Estudi de reutilització de contenidors marítims com a centres d'atenció primària

Estudi de reutilització de contenidors marítims com a centres d’atenció primària TREBALL DE FINAL DE GRAU Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament de Producte Clara Vendrell Comas Tutora: Neus Fradera Tejedor 30 de juny de 2020 2 CAT | Aquest treball recull una proposta de disseny d’un Centre d’Atenció Primària a partir de la reutilització de contenidors marítims. Així es dona solució a un problema mediambiental i alhora s’investiga una manera més econòmica i ràpida de construir un centre de salut. La proposta va des dels criteris constructius més bàsics com materials i aïllaments, fins a idees més complexes com la distribució del centre, el disseny de les instal·lacions o un estudi lumínic del mateix. Paraules clau: contenidor marítim, centre mèdic, disseny, sostenibilitat EN | This project consists on a design proposal for a Primary Healthcare Center, based on the reuse of shipping containers. A solution to an environmental problem is provided, while a faster and more economical way of building a healthcare center is investigated. The proposal considers both the most basic construction criteria such as materials and insulation, and more complex ideas like the center’s distribution, the facilities design, or a lightning study. Key words: shipping container, health center, design, sustainability 3 Introducció Project Charter 2.1 Objectiu 7 2.2 Abast 7 2.3 Especificacions bàsiques 7 2.4 Background 8 2.5 Calendari 10 Recerca prèvia 3.1 Contenidors marítims 13 3.2 Centres d’Atenció Primària 14 Criteris constructius 4.1. Accessibilitat 21 4.2. Aïllament tèrmic 23 4.3. Cobertes 27 4.4. Impermeabilització 30 4.5. Estructura i construcció 30 Disseny 5.1 Estructura 34 5.2 Estudis de fluxos de gent 37 5.3 Senyalística 41 5.4. Il·luminació 48 5.5. Disseny d’espais 57 Planificació i viabilitat econòmica 6.1. Planificació de l’obra 78 6.2. Viabilitat econòmica 79 Conclusions Bibliografia i referències Índex 00 01 02 03 04 05 06 07 08 Introducció 01 5 La població a Espanya no para d’envellir, i degut a la falta de pressupostos, infraestructura i personal, les llistes d’espera als Centres d’Atenció Primària són llargues i els centres estan tan saturats que el temps disponible per a cada pacient és molt curt i insuficient. I ho seran més, a deu anys vista. Mentrestant, milers de contenidors en perfecte estat s’acumulen a ports marítims de tot al món, per múltiples raons: quan el remitent no pot assumir els costos de noli, quan la càrrega és no desitjada, quan està danyada, quan és més car tornar el contenidor al punt d’inici que comprar-ne un de nou, etc. Això crea una situació insostenible pel país del que es tracti, econòmicament i ecològicament. I si es poguessin reciclar aquests contenidors per crear Centres d’Atenció Primària? L’arquitectura amb contenidors és una branca molt nova de l’arquitectura, però cada vegada més extensa degut a les seves bones prestacions. Seria una alternativa viable, doncs, el disseny i construcció d’un CAP a partir de contenidors marítims. Aquest disseny, econòmic i versàtil, es podria implementar fàcilment a molts punts del país com a reforç als centres de salut diürns i hospitals ja existents. L’objectiu d’aquest projecte és, per tant, dissenyar un espai a partir de contenidors marítims, que serveixi com a CAP, amb les millors i màximes prestacions possibles, tenint en compte criteris constructius i de disseny. Project Charter 02 7 2.1 OBJECTIU L’objectiu del projecte és adaptar un contenidor marítim per convertir-lo en un centre d’atenció primària (CAP) on es pugui oferir tractament ambulatori als usuaris d’Espanya, tant en entorns rurals com urbans. 2.2 ABAST Es realitzarà el disseny interior i exterior d’un contenidor marítim per rehabilitar-lo en un CAP. El projecte inclourà: • Un estudi previ sobre els centres de salut, per conèixer quin tipus d’usuari és el més freqüent, el sistema de localització dels CAPs, quins equipaments i medicaments són necessaris, quina normativa hi ha respecte als centres de salut a Espanya... • Estudi sobre la il·luminació òptima de cada espai. • Valoració de criteris constructius: accessibilitat als espais, la disposició de la coberta, la impermeabilització, l’aïllament i els materials de construcció utilitzats per cada element del conjunt. • Estudis de flux de gent pel disseny de l’espai. • Aplicació del mètode de Design Thinking per buscar la millor solució. • Disseny dels espais interiors, mobiliari i senyalística, i estudi sobre l’arquitectura humanitzada. • Càlcul d’un pressupost total aproximat. • Generació de plànols 2D i models 3D del resultat. El que no inclourà aquest projecte, serà: • Disseny de les instal·lacions d’aigua. • Disseny de les instal·lacions elèctriques, així com demanda energètica. • Càlculs de resistència de l’estructura. • Disseny dels sistemes de climatització i de ventilació del contenidor. • Disseny de la protecció contra incendis. 2.3 ESPECIFICACIONS BÀSIQUES • Les mides interiors del contenidor han de ser de 12,025 m x 2,352 m x 2,393 m (39’ 6’’ x 7’9’’ x 7’10’’), i les exteriors de 12,19 m x 2,44 m x 2,59 m (40’ x 8’ x 8’6’’). • Ha de seguir la normativa espanyola de centres de salut. • Ha de seguir criteris d’eficiència energètica. • Ha de poder cobrir les necessitats bàsiques d’un CAP. 8 • Seguir els principis d’arquitectura sanitària humanitzada, que influeix positivament en l’estat anímic dels pacients. 2.4 BACKGROUND 2.4.1 Justificació És molt avantatjós fer servir contenidors marítims per la construcció degut a la seva resistent estructura i el seu preu relativament econòmic. Es poden reutilitzar, unir i apilar, i són especialment interessants perquè el fet que estiguin normalitzats fa que siguin fàcils d’aconseguir i permet transportar-los de manera senzilla, tant per via aèria, marítima o terrestre. De fet, un avantatge important de la construcció d’un centre mèdic en un contenidor marítim, és que aquest es pot transportar amb tota la clínica ja muntada al seu interior, de manera que es podria instal·lar en qualsevol lloc de manera molt ràpida i estar operatiu en qüestió de dies. És per això que normalment els centres de salut mòbils d’aquest tipus s’utilitzen, per exemple, en contextos d’emergència (en cas d’epidèmies, catàstrofes naturals o conflictes bèl·lics) on es necessita una resposta mèdica ràpida, o en llocs amb menys recursos econòmics. Al nostre país, un CAP d’aquestes característiques seria útil en les següents situacions: • En en entorns rurals on l’hospital més proper no sigui de fàcil accés per segons quin tipus de població (gent gran, sense vehicle, necessitats especials...) • Per ampliar i crear consultes externes a hospitals públics de grans ciutats on les llistes d’espera són molt llargues i hi ha falta de personal i instal·lacions. Enmig d’una ciutat tan densa, com per exemple Barcelona, no és fàcil fer-hi grans construccions noves. • Per situacions puntuals que es poguessin donar com atemptats o epidèmies on es necessitessin més centres de salut dels habituals, ja que, com s’ha dit, serien una bona resposta en situacions d’emergència. 2.4.2 Participants en el projecte 2.4.2.1 RECURSOS DISPONIBLES Clara Vendrell Comas, enginyera de disseny industrial i desenvolupament de producte, que treballarà un total de 600 hores. 9 2.4.2.2 STAKEHOLDERS 2.4.3 Estimació de costos L’estimació de costos de tot el procés, des de la construcció de les infrastructures fins a la instal·lació dels serveis bàsics o l’equipament del centre, s’estima que serà aproximadament d’uns 100.000€. Aquest cost inclou també els recursos humans, és a dir, la feina dels treballadors que participaran en el projecte. Un dels interessos principals d’aquest tipus de construcció amb contenidors és precisament que resulta més econòmica que la convencional. Diagrama 1 | Stakeholders CAP Personal mèdic Ciutadania Farmàcies Govern Proveïdors Personal extern Director/ manager Interns Externs 16 3.2.3. Cartera de serveis La cartera de serveis és el conjunt de prestacions que un centre de salut, en aquest cas un CAP, ofereix a la població. Aquests serveis han estat prioritzats i organitzats d’una manera específica en funció de les necessitats de la població, i segons criteris cientificotècnics. A Espanya, la cartera de serveis dels centres de salut d’atenció primària està organitzada segons les nou categories bàsiques que cobreixen:4 • Atenció sanitària general en consulta i domicili. • Procediments diagnòstics i terapèutics. • Activitats de promoció, prevenció, atenció familiar i comunitària. • Atenció específica a la infància, adolescència, dona, adults, grups de risc, malalts crònics i persones grans. • Atenció pal·liativa a malalts terminals. • Atenció a la salut mental. • Atenció a la salut bucodental. • Rehabilitació bàsica. • Activitats d’informació i vigilància. També cal especificar, que no tots els CAPs cobreixen totes aquestes categories, ja que en els centres petits o amb baix nombre d’usuaris, algunes de les funcions es cobreixen a l’hospital de referència. 3.2.4. Pla funcional Aquesta cartera de serveis haurà de quedar definida en el pla funcional, així com el dimensionat del centre. Un pla funcional doncs, és, en definitiva, un conjunt de diferents documents que pretenen definir: • El dimensionat de l’activitat que es durà a terme al centre, contemplant totes les feines que s’hi realitzaran en funció de les necessitats de la població, és a dir, el que seria la cartera de serveis. • Definir el disseny i dimensionat dels espais i estructures per poder dur a terme les activitats definides anteriorment de manera còmoda i flexible, donant marge a un possible creixement. • En funció dels serveis definits i els espais disponibles, fer una previsió de la plantilla que hi treballarà. L’objectiu ha de ser garantir el desenvolupament de totes les activitats que s’han de dur a terme en un centre de salut amb alts nivells de qualitat i seguretat. 17 3.2.5. Recerca sobre l’ús dels CAPs a Espanya Cada any es realitza l’Enquesta Nacional de Salut per tal proporcionar la informació necessària sobre la salut de la població, i així planificar quines actuacions serien necessàries en l’àmbit sanitari. Una de les preguntes de l’enquesta era per saber quin percentatge de població havia visitat al metge de família en les últimes quatre setmanes. Dels resultats d’aquesta pregunta se’n pot extreure que el grup de població que més visita l’ambulatori és el de 75 a 84 anys, amb percentatges d’aproximadament el 50% tant per homes com per dones. En canvi, com és lògic, les persones de 15 a 34 anys són les que menys hi acudeixen. Podem observar també, que en general, les dones hi van més sovint que els homes, tot i que no es tracta d’una diferència substancial5. Quan es pregunta sobre el motiu de la visita (excepte urgències), es veu que més d’un 70% tant en homes com en dones hi van pel diagnòstic d’una malaltia o per problemes de salut, i la resta hi van per consultes administratives (dispensació de receptes o partes d’alta) o altres. I cal tenir en compte, també, que el 6,22% de les visites en homes, i el 5,14% en dones, són pel programa d’atenció al nen sa, que inclou les vacunacions dels infants. Per tant, tot i que els nens i nenes no s’incloguin en la gràfica anterior (que considera persones de 15 anys en endavant), són usuaris habituals dels centres d’atenció primària5. Aquesta enquesta del 2017 també revela un màxim històric de consultes al metge, amb una evolució que no para de créixer. En els últims 30 anys el nombre de consultes mèdiques a Espanya ha incrementat un 17%, de manera que, en l’últim any 9 de cada 10 espanyols han acudit a la consulta per alguna molèstia o malaltia6. És interessant també saber quant temps passa la gent dins la consulta, i dins d’aquesta, quant temps