Estudi de l'impacte energètic, econòmic i ambiental d’un projecte de rehabilitació de l’envolupant (tancaments) i sustitució de l'actual sistema de calefacció per combustió de gas, per un sistema de aerotèrmia a un àtic del Barri d'Horta-Guinardó de Barcelona

TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona TREBALL FINAL DE GRAU Estudi de l'impacte energètic, econòmic i ambiental d’un projecte de rehabilitació de l’envolupant (tancaments) i substitució de l'actual sistema de calefacció per combustió de gas, per un sistema d’aerotèrmia a un àtic del Barri d'Horta-Guinardó de Barcelona Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona Autor : Jonatan Argiz Varela Director: Xavier Centelles Soler TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 2 SUMARI 1. INTRODUCCIÓ ........................................................................................... 8 1.1. EDIFICACIÓ SOSTENIBLE I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA ..................................... 8 1.2. CONTEXT NORMATIU ACTUAL .................................................................. 12 1.3. CERTIFICAT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I FUNCIONAMENT DEL PROGRAMA CE3X 14 1.3.1 Dades generals ............................................................................... 16 1.3.2 Envolupant tèrmica ......................................................................... 18 1.3.3 Instal·lacions ................................................................................... 23 1.3.4 Obtenció de la qualificació energètica ............................................ 26 1.4. OBJECTIUS DEL PROJECTE ..................................................................... 27 2. SITUACIÓ ACTUAL DE L’HABITATGE .................................................... 29 2.1. CARACTERÍSTIQUES DE L’HABITATGE ...................................................... 29 2.2. ACTUAL CERTIFICAT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA ...................................... 32 2.3. CERTIFICAT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA CORREGIT ................................... 37 3. ESTUDI DELS CONSUMS D’ELECTRICITAT I GAS I COMPARATIVA AMB UN HABITATGE DE NOVA CONSTRUCCIÓ I AMB AEROTÈRMIA ..... 46 3.1. CONSUMS D’ELECTRICITAT I GAS DE L’HABITATGE ..................................... 46 3.2. COMPARATIVA DE CONSUM AMB UN HABITATGE DE NOVA CONSTRUCCIÓ I AEROTÈRMIA .................................................................................................... 50 4. ESTUDI DE LES MILLORES A REALITZAR A L’HABITATGE PER LA MILLORA DE L'AÏLLAMENT ........................................................................... 53 4.1. AÏLLAMENT INTERIOR DE COBERTA PLANA ................................................ 53 4.2. CANVI DE TANCAMENTS I VIDRES DE LES FINESTRES EXTERIORS ................ 54 5. ESTUDI PER CANVIAR L'ACTUAL CALDERA DE COMBUSTIÓ DE GAS PER UN SISTEMA D'AEROTÈRMIA. .............................................................. 57 5.1. QUÈ ÉS LA AEROTÈRMIA? ....................................................................... 57 5.2. CONTEXT NORMATIU EUROPEU RESPECTE CALDERES DE COMBUSTIÓ ....... 60 5.3. ESTUDI PER LA INSTAL·LACIÓ D’UN SISTEMA D’AEROTÈRMIA A L’HABITATGE . 61 TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 3 6. CÀLCUL DE LA NOVA CERTIFICACIÓ DE L'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA AMB LES MILLORES REALITZADES. ........................................................... 65 6.1. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA AMB L’AÏLLAMENT INTERIOR DE COBERTA PLANA 65 6.2. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA AMB EL DE CANVI DE TANCAMENTS I VIDRES DE LES FINESTRES EXTERIORS ............................................................................... 67 6.3. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA AMB LA INSTAL·LACIÓ D’UN SISTEMA D’AEROTÈRMIA A L’HABITATGE ............................................................................ 69 6.4. CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA AMB L’AÏLLAMENT DE LA COBERTA I LA INSTAL·LACIÓ D’UN SISTEMA D’AEROTÈRMIA A L’HABITATGE .................................. 71 7. ESTUDI ECONÒMIC I AMBIENTAL ......................................................... 73 7.1. AJUDES FISCALS PER LA MILLORA DE L’EFICIÈNCIA D’HABITATGES .............. 73 7.2. ESTUDI ECONÒMIC ................................................................................ 76 7.2.1 Estudi econòmic de la millora de l’aïllament de la coberta ............. 77 7.2.2 Estudi econòmic de la instal·lació d’un sistema d’aerotèrmia ......... 78 7.2.3 Estudi econòmic de la millora de l’aïllament de la coberta i de la instal·lació d’un sistema d’aerotèrmia ........................................................ 80 7.3. ESTUDI AMBIENTAL ................................................................................ 82 7.3.1. Estudi ambiental de la millora de l’aïllament de la coberta ......... 82 7.3.2. Estudi ambiental de la instal·lació d’un sistema d’aerotèrmia ..... 83 7.3.3. Estudi ambiental de la millora de l’aïllament de la coberta i de la instal·lació d’un sistema d’aerotèrmia ........................................................ 85 8. NORMATIVA I LEGISLACIÓ ..................................................................... 86 8.1. REIAL DECRET 235/2013 ...................................................................... 86 8.2. REIAL DECRET 314/2006: CODI TÈCNIC DE L'EDIFICACIÓ (CTE) ............... 88 8.3. REIAL DECRET 1027/2007: REGLAMENT D'INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES EN EDIFICIS (RITE) ............................................................................................... 89 9. CONCLUSIONS ........................................................................................ 91 10. BIBLIOGRAFÍA ..................................................................................... 93 11. ANNEXES .............................................................................................. 96 TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 4 SUMARI DE FIGURES Figura 1. Edifici sostenible de fusta a Mallorca de Ohlab Arquitectes .................. 9 Figura 2. Àtic de l'edifici sostenible de fusta de Ohlab Arquitectes ..................... 10 Figura 3. Procediment de certificació CE3X imatge extreta del Manual d’usuari de CE3X adjunta a la carpeta Annexes ................................................................... 15 Figura 4. Tipus d'habitatge ......................................................................................... 16 Figura 5. Dades generals ........................................................................................... 16 Figura 6. Definició edifici ............................................................................................. 17 Figura 7. Components de la envolupant tèrmica imatge extreta del Manual d’usuari de CE3X adjunta a la carpeta Annexes .................................................... 18 Figura 8. Llibreria tancaments ................................................................................... 19 Figura 9. Coberta ......................................................................................................... 20 Figura 10. Mur .............................................................................................................. 21 Figura 11. Buits i lluernes al programa CE3X ......................................................... 22 Figura 12. Pont tèrmic ................................................................................................. 23 Figura 13. Equip de ACS al CE3X ............................................................................ 24 Figura 14. Equip de Calefacció al CE3X .................................................................. 25 Figura 15. Bomba de Calor al CE3X ........................................................................ 26 Figura 16. Qualificació energètica de CE3X ........................................................... 27 Figura 17. Plànol finca Petrarca 26 del Registre Cadastral .................................. 29 Figura 18. Dades de la Finca Petrarca 26 ............................................................... 30 Figura 19. Foto façana ................................................................................................ 30 Figura 20. Plànol habitatge ........................................................................................ 31 Figura 21.Mur façana 1 ............................................................................................... 33 Figura 22. Mur façana 2 .............................................................................................. 33 Figura 23.Mur façana 3 ............................................................................................... 33 Figura 24. Buits i lluernes sobre plànol .................................................................... 35 Figura 25. Valors mínims d'ocupació pel càlcul d'ACS d'ús residencial ............. 38 Figura 26. Factor de centralització per edificis multi familiars .............................. 39 Figura 27. Cabal mínim pel càlcul de la renovació de l'aire .................................. 39 Figura 28. Definició habitatge corregida al programa CE3X ................................ 40 Figura 29. Plànol amb l'envolupant tèrmica ............................................................ 42 Figura 30. Diagrama de l'envolupant tèrmica al programa CE3X ........................ 43 TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 5 Figura 31. Etiqueta energètica amb un consum d'ACS de 28 l/dia ..................... 44 Figura 32. Gràfic Consum elèctric anual Petrarca ................................................. 46 Figura 33. Gràfic Consum gas anual Petrarca ........................................................ 47 Figura 34. Gràfic Consum elèctric anual Alt de Pedrell ......................................... 51 Figura 35. Foto d'una secció d'una finestra de PVC amb triple vidre ................. 55 Figura 36. Funcionament sistema d'aerotèrmia ...................................................... 57 Figura 37. Parts d'un sistema d'aerotèrmia ............................................................. 59 Figura 38. Distribució aigua calenta/freda a través de radiadors de baixa temperatura per aerotèrmia ....................................................................................... 62 Figura 39. AEROPACK MURAL AI, unitat interior, exterior i dipòsit de 100 litres ........................................................................................................................................ 63 Figura 40. Radiador baixa temperatura marca THERMOR model PAREO ....... 63 Figura 41. Plànol de situació dels components de l’aerotèrmia ........................... 64 Figura 42. Introducció millora coberta programa CE3X ........................................ 66 Figura 43. Introducció millora tancaments i vidres al programa CE3X ............... 68 Figura 44. Introducció millora aerotèrmia al programa CE3X .............................. 69 Figura 45. Cicle de vida d'un edifici segons norma UNE-EN 15978 ................... 96 Figura 46. Certificat energètic INICIAL de l'habitatge ............................................ 97 Figura 47. Certificat energètic CORREGIT amb les millores ............................. 102 Figura 48. Representació instal·lació fals sostre de PLADUR ........................... 109 Figura 49. Plànol Unitat exterior Alféa Extensa Ai 5 ............................................ 115 Figura 50. Plànol instal·lació Alféa Extensa Ai 5 .................................................. 115 Figura 51. Plànol Dipòsit Aéromax VM 100 ........................................................... 116 SUMARI DE TAULES Taula 1. Superfície habitatge ............................................................................ 30 Taula 2. Tancaments opacs .............................................................................. 32 Taula 3. Buits i lluernes de l'habitatge .............................................................. 34 Taula 4. Qualificació energètica de Petrarca .................................................... 36 Taula 5. Demanda de Refrigeració de Petrarca ............................................... 36 Taula 6. Demanda de Calefacció de Petrarca .................................................. 36 Taula 7. Qualificació parcial del consum d'energia primària de Petrarca ......... 36 Taula 8. Emissions de diòxid de carboni de Petrarca amb les millores ............ 37 TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 6 Taula 9. Possibles millores a realitzar a Petrarca ............................................. 37 Taula 10. Coberta a l'aire .................................................................................. 40 Taula 11. Tancaments opacs corregits ............................................................. 40 Taula 12. Buits i lluernes corregides ................................................................. 