Can Ruti : arquitectura i complexitat
Abstract
Fa dos anys vam establir una col·laboració entre l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona. L’objectiu de la col·laboració era donar contingut a un taller que havia de completar la formació de joves arquitectes a punt de graduar-se. El taller “Arquitectura i complexitat” semblava una bona ocasió per a l’Hospital de nodrir-se d’idees i reflexions sobre les seves mancances arquitectòniques i garantia un seguit d’emocions fortes els estudiants i docents que buscaven un cas d’estudi urbanístic i arquitectònic complex i de difícil abordatge. L’experiència es resumeix en la publicació que teniu davant els vostres ulls. Els estudiants ja són arquitectes i els problemes del Campus Can Ruti, sobretot de l’Hospital, segueixen condicionant el nostre dia a dia i el de milers de persones que diàriament utilitzen el nostre servei. Malgrat tot, com veureu si llegiu les següents pàgines, tots hem tret valuosos aprenentatges d’aquest treball conjunt. Fins i tot hem aconseguit que els arquitectes pensin una mica com a metges i escriguin aquesta memòria com si es tractes d’un manual de medicina. En ella hi ha remeis molt diversos pels mals del nostre hospital i del nostre campus. Alguns d’ells m’atreviria a dir que originals i prometedors, si algun dia es poden dur a la pràctica. Amb tot, el major benefici per metges i arquitectes ha estat el d’haver de pensar diferent. Hem contaminat les nostres maneres de fer i d’abordar els problemes. Hem entès la importància de la salut per a l’arquitectura i a la inversa, de l’arquitectura com a condicionant de la salut de les persones.
Full text
R U T I Arquitectura i Complexitat Xavier Llobet i Ribeiro [Ed] Jordi Franquesa Sànchez [Ed] Albert Albareda Valls Julián Galindo González Rafael Irigoyen López R U T I Can Ruti és l’emplaçament de la primera edició del taller experimental ‘Arquitectura i Complexitat’, i ens imaginem el futur de la sanitat.
Can Ruti és l’emplaçament de la primera edició del taller experimental ‘Arquitectura i Complexitat’, i ens imaginem el futur de la sanitat.
Edició i Coordinació: Xavi Llobet, Jordi Franquesa Maquetació: Adriana Aguirre, Ruben Casqero, Mario Cuevas Medel Primera edició: març de 2019 © Xavi Llobet i Jordi Franquesa, 2019 © dels textos i imatges, els seus autors, 2019 © Universitat Politècnica de Catalunya, 2019 Iniciativa Digital Politècnica OficinadePublicacionsAcadèmiquesDigitalsdelaUPC Jordi Girona 1-3, EdificiK2M,DespatxS103,08034,Barcelona Tel.:934015885 www.upc.edu/idp E-mail:[email protected] Producció: QPPrint c/Comadrán7,naveC4 08210BarberàdelVallès.Barcelona www.qpprint.es DipòsitLegal:B.3545-2019 ISBN:978-84-9880-739-4 Aquestapublicaciótécomafinalitatlatransmissiódeconeixementsensefinalitatscomercials.
R U T I Arquitectura i Complexitat Xavier Llobet i Ribeiro [Ed] Jordi Franquesa Sànchez [Ed] Albert Albareda Valls Julián Galindo González Rafael Irigoyen López Can Ruti és l’emplaçament de la primera edició del taller experimental ‘Arquitectura i Complexitat’, i ens imaginem el futur de la sanitat.
4
5 Pròleg Oriol Estrada Directordeprocessostransversalsialiances territorials de Can Ruti Fa dos anys vam establir una col·laboració entre l’EscolaTècnicaSuperiord’Arquitecturade Barcelonail’HospitalUniversitariGermansTrias iPujoldeBadalona.L’objectiudelacol·laboració era donar contingut a un taller que havia de completarlaformaciódejovesarquitectesa puntdegraduar-se.Eltaller“Arquitecturai complexitat”semblavaunabonaocasiópera l’Hospitaldenodrir-sed’ideesireflexionssobre lessevesmancancesarquitectòniquesigarantia un seguit d’emocions fortes els estudiants i docents que buscaven un cas d’estudi urbanístic i arquitectòniccomplexidedifícilabordatge. L’experiènciaesresumeixenlapublicacióque teniu davant els vostres ulls. Els estudiants ja són arquitectesielsproblemesdelCampusCanRuti, sobretotdel’Hospital,segueixencondicionant elnostrediaadiaieldemilersdepersonesque diàriamentutilitzenelnostreservei.Malgrat tot,comveureusillegiulessegüentspàgines, totshemtretvaluososaprenentatgesd’aquest treball conjunt. Fins i tot hem aconseguit que elsarquitectespensinunamicacomametges iescriguinaquestamemòriacomsiestractes d’un manual de medicina. En ella hi ha remeis moltdiversospelsmalsdelnostrehospitalidel nostrecampus.Algunsd’ellsm’atreviriaadir queoriginalsiprometedors,sialgundiaespoden duralapràctica.Ambtot,elmajorbeneficiper metgesiarquitecteshaestateld’haverdepensar diferent.Hemcontaminatlesnostresmaneres deferid’abordarelsproblemes.Hementèsla importànciadelasalutperal’arquitecturaiala inversa, de l’arquitectura com a condicionant de la salutdelespersones. Paral·lelament,elsprofessionalsdel’hospitalque hihanparticipathanfetd’arquitectessanitaris aprenentadissenyariconstruirsolucions que ajuden a curar a la gent i a mantenirlasana.Ignorosipodemanarmésenllàen aquestacol·laboració.Elsolfetd’haverprovocat reflexionsid’haveraportataprenentatgesals estudiants,professionalsiprofessorsquehihan participat,enscompensadel’esforçesmerçat.Les organitzacionsbasadesenelconeixement,com araelshospitalsolesuniversitatsviuen decompartiriprovocarlacreaciódenous coneixements. La interacció entre dos móns aparentmentmoltdiferentscoml’arquitectura ilasanitat,potdonarresultatsinteressantso finsitotrevolucionarisallargtermini.Sid’una cosan’estemsegursésqueaquestésunbon camíperaformarmillorsarquitectes,sanitaris mésconscientsiperpromourelacreaciód’una arquitecturaméssaludableisostenible,queno semblalanormadelshospitalsalnostreentorn. Finalment, vull agrair el seu esforç a tots els que hanparticipatenaquestaexperiència;elsque hantingutlagosadiad’imaginar-la;elsquehan tingutlatossuderiadedur-laaterme,ielspobres estudiantsques’hanprestataunprojecteque elshad’haverportatunmuntdemalsdecapia l’horaunmuntd’aprenentatgesútilsperlaseva carreraprofessional.Promoureelconeixement ielcompromísamblasocietatsóndosbons argumentsperarepetiraquestaimotesaltres experiènciesd’aquesttipus. Gaudiudeltreballd’aquestgrupdepersonesque hanestatunanypensantencommillorarl’entorn de Can Ruti.
