1.2 Els seus estudis L’ESAB imparteix l’Enginyeria Tècnica Agrícola en les especialitats de: § Explotacions Agropecuàries: estudis centrats en el camp de l’agricultura i la ramaderia pròpia dels diferents tipus d’explotacions agropecuàries, així com en la gestió d’empreses, la planificació i control de la producció i l’anàlisi de mercats. § Hortofructicultura i Jardineria: ensenyaments centrats en els àmbits de l’horticultura (comestible i ornamental), la fructicultura, la jardineria i el paisatgisme, així com en la gestió d’empreses, la planificació i control de la producció i l’anàlisi de mercats. Els estudiants que cursen determinades assignatures optatives obtenen un diploma d’especialització en Jardineria i Paisatgisme reconegut per la UPC. § Indústries agràries i alimentàries: ensenyaments centrats en els àmbits de la tecnologia dels aliments i en les indústries agrícoles (fermentatives, extractives, conserveres i làcties), així com en la gestió d’empreses, la planificació i control de la producció i l’anàlisi de mercats. Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 20 Els estudiants que cursen unes determinades assignatures optatives obtenen un diploma d’especialització en Viticultura i Enologia, reconegut per la UPC. L’escola inclou en el pla d’estudis les pràctiques a empreses com assignatura obligatòria, amb l’objectiu que l’estudiant conegui la realitat del sector. Els estudis de L’ESAB combinen els ensenyaments teòrics impartits a les instal·lacions de l’escola (aularis i laboratoris) i les classes pràctiques realitzades a la Torre Marimon de Caldes de Montbui. Amb el trasllat de l’escola al campus de Castelldefels actualment s’estan buscant alternatives per poder realitzar les pràctiques a espais més propers a Castelldefels. Tots els estudiants han de realitzar un Treball Final de Carrera (TFC) per obtenir la titulació. Actualment a l’ESAB no s’imparteixen estudis de segon cicle però si de tercer cicle. A l’escola es pot cursar el programa de doctorat en Biotecnologia i Indústries Agroalimentàries. 3.1.3 Dades numèriques Durant el curs 2004/05 l’escola té 589 estudiants repartits en les tres especialitats (185 Explotacions Agropecuàries, 190 en Hortofructicultura i Jardineria, i 214 en Indústries Agràries i Alimentàries). L’ESAB té 77 professors agrupats en tres departaments (64 professors del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, 6 al Departament de Física i 7 al departament de Matemàtica aplicada III). El programa de doctorat aquest any té 25 estudiants. A continuació es presenten varies fotografies de l’ESAB: § Fotografia de la Torre Marimon § Fotografia de l’antic edifici de l’ESAB al Carrer Urgell § Fotografia del nou edifici de L’ESAB a Castelldefels Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 21 Fotografia de la Torre Marimon ( Granja experimental de Caldes de Montbui) Fotografia de l’antic edifici de l’ESAB del Carrer Urgell (fins febrer 2005) Fotografia del nou edifici de l’ESAB a Castelldefels (a partir de febrer del 2005) Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 22 3.2 El Pla pilot de l’especialitat d’Indústries Agroalimentàries (curs 2004-05) 3.2.1 Antecedents En el marc de la Declaració de Bolònia el DURSI va engegar plans pilot d’adaptació de titulacions de les universitats catalanes al nou EEES. Actualment hi ha 11 universitats desenvolupant proves pilot.1 Arrel d’aquest pla pilot la UPC va triar un seguit d’escoles i titulacions en les quals es portarien a terme les proves pilots de la UPC. Una d’aquestes escoles va ser l’ESAB , la qual va decidir implementar la prova pilot a la titulació d’indústries perquè era la titulació que tenia trets més diferenciats de les tres especialitats que s’hi imparteixen. Actualment a la UPC s’estan portant a terme proves pilot en les següents escoles i titulacions: Estudis de Grau Enginyeria Tècnica de Mines, especialitat en Explotació de Mines (Escola Universitària Politècnica de Manresa) Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions, especialitat en Sistemes de Telecomunicació (Escola Politècnica Superior de Castelldefels) Enginyeria Tècnica de telecomunicacions, especialitat en Telemàtica (Escola Politècnica Superior de Castelldefels) Enginyeria Tècnica Agrícola, especialitat en Indústries Agràries i Alimentàries (Escola Superior d’Agricultura de Barcelona) Diplomatura d’Estadística (Facultat de Matemàtiques i Estadística) Estudis de Potgrau: Masters Europeus Master of Research on Information Technologies (Departament de Teoria del Senyali Comunicació) 1 Veure annex 1 : taula amb les universitats catalanes que realitzen la prova pilot d’adaptació a l’EEES Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 23 Master of Science and Communication Technologies (Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de telecomunicacions de Barcelona) 3.2.2 Consideracions prèvies a tenir en compte en l’adaptació de l’especialitat d’Indústries Agroalimentàries L’adaptació duna titulació sencera al nou EEES és un procés llarg i costós ja que implica un replantejament general de l’estructura dels estudis i dels mètodes d’ensenyament aplicats fins el moment. A l’hora d’adaptar la titulació calia: § Definir els perfils acadèmics i professionals en termes de competències (tant de la titulació com de cadascuna de les assignatures) § Utilitzar metodologies educatives més actives: nou model docent centrat en l’estudiant § Aplicar un tipus d’aprenentatge que permetés a l’estudiant: adquirir coneixements, desenvolupar habilitats i orientar actituds § Aplicar un sistema de crèdits que mesuriel treball de l’estudiant Per tant el professor i l’estudiant modificaven i adquirien el seu nou rol Rol del professor § Acompanyar a l’estudiant en el seu procés d’aprenentatge § Proporcionar el coneixement inicial § Facilitar les condicions per a l’aprenentatge personal i cooperatiu § Orientar sobre l’ús dels recursos d’informació, documentació i tecnològics § Facilitar la realització d’experiències significatives Rol de l’estudiant § Construir el seu propi coneixement § Responsabilitzar-se del seu procés d’aprenentatge § Desenvolupar habilitats de buscar, seleccionar, analitzar i avaluar la informació Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 24 3.2.3 Adaptació de la titulació En total han participat en la prova pilot 100 estudiants (75 de nou ingrés i 25 repetidors), agrupats en dues classes de màxim 50 estudiants cadascuna i dos subgrups per classe. El primer que va caldre va ser definir els objectius generals i específics de l’Enginyer Tècnic en Indústries Agràries i Alimentàries i com a resultat en van sorgir les següents concrecions: § La definició del perfil de formació: l’enginyer fonamenta la seva activitat en la producció, control i seguiment en plantes de processat d’aliments, amb la finalitat d’obtenir productes alimentaris de qualitat i econòmicament rendibles d’una forma respectuosa amb el medi ambient. § Els objectius generals de formació: l’enginyer ha de ser capaç de desenvolupar capacitats com per exemple: capacitat d’actuació professional, capacitat de comunicació, altres. § Els objectius específics de la formació: el titulat en Indústries en acabar els seus estudis ha d’haver adquirit uns coneixements en bases científiques generals, bases científiques del sistema agroalimentari i de la tecnologia d’aliments, control de qualitat d’aliments, tecnologia i gestió dels sistemes de processat a la indústria, enginyeria d’indústries alimentàries, medi ambient i gestió econòmica i empresarial. § Les competències transversals de la