Estudi de la implementació d'un sistema de banys públics a la ciutat de Barcelona

ESTUDI DE LA IMPLEMENTACIÓ D’UN SISTEMA DE BANYS PÚBLICS A LA CIUTAT DE BARCELONA ÀGATA PLAZAS FERNÁNDEZ TUTOR: CARLOS MARMOLEJO Fig. 1: Cabina portàtil a la Plaça de la Gardunya. El Raval de Barcelona. Fotografia Pròpia. Metodologia i objectius 0. Evolució Històrica 1. Existències de lavabos a la ciutat de Barcelona -Cabines -Organismes públics que ofereixen accés a banys -Banys públics fixes a la ciutat -Associacions de gent sense llar que ofereixen dutxes gratuites 2. Problemàtiques de la ciutat -Sensellarisme -Poca cobertura dels sistemes existents .Poca accessibilitat .Restricció d’horaris .Falta de manteniment .Inexistència d’aquests encara que estiguin indicats com a actius -Brutícia de la ciutat -Turisme i oci 3. Ciutat exemple (Case Study) -Tokyo .La cultura de la higiene .Dutxes públiques (Sento) .Sistema de banys públics com a xarxa global de la ciutat .The Tokyo Toilet 4. Possibilitats de Barcelona per a la implementació d’un sistema eficaç -Normatives d’accessibilitat i mesures mínimes dels banys -Teixits (reduir) escala de barri .Sants Les Corts Introducció A peu Anàlisi proper Necessitats i potencialitats .Sant Antoni Introducció A peu Anàlisi proper Necessitats i potencialitats .El Raval Introducció A peu Anàlisi proper Necessitats i potencialitats .La Vila de Gràcia Introducció A peu Anàlisi proper Necessitats i potencialitats -Perfils d’usuaris -Finançament i Pla Urbanístic -Directrius per a un disseny orientatiu de banys segons les possibilitats dels teixits i la normativa 5. Conclusió 6. Agraïments 7.Bibliografia Haver viscut tota la vida a Barcelona ha afavorit que la meva visió de la ciutat s’encaminés cap a un caràcter cada vegada més quotidià. Passejar, interactuar, i experimentar els seus carrers va alimentar una inquietud que va sorgir-me fa temps. “Com pot ser, que a una ciutat gran, moderna i pionera en molts aspectes, no estigui contemplat un sistema de banys públics que doni sol·lució a una necessitat vital?” A partir d’aquesta pregunta inicial vaig començar la búsqueda activa. Revisant les necessitats derivades de la problemàtica i les existències de la ciutat. Aquesta part del treball s’ha desenvolupat d’una manera crítica. Amb comprovacions, comparacions i anàlisis que permeten evaluar l’efectivitat i viabilitat de qualsevol sistema (existent o a implementar). Per a tenir una visió més clara de les diferents sol·lucions que es poden implementar, s’estudia la ciutat de Tokyo. La mirada a aquesta ciutat permet comparar-la amb Barcelona tenint en compte la cultura i el tipus i nombre d’habitants que les configuren. A partir d’aquest estudi inicial, es passa a una mirada d’escala més petita. A nivell de barri i centrada en els diferents teixits que formen la nostra ciutat. Per a obtenir, al final del treball, una visió global per a una sol·lució integral. RESUM SUMARI 01 En aquest Treball de Final de Grau es donarà una visió global de quina seria la manera més adient d’implementar un sistema de banys públics a la ciutat de Barcelona. Per tant, s’han plantejat unes preguntes inicials que s’aniran responent al llarg del treball. Ja que aquest es centra en l’estudi d’un sistema que realment formi part de la xarxa de la ciutat, una de les més importants a plantejar serà la següent: Que ens imaginem quan pensem en un bany públic? Existeix ara algún sistema per a cobrir aquesta necessitat fisiològica? S’explicaran les opcions que hi ha ara i si aquestes son una solució dels problemes i necessitats de la ciutat o no. També veurem si aquestes son actuacions puntuals o globals. Hi ha hagut algun altre sistema abans? En cas afirmatiu, es veuran els avantatges i inconvenients que aquestes implementacions havien tingut. Hi ha algun altre país o ciutat que ja ofereixi aquests serveis? S’estudiaran com a case study aquells models ja existents i es compararan amb Barcelona, per tal de valorar també si aquests son viables o no, ja sigui econòmicament, o pel model de ciutat, o socialment. Tenint en compte aquest plantejament inicial, el treball es desenvolupa en les següents fases: Una breu introducció històrica. Ens aquest apartat es busca donar un background de com han estat entessos els banys i com aquests afectaven a les societats i civilitzacions antigues. L’objectiu d’aquesta primera part és aportar la visió col·lectiva dels banys que s’ha anat perdent durant el pas del temps. De manera que es pugui arribar més fàcilment a entendre que integrar aquest tipus d’instal·lacions ha estat i és possible. A la segona part s’exposen les diferents problemàtiques que ara per ara pateix la ciutat de Barcelona. Amb aquesta segona part de caràcter expositiu es busca agrupar les carències que pateix la ciutat, de manera que ajudi a trobar, posteriorment, una solució adient que intenti donar sortida al major nombre de problemes. Per tal d’apropar-nos més a identificar de quines opcions disposem, en aquesta part del treball es dona protagonisme a altres ciutats que d’alguna manera o altra, ja disposen d’un sistema funcional. Aquests case studies serveixen com a exemple i comparativa. Així com per a comprendre els costos i/o conseqüències de la implementació d’una xarxa pública d’aquestes característiques. La següent part i la més analítica, aporta una mirada global a la part que propera de la ciutat. S’escolleixen zones i barris concrets que, per la seva composició, estructura, tipus d’activitats que s’hi duen a terme, i persones que les habiten, poden extrapolar-se a altres zones de la ciutat. D’aquesta manera es poden entendre les diferents possibilitats que ella mateixa ens aporta i quin tipus d’unitats els hi poden funcionar. Com a conclusió, s’agrupen els problemes i necessitats de la ciutat per una banda, i les potencials solucions per altra. Per tal d’arribar a concloure l’elecció del sistema més adient i la forma de la seva implementació per a aportar la proposta més completa possible. Un projecte que estigui integrat amb l’arquitectura de la ciutat i amb un número suficient de punts que garanteixi la seva efectivitat. Fig. 2: Esquema inicial de primers pensaments. Elaboració pròpia. METODOLOGIA I OBJECTIUS 02 03 Així doncs, com esmentat a l’anterior apartat de metodologia i objectius, en aquest apartat 0 es donarà una breu pinzellada a com han estat entesos els banys al llarg de la història fins al dia d’avui i com aquests han interactuat amb la societat del moment. Als seus inicis, si ens remuntem a l’antiga Roma, els banys eren considerats com una part fundamental dintre de la seva estructura urbana i social. La higiene personal estava considerada no només un acte funcional de neteja física, sinó com un conjunt que engloba també en els seus recintes, botigues, biblioteques o gimnasos. Així com considerar-se també un moment de socialització al tractar-se d’instal·lacions comunals en molts casos mixtes. Aquestes pràctiques es van mantenir fins a mitjans del segle XVI. A partir d’aquest moment i durant aproximadament uns 200 anys, aquesta manera de higienitzar-se va patir un declivi. Es va començar a creure que el motiu del contagi de moltes enfermetats venia donat per la transmissió d’aquestes mitjançant l’aigua. Ja que aquesta, contaminada, contagiava a les persones que en feien ús. Per tant, va ser a partir d’aquest moment que el ritual de bany va començar a privatitzar-se cada cop més. Donant també pas a la construcció, al segle XIX, de claveguerams que ajudaven a contenir i transporta l’aigua bruta i/o contaminada. Per tant, en moltes parts del món, la manera d’entendre el bany no ha tornat a ser mai igual. Es va anar desenvolupant cada cop més com una activitat privada i íntima. La qual cada vegada va anant arribant a totes les classes socials. Tot i que, com veurem més endavant durant el desenvolupament del treball, hi ha hagut cultures que, degut a la seva tradició arraigada, han aconseguit mantenir models de banys comunals integrats a la societat. Dels quals encara se’n fa ús a l’actualitat. 