14 Enunciat A què ens referim amb Arquitectura i Complexitat? ArquitecturaiComplexitatésuntallerde ProjecteFideGraudel’EscolaTècnicaSuperior d’ArquitecturadeBarcelona(ETSAB)que plantejalarealitzaciód’unprojectenascutd’una necessitatrealonhisónimplicatsdiferents agentspúblicsiprivatsdediferentnaturalesa. Pertant,laproximitatentrel’activitatde l’arquitecteielmónprofessionalésunaspecte rellevantenaquesttaller.Lacomplexitatdel treballrauenladiversitatd’interessosperpart delsdiferentsagentsimplicatsiquehandetrobar unaconfluènciaharmònicaenelprogramaa desenvolupar. Laideadecomplexitattambéestàvinculadaa unasèriedeconceptescontemporanis,necessaris perarespondrealarealitatsocial,comespai públic,densitat,barrejad’usos,rehabilitaciói intensitat urbana: a)L’espaipúblicésunaideacentralperadefinir l’hàbitat,laformaielfuncionamentdelaciutat. b)Ladensitatpermetdistribuird’unamanera moltméssosteniblelesdespesescomunitàries d’inversió i manteniment, així com augmentar el nombrederelacionspersonalsilaintensitatde l’intercanvisocial,allíonésnecessaripergarantir una bona funcionalitat. c)Labarrejad’usosaugmentalaproximitati permetreduirlanecessitatdedesplaçar-seper accediralesdiferentsactivitatsdiàries. d)Larehabilitaciórepresentalacapacitat d’intervenir en la realitat existent, valorant les preexistències,reinterpretant-lesenocasions icompatibilitzant-lesambnovesiniciativesi propostes. e) Laintensitaturbanaimplicaprestaratenció al’estructuradel’àmbitientendrelesseves dinàmiques,ambl’objectiudeimplementar argumentadament els diferents usos i les distintes accessibilitats, tot considerant llur valor demanerasimultània. Totsaquestsconceptesintensifiquenles relacionshumanesiproporcionennoveseines ioportunitatsperalaconstrucciódenous escenarisarquitectònicsiurbans. Enconcret,elprojectepreténrespondreala necessitatdetransformacióimilloradelcomplex hospitalariCanRutideBadalona,onexisteixen multiplicitatd’aspectesinecessitatsquecal incorporarirevisar.Laparticipaciódelsagents públicsiprivats,ésadir,elcontacteambelclient i la consideració de les seves necessitats ha estat claueneldesenvolupamentdeltreball.Entre d’altres,elsagentsimplicatssónelpropihospital, els centres i instituts de recerca, les fundacions, la universitat de medicina o el mateix ajuntament, ambinteressosinecessitatsdetottipus,onha calguttractarmultiplicitatdetemàtiques,entre les que destaquen l’accessibilitat i mobilitat en el complex,lesnovesedificacionsresidencialside serveis i dotacions, el condicionament de l’entorn, elsaspectesvinculatsalpatrimoni,aixícom tambélesqüestionsdelleureidepaisatge. En el decurs del treball, els diferents agents realss’haninvolucratihanformatpartdel procés.Atesal’envergadurailacomplexitat delprograma,elsprojectesresultantshan estat distints de manera substancial quant a contingutsiàmbits.Peraixò,l’estudiantha elaborataquellapartdelprogramaenquès’ha trobatméscòmode,ambcomplicitatambl’equip docent. Emplaçament:ComplexdeCanRutide Badalonaielseuentornnaturaliconstruït (incloentl’autopista,leszonesresidencials,les zonesindustrials,ielselementspatrimonialscom el Poblat Ibèric del Puig Castellar, el Convent deSantGeronidelaMurtra,laCartoixade Montalegreilesrutesexcursionistesperla SerraladadeMarina). Programa funcional (conceptesdesalut ihàbitat,sanitat,esportilleure):Millorai ampliaciódel’hospitaluniversitariCanRuti, milloraiampliaciódelcomplexuniversitari,nous programesresidencials,delleure,aparcament, activitatsesportives,puntsd’iniciderutes excursionistespelparcnaturaldelaMarina, altresusoscomplementaris. Temes específics:Plaestratègic,composició arquitectònicaiurbana,mobilitat,accessibilitat, relacióamblaciutat,patrimoniarquitectònic, arqueològicinatural-materialitat,complexitat, usos i activitats.
Lesaltresinstitucionsdelcampusdestaquen perl’expertesaiellideratgeinternacionalenles sevesàreesdeconeixement.L’InstitutCatalà d’Oncologia,l’InstitutJosepCarrerasdeRecerca contra la Leucèmia i l’Institut de Medicina PredictivaiPersonalitzadadelCàncertreballen intensament en la recerca i el tractament oncológics.PelquefaalVIH,l’InstitutdeRecerca delaSidaIrsiCaixa,laFundacióLluitacontra laSidaielCentred’EstudisEpidemiològics sobrelesInfeccionsdeTransmissióSexuali SidadeCatalunya(CEEISCAT)sónreferents mundials,respectivament,enlarecercabàsica, l’assistència i la recerca clínica, i la investigació de l’epidemiologiadelVIHilesmalaltiesassociades. ElCampusCanRutiéselpuntdetrobada d’algunes de les institucions catalanes de referènciaenl’àmbitdelabiomedicina.Ubicat a la serralada de Marina sobre la ciutat de Badalona,mésdetresmilersdeprofessionalshi treballenperoferirunaassistènciad’excel·lència estretament lligada a la salut, la recerca, la innovació, la docència i la formació. Albellmigdelcampus,l’HospitalGermansTrias ésuncentrepúblicdel’InstitutCatalàdelaSalut queofereixassistènciasanitàriaintegralid’alta complexitat.Larecercadel’hospitall’encapçala l’InstitutGermansTrias,acreditatl’any2008 comainstitutd’investigaciód’excel·lènciaper l’InstitutodeSaludCarlosIII.Amés,l’hospital estàadscritalaUniversitatAutònomade Barcelona,queéspresentalcampusambla Unitat Docent Germans Trias i Pujol de la FacultatdeMedicina,onimparteixestudisde MedicinaideCiènciesBiomèdiques.
LesprincipalsproblemàtiquesaCanRuti.