dediquen a cada part de la visita, ja que són dades a tenir en compte a l’hora de dissenyar l’espai. Imatge 5 | Evolució per anys de les consultes mèdiques Imatge 4 | Consulta al metge de família en les últimes 4 setmanes segons grups d’edat 18 El temps mitjà de la visita completa és de 9,1 minuts, i el temps que es dedica al problema del pacient és de 7,14 minuts. Les mitjanes varien lleugerament en funció de d’edat del pacient: la mitjana de temps dels menors de 14 anys és de 8,1 minuts, entre 14 i 65 anys és de 6,7 minuts, i per sobre de 65 és de 7,6 minuts. En aquesta taula es pot veure el temps mitjà (en segons) dedicat a cada part de la visita. S’hi veu que la majoria de temps és temps de consulta, és a dir, al despatx, i només una petita part (que varia en funció de l’edat) és la que es dedica a l’exploració. La franja d’edat amb més temps dedicat a l’exploració és pels nens de menys de 15 anys, amb una mitjana de 2,15 minuts7. El grau d’insatisfacció cap al metge d’atenció primària es deu en gran part a la falta de temps dels professionals per atendre als pacients correctament. Un 78% de població a Espanya es queixa de l’escàs temps que té de visita al CAP, mentre que a la resta d’Unió Europea aquest percentatge és només d’un 52%7. L’ideal, doncs, seria disposar de més centres d’Atenció Primària i més professionals mèdics, de manera que les llistes d’espera es reduïssin i els metges tinguessin més temps per atendre a cada pacient. Cal tenir en compte, que en una societat envellida, l’ús dels CAPs anirà en augment, ja que com s’ha vist, les persones amb més de 70 anys són les que en fan més ús. A la següent piràmide poblacional es pot veure l’evolució del creixement de la població i la comparació entre les dades de 2018 i la previsió del 2033. S’estima que els naixements seguiran decreixent fins al 2022, i la població envellirà considerablement, concentrant-se la majoria a la part superior de la piràmide: al 2033, un de cada quatre espanyols serà major de 65 anys. L’esperança de vida creix, i arribaria fins als 82,9 anys en homes i 87,7 en les dones (2,5 i 1,9 anys més que al 2018) de manera que el sistema sanitari s’ha de preparar per assumir les demandes de la població. 8 Imatge 6 | Taula de temps mitjans en una consulta al metge de família 19 3.2.6. Àrees d’un CAP En tots els CAPs hi ha diferents àrees clarament diferenciades que presenten les següents característiques: 2 • Vestíbul: un espai ample que doni la sensació d’edifici públic. Cal que compti amb un espai reservat per una llitera i una cadira de rodes (amb una separació no tancada). S’hi ha d’accedir per una doble porta de fàcil obertura i automàtica. Ha de comptar també amb panells informatius. • Àrea d’administració: cal que estigui situada al vestíbul però no enfrontada amb la porta d’accés per evitar corrents d’aire i sensació de cues. Hi haurà taules d’informació (amb connexió a internet i impressores) numerades i amb torn, i una sala d’espera, la capacitat de la qual, variarà en funció del nombre de taules. • Àrea clínica: les consultes s’organitzaran aparelladament, de manera que hi hagi una porta de comunicació entre dues consultes situada al costat de la taula del professional, per facilitar la consulta entre professionals i com a possible mecanisme de sortida en cas de possibles situacions violentes. Comptaran amb una pica per netejar-se les mans, llum natural, equipament clínic i informàtic. Totes les consultes comptaran també amb una sala d’espera pròpia davant la porta. Finalment, a les portes hi haurà suports que permetin introduir informació pels pacients, i altres que permetin introduir dos noms de professionals i els seus horaris de consulta. Comptaran, com a mínim, amb consultes estàndard, consultes pediàtriques i una consulta polivalent dedicada a urgències. • Àrea de personal: tots els centres, incloent-hi els més petits, han de tenir un espai de posada en comú pels professionals, còmode i acollidor, que estigui restringit al públic. Imatge 7 | Piràmide de població a Espanya als anys 2018 i 2033 Criteris constructius 04 21 4.1. ACCESSIBILITAT La ONU defineix com a persones amb una discapacitat: “aquelles que tinguin deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini, que a l’interactuar amb diverses barreres, puguin impedir la seva participació plana i efectiva a la societat, en igualtat de condicions amb la resta.” 9 Aquestes persones, com estipula la Llei d’Igualtat d’Oportunitats i Accessibilitat Universal han de poder portar una vida normal i accedir als mateixos llocs i serveis on hi pugui accedir qualsevol altra persona. És per això que el disseny del CAP i el seu entorn haurà de complir principis d’accessibilitat universal que assegurin que és comprensible, utilitzable i practicable per qualsevol persona, de manera autònoma i independentment de les seves capacitats. Les característiques de la població es poden definir a través d’una distribució normal, la representació gràfica de la qual, seria una campana. Al centre de la campana es trobarien la majoria d’individus més semblants, i als extrems els més diferents. El que proposa el disseny universal és intentar maximitzar el nombre d’usuaris que poden interactuar amb l’entorn dissenyat, per tal d’arribar a cobrir aquells usuaris que es trobin més als extrems de la campana. Es calcula que el 40% de la població espanyola es beneficiaria directament de la supressió de barreres, ja que al 1999 un 8,8% de la població tenia discapacitats permanents (mentals, físiques, sensorials...), un 10,9% eren persones d’edat avançada no discapacitades (més de 65 anys) i un 20% persones tenien una discapacitat temporal.10 De manera que l’accessibilitat universal és un aspecte essencial a considerar a l’hora de dissenyar l’espai, i encara més, tenint en compte que, com s’ha vist a l’estudi previ, els usuaris de més de 65 anys són els que més visiten els CAPs. A l’hora, doncs, de dissenyar els espais per on els usuaris poden deambular (moure’s com a activitat en si, que es pot combinar amb altres activitats com observar o mirar, escoltar, traslladar objectes, saludar...) tindrem en compte les següents consideracions generals:11 • Amplitud de passadissos i zones: haurien de tenir com a valor mínim l’amplitud necessària per permetre el pas d’una persona amb cadira de rodes o bastons, un cotxet infantil, o bé un acompanyant que ajudi a una persona gran a caminar. • El valor de l’altura haurà de ser suficient per evitar accidents per qualsevol tipus de persona, per alta que sigui, ni que no estigui en situació de discapacitat. Ha de ser un espai lliure d’obstacles en altura. • Evitar sempre que es pugui l’ús tant d’escales com de plans inclinats. Les escales requereixen un major esforç per pujar que un pla inclinat, i també representen un impediment per cadires de rodes o cotxets, però també és més difícil mantenir l’equilibri en un pla inclinat que en un horitzontal. 22 • En cas que sigui necessari salvar un desnivell, hi haurà d’haver accessoris que ajudin a disminuir el nivell d’esforç per pujar (dimensions i característiques de cada esglaó), així com el risc de caiguda (baranes, il·luminació, tipus de paviment...). • La pavimentació del terra ha d’evitar ser relliscant així com reflectir la llum, per evitar caigudes i ensopegades, i a la vegada hauria de servir com a element d’orientació, amb colors i textures. Les dimensions mínimes requerides, doncs, queden resumides en aquesta taula: Amb tots aquests requisits, es compliran les normatives establertes al Real Decreto 556/1989 de 19 de Mayo de “Medidas mínimas sobre accesibilidad en los edificios”, publicat al B.O.E. el 23 de maig de 1989 així com el Real Decreto 505/2007, del 20 d’abril, on s’aproven les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats i edificacions. De cara a les persones al·lèrgiques caldrà tenir en compte que ha de ser un espai molt fàcil de netejar, per evitar l’acumulació de pols i àcars, de manera que és aconsellable que els materials siguin llisos i sense racons de difícil neteja. A part, és important que hi hagi una bona ventilació de les instal·lacions. Per facilitar l’estada a les persones amb discapacitats auditives, és important que hi hagi un bon aïllament acústic per evitar sorolls de l’exterior als que poden ser especialment sensibles a causa dels audiòfons. Si és possible, també els sistemes de ventilació o aires també haurien de ser silenciosos, així com evitar instal·lar pantalles de televisió o tenir música ambiental a totes les sales. I finalment, per ajudar a les persones amb disminució visual cal que hi hagi diferències de textures i duresa del terra per tal que es puguin orientar més fàcilment, i òbviament, com menys barreres físiques hi hagi, millor. Cal evitar, especialment, els objectes que puguin representar una barrera a Imatge 8 | Taula de les dimensions mínimes en un CAP 23 l’altura del seu tors, ja que aquests són molt més difícils de detectar. Les vitrines o portes de vidre han d’estar senyalitzades amb colors contrastats per tal d’advertir la seva presència. 4.2. AÏLLAMENT TÈRMIC Com ja s’ha comentat, les parets del contenidor estan fetes d’acer. L’acer és un material amb una alta conductivitat tèrmica, pel que, depèn de les condicions climàtiques a les que es vegi exposat, s’haurà d’aïllar aplicant una capa d’aïllament. L’aïllament tèrmic és molt important en termes d’eficiència energètica, ja que un bon aïllament suposarà moltes menys despeses d’aire condicionat i calefacció. Per la zona a la que anirà destinada la construcció, que seria el territori espanyol, les temperatures a l’hivern són suaus, però en canvi a l’estiu són molt altes, i de fet, cada any ho són més. El següent mapa mostra les zones d’Espanya on la temperatura ha estat extremadament alta aquest últim 2019: les àrees marcades en vermell són aquelles on la temperatura han sobrepassat els valors màxims mai registrats. Només a les àrees blanques, les temperatures registrades s’han mantingut al voltant de la mitjana, i com es pot apreciar, són molt poques. La màxima registrada l’any passat al país, va ser de 43,4ºC, a Lleida. Aquestes temperatures tan altes es donen només en dies puntuals, durant onades de calor, però és fonamental que un centre mèdic estigui preparat per aguantar-les i que estigui ben aïllat per a un ús correcte, ecològic i eficient dels sistemes de climatització. A l’hora d’escollir tipus d’aïllament, cal triar entre aïllament interior o exterior. Els principals avantatges d’un aïllament interior, serien:12 Imatge 9 | Caràcter de la temperatura anual a Espanya 2019 24 • Es conserva l’aparença exterior del contenidor, que és interessant de cara al disseny, ja que remarca el seu aspecte ecològic, fent que tothom pugui veure que es tracta d’un contenidor reutilitzat. • Es conserven les mides exteriors originals, de manera que segueix tenint unes mesures normalitzades que en faciliten el seu transport en cas d’haver-lo de traslladar. I els avantatges d’un aïllament exterior, en canvi, serien els següents: • No es perd superfície interior, que, tenint en compte que ja és escassa, és un fet a tenir en compte. Es podrien guanyar fins a 10 cm total d’amplada i de llargada. • És més eficient energèticament: en un aïllament interior, els raigs de sol estan directament en contacte amb l’acer exterior, que va absorbint la calor. De manera que el salt de temperatura que s’ha de salvar pot ser bastant més alt, i més, si es tenen en compte les temperatures i els raigs solars d’aquí a Espanya. Valorant els aspectes considerats, s’ha escollit utilitzar un aïllament exterior. S’ha considerat més rellevant el fet de l’eficiència energètica i l’espai interior que es pot guanyar, que no pas l’estètica exterior i el transport. Per l’ús que té un CAP, una vegada instal·lat a un barri o població, no s’haurà de moure: no és un centre de salut