Posat'hi fulles : Número 14, Maig 2005

POSA-T’HI FULLES NUMERO 14 MAIG 2005 0’5 EUROS LA REVISTA QUE EDITA LA DELEGACIÓ.... BLA BLA posa-t’hi fulles PRIMAVERA 2005 1 EDITORIAL Primer de tot voldriem mostrar el nostre dol; un dels nostres colaboradors ens ha deixat. Ell era el Papa de Roma; i si els que sou uns fans del Posa-t’hi fulles us fixeu veureu que ell apareixia. Aquest número és per tant en honor seu; i per descomptat, també del nostre amic Diego Armando. Aquest numero us respondrà la pregunta que tothom s’ha fet algun cop:.si un mosquit pica a un borratxo, s’enborratxa o mor de coma etílic? hi haurà cua als microones? És molt important llegir el Posa-t’hi fulles al lavabo mentre es mengen uns pinxitos de botifarra amb formatge i macarrons. Bon profit!! Jordi Ayala Eloi Badia Milena Ràfols Enric Grustan Enric Forés El Quixot Raul Velasco Joan Camacho Albert Nardi Julian Cabanillas Pere Revilla iesucrí Xavier Alabart Martí Morta Calico MiquelSàbat Ferran P. Francesc R Marta Abad JaMiRo El Golpe de Gracia eUSeBrio Monica Pascual Ho estaves esperant. Després de 3 anys de silenci, El 19 de maig tornen a l'ETSEIB les eleccions a director, dins del "election tour 2005: the final combat". El cert és que aquestes eleccions a director tenen tanta emoció com "Titànic". Així com abans d'entrar al cine ja sabies que al final s'enfonsava, quan estiguis introduint la butlleta a l'urna ja sabràs el resultat de la votació. Ferran Puerta, l'actual director de l'escola, és l'únic candidat. No tindrem emocions fortes, doncs. Està bé, però, ser conscient que dir que sí no és l'única opció possible. També hi ha el vot en blanc. Un vot en blanc per a l'inconformista, per al demòcrata, per a l'imaginatiu, per al qui li agrada ser escoltat, per a ell, per a ella...un vot tan blanc com la fumata que el dia 20 de maig envoltarà l'ETSEIB, dient-nos que el director ha estat elegit sense necessitat d'una segona volta. I tot això mentre s'acosten les obres. Aquesta serà el mandat en què direm definitivament adéu al campus de llevant i definitivament (i indefinidament?) hola a les obres. Asín es. D'aquí a bastant menys d'un any podrien començar les obres per tenir un edifici nou. Al pàrking es construiran pavellons, un edifici semblant a la torre d'arquitectura, es desmantellarà el reactor argos, l'edifici H quedarà buit a partir de la planta 5 (i no és broma)...costa ferse'n una idea, sobretot si es té en compte que tot això es farà mentre les 4000 persones que som a l'escola hi seguim anant cada dia (l'opció de paral·litzar les classes durant 15 anys no ha agradat). Podrem conviure amb les obres? Amb el soroll? Si quan es feien obres a física es sentia el soroll des d'algunes aules, què passarà quan s'estigui perforant el pàrking? Quan s'acabaran? On farem la Festa de l'Escola? El futur de les obres, de l'escola, i de l'edifici és bastant més incert que el resultat de les eleccions... però en el nostre imaginari sempre ens quedarà Diagonal Mar....i el vot en blanc. Posat'hi fulles PRIMAVERA 2005 2 Els deu manaments del bon enginyer: 1 plaça, 1 candidat: Habemus Directorus!!! posa-t’hi fulles PRIMAVERA 2005 3 Com a enginyer et sentiràs per sobre de totes les coses Ja feia temps que tenia un assumpte pendent, i era dedicar-li unes línies a un dels millors professors, en la meva opinió, de l'escola; parlar de bons professors a l'ETSEIB sembla un tema tabú, ja que la gent està més per criticar que no pas per afalagar, cosa que està bé, sempre i quan sigui d'una manera constructiva. En aquest sentit, aquest article trencarà el gel. A part de tenir bons coneixements sobre