0.EVOLUCIÓ HISTÒRICA 04 1.EXISTÈNCIES DE LAVABOS A LA CIUTAT DE BARCELONA 1.EXISTÈNCIES A LA CIUTAT DE BARCELONA 05 -CABINES PÚBLIQUES PORTÀTILS Ara per ara, Barcelona consta, entre d’altres, d’un conjunt bastant homogeni de cabines i banys portàtils repartits per tota la ciutat. Com es pot veure al plànol, aquesta xarxa ofereix un servei que es pot considerar com a global en tota la ciutat. (Fig.3) Aquestes cabines poden ser de dos tipus: Tancades, o bé de mode urinari múltiple obert. Les primeres, al seu interior, consten inodor i rentamans amb dipòsit d’aigua, així com dispensador de paper. Estan considerades com a banys disponibles per a persones amb mobilitat reduïda que fan ús de cadires de rodes, ja que l’espai interior mínim i la disposició dels elements s’adapten a la normativa Guía técnica de accesibilidad en la edificación 2001. La decisió d’implementar aquest sistema va venir donada degut a la pandèmia de COVID-19, de la qual encara estem sortint. A arrel d’aquesta situació, establiments com bars i restaurants van veure’s obligats a tancar. Fet que va proporcionar a les persones, sobretot aquelles amb necessitats especials que habitualment fan ús de la restauració per a accedir a banys, no poguessin fer-ho. Per tant, la iniciativa es va dur a terme i Barcelona es va poblar d’un número de cent cincuanta punts portàtils d’accés lliure (indicats al plànol de la dreta). No solament això, sino que es va proporcionar el recurs web online d’un mapejat interactiu que posicionava les cabines en temps real. Però, tot i les bones intencions d’aquesta iniciativa, la realitat és una altra. El passat dia sis de desembre del 2021, vaig decidir sortir a fer la comprovació de l’existència i les condicions d’aquest servei que, segons les fonts trobades, segueix en actiu. Gràcies a aquesta comprovació es va poder confirmar que aquestes cabines, en molts casos no existeixen, o bé estan ubicades dintre de parcs o zones de la ciutat restingides a horaris i en molts moments, tancades. Com l’indicada a la Fig.4. Podem veure que la cabina es troba en bon estat, neta i equipada amb paper. Però aquesta només obre en horari diürn i de dilluns a dissabte. Altres d’elles es troben en punts centrals de les ciutats, en mig de places o passejos, com és el cas de la Fig.5. Deteriorada, sense estar equipada amb paper i sent un cas evident de focus de vandalisme envers el mobiliari urbà. Per altra banda, un altre cas sorprenent, encara que d’esperar degut al problema de sensellarisme que pateix la Fig. 3: Localització de les cabines segons el plànol interactiu online https://lavabos.github.io/. Elaboració pròpia. 1.EXISTÈNCIES A LA CIUTAT DE BARCELONA 06 Fig. 5: Cabina ubicada al Born. Fotografia pròpia. Fig. 7: Cabines provisionals per motiu de les festes de Sant Antoni i Nadal. Fotografia pròpia. Fig. 8: Cabina provisional per motiu de les obres a la cabina fixa. Fotografia pròpia. Fig. 6: Cabina habitada ubicada al casc antic de Barcelona. Fotografia pròpia. Fig. 11: Instal·lació aïllada al costat del Pavelló Alemany. Fotografia pròpia. Fig. 12: Instal·lació fixe al carrer Ample de Barcelona. Fotografia pròpia. Fig. 9: Organisme públic casc antic de Barcelona. Fotografia pròpia. Fig. 10: Banys públics a La Rambla. Fotografia pròpia. Fig. 4: Cabina ubicada a un parc de Ciutat Vella amb horari. Elaboració pròpia. ciutat, i del qual en parlarem més endavant, es el que podem veure a la Fig.6. On, després d’intentar entrar, es va poder trobar a una persona dormint a dins. Cal destacar que, a part de la utilització d’aquestes cabines a partir de la pandèmia, per a suplir la necessitat puntual de la falta de banys degut al tancament de la restauració, aquestes ja es feien servir abans com a actuacions aïllades d’activitats puntuals. Tals com festes de barri, events esportius, obres de construcció, o qualsevol altra activitat que congregui més gent de l’habitual en un moment eventual. Les quals, després d’aquest ús puntual, son enretirades un cop l’activitat ha conclós. A la Fig.7. tenim l’exemple de cabines instal·lades per motiu de la cursa infantil de les festes del barri de Sant Antoni, o les de la plaça Universitat per les festes de Nadal. Com a conclusió d’aquest apartat en concret, es pot dir que aquesta aparent xarxa homogènia no té una bona regulació ni un bon manteniment. A part de que, tot i estar habilitades per a persones discapacitades que han de fer ús de cadira de rodes, moltes vegades la carència del sistema de neteja i les mesures interiors de les cabines, fan que l’ús d’aquestes sigui molt complicat. També, tot i d’oferir-se com un servei 24h cada dia de l’any i amb accés lliure, es tracta d’una xarxa constituïda de punts inexistents, o bé difícils de trobar o d’accedir-hi. Només es va poder localitzar un punt 100% operatiu durant el temps de búsqueda. Que es va realitzar durant l’elaboració de la primera fase del treball, aproximadament de novembre a finals de gener de 2021. Aquest es troba al carrer Ample de Barcelona. On la cabina era una substitució temporal a un servei de bany fixe que ja estava actiu temps enrere però que ara està en obres. Fig 8. -ORGANISMES PÚBLICS QUE DONEN ACCÉS A BANYS No només això, sinò que es va poder comprovar que molts d’aquests punts marcats com a banys portàtils, són en realitat organismes públics de la ciutat de Barcelona. Tals com centres de dia, biblioteques, casals o seus de barri. Fig.9.La totalitat dels quals també està restringit a horaris i per tant, queda tancat en moltes ocasions: A partir de l’observació, es va poder comprovar que el plànol definit com a interactiu, no s’actualitzava. És a dir, si algunes de les cabines són mogudes o simplement suprimides, el plànol passa a ser erroni. Però, gràcies a aquest treball de camp es va poder determinar que queden localitzats també altres tipus de banys públics de la ciutat. -BANYS PÚBLICS FIXES DE LA CIUTAT Les instal·lacions de la Fig.10, són unes instal·lacions soterrades permanents ubicades a la Rambla de Barcelona. A part d’oferir el servei a una de les zones més concurrides de la ciutat, estan indicades amb els cartells grocs que es veuen a la fotografia, en anglès per a facilitar la comprensió a turistes o persones que no parlin la llengua. Però, al mirar d’entrar, tot i ser un dia normal al migdia, ens trobem amb les portes tancades i cap indicació d’horaris d’obertura. Per tant, tot i estar en una ubicació amb un gran flux de gent a totes les èpoques de l’any i tant de dia com de nit, no ofereix un servei eficaç. Un altre exemple seria aquest trobat a la zona de la Fira (Fig.11), entre la Font Màgica i el Pavelló Alemany. En aquest, es torna a veure clarament una intenció de prestar servei a una zona de la