mòbil, de manera que, el fet de poder-lo transportar novament una vegada ja instal·lat gràcies a mesures estàndards, no és rellevant. En canvi, s’ha considerat important el fet de l’eficiència energètica, i més tenint en compte la zona geogràfica on s’haurà de situar, on hi ha temperatures molt altes. Després de considerar i valorar diferents sistemes d’aïllament exterior, l’escollit ha estat el sistema de façana ventilada, que es considera el més eficaç per solucionar l’aïllament d’un edifici13, i funciona bé amb contenidors. Es tracta d’un sistema que no només és molt bon aïllant tèrmic, sinó també acústic, i és molt valorat per les seves propietats estètiques. Consisteix en un sistema constructiu format per una capa d’aïllant adossada a l’estructura suport del contenidor, una càmera d’aire (d’entre 3 i 9 cm) que permet la ventilació i una capa de revestiment exterior, ancorada al mur de suport mitjançant una estructura d’ancoratge que normalment és d’alumini. L’aire pot circular per aquesta càmera creada entre les dues estructures i per l’efecte xemeneia activa una ventilació natural molt eficaç. Imatge 10 | Esquema del funcionament d’una façana ventilada 25 A l’estiu, s’evita el contacte directe del sol amb la façana del contenidor, de manera que l’estança s’escalfa molt menys. El que s’escalfa és l’aire de la càmera, i aquest aire, al ser més lleuger que l’exterior (degut a la diferència de temperatura) es desplaça cap amunt fins a sortir a l’exterior, substituint-se així per un de més fresc. D’aquesta manera la calor exterior no arriba a l’interior de l’estança: es calcula que a l’estiu es pot disminuir la calor interior fins a un 40% amb aquest sistema14. A l’hivern, com que el sol no escalfa tant com per activar aquest procés, funciona diferent. Aconsegueix escalfar l’aire entre les dues capes, de manera que s’acumula la calor i fa que l’estança interior quedi més calenta, aïllant-la del fred exterior. També cal remarcar que eliminen els problemes d’humitats, ja que gràcies a la zona ventilada facilitarà l’evacuació de vapor de l’interior de l’edifici, un punt important per facilitar l’estada a les persones al·lèrgiques. Els únics inconvenients d’aquest sistema, serien: • La dificultat d’instal·lació, que fa que sigui un mètode més car que altres. • Les finestres, òbviament, també són més difícils de col·locar i més cares que amb un altre tipus de revestiment. Tot i així, a llarg termini la inversió inicial de la instal·lació del sistema d’aïllament quedaria coberta amb l’estalvi d’energia destinat a mantenir una temperatura adient i confortable a l’interior, ja que la diferència de temperatures entre interior i exterior quedaria considerablement reduïda. El material adherit a la paret del contenidor que servirà com a aïllant acústic i tèrmic serà fibra de vidre. Es tracta d’una fibra mineral elaborada amb filaments de vidre units amb un aglutinant. És un material més econòmic que el poliuretà i és molt utilitzat pel sector de la construcció a Europa per les seves altes propietats aïllants, tant acústiques com tèrmiques. Ve de fàbrica en planxes rígides que s’han de tallar per adaptar a la nova estructura, i estan compostes per un filtre format per fibres entrecreuades que impedeixen el pas de partícules d’aire i el flux d’ones calòriques. A part, és reciclable i és ignífuga, de manera que en cas d’incendi no s’encén, sent així més segura. Es podria col·locar per tota l’estructura de les parets (primera capa de la façana ventilada) i també com aïllant al sostre. S’instal·larà la façana ventilada amb sistema d’ancoratges puntuals, ja que és considerablement més econòmica que amb ancoratges de perfils, i el principal defecte respecte aquesta opció és estètic i que la càmera d’aire és lleugerament més estreta. S’utilitzaran ancoratges puntuals ocults, que són els més comuns, on la llengüeta que subjecta la placa no és visible. El preu aproximat d’aquest tipus de construcció és de 85€ per metre quadrat. Imatge 11 | Instal·lació d’una finestra en una façana ventilada 32 per una altra en cas que pateixi algun tipus de dany. El vinil, en canvi, ve en forma de rotlles, i la seva instal·lació resulta més complicada. A més a més, el procés productiu del PVC és sostenible des d’un punt de vista ecològic, ja que necessita un 50% menys de petroli que altres plàstics, i la seva vida útil és molt més llarga. I cal remarcar també, que és lleuger, inert i innocu, condicions indispensables per poder-lo utilitzar en un centre de salut. 4.5.2. Envans Gràcies al disseny del centre i la combinació de contenidors creada, com es veurà en apartats més endavant, cal construir un mínim d’envans, ja que s’aprofiten la majoria de separacions que proporcionen les mateixes parets dels contenidors. Aquestes parets requeriran uns canvis mínims, ja que simplement caldrà revestir-les de material aïllant i proporcionar-los un acabat. I pel que fa a les parets extra que calen, es construiran a partir de pladur. Es tracta d’una placa de guix laminat molt utilitzada en construcció, i representa, en el cas de la construcció amb contenidors una millor opció que els envans de maons, degut als seus avantatges:19 • Lleugeresa: al tractar-se de panells lleugers, pràcticament no s’augmenta el pes que haurà de suportar l’estructura. • Ràpid muntatge: la seva col·locació es pot dur a terme amb només unes hores. A més, al muntar-se en sec, no necessiten llargs períodes per assecar-se ni embruten. • No genera runes: és fàcil de manipular, i no genera pràcticament residus ja que al que sobra d’un tall de pladur generalment es pot seguir utilitzant. • Resistència a moviments: absorbeixen els petits moviments que es puguin donar en una estructura com la de contenidors i impedeixen que apareguin esquerdes. Els seus punts negatius són la seva menor resistència a l’hora de penjar-hi pes i el preu. Però cap dels envans a col·locar al centre ha d’aguantar cap tipus de pes, com prestatgeries, mobles, o sistemes sanitaris suspesos, de manera que no cal que siguin especialment resistents. I respecte al seu preu, al final gairebé queda equiparat al del maó, si es té en compte la mà d’obra necessària i el consum de temps, degut a la fàcil instal·lació del pladur. Disseny 05 34 5.1 ESTRUCTURA Després de realitzar diferents proves i combinacions, s’ha arribat a la conclusió que el nombre mínim de contenidors necessaris per tal de crear un CAP que disposi de tots els serveis mínims necessaris còmodament és de 16. Aquest espai disposaria d’una superfície útil de 452,52 m2. S’han estudiat diferents possibles combinacions, tenint en compte principalment tres criteris: • Respectar l’horitzontalitat de l’estructura, que és una de les normes bàsiques de l’accessibilitat universal, per tal d’evitar el fet d’haver d’instal·lar ascensors. A més, aquesta superífice hauria de ser fàcilment extensible, en cas que calgués un augment de les instal·lacions per necessitats de la població. • Que cada habitació estigués delimitada dins d’un sol contenidor. D’aquesta manera les mateixes parets dels contenidors serveixen de separadors entre estances: cal construir menys envans i es fan els mínims forats possibles a les parets, per tant es manté la seva resistència. A més, es podria eliminar només un contenidor sense afectar a cap altre o a l’estructura general (en cas de possibles reparacions o reformes). • Els recorreguts i el flux de persones dins dels espais. Que la seva forma permeti una circulació coherent i una bona accessibilitat entre les diferents estances. De les diferents propostes, finalment l’escollida va ser la 3, ja que és la que s’ajusta més als criteris presentats. Com es veurà a continuació, permet una distribució de les diferents estances coherent, presenta un flux més continu (de forma circular) i amb un espai interior que aporta llum i deixa que l’estructura respiri, i permet ampliacions de manera modular que presenten característiques similars, que es poden veure al diagrama següent: Diagrama 4 | Propostes inicials d’estructura 35 Diagrama 5 | Possibles ampliacions de l’estructura final 36 L’objectiu era obtenir una estança 100% modular, on es poguessin suprimir o afegir contenidors en funció de les possibilitats de l’espai on es trobés el CAP i de les necessitats de població d’aquella àrea. Gràcies a aquesta disposició, doncs, es pot fer una extensió del centre de manera relativament senzilla en cas que sigui necessari, afegint contenidors. Es pot aconseguir una estructura de fins a 32 contenidors (el doble de la quantitat inicial) en horitzontal, i en cas que es necessités ampliar encara més el centre, es podria començar a ampliar verticalment. Com ja s’ha comentat, cada habitació està delimitada per les parets del contenidor, de manera que si se separessin els contenidors, les habitacions continuarien intactes. Aquestes habitacions, per motius organitzatius i de fluxèmica (explicats a l’apartat següent) s’han repartit per grups, de manera que totes les consultes mèdiques queden juntes, igual que les sales restringides al personal, i altres instal·lacions, tal com queda establert a la figura següent: Diagrama 6 | Plànol i àrees del CAP 37 5.2 ESTUDIS DE FLUXOS DE GENT És important analitzar els recorreguts que fa la gent en un determinat espai per tal d’optimitzar les circulacions i aportar comoditat i fluïdesa als usuaris. D’aquesta manera s’optimitzen recursos, s’eviten creuaments no desitjats i s’ofereixen circulacions clares que evitin la desorientació dels usuaris20. Tenint en compte això, s’ha escollit la distribució més adequada, i dins d’aquesta, les estances s’han col·locat estratègicament per tal d’optimitzar aquest flux de gent. Per fer l’estudi de fluxos de gent es van definir, doncs, tres paràmetres: grups, destins i traçabilitat. Imatge 19 | Vista en planta del centre sense sostre Imatge 20 | Vista en planta del centre amb sostre Imatge 21 | Vista en perspectiva del centre Jardí interior Coberta enjardinada 38 Els grups defineixen què es mou pel CAP i com ho fa. En aquest cas, per simplificar-ho, s’han dividit tots els usuaris en només tres grups que són: pacients, personal mèdic i personal administratiu. No s’ha contemplat, per exemple, el personal de neteja, ja que les seves estones de feina són fora de l’horari de visita. Els destins són els llocs que han de visitar els diferents grups durant la seva estança al CAP. S’han contemplat les següents possibilitats i itineraris: Diagrama 7 | Itineraris del grup pacients Diagrama 8 | Itineraris del grup personal mèdic 39 Diagrama 9 | Itineraris del grup personal administratiu Finalment, en funció d’aquests possibles itineraris, s’han estimat les traçabilitats. És a dir, s’han dibuixat quins recorreguts seguirien aquests grups d’usuaris per arribar als seus destins en el dia a dia del centre de salut, de manera aproximada. D’aquesta manera, es pot veure gràficament quins espais estan més saturats. Les traçabilitats del disseny final, que són les més òptimes, segons el grup, són les següents: El grup 1 (pacients) només utilitza tres mòduls dels 4 que componen el CAP, ja que aquest quart és exclusiu pel personal. El fet que hi hagi un pati interior que es pot travessar millora molt el flux, ja que fa que els usuaris es divideixin en dues corrents a l’hora de travessar el centre. Evidentment, a l’hivern on les temperatures són baixes així com en cas de pluja, ningú utilitzaria el camí de l’esquerra, però tot i així el passadís de pas no quedaria saturat, ja que té l’amplada de tot un contenidor (2,35 m). La zona que queda més saturada és la del vestíbul, ja que tots els usuaris hi han de passar fent el mateix recorregut: agafar un tiquet per demanar torn a la màquina situada a l’esquerra de la porta, esperar a la sala d’espera i dirigir-se al taulell de recepció abans d’anar cap a la consulta. Els lavabos estan situats de manera que hi sigui