Planificació energètica per la implantació de la norma ISO 50001 a l’ETSEIB

Projecte de Fi de Carrera Enginyer Industrial Planificació energètica per la implantació de la norma ISO 50001 a l’ETSEIB MEMÒRIA Autor: Marc Poll Segui Director: Roberto Villafáfila Robles Convocatòria: Abril 2016 Abril 2016 (pla 94) Enginyer Industrial Marc Poll Segui Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona Planificació energètica per la implantació de la norma ISO 50001 a l’ETSEIB Pág.1 Resum Durant l’últim segle, la societat ha viscut una sèrie de canvis en les seves vides com la industrialització, la generalització de l’accés al transport, ja sigui públic o privat, l’augment de productes com les calefaccions, aires condicionats, electrodomèstics, o per elements més simples com les lluminàries. Tots això, que ara pot semblar imprescindible, té dos característiques en comú que són, per una banda, que milloren la qualitat de vida de la societat i per l’altra que tots requereixen d’energia per funcionar. Que l’energia sigui necessària per millorar la qualitat de vida de la societat, no seria un problema si no fos perquè l’obtenció d’aquesta en molts casos va lligada a fets com: la contaminació, a les guerres pel control dels recursos o a les greus dificultats de transport. En qualsevol cas, una de les principals preocupacions sobre l’ús de l’energia i sobretot de la que prové de combustibles fòssils, és la contaminació i la seva contribució negativa en el canvi climàtic. L’energia doncs, per una banda esdevé imprescindible i positiva per la societat actual i per l’altre és negativa ja que és perjudicial per la salut i pel medi ambient. Aquesta contradicció s’ha intentat corregir durant els últims anys gràcies a diferents iniciatives com les energies renovables, tecnològicament en creixement, però encara cares comparativament amb les energies d’origen fòssil. Una altra alternativa estesa amb l’objectiu de reduir la contaminació és la reducció del consum energètic gràcies a fer un ús més eficient de l’energia. Això és possible gràcies a consumidors més eficients, a la millora de processos o en eliminar activitats consumidores innecessàries. Tot i això l’objectiu de l’eficiència no és reduir el consum energètic, sinó fer-ne un ús el més adecuat possible, que garanteixi un nivell de qualitat de vida el més elevat possible. Per aconseguir-ho és imprescindible que l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables vagin agafades agafades de la mà. En aquest informe, es presenta i s’exemplifica l’anomenada ISO 50001 que és una normativa estandarditzada internacional que pretén establir de forma sistemàtica i continuada les bases per mantenir i millorar un sistema de gestió energètica. L’informe pretén expressar els beneficis de fer un ús controlat de l’energia no només amb l’objectiu de reduir la contaminació sinó també per estalviar recursos econòmics. Per exemplificar la metodologia s’utilitza l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) com a organització on implantar la ISO 50001. Finalment es pot veure com l’aplicació d’oportunitats d’eficiència energètica contribueix en la reducció de l’energia i fan de l’ETSEIB una organització més eficient i responsable amb el medi ambient. Pág.2Memòria Planificació energètica per la implantació de la norma ISO 50001 a l’ETSEIB Pág.3 Sumari RESUM _______________________________________________________ 1 SUMARI ______________________________________________________ 3 1.INTRODUCCIÓ ____________________________________________ 5 1.1.Objectius del projecte ........................................................................................ 5 1.2.Abast del projecte .............................................................................................. 5 2.ISO 50001 ________________________________________________ 7 2.1.Definició.............................................................................................................. 7 2.2.Objectius i beneficis ........................................................................................... 7 2.3.La ISO 50001 a l’ETSEIB.................................................................................. 8 3.PLANIFICACIÓ I GESTIÓ ENERGÈTICA ______________________ 11 3.1.Identificació de fonts d’energia i usos ............................................................. 12 3.1.1.Medologia ............................................................................................................ 12 3.1.2.Cas pràctic ........................................................................................................... 12 3.2.Recollida de dades .......................................................................................... 14 3.2.1.Metodologia ......................................................................................................... 14 3.2.2.Cas pràctic ........................................................................................................... 14 3.3.Anàlisis del consum energètic ........................................................................ 19 3.3.1.Metodologia ......................................................................................................... 19 3.3.2.Cas pràctic ........................................................................................................... 19 3.4.Determinació de consums significatius .......................................................... 26 3.4.1.Metodologia ......................................................................................................... 26 3.4.2.Cas pràctic ........................................................................................................... 27 3.5.Determinar indicadors de rendiment .............................................................. 30 3.6.Establir línia base ............................................................................................ 31 3.6.1.Metodologia ......................................................................................................... 31 3.6.2.Cas pràctic ........................................................................................................... 31 3.7.Establir objectius .............................................................................................. 41 3.8.Detecció d’oportunitats .................................................................................... 42 3.8.1.Metodologia ......................................................................................................... 42 3.8.2.Cas pràctic ........................................................................................................... 42 3.9.Selecció d’oportunitats .................................................................................... 