El diagnòstic
20 El diagnòstic Problemàtiques Quinessónleslíniesprincipalsd’intervenció? L’HospitalUniversitariGermansTriasiPujol ésuncentrehospitalaridetitularitatpública, quedepèndel’InstitutCatalàdelaSalut.És l’hospitalgeneralbàsicperaunapoblaciódemés de250.000habitantsdeBadalonaiSantAdriàde Besòs,il’hospitaldereferènciaialtatecnologia perles800.000personesresidentsalBarcelonès NordielMaresme,dintredelaGerència TerritorialMetropolitanaNord. Almateixtemps,elcomplexhospitalariacull unaimportantactivitatinvestigadoraidocent, coml’HospitalUniversitaridelaUniversitat AutònomadeBarcelonaicomacol∙laborador devàriesescolesd’infermeria. Enlasevaconcepció,l’edificiesvaplantejar com un gran artefacte que hauria d’acollir inicialmentuns1.275llits,composatsperun coshoritzontalsobreelquals’alçavenlestorres d’hospitalització. Passats 10 anys des de l’inici de les obres, l’hospitalvaobrirportesel14d’abrilde1983 comaHospitald’Urgènciesambunadotació de 166 llits, i va anar entrant en funcionament progressivament,segonss’incrementavala demanda.Lacarènciadurantaquests27anys d’un Pla Director coherent, global, i revisat periòdicamentqueregíseldesenvolupamentiel creixementdelsserveishaportataunaocupació progressivaidesendreçadadelsespaisdisponibles al’hospitalialseuentornsegonslesurgènciesde cada moment. Alllargdelsanys,l’Hospitalharedactatdiferents documentspertalderevertiraquestasituació, comaraelPlaDirectord’Espais(2007),diferents PlansFuncionalsdeServeisoelPladeMobilitat (2009). Tot i aquests esforços, aquesta tendència ha derivat en una mescla inevitable d’usos i una confusióevidentenlescirculacions,problema que sumat a la manca d’una major renovació delsserveis,haconduïtaunasituacióderiscde pèrduadecompetitivitatieficàciaenrelacióa d’altreshospitalsmodernsd’últimageneració. Per tal d’establir unes orientacions en les necessitatsdel’hospital,s’haelaboratun documentquecomplementaelpladirectoractual d’intervencióiquetécomobjectiuidentificarles deficiènciesiobrirunaportaanoveslecturesdel conjunt. Aquestes necessitats s’estructuren de la següent manera: Aspectes urbanístics -Esconstataunmarcurbanísticinsuficientpel desenvolupamentfuturdel’hospital.Actualment laparcel∙laocupadaperl’edificiprincipaljaestà esgotadasegonselplanejamentactualiesdetecta pocaflexibilitatfuncional. Entorn urbà -L’espaiurbanísticdel’entornestàdesatèsical unareordenacióiunarecuperaciópaisatgística imprescindibles. -Nohihapolíticadefinidad’integracióentreels diferentsactorsdelCampus,nitampocambel paisatgedel’entorn. Mobilitat -L’aparcamentesundelsproblemesmésgreus, tantperlamancadeplacescompelseuimpacte enl’entorndelcomplex. -Esfanecessàriaunareordenaciódelamobilitat internaquesiguiméseficaç.Elsaccesosilaseva organitzaciósónclausperaqualsevolproposta detransportpúblic,vianants,vehicleprivat, ambulànciesicàrregaidescàrrega,etc. Sostenibilitat -Esreconeixunabaixautilitzaciód’energies renovablesenelsedificisdelCampus. - Es detecta una necessitat d’incrementar les fonts d’energies renovables. -Escontemplaelsbeneficisd’aproparBadalona alCampusdinsdelmarcdelaSerradeMarina (caminsdesalut,gaudidel’espainaturali activitatsdelleure). Nous edificis de recerca i docència *EdificiSpin-Off *EdificiIrsicaixa *EdificiBiobanc *EdificiEscolad’Infermera *EdificiSociSanitari *Edificiresidènciad’estudiants/Hotel
Equipaments i serveis -Elcampusmostradèficitsquantalsserveis iequipaments,semblaconvenientestudiarla implantaciódeserveiscom: *Botigues(llibreria,regals,flors,etc.) *Oferta de restauració *Espaisesportius *Espaislúdicsid’entreteniment *Espaisfamiliars *Escola bressol *Serveiscomplementaris Edifici i organització d’espais -L’Hospitalestrobaallímitdelasevacapacitat, ambunaevidentmancad’espais.Hihaenestudi unnouedificiambulatori. -Llistatd’espaisobsoletsdel’hospital: *Blocobstètric *Blocquirúrgic *Unitatcuidatsintensius(UCI) *Serveid’AnatomiaPatològica *Diàlisiitransplantament *Cuina *EdificiCentralTèrmica -Lamobilitatvertical(ascensors)apareix col∙lapsadaenlatorregeneraldel’hospital. -Esplantejalareconsideracióimilloradeles mesuresdeseguretatd’incendidelcomplex. -Esdetectendeslocalitzacionsdedeterminats serveispermancadeprecisió,demaneraqueuna reorganitzaciós’estimaprioritària. -Lacirculaciódepacients,personal,públici materialsónenlamajoriadelscasoserràtiques ipocfuncionals,dificultantl’eficàciademolts serveisdel’Hospital.
30 Les neurones de Can Ruti Ladisgregacióprogramàticacomestratègia urbana Carla Casado Albert Mesalles Jose Mulet Guilermo de Oca Lasolucióquepresentemdesdelnostregrup intentacombatreaquestacondiciódel’Hospital comsatèl·litaïllatquetél’edificiitractar d’integrar-hodinsdelsistemaurbàalqual pertany. Peraixòs’elaboraunpladirectorambdospunts d’accióprincipals: Perunabanda,esdecideixsepararitraslladar partdel’activitathospitalàriaaunpunt estratègicamentseleccionatquepermetilamillor ordenaciódel’edificiexistent.Estraslladenles consultesexternesil’activitatambulatòria,enser aquestelprogramaqueméstrànsitdiarigenera. L’objectiuésaproparlainstituciósanitàriaala ciutat,especialmentaquellaquenorequereixi unahospitalitzaciócompleta.D’aquestamanera elpacientquevagiaunavisitapuntualnohaurà depujarfinsCanRutiielpacienthospitalitzatno hauràdebarrejar-seamblesllarguescuesdeles consultes externes. Peraltrabanda,esproposaunasèrie d’equipamentsalazonadel’hospital,queajuden areordenarelnouespaidelrecintehospitalari idonenserveialsusosexistents.Ésimportant remarcarqueaquestesnovesedificacions tenencomaobjectiuprincipaldonarserveials programesjaexistents(hospital,laboratoris, etc.)inogenerarunanovaactivitat.Amés d’ordenarl’espaipúblic,millorarl’accessibilitati lacomunicacióentreelsprogramesdel‘campus’i reestructurarl’aparcament.
31 Pla director inicial Plan director inicial Plan director final
32 ComparativadelshospitalsmetropolitansdeBarcelonaisituaciódelsCAPsdeBadalona
33 Situaciógeneralirutes,ociivegetació
34 Fotografiesdel’estatactualdel’entornil’hospital
35 Pladirectorfinal Plan director inicial Plan director final
36 Sanitat: Naturalesa, infraestructures i ciutat ElcomplexsanitariielverdatravessenlaB-20 Margarita Espinós L’HospitaldeGermansTriasiPujol,CanRuti, sesituaalaSerraladadeMarina.Ocupauna parcel·laaïlladadelaqueencaranos’haesgotat l’índexd’edificabilitat.L’actualPlaDirector proposaampliarialliberarl’Hospitalambun nouedificiambulatori,iprocediralacompleta rehabilitaciódel’edificiexistentpelcompliment de l’actual CTE. ElnouPlaDirectorresultad’unprofundestudii anàlisidelacomplexitatdelprogramasanitari,i conclueix: 1.Unhospitalésunequipamentviujaqueestà enconstantcreixementitransformació.Hade poderserunpulmód’expansiódelesàreesque requereixen estar estrictament vinculades a ell. 2.Unedificihospitalarisegueixunesquema funcionalmoltclar(veurefig.A):dospasadissos continusiparal·lels;unpúbliciunaltretècnic, connectatsadiferents“pastilles”deprograma ques’intercalenambpatis.Algunesd’elles connectadesnomésapassadíspúblic,altresa ambdós, i altres exclusivament al tècnic. Per tant, totaintervencióal’edificiexistenthaderecuperar aquestfuncionament,queactualments’haperdut. Segonsaquestesconclusions,elnouPlaDirector técomaprincipalsobjectius: -AproparlaciutatdeBadalonaielcomplex sanitarideCanRuticreantpuntsdecontigüitati un corredor verd continu. - Concentrar i situar els serveis ambulatoris fora delaparcel·ladel’Hospitalpernosaturarlaseva edificabilitat.Aquestsserveispodenfuncionar independentmentidonantmarged’expansióal programaquesínecessitaestarestrictament vinculatal’Hospital. -Traslladarelprogramamèdicambulatoria uncontexturbàproperalesinfraestructures principalsdecomunicacióperafacilitarun accésmésràpididirecte.Així,amés,s’alliberen lesviesd’accésal’Hospitalexistentdelsgrans fluxesdiarisdecirculacióquegeneraelservei ambulatori.EspreténquelaCarreteradeCanyet recuperielseucaràcterd’accéspuramentpúblic,i lacarreteradeCanRuti,únicamenttècnic.