fàcil d’accedir tant des del vestíbul com des de les consultes, ja que s’espera que la gent hi vagi o bé mentre s’espera a una de les dues sales d’espera, o bé Diagrama 10 | Llegenda d’icones Diagrama 11 | Diagrama de flux del grup 1 40 al sortir de la consulta i dirigir-se a la sortida. D’aquesta manera, el flux de pas queda ben repartit. En el cas del grup 2 (personal mèdic), la zona més saturada és la del mòdul de personal. S’ha dissenyat així, perquè d’aquesta manera la zona més saturada del grup 2 no suposaria cap impediment per la lliure circulació dels usuaris del grup 1, ja que aquesta zona està fora del seu recorregut. De la mateixa manera que abans, hi ha dos possibles itineraris, travessant el pati o per l’interior: però ara s’ha assumit que la majoria accedirien al mòdul de personal travessant el pati, ja que és la trajectòria més curta. La localització del magatzem clínic no és tan rellevant, ja que s’hi accediria de manera molt esporàdica. No s’ha dibuixat cap trajectòria cap a les sales de residus i escombraries, ja que no es tracta d’un recorregut habitual, i per tant no s’ha considerat rellevant. El grup 3 (personal administratiu) és el grup menys nombrós, de manera que no té una gran influència pel que fa al flux total. A més a més, només es mouen entre dos mòduls, i la seva zona més saturada es troba entre les dels dos grups anteriors: entre el vestíbul i el mòdul de personal. Això no suposa cap problema degut a la poca quantitat de personal que representen. Diagrama 12 | Diagrama de flux del grup 2 Diagrama 13 | Diagrama de flux del grup 3 41 5.3 SENYALÍSTICA La senyalística és una disciplina de disseny multidisciplinar que combina disseny gràfic, arquitectònic i industrial. Té l’objectiu d’informar i orientar de forma clara als usuaris i facilitar la identificació de llocs, itineraris, normes de conducta i serveis que formen part dels espais transitables. S’ha creat, doncs, un conjunt d’elements que informen i guien de manera eficient als usuaris del CAP, i que segueixen una proposta visualment atractiva i d’acord amb l’entorn del centre. Compta amb senyals de quatre tipus diferents, que han d’estar ben coordinats per funcional conjuntament i facilitar l’experiència dels visitants al centre: • D’identificació: identifiquen un lloc o espai. • Direccionals: indiquen als usuaris les pautes necessàries per saber on s’han de dirigir. • D’orientació: ofereixen una visió general de l’entorn a l’usuari, en forma de mapa. • Reguladors: descriuen el que es pot fer i el que no en un espai. Perquè un espai estigui ben adaptat a tot tipus d’usuaris, independentment de les seves capacitats cognitives, la senyalització ha de ser fàcil de veure, ha de cridar l’atenció i ha de ser fàcilment entesa. Perquè pugui ser entesa per tothom, ha de complir una sèrie de requisits11: • S’han de tenir en compte els colors, que hauran de seguir una determinada lògica i actuar com a codi. • A l’hora del disseny és important considerar també els contrastos. Els contrastos figurafons ajuden a les persones amb menys agudesa visual a entendre millor els espais del seu entorn i les figures en un disseny. • La tipografia juga un paper fonamental, i ha de seguir una sèrie de característiques com: – Textos en minúscula i fonts Sans Serif, ja que millora la llegibilitat. – Textos breus. – Pes mitjà, és a dir, utilitzar Regular o Bold i evitar tipus Black o Thin. – Tipografies recomanades per sistemes d’orientació espacials: Parisine, Frutiger, Roodggek, Dsignes i Tern. • Hi ha persones amb discapacitat visual, de manera que seria interessant que la informació rellevant estigués escrita també en Braille, o es digués per megafonia. Les plaques de braile cal que estiguin situades en llocs on és previsible que ells puguin posar la mà, per tal d’assegurar que rebin el missatge, com baranes o poms de portes. Cal també que no hi hagi barreres entre el cartell i l’usuari, perquè els usuaris invidents s’hi puguin acostar sense problemes. A part, han d’estar situats de manera que les condicions de l’entorn no impedeixin la seva lectura: falta o excés de llum, que estiguin tapats per algun objecte... 48 5.4. IL·LUMINACIÓ Tot sistema d’il·luminació ha de seguir criteris qualitatius i estètics. Es parla d’aspectes qualitatius quan es té en compte la qualitat de la llum respecte la reproducció dels colors, la potència que requereix una luminància, la temperatura i el flux de llum, etc. En canvi, l’aspecte estètic fa referència a que l’espai tingui un ambient agradable, a aconseguir un bon resultat arquitectònic on llum i ombra estiguin ben compensats. Dins del concepte mencionat prèviament de healing architecture, també s’inclou l’ús de la llum natural, ja que aquesta afecta positivament al benestar i recuperació dels pacients, i redueix l’estrès ambiental del personal mèdic21. La llum natural presenta els següents avantatges: • El seu ús, així com el fet de tenir un punt de vista a l’exterior és apreciat pels pacients. • El color de la pell, ulls i teixits pot ser clau per al diagnòstic i tractament del pacient, de manera que hi ha requisits estrictes de representació de colors a les fonts d’il·luminació artificials dels centres mèdics. La llum natural, en canvi, sempre és òptima. Els seus inconvenients són: • L’exposició als raigs ultraviolats, tot i qui avui dia la majoria de vidres ja eliminen la majoria de llum UV. • S’ha de regular perquè no causi incomoditats tèrmiques i visuals. Un bon ús de llum natural redueix el consum d’energia del centre, ja que amb l’ajuda de sensors, es pot reduir la il·luminació de les lluminàries per adaptar la llum ambiental a la quantitat de llum que ve de fora. 5.4.1. Color Un dels aspectes qualitatius del que es feia referència abans és el color. El color de la llum és fonamental en un centre mèdic, ja que pot ajudar a realitzar millors diagnòstics o determinar l’estat d’algunes ferides. Algunes malalties o trastorns on el color influeix en el diagnòstic són, per exemple, en una cianosis (que resulta en un color blavós en els nens) o la hepatitis (que provoca una coloració groga a la pell). És per això, que en funció de l’espai i l’activitat que s’hi desenvolupa es necessita un to de llum o un altre. La llum pot tenir tres tons diferents, en funció de la temperatura del color: • Tons càlids: < 3000 K • Tons neutres: 3300 - 5000 K • Tons freds: > 5000 K 49 A part del to de llum, encara més important és l’índex de reproducció cromàtica, que és la mesura utilitzada per determinar si una font de llum reprodueix els colors d’un objecte de manera fidel a la il·luminació natural. Aquest índex va de 0 a 100 (sent 100 la llum natural), de manera que, a major nombre, millor reproducció del color. És per això, que a les zones de diagnòstic i tractament, l’índex de reproducció cromàtica haurà de ser d’un mínim de 90. 5.4.2. Nivell d’il·luminació És la quantitat de flux lluminós que incideix sobre una superfície o unitat d’àrea. La seva mesura en el Sistema Internacional és el lux (1 lux = 1 Lumen/m2). En funció de l’estança del centre de salut, caldrà un nivell d’il·luminació o un altre, depenent del tipus d’activitat que s’hi desenvolupi. També cal distingir entre dos tipus d’il·luminació: • Il·luminació general: és la llum principal que permet veure i desplaçar-se en una estança. És important que en una habitació no quedin punts de llum i ombra gaire contrastats, i que la il·luminació general sigui uniforme en els diferents espais. S’utilitzarà a halls i passadissos, sales d’espera, oficines i zones administratives. • Il·luminació puntual o focal: és un tipus de llum més intensa que pretén il·luminar una àrea de treball o activitat en particular. Ha de ser clara i directa però no enlluernadora. S’utilitzarà a zones de diagnòstic i inspecció visual. 5.4.3. Estudi de llum L’estudi de llum s’ha realitzat amb el software de DialuxEvo, que permet fer càlculs i planejar les il·luminacions interiors i exteriors d’un espai, amb catàlegs de fabricants d’il·luminació reals. De manera que s’ha fet un estudi de llum natural i artificial per les principals estances. Els modelats, materials i el corresponent mobiliari utilitzat per dur a terme les simulacions són aproximats. Els càlculs s’han realitzat en base a la norma UNE 12464.1, la normativa europea sobre il·luminació d’interiors, que especifica entre altres, la quantitat d’il·luminació que ha de tenir cada estança d’un establiment sanitari, en funció de l’activitat que s’hi desenvolupi. A més a més, s’han seguit totes les recomanacions establertes al document “Guía Técnica de Eficiencia Energética en Iluminación – Hospitales y Centros de Atención Primaria.”22 El càlcul amb llum natural s’ha realitzat considerant que el CAP està localitzat a la ciutat de Barcelona (latitud: 41°23′19″ N, longitud: 2°09′32 E), i que la porta d’entrada es troba a la façana sud. L’estudi s’ha fet per un migdia (14:00h) del mes de maig, i s’ha realitzat amb l’escena de “cel cobert”, per considerar el pitjor escenari possible. 50 La llum natural fa que pràcticament es doblin el nombre de lux en algunes estances, com per exemple les consultes: a les consultes pediàtriques es passa de tenir 527 lux a 959 lux reals, de manera que a través de sensors de llum, es podria disminuir la potència de les làmpades per tal d’ajustar la il·luminació total i estalviar energia. El programa, però, no permet veure la llum natural que entraria pel pati interior, de manera que no hi ha càlculs de com influiria la llum natural als passadissos i vestíbul. A continuació hi ha l’estudi d’il·luminació (amb i sense llum natural) fet per cadascuna de les principals estances, i la solució proposada. 5.4.3.1. CONSULTES (ESTÀNDARDS, PEDIÀTRIQUES I D’URGÈNCIES) A les sales de diagnòstic i reconeixement la prioritat és el correcte desenvolupament de l’activitat del professional mèdic. Cal que hi hagi un nivell d’il·luminació adequat (de 500 lux a la consulta i 1000 lux a la zona d’exploració), cal evitar les ombres per tal que el o la professional no es perdi cap detall visual, i cal un alt nivell de reproducció cromàtica (>90 Ra) per tal que es puguin apreciar correctament els colors. A les zones on hi ha pantalles cal evitar reflexos, utilitzant llum focalitzada o baixa luminància . Es recomana, també, utilitzar tons de llum càlida o neutre. És per això, que com a il·luminació ambiental s’ha escollit una distribució de làmpades del model Maxos Fusion LL512X 1 XLED61S/865 DA35W de Philips. Es tracta d’una lluminària LED càlida (3000K), de sostre, que aporta una il·luminació general. El més remarcable és que té un Índex de Reproducció Cromàtica excel·lent (CRI=99), de manera que és gairebé com la llum natural, cosa que facilita el diagnòstic del pacient. A les consultes estàndard i pediàtriques, amb una distribució de dues làmpades és suficient, i quedaria una il·luminació general de 527 lux. A la consulta d’urgències, degut a que les seves dimensions són més grans, cal una distribució de 4 làmpades, i la il·luminació general serà de 634 lux. Per la llum focalitzada de l’escriptori del metge (i de tots els escriptoris de les altres estances) s’utilitzarà el llum de taula Tolomeo Tavolo LED C/RILEVATORE MOV. alluminio + base, d’Artemide. D’aquesta manera s’obté una il·luminació focalitzada, tal com es veu a la segona imatge, d’entre 750 i 1000 lux, apta per treballar. Finalment caldrà una làmpada d’exploració portàtil, per aconseguir una il·lumi- 1 x Lámpara incandescente para uso general1 x Lámpara incandescente para uso general 5700 lm 127 lm/W 3000 K 99 Potencia nominal de lámpara Flujo de lámpara Eficiencia luminosa CCT CRI 100 % 5700 lm 45 W LOR Flujo total Potencia total Tipo de Montaje Tipo de Montaje Montaje en techo Forma y medidas Forma y medidas Longitud: 1138 mm Anchura: 62 mm Altura ajustable: 56 mm Eléctrico Eléctrico Potencia: 45 W Hoja de dato