55 3.9.1.Metodologia ......................................................................................................... 55 3.9.2.Cas pràctic ........................................................................................................... 55 4.ANÀLISI ECONÒMIC ______________________________________ 57 Pág.4Memòria 4.1.Costos d’implantació ....................................................................................... 57 4.2.Costos de manteniment i estalvi ..................................................................... 58 5.ANÀLISI MEDIAMBIENTAL _________________________________ 61 6.CONCLUSIONS ___________________________________________ 65 AGRAÏMENTS ________________________________________________ 67 BIBLIOGRAFIA _______________________________________________ 69 Referències bibliogràfiques ....................................................................................... 69 Bibliografia complementària ...................................................................................... 69 Planificació energètica per la implantació de la norma ISO 50001 a l’ETSEIB Pág.5 1. Introducció Al llarg dels últims anys, la industrialització, la millora de la qualitat de vida de la població o el desenvolupament de països emergents ha crescut proporcionalment amb el consum energètic i l’ús de recursos energètics. Aquests, en molts casos provenen de recursos naturals com els combustibles fòssils, que a part de ser limitats, emeten elements contaminants a l’atmosfera durant la combustió. Els efectes de la contaminació, acompanyat de que les reserves de combustibles fòssils han anat disminuint, ha afavorit que la societat es qüestionés si l’ús que se’n fa és l’adequat i si hi havia alternatives més netes i renovables. Durant els últims anys, la tecnologia referent a les energies netes i renovables ha augmentat exponencialment i això és degut a la preocupació que genera la contaminació i les seves conseqüències com el canvi climàtic, sobre la societat i les organitzacions. En molts casos, el respecte pel medi natural es veu de forma positiva i beneficiosa per la societat. Per les organitzacions, siguin del sector que siguin, els pot beneficiar implantar un sistema de gestió eficient de l’energia, certificat per un extern i que demostri la sensibilitat que té l’empresa respecte el consum energètic. La ISO 50001 pretén establir aquestes bases per ajudar a les organitzacions a ser més eficients energèticament. Aquest tipus de normativa no és nova ja que hi ha altres certificacions anterior com la ISO 14001 (qualitat) o la ISO 9001 (medi ambient) que segueixen una mateixa estructura de normativa. 1.1. Objectius del projecte Aquest projecte pretén donar a conèixer i posar en pràctica la ISO 50001 amb l’objectiu de demostrar que pot ser beneficiosa per l’ETSEIB en concret i per a qualsevol organització en general, si s’implanta de forma adequada i amb els recursos necessaris. 1.2. Abast del projecte En aquest projecte, es presenta i s’exemplifica la ISO 50001 expressant els beneficis de mantenir un ús controlat de l’energia no només amb l’objectiu de reduir la contaminació sinó també per estalviar recursos econòmics. Per exemplificar la metodologia s’utilitza l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) com a organització on implantar la ISO 50001. Donat que com s’indicarà, la ISO 50001 té un format cíclic, Pág.6Memòria s’executarà el projecte sobre la primera part (“planificació energètica”) que és la més complexa. Planificació energètica per la implantació de la norma ISO 50001 a l’ETSEIB Pág.7 2. ISO 50001 En aquest capítol, primerament es defineix i es decriuen els objectius i beneficis que persegueix la ISO 50001. Posterioment, s’indica la idenoïtat i els beneficis de que aquesta normativa s’implanti a l’ETSEIB. 2.1. Definició La ISO (International Organization for Standarization) 50001 és una normativa estandarditzada internacional que pretén establir de forma sistemàtica i continuada les bases per mantenir i millorar un sistema de gestió energètica. Aquesta normativa es basa en el cicle de millora continua PLAN-DO-CHECK-ACT. Es tracta d’un cicle tancat que s’ha de revisar periòdicament millorant i actualitzant en funció dels resultats obtinguts anteriorment. Figura 2.1 Fases de la ISO 50001 2.2. Objectius i beneficis El principal objectiu de la ISO 50001 és ajudar a les organitzacions a establir un sistema de gestió energètica que permeti tenir suficient control i coneixement sobre el consum energètic com per poder identificar, implantar, mesurar i comprovar certes millores energètiques. Pág.8Memòria Associat a aquest objectiu n’hi ha d’altres basats en disposar d’un control el més exhaustiu possible sobre els consums energètics de forma periòdica, que pretén ser transversal dins de la organització, que permeti reduir i millorar el consum energètic. El principal benefici de disposar d’un sistema de gestió energètica és que l’organització pot assolir un millor coneixement sobre els consums energètics. Conseqüentment, aquest control permet: · Previsió: Disposar d’una previsió del consum en funció de certes variables, permet adaptar a les necessitats del moment el tipus d’energia a utilitzar o establir, en la mesura que sigui possible, quin és el millor moment per fer un ús més elevat de l’energia. · Eficiència: Millorar el factor productivitat entre consum energètic ja sigui reduint el consum mantenint la producció o augmentant la producció mantenint el consum. · Sostenibilitat: Directament relacionat amb els punts anteriors, una millora en l’eficiència energètica o en la gestió dels consums, permet reduir la contaminació per una banda reduint el consum energètic i per altra banda impulsant l’ús d’energies netes i renovables. · Implicació: La ISO 50001 contempla com a imprescindible que cada membre de la organització tingui una participació proactiva en la millora energètica. 