Estudi de la prevalença dels defectes refractius en una població de joves universitaris a Catalunya

Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA TREBALL FINAL DE GRAU ESTUDI DE LA PREVALENÇA DELS DEFECTES REFRACTIUS EN UNA POBLACIÓ DE JOVES UNIVERSITARIS A CATALUNYA ANNA PUIG GRUART DIRECTORS: JOAN GISPETS PARCERISAS NÚRIA LUPON BAS DEPARTAMENT D'ÒPTICA I OPTOMETRIA UPC 21 de Maig de 2015 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados GRAU EN OPTICA I OPTOMETRIA El Sr./Sra. NÚRIA LUPON BAS, com a tutor/a del treball y el Sr./Sra. JOAN GISPETS PARCERISAS com a director/a del treball CERTIFIQUEN Que el Sr./Sra. ANNA PUIG GRUART ha realitzat sota la seva supervisió el treball ESTUDI DE LA PREVALENÇA DELS DEFECTES REFRACTIUS EN UNA POBLACIÓ DE JOVES UNIVERSITARIS A CATALUNYA que es recull en aquesta memòria per optar al títol de grau en Òptica i Optometria. I per a què consti, signo/em aquest certificat. Sr/Sra Núria Lupon Bas Tutor/a del treball Sr/Sra Joan Gispets Parcerisas Director/a del treball Terrassa, 21 de Maig de 2015 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados GRAU EN OPTICA I OPTOMETRIA ESTUDI DE LA PREVALENÇA DELS DEFECTES REFRACTIUS EN UNA POBLACIÓ DE JOVES UNIVERSITARIS A CATALUNYA RESUM OBJECTIU: Estudiar la prevalença dels defectes refractius en una població de joves universitaris a Catalunya. MÈTODE: A l'estudi es van avaluar 232 subjectes d'edats compreses entre 18 i 25 anys, els quals 60 són nois i 172 són noies. Els subjectes van respondre un qüestionari i se'ls va mesurar la refracció a través d'un autorefractòmetre de camp obert Shin-Nippon Nvision-k 5001. RESULTATS: A través d'una estadística descriptiva hem observat que la prevalença més alta de defecte refractiu era la miopia baixa (de -0.50D a -3.00D) amb un 38.36% (40% nois i 37.79% noies) mentre que la prevalença més baixa era l'emmetropia (6.03%) seguida per la miopia alta (6.47%). La correcció de les ametropies més utilitzada són les ulleres per sobre de les lents de contacte i un 47.84% sempre les utilitza. En el cas de les lents de contacte, les més utilitzades són les toves. En referència a les preguntes relacionades amb estudis dels pares, aire lliure i exposició al sol, s'han obtingut resultats similars per tots els defectes refractius. CONCLUSIONS: El defecte refractiu predominant en la mostra és la miopia baixa. La correcció més utilitzada són les ulleres. No s'ha pogut trobar cap relació entre els estudis dels pares, passar temps a l'aire lliure i l'exposició solar amb el defecte refractiu de la mostra. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados GRAU EN OPTICA I OPTOMETRIA ESTUDI DE LA PREVALENÇA DELS DEFECTES REFRACTIUS EN UNA POBLACIÓ DE JOVES UNIVERSITARIS A CATALUNYA RESUMEN OBJETIVO: Estudiar la prevalencia de los errores refractivos en una población de jóvenes universitarios en Cataluña. MÉTODO: En el estudio se avaluaron 232 sujetos de edades comprendidas entre 18 y 25 años, los cuales 60 son chicos y 172 son chicas. Los sujetos respondieron un cuestionario i se les mesuró la refracción a través de un autorefractómetro de campo abierto Shin-Nippon Nvisionk 5001. RESULTADOS: A través de una estadística descriptiva hemos observado que la prevalencia más alta de error refractivo era la miopía baja (de -0.50D a -3.00D) con un 38.36% (40% chicos y 37.79% chicas) mientras que la prevalencia más baja era la emetropía (6.03%) seguida por la miopía alta (6.47%). La corrección de las ametropías más utilizada son las gafas por encima de las lentes de contacto y un 47.84% siempre las utiliza. En el caso de las lentes de contacto, las más utilizadas son les blandas. En referencia a las preguntas relacionadas con estudios de los padres, aire libre y exposición al sol, se han obtenido resultados similares para todos los errores refractivos. CONCLUSIONES: El error refractivo predominante en la muestra es la miopía baja. La corrección más utilizada son las gafas. No se ha podido encontrar ninguna relación entre los estudios de los padres, pasar tiempo en el aire libre i la exposición solar con el error refractivo de la muestra. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados GRAU EN OPTICA I OPTOMETRIA ESTUDI DE LA PREVALENÇA DELS DEFECTES REFRACTIUS EN UNA POBLACIÓ DE JOVES UNIVERSITARIS A CATALUNYA ABSTRACT PURPOSE: To study the prevalence of refractive errors in a population of university students in Catalonia. METHODS: The study evaluated 232 subjects aged between 18 and 25, which 60 are boys and 172 are girls. The subjects answered a questionnaire and we measured their refraction through an open-field autorefractor Shin-Nippon Nvision-K 5001. RESULTS: Through a descriptive statistic we found that the highest prevalence of refractive error was low myopia (from -0.50D to -3.00D) with 38.36% (40% boys and 37.79% girls), while the lowest prevalence was emmetropia (6.03%) followed by high myopia (6.47%). The most common refractive error correction are spectacles over contact lenses and a 47.84% of the subjects always use them. For contact lenses, the most used are the soft ones. In reference to the questions related to their parents studies, outdoor and sun exposure, similar results were obtained for all refractive errors. CONCLUSION: The predominant refractive error in our sample was low myopia. The most used correction are spectacles. Any relations between parents studies, spending time outdoors and sun exposure with refractive error could not be found. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados INTRODUCTION The WHO estimates a global prevalence of refractive error of about 800 million to 2.3 billion cases worldwide. In Europe, a recent study conducted in subjects aged 25 to 90 years old, displays a 30.6% prevalence of myopia, a 2.7% of high myopia, a 25.2% of hyperopia and a 23.9% of astigmatism. While in Spain a study was also conducted on subjects from 3 to 93 years old and was found a prevalence of 43.2% in emmetropia, a 35.6% in hyperopia and a 21.2% in myopia. In myopia prevalence case, it has been registered in 70-90% in some Asian countries, 30-40% in Europe and the United States, and 10-20% in Africa. Some studies have shown that the prevalence of myopia also increases with the level of education of the subjects. Regarding hyperopia, there is a highest prevalence in Caucasians followed by Hispanics while Africans and Asians have the lowest prevalence. As for astigmatism, Hispanics have the highest prevalence and Asians while Caucasians and Africans have the lowest. PURPOSE The main objective of this project is to study the prevalence of refractive error in a sample of university students between 18 and 25 years old by using an open field autorefractor. METHODS The study sample consists of 232 university students. The ages of the subjects are from 18 to 25 years old (60 boys and 172 girls). Most of the subjects are students from the Faculty of Optics and Optometry in Terrassa who voluntarily participated in the study. All participants of this study had to answer a questionnaire and then we measured the refraction through the autorefractor. The study participants had to answer a questionnaire concerning certain habits that, in our view, could present a relation with their refractive state. The questions are transcribed below and were extracted from a broader questionnaire used in a previous study published by Millodot and co-workers (Millodot M et al. 2011). The questions addressed are:  Between the age of 13 and 19 years, did you belong to a youth organization? Yes / No If so, how much time was spent outdoors? Less than 5 hours weekly / more than 5 hours weekly?  