41 Taula 13. Mitgeres ............................................................................................ 41 Taula 14. Instal·lació ACS ................................................................................ 41 Taula 15. Envolupant tèrmica al programa CE3X ............................................. 41 Taula 16. Qualificació energètica corregida ...................................................... 43 Taula 17. Consum Energia Primària No renovable i Emissions diòxid de carboni corregits ............................................................................................................ 44 Taula 18. Demanda de Calefacció i Refrigeració corregides ............................ 44 Taula 19. Consum anual de Petrarca (kWh) ..................................................... 47 Taula 20. Indicador global de consum de Petrarca .......................................... 48 Taula 21. Càlcul de les emissions segons els consums de Petrarca ............... 49 Taula 22. Conversió kg CO2/kWh segons CE3X .............................................. 49 Taula 23. Qualificació energètica de Petrarca .................................................. 49 Taula 24. Característiques AEROPACK MURAL AI ......................................... 63 Taula 25. Característiques radiador baixa temperatura marca THERMOR model PAREO ............................................................................................................. 63 Taula 26. Nova Certificació Energètica amb la millora de la coberta ............... 66 Taula 27. Quadre comparatiu en percentatges de la millora de la coberta respecte el valor inicial ...................................................................................... 67 Taula 28. Nova Certificació Energètica amb la millora dels tancaments i vidres .......................................................................................................................... 68 Taula 29. Nova Certificació Energètica amb la millora de la aerotèrmia .......... 70 Taula 30. Quadre comparatiu en percentatges de la millora de la aerotèrmia respecte el valor inicial ...................................................................................... 70 Taula 31. Nova Certificació Energètica amb la millora de l'aïllament de la coberta i la instal·lació d'aerotèrmia .................................................................. 71 Taula 32. Quadre comparatiu en percentatges de la millora de l'aïllament de la coberta i la instal·lació d'aerotèrmia respecte el valor inicial ............................ 72 Taula 33. Imports factures electricitat Petrarca ................................................ 76 Taula 34. Imports factures gas Petrarca ........................................................... 76 Taula 35. Estudi econòmic aïllament de la coberta per l’interior ...................... 77 TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 7 Taula 36. Estudi econòmic de la instal·lació d'un sistema d'aerotèrmia ........... 78 Taula 37. Estudi econòmic de la instal·lació d'un sistema d'aerotèrmia restant el cost d'una caldera de gas nova ........................................................................ 79 Taula 38. Estudi econòmic de l’aïllament de la coberta per l’interior i de la instal·lació d'un sistema d'aerotèrmia ............................................................... 80 Taula 39. Estudi econòmic de l’aïllament de la coberta per l’interior i de la instal·lació d'un sistema d'aerotèrmia restant el cost d'una caldera de gas nova .......................................................................................................................... 81 Taula 40. Emissions reals de CO2 de l'habitatge segons consum elèctric o gas .......................................................................................................................... 82 Taula 41. Estudi ambiental Aïllament interior coberta ...................................... 83 Taula 42. Estudi ambiental de la instal·lació d'un sistema d'aerotèrmia ........... 84 Taula 43. Estudi ambiental de la millora de l’aïllament de la coberta i de la instal·lació d’un sistema d’aerotèrmia ............................................................... 85 Taula 44. Llana ALPHAROCK PREMIUM ...................................................... 109 Taula 45. Pressupost aïllament sostre menjador i habitació principal ............ 110 Taula 46. Pressupost sense IVA de tancaments i vidre del Buit .................... 111 Taula 47. Pressupost sense IVA de tancaments i vidre del Buit 1 ................. 112 Taula 48. Pressupost sense IVA de tancaments i vidre dels Buit 3 i 4 ........... 113 Taula 49. Especificacions Unitat interior i exterior Alféa Extensa Ai 5 ............ 114 Taula 50. Especificacions Dipòsit Aéromax VM 100 ...................................... 116 Taula 51. Pressupost aerotèrmia i radiador .................................................... 117 TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 8 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Edificació sostenible i eficiència energètica L'article 2 de la Llei 2/2011 (1), del 4 de Març, de Economia Sostenible, defineix l'economia sostenible com patró de creixement que conciliï el desenvolupament econòmic, social i ambiental que garanteixi el respecte ambiental i l'ús racional dels recursos naturals, de manera que permeti satisfer les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les generacions futures per atendre les pròpies necessitats. Per tant dins l’edificació sostenible hem de tenir en compte aquestes 3 vessants: - La vessant econòmica, minimització de costos de construcció, d'ús i de manteniment. - La vessant social busca oferir confort, estabilitat i protecció als usuaris de les edificacions, generant el menor impacte a l'entorn immediat i al medi ambient durant la seva construcció, vida útil i demolició. - Dins de la vessant ambiental podem esmentar l'ús de materials regionals, materials de baixa empremta ecològica, eficiència energètica, gestió de l'aigua, aprofitament dels recursos renovables, gestió sostenible dels residus, entre d'altres. Hi ha diverses mesures i mecanismes que es poden incorporar a la construcció per obtenir edificis sostenibles i eficients energèticament. En primer lloc, cal adaptar-se de la manera més eficient possible a l'emplaçament, aprofitant l'orientació, la direcció del vent, identificant els materials regionals, i construir-hi amb els de més baixa empremta ecològica. Després cal proposar solucions eficients de climatització, juntament amb una correcta definició de l'envolupant i de la ventilació, buscant crear espais saludables. És important també gestionar i reaprofitar adequadament el recurs hídric, incorporant, per exemple, sistemes de recollida i reutilització de l'aigua pluvial, sistemes alternatius de captació d'energia i cobertes enjardinades, que ens aporten grans beneficis, no només a TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 9 nivell individual de l'edifici sinó del propi entorn. L’automatització dels mecanismes també pot ser una eina per reduir el consum energètic. (2) Quan parlem de projectes eficients, podem definir-los com aquells que tenen una sèrie d'elements que permeten aconseguir realitzar adequadament la seva funció de recer i protecció, aportant confort als usuaris. D'altra banda, podem definir els projectes sostenibles com aquells que tenen la capacitat de mantenir-se, de perpetuar-se en el temps amb el mínim impacte al seu entorn més proper, afectant en la menor mesura possible quan ampliem l'escala a la ciutat i al medi ambient en general. I també aquells que respecten el medi ambient durant tota la vida útil de l’edifici, també a la fi d’aquesta. Minimitzen l’impacten durant la seva desconstrucció, fan una bona gestió dels residus i del reciclatge dels mateixos per donar-li una segona vida a la producte. Figura 1. Edifici sostenible de fusta a Mallorca de Ohlab Arquitectes TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 16 Un cop iniciat el programa CE3X, es tria l'opció residencial. Aquesta opció és la que correspon quan fem projectes d’habitatges. 1.3.1 Dades generals Aquí es posen dades generals de l’edifici i l’habitatge: any de construcció, normativa vigent, tipus d’edifici (bloc d'habitatges, habitatge aïllat o unifamiliar). En cas que el programa no trobi la localitat, s’ha d'introduir l'opció Altre, i després introduir manualment la zona climàtica, ja que no la té configurada. Figura 4. Tipus d'habitatge Figura 5. Dades generals TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 17 Dins la definició de l'edifici, s'introdueixen paràmetres com ara la superfície útil habitable, l'alçada lliure de la planta i les plantes a certificar. Aquests paràmetres serveixen perquè el programa comenci a generar el seu edifici objecte sobre el qual farà la qualificació energètica. Figura 6. Definició edifici TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 18 1.3.2 Envolupant tèrmica Figura 7. Components de la envolupant tèrmica imatge extreta del Manual d’usuari de CE3X adjunta a la carpeta Annexes TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 19 • Coberta La coberta és el conjunt d’elements constructius que formen la part superior d’un edifici i forma part de l’envolupant de l’habitatge. Necessitem conèixer la composició de materials que formen la coberta, amb això les propietats tèrmiques seran conegudes i mitjançant la Llibreria de tancaments es genera un perfil al projecte del programa. En aquesta finestra es generen els tancaments, cal tenir en compte que s’introdueixen els materials sempre d’exterior a interior. Es selecciona primer el “Grup de material”, el “Material” i definim “l’Espessor”. Mitjançant el botó “Afegir”, es van introduint els materials al llistat superior i quan ja tinguem tot el tancament generat fem clic a “Guardar Tancament”. Figura 8. Llibreria tancaments TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 20 Un cop ja estigui guardat, tornem a la finestra on configurem la Coberta i al desplegable de Llibreria de Tancaments hem de triar “coberta plana” (el nom depèn del que cadascú li assigni a la pantalla de llibreria). En el cas que es vulgui modificar el tancament un cop ja s’ha guardat, es pot tornar a entrar a la llibreria, seleccionant al desplegable que apareix a l’esquerra, es realitzen els canvis i es fa clic a “Modificar tancament”, ja que si es guarda de nou intentarà generar-ne un de diferent. • Mur Tenim tres tipus de mur: de façana, de contacte amb terreny i mitgera. El mur de façana és una paret que separa l´ambient interior confortable de l’atmosfera exterior, el de contacte amb terreny són els murs d’una planta soterrània per exemple, i la mitgera és la paret divisòria entre dues propietats o quan és un element estructural. Figura 9. Coberta TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 21 És necessari crear cada façana per separat per indicar les diferents orientacions. • Buits i lluernes Les portes i finestres s'introduiran segons les característiques de les mateixes, tenint en compte la façana a què pertanyen. Aquest serà un dels punts de més importància, la façana on estigui el buit, ja que en depèn les hores d'exposició solar. Figura 10. Mur TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 22 El percentatge de marc s'obté de calcular la part proporcional entre la finestra i el marc. Dins la pestanya “Absortivitat del marc” podem obtenir el paràmetre simplement introduint el color del marc. • Ponts tèrmics El programa permet l'opció de carregar directament els ponts tèrmics que ell considera a partir de l'envolupant que s'ha anat configurant. No obstant això, s’ha de revisar quins escull, per si es considera que falta o en sobra algun i després d'aquesta comprovació carregar-los. Figura 11. Buits i lluernes al programa CE3X TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 23 Un cop carregats es generarà a l'esquema de l’habitatge objecte (esquerra), tots els elements per façanes que afecten els ponts tèrmics. S’han de comprovar un per un si les longituds estan ben calculades i si realment disposem d'aquests ponts tèrmics. Per exemple, la caixa de persiana que sempre la inclou però no totes les finestres en disposen. 