la matèria que explica, el professor també ha de saber transmetre-ho als alumnes; però si aquesta persona no hi fot ganes, malament anem, com bé sabeu; no posaré pas exemples. En canvi, si aquest persona li afegeixes que va parlant amb tons de veu d'amplitud variable, des de l'agut més nenaza fins al greu més machoman i fot uns moviments corporals que ja pots riure del Chayanne, arribant a suar, despentinar-se i obrir-se-li la camisa (per cert, porta unes camises molt especials, són com les corbates per al Carrascal) tenim la solució; no donaré el nom del professor, però em referiré a ell com en Festu (segur que molts sabeu ja qui és). En Festu és professor de mates, però el que més l'apassiona (això és pot comprovar in situ) és la geometria. Té noms especials per a les figures geomètriques: així no li sentireu dir noms matemàtics i estrambòtics, ans al contrari: veureu figures que es diuen "pilota de rugby", "cadira de muntar", "tub de mag", i així un llarg etcètera. També té moltes frases d'ús freqüent; quan algun procediment ja el sabeu, li sentireu dir "puntets" i et fotrà puntets a la pissarra, i dirà "fes-t'ho, t'ho recomano que t'ho facis, fes-t'ho siusplau"; quan una cosa sigui incorrecta, dirà "tururut viola", que a hores d'ara encara no sé ben bé que vol dir; si pregunta alguna cosa al públic (dic públic i no estudiants perquè és un espectacle aquest home), li contesti qui li contesti (inclòs ell mateix), fotrà un moviment a l'estil Matrix curvant l'esquena cap endarrere i dirà "està clar, siusplau"; quan es vulgui referir a coses del passat, dirà per exemple "siusplau, això són dies de càlcul I, i no és cap pel·lícula siusplau"; si la classe ha acabat, ho sabreu perquè dirà "res més, fins al proper dia"; quan us vulgui fer una figura geomètrica, fotrà moviments corporals impressionants i amb les mans intentarà fer-vos eixos, superfícies i resta de parafernàlia matemàtica, el seu pentinat espinete començarà a despentinar-se encara més i no pararà fins que no us quedi clar que collons és R3. Així que ja ho sabeu, si voleu passar una bona estona, aneu a veure en Festu a alguna classe, i si pot ser de geometria millor, perquè mai a la vida veureu un personatge tan freak i motivat en l'ensenyament de l'escola; de passada, potser us expliqui alguna de les seves vivències d'enginyer a la NISSAN o aquell mini a un museu de Londres que s'estrellava contra una paret i que no s'hi va atrevir a pujar. Res més fins al proper dia. JaMiRo! Tururut viola! Posat'hi fulles PRIMAVERA 2005 4 No diràs el nom d’ETSEIB en va ESF és una ONGD (organització no governamental pel desenvolupament) a nivell estatal. Aquí a l'ETSEIB pertanyem al grup de ESF-uni, al que també pertanyen altres universitats com l'UAB, IQS i altres escoles de la UPC. Aquest any està havent una renovació generacional força potent i som moltes cares noves, gent nova que estem començant noves iniciatives i descubrint com funciona internament ESF. Per aquest quadrimestre de primavera estem preparant vàries activitats de sensibilització. El tema més central és el cicle temàtic de xerrades que es realitza cada any, on enguany tracta de la problemàtica de l'AIGUA (a l'article que ve a continuació se'n fa una petita introducció). També seguim muntant la paradeta de COMERÇ JUST, i s'està organitzant un dia de solidaritat amb les regions afectades pel TSUNAMI amb moltes activitats a la gespeta de Palau Reial (es diu el dia 5 de Maig...) amb una gran butifarrada, concertillos, xerrades i sorpresetes... Possiblement organitzarem un parell de xerrades sobre temes com el CONFLICTE A PALESTINA, ASSOCIACIONISME, i