titulació: una vegada fet l’anàlisi de la titulació es van triar les següents competències transversals: 1. Capacitat d’organització i planificació 2. Adaptació a noves situacions 3. Raonament crític 4. Capacitat d’anàlisi i síntesi: resolució de problemes, motivació per la qualitat, capacitat per comunicar-se amb persones no expertes 5. Capacitat de gestió de la informació: creativitat 6. Presa de decisions: capacitat d’aplicar els coneixements a la pràctica 7. Comunicació oral i escrita: coneixement d’informàtica; treball en equip; habilitats en les relacions interpersonals i lideratge Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 25 § Les competències específiques de la titulació: una vegada fet l’anàlisi de la titulació es van triar les següents competències específiques: 1. Experiència laboral mitjançant convenis Universitat-Empresa 2. Tecnologia de les indústries agràries i alimentàries 3. Maquinaria, instrumentació, control i automatització 4. Operacions bàsiques i tecnologia d’aliments 5. Enginyeria de les instal·lacions de la indústria alimentària 6. Capacitat de planificar i elaborar projectes tècnics de I+D 7. Organització i gestió d’empreses agroalimentàries, política i legislació Una vegada fet aquest pas calia adaptar totes les assignatures, cal destacar el fet que es va adaptar cadascuna de les assignatures per separat, però en un futur està previst realitzar activitats conjuntes (laboratoris, tallers, etc.) entre diferents assignatures. 3.2.4 Adaptació de les assignatures a l’EEES 3.2.4.1 Aplicació dels crèdits europeus Els 225 crèdits que tenia la titulació d’indústries van passar a ser 180 crèdits europeus 2 (ECTS) tenint en compte que cada crèdit ECTS equival a 30 hores de treball de l’estudiant. Es van fixar 30 crèdits ECTS per quadrimestre. La distribució dels crèdits no va ser una distribució matemàtica ja que es va donar molt més pes a les assignatures de primer (per tant s’hi van destinar més hores de treball de l’estudiant). Durant el primer curs l’estudiant s’ha d’adaptar a un nou sistema educatiu que és la universitat i a una nova metodologia d’estudi que és l’ aprenentatge i per tant li cal més temps. També es va donar més pes a assignatures troncals, obligatòries i al Treball Final de Carrera i menys a les optatives. 2 Veure annex 2 : distribució de les assignatures i dels crèdits ECTS Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 32 professionals que s’utilitzen per realitzar les pràctiques o el desenvolupament de les assignatures. Un CRAI podríem dir que és un entorn dinàmic on s’integren tots els recursos i serveis que donen suport a l’aprenentatge, la docència, la investigació i la formació continuada a la universitat. Un CRAI és un espai que intenta agrupar tots els serveis de la universitat relacionats amb la gestió de la informació. Aquests nous espais s’han de convertir en elements estratègics de les universitats i han de facilitar l’accés i la gestió de la informació, així també com l’elaboració, la gestió i la difusió de la producció acadèmica i de recerca de la pròpia universitat. Aquesta nova consideració dels espais de la biblioteca han de tenir un únic equipament que pugui integrar i acollir aquells serveis que actualment ofereix la universitat i que tenen relació directa amb l’aprenentatge i el desenvolupament dels membres de la comunitat universitària. Aquests nous espais han de dissenyar-se sempre amb perspectives de futur, tenint en compte futurs canvis que es puguin produir en els nous serveis o en el creixement dels existents. Així doncs un CRAI és una mena d’ampliació de la idea de biblioteca. Fins ara les biblioteques eren elements més o menys passius que donaven suport als membres de la universitat, a partir d’ara les biblioteques o CRAIS seran centres molt més actius on a part de llibres, revistes i altres materials s’oferiran espais polivalents, centrats bàsicament en el suport a l’aprenentatge i a la docència. 4.2 Els serveis integrats que ofereix un CRAI Zona d’accés del CRAI Aquesta zona és la porta d’entrada al CRAI, ha de ser un espai que convidi a entrar-hi, que afavoreixi que la gent hi vagi fàcilment i on s’hi puguin trobar els següents serveis: • Servei de lectura de premsa (zona amb seients reservada a la lectura de la premsa) • Servei de bar o màquines autoservei • Sales de conferències Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 33 • Sales polivalents • Servei d’exposició (sala o espais polivalents) Servei d’informació i acollida de l’estudiant6 Aquest servei ha de respondre de manera presencial i virtual a tots els dubtes que tingui l’estudiant durant la seva estada a la universitat. És un servei molt important que ha d’orientar a l’estudiant de manera ràpida i eficaç. En aquest punt l’estudiant hauria de poder rebre informació sobre: • L’escola o facultat i el campus • Les titulacions que s’hi imparteixen i sobre les assignatures • La matrícula i altres procediments administratius i acadèmics • Els professors i el personal d’administració • Informació institucional de la universitat • Els actes i les novetats de les escoles o del campus • La ciutat i els seus equipaments • Les beques, ajuts, convenis de cooperació, estades a altres universitats, etc. A les biblioteques de la Universitat Pompeu Fabra aquest servei es dóna actualment als taulells de les seves biblioteques. Servei de biblioteca Aquest servei hauria d’estar organitzat segons la tipologia d’usuaris als quals dóna el servei, així doncs primer de tot tindríem els Serveis bàsics per a l’aprenentatge, adreçats a estudiants i professors, principalment de primer cicle (o estudis de Grau). Ø Serveis bàsics per a l’aprenentatge (adreçats als estudiants) § Servei de préstec (préstec al lloc de treball, reserves, renovacions, etc.) § Consulta del fons (en format paper i en format electrònic) § Servei d’atenció i informació a l’usuari § Servei d’informació bibliogràfica § Accés als catàlegs i a bases de dades § Accés a informació electrònica i Internet 6 Vegeu 5.1.2 Suport a l’aprenentatge virtual Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 34 § Servei d’adquisicions i comandes de llibres (desiderates) § Servei de reprografia § Servei de formació d’usuaris § Servei de préstec de material informàtic (PC’s portàtils, targetes per la connexió wireless, memòries portàtils (USB), etc.) Ø Serveis relacionats amb la docència (adreçats al professorat) § Servei de suport a la formació professional El professor ha de trobar en un CRAI el suport tecnològic, els equipaments adequats, el personal pedagògic i creatiu necessari i la informació adient per formar-se en les noves tècniques pedagògiques i en el nou maquinari i programari docents. Servei que ha de ser gestionat i planificat conjuntament amb l’ICE (Institut de Ciències de l’Educació). § Servei de creació i elaboració de materials docents i multimèdia Les noves possibilitats de les TIC i Internet permeten innovar en la docència, creant nous materials multimèdia. El bibliotecari, l’informàtic i el creatiu han d’ajudar al professor a realitzar i elaborar nous materials. La biblioteca no només ha d’aportar l’accés als nous continguts, sinó que ha de facilitar-ne la distribució, catalogació i preservació. § Repositori de materials docents La biblioteca ha de treballar en l’elaboració d’un repositori dels materials docents de la universitat. Aquest és un tema que s’hauria de desenvolupar en paral·lel o fins i tot hauria d’estar inclòs en el que es coneix per a repositori institucional. És molt important que la universitat recopili i doni accés a la producció docent del seu professorat. A les biblioteques de la UPC s’han encetat varis projectes destinats als repositoris de la universitat però fins ara aquests repositoris estan més encarats cap a la recerca (TDX, Fenixdoc,etc.) i per tant cal començar a tractar també els repositoris de materials docents si no es vol deixar de banda una part molt important de la producció dels professors de la UPC. Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 35 Ø Equipaments bàsics necessaris per a l’aprenentatge i la docència Els usuaris necessiten espais on poder treballar i aprendre amb els seus materials. El CRAI ha de facilitar sales d’estudi i sales informàtiques obertes els caps de setmana o en horaris extraordinaris en èpoques d’exàmens: § Aules informàtiques (amb accés a Internet i a tot el programari requerit pels estudiants) § Aules de formació (aules polivalents per donar classes, per grups de conversa d’idiomes, etc.) § Servei de consulta a sala: sales de lectura § Sales de treball individual i en grup § Servei d’autoaprenentatge i de consulta d’audiovisuals (idiomes, etc.) Ø Serveis bàsics per a la recerca Adreçats a tot el personal implicat en les línies de recerca (professors, estudiants i investigadors) i també a les empreses i institucions de formació continuada presents al campus. § Servei d’informació i consulta especialitzada § Servei de consulta de la informació electrònica (BDD, revistes electròniques, etc.) § Servei d’obtenció de documents externs § Servei de cerca documental a BDD de pagament § Servei de formació d’usuaris § Servei de formació en l’elaboració i edició d’un projecte o treball científic § Servei de fons especialitzat § Serveis a les empreses Ø Equipaments bàsics necessaris per a la recerca § Sales de treball individual i en grup § Aules informàtiques Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 36 Ø Serveis bibliotecaris digitals, adreçats a tot tipus d’usuaris virtuals: § Servei d’accés a la biblioteca digital i als dipòsits informàtics institucionals § Servei d’accés als productes multimèdia § Servei de web i accés a Internet § Servei de difusió selectiva de la informació i a mida § Servei de préstec en línia § Serveis de formació d’usuaris virtuals7 § Servei d’informació bibliografia en línia § Serveis a mida en línia Serveis Informàtics El suport informàtic en el CRAI és bàsic, ja que les TIC són fonamentals no només pel funcionament bàsic d’equipaments i serveis, sinó pel desenvolupament de nous projectes tecnològics. Serveis d’idiomes L’aprenentatge d’idiomes i especialment de l’anglès és un tema molt important de cara al nou Espai Europeu d’Educació Superior. Si un CRAI és un centre de recursos per a l’aprenentatge, els idiomes en tenen un paper destacat. Per tant al CRAI hi ha d’haver un servei que assessori als estudiants en l’aprenentatge de Llengües. Aquest Servei el pot formar tant personal del Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat, com personal present a les acadèmies d’idiomes del Campus. La biblioteca ha de potenciar aquest aprenentatge creant grups de conversa, adquirint nous materials, etc. Servei de recerca activa de feina L’usuari ha de poder aprendre com fer un currículum vitae, com fer una entrevista de feina, tècniques de recerca de feina, etc. Per tant també se li ha d’oferir un servei d’orientació professional. 7 Vegeu 5.1.2 Suport a l’aprenentatge virtual Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 37 Altres Serveis del CRAI § Servei de publicacions i edicions de la universitat § Accés a totes les publicacions institucionals realitzades i editades per la universitat, tant en suport paper com en suport electrònic § Comerços (llibreria i papereria, material informàtic, etc.) 4.3 Beneficis dels CRAI Primer de tot cal remarcar el fet que els CRAIS enforteixen les relacions de les diferents unitats i serveis de les universitats. El fet d’aconseguir agrupar diferents casuístiques, sistemes organitzatius i realitats, que d’entrada pot semblar una dificultat afegida, a la llarga potenciarà la col·laboració i l’entesa dels diferents membres de la universitat. Per tant el sistema organitzatiu que ha de regir un CRAI és un tema molt complex que si es resol correctament pot aportar molts beneficis a la comunitat universitària. Pel que fa a l’usuari el CRAI també li aporta beneficis ja que li agrupa tots els recursos que li calen en el seu procés d’aprenentatge. Per tant pot anar a la biblioteca a estudiar després fer consultes sobre un idioma, fer consultes sobre tràmits acadèmics i pot descansar fent un cafè i totes aquestes coses sense haver de moure’s d’un mateix edifici. El CRAI també millora la qualitat del model educatiu, ja que ofereix recursos i materials que donen suport a la docència i a l’aprenentatge de la comunitat universitària. El CRAI integra en un únic espai les tecnologies educatives i els equipaments TIC necessaris i actualment dispersos per les escoles i facultats. El CRAI ofereix una gran oferta de serveis en horaris més amplis d’obertura i accés, planificats per a suplir les necessitats dels usuaris. Els CRAI faciliten espais i programes de col·laboració amb institucions i empreses de l’entorn. L’usuari pot comprovar la relació de la universitat amb el seu entorn i el seu territori. Aquests nous espais també faciliten la cooperació entre els estudiants i els professors. Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 38 I per acabar un tema molt important: els CRAI contribueixen a la millora de la qualitat de vida social del campus ja que són equipaments singulars i únics, pensats per estimular l’aprenentatge, l’estudi, la cultura i la sociabilitat. Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 39 5. Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència a la Biblioteca de l’ESAB Una vegada s’ha vist en que consisteix aquesta reforma de l’ensenyament superior coneguda amb el nom d’EEES, s’ha analitzat en profunditat i s’ha vist quins canvis tindran les titulacions a partir de l’adaptació a l’entorn europeu amb l’exemple de la titulació d’Indústries Agroalimentàries de l’Escola Superior d’Agricultura i s’ha definit com caldria que fos el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge del Campus Baix Llobregat, cal elaborar una proposta de les línies d’actuació o de les actuacions concretes que la biblioteca de l’ESAB hauria d’engegar per tal de fer evolucionar els seus serveis cap al marc europeu d’educació. Aquesta evolució implica una modificació i ampliació dels serveis que actualment ja s’ofereixen i la creació de noves possibilitats que donaran suport a tota la comunitat universitària. Com ja s’ha comentat anteriorment tot i que aquesta anàlisi es basa en la realitat de l’ESAB, s’hauria de completar amb un treball similar basat en ll’EPSC donada la futura unificació de les dues biblioteques. Aquest segon estudi paral·lel no diferenciaria del present en aspectes importants, també s’ha utilitzat documentació de la prova pilot de l’EPSC en aquest treball, però potser afegiria elements que el complementarien. Les comunitats d’usuaris de l’EPSC i l’ESAB són molt variades donada la gran diferència temàtica de les disciplines que s’hi imparteixen. Com a exemple immediat podem tenir que als estudiants de l’EPSC els pot interessar que al CRAI hi hagi un simulador de vol, programari que els estudiants de l’ESAB no necessiten. A l’hora de parlar de l’evolució o adaptació dels serveis i espais de suport a l’aprenentatge que actualment ofereix la biblioteca de l’ESAB podríem distingir aquests serveis o espais segons els usuaris als quals