Del paquet d’habitatges al projecte de ciutat: estratègies per a la recuperació urbana dels polígons de Barcelona

DADES DE L’ALUMNE DADES DEL DIRECTOR Nom: Carme Estany Blázquez Pilar García Almirall Titulació professional: Arquitecta Correu electrònic: [email protected] MÀSTER EN GESTIÓ I VALORACIÓ URBANA TESI Del paquet d’habitatges al projecte de ciutat. Estratègies per a la recuperació urbana dels polígons de Barcelona. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 2 DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 3 DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT Estratègies per a la recuperació urbana dels polígons de Barcelona INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................. 5 Resum. Motivació i interès de la proposta .............................................................................. 5 Hipòtesis ................................................................................................................................. 5 Objectiu general i objectius específics .................................................................................... 6 PRIMERA PART: EL PAQUET D’HABITATGES .......................................................................... 8 1.Operacions de vivenda massiva: solució quantitativa ........................................................ 9 2.Els polígons d’habitatge a Barcelona ............................................................................... 10 SEGONA PART: EL PROJECTE DE CIUTAT ............................................................................ 15 1.Reflexió sobre la perifèria: quan la perifèria arriba al centre ............................................ 16 La renovació urbana a Espanya i Catalunya ........................................................................ 16 La Barcelona dels barris ....................................................................................................... 18 2.Programes i projectes de renovació integral .................................................................... 20 RESTATE ............................................................................................................................. 20 Llei de Barris ......................................................................................................................... 42 Programa de Recuperación de Barrios. Xile ........................................................................ 50 CONCLUSIONS DELS PROGRAMES DE RENOVACIÓ INTEGRAL ................................. 51 3.L’experiència francesa en la renovació dels “Grands ensembles” .................................. 55 Els grands ensembles........................................................................................................... 55 Exemples d’actuacions de renovació de “Grands ensembles” ............................................ 57 CONCLUSIONS: Estratègies de renovació vinculades a la diagnosi .................................. 78 4.Renovació de polígons a Catalunya. Casos d’estudi ................................................... 80 Cas d’estudi 01_ MONTBAU ................................................................................................ 80 El barri de Montbau .......................................................................................................... 80 Les actuacions .................................................................................................................. 88 Cas d’estudi 02_ SUD OEST DEL BESÒS .......................................................................... 96 El barri del Sud Oest del Besòs i Maresme ...................................................................... 96 Les actuacions ................................................................................................................ 101 Cas d’estudi 03_ LA MINA .................................................................................................. 104 El barri de La Mina ......................................................................................................... 104 Les actuacions ................................................................................................................ 106 CONCLUSIONS RELATIVES ALS CASOS D’ESTUDI ..................................................... 112 TERCERA PART: CONCLUSIONS .......................................................................................... 115 1.Reciclar la ciutat: un planejament integral ...................................................................... 116 2.Estratègies d’intervenció als polígons i vinculació amb la diagnosi ............................... 117 BIBLIOGRAFIA .......................................................................................................................... 