2.3. La ISO 50001 a l’ETSEIB La ISO 50001 està enfocada a qualsevol tipus d’organització que consumeixi energia i desitgi fer-ne un ús el més eficient i controlat possible. L’únic requisit imprescindible és que es pugui mesurar el consum per tal de poder comparar-lo i determinar si el canvis implantats són realment beneficiosos. El fet que l’ETSEIB disposi d’analitzadors de xarxa que permetin mesurar, emmagatzemar i analitzar els consums elèctrics de forma individualitzada per espais (plantes de l’edifici H o per pavellons) i en el temps (horari, diari...), fa d’aquesta organització un espai ideal per la implantació de la ISO 50001. A més, el fet que es tracti d’un espai didàctic i amb centenars de persones potencialment participatives, garanteix que la implantació de la norma internacional sigui un èxit. Planificació energètica per la implantació de la norma ISO 50001 a l’ETSEIB Pág.15 · Consum elèctric (energia activa) diària durant un any (2014) del total de l’Escola: Aquestes dades permetran comparar els consums depenent de l’època de l’any i previsiblement es podrà veure l’efecte climàtic i de l’ocupació de l’edifici. [Annex A] · Consum elèctric (energia activa) horari durant un any (2014) del total de l’Escola: Així es podrà analitzar el consum segons l’ocupació i el clima, com en el cas anterior, però al llarg del dia. A més, es podrà conèixer el consum residual per intentar minimitzarlo. [Annex B] · Consum elèctric (energia activa) horari durant un any (2014) per zones: Separar els consums per zones permetrà localitzar consums inapropiats i permetrà enfocar els esforços per evitar-los. [Annex C-1 i Annex C-2] · Consum elèctric (energia activa, reactiva i aparent) diària durant un any (2014) dels 3 transformadors: Aquestes dades permeten avaluar si es compensa adequadament l’energia reactiva per evitar nivell excessius d’intensitat que poden derivar entre d’altres en una disminució del rendiment de la instal·lació o penalitzacions de la companyia subministradora per superar el límit del factor de potència. [Annex D] Les diferents zones d’on es poden extreure les dades de consum elèctric s’especifíquen en la Taula 3.2 i es mostren en les figures: Figura 3.1 a Figura 3.4. Pág.16 Memòria Edifici H Resta de pavellons H-1 (Ascensor) C PRIMA H-1 (Dispensari) -1 GIMNÀS H-1 0 I -1 H-1 (Materials) 1 H0 1.CLIMA BIBLIO i S_ACTES H0 (Calefacció) Contador 1 ENLLUMENAT H1 Contador 2 FORÇA H1 (Bar) Contador 3 CLIMA H1 (Clima Bar) L H1 (Inforática) B-1 L COMU H10 B ENLLUMENAT H11 B FORÇA 1 H2 B FORÇA 2 H3 C ENLLUMENAT H4 C FORÇA H5 D-1 TEC MECA H6 D ENLLUMENAT H7 D FORÇA H8 E ENLLUMENAT H9 E FORÇA 1 H (Coberta) E FORÇA 2 F ENLLUMENAT F FORÇA G-1 ALA NORD G ENLLUMENAT G FORÇA 1.Active G FORÇA 2.Active Taula 3.2 Llista de sortides de consum elèctric motitoritzades pel Sistema Sirena UPC Planificació energètica per la implantació de la norma ISO 50001 a l’ETSEIB Pág.17 Figura 3.1 Imatge de la llista de sortides que monitoritza el Sistema Sirena UPC que proporciona la plataforma Figura 3.2 Imatge dels quadres de distribució representats al Sistema Sirena UPC. Sortides QGBT 1, QGBT 2 i QGBT 3. Pág.18 Memòria Figura 3.3 Imatge dels quadres de distribució representats al Sistema Sirena UPC. Sortides QGBT 4, QGBT 5 i QGBT 6 Figura 3.4 Imatge dels quadres de distribució representats al Sistema Sirena UPC. Sortides QGBT 7, QGBT 8 i QGBT 9 Planificació energètica per la implantació de la norma ISO 50001 a l’ETSEIB Pág.19 · Consum de gas: Actualment les lectures de gas es registren manualment i mensualment. Com que només es disposa d’aquestes dades, són les que s’utilitzaran. [Annex D] Més endavant, s’indicarà la necessitat d’establir una rutina per disposar d’un registre més extens o fins i tot implantar un sistema de control de consum de gas a l’Escola. 3.3. Anàlisis del consum energètic En aquest apartat es prenen les dades extretes en l’apartat anterior per analitzar-les i que esdevinguin útils. 3.3.1. Metodologia Un cop ja es disposa de totes les dades necessàries, cal analitzar-les de forma adequada per tal de que aportin la màxima informació per poder identificar anomalies i consums inapropiats. Per tal d’estudiar les dades, és beneficiós utilitzar gràfics que visualment ens puguin donar una idea sobre el comportament dels consums. 3.3.2. Cas pràctic El tipus i quantitat de gràfics a representar, dependrà sobretot de la qualitat de dades de les que es disposa. En el cas de l’ETSEIB, gràcies al sistema de recollida de dades de consum energètic es disposa d’una gran quantitat de dades de fàcil accés i anàlisi, àmplies en el temps i separades segons les diferents zones de consum. Aquest fet facilitarà les possibilitats d’anàlisis. Per altra banda, les poques dades disponibles sobre el consum de gas (dades mensuals), fa que no es pugui analitzar el consum diari o horari de gas i per tant que no es pugui conèixer el consum que n’estem fent. Consum total (elèctric i gas natural) Pág.20 Memòria Figura 3.5 Consum total mensual de 2014 En la Figura 3.5 es pot veure com el consum total d’energia al llarg d’un any, varia significativament depenent del mes de l’any. Es pot veure clarament com en els mesos d’hivern el consum es duplica comparat amb la resta de mesos de l’any. Gràcies al fet de representar els consums de gas i elèctric juntament amb el consum total s’aprecia com aquesta diferencia estacional és conseqüència directe del consum desigual de gas al llarg de l’any. Pel que fa al consum elèctric, excepte en el més d’agost en que el consum disminueix degut a que l’Escola tanca, és veu clarament com el consum és manté gairebé constant al llarg de l’any. Figura 3.6 Consum de gas natural mensual de 2014 Planificació energètica per la implantació de la norma ISO 50001 a l’ETSEIB Pág.21 Representant les dades disponibles de consum de gas es pot apreciar en la Figura 3.6, com s’ha comentat amb anterioritat, que el consum és gairebé nul entre els mesos que van d’abril a octubre i augmenta i disminueix progressivament durant els mesos d’hivern. Figura 3.7 Consum elèctric diàri del 2014 De la Figura 3.7 se’n poden treure vàries conclusions. Es pot veure clarament que hi ha un efecte molt significatiu en els dies en que l’Escola està tancada en període de vacances o quan està oberta normalment. També és clarament apreciable que durant els caps de setmana el consum és molt menor que els dies laborables, però la disminució és inferior al consum de l’agost. També cal destacar el fet que tot i que l’Escola estigui tancada, el consum es manté al voltant dels 5000 kWh durant els caps de setmana i els 2500 kWh durant les vacances d’estiu. És important detectar aquests “consums fantasma” per estudiar si es poden reduir. Figura 3.8 Mitjana del consum elèctric en cada hora del dia del 2014 0 2000 4000 6000 8000 10000 12000 14000 16000 18000 050 100 150 200 250 300 350 Consum (kWh) Dies Consum elèctric diari del 2014 0 100 200 300 400 500 600 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 Consum (kWh) Hora Consum elèctric mitja diari per hores Pág.22 Memòria En el gràfic de la Figura 3.8 s’hi pot veure la mitjana de consum de cada hora. El més remarcable és el consum de 200 kWh cada hora entre les 10 de la nit i les 5 del matí. Aquest fet és degut majoritàriament a que hi ha una sèrie de servidors que han de ser climatitzats 24 hores al dia a part d’altres consums menors. Per altra banda, el consum màxim se situa al voltant de mig matí quan el nombre d’alumnes a l’Escola és màxim. Figura 3.9 Mitjana del consum elèctric de cada dia de la setmana de 2014 En el gràfic de la Figura 3.9, es pot apreciar com el consum elèctric durant els dies