Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació tèorica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic

TREBALL DE FI DE GRAU GRAU D’ENGINYERIA EN TECNOLOGIES INDUSTRIALS Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic Memòria Autor: Javier Izquierdo Cuerva Tutor: César Alberto Valderrama Angel Convocatòria: Curs 2015-2016. Segon quadrimestre Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat i l’energia atòmica. Aquesta força és la voluntat Albert Einstein Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 5 Índex 1 Introducció ............................................................................................................................ 9 2 Objectius ............................................................................................................................. 10 3 Mercat elèctric .................................................................................................................... 11 3.1 Història del mercat elèctric ......................................................................................... 11 3.2 El mercat de producció de l’electricitat ...................................................................... 12 3.2.1 El mercat diari ..................................................................................................... 13 3.2.2 El mercat intradiari .............................................................................................. 13 3.2.3 El mercat de serveis complementaris ................................................................. 13 3.3 Organismes de gestió del mercat de l’electricitat....................................................... 13 3.3.1 L’operador del mercat (OM) ............................................................................... 14 3.3.2 L’operador del sistema (OS) ................................................................................ 14 3.4 Agents del mercat elèctric........................................................................................... 14 3.5 Comercialitzadores i distribuïdores............................................................................. 16 3.6 Consumidors d’electricitat .......................................................................................... 17 3.6.1 Alta tensió ........................................................................................................... 18 3.6.2 Baixa tensió ......................................................................................................... 18 3.7 Preu de l’electricitat .................................................................................................... 19 3.7.1 Energia pròpiament com a matèria primera ....................................................... 19 3.7.2 Serveis complementaris ...................................................................................... 19 3.7.3 Pagaments per Capacitat .................................................................................... 20 3.7.4 Pèrdues implícites ............................................................................................... 20 3.7.5 Cost dels Desviaments......................................................................................... 20 3.7.6 Primes de risc ...................................................................................................... 20 3.7.7 Marge comercial .................................................................................................. 20 3.7.8 Tarifes d’Accés de Tercers a la Xarxa .................................................................. 21 3.7.9 Taxa municipal ..................................................................................................... 21 3.7.10 Impost elèctric ..................................................................................................... 21 3.7.11 Lloguer de comptador ......................................................................................... 21 3.7.12 IVA ....................................................................................................................... 21 4 Compra col·laborativa d’electricitat .................................................................................... 22 4.1 Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya .......................................................... 22 4.1.1 Entitats consorciades .......................................................................................... 22 4.2 Beneficis de la compra col·laborativa ......................................................................... 23 Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 6 4.3 Millora del procés: Eina de càlcul de factures ............................................................. 24 4.4 Com s’afronta el problema actualment? .................................................................... 24 4.4.1 Quines solucions existeixen? ............................................................................... 24 4.5 Valor afegit de l’eina ................................................................................................... 25 5 Desenvolupament de l’eina ................................................................................................ 26 5.1 Metodologia del desenvolupament ............................................................................ 26 5.2 Bases de dades: Big Data ............................................................................................. 26 5.3 Contextualització de l’eina a la facturació elèctrica .................................................... 28 5.3.1 Tarifes .................................................................................................................. 28 5.3.2 Períodes ............................................................................................................... 29 5.3.3 CUPS .................................................................................................................... 31 5.4 Obtenció de dades ...................................................................................................... 32 5.4.1 Dades de mercat ................................................................................................. 32 5.4.2 Dades regulades .................................................................................................. 33 5.4.3 Corba horària de consum .................................................................................... 33 5.5 Fórmules dels preus .................................................................................................... 34 5.6 Usuaris de l’eina .......................................................................................................... 36 6 Eina per al càlcul teòric de la facturació d’electricitat ........................................................ 37 6.1 Estructura de l’eina ..................................................................................................... 37 6.2 Arxiu BASE ................................................................................................................... 39 6.3 Arxiu Generador Dades Mercat .................................................................................. 41 6.4 Plantilles del càlcul de factures ................................................................................... 43 6.4.1 Plantilles del lot 1 i del lot 2 ................................................................................ 43 6.4.2 Plantilla Lot 3 ....................................................................................................... 48 6.5 Generador Plantilles .................................................................................................... 49 7 Ús de l’eina .......................................................................................................................... 51 7.1 Instruccions d’ús .......................................................................................................... 51 7.2 Actuació davant la detecció de factures errònies ....................................................... 52 7.3 Actuació davant de modificacions .............................................................................. 53 7.3.1 Modificacions de Dades Regulades ..................................................................... 53 7.3.2 Modificacions de la comercialitzadora ................................................................ 53 7.3.3 Modificacions de dades base .............................................................................. 