totes les que tu ens proposis! Per estar informat sobre tots aquests esdeveniments i altres que puguin sorgir, estigues atent del nostre plafó al passadís del Hall als ascensors. Si vols fer gresca i col·laborar amb nosaltres, envia’ns un mail a [email protected] Si tens curiositat per coneixe'ns passat un dia per Delegació i pregunta per nosaltres. Si mai t'has plantejat apropar-te a una ONG mai ho has tingut tan a l'abast!!! Des d'Enginyeria Sense Fronteres hem engegat una campanya per a donar a conèixer la problemàtica i injusta situació de l'aigua al món. Des de fa més de vint i cinc anys la comunitat internacional presta, cada cop amb més intensitat, una atenció especial a la problemàtica de l'aigua. Tot i aquests esforços hi ha actualment més de 1100 milions de persones que no tenen accés a l'aigua potable i prop de 2400 milions no disposen de sistemes de sanejament (clavegueres, lavabos…) adequats i 2 milions de persones moren anualment a causa de malalties relacionades amb l'aigua. L'accés a una quantitat suficient d'aigua va ser reconeguda com un dret humà per les Nacions Unides l'any 2003: "...l'aigua és un recurs natural il·limitat i un bé públic fonamental per a la vida i la salut. El dret humà a l'aigua és indispensable per a viure dignament i és condició prèvia per a la realització d'altres drets humans". Existeixen nombroses propostes que quantifiquen les necessitats bàsiques: 20-30 litres diaris (les cisternes dels wc tenen per habitant per a beguda i usos sanitaris i el doble per cobrir la higiene personal i l'aigua per a cuinar. (Una petita reflexió: la meitat d'aquesta quantitat d'aigua és la que una sola persona pot gastar si deixa l'aixeta oberta mentre es renta les dents). La situació actual La disponibilitat dels recursos hídrics està desigualment repartida, tant temporal (estacions seques i humides) com espacialment (el 80% dels recursos superficials es troben en zones amb baixa densitat de població). A més, la mala gestió dels recursos hidràulics pot agreujar encara més aquestes desigualtats. PROBLEMÀTICA ACTUAL DE L'AIGUA posa-t’hi fulles PRIMAVERA 2005 5 Santificaràs La Festa Les causes que expliquen la actual crisi mundial de l'aigua són moltes i complexes: "Físiques: escassetat d'aigua amb qualitat adequada i/o la irregular disponibilitat temporal d'aquesta. "Associades a polítiques inadequades: concepció de l'aigua com un be exclusivament econòmic sense atendre al dret d'accés que té tota persona. Passivitat per part de la classe política mundial per tal d'afavorir l'abastament i sanejament d'aigua als països en vies de desenvolupament (no farem demagògia indicant quantes persones podrien disposar d'aigua potable amb els diners emprats en la "recerca" i "destrucció" de les famoses armes de destrucció massiva). "Associades a la falta de desenvolupament. La pobresa i el deute extern de nombrosos països del sud els impedeixen invertir en millorar els serveis i infraestructures d'abastament i sanejament. A més, sovint l'ajuda al desenvolupament està lligada a la liberalització del serveis públics de l'aigua. La privatització no soluciona en absolut (és més hi ha sobrades experiències que ho demostren) el problema de l'aigua i l'agreuja per a la població més desfavorida. "Associades a una mala gestió. Ineficient utilització de l'aigua en l'agricultura, que requereix del 70% de l'aigua dolça consumida al món, ja que es perd més del 40% degut a sistemes de rec inadequats i pèrdues als sistemes de captació. "Causes associades a la falta de conscienciació ciutadana. Conseqüències. La crisi de l'aigua afecta als més