Between the age of 13 and 19 years did you have any hobbies? Yes / No If yes, what was your hobby ? How much time each week was spent at the hobby? Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados  Do you wear glasses? Yes \ No If so, when? All the time \ for the distance \ for the near  Do you wear contact lenses? Yes \ No If so, what kind? Hard \ soft \ other  How many hours every day do you spend outside? 0-2 / 3-4 / 5-6 / more than 6  How many years of education does your father have? 13 \ 13-15 \ 15-20 \ 20 or more  How many years of education does your mother have? 13 \ 13-15 \ 15-20 \ 20 or more  How many hours a day do spend outside during an average work day? 0-2 / 3-4 / 5-6 / 6 or more  How many hours a day do you spend outside during weekends and holidays? 0-2 / 3-4 / 5-6 / 6 or more  How often do you spend time on the beach during the summer? Never / seldom / once a month / once a week, more than once a week  How long do you usually stay in the sun between 11.00 to15.00 during a typical day-off in the summer ? <30 min / 30 min- 1 hour / 2-3 hours / >3 hours To obtain the refractive measures of the sample, we placed the autorefractor in the hallway of the Centre Universitari de la Visió (CUV) to 6 meters away from a window. The patient had to set the gaze on the window while the autorefractor collected automatically three refractive measures and then made the average. The inclusion criteria of the subjects were to have ages between 18 and 25 years old, not using ORTHO-K lenses, not wearing contact lenses on the day of testing, not being operated of refractive surgery, have no ocular pathology and have answered all the questions in the questionnaire. The refractive error was classified in 6 groups: Types of refractive error Dioptres Emmetropia ±0.25D Astigmatism ≥ -0.50D Hyperopia ≥ +0.50D Low Myopia From -0.50D to -3.00D Medium Myopia From -3.25D to -6.00D High Myopia ≥ -6.25D Table 1.- Refractive error of the sample classification. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados All data of the participants are protected under ethical principles based on the Declaration of Helsinki and protected by Law 15/1999 of 13 December. As for the data processing, it was conducted a descriptive statistics analyzing the answers to each question depending on the refractive state of the subjects. This means that, for all the questions, the percentages were calculated for each possible answer by the different refractive states. RESULTS According to the sample, higher prevalence of refractive error is low myopia with 38.36% while the lowest prevalence is emmetropia followed by high myopia and the results are very similar in relation to the genre. These results agree with other studies which the highest prevalence was also myopia and the lowest matches with the myopia but not with emmetropia. Also, we have to keep in mind that most studies exclude emmetropia. Regarding the gender, no significant differences were found. TABLE 2.- Descriptive estadistic: Genre; Refractive error Row: Genre Column: Refractive error HIGH LOW MEDIUM AST EMMETROP HP MYOPIA MYOPIA MYOPIA All F 19 13 38 13 65 24 172 11,05 7,56 22,09 7,56 37,79 13,95 100,00 67,86 92,86 76,00 86,67 73,03 66,67 74,14 M 9 1 12 2 24 12 60 15,00 1,67 20,00 3,33 40,00 20,00 100,00 32,14 7,14 24,00 13,33 26,97 33,33 25,86 All 28 14 50 15 89 36 232 12,07 6,03 21,55 6,47 38,36 15,52 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados The most common correction for the refractive error is spectacles over contact lenses, and a 47.84% of the sample always wear them in especially myopic subjects in general. Overall, a 59.48% of the sample does not wear contact lenses while a 38.79% uses soft ones and only a 1.72% wears RGP contact lenses; high myopic with 73.33% and medium myopic with 80.56% are the ones that use more soft contact lenses. Compared with another recent study in Spain (2011), the users percentage of contact lenses in our sample is quite superior to the 14.11% of the other study whereas the preference of the lenses material, we obtained almost identical results. The years of study of parents in relation to the refraction of the children, we have seen that in the sample it does not influence the refractive error because the results have been very similar between them. The highest percentage (34.48%) corresponds to the parents who have studied between 15 to 20 years while the lowest percentage (14.66%) corresponds to the parents who have studied 13 years. The 67.67% of the sample goes to the beach once a week or more and 70% spends between 30 minutes and three hours in the sun on summer holidays between 11 and 15h which is when there is more solar incidence; even so there are no remarkable differences between the different refractive errors analyzed. Subjects with myopia have the highest percentage (60%) in going to the beach more often during the summer, more than once a week, but they the ones that spend less time in the sun, between 30 minutes and 1 hour (46.67%). A 71.98% of subjects did not attend any youth organization during puberty and therefore this question does not help us to figure out the use of the far vision in ages of growth. A 30.17% of subjects in general tend to spend an average of 3 to 4 hours outdoors. However, when we distinguish between normal working days and holidays, during the normal days they spend less than two hours (48.71%) and on holidays they spend 3 to 4 hours (36.21%) although the astigmatic and hyperopic subjects have a higher prevalence in spending from 5 to 6 hours. More than half of the subjects (57.33%) had a hobby during adolescence that required the use of the far vision but there is no difference between the refractive errors. In our sample there are not significant differences between refractive error and environmental factors such as sun exposure, the use of the far vision or types of hobbies that they had during adolescence. However, there are several studies that affirm the relation between refractive error and vision habits. We must take into account that our study is a retrospective study based on the Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 16 Un estudi Austríac (Drexler W et al. 1998) va confirmar que la longitud axial de l'ull augmenta lleugerament durant la lectura, però atribueix aquest allargament a la contracció del múscul ciliar durant l'acomodació. Un altre estudi (Harb et al. 2006) va observar que els miops tenien una major variabilitat en les seves respostes acomodatives en comparació als emmetrops i tenien retards acomodatius més elevats a distàncies de lectura més llunyanes. La diferència en l'estabilitat de la conducta acomodativa entre individus amb diferents estats de refracció suggereix una possible relació entre la variabilitat de l'acomodació i el desenvolupament de la miopia. El treball proper i la poca il·luminació durant l'infància s'han plantejat com a hipotètics factors de risc ambientals per la miopia (Saw SM et al. 2001). Encara que un estudi inicial indica una forta associació entre la miopia i la poca il·luminació (Quinn GE et al. 1999), la investigació recent no n'ha trobat cap. Un estudi recent (Jiang BC et al. 2005) suggereix que els estudiants exposats a un ampli treball de prop poden tenir major risc de desenvolupar miopia, mentre que les pauses prolongades de treball de prop durant les vacances d'estiu o d'hivern poden retardar la progressió de la miopia. En canvi, altres estudis (Garner LF et al. 2005; Grosvenor T, 1988) indiquen que el treball proper en certes cultures, com a les Illes Vanuatu, no dóna lloc a un increment de miopia. S'ha plantejat la hipòtesi que aquest fet pot ser un resultat de la genètica o de factors ambientals tals com la dieta o la sobre-il·luminació. Un nombre d'estudis han demostrat que els nens que passen més temps a l'aire lliure tenen menys miopia. Es teoritza que una alta il·luminació o l'ús d'una visió llunyana a l'aire lliure hi juguen un paper important. Un estudi (Daubs JG, 1984) va determinar que hi ha components de la dieta, com el calci, el fluor i el seleni, que contribueixen en l'aparició de la miopia. Un altre factor influent en el desenvolupament de la miopia és l'estrès (Bowan, 1996). L'estrès indueix una acomodació distant i genera un conflicte en la visió necessària en el treball proper. 1.2.2.- HIPERMETROPIA Les causes de la hipermetropia són típicament genètiques i impliquen un ull amb una longitud axial massa curta o una còrnia massa plana. La hipermetropia representa una etapa del desenvolupament normal. Pràcticament tots els nadons són hipermetrops en un grau de +2.5 a +3D, i a mesura que creixen, la longitud axial Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 17 s'allarga de manera que teòricament un cop passada la adolescència, els ulls haurien de ser emmetrops. En més de la meitat dels casos, no s'arriba a la emmetropia i continuen tenint un cert grau de hipermetropia o en cas contrari, l'ull es pot fer miop. A causa de que la hipermetropia varia molt lentament durant els anys i que un cop està present, aquest progressa lentament o gens, existeix una acceptació general de que la hipermetropia apareix com a resultat de influències genètiques (Duke-elder S, 1985). 1.2.3.- ASTIGMATISME Hi ha un patró complex de l'herència associat amb l'astigmatisme corneal de la població; també es creu que hi ha factors ambientals no identificats que influeixen en aquest error refractiu. L'astigmatisme es pot produir per un defecte de curvatura, de centratge o de l'índex de refracció (Duke-elder, 1985). L'astigmatisme de curvatura es produeix a la còrnia i sol ser congènit. L'error més freqüent és l'astigmatisme directe, en el que la corba vertical és major que la horitzontal, i s'accepta com fisiològic ja que es probable que es produeixi per la pressió constant de la parpella superior sobre l'ull. Marín Amat (1956) senyala que al néixer normalment la còrnia es casi esfèrica però aquest tipus d'astigmatisme es presenta en el 68% dels nens als 4 anys i en el 95% a l'edat de 7. Amb el pas del temps tendeix a augmentar lleugerament, però amb l'envelliment acostuma a desaparèixer o a convertir-se en astigmatisme invers, la corba vertical és menor que la horitzontal. Aquest canvi es creu que es degut als canvis de les parpelles, a mesura que envelleixen, la tensió generada per aquestes disminueix. L'astigmatisme de curvatura del cristal·lí també és bastant freqüent, tot i que en la majoria dels casos aquestes anomalies són petites. El cristal·lí està situat una mica obliquament dins el sistema òptic produint un cert descentrament produint l'astigmatisme corresponent. En el cristal·lí també pot ser el causant de l'astigmatisme d'índex. Normalment causa poc astigmatisme i es deu a petites desigualtats de l'índex de refracció de diferents sectors, però poden augmentar fins a produir una distorsió considerable. Aquest tipus d'astigmatisme s'associa sobretot amb cataractes relacionades amb l'edat. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 18 1.3.- CLASSIFICACIÓ 1.3.1.- MIOPIA És un defecte refractiu en el qual la llum produeix una imatge focal per davant de la retina quan la acomodació està relaxada, per tant, els objectes llunyans es veurien borrosos. La miopia es pot classificar a partir de molts paràmetres, en la següent taula apareix la classificació utilitzada més freqüentment: TIPUS DE CLASSIFICACIÓ CLASSES DE MIOPIA Clínica - Miopia simple - Miopia nocturna - Pseudomiopia - Miopia degenerativa - Miopia induïda Grau - Miopia baixa (< -3.00D) - Miopia Mitja (entre -3.00 a -6.00D) - Miopia Alta (> -6.00D) Edat d'inici - Miopia congènita (present al naixement i persisteix durant la infància) - Miopia Juvenil (Apareix abans dels 20 anys) - Miopia en adults joves ( entre 20 i 40 anys) - Miopia en adults (apareix a partir dels 40 anys) TAULA 1. Classificació de la miopia segons American Optometric Association. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 19 1.3.2.- HIPERMETROPIA La hipermetropia és un defecte refractiu en el qual la llum focalitza per darrera la retina i afecta principalment la visió propera. Aquest defecte refractiu es classifica per aspectes clínics, per grau, per refracció i per capacitat acomodativa. TIPUS DE CLASSIFICACIÓ CLASSES DE HIPERMETROPIA Aspectes clínics - Hipermetropia simple (variació normal biològica, pot ser axial o refractiva) - Hipermetropia patològica (causada per una anatomia ocular anormal) - Hipermetropia funcional (causada per paràlisis de l'acomodació) Grau - Hipermetropia baixa (<+2.00D) - Hipermetropia mitja (entre +2.00 i +5.00D) - Hipermetropia alta (>+5.00D) Refracció - Hipermetropia total (valor de la hipermetropia que té realment el pacient, amb l'acomodació controlada) - Hipermetropia manifesta (valor subjectiu del pacient) - Hipermetropia latent (valor que el pacient acomoda per espasme acomodatiu del múscul ciliar) Capacitat acomodativa - Hipermetropia total (valor de la hipermetropia real del pacient) - Hipermetropia absoluta (la que el pacient no pot acomodar) - Hipermetropia facultativa (la que és compensada per el pacient) TAULA 2. Classificació de la hipermetropia segons American Optometric Association. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 20 1.3.3.- ASTIGMATISME L'astigmatisme és el resultat d'un poder refractiu desigual en diferents meridians i es classifica segons els següents paràmetres: TIPUS DE CLASSIFICACIÓ CLASSES D'ASTIGMATISME Regularitat de la superfície corneal - Astigmatisme regular (meridians principals perpendiculars entre sí) - Astigmatisme irregular (meridians principals no són perpendiculars entre sí, la curvatura d'un no és constant) Direcció dels meridians principals de l'astigmatisme d'un ull - Astigmatisme directe (meridià vertical amb major potència, astigmatisme a 180º ±20º) - Astigmatisme invers (meridià horitzontal amb major potència, astigmatisme a 90º ±20º) - Astigmatisme oblic ( astigmatisme entre 20º i 70º i entre 110º i 160º) Refracció - Simple (un meridià ametrop i l'altre emmetrop) - Compost (Dos meridians amb la mateixa ametropia) - Mixt (Dos meridians ametrops i de tipus diferent) TAULA 3. Classificació de l'astigmatisme (Puell MC, 2006). 1.4.