54 7.4 Arxius actualitzadors ................................................................................................... 54 7.5 Distribució de l’eina als usuaris ................................................................................... 55 8 Resultats .............................................................................................................................. 57 Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 7 8.1 Validació de l’eina: anàlisi d’un cas real ...................................................................... 57 8.2 Beneficis ...................................................................................................................... 59 8.3 Impacte mediambiental .............................................................................................. 59 8.4 Pressupost del projecte ............................................................................................... 60 9 Conclusions ......................................................................................................................... 61 10 Bibliografia i referències.................................................................................................. 62 Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 9 1 Introducció En l’entorn d’una empresa on una de les activitats que es fan és la compra col·laborativa d’energia i utilitats per a diverses entitats com universitats i centres de recerca, és molt important, per poder fer bé la feina, comptar amb eines que permetin treballar de forma acurada, precisa i detallada i que, alhora, atorguin a les persones que les utilitzen uns coneixements més profunds sobre el funcionament del mercat de l’energia, tan volàtil i complex, que requereix un seguiment continu per poder tenir una bona capacitat d’anticipació i resposta. Amb aquest Treball de Fi de Grau s’han elaborat un conjunt d’eines que permeten el càlcul de la facturació teòrica d’electricitat, amb l’objectiu directe de tenir un control exhaustiu de les factures d’electricitat que s’emeten, i que és molt freqüent que continguin errors. L’objectiu a llarg termini per part de l’empresa a través d’aquest control és aconseguir reduir el preu al qual es compra l’electricitat per totes les entitats que agrupen -tant públiques com privades, la majoria de Catalunya i alguna de Madrid- i amb aquesta eina ho poden fer perquè els hi dóna més domini sobre el mercat i fa que estiguin en una posició de més fortalesa davant les empreses comercialitzadores. El projecte combina dos camps molt extensos com són l’energia (realment, la seva part econòmica) i la programació. A partir d’un programa informàtic fet des de zero, permet tenir control sobre les factures -que poden arribar a ser de milers d’euros- i evitar haver de pagar més per errors de les empreses que les gestionen. Del sector elèctric, es tracten tant tarifes d’alta com de baixa tensió, per la qual cosa l’estudi del context elèctric ha de ser complert. La motivació personal per realitzar aquest treball, més enllà dels interessos purament econòmics de reduir despeses, és que es tracta d’un cas basat en una situació real i acabarà desembocant en resultats dels que es beneficiaran les universitats, ergo els seus estudiants i treballadors. A més, el fet de poder ampliar els coneixements sobre el convuls mercat elèctric, tenint en compte que la vessant que més m’interessa per al meu futur professional és el món de les energies, ha estat un plus de motivació per afrontar el projecte. Per dur a terme el projecte, s’ha realitzat una estada de 5 mesos a l’empresa, dels quals els primers s’han dedicat a una formació generalista en l’àmbit de la compra col·laborativa d’energia i als següents s’ha estat realitzant l’eina, estant en contacte en tot moment amb les persones del departament de Compres Conjuntes, que al cap i a la fi seran qui l’utilitzaran. Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 16 - Oficina del Canvi de Subministrador: Aquesta oficina és responsable de supervisar que els processos de canvi de subministrador d’electricitat als que té dret qualsevol consumidor, es realitzin de forma transparent, objectiva i independent. 3.5 Comercialitzadores i distribuïdores És comú denominar als dos tipus d’empresa responsables de que l’electricitat arribi al seu destí (empresa, casa... o universitat, en el cas d’aquest projecte) amb un mateix nom, poc concret, com pot ser “companyia de la llum” o “elèctriques”. Es tracta però, d’un error que no per estar estès, deixa de ser important. Al sector elèctric existeixen dos tipus d’empreses amb activitats diferenciades: les comercialitzadores i les distribuïdores. I si la confusió entre elles és tan comú és perquè a Espanya totes les grans empreses del sector tenen una divisió de comercialitzadora i una altra de distribuïdora, amb noms idèntics per al consumidor comú. Les distribuïdores són les companyies que posseeixen les infraestructures per les quals arriba la llum en baixa tensió a una zona determinada. Són propietàries i responsables de la xarxa elèctrica i també posseeixen els comptadors (els quals lloguen als usuaris). Les responsabilitats de les distribuïdores són: - Mantenir les xarxes de mitja i baixa tensió - Garantir la qualitat del subministrament elèctric - Solucionar averies a la xarxa - Manteniment dels equips de mesura que estiguin en règim de lloguer - Realitzar la lectura dels comptadors i facilitar-la a les comercialitzadores de cada usuari elèctric - Fer efectives les altes i les baixes de subministraments, canvis de titular i canvis de potència o tarifa a petició del client (qui ho sol·licita a la comercialitzadora, essent aquesta qui ho sol·licita a la distribuïdora La companyia distribuïdora no és pot escollir: és la que correspon a cada zona. La gran majoria de la xarxa elèctrica a Espanya està coberta per les divisions de distribució de les 5 grans (Endesa Distribución, Iberdrola Distribución, Gas Natural Distribución, EON Distribución i EDP Distribución), tot i que també existeixen distribuïdores independents. Per altra banda hi ha les comercialitzadores. Aquestes companyies són les que sí poden ser escollides per l’usuari. Són les que donen el servei, fent arribar l’electricitat al seu destí - mitjançant la xarxa que és propietat de la distribuïdora de la zona corresponent-, i són les que et facturen aquest servei. Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 17 La comercialitzadora s’encarrega de: - Comprar l’electricitat al mercat majorista - Proporcionar el subministrament elèctric als clients finals mitjançant la xarxa de la distribuïdora de la zona - Facturar el servei mitjançant les lectures que li envia la distribuïdora de cada client - En el cas del Mercat Lliure, fixa les tarifes elèctriques Hi ha dos tipus de comercialitzadores, les de Referència i les de Mercat Lliure. Les més conegudes són les de Referència (anys enrere es coneixien com a Últim Recurs, per ser les úniques que oferien la ja desapareguda -com a tarifa per a contractar- Tarifa d’Últim Recurs, TUR) pertanyen a l’anomenat Mercat Regulat, els preus del qual regula el govern i actualment ofereixen el PVPC (Precio Voluntario al Pequeño Consumidor), un preu variable que depèn de la oferta i la demanda. Són les comercialitzadores de les 5 grans -ja mencionades. Les comercialitzadores de Mercat Lliure (n’hi ha que pertanyen a les 5 grans i també n’hi ha que són totalment independents) fixen els seus propis preus, això sí, tenint en compte el preu del mercat i aplicant determinats costs regulats que determina el govern. Són les que ofereixen preus fixes, tarifes planes En el cas d’aquest projecte, hi ha més proximitat amb les comercialitzadores que amb les distribuïdores, perquè són les que facturen el servei i per tant les que emeten les factures, que són l’objecte d’estudi. I concretament, amb les comercialitzadores de Mercat Lliure, doncs són amb les que es negocien els grans contractes i al preu li poden donar el valor que considerin oportú (en funció del mercat, el brent...) 3.6 Consumidors d’electricitat Un cop definits els principals agents que intervenen al sistema elèctric, cal distingir entre els tipus de consumidors que existeixen, per comprendre a quines tarifes elèctriques poden accedir, i en funció d’això analitzar com interactuen els diferents agents en cada escenari. El tipus de consumidor està estretament relacionat amb la tensió a la que estan connectats: poden estar connectats a alta (> 1000 V) o baixa tensió (< 1000 V), la qual cosa està directament relacionada amb el volum de consum elèctric dels punts de subministrament. Després, dintre d’aquestes dues modalitats, es poden contractar diverses tarifes que depenen de la potència (Watts) que cadascú necessita contractar. Aquestes tarifes d’accés a l’electricitat consisteixen en una classificació dels subministraments elèctrics per llars, negocis i indústries, atenent als seus nivells de tensió, potència contractada i característiques dels consum horaris. Totes aquestes tarifes es composen d’un terme de potència contractada i d’un terme d’energia activa o consum. Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 18 En el cas d’aquest projecte es dóna servei tant a casos d’alta com de baixa tensió i les eines que s’elaboren serveixen per ambdós casos, però essent molt més complexes les d’alta tensió, com es veurà als següents punts del projecte. 3.6.1 Alta tensió L’alta tensió s’utilitza per al transport d’electricitat entre llargues distàncies, des de les centrals de generació fins als nuclis urbans i també per a la distribució un cop s’apropa als punts de consum. Sota el terme d’alta tensió s’engloba qualsevol nivell de voltatge superior a 1000 V. A les xarxes de distribució usualment s’utilitzen valors d’uns 20-30 kV i a les xarxes de transport sobre els 130-220 kV. Poden haver-hi dues casuístiques que facin que s’estigui connectat a una xarxa d’alta tensió: o bé que la demanda d’electricitat sigui molt gran, o bé que per un determinat emplaçament l’única xarxa disponible sigui d’alta tensió. Segurament en ambdós casos s’ha de comptar després amb una conjunt de transformadors propis per reduir el voltatge a determinats usos. Si s’està connectat a alta tensió (> 1 kV), tan sols es podrà contractar el subministrament elèctric a través de la modalitat de mercat lliure, en el que el preu de l’energia es negocia directament entre l’usuari i la comercialitzadora. 3.6.2 Baixa tensió Des de l’1 de juliol de 2009 si s’està connectat a baixa tensió (< 1kV) amb una potència inferior o igual a 10 kW (la gran majoria de consumidors domèstics es troben en aquesta situació), es pot obtenir el subministrament elèctric per dues vies. 1) Mitjançant el PVPC (Precio Voluntario al Pequeño Consumidor): el contracte de subministrament del PVPC es pot realitzar amb qualsevol comercialitzadora acreditada, i els seus preus venen determinats per la Tarifa d’Últim recurs, la qual és regulada i establerta periòdicament pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. El preu és regulat pel govern cada 3 mesos, establint un preu “sostre” a les comercialitzadores. 2) Mitjançant contractes de subministrament lliure: les tarifes de mercat lliure permeten al consumidor contractar amb qualsevol comercialitzadora. El preu de l’energia es negocia en aquest cas, directament entre l’usuari i la comercialitzadora. En cas d’estar connectat a una tensió baixa (<1000 V) amb una potència contractada superior a 10 kW, d’igual forma que si s’està connectat a alta tensió, tan sols es podrà contractar el subministrament elèctric a través de la modalitat de mercat lliure. Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 19 3.7 Preu de l’electricitat Diu una dita sobre el sector elèctric que “si t’expliquen el funcionament del sector i ho entens, és que te l’han explicat malament”, amb el que queda constància de la complexitat de l’assumpte. A l’hora d’entendre la composició del preu que s’acaba pagant pel consum elèctric, i de cadascun dels components que el formen, es manifesta aquesta complexitat, però si realment es vol tenir la capacitat d’estar en una posició forta davant les comercialitzadores a l’hora de negociar el preu, s’han de conèixer amb detall les característiques del preu. A continuació es detalla la composició del preu de l’electricitat. 3.7.1 Energia pròpiament com a matèria primera L’energia elèctrica com a matèria primera es pot comprar a OMIE o a OMIP. Comprar al primer, a OMIE, vol dir estar indexat al Pool Elèctric i pagar un preu de l’electricitat variable i horari, ja que es tracta d’un mercat diari pertanyent al OMEL, vist amb anterioritat. En canvi, aquells consumidors que compren l’electricitat a preu fixe, ho fan a OMIP, que és la referència dels mercats financers de futur (OTC). Mentre que en el mercat OMIE el consumidor compra la seva electricitat de manera transparent al mercat, al mercat de futurs OMIP, no es té aquesta transparència. Però per altra banda, comprar a OMIP t’assegura saber el preu que hauràs de pagar durant un període determinat, sense riscos -que podrien acabar sent tant positius com negatius- en el preu. L’energia pròpiament com a matèria primera es paga a través del que les comercialitzadores anomenen Preu del Mercat Diari, per OMIP, i Preu de l’electricitat per Tancament/Clic, per OMIP. Ambdós fan referència al producte dels kWh consumits en un període determinat, pel preu d’aquest kWh. 3.7.2 Serveis complementaris Els serveis complementaris del preu de l’energia són serveis necessaris per assegurar el subministrament d’energia en les condicions de seguretat, qualitat i fiabilitat necessàries. Els gestiona l’Operador de Sistema (REE). Inclouen: - Regulació primària - Regulació secundària - Regulació terciària - Control de tensió de la xarxa de transport o Restriccions tècniques o Processos de l’Operador de Sistema - Interrompibilitat Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 20 3.7.3 Pagaments per Capacitat Els Pagaments per Capacitat són els pagaments regulats pel BOE 1 destinats a garantir que existeix potència disponible suficient per la cobertura del subministrament d’energia elèctrica a tots els consumidors. Estan fets per assegurar que existeixi potència disponible suficient a mitjà i llarg termini per a la cobertura del subministrament d’energia elèctrica en tots els nodes de la xarxa. Els seus preus depenen del Període en que es consumeix. No es pot actuar sobre ell negociant amb cap agent del mercat, però al dependre del Període en que es consumeixi, sí que es pot intentar optimitzar consumint a unes franges horàries determinades. 3.7.4 Pèrdues implícites Les pèrdues són un cost regulat pel BOE per l’energia total perduda a les xarxes de transport i distribució, mesurada com la diferencia entre la demanda en barres de central de Generació (on es genera l’electricitat) i la demanda en el punt d’entrega de subministrament. Es tracta d’un percentatge sobre el preu horari del mercat diari, depenent del Període en que es consumeixi. No es pot, per tant, actuar sobre ell negociant amb cap agent del mercat, però al dependre del Període en que es consumeixi, sí que es pot intentar optimitzar consumint a unes franges horàries determinades. 3.7.5 Cost dels Desviaments Cost que sorgeix per la diferència entre la previsió de consum entregada al Sistema i el que realment es va registrar com a consum efectiu. Algunes comercialitzadores assumeixen aquests costs i d’altres els recuperen facturant-los al client. 3.7.6 Primes de risc Ja s’estigui comprant electricitat indexada a OMIE o a preu fix (OMIP), les comercialitzadores inclouen primes de risc en els seus preus que repercuteixen al consumidor al preu final del kWh. 3.7.7 Marge comercial Costos d’operació, gestió i benefici comercial propi de cada comercialitzadora. Cobreix les garanties depositades i els costs implícits que comporta que el consumidor final accedeixi als mercats majoristes. Sí es pot actuar sobre ell negociant amb les comercialitzadores i aprofitantse de la liberalització del mercat elèctric i de la competència enter comercialitzadores. 1 Butlletí Oficial de l’Estat: és el diari oficial de l’estat Espanyol dedicat a la publicació de determinades lleis, disposicions i actes d’inserció obligatòria Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 21 3.7.8 Tarifes d’Accés de Tercers a la Xarxa Són els peatges elèctrics. Són una part molt important del preu de l’electricitat. Els determina el govern a través del Ministeri d’Indústria (MINETUR), per la qual cosa és un cost que es publica als BOEs. Se’ls anomena peatges perquè constitueixen el pagament a les distribuïdores d’electricitat pel dret a la utilització de les seves xarxes de distribució elèctrica. Els seus valors depenen del Període en que es consumeixi. No es pot actuar sobre ell negociant amb cap agent del mercat, però al dependre del Període en que es consumeixi, sí que es pot intentar optimitzar consumint a unes franges horàries determinades. 3.7.9 Taxa municipal És un preu regulat pel BOE que equival a l’1,5% sobre el total dels imports anteriorment mencionats. No es pot actuar sobre ell negociant amb cap agent del mercat. 3.7.10 Impost elèctric És un preu regulat pel BOE que equival al 5,21% sobre el total dels imports anteriorment mencionats. El cobra el govern i va destinat a ajudes per a la mineria del carbó. No es pot actuar sobre ell negociant amb cap agent del mercat. 