1.3.3 Instal·lacions En aquest apartat s’han de definir les instal·lacions que te l’habitatge de calefacció, refrigeració o per escalfar aigua calenta (ACS). Per exemple una en el cas d’una caldera estàndard de escalfar aigua calenta: Figura 12. Pont tèrmic TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 24 Les característiques del rendiment estacional que ens exigeix es poden obtenir de l'etiqueta que està enganxada normalment a l'exterior de la caldera. El percentatge s’indica el 100% si no es té cap altre equip que ajudi a cobrir les necessitats d'ACS. En cas que es tingui algun tipus de contribució energètica, es repartirien els percentatges. Els generadors de tipus Efecte Joule són els també coneguts com a radiadors. El rendiment nominal s'indica a les característiques de la instal·lació. Per calcular el percentatge si es tenen més d’un sistema de calefacció es calculen segons el percentatge de superfície útil que calefacten amb cada generador. Figura 13. Equip de ACS al CE3X TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 25 I per últim els equips de Bomba de Calor que poden donar calefacció, refrigeració i ACS com l’aerotèrmia, només calefacció i refrigeració o calefacció i ACS. Figura 14. Equip de Calefacció al CE3X TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 32 2.2. Actual Certificat d’Eficiència Energètica Programa i versió fet servir per la qualificació energètica de l’habitatge: CE3X v1.1. Zona Climàtica: C2 i considera 56 m2 de superfície habitable. Normativa vigent (construcció): anterior a la NBE-CT-79. Aquesta normativa és la primera a Espanya que regulava un requeriment mínim d'aïllament als habitatges, per això l'edifici va ser construït i dissenyat sense considerar cap normativa d'eficiència energètica. A la Figura 42 a l’apartat Annexes s’adjunta un còpia escanejada del certificat Energètic que s’analitza en aquest apartat i que es va facilitar a la compra de l’habitatge. ANNEX I: TANCAMENTS OPACS Nom Tipus Superfície (m2) Transmitància (W/m2·K) Mur façana 1 Façana 17.5 3.13 Mur façana 2 Façana 10.0 3.13 Mur façana 3 Façana 5.0 3.13 Taula 2. Tancaments opacs No tenim forma de saber de l’informe que tenim a quina façana fa referència cada un dels mur que s’indica, hem fet una predicció però no corresponen amb les superfícies. A l’apartat Annexes s’adjunta l’escanejat de l’informe de certificat energètic que es va facilitar de l’habitatge a la compra. En el següent apartat es farà un estudi en profunditat de l’habitatge i la corresponent correcció del certificat Energètic. TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 33 Figura 21.Mur façana 1 Figura 22. Mur façana 2 Figura 23.Mur façana 3 TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 34 Els murs que no apareixen al Certificat Energètic, son murs que separen amb altres habitatges, i els consideren adiabàtics però no apareixen com a mitgeres. Pel que fa als buits o lluernes, fa referència a les portes o finestres que donen a l’exterior de l’habitatge. En aquest cas s’ha detectat un error al certificat ja que s’ha tingut en compte una finestra interior que dona a l’habitació anomenada safareig, i per tant no s’hauria d’haver tingut en compte en l’estudi: BUITS I LLUERNES Nom Tipus Superfície (m2) Transmitància (W/m2·K) Factor solar Buit Buit 2.0 3.30 0.75 Buit 1 Buit 4.0 3.30 0.75 Buit 2 Buit 1.0 3.30 0.75 Buit 3 Buit 1.5 3.30 0.75 Buit 4 Buit 1.5 3.30 0.75 Buit 5 Buit 1.5 3.30 0.75 Taula 3. Buits i lluernes de l'habitatge El “Buit 2” que fa 1 m2 és el que hauria de ser adiabàtic i no tenir-se en compte, ja que és un finestra interior de l’habitatge, igual que el Buit 5 que és la porta d’entrada que dona a una Mitgera. El “Buit” és la porta amb dos batents que dona a la Terrassa, el “Buit 1” és la finestra/paret exterior que dona al safareig i fa una mida de 4 m2, i el “Buit 3, 4 i 5” son dos finestres amb dos batents i la porta de l’entrada que fan la mateixa mida aproximament de 1,5 m2. En el següent mapa podem veure exactament a què fa referència cada nom: TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 35 Figura 24. Buits i lluernes sobre plànol Buit Buit 1 Buit 2 Buit 3 Buit 5 Buit 4 TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 36 ANNEX ll: QUALIFICACIÓ ENERGÈTICA DE L’HABITATGE: QUALIFICACIÓ PARCIAL DE LA DEMANDA ENERGÈTICA QUALIFICACIÓ PARCIAL DEL CONSUM D'ENERGIA PRIMARIA ANNEX lll: El Certificat Energètic indica que millorant les només les instal·lacions podríem millorar l’eficiència d’una E a una D, però no especifica quines millores i no parla res de canviar la caldera. Intuïtivament ja es pot apreciar que estàvem a prop de < 6,2 A 6,2 - 14,4 B 14,4 - 26,0 C 26,0 - 43,6 D 28,36 E 43,6 - 87,4 E 87,4 - 95,3 F >= 95,3 G DEMANDA DE CALEFACCIÓ (kWh/m2 any) < 2,3 A 2,3 - 4,4 B 4,4 - 7,4 C 7,4 - 11,9 D 11,9 - 14,7 E 14,7 - 18,0 F 17,58 F >= 18,0 G DEMANDA DE REFRIGERACIÓ (kWh/m2 any) < 23,4 A CALEFACCIÓ ACS 23,4 - 38,0 B Energia Primaria Calefacció (kWh/m2 any) Energia Primaria ACS (kWh/m2 any) 38,0 - 58,8 C 40,84 43,1 58,8 - 90,5 D REFRIGERACIÓ IL·LUMINACIÓ 90,5 - 184,5 E 110,93 E Energia Primaria Refrigeració (kWh/m2 any) Energia Primaria Il·luminació (kWh/m2 any) 184,5 - 208,5 F 26,99 - >= 208,5 G Emissions Globals Kg CO2/m2 año 110,93 QUALIFICACIÓ PARCIAL DEL CONSUM D'ENERGIA PRIMARIA INDICADOR GLOBAL INDICADOR PARCIAL < 5,4 A CALEFACCIÓ ACS 5,4 - 8,7 B Emissions Calefacció (Kg CO2/m2 año) Emissions ACS (Kg CO2/m2 año) 8,7 - 13,5 C 10,85 8,71 13,5 - 20,7 D REFRIGERACIÓ IL·LUMINACIÓ 20,7 - 40,8 E 26,27 E Emissions Refrigeració (Kg CO2/m2 año) Emissions Il·luminació (Kg CO2/m2 año) 40,8 - 47,7 F 6,71 - >= 47,7 G Emissions Globals Kg CO2/m2 año 26,27 INDICADOR GLOBAL QUALIFICACIÓ ENERGÈTICA DE L'HABITATGE INDICADOR PARCIAL Taula 4. Qualificació energètica de Petrarca Taula 6. Demanda de Calefacció de Petrarca Taula 5. Demanda de Refrigeració de Petrarca Taula 7. Qualificació parcial del consum d'energia primària de Petrarca TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 37 límit inferior 20,7 kg CO2/m2 any per tant amb petites millores podíem millorar la qualificació energètica : Taula 8. Emissions de diòxid de carboni de Petrarca amb les millores L’estudi no té en compte la il·luminació, tot ho calcula amb calefacció, refrigeració i ACS. Només tenint en compte una bàsica millora de les instal·lacions podríem reduir l’energia primària necessària per la calefacció del pis, fent una reducció de les emissions de CO2 de 24,6% i per tant passant d’una lletra E a una D. 2.3. Certificat d’Eficiència Energètica corregit Durant l’estudi d’aquest TFG s’han detectat errors en el certificat d’eficiència realitzat abans de la compra del pis. Els erros detectats són els següents: 1) Càlcul erroni de la superfície útil del pis (fa una mitja entre les escriptures i les dades reals de la taxació). 2) Càlcul erroni dels murs de façana, no corresponen ni les superfícies ni el número de murs a tenir en compte. 3) No considera la terrassa que es de grans dimensions (65 m2) i seria pel nostre pis una coberta plana de 32,5 m2. < 5,4 A 5,4 - 8,7 B 8,7 - 13,5 C 13,5 - 20,7 D 19,80 D 20,7 - 40,8 E 40,8 - 47,7 F >= 47,7 G EMISSIONS DE DIÒXIS DE CARBONI Diòxid de Carboni Kg CO2/m2 año Indicador Calefacció Refrigeració ACS Il·luminació TOTAL Demanda (kWh/m2 any) 28,36 17,58 Diferència amb inicial 0,0 (0,0%) 0,0 (0,0%) Energia Primària (kWh/m2 any) 17,62 26,99 43,1 -87,72 Diferència amb inicial 23,2 (56,8%) 0,0 (0,0%) 0,0 (0,0%) -23,3 (20,9%) Emissions de CO2 (kg CO2/m2 any) 4,38 6,71 8,71 -19,8 Diferència amb inicial 6,5 (59,6%) 0,0 (0,0%) 0,0 (0,0%) -6,5 (24,6%) Taula 9. Possibles millores a realitzar a Petrarca TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 38 4) Considerar una finestra interior (Buit ) i la porta d’entrada (Buit ) com si fossin exteriors. 5) Aproximació de les superfícies, tant dels murs com dels buits. 6) No considera els murs en contacte amb un altre edifici. 7) El càlcul d’aigua s’ha donat només per una persona que habiti l’habitatge (28 l/dia per persona). 8) Considera la caldera només de ACS, quan te ACS i calefacció amb radiadors, a més no té en compte el rendiment real de la caldera que s’ha buscat i és d’un 90,1% (Caldera Junkers). Durant l’estudi per la certificació energètica de l’habitatge s’han fet aproximacions i simplificacions que poden haver afectat a la qualificació real, per tant farem l’estudi independentment per comprovar-ho. Tindrem en compte les següents consideracions: 1) Mantenim la superfície del pis a 56 m2, agafant mides del pis hem comprovat que és una aproximació bona a la realitat. 2) Mantindrem l’aproximació de les superfícies de les finestres (és una bona aproximació sense decimals), per no canviar tant l’estudi previ, però únicament les que donen a exterior. 3) L’alçada de tot el pis és 2,7 m, excepte el bany de 4,2 m2 que té una alçada de 2,5 m. Per tant fent la l’alçada ponderada el pis té una alçada de 2,685 m. 4) Fem servir el codi CTE per establir la demanda de ACS: Figura 25. Valors mínims d'ocupació pel càlcul d'ACS d'ús residencial TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 39 Figura 26. Factor de centralització per edificis multi familiars Per tant el consum d’ACS per un habitatge de 3 dormitoris, a un edifici de 22 habitatges, tenint en compte que una persona fa un consum de 28 l/dia, seria 28 · 4 · 0,85 = 95,2 litres. 5) Renovació de l’aire, també la calcularem segons el codi CTE: Per locals secs tindríem el dormitori principal i dos més, més la sala d’estar/menjador: 8 + 2 · 4 + 10 = 26 l / s. Per locals humits tenim una cuina i un bany: 2 · 8 = 16 l / s < que el mínim de 33 l / s. Per tant ens quedem amb els 33 l / s dels locals humits, que passat a renovacions per hora: (33 l / s · 3,6 m3 / h) / 56 m2 / 2,685 m = 0,79 renovacions / hora 6) Caldera JUNKER EUROSMART ZWA 24-1 AM 23 de 24 KW y un rendiment de 90.9%, que es fa servir tant per ACS com per calefacció amb radiadors. Figura 27. Cabal mínim pel càlcul de la renovació de l'aire TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 40 Tenint en compte aquests criteris tenim la següent definició de l’habitatge al programa CE3X: Per realitzar l’envolupant tèrmica de l’edifici de forma correcta s’ha fet servir les següents nomenclatures i superfícies: Taula 10. Coberta a l'aire Taula 11. Tancaments opacs corregits Nom Tipus Superfície (m2)Transmitància (W/m2·K) Coberta a l'aire (Plana, Losa) Coberta 32.5 3.23 COBERTA Nom Tipus Superfície (m2)Transmitància (W/m2·K) Mur façana 1 Façana 13.5 3.13 Mur façana 2 Façana 6.21 3.13 Mur façana 3 Façana 6.21 3.13 Mur façana 4 Façana 16.2 3.13 TANCAMENTS OPACS Figura 28. Definició habitatge corregida al programa CE3X TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 41 Taula 12. Buits i lluernes corregides Taula 13. Mitgeres Taula 14. Instal·lació ACS Taula 15. Envolupant tèrmica al programa CE3X Nom Tipus Superfície (m2)Transmitància (W/m2·K) Factor solar Buit Buit 2.0 3.30 0.75 Buit 1 Buit 4.0 3.30 0.75 Buit 3 Buit 1.5 3.30 0.75 Buit 4 Buit 1.5 3.30 0.75 BUITS I LLUERNES Nom Tipus Superfície (m2) Mitgera 1 Mitgera 10.8 Mitgera 2 Mitgera 32.4 Mitgera 3 Mitgera 7.02 Mitgeres Nom Tipus Potència (kW) Rendiment estacional (%) Tipus d'Energia Equip ACS i calefacció Caldera Estàndard 24.0 55.8 Gas Natural Instal·lació d'Aigua Calenta Sanitaria TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 48 Figura 34. Pie Chart Consum elèctric i gas Petrarca Ens donaria un consum total anual de 5872 kWh, si dividim entre el 56m2 de superfície habitable que te en compte el Certificat Energètic, ens dona una Energia Primària de 104,86 kWh/m2 any, corresponent a un lletra E i molt a prop del que el propi certificat ens donava 110,93 kWh/m2 any amb la mateixa lletra. Taula 20. Indicador global de consum de Petrarca Quan volem passar de consum (kWh) a emissions (kg CO2), és quan veiem una diferència notable entre l’estudi de Certificat Energètic i la realitat. En el cas de l’electricitat, depèn de l’origen, energies renovables no tenen emissions per exemple, per tant la companyia et facilitat la conversió (nacional, i de la pròpia companyia). En el cas de gas farem servir dades del Ministeri per la Transformació Ecològica (9; 9). CONSUM ANUAL TOTAL PETRARCA CONSUM ANUAL ELECTRICITAT (KWh) CONSUM ANUAL GAS (KWh) < 23,4 A 23,4 - 38,0 B 38,0 - 58,8 C 58,8 - 90,5 D 90,5 - 184,5 E 110,93 E 184,5 - 208,5 F >= 208,5 G INDICADOR GLOBAL TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 49 Fent els càlculs amb dades reals obtindríem una lletra D al certificat energètic, però observem que el certificat fa unes conversions diferents i diferencia de calefacció, refrigeració o ACS. Les conversions extretes del certificat són les següents: I d’aquest manera el Certificat qualifica l’habitatge amb la lletra E: EMISSIÓ CO2 ANUAL (Kg CO2) ELECTRICITAT 0,188 kg CO2/KWh 488,03 EMISSIÓ CO2 ANUAL (Kg CO2) GAS 0,182 kg CO2/KWh 596,25 EMISIONES CO2 ANUAL TOTAL (Kg CO2) EMISIONES Kg CO2/m2 año D 1084,28 19,36 CALEFACCIÓ 0,266 REFRIGERACIÓ 0,249 ACS 0,202 CONVERSIÓ kg CO2 /kWh < 5,4 A CALEFACCIÓ ACS 5,4 - 8,7 B Emissions Calefacció (Kg CO2/m2 año) Emissions ACS (Kg CO2/m2 año) 8,7 - 13,5 C 10,85 8,71 13,5 - 20,7 D REFRIGERACIÓ IL·LUMINACIÓ 20,7 - 40,8 E 26,27 E Emissions Refrigeració (Kg CO2/m2 año) Emissions Il·luminació (Kg CO2/m2 año) 40,8 - 47,7 F 6,71 - >= 47,7 G Emissions Globals Kg CO2/m2 año 26,27 INDICADOR GLOBAL QUALIFICACIÓ ENERGÈTICA DE L'HABITATGE INDICADOR PARCIAL Taula 23. Qualificació energètica de Petrarca Taula 22. Conversió kg CO2/kWh segons CE3X Taula 21. Càlcul de les emissions segons els consums de Petrarca TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 50 3.2. Comparativa de consum amb un habitatge de nova construcció i aerotèrmia A continuació compararem els consums anuals obtinguts amb els d’un habitatge de semblants característiques i mateixa zona geogràfica però de nova construcció, ben