- PREVALENÇA La OMS estima una prevalença global de defecte refractiu d'uns 800 milions a 2.3 bilions de casos en tot el món. Si ens centrem només en Europa, segons un estudi recent (Williams KM et al. 2014) basat en la informació sobre el defecte refractiu de 15 diferents estudis europeus realitzats entre 1990 i 2013, ens mostra que en subjectes de 25 a 90 anys existeix una prevalença d'un 30.6% de miopia, un 2.7% de miopia alta, un 25.2% d'hipermetropia i un 23.9% d'astigmatisme. En relació a les diferències racials i ètniques que poden afectar la prevalença i la incidència dels defectes refractius, un estudi dut a terme a Hawaii (Crawford i Hammar, 1949), on van examinar més de 100.000 nens, van trobar pistes sobre aquest factors. En aquest estudi es Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 21 van representar 10 grups ètnics: Japonesos, Hawaians parcials, Filipins, Portuguesos, Xinesos, Caucàsics, Hawaians, Porto-riquenys, Coreans i Espanyols. Els nens Xinesos van presentar la major quantitat de miopia (17%), seguits pels Coreans (13%) i Japonesos (12%). En els altres grups ètnics la prevalença de miopia va anar descendint amb el següent ordre: Caucàsics, Espanyols, Portuguesos, Filipins, Porto-riquenys, Hawaians parcials i Hawaians. Curiosament, la hipermetropia es va trobar entre un 3% i 5% en tots els grups excepte els Portuguesos que van presentar un 10%. A Espanya també es va realitzar un estudi a subjectes de 3 a 93 anys (Montes-Micó R, 2000). Els subjectes emmetrops van tenir una prevalença més alta amb un percentatge mig de 43.2%, que va del 60.6% en subjectes de 3 a 8 anys fins al 29% en subjectes de 66 a 93 anys. La prevalença de la hipermetropia va ser d'un 35.6% i incrementava amb l'edat, dels 3 als 8 anys era d'un 36.9% mentre que dels 66 als 93 anys era d'un 55.8%. Pel que fa a la miopia, es va obtenir una prevalença d'un 21.2% i dintre d'aquest percentatge la prevalença més alta es va trobar en els 30-35 anys amb un 30%. Els resultats de prevalença de l'estudi van ser els esperats, es van obtenir major valors de miopia en grups d'edats amb més demanda de treball proper i per la hipermetropia, es va trobar un major percentatge a mesura que l'edat augmentava. 1.4.1- MIOPIA La incidència de miopia dins d'una població mostrejada sovint varia segons edat, país, sexe, raça, ètnia, ocupació, entorn i altres factors. La variabilitat en la presa de mesures i els mètodes de recopilació de dades fa que les comparacions de prevalença siguin dificultoses. Varis estudis realitzats a Austràlia (Wensor M et al. 1999; Junghans BM et al. 2005) estimen una prevalença general de miopia d'aquest país d'un 17%. La prevalença de miopia va ser d'un 8.4% en nens d'entre 4 i 12 anys, i va des d'un 2.3% en els nens de 4 anys fins a un 14.7% en nens de 12 anys. La prevalença de miopia dels subjectes de 40 a 49 anys era d'un 24%, la qual disminuïa a un 12% en els subjectes de 70 a 79 anys i després augmentava al 17% en els subjectes majors de 80 anys. En un altre estudi (Kempen JH et al. 2004) es comparava el defecte refractiu en adults de més de 40 anys de Austràlia, Estats Units i Europa Occidental. Es va trobar que la prevalença estimada de miopia de -1D o menys era de 16.4%, 25.4% i 26.6% respectivament i un 2.8%, 4.5% i 4.6% presentaven miopia de -5D o menys. Un estudi realitzat únicament a Estats Units (Kleinstein RN et al. 2003) mostra una prevalença de miopia d'un 9.2% en nens d'edats compreses entre 5 i 17 anys, dels quals els asiàtics tenien Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 22 la prevalença més alta, un 18.5%, seguits pels hispànics, un 13.20%, mentre que els afroamericans i blancs presentaven la prevalença més baixa, 6.6% i 4.4% respectivament. A Grècia (Mavracanas TA et al. 2000), la prevalença de miopia entre estudiants de 15 a 18 anys va ser d'un 36.8%, i va ser més comú en noies, 46%, que en nois, 29.7%. Un estudi realitzat a Jordània en subjectes de 17 a 40 anys (Mallen EA et al. 2005) va estimar que més de la meitat, 53.7%, eren miops. A Bangladesh (Bourne RR et al. 2004) es va estimar una prevalença de miopia del 22.1% entre adults de 30 anys o més. La miopia va ser més comuna en homes, 26.3%, que en dones, 21%. Segons aquest article, la miopia va augmentar amb l'edat i era més comuna entre els subjectes que treballaven que els subjectes sense feina. - Ètnia i raça: La prevalença de la miopia ha estat registrada en un 70-90% a alguns països d'Àsia, 30-40% a Europa i Estats Units, i 10-20% a Àfrica (Frederick DR, 2002). A Singapur es va dur a terme un estudi en una població d'homes adults joves on la prevalença de miopia variava segons la procedència dels subjectes (Wu HM et al. 2001). La prevalença més alta la tenen els subjectes provinents de Xina, 82.2%, seguida els de Singapur, 79.3%, després els de la India, 68.7% i finalment els de Malàisia, 65%. Segons els resultats van trobar que a part de la variació ètnica, la educació estava fortament associada amb la prevalença i severitat de la miopia. En un altre estudi (Logan NS et al. 2005) van recollir dades d'estudiats de primer any de carrera de Gran Bretanya i van trobar que un 50% de Britànics blancs i un 53.4% de Britànics asiàtics eren miops. - Educació, intel·ligència i CI: Una sèrie d'estudis, com alguns dels esmentats anteriorment, han mostrat que la incidència de la miopia augmenta juntament amb el nivell d'educació. A Brasil, un estudi (Thorn F et al. 2005) va estimar que un 6.4% de la població entre les edats de 12 a 59 presentava -1.00D o més de miopia, comparat amb un 2.7% de la població indígena del nord-oest de Brasil. La baixa prevalença de miopia en els subjectes indigents analfabets coincideix també amb altres estudis i suggereix que aquest defecte refractiu està relacionat amb el nivell d'educació. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 23 Molts estudis (Sperduto RD et al. 2003) han mostrat una relació entre la miopia i el coeficient intel·lectual. Segons Arthur Jensen, els miops tenen una mitjana de 7-8 punts de CI per sobre dels no miops. La relació també s'exten dintre famílies, i germans amb un grau més alt de defecte refractiu tenen una CI superiors a germans amb menys defecte refractiu. Jensen creia que això indicava que la miopia i el CI estan relacionats perquè els dos estan influenciats o causats pels mateixos gens. Encara no s'ha identificat cap altre mecanisme que pogués causar la relació entre miopia i CI. Altres estudis (Beedle SL et al. 1976; Mutti D et al. 2002) consideren que també hi ha altres característiques personals com el sistema de valors, èxits escolars, temps dedicat a la lectura, habilitats lingüístiques i temps dedicat en activitats esportives, que estan correlacionades amb l'aparició de la miopia en els estudis. 1.4.2.- HIPERMETROPIA A l'estudi comparatiu de defecte refractiu en adults de més de 40 anys de Austràlia, Estats Units i Europa Occidental (Kempen JH et al. 2004), la prevalença d'hipermetropia de +3D o més va ser d'un 5.8%, 9.9% i 11.6% respectivament. A l'estudi realitzat a nens de 5 a 17 anys a Estats Units (Kleinstein RN et al. 2003), la prevalença més alta d'hipermetropia la presenten els nens de raça blanca, 19.3%, seguits pels hispànics, 12.7%. Els afroamericans i els asiàtics tenen la prevalença més baixa d'hipermetropia, 6.4% i 6.3% respectivament. Un estudi en estudiants de 5 a 21 anys del nord-est de Brasil (Garcia CA et al. 2005), va determinar que entre tots els defectes refractius, la hipermetropia va ser la més comuna amb un 71% de prevalença. D'aquests estudiants, un 61.7% presentava hipermetropia de +1D o inferior i un 38.3% presentava hipermetropia de +1D. 1.4.3.