37 Bossesilínies
38 Teixint Can Ruti Esponjar,disgregar,connectar,respectar Leila Akech Júlia Anglí Irene Garcia CanRutiésuncomplexsanitariubicatala SerraladaMarinaformatperserveissanitaris, docentsid’investigacióonelfocusprincipal recauenl’HospitalUniversitariGermansTriasi Pujol. Al llarg dels anys el creixement continu del conjuntmancatd’unpladirectorurbanísticha generatdiversesproblemàtiques. *Pla director Teixir: “ Entrellaçar fils per a formar diversos tipus de teixits. Pensar o idear un pla o un projecte “ Elverbteixirrepresentalanostraideabàsicade projectedeconsolidarientrellaçarels diferentsteixitsiusosquetéactualment l’emplaçament,aixícomtambégarantir-hiuna funcionalitatifluïdesaenelsmoviments. Unanàlisisexhaustiudelaproblemàticaactual ensmostraràunespaiambdificultatsdeforma, funcionalitatieficiència.Latipologiad’hospital del’èpocaprovocauncontundentaïllamentdels propisedificis,prioritzantl’arribadadelvehiclei marginant el moviment del vianant. La ubicació en una serralada agreuja la situació,unatopografiaabruptaidesnivells dificultenelsrecorregutsapeu,totalment inexistents i inaccessibles, creant fortes barreres arquitectòniquesilímitsdifícilsdetraspassar. *Estratègiesdeprojecte Esponjar i reorganitzarprogramadel’hospital, innecessarienelpropiedifici,esdesplaçaennous volumspertalderecuperarelbonfuncionamenti alliberarespaienl’HUGTP. Disgregar i prioritzar el vianant en front el vehicle rodat,reforçantlaconnexiódeltransportpúblic ambBadalona. Connectar i dualitzar espaispúblicsizonesverdes apartird’unsfilsconductorsaccessiblesque generenactivitatd’àmbitfuncionalilúdic. Respectar i accentuar l’entorn natural introduint-loenl’espaipúblicdelcomplex sanitari. Àreametropolitana SistemaurbàCanRuti-Badalona Itineraris a Can Ruti
39 Esquemesdel’anàlisidel’estatactualdelcampus Recorreguts Plaçesd’aparcament Programad’equipaments Circulacióitransport Barreresarquitectòniques Espaiurbàirelacions
46 Plataformes i vialitat
47 Maquetesdelaproposta
48 Propostadeprograma
49 Propostad’espaispublics
50 Suposats fàrmacs Receptarid’actitudsclínicamenttestades. Adriana Aguirre Ruben Casqero Ángel García Cristina Huguet Finsavuielshospitalssemprehantingut unpapertranscendentalalesciutats.Les característiquesintrínsequesd’aquestatipologia fan que la seva relació amb les infraestructures sigui molt rellevant. Dotar-los d’una gran accessibilitatesdevéunrequisitindispensable,no nomésperlasevapròpiaidiosincràsia,sinóper ladesincentivaciódel’úsdeltransportprivat,en favordeltransportpúblic. Unfet,però,enelquenos’hihaposatespecial atencióésquansaludablehadeserl’accessibilitat alshospitals.Enunmomentenelquales començaaposarendubtelaineficiènciadela metròpolis,lafaltadesalubritatilainjustícia espacialquederivendel’úsdelcotxe,resultaidoni plantejar-nosquèferambCanRuticol·lapsat ilimitatperaquesttipusdeqüestions.Noens espantem,sijavapassarambeltabacfa50anys, éshoradequecomenciapassarambelcotxe. Éssimplementuncanvid’actitud,osentmés realistes,uncanviquehadeserconvenientpera tots. Elpuntdepartida-degutalanaturalesadel conveni-semprevasertenirenconsideracióque lesdecisionspresesilespropostesprojectades fossinaplicables,econòmiquesycontemporànies. Quel’hospitalnofosnoméspionerenlasalutdels pacients,sinótambéenlasalutdelesciutats. Plantejaralternativesenlamobilitatperalterar elsfluxosaparentmentestàtics.Noprioritzar unaaccessibilitatindividualiinsostenibleper prioritzarunaaccessibilitatcomunaysana.I finalment,desprésdeferfactibleicòmodela proposta,fer-noslapregunta.Comserienles ciutatsielsseushospitals,sielcotxeperdésla batalla?
51 Capaunamobilitatsaludable
52 Vademècum:propostescombinablesperunCanRutisaludable
53 Estratègiesdeslocalitzades
54 Indicadorsiisòcrones:miraraltresmostresperproposaraltressolucions
55 Comreduirelnombredecotxesfinsaun63%
62 Enprimerlloc,elcampusdeCanRutiésun sistemacomplexqueincloul’hospital,una facultatdemedicinaiunconjuntmoltimportant decentresderecerca,peròquenoreflecteix capunitatinopermetquelagentl’identifiqui comuncampus,laqualcosageneraunagran desorientació. Un dels motius que genera aquesta desorientacióéslamancad’unprojected’espai públicqueaglutinielsdiferentsedificisielsdoni unitat.Ésadir,queaquestconjunthospitalari haestatpensatméscomunpolígonquecomun campus.Aquestaproblemàticanoésexclusiva delcampusdeCanRuti,sinóqueafectaala majoriadelscampusuniversitarisdelaperifèria ihaestatunadelespremissesprincipalsqueels estudiantshanhagutdetenirencompteal’hora dedesenvoluparlessevespropostes. En segon lloc, el creixement continu i el canvi de necessitatsinternesdel’hospitalhafetquees vaginocupantelsespaisqueerennecessarispera lasevail·luminacióiventilació,especialmentels patiscentralsdel’edifici.Unaaltraconseqüència d’aquesta transformació ha estat que s’han complicatinnecessàriamentelsrecorreguts interiors, barrejant circulacions i afectant molt negativamentalamobilitaticlaredatdelsfluxos depersones.Aquestahaestatunaaltradeles prioritatsquehanhagutdetenirencompte especialmentaquellsestudiantsques’hancentrat enlamilloraiampliaciódel’edificihospitalari. Entercerlloc,adiferènciadelsaltreshospitals delaperifèriaquehanacabatabsorbitspel creixementdelaciutat,l’hospitaldeCanRuti haquedatcompletamentaïllatalbellmig delParcNaturaldelaSerraladadeMarina, laqualcosadificultaengranmesuralaseva accessibilitatimobilitatinternadelcampus. Aquestaïllament,provocatperlasevalocalització tanpocestratègica,sumatalagrandimensióde l’hospital,obliguenadisposard’unasuperfície d’aparcamental’airelliuremoltimportant,que enhorespuntaacabaabsolutamentcol·lapsada. Actualment,aquestaparcamental’airelliure escomplementaambunaparcamentsoterrat alabandadeponent,quehaestatl’origende vàriesdelespropostes.Laparticularitatde l’emplaçamentfaqueesconverteixienl‘origen denombrosesrutesexcursionistesdecapde setmana.
Enquartlloc,tambécalremarcarladificultat d’enfrontar-se als criteris funcionals i constructius utilitzatsalsanys70perferaquestedificique janoresponenalesnecessitatsactuals.Per unabandaesvanferservirelsestàndards mínims,queerenmoltútilsperal’estalvi desuperfície,peròaixòhageneratqueles dimensionsdelsespaisnocompleixinambles normativesiestàndardsactuals.Peraltrabanda, l’estructuraresistentdel’edificitampocrespon alsrequerimentsd’úsd’unprogramahospitalari, jaqueesvanferservirdimensionsgairebé d’habitatgeunifamiliar.Perexemple,lesalçades lliuresentreforjatssónde2,5m.,laqualcosano permetafegiruncel-rasperalpasd’instal·lacions i tubs d’aire condicionat. D’altre banda les dimensionsdelescruixiessónvariables,però oscil·lenentreels3i3,5m.,quedificultenla distribuciódelsespaisilaincorporaciód’espais diàfans,tannecessarisenprogramescomplexosi multitudinariscomsónelshospitals. Estratègies dels estudiants: 1.Potenciarl’espaipúblic,queenlamajoriadels casoss’hadeciditsituaralapartdeldarrerade l’hospital,ésadir,alabandadeponent,ones trobal’aparcamentsoterratexistentiesgaudeix delesmillorsvistessobreBarcelonaielmar. 2.Reduirlasuperfícied’aparcamental’airelliure atravésdelapromociódeltransportpúblici l’ampliaciódel’aparcamentsoterrat. 3.Treballaramblatopografia,amblavoluntatde donarcontinuïtatalpaisatge. 4.Desdelpuntdevistadel’edificació,els estudiants han hagut de moure grans masses construïdesiposar-lesenrelacióambla volumetriaexistent.Lespossibilitatssón enormes.