ciutat on s’ajunta molta gent. Tot i ser un bany que podria ajudar a alleugerir les necessitats d’aquesta zona ara no cobertes, presenta principalment els següents problemes: Restricció d’horaris i falta d’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda. Un altre cas a tenir en compte és l’esmentat a l’apartat anterior de cabines i que apareix a la Fig8. I són aquestes construccions metàl·liques fixes, que proporcionen aproximadament el mateix servei que les cabines, però amb un control millorat. Ja que aquestes consten d’un sistema de temporitzador que a partir dels 15 minuts, encara que l’usuari segueixi a dins, obrirà les portes. (Fig.12). Altre tipus de bany fixe recollit a l’estudi es el trobat a la Plaça dels Àngels del Raval, davant del museu MACBA. Són unes instal·lacions ubicades al convent dels Àngels, en una construcció annexa als seus murs. Tot el conjunt es troba en molt bon estat. I no només això, sinó que compta amb un cubicle interior, semblant a una guixeta de venta d’entrades, on es troba una persona encarregada de la seguretat dels banys. Un cop entrem, tenim per davant un passadís de maó amb els banys i rentamans a la dreta. El projecte va ser de la mà de l’arquitecte Marc Viader, el qui va decidir que el material principal dels serveis seria acer inoxidable. Aquest material, segons ell, facilitava les tasques de neteja i no es feia malbé amb la humitat. Per tant, aquest exemple seria el millor trobat en l’estudi d’existències. Ja que és el que cobreix la major quantitat de les mancances que hem pogut trobar en els altres esmentats prèviament en aquest apartat. (Fig 13). A continuació i per a finalitzar aquest apartat, s’elabora la següent taula on queden reflectits els diferents tipus de banys i les característiques principals. (Fig.14). Per a aportar una visió més fàcil i completa dels tipus de serveis que ens proporciona la ciutat. Gràcies a aquesta taula, no només tenim una recopilació, sinó que a més es 1.EXISTÈNCIES A LA CIUTAT DE BARCELONA 07 Fig. 13: Conjunt de fotografies dels banys de la Plaça dels Àngels al Raval de Barcelona. Fotografies Pròpies. Fig. 14: Taula resum de recopilació de les existències. Elaboració Pròpia. TIPUS ACCESSIBILITAT HIGIENE HORARIS SEGURETAT POSICIÓ CABINES El tipus de cabina adaptada sí compleix En general molt deficient Horari lliure sempre que estigui en un espai obert i públic Deficient Via pública CUBÍCULS METÀL·LICS Sí compleix En general correcte Horari lliure Sistema passiu d’obertura al passar 15 minuts Vía pública ORGANISMES PÚBLICS Sí compleix Correcte Horari restringit a les hores d’obertura de les institucions Sí compleix Plantes baixes d’edificis BANYS DE RAMBLES No compleix No s’ha pogut comprovar Moltes vegades es troba tancat sense previ avís o horari a la vista La instal·lació està dotada amb càmeres de videovigilància Soterrat a La Rambla de Barcelona BANY DE MONTJÜIC No compleix Correcte Restringit a horaris No te cap sistema de seguretat Plaça Carles Buïgas, al costat de la Font Màgica BANYS A PL. DELS ÀNGELS Sí compleix Molt correcte - Sí compleix. Cabina amb personal de seguretat Annex al convent dels Àngels a la mateixa plaça 08 1.EXISTÈNCIES A LA CIUTAT DE BARCELONA pot establir una correlació entre el tipus d’instal·lació i la higiene/manteniment/conservació d’aquestes. Aquelles que, tot i ser permanents, tenen un caràcter més efímer estan, per norma general, molt més deixades. Partint de les cabines, els cubículs metàl·lics i els banys de Montjuïc i plaça dels Àngels. Semblant passa quan es valora l’aspecte de la seguretat. Podem veure que, per defecte, aquells més assentats i de caràcter més permanent com poden ser els cubículs o bé aquells ubicats a davant del MACBA (plaça dels Àngels), estan dotats de sistemes de seguretat activa i/o passiva. Trobant-nos amb un sistema anti-tancament prolongat als cubículs metàl·lics i càmeres de seguretat amb personal de control al segon. -ASSOCIACIONS DE GENT SENSE LLAR QUE OFEREIXEN DUTXES GRATUITES Entre d’altres organismes que ofereixen serveis, trobem el conjunt de dutxes gratuites de la ciutat, mapejades a la Fig.15 i enregistrades a la Guia On Barcelona. A la qual també hi apareixen els llocs on menjar i dormir, a part dels llocs on rentar-se. Aquest servei està bastant repartit per la ciutat, amb reforços a les zones que requereixen de més atenció degut al nombre d’usuaris que en fan ús. Però, aquests locals estan sotmesos a limitacions. Set d’ells requereixen de cita prèvia que ha de ser demanada per telèfon i aproximadament la meitat no obren més de tres hores al dia. Deu d’ells tanquen els caps de setmana i/o festius. Per tant, aquests serveis, encara que bon intencionats, són escassos deguda la quantitat de persones que en necessiten fer ús. A part de deixar automàticament excloses les persones que tenen necessitat d’acudir en altres horaris, que pateixin alguna urgència puntual, o que no disposin de telèfon mòbil per a demanar la cita. Fig. 15: Localització de les dutxes gratuïtes segons la Guia-ON-Barcelona-2021. Elaboració pròpia. 15 3.CIUTATS EXEMPLE (CASE STUDIES) TOKYO Fig. 21: Ubicació de Sentos a Tokyo. Elaboració pròpia. Fig. 22: Banys públics integrats a la ciutat. Fotografies de Marc Morillas Miró. loms… tots ells trobats, barrejats i en situació d’igualtat dins el bany. “Rarely do we strangers even speak to each other, but in the warm waters we share, we all appreciate, respect, and accept one another’s existence.” “We may not have known one another’s names, but there was a familiarity in seeing the same people there night after night.” -SISTEMA DE BANYS PÚBLICS COM A XARXA GLOBAL DE LA CIUTAT A més dels sento, a Tokyo està implantat, desde fa temps i com a element urbà permanent i integrat als teixits de la ciutat, tot un sistema de lavabos públics ben mantinguts i posicionats de manera que sempre se’n té un aprop. Aquests figuren a diverses webs. Com per exemple l’anomenada pee.place, on estan enregistrats banys d’arreu del món. -THE TOKYO TOILET Al districte de Shibuya de Tokyo, és on s’ha desenvolupat aquest projecte. Com esmentat abans, la higiene està molt arraigada a la cultura i la societat Japonesa. Per tant, aquesta iniciativa realitzada l’any 2020, aporta 17 banys públics ubicats a diferents zones i dissenyats per un grup de setze persones d’arreu del món. Entre ells directors d’art, arquitectes, dissenyadors de mobiliari, i altres disciplines. Les construccions es troben distribuïdes per l’àrea del districte, de 15.1km2. Gairebé 7 vegades més petita que l’àrea de Barcelona (101.9km2). Podem trobar la localització d’aquests dintre de la web disponible a l’enllaç següent: https://tokyotoilet.jp/en/ , es pot consultar un plànol amb l’ubicació de cadascún, així com la indicació de si es troben complets i operatius, o no (Fig.21). Per als impulsors d’aquesta proposta, el projecte en sí és igual d’important que la neteja i manteniment. Pel què s’ha aportat un sistema de neteja periòdica per a deixar-los sempre en les millors condicions. El fet de que s’ha contactat amb creadors coneguts per al seu disseny fa que el reconeixement a nivell periodístic i internacional arribi més lluny. A part de guanyar diversos premis, com poden ser el de “Most Influential Projects(2021)”, de Project Management Institute i el de “GOOD DESIGN AWARD (2021)”. Un del que més revolt va causar, va ser l’instal·lació pensada per Shigeru Ban. Ubicats a Yoyogi Fukamachi Mini Park i Haru-no-Ogawa Community Park, (Fig.23) van destacar degut a la seva envolvent. Que proposa uns tancaments colorits però gairebé transparents. El motiu de fer- 16 TOKYO 3.CIUTATS EXEMPLE (CASE STUDIES) Fig. 24: Fotografies d’alguns dels projectes realitzats. Pàgina web. Fig. 23: Ubicació d’intervencions a The Tokyo Toilet. Elaboració pròpia. ho així va ser aportar seguretat als usuaris que volguessin fer-ne ús. Ja que, normalment, en una ciutat densa i poblada com poden ser Tokyo o també Barcelona, el factor de la inseguretat en espais tancats i petits pot ser un motiu de temor o simplement desconfiança cap a ells. Fet que pot provocar que s’acabi per no fer-ne ús. Així que, el fet de poder intuir l’interior facilita per una banda el tema esmentat i per altra la integració dintre dels espais. 