127 DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 4 DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 5 INTRODUCCIÓ Resum. Motivació i interès de la proposta Entre 1950 i 1975 es van construir al Barcelonès un total aproximat de 745.682 nous habitatges, que significaven un 72,4% del parc d’habitatges existents el 19501. La construcció d’aquests milers d’habitatges va transformar Barcelona durant el tercer quart del segle XX, configurant el que seria la Barcelona metropolitana. En habitants, va suposar un increment de quasi un milió i mig de persones en 25 anys. Mentre que a finals dels cinquanta, el poder polític només es va preocupar de la provisió d’habitatge, en l’actualitat, seixanta anys després de la seva construcció, aquestes polígons de vivenda massiva es troben completament integrats en el continu urbà de la ciutat i necessiten d’intervencions de millora i rehabilitació. Tant és així que des dels anys vuitanta, la preocupació per l’estat de les àrees de d’habitatge massiu ha anat creixent, ja sigui pel deteriorament físic de l’edificació i de l’entorn, la precarietat social i econòmica dels habitants o la pèrdua d’atractiu en general. Bona mostra d’aquesta preocupació, és la gran quantitat de programes i estudis sorgits amb aquest objectiu: RESTATE2, PLA DE BARRIS, URBAN, REVITASUD, REHÀBITAT, RE HAB. El tema proposat per a desenvolupar en aquesta tesi és la renovació urbana d’àrees d’habitatge massiu, concretament dels polígons residencials construïts a Barcelona entre els anys 1950 i 1975. La singularitat del tipus de teixit que configura el polígon (parcel·lació, urbanització i edificació unitàries) fa essencial desenvolupar noves metodologies d’anàlisi i gestió que a banda d’aportar un desenvolupament conceptual, es puguin concretar en tècniques i eines operatives. Aquesta metodologia ha de permetre afrontar la renovació d’aquests barris residencials posant en valor la seva singularitat però incorporant alhora els instruments necessaris des de la perspectiva de la sostenibilitat, adequant aquest tipus de teixit als requeriments ambientals actuals. L’interès del tema és doble; d’una banda, l’aposta per la regeneració urbana és una aposta per la millora ambiental i la recerca d’alternatives més sostenibles per a la construcció, millora, transformació i fins i tot creixement de la ciutat. Recuperació vs demolició, evitant generar residus sòlids, rendibilitzant infraestructures existents i solucionant problemes d’integració social. Per l’altra banda, la intervenció sobre els polígons d’habitatge massiu, construïts fa més de cinquanta anys, és una de les experiències urbanes de major interès per la seva complexitat, ja que en aquestes intervencions es barregen de manera inseparable els aspectes físics i socials. La recerca ha de determinar les estratègies d’intervenció en polígons residencials, i de l’altra, la regeneració urbana. Hipòtesis La transformació urbana dels polígons residencials i el seu entorn immediat passa per la recuperació de l’espai físic i social per al ciutadà. 1 Ferrer Aixalà, Amador. Els polígons de Barcelona: l’habitatge massiu i la formació de l’àrea metropolitana de Barcelona, 1996. 2 Restructuring Large-scale Housing Estates in European Cites DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 6 La construcció massiva d’habitatges en localitzacions perifèriques i desconnectades del teixit urbà, va suposar una solució quantitativa a les necessitats d’habitatge, però es va perdre la oportunitat de fer ciutat. Les estratègies d’intervenció en els polígons han de contemplar els aspectes essencials que caracteritzen aquesta forma urbana: Parcel·lació + Urbanització + Edificació + Habitants (P+U+E+H). Això comporta dotar els espais residencials, dotacionals i espais públics de l’atractiu suficient per a ésser usats pels habitants del barri i altres ciutadans. Per a aconseguir-ho és essencial que les accions sobre aquests espais (espais lliures, equipaments, espais residencials) a més de l’adequació física garanteixin la incorporació d’elements que incorporin la diversitat d’usos i activitats per a totes les franges de població, facilitin els espais de trobada, millorin la percepció de seguretat i introdueixin noves tipologies d’habitatges com a resposta a la diversitat cultural pròpia de la ciutat. Objectiu general i objectius específics Objectiu general Aportar una metodologia que permeti afrontar la renovació urbana dels barris de vivenda massiva posant en valor la seva singularitat i que incorpori alhora els instruments necessaris des de la perspectiva de la sostenibilitat. Objectius específics Proporcionar un instrument per a l’avaluació dels processos de renovació urbana dels polígons residencials dels 50-70, que permeti determinar els aspectes més importants a tenir en compte en la reforma d’aquest tipus de teixit. Determinar els paràmetres que defineixen “l’estat urbà del polígon” als efectes de concretar els aspectes essencials que cal renovar (en funció de les carències del polígon) per tal de garantir l’eficàcia i sostenibilitat de les intervencions de millora i reforma. (Criteris d’eficàcia no només financera sinó també social i