- ASTIGMATISME A l'estudi realitzat a nens de 5 a 17 anys a Estats Units (Kleinstein RN et al. 2003), la prevalença més alta d'astigmatisme la presenten els hispànics i asiàtics amb un 36.9% i 33.6% respectivament. Els nens de raça blanca i els nens afroamericans tenen la prevalença més baixa d'astigmatisme amb un 26.4% i 20% respectivament. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 24 A l'estudi d'estudiants de 5 a 21 anys del nord-est de Brasil (Garcia CA et al. 2005), es va trobar que un 34% dels estudiants eren astigmàtics i que un 70.6% presentava astigmatisme inferior a -1D. A Bangladesh (Bourne RR et al. 2004) es estimar una prevalença d'astigmatisme del 32.4% i va ser més comú en dones i subjectes analfabets. L'astigmatisme invers va presentar una prevalença més alta, 58.7%, seguit del astigmatisme oblic, 29.3%, i l'astigmatisme directe va tenir la prevalença més baixa, 12.1%. L'astigmatisme invers i oblic augmentaven amb l'edat, mentre que el directe no. En un article de Polònia (Czepita D et al. 2005) van revelar que l'astigmatisme directe pot conduir a l'aparició de miopia, mentre que els astigmatismes invers i oblic no mostraven cap relació. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 25 2.- OBJECTIUS L'objectiu general d'aquest treball és estudiar la prevalença de defecte refractiu en una mostra d'estudiants universitaris d'entre 18 i 25 anys mitjançant un autorefractòmetre de camp obert. Els objectius específics d'aquest estudi són:  Comparar els resultats obtinguts amb estudis anteriors sobre defecte refractiu en una mostra similar a la nostra.  Determinar l'ús d'ulleres i lents de contacte de la mostra segons les ametropies.  Relacionar el defecte refractiu dels subjectes de la mostra amb els anys d'educació dels seus pares.  Relacionar l'exposició al sol i les activitats a l'aire lliure amb el defecte refractiu. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 32 defecte refractiu amb menys prevalença és la miopia mitja i la hipermetropia amb un 20%, mentre que per les noies seria la hipermetropia amb un 22.09%. La prevalença més baixa és l'emmetropia amb un 6.03% seguida per la miopia alta amb un 6.47%. Els resultats obtinguts coincideixen amb altres estudis com és el cas de l'estudi de prevalença de defecte refractiu a Europa (Williams KM et al. 2015) on la prevalença més elevada per subjectes d'entre 25 a 29 anys era d'un 26,5% per miopia baixa mentre que el percentatge més baix era un 5,3% en miopia alta; també hem de tenir en compte que en aquest estudi van excloure els casos d'emmetropia. Pel que fa al gènere, en aquest estudi tampoc es va trobar diferències significants. Un altre estudi realitzat a estudiants britànics (Logan NS et al. 2005) també va obtenir una major prevalença en miopia, 50%, respecte un 31,2% en emmetropia i un 18,8% en hipermetropia. Per altra banda, un estudi realitzat a estudiants d'entre 15 i 18 anys a Grècia (Mavracanas TA et al. 2000) si que va trobar més diferències en la prevalença de miopia segons el gènere, va obtenir un 46% en noies i un 29,7 en nois. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 33 TAULA 2.- Estadístiques tabulades: Ulleres; Defecte refractiu Files: Ulleres Columnes: Defecte refractiu MIOPIA MIOPIA MIOPIA AST EMMETROP HP ALTA BAIXA MITJA Tot NO 16 12 30 1 10 2 71 57,14 85,71 60,00 6,67 11,24 5,56 30,60 VP 0 0 5 0 0 0 5 0,00 0,00 10,00 0,00 0,00 0,00 2,16 VL 6 1 2 1 31 4 45 21,43 7,14 4,00 6,67 34,83 11,11 19,40 SEMPRE 6 1 13 13 48 30 111 21,43 7,14 26,00 86,67 53,93 83,33 47,84 Tot 28 14 50 15 89 36 232 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 Contingut de la cel·la: Recompte % de columna La taula 2 ens relaciona el defecte refractiu amb l'ús d'ulleres. Les respostes per aquesta pregunta eren mai porta ulleres, només les porta per visió propera, només les porta per visió llunyana o les porta sempre. Observant la taula ens trobem que un 47,84% de la mostra porta sempre ulleres, en canvi només un 2,16% porta ulleres només en visió propera. Els astigmàtics, emmetrops i hipermetrops tenen la prevalença més alta en no portar mai ulleres, 57,14%, 85,71% i 60% respectivament. Mentre que els subjectes amb miopia alta, Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 34 baixa i mitja tenen la prevalença més alta en portar sempre ulleres, 86,67%, 53,93% i 83,33% respectivament. També cal destacar que tot i haver-hi només 14 subjectes emetrops, en trobem 71 que no porten mai ulleres. TAULA 3.- Estadístiques tabulades: Tipo LC; Defecte refractiu Files: Tipo LC Columnes: Defecte refractiu MIOPIA MIOPIA MIOPIA AST EMMETROP HP ALTA BAIXA MITJA Tot NO 25 14 44 3 46 6 138 89,29 100,00 88,00 20,00 51,69 16,67 59,48 TOVA 3 0 5 11 42 29 90 10,71 0,00 10,00 73,33 47,19 80,56 38,79 RPG 0 0 1 1 1 1 4 0,00 0,00 2,00 6,67 1,12 2,78 1,72 Tot 28 14 50 15 89 36 232 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 Contingut de la cel·la: Recompte % de columna A la taula 3 es fa la relació entre defecte refractiu i ús de lents de contacte. Les respostes del qüestionari per aquesta pregunta eren mai porta lents de contacte, porta lents de contacte toves o porta lents de contacte rígides permeables al gas. En global un 59,48% de la mostra no porta lents de contacte mentre que un 38,79% porta lents de contacte toves i només un 1,72% de la mostra utilitza lents de contacte RPG. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 35 Els subjectes astigmàtics, emmetrops, hipermetrops i miops baixos tenen la prevalença més alta en no utilitzar lents de contacte, 89,29%, 100%, 88% i 51,69% respectivament. En canvi, els miops alts amb un 73,33% i els miops mitjos amb un 80,56% són els que més utilitzen lents de contacte toves. Una dada curiosa en referència aquestes dues variables és que dels 28 subjectes que presenten astigmatisme, només 15 el porten corregit amb ulleres (12) o amb LC (3) i dels 50 subjectes que presenten hipermetropía, només 26 el porten corregit amb ulleres (20) o amb LC (6). Taula 4.- Ús d'ulleres i/o lents de contacte segons la mostra Si comparem les dues estadístiques anteriors podem veure que l'ús d'ulleres per corregir el defecte refractiu és d'un 69,40%, el qual supera l'ús de lents de contacte, 40,51% (Taula 4). Un estudi realitzat a Espanya a individus d'entre 12 i 65 anys (Martín A, 2011) va mostrar que un 7,4% utilitzava lents de contacte i correspondria a uns 2,5 milions d'usuaris espanyols de lents de contacte. D'aquest percentatge, hi ha un 14,11% d'usuaris de lents de contacte de 12 a 24 anys, bastant inferior al 40,51% trobat en aquesta mostra; aquest fet pot ser degut a que la nostra mostra està formada per estudiants d'òptica i optometria. LC Toves LC RPG 95,75% 4,24% Taula 5.- Percentatge segons el tipus de material respecte el percentatge total d'usuaris de LC En aquest estudi també van estudiar el tipus de lents de contacte utilitzada per la seva mostra i van observar que un 94,7% utilitzava lents de contacte toves mentre que un 4,5% utilitzava RPG i un 1,8% Orto-k. En comparació amb els resultats obtinguts en el present estudi (Taula 5), podem veure que són pràcticament idèntics. Tipus de correcció Usuari No usuari Ulleres 69,40% 30,60% Lents de contacte 40,51% 59,48% Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 36 TAULA 6.