Modelització de la presa de decisions en una empresa pública d?aigua de Barcelona

Treball de Fi de Màster Màster Universitari en Enginyeria d’Organització Qui governa el cicle de l’aigua? Proposta de governança per Barcelona MEMÒRIA Autor: Pau Ortínez Martí Director: Mauro Castro Coma Convocatòria: Juny 2018 Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 2 Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 3 Resum L'aigua és un bé essencial per viure. L'aigua és, doncs, font de vida i la seva gestió és font de debat. La gestió del servei ha estat, a Catalunya, tradicionalment a mans privades però la tendència mundial a la remunicipalització ha arribat. L'aigua a Barcelona ha estat històricament gestionada per una empreses privada des de fa quasi 130 anys. Després de fer-se públic, el 2010, que l'empresa gestionava el servei sense contracte, el 2012 es va adjudicar sense concurs públic la gestió a una empresa mixta majoritàriament formada per la mateixa empresa que ho gestionava. Aquesta adjudicació a dit està pendent de la resolució del Tribunal Suprem. La situació judicial i l'actual correlació de forces polítiques pot comportar un canvi de gestió privada a gestió pública del servei i, per tant, obligar a canviar la relació entre l'empresa gestora i el govern del servei. Més enllà de l’elecció entre gestió pública i privada, el major repte és garantir la gestió eficient i sostenible del servei i, per tant, és necessari reflexionar sobre la governança del cicle de l’aigua. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 4 Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 5 Índex 1- Introducció 7 2- Marc teòric 11 2.1- Marc legislatiu 11 2.2- El cicle de l'aigua a l'ÀMB 13 2.3- Marc històric 14 2.4- Marc polític 16 2.5- Definició de governança 19 2.6- La governança del cicle de l'aigua a Paris 20 2.6.1- Marc històric 20 2.6.2- Actors i òrgans de governança 22 3- Marc pràctic 25 3.1- Model analític pels casos d'estudi 25 3.1.1- Metodologia analítica 27 3.1.2- Resultat pels casos d'estudi 30 3.2- Proposta de governança per Barcelona 49 3.2.1- Metodologia 49 3.2.2- Definició de l'empresa 52 3.2.3- Proposta general de governança 54 3.2.4- Proposta de governança per procés 59 3.2.5- Quadre resum de la governança per àrea 78 4- Conclusions 81 5- Bibliografia 83 Annex 1 85 Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 6 Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 7 1 - Introducció Context Els darrers 140 anys, la gestió de l'aigua a Barcelona ha estat en mans privades però la correlació de forces polítiques i un procés judicial sobre la concessió actual poden obrir la porta a la remunicipalització de l'aigua. A diferència d’altres serveis públics, el cicle de l’aigua és un monopoli natural. L’abastament d’aigua i el clavegueram són serveis que per les seves característiques només pot proveïr una única empresa. Tenint en compte que l’empresa que gestiona el servei té el monopoli, és imprescindible que el titular del servei, el consistori municipal, governi el servei per garantir que es gestiona de la forma més sostenible i eficient, com obliga la llei. Joan Gaya -autor de Barcelona i l’aigua, el llibre de referència teòrica de la gestió de l’aigua a la ciutatté la tesi que més enllà de l’elecció entre gestió pública i privada, el major repte és garantir la governança dels serveis del cicle de l’aigua. Gaya defensa que, en les darreres dècades, el grau de coneixement del funcionament de les empreses de gestió del cicle de l’aigua per part de càrrecs electes i tècnics dels ajuntaments és molt baix. Des que des del punt de vista acadèmic, és necessari aportar coneixement sobre el funcionament de les empreses d’aigua per tal que els actors corresponents (càrrecs electes i tècnics municipals) tinguin casos d’anàlisis de referència per governar el servei. Objectiu L'objectiu general del projecte és respondre a la pregunta: Per gestionar els serveis del cicle de l’aigua de Barcelona de la forma més sostenible i eficient, quins actors han de participar en la governança? El projecte proposa dues possibles alternatives: - H1. La direcció de l’empresa i els càrrecs electes del consistori municipal - H2. La major part dels actors relacionats amb el servei (direcció de l’empresa, càrrecs electes del consistori municipal, personal, usuaris, organitzacions...). També es plantegen com a objectius específics respondre a les següents preguntes: 1. Quines decisions és prenen en cada un dels processos productius de l'empresa? 2. Quins actors i òrgans de governança prenen les decisions? Quins actors i òrgans de governança formulen la proposta (òrgan consultiu)? 3. Quines opcions es poden elegir per cada decisió? Per completar la resposta a l’objectiu general, el projecte inclou una proposta de governança pel cas de Barcelona per establir una primera referència acadèmica. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 8 Descripció del projecte Llegint la bibliografia relacionada amb la governança del cicle de l’aigua es troben alguns articles que descriuen bones pràctiques en la participació de la ciutadania en les empreses d’aigua, per exemple, de Paris. La majoria d’articles analitzen quins òrgans de governança participen en la gestió del servei però no detallen quines decisions es prenen en cada un dels processos productius de l’empresa i qui pren cada decisió. Per poder desenvolupar el projecte, el marc teòric ha definit el marc legislatiu, històric i polític, una breu explicació del cicle de l’aigua a l’ÀMB, una definició del concepte de governança i, finalment, una aproximació al cas de Paris, una referència internacional de participació en el servei. El present projecte és una primera aproximació acadèmica al funcionament de les empreses d’aigua. Tenint en compte que no hi ha estudis de referència, la metodologia elegida ha estat entrevistar a cincs actors relacionats amb empreses municipals d’aigua de Catalunya per conèixer les àrees de treball, els processos productius i les decisions que es prenen. Per cada decisió que és necessari prendre, es detallen les conclusions més importants de les entrevistes per tal que serveixi com a referència per definir la proposta pel cas de Barcelona. Finalment, el projecte formula una proposta de governança per Barcelona. Per començar, es defineixen els actors i els òrgans que participen en la governança. Així mateix, es plantegen les àrees de treball de l’empresa, el mapa de processos i les decisions a prendre per definir el model empresarial. Per analitzar la proposta, es plantegen uns criteris empresarials, tècnics, polítics i econòmics per elegir els actors que prendran cada decisió. Finalment, com a primera referència acadèmica, la proposta determina les decisions a prendre, quins òrgans prendran la decisió (i quins seran òrgans consultius) i entre quines opcions podran triar. Abast L'abast del projecte es centra en els serveis del cicle de l'aigua que corresponen, actualment, a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El cicle de l'aigua té set fases però el projecte analitza únicament l'abastament (captació, potabilització i distribució) i el clavegueram. L'abast del projecte exclou l'elecció dels municipis que servirà l'empresa d'aigua perquè malgrat que la titularitat és municipal, els ajuntaments de Barcelona i 23 altres municipis van cedir la gestió a l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Per això, s'ha considerat que hi ha un òrgan de governança que és el Ple Municipal però no s'ha entrat a valorar si serà el Ple de l'Ajuntament de Barcelona o de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El projecte tampoc no ha tingut com a objectiu definir el funcionament dels òrgans de governança, en canvi, s'ha considerat necessari per aconseguir l'objectiu general definir els òrgans de governança i fer una proposta dels actors que poden participar-hi. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 9 2 – Marc teòric Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 16 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar, el març de 2016, l’adjudicació. La sentència del TSJC considera que l’ÀMB no va justificar adequadament l’adjudicació directa de la concessió, no es va valorar econòmicament l’elecció de la forma d’adjudicació i es va incomplir la Llei de contractes del sector públic per la manca de publicitat. La resolució judicial està pendent, actualment, de la sentència del Tribunal Suprem i l’anul·lació de l’adjudicació podria implicar el canvi de gestió indirecta a gestió directa. La resolució judicial implicarà l’anul·lació o la continuïtat de la concessió i caldrà esperar a la sentència per veure quin serà el model de gestió. Si el Tribunal opta per l’anul·lació de la concessió, la sentència no resoldrà probablement un aspecte important com la identificació de la propietat dels actius de l’empresa mixta. Els contenciosos judicials entre les parts és probable que segueixin vigents després de la sentència del Tribunal Suprem i, per tant, el possible canvi de model de gestió tindrà, més enllà de la dimensió tècnica, política, econòmica i laboral, una important dimensió judicial. 2.4- Marc polític El 13 de març de 2017, TV3 va emetre un programa de televisió en horari de màxima audiència que amb el títol “La batalla per l'aigua” analitzava el cas de Terrassa i Barcelona, entre d'altres ciutats, on la gestió sempre havia estat privada... però aquesta situació podia canviar. A partir de l'anàlisi de la situació de Terrassa el programa traslladava al món de l'aigua un debat que ja s'havia plantejat a Catalunya sobre d'altres serveis públics com l'educació, la salut, l'energia o els serveis socials. El debat sobre la “remunicipalització” del servei d'aigua, el terme popular amb el que es coneix l’aposta per la gestió directa del servei, ha arribat amb força a Catalunya. Si els processos de “municipalització” de les darreres dècades a Catalunya havien tingut lloc en municipis de menys de 20.000 habitants, la capital del Vallès Occidental, tercera ciutat catalana amb major nombre d'habitants, és el primer cas de gran ciutat que canvia el model de gestió de l’aigua. Terrassa ha generat força expectativa política, social, tècnica i judicial perquè el procés, que té molta complexitat per la poca entesa entre el gestor antic (Mina Pública d’Aigües de Terrassa) i el nou gestor (un organisme propietat de l'Ajuntament de Terrassa), servirà de precedent per a ciutats com Barcelona. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 17 El procés de Terrassa ha tingut, a l’Estat Espanyol, un cas molt similar a Valladolid tant pel nombre d’habitants de la població (entre 200.000 i 300.000 habitants) com pel fet que en els dos casos es tracta de la finalització del període de concessió del servei. A nivell europeu, els processos de reversió de la privatització de l’aigua han tingut viscut dos casos similars al volum de població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: París i Berlín. Les dues capitals han apostat, en els darrers anys, per canviar el model de gestió del servei de l’abastament d’aigua. La complexitat de la prestació del servei d’abastament d’aigua a Barcelona i el possible canvi de model de gestió té dues característiques que és necessari remarcar. Barcelona El resultat de les eleccions municipals del maig de 2015 van fer entrar al govern d'Ada Colau (BCN en comú) en substitució de Xavier Trias (CiU). El partit que va vèncer les eleccions, Barcelona en comú, va arribar a una acord de govern amb el PSC però, tot i així, els regidors del govern municipal (15 en total) no arribaven a la majoria absoluta (21). Partit Regidories Barcelona en Comú 11 CiU 10 C's 5 ERC 5 PSC 4 PP 3 CUP 3 Total 41 Taula 2.1 – Resultat de les eleccions municipals a Barcelona (2015) El març de 2016 va fer-se pública la sentència del TSJC sobre la creació de l'empresa mixta SEM per a la gestió de l'aigua a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i això va tenir la seva repercussió en la política municipal a Barcelona. El Ple Municipal de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar, el novembre del 2016, una moció en que instar el consistori a estudiar la viabilitat de “municipalitzar” el servei. La moció, aprovada per majoria absoluta (amb els vots favorables de Barcelona en Comú, Esquerra i CUP, l’abstenció del PSC, Ciutadans i PP i els vots en contra de CiU), evidencia que hi ha actualment una majoria de partits favorables a la gestió directa del servei d’abastament d’aigua. Altres municipis de l’Àrea Metropolitana Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 18 de Barcelona com Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat, Sant Adrià del Besós o Sant Vicenç dels Horts han aprovat, entre 2016 i 2018, mocions semblants per posicionar-se a favor de la gestió directa. Barcelona i 23 municipis del seu entorn tenen cedida la gestió de l’abastament d’aigua a l’empresa “Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l'Aigua, S.A.” des del 2012. Aquesta empresa, com s'ha detallat en l'anterior apartat, es troba pendent de la resolució judicial per confirmar si s'anul·la la creació de l'empresa. Tenint en compte que l'Ajuntament de Barcelona i 23 altres municipis de l'ÀMB han cedit la titularitat del cicle de l'aigua a aquesta empresa, es descriu a continuació el marc polític de l'ÀMB. No és objecte d'aquest treball analitzar la viabilitat i conveniència de recuperar, per part dels municipis, la titularitat del servei d'aigua. Àrea Metropolitana de Barcelona La major part dels partits polítics no tenen un posicionament polític definit en relació als possibles models de gestió del servei de l'aigua a l'ÀMB. El resultat de les eleccions municipals de 2015 va fer que el repartiment de consellers sigui per la legislatura 2015-2019: Partit Consellers PSC-CP 34 Entesa 15 PDCAT 12 ERC 10 CUP 8 Ciutadans 5 PP 4 Compromís i Acord per Torrelles 1 Plataforma ciutadana per Barberà 1 Taula 2.2 – Resultat de les eleccions a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (2015) En primer lloc, el repartiment polític a l'ÀMB, a diferència de Barcelona, no es descanta clarament per cap de les dues opcions -gestió directa o gestió indirecta-. El partit que té més d'una tercera part dels consellers, el PSC, té partidaris de la gestió directa i partidaris de la gestió indirecta. L'Entesa, ERC i CUP, que representen més d'una tercera part dels conselleres, defensen la gestió directa. L'aposta per la gestió indirecta també té oponents, com una part dels consellers del PDCAT, Ciutadans i el PP, que aposten per la gestió Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 19 indirecta. En segon lloc, la complexitat de la situació rau, també, en el fet que l'ÀMB compta amb representants dels 36 municipis que en formen part però, en canvi, només 24 dels municipis són subministrats per l'empresa mixta. El posicionament dels representants dels altres 12 municipis que no són abastats per l'empresa mixta serà decisiu malgrat que la decisió no afectarà directament als ciutadans del seu municipi. En tercer lloc, en aquest context caldrà esperar a la sentència per saber si els 24 municipis que són gestionats per l'empresa mixta aposten conjuntament per un mateix model de gestió o si, pel contrari, alguns municipis opten per exercir la titularitat del servei i, per tant, adoptar un model propi del servei. En cas d’anul·lació de la concessió, la decisió de l’Ajuntament de Barcelona serà decisiva tenint en compte la dimensió de la ciutat de Barcelona (1,6 milions d’habitants) respecte el conjunt de l’ÀMB (3,3 milions d’habitants). 