1. Sasazuka Greenway 2. Hatagaya 3. Nanago Dori Park 4. Nishihara Itchome Park 5. Nishisando 6. Yoyogi-Hachiman 7. Haru-no-Ogawa Community 8. Yoyogi Fukamachi Mini Park Yoyogi Fukamachi Mini Park 9. Urasando 10.Jingumae Jingumae 11. Jingu-Dori Park Jingu-Dori Park 12. Nabeshima Shoto Park Nabeshima Shoto Park 13. Higashi Sanchome 14. Ebisu Park 15. Ebisu Station, West Exit Ebisu Station, West Exit 16. Ebisu East Park 17. Hiroo East Park ACTIUS NO ACTIUS 17 4. POSSIBILITATS DE BARCELONA PER A LA IMPLEMENTACIÓ D’UN SISTEMA EFICAÇ 4. POSSIBILITATS DE BARCELONA PER A LA IMPLEMENTACIÓ D’UN SISTEMA EFICAÇ 18 -NORMATIVES D’ACCESSIBILITAT I MESURES MÍNIMES DELS BANYS La Guía Tècnica d’Accessibilitat en l’Edificació, publicada l’any 2001 a la web del Codi Tècnic de l’Edificació, recull una sèrie d’especificacions per a persones amb mobilitat reduïda o amb condicions visuals especials. Aquestes mesures intervenen en punts com alçades, posició, color i tipus de la sèrie d’elements que configuraran el bany. D’aquesta normativa, s’ha extret un resum dels punts principals que poden ser d’interés per a aquest treball. I són, entre d’altres, els que s’expliquen a continuació: Número de banys: Una unitat de bany adaptat per ambdós sexes cada sis banys no adaptats. Funcionalitat: Les àrees dels diferents elements no seran ocupades per altres. La direcció d’obertura de les portes serà o bé cap a fora, o paral·lela. Les dimensions espacials mínimes permetran un cilindre de 150cm de diàmetre fins a una altura de 30cm i un altre amb el mateix centre, del terra al sostre, de 130cm. S’evitaran graons en la totalitat del bany. Ambientals: Canvi de color entre superfícies i aparells. Mecanismes de funcionament fàcil. Il·uminació:Els dispositius de control es diferenciaran pel color i estaran situats entre 70 i 120cm. Seguretat: Terra antilliscant, bores polides i arrodonides, pany amb sistema d’obertura exterior. Sistema d’alarma i auxili. Utilització de materials aïllants i senyalitzacions entre 100 i 120cm. Condicions Tècniques de: Vàter, rentamans, dutxa, urinari, barres de recolzament i aixetes. Espais de transferència: Àrees i distàncies mínimes per a una transferència segura i còmoda de persones en cadira de rodes (amb o sense ajuda) a: vàters i dutxes. -TEIXITS A continuació i després dels apartats anteriors d’anàlisi de les existències i les possibilitats, passem a la següent i última fase. On es presenta la ciutat dividida en ambients o zones amb característiques diferents. Com per exemple demogràfiques, d’activitats, de fluxes, de turisme i altres variants. L’objectiu d’aquesta és reduir la mirada fins a que ens permet definir quines son les necessitats de cada una 0,75 0,15 0,7 0,85 0,22 0,7 - 1,2 1,35 0,8(min) 0,45 0,8 0,95 - 1,05 0,75 0,8(min) 1,5 1,5 2,2 0,45 0,75 0,45 0,45 0.5 1 1.5 2 m Fig. 25: Resum gràfic de mesures mínimes de banys. Elaboració pròpia. 4. POSSIBILITATS DE BARCELONA PER A LA IMPLEMENTACIÓ D’UN SISTEMA EFICAÇ 19 de les zones sel·leccionades, així com les possibilitats d’implementació de la tipologia de sistema que més s’adapti a elles. Per a poder arribar a aquestes conclusions, es tenen en compte diferents factors. Socials, econòmics, etc. Per tant, s’han escollit les zones següents: Vila de Gràcia, Raval, Sants-Les Corts i l’Esquerra de l’Eixample. La selecció d’aquestes zones té com a raó escollir diferents teixits dintre de la nostra ciutat que ens acabin donant una determinada tipologia de sistema que s’adapti a elles i així, a la globalitat de la ciutat. D’aquestes, es va fent un anàlisi global on es determinen les àrees de més demanda, per a reduir aquest territori a un parell de carrers tipus que puguin resumir els barris en general. L’anàlisi començarà per un focus a la superfície en planta. On s’identifica el tipus de teixit que ens ofereix, en quant a dimensions generals mitges dels carrers, quantitat d’espai lliure i públic, zones verdes, etc. A partir d’aquest, el següent pas és un treball de camp on es passeja pels carrers i es treuen fotografies amb la finalitat de seleccionar aquells carrers que acabaran sent d’estudi en més profunditat. Així com per captar, amb una mirada d’usuari a peu, possibles àrees o espais potencials per a implementar-hi unitats de servei. Un cop analitzada la zona, es podrà aportar una conclusió general del districte. Definint quin tipus d’unitat s’adapta millor a cadascun d’ells i quina localització funcionaria. Fig. 26: Sel·lecció de barris a estudiar. Elaboració pròpia. 4. POSSIBILITATS DE BARCELONA PER A LA IMPLEMENTACIÓ D’UN SISTEMA EFICAÇ 20 VILA DE GRÀCIA -INTRODUCCIÓ Com s’ha esmentat abans, un dels barris escollits per a ser estudiats és la Vila de Gràcia. Aquest barri es caracteritza per la seva activitat d’oci, especialment entre gent jove d’entre 20 i 35 anys, així com la seva àmplia varietat de restauració i petits comerços. Aquests factors venen acompanyats, entre d’altres, d’un nombre bastant elevat d’espai públic per a la congregació de gent. Així com places i passejos. La seva organització es conforma per carrers estrets sense estructura d’eixample, molts d’ells peatonals i amb edificacions, per norma general, de no més de 7 plantes. Històricament, als seus inicis, aquest nucli agrícola tenia un nombre d’habitants molt més baix del que hi ha ara mateix. Va ser quan, a mesura que la industrialització va començar a agafar pes, aquest nombre va acabant pujant. Passant, del 1850 i amb 13.000 habitants, al 1877 a tenir-ne 33.000. També va pujar la importància del barri, fins a convertir-se per un temps en el més important del pla total de la ciutat. L’impuls del projecte de la formació de l’Eixample va ajudar a consolidar el barri com a part de Barcelona i afavorir la seva connectivitat comú. Tot desenvolupant projectes com el Passeig de Gràcia, que en reforçàven la relació. Gràcies a aquest fet, la població va anar augmentant. Arribant, el 1897 a gairebé doblar l’anterior xifra esmentada, enregistrant un nombre de 62.000 ciutadans. Desde sempre, el districte de Gràcia ha gaudit d’una forta activitat política i cultural, amb molts tallers i iniciatives que interessa mantenir a la pròpia gent del barri, i, encara que no sempre ha estat així, a dia d’avui està dotada amb un elevat nombre d’institucions que promocionen aquest tipus d’events. En quant a la seva activitat social esmentada anteriorment, i segons la web de l’ajuntament de Barcelona, la seva agenda compren events com concerts, tallers de dansa, activitats a parcs i jardins, tallers de cuina i medi ambient, exposicions, campanyes solidàries, etc. Sense deixar de banda, com a event important en quant a història i congregació de gent, les festes del barri. Aquestes es celebren a mitjans d’agost i tenen una durada d’una setmana, on es formen activitats relacionades amb la decoració temàtica de tallers, així com activitats culturals i shows i concerts dels que gaudir a l’aire lliure en les seves places i carrers. S’ha cregut interessant estudiar la possibilitat d’implementació d’un sistema eficaç de banys públics a la Vila de Gràcia per la seva gran demanda. Totes aquestes acti-Fig. 27: Teixit de la Vila de Gràcia amb el context de la ciutat. Elaboració pròpia. 