64 = Propostes Aquesta nova xarxa d’hospitals universitaris continua en actiu, però el continu augment de la població i l’evolució de la tecnologia fa que tornin a necessitar ampliar-se i renovar les seves instal·lacions.
65 Centre ambulatori Bonavista Guillermo de Oca Descentralitzant Can Ruti Carla Casado Replantejant el caràcter de Can Ruti Albert Mesalles i Jose Mulet Lligament creuat MargaritaEspinós Edifici intercanviador Joan Miquel Ribas Una visió local Hall Can Ruti Leila Akech Ròtula entre espais, equipant Can Ruti JúliaAnglí L’eix vertebrador Irene García Ampliació de Can Ruti Iris Ramas Mountain Flow Muriel Piñol Una visió de ciutat Obsolescència Ruben Casqero Intersticis Ángel García Desubicat Adriana Aguirre Connexions per Badalona CristinaHuguet Una visió global pàg.66/71 pàg.72/77 pàg.78/83 pàg.84/89 pàg.90/95 pàg.96/101 pàg.102/105 pàg.106/109 pàg.110/115 pàg.116/119 pàg.120/125 pàg.126/129 pàg.130/135 pàg.136/141
66 Centre ambulatori Bonavista Ciutat i salut Guillermo de Oca [email protected] ElcarrerFogarsdeTorderas’identificacomel carrerprincipaliúniceixtransversalquerecull lestresconnexionselevadesquesaltenl’autopista desdelaciutatiesdirigeixencapaCanRuti. L’objectiudelprojecteesconsolidarelbarria partird’aquesteix,colocantelsaccessosalsnous usosqueesplantejenitenintencomptealmàxim lessevescaracterístiquesprincipalsdecollage històric-degutalsdiferentsplansicanvisqueha viscut el barri-, les seves vistes i el desnivell. L’integraciódelcentreambulatorihad’aprofitar totalasevaactivitatperaincentivaralbarrii ajudar-loacrèixer.Esperaixòqueelprojecte noesplantejaúnicamentdesdelaresolució d’unedificihospitalarisinócomaoportunitat d’incorporarnousidiversosusosqueajudarán aconsolidarlazonaiunirelsdiferentsteixits existents.S’incorporendesdelesvivendesper adensificarlazonafinsalocalscomercialsque doninserveialsveïnsamésdecontinuarambel gràindustrialdelazonaqueajudaràaintegrarel polígondintredelconjuntdelbarri. En quant a l’ambulatori, la distribució del programahospitalariésunaconseqüènciadeles diferentscirculacionsques’entrecreuenal’edifici. L’objectiuprincipalesdotarl’edficidedues circulacionsprioritàriestotalmentdiferenciades gràciesaaccessosadiferentsnivells:peruna bandaladeserveihospitalariiperl’altrelade pacientivisitant. Al’horadeformalitzarelprojecteesparteix desdelaideadequeunedificinopotestar projectatúnicamentperaunús.Laciutatcanvia i es transforma a un ritme accelerat i la nova arquitecturahadesercapaçdecanviarambella. S’hadeciditcrearunespaidiàfancomposatper pòrticsdeformigóarmatiforjatsprefabricats de formigó que aconsegueixen salvar llums de 12metres,enelsqualselprogramatindràla possibilitatdetransformar-seievolucionarsegons les necessitats.
67 Implantacióurbanística Esquema de verdes Esquema de usos Esquema de Vacíos Esquema de límites Uso industrial Vivienda Servicios Valor patrimonial Equipamiento público 01 01 03 05 07 11 09 02 04 06 08 12 10 13 03 04 07 05 0608 02 10 11 09 12 Esquema de verdes Esquema de usos Esquema de Vacíos Esquema de límites Uso industrial Vivienda Servicios Valor patrimonial Equipamiento público 01 01 03 05 07 11 09 02 04 06 08 12 10 13 03 04 07 05 0608 02 10 11 09 12 Esquema de verdes Esquema de usos Esquema de Vacíos Esquema de límites Uso industrial Vivienda Servicios Valor patrimonial Equipamiento público 01 01 03 05 07 11 09 02 04 06 08 12 10 13 03 04 07 05 0608 02 10 11 09 12 Esquema de verdes Esquema de usos Esquema de Vacíos Esquema de límites Uso industrial Vivienda Servicios Valor patrimonial Equipamiento público 01 01 03 05 07 11 09 02 04 06 08 12 10 13 03 04 07 05 0608 02 10 11 09 12
68 Relacióambl’entorn,plantabaixaisecciótransversal
69 Espaialitat,plantaprimera,secciólongitudinalivolumetria
70 TABLA DE SUPERFICIES AMBULATORIO Departamento tipo A Departamento tipo B Departamento tipo C Cafetería Administración Servicios Aparcamiento Módulo junta Patios TOTAL LOCALES COMERCIALES VIVIENDAS Tipo A Tipo B Aparcamiento TOTAL TOTAL PROYECTO m2 700 400 500 400 300 380 5570 130 1260 14 700 435 75 90 1410 6510 21 645 Coberta: axonometria i secció fugada
71 Ambient
78 Replantejant el caràcter de Can Ruti El nou eix connector Albert Mesalles [email protected] Jose Mulet [email protected] Elprojectetractadereformarl’HospitalGermans TriasiPujolpertaldemillorarl’ofertadeserveis iequipamentspúblics,afavorirlarelacióambel parcnaturalidessaturarlabossadelparking. Aquestobjectiuesduuatermeatravésdequatre mecanismes:unnouaparcamentsubterraniper taldelliberarlasuperfícieipotenciarelcontacte ambelparcnatural,lacreaciód’uneixpúblicque connectatoteslesnovesedificacionsdeserveis creantunsistemaperaincorporacionsfutures, unademolicióselectivadelespecesdel’hospital quehanquedatobsoletespertaldereubicarnous programesiperúltimlarenaturalitzaciódela caranord-oestdel’hospitalonactualmentsesitua elparkingpertaldegaudirambientalmenti socialmentdel’entornonestrobal’hospital. Elnoueixpúblicdel’hospital,amésdeconnectar lespecesdelcampus,fadetransicióentreels programesméspúblics.Esplantegennoves pecesqueajudinaconsolidarelcampus-centre d’investigació,emprendoriaidocència-amés d’aportarnousprogramesdeserveisperl’hospital -centre de congressos i hotel-.