laborables (de dilluns a divendres) és el doble que els dies de cap de setmana (dissabte i diumenge). Figura 3.10 Mitjana del consum elèctric de cada setmana del 2014 0 2000 4000 6000 8000 10000 12000 dilluns dimarts dimecres dijous divendres dissabte diumenge Consum (kWh) Dia de lasetmana Consum elèctric mitjà diàri per dies Planificació energètica per la implantació de la norma ISO 50001 a l’ETSEIB Pág.23 El consum elèctric al llarg de l’any 2014 agrupat en setmanes (Figura 3.10) aporta molta informació sobre l’activitat de hi ha a l’Escola. Es veu clarament com hi ha 3 baixades del consum significatives que responen a: vacances de nadal (S52 a S2), setmana santa (S16 a S17) i vacances d’agost (S31 a S35). També és interessant apreciar que el consum durant els períodes laborals/lectius varia lleugerament d’una setmana a una altra, tot i que no sembla que segueixi cap patró. Figura 3.11 Mitjana del consum elèctric mensual del 2014 El gràfic Figura 3.11 reafirma el que mostra el consum dividit per setmanes sense aportar més informació rellevant. Figura 3.12 Consum elèctric de cada sortida monitoritzada pel Sistema Sirena UPC de l’edifici H del 2014 Un altre anàlisi interessant és investigar on es produeixen consums més elevats dins de l’organització. Gràcies al Sirena UPC es poden extreure dades del consum que es fa en cada 0 2000 4000 6000 8000 10000 12000 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre NovembreDesembre Consum (kWh) Mesos Consum elèctric mitjà mensual anual 0 20000 40000 60000 80000 100000 120000 140000 160000 180000 H-1 (Ascensor) H-1 (Dispensari) H-1 H-1(Materials) H0 H0(Calefacció) H1 H1 (Bar) H1 (Clima Bar) H1 (Inforá ca) H2 H3 H4 H5 H6 H7 H8 H9 H10 H11 H (Coberta) Consum elèctric anual edifici H (kWh) Pág.24 Memòria secció de l’organització, fet que permet delimitar la zona on hi ha consums elevats. En el gràfic Figura 3.12, es poden veure els diferents consums que es produeixen a l’edifici H de l’ETSEIB. Els diferents consums que s’hi mostren, són els que actualment es poden extreure de la plataforma. En algunes plantes hi ha consums parcials i en altres, només es disposa d’una dada, la del consum total. Es pot apreciar que hi ha consums alts comparativament a les plantes 8 i 11. Figura 3.13 Consum elèctric de cada planta de l’edifici H del 2014 Per altra banda en la Figura 3.13 se sumen els diferents consums que es tenen en cada planta per tal de disposar, per separat l’ús d’energia que es té en cada planta de l’edifici H. Es veu clarament com hi ha quatre plantes que tenen un consum destacat respecte la resta de plantes. Les plantes 8 i 11 com ja s’ha vist en el gràfic Figura 3.12 i també les plantes -1 i 1. Anant més en detall, i sense disposar de dades explícites del consum dels diferents equips, es pot afirmar que els consum de les plantes 8 i 11 són deguts als servidors que són refrigerats per sistemes d’aire condicionat que treballen les 24 hores del dia. En el cas de la planta -1, el valor és lleugerament enganyós ja que s’hi inclou el consum dels ascensors que s’haurien de repartir en les diferents plantes. La planta 1 també té un consum elevat ja que correspon a zones comunes com poden ser el bar i les aules d’informàtica que estan climatitzades per aires condicionats a diferencia de les aules de la resta de plantes. 0 20000 40000 60000 80000 100000 120000 140000 160000 180000 H-1 H0 H1 H2 H3 H4 H5 H6 H7 H8 H9 H10 H11 H(Coberta) Consum elèctric anual edifici H (per plantes) (kWh) Planificació energètica per la implantació de la norma ISO 50001 a l’ETSEIB Pág.31 3.6. Establir línia base La línia base de consum energètic és el punt de referència que servirà per comparar i determinar el rendiment energètic. La línia base s’estableix a partir del consum energètic i de dades de l’organització. 3.6.1. Metodologia Per tal de que la línia base sigui útil i representi realment el rendiment energètic és imprescindible un bon sistema de gestió energètica que permeti extreure dades de consum fiables. A més, cal disposar d’altres indicadors que poden afectar el consum energètic com poden ser la producció, el nombre d’hores d’ocupació de l’edifici, la temperatura exterior, etc. Per determinar si un indicador afecta el consum energètic cal comparar-lo, mitjançant mètodes estadístics, amb la variable a determinar la línia base, en aquest cas el consum energètic. Aquesta comparativa indicarà si existeix covariància entre el consum i l’indicador, és a dir, si són dependents entre sí. Finalment, amb un cop s’hagin escollit els indicadors adequats s’establirà la línia base de consum energètic mitjançant el mètode de la regressió lineal múltiple. Aquest mètode permet conèixer el comportament d’una variable dependent (consum energètic) en funció de diferents variables explicatives (indicadors). 3.6.2. Cas pràctic En aquest cas la variable dependent a la qual se li realitzarà la línia base és el consum energètic (kWh). Pel que fa al consum elèctric, el fet de disposar del sistema de gestió energètic Sirena UPC permet extreure dades amb intervals i períodes molt definits que ajuden a poder comparar-los amb els indicadors. En canvi, pel que fa al consum de gas, al només disposar del consum mensual a través de les lectures dels comptadors, serà complicat establir una línia base fiable i útil per poder fer comparacions. Amb l’objectiu de disposar de línies bases el més fiables i útils possible, se separa la línia base de consum elèctric de la línia base de consum de gas natural. Pág.32 Memòria Línia base del consum elèctric Per al consum elèctric es disposa de bastantes dades que permetran determinar l’origen del consum i quines variables intervenen. Gràcies als gràfics vistos anteriorment, es pot preveure que hi haurà una forta dependència entre el consum elèctric i l’ocupació de l’edifici. Pel tipus d’activitat que es realitza a l’organització els principals consums són deguts a la il·luminació i l’ús d’elements elèctrics en molts casos deguts directament a l’ús que en fan els alumnes. Variable dependent: Consum energètic diari (kWh) Variables candidates: · Minuts de diürns diaris (min.): Nombre de minuts que passen entre la sortida i la posta de sol. · Alumnes a classe: Val 1 si hi ha alumnes a classe (segons el calendari acadèmic) i val 0 si no hi ha classes. · Escola oberta: Val 1 si l’Escola està oberta, és a dir, val 1 tots els dies de dilluns a divendres excepte nadal, agost i setmana santa i altres dies festius. · Temperatura màxima diària (ºC): Temperatura màxima enregistrada pel termòmetre instal·lat a l’ETSEIB que registra les dades al sistema Sirena UPC. · Temperatura mínima diària (ºC): Temperatura mínima enregistrada pel termòmetre instal·lat a l’ETSEIB que registra les dades al sistema Sirena UPC. · Temperatura mitjana diària (ºC): Temperatura