pobres. La suma d'un inadequat abastament i sanejament de l'aigua més una deficient higiene, porta a un augment del nombre malalties, especialment als nens. De fet, la meitat dels llits hospitalaris del tercer món estan ocupats per pacients amb alguna malaltia relacionada amb l'aigua. En moltes zones del planeta les fonts d'aigua estan molt lluny dels nuclis de població. Això comporta que dones i nens passin una gran part del dia fent cua i transportant l'aigua des del punt de distribució a la llar. Degut a aquesta circumstància, molts nens perden temps que hauria de ser dedicat a anar a escola i les dones tenen dificultats per dedicar aquest temps perdut en tasques productives que incrementin els ingressos familiars. La sobreexplotació del aqüífers i els abocaments industrials i urbans descontrolats també afecten a l'entorn natural. L'aigua també està en el centre de diversos conflictes armats (als Alts del Golan, entre Síria i Israel o a la conca alta del Nil a Sudan i Etiòpia, per citar-ne un parell). Aquest és un problema real, que existeix, i com a tal, tothom té dret a conèixer-lo. Fes arribar aquesta informació a qui t'envolta. Aquest és un article que està dins la campanya que Enginyeria Sense Fronteres porta a terme per donar a conèixer la problemàtica mundial de l'aigua a la nostra societat, sovint molt despreocupada. Per més informació podeu consultar la pàgina web d'ESF, www.isfcat.org, o la web federal de ISF (Ingenieria SF) www.esf.es. Posat'hi fulles PRIMAVERA 2005 6 Honraràs l’empresa i el Fòrum gar de la casa universitària, m'agradaria fer una afirmació polèmica: "Tots som uns sucs de pinya!!". Ho mireu per on ho mireu és una sentència sense fissures. Ben segur que molts la rebatran amb arguments tècnics, científics i inclús ideològics. Però seran arguments falsos fruit (mai més ben dit) de la por que comporta assumir aquesta realitat. Assumir que ets una fruita importada, transgènica i alimentada amb agro- Els sanglots de tornada a casa com a font d'inspiració és un principi discutible. Discutible com tot. L'altre dia per exemple algú discutia sobre l'origen del suc concentrat... va haver-hi una llarga discussió... cap acord. El debat potser s'hauria d'haver debatut en el terme més colorista. De que podem ser sucs? El possibilisme ens aboca a què poguem pensar en múltiples fruites, dissolucions i barreges... el fet però és que estem més que seleccionats. I aquí és on, ja apunt de plequímics dels xungos no és fàcil. Parlo per experiència. Aquest descubriment m'ha portat al pou del crostracisme, del pursuitisme, de la purinaccència... resumint, al món de possibles paraules pedants estranyes que ningú sap que volen dir... Des d'aquestes sobèrbies línies m'agradaria però llançar un missatge d'esperança: la realitat és mutable. La veritat és dins nostre i només cal observar-la. La veritat és manifesta quan t'olores la mà després de tocar-te l'entrecuix o quan et mires un moc que aguantes a la punta del teu dit índex. Aquesta veritat és la única que ens pot separar de l'aparent camí sense retorn. Ara és l'hora companys i companyes, és l'hora d'obrir els ulls i dir-ho ben fort a tothom: No volem ser uns sucs de pinya!! Albert Nardi Jo no vull ser un suc de pinya posa-t’hi fulles PRIMAVERA 2005 7 No curricularàs Uno de los principios básicos en los que se fundamenta cualquier democracia en un país es la libertad de expresión. Coartar este derecho básico supone una afrenta insostenible al sistema, y por lo tanto volver a épocas remotas que ya creíamos superadas. Pues bien, una manera silenciosa pero realmente efectiva de terminar con la