Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda

GRAU EN ENGINYERIA D’EDIFICACIÓ P ROJECTE FINAL DE CARRERA DIAGNOSI I PROPOSTA D ’ INTERVENCIÓ A LA NAU GRAN DEL VAPOR ARAÑÓ DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA Projectista: Xavier Hernández Griñó Director/s: Montserrat Bosch González i Joan Ramon Rosell Amigó Convocatòria: Gener / Febrer 2013 Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 1 RESUM El principal objectiu d’aquest projecte és fer un estudi en profunditat sobre l’edifici industrial construït al 1872 i conegut com a Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda. Va ser la primera industria que es va instal·lar al municipi i va canviar radicalment la vida dels habitants de l’època, el seu ús ha estat canviant al llarg dels anys, però actualment es troba en estat d’abandonament. Aquest document compren els següents continguts; una descripció de l’edifici i del seu entorn, una memòria històrica, un anàlisi de les seves característiques constructives, aixecar i analitzar les lesions existents, realitzar una avaluació energètica, establir un diagnòstic sobre l’estat de l’edificació i finalment realitzar propostes d’intervenció per arranjar les lesions existents i per rehabilitar l’espai energèticament. Tot i que el present document no és un projecte per establir un programa concret per als espais interiors de l’edifici, assenta les bases per tal de poder-lo desenvolupar. Tanmateix, l’ús de l’espai està definit en la Pla General Municipal d’Ordenació de Santa Perpètua com a Cultural o Associatiu. Cal destacar que el Vapor Arañó va ser declarat Bé Cultural d’Interès Local per l’Ajuntament i que l’edifici forma part del Catàleg del Patrimoni arquitectònic local. ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ................................................................................................................... 01 2 PRESENTACIÓ DE L’EDIFICI............................................................................................ 03 2.1 DADES GENERALS.................................................................................................. 03 2.2 CARACTERÍSTIQUES DE L’ENTORN..................................................................... 04 2.3 DESCRIPCIÓ ARQUITECTÒNICA........................................................................... 06 3 VAPOR ARAÑÓ HISTORICAL DEVELOPMENT............................................................... 08 3.1 HISTORICAL DETAILS............................................................................................. 08 3.2 CHRONOLOGICAL TABLE: HISTORICAL “VAPOR ARAÑÓ” SYNOPSIS.............. 18 3.3 COMPARISON BETWEEN “CA L’ARANYÓ” AND “VAPOR ARAÑÓ”...................... 18 4 CARACTERÍSTIQUES CONSTRUCTIVES........................................................................ 20 5 PROSPECTIVA I ANÀLISI DE LESIONS........................................................................... 27 6 AVALUACIÓ ENERGÈTICA............................................................................................... 38 7 DIAGNÒSTIC...................................................................................................................... 41 7.1 AIXECAMENT I ANÀLISI DE LESIONS.................................................................... 41 7.2 PERITATGE ESTRUCTUAL..................................................................................... 42 7.3 AVALUACIÓ ENERGÈTICA...................................................................................... 42 8 PROPOSTES D’INTERVENCIÓ......................................................................................... 43 8.1 INTERVENCIÓ SOBRE LES LESIONS.................................................................... 43 8.2 REHABILITACIÓ ENERGÈTICA............................................................................... 46 Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 2 9 CONCLUSIONS.................................................................................................................. 48 10 BIBLIOGRAFIA................................................................................................................... 48 ANNEXOS ANNEX A – DOCUMENTACIÓ GRÀFICA ANNEX B – REPORTATGE FOTOGRÀFIC ANNEX C – CÀLCULS ESTRUCTURALS ANNEX D – ANÀLISI ENERGÈTICA ANNEX E – MEMÒRIA HISTÒRICA – VERSIÓ EN CATALÀ 1 INTRODUCCIÓ Moltes vegades havia passejat pel costat del Vapor Arañó, des de ben petit, sense tenir la menor idea que en aquell edifici abandonat, darrera d’una alta tanca de pedra, s’hi amagava un edifici singular i molt menys, que era tant representatiu per a la història de Santa Perpètua. De vegades el que costa més a l’hora de fer el Projecte Final de Grau és trobar el tema o trobar l’edifici adient sobre el qual treballar, en el meu cas també va ser així, fins que vaig topar de nou amb aquest edifici i vaig quedar sorprès. Sorprès, tant pels elements constructius que hi vaig trobar com per la incoherència que un edifici d’aquestes característiques al centre del poble estigui abandonat. La necessitat de documentar i estudiar el que estava veient es va fer clara. Periòdicament s’han realitzat visites a l’edifici per tal d’anar esbrinant i transmetent la informació que fos necessària al projecte, mantenint contacte amb l’Arxiu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda i amb la Biblioteca Municipal per descobrir petits indicis de com va anar evolucionant la fàbrica des del 1872, i tenir constància de l’evolució del patrimoni industrial municipal. Es pot considerar que aquest projecte marca una primera fase d’estudi, ja que a partir del present document es poden realitzar altres treballs com el projecte executiu per a la rehabilitació de l’edifici com a equipament municipal. Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 3 2 PRESENTACIÓ DE L’EDIFICI 2.1 DADES GENERALS 2.1.1 Ubicació El Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) s’ubica al centre de la població i ocupa gairebé la totalitat d’una illa formada per: l’avinguda de Santiga (al nord), el carrer de Martí Costa (a l’est), carrer d’Enric Granados (al sud) i carrer d’Ignasi Iglésias (a l’oest). El Vapor Arañó és composa de dues naus rectangulars allargades, disposades en planta en forma de L, la Nau Petita, la Nau Gran i el pati interior resultant de la disposició de les dues naus. La Nau Gran, objecte d’estudi del present PFG, es disposa en planta de manera que la seva façana més llarga és paral·lela al carrer de Martí Costa, per tant, l’edifici té una orientació nord-sud amb les seves façanes principals orientades a est i a oest. Fig. 2.1 - Ubicació del conjunt del Vapor en el seu entorn més proper 2.1.2 Situació actual El Vapor Arañó presenta dues situacions diferenciades: - La Nau Petita, rehabilitada al 2005, presenta actualment un programa de centre cívic que dóna servei a diverses entitats del poble, veïns i també s’hi celebren actes públics. L’accés a la Nau Petita es fa actualment pel carrer d’Enric Granados. - La Nau Gran presenta un estat de deteriorament avançat i no s’hi realitza cap tipus d’activitat. L’abandonament ha propiciat que els seus sistemes constructius s’hagin deteriorat amb el pas del temps i el seu estat actual impedeix que s’hi pugui desenvolupar cap programa. Recentment s’han tapiat totes les obertures de l’edifici. La Nau Gran del Vapor està dins d’un projecte del Pla d’Inversió Municipal 2006-2010, encara que no s’hi ha dut a terme cap intervenció en aquest període ni està prevista en un futur a curt o mig termini. - El pati interior no té cap ús públic i està tancat a la població. Intervenció de rehabilitació a la Nau Petita: Les obres d’urbanització exterior i de l’adequació de l’interior de la Nau Petita del Vapor van començar el mes d´octubre de 2004 i van finalitzar el juliol de 2005. Les actuacions principals que s’hi van dur a terme van ser: consolidació de la façana i l’estructura de pilars de fusta i reparació de la coberta a dues aigües. També es van dur a terme compartimentacions interiors per crear en els seus 425 m 2 útils la recepció, un despatx, quatre sales de 20 m 2 , lavabos i una gran sala polivalent. Aquesta rehabilitació va formar part d´un projecte global per reconvertir aquest edifici industrial noucentista i emblemàtic de Santa Perpètua en un espai sociocultural per a la ciutadania. La Nau Petita del Vapor permet que els veïns del nucli antic de la nostra ciutat disposin de centre cívic, ja que fins ara era l´únic barri de Santa Perpètua que no estava dotat amb aquest espai. 2.1.3 Objecte de l’estudi El propòsit d’aquest document és la diagnosi i la proposta d’intervenció dels sistemes constructius de la Nau Gran del Vapor Arañó que presenten lesions, per tal de rehabilitar, conservar i consolidar aquest edifici per a que s’hi pugui desenvolupar en un futur un projecte d’equipament municipal, tal i com ho preveu l’actual PGMO. Les tasques necessàries per tal de conservar i consolidar aquest edifici venen motivades pel fet que l’edifici es va declarar Bé Cultural d’Interès Local el 2011 i per ser un edifici d’interès històric i patrimonial molt significatiu a l’hora d’entendre l’evolució de l’activitat industrial al municipi i per la seva arquitectura, representativa de les construccions industrials de l’època a Catalunya. 2.1.4. Dades urbanístiques El planejament vigent actual és: - Text refós del Pla General Municipal d’Ordenació (PGMO) de Santa Perpètua de Mogoda, aprovat definitivament el 20 d’abril de 2005, vigent a partir de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 30 d’Agost de 2005. Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 4 - Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua (PEPPASPM) de Mogoda, aprovat definitivament el 18 de desembre de 1996, vigent a partir de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 18 de febrer de 1997. En el vigent Pla general municipal d’ordenació de Santa Perpètua de Mogoda, el solar està qualificat com a sistema d’equipament comunitari de caràcter local amb classificació d’equipament educatiu, clau C1 i d’equipament cultural - associatiu, clau C3. El sistema d’ordenació dels equipaments i dotacions comunitàries serà el de volumetria específica i els paràmetres reguladors són els següents: - Índex d’edificabilitat neta sobre parcel·la: 1,0 m 2 st/ m 2 - Ocupació màxima de la parcel·la: 60%. - Respecte l’alçada reguladora màxima: En el cas d’ordenació per volumetria especifica es fixarà en cada supòsit concret per mitjà de la composició de volums que determinarà un Estudi de Detall. En el cas d’ordenació segons alineació de carrer es regularà per les condicions de la forma de les edificacions on es trobi l’equipament. 2.1.5 Regim de la propietat Des de finals de l'any 1999, el consistori de Santa Perpètua de Mogoda és el propietari del recinte del Vapor Arañó; com a resultat de comprar-lo als últims propietaris que hi havien establert en ell un magatzem de productes químics. 2.1.6. Declaració de Bé Cultural d’Interès Local L’Ajuntament de Santa Perpètua, al ple municipal de març de 2011, va declarar per unanimitat Béns Culturals d’Interès Local els edificis del Vapor Arañó, pel seu protagonisme a la industrialització del municipi al segle XIX i XX i per ser el punt de partida de la industrialització tèxtil al municipi, a més de reunir unes característiques constructives de l’arquitectura industrial molt destacades a la comarca. Aquesta declaració va comportar, per part del seu propietari, en aquest cas l’Ajuntament de Santa Perpètua, l’obligació de preservar-lo i mantenir-lo per assegurar la integritat del valor cultural i que l’ús a què es destini ha de garantir-ne la seva conservació. Els edificis del Vapor estan inclosos al pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua, el (PEPPASPM). Aquesta fitxa es pot consultar a l’Annex E. Actualment el conjunt del Vapor Arañó està inclòs dins el Pla especial de protecció del patrimoni de Santa Perpètua de Mogoda (PEPPASPM), aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) en data 18 de desembre de 1996. En ell es classifica dins la tipologia d’edificis industrials amb els següents valors arqueològics i arquitectònics: - Patrimoni Arquitectònic El conjunt es considera un espai amb valor arquitectònic, edificacions o entorns protegits, amb núm. 26 d’identificació, amb diferents nivells de protecció segons les edificacions i espais que el composen. Les dues naus es defineixen com a elements de protecció volumètrica, el pati interior es determina com a protecció d’espais lliures i la resta d’edificacions (naus annexes i casa del vapor) es consideren elements de protecció documental. - Patrimoni Arqueològic En aquest sentit, aquest document proposa una protecció maximalista, quant a la protecció d’aquests conjunts industrials, donat que requereixen una especial atenció pel seu paper clau en la configuració del teixit industrial de la vila dels segles XIX – XX. El catàleg arqueològic proposa la inclusió de totes aquelles instal·lacions soterrades de valor patrimonial i històric, bàsicament les dels antics vapors tèxtils, amb la potencial presència de calderes, maquinària de bombeig