mitjana enregistrada pel termòmetre instal·lat a l’ETSEIB que registra les dades al sistema Sirena UPC. · Precipitació diària (mm.): Precipitació acumulada diària en mil·límetres d’aigua per metre quadrat segons dades del meteocat. A aquestes variables se’ls ha de calcular la correlació que tenen amb la variable dependent. Es realitza el càlcul amb i el resultat és el de la Taula 3.7: Planificació energètica per la implantació de la norma ISO 50001 a l’ETSEIB Pág.33 R2Correlació Temperatura màxima diària (ºC) 0,0473 Temperatura mínima diària (ºC) 0,0535 Temperatura mitjana diària (ºC) 0,0537 Alumnes a Classe (Var. Categòrica) 0,5941 Escola oberta (Var. Categòrica) 0,8798 Minuts de sol diaris (min.) 0,0155 Precipitació diària (mm) 0,0030 Taula 3.7 Correlació del consum elèctric amb les variables Aquesta correlació o no correlació es veu clarament mitjançant gràfics que relacionin la variable Consum elèctric amb la resta de variables com es fa en la Figura 3.16: Pág.34 Memòria Figura 3.16 Gràfics de la correlació entre el consum energètic i la resta de variables Planificació energètica per la implantació de la norma ISO 50001 a l’ETSEIB Pág.35 Com es pot veure en la Figura 3.16, la correlació entre el consum elèctric diari i els condicionants meteorològics (temperatura màxima, temperatura mínima, temperatura mitjana, minuts de sol i precipitació diària) és molt baixa i es pot considerar que no n’hi ha. Per altra banda la variable de consum i la de si hi ha alumnes a classe mostra una correlació més alta, però tot i això una correlació de 0,5941 es considera baixa. Finalment, la correlació d’un 0,8730 entre el consum elèctric i si l’Escola està oberta indica que hi ha una dependència alta entre aquestes dues variables i que per tant, el consum elèctric es pot explicar a partir de si l’Escola està oberta o tancada. De fet, en els gràfics de la Figura 3.16 es pot apreciar com en cada un d’ells hi ha dues zones de punts diferenciades degut a si l’escola està oberta (part dreta dels gràfics) o tancada (part esquerra). A l’hora de definir la línia base de consum elèctric s’observa que només la variable “Escola Oberta” explica el comportament del consum elèctric. La resta de variables, no ajuden a preveure el consum elèctric en unes condicions determinades i això es pot constatar numèricament veient que el p-valor resultant a cada variable és superior al 0,05 excepte per a la constant i per “Escola Oberta” en la Taula 3.8: Variables P-valor Temperatura màxima diària (ºC) 0,E+0 Temperatura mínima diària (ºC) 0,39988 Temperatura mitjana diària (ºC) 0,68333 Alumnes a Classe (Var. Categòrica) 0,14517 Escola oberta (Var. Categòrica) 0,05171 Minuts de sol diaris (min.) 0,E+0 Precipitació diària (mm) 0,50571 Temperatura màxima diària (ºC) 0,81724 Taula 3.8 P-valor de les variables respecte el consum elèctric Pág.36 Memòria La línia base resultant és la següent [Annex G-1]: [ℎ] =8014,7595+89,4244 ∗ àà +29,7749 ∗íà − 304,9749 ∗à − 38,8964 ∗  +6337,1185 ∗  − 0,9422 ∗  +1,8758 ∗ó I amb una correlació de: · R = 0, 96837 · R 2 = 0,93774 · R 2 Ajustat = 0,93483 La correlació del R2 ajustat del 0,934 es considera suficient pel nivell de precisió necessari per avaluar el consum elèctric en funció d’altres variables. Malgrat tot, per facilitat el càlcul i l’ús de la línia base s’avalua si utilitzant només la variable “Escola Oberta” és suficient per explicar el consum. La fórmula de la línia base resultant és [Annex G-2]: [ℎ]=4652,2742+6331,6554 ∗  La correlació és: · R = 0,93433 · R2 = 0,87298 · R2 Ajustat = 0,87263 Pel fet que la diferència entre la correlació ajustada entre les dues línies bases és baixa, es prendria la que només considera la variable “Escola Oberta” com a variable independent per la facilitat en el càlcul. En la Figura 3.17 es pot apreciar una clara diferenciació entre els consums segons si l’escola està oberta o tancada. Planificació energètica per la implantació de la norma ISO 50001 a l’ETSEIB Pág.37 Figura 3.17 Consum energía elèctrica categoritzada segons si l’escola està oberta (1) o si està tancada (0) Les conclusions que se n’extreu és que consum elèctric no varia gaire degut a les variables que es proposen. Cal tenir en compte que la variació del consum elèctric a l’Escola depèn bàsicament del consum en il·luminació i dels aparells elèctrics utilitzats pels alumnes o professors. Per tant, és lògic pensar que el consum elèctric no depèn de les variables disponibles o calculables com la meteorologia. Les variables no disponibles que possiblement serien útils a l’hora de predir el consum elèctric serien el nombre d’alumnes a l’Escola en cada moment o l’estona que passen els alumnes a l’Escola. 0,00 0,20 0,40 0,60 0,80 1,00 1,20 0,00 2.000,00 4.000,00 6.000,00 8.000,00 10.000,00 12.000,00 14.000,00 16.000,00 18.000,00 Escola Oberta (1=Sí, 0=No) Consum energía elèctrica (kWh) Escola oberta Pág.38 Memòria Línia base del consum de gas natural Tal i com es comentava anteriorment, el fet de no disposar dels consums diaris de gas natural, no permet fer un càlcul de la línia base de consum total de l’Escola. Els càlculs i resultats de les línies base són molt poc fiables degut al limitat nombre de dades disponibles (12 mesos en un any). [Annex G-5] Línia base del consum total Tot i això es calcularà la línia base del consum total mensual, per poder avaluar si es pot detectar alguna dependència amb les variables disponibles. Tot i això, es recomana no calcular la línia base mensual, ja que la informació que pot aportar pot ser esbiaixada degut al llarg termini de temps contingut en un més. L’ideal és fer la línia base del mínim consum calculable, però cal tenir en compte que totes les variables a comparar han de tenir el mateix termini de temps que el consum, per tant es considera la línia base del consum diari com la més òptima per aportar informació. Les variables seleccionades en aquest cas seran les mateixes que en el cas anterior, però adaptades pel càlcul mensual: Variable dependent: Consum energètic mensual (kWh) Variables candidates: · Minuts de diürns mensuals (min.): Nombre de minuts que passen entre la sortida i la posta de sol. · Nombre de dies amb alumnes a classe: Suma de dies al més amb alumnes a classe segons el calendari acadèmic. · Escola oberta: Nombre de dies en que l’Escola està oberta, és a dir, tots els dies de dilluns a divendres excepte nadal, agost i setmana santa i altres dies festius. · Temperatura màxima mensual (ºC): Temperatura màxima enregistrada pel termòmetre instal·lat a l’ETSEIB que registra les dades al sistema Sirena UPC. · Temperatura mínima mensual (ºC): Temperatura mínima enregistrada pel termòmetre instal·lat a l’ETSEIB que registra les dades al sistema Sirena UPC. Planificació energètica per la implantació de la norma ISO 50001 