- Estadístiques tabulades: Estudis pares; Defecte refractiu Files: Estudis pares Columnes: Defecte refractiu MIOPIA MIOPIA MIOPIA AST EMMETROP HP ALTA BAIXA MITJA Tot 13 anys 4 4 3 3 12 8 34 14,29 28,57 6,00 20,00 13,48 22,22 14,66 13-15 anys 10 3 20 2 25 9 69 35,71 21,43 40,00 13,33 28,09 25,00 29,74 15-20 anys 10 4 14 5 31 16 80 35,71 28,57 28,00 33,33 34,83 44,44 34,48 +20 anys 4 3 13 5 21 3 49 14,29 21,43 26,00 33,33 23,60 8,33 21,12 Tot 28 14 50 15 89 36 232 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 Contingut de la cel·la: Recompte % de columna La taula 6 mostra la relació entre defecte refractiu i el cúmul d'anys que els pares dels subjectes han estat estudiant. Les respostes a la pregunta "Quants anys d'educació té el teu pare/mare?" eren 13 anys, de 13 a 15 anys, de 15 a 20 anys, més de 20 anys, on 13 anys correspondria a la Educació Secundària Obligatòria que existeix actualment, de 13 a 15 anys correspondria al Batxillerat, de 15 a 20 anys seria en cas que tinguessin un títol universitari i més de 20 anys correspondria a un doctorat. En el qüestionari hi havia una pregunta sobre els estudis del pare i una altre sobre els de la mare, per fer l'estadística hem agafat una sola resposta per subjecte, el cúmul d'anys d'estudi més alt dels dos. El nivell d'educació dels pares es relaciona amb un ambient familiar més propens a la lectura. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 37 Podem veure que un 34,48% de pares dels subjectes de la mostra han estat estudiant entre un període de 15 a 20 anys mentre que el percentatge més baix és un 14,66% i correspon als pares que han estat estudiant només 13 anys. Tot i així, els resultats estan bastant igualats i no són gaire significatius; els percentatges que més destaquen són en el cas dels hipermetrops hi ha una prevalença del 40% en els pares que han estudiat de 13 a 15 anys i en els miops mitjans hi ha una prevalença del 44,44% en els pares que han estudiat de 15 a 20 anys. Existeixen molts estudis que relacionen el defecte refractiu dels pares amb el dels fills a través de factors genètics i també hi ha molts estudis que relacionen el defecte refractiu amb factors ambientals com les hores d'estudi d'un individu, però actualment no n'hi ha cap que relacioni els estudis dels pares amb la refracció dels fills amb una mostra similar a la nostra. L'únic estudi trobat s'ha dut a terme a Nigèria amb subjectes d'entre 9 i 21 anys (Megbelayin EO, 2013) en el qual es podia observar que el percentatge de subjectes que portaven ulleres augmentava quan augmentava l'educació dels pares. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 38 TAULA 7.- Estadístiques tabulades: Temps platja estiu; Defecte refractiu Files: Temps platja estiu Columnes: Defecte refractiu MIOPIA MIOPIA MIOPIA AST EMMETROP HP ALTA BAIXA MITJA Tot Poc 2 1 5 2 6 7 23 7,14 7,14 10,00 13,33 6,74 19,44 9,91 1 cop/mes 5 2 13 3 19 10 52 17,86 14,29 26,00 20,00 21,35 27,78 22,41 1 cop/set 10 7 18 1 31 9 76 35,71 50,00 36,00 6,67 34,83 25,00 32,76 +1 cop/set 11 4 14 9 33 10 81 39,29 28,57 28,00 60,00 37,08 27,78 34,91 Tot 28 14 50 15 89 36 232 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 Contingut de la cel·la: Recompte % de columna La taula 7 relaciona el defecte refractiu amb el temps passat a la platja durant l'estiu; les respostes possibles eren poc, un cop al mes, un cop a la setmana o més d'un cop a la setmana. En global, els resultats estan bastant repartits i els percentatges es reparteixen entre un cop al mes, un cop a la setmana i més d'un cop a la setmana, mentre que passar poc temps a la platja durant l'estiu és la resposta amb menys prevalença, 9,91%. El 67,67% van a la platja un cop a la setmana o més, i sumant els tants per cent d’aquestes dues files no s’aprecien diferències destacables entre les ametropies analitzades Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 39 Les dues ametropies que destaquen per sobre de les altres són el 60% de prevalença en miops alts que van més d'un cop a la setmana a la platja i el 50% de prevalença en emmetrops que hi van un cop a la setmana. TAULA 8.- Estadístiques tabulades: Hores sol festiu (11 a 15h); Defecte refractiu Files: Hores sol festiu (11 a 15h) Columnes: Defecte refractiu MIOPIA MIOPIA MIOPIA AST EMMETROP HP ALTA BAIXA MITJA Tot <30min 3 3 8 1 10 5 30 10,71 21,43 16,00 6,67 11,24 13,89 12,93 30min-1h 9 5 12 7 27 9 69 32,14 35,71 24,00 46,67 30,34 25,00 29,74 2-3h 15 5 22 5 33 14 94 53,57 35,71 44,00 33,33 37,08 38,89 40,52 >3h 1 1 8 2 19 8 39 3,57 7,14 16,00 13,33 21,35 22,22 16,81 Tot 28 14 50 15 89 36 232 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 Contingut de la cel·la: Recompte % de columna Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 40 La taula 8 relaciona el defecte refractiu amb les hores d'exposició al sol entre les 11:00 i les 15:00h en un dia festiu d'estiu, que són les hores que més incideix el sol. Les respostes podien ser menys de 30 minuts, de 30 minuts a 1 hora, entre 2 i 3 hores i més de 3 hores. El 70% dels subjectes passen entre 30 minuts i 3 hores al sol els dies festius d’estiu i no s’observen diferències destacables entre les diferents ametropies analitzades. El percentatge global més elevat és un 40,52% i correspon als subjectes que passen de 2 a 3 hores a la platja durant aquestes hores determinades, en canvi el percentatge més baix és un 12,93% i correspon als subjectes que passen menys de 30 minuts a la platja durant aquestes hores. Si mirem la relació amb el defecte refractiu veiem que tots menys els miops alts tenen una prevalença més alta en passar de 2 a 3 hores al sol, tot i que en el cas dels emmetrops hi ha la mateixa prevalença en passar 30 minuts a 1 hora al sol. Per altra banda, els miops alts tenen un major percentatge, 46,67%, en passar de 30 minuts a 1 hora exposats al sol i curiosament en l'anterior taula veiem que els subjectes amb aquest defecte refractiu eren els que anaven més a la platja durant l'estiu, més d'un cop per setmana, i ara aquest taula ens mostra que encara que hi vagin molt en realitat hi passen poc temps. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 41 TAULA 9.- Estadístiques tabulades: Hores Esplai; Defecte refractiu Files: Hores Esplai Columnes: Defecte refractiu MIOPIA MIOPIA MIOPIA AST EMMETROP HP ALTA BAIXA MITJA Tot NO 20 9 39 12 57 30 167 71,43 64,29 78,00 80,00 64,04 83,33 71,98 <5h 3 0 1 1 6 0 11 10,71 0,00 2,00 6,67 6,74 0,00 4,74 >5h 5 5 10 2 26 6 54 17,86 35,71 20,00 13,33 29,21 16,67 23,28 Tot 28 14 50 15 89 36 232 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 Contingut de la cel·la: Recompte % de columna A la taula 9 es relaciona el defecte refractiu amb les hores passades a l'aire lliure en un esplai entre els 13 i 19 anys. Les respostes a aquesta pregunta eren no vaig assistir a cap esplai, passava menys de 5 hores setmanals a l'aire lliure quan assistia en un esplai o passava més de 5 hores setmanals a l'aire lliure quan assistia en un esplai. Aquesta pregunta ens serviria de referència per intuir l'ús de la visió llunyana durant la pubertat, però el 71,98% dels subjectes no van assistir a cap esplai. Si tenim en compte el defecte refractiu, ens dona el mateix resultat, en totes les ametropies obtenim un percentatge bastant alt en subjectes que no van assistir a cap esplai. Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 48 6.