3.7.11 Lloguer de comptador És un cost que cobra la distribuïdora a través del nostre equip comptador de kWh. També es pot donar el cas que l’usuari tingui el comptador en propietat. 3.7.12 IVA Ara mateix, representa el 21% de la suma de tots els costos anteriors, els imports del qual van a parar a les arques de l’Estat. Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 22 4 Compra col·laborativa d’electricitat 4.1 Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya Aquest projecte es realitza en l’entorn del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, conegut per les sigles de CSUC. És un consorci depenent de la Generalitat de Catalunya -per tant, del sector públicque es dedica a compartir i mancomunar serveis acadèmics, científics i de gestió de les entitats consorciades, per aconseguir millorar-ne l’eficàcia i l’eficiència potenciant les sinergies i les economies d’escala. Més concretament, per aquest projecte es treballa al Departament de Compres Conjuntes del CSUC, dedicat exclusivament a la compra col·laborativa d’energia i utilitats (electricitat, gas, serveis de neteja, productes químics). Per compra col·laborativa s’entén el fet d’agrupar-se -o, millor dit, consorciar-se - una sèrie d’entitats que compleixen uns requisits determinats (polítics, tècnics, uns consum mínims, etc.) i presentar-se al mercat de forma conjunta, tot obtenint una major força davant les empreses comercialitzadores, que acabarà repercutint en una reducció dels preus aconseguits, de la qual cosa totes les entitats en sortiran beneficiades, i aconseguint alhora, una centralització de la gestió energètica, amb tots els beneficis que això comporta en quant a dedicació i coneixement. A la compra d’electricitat, que és en el que es centra aquest projecte, el CSUC s’hi dedica des del 2013 i els resultats que han anat sent gradualment millors i realment òptims si es comparen amb altres entitats del panorama nacional que es dediquen a la mateixa activitat, i també amb altres entitats amb uns volums de consum semblants. 4.1.1 Entitats consorciades Les entitats que formen part d’aquests consorci i per a les quals es compra electricitat de forma conjunta són les següents. Totes elles són de l’àmbit de l’educació: universitats, parcs de recerca, col·legis majors, fundacions pertanyents a centres docents. - Barcelona Supercomputing Center - Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona - Centre de Recerca en Agrigenòmica - CSUC - Escola Superior de Comerç Internacional - Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació - Fundació UAB - Fundació UOB - Institut de Ciències Fotòniques - Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària - Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 23 - Parc Mediterrani de la Tecnologia - Parc Recerca UAB - Universitat Autònoma de Barcelona - Universitat de Barcelona - Col·legi Major St. Jordi - Col·legi Major St. R. Penyafort - Institut de Formació Continua UB - Parc Científic de Barcelona - Universitat Complutense de Madrid - Universitat de Girona - Universitat de Lleida - Universitat Politècnica de Catalunya - Universitat Pompeu Fabra - Universitat Ramon Llull - URL Institut Químic de Sarrià - Universitat Rovira i Virgili Cal remarcar que als inicis de la compra d’electricitat, el nombre d’entitats era força menor i eren totes catalanes, però el fet d’aconseguir preus tan competitius en aquests anys ha donat lloc a que s’anessin afegint algunes més i que, per exemple, la major universitat d’Espanya, la Universidad Complutense de Madrid també formi part ara mateix del consorci. 4.2 Beneficis de la compra col·laborativa Amb l’agrupació d’aquest gran nombre d’entitats s’aconsegueix tenir un volum de compra molt gran, de l’ordre de centenars de GWh anuals, que dista molt dels que podria tenir una única entitat presentant-se per si sola al mercat elèctric. Amb més concreció, els valors amb els que treballa el CSUC (són dades públiques i es poden veure a la pàgina web del Perfil del Contractant de la Generalitat de Catalunya 2 ) són uns 250 GWh/any a alta tensió i uns 22 GWh/any a baixa tensió. Amb això s’aconsegueix tenir una postura forta i d’estabilitat en front les comercialitzadores, que es veuen obligades a cedir i ser menys exigents amb els clients -a costa de reduir els seus beneficis-, i desembocant en uns millors preus per a totes les entitats. Per això, realment, és important aquesta tasca de la compra col·laborativa. 2 www.contractaciopublica.gencat.cat Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 24 4.3 Millora del procés: Eina de càlcul de factures Però no tan sols pel fet d’agrupar-se i comprar de forma conjunta s’obtenen uns millors preus. Per ser verdaderament forts al mercat, cal alguna cosa més. Gran part del valor afegit de la compra col·laborativa, en realitat, recau en la centralització de la gestió energètica que comporta que un nombre reduït de persones -en aquest cas, del CSUC- es dediquin exclusivament a aquest assumpte amb la qual cosa els seus coneixements s’incrementen i tenen millors aptituds per saber quan, on i com poder exprimir el mercat. L’eina que es desenvolupa amb aquest projecte és un exemple clar del nivell de detallisme i precisió amb el que es pretén treballar i que permetrà a la llarga ser encara més potents enfront del mercat elèctric. L’objectiu de l’eina, com ja s’ha comentat al segon punt del projecte, és tenir un control total sobre les factures -fins al nivell dels cèntims-, que arriben a ser de milers i milers d’euros, i evitar que errors de les companyies comercialitzadores provoquin que s’hagin de pagar uns costos que no correspondria pagar i que són molt més habituals del que es pot arribar a pensar. Aquesta eina comportarà assegurar-se’n de que tot allò que es paga és el que correspon i amb ella es farà saber a les comercialitzadores que es té un gran domini sobre la facturació, i no s’està disposat a assumir els seus errors. 4.4 Com s’afronta el problema actualment? A l’actualitat, no s’està fent un seguiment exhaustiu de totes les factures per causa de la falta d’una eina que ho permeti fer de forma ràpida i segura. És aquest el motiu de ser d’aquest projecte. Davant la problemàtica de la revisió de factures, ara mateix s’opera de la següent manera: amb un programa d’excel lent i on les dades, que en són moltes, s’han de carregar pràcticament de forma manual, es comproven algunes factures de cada mes per comprovar si hi ha algun error en algun dels molts components que formen el preu final. És un procés poc òptim en quant al temps que s’inverteix, i el fet d’haver observat que els errors són massa comuns, han fet adonarse’n que és necessària una eina ràpida i eficaç per dur a terme aquestes tasques. A més és important que l’eina es pugui fer servir tant per part del CSUC com pels responsables de les entitats consorciades perquè puguin revisar personalment totes les factures, de tots els seus punts de subministrament, que poden arribar a ser desenes (inclús centenars a baixa tensió). 4.4.1 Quines solucions existeixen? Per obtenir una eina amb aquestes característiques, des de l’empresa s’han rebut ofertes de softwares de diverses companyies del sector -com Schneider Electric, o diverses consultores energètiquesque realitzen aquesta tasca de revisió de factures, però per falta de transparència i traçabilitat -molt perseguides des del CSUC-, ja que no mostren els passos que segueixen ni els Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 25 càlculs que fan per arribar als components finals del preu, així com pels elevats preus dels sistemes, no s’han considerat idònies. Cal fer èmfasi en el fet que el nombre de consultores especialitzades en energia (més en electricitat que en gas, que és un sector més rígid) està augmentant considerablement 3 als darrers anys, sobretot des de la liberalització del mercat de l’electricitat, i moltes d’aquestes empreses ofereixen aquest servei de revisió de factures. Un dels inconvenients, però, d’aquest servei és el fet de què a part de comprar l’eina, s’ha de contractar un servei de manteniment continu perquè en cas que hi hagi algun canvi per part d’algun agent del mercat, aquesta eina s’ha d’actualitzar. 