pluralidad consiste en mostrar una gran variedad informativa, cuando en el fondo todo proviene de un mismo concepto. Lamentablemente tenemos a nuestro alrededor un caso tan claro, que de obvio pasa desapercibido. Es el Grupo Prisa, dirigido por Jesús de Polanco. Para quien estos nombres no les digan nada, cabe decir que este grupo mediático controla 434 emisoras de radio, entre las que se encuentran Cadena SER, Cadena Dial, 40 Principales, M80, Máxima FM, Radiolé, publica diarios como El País, Diario As, Cinco Días, Diario de Jaén, El Correo de Andalucía o Nuevo Diario de Valladolid entre otros. No sólo eso, sino que posee el grupo Santillana, Alfaguara, Taurus, Aguilar, Altea, publica revistas como Cinemanía o Rolling Stone y en el panorama televisivo destacan Localia TV, numerosas televisiones locales de Navarra, Sevilla, Córdoba y un largo etcétera, amen de la televisión de pago Canal+, CNN+, Digital+ y Audiovisual Sport a través de Sogecable. Es una pequeña parte de los más EL RÉGIMEN DE POLANCO conocidos medios de comunicación que forman parte del Grupo Prisa, que además hecha sus raíces en 22 países y posee acciones de otros grupos mediáticos extranjeros, por ejemplo, en varios países suramericanos. La dimensión de este grupo le confiere un poder y una influencia increíble, que puede hacer temblar a cualquier poder o institución estatal. De hecho tanto la izquierda como la derecha lo temen, aunque la izquierda ha sido siempre escudada por el Grupo Prisa. Podemos citar varios claros ejemplos. Uno de ellos es la cesión de las emisoras de Antena 3 Radio a Prisa en tiempos de Felipe González. Corría el año 1993 cuando Antena 3 Radio era líder de audiencia. Durante aquel 1993, se gestó la "compra-regalo" de Antena 3 Radio por parte de Grupo Prisa, con el consentimiento del entonces ministro de Economía, Carlos Solchaga. Con esto, se vulneró la ley de Defensa de la Competencia. Según una sentencia del Tribunal Supremo de junio de 2000, estas emisoras debían ser devueltas (sentencia del Antenicidio), cosa que no han cumplido ni los gobiernos de Aznar ni de Rodríguez Zapatero. Como segundo ejemplo, podríamos el vergonzoso capítulo actual que permitirá a Canal+ emitir en abierto, ofreciendo más licencias analógicas y poniendo trabas la llegada de la televisión digital. Además, se va a permitir que emita en abierto sin dar opción a otros grupos mediáticos, ya que la nueva plaza para emitir en abierto no va a salir a concurso, sino que irá directamente a Canal+. O por ejemplo, una nueva ley que Posat'hi fulles PRIMAVERA 2005 8 No cometràs actes impurs va a permitir que un mismo grupo (la cadena SER), disponga del 50 % del espectro radiofónico. Al parecer, bien merece la pena quedar en evidencia con tal de no tener a Polanco en contra, pero por el contrario el matrimonio Prisa-PSOE resta totalmente la credibilidad que puedan tener los dirigentes del gobierno al frente del país. Por otra parte, la coacción hacia otros medios de comunicación es frecuente. El último episodio se produjo cuando hace pocas semanas, el programa de Telecinco "Pecado Original" anunció un reportaje sobre la cara oscura de José Ramón de la Morena (director del programa "El Larguero" de la SER). Tras unas pequeñas lindezas J.R. de la Morena en su programa, el reportaje anunciado no llegó a emitirse. También es interesante el caso de un periodista del Diario As, que fue amenazado con perder su lugar de trabajo por colaborar como tertuliano en los deportes de la Cadena COPE. Tiempo atrás, cuando se decidía los derechos de retransmisión del fútbol, (aún no eran poder de Sogecable) J.R. de