2.5 – Definició La governança, segons la definició del Cercaterm, és l'estructura de relacions entre els diferents actors a través de la qual es prenen les decisions sobre la cosa pública. En aquesta definició apareixen dos dels conceptes bàsics d'anàlisis: els actors i les decisions que es prenen. Per una banda, els actors que intervenen en el servei d'abastament d'aigua d'un municipi són molts. El fet que el servei d'abastament d'aigua sigui un mercat captiu, del qual tothom n'ha de fer ús, implica que tots i cada un dels ciutadania és un actor que rebrà el nom d'usuari. En aquest sentit, hi haurà actors de la ciutadania organitzada -entitats de consum, associacions de veïns, altres entitats...- i ciutadania no organitzada. El personal de l'empresa que proveeix el servei, el personal de l'Ajuntament, el personal de les empreses que es subcontracten per tasques i, com és obvi, l'alcaldia i els regidors de l'equip de govern o de l'oposició. El present treball analitza quins actors intervenen i quina incidència tenen en la governança del servei. Per altra banda, les decisions que es prenen per a la gestió del servei marquen quin grau d'incidència té cada actor en la governança del servei. En aquest sentit, el treball analitza a quin és el mapa de processos d'una empresa d'aigua recollint informació sobre a qui correspon la decisió, sobre quina àrea de treball, quina decisió es pren, entre quines opcions Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 20 s'elegeix, quin actor pren la decisió, de quines accions, fets o decisions ve precedida i quines accions, fets o decisions genera. Gestió, governança i usuaris Habitualment quan es parla de governança hi ha dubtes entre dos conceptes relatius als serveis públics: la gestió i la governança. El Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana defineix gestionar com l'acció de dirigir els afers d'una empresa però una definició més acurada del terme la trobem a la Viquipèdia quan la defineix la gestió com l'organització i coordinació de les activitats d'una empresa, d'acord amb certes polítiques i en la consecució d'objectius clarament definits. En aquesta definició s'observa una diferència entre gestionar i governar: − Gestionar: organitzar i coordinar les activitats d'una empresa − Governar: definir les polítiques i objectius de l'empresa. En la prestació dels serveis públics com el cicle de l'aigua identificarem clarament tres actors que tenen objectius molt diferenciats: − Govern: responsable de definir com i qui ha de prestar el servei − Gestor: responsable de prestar del servei seguint les polítiques definides pel govern − Usuari: receptor del servei 2.6– La governança del cicle de l'aigua a Paris 2.6.1 – Marc històric Fins el 1984, els sistemes d'aigua de Paris havien estat gestionats per les autoritats locals amb una notable excepció: el cobrament de les tarifes, que des de 1860 estava externalitzat a Veolia (antigament anomenada Compagnie Générale des Eaux). L'eficiència de la xarxa va millorar amb els anys, del 56% d'eficiència (que implica un 44% de pèrdues) de després de la segona guerra mundial al 78% de 1966. L'eficiència però es va anar reduint a partir d'aquell moment fins el 68% de 1976 i l'administració local elegida el 1977 va tornar a revertir la tendència fins a situar l'eficiència en un 80% de mitjana entre el 1980 i el 1984. El 1984, l'alcalde Jacques Chirac va concessionar la gestió de l'abastament d'aigua, del cobrament de tarifes i de la xarxa d'aigua no potable de la ciutat per 25 anys a les companyies Veolia i Suez. La ciutat es va dividir en dos: el marge dret del riu Sena va quedar en mans de Veolia i el marge esquerra del riu en mans de Suez. Per cobrar les factures, les dues empreses van crear un organisme únic, denominat Groupment d'intéret Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 21 économique (GIE) que utilitzava la base de dades de clients de Veolia. Les empreses gestores van reduir les pèrdues d'aigua del 22% el 1985 fins el 17% el 2003 i, després d'una dura negociació del contracte entre l'Ajuntament i les operadores, la xifra es va reduir fins el 4% el 2009. Malgrat l'augment de l'eficiència, els usuaris van patir una pujada de preu de les tarifes del 265% entre 1985 i 2009, un període en que la inflació havia augmentat un 70'5%. L'increment de les tarifes havien augmentat desproporcionadament durant la privatització en comparació amb el que estava passant en altres ciutats franceses on, en el mateix període, l'augment havia estat menor que l'inflació. Així mateix, l'Ajuntament va començar a perdre la governança del servei. Des del punt de vista tècnic, la manca d'una avaluació patrimonial de la xarxa abans de la privatització va fer que les autoritats locals passessin a dependre de Veolia i Suez per conèixer l'estat de la xarxa. Des del punt de vista econòmic, una auditoria de 2001 va concloure que l'organització encarregada del cobrament de les factures (GIE) mai havia estat controlada i que un servei satisfactori no justifica un cost tant elevat. El benefici mitjà anual era entre el 6 i el 7% anual però Eau de Paris argumenta, sense tenir dades fiables, que podria ser del 15% com a conseqüència de la subcontractació d'obres i serveis a empreses del propi grup empresarial. El 2001, l'alcalde de Paris, Bertrand Delanoë, va manifestar la necessitar de recuperar el control dels serveis del cicle de l'aigua. Per aconseguir-ho, es creà un equip específic destinat a realitzar el seguiment i control dels projectes de construcció d'infraestructures, es formà una comissió per incorporar els usuaris en les polítiques hídriques i es va recuperar un capítol independent del pressupost municipal dedicat exclusivament a l'aigua. L'equip de govern municipal va adonar-se de la manca de capacitat per control el servei i de l'opacitat financera del servei, per això, van negociar amb les operadores la revisió del contracte fins a acordar una reducció de la rendibilitat mitjana del al 4% i la inversió de 150 milions d'euros a la xarxa. La primer pas per remunicipalitzar es va produir el 2007 quan el ple municipal va aprovar la sortida de Veolia i Suez de l'accionariat de SAGEP, l'empresa mixta encarregada de la supervisió de la concessió. En aquesta línia, també es va dissoldre GIE, l'opaca estructura financera encarregada del cobrament de factures. Així doncs, la tasca de monitoritzar l'activitat de les empreses va passar a mans de l'ajuntament. El segon pas per remunicipalitzar va ser l'anunci en la campanya electoral de reelecció com a alcalde de Delanoë de la seva voluntat d'apostar per la gestió pública. Els motius per Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 22 remunicipalitzar van ser el possible estalvi econòmic i la unificació dels serveis d'aigua en una única empresa, però el missatge més repetit en campanya va ser que la gestió pública de l'aigua podia ser més eficient i que permetia a la ciutat gestionar l'aigua com un bé comú i no una mercaderia. Malgrat que Veolia i Suez argumentaven que era una decisió política sense tenir en compte criteris tècnics, el resultat electoral fou clar: Delanoë va ser reelegit amb un 57'7% dels vots. El tercer pas per remunicipalitzar va ser la compra, per part de l'Ajuntament, de les accions de SAGEP que continuaven en mans privades. Amb aquest pas, i la decisió del ple municipal que a partir del gener de 2010 tota la gestió des de l'usuari final fins la protecció del servei havia de ser gestiona íntegrament per una empresa pública unificada, es feia oficial la remunicipalització. Malgrat diversos intents mediàtics de les empreses i legals per part de representants de l'oposició, l'aposta per la gestió pública de l'aigua es va fer efectiva. 2.6.2- Actors i òrgans de governança Eau de Paris és l'empresa que proveeix l'abastament d'aigua a Paris. L'empresa té una forma jurídica és un organisme semiautònom amb pressupost i estatus legal independent. L'Ajuntament té el 100% de les accions de l'empresa. La governança del servei d'aigua a Paris ha estat posada de model per la majoria de ciutats europees que han optat per remunicipalitzar el servei de l'aigua. El funcionament de l'empresa està condicionat per les decisions que prenen quatre òrgans de governança: − Direcció Gerent. És el màxim responsable de l'empresa. − Consell de Direcció. És el Consell d'Administració de l'empresa. − Observatoire Parisean de l'Eau. És l'observatori ciutadà de l'aigua. − Consell de Paris. És el ple municipal del departament de Paris, l'únic municipi de França que és un departament amb un únic municipi. Les funcions de la Direcció Gerent i el Consell de Paris no difereixen de les funcions que poden desenvolupar els seus homòlegs en una empresa pública de l'aigua de Barcelona. L'anàlisi es centrarà en els dos òrgans de governança que tenen més interès: − Els membres que formen part del Consell de Direcció. − La missió, els membres i el funcionament de l'Observatoire Parisean de l'Eau. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 23 Consell de Direcció El Consell de Direcció és l'entitat rectora de l'organització i està constituïda per: − La presidència és regida per una regidoria de l'equip de govern − Deu membres de l'ajuntament − Dos representants del personal − Cinc persones amb expertesa en gestió de l'aigua − Dos experts en sanejament − Un representant d'una ONG medioambiental − Una organització de consumidors − Un membre de l'Observatori municipal de l'Aigua Observatoire Parisean de l'Eau (OPE) – Observatori Ciutadà de l'aigua L'Observatoire Parisean de l'Eau va ser creat a proposta del Consell de Paris el 2005. Missió:La missió principal és oferir a la ciutadania els coneixements del cicle de l'aigua i rendir comptes de la seva gestió. L'observatori també té com a objectiu assessorar els càrrecs electes de l'Ajuntament de Paris sobre la seva política d'aigua en un sentit ampli: abastament, sanejament, recollida i utilització d'aïgues pluvials, ús dels canals... El caràcter de l'Observatori és consultiu i, per tant, les seves decisions no són vinculants. Membres: L'observatori municipal de l'aigua està format per un màxim de vint persones que són elegides per un període de 3 anys que poden ser reelegits en funció del seu compromís de la seva participació a l'òrgan. La composició de l'òrgan es va modificar el 2008 i 2013. Tots els seus membres participen de forma voluntària. Els membres que en formen part es poden dividir en quatre grups: − Representants polítics. Representants elegits per l'alcaldia i per cada un dels partits polítics representats del Consell de Paris. − Representants dels usuaris. Representants de les entitats de consumidors, de llogaters, ecologistes, d'administradors de propietaris... − Representants d'institucions. Representants d'institucions de l'àmbit de la salut, la planificació urbana, la planificació de l'ús del sòl, d'habitatge, l'agència sobre el canvi climàtic, la direcció regional de medi ambient, de l'energia, de la policia... − Representants acadèmics. Representants d'universitats, organitzacions de recerca, investigadors independents... Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 24 L'Observatori ciutadà de Paris té dos càrrecs i una oficina de suport tècnic: Presidència: Els membres de l'Observatori elegiran un membre, el president, que serà el representant de l'Observatori al Consell d'Administració de l'empresa Eau de Paris. Les funcions de la presidència són representar l'Observatori al Consell d'Administració, exercir de portaveu de l'òrgan, dirigir les reunions i presidir l'oficina tècnica. La designació de la presidència es realitza per un període de 3 anys per votació dels membres de l'Observatori, que poden presentar la seva candidatura. La presidència proposa la participació d'experts i actors interessats en les reunions i activitats de l'Observatori, l'organització de debats, visites de camp i activitats que fomentin la reflexió i la constitució de grups de treball temàtics. Oficina tècnica: L'Observatori té una oficina tècnica formada per tres persones elegides pels membres del propi Observatori. Les funcions de l'oficina tècnica són escoltar les sol·licituds dels membres, garantir l'assoliment dels objectius de l'Observatori, elaborar el programa d'activitats i supervisar l'execució del pressupost. Secretaria: L'oficina tècnica té el suport d'un membre del personal del Departament d'aigua de l'Ajuntament de Paris que té com a missió facilitar totes les eines necessàries als membres de l'Observatori de l'aigua per desenvolupar les seves responsabilitats. Funcionament: Les activitats i reunions són públiques i, per tant, permeten a tothom conèixer els problemes del cicle de l'aigua. Les reunions es publiciten entre les persones interessades i en anuncis amb l'objectiu de fomentar la participació. L'Observatori és reuneix amb una periodicitat bimensual. El programa d'activitats anual estableix els temes que es treballaran durant l'any, la tipologia d'activitats que es realitzaran i les partides pressupostaries per cada activitat. El pressupost, d'aproximadament 10.000€ anuals, permet finançar activitats, visites de camp, formació o estudis. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 25 3 – Marc pràctic Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 32 Número Àrea Codi Nom del procés 3 Direcció DAJ Assessoria jurídica Descripció: L’assessorament jurídic que pot necessitar de forma puntual l'empresa ha estat reclamat per les dues Direccions Gerents entrevistades i prové de diferents àmbits del dret: − Dret laboral. Contractació de personal, gestió de reduccions de jornada, baixes del personal, accidents laborals... − Dret penal. Qualsevol dany que causin els operaris sobre persones o propietats privades com a conseqüència de les seves accions. − Altres necessitats jurídiques. La gerència està condicionada per la dificultat del tema, els recursos de l’empresa i de l’Ajuntament. Malgrat que els càrrecs de l'equip de secretaria dels ajuntaments tenen habitualment l'encàrrec de donar suport jurídic a les empreses municipals, sovint la Direcció Gerent necessita el suport d'altres especialistes en dret per resoldre dubtes jurídics. En algunes de les empreses entrevistades, com és el cas d'Olesa de Montserrat, una persona del Consell d'Administració és de formació jurista per, precisament, poder fer-se càrrec de l'assessorament jurídic a la Direcció Gerent o de suggerir possibles suports externs. En funció dels recursos amb que es compta, es pot optar per aconseguir l'assessoria jurídica per mitjà de: − Personal propi − Serveis jurídics de l’Ajuntament − Associacions d’empreses d’aigües − Assessorament extern Tenint en compte que la Direcció Gerent és qui més coneixements del problema jurídic a resoldre i que es tracta, habitualment, de temes no previstos i urgents, en la majoria de casos es considera que és una decisió que pot prendre aquesta Direcció. En qualsevol cosa, el Consell d'Administració pot proposar a la Direcció Gerent amb quins recursos ha de comptar habitualment per resoldre aquests problemes. En el cas de l'empresa del Prat de Llobregat que ja té un nombre de treballadors elevat, per exemple, una persona del personal és de formació jurista, precisament, per resoldre aquests dubtes. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 33 Número Àrea Codi Nom del procés 4 Direcció DPQ Política de qualitat Descripció: Les empreses d'aigua han de fer analitzar les aigües de forma diària per part d'un laboratori autoritzat. Aquest és l'únic requeriment de qualitat que totes les empreses d'aigua han de complir però també pot ser que alguns dels actors vulgui aplicar la política de qualitat a altres àmbits de l'empresa. L'establiment d'un sistema de gestió de la qualitat (SGQ) en una empresa d'aigua és un mètode de treball adequat per millorar la qualitat dels productes i serveis. Les normatives més habituals són les proposades per l'Organització Internacional per la Normalització (ISO) com la norma ISO 9.001:2015 de Sistemes de Gestió de Qualitat o la norma ISO 14.001 de Sistemes de Gestió Ambiental. La decisió de tenir un sistema de qualitat es considera una decisió empresarial que ha de prendre la Direcció Gerent i, si es considera, a proposta del Consell d'Administració. Per l'experiència de les persones entrevistades, la imposició per part del Consell d'Administració a la Direcció Gerent d'una política de qualitat sense la seva conformitat no és convenient perquè és un sistema de millora contínua que ha de comptar amb el suport de la direcció. Número Àrea Codi Nom del procés 5 Direcció DPI Planificació de les inversions Descripció: La relació entre l'Ajuntament i l'empresa pública encarregada de la prestació del servei es defineix en un contracte programa que regula els drets i deures de cada una de les parts. Aquest contracte no és habitual que reguli, però, la forma en que es prestarà el servei. Per regular el servei hi ha un document, el reglament del servei, que defineix la forma en que es prestarà el servei. Habitualment, els ajuntaments encarreguen, per definir les inversions a realitzar, la redacció de plans directors per a cada servei del cicle de l'aigua (abastament, clavegueram i, si és el cas, sanejament) que recullen l'estat de la xarxa i les inversions necessàries a realitzar. Aquests documents fixen les actuacions a realitzar però habitualment no fixen terminis ni estimen el pressupost necessari per a cada actuació. Donat que les empreses gestores són qui més informació té de l'estat de la xarxa, és convenient que el Ple encarregui a l'empresa la redacció dels plans directors d'abastament. Si els plans directors són aprovats pel Ple, el Consell d'Administració hauria d'incloure una part de les inversions previstes en el pressupost anual segons el ritme i les condicions que fixin els documents. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 34 Número Àrea Codi Nom del procés 6 Direcció DTS Telecontrol i Sistemes d'Informació Geogràfica de la xarxa Descripció: La informació de la xarxa i de les infraestructures és un element indispensable per garantir una bona gestió del servei. Les principals eines que utilitzen les empreses d'aigua són: − Telecontrol de la xarxa. La tecnologia ha de permetre analitzar de forma contínua: − El nivell dels dipòsits i, si és el cas, dels pous − La qualitat de l'aigua − L'estat de funcionament de les bombes que abasteixen els dipòsits − El consum d'aigua per sectors de la xarxa − Sistemes d'Informació Geogràfica − Localització, tipologia, diàmetre i any d'instal·lació de les canalitzacions de la xarxa d'abastament i del clavegueram − Localització, tipologia, diàmetre i any d'instal·lació de les vàlvules de pas de la xarxa d'abastament − Localització i any d'instal·lació d'altres elements de la xarxa Les empreses d'aigua sempre gestionen la informació del telecontrol i SIG de forma interna, amb personal propi, però poden optar per subcontractar la compra del software de gestió de l'informació. La modelització de l'empresa en aquest procés comportarà, per tant, prendre una decisió sobre si el desenvolupament del software de gestió es realitza amb personal propi o es subcontracta. Totes les persones entrevistades han ressaltat la importància de dedicar dedicació del personal en aquest àmbit per millorar el control de la xarxa fent possible la millora de l'eficiència i la reducció del temps de resposta en avaries. Si bé és cert que les entrevistes realitzades han permès arribar a la conclusió que en aquest procés les decisions són bàsicament de la Direcció Gerent, es considera que el volum d'inversió en aquest àmbit no és únicament una decisió gerencial. Així doncs, en l'elaboració dels pressupostos anuals es tindrà en compte la partida destinada a inversió en tecnologia com una de les partides a incloure en el pressupost. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 35 Número Àrea Codi Nom del procés 7 Econòmica EP Pressupost anual Descripció: El pressupost estarà format per les despeses fixes (personal, explotació, generals...) i les despeses variables (impostos, inversions, cànons, financeres, amortitzacions...). Pel que fa a les inversions, els caps d’àrea, en base a les prioritats establertes en el Pla Director de cada servei, plantejaran quines obres es realitzaran i elaborarà un pressupost per cada obra. La Direcció Gerent elabora una proposta de Pressupost anual tenint en compte: Ingressos Despeses - Vendes d’aigua - Drets i escomeses - Projectes i obres - Altres ingressos d’explotació - Manteniment de clavegueram - Connexions de clavegueram - Cànon ACA abonats - Financers - Variació d’existències - Personal - Explotació - Generals - Impostos - Cànon ACA abonats - Cànon ACA propis - Financeres - Retribució per finançar inversions - Amortitzacions - Cànons municipals La Direcció Gerent és considera, amb el suport del cap de l'Àrea Econòmica, la responsable de l'elaboració de la proposta de Pressupost anual. La decisió d'aprovar el Pressupost anual, com en totes les societats anònimes, és legalment del Consell d'Administració. El procés del Pressupost anual és, probablement, la decisió més important -juntament amb les Tarifesque es pren al llarg de l'any. En aquest sentit, l'existència d'un òrgan de governança que no tingui un paper en l'elaboració del Pressupost implicaria restar importància a aquest òrgan. Per això, es considera convenient que l'Observatori Municipal pugui proposar millores al Pressupost anual que hagi proposat la Direcció Gerent. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 36 Número Àrea Codi Nom del procés 8 Econòmica ET Tarifes Descripció: Segons la informació de l'Agència Catalana de l'Aigua, els usuaris paguen amb la factura de l’aigua per diferents conceptes i a diferents organismes: 1. Tarifa de subministrament d’aigua en baixa. Les tarifes del subministrament domiciliari d’aigua que es cobren pel servei poden tenir estructures diverses, tot i que normalment es basen en els següents elements: − Quota fixa de servei i/o mínim de consum o facturació − Part variable per blocs de consum − Quota fixa o per blocs per la conservació de comptadors i connexions − Altres cànons i recàrrecs vinculats al servei. 2. Cànon de l’aigua. És un impost que grava l’ús de l’aigua, entès en sentit ampli, incloent tant la captació i distribució com l’emissió de contaminants en el medi, entre d’altres usos. El cànon de l’aigua és establert pel Consell d'Administració de l’ACA. 3. Clavegueram. El preu del clavegueram es recapta per compte dels respectius ajuntaments i sol anar lligat al consum d’aigua, encara que podem trobar tarifes on la base de càlcul sigui, per exemple, el valor cadastral. L’estructura de la tarifa pot tenir un component fix i/o variable (en base al subministrament). 4. Resta de components. En alguns municipis en la factura de l’aigua es troben altres conceptes no relacionats amb el cicle de l’aigua. La factura de l’aigua també inclou l’IVA. En base al Pressupost anual, la Direcció Gerent fixa la proposta de modificació de tarifes. La Direcció Gerent presenta la proposta de tarifes al Consell d'Administració que és l'encarregat d'aprovar una proposta de tarifes. El Consell d'Administració trasllada al Ple Municipal la proposta de tarifes. El Ple Municipal es posiciona sobre la proposta de tarifes. Si és aprovada la proposta de tarifes, es modifiquen les tarifes. Si no és aprovada la proposta de tarifes, es mantenen les tarifes. La proposta de modificació de tarifes es considera una decisió empresarial que ha de prendre la Direcció Gerent. En canvi, l'estructura de les tarifes es considera una decisió política. L'estructura de tarifes implica decidir els elements de la tarifa (quota fixa, nombre de blocs, la quota per blocs i Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 37 altres cànons de servei) però també la possibilitat de tenir en compte el nombre d'habitants en cada habitatge per definir la tarifa a cobrar. Tractant-se d'una decisió política, es considera que la proposta ha de ser aprovada pel Consell d'Administració a proposta de l'Observatori Ciutadà, sempre en base a la modificació de les tarifes de l'any anterior. La decisió implica fixar: - Quota fixa. Quantitat econòmica que es cobra a tots els usuaris. Aquesta quota anirà variant quan es facin les propostes de modificacions de tarifa. - Nombre de blocs. Quantitat de blocs en que es divideix el consum d'aigua. - De 0 a 6 m3 d'aigua bimensuals - De 6 a 18 m3 d'aigua bimensuals - De 18 a 30 m3 d'aigua bimensuals - Més de 30 m3 d'aigua bimensuals - Quota per blocs. Quantitat econòmica que es cobra per cada tram de consum d'aigua. Aquesta quota anirà variant quan es facin les propostes de modificacions de tarifa. - Altres cànons de servei. Quantitat econòmica destinada a altres cànons del cicle de l'aigua -com poden ser el cànon de comptadors, clavegueram o sanejament- o que no tinguin res a veure amb el servei de l'aigua, com el cànon de residus municipals. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 38 Número Àrea Codi Nom del procés 9 Econòmica EFU Facturació als usuaris Descripció: El procés de facturació als usuaris té els següents passos: − Forma de pagament − Elaboració i enviament Si és el cas de factura en paper, també cal tenir en compte la impressió. Totes les decisions sobre la facturació als usuaris es consideren empresarial i es considera convenient que la prengui el Consell d'Administració. El cobrament per la factura per part de l'empresa es realitza per domiciliació bancària, pagament en caixer automàtic o en efectiu. És un procés que realitza, quasi sempre, el personal propi de l'empresa. Les factures es poden enviar als usuaris mitjançant factura electrònica per correu electrònic o factura en paper per correu postal. El model de factures està sent objecte de discussió en nombrosos Consells d'Administració d'empreses d'aigua i, en el cas de Vilafranca del Penedès, és probable que s'aposti en poc temps per la factura electrònica com a mitjà preferent bonificant econòmicament tots els usuaris que apostin per aquest model enlloc de la factura en paper. En cas d'elegir la factura electrònica, les factures es poden generar i enviar per part de personal propi o un contracte extern per la generació i enviament de les factures. En cas d'elegir la factura en paper, les factures es poden imprimir per part de personal propi o un contractar extern. La major part d'empreses municipals entrevistades externalitza la impressió pel cost econòmic de manteniment de la maquinària d'impressió. Pel que fa a l'enviament de les factures es pot fer amb personal propi o subcontractar externament l'enviament de les factures. La major part d'empreses municipals entrevistades externalitza l'enviament de les factures. Pel que fa a qui externalitzar el servei, en el cas del Prat de Llobregat i Arenys de Munt, aposten per un enviament per part d'una empresa de treball especial pel valor afegit que aporta a la comarca. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 39 Número Àrea Codi Nom del procés 10 Econòmica EPN Pagament de nòmines Descripció: El pagament de les nòmines implica diferents passos: − Elaboració de les nòmines − Enviament de les nòmines al personal − Pagament de les nòmines Les decisions que corresponen a aquest àmbit es consideren totalment empresarials i, per això, es considera convenient que siguin preses per la Direcció Gerent. L'elaboració i enviament de les nòmines es pot realitzar amb personal propi o per mitjà d'una empresa subcontractada. Habitualment, si l'empresa disposa d'un assessorament extern en temes de dret laboral, aquest servei extern ja inclou l'elaboració i enviament de nòmines. L'enviament de les nòmines es pot per diferents vies: per via electrònica per correu electrònic o en paper per correu postal. En canvi, el pagament de les nòmines, com passa amb la facturació a proveïdors, és una tasca que en el cas de totes les entrevistes realitzades es fa per part del personal propi de l'Àrea Econòmica de l'empresa. Número Àrea Codi Nom del procés 11 Econòmica EFP Facturació de proveïdors Descripció: El pagament de proveïdors, com passa amb el pagament de les nòmines, és una tasca que pràcticament sempre es realitza per part del personal propi de l'Àrea Econòmica de l'empresa. És una decisió empresarial que es creu convenient que prengui la Direcció Gerent. El pagament de proveïdors implica establir el termini de pagament de proveïdors des de la data de facturació fins a la data de pagament. Tenint en compte que la direcció financera recau en la Direcció Gerent o en la persona responsable de l'Àrea Econòmica, es considera que és aquest càrrec qui ha d'elegir el termini de pagament de les factures. El termini de pagament dels proveïdors és determinat per la disponibilitat de flux de caixa i la Direcció Gerent és la persona més informada per prendre la decisió. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 40 Número Àrea Àmbit C odi Nom del procés 12 Tècnica Abastament AR Reparació d'avaries d'abastament Descripció: La reparació d'avaries d'abastament és una incidència freqüent en una empresa d'aigua. L'avís per una possible avaria a l'abastament pot venir per diferents mitjans (usuari, personal propi...) com a conseqüència de la visualització en algun carrer d'una fuita d'aigua. L'actor encarregat de resoldre la incidència, si l'avís és en horari laboral, és el personal propi. En cas que l'avís sigui fora de l'horari laboral, l'empresa pot optar per resoldre la incidència per mitjà de personal propi o per part d'una empresa externa subcontractada. En els dos casos, la responsabilitat que assumeixen és: − Mantenir una línia telefònica operativa permanentment per rebre els avisos − En cas de trucada, dirigir-se a l'emplaçament per confirmar si hi ha una avaria Si hi ha una avaria, procediran a: − Tallar la fuita d'aigua tancant el pas de l'aigua a les vàlvules properes − Executar les obres per excavar el carrer fins a localitzar l'avaria − Localitzar la fuita en la canalització − Canviar la canalització − Executar les obres necessàries per terraplenar i restablir l'estat del carrer La decisió sobre qui realitza la “guàrdia” de mantenir el telèfon d'avaries disponible tots els dies i hores de l'any i de l'equip tècnic que pugui reparar l'avaria és important en funció del tamany de la companyia. En municipis petits, com Arenys de Munt o Olesa de Montserrat, la decisió és externalitzar aquesta gestió però en les ciutats com el Prat de Llobregat aquest servei ja és econòmicament assumible per l'empresa pel nombre d'usuaris servits. La decisió serà del Consell d'Administració perquè assumir-ho amb personal propi implica la contractació d'una quantitat d'operaris importants que suposen una despesa fixa elevada. Pel que fa a les avaries, la reparació d'avaries dependrà de l'habilitat dels operaris per executar obra civil (obrir el carrer i, després, tapar-lo i restablir el seu estat inicial). L'execució per part de personal propi implica disposar d'una maquinària costosa i d'uns operaris més qualificats. En totes les entrevistes realitzades, l'empresa té externalitzada l'obra civil tant de les avaries com de les obres i assumeix, únicament, la col·locació de canalitzacions i connexió amb la xarxa. Com en el cas anterior, la decisió serà del Consell d'Administració perquè fer-ho amb personal propi implica una despesa de maquinària alta. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 41 Número Àrea Àmbit Codi Nom del procés 13 Tècnica Abastament AP Inversió planificada d'abastament Descripció: La xarxa d'abastament es canvia, exceptuant les avaries, si es compleixen dos preceptes: − La xarxa es troba en mal estat − Es realitzen obres civils al carrer que obliguen a retirar terres fins a deixar el clavegueram accessible per a les actuacions de recanvi o manteniment També és habitual que les empreses d'aigua facin inversions per substituir la xarxa d'abastament en funció de: − Antiguitat o rendiment de la xarxa. El nombre d'anys des de que va ser instal·lada pot fer que es perdi molta quantitat d'aigua i que faci convenient canviar la xarxa. − Tipologia de canalització. Alguns municipis opten per canviar les canalitzacions antigues de fibrociment per criteris sanitaris o per les pèrdues derivades de la seva rigidesa. En qualsevol dels dos anteriors casos, és habitual que s'aprofitin les obres civils dels carrers per fer el canvi de la xarxa i que, per tant, no s'obri el carrer únicament per canviar la xarxa d'aigua. Si les obres són planificades es preveuen dins del pressupost anual i, per tant, la compra de material (canalització, vàlvules...) està prevista. Com ja s'ha detallat en l'anterior procés, l'execució de l'obra civil amb personal propi o per mitjà de contracte extern serà una decisió que prendrà el Consell d'Administració. Pel que fa a les obres de connexió de les canalitzacions de nova instal·lació amb la xarxa pot ser realitzar per personal propi o per una empresa externa. En totes les empreses entrevistades qui realitza la connexió és personal propi. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 48 Número Àrea Codi Nom del procés 24 Usuaris UG Q Gestió de Queixes Descripció: La gestió de queixes forma part de la Política de Qualitat de l'empresa. Si l'empresa disposa de Política de Qualitat és necessari definir un protocol de queixes que seguirà uns passos similars als que s'exposen a continuació: − Atendre la informació − Recollir la informació a la base de dades de queixes − Enviar la queixa al responsable de l'Àrea de treball corresponent − Donar resposta, per part del responsable de l'Àrea de treball, la Direcció Gerent o, si fos necessari, per part dels càrrecs electes, a l'autor de la queixa − Si la queixa es repeteix habitualment cal fer-la constar com una no conformitat i trametre la informació a la Direcció Gerent Les incidències que poden arribar són: − Queixes − Suggeriments − Propostes de millora Aquest procés només existirà si realment hi ha una Política de Qualitat a l'empresa. En cas que no hi sigui, l'atenció de queixes correspondrà al procés d'Atenció a l'Usuari. La decisió de tenir un sistema de gestió de queixes correspon a la Direcció General a proposta del Consell d'Administració. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 49 3.2– Proposta de governança per Barcelona El model analític del cicle de l'aigua de les cinc empreses municipals de Catalunya ha permès conèixer qui governa el cicle de l'aigua en els cinc casos d'anàlisis. En aquest apartat es realitzarà una proposta de governança pel cas de Barcelona. Per fer la proposta es decidiran: 1- Actors i òrgans de governança. Definir qui participarà en la governança del servei. 2- Criteris. Definir els criteris que serviran per elegir quin òrgan de governança pren les decisions en cada procés productiu. 3- Definició del model d'empresa. Definir les àrees de treball, la llista de processos per àrees de treball, el mapa de processos i les decisions a prendre per definir el model d'empresa. 4- Proposta de governança per Barcelona. Definir les decisions a prendre, quins òrgans prendran la decisió i entre quines opcions podran triar. 3.2.1- Actors i òrgans de governança Per proposar un model de governança del servei d'aigua d'una ciutat és necessari identificar els actors que participaran la presa de decisions. L'anàlisi de la governança de Paris ha permès identificar els següents actors: Codi Actor DG Direcció Gerència CA Caps d'àrea: Cap d'Àrea Tècnica, Cap d'Àrea Econòmica i Cap d'Àrea d'Usuaris PER Resta de personal SIN Representants laborals del personal o organitzacions sindicals Alcaldia (ALC) i regidories de l'equip de govern (GOV) OPO Regidors de l'oposició USU Usuaris ORG Entitats organitzades: Associacions de veïns, de consumidors, ecologistes... SUB Empreses subcontractades NOR Normativa Taula 3.2.1 – Actors relacionats amb el servei d'aigua. Font: Elaboració pròpia. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 50 Òrgans de governança La governança del servei d'abastament d'aigua és convenient que compti, amb diferents capacitats de decisió, amb tots els actors relacionats amb el servei. La participació dels actors és una garantia que els actors s'alinearan amb l'objectiu empresarial de la màxima eficiència en la gestió del servei. Per això l'objectiu d'aquest apartat consistirà en: − Definir els òrgans de participació en la governança − Proposar els actors que en formaran part La proposta d'actors que participaran en cada un dels òrgans de participació es basa en l'anàlisis del cas de Paris. En tot cas, la proposta d'actors que participin en cada òrgan és totalment orientativa perquè és necessari que s'adapti a la realitat local. No és objecte d'aquest treball analitzar el funcionament intern (organització, elecció i responsabilitats dels càrrecs, durada del mandats dels càrrecs, freqüència de reunió, pressupost de l'òrgan, retribució dels càrrecs...) dels òrgans de participació. Els òrgans de gestió i governança que es considera necessari que participin en la governança del cicle de l'aigua per cas de Barcelona són: Direcció Gerent (DG) Responsabilitat: Executar les decisions del Consell d'Administració. La Direcció Gerent té delegades les responsabilitats de gestió per part del Consell d'Administració que defineix els límits del seu poder de decisió. Membres: No és un òrgan de gestió perquè és unipersonal però es tracta del màxim responsable de la gestió de l'empresa i, per tant, un càrrec amb molt poder decisió. En empreses amb un nombre elevat de treballadors, és habitual tenir un consell de direcció format per la Direcció Gerent i els caps de les àrees de treball. L'existència d'un consell de direcció no implica que les decisions de la gestió siguin col·legiades ja que el responsable legal de les decisions sempre és la Direcció Gerent. Tipologia de decisions: Empresarials Caràcter de l'òrgan: Vinculant Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 51 Consell d'Administració (CA) de l'empresa pública Responsabilitat: Gestionar i representar l'empresa. Els membres del Consell d'Administració responen davant de l'Ajuntament, i si és el cas dels creditors, pels danys que pugui causar per no exercir el càrrec amb la diligència necessària. Membres: El consell d'administració de l'empresa si es tracta d'una Societat Anònima pot estar format per entre 3 o 12 membres, amb un president i un secretari. És habitual que estigui format per: representants dels grups polítics del govern municipal i representants dels grups polítics de l'oposició. També hi poden haver representants de: representants sindicals o del personal, representants de l'Observatori ciutadà, experts en la gestió del servei, càrrecs tècnics de l'Ajuntament i direcció Gerent Tipologia de decisions: Empresarials i polítiques Caràcter de l'òrgan: Vinculant Observatori Ciutadà (OC) Responsabilitat: Proposar accions al Consell d'Administració de l'empresa i/o al Ple Municipal per modificar el funcionament de l'empresa. Membres: És habitual que estigui format per: − Representants sindicals o del personal − Representants d'organitzacions de consumidors − Representants d'organitzacions veïnals − Representants d'organitzacions ecologistes − Experts en la gestió del servei Tipologia de decisions: Polítiques Caràcter de l'òrgan: Consultiu Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 52 Ple Municipal (PLE) Responsabilitat: Determina i sanciona les polítiques en materia d'aigua que ha de portar a terme el Consell d'Administració de l'empresa, supervisa el seu compliment i el bon funcionament de l'empresa. Membres: Format pels representants dels grups polítics elegits en les eleccions municipals. Tipologia de decisions: Empresarials i polítiques Caràcter de l'òrgan: Vinculant En aquest quadre es poden observar les diferències entre els quatre òrgans de gestió i governança: Direcció Gerent (DG) Consell d'Administració (CA) Observatori Ciutadà (OC) Ple Municipal (PLE) Tipologia de decisions Empresarials Empresarials i polítiques Polítiques Polítiques Caràcter de l'òrgan Vinculant Vinculant Consultiu Vinculant Taula 3.2.2 – Característiques dels òrgans de governança. Font: Elaboració pròpia. 