d’aigua, etc. 2.2 CARACTERÍSTIQUES DE L’ENTORN 2.2.1 Característiques geogràfiques i topogràfiques Santa Perpètua de Mogoda és un municipi del Vallès Occidental, situat a l’extrem est de la comarca i limítrof amb la comarca del Vallès Oriental. Es troba situat en una plana travessada per la Riera de Caldes, prop de la seva desembocadura al riu Besòs. Es troba a 17km de Barcelona i a 7km de Sabadell. Fig. 2.2 - Mapes de localització de Santa Perpètua a Catalunya i al Vallès Occidental Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 5 El conjunt del Vapor de Santa Perpètua s’emplaça al centre de la població, en una zona en la que s’alternen habitatges (de planta baixa més 1 o 2 plantes pis), petits tallers i botigues, i on el relleu és pràcticament pla. La parcel·la on s’ubica el conjunt d’edificis del Vapor es pràcticament plana, amb un petit desnivell d’un metre. El punt més baix el trobem al carrer d’Enric Granados (costat sud) amb una altura respecte al nivell del mar de 71 m. El punt més alt es troba a l’avinguda de Santiga (costat nord) amb una altura respecte al nivell del mar de 72 m. Fig. 2.3 - Imatge aèria del nucli de Santa Perpètua, assenyalant l’emplaçament del Vapor Arañó - Demografia Santa Perpètua de Mogoda compta amb una població oficial de 25.191 habitants (a 1 de gener de 2010), el que situa al municipi com el novè municipi amb més població del Vallès Occidental. Destaca però, el creixement experimentat per la població del municipi en la última dècada, on s'ha passat dels 18.233 habitants de 1998 als més de 25.000 actuals. - Teixit productiu Aquestes dades posen de manifest els canvis que ha experimentat el municipi en els últims anys, uns canvis que no només afecten a la població sinó que també tenen relació amb el teixit productiu del municipi. A Santa Perpètua s'hi ubiquen més de 1.300 empreses i s'hi ocupen gairebé 18.000 assalariats, amb una important presència del sector industrial. La gran dimensió de l'activitat econòmica en relació a la població del municipi s'explica en part per l'existència d'11 polígons industrials, a part del comerç i les empreses de serveis ubicades en el nucli urbà. 1.2.1. Característiques geològiques Geològicament, la població de Santa Perpètua és troba a la depressió vallesana i concretament a la conca del riu Besòs. La conca del Besòs, es troba emmarcada fonamentalment entre les serralades Prelitoral i Litoral, encara que la major part de la seva superfície es desenvolupa dins de la Depressió del Vallès, situada entre aquestes dues serralades. Es determina que el terreny on s’ubica el centre de Santa Perpètua constitueix la successió estratigràfica superficial típica del sector de la conca del Besòs, classificada per l’Institut Geotècnic de Catalunya amb la clau Qt1. La clau Qt1, ens indica que el tipus de terreny correspon a àmbits de transport – sedimentació formant terrasses fluvials i cons de dejecció de sediments. Fig. 2.4 - Detall del mapa geològic, indicant la posició del Vapor Arañó La zona del Vapor Arañó en concret s’emplaça en la plana al·luvial de la Riera de Caldes, més aviat allunyada de la llera. Els sòls que és possible trobar, segons informació facilitada per l’empresa de sondejos Geosuport són en general argiles i llims (potser predominants) amb llits de graves i sorres de gruixos decimètrics a mètrics intercalats (probablement en menor proporció a les argiles). Les argiles i els llims acostumen a presentar un cert grau de preconsolidació, podent-se assumir valors de resistència a compressió simple de 150 kPa. Al contrari que els sediments quaternari més antics, no es presenten cimentats ni és d’esperar la presència de crostes carbonatades. El gruix d’aquests materials que podem considerar, en base a exploracions fetes per la zona, és de l’ordre de 5 m. Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 6 2.3 DESCRIPCIÓ ARQUITECTÒNICA 2.3.1 Descripció del conjunt del Vapor Arañó El Vapor Arañó de Santa Perpètua és un conjunt d’antics edificis industrials. L’illa on s’ubica té una forma trapezoïdal i un pati central que queda definit per la Nau Gran a l’est, la Nau Petita al sud i un conjunt d’habitatges unifamiliars a l’oest. Pel nord, el solar es fa més estret i hi trobem un espai destinat a aparcament de vehicles. Fig. 2.5 - Plànol (esquerra) i fotografia per satèl·lit del Vapor Arañó indicant els seus diversos espais Superficies construïdes i dels espais que formen el Vapor Arañó: Llegenda Espai Ocupació en planta (m 2 ) Nau Gran (any 1872) 864,07 Nau Petita (any 1857) 531,27 Patis interiors no públics 1.811,21 Aparcament públic i parc 1.636,60 Sales de la caldera 161,62 Annex a la Nau Gran (anys 50 del S.XX) 303,74 SUPERFÍCIE TOTAL 5.308,51 Descripció dels edificis i espais que formen el conjunt del Vapor Arañó: - La Nau Petita, construïda l’any 1857 i rehabilitada l’any 2005 té una superfície construïda de 531,27 m 2 i actualment és el centre cívic del centre de la vila de Santa Perpètua. Aquesta presenta una forma rectangular i una orientació est-oest longitudinalment al carrer d’Enric Granados. - La Nau Gran, la construcció de la qual finalitzà a l’any 1884, actualment presenta un estat d’abandonament des de l’any 1995, any en que el conjunt del vapor va deixar de tenir activitat industrial. Aquest edifici presenta una forma rectangular i una orientació nord-sud, longitudinalment al carrer de Martí Costa. La seva superfície construïda es de 864,07 m 2 . - De forma annexa a la Nau Gran, pel costat Oest, hi ha unes edificacions construïdes al mateix període que la Nau Gran (inici construcció a l’any 1872), on s’hi ubica la caldera que feia funcionar els telers a través d’unes transmissions. La superfície construïda d’aquestes sales és de 161,62 m 2 . - De forma annexa a la façana Nord de la Nau Gran es troba una nau construïda a la dècada dels 50 del S.XX, amb una superfície construïda de 303,74 m 2 i que actualment dóna servei a la Brigada Municipal d’obres com a magatzem. - Al nord de la parcel·la, al costat de l’avinguda de Santiga, hi ha un aparcament per a vehicles que va ser habilitat per l’ajuntament de Santa Perpètua al maig del 2008, i per la construcció del qual va ser necessari enderrocar part del mur perimetral del conjunt industrial. - La resta d’espais del Vapor Arañó són patis interiors que no són públics. El pati més gran està definit per la Nau Gran, la Nau Petita i uns habitatges unifamiliars que donen al carrer d’Ignasi Ignasi Iglésias. Un segon pati més petit està delimitat per la façana Est de la Nau Gran i tanca de la parcel·la adjacent al carrer Martí Costa. Els carrers que limiten amb la parcel·la del Vapor Arañó són els següents, segons la seva orientació: o Nord: Avinguda de Santiga o Est: Carrer de Martí Costa o Sud: Carrer d’Enric Granados o Oest: Carrer d’Ignasi Iglésias Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 7 2.3.2 Àmbit d’estudi del projecte Ateses les grans dimensions del Vapor Arañó i el nombre d’edificacions existents, s’ha decidit elaborar el present projecte dins de l’àmbit de la Nau Gran de 1872, per tal de poder treballar aquest espai en profunditat. La decisió d’estudiar la Nau Gran es justifica al tractar-se de l’espai més Gran del Vapor i per trobar-se en estat d’abandonament, a més, es tracta d’un edifici catalogat i protegit a nivell local amb un risc de deteriorament elevat. Aquest treball s’elabora doncs, per ser un punt de partida en un futur projecte de rehabilitació, analitzant i proposant mesures correctores a nivell de lesions, estructura i eficiència energètica. Tanmateix, aquest projecte continua la voluntat de l’Ajuntament de Santa Perpètua de recuperació de tot el conjunt fabril, que s’ha vist aturat a causa de la situació econòmica actual. Cal recordar que la Nau Petita va ser rehabilitada l’any 2005 com a Centre Cívic. 2.3.3 Volumetria La Nau Gran presenta una forma rectangular amb 46,5 m de llarg i 18,5 m d’amplada, amb façanes longitudinals al carrer de Martí Costa i al pati interior; i façanes transversals al carrer d’Enric Granados i a l’avinguda de Santiga. La nau consta de planta baixa i planta sotacoberta i té una ocupació en planta de 864,07 m 2 , sense comptar els cossos auxiliars. A la planta sotacoberta s’hi configura una alternança entre la coberta a dues aigües i unes llucanes, que aporten a aquesta planta una bona quantitat de llum i la possibilitat de ventilació. La superfície construïda total és de 1.704,75 m 2 , podent-se dividir en 864,07 m 2 a planta baixa i 840,68.m 2 a planta sotacoberta. 2.3.4 Tipologia constructiva de la Nau Gran L’estructura de planta baixa està configurada per quatre línies de pilars de fosa disposades longitudinalment a la nau i bigues de fusta de cantell 31 cm que van de paret a pilar de la segona línia, entre pilars centrals i de pilar de la tercera línia a paret. La longitud de les bigues de fusta és de 5,80 m, i és la mateixa per tota nau, és a dir, que per salvar la distància transversal de l’edifici són necessàries 3 bigues. El sostre entre planta baixa i planta sotacoberta és de bigues de fusta (disposades transversalment a la longitud de la nau). L’espai entre bigues es resol mitjançant voltes formades per maons plans a mode d’encofrat perdut, i un reblert superior de morter ciment barrejat amb sorra per anivellar el paviment de la planta sotacoberta. Els arcs que se succeeixen a planta sotacoberta per suportar la coberta (arcs diafragmàtics), són suportats per aquestes bigues de fusta del sostre intermig de forma longitudinal. Aquestes bigues de fusta són suportades per pilars de fosa de planta baixa i per les façanes principals de la nau que són de fàbrica de maó massís ceràmic La coberta és lleugera i inclinada, de peces ceràmiques i teula àrab, està suportada per corretges, cabirons i bigues de fusta que es recolzen sobre arcs transversals a les façanes principals, formats per maons ceràmics massissos a la planta sotacoberta. Quatre línies longitudinals de pilars de fosa suporten les bigues de fusta del sostre intermig Fig. 2.7 - Planta baixa Els arcs diafragmàtics suporten l’estructura de coberta i es disposen de forma transversal a la nau de forma reiterativa en cadascuna de les cruixies Fig. 2.8 - Planta sotacoberta En aquesta secció veiem la biga del sostre intermig i l’arc de planta sotacoberta seccionats, suportats pels pilars de fosa de planta baixa Fig. 2.9 - Secció A-A’ A A’ A A’ Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 14 Fig. 3.11 - 1857 Plant Vapor Arañó in Santa Perpetua The width of the cracked looks at two meters and forty sections of wood used by the pillars of 17x22 inches. The pieces are spliced beam commoner in half in sections of two crisp. Fig. 3.12 - “Mitja mossa” beam join Over the next ten years, there is no evidence of important changes within the industrial area. Outside, however, and its immediate surroundings, the push towards Caldes stream of housing meant that the advent of steam was important. 19 3.1.6 1857-1867: - Santa Perpetua growth and expansion in the first plot After the construction of the factory in 1857 and before the end of the decade had been defined the current street Mossèn Camil Rosell in its northern part, on the plan of the road can Banus, the construction of the building types that already know: patio south block built to the north, the main entrance courtyard and direct access to the building from another street to the north. Consequently, the road was also made by Enric Granados, which was defined by the fence south of the first steam plant. 17 In the same period 1857-1859, the growth on the other line was very shy, we documented only one way to establishing Mollet, is now beginning to say Barcelona street (now Rambla), and two establishments, a street of Santa Maria and the other on the street “de la estrella”. In 1860 began the establishments on the island formed by the present streets of Father Camil Rosell, Martin Costa, Prat de la Riba and Santa Maria, immediately south of the south that had defined the industry the year. In two years had filled two blocks. The rate of employment was flat to slow down next year, and become more dispersed. 19 Les dades del creixement urbanístic es poden consultar a les Dades urbanístiques històriques i demogràfiques extretes del Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. In 1861 we located two places, the first beginning to form the block bounded by the present streets of Mossèn Camil Rosell, Pare Rodes, Prat de la Riba and Martin Costa, at the west end and the second on the face South Street Prat de la Riba. The year 1862 is again a quite activity, but also scattered, Rambla reaches the current issue 23, Island limited the streets today Prat de la Riba, Pare Rodes, Rambla and Carrer Martí Costa, and also begins to bend to the island with the northern front. Also started the island's streets Enric Granados, father wheels, Mossèn Camil Rosel, Martí Costa, with a store at the west end. All these buildings were forming a new expansion as planned street grid. This growth was very rapid and occurred so immediately after the construction of the first plant of Arañó. We can deduce therefore that the introduction of the factory led to major changes in Santa Perpetua growth, both urban and demographics. In 1867 he carried out an extension relative importance of the industrial building Arañó. 