a l’ETSEIB Pág.39 · Temperatura mitjana mensual (ºC): Temperatura mitjana enregistrada pel termòmetre instal·lat a l’ETSEIB que registra les dades al sistema Sirena UPC. · Precipitació acumulada mensual (mm.): Precipitació acumulada mensualment en mil·límetres d’aigua per metre quadrat segons dades del meteocat a la Zona Universitària de Barcelona. Tal i com s’ha fet en el cas anterior, a les variables se’ls calcula la correlació que tenen amb el consum total energètic mensual: Consum elèctric (kWh) Consum de gas (kWh) Consum total (kWh) Minuts diürns mensual 0,0708 0,6485 0,5870 Nombre de dies amb alumnes a classe 0,2495 0,0278 0,0870 Nombre de díes amb l’ Escola Oberta 0,8278 0,0010 0,0937 Temperatura màxima mensual 0,2007 0,6794 0,7024 Temperatura mínima mensual 0,2090 0,7701 0,7855 Temperatura mitjana mensual 0,2210 0,7135 0,7436 Precipitació mensual 0,0667 0,1583 0,1743 Taula 3.9 Correlació entre els diferents típus de consums i les diferents variables A la Taula 3.9, es veu com tot i ser valors mensuals, ja es poden veure certes diferències entre la correlació que hi ha entre les variables independents i les variables “Consum elèctric” i “Consum de gas”. S’aprecia com el consum de gas te una correlació molt més alta amb les variables climàtiques i s’explica pel fet que el gas s’utilitza bàsicament per calefactar l’Escola. Per altra banda, les variables “Nombre de dies amb l’Escola Oberta” i “Nombre de dies amb alumnes a classe” perden tot al sentit ja que al comparar dies amb mesos, la variable passa de ser categòrica a numèrica i tot i seguir tenint correlació amb el consum elèctric, deixa de tenir correlació alta amb el consum total. La línia base resultat es pot consultar en l’[Annex G-7]. Pág.40 Memòria La poca precisió de les dades degun a la poca quantitat, fan que la línia base no sigui gaire útil. És per això que de cara al futur, es proposa calcular la línia base de les següents variables per separat: · Consum elèctric diari · Consum de gas natural diari · Consum total diari Es proposa fer la separació ja que els consums elèctrics, com ja s’ha comentat depenen bàsicament de les lluminàries i d’altres aparells elèctrics que tenen un consum lligat directament a l’ús que se l’hi dona, és a dir, que depenen directament de si l’Escola està oberta i de la quantitat d’alumnes que hi hagi. Tot i que cal tenir en compte consums permanents com aires condicionats de servidors. Per altra banda, el consum de gas natural, tot i que si es disposés de variables diàries es veuria com el consum també depèn de si l’Escola està oberta, no depèn tant del nombre d’usuaris de l’Escola i te una relació més directa amb la climatologia i l’estació de l’any. Per tant, és recomanable tractar els dos consums per separat per poder atacar a aquelles variables que afectin més en cada cas per separat, però també cal analitzar-ho conjuntament, ja que permetrà veure l’afectació que cada consum sobre el total. Planificació energètica per la implantació de la norma ISO 50001 a l’ETSEIB Pág.47 OP-00003-B: Substitució progressiva de fluorescents de 36W per LED de 18W Situació Actual: Veient el la base instal·lada de lluminàries es pot veure que una gran quantitat d’aquestes són tubs fluorescents de 36W. El consum total associat a aquestes lluminàries és d’uns 400.000 kWh/any. Proposta: Substituir les actuals lluminàries de 36W per tubs LED de 18W. En aquesta oportunitat es canvien les lluminàries fluorescents per LED progressivament a mesura que les primeres s’espatllen i s’han de canviar. D’aquesta manera es pot suposar un cost menor ja que en qualsevol cas la lluminària s’ha de canviar i per tant cal comprar-ne una de nova. Es calcula individualment l’estalvi en funció de l’ús de les làmpades. Càlculs: El consum i cost actual i futur anual s’observa en la Taula 3.10 en funció de la seva utilització: Consum /dia Consum anual actual (kWh) Consum anual futur (kWh) Cost anual actual (€) Cost anual futur (€) 1 hora 6,37 3,19 1,23 0,61 2 hores 12,74 6,37 2,46 1,23 4 hores 25,49 12,74 4,91 2,46 6 hores 38,23 19,12 7,37 3,68 8 hores 50,98 25,49 9,82 4,91 10 hores 63,72 31,86 12,28 6,14 12 hores 76,46 38,23 14,74 7,37 Taula 3.10 Consums i costs actuals i futurs en funció de la utilització de les lámpedes Se suposa que el canvi de lluminària s’ha de fer es posi la làmpada que es posi, per tant només es considera inversió el sobrecost del LED per sobre els fluorescents. Tampoc es Pág.48 Memòria considera la instal·lació que s’ha de fer en qualsevol cas. Per tant el cost de la inversió serà la diferència entre el cost de LED (30€/unitat) i el del fluorescent (5€/unitat). Per tant 25€/unitat. Resulta: Estalvi Inversió (€) Payback (anys) 1 hora 0,61 25 40,71 2 hores 1,23 25 20,36 4 hores 2,46 25 10,18 6 hores 3,68 25 6,79 8 hores 4,91 25 5,09 10 hores 6,14 25 4,07 12 hores 7,37 25 3,39 Taula 3.11 Estalvi, inversió i payback en funció de la utilització de les lámpedes Situació futura: La nova lluminària és LED de 18W Planificació energètica per la implantació de la norma ISO 50001 a l’ETSEIB Pág.49 OP-00004: Instal·lació d’economitzadors Situació Actual: Actualment les calderes no disposen d’economitzadors per aprofitar el gas de combustió per preescalfar l’aigua d’entrada a la caldera. Per tant la capacitat calorífica d’aquests fums es perd. Les 3 calderes que hi ha actualment a l’Escola són marca Ygnis model WA-1250 i de característiques segons presentat a la Taula 3.12. Proposta: Es proposa instal·lar un economitzador a cada caldera que permeti aprofitar l’aire calent sobrant de la combustió per escalfar l’aigual d’entrada a la caldera i així augmentar el rendiment fins a un 5%. NOTA: és imprescindible consultar amb el fabricant sobre la viabilitat d’aquesta instal·lació. Càlculs: En la Taula 3.12 s’expressen els càlculs per cada una de les tres calderes: Pág.50 Memòria Caldera sense economitzador Caldera amb economitzador Estalvi Temperatura aigua d'alimentació (ºC) 70 70 - Producció de vapor (Kg/h) 6.000 6.000 - Pressió de servei (barg) 7 7 - Potència útil de la caldera (kW.) 1.614 1.614 - Rendiment estimat de la caldera (%) 89 94 5 Potència bruta de la caldera (kW.) 1.813 1.717 96,44 Consum de combustible (Nm3/h) 5 4 0,25 Consum anual de GN (Nm3) 40.792 38.623 2.170 Energia consumida (kWh) 436.462 413.246 23.216 Cost anual de GN (€) 27.636 26.166 1.470 PCI Gas Natural (kCal/Nm3) 9.200 Número hores (365 dies) (h) 8.760 Preu Gas Natural (€/kWh) 0,063319 Estalvi combustible Cost inverssió Payback 1.470 37.500 25,51 Taula 3.12 Cálculs de l’estalvi mitjançant la instal·lació d’economitzadors. Resultats pel total de calderes: Estalvi energètic= 69.648 kWh/any Estalvi econòmic: 4410 €/any Inversió: 112.500€ Payback: 25,5 anys Planificació energètica per la implantació de la norma ISO 50001 a l’ETSEIB