ambiental). DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 7 DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 8 PRIMERA PART: EL PAQUET D’HABITATGES DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 9 1. OPERACIONS DE VIVENDA MASSIVA: SOLUCIÓ QUANTITATIVA La construcció de vivenda amb caràcter massiu a la perifèria urbana, va caracteritzar l’urbanisme de les grans ciutats europees en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial. Les onades migratòries del camp a la ciutat varen transformar les ciutats de manera radical. Durant la segona meitat del segle XX es van produir processos de construcció de grans quantitats d’habitatge a gran velocitat. Tot i que aquestes operacions van suposar una resposta ràpida (i segurament eficaç en termes quantitatius de vivenda) a la necessitat de reallotjament de la població en la majoria dels casos, el problema de la manca d’habitatge, fou entès d’una manera estrictament quantitativa. Les operacions de construcció d’habitatges varen ser plantejades com a operacions aïllades amb un únic objectiu: el nombre d’habitatges. Barcelona no va ser una excepció. En el creixement de la ciutat es poden distingir a grans trets, dues etapes: una primera expansió en base a un Pla (Pla Cerdà), en què la ciutat annexiona els nuclis del primer cinturó; i una segona, cap a 1950, on es produeix un creixement de manera més anàrquica, sense un marc general de planejament que estructuri el creixement. Els polígons d’habitatge apareixen com a operacions autònomes, aïllades de la ciutat consolidada amb la qual s’estableix una relació de dependència. Operacions ex novo, de barris residencials, en origen físicament deslligats del continu urbà, negant les qualitats de la urbanitat, però oferint un sistema ràpid i barat per a la comercialització dels habitatges. Uns barris que tot i donar resposta a les necessitats d’habitatge, no van tenir en compte les necessitats bàsiques de la vida quotidiana dels futurs ocupants dels nous habitatges. A causa de la seva localització perifèrica, la uniformitat tipològica, l’homogeneïtat cultural i social de la població que hi habitava, la manca d’infraestructures de serveis i dotacions de tot tipus, d’urbanització i d’equipaments, aquestes àrees (inicialment concebudes com a solució al problema de l’habitatge) ràpidament es convertiren en guetos. D’altra banda, l’escassetat de mitjans de l’època comportà la baixa qualitat dels materials utilitzats en la construcció, així com la primacia del criteri economicista en les operacions residencials. La Barcelona dels cinquanta i seixanta, va créixer com una “acumulació d’habitatges i d’afegits de polígons, sense que la idea que allò comportaria un salt en la seva ecologia social, en l’activitat i en el treball, etc, fos objecte de preocupació política o tècnica”3. Des del punt de vista de la complexitat de la ciutat, es va perdre l’oportunitat de reestructurar, generar noves centralitats i dotacions, en resum, de “fer ciutat”. En paraules d’Amador Ferrer, els polígons d’habitatge varen ser més “paquets d’habitatge” que “peces de ciutat”. El 1965, la revista Cuadernos de arquitectura publicava “El primer paso de la nueva etapa de actuación ha consistido en un detallado planeamiento de la misma: se concentrará en la creación de núcleos urbanos completos perfectamente diferenciados del resto del tejido urbano”. 3 A.Ferrer, 1975 DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 16 1. REFLEXIÓ SOBRE LA PERIFÈRIA: QUAN LA PERIFÈRIA ARRIBA AL CENTRE El creixement de les ciutats, tant per extensió de la trama urbana construïda i consolidada, com pel que fa a la millora d’infraestructures de transport (mobilitat i accessibilitat) genera noves relacions centre – perifèria. La perifèria a la qual es refereix qualsevol reflexió sobre la ciutat, és aquella que s’ha construït al llarg del segle XX. La perifèria històrica, en gran part ha deixat de ser perifèria, per a ocupar espais més centrals “dins” les noves ciutats d’escala metropolitana. Els barris que es van construir “al marge” de la ciutat, es troben, avui en dia dins de la ciutat. El canvi en les relacions de proximitat suggereix noves possibilitats per a aquests barris, i és per tant un element a tenir en compte en els processos de renovació. La situació original, allunyada de la ciutat, s’ha transformat i en l’actualitat, aquestes àrees es troben en una ubicació central dins la metròpoli Barcelonina. En la relació tradicional centre - perifèria, el centre és l’element fort, el que estira la perifèria, el lloc on es produeixen les relacions comercials, les funcions no residencials i on s’hi ubiquen la major part dels serveis. En aquesta ciutat central tradicional, les relacions es produeixen sempre de dins cap a fora. Ara però, la renovació dels polígons residencials de Barcelona ofereix una nova possibilitat: la de repensar aquesta perifèria, possibilitant noves funcions per a àrees a les quals els manquen serveis, de manera que les relacions que, tradicionalment