20 It was a storey building at the southwest end the plot purchased ten years earlier. 21 The building cut communication between the street entrance courtyard Ignasi Iglesias (still said Sant Ramon) and the remaining free space on the plot, but then Carrer Enrique Granados ( then unnamed) already traveled around the southern perimeter of the site and it was not difficult to open other access. This building was demolished in 2004 during the refurbishment of the Small Plant to accommodate a Vapor Civic Center. The building occupied by the distance between the spacecraft closed in 1857 and the south, but only occupied the corner of the plot and prevented from getting to the plant preventing the entry of light through the windows of your face south. 3.1.7 1872: Construction of the Big Plant in Vapor Arañó As mentioned in section 3.3 of this document, the first years of the 1870 years are taken up by the construction of the railway line of Sant Joan de les Abadesses, which had suffered so many problems during the 1860's, and major changes in the factories of Claudi Arañó. 22 On 18 May 1872 he asked the mayor of St. Martí de Provençals granting a building permit to close a land and build a new factory for yarn and fabric in accordance with the plans who signed on the same date of the request, the master 20 Les dades del creixement urbanístic es poden consultar a les Dades urbanístiques històriques i demogràfiques extretes del Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 21 Informació extreta arran de l’observació de les fotografies de Pere Riera, consultades a l’Arxiu Històric Municipal de Santa Perpètua i que s’adjunten als annexes. 22 Informació sobre el traçat del ferrocarril entre Sant Joan de les Abadesses i Barcelona consultable a la publicació La cuenca carbonífera de Surroca – Ogassa (Ripollès, Catalunya, Espanya) de Julio Gómez-Alba a Monografies del Museu de Ciències Naturals, nº4 de l’any 2007 . Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 15 builder Josep Marimon i Cot. 23 The construction of the Big Plant of Sta. Perpetua coincide in time with this. Fig. 3.13 - Location of the Big Plant, the second building in Vapor Arañó. The construction features of the Big Plant detail can be found in section 4 of this document as well as a comparison between this plant and one other that was built in the same period by the same Claudi Arañó in Sant Martí de Provençals, in the section 3.3. 3.1.8 Enlargement at Vapor Arañó. Santa Perpetua plant will not be completed Extending that thought that was the end of one day the plant would be great to extend to the north (the south side as it is completed) with thirteen more crisp, identical to the building being constructed and would have had a length very similar to what had been projected for San Marti twenty-seven creaks Santa Perpetua and twenty-five rainbow. Fig. 3.14 - Recreation Ground to plant large extension built 23 Vilanova i Omedas, Antoni. Article La indústria textil de Ca l’Aranyó a Sant Martí de Provençals (1872-1986) publicat a la revista Icària, títol 29, pàgines 29-32. 1998 .Consultable a l’Arxiu Històric de Sant Martí de Provençals. There are other factors that indicate, given the location of the large warehouse on the site it occupies on the extension is expected that building will not be completed. The long facade of the west is aligned exactly with access to the house entrance Santiga Avenue (see map PH4) and is now the principal. Although this alignment is not visible, because the position of the building and its annexes steam in the perception becomes impossible and only noticeable after having executed the extension. The plot of 1857, as described above, had dimensions that were very comparable to the type of an island that had been occupying the plain between the streets of Enrique Granados and Father Camil Rosell. As can be seen in the growth plans of Santa Perpetua: elongated in the east-west direction, in the short north-south direction, ie, the first warehouse could take the division that had the typical other islands. The item had to check this plot and had given him was the condition of the block bounded by North Street to the site and also have marked the property boundary between Columbus and Sagalés. The new Vapor estate did without this structure completely, completely closed surface grew enormously in the north, for a length three times the depth of the block immediately to the south. The street between the properties really opened up (the current Pep Ventura Street). The result of the first homes built plant (1857), continues to organize itself according to the logic that had begun to consider more than twenty years ago in the plains, the same logic that explained the size of the island :-storey block built north of the plot, with possible access from the street to the north, but the south side of the courtyard defined as façade, and accessible through the patio door south to the fence so he could access a car. 24 In 1884, Claude Arañó died suddenly, without having reached the complete project or run of the mill or the iris of Santa Perpetua. On 23 March 1879, in contradiction to this fact, stating that the administrator in Santa Perpetua, Josep Vila Costa said in the declaratory Sheets Urban Wealth That a part of the industrial buildings still operated directly by him. In any case, the final years of the 1870's were difficult and profound reorganization for companies Claudi Arañó, very affected by the new regulation of tariffs. 25 However, the new building with its Vapor north-south orientation, influenced the new urban district of the current "Town Centre" which until then had been organized in an east-west orientation. Urban growth between the street from Pep Ventura (dividing the properties of Colomer and Sagalés), steam and Avenue Santiga was organized from the parallel streets to the new fence the property and the longitudinal axis of the plant. 24 Aquesta distribució urbanística pot consultar-se al plànol de creixement de Santa Perpètua PH4, elaborat a partir dels plànols urbanístics del Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 25 La referència a l’administració de Josep Vila de la fàbrica dels Arañó extreta dels fulls declaratoris de 1979 s’adjunta als annexes de la present memòria. Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 16 Joan Colomer i Pujol continued to have a role in this growth after 1888, and completed the division of the land was still. In the first decade of the twentieth century, almost all the land of the "Plain Down" were already sold, both of Colomers, like other owners. 26 Construction rithm, but, must have been slower than the acquisition of land. In 1924, only two blocks from the building had reached the river town, the La Rambla, located between the streets and Enrique Granados and Mossèn Camil Rosell, in a joint operation of the private courtyards with superimposed south. Instead, he had built the east side of the street art block of Marti Avenue to Costa Santiga. The construction of the school building on the current Santiga Avenue, between the streets of Father Camil Rosell Prat de la Riba, in 1930, moved to the same building private island to the west. 27 3.1.9 (1884-1929) - The steam from the death of Claudi Arañó to Civil War Following the death of Claudi Arañó in 1884, we know from the magazine Icaria No. 9 that family members took control their assets, changing the company name and Claudi Arañó Company's widow and children of Claudi Arañó. At the head of this company puts his wife, Carolina Aran Matallana. The years following the death of Claudi Arañó be difficult years due to the decline in production of cholera epidemic of 1885 and previous crises had caused. The strategy that the company continues to support the Arañó the crisis rental spaces of their plants., to maximize the facilities, machinery, looms and boilers. 27 The plant of Ca Aranyó Poblenou the Arañó some areas rented to other companies, but there remain produced until 1976. In the case of Sta. Perpetual situation will be different, as there remain any company and rented all the facilities of steam. According to the book we know of the twentieth century, We see industrial activity Vapor from 1900. 28 This refers to the 1900 census of industries register the activity of two companies that had leased the premises to the family Aran. These companies are: 1. Joan Xiol factory, with 109 looms steam. 2. The company Puig Porqueres with 8 looms steam. So we know that Steam was compartmentalize following the death of Claudi Arañó with the installation of two companies, but the textile industry did not stop. Factory Xiol John had a hundred workers and 26 Informació sobre Joan Colomer i familia extreta de: Ricart, Joan. Temps enrere, portes endins. Santa Perpètua de Mogoda: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 1993. 27 Vilanova i Omedas, Antoni. Article La indústria tèxtil de Ca l’Aranyó a Sant Martí de Provençals (1872-1986) publicat a la revista Icària, títol 29, pàgines 29-32. 1998 .Consultable a l’Arxiu Històric de Sant Martí de Provençals. 28 La història del Vapor durant el segle XX i Sta. Perpètua en general es pot consultar al llibre El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda (1900-1979). Escrit per diversos autors i publicat per l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. was the largest population and progressed considerably during the first two decades of the twentieth century. In 1921, John Xiol has 21 looms in their name, but most of the rented building in the industrial cotton Barcelona Sola Peter Bore, soon after it had 140 workers, mostly women between 14 and 60 years. Pedro Sola and bore to hold the steam in 1929. The following employers to install itself and Emilio were Amalio Vieco Bartolí that make up tissues there in 1945, with an interruption for nearly 4 years in the Civil War. 3.1.10 Vapor workers The information set forth below on how were workers and their working conditions were taken from the publication of the magazine issue 8 Icària available at the Historical Archive of St. Martin Provençals. This information refers to the complex textile factory Poblenou, but may be perfectly descriptive terms also lived in Santa Perpetua, as this is the same production sector, the same geographical area and because there were a Arañó factory there. Such industries need to run many workers prevailed and the female labor force, which constituted over 80% of workers, and also employed children between 4 and 14 years. Working conditions were extremely harsh. Days of 11 hours or more, poor hygienic conditions, low light, noise continued and few moments of rest. As production volume and the high number of looms, weaving section had occupied much of the work area. Here appeared the figure of the foreman who oversaw the operation of looms and work on these looms. Strike of steam in 1914 at Sta. Perpetua 29 In April of 1914, one hundred and fifty workers in the textile factory that Joan Xiol installed on Steam, declared on strike. The reason explains the chronicler Joan Soley, "a committee of workers went to ask the manufacturer for an increase setmanada working twelve hours and earned 12 or 15 pts. week. But Mr. answers. Xiol was that all were dismissed. " And a conflict that began during the following years, divide the town into two parts and cause several violent clashes. That was also the first strike we have documented in Santa Perpetua. 29 Per conèixer més detalls sobre la vaga del vapor, consultar el llibre El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda (1900-1979), Pàgina 59. Escrit per diversos autors i publicat per l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 17 The newly created Union of Workers Several professions to represent the workers, who were also going for the Mayor Fermin Banus. The strikers, with the support of much of the population, prevented the factory will remain active with the few workers who accept the conditions. The one in May, held a crowded meeting, where it is clear the intensity of protest and Joan Xiol shut the factory for three months. The workers met with the civil governor and that the manufacturer was able to resume activity in late July, but did not yield to the claims of workers and a detachment of the Guardia Civil installed in the company. From that moment, the confrontation between strikers and strikebreakers s'avivà complaints and assaults and threats were made to regular municipal court. Among other consequences, the strike meant that some families left the village to go to work in factories where the economic benefits of the First World War, meant that much better than the wages paid in Xiol. 3.1.11 (1936-1939) - The Vapor at Civil War period During the Civil War, the Steam store was used as a garage for vehicles and homes as refugees. 