4. POSSIBILITATS DE BARCELONA PER A LA IMPLEMENTACIÓ D’UN SISTEMA EFICAÇ 21 vitats públiques per a tothom, junten un gran nombre de persones depenent de la magnitud de l’event i estan presents durant tot l’any a la seva estructura irregular dels carrers i generalment estrets. Aquesta forta activitat a l’espai públic, amb gent no només de la zona sinó d’altres parts de Barcelona i voltants, gaudeixen dels carrerons i places tant de dia com de nit. Fet que comporta que, en moments de necessitat i falta d’equipament, la gent acabi fent un ús incorrecte dels carrers. Acabant amb un embrutiment i mala imatge d’aquests. Després d’aquest anàlisi, extret de diverses fonts web actuals, trobem que Vila de Gràcia és un barri que conté moltes institucions acadèmiques. Ja siguin escoles, instituts o institucions privades enfocades a professions. Per tal de veure les influències que aquestes poden tenir en els fluxes urbans, s’han traçat els recorreguts principals d’aquells equipaments més grans que poden seguir les persones que en fan ús per a arribar a diferents punts d’interès com poden ser places, passejos o parades metro o ferrocarril. Com a objectiu d’estudiar quin tipus de trànsit és el que predomina, es decideix marcar els carrers de principal trànsit rodat i peatonal. Es pot veure clarament com aquest barri és principalment peatonal, ja que només té 2 carrers amb un trànsit rodat elevat, que son el Carrer Gran de Gràcia i Travessera de Gràcia. Passant també el primer d’ells a ser peatonal els caps de setmana. Així doncs, la zona ja és, de per si, un àrea amb una alta concurrencia de gent. A diari i a qualsevol època de l’any. S’han marcat també els punts on aquesta és més elevada i així, donar visibilitat als punts de major interès per a la incorporació d’un servei públic que doni accés a banys. En aquest cas, les famoses places anomenades Virreina, Diamant i Sol, serien les més visitades, ja que totes elles consten d’activitats, tant diürnes com nocturnes, propenses a la congregació de persones. Tot i que també s’ha destacat carrers o passejos amb aquesta qualitat com poden ser el carrer Verdi, famós pel cinemes i la seva amplia gama d’oferta gastronòmica. Gràcies a aquesta primera mirada analítica de Vila de Gràcia, es decideix sobre paper quins carrers, ja sigui per la seva estructura, connectivitat o posició, seran d’interés per al següent estudi a peu de carrer. Que explicarem a continuació. A PEU Tot i que els carrers han estat prèviament seleccionats, un cop caminant la zona i degut a que un cop al lloc, tot es veu d’un altra manera, aquests van variar una mica. El procés es va fer amb una càmera, un dispositiu mòbil i una llibreta on es va anar anotant, en aquest cas, espais Congregació alta Fluxe elevat de peatons Trànsit rodat elevat Presel·lecció de carrers Recorregut d’escoles Places i passejos Edificis religiosos Escoles Transport públic Mercats públics Parcs i jardins Fig. 28: Anàlisi global del barri. Elaboració pròpia. VILA DE GRÀCIA 4. POSSIBILITATS DE BARCELONA PER A LA IMPLEMENTACIÓ D’UN SISTEMA EFICAÇ 22 lliures sense funció. Aquest aspecte no va ser premeditat, sinó més aviat resulta de l’observació activa de les dinàmiques i formes de les edificacions que donen límits als carrers. Aquest punt, que va començar per ser-ne una situació aïllada, va acabar sent d’interès degut a la seva repetició en els teixits dels carrers visitats. Es van documentar tots ells, de majors i menors dimensions, ja que poden aportar diverses possibilitats. També van ser objectes d’interès aquelles façanes cegues. És a dir, sense finestres o portes i per tant, sense una relació clara entre vianant-carrer-habitant. En molts dels cassos, els punts esmentats han estat emprats per a la col·locació de contenidors de brossa. L’amplia quantitat d’espais públics destinats al lleure o al passeig, aporten no només demanda de lavabos, sinó també possibilitats d’implementació a causa dels metres quadrats continguts. ANÀLISI PROPER Després del l’estudi global en planta i paper, al tast personal i a peu, els carrers que s’han cregut d’interès per aportar l’escala més petita de l’estudi han estat els següents: -Carrer de l’Or -Torrent de l’Olla -Travessera de Gràcia També son aquells on els punts esmentats anteriorment es repeteixen més i on el factor de l’ocupació per part de la població és elevat. Sent així, una combinació dels punts considerats com a importants i definitius del barri. Creient oportú també el fet de connectar-los de manera que es segueix un recorregut similar al que es podria recorrer a peu si estiguessim a l’espai. Es marquen la superficie de vorera, la corresponent a asfalt i diversos elements com mesures del carrer, nombre de plantes mig de les edificacions, quantitat d’arbrat, elements de mobiliari urbà etc. L’anotació d’aquest elements servirà també per a elavorar una comparativa entre els següents barris que s’estudien a continuació. Estan indicats també els punts de retranqueig de les edificacions que formen les superfícies d’àrea buida esmentada abans, amb la seva superfície útil. NECESSITATS I POTENCIALITATS Per tant, i com a conclusió d’aquest barri, es veuen possibilitats als bars i restaurants del barri, que poden donar un accés lliure als banys, així com també el posicionament d’unitats físiques a la via pública. Utilitzant els elements anotats als punts anteriors. És a dir, els retranquejos entre edificacions i les façanes cegues. Considerades espais públics tot i que de petita dimensió, desaprofitats. També algunes places de pàrquing i les numeroses places públiques. Fig. 29: Localització de les fotografies. Elaboració pròpia. Fig. 30: Punts d’interès capturats durant el treball de camp a la Vila de Gràcia. Fotografies pròpies. 