van adreçats. A les biblioteques de la UPC es divideixen els serveis en “Serveis de suport a l’aprenentatge” i “Serveis de suport a la recerca”. Els primers destinats als usuaris de 1er i 2n cicle i els segons destinats al personal investigador. Primer de tot cal tenir present que aquests serveis de suport a l’aprenentatge, tot i agrupar-se dintre un mateix bloc donen suport a dues tipologies d’usuaris diferents, que tot i estar estretament relacionades, tenen unes necessitats i una casuística ben diferents: Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 40 § Estudiants que estan en un procés d’aprenentatge (1er i 2n cicle) § Professorat que està impartint docència, està formant als estudiants A partir d’aquesta classificació començarem a proposar actuacions que es podran portar a terme a la biblioteca. Aquesta part del treball no consisteix en una anàlisi de tots els serveis de suport a l’aprenentatge sinó només d’aquells que donarien suport als nous mètodes educatius de l’EEES. Cal recordar que aquest treball està centrat bàsicament en els serveis que donen suport a l’aprenentatge i la docència deixant de banda els serveis de suport a la recerca. 5.1 Serveis de suport a l’aprenentatge Els nous canvis en l’ensenyament superior i l’aparició de les tecnologies de la Informació i de la comunicació han donat pas al que actualment coneixem com a e-learning o ensenyament a distància. Aquest tipus d’ensenyament cada dia pren més importància i és més rellevant i per tant arribat a aquest punt del treball hem de parlar dels serveis de suport a l’aprenentatge tradicional i els serveis de suport a l’aprenentatge virtual. 5.1.1 Serveis de suport a l’aprenentatge tradicional Ja hem vist que l’ensenyament de l’EEES es basa en l’aprenentatge de l’estudiant i en l’adquisició d’habilitats al llarg de la seva estada a la universitat. Arran d’aquestes noves necessitats cal un canvi en els serveis tradicionals, la creació de nous serveis i l’adaptació de nous espais fins ara no presents a totes les biblioteques. 5.1.1.1 Canvi en els serveis tradicionals Formació en habilitats informacionals Com ja hem vist al primer apartat d’aquest treball el canvi de model educatiu implica la necessitat de canviar els mètodes d’ensenyament tradicionals de la universitat. La classe magistral passa a ser substituïda o complementada per l’aprenentatge individual o l’aprenentatge cooperatiu de l’estudiant. Les tecnologies de la informació i de la comunicació ofereixen un ventall de possibilitats que poden ser molt útils en aquest nou sistema educatiu. Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 41 A part de les matèries pròpies de cada disciplina, durant la seva estada a la universitat l’estudiant ha d’adquirir un seguit d’habilitats que li han de permetre la integració al món laboral i l’aprenentatge continu al llarg de tota la vida. Una de les habilitats que l’estudiant ha d’adquirir amb la irrupció de l’EEES i que està totalment lligada a les activitats de formació d’usuaris que des de fa temps es porten a terme a les biblioteques de la Universitat Politècnica de Catalunya són les anomenades habilitats informacionals. Un individu amb habilitats informacionals ha de ser capaç de: § Reconèixer la necessitat d’informació § Conèixer els diferents tipus de recursos i saber seleccionar els que millor s’ajustin a la necessitat d’informació reconeguda § Construir estratègies de localització de la informació § Localitzar i accedir a la informació § Comparar i avaluar la informació obtinguda en diferents fonts § Organitzar, aplicar i comunicar la informació a d’altres persones i de forma adequada a cada situació § Usar la informació per al pensament crític i la resolució de conflictes § Comprendre els problemes i qüestions culturals, econòmiques, legals i socials que envolten l’ús de la informació, i accedir i utilitzar la informació de forma respectuosa, ètica i legal § Reconèixer l’alfabetització en informació com a prerequisit per a l’aprenentatge al llarg de tota la vida La formació d’usuaris ha estat des de fa temps un dels aspectes prioritaris sobre els quals el Servei de Biblioteques de la UPC ha incidit més. Ja en el Pla estratègic Escher (1993-1999) s’introduïa la necessitat d’impulsar activitats formatives per a la comunitat universitària. En l’actual Pla estratègic Paideia: 2000-2005 , la formació d’usuaris ha esdevingut una de les línies d’actuació més importants especialment en els eixos de treball de les biblioteques UPC “Biblioteca i aprenentatge” i “Biblioteca i recerca”. Ara ja es disposa d’una oferta de formació molt variada adreçada al personal docent i investigador, al personal d’administració i serveis i als estudiants de primer, segon i tercer cicle de la UPC. Aquesta formació d’usuaris ha anat evolucionant i unificant-se de manera que, actualment, les tretze biblioteques de la UPC ofereixen un nombre més o menys uniforme de sessions formatives orientades actualment A l’adquisició Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 48 l’aprenentatge d’altres habilitats. A l’interior d’aquesta àrea d’autoaprenentatge es podria ubicar el servei de suport d’assessorament d’anglès proposat anteriorment. 11Aquesta Àrea podria ser una sala polivalent on es poguessin fer classes de conversa (cadires col·locades en forma de cercle), amb taules individuals amb ordinadors i equipament multimèdia, i amb aparell projector dintre la sala per si s’han de fer projeccions. Sales per consultar els materials audiovisuals/ Sala amb TV satèl·lit A la nova biblioteca hi ha d’haver sense cap dubte un altre espai destinat a la consulta de materials audiovisuals. Aquesta sala també podria ser molt útil per a l’aprenentatge d’idiomes si es pogués tenir televisió via satèl·lit amb accés a canals de llengua anglesa i fins i tot altres llengües amb finalitats totalment docent. En aquesta sala els usuaris podrien veure canals estrangers que són molt útils quan s’està aprenent una llengua ja que permeten escoltar diferents accents, converses en diferents contextos, etc. 5.1.2 Suport a l’aprenentatge virtual Els usuaris virtuals són aquells que cursen estudis de manera virtual o bé que cursen assignatures a partir d’aquesta modalitat. Però de totes maneres el nou sistema de l’EEES genera que els estudiants hagin de fer pràctiques i desenvolupar temes des de casa i per tant tot i cursar estudis “convencionals” els hi cal poder accedir a la biblioteca virtualment. Activitats formatives on-line Igual que els estudis convencionals que actualment s’estan impartint de manera presencial o semi-presencial la biblioteca hauria d’oferir cursos de formació en habilitats informacionals en aquestes modalitats. Gran part de la formació d’usuaris que es porta a terme a les biblioteques està relacionada amb els materials electrònics disponibles a Internet: ús de bases de dades, ús de revistes electròniques, etc. i per tant s’haurien de fer uns mòduls que permetessin aprendre als usuaris com adquirir aquestes habilitats informacionals sense haver d’assistir a la biblioteca. Si l’usuari no ha d’anar a la biblioteca per consultar els documents perquè hi ha d’anar per aprendre a buscar-los?. La realització d’aquests mòduls pels estudiants també podria ser 11 Veure Laboratori d’idiomes de la Universitat de Denison (Chicago): http://www.edison.edu/learningspaces/ Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 49 una ajuda als bibliotecaris o al professorat quan aquests hagin de plantejar activitats per desenvolupar les habilitats informacionals dels alumnes. Tutorials d’aprenentatge a distància