30 According to the book we know of the twentieth century (ref. 31) war deeply affected many companies in the population, since they perform many seizures and collectivization. We can assume, given the use that was made of steam, that the ownership of Arañó also was seized until the end of the civil war. This book explains the progressive advances increased Franco arrival of refugees in Santa Perpetua and Catalonia in general. From 1937, with the fall of Asturias position to supply housing and the population increases and explained that he had to accommodate hundreds of people fleeing the conflict, several farms and they serve the same vapor 'shelter for these people. Although we could not find any reference, we can assume that the property was returned to the Vapor Arañó once the war and that the company Amalio Vieco i Emili Bartolí continued the fabric production in 1945. 3.1.12 (1945-1997) - Agusti Portillo i Guillem Moreso as plant owners. In 1945, the steam stopped belonging to Arañó. On October 10 of that year he sold to Guillem Agustí Portell and Moreso. 31 Not only had completed construction of the building began in 1872, but there is no news of any construction between 1872 and now. In addition, the activity they carry out these new owners will no longer be associated with the textile, but with the chemical. 30 Ús del Vapor consultat a la Fitxa Informativa del Vapor del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic del Municipi de Santa Perpètua de Mogoda (fitxa 26) i que s’adjunta als annexes. 31 La història del Vapor del Segle XX pot consultar-se al llibre El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda (1900-1979). Escrit per diversos autors i publicat per l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. The Portell built his own house in the grounds of Steam. Partly demolished old house setting Sagalés Paul Garcia and rotate it to make it a two-storey building, like the old, but facing the street Ignasi Iglesias, not on the type of building to the north and the south courtyard. Reinforced, however, that the eastern boundary line of those early establishments were marked with the establishment of a garden enclosed by cypresses planted on the line. We know the appearance of steam in the early years of ownership of Portell through a single photograph kept in the Municipal Historical Archive of St. Perpetua, dated 1949. The paper shows that at that time there was a plant which extends three crisp today, 1872 would have been constructed and then the decision of the new owners, and where there were also installed elevators serving the floor below cover. The photographs also show us the existence of a gable roof pillars and side walls without the empty space between the chimney and now ships in 1857 and 1872. I still can see the pictures as patio lighting between the fence and the buildings had become a garden in full operation. The activity of the chemical finishes in 1997 and from that year until the purchase by the City Council in 1999, the Vapor is closed. 3.1.13 The City of Santa Perpetua owner Vapor Arañó Since late 1999, the council of Santa Perpètua de Mogoda owns the premises Vapor Arañó, as a result of buying it in the family Portell, who had established it as a company related to the chemical . Moreover, even under the ownership of Portell, the council include Steam in the Special Plan for the Protection of the Architectural Heritage of Santa Perpetua (PEPPASPM) of Mogoda finally approved on 18 December 1996, in force as of the publication Official Journal of the Generalitat of Catalonia on 18 February 1997. A copy of the registration form Vapor catalog PEPPASPM the Appendices. - Rehabilitation of the plant of 1857 (the Little Plant) Development work on exterior and interior of the adequacy of Vapor Arañó Small Plant began in October 2004 and ended in July 2005 to establish the "Centre Cívic Centre Vila" The activities carried out during this rehabilitation can be found in the section "2.1.2: Current Situation." Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 18 - Current status of the plant built in 1872 (large plant) Currently, large vessel is closed and has been abandoned. Should be noted also that in the beginning of this Final Project (December 2011), were boarded up all the windows of the nave, with justification, according to the head of the Civic Centre Town Centre, some children and accessed to play inside. The largest steam Plant is part of the Municipal Investment Plan 2006-2010, although it has not taken any action at this time or in the future is expected in the short to medium term. 3.2 TAULA CRONOLÒGICA: RESUM DE LA HISTÒRIA DEL VAPOR ARAÑÓ Any Descripció 1846 Claudi Arañó es situa al capdavant de l’empresa tèxtil familiar 1857 Construcció de la primera nau a Sta. Perpètua (la Nau Petita) 1867 Ampliació de la Nau Petita amb la construcció d’un edifici annex 1872 Construcció de la segona nau a Sta. Perpètua (la Nau Gran) 1884 Mor Claudi Arañó i la seva dona passa al capdavant de l’empresa familiar 1900-1921 El Vapor es lloga i es compartimenta a Joan Xiol i a l’empresa Puig i Porqueres, que continuaran amb la producció de teixits 1921-1929 Canvi d’empresa llogatera: Pere Solà Borés reemplaça als anteriors llogaters 1929-1936 Canvi d’empresa llogatera: Amalio Vieco i Emili Bartolí reemplacen a Pere Solà Borés 1936-1939 El Vapor s’incauta i passa a ser magatzem, garatge de vehicles i habitatge per a refugiats 1939-1945 Amalio Vieco continua amb la producció de teixits un cop acabada la guerra 1945-1997 Agustí Portell i Guillem Moreso compren el Vapor als Arañó i hi engeguen una empresa del sector químic. A la seva arribada amplien la Nau Gran amb tres cruixies més i s’hi construeixen una vivenda 1997 S’inclou el Vapor Arañó dins del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic municipal 1999 L’Ajuntament de Sta. Perpètua compra el Vapor 2004 Rehabilitació de la nau de 1857 (la Nau Petita) per ubicar-hi un Centre Cívic 3.3 COMPARISON BETWEEN CA L’ARANYÓ IN SANT MARTÍ DE PROVENÇALS AND THE PLANT “VAPOR ARAÑÓ” IN SANTA PERPÈTUA. Els primers anys de la dècada de 1870 són anys de represa per a la construcció del traçat del ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses i també de grans canvis i expansió a les fàbriques de Claudi Arañó, en resposta a l’abaratiment del carbó. El 18 de maig de 1872 ell mateix demanava a l’alcalde de Sant Martí de Provençals la concessió d’una llicència d’obres per tancar un terreny i construir-hi una nova fàbrica de filats i teixits d’acord amb els plànols que signava, en la mateixa data de la sol•licitud, el mestre d’obres Josep Marimon i Cot. La construcció de la fàbrica de Ca l’Aranyó de Sant Martí de Provençals coincidirà en el temps amb la construcció de la nau gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua, dins d’aquesta etapa expansiva de les industries de Claudi Arañó. - Ca l’Aranyó in Sant Martí de Provençals. 23 The proposed Claudi Arañó St. Martin Provençals long envisioned a building of twenty-five creaks equal 3.30 meters wide, developed over four floors. The spacecraft would consist of ground floor, two floors and a floor under the roof, the roof was extended with great Lucerne on the front to increase the height inside a stretch of two. The building had two closed stairwell, one at each end, inside the rectangular perimeter of the building. Fig. 3.15 - Ca l’Aranyó in Sant Martí de Provençals (Barcelona) Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 19 The floor plans told that it would be within the vertical structure of columns casting a wall of the factory perimeter apilastrat powerfully contributed equally to bear the burdens of horizontal structural elements. The light beams to be prepared as long between columns with a distance of5.35 meters between supports. The plane of elevation along explained schematically the device will handle ceramic molding factory facade, each cracked opened, in all plants except the one of sotacoberta, a vertical window that occupied almost all the lock is available. Upstairs, two windows were to stretch both the Lucerne and the locks are very low voltage. The proposed Provençals project not reached full build, only taking nine of twenty-five Crux projected. However, the section continues to faithfully executed all project specifications. The pattern of openings is exactly planned, and the arrangement of the ceramic actually gives a considerable relief to the façade. It builds a single stairwell in the position and the size of the planned project. The beams are metal and are covered with crisp flat brick vaults. The vertical structure of cast iron columns running through the building to support the roof. Fig. 3.16 - Map of the proposed Ca Aranyó observed on the 25 projected creaks, taken from the publication of Antoni Vilanova (ref. 23) Today, the factory Ca l’Aranyó in Barcelona consists of two buildings: one located on Carrer Llacuna, the type of factory floors, and the other, a body linear lower rate plant Tanger along the street. The site is owned by the Pompeu Fabra University and is part of Campus Media - Poblenou races are studied Journalism, Communications, Translation and Interpretation of Computer Engineering and Telecommunications. 32 32 Web de presentació del Campus de la Comunicació - Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra. - The project of the second plant in Vapor Arañó, Santa Perpetua The second plant, the largest of Vapor Arañó in Santa Perpetua has an octagonal base chimney which were built in 1872. 33 Fig. 3.17 - Current picture of the plant from the Vapor Arañó patio The new production building in Santa Perpetua is only ground and first floor, but clearly it is made from the same pattern as that of St. Martí Provençals, but only ground floor and under roof level. The building has fourteen creaks, five of the more than the Sant Matí and the same width,3.30 meters. On the ground floor, as in the other building, structure, vertical columns casting of two different types. Sotacoberta on the ground, however, but no columns arches ceramics factory. These arcs are arranged on wooden beams (not metal as a rainbow) perpendicular to the long walls, supported by columns of the ground floor and the ends of the pillars to the perimeter walls. At ground floor there are four columns for each wooden beam. All columns have a diameter slightly decreasing with height, but the two plants is clearly superior to the two extremes, 17.35 against 11.36 inches, both measured at the base. The three wooden beams, no continuity on the two central columns and continuing on the other. The distance between the two central columns, and between them and the pillars (ie, the light could cover each of the beams) is exactly what separates the columns in St. Marti. Apparently, the height of the columns of St. Perpetua coincides with the ground floor of St. Marti. Although the columns, power have 33 Dades sobre la construcció de la Nau Gran del Vapor consultades a la publicació Itinerari Patrimonial de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 20 the same type of cap higher than those types of iris plants, as they curve out to finish in a square horizontal surface. The organization of plants under cover is the element that evidence from outside the resemblance between the two buildings. Also in Santa Perpetua appear Lucerne alternate in the same arrangement of rotation that already described for rainbow and there as each opens two windows to the front. In the lower wall panels between Lucerne, however, the building has only one perpetuenc opening of the two horizontal proportion that the building opens in downy equivalent situation. Another element of identity between the two buildings is the size of the windows. The openings on the ground floor of Santa Perpetua have the same width and the same height as those of St. Marti. The development of the apparatus of the brick and its relief, but is much richer in St. Marti in Santa Perpetua. According, the two short walls, only the southern reaches there, the north, which now connects to another building in 1945 by new owners must have not formalized ever, just as the building Rainbow tried one of his party as a final short expected remaining execution of the project. Fig. 3.18 - View of the two facades which had increasing projects On the left Sta. Perpetua, St, Martí on the right 4 CARACTERÍSTIQUES CONSTRUCTIVES 4.1 Fonamentació Tot i que no s’ha tingut accés a la fonamentació de l’edifici per tal de realitzar un aixecament gràfic exhaustiu d’aquest, s’ha pogut establir una hipòtesi a partir d’edificacions coetànies i de característiques constructives similars a les de la nau objecte d’estudi. Per a la definició de les dimensions de les sabates de fonamentació s’han estudiat dos edificis industrials de l’època sobre els quals si disposàvem de documentació gràfica: Ca l’Aranyó de St, Martí de Provençals a Barcelona i l’edifici Bertrand de Sant Feliu de Llobregat. Tanmateix, a la Nau Gran s’ha pogut observar, a través d’una petita cata existent, que la fonamentació està formada per còdols de pedra units entre si per un morter sorrenc d’escassa resistència. El sistema està format per una fonamentació superficial que presenta sabates aïllades sota els pilars de fosa de la nau principal i sabates contínues sota les parets de càrrega. 