1 2 3 4 5 6 7 8 1 5 6 7 8 2 3 4 VILA DE GRÀCIA 4. POSSIBILITATS DE BARCELONA PER A LA IMPLEMENTACIÓ D’UN SISTEMA EFICAÇ 23 Fig. 32: Taula resum. Elaboració pròpia. Fig. 31: Anàlisi proper. Elaboració pròpia. DADES RECOPILADES DE LA SUMA DE m2 Superfície de Places 6342,1 Superfície de vorera 11758,9 Superfície asfalt 7009,43 Quantitat arbrat 119 Presel·lecció de carrers Punts de retranqueig Vorera Asfalt VILA DE GRÀCIA 4. POSSIBILITATS DE BARCELONA PER A LA IMPLEMENTACIÓ D’UN SISTEMA EFICAÇ 24 SANT ANTONI INTRODUCCIÓ Un altre barri escollit ha estat Sant Antoni. En una voluntat d’estudiar un altre tipus de teixit de la ciutat, aquesta era una zona amb estructura Eixample, a prop d’àrees turístiques així com de vies vertebradores de la ciutat. Amb un ampli repertori de restauració i parts pavimentades, ja pot ser amb rambles o passejos o amb la implementació de l’urbanisme tàctic en alguns dels seus creuaments i molt ben connectat amb la resta de la ciutat. Tots aquests aspectes donen com a resultat un barri molt complet en quant a materia d’estudi. La història d’aquest barri s’inicia a la seva formació al segle XV. Aquest es va posicionar al voltant de l’existent convent de Sant Antoni Abat, situat al costat de la muralla de Barcelona, a la banda del Raval. A partir d’aquí, aquest es va anar connectant amb la resta de la ciutat, mitjançant camins que es dirigien cap Esplugues i Martorell, passant per Sants. No va ser fins al 1815, quan el convent va passar a ser l’Escola Pia. Degut als escolapis, que el va prendre i el va transformar. Un dels trets més característics del barri i més conegut pels habitants de la ciutat és el Mercat de Sant Antoni, aixecat en una distintiva construcció de ferro per Rovira i Trias el 1872. Un cop acabat, l’edifici es trobava aïllat, ja que els seus contorns encara no havien estat poblats. Per tant, va donar abastament a la classe mitjana i baixa que residien al Raval. Aquest però, amb el pas del temps, va deixar de ser simplement un mercat per a desenvolupar també un caràcter de fira. Sent ara el mercat més gran de Barcelona Un dels events més importants al desenvolupament del barri va ser l’Exposició Universal del 1929. Desenvolupada principalment als voltants de Montjuïc. Aquesta va portar molta transformació urbana de les àrees colindants. Una d’elles, el barri en qüestió. En quant a xifres, trobem que el Sant Antoni és dels barris amb més densitat de població comparat amb la seva extensió que hi ha a la ciutat. Amb un nombre d’habitants que supera, a dia d’avui, els 37.000. Compresos en una superfície que no arriba a 1km2. Aquest aspecte fomenta activitats de caràcter col·lectiu i agrupacions de veïns. Així com events a l’aire lliure com poden ser calçotades, sopars populars, concerts etc. Aquest barri ha tingut, desde sempre, un tipus de comerç típic iniciat al temps on s’agrupaven, al voltant del Fig. 33: Teixit de Sant Antoni dintre de la xarxa global de la ciutat. Elaboració pròpia. 4. POSSIBILITATS DE BARCELONA PER A LA IMPLEMENTACIÓ D’UN SISTEMA EFICAÇ 31 Fig. 43: Anàlisi proper. Elaboració pròpia. DADES RECOPILADES DE LA SUMA DE m2 Superfície de Places 14550,13 Superfície de vorera 14671,36 Superfície asfalt 12260,98 Quantitat arbrat 427 Presel·lecció de carrers Punts de d’interès Vorera Asfalt SANTS Fig. 44: Taula resum. Elaboració pròpia. 4. POSSIBILITATS DE BARCELONA PER A LA IMPLEMENTACIÓ D’UN SISTEMA EFICAÇ 32 EL RAVAL INTRODUCCIÓ Seguidament s’estudia el barri del Raval. Un dels més antics de Barcelona, abans de consolidar-se com a barri no era més que una superfície de conreu que donava abastament a la ciutat. El motiu pel qual s’escull aquest barri és degut a la seva trama de carrers totalment encreuats, amb l’estructura típica dels centres històrics de les ciutats que encara no havien implementat un pla urbanístic que en regulés el seu creixement de manera controlada. Es tracta de carrers estrets i irregulars principalment, però també conté àrees amb una superfície major utilitzades per passeig o trobada. Com son, per exemple, la plaça dels Àngels, la rambla de Raval, o bé les Rambles de Barcelona, que en fan també de límit que ens separa del barri Gòtic. Històricament, i com esmentat anteriorment, el Raval estava destinat al conreu. Però, la formació posterior dels seus carrers va venir donada pels camins antecedents que s’utilitzaven a la Barcelona romana. Els carrers més importants de la seva configuració inicial van ser la rambla del Raval i el carrer Tallers, així com l’entrada desde Sant Antoni cap a les Drassanes. No va ser fins a l’arribada de la industrialització, que el Raval deixà enrere els terrenys agrícoles i es densifiqués de manera notable. Amb l’arribada de fàbriques al barri, també van arribar les construccions de vivendes de lloguer per als treballadors, aportant un creixement demogràfic posicionant-lo com a un dels més densos d’Europa, al voltant dels anys entre 1770 i 1840. Aquest procés va donar peu a situacions laborals abusives per als treballadors, que van derivar en vagues i protestes, general un fort moviment obrer que va forçar l’obertura de les muralles per al creixement industrial de manera més controlada fora dels límits del nucli de la ciutat. Tot i que aquest va seguir mantenint la seva natura de barri residencial obrer, amb els moviments per a defensar els drets dels treballadors cada vegada més enfortits. Poc a poc, aquest barri va ser poblat per les classes socials més baixes, en la seva major part d’immigrants. També es van anar obrint restauració i sales de teatre o shows. Les guerres i la falta de recursos econòmics van fer que el barri empitjorés en quant a les seves condicions de vida. Fins a l’arribada de la Segona República, on moltes persones van ajuntar-se exigint mesures que poguessin fer del barri un lloc millor. Tot i les millores arquitectòniques que s’hi van intentar aplicar, la Guerra Civil i el període dictatorial van fer que el Raval caigués en decliu, fent que a dia d’avui encara s’hi estiguin aplicant plans de millora Fig. 45: Teixit del Raval dintre de la xarxa global de la ciutat. Elaboració pròpia. 4. POSSIBILITATS DE BARCELONA PER A LA IMPLEMENTACIÓ D’UN SISTEMA EFICAÇ 33 Congregació alta Fluxe elevat de peatons Trànsit rodat elevat Presel·lecció de carrers Recorregut d’escoles Places i passejos Edificis religiosos Escoles Transport públic Mercats públics Parcs i jardins EL RAVAL tant als habitatges com a l’espai públic. Per tant, El Raval ha estat escollit pel seu teixit de barri històric esmentant anteriorment, i també perquè és un dels barris més pobres i amb més necessitat social. S’ha pogut veure amb anterioritat, a l’apartat de Problemàtiques de la Ciutat, que és la zona de la ciutat on el nombre de persones en condicions de sensellarisme és més elevat tenint en compte les seves dimensions. El recompte de persones que dormen al carrer esmentat al passat apartat, havia reflexat una xifra de 251 persones reflexades. També afegir-hi el factor del turisme. Aquest és, possiblement, el barri amb més nombre de passejants eventuals però constant de tota Barcelona. Fet que acompanya un increment de delinqüència al carrer, així com oci nocturn, un ús incorrecte de les vies públiques i un augment en quant a demanda de serveis públics. A PEU En l’anàlisi a peu i combinat amb les dades trobades al primer apartat on es parla de les existències de la ciutat, s’ha pogut confirmar que el barri del Raval és el que, a simple vista amb l’experimentació caminada del lloc, conté més banys públics en quant a varietat i número. Però totes elles oferien problemàtiques. S’han trobat cabines portàtils. Les quals, en la seva totalitat no donen un servei adequat. Es trobaven en mal estat, sense les instal·lacions interiors com ara paper disponibles, en zones que quedaven tancades a la nit i fins i tot un dels casos amb una persona dormit a dins. També és la zona de la ciutat on, juntament amb el barri Gòtic, s’han pogut veure per el moment més cubículs metàl·lics. La problemàtica trobada en aquests va ser principalment el sistema d’obertura d’accés. En tots els que es van trobar i provar, aquest indicava permanentment com ocupat, quan, segons les seves instruccions, no pot estar-se tancat més de 15 minuts. O bé podria indicar estar lliure però la porta no funcionava. Per tant tampoc donen una solució eficaç. És la zona on es localitzen també els banys de Les Rambles, tancats a ple dia i sense indicació d’horaris i els banys situats a la plaça dels Àngels. Els de millor condició de la ciutat, però amb l’únic inconvenient de la restricció d’horaris. Fig. 46: Anàlisi global del barri. Elaboració pròpia. 