aïllat, amb aerotèrmia, i per tant amb una lletra B en el seu Certificat Energètic. Característiques de l’habitatge: Adreça: C/ Alt de Pedrell 28 és un àtic (última planta). Barri: Horta – Guinardó. Zona climàtica: C2. Superfície habitable 85 m2. Any construcció: 2022. Qualificació Energètica: B Instal·lació d’aerotèrmia model: Bomba de calor Mitsubishi Ecodan Hydrobox Duo Gen-D ERST20D-VM2E + exterior SUZ-SWM40VA. Figura 35. Model aerotèrmia Mitsubishi Ecodan Hydrobox Duo TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 51 Tant la calefacció, com la refrigeració con l’ACS venen per la generació energètica de l’aerotèrmia. A continuació tenim una taula amb el detall de les factures de llum (l’habitatge no té gas) de l’últim any: Figura 36. Gràfic Consum elèctric anual Alt de Pedrell Tot i que a l’hivern es fa servir la calefacció i a l’estiu l’aire condicionat (refrigeració), l’aerotèrmia augmenta la seva eficiència durant els mesos d’estiu (quan la temperatura exterior és més elevada). Per tant, com era d’esperar, podem observar com el consum de la xarxa elèctrica disminueix els mesos d’estiu, ja que l’aerotèrmia genera més electricitat i necessitem fer un menor consum de la xarxa. Figura 37. Comparativa Consums entre habitatges Petrarca i Alt de Pedrell 0 50 100 150 200 250 300 350 400 FEBRE R '24 GENER '24 DESEMBRE '23 NOVEMBRE '23 OCTUBRE '23 SETEMBRE '23 AGOST '23 JULIOL '23 JUNY '23 MAIG '23 Consum ELECTRICITAT Anual Alt de Pedrell 0 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 1800 DESEMBRE '23 GENER '24 OCTRUBRE NOVEMBRE '23 AGOST SETEMBRE '23 JUNY JULIOL '23 Comparativa consum Petrarca vs Alt de Pedrell PEDRELL PETRARCA TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 52 Si comparem aquests consums amb Petrarca, l’habitatge de l’estudi, veiem que al no tenir gas i amb la producció d’energia elèctrica generada per l’aerotèrmia i un correcte aïllament, reduïm el consum elèctric de la xarxa un 42%, percentatge que incideix proporcionalment en les emissions de CO2. TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 53 4. ESTUDI DE LES MILLORES A REALITZAR A L’HABITATGE PER LA MILLORA DE L'AÏLLAMENT Pel que fa a la millora de l’aïllament de l’habitatge es proposaran dos tipus de millora: per una banda l’aïllament de la coberta/terrassa que dona al sostre del menjador i l’habitació principal, i per una altra el canvi dels buits/finestres per uns de millor qualitat i amb una transmitància tèrmica més baixa. 4.1. Aïllament interior de coberta plana Per l’aïllament de la coberta plana transitable (terrassa del Sobreàtic), s’ha decidit fer-ho per l’interior ja que per fer una actuació a la terrassa del sobreàtic ens haurien de posar d’acord amb el seu propietari. L’opció escollida és la de posar un fals sostre de pladur amb aïllament llana de roca de l’empresa ROCKWOOL. La llana de roca escollida és la ALPHAROCK PREMIUM 6mm de grossor, que és adient per la instal·lació sobre fals sostre i destaca per una conductivitat tèrmica baixa de 0,033 W/mK i una resistència tèrmica de 1,8 m2K/W. El sostre suspès estarà format per una doble estructura de perfils de xapa d'acer galvanitzat, instal·lada al mateix nivell. L'estructura primària es compon a base de perfils Pladur® NEO P-48/600, modulats cada 1000 mm, degudament suspesos del sostre cada 1650 mm, per mitjà de peça de penja Pladur® NEO Regulable + vareta roscada ø 6 mm amb rosca i contrafemella i recolzats perimetralment en perfils Pladur® NEO CP-48/600, que estan fixats mecànicament en tota la seva longitud cada 600 mm. L'estructura secundària està formada per perfils Pladur® NEO S-1000 acoblats de manera perpendicular mitjançant unió als primaris a la seva ànima encunyada i fixats perimetralment als perfils Pladur® CP-48/600 mitjançant cargols Pladur® MM. TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 54 Perpendicularment a l'estructura primària, es cargola una placa Pladur® OMNIA de 12,5 mm de gruix. A Annexes es pot veure a la Taula 43 les característiques tècniques de la llana de roca ALPHAROCK PREMIUM, a la Figura 44 un esquema de com es farà la instal·lació del fals sostre de pladur, i a la Taula 44 el pressupost de l’aïllament de la coberta plana. Tenint en compte que la base d’aquest projecte és l’eficiència i la sostenibilitat, s’han escollit el proveïdors en base a les emissions de CO2, que tinguin consciència amb el medi ambient i que tinguin la Declaració Ambiental del Producte. En el cas de l’empresa ROCKWOOL i el seu producte ALPHAROCK PREMIUM té un certificat de baixes emissions Eurofins Gold. Tots el documents tècnics es facilitarà en una memòria/carpeta externa, anomenada ANEXES, que s’adjuntarà amb la memòria del projecte. 4.2. Canvi de tancaments i vidres de les finestres exteriors Per fer els canvis de tancaments de finestres i porta de terrassa valorarem dos materials per la fusteria: l’alumini i el PVC. Ambdós materials ofereixen bona eficiència energètica, però les finestres de PVC solen tenir un rendiment millor en termes d'aïllament tèrmic. Això és perquè el PVC és un material no conductor, el que significa que ajuda a mantenir la calor a l'hivern i a mantenir-lo fora a l'estiu, cosa que pot resultar en estalvis d'energia i costos de calefacció i refrigeració. L'alumini, per altra banda, és un conductor tèrmic, cosa que pot resultar en una menor eficiència energètica en comparació del PVC. A més les finestres de PVC solen ser més econòmiques en comparació de les finestres d’alumini. El PVC és un material plàstic, cosa que el fa més assequible TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 55 en termes de cost de fabricació i materials en comparació amb l'alumini, que és un metall. Un altre factor important és el de les emissions de CO2. Les dades d'emissió de CO2 per cada tona de material fabricat donen importants diferències. Mentre que per obtenir una tona de fusta s'emeten 0,28 tones de CO2 per fabricar una tona d'acer, l'emissió és de 4 tones de CO2, de 7,5 per al PVC o fins a 15 en el cas de l'alumini. Per tant seria el doble per l’alumini que pel PVC. Pel que fa al vidre s’ha escollit l’opció de triple vidre ja que millora notablement l’aïllament tèrmic, aconseguint transmitàncies tèrmiques del conjunt de les finestres de PVC per sota de 1 W/m2K. Figura 38. Foto d'una secció d'una finestra de PVC amb triple vidre Pel que fa a l’empresa s’ha buscat una empresa a prop de Barcelona, considerant l’empremta de carboni, i s’ha escollit l’empresa K·LINE que ofereix aquest servei i les seves finestres de PVC i triple vidre tenen una transmitància tèrmica (Uw) de 0,84 W/m2K, un factor solar (Scw) de 0,45 i un factor de transmissió lumínica (TLw) de 61%. TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 56 A l’Apartat Annexes es poden observar els pressupostos tant de les finestres de PVC con dels triple vidres per cada finestra de les Taules número 45 a la número 47. Tots el documents tècnics es facilitarà en una memòria/carpeta externa, anomenada ANEXES, que s’adjuntarà amb la memòria del projecte. Tot i que no forma del projecte, cal comentar que a part de la millora d’eficiència energètica, es millorarà notablement el confort degut a la millora de la insonorització que tant el canvi de tancament i vidres, com l’aïllament del sostre amb llana de roca proporcionarà a l’habitatge. TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 57 5. ESTUDI PER CANVIAR L'ACTUAL CALDERA DE COMBUSTIÓ DE GAS PER UN SISTEMA D'AEROTÈRMIA. 5.1. Què és la aerotèrmia? L'aerotèrmia és una tecnologia de climatització (produeix calor, fred i aigua calenta sanitària) i engloba tots els sistemes que permeten extreure energia de l'aire exterior. El més utilitzat és la bomba de calor. L'únic consum elèctric requerit és per fer funcionar el motor del compressor, el qual per cada kWh que utilitza és capaç de generar entre 3 i 4 kWh d'energia calorífica en climes temperats. Una de les principals característiques de la bomba de calor és, per tant, la seva elevada eficiència energètica: entorn de 200-300% en climes freds i 300-400% en climes temperats, davant del límit del 100% propi d'una caldera de Figura 39. Funcionament sistema d'aerotèrmia TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 64 Figura 44. Plànol de situació dels components de l’aerotèrmia Unitat exterior Unitat interior Radiador 1 Radiador 2 Radiador 3 Radiador 4 Dipòsit 100 l TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 65 6. CÀLCUL DE LA NOVA CERTIFICACIÓ DE L'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA AMB LES MILLORES REALITZADES. En aquest apartat es farà un estudi amb el programa CE3X de cada una de les millores proposades individualment, per veure el seu efecte respecte a la reducció de demanda energètica i emissions de CO2, i de l’opció de les tres millores conjuntes. Aquestes dades ens permetrà després amb les declaracions ambientals dels productes (DAP) i el pressupostos, realitzar un estudi ambiental i econòmic de cada proposta i del conjunt de les 3 millores, per veure la viabilitat del projecte. Com hem hagut de realitzar una correcció sobre el Certificat energètic de l’habitatge, el mateix programa et permet incloure possibles millores i el seu efecte en la certificació en el mateix informe. Així s’ha fet, els resultats que es mostren a continuació venen adjunts al mateix informe corregit de certificat energètic de l’habitatge a la carpet Annexes. 6.1. Certificació energètica amb l’aïllament interior de coberta plana Amb la creació d’un fals sostre a la zona de l’habitatge afectada per la coberta plana (habitació principal, menjador i part del passadís), ens permet posar un aïllament com el descrit al punt 4.2 tipus ALPHAROCK PREMIUM 6mm de grossor de l’empresa ROCKWOOL. A l’introduir la nova transmitància tèrmica de la coberta de 1,8 W/m2K al programa CE3X, definim que amb la millora la coberta passarà a tenir aquesta transmitància tèrmica. A la següent foto podem veure com s’introdueix la millora al programa: TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 66 Figura 45. Introducció millora coberta programa CE3X Un cop introduït la nova transmitància tèrmica de l’aïllament escollit, el programa ja ens defineix un quadre amb percentatges de reducció tant d’emissions com de demanda energètica: Taula 26. Nova Certificació Energètica amb la millora de la coberta Fecha 05/06/2024 Ref. Catastral 0369428DF3806G0022QI Página 5 de 8 ANEXO III RECOMENDACIONES PARA LA MEJORA DE LA EFICIENCIA ENERGÉTICA Mejora Cubierta CALIFICACIÓN ENERGÉTICA GLOBAL CONSUMO DE ENERGÍA EMISIONES DE DIÓXIDO DE PRIMARIA NO RENOVABLE CARBONO [kWh/m² año] [kgCO2/ m² año] A < 26.8 B 26.8-43.4 C 43.4-67.3 D 67.3-103.5 E 103.5-212.9 F 212.9-240.5 272.4 G G ≥ 240.5 A < 6.1 B 6.1-9.9 C 9.9-15.3 D 15.3-23.5 E 23.5-49.0 57.3 F F 49.0-57.3 G ≥ 57.3 CALIFICACIONES ENERGÉTICAS PARCIALES DEMANDA DE CALEFACCIÓN [kWh/m² año] DEMANDA DE REFRIGERACIÓN [kWh/m² año] A < 7.7 B 7.7-17.9 C 17.9-32.4 D 32.4-54.2 90.0 E E 54.2-99.8 F 99.8-108.8 G ≥ 108.8 A < 2.1 B 2.1-3.9 C 3.9-6.6 10.1 D D 6.6-10.6 E 10.6-12.8 F 12.8-15.7 G ≥ 15.7 ANÁLISIS TÉCNICO Indicador Calefacción Refrigeración ACS Iluminación Total Valor ahorro respecto a la situación original Valor ahorro respecto a la situación original Valor ahorro respecto a la situación original Valor ahorro respecto a la situación original Valor ahorro respecto a la situación original Consumo Energía final [kWh/m² año] 161.28 16.9% 5.06 13.9% 59.34 0.0% --% 225.69 12.9% Consumo Energía primaria no renovable [kWh/m² año] 191.9 3F16.9% 9.88 D13.9% 70.62 G0.0% ---% 272.4 3G13.0% Emisiones de CO2 [kgCO2/m² año] 40.64 E16.9% 1.67 C13.9% 14.95 G0.0% ---% 57.27 F13.0% Demanda [kWh/m² año] 90.00 E16.9% 10.11 D13.9% Nota: Los indicadores energéticos anteriores están calculados en base a coeficientes estándar de operación y funcionamiento del edificio, por lo que solo son válidos a efectos de su calificación energética. Para el análisis económico de las medidas de ahorro y eficiencia energética, el técnico certificador deberá utilizar las condiciones reales y datos históricos de consumo del edificio. DESCRIPCIÓN DE LA MEDIDA DE MEJORA Características de la medida (modelo de equipos, materiales, parámetros característicos ) Coste estimado de la medida 1300.0 € Otros datos de interés TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 67 Taula 27. Quadre comparatiu en percentatges de la millora de la coberta respecte el valor inicial Apreciem una millora d’una lletra d’una G a una F en la qualificació global de l’habitatge gràcies a aquesta millora i una reducció d’un 13% tant en consum d’energia com d’emissions de CO2. 