Els tutorials són una eina que podria ser molt útil als estudiants per tal que aprenguessin d’una manera més autònoma a cercar i a utilitzar informació, aquests tutorials podrien estar inclosos dintre els mòduls comentats anteriorment. Els Serveis Generals de biblioteques ja van començar fa un parell d’anys l’elaboració de tutorials creant-ne un 12 per tal que els usuaris aprenguessin a fer cerques al catàleg de les biblioteques de la UPC i aprenguessin a localitzar els documents a la pàgina web bibliotècnica. En el cas de la Biblioteca d’Agricultura seria necessari fer un tutorial per aprendre a consultar les dues bases de dades més importants Cab abstracts i Código de legislación alimentaria i per utilitzar les revistes i sumaris electrònics. Al taulell de referència aquestes són tres de les eines sobre les quals rebem més consultes i per tant tenir aquests tutorials podria ser de gran ajuda pels usuaris presencials o virtuals i pels bibliotecaris durant les formacions en habilitats informacionals. Materials penjats a a la web Hi ha d’haver el màxim de materials i tipologies documentals disponibles a través d’Internet per tal que els usuaris des de casa tinguin accés al màxim de documents possibles. Aquest és un tema que no s’ha treballat massa a la biblioteca i en el qual cal centrar-hi esforços i dedicació tot i que la iniciativa no depèn directament de la biblioteca. Cal parlar amb la direcció sobre la possibilitat d’oferir els exàmens, els apunts i els treballs finals de carrera en format electrònic. Els treballs finals de carrera actualment només es presenten i es porten a la biblioteca en format paper, això a part dels problemes d’espai que suposa ha fet que mentre el temps que la biblioteca de l’ESAB estigui als espais provisionals els usuaris no tinguin accés als treballs finals de carrera o només tinguin accés a aquells treballs que els tutors han decidit guardar als seus 12 Adreça del tutorial: http://bibliotecnica.upc.es/tut_apren/1/ Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 50 despatxos. Si aquests haguessin estat penjats a la web en suport digital aquest problema no s’hauria presentat. La biblioteca de l’EPSC ha aconseguit acords amb l’escola per tal que els alumnes que ho vulguin puguin penjar els seus treballs o projectes finals de carrera a una plataforma web. De cara a la fusió de les dues biblioteques seria molt bo poder oferir a la comunitat universitària els mateixos serveis i prestacions per a les dues titulacions. Actualment només hi ha alguns apunts i algun material puntual d’assignatures de l’escola penjades a la bústia del professor i per tant també s’hauria d’intentar que el professorat permetés a la biblioteca penjar els apunts en format electrònic. Per altra banda el professorat compta amb l’ajuda i la col·laboració de les Factories de Recursos Docents, servei explicat més endavant, per poder passar documents en paper a suport electrònic o adaptar materials i que aquests puguin ser accessibles a través d’Internet. Serveis de referència i informació virtual Si oferim als usuaris el màxim de documents accessibles a través d’Internet també s’ha d’oferir el màxim de serveis virtuals. Actualment el Servei de Biblioteques està treballant en la possibilitat de crear nous serveis que s’ofereixin a través de la xarxa Internet, un d’ells és el servei d’informació i referència virtual que permetrà als usuaris resoldre dubtes més o menys complexos a través del correu electrònic i l’altre és la possibilitat de poder fer reserves de llibres virtualment. La biblioteca de l’ESAB ha de donar suport i col·laborar en totes aquestes propostes de nous serveis i noves iniciatives pels usuaris no presencials. Aquest tipus de propostes involucren totes les biblioteques de la UPC, tant per temes normatius com per temes d’uniformitat de criteris i per tant no es poden engegar iniciatives d’aquest tipus si no es d’una manera centralitzada per totes les biblioteques UPC. L’usuari virtual pot adreçar una mateixa consulta a dues biblioteques UPC i aquestes haurien de tenir els criteris i els acords necessaris per actuar sempre de la mateixa manera. Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 51 5.2 Serveis de suport a la docència En un punt anterior s’ha comentat que a causa dels canvis en els mòdels educatius s’ha de distingir per una banda les necessitats relacionades amb la informació dels estudiants i les necessitats de la comunitat docent. Així doncs hi ha un seguit de serveis que la biblioteca de l’ESAB podria oferir als seus professors per ajudar-los en aquests canvis que estan patint les seves titulacions. Servei de suport a la formació del professorat En el punt 5.1.1.1 ja s’ha comentat com la biblioteca podria ajudar als estudiants a adquirir les habilitats informacionals durant la seva estada a la universitat. Aquesta ajuda podria alleugerir la tasca del professorat ja que una petita part de l’adaptació d’alguna assignatura, en concret aquelles que havien de desenvolupar habilitats informacionals en els seus estudiants, podria estar desenvolupada pels bibliotecaris o tenint la seva col·laboració. Per altra banda la biblioteca de l’ESAB també hauria de proporcionar al seu professorat la possibilitat d’assistir a cursos de formació en les Noves Tecnologies de la Informació i la Documentació. Aquestes formacions poden incloure tant temes documentals: ús de les revistes electròniques, consulta de les bases de dades especialitzades en l’enginyeria agroalimentària i agrícola, etc., com temes més “informàtics” o de programari com per exemple en la utilització dels nous “Gestors de referències”. Per aquest tipus de formacions es podria contactar amb l’Institut de Ciències de la Informació (ICE), ja que actualment amb la irrupció dels plans pilots d’adaptació de titulacions als nou EEES estan oferint serveis d’assessorament als docents que inclouen cursos i per tant parlant amb ells es podrien elaborar sessions cooperativament. El fet que la biblioteca col·labori amb una unitat de la universitat dedicada a la formació del professorat podria influir en l’èxit de les iniciatives engegades. Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 52 Col·laboració en l’elaboració de materials docents (Factories de Recursos Docents) Els professors tenen un volum extra de feina per adaptar cadascuna de les seves assignatures al nou EEES. L’adaptació d’aquestes assignatures implica refer i readaptar els materials docents existents i la creació de nous materials. Les biblioteques de la UPC disposen d’un servei adreçat al professorat UPC que són les “Factories de Recursos Docents”. En aquest servei els professors poden trobar el maquinari, programari i el que és més important l’assessorament tècnic de bibliotecaris i becaris especialitzats en temes multimèdia i d’edició electrònica necessaris per elaborar o refer materials docents. Aquest suport pot anar des de la digitalització d’un vídeo o passar a format web uns apunts fins a la creació de tutorials i presentacions de suport a les activitats de les assignatures. Cal destacar el fet que les factories són serveis que s’han implementat col·laborativament amb l’ICE i que per tant estan totalment adaptats a les necessitats del professorat. Un altre punt a destacar relacionat amb les Factories és el fet que la Universitat ha identificat aquest servei com a “Servei clau” per a donar suport a l’adaptació de titulacions a l’EEES i per tant es referencia a documents de treball i acords interns de la UPC. Així doncs la potenciació i difusió d’aquest servei que l’ESAB té a la seva disposició