79 Propostad’objectius
80 Axonometria del conjunt
81
82 Planta general i seccions longitudinals
83
84 Lligament Creuat Centredefisioteràpiairehabilitació Margarita Espinós Torredemer [email protected] Elnouequipamentambulatoridefisioteràpia irehabilitaciósesituaalpuntméscríticdela continuïtatentrelaciutatdeBadalonaiCan Ruti,col•lindantambunpontexistentquedona continuïtatvial.Laintencióésformarunaròtula quearticulilaSerraladadeMarinafinsalmar donantcontinuïtataungrancorredorverdi configurarlaportad’entradaalcomplexsanitari deBadalona. Elprojecteplantejalacreaciód’unasèrie depuntsdetensiópelvianant:relacionsde contigüitatgeneradesperlaintroducciódeserveis d’activitat intensa, com són els ambulatoris. Aquestaactivitatseràcomplementadaperaltres usosd’activitatcomercialenplantabaixaque funcionarangràciesaunaugmentdeladensitata ambdóscostatsdelaB-20. L’acerafaaixí,delopúblic,algocol•lectiu. L’estructuraprincipaldel’edificipontconsta dequatrejàsseresmetàl•liquesarriostrades, birecolzadesiambunaarticulació.Enestarsituat sobrelaB-20,s’hadesenvolupatunprocésde llançatdelpontpertallarl’autopistaelmínim tempspossibleperqüestionsdeseguretat. Muntadal’estructura,laconstrucciódel’edificies faràensec. Elsistemaestructuralésflexibleipermet l’adaptaciódelprogramasegonslesnecessitats. Lesjàsseresdivideixenl’espailongitudinalment en una franja central humida on es concentra la distribuciód’instal•lacions,iduesaleslaterals modulades seguint els requisits del CATsalut: l’espaiespotconfigurarcomunagransalade gimnàs,ocomunazonadepassadísmésconsulta. Ésimportantqueelsmaterialsutilitzatstreballin béconjuntamentdegutalesgransdilatacions quesofriràelpont,peraixòs’hautilitzat principalmentfustaiacer.Comaaïllament,suro negrevistpelseuboncomportamentencontacte ambelsgasosdel’autopistail’altaabsorció acústica,entrealtres.Lesfaçanesambdoblevidre ivegetaciófandecoixíacústicitèrmic,aportant unatransparènciailleugeresaques’agraeixdes delpuntdevistadelsvehiclesquepassenper sota.
85 DelparcnaturaldelaSerraladadeMarinaalacapil·laritatdeBadalona
86 Encaixiemplaçament:continuïtat,contigüitat-‘lligamentcreuat’verd
87 Axonometria,seccióiplantadelcentreambulatoridefisioteràpiairehabilitació
94 Axonometria:programa,materialitat,estructuraimobilitat
95
96 Hall Can Ruti RecuperantlesconnexionsdeCanUrrutia Leila Akech [email protected] ElprojecteHallCanRutiestrobaalaSerralada deMarinadeBadalona,entrelacarreterade Canyet i la de Can Ruti. Analitzantl’emplaçamentonactuem,ens adonemdequeésunnoderealmentimportant iconflictiuambdiferentsteixitsmalrelacionats icondicionatsquereuneixtotd’equipaments hospitalaris,universitaris,unparcforestalple d’itineraris,urbanitzacionsdecasesunifamiliars, masiesipetitesconstruccionsambcampsde cultiuaterrassats.L’àreaonessitual’Hospital dels Germans Trias i Pujol, l’Institut Guttmann ielsdiferentspuntsderecercauniversitàriacal convertir-laenuncampus;lloconelprotagonista éselcontext,l’espailliurehipredominaionla diversitatdetipologiesd’edificisnocompeteixen, sinóqueescomplementen. Elpuntestratègicdelcomplexhospitalariones situaelprojectecompteambungranpotencial perferunanovaentradaalcampusiteixirnous camins.Lazonaofereixlapossibilitatdecrear unnexepolivalentques’alineaambl’edifici aparcamentexistent,unint5cotesambdiferents equipaments-l’HospitaldelsGermansTriasi Pujol,l’InstitutGuttmann,l’Aparcamentpúblici privatielbarridelCanyet.Ésaleshoresquanes presentaelconceptedeHall,unespaiderelació entreelsveïns,elsestudiants,elstreballadorsdel campusielsvisitants,ons’organitzenactivitats ambprogramesquefuncionenconjuntament amb els diferents accessos. Obtenint com a resultatunvolumcompromèsambcadascundels equipamentsquerelacionail’entornnatural.
97 Ésqüestióde3principis
98 Imatge representatives del projecte individual Recuperantconnexions
99 Simbiosidesistemes
100 Jugantambelpatróihomotèciaestructural
101 Tots els camins van a Can Urrutia
102 Ròtula entre espais, equipant Can Ruti “Unió articulada entre dues peces que permet el seu moviment” Júlia Anglí [email protected] Elprojectebuscaocuparigestionarl’espaibuit pertaldegarantirunesconnexions funcionalsifluïdes,treballantcomaròtulaentre diferentsespais. L’emplaçament,enmigdelaSerraladaMarina, constad’unaagrupaciód’edificacionsaïlladesde diversestipologiesdeprogramasanitariubicades de forma desordenada i inconnexa. Elprojecteesbasaràenlanecessitatreal d’esponjarireorganitzarpartdelprograma hospitalaripertalderecuperar-neelbon funcionament.L’objectiuseràrecopilar,agrupar iextreuretotsaquellsserveispropisdel’hospital viables de ser reubicats en nous volums. D’aquestaformaesconsolidaràlaideadecampus ambnousequipamentsd’allotjamnet,ocii cultura. Elvolumdibuixaràunnoufrontenl’entrada principaldel’Hospitaliacotaràunespai intermedidestinatazonesverdesiun intercanviadordepassatgersdetransportpúblic. Aquestgeneraràmoviment,unitatifluïdesa. L’edificiestripartiràseguinttresdirectrius:el volumqueacompanyalatopografia,elvolumque articulalapartcentralielvolumquedónaun finalalarambla. Latriparticiós’aplicaalprograma,trobant unequipamentcultural,unadministratiu sanitari i un de serveis i allotjament, els quals es connectaranapartird’unaplataformaelevada. Finalment, la connexió amb l’entorn juga un paperimportant,buscantincloureelpaisatgei latopografiaenlaformavolumètrica.Situarem elsedificisalpeudelturódel’Amigótreballant comedificisdecontencióialavegadadonant continuïtatalanatura.