4. POSSIBILITATS DE BARCELONA PER A LA IMPLEMENTACIÓ D’UN SISTEMA EFICAÇ 34 Fig. 47: Localització de les fotografies al Raval. Elaboració pròpia. Fig. 48: Punts d’interès capturats durant el treball de camp al Raval. Fotografies pròpies. 1 1 5 6 7 8 2 3 4 2 3 4 5 6 7 8 EL RAVAL ANÀLISI PROPER Els carrers seleccionats per a l’anàlisi proper després d’aquesta primera aproximació a peu son els següents: -Carrer de L’Hospital -Carrer d’Erasme de Janer -Riera alta Aquests carrers han estat seleccionats ja que aporten una visió en conjunt del barri. Es pot veure que aquests carrers tenen una estructura més peatonal que els altres que hem analitzat. El trànsit rodat no té massa protagonisme degut a la dimensió dels carrers i les places de pàrquing a la via pública son més excasses. Els espais de congregació de gent abunden, i els carrers son en permanent moviment. També s’ha cregut interessant estudiar aquests carrers ja que queden més apartats de les instal·lacions de plaça dels Àngels, però per altra part, connecten bé zones importants del barri com són la Rambla de Raval amb les Rambles de Barcelona i el Mercat de la Boqueria. NECESSITATS I POTENCIALITATS Com s’ha esmentat anteriorment, el sensellarisme i el turisme son el principal factor de demanda de la zona. L’alta circulació de persones a totes hores i en qualsevol època de l’any, accentuant l’estiu, fan que aquest barri sigui el que està tenint la major necessitat dels que s’han estudiat. S’han trobat com a potencialitats l’habilitació de la restauració per a oferir-ne serveis, així com l’ús de l’espai públic. Tot i que els seus carrers son més estrets (fets que dificulten la instal·lació de les unitats), al ser un teixit irregular semblant al trobat en Vila de Gràcia, s’han repetit elements com els retranquejos en les edificacions o les façanes cegues. Aquests, combinats amb algunes places d’aparcament i aprofitant les zones d’espai públic tipus plaça o passejos que tenen majors dimensions, són els que es creuen potencials d’aplicació. 4. POSSIBILITATS DE BARCELONA PER A LA IMPLEMENTACIÓ D’UN SISTEMA EFICAÇ 35 Fig. 49: Anàlisi proper. Elaboració pròpia. Fig. 50: Taula resum. Elaboració pròpia. DADES RECOPILADES DE LA SUMA DE m2 Superfície de Places 3325,05 Superfície de vorera 9694,80 Superfície asfalt 4549,11 Quantitat arbrat 151 Presel·lecció de carrers Punts de d’interès Vorera Asfalt EL RAVAL 4. POSSIBILITATS DE BARCELONA PER A LA IMPLEMENTACIÓ D’UN SISTEMA EFICAÇ 36 -PERFILS D’USUARI Es creu que un projecte d’aquest calibre, que hauria de buscar donar cobertura a l’àrea sencera de la ciutat, també hauria de ser, paral·lelament, inclusiu per a totes les persones cobrint les seves necessitats. Com a objectiu de poder definir quin tipus d’unitat de servei i amb quines condicions constructives o formals s’implementen, es defineixen diversos perfils d’usuari i les seves necessitats. -Persones sense llar Com s’ha explicat anteriorment a l’apartat de problemàtiques de la ciutat, el sensellarisme està molt present a Barcelona. S’ha pogut veure que els serveis que s’ofereixen per a ells, en moltes ocasions presenten deficiències. Es creu, que les persones en aquesta condició necessitarien poder fer ús, no només de serveis, sinó d’alguna instal·lació que permeti rentar-se o fer un ús més propi de bany que de lavabo. -Persones amb mobilitat reduïda Moltes de les persones amb discapacitat física que disminueix o dificulta la seva mobilitat es veuen afectades a l’hora de fer ús d’instal·lacions. En l’àmbit del banys públics, existeix (com esmentada anteriorment a l’apartat d’existències de la ciutat) tota una normativa d’accessibilitat d’obligat compliment al Codi Tècnic de l’Edificació. Però, i encara que aquesta normativa es segueix aplicant i millorant, encara té moltes carències. -Persones amb necessitats especials (malalties digestives) Per a usuaris amb aquest tipus de condició, que pateixin algun tipus de malaltia digestiva o incontinència urinària, i que per tant en determinades ocasions han de fer ús urgent dels banys, s’han habilitat mesures que els identifiquen. Aquestes identificacions son conegudes també pels establiments com per exemple bars o restaurants, per a que l’usuari pugui fer ús de qualsevol bany sense necessitat de ser client o consumir. -Persones sense necessitats especials (habitants per barri) Aquest perfil d’usuari engloba tota la població en general. Aquestes persones que, encara que no tinguin cap condició, tenen dret a fer ús de lavabos en qualsevol moment. -Nens Aquest sector engloba una part de la població que passa un temps més elevat al carrer. Que no l’utilitzen només com una via de recorregut entre dos punts, sinó per al lleure. Per tant, és interessant estudiar els recorreguts entre les diferents escoles del barri (així com el nombre d’aquestes, i les àrees recreatives o parcs. A més, part d’aquest perfil d’usuaris, degut a la seva edat temprana, molt sovint tenen més problemes per a regular i controlar les vegades que han de fer ús dels banys. -Turistes Barcelona és una ciutat amb un número molt elevat de turistes durant tot l’any. Segons la zona i el tipus d’activitat que s’hi pot fer, la via pública es pot veure afectada negativament degut a un ús indegut dels carrers, sovint utilitzats com a urinaris. És d’interés saber quines àrees tenen més fluxe de turistes i quines mesures s’haurien de prendre segons el nombre i la temporada (alta o baixa). -Persones amb nadons (persones embarassades) Tot i que els nadons no estan contemplats per a un ús directe d’aquests serveis, les persones que se’n fan càrrec moltes vegades es veuen obligades a canviar o higienitzar el seu nadó a la via pública. Per tant, seria interessant determinar el nombre d’escoles bressol al barris estudiats i les connexions amb les escoles i àrees de lleure o parcs. -Persones amb discapacitat visual De la mateixa manera que amb les persones amb mobilitat reduïda, l’ús dels serveis pot ser dificultós per a persones que pateixin discapacitat visual. També hi ha un recull, a la normativa actual, que engloba aquest problema. Seria interessant evaluar quin tipus de senyals de paviment hi ha als carrers a estudiar i quina seria la millor manera de que les persones amb aquest tipus de discapacitat fossin capaces (sense l’ajut d’un altre persona) d’identificar la presència d’un bany als carrers. Fig. 51: Facilitats als banys segons les necessitats dels usuaris. Elaboració pròpia. Bany Adaptat Vestuari Adaptat a persones amb discapacitat visual Adaptat a gent garn Dutxa Canviador de nados Bany disponible Banys per nens 4. POSSIBILITATS DE BARCELONA PER A LA IMPLEMENTACIÓ D’UN SISTEMA EFICAÇ 37 FINANÇAMENT Com en vist en els apartats anteriors, la possibilitat d’implementar un sistema de banys públics per la ciutat és una mesura molt necessària que pot donar solució i cobertura a part dels problemes esmentats a l’apartat anterior de Problemàtiques de la ciutat. En aquesta part del treball es mira de donar una visió inicial de quins serien els costos, centrant-nos en el