actualment a la factoria de l’EPSC i en un futur immediat a la factoria del CRAI del Baix Llobregat és un punt molt important a desenvolupar. El professorat de l’ESAB actualment té a la seva disposició l’anomenat Laboratori d’Innovació Docent del CEIB. En aquest cas cal parlar amb els Serveis informàtics del CEIB per tal de veure com es poden fusionar aquests dos serveis. Els professors de l’ESAB a la llarga acabaran utilitzant les Factories perquè els serveis del Consorci desapareixeran quan l’escola estigui totalment integrada a la UPC i per tant cal que a les Factories quedin ben representats els serveis que actualment reben els docents a través del Laboratori d’Innovació Docent. A moltes universitats catalanes s’han implementat aquest tipus de serveis i s’han elaborat materials docents adaptats a les noves tecnologies de la informació i de la documentació. Com a exemple d’un producte d’aquest tipus elaborat una altre universitat catalana i lligat estretament amb la temàtica dels Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 53 estudis de l’ESAB hi ha el tutorial “AGROTIC”, elaborat per la Universitat de Girona i que dóna suport a l’especialitat d’Explotacions Agropecuàries i Indústries Agràries i Alimentàries (Llorente 2004). Aquest tutorial és una plataforma de docència virtual estructurada en dos mòduls. El primer mòdul dóna suport a assignatures d’aquestes titulacions de manera que els estudiants disposen d’exercicis per veure si han assimilat els continguts explicats a la part teòrica (impartida presencialment). El segon mòdul ofereix als estudiants de l’àmbit de la protecció de cultius la possibilitat de fer pràctiques semipresencials mitjançant la simulació de plagues i malalties i el seu control. Així doncs si sumen els recursos oferts per la biblioteca, l’esforç del professorat i l’assessorament de les factories podem obtenir productes tant útils per als alumnes de l’ESAB com l’AGROTIC. Recopilació dels materials elaborats pel professorat (repositoris docents, bústia del professor, etc.) Si parlem que s’ha de potenciar la col·laboració per tal d’elaborar recursos docents cal també potenciar la recopilació d’aquests recursos en una única plataforma. Actualment s’està treballant en un repositori que reculli tota la producció científica de la universitat. Així doncs en paral·lel s’hauria de treballar en la recollida de materials docents. Fins ara la Universitat valorava la recerca a través els punts PAR i actualment s’està estudiant la possibilitat d’implementar una avaluació similar de la docència a través dels punts PAD. Així doncs si la universitat ja valora i puntua les dues activitats més importants que s’hi porten a terme les biblioteques han de fer el mateix. Igual com s’ha comentat en l’apartat dels serveis de referència, aquesta iniciativa ha de venir impulsada pels Serveis Generals de Biblioteques per tal que donin a les biblioteques un marc de treball i aquestes puguin treballar per desenvolupar mecanismes que permetin recollir i donar accés als materials docents de la UPC. En el cas concret de l’ESAB la biblioteca ha de participar activament en aquesta iniciativa si vol recopilar la producció docent dels seus professors. Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 54 6. Conclusions El fet que en un període de temps molt curt les dues biblioteques del Campus Baix Llobregat s’unifiquin fa que les primeres actuacions que ha de portar a terme la Biblioteca de l’ESAB vagin encaminades a unificar els serveis amb els de la Biblioteca de l’EPSC. Per exemple cal parlar amb el CEIB sobre com l’ESAB pot participar en el projecte del préstec de PC’s portàtils, cal impulsar mesures per tal que els estudiants puguin presentar el TFC en format electrònic i poder-lo penjar a Internet i cal veure com es pot vincular la Factoria amb el Laboratori d’Innovació Docent. El marc de Bolònia ha modificat totalment l’ensenyament universitari. L’Espai Europeu d’Educació superior ha fet canviar els models educatius i els mètodes d’ensenyament secundari tradicionals. La paraula clau en aquest no entorn és “aprenentatge”, els estudiants que van a la universitat a partir d’ara han d’aprendre a aprendre. A part dels continguts de cadascuna de les titulacions ara adquiriran unes habilitats que els hauran de servir la resta de la seva vida. Una de les habilitats de les quals parlava anteriorment són les “habilitats informacionals ”. Finalment s’ha vist la importància que els individus adquireixin competènciesinformacionals. Aquest tipus d’habilitats en l’accés i l’ús de la informació capacita als individus no només per utilitzar la informació i les tecnologies de la informació de forma eficaç i adaptar-se als canvis continus de la nostra societat sinó també a pensar de forma crítica. Una persona amb capacitats informacionals utilitza la informació a l’hora de resoldre problemes i per tant aquesta habilitat li serà molt útil al llarg de tota la seva vida. La irrupció de l’EEES i de les competències transversals de les titulacions és una oportunitat d’or per les biblioteques universitàries en general. Les biblioteques de la UPC fa anys que inverteixen esforços i recursos en la formació d’usuaris. Una formació fins fa poc desvinculada o exercida al marge de la docència universitària, tot i que en els darrers anys cada vegada s’ha treballat per tal de poder encabir aquesta formació dintre d’assignatures concretes dels estudis UPC. Ara és el moment d’integrar les formacions en habilitats informacionals plenament en les assignatures de cadascuna de les titulacions “redissenyades” amb el nou sistema de crèdits europeus. Els bibliotecaris han de col·laborar amb el professorat per tal d’ajudar als estudiants a adquirir les habilitats per moure’s en el món de la informació. Aquesta col·laboració pot basar-se en l’assessorament en recursos i serveis Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 55 d’informació però l’ideal seria que els professionals de la informació assumissin la funció de formar als estudiants en eines i recursos documentals impartint la formació d’usuaris dintre les assignatures sorgides de l’adaptació de l’EEES. Per aconseguir això caldrà convèncer als professors. Hi ha molta bibliografia que destaca la importància del rol bibliotecari formador, però tota aquesta bibliografia apareix a revistes del món de la informació, per tant cal trobar vies de comunicació perquè la resta de col·lectius no-bibliotecaris també vegin aquesta importància. Hi ha un altre tipus de formació en la qual s’ha de treballar molt més: la formació del professorat. Amb l’arribada de les Tecnologies de la Informació i de la Documentació els recursos i les eines documentals creixen infinitament per tant s’ha de potenciar la formació en “habilitats informacionals ” del professorat . Aquestes habilitats van des de la cerca d’informació a bases de dades, consulta de documents electrònics, etc. fins a la formació d’eines de suport : gestors de referències, programaris específics, etc. S’hauria de col·laborar amb l’ICE per poder oferir l’experiència dels bibliotecaris a les necessitats “informacionals ” i “informàtiques” del professorat. L’aprenentatge d’idiomes i en concret de l’anglès també és molt important en l’EEES, en el nou model educatiu es vol potenciar la mobilitat laboral i per tant destinar recursos i serveis a l’aprenentatge de l’anglès és indispensable. L’aprenentatge de l’anglès també és una de les línies estratègiques d’actuació que s’ha plantejat la UPC i a la qual les biblioteques hand’afegir-se. S’han de fer aliances amb les acadèmies dels campus