1. Sabates aïllades sota els pilars de fosa: Aquesta tipologia consta de sabates aïllades formades per còdols de dimensions d’entre 5 cm i 20 cm i formigó en massa que consolida el conjunt. Aquestes sabates aïllades tenen unes dimensions de (0,95x0,95)m i 1,35m de profunditat. Les sabates estan formades per còdols d’unes dimensions de 5 cm a 20 cm cohesionats entre si per un morter de baixa resistència. La trobada entre el pilar de fosa i la fonamentació s’efectua a través d’un bloc de pedra prismàtic de repartiment de càrregues, les dimensions del qual són de 0,5x0,5x0,2 m. Fig. 4.1 – Sabata aïllada sota pilar de fosa 2. Sabates contínues sota les parets de càrrega: Aquesta tipologia consta de sabates continues sota les parets de càrrega de l’edifici, que alhora funcionen com parets de tancament a la zona de la nau principal. De la mateixa manera que les sabates aïllades, aquestes estan formades per còdols de dimensions d’entre 5 cm i 20 cm, iguals als de les sabates aïllades. Aquestes sabates contínues tenen unes dimensions de 0,65.m d’amplada i 1,35 m de profunditat. Aquesta sabata contínua no varia el seu espessor, per tant no presenta amplades diferents a les trobades amb les pilastres de la paret de tancament. Fig. 4.2 – Sabata contínua sota paret de tancament Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 21 Fig. 4.3 - Plànol del sistema de fonamentació 4.2 Estructura vertical L’estructura vertical de l’edifici de la Nau Gran del Vapor Arañó està formada per parets de càrrega apilastrades que funcionen també com a tancaments, per pilars de fosa a la planta baixa i per arcs diafragmàtics a planta primera. Els pilars de fosa, de secció rodona, els trobem a la planta baixa de la nau, a tota la seva longitud, separats transversalment 2,40m de les parets de tancament i per 3,30m entre ells. Longitudinalment la separació entre les línies de pilars és també de 3,30m. Els pilars de planta baixa es disposen en 4 línies que recorren tota la longitud de la nau. Els de les dues línies exteriors tenen un diàmetre d’ 11,36 cm, mentre que els pilars de les línies centrals tenen un diàmetre de 17,35 cm. L’altura de tots ells és de 4,20m i a la seva part superior estan rematats per capitells decoratius, els de les de les dues línies centrals disposen també d’una peça de fosa en forma de “U” per rebre les jàsseres de fusta. Tots ells descansen sobre blocs de pedra prismàtics (de dimensions 0,50mx0,50mx0,20m) que reparteixen les càrregues cap a les fonamentacions. Fig. 4.4 - Pilar de fosa de les dues línies centrals Fig.4.5 - Pilar de fosa de les línies exteriors A la planta primera o sotacoberta el sistema estructural es soluciona mitjançant uns arcs diafragmàtics disposats de forma transversal a les parets de tancament llargues de la nau, la funció dels quals és la suportar la coberta. Aquests arcs estan formats per parets de fàbrica de maó de 15 cm de gruix i descansen en tota la seva longitud sobre jàsseres de fusta, que de la mateixa manera que els arcs, es disposen cada 3,30m definint la cruixia que es repeteix al llarg de tot l’edifici. Els arcs diafragmàtics es defineixen com una tipologia d’arcs que es disposen en la direcció transversal d’un espai construït, de manera que la successió dels mateixos composi una estructura que permeti executar un sostre en el sentit longitudinal de l’espai, reduint les empentes que la coberta exerceix sobre els murs. Aquest sistema és propi d’alguns edificis del Gòtic Català, ja que permetia construir voltes de pedra suportades per bigues de fusta, molt més barates i fàcils de construir que no pas altres sistemes de l’època. Un exemple de l’ús d’aquest sistema en el gòtic el trobem en el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Esquerra: Fig. 4.6 - Saló de Cent a l’Ajuntament de Barcelona, un exemple de solució constructiva amb arcs diafragmàtics. Dreta: Fig. 4.7 - Arcs diafragmàtics a la planta sotacoberta del Vapor Arañó Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 22 Els murs de tancament perimetral, que a la vegada compleixen la funció de tancament de façana, corresponen a murs de fàbrica de maó massís de 30 cm d’espessor. Aquests murs estan apilastrats i tenen un intereix de 3,30 m, corresponent a l’amplada de cruixia tipus, del mateix material que el mur i d’unes dimensions de (0,9x0,75)m. Les juntes de morter oscil·len entre 1 i 2 cm. Aquest mur està motllurat per dues cornises, d’escassa volada, que a més que protegir les finestres de les inclemències meteorològiques, tenen una funció estètica. Aquestes cornises es troben a 5,75m i 5,89m respecte la cota 0 i abasten tot el perímetre de l’edifici. Aquest mur està coronat per unes llucanes, disposades de forma alterna respecte les cruixies tipus de 3,30m. La resta de característiques formals dels tancaments perimetrals es defineixen a l’apartat “Façanes”. El mur perimetral, tal y com s’ha comentat en el punt anterior descansa sobre una sabata contínua d’espessor 0,65m i de 1,35m de profunditat. 4.3 Estructura horitzontal El sostre intermig de la Nau Gran està resolt mitjançant voltes rebaixades formades per dues capes de maó pla, suportades per bigues de fusta disposades de forma transversal a la longitud de la nau, cada 3,30m, longitud que defineix la cruixia tipus. Sobre les dues capes de maó pla, que funcionen com un encofrat perdut es disposa una primera capa de morter consistent i un reblert final per aconseguir la planeitat de la planta sotacoberta amb un morter més disgregat, de reompliment, amb presència de sorres. Les jàsseres del sostre són de fusta i tenen una secció de 31x26 cm. Les bigues d’aquests sostres estan connectades per vàries línies de tirants metàl·lics, la funció d’aquests tirants metàl·lics és la de mantenir l’estabilitat de l’edifici absorbint i transmetent les empentes horitzontals que generen les voltes. Fig. 4.8 - Fotografies del sostre de bigues fusta i volta formada per dues capes de maó pla Fig. 4.9 - Secció tipus del sostre en el trobament amb un pilar de fosa Llegenda 1. Capa de morter de 5 cm. 8. Jàssera de fusta (31x26 cm). 2. Paviment ceràmic. 3,5 cm. 9. Pilar de fosa. ∅ 17,35 cm. 3. Sorra i morter de farciment d'espessor 16. Platina en U de recolzament de la jàssera. variable (de 0 a 22 cm). 17. Volta de rassilla de 2 cm. 4. Junta entre rassilles. 0,5 cm. 18. Capa de morter massís. 5. Maons. 4,5 cm. 19. Paret de fàbrica de maó de 15 cm de gruix. 6. Enguixat interior. 0,5 cm. 7. Tensor rodó continu. ∅ 20 mm. 4.4. Comunicació vertical L’edifici consta de dues escales de comunicació entre la planta baixa i la planta primera. - La primera, i probablement sigui la única escala que disposava l’edifici original del S.XIX està situada de forma adjacent a la façana sud, al costat oest de la nau. Aquesta escala està resolta mitjançant voltes de maó pla, no pas amb lloses com es realitzen actualment de forma habitual, i consta de 3 trams per salvar una alçada de 5,05 m. Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 23 L’escala de volta està formada per dues capes de maons plans i morter de calç com a material d’unió. Els diferents graons estan resolts mitjançant rajoles ceràmiques formant l’acabat. - Una segona escala, està situada a l’extrem nord de l’edifici. Es tracta d’una escala de cargol metàl·lica, que molt probablement va ser construïda amb posterioritat a la primera atesa la seva tipologia constructiva. Esquerra: Fig. 4.10 - Escala formada per voltes de maó pla situada a l’extrem Sud- Oest de l’edifici. Dreta: Fig. 4.11 - Escala de cargol metàl·lica situada a l’extrem Nord de l’edifici. 4.5 Coberta La coberta, a dues aigües presenta unes llucanes ubicades de forma alterna seguint la pauta que defineixen les cruixies transversals. L’acabat exterior està format per teules àrabs de color terròs, amorterades en els seus extrems, amb un suport a base d’una capa de maó pla. Uns cabirons de fusta suporten aquesta capa ceràmica i la seva càrrega és transmesa a unes biguetes de fusta que descansen sobre els arcs diafragmàtics de planta sotacoberta i sobre les parets de tancament transversals. A la zona central hi ha una línia de 10 lluernaris que aporten llum a la planta sotacoberta. Les llucanes, a dues aigües, són suportades per unes biguetes de fusta, la orientació de les quals es disposa de forma perpendicular a les biguetes de la coberta a dues aigües. Fig. 4.12 - Plànol de planta coberta, on podem veure la disposició alterna de les llucanes i la línia de lluernaris. 4.6 Façanes La Nau Gran del Vapor Arañó està formada per quatre façanes, orientades als laterals (Est i Oest) i les longitudinals (Nord i Sud). Totes elles tenen un sistema constructiu molt similar, ja que com s’ha explicat anteriorment, les façanes es composen d’un mur de tancament apilastrat de fàbrica de maó massís. - Façanes Est i Oest Les façanes Est i Oest corresponen a les dues façanes principals de la Nau Gran. La façana Est dóna al carrer de Martí Costa, mentre que la façana Oest dóna al pati interior del recinte fabril. Aquestes façanes, formalment, segueixen un patró que es va repetint al llarg de la seva longitud i que queda definit per l’amplada d’una cruixia. Aquests mòduls es veuen modificats per l’aparició alterna d’unes llucanes a la planta primera, les quals permeten guanyar superfície útil i lluminositat en aquesta planta. Verticalment hi ha un joc de finestres allargades a planta baixa, cadascuna d’elles ocupant gran part de la seva cruixia, que defineix el mòdul que es va repetint al llarg de tota la nau. Les dimensions de les finestres de planta aixa són d’ 1,60 x 3,25 m. Les finestres de planta baixa es desdoblen en Planta Primera en llucanes, que es van disposant de forma alterna, amb unes dimensions de 0,95 x 1,88 m. Aquesta alternança queda definida pels mòduls que formen les cruixes transversals de la nau. Als panys petits de planta primera, els que no tenen llucana, també hi ha presencia d’una petita finestra, més ample i de poca altura, de dimensions 1,00 x 0,60 m. A la part superior de les façanes, un petit ampit, prolongació del mateix tancament, amaga la línia d’arrencada de les teules, formant al mateix temps una canal de recollida d’aigües oculta des de la cota de carrer. Fig. 4.13 - Façana Oest, des del pati interior. A la part dreta s’observa la Nau Petita, amb una composició de façana similar a la de la Nau Gran en planta baixa. Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 30 Al plànol de l’esquerra es dibuixa el sostre de planta baixa, on podem veure els pilars numerats i la posició de les bigues de fusta ombrejades de color marró. En aquest tram de sostre s’assenyala de color vermell la posició de les fissures, que com podem veure en aquest tram són contínues entre pilar i pilar, mentre que en l’eix equidistant entre aquests, no arriba a completar tota la volta. Fig. 5.9 - Tram de sostre de planta baixa indicant les fisures existents en color vermell Esquerra: Fig. 5.10 - Fissura de pilar a pilar, marcant tot l’intereix de la volta i amb despreniment puntual d’acabat de morter de calç. Dreta: Fig. 5.11 - Fissura a una distància equidistant dels pilars, que no marca tota la volta, tan sols la part més propera a la biga i que apareix com una projecció del tirant metàl·lic. - Causes - Hipòtesi Les lesions 1, 3 i 5 tenen una mateixa causa i aquesta rau en el propi funcionament estructural del edifici, agreujat per altres esforços, com ara les dilatacions de la coberta a causa de variacions tèrmiques que contribueixen en la mateixa direcció a l’aparició de les lesions descrites. Tanmateix, el propi sistema estructural ja porta associat l’aparició d’aquestes lesions, com tot seguit comentem. Els moviments realitzats per l’estructura s’indiquen en el següent esquema, per tal d’entendre a primera vista quines deformacions han patit els elements constructius. Fig. 5.12 - Esquema de deformacions (verd ) i esforços (vermell) que pateixen els arcs La falta de contraforts per compensar les empentes horitzontals que creen els arcs de la planta sotacoberta és el que ha causat les deformacions indicades, i les conseqüents esquerdes en els elements descrits a l’apartat anterior. A més, les parets de tancament, que haurien de compensar aquests esforços, tenen un gruix de 15 cm, pel que resulten insuficients. El fet que les esquerdes apareguin només als 9 arcs situats més al sud es justifica en que l’estructura troba un contrafort ens els annexes de la zona nord. En aquest cas els esforços horitzontals queden contrarestats. Arcs amb esquerdes Arcs sense esquerdes Fig. 5.13 – Planta sotacoberta indicant els arcs amb esquerdes m m Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 31 - Els arcs de planta sotacoberta s’han obert, traccionant la part inferior de l’arc central, justament per on apareix l’esquerda. - La façana Sud, amb la direcció i posició de les seves esquerdes, està indicant el mateix que els arcs de l’interior: que la pròpia estructura de l’edifici no es capaç d’absorbir les empentes horitzontals que el pes de la coberta i el sistema d’arcs de l’interior provoquen. - Pel que fa a les jàsseres de fusta del sostre intermig, es molt