de productos MAXOS FUSION LL512X 1 XLED61S/865 DA35W LL500X PHILIPS Guaranteed performance, thinking ahead Maxos fusion is an adaptable LED trunking system that offers an excellent quality of light while more than halving energy costs compared to fluorescent lamps. For retail applications, a family of linear panels, non-linear modules and a spot portfolio can be smoothly integrated into the track backbone to let your merchandise sparkle and stand out. For industrial applications, the focus is on reducing installation and maintenance cost by using fewer linear panels. With the electrical set-up of up to 13 wires, the freedom to position these fixtures as required and the integration of other services/third-party hardware, the system allows you to reduce ceiling clutter. It can also be easily re-configured to accommodate future lay-out changes. The infrastructure is enabled to integrate sensors for data collection, giving you the opportunity to use insightful granular information to support your business. E misión de luz 1 E misión de luz 1 Created by www.lumsearch.com (16 Apr, 2020) Technical and design specifications subject to change without notice. Page 1 of 1 Imatge 27 | Característiques del model 51 nació focalitzada de 1000 lux a la zona d’exploració, però el catàleg de Dialux no compta amb aquest tipus de làmpada tan específic, de manera que no consta a l’estudi. Com es pot observar a les imatges de l’esquerra, l’habitació queda perfectament il·luminada només amb la distribució de dues làmpades, i els punts més il·luminats són les dues zones de treball: la llitera on es realitza l’exploració mèdica (i sense comptar amb la làmpada d’exploració portàtil) i la taula del despatx. I amb la llum natural, la llitera queda encara millor il·luminada (1000-2000 lux, la quantitat requerida a la llitera d’exploració per normativa), i en canvi no afecta a la pantalla de l’escriptori, ja que podria causar molèsties. Finalment, s’ha tingut en compte també el límit d’UGR establert per la mateixa norma UNE 12464.1, que és el límit de l’Índex d’Enlluernament Unificat, i que en el cas de les consultes no pot superar el 19%. IP IP 2020 LED 10 W 480 lm 48 lm/W Tipo de lámpara Potencia nominal de lámpara Flujo total Eficiencia luminosa 3000 K 80 100 % 10 W CCT CRI LOR Potencia total Tipo de Montaje Tipo de Montaje Lámparas de mesa Forma y medidas Forma y medidas Longitud: 322 mm Anchura: 322 mm Altura ajustable: 51 mm Ajustabilidad Ajustabilidad Ajuste sin restricciones Eléctrico Eléctrico Potencia: 10 W Clases de aislamiento: III Protección Protección IP: 20 Hoja de dato de productos TOLOMEO TAVOLO LED C/RILEVATORE MOV. ALLUMINIO + BASE A005400+A004030 ARTEMIDE TOLOMEO TAVOLO LED C/RILEVATORE MOV. alluminio + base E misión de luz 1 (integrada) E misión de luz 1 (integrada) Created by www.lumsearch.com (16 Apr, 2020) Technical and design specifications subject to change without notice. Page 1 of 1 Imatge 28 | Característiques del model Imatges 29 i 30 | Model únicament amb llums artificials Imatges 31 i 32 | Model únicament amb llum natural 52 5.4.3.2. JARDÍ El jardí, així com els accessos exteriors, cal que estigui il·luminat per la seguretat de pacients i personal mèdic. El tipus de llum més adequat és el càlid i semicilíndric, i només cal una il·luminació mínima. Per això s’ha utilitzat Minitondo 800 12W 180°, de Ghidini, de 3000K. Els fanals de terra, que són discrets, resistents a l’oxidació i ofereixen una il·luminació de 180 graus (semicilíndrica), enfocaran el camí que creua el patí, i serviran per marcar el camí en moments de poca llum natural. 5.4.3.3. SALES D’ESPERA, PASSADISSOS I VESTÍBULS La il·luminació general ha de ser d’uns 200 lux, i l’índex de reproducció cromàtica no és tant important, de manera que amb un mínim de 80 Ra ja es considera correcte. S’ha utilitzat, doncs una distribució de 9 làmpades de sostre del tipus pendular i del model Rubin Clean Class 5-6 2X28W T5 MICRO-PRM SH E IP65 840 KRG3K de Luxiona, dissenyat especialment per a hospitals. La il·luminació general és de 201 lux, que com es veurà a continuació, es converteixen en molts mes quan hi intervé la llum natural. IP IP 6565 IK IK 0808 1 x LED1 x LED 12 W 1800 lm 150 lm/W 3000 K 80 Potencia nominal de lámpara Flujo de lámpara Eficiencia luminosa CCT CRI 7 % 118 lm 12 W LOR Flujo total Potencia total Tipo de Montaje Tipo de Montaje Bolardos, Montaje en suelo Forma y medidas Forma y medidas Longitud: 60 mm Anchura: 60 mm Altura ajustable: 725 mm Ajustabilidad Ajustabilidad Fijo Eléctrico Eléctrico Potencia: 12 W Clases de aislamiento: I Información sobre funciones emergentes Información sobre funciones emergentes Iluminación de emergencia suplementaria Señal de emergencia: N/A Protección Protección IP: 65 IK: 08 Hoja de dato de productos MINITONDO 800 12W 3000K 180° GH1449.BRXT300 GHIDINI Bollard in extruded aluminium which is highly resistant to oxidation. LEDs light sources with sophisticated optical technology provide a combination of different beams. Suitable for applications like driveways, pathways and landscaped areas. Available in stainless steel AISI 316L. E misión de luz 1 E misión de luz 1 Created by www.lumsearch.com (16 Apr, 2020) Technical and design specifications subject to change without notice. Page 1 of 1 Imatge 34 | Característiques del model Imatge 33 | Jardí únicament amb llums artificials IP IP 2020 1 x Tubo fluorescente T161 x Tubo fluorescente T16 80 W 5850 lm 73 lm/W 6500 K 80 Potencia nominal de lámpara Flujo de lámpara Eficiencia luminosa CCT CRI G5 87 % 5095 lm 80 W Enchufe LOR Flujo total Potencia total 1 x Tubo fluorescente T161 x Tubo fluorescente T16 80 W 6150 lm 77 lm/W 2700 K 80 Potencia nominal de lámpara Flujo de lámpara Eficiencia luminosa CCT CRI G5 87 % 5357 lm 80 W Enchufe LOR Flujo total Potencia total Hoja de dato de productos RSADC T5 - PARABOLRASTER HOCHGLÄNZEND | PARABOLIC LOUVRE, HIGHLY SPECULAR 1X80W EVG DALI MULTI VW (65041956670) REGIOLUX Surface-mounted luminaire; Sheet steel housing, rectangular cross-section, plastic end faces with integrated light run connectors; Housing colour traffic white RAL 9016; Direct light distribution using reflectivity-enhanced high specular aluminium parabolic louvre with darklight reflector optics, for workstations, 65° < 1000 cd/m² omnidirectional glare suppression according to the current DIN EN 12464-1 standard, can be folded down on both sides, self-engaging, louvre is optically seamless for light run mounting; Electrical connection and connection of control cable using 5-pole connection terminal with plug-in contacts. Can be mounted on mounting rail. Necessary accessories available on request. Dimensions LxWxH/DxH (mm): 1488 x 140 x 69 Cable entry KE X/Y (mm): 0 / 41 Configuration: Suitable for equipment fitting: T5 1x35/49/80W G5 Operating device: EVG multi DALI (1 pcs.) System output (W): 52 Energy efficiency class: A Energy efficiency class CELMA EEI: A1 Special features: Ready for IoT Certification mark: IP 20, Protection class I, VDU 65°<1000, ENEC10 VDE, F, Indoor, CE Regiolux GmbH Type: cubus-RSADC T5 1x35/49/80 EVG DALI vw Article number: 65041956670 Product deep link: https://www.regiolux.de/en/article/65041956670 E misión de luz 1 E misión de luz 1 Created by www.lumsearch.com (16 Apr, 2020) Technical and design specifications subject to change without notice. Page 1 of 2 Imatge 35 | Característiques del model 53 Imatges 37 i 38 | Model únicament amb llums artificials Imatges 39 i 40 | Model únicament amb llum natural IP IP 6868 IK IK 0303 1 x 6 279 81 40 z-ULTRA W HSG-Ø131 x 6 279 81 40 z-ULTRA W HSG-Ø13 40 W 460 lm 12 lm/W 2900 K 100 Potencia nominal de lámpara Flujo de lámpara Eficiencia luminosa CCT CRI G9 26 % 13 % 120 lm 40 W Enchufe LOR ULOR Flujo total Potencia total 1 x 6 279 81 40 z-ULTRA W HSG-Ø131 x 6 279 81 40 z-ULTRA W HSG-Ø13 40 W 460 lm 12 lm/W 3000 K 100 Potencia nominal de lámpara Flujo de lámpara Eficiencia luminosa CCT CRI G9 26 % 13 % 120 lm 40 W Enchufe LOR ULOR Flujo total Potencia total 1 x 6 279 81 40 z-ULTRA W HSG-Ø131 x 6 279 81 40 z-ULTRA W HSG-Ø13 25 W 260 lm 10 lm/W 2900 K 100 Potencia nominal de lámpara Flujo de lámpara Eficiencia luminosa CCT CRI G9 26 % 13 % 68 lm 25 W Enchufe LOR ULOR Flujo total Potencia total Hoja de dato de productos Z-ULTRA W 6 279 81 40 DELTA LIGHT Discontinued product Lighting unit, wall surface mounted mounting (indoor use) from Delta Light, named ULTRA W. Available in the colour(s) : white. The unit is suited for halogen mains-voltage : 1 x G9 (T4) max.40W. E misión de luz 1 E misión de luz 1 Created by www.lumsearch.com (22 Apr, 2020) Technical and design specifications subject to change without notice. Page 1 of 2 Imatge 36 | Característiques del model A les sales d’espera, per tal d’assegurar que no quedessin massa fosques, i que els usuaris que esperen puguin realitzar còmodament activitats com la lectura o jocs (en cas de la sala d’espera de pediatria), s’ha posat un reforç extra de llum abiental: el model de paret z-ULTRA W, de Delta Light. Imatges 41 i 42 | Model amb llum natural i artificial 54 Com ja s’ha comentat, el programa no mostra la llum natural que provindria del pati interior, que era un dels principals usos d’aquest (la llum que pot oferir a tots els espais comuns del CAP), de manera que la representació mostrada no és totalment fidel a la realitat. Però si que s’hi pot observar la bona il·luminació del vestíbul d’entrada i de totes les zones comunes en general. 5.4.3.4. LAVABOS I VESTIDORS La il·luminació general ha de ser d’uns 200 lux, de manera que tant als vestidors i lavabos de personal, com als lavabos d’ús general s’ha utilitzat el model Adjustable Downlight de Endo, un model de llum càlida de sostre. S’ha utilitzat el disseny que té un focus més obert, per tal d’aconseguir una il·luminació general. D’aquesta manera, només ha calgut una distribució de dues làmpades tant als vestidors com als lavabos (tant de personal com d’ús general, ja que tenen les mateixes dimensions). Ni els lavabos ni els vestidors compten amb llum natural, degut a que, al trobar-se en una planta baixa, la col·locació de finestres afectaria a la intimitat de l’espai: estan il·luminats només amb les làmpades instal·lades. 5.4.3.5. SALA D’ESCOMBRARIES I DE RESIDUS BIOSANITARIS S’ha utilitzat exactament el mateix model i distribució que pels lavabos, ja que tenen les mateixes mides. 5.4.3.6. MAGATZEM CLÍNIC El magatzem clínic requereix una il·luminació general de 200 lux, i s’ha utilitzat també el model Adjustable Downlight de Endo. S’ha utilitzat la versió d’aquest model que té un focus de llum no gaire ample, ja que si ho fos, igualment quedaria tapat per les altes prestatgeries que gairebé arriben al sostre. D’aquesta manera, una distribució de 6 làmpades permet il·luminar correctament els dos passadissos que formen aquestes prestatgeries. 1 x LED1 x LED 10,6 W 1178 lm 94 lm/W 3000 K 85 Potencia nominal de lámpara Flujo de lámpara Eficiencia luminosa CCT CRI 85 % 997 lm 10,6 W LOR Flujo total Potencia total Tipo de Montaje Tipo de Montaje Empotrado en techo Forma y medidas Forma y medidas Altura ajustable: 75 mm Diámetro: 110 mm Ajustabilidad Ajustabilidad Fijo Eléctrico Eléctrico Potencia: 10,6 W Hoja de dato de productos ADJUSTABLE DOWNLIGHT ERD7308W_RX408N ENDO E misión de luz 1 E misión de luz 1 Created by www.lumsearch.com (17 Apr, 2020) Technical and design specifications subject to change without notice. Page 1 of 1 Imatge 43 | Característiques del model Imatge 44 | Il·luminació dels lavabos 55 També s’ha utilitzat la làmpada de taula utilitzada a totes les consultes i despatxos, per tal que el treballador encarregat del magatzem disposi d’una bona llum focalitzada per treballar. A més a més, a la zona on no hi ha les prestatgeries arribaria la llum natural provinent del pati interior, degut a la finestra del costat de la taula. D’aquesta manera el treballador comptaria amb més quantitat de llum i un ambient de treball més agradable. 