103 Esquemesdeprogramaivistes
110 Ampliació de Can Ruti Integracióamblapreexistènciaielpaisatge Iris Ramas [email protected] Desques’inaugurésal1983CanRutihaanat patintalllargdelsanysdiversesreformesi ampliacions,elquehacomportatl’esgotament del’edificabilitatdel’hospital.Degutaaquesta situació,s’exigeixeltrasllatdepartdelprograma sanitariforadel’entorndel’edificihospitalari.A més,pelquefaalseuentornurbanísticsorgeixen tresproblemàtiquesprincipals:elsconflictesde circulació, l’alt volum d’estacionament i la manca d’espaiurbà.Elprojectetéperobjectiurespondre alanecessitatdelprogramadel’hospitali millorarelseuentornurbanístic,respectantla infraestructura existent i millorant la relació amb elpaisatge. L’edificiessituademaneraestratègicaalcostat del’alaoestdel’hospitalaprofitantl’edifici pàrquingexistent.D’aquestaformanonomés s’afavoreixlaconnexiósubterràniaambl’hospital sinoqueamés,esfacilitalacreaciód’unespai públicatravésdelacoberta,quedantunificatala mateixa cota que els vials existents. D’aquestamanera,l’edificiapareixcomunapeça linealques’encaixaenelterrenyresponentales tresestratègiesprincipalsdelprojecte:l’extracció deprogramasanitari,lacreaciód’unespai públichospitalariilasevaintegracióenl’entorn urbanísticipaisatgístic. Elprogramadeconsultesexterness’amplia incloenttresplantesdepàrquingqueesrecolzen en el terreny de forma esglaonada, generant major façana ventilada a mesura que baixa el terreny.Aquestesplantesabsorbeixenelnúmero deplacesexistentsalpàrquingensuperfície ordenantijerarquitzantl’espaipúblicidonant prioritatalvianant. Perúltim,aquestapeçasorgeixdiscretamenten elterrenyaprofitanteldesnivellgeneratperla carretera.L’edificiesmimetitzaambelpaisatge atravésd’unafaçanavegetalques’enfilaa travésd’unamallametàl·lica.Lapeçaprojectada funcionacomuntotquedónarespostaales diversosconflictesgeneratsenl’actualitaten l’entorndel’HospitaldeCanRuti. 110
111 Anàlisi
112 Lanovapeça
113 Elprograma
114 Elpaisatge
115 L’espaipúblic
116 Mountain Flow Unanovafaçanaperalamuntanya Muriel Piñol [email protected] Atravésdelareinterpretaciódelpladirector idelescorbesdenivellesfaundesplegament devolumsalllargdelanovaplaçageneradai solapant-seambl’edificidel’hospital.Aixòpermet tenirunedificixarneraentrel’espainaturali l’espaisemiconstruïtalavegadaquecomunica aquestsdosespaisatravésd’unaviapeatonal que uneix la via rodada amb un camí d’oci que ens portacapalberenador. Aquestanovafaçanaensacompanya alllargdeltrajecteentrel’hospitalielcampus derecercademésamunt.Elnouedificiestà composatperdosvolums:unéselcentre d’investigació que actualment es troba dins de l’hospitalil’altreésunaresidènciad’estudiants. Elpuntd’unióentreaquestsésonesrelacionen lesviesdepasambelcordóumbilicalque alimentatotelcomplex,tanperatrànsitde personescomdefluids.Elsdosvolumsestan diferenciatsperlamaneradeserconstruïtstoti tenirlamateixaestructuramuràriaautoportant enformad’Us.Com?Lesdelaresidènciamiren capendins,aixítenimunafaçanadeformigó texturat,perforadaperalgunesfinestresiles delcentred’investigaciómirencapenfora, encarant-sealesvistes,permetentteniruna façanavidriadamarcadapelritmedelsmuntants metàl•licsquetreballencomunmur. Enlesseccionsespotveurequela implantacióesfamitjançantexcavacióifentuna novacarenaalamuntanya.L’edificiesrecolza en aterrassaments amb lloses de fonamentació superficialsjaquefersabatescorregudessota elsmurshaguéscomportatmoltsproblemes d’execució. Aquesta llosa recull tots els murs, alguns dels quals són de contenció i d’altres són murs normals. Tot de formigó armat, texturat amblesfustesdel’encofratdisposadesen diagonal,aixíelmurquedavistinos’hiposacap altretipusd’acabat.
117 Generarunanovamuntanya:emplaçamentifaçana
118 Nodeentreelsdosvolums:secciótransversaliperspectives
119 Distribuciódeplantabaixaisecciólongitudinal
126 Intersticis Els quatre centres Ángel García [email protected] S’enténperintersticiaquellespaiexistententre doscossosoduespartsd’unmateixcos.Aquest conceptes’utilitzaalprojecteperentendrela importànciadelsespaisdecirculació,ésadir, aquells elements de moviment que vinculen lespecesd’unprogramatancomplexcompot sereld’aquestatipologia.Aquestfetadquireix encaraméssentitquanesprenconsciènciadeles dimensionsdelaplantadel’HospitaldeCanRuti, aproximadamentuns20.000m2. Elproblemaresideix,noobstantaixò,enque aquestsespaisactualmentnofuncionencom haurien de funcionar: es barregen les circulacions privadesamblespúbliques,dificultantelcorrecte funcionamentdel’hospital.Peraixò,unobjectiu delprojectehaconsistitasectoritzaraquests dostipusdecirculaciódeformaquefuncionin sense que una interfereixi amb l’altre. El llarg recorregutqueaquesteslíniessuposen,amés, téuninterèsrelatiu:passadissosd’unaamplada constantiambescassaqualitatespacialivisual. Peraixòelprojectetécomaobjectiuqualificar aquestsespaistransformantlamonotoniaila longitud actual, generant una nova lectura de les circulacions: de dues línies a quatre centres generadors que funcionarien com un sistema de placesconnectadesperfragmentsdelesantigues línies.D’aquestmode,elsnousespaisderelació adquireixenunsignificatarquitectònic,estètici funcional que abans no existia. Aixòéspossiblegràciesalfetquel’únicelement d’aquestatipologiaquenotétantarigidesasón elscentresrelacionals.Aquestsnousespais desocialitzaciópermetenentendrel’hospital conceptualmentd’unaformadiferent,que nonomésquedariareduïdaaaquestspunts sinóquepossiblesincorporacionsseqüencials d’aprofitamentespacialinovespeces incorporades,dotarienaaquestatipologiadegran escalad’unainterpretacióquasi‘urbanística’de carrer i d’esdeveniments.
127 Planta segona
128 Esquemesestructuralsdelesquatrenovespecesilasevainsercióenelconjunt
129 Diferents ambients dels intersticis
130 Desubicat Donar-liunllocal’edificienllocdedonar-liun edificiallloc. Adriana Aguirre lajardines.com Lacomplexitat,l’organització,l’activitatsense pausaoinclúsladimensió,fanqueelshospitals s’acostinmésalalògicad’unaciutatqueala d’unequipament.Sembla,però,quehihauna contradicciómoltevidententrepensarunhospital comunaciutatiquelatipologiahospitalària s’hagiconvertitenunadelesméscompactes queexisteixen.Senseespaiperrespiraralseu interior, i embolcallat de fums al seu voltant, Can Ruti entra en contradicció amb el seu entorn, creantfronteresencomptesdediàleg. Repensarlamobilitatdelesnostresciutats provocaràsituacionstanpochabitualscom la que ens trobem: haver de donar-li un lloc al’edificienllocdedonar-liunedificiallloc. L’alliberamentd’espaifísic,acausadelanova mobilitatplantejada,ésl’oportunitatperfecte peralasevareconquesta.Comtransformartots aquestsmetresquadratsquejanoseranocupats peltransportprivat,seràundelsgransreptes delanostraèpoca.Fer-hodeformainteressanti convenient,també. Enelnostrecaselllocésunparcnatural.Tot iqueensseparendelparcnatural35.935m2 d’asfalt.Semblenmoltsmetresperaserasfalt.No semblarientantssifossinparc.Ohospital.Oun parcdinsdel’hospital.Oal’inrevés.