probable que hagin flectat a causa del pes del mur de fàbrica que suporten amb l’afegit de la transmissió d’esforços provinents de la coberta per part dels mateixos arcs. Les fissures que apareixen al sostre de la planta baixa són conseqüència directa de que les bigues d’aquest sostre hagin flectat. Aquestes fissures ens indiquen aquells punts pels qual la volta ha trencat per no poder absorbir els esforços als quals ha estat sotmesa: a les zones dels pilars ho haurà fet per compressió i a les fissures que trobem a la meitat del vano de la biga per tracció. Fig. 5.14 - L’esquema de l’esquerra il·lustra com la volta original (color gris) ha patit deformacions a causa de que les bigues de fusta que la suporten han flectat (color verd). Això ha provocat un punt màxim de traccions (en color blau) i un punt màxim de compressions (de color vermell). En aquests punts on les traccions i les compressions són màximes la volta ha fissurat, alliberant-se de les tensions que no podia assumir. Les lesions tipus 2, situades a les zones superiors de les llucanes responen a la mateixa causa que les lesions 1, 3 i 5 però en una zona diferent. Per tant, la causa rau en el propi sistema estructural de les llucanes, ja porta associat l’aparició d’aquestes lesions, doncs no disposa d’uns contraforts o elements constructius adequats que contrarestin les empentes horitzontals generades. Les parets de tancament (en groc), que haurien de compensar aquests esforços (verd), tenen un gruix de 15.cm, pel que resulten insuficients. Fig. 5.15 - Esquema dels esforços generats a les llucanes S’ha realitzat una peritació estructural de les jàsseres que confirmat que estan sotmeses a una càrrega superior a la que ho haurien d’estar, un fet que ens confirma que estan flectant (veure Annex B) La gravetat d’aquestes esquerdes és però, més greu que les que apareixen als arcs de la planta sotacoberta, ja a les llucanes hi ha esquerdes que arriben a fer entre un i dos centímetres de gruix, la qual cosa implica un risc estructural i de caiguda de fragments de peces ceràmiques. La lesió tipus 4 compren les fissures en l’acabat de morter de calç dels paraments verticals interiors. Aquestes apareixen en zones amb presencia d’humitats per filtració i moltes vegades, properes a trams de parament que ha perdut el seu revestiment de morter de calç. Aquestes fissures es formen a causa de variacions higro-tèrmiques de l’acabat calç. Les filtracions d’aigua de pluja de forma conjunta a la humitat ambiental s’introdueixen al mur i provoquen una petita expansió d’aquest. En períodes més secs aquest revestiment deixa anar la humitat retinguda i es contrau. Aquest fet, donat repetidament durant llargs períodes acaba provocant una desvinculació del revestiment amb el parament, que acaba fissurant. Aleshores, l’aparició d’esquerdes en aquests revestiments ens indica que existeix un risc elevat de pèrdua de revestiment. També, com es que es tracta d’un arrebossat antic, és probable que hagi perdut resistència al llarg del temps. Fig. 5.16 - Llucana amb fissures en el seu revestiment interior de morter de calç combinat amb la pèrdua en la mateixa zona d’una part del mateix revestiment. - Diagnòstic d’esquerdes i fissures: Classificació de la gravetat Urgència de la intervenció ESQUERDES : Lesió 5.1.1: GREU URGENT Lesió 5.1.2: GREU URGENT Lesió 5.1.3: GREU URGENT FISSURES: Lesió 5.1.4: LLEU AJORNABLE Lesió 5.1.5: GREU URGENT Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 32 5.2. Col·lapse localitzat d’un tram de sostre. - Descripció i localització: A la cruixia definida pels pilars P64, P65, P78 i P79 hi ha un tram de sostre de maó pla, entre planta baixa i planta sotacoberta, d’una superfície de (3,00x2,50)m que ha col·lapsat. En el sentit longitudinal de la volta, l’afectació del col·lapse és de 3 m des del tancament costat C/de Martí Costa. En sentit transversal, el col·lapse comença a la biga nord de la cruixia i afecta pràcticament tres quartes parts de la volta. Fig. 5.17 - Plànol de planta sotacoberta, indicant el tram de sostre col·lapsat, adjacent a la façana est. - Classificació: Origen no estructural, tot i que ha afectat a un element estructural com es el sostre intermig, per tant és estructural - Causes – Hipòtesi: Les causes que han provocat el col·lapse d’aquest tram de sostre són diverses, però totes elles comparteixen un element en comú, l’entrada d’aigua de l’exterior de l’edifici. Fig. 5.18 - Sostre de P.B. en el tram afectat Principalment, hi ha dos orígens que han pogut desencadenar aquest col·lapse: 1. Les nombroses filtracions d’aigua que pateix la coberta. 2. El trencament del baixant d’aigües pluvials adjacent a la zona afectada. Aquesta lesió ha sigut el principal desencadenant del col·lapse i de les filtracions d’aigua de l’exterior. (Aquesta lesió es comenta a l’apartat 5.13) Aquests dos factors han provocat el podriment de la biga del costat nord de la cruixia afectada, la qual cosa ha desencadenat una fallada en el recolzament de les peces de maó pla que formen la volta. Classificació de la gravetat Urgència de la intervenció - Diagnòstic: GREU URGENT 5.3. Despreniments de l’estucat de façana - Descripció: Pèrdua d’adherència del revestiment de morter de façana exterior. A les zones en contacte amb el terreny i fins a 1,5 m d’altura aquest revestiment ha sofert grans despreniments, deixant vist el parament ceràmic. Tot i que a la part baixa és on la lesió és més important, a la resta de tancament hi ha d’altres zones que també presenten la mateixa problemàtica. - Classificació: Origen no estructural - Localització: A la façana Nord de l’annex construït als anys 50 del S.XX , com a ampliació de la Nau Gran. - Causes – Hipòtesi: Les variacions higro-tèrmiques de l’acabat provoquen moviments d’expansió i retracció sobre el material d’acabat que acaba desvinculant-se del parament vertical. El fet que aquests despreniments siguin més importants a la zona inferior de la façana coincideix amb la presencia d’humitats per capil·laritat, fet que augmenta el risc de despreniments, ja que l’aigua que ascendeix del terreny conté sals solubles, la qual cosa accelera també una desvinculació dels dos materials. Fig. 5.19 - Façana nord de la nau Annex Classificació de la gravetat Urgència de la intervenció - Diagnòstic: LLEU AJORNABLE Façana Est Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 33 5.4. Podriment de bigues de fusta vistes - Descripció: Algunes bigues de fusta de la coberta presenten degradació per agents biòtics. Aquests podriments han donat lloc a pèrdues de la secció de la biga considerables, de l’ordre d’un 15% i ha tenyit les zones afectades de color negre. - Classificació: Aquesta és una lesió que afecta a elements estructurals, encara que el seu origen és no estructural . - Localització: Aquesta lesió afecta a dos línies de recolzament de bigues, afectant un total de 15 bigues: 7 de les quals a la cruixia entre els pilars 47-48 i 8 a la cruixia entre els pilars 55-56. Fig. 5.20 - Plànol del sostre de planta sotacoberta, indicant les bigues afectades per les podricions Causes – Hipòtesi: La causa que ha propiciat les condicions per al creixement d’aquests fongs de podriment ha estat per una banda les filtracions severes que presenten les zones descrites de l’aigua de pluja, i per una altra les altes temperatures que assoleix aquesta zona de l’edifici en els períodes estivals. El trencament de teules i elements d’entrebigat són els que han facilitat l’entrada d’aigua a l’interior de l’edifici, exemple de com una lesió en pot desencadenar una segona. Fig. 5.21 - Caps de biga afectats per podriments Classificació de la gravetat Urgència de la intervenció - Diagnòstic: GREU URGENT 5.5. Humitats per capil·laritat - Descripció i localització: S’ observen humitats a les zones inferiors dels tancaments verticals de planta baixa. Aquesta presencia d’humitat provoca un enfosquiment del parament, que provoca en molts cassos que el revestiment d’acabat es deteriori i acabi desprenent-se. La lesió apareix a tots els paraments verticals de planta baixa sense excepció, encara que l’altura que assoleixen varia segons el tram de façana en el qual ens trobem. A les zones Nord de la façana, a causa de la poca radiació solar que reben, aquestes alçades poden arribar a 1,70 m, en canvi a la façana sud no superen els 40 centímetres. - Classificació: Origen no estructural - Causes – Hipòtesi: La humitat per capil·laritat es dóna en murs i parets sense aïllament de tal forma que es crea una ascensió de la humitat del subsòl. Aquesta humitat puja per pors i capil·lars evaporant-se finalment a la atmosfera. L'aigua provinent del subsòl conté sals dissoltes. A mida que l'aigua s'evapora, les sals dissoltes cristal·litzen i es dipositen en l'arrebossat de tal manera que aquest es degrada a l'igual que la pintura que acaba saltant. Fig. 5.22 - Humitats per capil·laritat a planta baixa, a la zona dels banys Fig. 5.23 - Humitats per capil·laritat a la façana Est, creixen en altura en direcció Nord (en color blau) Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 34 Fig. 5.24 - Humitats per capil·laritat a la façana Oest, creixen en altura en direcció Nord (en color blau) Classificació de la gravetat Urgència de la intervenció - Diagnòstic: LLEU AJORNABLE 5.6. Pèrdua de volum d’alguns maons de façana - Descripció: Pèrdua de material de les peces ceràmiques per erosió, tanmateix es pot observar que el morter d’unió es manté al seu lloc. El grau d’afectació sobre les peces varia segons el cas: trobem des de decapaments superficials fins a pèrdues pràcticament completes de la peça ceràmica. - Classificació: Lesió estructural - Localització: A la façana Est de la Sala del Vapor amb una afectació general de 5 filades consecutives i peces aïllades, molt poc freqüents a la resta de l’edifici. - Causes – Hipòtesi: La causa que provoca l’erosió d’aquestes peces rau en la mala cocció de les peces en la seva fabricació. Podem imaginar que una partida de maons va arribar defectuosa a l’obra, en el cas de la l’afectació concentrada. La resta de peces que pateixen aquesta lesió responen també a la mateixa causa. Fig. 5.25 - Concentració de peces afectades Agents com el vent, i l’aigua de pluja que s’introdueix a la porositat del material, al gelar-se es dilata i trenca les làmines superficials del material, i així progressivament. Aquest fenomen s’accelera en aquests maons afectats, ja que la seva porositat es major i la seva resistència menor. - Diagnòstic: Classificació de la gravetat Urgència de la intervenció Concentració de peces afectades GREU URGENT Peces aïllades LLEU AJORNABLE 5.7. Presència d’organismes vegetals a façanes - Descripció i localització: La presencia d’organismes vegetals es presenta de dues formes a totes les façanes de l’edifici, a excepció de la façana Sud, on no n’hi ha. 1. Taques localitzades, especialment freqüents a la part superior de les pilastres i a les cornises, amb presència de microorganismes vegetals formant ennegriments sobre els paraments. 2. Petites acumulacions de vegetació en zones puntuals, formada per petites herbes o arbustives. Aquestes apareixen en zones on hi ha ennegriments, sobre tot a les zones més ombrívoles, darrera de retranquejos de façana poc il·luminats. - Classificació: Lesió no estructural - Causes – Hipòtesi: Els ennegriments observats són provocats per microorganismes vegetals a causa de l’exposició continuada de les façanes a agents atmosfèrics, principalment la pluja i la humitat, ja que aquestes condicions afavoreixen l’aparició d’aquest tipus de lesió. Fig. 5.26 - Ennegriments i herbes a una zona ombrívola de façana Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 35 El creixement de les herbes i petites plantes arbustives en algunes zones ens indica que hi ha hagut una disgregació d’elements de fàbrica ceràmica i/o del seu material d’unió, creant un petit substrat, que de forma combinada amb la humitat afavoreix aquest tipus de petits organismes vegetals. Aquesta mena de lesions pot derivar en lesions més importats a les façanes com humitats i/o atacs d’insectes. Classificació de la gravetat Urgència de la intervenció - Diagnòstic: MODERADA IMMEDIATA 5.8. Trencament de part de les teules a coberta - Descripció: Trencament de diverses peces de l’acabat superficial de la coberta, format per teules ceràmiques. Altres peces s’han després de la seva base o han estat desplaçades de la seva posició original. - Classificació: Lesió no estructural - Localització: El trencament i moviment de teules es dona de forma puntual a tota la superfície de la coberta, tant a la part central com a les llucanes. - Causes – Hipòtesi: El trencament i desplaçament de les teules es degut a diversos factors que podem englobar en dos grups: 1. Causes mecàniques: Dilatacions i contraccions deguts a canvis de temperatura. 