Pág.51 Situació futura: Amb la instal·lació d’economitzadors es consumirà 23.216 kWh/any menys i per tant es reduirà el cost en gas natural. El resultat del payback és bastant elevat ja que el consum de gas natural total a l’Escola és moderat i per tant la disminució de consum és petita. Pág.52 Memòria OP-00005: Campanya de conscienciació Situació Actual: Actualment els usuaris de l’Escola, és a dir, professors i alumnes, en molts casos no participen evitant consums innecessaris. Per exemple, tancant portes i finestres a l’hivern o apagant les llums al acabar la classe. Proposta: Realitzar una campanya de conscienciació mitjançant presentacions i cartells per donar a conèixer als usuaris les possibilitats d’estalvi energètic. Seria necessari acompanyar aquesta campanya amb accions clares com per exemple: “Tancar les llums i els aires condicionats al sortir de la sala”, “No obrir les finestres a l’hivern”, “Apagar els ordinadors al acabar” etc. També seria favorable aconseguir la implicació dels usuaris sol·licitant-los que detectin oportunitats o possibles reduccions de consum. Càlculs: Les millores potencials són en aquest cas difícil de calcular, però si s’aconseguís una alta implicació dels usuaris es podria reduir el consum fins a un 5% tan de consum elèctric com de gas natural. Per respecte el consum total, això significa una reducció de 215.600 kWh/any sobre el total de 4.312.000 kWh/any. Això significa un estalvi econòmic de 31.164,92 €/any en consum elèctric i 3.412,89 €/any en consum de gas natural. Per altra banda, per organitzar i impulsar la campanyà serà necessari que es seleccioni a un responsable que haurà de preparar els medis necessaris perque aquesta sigui un èxit. Això implicarà temps en pensar les accions a dur a terme, temps en organitzar, temps en repartir fulletons, temps en realitzar presentacións... Es calcula que una persona hauría de dedicar el seu temps complet durant un mes i també hi haurà un cost en material d’oficina (papers, pósters...). S’aproxima aquest cost en aproximadament uns 8.000 € (6.000 € cost/persona més 2.000 € en material). De fet en aquest cas no hauría d’espantar la inversió ja que a major dedicació, majors èxits. Planificació energètica per la implantació de la norma ISO 50001 a l’ETSEIB Pág.53 Situació futura: Es consumeix un 5% menys, per tant 4.096.400 kWh. Pág.54 Memòria Amb l’objectiu de que fer-ho més explicatiu s’han avaluat oportunitats energètiques molt diferents entre elles. OP-00001: És una oportunitat molt viable, amb un payback molt baix. Tot i això és imprescindible fer una primera prova pilot en algun passadís i poder mesurar si els estalvis obtinguts són realment els esperats. Posteriorment es podrà implementar en la resta de passadissos tranquil·lament OP-00002: Aquesta vol exemplificar que no s’ha de descartar cap oportunitat encara que es detecti que no hi ha millora fins i tot abans de fer els càlculs. A més a més, una oportunitat que ara no sigui viable no significa que en un futur passi a ser una possible millora energètica. OP-00003-A/B: A vegades una oportunitat no ho és en sí mateixa si es vol aplicar segons es planteja. Tot i això, es pot donar el cas que l’oportunitat sigui viable al ser implementada progressivament o només en aquells elements més consumidors. També és recomanable realitzar millores a mesura que s’han de substituir els elements consumidors espatllats. Cal tenir en compte el temps de vida de l’element substituït, en aquest cas les lluminàries LED, en cap cas hauria de ser menor al payback. OP-00004: Les oportunitats energètiques en calderes són molt freqüents i molt efectives en la indústria. Malgrat tot, en organitzacions on el consum de gas natural és menor, aquestes no són tan rendibles ja que la inversió inicial acostuma a ser alta. D’aquesta oportunitat se n’extreu que cal escollir les oportunitats en funció de l’organització d’estudi. OP-00005: En darrer lloc s’identifica una oportunitat que no requereix necessàriament d’inversió inicial per aconseguir estalvi energètic. Tot i això si que requereix de temps i d’esforç humà per tal de poder transmetre als usuaris la responsabilitat que tenen sobre els consum energètics. En les diferents oportunitats avaluades, s’han detectat, una oportunitat amb cost d’inversió inicial necessari molt baix, una oportunitat que no és econòmicament viable o una oportunitat que finalment no millora el rendiment energètic. És important no deixar passar cap possible millora i avaluar qualsevol cas susceptible de ser viable. Planificació energètica per la implantació de la norma ISO 50001 a l’ETSEIB Pág.55 3.9. Selecció d’oportunitats En aquest apartat s’indicarà i exemplificarà com cal destriar entre les diferents oportunitats identificades per tal de que la inversió tingui un major rendiment. 3.9.1. Metodologia A l’hora de seleccionar oportunitats és molt important que l’empresa estigui alineada en tots els sentits possibles, energètics, econòmics, de creixement, de dedicació. És a dir, no té sentit que el departament de manteniment decideixi dur a terme una millora sense l’autorització de la direcció per invertir en la oportunitat. Tampoc tindria sentit que es prengués una decisió des de direcció si no es té els recursos per implantar-la. Per altra banda, s’han de definir clarament els criteris a seguir a l’hora d’escollir una oportunitat. Primerament, s’agrupen les oportunitats energètiques detectades en una única taula amb les columnes següents: · Número oportunitat · Descripció · Inversió estimada (€) · Estalvi energètic (kWh/any) · Estalvi econòmic (€/any) · Payback (anys) D’aquesta manera es disposarà d’una visió global de les possibilitats disponibles. Posteriorment s’ordenaran les oportunitats segons el criteri escollit, que pot ser cost, retorn de la inversió o estalvi energètic. 