5.4.3.7. SALA D’ESTAR DEL PERSONAL L’objectiu de la il·luminació en aquesta estança és crear un ambient agradable, còmode, que permeti el descans dels professionals, i que en certs punts, ajudi al desenvolupament d’algunes activitats (com utilitzar els estris de cuina o la pissarra). És per això que s’ha dissenyat de tal manera que entri molta llum natural. Per aconseguir una il·luminació general de 300 lux (l’obligatòria per normativa) s’ha utilitzat el mateix model de làmpada que ocupa lavabos i vestuaris, i amb dotze unitats col·locades en quatre línies de tres làmpades s’assoleix la il·luminació desitjada (339 lux). Per les il·luminacions focalitzades, com són la de sobre la pissarra i la del marbre de cuina on hi ha la cafetera, microones, etc., s’ha utilitzat el model de paret MICROSLOT de Simes, que és petit, discret i ofereix una llum molt directa. 1 x LED1 x LED 10 W 1172 lm 110 lm/W 3000 K 83 Potencia nominal de lámpara Flujo de lámpara Eficiencia luminosa CCT CRI 94 % 1102 lm 10 W LOR Flujo total Potencia total Tipo de Montaje Tipo de Montaje Empotrado en techo Forma y medidas Forma y medidas Altura ajustable: 138 mm Diámetro: 85 mm Ajustabilidad Ajustabilidad Fijo Eléctrico Eléctrico Potencia: 10 W Hoja de dato de productos ADJUSTABLE DOWNLIGHT ERD7048B_RX409N ENDO E misión de luz 1 E misión de luz 1 Created by www.lumsearch.com (17 Apr, 2020) Technical and design specifications subject to change without notice. Page 1 of 1 Imatge 45 | Característiques del model Imatge 46 | Il·luminació artificial del magatzem IP IP 6565 IK IK 0808 6 W 327 lm 54 lm/W Tipo de lámpara Potencia nominal de lámpara Flujo total Eficiencia luminosa 3022 K 91 100 % 6 W CCT CRI LOR Potencia total Tipo de Montaje Tipo de Montaje Montaje en pared Forma y medidas Forma y medidas Altura ajustable: 196 mm Diámetro: 90 mm Eléctrico Eléctrico Potencia: 6 W Clases de aislamiento: I Protección Protección IP: 65 IK: 08 Certificados: CE Hoja de dato de productos MICROSLOT PARED S.3903W SIMES MICROSLOT PARETE Art. S.3903W CIRCUITO LED 3000K 230V 4.5W CRI 90 MacAdam step 3 Flujo luminoso de la luminaria: 327lm Potencia total absorbida: 6W Eficiencia luminosa: 55lm/W Transformador electrónico 220÷240V AC 50-60Hz / DC CE Apparecchio con alimentatore DALI esterno disponibile su richiesta con maggiorazione di prezzo. TIPOLOGIA Luminaria da pared. Grado de protección IP 65 CARACTERISTICA DE LOS MATERIALES Cuerpo en fundición de aluminio EN AB-47100 y elevada resistencia a la oxidación. Tornillos en acero INOX A4 con contenido de molibdeno 2.5-3%. Junta en silicona. Pintura extra-resistente en 3 fases: 1) Tratamiento de BONDERITE con protección química de material fluor-zircónico que priva al metal de contener nanopartículas cerámicas que crean un estrato inorgánico de alta densidad. 2) Ciclo de PRE-POLIMERIZACION con aplicación de fondo epóxido con características de sobrebarnizado del aparato y elevada resistencia a la oxidación gracias a la presencia de zinc. 3) Ciclo de POLIMERIZACION con aplicación de polvo poliéster con tratamiento de BONDERITE con elevadas características de resistencia a los rayos UV y agentes atmosféricos, con resistencia al test de niebla salina de 1200h. Resistencia mecánica IK 08 REPRESENTACION LUMINOTECNICA Difusor en cristal templado transparente 6mm. Fuente luminosa con posición de la lámpara basculante ±15°. Rendimiento -- CABLEADO Entrada de cable de alimentación con pasacable (Ø 8 ÷ 12 mm). Classe di isolamento: CLASE I Colores disponibles: Cinza aluminio (cod.14) Peso: 1.5 Kg TEST HILO INCANDESCENTE 960°C Luminaria completa con circuito L.E.D. Este aparato monta un modulo LED integrado perteneciente a la clase energética: A, A+, A++. En caso de rotura o mal funcionamiento ?contactar con el fabricante para recibir instrucciones adicionales sobre como substituir el circuito led y sus componentes. El módulo led de este aparato no puede ser manipulado por el usuario final (Regolamento UE 874/2012). Circuito LED conformes con el reglamento de Mantenimiento de Lumen (LM80) y Memorandum Técnico (TM21) en el cual la calidad de la luz está asegurada para la vida de 50.000 horas referidas a L70 B20 Ta 25ºC.Luminaria, alimentador y otros componentes diferentes del circuito LED no incluídos. -VERSIONES PARA EMERGENCIA Las luminarias trabajan en presencia de tensión de red CA (50/60Hz) o sino en régimen de emergencia CC (0Hz). E misión de luz 1 (integrada) E misión de luz 1 (integrada) Created by www.lumsearch.com (17 Apr, 2020) Technical and design specifications subject to change without notice. Page 1 of 2 Imatge 47 | Característiques del model 56 Com es pot veure, la sala disposa de moltíssima llum natural, de manera que, en condicions normals es podria prescindir completament de la il·luminació artificial. En cas que fos nessari, però, compta amb una forta il·luminació als punts més necessaris, que són la pissarra (al centre de la sala), i al marbre de cuina (que es troba a la part dreta). 5.4.3.8. DESPATXOS D’ADMINISTRACIÓ Finalment, s’ha considerat que pels dos despatxos on s’hi desenvolupen activitats administratives, la millor solució per aconseguir els 400 lux de tons neutres, i un ambient agradable de treball, és utilitzant el mateix model Rubin Clean Class 5-6 2X28W T5 MICRO-PRM SH E IP65 840 KRG3K de Luxiona, utilitzat a vestíbul i passadissos, de 4000K (llum neutra). D’aquesta manera, amb només una làmpada al centre de la sala ja s’aconsegueix una il·luminació general de 435 lux. Comptaran, a més a més, amb llums de taula a cada lloc de treball, que aporten il·luminació focalitzada, i abundant llum natural. Imatges 48 i 49 | Il·luminació natural de la sala de personal Imatges 50 i 51 | Il·luminació artificial de la sala de personal Imatge 52 | Il·luminació dels despatxos d’administració exclusivament amb llum artificial Imatge 53 | Il·luminació del despatx d’administració exclusivament amb llum natural 57 5.5. DISSENY D’ESPAIS L’entorn on hom es troba té la capacitat d’influir positiva o negativament en l’ànim d’aquest, i conseqüentment, de generar-li respostes físiques i emocionals. És per això que cada vegada s’investiga més en el concepte d’arquitectura humanitzada, un concepte que ja s’ha esmentat anteriorment a la pàgina 28, que és aquella que reconeix i satisfà les necessitats de tots els usuaris (incloent-hi les emocionals), des dels processos, les estances, l’experiència o el disseny d’interiors. Hi ha certs factors de l’entorn, doncs, que poden ajudar al benestar psíquic (i conseqüentment físic) del pacient d’un centre de salut. Segons exposa R.S. Ulrich a “Effects of Interior Design on Wellness: Theory and Recent Scientific Research”23, un bon disseny del centre pot aconseguir reduir l’estrès dels pacients, acompanyants i personal mèdic. Per tal de fer-ho, l’entorn ha de promoure tres factors principals: • La sensació de control respecte l’entorn físic i social. Provoca sensació de falta de control al personal sanitari, per exemple, el fet de no tenir un espai on evadir-se de la pressió o exigència de la feina. Això es pot combatre simplement, creant un espai on hi puguin fer pauses, que generi un entorn relaxant, o creant jardins o espais verds accessibles per a tothom. Pel que fa als pacients, un exemple seria la falta de privacitat dins la consulta o habitació, cosa que es pot arreglar utilitzant mampares o cortines que separin espais. • L’accés a al suport social Un altre factor que redueix l’estrès és el fet de tenir un alt suport social. Els pacients amb amics i família que es preocupen per ells, tenen el nivell de benestar més alt que els que no tenen una bona xarxa de suport. És per això que és important que el centre estigui adaptat per rebre acompanyants, tant les sales d’espera, com un jardí que permeti còmodament les relacions pacient-acompanyant. I és interessant que l’entorn fomenti també les relacions entre pacients davant la individualitat, cosa que es pot dur a terme, per exemple, a les sales d’espera. • L’accés a distraccions positives a l’entorn físic. Quan l’entorn físic no ofereix cap distracció, el pacient se sol centrar més fàcilment en les seves preocupacions i problemes, cosa que fa que augmenti l’estrès. Les distraccions més efectives són 3: cares felices o rialleres, animals i elements naturals com arbres, plantes o aigua. Tal com es comentava a l’apartat 4.3. (Coberta), les imatges naturals tenen un impacte positiu en la ment dels humans, i redueixen l’estrès. Hi ha estudis que mostren que els pacients se sentien menys estressats el dia que a la sala d’espera hi havia un mural natural, que no quan la paret era simplement blanca. 64 1m 2m 3m 4m Lavabos 1 Vàter 2 Lavabo 3 Porta-rotlles 4 Paperera 5 Dosificador de sabó 6 Assecador de mans 7 Contenidor higiènic (dones) 1 3 2 4 5 6 7 Localització de l’espai dins del centre Plànol 2 | Lavabos Imatge 66 | Imatge foto-realística del lavabo 65 5.5.3. Vestidors Són espais reservats únicament al personal del centre, i tant els vestidors d’homes com els de dones són idèntics. Compten amb un lavabo al fons de l’estança, de les mateixes característiques que els lavabos ja presentats, una dutxa, i una zona de vestidors amb taquilles. S’ha de poder inscriure una circumferència de 1,5 m tant als lavabos com a la zona dels vestidors, i la dutxa ha de tenir unes dimensions mínimes de 1,80 m de llarg per 1,20 m d’amplada2. Ha de complir, per suposat, amb la mateixa normativa que els lavabos, i a part, la zona de vestidors ha de tenir un seient adossat a la paret amb una longitud de 70 cm, una altura de 45 cm i una profunditat de 40 cm. Els penjadors han d’estar situats a 1,40 m d’altura2. Imatges 67, 68 i 69 | Imatges foto-realístiques dels vestuaris 66 1m 2m 3m 4m Lavabo de personal i vestidors 1 Vàter 2 Lavabo 3 Porta-rotlles 4 Paperera 5 Dosificador de sabó 6 Assecador de mans 7 Contenidor higiènic (dones) 8 Penjadors 9 Dutxa 10 Mirall 11 Bancs fixes 12 18 Taquilles 8 1 9 10 11 12 3 2 4 5 6 7 Localització de l’espai dins del centre Plànol 3 | Vestidors 67 5.5.4. Sala d’estar del personal És també una sala reservada al personal que treballa al centre. Ha de servir d’espai polivalent on el personal sanitari pugui relaxar-se i dur a terme activitats com menjar, estudiar, reunir-se, fer presentacions, etc. És per això que compta amb tot l’equipament necessari i ofereix un entorn acollidor i càlid. Està situada al costat dels vestuaris i banys del personal, i té una superfície útil d’uns 28m², és a dir, tot el contenidor. Compta també amb llum i ventilació natural, que fan que l’espai sigui més agradable. Està dividida en tres espais: l’espai de relax, l’espai de treball i l’espai de cuina. Imatges 70, 71, 72 i 73 | Imatges foto-realístiques de la sala d’estar del personal 68 1m 2m 3m 4m 8 1 9 10 11 12 1413 3 2 4 5 6 7 Sala de personal 1 2 Taules auxiliars 2 Sofà 3 2 Butaques 4 2 Taules multiusos 5 10 Cadires 6 Pissarra 7 Rellotge de paret 8 2 Penjadors 9 Moble amb taulell de cuina 10 Cafetera 11 2 Microones 12 Aigüera 13 Escombraries 14 Nevera Localització de l’espai dins del centre Plànol 4 | Sala d’estar del personal 69 5.5.5. Magatzem clínic Aquesta sala també és d’ús restringit, només hi pot accedir el personal acreditat. Es tracta del magatzem general de material cínic del centre. 