- BIBLIOGRAFIA Amat M. "El astigmatismo corneal es afeccion congenita o adquirida?". (1956). American Optometric Association. "Optometric Clinical Practice Guideline: Care of the patient with myopia." (1997). American Optometric Association. "Optometric Clinical Practice Guideline: Care of the patient with hyperopia". (1997). Asano K, Nomura H, Iwano M. "Relationship between astigmatism and aging in middle-aged and elderly Japanese". (2005). Beedle SL, Young FA. "Values, personality, physical characteristics, and refractive error". (1976). Bonnie M. "Spending time in the sun can prevent children becoming shortsighted”. (2009) Borish IM. "Clinical Refraction". Chicago: The professional Press (1949). Bourne RR, Dineen BP, Ali SM, Noorul Huq DM, Johnson GJ. "Prevalence of refractive error in Bangladeshi adults: results of the National Blindness an Low Vision Survey of Bangladesh". (2004). Bowan MD. "Stress and Eye: New Speculations on Refractive Error". Journal of Behavioral Optometry, vol. 7, nº 5. (1996). Carrie Lock. "Clearing Up Blurry Vision: Scientists gaze toward causes of myopia". (2004). Chandran S. "Comparative study of refractive errors in West Malaysia", J Brit Ophthalmol. (1972). Cleary G, Spalton DJ, Patel PM, Lin PF, Marshall J. "Diagnostic accuracy and variability of autorefraction by the Tracey Visual Function Analyzer and the Shin-Nippon NVision-K 5001 in relation to subjective refraction" (2009). Crawford H, Hammar G. "Racial analysis of ocular deformities in a school of Hawaii". Hawaii Medical Journal , 90-93. (1949). Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 49 Czepita D, Filipiak D. "The effect of the type of astigmatism on the incidence of myopia". (2005). Dartt DA, Bex P, D’Amore P, Dana R, Mcloon L, Niederkor J. "Ocular Periphery and Disorders". (2011). Daubs JG. "Some geographic, environmental and nutritive concomitants of malignant myopia".(1984). Davies LN, Mallen EA, Wolffsohn JS, Gilmartin B. " Clinical evaluation of the Shin-Nippon NVision-K 5001/Grand Seiko WR-5100K autorefractor". Optom Vis Sci. (2003). Deng L, Gwiazda J, Thorn F. "Children's refractions and visual activities in the school year and summer". Optom Vis Sci. (2010). Drexler W, Findl O, Schmetterer L, Hitzenberger CK, Fercher AF. "Eye elongation during accommodation in humans: differences between emmetropes and myopes. (1998). Duke-Elder S. "The practice of Refraction". St. Louis: The C.V. Mosby Company. 8ª ed. (1969). Duke-elder, S / revisat per David Abrams. "Duke-elder refracción teoría y práctica. Jims. Barcelona, 1985. 1ª ed. Dunaway D, Ian Berger. "Worldwide distribution of visual refractive errors and what to expect at a particular location”. (2003). Fox D. "Short-sightedness may be tied to refined diet. (2002). Frederick DR. "Myopia". (2002) . Garcia CA, Oréfice F, Nobre GF, Souza Dde B, Rocha ML, Vianna RN. "Prevalence of refractive errors in students in Northeastern Brazil". (2005). Garner LF, Kinnear RF, Klinger JD, McKellar MJ. "Prevalence of myopia in shcool children in Vanuatu". (2005). Grosvenor T. "Myopia in Melanesian school children in Vanuatu". (1988). Grosvenor T. "Primary Care Optometry". (2007). Guggenheim JA, Hill C, Yam TF. "Myopia, genetics, and ambient night-time lighting". (2003). Hammond CJ, Andrew T, Mark YT, Spector TD. "A susceptibility locus for myopia in the normal population is linked to the PAX6 gene region on chromosome 11: a genomewide scan of dizygotic twins. (2004). Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 50 Harb E, Thorn F, and Troilo D. "Characteristics of Accommodative Behavior During Sustained Reading in Emmetropes and Myopes". The New England College of Optometry. (2006). Jiang BC, Schatz S, Seger K."Myopic progression and dark focus variation in optometric students during the first academic year". (2005). Junghans BM, Crewther SG. "Little evidence for an epidemic of myopia in Australian primary school children over the last 30 years". (2005). Kempen JH, Mitchell P, Lee KE, Tielsch JM, Broman AT, Taylor HR, Ikram MK, Congdon NG, O'Colmain BJ. "The prevalence of refractive errors among adults in the United States, Western Europe, and Australia". (2004). Kleinstein RN, Jones LA, Hullett S. "Refractive error and ethnicity in children". (2003). Lin Z1, Vasudevan B, Jhanji V, Mao GY, Gao TY, Wang FH, Rong SS, Ciuffreda KJ, Liang YB. "Near work, outdoor activity, and their association with refractive error". Optom Vis Sci. (2014) Logan NS, Davies LN, Mallen EA, Gilmartin B. "Ametropia and ocular biometry in a U.K. university student population". (2005). Mallen EA, Gammoh Y, Al-Bdour M, Sayegh FN. "Refractive error and ocular biometry in Jordanian adults". (2005). Martin A. "Estudio Usuarios de Lentes de Contacto". Estudio nº 10.106. GfK Emer. (2011). Mavracanas TA, Mandalos A, Peios D. "Prevalence of myopia in a sample of Greek students". (2000). Megbelayin EO. "Barriers to uptake of prescribed refractive spectacles amongst Nigerian students". International Research Journal of Basic and Clinical Studies Vol. 1(5) pp. 71-77. (2013). Millodot M, Shneor E, Albou S, Atlani E, and Gordon-Shaag A. "Prevalence and Associated Factors of Keratoconus in Jerusalem: A Cross-sectional Study" Ophthalmic Epidemiology, 18(2), 91–97. (2011). Mohan M, Pakrasi S, Zutshi R. "Myopia in India". (1988). Montes-Micó R, Ferrer-Blasco T. "Distribution of refractive errors in Spain". (2000). Morgan I, Megaw P. "Using natural STOP growth signals to prevent excessive axial elongation and the development of myopia. . (2004). Morgan I, Rose K. "How genetic is school myopia?”. Prog Retin Eye Res 24 (1): 1-38. (2005). Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 51 Mutti, D. "Can we conquer myopia?". Review of Optometry. Optometric study Center. (2001). Mutti D. "Hereditary and Environmental Contributions to Emmetropization and Myopia". Optometry and Vision Science, VOL. 87, Nº. 4, PP. 255–259. (2010). Mutti D. "Review of Optometry". Optometric study Center. (2001). Mutti D, Mitchell GL, Moeschberger ML, Jones LA, Zadnik K. "Parental Myopia, Near Work, School Achievement, and Children's Refractive Error". (2002). National Research Council Commission. "Myopia: Prevalence and Progression". (1989). Puell MC. "Óptica fisiológica. El sistema óptico del ojo y la visión binocular." (2006). Quinn GE, Shin CH, Maguire MG, Stone RA. "Myopia and ambient lighting at night". (1999). Saw SM, Katz J, Schein OD, Chew SJ, Chan TK. "Epidemiology of myopia". (1996). Saw SM, Tong L, Chua WH, Chia KS, Koh D, Tan DT, Katz J. "Incidence and progression of myopia in Singaporean school children". (2005). Saw SM, Wu HM, Hong CY, Chua WH, Chia KS, Tan D. "Myopia and night lighting in children in Singapore". (2001). Schmid K. "Myopia Manual. An impartial documentation of all the reasons, therapies and recommendations". (2015). Schor C. "The influence of interactions between accommodation and convergence on the lag of accommodation." Ophthalmic Physiol Opt 19. (1999). Schultz N. “Generation specs: Stopping the short-sight epidemic". (2009). Sperduto RD, Seigel D, Roberts J, Rowland M. "Prevalence of myopia in the United States". (1983). Thorn F, Cruz AA, Machado AJ, Carvalho RA. "Refractive status of indigenous people in the northwestern Amazon region of Brasil". (2005). Verma A, Singh D. "Myopia, Phakic IOL". ( 2005). Wensor M, McCarty CA, Taylor HR. "Prevalence and risk factors of myopia in Victoria, Australia". (May 1999). Williams KM, Verhoeven VJM, Cumberland P, Bertelsen G, Wolfram C, Buitendijk GHS, Hofman A, Van Duijn CM, Vingerling JR, Kuijpers RWAM, Ho¨hn R, Mirshahi A, Khawaja AP, Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 52 Luben RN, Gran Erke M, von Hanno T, Mahroo O, Hogg R, Gieger C, Cougnard-Gre´goire A, Anastasopoulos E, Bron A, Dartigues JF, Korobelnik JF, Creuzot-Garcher C, Topouzis F, Delcourt C, Rahi J, Meitinger T, Fletcher A, Foster PJ, Pfeiffer N, Klaver CCW, Hammond CJ. "Prevalence of refractive error in Europe: the European Eye Epidemiology (E3) Consortium". (2014). Wolffsohn JS, Gilmartin B, Li RW, et al. "Nearwork-induced transient myopia in preadolescent Hong Kong Chinese. (2003). Wu HM, Seet B, Yap EP, Saw SM, Lim TH, Chia KS."Does education explain ethnic differences in myopia prevalence? A population-based study of young adult males in Singapore". (2001). Xu L., Li J, Cui T, et al. "Refractive error in urban and rural adult Chinese in Beijing. (2005). Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 53 7.- ANNEX Qüestionari utilitzat: Iniciales – 2 últimos nº del DNI: Cuestionario: 1. Fecha de Nacimiento (….../….../…..……) 2. Edad de tu madre: 3. Edad de tu padre: 4. Sexo: Masculino / Femenino 5. Domicilio: 6. Lugar de nacimiento (País, ciudad): 7. ¿Dónde vivías? (País, ciudad) Edad 8-12 ……………… Edad 13-17 ……………… Edad 18-21 ……………… 8. ¿En qué tipo de institución asististe durante la educación secundaria obligatoria E.S.O.? pública / privada / concertada / internado 9. ¿En qué tipo de institución asististe durante el bachillerato? pública / privada / concertada / internado 10. Entre las edades de 13 y 19 años, ¿Asististe algún esplai? Si / No En caso afirmativo, ¿Durante cuánto tiempo pasabas al aire libre? Menos de 5 horas semanales / Más de 5 horas semanales 11. Entre las edades de 13 y 19 años, ¿Tuviste algún hobby? Si / No En caso afirmativo, ¿Cuál fue tu hobby?..................... ¿Cuántas horas le dedicabas a la semana?.................... 12. ¿Presentas visión borrosa? Si / No En caso afirmativo, ¿Cuándo notaste signos de visión borrosa?........................ 13.¿Te han diagnosticado Queratocono? Si / No En caso afirmativo, ¿En qué ojo? Ojo derecho / Ojo izquierdo / Ambos ojos ¿Cuándo?...................... 14. ¿Llevas gafas? Si / No - Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 54 En caso afirmativo, ¿Cuándo? Siempre / solo visión lejana / solo visión cercana 15. ¿Llevas lentes de contacto? Si / No En caso afirmativo, ¿De qué tipo? Rígidas / Blandas / Otras 16. ¿Te has sometido a una cirugía corneal? Si / No En caso afirmativo, ¿En qué ojo? Ojo derecho / Ojo izquierdo / Ambos ojos 17.¿Te has sometido a una cirugía refractiva? Si / No En caso afirmativo, ¿De qué tipo? Miopía / Hipermetropía / Astigmatismo ¿De cuántas dioptrías y a qué edad ? ……….dioptrías y …………..años 18.¿Alguien de tu familia ha sido diagnosticado con Queratocono? Si / No En caso afirmativo, ¿Parentesco? Padres / Hermanos / Abuelos 19.¿Normalemente te frotas los ojos? Si / No Escala: Nunca – 1 2 3 4 5 – Muy a menudo 20. ¿Tienes algún problema de salud? Si / No En caso afirmativo, ¿Qué problema?.............................. 21.¿Te han diagnosticado diabetes? Si / No En caso afirmativo, ¿A qué edad fue diagnosticada?.................... ¿Qué tipo? Tipo I / Tipo II 22. ¿Tienes antecedentes familiares de diabetes? Si / No En caso afirmativo, ¿A qué edad fue diagnosticada?....................... ¿Cuál es el parentesco?.......................... 23. ¿Tienes o has tenido alguna vez ojo seco? Si /No Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 55 Escala: Nunca – 1 2 3 4 5 – Muy a menudo 24. ¿Tienes visión borrosa cuando llevas gafas o lentes de contacto? Si / No En caso afirmativo, ¿En qué ojo? Ojo derecho / Ojo izquierdo / Ambos ojos 25. ¿Sufres de diplopia (visión doble) cuando llevas gafas o lentes de contacto? Si / No 26. ¿Eres alergico? Si / No En caso afirmativo, responde: Polvo / Pelo de animal / Polen / Penicilina / Fiebre del heno / Otros…… 27. ¿Sufres de asma o eczema? Asma / Eczema / Ninguna 28. ¿Fumas? Si / No En caso afirmativo, ¿Cuántos cigarros fumas al día? 1-5 / 6-10 / 10-20 / más de 20 ¿A qué edad empezaste a fumar? ..... ................. 29. ¿A qué se dedica tu padre?............................ 30. ¿A qué se dedica tu madre?............................ 31. ¿Cuantas horas al día pasas al aire libre(fuera de casa)? 0-2 / 3-4 / 5-6 / más de 6 32. ¿Normalmente llevas gafas de sol cuando estás al aire libre? Si / No 33. ¿Cuantos años de educación tiene tu padre? 13 / 13 - 15 / 15- 20 / 20 o más Tiene titulo de: Bachillerato / Graduado o Diplomado / Master / Otros……. 34. ¿Cuantos años de educación tiene tu madre? 13 / 13 - 15 / 15- 20 / 20 o más Tiene título de: Bachillerato / Graduado o Diplomado / Master / Otros……. 35. Entre las edades 13 y 19 años, en un día soleado de verano, estando al aire libre durante al menos 15 minutos, ¿Con qué frecuencia …….. A. te cubrías con ropa? nunca, rara vez, a veces, a menudo, siempre B. llevabas una gorra? nunca, rara vez, a veces, a menudo, siempre C. utilizabas crema solar? nunca, rara vez, a veces, a menudo, siempre D. te sentabas en la sombra? nunca, rara vez, a veces, a menudo, siempre E. te exponías al sol entre las 10:00 y 16:00? nunca, rara vez, a veces, a menudo, siempre F. llevabas gafas de sol? Nunca, rara vez, a veces, a menudo, siempre. 36. ¿Cuántas horas al día pasas al aire libre durante un día normal de trabajo? 0-2 / 3-4 / 5-6 / 6 o más ¿Cuántas horas al día pasas al aire libre durante los fines de semana o días festivos? 0-2 / 3-4 / 5-6 / 6 o más 37.¿Con qué frecuencia pasas tiempo en la playa durante el verano? Nunca / rara vez / una vez al mes / una vez a la semana / más de una vez a la semana 38.¿Cuanto rato pasas expuesto al sol entre las 11.00 y las 15.00 en un día festivo de verano? <30 min / 30 min - 1 hora / 2-3 horas / >3 horas 39. Color de tus ojos: Negro / Marrón / Marrón-Negro / Verdes / Miel / Grises / Azules Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 56 Consentiment informat: CONSENTIMIENTO INFORMADO Estimado paciente, Estamos preparando dos Trabajos Final de Grado (TFG):“Prevalencia de defectos refractivos y Queratocono en una población de jóvenes universitarios en Cataluña”, en los que nos gustaría que usted participase. Instrucciones: Si decide participar, tendrá que rellenar este cuestionario y asistir a dos pruebas clínicas las cuales no implican riesgo alguno. En ellas evaluaremos la refracción y la superficie corneal. La evaluación será realizada por estudiantes de final de curso de Óptica y Optometría. Declaraciones y firmas: Sr/Sra…………………………………………………………………………….con…….. años de edad. Certifico que he leído y entendido la información precedente, y que todas mis dudas y preguntas han sido aclaradas. La decisión de participar en este estudio, es dado de forma voluntaria y los datos que se recogen en él, pueden ser difundidos en las áreas que se requieran, pero que mi identidad no será revelada. Por todo ello, doy mi consentimiento para participar en el estudio. Terrassa, a …..….. de ……….……….……. del 2014 Firma del paciente Firma del responsable del TFG (1) Firma del responsable del TFG(2) Director del TFG (1) Director del TFG (2) Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, año (2015). Todos los derechos reservados 57