4.5 Valor afegit de l’eina A la llarga, aquesta eina dotarà a les persones que la utilitzin amb freqüència d’uns coneixements sobre els diferents components que donen lloc al preu final del preu de l’electricitat (el significat de cadascun, quin són inamovibles i sobre quins es pot treballar per intentar reduir-los, etc.) que seran igual d’útils que el fet de fer mensualment la revisió de els factures i recuperar els errors que continguin. Aquesta, és també una vessant important de l’eina i un dels motius pels quals es fa. 3 http://www.ingenieros.es/noticias/ver/aumento-de-industrias-y-consultoras-en-sector-energetico/993 Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 32 amb menys punts de subministrament sí que ho podria ser, però s’ha preferit generalitzar i fer un arxiu per cada punt. Amb això també es guanya pulcritud i s’eviten confusions. I els CUPS, què són? Els CUPS són el codis identificadors de cada punt de subministrament. De fet, les sigles volen dir Codi Universal del Punt de Subministrament. Col·loquialment, són com el seu “DNI”. Es tracta d’uns codis únics que a Espanya comencen per “ES” i que identifiquen un punt receptor d’abastiment de tota la xarxa elèctrica. Tenen entre 20 i 22 caràcters, combinació de números i lletres majúscules, i totes les factures que emeten les comercialitzadores porten indicat el CUPS al que fan referència. L’eina fa servir els CUPS com a codi identificador de cada arxiu. Compta amb una casella informativa d’on s’informa del CUPS per fer diferència entre arxius, i hi ha d’haver-hi, per tant, una arxiu de l’eina per cada CUPS. 5.4 Obtenció de dades Per calcular els diversos components del preu, l’eina ho fa a partir de tres grans blocs d’informació. Per una banda, el que d’ara en endavant anomenarem Dades de Mercat, per l’altre, la Dades Regulades, i per últim, la Corba Horària de Consum -més enllà dels preus del contracte. Fent operacions entre les dades d’aquests tres grans blocs, és possible, a grans trets, el càlcul de les factures. 5.4.1 Dades de mercat Són dades horàries que es descarreguen de la web de la REE (Red Eléctrica Española 5 ) i que fan referència a diferents elements del Mercat i del Sistema que acaben sent partícips del preu final de l’electricitat. Fan tots ells referència als Serveis Complementaris del punt 3.7.2 d’aquest document. Es tracta de (tots en €/MWh): - Preu mitjà diari del mercat - Restriccions PBF - Restriccions Temps Real - Reserva de potència addicional - Banda secundària - Cost de desviaments - Saldo de desviaments - Saldo PO - Errada de nominació - Interrompibilitat A la web de la REE aquestes dades es troben en diferents versions en funció del temps que faci que estan penjades. Les comercialitzadores fan servir les dades en “C2”, les quals estan penjades 5 www.esios.ree.es/es/analisis Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 33 a aquesta pàgina web durant 3 meses (és a dir, dels tres mesos anteriors a l’actual) i són, per tant, les que aquesta eina utilitza. Per a la descàrrega automatitzada cada mes d’aquest tipus de dades, s’ha comptat a l’empresa amb el suport dels informàtics que han desenvolupat un programa que a través de les Tareas de Windows, descarrega tots els arxius que fan falta el dia 15 de cada mes, i els guarda al lloc desitjat amb un nom determinat. L’eina el que fa és tractar-los a partir d’aquí. 5.4.2 Dades regulades Es tracta de costos regulats per l’administració pública (el MINETUR), els valors dels quals són en funció dels períodes, i que es modifiquen cada cop que aquesta administració així ho decideix. Es troben als BOE 6 i són els següents: - Pèrdues estàndard - Coeficient K de pèrdues (tan sols s’utilitza per la tarifa 3.1A) - Pagaments per capacitat - Pagaments d’Operador de Sistema - Pagaments d’Operador de Mercat - ATR Energia - ATR Potència - Impost elèctric - Taxa municipal - IVA 5.4.3 Corba horària de consum Existeix una corba horària de consum per cada punt de subministrament i per cada mes, que consisteix en el recopilatori dels consums que cada usuari fa, en kWh, hora per hora. A les tarifes de baixa tensió, no existeixen aquestes corbes perquè les mesures de consum no són telemesures horàries sinó que la distribuïdora s’encarrega de prendre les dades corresponents. Com es veurà al següent punt, aquest és el motiu principal pel qual els arxius de l’eina de les tarifes d’alta tensió són força més complexos que els de baixa tensió. Es tracta d’uns arxius que els propis usuaris reben de la comercialitzadora -o bé els poden descarregar de la pàgina webque tenen un format determinat, el qual varia en funció de la comercialitzadora. L’eina ha de ser capaç de tractar l’arxiu, tingui el format que tingui, i extreure’n tan sols la informació necessària, que són els consums horaris. 6 Als BOEs corresponents als que es pot trobar cada informació, es troben a l’arxiu BASE de l’eina, al qual hi té accés tan sols l’empresa, i que els haurà de canviar quan els hi arribi el butlletí informatiu que així ho anunciï, de la forma explicada al mateix document Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 34 Figura 6. Exemple de corba horària de consum En aquesta Figura 6 es pot veure un exemple d’una corba de consum on queda clar que hi ha unes hores on el consum és molt alt (fan referència al dia) i unes on és molt baix (la nit). 5.5 Fórmules dels preus Les fórmules finals amb les que es calculen els preus a pagar a les factures, són elaborades pel CSUC i es troben als plecs de licitació de l’empresa, que com ja s’ha comentat amb anterioritat, es troben al Perfil del Contractant de la Generalitat de Catalunya, ergo són públiques. L’art realment d’aquesta eina és tenir la capacitat de calcular tots i cadascun dels components que el composen, per separat, tal i com apareixen a les factures que emeten les comercialitzadores. Els preus -segons el que dicten aquests plecspoden ser preu a OMIE o preu a OMIP, que volen dir: - Preu OMIE: preu variable indexat al mercat diari. Consisteix a anar pagant el preu del mercat diari i ser conseqüent amb les pujades i baixades que aquest pot tenir, en funció de decisions polítiques, el preu del bren... - Preu OMIP: preu a tancaments. També se li diu “preu clicat”, que fa referència a l’expressió de prémer (“clicar”) el seu tancament. Es tracta d’un preu fix (que és constant durant un trimestre) que té el valor del preu acordat al moment del tancament. La importància d’estudiar bé el mercat i saber quan tancar -com si de la borsa es tractés- és cabdal perquè seguir aquesta estratègia acabi sent un encert. Per als lots 1 i 2 (alta tensió) les fórmules dels preus OMIE i OMIP són les següents: Equació 1. Fórmula del preu OMIE. Font: plec de licitació del CSUC On, - Dp = Consum del període p, en percentatge sobre el consum total del lot. - OMIEp = Preu del Mercat Diari OMIE per període. - PagCapacitatp = pagaments per capacitat, per període - PagOMiOSp = pagaments Operador del Mercat i Operador del Sistema, per període Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 35 - MgOMIE = marge corresponent al cost de la gestió del contracte vinculat a OMIE, base de l’oferta del licitador - Kp = Taxa municipal per període (1,5%) - ProcOSp = processos OS per període - RRTTp = restriccions tècniques per període - Intp = interrompibilitat, per període “p” Equació 2. Fórmula del preu OMIP. Font: plec de licitació del CSUC On, - Dp = Consum del període p, en percentatge sobre el consum total del lot. - OMIP Qx = preu tancat amb el comercialitzador per al període Qx, segons el procediment de tancament especificat en el present plec. Qx pot ser Q1, Q2, Q3 o Q4 o Yr (trimestres o anys sencers) - Ap = coeficient multiplicador per període “p”, base de l’oferta del licitador. Inclou apuntament corregit a pèrdues i taxa municipal. Pot incloure costos financers - Bp = coeficient additiu per període en €/MWh, base de l’oferta del licitador, on s’inclouran els següents conceptes: o Serveis d’ajust del sistema o Pagaments per capacitat o Pagaments a l’Operador del Mercat i a l’Operador del Sistema o Pèrdues o Taxa municipal o Marge de comercialització o Costos de tancament o Despeses derivades dels desviaments propis de cada subministrament (despeses derivades de la diferència entre el consum d’energia previst per un dia concret per cada subministrament i la realment consumida). o Pot incloure costos financers o altres costos Cap d’aquestes dues fórmules inclouen els peatges d’energia (ATR) ni els impostos. Per al lot 3 de baixa tensió el preu és diferent per a cada tarifa, i la seva composició és més simple que als d’alta. Per això no es considera oportú que quedin reflectits aquí degut a la seva senzillesa. Es poden consultar als arxius de Plantilles del Lot 3. Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 36 5.6 Usuaris de l’eina Aquesta eina serà utilitzada tant pel personal del CSUC, per fer comprovacions d’algunes de les factures més significatives de cada tarifa, com pels responsables de les entitats consorciades, per comprovar una, unes quantes, o totes -al seu parerles factures de tots els seus punts de subministrament. Els primers, han conviscut amb la construcció de l’eina i a l’haver estat en contacte amb ella el seu ús els hi resultarà senzill. Els segons, en canvi, quan la vegin per primera vegada no tindran cap noció sobre el seu funcionament. A l’hora d’elaborar l’eina s’ha de tenir en compte aquest fet, i facilitar les coses tant com sigui possible. També s’ha d’assegurar que tingui una rapidesa i una utilitat que provoqui que els usuaris sentin mentre l’utilitzen que estan, com a mínim, estalviant diners. Un dels objectius que es comenten al punt 2 del treball és la necessitat de que l’ús de l’eina quedi molt clar i molt ben explicat, alhora que sigui molt visual i no trigui gaire temps en fer les operacions. S’ha d’obtenir una interfície predictiva i que permeti la fàcil interacció amb l’usuari. Per optimitzar el temps que triga per calcular les factures, s’ha refinat el codi del programa vàries vegades, arribant a uns temps -amb un ordenador amb una memòria RAM i un processador estàndardmolt acceptables, d’uns pocs segons. A més, s’ha preferit que mentre l’eina està fent càlculs i arrossegant dades d’un lloc a un altre, per la pantalla això no es mostri i es quedi congelada uns segons fins acabar mostrant els resultats finals. A més, amb aquesta intenció, a cada arxiu s’han afegit unes instruccions d’ús per a l’usuari, que es veuran al punt 7.1 d’aquest document. També, seguint el fil de la necessitat de que sigui molt visual, s’ha donat molta importància als colors, fent que cadascun tingui un significat diferent en quant a l’acció que implica, i s’ha afegit una llegenda d’aquestes activitats a cadascun dels arxius de l’eina. Aquesta llegenda es pot observar a la següent taula, extreta directament de l’eina. Taula 1. Usos del diferents colors que s'utilitzen a l'eina També s’ha tingut en compte el fet que no totes les entitats consorciades són catalanes, i s’ha incorporat l’opció de poder canviar d’idioma entre català i castellà per a que sigui més còmode per a tothom. Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 37 6 Eina per al càlcul teòric de la facturació d’electricitat En aquest capítol es parlarà del que és realment el motiu de ser d’aquest projecte: l’eina completa que permet fer càlculs teòrics de factures d’electricitat de les tarifes 6.1A, 3.1A i les de baixa tensió. 6.1 Estructura de l’eina L’eina desenvolupada consisteix en un conjunt d’arxius d’excel, cadascun amb una funció determinada, amb l’ús dels quals s’aconsegueix arribar als preus finals de cada factura per separat i veure si les facturacions per part de les comercialitzadores són correctes. Aquests arxius, que es detallaran als següents punts, són 7 : - BASE - Generador Dades Mercat - Plantilla Lot 1 - Plantilla Lot 2 - Plantilla Lot 3 - Arxiu Actualitzador A la Figura 7 de la pàgina següent es pot observar un diagrama amb l’estructura dels diversos arxius de l’eina i les relacions -transvasament de dadesque hi ha entre ells. A part d’aquests sis arxius esmentats, també s’inclouen en aquest diagrama un bloc ESIOS que fa referència als arxius diversos que s’han de descarregar mensualment a la web de Red Eléctrica Española per poder generar les Dades de Mercat; un de Web comercialitzadora -pot ser la pàgina web d’Endesa, de Gas Natural...- des d’on tant el CSUC com les entitats consorciades hauran de descarregar les Corbes Horàries de Consum; i un de Factures Reals que representa als arxius en format pdf de les factures reals (factures electròniques) sobre els que s’haurà de fer la comparació de preus. El bloc Generador Plantilles fa en realitat referència a tres arxius diferents, un per cada lot, que tenen la funció de generar Plantilles buides per l’any que es desitgi. Aquesta eina en el seu conjunt té un cicle de vida tan llarg com es desitgi. Cal tenir en compte, però, que com mes anys s’utilitzi més actualitzacions s’hauran de fer sobre ella perquè hi haurà més probabilitats de que algun agent del mercat faci modificacions, tot i que precisament, l’eina està preparada per ser modificada en la direcció que calgui, amb l’únic requisit de què els canvis els realitzi algú amb coneixements tant sobre l’eina, com sobre el llenguatge de programació VBA, com sobre el mercat elèctric. És important destacar que tots els codis (programació VBA) de tots els arxius es troben protegits per contrasenya (que només es coneix al CSUC) per evitar-ne un ús inapropiat. 7 A partir d’aquí, en aquest document se’ls anomenarà per aquest nom Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 38 Figura 7. Estructura d'arxius de l'eina Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 39 6.2 Arxiu BASE L’arxiu BASE consisteix, a grosso modo, en un recopilatori d’informació de tot tipus de la qual altres arxius es nodreixen per realitzar les seves tasques. Consta d’una primer pestanya anomenada Fechas que permet generar una graella de dates que inclou una columna per cadascun dels següents conceptes: data, dia, hora, any, mes, dia de la setmana, festiu o laborable, hivern o estiu, període de la tarifa 6.1A, període de la tarifa 3.1 A i trimestre, de l’any que es desitgi. El fet de tenir tants paràmetres és per permetre un filtratge exhaustiu de les dades. Aquesta funcionalitat s’utilitzarà per generar noves Plantilles de l’any que sigui necessari. A la Figura 8 és pot observar el detall d’aquesta pestanya. Figura 8. Pestanya Fechas de l'arxiu BASE Té una segona pestanya de nom AUX (Figura 9) on es recopilen dades dels dies festius de tots els anys, dels dies en què es produeixen els canvis horaris (a març i octubre) de cada any, dels valors dels impostos, i dels valors de les Pèrdues, els ATR, i els Pagaments OM i OS de les dates que se li demanin. Tots aquests paràmetres inclouen un comentari de text on s’explica la font d’on s’extreu aquesta informació, per tal de que pugui ser actualitzada quan sigui convenient. Figura 9. Pestanya AUX de l'arxiu BASE Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 40 Una tercera pestanya de nom TablaBase que consisteix en el recopilatori de totes les Dades de Mercat des de l’any 2015 cap endavant (les del futur s’aniran omplint amb el temps). Aquesta taula s’omple de forma automàtica cada cop que a l’arxiu Generar Dades Mercat se’l fa generar dades d’un mes concret. Després, quatre pestanyes de noms ATR6.1A, ATR3.1A, PagsCap61A i PagsCap31A que recullen les dades de totes les modificacions que s’han fet d’aquests valors des de 2009. Permeten veure, per exemple, com el Terme de Potència s’ha multiplicat per 3 (o fins i tot per 4 depenent del període) en 7 anys. A la Figura 10 es pot veure la pestanya ATR6.1A. Figura 10. Pestanya ATR6.1A de l'arxiu BASE És important destacar que el nom de totes aquestes pestanyes (també anomenades fulles) del llibre no s’han de canviar perquè el codi de VBA treballa amb aquests noms, i es produiria un error si algun d’aquests noms fos canviat. L’arxiu BASE és l’arxiu on amb més claredat es pot arribar a entendre el mercat elèctric, doncs conté taules amb l’evolució dels preus de factors com els Pagaments per Capacitat o els ATR d’Energia i Potència. A mode de sumari d’aquest arxiu: - Què fa? Recopila informació de conceptes elèctrics, de dates, de regulacions, etc.. Serveix com a base per nodrir altres arxius amb aquesta informació - Qui l’ha de fer servir? Aquest arxiu només el té el CSUC - Quan s’ha de fer servir? S’ha de fer servir de forma obligatòria quan es produeixen canvis de valors en algun dels conceptes regulats, els períodes, els dies festius... actualitzant-lo. També quan es volen generar dates per crear noves plantilles buides per un altre any (això s’explica amb més detall més endavant) Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 41 - Com s’ha de fer servir? Quan l’Administració modifiqui els valors d’un concepte, s’ha d’anar a la pestanya corresponent i afegir-hi els nous valors amb la data corresponent - Relació amb els altres arxius de l’eina: l’arxiu Generar Dades Mercat interactua amb aquest arxiu cada cop que se’l fa generar dades (està configurat així). En aquesta interacció, n’extreu dades de Pèrdues, ATR, Pagaments per Capacitat, i Pagaments OM i OS, i n’incorpora les dades que es descarreguen de la web de REE, perquè quedin emmagatzemades a la pestanya TablaBase d’aquest arxiu BASE 6.3 Arxiu Generador Dades Mercat L’arxiu Generador Dades Mercat serveix per, a partir de múltiples arxius que es descarreguen del portal web de la Red Eléctrica Española, generar uns arxius mensuals que contenen les Dades de Mercat, els quals, a posteriori, les Plantilles utilitzaran per fer els