1m 2m 3m 4m Magatzem clínic 1 3 2 4 5 6 7 1 6 Prestatgeries 2100 x 1900 x 350 2 Cadira de despatx 3 Paperera 4 Taula de despatx 5 Equip informàtic 6 Làmpada de taula 7 Penjador Localització de l’espai dins del centre Plànol 5 | Magatzem clínic Imatge 74 | Imatge foto-realística del magatzem clínic 70 5.5.6. Habitació d’escombraries i sala de residus biosanitaris A l’habitació d’escombraries s’hi accedeix des de l’exterior, però està paret amb paret amb l’habitació de residus biosanitaris. Té la superfície mínima reglamentària, que és de 5m², i compta amb 5 contenidors diferents per tal de facilitar el reciclatge, sempre que sigui possible2. La sala de residus biosanitaris també té una superfície de 5m², i està connectada amb l’habitació 1m 2m 3m 4m Sala de residus biosanitaris 1 5 Contenidors de reciclatge Habitació d’escombraries 1 d’escombraries. Tal com estableix la normativa, el recorregut d’evacuació màxim fins a la sortida a l’exterior és de menys de 25 metres:2 en concret, en aquest cas és d’aproximadament 2 metres, a través de l’habitació d’escombraries. També s’hi podrà accedir, però, des de l’interior (només amb una acreditació especial). Localització de l’espai dins del centre Plànol 6 | Sala de residus biosanitaris i habitació d’escombraries 71 5.5.7. Consulta estàndard És l’espai on es desenvolupa l’activitat mèdica principal del centre. El CAP consta de 4 consultes estàndard d’aquest tipus, i cada una està dividida en dues parts: el despatx, que segons l’estudi “Tiempos durante la visita médica en atención primaria”, (analitzat a la pàgina 18 del projecte) és on es desenvolupa la major part de la visita, i la zona d’exploració mèdica. Les consultes (tant estàndards com pediàtriques) estan aparellades, de manera que hi ha una porta que les connecta: aquesta porta, utilitzada sempre al disseny de CAPs al costat de la taula dels professionals, facilita la comunicació i consulta entre ells, i serveix com a protecció o mecanisme d’escapament en cas de possibles conductes violentes.2 Les dues parts comentades (el despatx i la zona d’exploració), s’han separat per una cortina, ja que s’ha considerat la manera més eficient, econòmica i discreta de separar les dues estances. D’aquesta manera es garanteix la intimitat del pacient, especialment si ve acompanyat (és a dir, en cas que hi hagi gent al despatx) però l’espai queda obert la resta d’estona, permetent el pas de la llum natural i garantint la sensació d’amplitud. La finestra també quedaria coberta, tant per cortines que garantirien la intimitat del pacient, com per reixes de seguretat. Imatges 75, 76, 77 i 78 | Imatges foto-realístiques de la consulta estàndard 72 1m 2m 3m 4m Consulta estàndard 1 Panell d’informació 2 Armari 3 Penjador 4 Cadira de despatx 5 Paperera 6 Làmpada de taula 7 Equip informàtic 8 2 Cadires 9 Negatoscopi mural 10 Cortina separadora 11 2 Taquilles 12 Bàscula amb mesurador 13 Moble amb lavabo 14 Dosificador de sabó i dis pensador de paper 15 Unitat de paret: oftalmoscopi, rinoscopi i otoscopi 16 Llitera d’exploració 17 Cub clínic 18 Tamboret giratori 19 Làmpada d’exploració 20 Vitrina amb medicació i fungibles bàsics 21 Carro de cures 8 1 9 10 11 12 16 17 19 20 21 18 13 14 15 32 4 5 6 7 Localització de l’espai dins del centre Plànol 7 | Consulta estàndard 73 5.5.8. Consulta pediàtrica El centre consta de dues consultes pediàtriques, que serien suficients ja que considerant les estadístiques vistes a la fase d’investigació, la proporció de visites infantils és menor a la resta. Tant l’estructura com l’equipament de la consulta són pràcticament idèntics als de les consultes estàndards, excepte per objectes puntuals que queden escrits a la pàgina següent. Tenint en compte que anar al metge suposa un moment estressant pels infants, s’ha creat, un ambient que els resulti agradable i menys fred, a partir d’il·lustracions d’animals, tant a la sala d’espera com dins la consulta. La sala d’espera compta també amb un espai de jocs on els nens i nenes poden socialitzar entre ells i que pot reduir els nervis previs a una injecció o visita. Aquest espai, però, queda recollit de manera que els nens no puguin sortir-ne i interrompre el pas de metges o lliteres, ja que al costat es troba la sala d’urgències. Imatges 79, 80 i 81 | Imatges foto-realístiques de la sala d’espera de pediatria Imatges 82 i 83 | Imatges foto-realístiques de la sala consulta de pediatria Conclusions 07 81 La manca de metges de família representa un problema actualment; les llistes d’espera de la sanitat pública són llargues, i als entorns rurals la situació encara és més crítica, on un metge de capçalera ha de recórrer quilòmetres cada dia per atendre a pacients a domicili, cosa que fa el lloc de treball poc atractiu pels possibles candidats. Per altra banda, el comerç marítim és tan important al context global actual que no és difícil trobar contenidors marítims de segona mà, ja que moltes vegades per les empreses és més econòmic i ràpid comprar-ne de nous que reutilitzar-los, de manera que queden abandonats als ports. Això representa una oportunitat per l’arquitectura low cost, ja que per les seves mides i propietats, els contenidors prèviament condicionats representen una molt bona alternativa a l’arquitectura tradicional. Per donar solució a aquests dos problemes sorgeix la proposta del projecte, que permet construir de manera ràpida i econòmica un Centre d’Atenció Primària a qualsevol lloc, amb un impacte ambiental mínim. Aquests contenidors abandonats poden ser reutilitzats, donant un espai de treball a nous metges de família, tant a la ciutat com a entorns rurals. No només és viable ecològicament, sinó també econòmicament. Com s’ha especificat a l’apartat de Pressupost, la construcció amb contenidors resulta fins a un 60% més econòmica que la construcció convencional. Això implicaria menys despeses per la sanitat pública, obtenint unes instal·lacions igualment vàlides i equipades. La proposta exposada demostra que és viable la construcció d’un centre a partir de contenidors marítims que reuneixi totes les característiques necessàries per normativa, i que sigui confortable, física i anímicament per realitzar les activitats mèdiques corresponents. A més a més, tot i que s’ha descrit una proposta bàsica (l’estructura més petita), aquesta podria ser ampliada en funció de les necessitats de l’entorn on es trobés. A part, el fet de que cada contenidor correspongui a una estança diferent, permet aprofitar la majoria de parets ja existents, mantenint així la resistència de l’estructura: les obres que caldria fer, en qüestió de talls i col·locació d’envans nous, serien les mínimes possibles. 82 El punt més dèbil del projecte, ha estat el treball de camp i el desenvolupament del mètode de Design Thinking, ja que la primera fase del mètode implica conèixer bé els usuaris del producte o espai que es vol dissenyar, per poder empatitzar. I és que un dels propòsits del projecte era conèixer l’opinió de metges de família i visitar els seus entorns de feina actuals, per tal de poder millorar-los i dissenyar un centre òptim a partir de les seves recomanacions i propostes. Però les condicions de l’estudi no han estat les més adequades a causa del moment on s’ha realitzat, ja que ha coincidit amb la crisi de la COVID-19, on els centres mèdics i el personal sanitari han estat sobresaturats, de manera que el treball de camp ha quedat incomplet, i no s’han pogut realitzar les entrevistes i visites a CAPs. El següent pas a realitzar en un futur, en una possible ampliació del projecte, seria investigar sobre el funcionament del centre a partir d’energies renovables. Això suposaria una major inversió inicial, degut a la instal·lació de tota la infraestructura corresponent, però a la llarga reduiria el consum d’energia, cosa que faria que tant el cost econòmic com l’ecològic fossin més baixos. La forma de l’edifici, basada en l’horitzontalitat i amb una coberta plana, permet la col·locació de plaques fotovoltaiques. Imatge 89 | Imatge foto-realística de l’exterior del centre Imatge 88 | Imatge foto-realística del jardí interior La solució ha estat un espai inclusiu, funcional i verd, que s’ajusta a les necessitats tant del personal sanitari del centre, com de pacients i visitants. A més a més, caldria, per suposat, realitzar l’estudi i disseny de tots els aspectes que no s’han considerat a l’abast d’aquest projecte, com les instal·lacions sanitàries, elèctriques, els sistemes de climatització i ventilació, el sistema de protecció contra incendis i els càlculs de resistència de l’estructura. Bibliografia i referències 08 84 8.1. Referències bibliogràfiques [1] Serrador, V. (24.11.2014) Puntos a tener en cuenta para construir viviendas con ISO Containers. Recuperat de: https://enriquealario.com/construir-vivien- das-con-iso-containers/ [2] López, M., Goya, P., Parejo, A., Alonso, A., Galiano, J., López, J. y Fernández, G. (2008). Guía de Diseño de Centros de Atención Primaria. Servicio Andaluz de Salud. [3] Consorci Sanitari de Barcelona. (20.02.2020). Atenció Primària. Recuperat de: http://www.csb.cat/xarxa-de-serveis- publics-de-salut/atencio-primaria/ [4] Ministerio de Sanidad y Política Social (Gobierno de España). (2010). Cartera de Servicios de Atención Primaria. Recuperat de: https://www.mscbs.gob.es/estadEstudios/estadisticas/docs/siap/Cartera_de_Servicios_de_Atencion_Pri- maria_2010.pdf [5] Instituto Nacional de Estadística (INE). (22.02.2020). Uso de servicios sanitarios (consulta médica, hospitalización, mamografía, citología, consulta ginecológica). Recuperat de: https://www.ine.es/ss/Satellite?L=es_ES&c=INESeccion_C&cid=1259926695829&p=1254735110672&pagename=ProductosYServicios%2FPYSLayout¶m1=PYSDetalle¶m3=1259924822888 [6] Redacción Médica (22.02.2020). Encuesta de Salud 2017: máximo histórico de consultas y visitas a urgencias. Recuperat de: https://www.redaccionmedica.com/secciones/sanidad-hoy/encuesta-de-salud-2017-maximo-historico-de-con- sultas-y-visitas-a-urgencias-5304 [7] Seguí Díaz, M., Linares Pou, L., Blanco López, W., Ramos Aleixades, J.i Torrent Quetglas, M. (2004). Tiempos durante la visita médica en atención primaria. Revista Atención Primaria, 33(9) [8] rtve Noticias. (2018). En 2033 habrá 49 millones de habitantes en España y uno de cada cuatro será mayor de 65 años. Recuperat de: https://www.rtve.es/noticias/20181010/2033-habra-49-millones-habitantes-es- pana-uno-cada-4-sera-mayor-65-anos/1816304.shtml [9] Organización de Naciones Unidas. Convención de Derechos Humanos para las Personas con Discapacidad. Nueva York, 2006. [10] Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. (2003). Plan Nacional de Accesibilidad 2004-2012. [11] Fundación ONCE y Fundación Arquitectura COAM. (2011). Accesibilidad Universal y Diseño para Todos. [12] de Ayarra, J.M. (05.03.2020) Cómo aislar una vivienda de contenedores marítimos. Mimbrea. Recuperat de: http:// www.mimbrea.com/como-aislar-una-vivienda-de-contene- dores-maritimos/ [13] tempio. (06.03.2020). Fachadas ventiladas. Recuperat de: https://www.tempio.es/fachadas-ventiladas.php [14] Siber. (10.03.2020). El efecto chimenea en las fachadas ventiladas. Recuperat de: https://www.siberzone.es/blog-sis- temas-ventilacion/efecto-chimenea/ [15] Climalit Plus. (12.04.2020). ¿Doble ventana o doble acristalamiento?. Recuperat de: https://climalit.es/blog/doble-ven- tana-o-doble-acristalamiento-cual-es-mejor/ [16] EcoHabitar. (12.03.2020) Las ventajas del techo verde. Recuperat de: https://ecohabitar.org/las-ventajas-del-te- cho-verde/ [17] Ulrich, Roger S., Ph.D. (2002) Health Benefits of Gardens in Hospitals. Plants for People, International Exhibition Floriade 2002. [18] EcoSuelos PVC. (02.04.2020) ¿Existen diferencias entre el suelo de vinilo y el PVC? Recuperat de: https://www.ecosuelospvc.com/blog/existen-diferencias-entre-el-suelo-de-vi- nilo-y-el-pvc/ [19] Arrevol. (3.05.2017). ¿Qué es mejor, tabiques de pladur o de ladrillo? Recuperat de: https://www.arrevol.com/blog/ reformas-que-es-mejor-tabiques-de-pladur-o-de-ladrillo [20] PMMT Arquitectura. (06.04.2020). Matemática de flujos, optimización de los recorridos. Recuperat de: https://www. pmmtarquitectura.es/innovacion/matematica-de-flujos [21] Cornejo, C. (2017) Iluminación Natural y Arquitectura de Sanación. Consideraciones para mejorar los entornos de curación. [22] Comité