la Morena advertía con estas palabras: "Si consiguen el fútbol en exclusiva, no sólo anulamos a los demás, sino que obligamos a todos a ponerse de rodillas ante esa pantalla, y si tenemos el fútbol en exclusiva podemos hipnotizar a todos y podemos tener también la forma de comerles el coco con ideas políticas. Y si manejamos bien el "tinglao", manejamos bien las masas, manejamos las elecciones y el poder." Tenía razón. Ahora el grupo Prisa tiene todos los derechos del fútbol en exclusiva y por desgracia aquellas palabras de antaño se han convertido en realidad. Están manejando el pensamiento único con su oligopolio. Ser críticos con la información que desde los medios de información se lanza es lo menos que se puede hacer para no caer en el juego que nos está marcando Polanco. Es necesario que la pluralidad informativa se convierta en realidad y aunque no se puede exigir objetividad en la información, porque en mayor o menor grado siempre va a estar influida por una opinión personal, lo mínimo es que se pueda oír diferentes puntos de vista de los que nos ofrece el Grupo Prisa, mayormente. Con todo esto, la tan oída y bien sabida manipulación mediática seguida durante los últimos años se queda en agua de borrajas comparada con el trabajo seguido por Polanco durante los últimos 32 años, y especialmente a partir de 1986.Ya en su día José Mª García lo denominó "Imperio del Monopolio" y en unas declaraciones del pasado mes de julio comentó: "Siete de la mañana. Se le levanta Don Jesús de Polanco. Toca la campanita, tilín, tilín…y maricón el último". Seguramente no iba desencaminado. El Golpe de Gracia FRASES DE PROFESSORS posa-t’hi fulles PRIMAVERA 2005 15 No fornicaràs al lavabo de la planta 7 Para superar la fase selectiva hay que superarla: Vicerector Miró S’ha de veure d’on venen les coses, una mica de xafarderia si us plau: Clotet -Perdoni, com es diu? - Jordi Bou - Vostè no, la reacció Los átomos son como pingüinos: Fernandez El problema que viene a continuación es sencillo: Cogemos eso y eso, y tenemos eso!! Maria del Barrio Si la apruebas, es que estás aprobado: Vicerrector Miró Si se’t mor una vaca lletera perds molts diners: Oriol Boix Treballar amb mercuri és un desastre, és tòxic, i una merda de fuïd: Jordi Puiggalí En números romanos, en ingés, ruman numbers: Manuel Aguilar Fórmula química de l’aigua: H2O Fórmula química de l’aigua bendita: HdiosO Encima que se la tira no le da ni cinco duros: Enric Jané El somni de qualsevol dona és ampliar la cuina quan els nens se’n van de casa (dit el dia de la dona treballadora): Las putas son putas y los perros gatos: Fabrástimo Hay un líquido que lame todas las par tículas y así evita todos los puntos calientes: Relasens Yo siempre digo que el movimiento de la partícu la es como el del demonio de Tasmania: Ayneto Si em xiuleu no sé si és que hi ha un error de càlcul, o és que m’esteu tirant els trastos: Amorós No entregueu el tre ball amb lomo de pell de foca: Solano Les acadèmies són l’autèntic tumor de la universitat: Gonçal Fernández Pequeño menos pequeño igual a super pequeño: Maria de Barrio Posat'hi fulles PRIMAVERA 2005 16 No copiaràs d’algú que sap menys que tu HISTÒRIA TRISTA DE L’ETSEIB (Tots els noms utilitzats en aquesta història són reals, de professors teus, meus, nostres, vostres, de tots) Aquesta és una història certa, quotidiana; trista. Que li hauria pogut passar a tu, a mi, a qualsevol. Un Pagès de Tarragona no en va fer cas i al cap de 3 setmanes la seva mascota, un cigala asiàtica del Perú, va morir. Si no vols que la teva cigala corri la mateixa sort, creute'l. Martorell