6.2. Certificació energètica amb el de canvi de tancaments i vidres de les finestres exteriors La següent mesura que tenim en compte és el canvi dels tancaments i vidres de totes les finestres de l’habitatge. Amb una transmitància baixa de 0.84 W/m2K i un factor solar de 0.45, introduint aquestes dades al programa CE3X: Fecha 05/06/2024 Ref. Catastral 0369428DF3806G0022QI Página 5 de 8 ANEXO III RECOMENDACIONES PARA LA MEJORA DE LA EFICIENCIA ENERGÉTICA Mejora Cubierta CALIFICACIÓN ENERGÉTICA GLOBAL CONSUMO DE ENERGÍA EMISIONES DE DIÓXIDO DE PRIMARIA NO RENOVABLE CARBONO [kWh/m² año] [kgCO2/ m² año] A < 26.8 B 26.8-43.4 C 43.4-67.3 D 67.3-103.5 E 103.5-212.9 F 212.9-240.5 272.4 G G ≥ 240.5 A < 6.1 B 6.1-9.9 C 9.9-15.3 D 15.3-23.5 E 23.5-49.0 57.3 F F 49.0-57.3 G ≥ 57.3 CALIFICACIONES ENERGÉTICAS PARCIALES DEMANDA DE CALEFACCIÓN [kWh/m² año] DEMANDA DE REFRIGERACIÓN [kWh/m² año] A < 7.7 B 7.7-17.9 C 17.9-32.4 D 32.4-54.2 90.0 E E 54.2-99.8 F 99.8-108.8 G ≥ 108.8 A < 2.1 B 2.1-3.9 C 3.9-6.6 10.1 D D 6.6-10.6 E 10.6-12.8 F 12.8-15.7 G ≥ 15.7 ANÁLISIS TÉCNICO Indicador Calefacción Refrigeración ACS Iluminación Total Valor ahorro respecto a la situación original Valor ahorro respecto a la situación original Valor ahorro respecto a la situación original Valor ahorro respecto a la situación original Valor ahorro respecto a la situación original Consumo Energía final [kWh/m² año] 161.28 16.9% 5.06 13.9% 59.34 0.0% --% 225.69 12.9% Consumo Energía primaria no renovable [kWh/m² año] 191.9 3F16.9% 9.88 D13.9% 70.62 G0.0% ---% 272.4 3G13.0% Emisiones de CO2 [kgCO2/m² año] 40.64 E16.9% 1.67 C13.9% 14.95 G0.0% ---% 57.27 F13.0% Demanda [kWh/m² año] 90.00 E16.9% 10.11 D13.9% Nota: Los indicadores energéticos anteriores están calculados en base a coeficientes estándar de operación y funcionamiento del edificio, por lo que solo son válidos a efectos de su calificación energética. Para el análisis económico de las medidas de ahorro y eficiencia energética, el técnico certificador deberá utilizar las condiciones reales y datos históricos de consumo del edificio. DESCRIPCIÓN DE LA MEDIDA DE MEJORA Características de la medida (modelo de equipos, materiales, parámetros característicos ) Coste estimado de la medida 1300.0 € Otros datos de interés TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 68 Figura 46. Introducció millora tancaments i vidres al programa CE3X Un cop introduïda la millora, ja podem observar el quadre amb percentatges de reducció tant d’emissions com de demanda energètica: Taula 28. Nova Certificació Energètica amb la millora dels tancaments i vidres Veiem que no s’aprecia una millora de la qualificació energètica, no hi ha un canvi en la lletra i tan sols un 2.3% de millora en les emissions globals de CO2. TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 69 Per tant no es tindrà en compte aquest mesura per l’estudi econòmic i ambiental ja que es pot deduir que no serà viable. 6.3. Certificació energètica amb la instal·lació d’un sistema d’aerotèrmia a l’habitatge Introduïm al programa CE3X la nova instal·lació que substituirà la caldera de gas natural, una Bomba de Calor amb un COP (rendiment) de 4 (400%) i unes temperatures de treball entre 40ºC i 60ºC. Figura 47. Introducció millora aerotèrmia al programa CE3X Amb aquesta millora obtenim una nova certificació energètica i un quadre comparatiu amb percentatges respecte l’estat inicial per veure els estalvis energètics i la reducció d’emissions: TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 70 Taula 29. Nova Certificació Energètica amb la millora de la aerotèrmia Taula 30. Quadre comparatiu en percentatges de la millora de la aerotèrmia respecte el valor inicial Apreciem una considerable millora d’una lletra d’una G a una D en la qualificació global de l’habitatge gràcies a aquesta millora i una reducció d’un 76.8% en el consum d’energia i d’un 69.7% a les emissions de CO2. Fecha 06/06/2024 Ref. Catastral 0369428DF3806G0022QI Página 6 de 8 Mejoras aerotermia CALIFICACIÓN ENERGÉTICA GLOBAL CONSUMO DE ENERGÍA EMISIONES DE DIÓXIDO DE PRIMARIA NO RENOVABLE CARBONO [kWh/m² año] [kgCO2/ m² año] A < 26.8 B 26.8-43.4 C 43.4-67.3 D 67.3-103.5 117.5 E E 103.5-212.9 F 212.9-240.5 G ≥ 240.5 A < 6.1 B 6.1-9.9 C 9.9-15.3 19.9 D D 15.3-23.5 E 23.5-49.0 F 49.0-57.3 G ≥ 57.3 CALIFICACIONES ENERGÉTICAS PARCIALES DEMANDA DE CALEFACCIÓN [kWh/m² año] DEMANDA DE REFRIGERACIÓN [kWh/m² año] A < 7.7 B 7.7-17.9 C 17.9-32.4 D 32.4-54.2 E 54.2-99.8 108.3 F F 99.8-108.8 G ≥ 108.8 A < 2.1 B 2.1-3.9 C 3.9-6.6 D 6.6-10.6 11.7 E E 10.6-12.8 F 12.8-15.7 G ≥ 15.7 ANÁLISIS TÉCNICO Indicador Calefacción Refrigeración ACS Iluminación Total Valor ahorro respecto a la situación original Valor ahorro respecto a la situación original Valor ahorro respecto a la situación original Valor ahorro respecto a la situación original Valor ahorro respecto a la situación original Consumo Energía final [kWh/m² año] 41.45 78.6% 5.87 0.0% 12.81 78.4% --% 60.13 76.8% Consumo Energía primaria no renovable [kWh/m² año] 81.00 E64.9% 11.47 E0.0% 25.03 G64.6% ---% 117.4 9E62.5% Emisiones de CO2 [kgCO2/m² año] 13.72 D71.9% 1.94 D0.0% 4.24 E71.7% ---% 19.90 D69.7% Demanda [kWh/m² año] 108.2 7F0.0% 11.74 E0.0% Nota: Los indicadores energéticos anteriores están calculados en base a coeficientes estándar de operación y funcionamiento del edificio, por lo que solo son válidos a efectos de su calificación energética. Para el análisis económico de las medidas de ahorro y eficiencia energética, el técnico certificador deberá utilizar las condiciones reales y datos históricos de consumo del edificio. DESCRIPCIÓN DE LA MEDIDA DE MEJORA Características de la medida (modelo de equipos, materiales, parámetros característicos ) Coste estimado de la medida 10000.0 € Otros datos de interés Fecha 06/06/2024 Ref. Catastral 0369428DF3806G0022QI Página 6 de 8 Mejoras aerotermia CALIFICACIÓN ENERGÉTICA GLOBAL CONSUMO DE ENERGÍA EMISIONES DE DIÓXIDO DE PRIMARIA NO RENOVABLE CARBONO [kWh/m² año] [kgCO2/ m² año] A < 26.8 B 26.8-43.4 C 43.4-67.3 D 67.3-103.5 117.5 E E 103.5-212.9 F 212.9-240.5 G ≥ 240.5 A < 6.1 B 6.1-9.9 C 9.9-15.3 19.9 D D 15.3-23.5 E 23.5-49.0 F 49.0-57.3 G ≥ 57.3 CALIFICACIONES ENERGÉTICAS PARCIALES DEMANDA DE CALEFACCIÓN [kWh/m² año] DEMANDA DE REFRIGERACIÓN [kWh/m² año] A < 7.7 B 7.7-17.9 C 17.9-32.4 D 32.4-54.2 E 54.2-99.8 108.3 F F 99.8-108.8 G ≥ 108.8 A < 2.1 B 2.1-3.9 C 3.9-6.6 D 6.6-10.6 11.7 E E 10.6-12.8 F 12.8-15.7 G ≥ 15.7 ANÁLISIS TÉCNICO Indicador Calefacción Refrigeración ACS Iluminación Total Valor ahorro respecto a la situación original Valor ahorro respecto a la situación original Valor ahorro respecto a la situación original Valor ahorro respecto a la situación original Valor ahorro respecto a la situación original Consumo Energía final [kWh/m² año] 41.45 78.6% 5.87 0.0% 12.81 78.4% --% 60.13 76.8% Consumo Energía primaria no renovable [kWh/m² año] 81.00 E64.9% 11.47 E0.0% 25.03 G64.6% ---% 117.4 9E62.5% Emisiones de CO2 [kgCO2/m² año] 13.72 D71.9% 1.94 D0.0% 4.24 E71.7% ---% 19.90 D69.7% Demanda [kWh/m² año] 108.2 7F0.0% 11.74 E0.0% Nota: Los indicadores energéticos anteriores están calculados en base a coeficientes estándar de operación y funcionamiento del edificio, por lo que solo son válidos a efectos de su calificación energética. Para el análisis económico de las medidas de ahorro y eficiencia energética, el técnico certificador deberá utilizar las condiciones reales y datos históricos de consumo del edificio. DESCRIPCIÓN DE LA MEDIDA DE MEJORA Características de la medida (modelo de equipos, materiales, parámetros característicos ) Coste estimado de la medida 10000.0 € Otros datos de interés TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 71 6.4. Certificació energètica amb l’aïllament de la coberta i la instal·lació d’un sistema d’aerotèrmia a l’habitatge Tenint en compte els resultats obtinguts pel programa amb les tres millores de manera individual, s’ha decidit deixar de banda la millora dels tancaments i vidres de les finestres, perquè des del punt de vist d’eficiència energètica no es veu una millora substancial. Una altra millora que no s’ha tingut en compte en aquest projecte seria l’aïllament de les façanes, per exemple el Mur façana 4, es considera que per fer-ho s’hauria de realitzar per l’exterior (si es fes per l’interior es reduiria la mida de l’habitatge, que ja te unes habitacions de mides reduïdes, per exemple l’habitació principal que dona al Mur de façana 4) i per tant dependria de la comunitat de veïns realitzar aquesta millora. Per tant hem realitzat un estudi amb les millores conjuntes d’aïllament de la coberta per l’interior de l’habitatge i la instal·lació d’un sistema d’aerotèrmia que subministri d’ACS i calefacció l’habitatge. Tenint en compte aquestes dos millores conjuntes, el nou certificat energètic de l’habitatge seria: Taula 31. Nova Certificació Energètica amb la millora de l'aïllament de la coberta i la instal·lació d'aerotèrmia Fecha 06/06/2024 Ref. Catastral 0369428DF3806G0022QI Página 7 de 8 Mejoras cubierta y aerotermia CALIFICACIÓN ENERGÉTICA GLOBAL CONSUMO DE ENERGÍA EMISIONES DE DIÓXIDO DE PRIMARIA NO RENOVABLE CARBONO [kWh/m² año] [kgCO2/ m² año] A < 26.8 B 26.8-43.4 C 43.4-67.3 102.2 D D 67.3-103.5 E 103.5-212.9 F 212.9-240.5 G ≥ 240.5 A < 6.1 B 6.1-9.9 C 9.9-15.3 17.3 D D 15.3-23.5 E 23.5-49.0 F 49.0-57.3 G ≥ 57.3 CALIFICACIONES ENERGÉTICAS PARCIALES DEMANDA DE CALEFACCIÓN [kWh/m² año] DEMANDA DE REFRIGERACIÓN [kWh/m² año] A < 7.7 B 7.7-17.9 C 17.9-32.4 D 32.4-54.2 90.0 E E 54.2-99.8 F 99.8-108.8 G ≥ 108.8 A < 2.1 B 2.1-3.9 C 3.9-6.6 10.1 D D 6.6-10.6 E 10.6-12.8 F 12.8-15.7 G ≥ 15.7 ANÁLISIS TÉCNICO Indicador Calefacción Refrigeración ACS Iluminación Total Valor ahorro respecto a la situación original Valor ahorro respecto a la situación original Valor ahorro respecto a la situación original Valor ahorro respecto a la situación original Valor ahorro respecto a la situación original Consumo Energía final [kWh/m² año] 34.46 82.2% 5.06 13.9% 12.81 78.4% --% 52.32 79.8% Consumo Energía primaria no renovable [kWh/m² año] 67.33 D70.8% 9.88 D13.9% 25.03 G64.6% ---% 102.2 3D67.3% Emisiones de CO2 [kgCO2/m² año] 11.40 D76.7% 1.67 C13.9% 4.24 E71.7% ---% 17.32 D73.7% Demanda [kWh/m² año] 90.00 E16.9% 10.11 D13.9% Nota: Los indicadores energéticos anteriores están calculados en base a coeficientes estándar de operación y funcionamiento del edificio, por lo que solo son válidos a efectos de su calificación energética. Para el análisis económico de las medidas de ahorro y eficiencia energética, el técnico certificador deberá utilizar las condiciones reales y datos históricos de consumo del edificio. DESCRIPCIÓN DE LA MEDIDA DE MEJORA Características de la medida (modelo de equipos, materiales, parámetros característicos ) Coste estimado de la medida - Otros datos de interés TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 72 Taula 32. Quadre comparatiu en percentatges de la millora de l'aïllament de la coberta i la instal·lació d'aerotèrmia respecte el valor inicial Apreciem una considerable millora d’una lletra d’una G a una D en la qualificació global de l’habitatge gràcies a aquesta millora i una reducció d’un 79.8% en el consum d’energia i d’un 73.7% a les emissions de CO2. Fecha 06/06/2024 Ref. Catastral 0369428DF3806G0022QI Página 7 de 8 Mejoras cubierta y aerotermia CALIFICACIÓN ENERGÉTICA GLOBAL CONSUMO DE ENERGÍA EMISIONES DE DIÓXIDO DE PRIMARIA NO RENOVABLE CARBONO [kWh/m² año] [kgCO2/ m² año] A < 26.8 B 26.8-43.4 C 43.4-67.3 102.2 D D 67.3-103.5 E 103.5-212.9 F 212.9-240.5 G ≥ 240.5 A < 6.1 B 6.1-9.9 C 9.9-15.3 17.3 D D 15.3-23.5 E 23.5-49.0 F 49.0-57.3 G ≥ 57.3 CALIFICACIONES ENERGÉTICAS PARCIALES DEMANDA DE CALEFACCIÓN [kWh/m² año] DEMANDA DE REFRIGERACIÓN [kWh/m² año] A < 7.7 B 7.7-17.9 C 17.9-32.4 D 32.4-54.2 90.0 E E 54.2-99.8 F 99.8-108.8 G ≥ 108.8 A < 2.1 B 2.1-3.9 C 3.9-6.6 10.1 D D 6.6-10.6 E 10.6-12.8 F 12.8-15.7 G ≥ 15.7 ANÁLISIS TÉCNICO Indicador Calefacción Refrigeración ACS Iluminación Total Valor ahorro respecto a la situación original Valor ahorro respecto a la situación original Valor ahorro respecto a la situación original Valor ahorro respecto a la situación original Valor ahorro respecto a la situación original Consumo Energía final [kWh/m² año] 34.46 82.2% 5.06 13.9% 12.81 78.4% --% 52.32 79.8% Consumo Energía primaria no renovable [kWh/m² año] 67.33 D70.8% 9.88 D13.9% 25.03 G64.6% ---% 102.2 3D67.3% Emisiones de CO2 [kgCO2/m² año] 11.40 D76.7% 1.67 C13.9% 4.24 E71.7% ---% 17.32 D73.7% Demanda [kWh/m² año] 90.00 E16.9% 10.11 D13.9% Nota: Los indicadores energéticos anteriores están calculados en base a coeficientes estándar de operación y funcionamiento del edificio, por lo que solo son válidos a efectos de su calificación energética. Para el análisis económico de las medidas de ahorro y eficiencia energética, el técnico certificador deberá utilizar las condiciones reales y datos históricos de consumo del edificio. DESCRIPCIÓN DE LA MEDIDA DE MEJORA Características de la medida (modelo de equipos, materiales, parámetros característicos ) Coste estimado de la medida - Otros datos de interés TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 73 7. ESTUDI ECONÒMIC I AMBIENTAL 7.1. Ajudes fiscals per la millora de l’eficiència d’habitatges El 6 d'octubre del 2021 va entrar en vigor el Reial decret llei 19/2021 (13), de mesures urgents per impulsar l'activitat de rehabilitació d’habitatges dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Posteriorment, el Reial decret llei 18/2022 de mesures de reforç de la protecció dels consumidors d'energia i de contribució a la reducció