Español de Iluminación. (2001). Guía Técnica de Eficiencia Energética en Iluminación – Hospitales y Centros de Atención Primaria. Publicaciones Técnica IDAE [23] Ulrich, Roger S., Ph.D. (1990). Effects of Interior Design on Wellness: Theory and Recent Scientific Research. J. Health Care Inter Des, 39(3)-109 [24] García Martínez, E.A. Estudio de colores en la arquitectura hospitalaria. [25] Discover Containers. (06.06.2020). Project Scheduling For Shipping Container Homes. Recuperat de: https://www. discovercontainers.com/shipping-container-home-construc- tion-timeline-example/ [26] Arturo Montilla. (17.06.2020). ¿Cuanto cuesta 1 metro cuadrado de construcción?. Recuperat de: http://arturomontilla.com/es/cuanto-cuesta-1-metro-cuadrado-de-construc- cion-em2/ 8.2. Bibliografia complementària 8.2.1. RECERCA PRÈVIA Atlas Network (26.03.2020) Abandoned overseas containers, who is paying the costs? Recuperat de: https://atlas-network. com/abandoned-overseas-containers-who-is-paying-the- costs/ 85 Barrera Valle, E. (2017) Proyecto de investigación del destino final de los contenedores de carga marítima. Institución Universitaria Tecnológico De Antioquia. https://dspace.tdea.edu. co/bitstream/tda/263/1/Proyecto%20Erica%20Biviana%20 Barrera.pdf is-Arquitectura (04.03.2020). Arquitectura con contenidores. Recuperat de: https://is-arquitectura.com/arquitectura/contenedores/ More than Shipping (26.03.2020) Abandoned Cargo. Recuperat de: https://www.morethanshipping.com/abandoned-car- go/ Pitarch Logística. (04.03.2020). Los 8 Tipos de Contenedores Marítimos y sus Características. Recuperat de http://www. pitarchlogistica.com/es/noticias/contenedores-transpor- te-maritimo-caracteristicas# Camacho, J. (15/12/2019). Catalunya, la región con más tiempo de espera para el médico de cabecera. El Periódico https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20191215/catalunya-comunidad-mayor-tiempo-espera-medico-cabece- ra-7772135 Cherry, Donald K.; M.S., Woodwell, David A.; B.A. i Rechtsteiner, Elizabeth A.; M.S. (Juny 2007) National Ambulatory Medical Care Survey: 2005. Advance Data from Vital and Health Statistics of the National Center for Health Statistics (389) Diario Oficial de la Federación (México) (Agosto 2010). Norma Oficial Mexicana NOM-005-SSA3-2010, Que establece los requisitos mínimos de infraestructura y equipamiento de establecimientos para la atención médica de pacientes ambulatorios. Ministerio de Sanidad y Política Social. (2010). Organización general de la atención primaria en las comunidades autónomas. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad (12.06.2015) Proyecto de Real Decreto por el que se establecen las bases generales sobre autorización de centros, servicios y establecimientos sanitarios y se determinan los requisitos mínimos comunes para su autorización. Schappert, Susan M.; M.A., i Rechtsteiner, Elizabeth A.; M.S. (Agost 2008) Ambulatory Medical Care Utilization Estimates for 2006. National Health Statistics Reports (8) 8.2.2. CRITERIS CONSTRUCTIUS Agencia Estatal de Meteorología (Gobierno de España). (2019) Resumen anual climatológico. http://www.aemet.es/ documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_clima/resumenes_climat/anuales/res_anual_clim_2019.pdf Cubiertas Ajardinadas. (11.03.2020). ¿Que son las cubiertas vegetales extensivas? Recuperat de: https://www.cubiertasajardinadas.com/que-son-las-cubiertas-vegetales-extensivas/ Discover Containers. (02.03.2020). 5 Methods to Insulate Your Shipping Container Home https://www.discovercontainers.com/5-methods-to-insulate-your-shipping-container-ho- me/ Fernández-Cañero, R. , Pérez, N., Quevedo, S., Pérez, L. y Franco, A.. Ajardinamiento de fachadas y jardines verticales: otras formas de jardinería aplicadas a un desarrollo urbano más sostenible. Departamento de Ingeniería Aeroespacial y Mecánica de Fluidos, EUITA, Universidad de Sevilla. Grass Roof Company. (10.03.2020). Recuperat de: https:// www.grassroofcompany.co.uk/green-roof-container Growing Green Guide. (15.03.2020). Recuperat de: https:// www.growinggreenguide.org/technical-guide/construction-and-installation/green-roofs/protection-layers/ Masecor. (11.03.2020). Sustrato cubierta enjardinada extensiva. Recuperat de: https://www.masecor.com/producto/ sustrato-cubierta-ajardinada-extensiva/ Paimed. (9.03.2020). Tipos de cubiertas ajardinadas. Recuperat de: https://paimed.com/cubiertas-ajardinadas/ Park, SH. Randomized clinical trials evaluating therapeutic influences of ornamental indoor plants in hospital rooms on health outcomes of patients recovering from surgery. Kansas State University 2006 Plataforma Arquitectura. (06.04.2020). Materiales: Tabiques. Recuperat de: https://www.plataformaarquitectura.cl/ cl/624711/materiales-tabiques SuD Sostenible. (12.03.2020). Tipos de cubiertas verdes. Recuperat de: http://sudsostenible.com/tipos-de-cubiertas-ver- des/ Vivienda saludable. (12.04.2020). Ventanas de doble acristalamiento. Recuperat de: https://www.viviendasaludable.es/ reformas-bricolaje/cerramientos/ventanas-de-doble-acrista- lamiento 8.2.3. DISSENY Avanluce. (20.03.2020) ¿Cómo diseñar un proyecto de iluminación?. Recuperat de: https://www.avanluce.com/realizar-un-proyecto-de-iluminacion/ Comité Español de Iluminación. (2001). Guía Técnica de Eficiencia Energética en Iluminación – Hospitales y Centros de Atención Primaria. Publicaciones Técnica IDAE https://www. idae.es/uploads/documentos/documentos_5573_GT_ilumi- nacion_hospitales_01_81a4cdee.pdf Efecto led. (17.04.2020). Índice de reproducción cromática. Recuperat de: https://www.efectoled.com/blog/indice-repro- duccion-cromatica/ Estilo ambientación. (20.03.2020) Tipos de iluminación. Recuperat de: http://estiloambientacion.com.ar/a/iluminaciontipos/ 86 González, C. (2012) Importancia de los factores psicológicos en el diseño de sistemas de iluminación en centros hospitalarios. Revista Digital de Investigación y Postgrado, 2(6) García Martínez, E. A.. Estudio de colores en la arquitectura hospitalaria Parra, M. y Müller, A. E. (2018) El impacto de la arquitectura humanizada en áreas de Maternidad. Hospitecnia https:// hospitecnia.com/articulos-destacados/el-impacto-de-la-ar- quitectura-humanizada-en-areas-de-maternidad/ PMMT Arquitectura. (06.04.2020). Matemática de flujos, optimización de los recorridos. Recuperat de: https://www.pmmtarquitectura.es/innovacion/matematica-de-flujos Wayfinding (06.04.2020) Análisis espacial. Recuperat de:https://wayfinding.cl/analisis-espacial-2/ 8.2.4. VIABILITAT ECONÒMICA certicalia. (17.06.2020). ¿Cuánto cuesta el metro cuadrado de construcción en España?. Recuperat de: https://www.certicalia.com/blog/cuanto-cuesta-metro-cuadrado-construc- cion-espana 8.3. Índex de figures Imatge 1 – Shutterstock. (2020). Edició pròpia Imatge 2 – APA News. (2017). Cameroon: Port of Douala clogged by abandoned containers. http://apanews.net/en/ news/cameroon-port-of-douala-clogged-by-abandoned-con- tainers Imatge 3– Consorci Sanitari de Barcelona. (2020). Atenció primària. http://www.csb.cat/xarxa-de-serveis-publics-de-sa- lut/atencio-primaria/ Imatge 4 – INE. (2017). Uso de servicios sanitarios (consulta médica, hospitalización, mamografía, citología, consulta ginecológica). https://www.ine.es/ss/Satellite?L=es_ES&c=I- NESeccion_C&cid=1259926695829&p=1254735110672&pagename=ProductosYServicios%2FPYSLayout¶m1=PYS- Detalle¶m3=1259924822888 Imatge 5 – Redacción médica. (2020). Encuesta de Salud 2017: máximo histórico de consultas y visitas a urgencias. https://www.redaccionmedica.com/secciones/sanidad-hoy/ encuesta-de-salud-2017-maximo-historico-de-consultas-y-vi- sitas-a-urgencias-5304 Imatge 6 – M. Seguí Díaz, L. Linares Pou, W. Blanco López, J. Ramos Aleixades i M. Torrent Quetglas. (2004). Tiempos durante la visita médica en atención primaria. Revista Atención Primaria, 33(9) Imatge 7 – rtve Noticias. (2018). En 2033 habrá 49 millones de habitantes en España y uno de cada cuatro será mayor de 65 años. https://www.rtve.es/noticias/20181010/2033-ha- bra-49-millones-habitantes-espana-uno-cada-4-sera-ma- yor-65-anos/1816304.shtml Imatge 8 – M. López, P. Goya, A. Parejo, A. Alonso, J. Galiano, J. López y G. Fernández. (2008). Guía de Diseño de Centros de Atención Primaria. Imatge 9 - Agencia Estatal de Meteorología (Gobierno de España). (2019) Resumen anual climatológico. http://www. aemet.es/documentos/es/serviciosclimaticos/vigilancia_ clima/resumenes_climat/anuales/res_anual_clim_2019.pdf Imatge 10 – Tempio. (2020). Fachadas ventiladas. https:// www.tempio.es/fachadas-ventiladas.php Imatge 11 – Recerco. (2020). Secciones y esquemas de recercados de huecos de ventana en fachadas ventiladas. https://recerco.com/secciones-esquemas-hueco-venta- na-fachada-ventilada/ Imatge 12 – reformasintegrales10. (2020). Fachadas ventiladas. https://reformasintegrales10.com/fachadas/fachadas-ventiladas/ Imatges 13 i 14 – NBBJ. (2013). Massachusetts General Hospital Lunder Building. Imatge 15 – Mark Winwood, Getty Images. Imatge 16 – Tin Can Cabin. (2020). How to Build. http://www. tincancabin.com/how-to-build/ Imatge 17 – HomeDSGN. (2020). Containers of Hope, a $40,000 Home by Benjamin Garcia Saxe. https://www.homedsgn.com/2011/06/16/containers-of-hope-a-40000-ho- me-by-benjamin-garcia-saxe/containers-of-hope-07/ Imatge 18 – mimbrea. (2020). ¿Cómo unir los contenedores marítimos? http://www.mimbrea.com/como-unir-los-conte- nedores-maritimos/ Imatge 19 – Elaboració pròpia Imatge 20 – Elaboració pròpia Imatge 21 – Elaboració pròpia Imatge 22 – Psd creat per alexandercho - www.freepik.es. (Març 2020) Edició pròpia Imatge 23 – Psd creat per alexandercho - www.freepik.es. (Març 2020) Edició pròpia Imatge 24 – Psd creat per alexandercho - www.freepik.es. (Març 2020) Edició pròpia Imatge 25 – Elaboració pròpia Imatge 26 – Elaboració pròpia Imatge 27 – LUMsearch. (16.04.2020). Hoja de datos de producto Maxos Fusion LL512X 1 XLED61S/865 DA35W de Philips. Imatge 28 – LUMsearch. (16.04.2020). Hoja de datos de producto Tolomeo Tavolo LED C/RILEVATORE MOV. alluminio + base, d’Artemide. Imatge 29 – Elaboració pròpia Imatge 30 – Elaboració pròpia Imatge 31 – Elaboració pròpia 87 Imatge 32 – Elaboració pròpia Imatge 33 – Elaboració pròpia Imatge 34 – LUMsearch. (20.04.2020). Hoja de datos de producto Minitondo 800 12W 180°, de Ghidini. Imatge 35 – LUMsearch. (20.04.2020). Hoja de datos de producto Rubin Clean Class 5-6 2X28W T5 MICRO-PRM SH E IP65 840 KRG3K de Luxiona. Imatge 36 – LUMsearch. (20.04.2020). Hoja de datos de producto z-ULTRA W, de Delta Light. Imatge 37 – Elaboració pròpia Imatge 38 – Elaboració pròpia Imatge 39 – Elaboració pròpia Imatge 40 – Elaboració pròpia Imatge 41 – Elaboració pròpia Imatge 42 – Elaboració pròpia Imatge 43 – LUMsearch. (20.04.2020). Hoja de datos de producto Adjustable Downlight de Endo. Imatge 44 – Elaboració pròpia Imatge 45 – LUMsearch. (20.04.2020). Hoja de datos de producto Adjustable Downlight de Endo. Imatge 46 – Elaboració pròpia Imatge 47 – LUMsearch. (20.04.2020). Hoja de datos de producto MICROSLOT de Simes Imatges 48 - 89 – Elaboració pròpia Diagrama 1 – Elaboració pròpia Diagrama 2 – Elaboració pròpia Diagrama 3 – Elaboració pròpia Diagrama 4 – Elaboració pròpia Diagrama 5 – Elaboració pròpia Diagrama 6 – Elaboració pròpia Diagrama 7 – Elaboració pròpia Diagrama 8 – Elaboració pròpia Diagrama 9 – Elaboració pròpia Diagrama 10 – Elaboració pròpia Diagrama 11 – Elaboració pròpia Diagrama 12 – Elaboració pròpia Diagrama 13 – Elaboració pròpia Diagrama 14 – Elaboració pròpia Diagrama 15 – Elaboració pròpia Diagrama 16 – Elaboració pròpia Diagrama 17 – Elaboració pròpia Plànol 1 – Elaboració pròpia Plànol 2 – Elaboració pròpia Plànol 3 – Elaboració pròpia Plànol 4 – Elaboració pròpia Plànol 5 – Elaboració pròpia Plànol 6 – Elaboració pròpia Plànol 7 – Elaboració pròpia Plànol 8 – Elaboració pròpia