model d’unitats de servei exentes de les construccions existents. És a dir, espais externs i independents de nou disseny. Per a fer-nos una idea del que pot suposar a la ciutat una intervenció d’aquest calibre en termes generals, s’han tingut en compte estudis econòmic d’altres ciutats en qüestions semblants i també l’organització i el mode d’ús i/o localització dels punts de servei. Així com mètodes que utilitza Barcelona a dia d’avui i que impliquen l’aportació econòmica ciutadana. Degut a l’àmplia demanda que es preveu del sistema, esmentat també als punt anteriors dels perfils d’usuaris i problemàtiques de la ciutat, s’arriba a la conclusió de que els costos més elevats del sistema serien, per una banda els de construcció i per altra els de manteniment. Que inclouria neteja i reparacions. Tenint en compte el model de ciutat que habitem, un sistema informàtic de registre d’ús i localització de la ubicació dels banys seria primordial. Aquest aspectes també s’hauria de tenir en compte i afegir als costos econòmics. S’ha pres com a model el sistema del bicing. Aquest sistema que utilitza a dia d’avui la nostra ciutat ofereix, a les persones que compleixen els requisits, una identificació unipersonal intransferible. Aquesta és donada als usuaris que han realitzat el pagament de la tarifa anual. El cost d’aquesta en tarifa planta son 50€ l’any, amb costos afegits en determinades ocasions. El sistema aporta, també, el seguiment i consulta de les unitats per part d’una app disponible per al telèfon mòbil. Per tant, es creu que una aplicació d’aquestes característiques podria servir, amb petites modificacions, per a la nostra causa. L’aportació econòmica dels usuaris que en vulguin fer ús ajudaria, tot i que no aboliria, els costos per part de l’administració. El fet de proporcionar un carnet o registre permetria que és tingués visibilitat dels usuaris que accedeixen. De manera que milloraria la seguretat i el bon ús així com la regulació de vegades d’utilització per a evitar-ne ús compartit de carnets. I l’ús d’una aplicació podria facilitar el fet de que arribés a la població de manera més exitosa que les existències actuals de la ciutat, que estan pràcticament en desús. Així com ampliar la gama de tarifes segons el model d’usuari i si en vol fer un ús temporal o continu. Aquesta mesura podria tenir també, una adaptació per edats, o bé per necessitats econòmiques o socials. Adaptant-nos així a les capacitats econòmiques de cadascun dels potencials usuaris. PLA URBANÍSTIC S’ha estudiat també el tipus de pla urbanístic que s’hauria d’aplicar per a la gestió i aplicació dels sistemes. Segons el tipus de bany, s’ha arribat a la següent conclusió després d’entrevistar a l’arquitecta Mònica Vilà Renaud. Arquitecta licenciada, membre del coac i representant del grup d’arquitectes de Les Corts. Si finalment, s’opta per una mesura que consisteix en la instal·lació a la via pública d’espais contenidors, aquests es tractarien de la mateixa manera que qualsevol altre mobiliari públic. És a dir, no necessiten d’un pla especial, sinó que s’aplica el Pla General. Per altra banda, si aquests s’ubiquessin com a extensió o ampliació d’equipaments existents i gaudissin d’una entrada independent, seria necessari l’elaboració d’un Pla Especial. INSTAL·LACIÓ REPARACIONS PERSONAL DE CONOTROL D’ACCÉS NETEJA BANYS BARCELONA _________________________ ____________________________________________ REGISTRE INFROMÀTIC Fig. 52: Gràfic de la previsió de costos segons la nostra ciutat. Elaboració pròpia. Fig. 53: Carnet amb registre i control d’accés informàtic. Elaboració pròpia. 4. POSSIBILITATS DE BARCELONA PER A LA IMPLEMENTACIÓ D’UN SISTEMA EFICAÇ 38 Fig. 53: Necessitats principals de cadascún dels barris. Elaboració pròpia. -DIRECTRIUS PER A UN DISSENY ORIENTATIU DE BANYS SEGONS LES POSSIBILITATS DELS TEIXITS I LA NORMATIVA En aquest apartat i després dels anàlisis realitzats, es posen en comú els conceptes recopilats. En primer lloc, s’han destacat quines son les principals necessitats dels barris tenint en compte els trets principals que s’han anat repetint i que s’han cregut més importants: Sensellarisme, turisme, oci nocturn, esports al carrer, infants jugant i alta congregació d’usuaris. D’aquesta manera, es podrà decidir quin tipus de sistema s’ha d’implementar per a donar cobertura als trets principals de cadascun. Es preveu que aquest mètode, tot i estar representat només en els barris seleccionats, podria repetir-se en qualsevol altre àrea. Ja sigui Barcelona o qualsevol altre ciutat. Els teixits estudiats són molt diversos en quant a estructura. És per això que s’ha arribat a la conclusió de que la manera més adequada d’adaptar-nos a les necessitats dels usuaris i a les possibilitats dels teixits, seria no centrar-se en un model de bany que ho inclou tot, sinó poder en un sistema modular que permet implementar-se de la millor manera. S’han provat possibilitats: BANY MÍNIM Aquest podria funcionar en aquells carrers estrets, retranquejos inutilitzats o àrees petites. Estaria pensat com un bany unisex, per un ús simple i ràpid. Equipat amb vater i rentamans. El qual no necessitaria control d’accés. BANY ADAPTAT Aquest cas respondria a la mateixa necessitat que l’anterior. Però, amb la circunferència de 120cm. El que el convertiria en un bany adaptat per a persones amb mobilitat reduïda o cadira de rodes. Tampoc necessitara control d’accés. On es podria incloure un canviador de nadons. 4. POSSIBILITATS DE BARCELONA PER A LA IMPLEMENTACIÓ D’UN SISTEMA EFICAÇ 39 DUTXA MÍNIMA Aquesta tipologia respondria a una necessitat diferent. Com s’ha vist en altres apartats, el sensellarisme i la necessitat de dutxes o d’higiene personal escassegen i son necessaris. Per tant, s’ha pensat en la possibilitat de dimensions mínimes que podria ajudar a minimitzar el problema. Es preveu un control d’accés, ja sigui informàtic o amb personal. DUTXA ADAPTADA De la mateixa manera que als banys, aquesta unitat té la mateixa funció que l’anterior, i respon al mateix problema. Amb majors dimensions i adaptada amb cadira per a les persones grans, amb mobilitat reduïda o cadira de rodes. Totes aquestes possibilitats, representen models instal·lació exents d’equipaments o serveis existents. S’ha cregut més interessant d’aquesta manera, ja que tot i que adaptar establiments, comerços o equipaments públics, es creu que l’estudi i l’adaptació de cadascun d’ells provocaria més dificultats en quant a modificacions d’accessos, coordinació de personal, etc. També és cert que encara que s’adaptin, molts d’ells seguirien estant restringits a hores de tancament, fet que tornaria a reflectir problemàtiques que ja es veuen presents actualment. Per tant, l’opció que es creu millor, veient necessitats, problemes a resoldre i espais disponibles a la ciutat, seria aquella representada com a espais contenidors que donen servei independent i estan barrjats amb altres elements urbans. POSSIBLES AGRUPACIONS DELS MÒDULS BANY MÍNIM BANY ADAPTAT DUTXA MÍNIMA DUTXA ADAPTADA Fig. 54: Unitats mínimes adaptables al sistema modular. Elaboració pròpia. Fig. 55: Exemples de mòdul. Elaboració pròpia. 4. POSSIBILITATS DE BARCELONA PER A LA IMPLEMENTACIÓ D’UN SISTEMA EFICAÇ 40 POSSIBLES IMPLEMENTACIONS ALS TEIXITS ESTUDIATS VILA DE GRÀCIA SANT ANTONI SANTS EL RAVAL Fig. 56: Exemples d’implantació a la ciutat. Elaboració pròpia.