càlculs pertinents de les factures. Aquests arxius que es generen a partir del Generador Dades Mercat, són mensuals, es guarden al camí (path, ruta) al que se li indica, amb el nom “MERCAT_AAAA_MM” (‘A’ fa referència a any i ‘M’ a mes), i el CSUC s’ha d’encarregar de distribuir-los entre totes les entitats perquè aquestes els utilitzin per als arxius de Plantilles. Per tant, tan sols el CSUC està en possessió d’aquest arxiu Generar Dades Mercat, i és l’únic òrgan amb capacitat de generar els diversos “MERCAT_AAAA_MM”. Els arxius “MERCAT_AAAA_MM” contenen informació horària del que al punt 5.4 s’han anomenat Dades de Mercat; concretament sobre els següents conceptes: dia, hora, hivern o estiu, Preu Mitjà Diari, Restriccions PBF, Restriccions TR, Reserva Potència Addicional, Banda Secundària, Cost Desviaments, Saldo Desviaments, Errada Nominació, Interrompibilitat, Coeficient k Pèrdues, sumatori de Restriccions, i sumatori de Processos. I també informació mensual sobre: Pagaments OM i OS, Pagaments Capacitat, Pèrdues, i ATR. Els links des dels quals es descarreguen els arxius (són en format .CSV) a partir dels quals el Generar Dades Mercat elabora -a partir del codi programatels “MERCAT_AAAA_MM”, són els que apareixen a la Taula 2. S’han de descarregar en format C2. Links https://www.esios.ree.es/es/analisis/811 https://www.esios.ree.es/es/analisis/812 https://www.esios.ree.es/es/analisis/816 https://www.esios.ree.es/es/analisis/805 https://www.esios.ree.es/es/analisis/810 https://www.esios.ree.es/es/analisis/806 https://www.esios.ree.es/es/analisis/807 Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 48 A les Plantilles dels lots 1 i 2, també hi ha dues pestanyes anomenades CORBA i MERCAT que l’arxiu utilitza per fer operacions que no mostra per pantalla, i en les que cap usuari mai ha d’actuar. Tampoc s’han d’esborrar perquè el programa no podria funcionar bé. A més, les dos plantilles d’alta tensió tenen una pestanya d’Instruccions d’ús (lleugerament diferents entre els dos lots) on s’aclareix com fer-les servir, i una pestanya de Versions on es fa un recopilatori, si s’escau, de les versions de la Plantilla (la versió s’actualitza mitjançant uns Arxius Actualitzadors que es tracten al punt 7.4 del document) i les modificacions que porta cada versió associada. 6.4.2 Plantilla Lot 3 La Plantilla del lot 3 és adaptable a les tarifes 3.0A, 2.1A, 2.1DHA, 2.0A, 2.0DHA, tot i que també precisa d’un arxiu (una Plantilla) per cada CUPS. Figura 21. Cel·la per escollir tarifa a la plantilla del lot 3 El primer pas en aquestes Plantilles és escollir la tarifa (a partir de la cel·la que es visualitza a la Figura 21) a la que estarà destinat cada arxiu; el format de la pestanya principal PLANTILLA variarà, fent visibles o invisibles determinats camps, en funció de la que es triï. La comparativa d’aquesta pestanya per a una tarifa 3.0A i per una 2.0A es pot observar a la Figura 22. Figura 22. Comparació de la pestanya PLANTILLA entre les tarifes 3.0A i 2.0A A la pestanya PLANTILLA, a l’igual que a les Plantilles d’alta tensió i ha uns quadres, on es troben per una banda els càlculs de la factura teòrica (verd) i per l’altra els valors escrits manualment Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 49 de la factura real (taronja). Els camps que apareixen a les factures de baixa tensió són: Terme potència punta, Terme potència pla, Terme potència vall, Energia punta, Energia pla, Energia vall, Cost interrompibilitat, Cost pèrdues, Reactiva, Impost elèctric, Lloguer comptador, Altres, Total abans de l’IVA, i Total amb IVA. Figura 23. Factures teòrica i real de baixa tensió La gran diferència d’aquesta Plantilla amb les d’alta tensió és que els consums en aquesta s’introdueixen manualment (a partir de les dades que indica la factura real) ja que no són horaris, sinó que tan sol depenen del període (en alguna d’aquestes tarifes). Per això aquesta Plantilla del lot 3 té uns camps a la pestanya principal PLANTILLA on l’usuari ha d’informar manualment dels consums d’energia activa, energia reactiva i de les potències màximes a les que s’ha arribat al mes corresponent. Totes aquestes dates l’usuari les ha d’obtenir de la factura real. Per aquest motiu de no haver-hi dades horàries ni de consum ni de mercat al lot 3, aquesta Plantilla no és tan complexa com les altres, ja que el que realment fa aquesta és aplicar les fórmules dels preus simplement amb les dades d’ATRs i dels preus del contracte, sobre uns consums que s’introdueixen manualment. Aquestes dades dels ATRs d’energia i potència i els preus, es troben en aquesta Plantilla en unes pestanyes anomenades: Dades3.0A, Dades2.1A, Dades2.1DHA, Dades2.0A, Dades2.0DHA i Preus. 6.5 Generador Plantilles Com s’ha vist, les Plantilles són anuals. Per poder tenir plantilles buides cada any calen un arxius que en permetin generar de noves, amb totes les funcionalitats que les Plantilles tenen, però sense cap dada que no sigui necessària. Aquests arxius són els anomenats Generadors de Plantilles, i n’hi ha un per cada lot. Es basen tots ells en el mateix concepte, però tenen diferències en quant al contingut al que donen lloc. Les “Plantilles buides” que s’obtenen, han de contenir, més enllà de l’estructura i les funcionalitats pròpies de les Plantilles, els preus (preus per períodes, cost de la gestió del Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 50 contracte) del contracte corresponent a aquell any, les dates a TablaDatos de l’any en qüestió... I les cel·les que calgui, buides. El mecanisme d’ús d’aquests arxius és manual, a partir d’unes instruccions clares i concises. A la Figura 24 es poden llegir les instruccions d’ús de l’arxiu Generador Plantilles Lot 1, a mode d’exemple. L’acció de generar Plantilles buides sempre es farà des del CSUC, i tan sols a l’inici de cada any. Un cop generades, es distribuiran als responsables de les entitats. Figura 24. Instruccions d'ús manuals de l'arxiu Generador Plantilles Lot 1 Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 51 7 Ús de l’eina 7.1 Instruccions d’ús Els arxius que faran servis els responsables de les entitats consorciades, com s’ha vist, són 3: les Plantilles dels tres lots. Cadascun d’aquests arxius conté, al final, una fulla anomenada Instruccions d’ús amb un diagrama de fluxos que explica com fer-los servir. A més de comptar amb el sistema de colors, explicat al punt 5.6 del document, amb aquesta informació es pretén que els usuaris siguin capaços d’utilitzar l’eina de forma autònoma. Els blocs que formen el diagrama (el de la Figura 25 és el que correspon a les Plantilles del Lot 1, però els dels altres lots són molt semblants) tenen un color, que expressa com actuar, i una indicació de la seva freqüència d’ús (per exemple, ‘Cada mes’). Alguns també tenen un número que indica l’ordre en que s’han de fer aquestes ordres. Amb això i la direcció de les fletxes queda definit l’ús de l’eina. Figura 25. Instruccions d'ús de les plantilles del lot 1 Els arxius BASE i Generador Dades Mercat, que es faran servir únicament des de CSUC, no contenen una pestanya específica amb instruccions d’ús, però si tenen comentaris repartits per Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 52 les diverses fulles que aclareixen, en cas de dubte, com fer-los servir. A les següents figures es poden veure alguns exemples. Figura 26. A l'arxiu BASE, en groc, indicació de com generar dates Figura 27. A l'arxiu BASE, comentari explicatiu de les fonts d'informació de les Pèrdues 7.2 Actuació davant la detecció de factures errònies S’ha parlat fins al moment del fet que l’eina serveix per comprovar factures d’electricitat mes a mes i detectar-ne d’errònies. Però no s’ha comentat com s’ha de procedir en el moment de descobrir que la factura d’un mes concret conté errors. Es poden donar dos casuístiques: 1) Que l’error detectat sigui un error comú que la comercialitzadora ha comés en totes les factures de totes les entitats (d’un lot, d’un mes...). Els motius poden ser molt diversos, com l’aplicació errònia de la fórmula del preu o la no actualització d’uns paràmetres que algun dels agents del mercat ha modificat. En aquest cas, tant el CSUC com les entitats Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 53 consorciades detectarien l’error i seria des del CSUC des d’on es reclamaria directament a l’empresa comercialitzadora responsable, que s’encarregaria de refacturar totes les factures afectades. 