del consum de gas natural les ha prorrogat fins el 31 de Desembre de 2024. Amb aquesta norma es poden aplicar deduccions sobre les quantitats que es paguen per a obres de millora energètica a habitatges, a l'Impost sobre la Renda de Persones Físiques, IRPF, es pot deduir entre el 20% i el 60% del cost. Un dels requisits per poder-les aplicar és que es millorin les dades del certificat d'eficiència energètica respecte a l'obtingut abans de la reforma. A més, les obres no es poden pagar en efectiu (14). Aquestes són les actuacions que donen dret a una deducció: - Reduir un 7% el consum de climatització: 20% de deducció Es poden deduir el 20% de les quantitats pagades per obres per reduir la demanda de calefacció i refrigeració fetes entre el 6 d'octubre del 2021 i el 31 de desembre del 2024. Per comprovar la reducció de la demanda de calefacció i refrigeració de l'habitatge es compara el certificat d'eficiència energètica de l'habitatge anterior a les obres amb què emeti el tècnic competent després de fer-les: per tenir dret a la deducció la suma dels indicadors de demanda de calefacció i refrigeració s'ha d'haver reduït almenys un 7% entre l'un i l'altre. TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 80 7.2.3 Estudi econòmic de la millora de l’aïllament de la coberta i de la instal·lació d’un sistema d’aerotèrmia En aquest últim cas, es pot apreciar a l’estudi que l’impacte de la millora afecta tant al consum d’ACS i calefacció com a la refrigeració, per tant en el consum anual d’energia es te en compte majoritàriament el consum anual de gas (3276,10 kWh), però també tindrem en compte un percentatge d’electricitat. Agafant un estalvi d’un 81,17% (mitjana ponderada entre ACS i calefacció, sense tenir en compte refrigeració) obtenim un estalvi anual de 2.659,22 kWh. Per calcular l’estalvi anual en € farem igual que l’apartat anterior, multipliquem els 2.659,22 kWh pel preu del gas 0,1454099 €/kWh, li sumem el cost fixe anual del gas 127,44 € perquè deixarem de tenir instal·lació de gas, i li restem el 18,83% de consum que encara tenim (616,88 kWh) pel preu de l’electricitat 0,1611078 €/kWh, i a més a més li sumarem l’estalvi en refrigeració que en aquest cas és un 13,9% del consum d’electricitat (2595,90 kWh) pel preu de l’electricitat, i així obtenim l’estalvi real de 472,86€. Taula 38. Estudi econòmic de l’aïllament de la coberta per l’interior i de la instal·lació d'un sistema d'aerotèrmia Calculant el VAN i el TIR a 30 anys amb un 3% d’interès, obtenim uns valors de 293,02€ i 3,3% respectivament. A nivell econòmic es pot dir que el negoci és viable. Inversió 8.975,23 € Estalvi anual consum Energía (%) 81,17% Cosum anual (kWh) 3276,10 Estalvi anual consum Energía (kWh) 2.659,22 Cost variable energia (€/kWh) 0,152349643 Estalvi anual Energía (€) 472,86 € VAN (a 30 anys amb 3% interés) 293,02 € VAN a 30 anys compensat interés amb IPC 5.210,55 € TIR 3,3% Recuperació en anys 18,98 Estudi Econòmic d'Aïllament coberta i Instal·lació sistema aerotèrmia TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 81 Tot i així, tal i com hem vist als apartats anteriors, calculem la realitat com si el flux de caixa no es mantingués constant, i que l’estalvi depèn del preu de l’energia que està molt relacionat amb l’IPC. Llavors suposant un IPC que compensi els tipus d’interès mantindríem el mateix flux d’estalvi anual de 472,86€ i un estalvi net durant els 30 anys de 5.210,55€, amb una recuperació de la inversió en 19 anys. Si com hem fet a l’apartat anterior considerem com a despesa l’import de canviar l’actual caldera de gas per una similar Junker (1400€) i la inversió la diferència entre la suma de les dos millores i el cost d’una caldera nova, el resultat de l’estudi financer seria el següent: Taula 39. Estudi econòmic de l’aïllament de la coberta per l’interior i de la instal·lació d'un sistema d'aerotèrmia restant el cost d'una caldera de gas nova Veiem com tot i realitzar l’estudi a 25 anys, que és un marge de temps més raonable per la vida útil d’un sistema d’aerotèrmia tant la VAN com el TIR milloren i la inversió també surt viable. Tot i que no es té en compte, és probable que en 25 anys fos necessari canviar un segon cop la caldera de gas, ja que les calderes de gas tenen una vida útil inferior als sistemes d’aerotèrmia, que ronda els 15 anys. Tots els càlculs tant de l’estudi econòmic com de l’estudi Ambiental s’adjunten a la carpeta Annexes a l’arxiu “TFG Càlculs amb Excel i Taules”. Inversió 7.475,23 € Estalvi anual consum Energía (%) 81,17% Cosum anual (kWh) 3276,10 Estalvi anual consum Energía (kWh) 2.659,22 Cost variable energia (€/kWh) 0,152349643 Estalvi anual Energía (€) 472,86 € VAN (a 25 anys amb 3% interés) 758,74 € VAN a 25 anys compensat interés amb IPC 4.346,25 € TIR 3,89% Recuperació en anys 15,81 TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 7.3. Estudi ambiental Des del punt de vista ambiental s’ha fet un estudi per cadascun dels projectes per veure la seva viabilitat, és a dir s’ha intentat trobar les Declaracions Ambiental de Producte (DAP) dels diferents projectes, per veure el seu impacte en emissions de CO2 i comparar-lo amb l’estalvi d’emissions que s’ha extret del programa de certificació energètica CE3X. Per la part de consums tal i com es va analitzar al punt 3.1 amb les dades extretes de les factures d’Endesa i del Ministeri de Transformació Energètica, per la conversió de consum (kWh) a emissions (kg de CO2), tenim els següents valors: Taula 40. Emissions reals de CO2 de l'habitatge segons consum elèctric o gas 7.3.1. Estudi ambiental de la millora de l’aïllament de la coberta Al programa CE3X es pot veure una reducció global de les emissions d’un 13% tant a la refrigeració, com a la calefacció, per tant apliquem aquest estalvi a la suma del total d’emissions i obtenim un estalvi anual de 140,96 Kg de CO2. Pel càlcul de la producció de CO2 del projecte s’han estret les dades dels DAP, en el cas de la llana Rockwool s’obté una dada de kg de CO2 per unitat m2 i per unitat de resistència tèrmica, aplicant el nostre cas obtenim un producció de CO2 de 136,27 Kg. En el cas del pladur i de l’estructura que aguanta el fals sostre, tenim un total de 5,3 kg de CO2 per m2, per tant obtenim un total de 159 kg de CO2, amb una suma total de 295,27 kg de CO2. CONSUM ANUAL ELECTRICITAT (KWh) CONSUM ANUAL GAS (KWh) EMISSIÓ CO2 ANUAL (Kg CO2) ELECTRICITAT 0,188 kg CO2/KWh 488,03 EMISSIÓ CO2 ANUAL (Kg CO2) GAS 0,182 kg CO2/KWh 596,25 EMISIONES CO2 ANUAL TOTAL (Kg CO2) EMISIONES Kg CO2/m2 año D 1084,28 19,36 2595,90 3276,10 TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 83 Taula 41. Estudi ambiental Aïllament interior coberta Es pot apreciar que en poc més de dos anys tindríem amortitzat la producció de CO2 emès durant el projecte. Tot i que a l’estudi el transport dels materials, i l’eliminació final dels residus es té en compte (tot el cicle de vida del producte) és possible que algun concepte s’hagi negligit o no s’ha tingut el compte la producció (en menor mesura) d’altres gasos o residus, tot i així podem dir que el projecte és viable ambientalment ja que a partir del segon any tindríem un estalvi de CO2 considerable i tenint en compte una vida útil de 30 anys voldria dir un estalvi total de 3.933,42 kg de CO2. 7.3.2. Estudi ambiental de la instal·lació d’un sistema d’aerotèrmia En el cas de l’aerotèrmia no ha sigut possible trobar una DAP de cap producte de THERMOR ni de cap altra marca, el que s’ha trobat i s’ha tingut com a referència en aquest apartat és una Tesis Doctoral que s’adjunta en la Carpeta Annexes, subcarpeta Aerotèrmia arxiu anomenat “Dialnet - Analisis Economico Energetico Y Ambiental Del Uso De La Aer - 122703” (16). En aquest estudi s’ha tingut en compte un habitatge de 150 m2 (més del doble que el nostre habitatge), la marca d’aerotèrmia Saunier Duval (tot i que a l’estudi també s’analitzen i es comenten altres marques, entre elles Thermor que es la Estudi Ambiental Aïllament interior coberta EMISSIÓ CO2 ANUAL (Kg CO2) ELECTRICITAT 488,03 EMISSIÓ CO2 ANUAL (Kg CO2) GAS 596,25 Estalvi total d'emissions (%) 13,00% Estalvi TOTAL ANUAL d'emissions (Kg CO2)140,96 DAP Llana Rockwool (GWP) Kg CO2 per 1 m2 i 1 m2 K/W 2,52 m2 de llana 30,00 Resistència tèrmica per 6 cm de gruix 1,80 DAP Llana Rockwool TOTAL Kg CO2136,27 DAP PLADUR Sistema (Kg CO2 / m2)5,30 DAP PLADUR TOTAL (Kg CO2)159,00 TOTAL PRODUCCIÓ CO2 Aïllament coberta 295,27 TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 84 feta servir en aquest projecte). Durant l’estudi es mira la viabilitat econòmica i energètica d’un mateix habitatge a diferents zones climatològiques. Des del punt de vista ambiental només obté un DAP segons kg de producte (aerotèrmia amb radiadors de baixa temperatura, que suposa 165 kg) i kg d’oli necessari pel compressor (que en aquest cas indica 4,4 kg). De les dades extretes d’aquest estudi (de la pàgina 97 a la 100), podem realitzar el següent estudi ambiental aplicat al nostre cas: Taula 42. Estudi ambiental de la instal·lació d'un sistema d'aerotèrmia Com es pot apreciar a la taula tenim una reducció de les emissions segons el programa CE3X d’un 71,80% però en aquest cas només aplicat a la calefacció i producció d’ACS, per tant s’aplica aquesta reducció a les emissions només de GAS obtenint un estalvi anual de 428,11 Kg de CO2. I de les dades extretes de la tesis doctoral tindríem pel seu sistema d’aerotèrmia amb radiadors de baixa temperatura dissenyat per un pis de 150 m2 una producció de 143,95 kg de CO2. Es pot veure doncs que en 4 mesos hauríem estalviat més d’emissions de CO2 que el total produït per tant si tenim en compte una vida útil de 25 anys estaríem parlant d’un estalvi total de 10.558,74 kg de CO2, per tant podem considerar viable el projecte des del punt de vista ambiental. Estudi Ambiental Instal·lació sistema aerotèrmia EMISSIÓ CO2 ANUAL (Kg CO2) ELECTRICITAT 488,03 EMISSIÓ CO2 ANUAL (Kg CO2) GAS 596,25 Estalvi d'emissions d'electricitat (%) - Estalvi d'emissions de gas (%) 71,80% Estalvi TOTAL ANUAL d'emissions (Kg CO2)428,11 Peso equipo aerotermia (kg) 165 Kg de CO2 por kg de equipo de aerotermia 0,811242 Peso aceite (kg) 4,4 Kg de CO2 por kg de aceite 2,293358 IMPACTO AMBIENTAL aerotermia según TESIS DOCTORAL (Kg CO2)143,95 TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 85 7.3.3. Estudi ambiental de la millora de l’aïllament de la coberta i de la instal·lació d’un sistema d’aerotèrmia Si sumem els dos casos anteriors obtenim el resultat de l’estudi si es fessin les dos millores conjuntes: Taula 43. Estudi ambiental de la millora de l’aïllament de la coberta i de la instal·lació d’un sistema d’aerotèrmia En aquest cas tenim una reducció de refrigeració del 13,90% que s’associa amb les emissions d’electricitat, i una reducció del 75,34% de la calefacció i la producció d’ACS que es vincula directament amb el GAS, per tant s’obté un estalvi anual de 517, 08 kg de CO2. Per la part de producció es sumaria l’obtingut en el dos anteriors apartats, i per tant dona una producció de CO2 de 439,21 kg. Per tant també en aquest cas seria viable el projecte, en menys d’un any es compensaria la producció de CO2 del projecte i s’obtindria un estalvi d’emissions de CO2 per una vida útil de 25 anys del projecte de 12.487,72 Kg. En els tres casos, acceptant que les dades poden ser aproximacions i que puguin haver emissions que s’hagin considerat negligibles o residus, és pot arribar a la conclusió que els projectes són tots viables des del punt de vista ambiental, les vides llargues útils d’aquests juntament amb les reduccions considerables d’emissions que suposen, fan que siguin millores que ajuden en el canvi climàtic. EMISSIÓ CO2 ANUAL (Kg CO2) ELECTRICITAT 488,03 EMISSIÓ CO2 ANUAL (Kg CO2) GAS 596,25 Estalvi d'emissions d'electricitat (%) 13,90% Estalvi d'emissions de gas (%) 75,34% Estalvi TOTAL ANUAL d'emissions (Kg CO2)517,08 IMPACTO AMBIENTAL aerotermia según TESIS DOCTORAL (Kg CO2)143,95 TOTAL PRODUCCIÓ CO2 Aïllament coberta 295,27 TOTAL PRODUCCIÓ CO2 PROJECTE 439,21 Estudi Ambiental d'Aïllament coberta i Instal·lació sistema aerotèrmia TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 86 8. NORMATIVA I LEGISLACIÓ En l'elaboració d'aquest TFG s'han tingut en compte totes i cadascuna de les especificacions següents contingudes a les següents normatives de compliment obligat: 8.1. Reial Decret 235/2013 El Reial decret 235/2013 deroga l'anterior Reial decret estatal 47/2007, de 31 de gener de 2007, pel qual s'aprovava el Procediment bàsic per a la certificació energètica d'edificis de nova construcció, on es fixa que des del dia 1 de juny del 2013, per a edificis abans de la seva construcció, venda o lloguer d´un immoble, és obligatori disposar d´aquest certificat. Com a resultat, és el propietari de l'edifici (o part d'aquest, local, habitatge o oficina) qui té la responsabilitat de posseir el certificat energètic i presentar-lo al comprador davant de notari per procedir amb les escriptures. En negocis de compravenda d'habitatges, el venedor haurà de donar al comprador el certificat d'eficiència energètica, en cas d'arrendar immobles cal