era un noi Del Barrio de tota la vida. Amagava, però, una història trista: el seu pare, un Ferrer, un dia va sortir per la Puerta, i no va tornar mai més. Va anar a Sevilla? A Tarragona? València? Vigo? Jaen? Villanueva? No ho van saber mai, però d'ell només els en va quedar el record. Martorell, tot i que tenia el cap Pla -gai- rebé tan com el seu encefal·lograma- i sempre estava a la Parra, era un noi molt Amorós, malgrat aquesta mancança de la figura paterna que sempre l'havia perseguit. Un dia que estava Solano, trist i empatxat de menjar patates amb ketchup Orlando, va decidir anar-se'n al Prat, a veure si sota l'ombra d'un bon Roure s'aconseguia consolar. De camí, però, es va trobar amb un clot petit, un Clotet, que el va fer caure, i va perdre el coneixement. Es va despertar perquè un Pastor l'estava intentant fer passar per l'Haro. Quan se'n va adonar, veient unes Casas a la llunyania, es va posar a córrer, fugint. En arribar-hi va sentir una veueta que no sabia d'on sortia...finalment va veure que sortia de la panxa del Bou -on, com sabeu, ni neva ni plou- i que deia: vols Magret d'ànec? Amablement, va rebutjar l'oferta. Desesperat, es va agafar el seu cartró de don Simon i es va posar a beure compulsivament, amb frenesí. Va beure Massa. Per allà passava un jove, que va resultar ser un amic seu de tota la vida, un ricachón que sortia del seu Castillo a passejar. En veure'l en aquell estat tan lamentable es va posar a riure. Martorell, ofès, es va aixecar, tambalejant: -De què Rius? -Vas Tort, Martorell. Soroll, a l'instant silenci, un buit al cor, a la ment un somni inacabat, una mirada grisenca, un sentiment que surt del meu jo més íntim, sensació de ressaca, remor a l'estòmac i les marques dels llençols que m'erosionen tota la cara. Un breu degoteig d'aigua i l'incesant terrabastall de les obres del costat fan que m'aixequi d'un bot, em miro al mirall, em dutxo i mentrestant vaig entonant alguna cançó que m'hagi atrapat i em consumeixi com a ésser humà, tot i que no canti massa bé em fa sentir quelcom alegre i em fa pensar.... Ergo si penso existeixo, es a dir: sóc. Ser o no ser? Arribo més enllà de les meves reflexions i segueixo pensant tot recordant certs jocs de paraules emprats al debat del Pla Ibarretxe: ser o aparentar ser? I si aparentes ser? Ets o no ets? Potser no ets i mai has existit, per tant no t'has de capficar amb problemes com aquest. Potser ets però no t'agrada pensar i per tant tambè acabes no sent. Potser ets però d'una altra forma, et tornes als teus instints més bàsics i primaris, aquells que et són més cómodes o plaenters a la teva manera. O potser és cap de les anteriors. El cas és que jo personalment no ho sé. Però a mi que no em venguin la moto, si hi ha quelcom que necessita aquest món ara més que mai són persones que ho siguin. Deixem de banda les discrepàncies i lluitem contra la hipocresia, ja sigui amb paraules (de bon rollo) o a base d'òsties (potser una mica més dràstic però hi ha gent que sinó no ho veu). Per què el fet de tenir un títol ens fa sentir superiors com a èssers humans? Ens creiem millors? O aparentem ser millors que els demés? Hi ha gent que al entrar en aquesta escola pensa: seré un ENGINYER i us he de mirar per sobre de la espatlla a vosaltres que no sabeu el que he suat per ser superior. Potser sí que serà un enginyer però no serà persona, nomès ho aparentarà ser en els millors dels casos. Si us plau no caiguem en el tòpic que fa que aparentem més del que som., sense ser-ho. Julen SER O APARENTAR SER? posa-t’hi fulles PRIMAVERA 2005 17 No xiularàs al que entra tard -Doctor, tinc malsons. Somio