3.2.2. Criteris Per analitzar la governança de cada procés és convenient tenir en compte diferents criteris que han sigut els més citats pels entrevistats per a definir quin òrgan de governança pren les decisions en cada un dels processos. Els criteris que s'han tingut en compte són: − Tipus de decisió − Coneixements tècnics − Cost econòmic − Implicació política: alt, mig o baix. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 53 Tipus de decisió Els factors que afecten a les decisions que es prenen en una empresa són múltiples i és complexe definir quina tipologia de decisions es poden prendre. En l'empresa que es proposa hi ha quatre òrgans de governança: dos dels quals són clarament tècnics (Direcció Gerent i Consell d'Administració) i dos dels quals són clarament polítics (Ple Municipal i Observatori Ciutadà). Si bé és cert que les regidories de govern o oposició són uns actors que participaran de dos tipologies de decisions, es considera evident que la visió amb que participen dels dos òrgans (Consell d'Administració i Ple Municipal) és totalment diferent. Tenint això en compte, es proposen dues tipologies de decisions: empresarial o política. Coneixements tècnics Els coneixements tècnics necessaris per prendre una decisió és una limitació important per elegir qui prendrà la decisió. La ciutadania que participa de l'Observatori Ciutadà potser no té el temps ni els recursos necessaris per formar-se en determinats aspectes empresarials de la gestió. Un exemple evident d'aquest problema és la decisió sobre com es realitza el manteniment dels equips de captació i emmagatzematge. La decisió és en bona part empresarial perquè la persona que més coneixement de l'activitat i informació sobre les capacitats i coneixements dels operaris és la Direcció Gerent. Tenint això en compte, es proposen tres nivells de coneixements tècnics: alt, mig o baix. Cost econòmic El cost econòmic és una variable que influirà en la presa de decisions. El criteri establert ha estat que com menor és el cost de l'inversió més convenient és que la decisió la prengui la Direcció Gerent. En contraposició, la major part de decisions que tenen un cost econòmic alt són responsabilitat del Consell d'Administració o del Ple Municipal. En aquest aspecte, caldrà tenir en compte que hi ha decisions, com la periodicitat en el cobrament de tarifes, que no es considera que una opció o altra tingui un cost econòmic major o menor. Tenint això en compte, es proposen tres nivells de cost econòmic: alt, mig o baix. Implicació política L'implicació política d'una decisió vindrà determinada pel primer criteri, és a dir, totes les decisions amb una implicació política seran aquelles decisions que s'hagin considerat polítiques. Així doncs, totes les decisions empresarials serà aquelles que s'hagi considerat que són decisions gerencials. Les decisions amb una implicació política alta són les decisions que afectin a l'usuari com l'estructura de tarifes, pressupost o totes les decisions de l'Àrea d'Usuaris. Tenint això en compte, es proposen tres nivells d'implicació política: alt, mig o baix. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 54 Amb aquests criteris s'han identificats els següents òrgans: − Òrgan de decisió. És el càrrec o òrgan de governança que pren la decisió. − Òrgan de consulta. En cas que n'hi hagi, és el càrrec o òrgan de governança que formula la proposta a l'òrgan de decisió (Ple Municipal o Consell d'Administració). 3.2.3- Definició del model d'empresa Per a la modelització d'una empresa d'aigua es seguiran els següents passos: 1- Definició de les àrees de treball 2- Llista de processos per àrees de treball i mapa de processos 3- Decisions a prendre per definir el model d'empresa Definició de les àrees de treball Àrea de Treball Descripció Direcció Inclou la gestió de recursos humans, financera, assessoria jurídica, la planificació d'infraestructures, la política de qualitat... Àrea econòmica Inclou l'elaboració del pre ssupost i tarifes, la facturació dels usuaris, proveïdors i nòmines... Àrea tècnica L'empresa realitzarà totes o algunes parts del cicle de l'aigua: - Abastament - Clavegueram - Captació - Emmagatzematge Si és el cas, també pot tenir: - Sanejament - Retorn de l'aigua al medi Àrea d'usuaris Inclou l'atenció a l'usuari, la modificació del subministrament i la gestió de queixes i fraus... Taula 3.2.3 – Àrees de treball. Font: Elaboració pròpia. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 55 Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 56 Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 57 Decisions a prendre per definir el model d'empresa En la definició de la presa de decisions sobre el funcionament de l'empresa s'evidencia que hi ha decisions que no formen part del processos productius de l'empresa sinó que formen part de la definició del model de l'empresa. Entre aquestes decisions s'ha identificat: − Forma fiscal − Serveis que es presten − Nombre de municipis − Fonts d'abastament Forma fiscal L'empresa ha de tenir una forma fiscal, que pot ser: Gestió per part del propi Ajuntament. Sense forma fiscal pròpia. Organisme autònom local. Ens públic amb personalitat jurídica pròpia i autonomia de gestió que es regeix pel dret administratiu. Entitat pública empresarial local. Organisme públic amb personalitat jurídica pròpia i diferenciada, patrimoni, tresoreria pròpia i autonomia de gestió que es regeix pel dret administratiu en la presa de decisions i pel dret administratiu en l’activitat empresarial i que estarà adscrit a un ens públic. Societat mercantil amb capital 100% pública. Societat mercantil amb el 100% de capital de l’ens local, que pot ser una SA o SL, que es regeix per la llei de societats de capital i tenint en compte les particularitats sobre els òrgans de presa de decisió que estableix el dret administratiu per a les societats mercantils. Serveis que es presten L'empresa es pot crear amb l'objectiu de fer algunes o totes les parts del cicle de l'aigua, per això és necessari elegir quines de les parts del cicle de l'aigua prestarà l'empresa: − Captació − Potabilització − Transport − Distribució − Clavegueram − Depuració i retorn al medi Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 64 Número Àrea Codi Nom del procés 6 Direcció DTS Telecontrol i Sistemes d'Informació Geogràfica de la xarxa En la mateixa línia que l'anterior procés, la sistematització de la informació de la xarxa és un procés que garanteix l'eficiència de l'empresa. Fa uns anys una empresa d'aigua es podia plantejar si invertia o no en el desenvolupament d'eines tecnològiques de control de la xarxa. Actualment, no és una opció no invertir en el Telecontrol i la SIG. La decisió és quants diners s'inverteix i decidir quants recursos humans es destinen en el pressupost. Els membres del Consell d'Administració són els responsables de prendre la decisió que s'englobarà en el marc del procés d'elaboració del pressupost, juntament amb totes les altres inversions. És un procés empresarial, per la poca implicació política. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 65 Número Àrea Codi Nom del procés 7 Econòmica EP Pressupost anual L'elaboració del pressupost és la decisió més important que cada any pren qualsevol empresa. És una decisió que barreja els criteris polítics i empresarials, que requereix d'un profund coneixement del funcionament del servei i l'empresa i que dictamina el repartiment d'una elevada quantitat econòmica. La proposta és que l'Observatori Ciutadà faci la proposta de pressupost. Aquesta proposta és la principal aportació de l'Observatori a la governança del servei i, en una empresa en funcionament, sempre es basarà en el pressupost anterior. L'Observatori Ciutadà farà anualment la proposta al Consell d'Administració que analitzarà la proposta i serà l'encarregat d'elaborar el pressupost definitiu. El grau de participació de la ciutadania a l'Observatori Ciutadà dependrà, en bona part, de la importància que tinguin les decisions que proposen. En aquest cas, la proposta del treball és dotar a l'Observatori del major encàrrec que pot tenir al llarg de l'any, establir quina quantitat econòmica tingui cada àmbits del servei i quines partides es proposi que augmentin la seva quantitat econòmica. L'aprovació del pressupost correspon exclusivament al Consell d'Administració. La decisió que han de prendre els seus membres és decidir quina quantitat econòmica destinarà a cada partida del pressupost. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 66 Número Àrea Codi Nom del procés 8 Econòmica ET Tar ifes Les tarifes tenen una part molt vinculada a l'anterior procés, el pressupost. Les depeses de l'empresa han de ser compensades pels ingressos i, per tant, a l'inici de l'any s'ha de preveure una quantitat econòmica total a rebre per mitjà de les tarifes. Si el pressupost augmenta i no es vol generar deute, les tarifes hauran d'augmentar proporcionalment. Si pel contrari es congelen les despeses, es podran mantenir les tarifes. El Consell d'Administració, com a conseqüència del pressupost, és qui proposarà si es mantenen o modifiquen les tarifes i en quina de les parts de l'estructura de les tarifes es modifiquen aquestes quantitats. El Consell d'Administració passarà la proposta al ple municipal que serà l'òrgan de governança responsable de prendre la decisió. L'estructura de tarifes és una decisió política que té un gran impacte en l'usuari. L'estructura de les tarifes està composta per quatre àmbits (quota fixa, nombre de blocs, quota per blocs i altres cànons de servei) que es proposa que decideixi el Consell d'Administració a proposta de l'Observatori Ciutadà. L'Observatori haurà de fixar la quantitat econòmica de la quota fixa (és una càrrega pel ciutadà però és l'única garantia que l'empresa tindrà uns mínims ingressos sigui quin sigui el consum), el nombre de blocs, la quota per blocs (decidir si la quota augmenta proporcionalment o exponencialment quan augmenta el consum) i decidir si incloure altres cànons del servei. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 67 Número Àrea Codi Nom del procés 9 Econòmica EFU Facturació a ls usuaris Les decisions que corresponen als usuaris són de tipus empresarial. Totes les decisions seran preses pel Consell d'Administració. Les decisions a prendre tenen a veure amb la forma de pagament, el model de factura i, si és el cas de factures en paper, l'impressió de la factura i l'enviament. Les formes de pagament poden ser per domiciliació bancària, pagament en efectiu i pagament en caixer automàtic. Les factures poden ser en factura en paper per correu postal o electrònic per correu electrònic. Si s'elegeix la factura en paper, el Consell d'Administració haurà d'elegir entre realitzar-ho amb personal propi o contractar una empresa externa. Les decisions en aquest procés no tenen un alt cost ni una implicació política important, però al mateix temps, com que afecten als usuaris, es considera que no poden ser preses per la Direcció Gerent sinó pel Consell d'Administració. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 68 Número Àrea Codi Nom del procés 10 Econòmica EPN Pagament de nòmines El procés de pagament de nòmines inclou una única decisió, decidir qui elabora i envia les nòmines. La decisió és empresarial, amb un baix cost econòmic i nul·la implicació política, per això, serà presa per la Direcció Gerent. Les opcions a elegir són realitzar-ho amb personal propi o externalitzar-ho. Número Àrea Codi Nom del procés 11 Econòmica EFP Facturació de proveïdors El procés de facturació de proveïdors inclou una única decisió, decidir el termini de pagament als proveïdors. En aquest cas, l'execució dels pagaments als proveïdors només pot ser realitzat pel personal propi que fa la gestió financera de la pròpia empresa. La decisió és empresarial, amb un baix cost econòmic i nul·la implicació política. La decisió a prendre és definir el temps que passarà entre la data de factura i la data de pagament. No tots els òrgans de governança tenen suficient informació per prendre aquesta decisió, per això, la prendrà la Direcció Gerent. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 69 Número Àrea Àmbit Codi Nom del procés 12 Tècnica Abastament AR Reparació d'avaries d'abastament El servei d'abastament té en el procés de reparació d'avaries l'activitat bàsica per mantenir el funcionament de l'abastament. Inclou la reparació d'avaries, que poden arribar per mitjà del servei telefònic de recepció d'avaries, i l'execució d'obra civil per fer la reparació. Totes les decisions en aquest àmbit són empresarials, poden tenir un cost elevat i, per tant, seran preses pel Consell d'Administració. En horari laboral, la reparació d'avaries sempre és feta per personal propi. Si és fora d'aquest horari laboral serà decisió del Consell optar per fer-ho per personal propi o extern. Sigui quin sigui l'horari de la reparació, els membres del Consell hauran de decidir si executen l'obra civil per reparar la canalització o si ho subcontracten. En aquest cas, és important remarcar que habitualment l'obra civil s'externalitza, per la necessitat de maquinària, però que la connexió amb la xarxa pràcticament sempre la fa personal propi en qualsevol horari. Finalment, també s'haurà de decidir si el servei telefònic d'avaries serà gestionat per personal propi o extern. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 70 Número Àrea Àmbit Codi Nom del procés 13 Tècnica Abastament AP Inversió planificada en abastament La diferència entre el procés d'inversió planificada i reparació d'avaries és que aquest treballs d'inversió planificada són obres previstes en el pressupost anual. Les decisions del procés són empresarials i són molt similars al procés de reparació d'avaries. L'execució d'obra civil i la connexió amb la xarxa és decidida pel Consell d'Administració. Número Àrea Àmbit Codi Nom del procés 14 Tècnica Abastament ALC Lectura de comptadors El procés de lectura de comptadors inclou decidir la periodicitat de la lectura i la realització de les lectures. Les dues decisions són empresarials. La periodicitat de lectura, que pot ser mensual, bimensual o trimestral, és una decisió de la Direcció Gerent perquè és empresarial, no té una implicació polític ni té cost econòmic. La realització de lectures té un major cost econòmic i, per tant, serà una decisió presa pel Consell d'Administració. Les dues opcions seran fer-ho amb personal propi o contractar una empresa externa. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 71 Número Àrea Àmbit Codi Nom del procés 15 Tècnica Abastament ACC Canvi de comptadors El procés de canvi de comptadors inclou dues decisions: decidir la tipologia de comptadors i el nombre de comptadors a instal·lar anualment. Per una banda, la decisió sobre la tipologia de comptadors és una decisió empresarial que pel seu alt cost econòmic i el requeriment de coneixements tècnics serà presa pel Consell d'Administració a proposta de la Direcció Gerent. Les opcions a elegir seran el comptador mecànic, electrònic o per radar. Per altra banda, la decisió de quants comptadors instal·lar està marcada per la quantitat econòmica que s'hi destini al pressupost anual i, per tant, és una decisió del Consell d'Administració. Número Àrea Àmbit Codi Nom del procés 16 Tècnica Abastament AQA Anàlisi de la qualitat de l'aigua L'anàlisis de la qualitat de l'aigua és un procés empresarial en que es pot elegir entre tenir un laboratori propi o contractar a una empresa l'anàlisis. La decisió es regeix per criteris empresarials, té un alt cost econòmic i, per això, serà presa pel Consell d'Administració. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 72 Número Àrea Àmbit Codi Nom del pro cés 17 Tècnica Clavegueram CR Reparació d'avaries El procés de reparació del clavegueram és una activitat que consisteix en la detecció i reparació de fuites en el clavegueram. La decisió serà presa pel Consell d'Administració perquè és empresarial però pot tenir un cost elevat perquè és probable que inclogui l'execució d'obra civil. L'elecció és entre realitzar la reparació amb personal propi o contractar a una empresa externa. Número Àrea Àmbit Codi Nom del procés 18 Tècnica Clavegueram CN Neteja del clavegueram El procés de neteja del clavegueram és una activitat constant que habitualment és realitzada per personal propi. La decisió serà presa per la Direcció Gerent perquè és empresarial però no té un cost elevat. L'elecció és entre realitzar la reparació amb personal propi o contractar a una empresa externa. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 73 Número Àrea Àmbit Codi Nom del procés 19 Tècnica Clavegueram CP Inversió planificada en clavegueram El procés de reparació del clavegueram és una activitat que consisteix en realitzar obres al clavegueram. La decisió serà presa pel Consell d'Administració perquè és empresarial i tindrà un cost elevat perquè pot incloure l'execució d'obra civil. L'elecció és entre realitzar la inversió amb personal propi o contractar a una empresa externa. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 80 captació i emmagatzematge Manteniment en horari laboral Empresarial Baix Baix Baix DG Manteniment fora horari laboral Empresarial Baix Mig Baix DG Reparació d'avaries Empresarial Mig Mig Baix DG Inversió planificada de captació i emmagatzematge Executar inversions Empresarial Mig Alt Baix CA Taula 3.2.7 – Quadre resum Àrea Tècnica. Font: Elaboració pròpia. Àrea d'Usuaris Procés Tipus de decisió Coneix - ements tècnics Cost econòmic Implicació política Òrgan Decis ió Consulta Atenció a l'usuari Presencial Política Baix Mig Mig CA DG Telefònica Política Baix Baix Mig CA DG Web Política Baix Baix Mig CA DG Correu electrònic Política Baix Baix Mig CA DG Gestió de fraus i impagaments Reglament de talls Política Alt Alt Alt PLE DG/CA/ OC Gestió de queixes Política de Qualitat Empresarial Mig Baix Baix DG CA Taula 3.2.8 – Quadre resum Àrea d'Usuaris. Font: Elaboració pròpia. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 81 6 – Conclusions L’elaboració del TFM ha estat una oportunitat per conèixer el funcionament de les empreses de gestió del cicle de l’aigua. Els coneixements adquirits en les assignatures del Màster, els estudis d’Enginyer de la Construcció, l’experiència professional i, sobretot, el procés d’aprenentatge del projecte, em permeten plantejar una resposta a la pregunta pel projecte: Per gestionar els serveis del cicle de l’aigua de Barcelona de la forma més sostenible i eficient, quins actors han de participar en la governança? De les dues possibles alternatives plantejades considero que la hipòtesi correcte és H2 H1. La direcció de l’empresa i els càrrecs electes del consistori municipal H2. La major part dels actors relacionats amb el servei La resposta a la pregunta del projecte es basa en tres conclusions: La primera conclusió és que els processos productius de les empreses d’aigua no són d’alta complexitat i, per això, es considera viable la participació dels actors relacionats amb el servei en bona part de les decisions. Com a criteri d’elecció dels òrgans que poden decidir s’han considerat els coneixements tècnics però en la major part de les decisions el nivell de coneixements tècnics no és tant elevat com per impedir participar els actors en la decisió. La segona conclusió és que les decisions col·lectives generen més adhesió i disminueixen l’oposició. Ho deia clarament un conseller de l’empresa de Vilafranca del Penedès, cap partit política ha utilitzat mai l’aigua de forma partidista. La gestió de l’aigua, un bé escàs en una ciutat mediterrani en ple canvi climàtic, requerirà de la implicació dels actors relacionats amb el servei per afrontar, col·lectivament, el repte de l’escassetat. Davant d’aquest i d’altres reptes, que obligaran probablement a pujar el rebut, el fet que les decisions siguin preses per tots els actors ajudaran a reduir l’oposició social. La tercera conclusió és que fer participar els actors relacionats amb el servei en la governança no li resta poder a ningú sinó que, simplement, aclareix el poder decisió de cada actor. El projecte és evident que és innovador perquè cap de les persones entrevistades no coneixien de l’existència d’un document que aclareixi les funcions de cada actor a l’empresa. De fet, el treball no només no li resta poder a la Direcció Gerent, sinó que deixa clar que els reptes polítics són responsabilitat dels càrrecs electes i, per tant, la responsabilitat de decidir que es fa amb els talls de subministrament, per exemple, no l’ha d’assumir la Direcció. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 82 Com a conclusió final, per garantir una gestió sostenible i eficient del cicle de l’aigua és necessària la participació dels actors relacionats amb el servei. L’aigua no és un servei públic més. És un bé comú imprescindible per a la vida i, per tant, un mercat captiu del que tota la ciutadania en fa ús. Per les seves característiques, l’aigua és un monopoli natural i, per tant, és necessari que el govern municipal es responsabilitzi de la governança del servei per tal que la gestió sigui sostenible i eficient. El projecte és una primera aportació acadèmica per definir la governança del cicle de l’aigua i, prenent com a cas d’anàlisi Barcelona, estableix una proposta de governança. La proposta per Barcelona ha estat elaborada definint els actors i els òrgans de governança, les decisions que es prendran, quins actors prendran cada decisió i entre quines opcions podran elegir. La proposta es formula partint de tres conceptes resultants del procés d’aprenentatge del projecte. El primer concepte és que incloem un òrgan de governança més al servei. Prenent com a referència Paris, afegint als tres òrgans habituals (Ple Municipal, Consell d'Administració i Direcció Gerent) un quart òrgan format pels usuaris: l'Observatori Ciutadà. L’objectiu és implicar la ciutadania en el servei per augmentar la transparència de la gestió i reduir el risc d’irregularitats en la gestió. El segon concepte és que els òrgans de governança elegits democràticament (directament, el Ple Municipal, i, indirectament, el Consell d’Administració) són els responsables de prendre la major part de les decisions. Aquests actors són els únics responsables en el cas de les decisions importants, entenent que s’inclou en aquest grup les decisions amb majors conseqüències econòmiques o polítiques. Els altres actors, la Direcció Gerent i l’Observatori Ciutadà, poden servir d’òrgans consultius per aquestes decisions. La resta de decisions es considera que han de ser preses, bàsicament, per la Direcció Gerent. El tercer concepte és que els òrgans de governança polítics (Ple Municipal i Observatori Ciutadà) ha d’assumir les decisions polítiques i els òrgans de governança empresarials (Consell d’Administració i Direcció Gerent) han d’assumir les decisions empresarials. Malgrat que la diferència entre els tipus de decisions no són clares i que hi ha actors (els càrrecs electes, per exemple) que participen d’òrgans empresarials i polítics al mateix temps, és important diferenciar el tipus decisions. El millor exemple és la decisió sobre els talls de subministrament que és, segons totes les entrevistes realitzades, el principal repte de les empreses. Les decisions relacionades amb la garantia de l’accés a l’aigua i els talls de subministrament són decisions polítiques que han d’assumir els càrrecs electes i, per tant, aquest problema no pot recaure, únicament, en la Direcció Gerent. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 83 7 – Bibliografia − Agència Catalana de l'Aigua (ACA). La factura de l'aigua http://acaweb.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P540002401314365186 69343 − Àrea Metropolitana de Barcelona (ÀMB). El cicle de l'aigua a l'ÀMB. http://www.amb.cat/web/medi-ambient/aigua/cicle-de-l-aigua/abastament − Gaya i Fuertes, Joan (2014). Barcelona i l'aigua. L'abastament d'aigua a la Barcelona moderna i la seva projecció al futur. Edicions del Llobregat. Pp 17-260. − L'Observatoire Parisien de l'Eau (2014). Mairie de Paris. Pp 1-8 − Pigeon, Martin (2012). Agua pública para París: simbolismo y éxito en la cuna del agua privada. Transnational Institute. Pp 24-39 Altres referències bibliogràfiques: Imatge 1.1 – El cicle de la gestió de l'aigua. Font: Agència Catalana de l'Aigua (ACA) http://acaweb.gencat.cat/aca/documents/Agencia/Sensibilitzacio/Recursos%20pedagogics/poster_ges tio_cicle_aigua.pdf Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 84 Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 85 Annex 1- Entrevistes Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 86 1- Aigües del Prat, S.A. 1- Breu descripció de l’entrevistat Nom i cognoms: Aureliano Garcia Ruz Càrrec: Gerent Descripció del càrrec: La seva tasca va començar a l'àrea tècnica treballant al laboratori d'anàlisis d'aigua i, des de fa uns anys, és gerent. 2- Breu descripció de l’empresa Aigües del Prat, S.A. és una societat municipal que neix l'any 1988 com a instrument de gestió pública eficaç per millorar la qualitat del servei d'abastament d'aigua al municipi del Prat de Llobregat. Treballa sota les directrius i orientació de la Junta General d'Accionistes, formada pel propi plenari de l'Ajuntament, i del Consell d'Administració, integrat per regidors i tècnics anomenats per la junta General. Els resultats econòmics de l'empresa són fiscalitzats per l'Ajuntament que, una vegada l'any, es constitueix en Junta General d'Accionistes per tal de conèixer i, si és el cas, aprovar els comptes i la gestió El funcionament quotidià d'Aigües del Prat, S.A. és autònom respecte a l'Administració municipal. Per tal d'assegurar aquesta autonomia funcional, en el Plenari de constitució de la societat, es va aprovar, el Reglament del Servei Municipal de Proveïment d'Aigua on, a més a més d'establir les seves funcions, es defineix de forma molt clara com han de ser les relacions entre abonats i empresa, amb especificació dels drets i obligacions d'ambdues parts. Aigües del Prat, S.A. treballa per garantir un servei de qualitat al menor preu possible pels seus abonats, reinvertint els beneficis en la reducció de les tarifes, la modernització i millora de les seves instal·lacions i la preservació del medi ambient. 