acompanyar una còpia del certificat amb el contracte de lloguer. Aquest certificat ha d'estar en vigor i registrat a l'òrgan competent de la comunitat autònoma. A part d'això, per a qualsevol tasca comercial que es faci relacionada amb la venda o l'arrendament d'un habitatge, cal adjuntar l'etiqueta energètica. El procediment per a la certificació energètica s'ha d'aplicar en els casos següents: • En noves edificacions. • En edificacions completes (o parts d'aquestes) i que siguin venudes o llogades (a un nou arrendatari) i el certificat d'eficiència energètica del qual no estigui en vigor. • En edificacions on hi hagi una superfície superior i útil a 250 metres, que estiguin ocupades per una autoritat pública i que amb assiduïtat siguin freqüentats pel públic. TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 87 • La vigència i la validesa del certificat d'eficiència energètica serà de deu anys. A més, val la pena destacar que el certificat d'eficiència energètica ha d'incloure: • Identificació de l’habitatge i del professional tècnic certificador. • Regulació normativa que avala la pràctica. • Característiques de tipus energètic de l’habitatge, així com la descripció. • Etiqueta energètica on s'especifica la qualificació d'eficiència energètica que ha obtingut l’habitatge. • Document en què es detallen les propostes per a la millora de la eficiència energètica. • Descripció de les proves que es duen a terme, així com la comprovació de la idoneïtat de les mateixes. • Grau en què es compleix o no els requisits de caràcter mediambiental que s'exigeixen a les instal·lacions tèrmiques. Els tècnics competents per certificar, segons estableix el RD 235/2013, són tots aquells en possessió de qualsevol de les titulacions acadèmiques i professionals habilitats per a redacció de projectes d'obres i direcció a l'execució d'obres de construcció o la realització dels seus projectes de instal·lació tèrmica, segons allò decretat a la Llei 38/1999, d'ordenació de l'edificació o per al registre de certificats d'eficiència energètica. Per això i en correspondència amb la Llei 38/1999 són personal tècnic qualificat per registrar certificats d'eficiència energètica, a part dels arquitectes, arquitectes tècnics o aparelladors, segons la resolució del 15 de gener de 2009, les persones que disposin de les titulacions a les següents enginyeries: industrial, mines, muntanyes aeronàutica, agrònoma, camins, canals i ports, naval i oceànic, telecomunicacions, tècnics: agrícola, aeronàutic, forestal, industrial, mines, naval, obres públiques, topògraf i telecomunicacions. (17) TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 88 8.2. Reial Decret 314/2006: Codi tècnic de l'edificació (CTE) “El CTE és el marc normatiu que estableix les exigències que han de complir els habitatges en relació amb els requisits bàsics de seguretat i habitabilitat, establerts alhora a la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'Ordenació de l'Edificació (LOE ). La LOE és el pilar principal per al procés d’edificació. Aquesta llei estableix els requisits bàsics dels edificis, actualitza i completa la configuració legal dels agents que intervenen en el procés d’edificació, fixa les obligacions i estableix les responsabilitats i garanties de protecció als usuaris. El CTE conté un document bàsic d'estalvi d'energia on s'estableixen les exigències bàsiques en eficiència energètica i energies renovables que s'han de complir als edificis de nova construcció i a les intervencions en edificis existents. En la redacció i la coordinació ha col·laborat l'IDAE assessorant el Ministeri de Foment. L'objectiu del requisit bàsic "Estalvi d'energia" consisteix en aconseguir un ús racional de l'energia necessària per a la utilització dels edificis, reduint-ne a límits sostenibles el consum i aconseguir així mateix que una part d'aquest consum procedeixi de fonts d'energia renovable, com ara conseqüència de les característiques del projecte, construcció, ús i manteniment. El Document Bàsic "DB HE Estalvi d'energia" especifica paràmetres objectius i procediments el compliment dels quals assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic d'estalvi d'energia. Amb la finalitat de facilitar el compliment de les exigències bàsiques del CTE s'estableixen els anomenats documents reconeguts del CTE definits com a documents sense caràcter reglamentari que compten amb el reconeixement del Ministeri de Foment, que en mantindrà un registre públic. Els documents TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 89 reconeguts són de caràcter voluntari i ajuden a l’aplicació del CTE i al compliment dels seus objectius. A més, hi ha un conjunt de documents i eines oficials desenvolupats pel propi Ministeri que serveixen com a ajuda per a la utilització del CTE, com ara els documents de Suport, el Catàleg d'Elements Constructius (CEC), etc. El CTE és també un instrument per a la transposició de les directives europees. La Directiva 2002/91/CE d'Eficiència Energètica, instrument normatiu que a nivell europeu fixava les pautes a seguir als estats membres, s'ha substituït per la Directiva 2010/31/UE del Parlament Europeu i del Consell de 19 de maig de 2010 relativa a l'eficiència energètica dels edificis (refosa). El nou model és molt més ambiciós i suposa l'enduriment dels requisits mínims fins a aconseguir, de cara al 2020, edificis de consum d'energia pràcticament nuls. La transposició d’aquesta directiva, en part, es fa a través del CTE mitjançant el DB HE. En el marc reglamentari de l'edificació són de compliment obligat altres reglamentacions tècniques de caràcter bàsic, com les Instruccions de Formigó EHE, la norma de construcció sismo-resistent, el Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques dels Edificis (RITE), altres normatives reglamentàries de seguretat industrial, etc, que coexisteixen amb el CTE i que en principi són referències externes al mateix. El CTE, tal com estableix la LOE, es pot completar amb les exigències d'altres normatives dictades per les administracions competents. És a dir, la normativa autonòmica i local aplicable en cada cas.” (18) 8.3. Reial Decret 1027/2007: Reglament d'instal·lacions tèrmiques en edificis (RITE) “La necessitat de transposar la Directiva 2002/91/CE, del 16 de desembre, d’eficiència energètica dels edificis i l’aprovació del Codi Tècnic de l’Edificació pel Reial Decret 314/2006, de 17 de març, han aconsellat redactar un nou text que derogui i substitueixi el vigent Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 96 11. ANNEXES Figura 48. Cicle de vida d'un edifici segons norma UNE-EN 15978 TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 97 Figura 49. Certificat energètic INICIAL de l'habitatge TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 98 TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 99 TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 100 TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 101 TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 102 Figura 50. Certificat energètic CORREGIT amb les millores Fecha 05/06/2024 Ref. Catastral 0369428DF3806G0022QI Página 1 de 8 CERTIFICADO DE EFICIENCIA ENERGÉTICA DE EDIFICIOS IDENTIFICACIÓN DEL EDIFICIO O DE LA PARTE QUE SE CERTIFICA: Nombre del edificio PETRARCA 26 Dirección PETRARCA Nº 26 1º 2ª Municipio Barcelona Código Postal 08031 Provincia Barcelona Comunidad Autónoma Cataluña Zona climática C2 Año construcción 1978 Normativa vigente (construcción / rehabilitación) Anterior a la NBE-CT-79 Referencia/s catastral/es 0369428DF3806G0022QI Tipo de edificio o parte del edificio que se certifica: ○ Edificio de nueva construcción ● Edificio Existente ● Vivienda ○ Terciario ○ Unifamiliar ○ Edificio completo ● Bloque ○ Local ○ Bloque completo ● Vivienda individual DATOS DEL TÉCNICO CERTIFICADOR: Nombre y Apellidos Jonatan Argiz Varela NIF(NIE) 43560517N Razón social PETRARCA NIF B03217353 Domicilio PETRARCA Nº 26 1º 2ª Municipio Barcelona Código Postal 08031 Provincia Barcelona Comunidad Autónoma Cataluña e-mail: [email protected] Teléfono 636676582 Titulación habilitante según normativa vigente Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials Procedimiento reconocido de calificación energética utilizado y versión: CEXv2.3 CALIFICACIÓN ENERGÉTICA OBTENIDA: CONSUMO DE ENERGÍA EMISIONES DE DIÓXIDO DE PRIMARIA NO RENOVABLE CARBONO [kWh/m² año] [kgCO2/ m² año] A < 26.8 B 26.8-43.4 C 43.4-67.3 D 67.3-103.5 E 103.5-212.9 F 212.9-240.5 313.0 G G ≥ 240.5 A < 6.1 B 6.1-9.9 C 9.9-15.3 D 15.3-23.5 E 23.5-49.0 F 49.0-57.3 65.8 G G ≥ 57.3 El técnico abajo firmante declara responsablemente que ha realizado la certificación energética del edificio o de la parte que se certifica de acuerdo con el procedimiento establecido por la normativa vigente y que son ciertos los datos que figuran en el presente documento, y sus anexos: Fecha: 22/05/2024 Firma del técnico certificador Anexo I. Descripción de las características energéticas del edificio. Anexo II. Calificación energética del edificio. Anexo III. Recomendaciones para la mejora de la eficiencia energética. Anexo IV. Pruebas, comprobaciones e inspecciones realizadas por el técnico certificador. Registro del Órgano Territorial Competente: TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 103 Fecha 05/06/2024 Ref. Catastral 0369428DF3806G0022QI Página 2 de 8 ANEXO I DESCRIPCIÓN DE LAS CARACTERÍSTICAS ENERGÉTICAS DEL EDIFICIO En este apartado se describen las características energéticas del edificio, envolvente térmica, instalaciones, condiciones de funcionamiento y ocupación y demás datos utilizados para obtener la calificación energética del edificio. 1. SUPERFICIE, IMAGEN Y SITUACIÓN Superficie habitable [m²] 56.0 Imagen del edificio Plano de situación 2. ENVOLVENTE TÉRMICA Cerramientos opacos Nombre Tipo Superficie [m²] Transmitancia [W/m²·K] Modo de obtención Muro de fachada 2 Fachada 2.21 3.13 Estimadas Muro de fachada 3 Fachada 4.71 3.13 Estimadas Muro de fachada 1 Fachada 10.0 3.13 Estimadas Cubierta con aire Cubierta 32.5 3.23 Estimadas Medianería 1 Fachada 10.8 0.00 Medianería 2 Fachada 32.4 0.00 Medianería 3 Fachada 7.02 0.00 Muro de fachada 4 Fachada 16.2 3.13 Estimadas Huecos y lucernarios Nombre Tipo Superficie [m²] Transmitancia [W/m²·K] Factor solar Modo de obtención. Transmitancia Modo de obtención. Factor solar Hueco Hueco 2 3.30 0.62 Conocido Conocido Hueco 4 Hueco 1.5 3.30 0.62 Conocido Conocido Hueco 1 Hueco 4 3.30 0.62 Conocido Conocido Hueco 3 Hueco 1.5 3.30 0.62 Conocido Conocido TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 104 Fecha 05/06/2024 Ref. Catastral 0369428DF3806G0022QI Página 3 de 8 3. INSTALACIONES TÉRMICAS Generadores de calefacción Nombre Tipo Potencia nominal [kW] Rendimiento Estacional [%] Tipo de Energía Modo de obtención Calefacción y ACS Caldera Estándar 24.0 55.8 Gas Natural Estimado TOTALES Calefacción Generadores de refrigeración Nombre Tipo Potencia nominal [kW] Rendimiento Estacional [%] Tipo de Energía Modo de obtención TOTALES Refrigeración Instalaciones de Agua Caliente Sanitaria Demanda diaria de ACS a 60° (litros/día) 95.2 Nombre Tipo Potencia nominal [kW] Rendimiento Estacional [%] Tipo de Energía Modo de obtención Calefacción y ACS Caldera Estándar 24.0 55.8 Gas Natural Estimado TOTALES ACS TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 105 Fecha 05/06/2024 Ref. Catastral 0369428DF3806G0022QI Página 4 de 8 ANEXO II CALIFICACIÓN ENERGÉTICA DEL EDIFICIO Zona climática C2 Uso Residencial 1. CALIFICACIÓN ENERGÉTICA DEL EDIFICIO EN EMISIONES INDICADOR GLOBAL INDICADORES PARCIALES A < 6.1 B 6.1-9.9 C 9.9-15.3 D 15.3-23.5 E 23.5-49.0 F 49.0-57.3 65.8 G G ≥ 57.3 CALEFACCIÓN ACS Emisiones calefacción [kgCO2/m² año] GEmisiones ACS [kgCO2/m² año] G 48.90 14.95 REFRIGERACIÓN ILUMINACIÓN Emisiones globales [kgCO2/m² año] Emisiones refrigeración [kgCO2/m² año] D Emisiones iluminación [kgCO2/m² año] - 1.94 - La calificación global del edificio se expresa en términos de dióxido de carbono liberado a la atmósfera como consecuencia del consumo energético del mismo. kgCO2/m² año kgCO2/año Emisiones CO2 por consumo eléctrico 1.94 108.82 Emisiones CO2 por otros combustibles 63.85 3575.69 2. CALIFICACIÓN ENERGÉTICA DEL EDIFICIO EN CONSUMO DE ENERGÍA PRIMARIA NO RENOVABLE Por energía primaria no renovable se entiende la energía consumida por el edificio procedente de fuentes no renovables que no ha sufrido ningún proceso de conversión o transformación. INDICADOR GLOBAL INDICADORES PARCIALES A < 26.8 B 26.8-43.4 C 43.4-67.3 D 67.3-103.5 E 103.5-212.9 F 212.9-240.5 313.0 G G ≥ 240.5 CALEFACCIÓN ACS Energía primaria calefacción [kWh/m²año] G Energía primaria ACS [kWh/m² año] G 230.90 70.62 REFRIGERACIÓN ILUMINACIÓN Consumo global de energía primaria no renovable [kWh/m² año] Energía primaria refrigeración [kWh/m² año] E Energía primaria iluminación [kWh/m²año] - 11.47 - 3. CALIFICACIÓN PARCIAL DE LA DEMANDA ENERGÉTICA DE CALEFACCIÓN Y REFRIGERACIÓN La demanda energética de calefacción y refrigeración es la energía necesaria para mantener las condiciones internas de confort del edificio. DEMANDA DE CALEFACCIÓN DEMANDA DE REFRIGERACIÓN A < 7.7 B 7.7-17.9 C 17.9-32.4 D 32.4-54.2 E 54.2-99.8 108.3 F F 99.8-108.8 G ≥ 108.8 A < 2.1 B 2.1-3.9 C 3.9-6.6 D 6.6-10.6 11.7 E E 10.6-12.8 F 12.8-15.7 G ≥ 15.7 Demanda de calefacción [kWh/m² año] Demanda de refrigeración [kWh/m² año] El indicador global es resultado de la suma de los indicadores parciales más el valor del indicador para consumos auxiliares, si los hubiera (sólo ed. terciarios, ventilación, bombeo, etc…). La energía eléctrica autoconsumida se descuenta únicamente del indicador global, no así de los valores parciales TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 112 LCP060 Ud Carpintería exterior de PVC y vidrio triple acristalamiento 1.222,19 € Precio unitario 1Materiales mt24gen041ooqa Ud Puerta de PVC, dos hojas correderas, con fijo inferior, dimensiones 2000x3200 mm, altura del fijo 1200 mm, compuesta de marco, hoja y junquillos, acabado estándar en las dos caras, color blanco, perfiles de 80 mm de anchura, soldados a inglete, que incorporan tres cámaras interiores, tanto en la sección de la hoja como en la del marco, para mejora del aislamiento térmico; galce con pendiente del 5% para facilitar el desagüe; con refuerzos interiores, juntas de estanqueidad de EPDM, manilla y herrajes; transmitancia térmica del marco: Uh,m = 2,3 W/(m²K); espesor máximo del acristalamiento: 28 mm, con clasificación a la permeabilidad al aire clase 3, según UNE-EN 12207, clasificación a la estanqueidad al agua clase 6A, según UNE-EN 12208, y clasificación a la resistencia a la carga del viento clase C2, según UNE-EN 12210, según UNE-EN 14351-1. 