131 Axonometriaexplotadadelconjuntdelaintervenció
132 Reconstrucciòespacial:axonometriazenitalisecciófugadadelaintervencióestructural
133 Fullpletines:detallsdelsestintolamentsestructurals
134 Lliure:plantabaixa,seccionslongitudinalsitransversals
135
142
143
144 Retorn d’un treball col· lectiu.
145 L’alta
146 L’alta Reflexions d’un metge entre arquitectes... Oriol Estrada Fins fa no gaire s’entenia la salut com l’absència demalalties.L’any1948l’OrganitzacióMundial delaSalutfixavaunnouconceptedesalut, definidacoml’estatdecompletbenestarfísic, mentalisocial.Així,noparlemd’estatsaludable silapersonanotécoberteslessevesnecessitats fonamentalsenelsàmbitsqueafectenlaseva existència: afectiu, sanitari, nutricional, social i cultural. La medicina ha evolucionat des d’un model organicista -on les alteracions de les diferentspartsdelcosnomésresponienafàrmacs icirurgia-aunmodelbiopsicosocialsegonsel quallasalutilamalaltiadepenend’unconjunt defactorsbiològics,psicològicsisocialsque condicionentantomésquelaterapèuticamèdica, l’estatielpronòsticdelespersones. Permeteu-meaquíqueintrodueixiparaules alienesperexpressar-hoambclaredat.Amitjans delseglepassat,elDr.MartinCherkaskyva endegarunprogramadecuresdomiciliàriesde l’HospitalMontefioreaNovaYork.Elbasavaen unaconcepciódelmalaltinnovadoraiintegradora que va formar el nucli de l’anomenada Medicina Social1: “...quan era a la Facultat de Medicina ens ensenyaven la importància de considerar el malalt com a un tot i no només a revisar un membre o un ull. Ara hem arribat a un punt a la pràctica mèdica en que cal ampliar aquest punt de vista; quan pensem en un malalt cal fer-ho no sols com a un tot orgànic i espiritual, sinó també com a un tot social. És tan injust i inútil separar a l’home del seu medi ambient com ho seria dividir-lo en parts separades i independents.” Lamedicinasocialtéencomptel’entornde l’individu,elsfactorsambientals,personals, familiarsisocialsqueafavoreixenl’apariciód’una malaltia. “Per entendre la causa de la malaltia d’un pacient cal conèixer quin tipus de família té, on viu, quin tipus de roba du, la seva alimentació, quin tipus de feina fa i la manera com reacciona a tots aquests factors. Aquests trets de la seva vida quotidiana i d’altres similars conformen l’home com un ser social, i poden arribar a ser més determinants de l’origen de la seva malaltia que el microorganisme que s’aïlla del seu esput al laboratori de microbiologia.” …ienaixòestemelsprofessionalsdelasalut elsdarrersanys.Se’nsobreunanovamanera d’entendre i d’atendre les malalties i els malalts,peròcostacanviar“elxip”.Ésmés senzilld’entendreiexecutarallòqueelsantics cirurgiansdeien“cortarporlosano”.Encarano hemassimilatprouqueelbenestardepènde moltsfactorsiquetotsellscomptenenunprocés terapèutic.Encertamaneraespotdirque,ben entratsalsegleXXI,sovintencarapractiquem medicinadelstempsantics,oblidantlavisió integradora. Ara,decop,venenunsarquitectesadir-nosque volenconèixerlanostrarealitat.Elsexpliquem, orgullosos,l’enormecomplexitatquecomporta tractarlesmalaltiesicom,noparemd’atresorar aparells,tecnologiaialtresavenços.Somcadacop méstecnològics,mésfrenètics i mésagosarats, peròsovintoblidemaltresfactorsquecondicionen lasalutdelespersones. Alllargd’aquestespàgineshempogutseguir uninteressanticomplexexercicionelsnostres aspirantsaarquitectesillursprofessorss’han calçat la bata blanca i han endegat la cerca de símptomesisignes,ajuntant-losperadescriure síndromesqueelspermetinformularun diagnòstic.Hamrevisatl’estatdel“malalt”–en aquestcaselnostrehospital,elGermansTrias iPujol,àlies“CanRuti”-,elseupronòsticiles possibilitatsdecuració.Quillegeixilesdiferents seccionsipropostesformuladesveuràqueel nostre“malalt”arquitectònictémoltavidaa dins,peròal’horaenvelleixmalament.Aquí, unaorganitzacióambmésde3.000professionals serveixalasalutd’unapoblaciódegairebéun miliód’habitants.Tanmateix,aquestedificii elseuentorn“malalts”dificultenavuidiala finalitatperlaqualvansercreats.L’arquitectura i l’entorn urbanístic en què ens movem, actuem i vivim,notéunefecteterapèutic(afavoridordela salut).Benalcontrari,enocasionspotdificultar 1.CherkaskyM.TheMontefioreHomeCareProgram. AmericanJournalofPublicHealth1949;39:2.
Debensegur!Peramoltsésl’edificiqueelsveu néixerionmoriranalcapdelsanys.Al’hospital hisolenpassarcosestranscendentsperlasalut, perlavidaifelicitatnostraidelsnostresfamiliars i amics. L’arquitectura ens facilita el benestar personal.Unentornagradableiacollidorpermet la intimitat o el confort en moments clau. Necessitemhospitalsquesiguin“habitables”,que siguinsegurs,funcionalsiqueno“deprimeixin”. Acabant,empensoque,d’aquestacol·laboració, undelsmajorsbeneficisésqueunacolla d’arquitecteshanpensatcomametgesihan copsatcoml’arquitecturainflueixenlavidaien lasalutdelagentperbéopermal.L’arquitectura il’urbanismesonpilarsdelbenestaridelasalut socialiindividualenelmodelbiopsicosocial.I elssanitaris?M’agradariacreurequeungrapat deprofessionalsdel’hospitalhemdescobertque ensaniriabéreceptarunamicad’arquitectura enllocdemassamedicaments.Ensaniriabé pararireflexionarsi,amésdelsdarrersavenços tecnològics,tambéhemdereclamarespaisque facilitin la salut del nostres malalts i del col·lectiu deprofessionalsquevetllemperells.Receptem mésarquitecturapermillorarlesnostresvidesi potserestalviaremenpíndolesiquiròfans. lavidasaludabledelsquel’utilitzen.Finsitot elsmaltracta.Aixòhoveiemalpàrquingials accessos;alainexistènciad’espaispellleure ilainteracciósocial;aladisposicióobsoleta delspassadissos,accessosinteriorsofinsitota lesmateixeshabitacions.Sielsmedicaments, instrumentsiaparellsquefemserviralapràctica clínicadiària,canvieniesmodernitzenanyrere any,hauríemdeplantejar-nosquinsentittéque noadaptemelcontinentquefad’escenaridetota aquestaactivitat?.Unexemple:vivimd’esquenes a la natura que envolta el centre, quan hauria de seruninstrumentdesaluticuraciópelsmalaltsi elsprofessionalsquefeml’hospitalcadadia. Quanfamésde25anysvaigentrarperprimera vegadaal’hospital,vaigcopsardeseguidaque es tractava d’un lloc on l’activitat no es detura mai.És,defet,unapetitaciutat,oncentenars d’escenes es succeeixen hora a hora, dia a dia, any rereany.Enrealitat,l’hospitalnoésnil’edificini l’equipamentques’hiencabeixadins.L’hospital ésensiunésserviuformatpermilersdepersones quehipassencadadia(mésde12.000enelcas deCanRuti).Ambrols,històriesicircumstàncies diferents.L’arquitectura,l’edifici,ésl’escenarion s’esdevétotaquestcorrentvitalqueflueix.Els actors,lespersones,necessitenunespaiadequat peradesenvoluparaquestaexperiènciavitalde salutimalaltia.Heuestatmaienunhospital?
Crèdits Primera edició: març de 2019 © Xavi Llobet i Jordi Franquesa, 2019 © dels textos i imatges, els seus autors © Universitat Politècnica de Catalunya Iniciativa Digital Politècnica, 2019 OficinadePublicacionsAcadèmiquesDigitalsdelaUPC Jordi Girona 1-3, EdificiK2M,DespatxS103,08034,Barcelona Tel.:934015885 www.upc.edu/idp E-mail:[email protected] Edició i Coordinació: Xavi Llobet, Jordi Franquesa Maquetació: Adriana Aguirre, Ruben Casqero, Mario Cuevas Medel Producció: QPPrint c/Comadrán7,naveC4 08210BarberàdelVallès.Barcelona www.qpprint.es Aquestapublicaciótécomafinalitatlatransmissiódeconeixementsensefinalitatscomercials. EltallerArquitecturaiComplexitat-CanRutiesvadesenvoluparentresetembre2016isetembre 2017.Agraïmprofessorsialtresprofessionalsquehanparticipatalscursosihancontribuïttambé aaquestapublicacióaixícomatotselsestudiantsquehanparticipateneltallerl’estímuldelseu treball. arquitecturaicomplexitat.wordpress.com