per tal que aquestes donin suport als estudiants en els espais de la biblioteca. El suport a l’e-learning o l’aprenentatge a distància també és un tema a desenvolupar, cada vegada parlem més de l’aprenentatge i les biblioteques cada vegada tenen més documentació electrònica. Per tal que els usuaris no s’hagin de desplaçar a la biblioteca cal crear eines que ajudin en l’utilització dels recursos electrònics però sense que l’usuari s’hagi de desplaçar. Els tutorials d’aprenentatge a distància poden ser una bona opció. Un altre tema a desenvolupar relacionat amb l’e-learning són els serveis a distància, s’han de potenciar els serveis de referència i informació virtuals si volem que les biblioteques de la UPC donin suport a tota la comunitat universitària. La construcció dels nous edificis de biblioteca i dels nous espais que s’hi volen introduïr donen la possibilitat que la biblioteca oferti un munt de serveis que fins Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 56 ara es donaven des d’altres punts dels campus o de les escoles. Aquest fet és molt bo ja que intenta agrupar diferents serveis i per tant l’usuari té en un sol edifici tot el que necessita durant la seva estada a la universitat però al mateix temps genera un problema a la biblioteca perquè pot oferir serveis que no estan sota el seu control. Igual que en els casos anteriors la biblioteca ha de saber-se vendre. Pels bibliotecaris és molt clar que si la gestió informàtica es porta dintre els espais de la biblioteca ens farà la feina més fàcil, si la gestió acadèmica ocupa despatxos en l’edifici evitarà a l’usuari desplaçaments innecessaris, si a la biblioteca hi ha un punt d’informació de campus atraure’m més estudiants però potser tots aquests serveis que nosaltres volem que vinguin no tenen tant clar que si es mouen de la seva ubicació actual en surtin beneficiats. Per tant també cal potenciar el màrqueting i la comunicació per aconseguir que la biblioteca sigui un autèntic CRAI. Com a conclusió o resum final podem veure com la universitat i els seus ensenyaments evolucionen a un ritme molt ràpid. Per tant aquest aprendre a aprendre també es pot aplicar al col·lectiu bibliotecari que s’ha d’anar formant constantment si no es vol perdre res. Aquesta evolució implica canvis en totes les unitats que la formen i que cada vegada la col·laboració de les biblioteques amb altres unitats de les escoles o de la universitat sigui més important si volem donar un servei de qualitat a l’usuari. Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 57 7. Bibliografia La següent bibliografia està organitzada seguint els quatre apartats del projecte: el nou EEES, l’adaptació d’una especialitat de l’ESAB a l’EEES, els CRAIS i els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de l’ESAB. Dintre de cada apartat les citacions estan agrupades segons la tipologia documental a la qual pertanyen per tal de facilitar la seva localització. § El nou Espai Europeu d’Educació Superior Articles de revista i actes de congressos Martínez Muñoz, Marius [et al.]. Adequar asignaturas al sistema europeo de créditos. A: 3er Congreso Internacional de Docencia Universitaria e innovación, 30 de junio, 1 y 2 de julio de 2004 . Girona: Universitat de Girona, 2004. Mora, José-Ginés. Els canvis del model universitari com a conseqüència de les noves demandes de la societat del coneixement. Coneixement i societat 06. p. 74-91. Suárez Arroya, Benjamín. Consecuencias del proceso de integración en el Espacio Europeo de Educación Superior. A: La calidad en las bibliotecas, Palma de Mallorca 13-14 de enero de 2005. Palma de Mallorca: UIB, 2005. Valero García, Miguel ¿Cómo nos ayuda el Tour de Francia en el diseño de programas docentes centrados en el aprendizaje ?. A: Jornadas sobre Enseñanza Universitaria de la Informática de junio de 2003. [S.l.]: AENUI, 2003. Jornada de reflexió i debat sobre el model Docent de la UPC en l’Espai Europeu d’Educació Superior. Barcelona: UPC, 2004. Documentació europea Declaració de Bolònia [en línia]: 1999 [Consulta: 14 de març 2005]. Disponible a:<http://www.upc.edu/eees/contingut/arxius/Declaracion_Bolonya.pdf> Cimera de Bergen [en línia]: 2005 [Consulta: 12 d’abril 2005]. Disponible a: <http://www.upc.edu/eees/contingut/arxius/WebEEES_BergenInformeEspanya.pdf> Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________ Gemma García López 64 Annex 1: Taula amb les universitats catalanes que realitzen la prova pilot d’adaptació de titulacions a l’EEES Universidad Grado Master Total Universitat de Barcelona 4 2 6 Universitat Autònoma de Barcelona 13 3 16 Universitat Politècnica de Catalunya 4 3 7 Universitat Pompeu Fabra 2 2 Universitat de Girona 8 3 11 Universitat de Lleida 8 1 9 Universitat Rovira i Virgili 5 3 8 Universitat Oberta de Catalunya 1 1 Universitat Ramon Llull 2 2 4 Universitat de Vic 2 2 Universitat Internacional de Catalunya 1 1 Total 49 18 67 Universidades catalanas y Titulaciones que realizan la prueba piloto de adaptación al EEES Plan Piloto DURSI Plan Piloto DURSIPlan Piloto DURSI Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 65 Annex 2: distribució de les assignatures i dels crèdits ECTS NOM ASSIGNATURA Qcrèdits assignatura crèdits totals total hores crèdits assignatura totals adequats Total hores estudiant hores de docència amb professor Bases biol. per a les IAA 1 6 60 5.5 154 > 60 Economia general 1 6 60 5.5 154 > 60 Matemàtiques I 1 6 60 5.5 154 > 60 Mecànica de fluids + Termodinàmica 1 6 60 5.5 154 > 60 Química 14.5 45 5140 > 45 Sistemes de representació 1 3 31.5 30 330 84 > 30 Anàlisi química 2 6 60 5140 > 60 Bases producció vegetal 24.5 45 3.75 105 > 45 Bioquímica general 2 6 60 5140 > 60 Electricitat + Mecànica 2 6 60 5140 > 60 Matemàtiques II 24.5 45 3.75 105 > 45 Microbiologia i tèc. microbiol. 2 6 60 5140 > 60 Tècniques de representació 2 3 36 30 2.5 30 70 > 30 Total FASE SELECTIVA 67.5 675 60 1680 > 675 Sistema actual Adequació ECTS Organización cuatrimestral de las asignaturas del Organización cuatrimestral de las asignaturas del curriculumcurriculum Primer año (C1+C2)Primer año (C1+C2) Distribución créditos ESAB Distribución créditos ESAB Distribución créditos ESAB Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 66 Annex 2: distribució de les assignatures i dels crèdits ECTS NOM ASSIGNATURA Qcrèdits assignatura crèdits totals total hores crèdits assignatura totals adequats Total hores estudiant hores de docència amb professor Construccions 34.5 45 3.5 98 > 45 Electrotècnia 34.5 45 3.5 98 > 45 Estadística 3 6 60 4.5 126 > 60 Operacions bàsiques I 3 6 60 4.5 126 > 60 Química i bioquímica aliments 3 6 60 4.5 126 > 60 Sistemes de prod. vegetal 34.5 45 3.5 98 > 45 Termotècnia 3 3 34.5 30 2.5 26.5 70 > 30 Calor i fred industrial 44.5 45 3.5 98 > 45 Ecologia 4 3 30 2.5 70 > 30 Instrumentació i control 4 3 30 2.5 70 > 30 Operacions bàsiques II 4 6 60 4.5 126 > 60 Organització empresarial 4 3 19.5 30 2.5 15.5 70 > 30 Pràctiques en empreses 5 4 112 Optatives 3-4 16.5 165 11 308 > 165 ALE 3-4 4.5 45 3 84 > 45 Total 3r I 4t Quadrimestres 80 800 60 1680 > 800 Sistema actual Adequació ECTS Organización cuatrimestral de las asignaturas del Organización cuatrimestral de las asignaturas del curriculumcurriculum Segundo año (C3+C4) Segundo año (C3+C4) Distribución créditos ESAB Distribución créditos ESAB Distribución créditos ESAB Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 67 Annex 2: distribució de les assignatures i dels crèdits ECTS NOM ASSIGNATURA Qcrèdits assignatura crèdits totals total hores crèdits assignatura totals adequats Total hores estudiant hores de docència amb professor Construc. i instal. en IAA 54.5 45 3.5 98 > 45 Gestió ambiental en IAA 5 3 30 2.5 70 > 30 Tecnologies específiques 5 6 60 4.5 126 > 60 Mercats agraris i comercialització 5 6 60 4.5 126 > 60 Projectes 5 6 25.5 60 520 140 > 60 Treball fi de carrera 10 12 336 Optatives 5-6 24 240 16 448 > 240 ALE 5-6 18 180 12 336 > 180 Total 5è 6è Quadrimestres 77.5 775 60 1680 Crèdits Totals 225 2250 180 5040 Sistema actual Adequació ECTS Organización cuatrimestral de las asignaturas del Organización cuatrimestral de las asignaturas del curriculumcurriculum Tercer año (C5+C6)Tercer año (C5+C6) Distribución créditos ESAB Distribución créditos ESAB Distribución créditos ESAB Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 68 Annex 3: esquema del pla docent d’una assignatura Matèria Mòdul de presentació Mòdul 1 Mòdul 2 Mòdul 5 Mòdul de Recapitulació Activitat 1 Activitat 2 Activitat 3 Activitat n requereix requereix requereix requereix Material d’estudi + Tasques + Mètode d’avaluació Esquema del plan docente de una materia o asignatura Esquema del plan docente de una materia o asignatura 2.