1580,33 580,33 € mt25pco015aaaa m² Persiana enrollable de lamas de PVC, de 37 mm de altura, color blanco, equipada con eje, discos, cápsulas y todos sus accesorios, con cinta y recogedor para accionamiento manual, en carpintería de aluminio o de PVC, incluso cajón incorporado (monoblock), de 166x170 mm, de PVC acabado estándar, con permeabilidad al aire clase 3, según UNE-EN 12207 y transmitancia térmica mayor de 2,2 W/(m²K). Según UNE-EN 13659. 6,72 56,65 380,69 € mt22www010a Ud Cartucho de 290 ml de sellador adhesivo monocomponente, neutro, superelástico, a base de polímero MS, color blanco, con resistencia a la intemperie y a los rayos UV y elongación hasta rotura 750%. 1,36 5,29 7,19 € mt22www050a Ud Cartucho de 300 ml de silicona neutra oxímica, de elasticidad permanente y curado rápido, color blanco, rango de temperatura de trabajo de -60 a 150°C, con resistencia a los rayos UV, dureza Shore A aproximada de 22, según UNE-EN ISO 868 y elongación a rotura >= 800%, según UNE-EN ISO 8339. 1,36 4,73 6,43 € mt21vsg011ad m² Triple acristalamiento SGG CLIMALIT PLUS PLANITHERM XN F2 PLANITHERM XN F5 4/(16 argón 90%)/4/(16 argón 90%)/4 "SAINT GOBAIN", conjunto formado por vidrio exterior PLANITHERM XN de 4 mm, con capa de baja emisividad térmica incorporada en la cara interior, dos cámaras deshidratadas rellenas de gas argón con perfil separador de aluminio y doble sellado perimetral, de 16 mm de espesor cada una, vidrio intermedio PLANICLEAR incoloro de 4 mm y vidrio interior PLANITHERM XN de 4 mm, con capa de baja emisividad térmica incorporada en la cara exterior, para hojas de vidrio de superficie entre 4 y 5 m²; 44 mm de espesor total. 1,006 103,23 103,85 € mt21sik010 Ud Cartucho de 310 ml de silicona sintética incolora Elastosil WS-305-N "SIKA" (rendimiento aproximado de 12 m por cartucho). 0,29 2,47 0,72 € mt21vva025 mPerfil continuo de neopreno para la colocación del vidrio. 1,667 0,9 1,50 € mt21vva021 Ud Material auxiliar para la colocación de vidrios. 11,26 1,26 € Subtotal materiales: 1.081,97 € 2Mano de obra mo018 hOficial 1ª cerrajero. 2,54 35,42 89,97 € mo059 hAyudante cerrajero. 1,87 21,06 39,38 € Subtotal mano de obra: 129,35 € 3Costes directos complementarios %Costes directos complementarios 2543,78 10,88 € Costes directos (1+2+3): 1.222,19 € Puerta de PVC, dos hojas correderas, con fijo inferior, dimensiones 2000x3200 mm, altura del fijo 1200 mm, compuesta de marco, hoja y junquillos, acabado estándar en las dos caras, color blanco, perfiles de 80 mm de anchura, soldados a inglete, que incorporan tres cámaras interiores, tanto en la sección de la hoja como en la del marco, para mejora del aislamiento térmico; galce con pendiente del 5% para facilitar el desagüe; con refuerzos interiores, juntas de estanqueidad de EPDM, manilla y herrajes; transmitancia térmica del marco: Uh,m = 2,3 W/(m²K); espesor máximo del acristalamiento: 28 mm; compuesta por marco, hojas, herrajes de colgar y apertura, elementos de estanqueidad y accesorios homologados, con clasificación a la permeabilidad al aire clase 3, según UNE-EN 12207, clasificación a la estanqueidad al agua clase 6A, según UNE-EN 12208, y clasificación a la resistencia a la carga del viento clase C2, según UNE-EN 12210, sin premarco cajón de persiana básico incorporado (monoblock), persiana enrollable de lamas de PVC, con accionamiento manual con cinta y recogedor. Incluso patillas de anclaje para la fijación de la carpintería, sellador adhesivo y silicona neutra para sellado perimetral de las juntas exterior e interior, entre la carpintería y la obra. El precio no incluye el recibido en obra de la carpintería. Triple acristalamiento SGG CLIMALIT PLUS PLANITHERM XN F2 PLANITHERM XN F5 4/(16 argón 90%)/4/(16 argón 90%)/4 "SAINT GOBAIN", conjunto formado por vidrio exterior PLANITHERM XN de 4 mm, con capa de baja emisividad térmica incorporada en la cara interior, dos cámaras deshidratadas rellenas de gas argón con perfil separador de aluminio y doble sellado perimetral, de 16 mm de espesor cada una, vidrio intermedio PLANICLEAR incoloro de 4 mm y vidrio interior PLANITHERM XN de 4 mm, con capa de baja emisividad térmica incorporada en la cara exterior, para hojas de vidrio de superficie entre 4 y 5 m²; 44 mm de espesor total, fijado sobre carpintería con acuñado mediante calzos de apoyo perimetrales y laterales, sellado en frío con silicona Sikasil WS-305-N "SIKA" compatible con el material soporte, en la cara exterior, y con perfil continuo de neopreno en la cara interior, para hojas de vidrio de superficie entre 4 y 5 m². Código Unidad Descripción Rendimiento Importe Taula 47. Pressupost sense IVA de tancaments i vidre del Buit 1 TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 113 LCP060 Ud Carpintería exterior de PVC y vidrio triple acristalamiento 581,10 € Precio unitario 1Materiales mt24gen030ahga Ud Ventana de PVC, dos hojas practicables con apertura hacia el interior, dimensiones 1500x1000 mm, compuesta de marco, hoja y junquillos, acabado estándar en las dos caras, color blanco, perfiles de 70 mm de anchura, soldados a inglete, que incorporan cinco cámaras interiores, tanto en la sección de la hoja como en la del marco, para mejora del aislamiento térmico; galce con pendiente del 5% para facilitar el desagüe; con refuerzos interiores, juntas de estanqueidad de EPDM manilla y herrajes; transmitancia térmica del marco: Uh,m = 1,3 W/(m²K); espesor máximo del acristalamiento: 40 mm, con clasificación a la permeabilidad al aire clase 4, según UNE-EN 12207, clasificación a la estanqueidad al agua clase 9A, según UNE-EN 12208, y clasificación a la resistencia a la carga del viento clase C5, según UNE-EN 12210, según UNE-EN 14351-1. 1312,13 312,13 € mt25pco015aaaa m² Persiana enrollable de lamas de PVC, de 37 mm de altura, color blanco, equipada con eje, discos, cápsulas y todos sus accesorios, con cinta y recogedor para accionamiento manual, en carpintería de aluminio o de PVC, incluso cajón incorporado (monoblock), de 166x170 mm, de PVC acabado estándar, con permeabilidad al aire clase 3, según UNE-EN 12207 y transmitancia térmica mayor de 2,2 W/(m²K). Según UNE-EN 13659. 1,575 56,65 89,22 € mt22www010a Ud Cartucho de 290 ml de sellador adhesivo monocomponente, neutro, superelástico, a base de polímero MS, color blanco, con resistencia a la intemperie y a los rayos UV y elongación hasta rotura 750%. 0,85 5,29 4,50 € mt22www050a Ud Cartucho de 300 ml de silicona neutra oxímica, de elasticidad permanente y curado rápido, color blanco, rango de temperatura de trabajo de -60 a 150°C, con resistencia a los rayos UV, dureza Shore A aproximada de 22, según UNE-EN ISO 868 y elongación a rotura >= 800%, según UNE-EN ISO 8339. 0,85 4,73 4,02 € mt21vsg011aa m² Triple acristalamiento SGG CLIMALIT PLUS PLANITHERM XN F2 PLANITHERM XN F5 4/(16 argón 90%)/4/(16 argón 90%)/4 "SAINT GOBAIN", conjunto formado por vidrio exterior PLANITHERM XN de 4 mm, con capa de baja emisividad térmica incorporada en la cara interior, dos cámaras deshidratadas rellenas de gas argón con perfil separador de aluminio y doble sellado perimetral, de 16 mm de espesor cada una, vidrio intermedio PLANICLEAR incoloro de 4 mm y vidrio interior PLANITHERM XN de 4 mm, con capa de baja emisividad térmica incorporada en la cara exterior, para hojas de vidrio de superficie menor de 2 m²; 44 mm de espesor total. 1,006 87,48 88,00 € mt21sik010 Ud Cartucho de 310 ml de silicona sintética incolora Elastosil WS-305-N "SIKA" (rendimiento aproximado de 12 m por cartucho). 0,29 2,47 0,72 € mt21vva025 mPerfil continuo de neopreno para la colocación del vidrio. 1,667 0,9 1,50 € mt21vva021 Ud Material auxiliar para la colocación de vidrios. 11,26 1,26 € Subtotal materiales: 501,35 € 2Mano de obra mo018 hOficial 1ª cerrajero. 1,42 35,42 50,30 € mo059 hAyudante cerrajero. 0,96 21,06 20,22 € Subtotal mano de obra: 70,51 € 3Costes directos complementarios %Costes directos complementarios 2461,93 9,24 € Costes directos (1+2+3): 581,10 € Ventana de PVC, dos hojas practicables con apertura hacia el interior, dimensiones 1500x1000 mm, compuesta de marco, hoja y junquillos, acabado estándar en las dos caras, color blanco, perfiles de 70 mm de anchura, soldados a inglete, que incorporan cinco cámaras interiores, tanto en la sección de la hoja como en la del marco, para mejora del aislamiento térmico; galce con pendiente del 5% para facilitar el desagüe; con refuerzos interiores, juntas de estanqueidad de EPDM manilla y herrajes; transmitancia térmica del marco: Uh,m = 1,3 W/(m²K); espesor máximo del acristalamiento: 40 mm; compuesta por marco, hojas, herrajes de colgar y apertura, elementos de estanqueidad y accesorios homologados, con clasificación a la permeabilidad al aire clase 4, según UNE-EN 12207, clasificación a la estanqueidad al agua clase 9A, según UNE-EN 12208, y clasificación a la resistencia a la carga del viento clase C5, según UNE-EN 12210, sin premarco cajón de persiana básico incorporado (monoblock), persiana enrollable de lamas de PVC, con accionamiento manual con cinta y recogedor. Incluso patillas de anclaje para la fijación de la carpintería, sellador adhesivo y silicona neutra para sellado perimetral de las juntas exterior e interior, entre la carpintería y la obra. El precio no incluye el recibido en obra de la carpintería. Triple acristalamiento SGG CLIMALIT PLUS PLANITHERM XN F2 PLANITHERM XN F5 4/(16 argón 90%)/4/(16 argón 90%)/4 "SAINT GOBAIN", conjunto formado por vidrio exterior PLANITHERM XN de 4 mm, con capa de baja emisividad térmica incorporada en la cara interior, dos cámaras deshidratadas rellenas de gas argón con perfil separador de aluminio y doble sellado perimetral, de 16 mm de espesor cada una, vidrio intermedio PLANICLEAR incoloro de 4 mm y vidrio interior PLANITHERM XN de 4 mm, con capa de baja emisividad térmica incorporada en la cara exterior, para hojas de vidrio de superficie menor de 2 m²; 44 mm de espesor total, fijado sobre carpintería con acuñado mediante calzos de apoyo perimetrales y laterales, sellado en frío con silicona Sikasil WS-305-N "SIKA" compatible con el material soporte, en la cara exterior, y con perfil continuo de neopreno en la cara interior, para hojas de vidrio de superficie menor de 2 m². Código Unidad Descripción Rendimiento Importe Taula 48. Pressupost sense IVA de tancaments i vidre dels Buit 3 i 4 TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 114 Taula 49. Especificacions Unitat interior i exterior Alféa Extensa Ai 5 TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 115 Figura 52. Plànol Unitat exterior Alféa Extensa Ai 5 Figura 53. Plànol instal·lació Alféa Extensa Ai 5 TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona 116 Taula 50. Especificacions Dipòsit Aéromax VM 100 Figura 54. Plànol Dipòsit Aéromax VM 100 TFG - Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona Taula 51. Pressupost aerotèrmia i radiador CODI Descripció QUANTITAT PREU UNITAT IMPORT 1Material 601690 AEROPACK MURAL AI EXTENSA 5 14.148,76 € 4.148,76 € AÉROMAX VM 100 L ALFÉA EXTENSA AI 5 R32 80746 PAREO 600 4549,59 € 2.198,35 € 73991 KIT ACS SPLIT 1219,01 € 219,01 € 80713 VÁLVULA 2V MOT PAREO 199,17 € 99,17 € 80695 CABLE CAMBIO LADO HIDRÁULICO 1 33,06 € 33,06 € 80715 ADAPTADOR EUR-1/2" 1115,70 € 115,70 € 6.814,05 € 2Ma d'obra Primer Oficial 6 60,00 € 360,00 € Ajudant 635,00 € 210,00 € 570,00 € 7.384,05 € 1.107,61 €- 6.276,44 € 1.318,05 € 7.594,50 € TOTAL MATERIAL TOTAL MA D'OBRA TOTAL OBRA (1+2) IVA (21%) TOTAL OBRA con IVA DESCOMPTE -15% TOTAL AMB DESCOMPTE