2. Causes físiques: Exposició a agents atmosfèrics com la neu, pluja, sol, vent, etc. Aquesta lesió pot derivar en d’altres com ara la presencia d’humitats per filtració a l’interior de l’edifici. Fig. 5.27 - Teulada de la part central de la nau Classificació de la gravetat Urgència de la intervenció - Diagnòstic: MODERADA IMMEDIATA 5.9. Taques i regalims de calç sota la coberta - Descripció i localització: S’observen taques i regalims de calç que afecten a elements ceràmics d’entrebigat, cabirons i biguetes de coberta. Aquests regalims afecten la major part de la zona inferior de la coberta, sense excepcions. - Classificació: Lesió no estructural - Causes – Hipòtesi: Aquesta lesió ha aparegut com a conseqüència de lesions prèvies, en aquest cas pel trencament de l’acabat de teules de la coberta. Les posteriors filtracions d’aigua de pluja de l’exterior han acabat dissolent el morter de calç i l’han lixiviat cap als elements inferiors de la coberta, que un cop assecat ha deixat les marques que podem observar. Fig. 5.28 - Cara interior de la coberta de la nau Classificació de la gravetat Urgència de la intervenció - Diagnòstic: LLEU AJORNABLE 5.10. Pèrdua de revestiment i taques d’humitat als sostres de planta baixa - Descripció i localització: Taques d’humitat i despreniments de pintura i revestiment de morter de calç a les voltes del sostre de planta baixa, en diverses zones. En algunes zones, amb forta presència d’humitats s’hi ha format taques d’ennegriment. Fig. 5.29 - Localització des humitats i pèrdues de revestiment als sostres de planta baixa (en blau) Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 36 - Classificació: Lesió no estructural - Causes – Hipòtesi: Entrada d’aigua a causa de la deficient impermeabilització de la coberta i posterior filtració d’aquesta pel sostre de planta baixa, provocant les taques d’humitat. A causa d’aquesta presència continuada d’humitat, el revestiment de morter de calç i la pintura perden l’adherència amb el suports i se’n desprenen. Fig. 5.30 - Pèrdua de revestiment al sostre de planta baixa Classificació de la gravetat Urgència de la intervenció - Diagnòstic: LLEU AJORNABLE 5.11. Oxidació de les platines de connexió de les bigues de les llucanes - Descripció i localització: Oxidació de les platines de connexió de les bigues que sustenten l’estructura de coberta de les llucanes de planta sotacoberta. Fig. 5.31 - Plànol del sostre de la planta sotacoberta i fotografia d’una platina de connexió - Classificació: Lesió estructural - Causes – Hipòtesi: Deteriorament dels pintats o esmaltats protectors de l’element metàl•lic en front la seva oxidació, conjuntament amb la deficient impermeabilització de la coberta i la presència d’humitats per filtració de la pluja. Aquesta oxidació pot provocar una pèrdua de secció de l’element fins a deixar de complir la seva funció, podent provocar moviments a les bigues de fusta. Classificació de la gravetat Urgència de la intervenció - Diagnòstic: GREU URGENT 5.12. Presencia de microorganismes vegetals en parament interior - Descripció i localització: Presència de microorganismes en una franja vertical, des del sostre de la planta baixa fins al seu paviment. Aquesta franja es troba a la cara interior d’una pilastra de façana (pilar 79), adjacent a la zona de sostre col·lapsat. - Classificació: Lesió no estructural - Causes – Hipòtesi: Analitzant el sistema d’evacuació d’aigües pluvials de la coberta, no s’observen baixants per les façanes exteriors de l’edifici, motiu pel qual es conclou que aquests es troben ocults i que discorren de forma paral•lela a les pilastres de façana. La causa d’aquestes humitats localitzades ens indicaria que el baixant està trencat o que es troba en mal estat i que l’aigua recollida a la coberta discorre sense canalitzar, provocant greus humitats de filtració i creant l’ambient adient per colonització de microorganismes vegetals. Aquesta lesió a més, pot haver estat la causa del col•lapse d’un tram del sostre, ja que la biga de fusta que ha fallat es troba al costat de les humitats que es descriuen. (veure lesió 5.3) Fig. 5.32 - Pilastra de façana per la seva cara interior amb presència de microorganismes vegetals Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 37 Classificació de la gravetat Urgència de la intervenció - Diagnòstic: MODERADA IMMEDIATA 5.13. Deteriorament de fusteries exteriors i mampares interiors - Descripció: Trencament dels marcs i envidraments de la major part de les fusteries exteriors existents (en alguns casos manca totalment ell mòdul sencer de fusteria), així com de la mampara interior que creava un espai dins de la Nau Gran, probablement destinat a oficines. - Classificació: Lesió no estructural - Localització: A la totalitat de les fusteries exteriors i mampara interior. - Causes – Hipòtesi: El trencament d’aquestes fusteries i mampares pot ser divers, ja que pot ser causat per les inclemències meteorològiques i els canvis tèrmics (en els cas de les fusteries exteriors), a modificacions i canvis d’ús interiors de la nau (mampares) i una molt important, a causa del vandalisme. Classificació de la gravetat Urgència de la intervenció - Diagnòstic: MODERADA IMMEDIATA Fig. 5.33 - Mampara interior i fusteria exterior acopiada a l’interior de la nau 5.14. Despreniments inflaments als arcs de la planta sotacoberta - Descripció: Presència de despreniments i inflaments als revestiments dels tancaments de les llucanes, que descriuen la inclinació de la coberta que es troba al costat oposat del parament afectat. L’amplada d’aquesta lesió és aproximadament d’un metre des de la línia de coberta oposada, sent menys important a la part superior del tancament, encara que en alguns casos puntuals aquestes humitats superen el metre d’alçada arribant fins a la coberta. Aquesta és una lesió que es presenta a la totalitat dels arcs de la planta sotacoberta. - Classificació: Lesió no estructural - Localització: A tots els tancaments de les llucanes de la planta sotacoberta, amb una geometria com s’indica en els alçats següents (que exemplifiquen la problemàtica general) i la fotografia adjunta. Fig. 5.34 - Alçats i fotografia de les humitats que apareixen als dos costats dels arcs de la planta sotacoberta, descrivint la pendent de la coberta que es troba al costat oposat del tancament - Causes – Hipòtesi: Tenint en compte que aquests inflaments i despreniments apareixen sobre la línia que marca la coberta del costat oposat del tancament, les humitats a causa de filtracions són la causa més probable. Agents meteorològics com la pluja, combinats amb uns ràfecs insuficients de les llucanes i uns maons sense propietats hidròfugues són les causes de les humitats per filtració. Classificació de la gravetat Urgència de la intervenció - Diagnòstic: LLEU AJORNABLE Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 38 6 AVALUCIÓ ENERGÈTICA 6.1 OBJECTIUS DE L’AVALUACIÓ ENERGÈTICA I PROCEDIMENTS EFECTUATS L’objectiu de l’avaluació energètica de la pell de qualsevol edifici és conèixer el comportament higrotèrmic dels seus tancaments. Aquest comportament ens indicarà: 1. Les exigències energètiques per obtenir un benestar tèrmic o de comfort en el seu interior en funció de la localització de l’edifici. 2. Possibles situacions de condensacions superficials i intersticials, que podrien malmetre la integritat i durabilitat dels materials, que podrien fer variar les prestacions d’aquests i influir negativament en la salubritat interior de l’edifici i de les persones que l’habiten. 3. Possibles ponts tèrmics, en els quals no només es presenten pèrdues o guanys no desitjats d’energia, com també són un risc de condensacions. Dins d’aquesta avaluació energètica no s’ha analitzat la permeabilitat de les fusteries existents, ja que la conservació d’aquestes es molt precària i diverses obertures ni tan sols n’hi ha. El Vapor Arañó, al tractar-se d’una edificació protegida oficialment per l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda (veure apartat 2.1.6. Declaració de Bé Cultural d’Interès Local) com a patrimoni arquitectònic municipal quedarà exclosa de l’aplicació del CTE DB –HE “Estalvi energètic”, en el cas que aquest compliment pugui alterar el seu caràcter o aspecte. En tot cas, com procediment per a l’anàlisi i per tenir una referència normativa s’han seguit els passos de la OPCIÓ SIMPLIFICADA, contemplada al CTE DB-HE1, i que es basa en l’anàlisi dels tancaments que delimiten l’envoltant tèrmica. 6.2 CTE DB-HE1 – LIMITACIÓ DE LA DEMANDA ENERGÈTICA En aquest apartat es farà un resum dels condicionants, criteris i valors resultants de l’anàlisi energètic descrit i explicat a l’Annex D d’aquest document. 6.2.1 Pas 1: Determinar la zona climàtica on s’ubica l’edifici Zona climàtica de SANTA PERPÈTUA DE MOGODA: C2, segons la taula D.1. del CTE, DB-HE1, pàg 4 6.2.2 Pas 2: Determinar les orientacions de les façanes i classificar els espais interiors de l’edifici Les orientacions de les diferents façanes es dóna a la figura 3.1 del CTE DBHE1, segons els sectors angulars establerts. De l’anàlisi s’ha verificat que el Vapor Arañó té: Una façana orientació Est: 69º Una façana orientació Sud-Est: 159º Una façana orientació Oest: 249º Una façana orientació Nord : 339º Com a definició dels espais habitables i no habitables, s’ha establert un criteri que es basa en el supòsit d’una intervenció de rehabilitació futura, suposant que tota la nau sigui considerada habitable, atesa la organització diàfana de l’espai, a excepció d’un únic espai. L’únic espai que no s’ha considerat habitable és un magatzem a la planta baixa, dividit de la resta de la nau per una paret de maó perforat de 15 cm d’espessor i que utilitzen els treballadors del Centre Cívic adjacent. Fig. 6.2 - Plànols en planta classificant espais habitables i no habitables 6.2.3 Pas 3: Definir l’envoltant tèrmica de l’edifici Per definir l’envoltant tèrmica de l’edifici hem dividit en cinc categories els seus tancaments: TVF = Tancament vertical de Façana TVI = Tancament vertical Interior TH = Tancament horitzontal C = Cobertes O = Obertures Fig. 6.1 – Planta general indicant les orientacions de les façanes Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 39 6.2.4 Pas 4: Limitació de la demanda. Paràmetres de referència. La taula 2.1 del CTE-HE1; pàg. HE1-2, ens marca les transmitàncies màximes de l’envolvent tèrmica, per a la zonificació climàtica C. 6.2.5 Pas 5: Càlcul dels paràmetres característics de l’envoltant tèrmica de l’edifici El mètode de càlcul utilitzat s’ha emprat per al càlcul de la transmitància tèrmica de tancaments que donen directament a l’exterior i es el descrit al “DB-HE1: Limitació de la demanda energètica del CTE, al seu Apèndix E. Les dades de les propietats físiques dels materials, com la conductivitat i/o resistència tèrmica, s’han extret del document “Catàleg d’elements constructius del CTE redactat per l’Institut Eduardo Torroja de Ciències de la Construcció amb la col·laboració de CEPCO y AICIA. Primerament, s’ha analitzat la transmitància tèrmica total (U total) de cadascun dels tancaments, de forma individualitzada. Per al compliment dels paràmetres de referència dels Tancaments Verticals Exteriors (TVF) es verifica el mur més favorable, és a dir, el que té major resistència tèrmica, per verificar si compleix amb les exigències mínimes. Donat que tots els murs tenen la mateixa composició constructiva i són del mateix material (maó massís), el que tindrà major resistència és el que té major massa. És doncs, el mur de planta baixa de la nau (TVF30), on 30 indica el seu espessor en centímetres, enguixat i pintat per la cara interior i amb acabat d’obra vista per la cara exterior. TVF 30 Tancament Vertical Façana 0,30m - DADES HIGROMÈTRIQUES DEL TANCAMENT Capes Conductivitat Gruix R.Tèrmica Tipus Descripció material λ (w/mk) e (m) R(m2·K/W)=e/λ) Rse Tancaments verticals, flux horitzontal - - 0,040 1 Ceràm. Maó massís 0,85 0,3 0,353 2 Lliscat Enguixat 1000<d<1300 i pintat 0,57 0,015 0,026 Rsi Tancaments verticals, flux horitzontal - - 0,13 TOTALS 0,315 0,549 U Total (W/m2·K)=1/R 1,821 NO COMPLEIX > Zona clim. C2 U Límit (W/m2·K) 0,95 Com podem veure, podem afirmar que el mur més favorable en relació amb el seu comportament energètic no compleix amb les exigències mínimes. Llavors, podem deduir que cap dels murs de nau compliran amb els requisits mínims de transmitància de tancaments en contacte amb l’exterior que marca el CTE DB-HE. A la comprovació del compliment dels tancaments verticals interiors hem d’analitzar només una situació, aquesta és la paret de planta baixa que divideix l’espai no habitable del espai habitable. És a dir, la paret que separa el magatzem utilitzat pel personal del Centre Cívic adjacent al nostre edifici i la resta d’espai de planta baixa de la Nau Gran. TVI 1 Tancament Vertical Interior 1 - DADES HIGROMÈTRIQUES DEL TANCAMENT Capes Conductivitat Gruix R.Tèrmica Tipus Descripció material λ (w/mk) e (m) R(m2·K/W)=e/λ) Rse Tancaments verticals, flux horitzontal - - 0,130 1 Ceràm. Maó perforat tipus Gero e=15cm 0,35 0,15 0,429 Rsi Tancaments verticals, flux horitzontal - - 0,13 TOTALS 0,15 0,689 U Parcial (W/m2·K)=1/R 1,452 Coeficient b 0,660 U Total (W/m2·K)=1/R 0,959 NO COMPLEIX > Zona clim. C2 U Límit (W/m2·K) 0,95 Com podem observar, aquest tancament tampoc compleix amb les exigències mínimes. A la comprovació dels tancaments horitzontals hem trobat dues situacions a analitzar: 1. Solera entre el terreny i planta baixa. 