que estic a l'any 2014, fa 10 anys que estic a l'escola. És el meu últim examen de la carrera.. Arribo tard. No sé l'aula. Em paro per mirar el projector del hall. No funciona. Merda. Segueixo recte, ja trobaré algú. A veure, anava per ordre alfabètic...Mecànica, M....estarà amb totes les que comencen per L,M, N,O,P. Amb només 5 aules sense obres a tot l'escola, els exàmens s'han de posar junts. Segueixo recte. Passo pel que havia estat el pàrking, veig el forat del nou edifici. Diuen que abans de 2 anys ja hauran acabat de posar els fonaments. En aquests moments, doctor, és quan començo a cridar. En el somni, avanço pel passadís, i totes les taules, cadires, ordinadors, pissarres...tot el que s'ha tret de les aules en obres s'apilen a costat i costat, només deixant un espai petit per on pot circular la gent. La multitud m'empeny per darrera pequè avanci més ràpid, ells també arriben tard a l'examen. De cop, perdo l'equilibri, caic. L'allau de gent nerviosa que tenia al darrera segueix empenyent. Des de terra, mentre un rere l'altre em van caient a sobre, veig com la pila d'objectes apilats comença a trontollar. L'última imatge que veig és que una fila de 6 cadires soldades, juntes, de les que abans estaven a la sala d'estudis, m'està a punt de colpejar el cap. La foscor m'engoleix. No arribo a mecànica. No acabaré mai la carrera. Es aquí on em despero cridant. Doctor, què puc fer? -Per què es preocupa, si, total, amb Bolònia potser la seva carrera desapareixerà? Alimen La oscuridad, se cierne sobre mi En els últims quadrimestres, s'ha vist que els resultats dels estudiants són cada cop pitjors, la mitja de les assignatures es troba en un interval (2,4), obert, és clar. Òbviament, no és culpa dels professors, ni que les assignatures siguin més difícils. El problema és que la gent no estudia. Últimament la biblio de la ETSEIB s'ha convertit en un lloc de reunió on anar amb els amics a discutir el sexe dels àngels, si el Barça guanyarà o no la lliga, si un electró és més maco que un protó, si l'HP48 ja ha quedat desfassada,… a lluir moldelets, a perdre el temps, vaja. La direcció de l'Escola, ha dit que ja n'hi ha prou de tanta distracció, i han posat un vigilant a la biblioteca. És un home que distingireu pel seu uniforme. Té la missió de fer complir la llei més important de l'escola: putejar els estudiants i que estudiïn. El vigilant va armat amb una porra i una agulla; i en el moment en què algú aixeca el cap del llibre, la llibreta o els apunts el punxa amb l'agulla. En cas que algú parli, ha de clavar-li una garrotada amb la porra. Pels estudiants que no aprenen i són reincidents, hi ha una sala al costat dels "zulos" (calaixos d'estudi) on els fan tota mena de tortures. Amb aquestes mesures es vol aconseguir que ningú vagi a la biblioteca a fer veure que estudia mentre mira les/els noies/nois com passen; així com tornar a sentir els sorolls tan agradables mentre s'estudia dels tacons de les sabates. Per últim, voldria dir-vos que corre el rumor que aquestes mesures s'ampliaran a les aules d'estudi. El Sheriff (pels que no ho sabeu encara, aquest vigilant està perquè es van donar casos de robatori a la biblio.) Posat'hi fulles PRIMAVERA 2005 18 No facis preguntes estupides a termo P E F Y U G X P P M X S A Y P B B I O J R O C O D R O M L K X Y C A M T A S L F T O N O L E U E A S H O L A L T L A S D A E I O U A P F T W A S R U C D T L R Q E B I R R A I A A X I F F H I P O M D X U T G I M K A N A A Troba les set diferències Menys xerrar i més estudiar Busca vuit activitats que es fan a la festa POSA-T’HI FULLES NUMERO 14 MAIG 2005 0,5 EUROS