3- Òrgans de governança Junta General (JG) La Junta General està formada pels membres del Ple Municipal de l'Ajuntament del Prat de Llobregat, és l'òrgan suprem de la Societat, les seves funcions venen definides pel RDL 1/2010 de 2 de juliol (Llei de Societats de Capital) i pels estatus socials. Consell d’Administració (CA) La Junta General nomena el Consell d'Administració que és l'òrgan que té la facultat 'exercir l'administració i representació de la Societat. El Consell d'Administració es reuneix de forma ordinària trimestralment i compta amb la presència de membres de l'equip de govern (format per representants d'ICV i PSC) i de l'oposició (Ciutadans, Esquerra i PP). Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 87 El Consell d'Administració d'Aigües del Prat, SA està format pels següents membres: President Lluís Tejedor Ballesteros Vicepresident Juan Pedro Pérez Castro Vocals Rafael Duarte Molina, Alba Bou Jordà, Margarita Garcia Domínguez, Marta Mayordomo Descalzo, Jordi Ibern i Tortosa, Norman Muñoz Madrigal i Miguel Ángel Ochoa Oliva Secretari no conseller Josep Mateo Marqués Director Gerent Aureliano Garcia Ruz 4- Organigrama de l'equip tècnic Director/a Gerent Àrea econòmica Àrea tècnica Àrea d'atenció als usuaris - 4 tècnics - 15 operaris d'abastament - 8 operaris de clavegueram - 10 operaris de laboratori - 6 tècnics - 5 tècnics 5- Llista de processos Gerència Abastament Sane jament Administració GPT Pressupost i tarifes ARA Reparacions d'avaries d'abastament SRS Reparació d'avaries de sanejament AFU Facturació als usuaris GPI Planificació d'infraestruc tures AP Infraestructura planificada d'abastament SP Infraestructura planificada de sanejament AMS Modificació subministram ent GRH Gestió de Recursos Humans ANP Infraestructura no planificada d'abastament SNP Infraestructura no planificada de sanejament AGF Gestió de fraus GF Gestió Financera ASI Actualització del SIG de la xarxa AGQ Gestió de queixes GAJ Assessoria Jurídica ACC Canvi de comptadors ALC Lectura de comptadors GPQ Política de qualitat AQA Anàlisis de la qualitat de l'aigua APN Pagament de nòmines AFP Facturació de proveïdors 6- Entrevista Model d'empresa: L'empresa treballa per altres ajuntaments i empreses fent anàlisis d'aigua al laboratori. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 88 Pressupost: L'àrea econòmica fa un esborrany del pressupost i ho trasllada a la Gerència. La Gerència presenta al CA la proposta de pressupost que, si és aprovada, es trasllada al Ple Municipal. Si la proposta de tarifes és aprovada es trallada al Ple de l'ÀMB i, si és aprovada, es proposa a la Comissió de preus de Catalunya. Ho passen a l'ÀMB però no tenen clar que s'hagi de fer perquè no està escrit enlloc que hagin cedit la titularitat a aquest òrgan supramunicipal. El Pla Director d'inversions és elaborat per la Gerència i se n'informa al CA però no s'aprova al Ple. Recursos humans: Ho porta la Gerència i ho decideix el CA. Gestió financera: Ho porta la Gerència i ho decideix el Ple. La política és no endeutar-se. Assessoria Jurídica: Hi ha una persona que va ser contractada per l'empresa d'aigua, i que prové de l'Ajuntament, que és la responsable de l'assessoria jurídica. També tenen el suport de l'Ajuntament i el secretari. L'assessoria laboral i fiscal està externalitzada a un empresa subcontractada. Política de Qualitat: Hi ha una política de qualitat a l'àmbit del laboratori i es segueixen les directius de la ISO 9.000 I 17.025 (ENAC). ABASTAMENT Avaries: Les avaries es resolen amb personal propi i tots els operaris es dediquen a avaries (8 treballadors). Infraestructures: Les infraestructures es poden finançar amb: − Personal propi − Transferència de capital de l'Ajuntament − Subvencions de l'administració (ACA, DIBA...) La planificació de les inversions es responsabilitat de l'àrea tècnica. Les obres importants, com la substitució de la xarxa de fibrociment, es subcontracta l'obra civil i treure el fibrociment però l'empresa d'aigua és l'única que toca les canalitzacions. Canvi de comptadors: Ho fan amb personal propi, ja sigui a proposta pròpia o motivat pel mal funcionament d'algun aparell medidor, i ho executa personal propi. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 89 Telecontrol i SIG de la xarxa: Hi ha un tècnic de QGIS i un programa de telecontrol de la xarxa. Anàlisis de la Qualitat de l'aigua: Es comparteixen recursos amb Mataró i Manresa i cada empresa té un àmbit d'especialització. SANEJAMENT Infraestructures de sanejament: les obres de sanejament són realitzades per personal propi. ADMINISTRACIÓ Facturació als usuaris: Ho realitzen ells. La impressió de factures està subcontractada. La distribució de factures està subcontractada a una empresa de treball especial (Rubricatus). Atenció a l'usuari: Ho fan ells. Lectura de comptadors: Ho fan ells de forma bimensual. Facturació als proveïdors : Ho fan ells. Gestió de fraus i impagaments: No hi ha voluntat de tallar, però hi ha molta gent amb dificultats. Segueixen tallant però només a la gent que serveis socials els autoritza a fer-ho. Demanen sempre informe i, en cas de rebre trucada de serveis socials, reconnecten i després ja analitzen el problema. Hi ha un reglament de talls. Pagament de nòmines: El pagament de nòmines està externalitzat a una empresa subcontractada. 7- Participació ciutadana Si el CA és 100% polític no sap on es pot aplicar la participació ciutadana. Quan l'empresa es munta hi havia membres de l'equip de govern i tècnics de l'Ajuntament al CA però fa uns anys la composició va canviar. No veuria malament més participació ciutadana al CA. Està disposat a anar explicant com gestionen l'aigua a tot arreu però donar poder de decisió sense coneixement del servei ho troba inapropiat. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 96 3- Empresa Municipal d’Aigües de Vilafranca, S.A. 1- Breu descripció de l’entrevistat Nom i cognoms: Jordi Cuyàs Soler Càrrec: Coordinador de Projectes Estratègics de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès i membre del Consell d'Administració de l'Empresa Municipal d'Aigües de Vilafranca, S.A. Descripció del càrrec: És tècnic de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès i ha estat elegit per ERC Vilafranca com un dels tres tècnics de l'Ajuntament que formen part del Consell d'Administració. 2- Breu descripció de l’empresa L’Empresa Municipal d’Aigües de Vilafranca, SA és una societat privada municipal amb capital 100% de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, que adopta la forma de societat anònima i que inicià les seves operacions el dia 1 de gener de 1993. Són objectius essencials d’EMAVSA optimitzar la disponibilitat d'aigua potable per satisfer les necessitats de la població, gestionant les fonts de subministrament segons criteris de sostenibilitat mediambiental: optimització dels recursos disponibles i augment de la versatilitat de les fonts de subministrament, així com aconseguir una gestió de qualitat del servei de clavegueram. Tot això cercant la màxima eficàcia i el menor cost de les inversions d'acord amb les expectatives de fiabilitat i període de vida de les infraestructures que el tipus de servei requereix, i que això permeti donar una cobertura integral del servei. A més de Vilafranca del Penedès, també gestiona el subministrament d’aigua d’altres municipis de la comarca de l’Alt Penedès ocupant-se de la conservació, reposició i millora de la xarxa d’abastament, administrant els recursos hídrics disponibles per tal de donar la màxima garantia de quantitat i qualitat a totes les poblacions servides. Concretament aquests municipis són Les Cabanyes, Pacs del Penedès, Vilobí del Penedès, Olèrdola, Santa Margarida i Els Monjos i La Granada. 3- Òrgans de governança Junta General (JG) El Ple de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès exerceix les funcions de la Junta General de la societat. Seran President i Secretari l’Alcalde de Vilafranca del Penedès i el Secretari General de la Corporació respectivament. Correspon a la Junta General nomenar els membres del Consell d’Administració. Consell d'Administració (CA) El mandat dels Consells té una durada de quatre anys. Està establert que el Consell Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 97 d’Administració cessarà en el moment en què finalitzi el mandat de la Corporació municipal, si bé continuarà en funcions per a l’administració ordinària fins que es procedeixi al nou nomenament. El Consell d’Administració té les més àmplies facultats per a la gestió dels negocis de la societat i és qui designa la Direcció de l’empresa. La composició del Consell d’Administració està format per sis consellers en representació de cada partit polític representat al Ple Municipal i tres conselleres escollits a proposta del govern. L'actual composició del Consell d'Administració és la següent: President Aureli Ruiz Milà Consellers Ramon Calmet López, Jordi Cuyàs Soler, Marc Marrugat Coll, Pere Martí Casado, Albert Olivella Mata, Josep Anton Pons Saumell, Joan Tarrida Busquet i Enrique Villanueva Cabado. Secretari no conseller Francesc Giralt Fernàndez 4- Organigrama de l'equip tècnic Direcció Gerència Formada per quatre persones amb formació en dret, enginyeria i direcció d'empreses Cap d'Abastament Cap de Sanejament Àrea d’Administració i atenció Operaris d'abastament Operaris de Sanejament - Tècnics d'administració 5- Mapa de processos Gerència Abastament Sanejament Administració GPT Pressupost i tarifes ARA Reparacions d'avaries d'abastament SRS Reparació d'avaries de sanejament AFU Facturació als usuaris GPI Planificació d'infraestructu res AP Infraestructura planificada d'abastament SP Infraestructura planificada de sanejament AMS Modificació subministra ment GRH Gestió de Recursos Humans ANP Infraestructura no planificada d'abastament SNP Infraestructura no planificada sanejament AGF Gestió de fraus GF Gestió Financera ASI Actualització del SIG de la xarxa AGQ Gestió de queixes GAJ Assessoria Jurídica ACC Canvi de comptadors ALC Lectura de comptador s GPQ Política de qualitat AQA Anàlisis de la qualitat de l'aigua APN Pagament de nòmines AFP Facturació de proveïdors Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 98 6- Entrevista Pressupost: Els Pressupostos i les Tarifes són proposades per la Gerència. La Gerència és compartida amb Reus i Tremp i està formada per quatre persones amb formació en dret, enginyeria i direcció i administració d'empreses. Els caps d'àrea proposen les inversions necessàries a la Gerència, que ho trasllada al Consell d'Administració i, finalment, el CA ho trasllada al Ple Municipal. Les tarifes compten amb una tarificació social. Els beneficis empresarials es distribueixen per cada municipi com a romanent per la millora de la xarxa en base al contracte programa establert entre l'Ajuntament i l'empresa. Infraestructura planificada: Totes les obres petites s'externalitzen a un únic proveïdor extern que s'encarrega d'executar aquestes obres per un període d'un any. Qualsevol externalització de més de 15.000€, segons la legislació vigent, passa per un concurs públic. Recursos humans: La Gerència és responsabilitat de la Gerència. Gestió Financera: L'empresa mai ha considerat necessari endeutar-se. Quan l'Ajuntament ho ha necessitat l'empresa ha prestat diners a l'Ajuntament. Si és per inversions o funcionament no es plantegen endeutar-se. Assessoria jurídica: L'assessoria jurídica s'assumeix des de l'advocat de la gerència. Tenen assessor extern especialista en temes de dret. El reglament de consum ha establert els drets i deures dels consumidors. Política de Qualitat: Hi ha una política de qualitat a l'empresa però no en té més informació. ABASTAMENT Avaries: Totes les avaries es realitzen amb personal propi. Les avaries de cap de setmana són realitzades per un proveïdor extern que s'encarrega d'executar les avaries per un període d'un any. Telecontrol i SI de la xarxa: L'empresa disposa d'un programa de Telecontrol i d'un programa pel control de les infraestructures de la xarxa. Canvi de comptadors: L'empresa ha tingut una política molt clara de posar comptadors a llocs on hi havia aforaments. Han passat del 30% d'aforaments al 7% en pocs anys. Ara estan posant comptadors electrònics que fan les mesures de forma contínua. Actualment s'ha aprovat una inversió de 300.000€ o 400.000€ pels propers mesos en inversió en Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 99 comptadors. Anàlisi de la Qualitat de l'aigua: Els anàlisis d'aigua són realitzats per la Mancomunitat Penedès – Garraf. SANEJAMENT Infraestructures de sanejament: El funcionament del clavegueram, tant pel que fa a obres petites i grans, és el mateix que l'abastament. ADMINISTRACIÓ Facturació als usuaris: El personal propi de l'administració realitza la facturació i estan caminant cap a la factura electrònica. Pensen que és massa car l'enviament. Atenció als usuaris: L'empresa té una oficina d'atenció al públic i un telèfon d'avaries. Gestió de fraus: Qualsevol impagament passa per l'admissió de serveis socials de l'Ajuntament que disposa d'un fons de solidaritat en aquests casos. En alguns casos es talla el subministrament i en d'altres s'assumeix la despesa des del fons de solidaritat. Generen la factura igualment es pagui o no. Gestió de Qualitat: El reglament recull reclamacions, queixes i indemnitzacions. Lectura de comptadors: Ho fa personal propi de forma conjunta amb Reus. Pagament de nòmines: Ho fa personal propi de forma conjunta amb Reus. AFP: Ho fa personal propi de forma conjunta amb Reus. 7- Participació ciutadana El model espanyol d'empreses d'aigua i d'energia és el model borbònic de gestió centralitzada. El model alemany d'empreses d'aigua i energia és responsabilitat d'empreses municipals que gestionen l'aigua, l'electricitat, l'energia tèrmica i la telefonia. Si no hi ha participació ciutadana no hi haurà pas futur. Penso que la ciutadania hauria d'invertir (amb un retorn econòmic superior al que actualment ofereixen els bancs) en instal·lacions locals d'energia i aconseguir que la branca d'energia de l'empresa municipal hauria de ser cooperativa. La participació ciutadana en la gestió de l'aigua és necessària i em xoca que la gestió de l'aigua en molts llocs sigui gestionada de forma privada. Si l'energia es descentralitza caldrà control ciutadà als municipis i, en el cas de l'aigua, també. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 100 4- Comunitat Minera Olesana S.C.C.L 1- Breu descripció de l’entrevistat Nom i cognoms: Joan Arévalo i Vilà Càrrec: President del Consell Rector de la Societat (1993-2003 i 2011-actualment), Director Gerent (2003-2011) i membre de la Companyia Minera Olesana (1989-2018). Fundador d'Aigua.coop 2- Breu descripció de l’empresa La Comunitat Minera Olesana és una Societat fundada l’any 1868 per un grup d’Olesans amb l'objectiu de poder disposar d’aigua corrent a les cases i amb garanties de salubritat pel consum. En cada moment, s’ha aplicat la tecnologia i els mitjans per assegurar la qualitat sanitària de l’aigua. Al mateix temps, que s’ha donat a la Societat les formes jurídiques i administratives que han sigut necessàries en cada època, assegurant la continuïtat del servei i la personalitat jurídica. Actualment la Comunitat Minera Olesana SCCL és una cooperativa de consumidors i usuaris (08/12/1992) L'activitat de la Cooperativa inclou la captació i subministrament d’aigua potable a tot el terme municipal d’Olesa de Montserrat per mitjà d’una adjudicació de la concessió administrativa del servei d’explotació integral de l’abastament i distribució d’aigua que finalitza el 2047. Les aportacions per fer-se socis dels usuaris que volen formar part de la cooperativa han generat una gran quantitat de fons propis (4M€) pel volum de facturació anual de la companyia. El 40% de la facturació anual es reinverteix a la xarxa i això ha permès una eficiència aproximada del 85%. El municipi disposa de fons d'abastament pròpies i, per tant, no estan connectats a la xarxa ATLL. 3- Òrgans de governança Consell Rector (CR) El Consell Rector no compta amb la participació de càrrecs electes sinó de socis de la companyia i està format per: President Joan Arévalo Sots President Jaume Parent (Sots President 1r) i Josep Escarrer (Sots President 2n) Secretari Daniel Pujol Tresorer Jaume Morera Vocals Jaume Font, Esteve Creus, Magí Tobella, Ricard Valls, Josep Ma. Pallarès, Elies Valldeperas, Jaume Font i Josep Anton Viñals Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 101 Comitè de recursos Miquel Martínez, Maria Salut Margarit, Maribel Panadero, Agustí Fuertes i Francisco Serrano Interventors de comptes Ramón Llosa i Ramón Boada Assemblea General de Socis (AGS) L'Assemblea General de Socis es convoca dues vegades a l'any: − Una convocatòria pels volts de desembre per a l'aprovació del Pressupost i les Tarifes. − Una convocatòria pels volts d'abril pel tancament comptable de l'anterior exercici. 4- Organigrama de l'equip tècnic Direcció Gerència Miquel Egea Abastament Sanejament Adminis tració 1 tècnic de control de qualitat - 4 tècnics de manteniment - 1 tècnic d'administració - 1 tècnic de control de consums -1 tècnic comercial -1 tècnic comercial 5- Mapa de processos Gerència Abastament Administració GPT Pressupost i tarifes ARA Reparacions d'avaries d'abastament AFU Facturació als usuaris GPI Planificació d'infraestructures AP Infraestructura planificada d'abastament AMS Modificació subministrament GRH Gestió de Recursos Humans ANP Infraestructura no planificada d'abastament AG F Gestió de fraus GF Gestió Financera ASI Actualització del SIG de la xarxa AGQ Gestió de queixes GAJ Assessoria Jurídica ACC Canvi de comptadors ALC Lectura de comptadors GPQ Política de qualitat AQA Anàlisis de la qualitat de l'aigua APN Pagament de nòmines AFP Facturació de proveïdors 6- Entrevista GERÈNCIA Pressupost: La proposta de pressupost i tarifes és proposat per la DG, si s'escau validat pel Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 102 CR i, finalment, sotmès a l'aprovació de l'AGS que es celebra el gener. La proposta de tarifes es trasllada al Ple Municipal en què els representants del consistori es posicionen en relació a la proposta de l'AGS de la cooperativa. La DG elabora la proposta de pressupost amb l'objectiu que la diferència entre les despeses i els ingressos sigui pràcticament nul·la. L'objectiu és no obtenir beneficis econòmics per no haver de pagar impost de societats. El valor de les amortitzacions es reinverteix en la xarxa i cada soci fa una aportació anual de capital, d'aproximadament 3'5€. Aquesta aportació anual de capital no entra dins de la factura i, per tant, no paga IVA. La DG és l'encarregada La DG també proposa un tancament de l'exercici comptable, que si s'escau és validat pel CR i, finalment, sotmès a l'aprovació de l'AGS que es celebra el maig. Planificació d'infraestructures: El Pla d'Inversions està recollit en el Pla Director d'Abastament que elabora la DG, valida el CR i, finalment, sotmeses a l'aprovació de l'AGS. Gestió financera: L'empresa només té unes despeses financeres anualment de 4.000€ perquè la major part d'inversions entren en el pressupost anual o es cobreixen amb fons propis. Assessoria jurídica: La companyia està coberta per una assegurança de Responsabilitat Civil amb una cobertura per valor de 900.000€. Tenen contractats advocats per temes relacionats amb la gestió de recursos humans i quan han de realitzar accions com el canvi d'estatuts busquen assessorament a la Federació de Cooperativistes o les associacions d'empreses d'aigua ASAC, AAA i la Cubeta d'Abrera. Tradicionalment el CR compte amb algun advocat que és l'encarregat de buscar possibles advocats que resolguin incidències en funció de la temàtica. Política de Qualitat: La gestió de la CMO té una política de qualitat basada en la ISO 9001:2015 i està establert en un Manual de Qualitat. ABASTAMENT Avaries: La reparació d'avaries està subcontractada a un taller de lampisteria. Hi ha un servei telefònic d'atenció a les incidències que atent les 24 hores del dia les possibles avaries que realitzen operaris de la companyia. Infraestructura planificada: Quan les obres són planificades, es demanen diversos pressupostos a paletes. Les obres planificades són subcontractades a un paleta que realitza l'obra civil d'obrir el carrer, esperar a que l'operari de la CMO instal·li la canalització i a Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 103 continuació torna a pavimentar el carrer. Si l'obra és realitzada per una altra companyia (per exemple, en el cas de la construcció o ampliació d'un polígon industrial o urbanització), supervisen que la qualitat dels materials sigui la prevista al Pla d'Abastament i qui connecta la nova xarxa a l'actual sempre és la CMO. Infraestructura no planificada: Les obres són realitzades sempre pel mateix paleta. Les obres planificades són subcontractades a un paleta que realitza l'obra civil d'obrir el carrer, esperar a que l'operari de la companyia d'aigua instal·li la canalització i a continuació torna a pavimentar el carrer. Telecontrol i SIG de la xarxa: La xarxa està informatitzada i sectoritzada per controlar les pèrdues per sectors i, per tant, poder reparar les avaries. El sistema de telecontrol permet no només saber en quins sectors hi ha avaries sinó que també informa de quines vàlvules es poden tancar i a qui afectarà. Els socis acostumen també a facilitar informació a la companyia quan visualitzen fuites d'aigua al carrer. Canvi de comptadors: La companyia assumeix el canvi de comptadors, aproximadament 400 comptadors (amb un cost aproximat de 100€ per comptador) cada any del total de 10.000 del parc de comptadors. Anàlisi de la Qualitat de l'aigua: L'anàlisi de l'aigua es fa mitjançant un control intern i també mitjançant un anàlisi al laboratori. L'anàlisi intern a pous, dipòsits i xarxa és comandat per telecontrol. SANEJAMENT El clavegueram és responsabilitat de l'Ajuntament que va fer un Pla Director del Sanejament però que no ha concessionat mai. La redacció del Pla Director del Sanejament va suposar incloure una taxa de clavegueram però quan es va acabar de pagar la redacció es va eliminar la taxa i, per tant, més enllà d'actuacions puntuals de reparació d'avaries que realitza el propi personal de l'Ajuntament, no es fa una gestió del clavegueram. La companyia ha ofert diverses vegades fer la gestió del clavegueram, ja que algunes de les avaries acaben afectant la qualitat de l'aigua extreta dels pous, però l'Ajuntament sempre s'hi ha negat. ADMINISTRACIÓ Facturació als usuaris: Les persones de l'administració tenen una aplicació pròpia per a facturar als usuaris. Les persones de l'administració atenen les modificacions de Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 104 subministrament. Gestió de fraus: La facturació no cobrada per impagament anual és d'aproximadament 2.000€. El tall de subministrament es realitza únicament en cas de frau. La CMO instal·la comptadors als pisos ocupats amb un limitant de consum (per subministrar únicament el consum necessari segons l'OMS) perquè volen evitar els fraus. La CMO no dona d'alta als usuaris de pisos ocupats que no paguen subministrament per evitar pagar la part proporcional de la factura corresponent al cànon de l'ACA. Lectura de comptadors: La companyia assumeix la lectura de comptadors i amb una periodicitat trimestral. Els comptadors funcionen via ràdio (el 40% ja s'han canviat) i, per tant, es realitzen les lectures directament. La companyia avisa l'usuari quan augmenta el consum per si té una pèrdua d'aigua a l'interior de l'habitatge. Pagament de nòmines: El pagament de nòmines està subcontractat a una gestoria. Gestió de Qualitat: La gestió de la CMO té una política de qualitat basada en la ISO 9001:2015 i, per tant, analitzen la satisfacció del client fent una enquesta telefònica anual als socis i usuaris tal com especificar un protocol de satisfacció del servei que tenen. 7- Participació ciutadana La gestió de l'aigua a Olesa de Montserrat té com a origen l'acció col·lectiva de persones d'Olesa per proveir-se d'aigua fa més d'un segle. Actualment, es considera que el model cooperatiu, que a Catalunya només es troba a Olesa de Montserrat, és el millor model de gestió per assegurar la participació ciutadana perquè són els socis els que controlen el funcionament de l'empresa. Qui governa el cicle de l'aigua? Proposta de governança per Barcelona 105 5- Gestió Urbanística i Serveis Arenys de Munt, S.A 1- Breu descripció de l’entrevistat Nom i cognoms: Montse Mayolas i Muns Càrrec: Gerent de Gestió Urbanística i Serveis Arenys de Munt, S.A. (GUSAM) des de 2011. Anteriorment havia estat auxiliar d'administració (2005-2011). 2- Breu descripció de l’empresa La societat municipal Gestió Urbanística i Serveis Arenys de Munt s.a. (Gusam), va ser constituïda per l'ajuntament d'Arenys de Munt el 20 de gener de 2003 i va començar a operar el dia 1 de febrer d'aquest mateix any. La gestió, explotació i administració dels serveis públics d’abastament domiciliari d’aigua potable, clavegueram i depuració d’aigües residuals, incloent totes les fases del cicle integral de l’aigua, així com el manteniment, reposició, millora i ampliació de xarxes i construcció d’infraestructures hidràuliques, dipòsits, obres de captació i el subministrament i comercialització de l’aigua, així com totes aquelles accessòries, complementaries i derivades d’aquests serveis. També gestiona altres serveis com la deixalleria, l'escola bressol, la neteja d'edificis municipals i l'aula de formació per adults. 3- Òrgans de governança Junta General (JG) La Junta General és el màxim òrgan rector de la societat municipal i està integrada pels regidors de l'Ajuntament d'Arenys de Munt. La Junta General es reuneix, com a mínim, un cop a l'any per aprovar els comptes de l'exercici, l'informe de gestió i l'aplicació del repartiment de fons. Els comptes i procediments de cada una de les seves fases o promocions, són des dels seus orígens auditats anualment per professionals externs i independents. Consell d'Administració (CA) El Consell d'administració és designat per la Junta General i al llarg de l'any es realitzen un mínim de 4 reunions de caràcter ordinari i un promig de 2 reunions extraordinàries. Tanmateix, els membres del Consell també formen part de les meses de contractació que es constitueixen segons el desenvolupament dels treballs en curs. A part, els membres del Consell assisteixen habitualment a les reunions informatives que es realitzen a petició del president. El CA actualment està format per: President Josep Sánchez i Camps