2. Sostre intermig entre la Zona habitable de la planta sotacoberta i l’espai no habitable de planta baixa. Per comprovar el compliment de la solera, s’ha utilitzat el procediment descrit en l’apartat E.1.2.1 “Paviments en contacte amb el terreny” del CTE, més concretament el CAS 1 “Soleres o lloses recolzades sobre el nivell del terreny com a màxim 0,50m per sota d’aquest”. El valor obtingut = 2,08W/m 2 ·K és superior al valor límit de 0,95W/m 2 K, i per tant no compleix. Secció del tancament Secció del tancament Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 46 8.2 REHABILITACIÓ ENERGÈTICA A continuació s’exposen les propostes d’intervenció proposades per a la rehabilitació energètica del Vapor Arañó i la seva repercussió pel que fa a transmitàncies de la pell de l’edifici. 8.2.1. Intervenció sobre tancaments verticals exteriors Aquesta proposta d’intervenció pretén millorar la resistència tèrmica de les façanes de l’edifici, disminuint conseqüentment la seva transmitància. Tenint en compte que els edificis que formen el Vapor Arañó estan catalogats per l’Ajuntament de Santa Perpètua i que les seves façanes i estructura originals estan protegides, es descarta una intervenció energètica per l’interior, ja que es pretén conservar l’acabat d’obra vista original. Ateses aquestes consideracions es proposa la col·locació d’un trasdossat interior amb càmera d’aire, una solució en sec i poc invasiva amb els materials existents. En aquest tipus d’intervencions es necessari comprovar que aquestes solucions no provoquen condensacions intersticials o superficials, per la qual cosa es realitza més endavant l’anàlisi pertinent. Una vegada decidit el sistema constructiu per als tancaments és l’hora de valorar les opcions estudiades per prendre la que s’adapti millor a les necessitats que es requereixen Quadre comparatiu de les opcions d’aïllament per a tancaments verticals - Els aïllaments que disposen d’una resistència tèrmica més elevada són el suro natural amb una placa d’amplada de 4 cm i la llana d’ovella de 4 cm amb unes resistències tèrmiques molt semblants de 0,054 i 0,043 m 2 ·K/W respectivament. Ja que tots dos aïllaments tenen unes característiques molt semblants ens fixarem en les emissions de C02 per kilogram d’aïllament en la seva fabricació per desempatar. Mentre que l’aïllament de llana d’ovella aboca a l’atmosfera 1,55kg de CO 2 /per Kg d’aïllament, el suro tractat per a la construcció aboca a l’atmosfera fins a 4 kg de CO 2 /per Kg d’aïllament, la qual cosa ens fa decidir instal·lar llana d’ovella com a aïllament dels tancaments verticals. Dades de producció de CO2 per Kg d’aïllament fabricat extretes de la pàgina web de RMT-NITA WOLF insulations. TVF 30 Tancament Vertical Façana 0,30m - DADES HIGROMÈTRIQUES DEL TANCAMENT Capes Conductivitat Gruix R.Tèrmica Tipus Descripció material λ (w/mk) e (m) R(m2·K/W)=e/λ) Rse Tancaments verticals, flux horitzontal - - 0,040 1 Ceràm. Maó massís 0,85 0,3 0,353 Aïllament de llana d'ovella 0,043 0,03 0,698 Càmara d'aire 0,01 0,150 Placa de cartró guix 0,29 0,01 0,034 Rsi Tancaments verticals, flux horitzontal - - 0,13 TOTALS 0,35 1,405 U Total (W/m2·K)=1/R 0,712 COMPLEIX < Zona clim. C2 U Límit (W/m2·K) 0,95 PROPOSTES DE REHABILITACIÓ ENERGÈTICA Conductivitat λ m R (m2·K/W) = e/λ U = 1 / R 1 Aïllament de llana de roca acabat amb placa de catró guix Pladur / Amstrong 0,05 0,043 0,043 0,86 1,16 2 suro = 0,054 0,04 placa cg = 0,29 0,01 cambra aire 0,01 3 suro = 0,04 0,03 placa cg = 0,29 0,01 cambra aire 0,01 4 ll. ovella = 0,043 0,04 placa cg = 0,29 0,01 cambra aire 0,01 Element Aïllaments proposats Fabricant Resistència tèrmica de l'afegit Transmitància tèrmica de l'afegit Plaques de suro natural aglomerant amb acabat de placa de cartró-guix, deixant una cambra d'aire en contacte amb el parament. Gruix components Gruix total Murs de tancament Aisleco / Hermanos Berná 0,93 1,08 0,82 1,22 0,06 0,5 Aisleco / Hermanos Berná Plaques de suro negre i acabat amb panell de cartró guix, deixant una cambra d'aire en contacte amb el parament. RMT -NITA WOOL Plaques de llana d'ovella i acabat amb panell de cartró guix, deixant una càmara d'aire en contacte amb el parament. 0,06 1,080,93 Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 47 C Coberta - DADES HIGROMÈTRIQUES DEL TANCAMENT Capes Conductivitat Gruix R.Tèrmica Tipus Descripció material λ (w/mk) e (m) R(m2·K/W)=e/λ) Rse Tancaments horitzontals, flux ascendent - - 0,170 Teules 1,3 0,035 0,027 Panell de poliestirè extruit 0,045 0,1 2,222 Base de morter de ciment 1,3 0,015 0,012 4 Ceràm. Maó pla 0,85 0,045 0,053 Rse Tancaments horitzontals, flux descendent - - 0,17 TOTALS 0,195 2,654 U Total (W/m2·K)=1/R 0,377 COMPLEIX < > Zona clim. C2 U Límit (W/m2·K) 0,53 El gruix dels aïllaments no són gaire diferents, a més, el projecte que ens ocupa, el Vapor Arañó disposa d’una gran superfície diàfana i permet perdre una mica de superfície per tal de col·locar un aïllament pel seu interior que es desitgi sense haver-nos de preocupar pel seu gruix. Com a extensió de la solució plantejada amb llana d’ovella, i pensant només en criteris energètics, es proposa estendre aquesta solució a la separació als altres tancaments de la nau. 8.2.2. Intervenció sobre soleres en contacte amb el terra. A la nau actualment existeix una solera de formigó de 2 cm de gruix directament sobre el terra, sense cap tipus d’aïllament tèrmic. El valor de la transmitància obtinguda arriba a 2,08W/m 2 ·K, que és superior al valor límit de 0,95W/m 2 K, i per tant no compleix. Es proposa realitzar una actuació per disminuir les transmitàncies tèrmiques d’aquest tancament, enderrocant la solera existent i executant-ne una de nova de formigó de 15 cm de gruix amb l’armat de malla corresponent, la col·locació d’un aïllament de taulell de contraxapat d’encenalls de fusta i un acabat amb un paviment de gres, prèvia estesa d’una capa de regularització de morter de ciment autocompactable. 8.2.3. Intervenció dels sostres dels espais no habitables Aquesta intervenció busca aïllar el magatzem de planta baixa (espai no habitable) amb la planta sotacoberta (espai habitable). Una vegada s’ha comprovat que el sostre existent té unes transmitàncies superiors a les permeses, s’ha cregut convenient intervenir-hi per tal d’aïllar-lo correctament. En aquest cas realitzarem la col·locació de l’aïllament per la part superior del sostre, per no desvirtuar ni ocultar les voltes que es poden observar des de la planta baixa. Per a la col·locació d’aquest aïllament serà necessari desmuntar un tram de paviment de peces ceràmiques de planta sotacoberta. S’ha escollit realitzar l’aïllament en aquest cas amb una placa de suro negre enlloc de la llana d’ovella, ja que d’aquesta manera aconseguim obtenir unes transmitàncies correctes però amb un gruix menor; un fet important per poder col·locar l’aïllament entre la volta ceràmica i el paviment. TH2 Tancament Horitzontal 2 - DADES HIGROMÈTRIQUES DEL TANCAMENT Capes Conductivitat Gruix R.Tèrmica Tipus Descripció material λ (w/mk) e (m) R(m2·K/W)=e/λ) Rsi Tancaments horitzontals, flux descendent - - 0,170 1 Ceràm. Paviment ceràmic 1 0,035 0,035 Placa de suro 0,037 0,04 1,081 2 Morter Morter de ciment 1,3 0,02 0,015 3 Ceràm. Maó pla 0,85 0,045 0,053 4 Ceràm. Maó pla 0,85 0,045 0,053 Rse Tancaments horitzontals, flux descendent - - 0,04 TOTALS 0,185 1,447 U Parcial (W/m2·K)=1/R 0,691 Coeficient b 0,790 U Total (W/m2·K)=1/R 0,546 COMPLEIX < Zona clim. C2 U Límit (W/m2·K) 0,65 8.2.4. Intervenció a la coberta Atesa la baixa resistència tèrmica que presenta la coberta actualment es creu convenient la col·locació d’un aïllament per la cara exterior, per no desvirtuar ni ocultar el sistema de biguetes i cabirons de fusta de coberta. Proposem l’aixecament de les teules de coberta per poder col·locar un aïllament tipus de poliestirè d’una resistència tèrmica molt alta, que ens permetrà assolir les transmitàncies marcades pel DB-HE, és a dir, per sota de 0,53W/ m 2 ·K. Aquesta aïllament anirà situat entre les peces de maó pla de suport i el nou acabat de teules. Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 48 9 CONCLUSIONS L’elecció d’aquest projecte de rehabilitació no va ser aleatòria, sinó que vaig desenvolupar aquesta proposta, ja que em cridava l’atenció tan a nivell cultural, com històric, arquitectònic i constructiu, a més de trobar-se a Sta. Perpètua de Mogoda, el poble on visc. També em va captivar la idea de realitzar un treball on s’englobessin moltes de les assignatures cursades al llarg de la carrera. Aquest fet m’ha portat a realitzar una cerca de informació relacionada amb moltes assignatures que m’ha servit per a refrescar bona part la teoria apresa. El desenvolupament d’aquest projecte m’ha comportat una recerca d’informació històrica, cultural i social, un anàlisi de les tècniques de construcció de l’època i els seus elements constructius, un aixecament arquitectònic, un estudi de càrregues, l’estudi complert de patologies, l’estudi de rehabilitació energètic de l’edifici i finalment exposar les propostes d’intervenció a realitzar. De ben segur que tot el que he après amb aquest projecte serà un coneixement que m’acompanyarà durant molts anys. Altrament, he vist que la nostra carrera és una carrera molt teòrica i que dista molt de la pràctica al carrer, tanmateix, aquest projecte m’ha servit per aplicar tota aquesta teoria apresa al llarg dels anys per a resoldre els dubtes que sorgien a mida que el projecte anava agafant cos. 10 BIBLIOGRAFIA - Centres de consulta: Arxiu Històric municipal de Santa Perpètua de Mogoda. Arxiu municipal de Barcelona Arxiu Històric de Poblenou - Bibliografia: Aa. vv. (2006), Codi Tècnic de l’Edificació. Ministerio de la Vivienda, Madrid. Aa. vv. (1994), Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges NRE-AEOR-93. Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC), Barcelona. Bellmunt i Ribas, R., Pia Mónaco, M. (1993), Recomanacions per al reconeixement, la diagnosi i la teràpia de sostres de fusta. Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC), Barcelona. Aa. vv. (1997), Fabrica de maó. Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC), Barcelona. Arroyo, J.C. (2009), Números gordos en el proyeto de estructuras (edició revisada), Divulgación técnica, Madrid. Gómez-Alba, J. (2007), La cuenca carbonífera de Surroca – Ogassa (Ripollès, Cataluña, España), Monografies del Museu de Ciències Naturals, nº4. Casimir, M. (1997), “La vaga general de 1855”, a Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, 6. La Gran Trasnformació 1790-1860. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. Vinyals i Rovira, F. (1994), Història de Santa Perpètua de Mogoda: des de la Prehistòria als primers anys del segle XX. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, Santa Perpètua de Mogoda. Ricart, J. (1993) , Temps enrere, portes endins. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, Santa Perpètua de Mogoda. Vilanova i Olmedas, A. (1998), Article La indústria tèxtil de Ca l’Aranyó a Sant Martí de Provençals (1872-1986). Revista Icària, títol 29, p. 29-32, Barcelona. Diagnosi i proposta d’intervenció a la Nau Gran del Vapor Arañó de Santa Perpètua de Mogoda 49 Vilanova, A. (2009), Ca l’Aranyó. L’informatiu del CAATEEB, publicació de Maig – Juny, p. 62. Col·legi d’Aparelladors de Barcelona, Barcelona. Aa. vv. (2008), El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda (1900-1979). Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, Santa Perpètua de Mogoda. Aa. vv. (1997), Festa Major. Revista Icària, títol 8, p.12, Barcelona Aa. vv. (1995), Enciclopèdia Catalana (informació biogràfica sobre Claudi Arañó i Arañó), vol. 3. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. Vila i Fàbregas, G. (2009), Catàleg del Patrimoni Arquitectònic del Municipi de Santa Perpètua de Mogoda, fitxa 26. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, Santa Perpètua de Mogoda. Humet Garcia, J. (2002), Itinerari Patrimonial de l’Ajuntament de Santa Perpètua. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, Santa Perpètua de Mogoda. Aa. vv. (2009), Mapa del Patrimoni Cultural de Santa Perpètua de Mogoda. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, Santa Perpètua de Mogoda. Vinyals i Rovira, F. (1990), La captació d’aigua a l’agricultura de Santa Perpètua. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, Santa Perpètua de Mogoda. Rodríguez Mateu, R. (2005) Article Obres de Rehabilitació a la Nau Petita del Vapor. L’informatiu, Núm. Setembre. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, Santa Perpètua de Mogoda. Riera, Pere (2003) Història de Santa Perpètua en fotografies. Arxiu Municipal de Santa Perpètua de Mogoda, Santa Perpètua de Mogoda. - Pàgines web: www.icc.cat (Institut Cartogràfic de Catalunya), consultada el dia 30/01/13 www.itec,cat (Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya - ITEC), consultada el dia 30/01/13 www.codigotecnico.org, consultada el dia 30/01/13 www.staperpetua.cat/, consultada el dia 31/01/13 www.spanishrailway.com/, consultada el dia 31/01/13 www.upf.edu/campus/comunicacio/, consultada el dia 29/01/13 www.fototeca.com, consultada el dia 30/01/13 www.rmt-nita.es/esp/wool.php, consultada el dia 30/01/13