3.9.2. Cas pràctic Amb les línies de treball indicades en l’apartat anterior s’analitzen les oportunitats detectades. En la Taula 3.13 es marquen els valors més òptims segons el criteri escollit: Pág.56 Memòria Número oportunitat Descripció Inversió estimada (€) Estalvi energètic (kWh/any) Estalvi econòmic (€/any) Payback (anys) OP-00001 Sensors de moviment per als passadissos 24.000 80.000 15.419 1,55 OP-00002 Compensació de Reactiva N/A N/A N/A N/A OP-00003-A Substitució de fluorescents de 36W per LED de 18W 350.400 200.000 38.647 9,07 OP-00003-B Substitució progressiva de fluorescents de 36W per LED 175.200 200.919 38.754 4,52 OP-00004 Instal·lació d'economitzadors 112.500 69.648 4.410 25,5 OP-00005 Campanya de conscienciació 8.000 215.600 34.578 0,23 Taula 3.13 Llistat d’oportunitats detectades En la Taula 3.13 es pot apreciar com l’oportunitat OP-00005 és la més adequada en 3 dels 4 criteris escollits. Per tant, a no ser que el criteri principal fos l’estalvi econòmic per sobre de qualsevol altra consideració, s’escolliria la Campanya de conscienciació com a primera acció a prendre. Planificació energètica per la implantació de la norma ISO 50001 a l’ETSEIB Pág.63 Per tant es pot afirmar que la implantació correcta de la ISO 50001 permet reduir les emissions de contaminants a l’atmosfera i per tant és benèvola amb el medi ambient. Pág.64 Memòria Planificació energètica per la implantació de la norma ISO 50001 a l’ETSEIB Pág.65 6. Conclusions Els objectius del projecte eren donar a conèixer i posar en pràctica la ISO 50001, amb l’objectiu de demostrar que pot ser beneficiosa per l’ETSEIB en concret i per a qualsevol organització en general, si s’implanta de forma adequada i amb els recursos necessaris. Que la implantació de la ISO sigui beneficiosa, significa que l’organització millori el seu control sobre el consum energètic, amb l’objectiu final d’aconseguir millorar el seu rendiment energètic de forma progressiva i al llarg del temps. Per tant, els objectius es poden separar en dos blocs, per una banda en objectius immediats i per altra, en objectius al llarg del temps. Objectius immediats: Es pot concloure que només pel fet d’implantar la ISO 50001 en una organització, aquesta ja s’ha beneficiat dels seus efectes gràcies a analitzar i millorar els consums energètics. Els requeriments de la ISO obliguen a investigar i analitzar profundament, el que permet conèixer millor el consum que hi ha i per tant avaluar si aquest és adequat o no. En el cas de l’ETSEIB, l’anàlisi que s’ha fet ha permès identificar entre d’altres: · Consums actuals de les diferents zones de l’Escola. · Consums en diferents períodes de temps. · Elements que incideixen en el consum energètic. · Millores d’eficiència energètica. · Necessitats de millora en l’enregistrament de dades per millorar el control energètic. Per tant, és correcte afirmar que el simple fet d’implantar la ISO 50001 a l’Escola, permet als seus responsables saber com és el seu consum energètic i conseqüentment, complir un dels objectius de la ISO, que és conèixer millor “com es consumeix”, que serà el pas previ per poder optimitzar aquest consum. Objectius futurs: Tot i això, la ISO 50001 és una normativa que com s’ha comentat té una estructura cíclica (PLAN-DO-CHECK-ACT), que obliga a l’organització que la implanta, que faci un seguiment continu i l’actualitzi per tal de que el control del consum energètic i l’eficiència millori al llarg del temps. Per tant, aquest projecte estableix les bases, a partir de les quals, periòdicament es faran revisions que assegurin que la ISO està correctament implantada. Pág.66 Memòria Com s’ha comentat anteriorment, tenir un millor coneixement i seguiment sobre el consum energètic ja és un èxit assolit dins dels objectius de la ISO, tot i això, des del punt de vista de molts membres de la organització, no es podrà concloure que el fet d’implantar la normativa ha estat un èxit fins que aquesta no retorni uns beneficis a l’Escola, que poden ser; en una disminució del consum energètic, en una disminució de cost econòmic o bé en una millora de l’eficiència energètica. En el estat actual, no es pot concloure que la normativa beneficiarà l’Escola ja que no es disposarà de resultats que ho demostrin fins després de la seva implantació, acció i posterior revisió de que les accions preses han estat beneficioses. En qualsevol cas, per poder rebre la certificació l’Escola haurà de passar una auditoria per assegurar que ISO està ben desenvolupada i que els objectius i accions que se’n deriven seran beneficioses per l’ETSEIB. Per tant, resumidament, aquest projecte permet concloure que la implantació de la ISO 50001 és beneficiosa per l’Escola des del moment en que s’inicia el seu desplegament i per altra banda, també es pot afirmar que aquest projecte reflecteix els beneficis d’aquesta normativa i anima a l’Escola a continuar realitzant la implantació a partir de la guia que es presenta en aquest projecte. Planificació energètica per la implantació de la norma ISO 50001 a l’ETSEIB Pág.67 Agraïments Agrair al director del projecte Roberto Villafáfila la pàciencia i suport durant aquest temps. Agrair a el cap de manteniment i obres de l’ETSEIB Luís Candela la seva predisposició i interès. Pág.68 Memòria Planificació energètica per la implantació de la norma ISO 50001 a l’ETSEIB Pág.69 Bibliografia Referències bibliogràfiques [1] ISO 50001:2011, Sistemas de gestión de la energía – Requisitos con orientación para su uso, citada al llarg del document [2] UPC, Sirena UPC Powerstudio, citada al llarg del document [http://sirenaupc.dexcell.com/dashboard/widgets.htm] Bibliografia complementària [3] US DEPARTMENT OF ENERGY, ISO 50001 Energy Management [https://ecenter.ee.doe.gov/_layouts/ecenter/ppc.eguide/home.aspx] [4] INSTITUTO PARA LA DIVERSIFICACIÓN Y AHORRO DE LA ENERGÍA, Guía técnica sobre procedimiento de inspección periódica de eficiencia energética para calderas. Madrid, febrero 2007 [5] PROGRAMA DE ESTUDIOS E INVESTIGACIONES EN ENERGÍA, Guía para la Calificación de Consultores en eficiencia energética. Proyecto Fomento de Eficiencia Energética, Santiago de Chile. 2010 [6] AGENCIA CHILENA DE EFICIENCIA ENERGÉTICA, Guía de implementación ISO 50001, Santiago de Chile. 2013. [7] CONFEDERACIÓN EMPRESARIAL DE MADRID, Guía para la implantación del Sistema de Gestión Energética en pymes industriales, Madrid. [8] MOLINA IGARTUA, L. A., MOLINA IGARTUA, G, Manual de Eficiencia energética térmica en la industria Vol.1, Bilbao: CADEM. 1984. [9] MOLINA IGARTUA, L. A., MOLINA IGARTUA, G, Manual de Eficiencia energética térmica en la industria Vol.1B, Bilbao: CADEM. 1984. [10] JUNTA DE CASTILLA Y LEON, CONSEJERÍA DE ECONOMÍA Y EMPLEO, Mejoras horizontales de ahorro y eficiencia energética sector industrial. Energía térmica. Ejemplos prácticos, Castilla y León: Angelma, S.A. Pág.70 Memòria [11] PROGRAMA DE ESTUDIOS E INVESTIGACIONES EN ENERGÍA, Guía para la Calificación de Consultores en eficiencia energética. Ejemplos prácticos, Santiago de Chile. 2010 [12] ARTÍS, M., SURIÑACH, J., CLAR, M., DEL BARRIO, T., GUILLÉN, M., Introducció a l’econometria. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona. Setembre 1999. [13] INSTITUTO PARA LA DIVERSIFICACIÓN Y AHORRO DE LA ENERGÍA, Guía de recomendaciones de eficiencia energética; certificación de edificios existentes CE3X. Madrid: Julio 2012 [14] IDAE,Factores de emisión de co2 y coeficientes de paso a energía primaria de diferentes fuentes de energía final consumidas en el sector edificios en españa, 2014. [15] TÜV SÜD, ISO 50001 Implantación de un sistema de gestión energética, [16] YGNIS, Catálogo técnico comercial Quemadores ETNA, 2015. [17] YGNIS, Calderas dde agua sobrecalentada para gas o gasóleo 2 pasos de humos.