-Pasos para la adaptación 2. 2.- -Pasos para la adaptación Pasos para la adaptación Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 69 Annex 4 : pla docent de l’assignatura de Química QUÍMICA Objectius Aportar els coneixements indispensables per a l’adquisició d’una formació bàsica de química pels estudiants d’enginyeria tècnica fent incidència directa en temes agroalimentaris generals i que alhora serveixin de suport a les assignatu res posteriors de: Anàlisi química dels aliments, Bioquímica general, Química i Bioquímica dels aliments. Continguts 1-Dissolucions. 2.Equilibri químic . 3.- Reaccions i equilibris en medi aquòs. 3.1- Àcid -base. 3.2- Solubilitat i precipitació.3.3. Complexes. 3.4. Oxidacióreducció 4.- Química orgànica. 4.1 Estructura molecular.4.2 Grups funcionals Activitats d’aprenentatge i enfocament de l’ensenyament Activitat A: 1.5h setmanals de classe expositiva. El professor farà la introducció dels conceptes de l'assignatura i el seguiment de conceptes i habilitats bàsiques adquirides Activitat B: 1h setmanal de Pràctiques de laboratori. Es realitzaran 6 sessions de 2.5h de laboratori on es practicaran els assaigs dels conceptes dels temes 1, 2 i 3 (Dissoluci ons i Reaccions en equilibris en medi aquòs). També es realitzen pràctiques de volumetries per tal d’assolir les bases d’aquesta tècnica analítica Plan docente asignatura (resumen) Plan docente asignatura (resumen) Plan docente asignatura (resumen) Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 70 Annex 4: pla docent de l’assignatura de Química Activitats C :1.5h setmanals de classes d’exercicis i problemes El professor guiarà sessions de resolució de problemes. Els estudiants aprendran la resolució pràctica dels exercicis que derivin dels conceptes explicats a les classes expositives i resoldr an en comú les dificultats trobades en el seu treball personal. El treball es realitzarà en equips de 2 alumnes i també de forma individual. Activitats D: Tutories especials d’adequació de nivell Seguiment personalitzat de temes i exercicis bàsics per ad equació de nivell per aquells estudiants que ho necessitin. Es faran les cinc primeres setmanes del curs. Activitats E: Seguiment tutelat de les classes pràctiques (1 hora/setmana) Activitat de seguiment de l’aprenentatge del contingut de cadascuna de l es classes pràctiques a través de: exercicis de preparació de la pràctica (qüestions prèvies) i autocorrecció dels exercicis proposats com a prova de la pràctica un cop realitzada. Metodologia d’avaluació Avaluació de la progressió del nivell assolit a cada tema (avaluació continuada): s’avaluaran les activitats de tipus B i C Avaluació de la capacitat d’interrelació de conceptes : es realitzaran dues proves de maduresa (cadascuna centrada en una meitat del temari ) QUÍMICA (cont.) Plan docente asignatura (resumen) Plan docente asignatura (resumen) Plan docente asignatura (resumen) Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 71 Annex 4: pla docent de l’assignatura de Química Tipología y volumen de trabajo de las actividades de Tipología y volumen de trabajo de las actividades de aprendizaje de las asignaturas aprendizaje de las asignaturas h/cuad 22.5 15 25.5 58 7 125h5 créditos ECTS x 25h/crédito = 125 h Trabajo personal evaluación Química 1. Activitat A: Classe expositiva: El professor farà la introducció dels conceptes de l'assignatura i el seguiment de conceptes i habilitats bàsiques adquirides 1.5 h/setmana 2. Activitat B: pràctiques de laboratori: Es realitzaran 6 sessions de 2.5h de laboratori on es practicaran els assaigs dels conceptes dels temes 1, 2 i 3 (Dissolucions i Reaccions en equilibris en medi aquòs). També es realitzen pràctiques de volumetries per tal d’assolir les bases d’aquesta tècnica analítica 1 h/setmana (2.5 h x 6 sessions) 3. Activitats C : classes d’exercicis i problemes: el professor guiarà sessions de resolució de problemes. Els estudiants aprendran la resolució pràctica dels exercicis que derivin dels conceptes explicats a les classes expositives i resoldran en comú les dificultats trobades en el seu treball personal. El treball es realitzarà en equips de 2 alumnes i també de forma individual 1.5 h/setmana Actividades asignatura (resumen) Actividades asignatura (resumen) Actividades asignatura (resumen) Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 72 Annex 4: pla docent de l’assignatura de Bases biològiques Tipología y volumen de trabajo de las actividades de Tipología y volumen de trabajo de las actividades de aprendizaje de las asignaturasaprendizaje de las asignaturas h/cuad 30 15 15 15 55 7.5 137.5h 5.5 créditos ECTS x 25h/crédito = 137.5 h Bases Biològiques per les Indústries Agroaliment. 1. Classe magistral d’introducció al tema (1.5 h) 2. Activitats orientades a estimular l’aprenentatge personal, (separat en dos subgrups): (2 h) a. Ús de recursos d’informació, documentació. (Recerca bibliogràfica) b. Ús de recursos tecnològics i d’observació. (Pràctiques) 3. Exposició del resultats: Aprenentatge cooperatiu. (1.5 h) Blocs de 5 hores amb la mateixa estructura (1+2+3) Trabajo personal Evaluación Actividades asignatura (resumen) Actividades asignatura (resumen)Actividades asignatura (resumen) Els serveis de suport a l’aprenentatge i la docència de la Biblioteca de l’ESAB en l’EEES ______________________________________________________________________ ____________________________________________________________________________ Gemma García López 73 Annex 5: competències transversals repartides per assignatures Taula 6: Aportació de cada assignatura a les competències transversals del perfil formatiu Ordre de prioritat Competència * Assignatura 1 Capacitat d’organització i planificació I § Bases biològiques de les indústries agroalimentàries § Microbiologia § Sistemes i Tècniques de representació 2 Adaptació a noves situacions S 3 Raonament crític P § Bases biològiques de les indústries agroalimentàries § Bases de la producció vegetal § Economia § Matemàtiques § Microbiologia § Química § Sistemes i Tècniques de representació 4 Capacitat d’anàlisi i síntesi I § Anàlisi Química § Bases biològiques de les indústries agroalimentàries § Bases de la producció vegetal § Bioquímica § Economia § Electricitat + Mecànica § Matemàtiques § Mecànica de fluids+Termodinàmica § Química Capacitat per comunicar-se amb persones no expertes A § Bases de la producció vegetal Motivació per la qualitat S § Anàlisi Química § Microbiologia