2) Que es tracti d’un error particular en una factura concreta. Es pot produir per motius tan simples com posar un “0” on no hi hauria de ser, o aplicar malament un preu de forma puntual. En aquest cas pot ser tant l’entitat afectada com el CSUC qui es posi en contacte amb la comercialitzadora per solucionar-ho. És important destacar que el procés de contactar amb les comercialitzadores perquè facin les refacturacions pertinents, no el fa l’eina. El fan els usuaris. Però després d’aquest procés, l’eina s’ha de tornar a fer servir per tenir seguretat de que la refacturació s’ha fet correctament. Per tant, l’eina tan sols fa les comprovacions, però per si sola no fa reclamacions davant errors en les factures; ho ha de fer el personal responsable. 7.3 Actuació davant de modificacions Com el mercat elèctric està format per tants agents i tots ells estan directament relacionats amb la formació del preu final de l’electricitat, un canvi generat per qualsevol d’ells pot implicar haver de realitzar modificacions a l’eina. Aquestes modificacions poden ser molt diverses, com es veurà tot seguit, i s’han de tractar de forma diferent. Algunes d’aquestes modificacions poden implicar canvis al codi (la part de llenguatge informàtic en Visual Basic Application) dels arxiu d’excel. S’hauria d’estudiar en cada cas com fer aquests canvis perquè poden arribar a ser molt complexes, i els hauria de fer algú amb nocions d’aquest llenguatge. 7.3.1 Modificacions de Dades Regulades Pot ocórrer que el MINETUR decideixi canviar mitjançant un BOE alguns dels paràmetres sobre els que tenen potestat. Davant d’aquestes modificacions, el CSUC ha d’actualitzar l’arxiu BASE, afegint fileres amb les noves dades a les fulles corresponents (en funció de si són Pagaments per capacitat, ATRs, pagaments OM i OS...), informant de les noves dates i dels nous valors. Els altres arxius no s’han de modificar. En cas que la modificació per part de l’Administració consisteixi en afegir un nou concepte (no en canviar-li el valor), s’haurien de fer canvis al codi de l’arxiu BASE i de les Plantilles. 7.3.2 Modificacions de la comercialitzadora Les comercialitzadores poden realitzar diversos canvis que obliguin a fer modificacions a l’eina. Aquestes modificacions, de forma general, implicarien haver de fer canvis al codi de les plantilles de lot 1 i lot 2 mitjançant un arxiu actualitzador (explicats al punt 7.4). Podrien ser tals com un canvi en el format de la Corba Horària de Consum, o una modificació en els camps que Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 54 mostressin les factures, el que implicaria també haver de canviar la interfície de la pestanya “PLANTILLA” dels arxius dels lots 1 i 2. 7.3.3 Modificacions de dades base Canvis en els dies festiu (respecte els ja establerts), en el períodes elèctrics... implicarien canvis a l’arxiu BASE per part de l’empresa. S’haurien de modificar sobretot les dades de la pestanya AUX d’aquest arxiu. En cas que el que canviés fossin els períodes elèctrics, s’hauria de modificar el codi d’aquest arxiu BASE. Aquestes modificacions es farien amb vistes a les plantilles de l’any següent, perquè aquests, són canvis que s’anunciarien si o si, amb força antelació. 7.4 Arxius actualitzadors Quan les modificacions tinguin lloc durant l’any, i no siguin canvis aplicables a dia 1 de gener del següent any, s’haurà d’actuar sobre arxius de Plantilles amb dades ja carregades per modificarlos i fer que segueixen funcionant aplicant les corresponents modificacions. Aquests arxius els tindran els responsables de les entitats consorciades i per tant, s’haurà d’actuar sobre ells “a distància”. Davant d’aquesta problemàtica s’ha decidit muntar un sistema d’Arxius Actualitzadors que permeten poder actuar sobre arxius no-buits, a base d’obrir-los des de un altre arxiu (l’Arxiu Actualitzador pròpiament) el qual li aplicarà les modificacions que porti programades. És un assumpte complex i que només s’hauria de donar en situacions excepcionals. Aquests arxius estan pensats per poder provocar canvis tant al codi, com a la interfície, com a les fórmules que contenen els excels de les Plantilles sobre les que se’ls faci actuar. Per configurar els canvis que aquests arxius hauran d’aplicar a les Plantilles, s’hauran de programar des del codi de cadascun dels Arxius Actualitzadors que es generin. La interfície d’un arxiu “Actualitzador Lot LL versió VV” és la que es pot veure a la Figura 28. Al prémer el botó “ACTUALITZAR PLANTILLA” s’obre una finestra emergent (Figura 29) que permet seleccionar un arxiu, que haurà de ser el que es vol actualitzar. Figura 28. Interfície de l'arxiu "Generador d'actualitzadors" Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 55 Figura 29. Finestra emergent que s'obre al prémer ACTUALITTZAR PLANTILLA Com els arxius de les Plantilles tindran l’opció de ser actualitzats mitjançant aquests Arxius Actualitzadors, és molt important que incloguin un apartat on recullin la versió de l’arxiu de la que es tracta. I en cas de ser modificats per algun d’aquests Arxius Actualitzadors, aquest, s’encarregarà de modificar aquesta versió de la Plantilla, posant-li la pertinent. 7.5 Distribució de l’eina als usuaris Com s’ha comentat en algun punt anterior del document, aquesta eina i els seus múltiples arxius, seran utilitzats tant des de l’empresa on s’ha desenvolupat, com pels responsables de les entitats consorciades. La distribució de l’eina a aquests responsables, es farà des de l’empresa. Els arxius que han de ser distribuïts són: - Una plantilla buida del Lot 1, a l’inici de l’any. Podrà ser replicada per l’entitat consorciada tants cops com es desitgi per revisar les factures de tants punts de subministrament com calgui. - Una plantilla buida del Lot 2, a l’inici de l’any. D’igual forma, podrà ser replicada. - Una plantilla buida del Lot 3, a l’inici de l’any. D’igual forma, podrà ser replicada. - Arxiu de les Dades de Mercat, cada mes. És un arxiu que es generarà mensualment a l’empresa (amb l’arxiu “Generador Dades Mercat”) a partir de les dades que es descarreguen de la REE i s’haurà d’enviar -mitjançant eines ja existents de comunicació entre l’empresa i les entitats consorciadesamb el nom “MERCAT_AAA_MM”. Els membres d’aquestes entitats externes no hauran de modificar res d’aquest arxiu, simplement guardar-lo. - Arxius actualitzadors, quan sigui necessari. Aquest arxius, creats en el moment que calgui per part de l’empresa, com s’ha vist al punt 7.3, seran distribuïts a totes les entitats, les quals hauran de posar-los en marxa perquè realitzin les modificacions que calgui sobre les plantilles. Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 56 Per altra banda, els treballadors de les entitats hauran d’obtenir les Corbes Horàries de Consum i amb això ja es podrà fer anar l’eina. Paral·lelament al seu ús, des de l’empresa s’haurà de donar -sobretot durant els inicis de la seva utilització- un servei de suport via correu electrònic o telèfon, al personal extern que la utilitzi. Per resoldre possibles dubtes que puguin anar sorgint, tot i que amb les instruccions d’ús que s’inclouen (a part del sistema de colors ja explicat) i la senzillesa de l’eina, no n’haurien d’aparèixer gaires. Treball de Fi de Grau: Desenvolupament d'eines per al càlcul de la facturació teòrica d'electricitat en un entorn de compra col·laborativa al sector públic 57 8 Resultats 8.1 Validació de l’eina: anàlisi d’un cas real Amb l’objectiu de validar el correcte funcionament de l’eina, es realitza en aquet un punt un exemple d’un cas real amb una Plantilla del Lot 1. S’utilitzen dades de consums reals d’una de les entitats consorciades -sense desvetllar-ne el seu nom per qüestions legals-, les Dades de Mercat corresponents, i les factures reals per fer les comparacions pertinents. Seguint les instruccions, el primer pas és informar a la Plantilla de les potències contractades d’aquesta entitat (Figura 30). Després, s’han carregar les Corbes Horàries de Consum i les Dades de Mercat dels mesos que es vulguin estudiar (havent informat prèviament de les rutes d’on es troben els arxius guardats). En aquest cas es compararan les factures de maig a juliol de 2016, en què aquesta entitats té un contracte a OMIP. Figura 30. Potències contractades Un cop fet això (el temps estimat en el que es duu a terme tot això és 1 minut), la Plantilla mostra de forma immediata el resum del consum per períodes d’aquesta entitat durant aquests tres mesos, a través del requadre RESUM CONSUM (kWh) de la pestanya PLANTILLA que es pot veure a la Figura 31. Alhora la Plantilla també mostra les factures teòriques calculades (Figura 32). Manualment, a partir de les factures reals en format electrònic, de les que es pot veure un extracte a la Figura 34, es copien els valors de la facturació de la comercialitzadora al requadre taronja que s’observa a la Figura 33. Figura 31. Consums per períodes