s’han produït de dins cap a fora, es produeixin també de fora cap a dins. En el moment en que aquesta relació de dependència (de la perifèria respecte el centre) es trenca, centre i perifèria es confonen i desapareixen. D’altra banda, és significatiu que les principals crítiques als polígons d’habitatge girin sempre al voltant de conceptes com ara “localitzacions inadequades”, els problemes de transport induïts, conflictes de trànsit en els punts d’accés, dificultats d’integració i continuïtat espacial, conflicte sociològic o discriminació social, impossible autonomia funcional. Conceptes, tots ells vinculats d’alguna manera a aquesta “antiga” noció de perifèria. Que passa quan aquelles “localitzacions inadequades”, es converteixen en noves localitzacions centrals en el continu urbà? Que passa quan els “problemes de transport” es transformen en noves línies de metro o tramvia, i s’incrementa la connectivitat? Quan els desequilibris desapareixen, la noció de perifèria perd del seu sentit: no hi ha perifèria sense centre, ja que la perifèria sempre ho és en relació a un centre amb el qual estableix una relació de certa dependència. Des dels anys 80, tant a Espanya com a la resta d'Europa, la preocupació per l'estat dels barris perifèrics d’habitatge massiu ha estat creixent: el deteriorament físic, la pèrdua d'atractiu, la sobrepoblació i la precarietat en l'estabilitat de la composició social dels veïns són, entre altres, alguns dels motius que han provocat el desenvolupament de programes i polítiques específiques per renovar aquests barris perifèrics, que en el seu dia van comportar la possibilitat d'allotjament a determinats col·lectius, però que en l’actualitat mostren amb més agudesa alguns dels problemes més apressants de la societat. La renovació urbana a Espanya i Catalunya A Espanya, el canvi de règim de la dictadura a la democràcia, es consolida el 1979 amb les primeres eleccions democràtiques, i el 1980 amb la recuperació de la Generalitat com a administració de govern de Catalunya. Les primeres competències traspassades a la DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 17 Generalitat des del govern central van ser les d’urbanisme i habitatge, font de grans reivindicacions socials. En aquest context, l’Institut Català del Sòl (INCASOL), serà el primer organisme creat pel govern de la Generalitat amb l’objectiu de gestionar la política de sòl i habitatge. És a través d’aquesta institució quan, a mitjans dels vuitanta s’inicien els programes de rehabilitació de barris. A diferència d'altres polítiques com ara la d'habitatge, la renovació de barris no té un patró definit des del govern central. Majoritàriament, han estat les administracions autonòmiques les encarregades de dissenyar polítiques d'intervenció en la perifèria urbana, sovint amb la participació dels ajuntaments o altres corporacions municipals. Tradicionalment, i en relació al planejament, a Barcelona les operacions de renovació urbana s’han dut a terme en el marc de Plans Especials de Reforma Interior (PERI) i també Modificacions del Pla general Metropolità (i Plans de Millora urbana derivats d’aquestes modificacions). El 1991 neix el Programa de Remodelació de Barris (antecessor de la Llei de Barris) que va suposar una aportació de fons públics mitjançant convenis ad hoc entre l’Administració de l’Estat, que bàsicament aporta recursos, la Generalitat, que s’encarrega de la gestió i assumeix sovint la iniciativa, i els ajuntaments, que són responsables del planejament de l’espai públic i del 100% de la urbanització. Les accions del Programa de Remodelació de Barris es centraven en objectius concrets, generalment vinculats a la renovació del parc residencial. A mitjans dels anys 80 es comença a fer front a les intervencions de millora dels polígons residencials. En aquest context, apareix un problema nou: l’aluminosi. Es tracta d’un fenomen local que genera una problemàtica molt greu i de solució complexa ja que afecta allò essencial en l’habitatge: la sensació de seguretat física. Durant els anys 50 i 60 en la construcció accelerada d’habitatges es va utilitzar com a material resistent nous elements prefabricats amb ciment aluminós, que requeria de menor temps de fraguat i per tant permetia incrementar el ritme de la construcció. Amb el temps, es va demostrar, que aquest ciment aluminós entrava en processos que produïen la disgregació del formigó quan aquest era sotmès a condicions variables d’humitat. Amb les armadures al descobert, s’iniciava el procés d’oxidació d’aquestes, amb la corresponent pèrdua de resistència i finalment el col·lapse de l’estructura. En aquells barris on hi havia hagut menor (o nul·la) inversió, és on es produïren els majors problemes d’aluminosi. La mort, el novembre de 1990, d’una veïna del Turó de la Peira, com a conseqüència de la caiguda del forjat de casa seva, va accelerar la intervenció de l’administració pública, així com la dotació de recursos econòmics per a donar resposta des del sector públic a les necessitats de substitució. A principis dels 90 als polígons d’habitatge hi conviuen dos tipus de problemes que condueixen necessàriament a la substitució integral dels edificis d’habitatges dels polígons: problemes d’infrahabitatge (derivats de les dimensions mínimes dels habitatges) i problemes de patologies estructurals greus derivades de l’aluminosi que fan inviable els processos tradicionals de rehabilitació. Poc a poc es va conformant un programa d’actuació de remodelació, que suposa enderrocar els habitatges afectats i construir nous habitatges socials dins el mateix barri per tal de reallotjar als veïns afectats. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 18 En els darrers anys, la dinàmica pròpia de les àrees urbanes ha comportat el desenvolupament de nous fenòmens (canvis en l'estructura social, augment de la immigració exterior, desenvolupament de noves tecnologies, expansió de les interrelacions en el si de les àrees metropolitanes) que afecten directament als barris i que no es van saber preveure en aquests programes antecessors. D’altra banda, diverses sinergies conduiran cap al nou propòsit de superar intervencions anteriors marcades per cert determinisme físic i optar per estratègies que integrin programes urbanístics i socioeconòmics. Aquest nou enfocament culmina el 2004 amb l'aprovació de la Llei de Barris. A banda de la Llei de barris, a Catalunya existeixen altres iniciatives tranversals (Barcelona dels barris, benestar social, associacions veïnals) que actuen i han contribuït a la millora de la qualitat de vida dels habitants dels barris. La Barcelona dels barris El 1984 amb la divisió territorial de la ciutat en districtes, s’inicia el procés de descentralització administrativa i participativa de la ciutat. El 2006 l’Ajuntament de Barcelona posa en marxa el programa La Barcelona dels Barris, que havia de servir per a per potenciar els barris existents, que tenen una dimensió històrica o tradicional, col·laborant amb les formes habituals d’organització (entitats, associacions) i facilitant l’existència d’eixos comercials, centralitats i punts de trobada. Aquests elements serveixen per generar noves centralitats allà on el teixit urbà encara no les ha creades. A patir d’aquest moment, el barri serà la pauta per al planejament urbanístic pel que fa a la mobilitat i a l’activitat econòmica. És important reforçar i facilitar els itineraris habituals, l’accessibilitat a les zones de centralitat, els intercanvis i la connexió del barri amb tot el seu entorn (el districte, la ciutat, l’àrea metropolitana). El 2007, la mesura de govern “La Barcelona dels barris” va permetre delimitar i denominar els barris de la ciutat. El 2008, la mesura de govern “Els Barris de Barcelona” potencia la descentralització administrativa i consolida els barris com la unitat bàsica de convivència, de proximitat i participació. Els elements que formen part essencial d’aquesta unitat són els veïns i les veïnes, que conviuen en un territori al voltant d’uns serveis públics i privats, uns espais oberts, una xarxa d’equipaments i activitats i, vertebrat mitjançant un teixit d’entitats i associacions. Finalment, el 2009, es modifica el reglament de funcionament dels districtes i les normes reguladores de la participació ciutadana per tal de regular un nou espai de participació: el Consell de Barri. El nou model de gestió territorial, aproxima les polítiques municipals centrals als districtes i als barris amb la creació de les “Direccions de Territori” i la figura del tècnic i tècnica de barri. Paral·lelament, amb la constitució dels Consells de barri, s’impulsa la proximitat participativa de l’Ajuntament envers la ciutadania, amb l’objectiu de potenciar la proximitat de les accions municipals. Pla de futur Per tal d’adaptar la intervenció municipal a la realitat de cada territori (i potenciar la proximitat de les accions municipals), cada barri ha d’elaborar un Pla de futur, que és el resultat final de totes les tasques i té l’objectiu de concretar les línies estratègiques de treball a deu anys vista, DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 19 a partir de l’anàlisi i diagnosi de la realitat que s’ha treballat prèviament als Consells de barri i de les Comissions de seguiment. Els Plans de futur permeten:  planificar millor com volem que siguin els nostres barris  conèixer de més a prop els desitjos i les necessitats de la ciutadania envers el seu territori i dibuixar col·lectivament el barri  organitzar les actuacions a partir de les necessitats i les demandes  compartir un projecte de barri entre tots  apostar per la proximitat amb la ciutadania El Consell de Barri podrà fer el seguiment del desenvolupament del Pla de futur i el PAD mitjançant la Comissió de Seguiment. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 20 2. PROGRAMES I PROJECTES DE RENOVACIÓ INTEGRAL RESTATE RESTATE és l’acrònim de “Restructuring Large-scale Housing Estates in European Cites: Good Practices and New Visions for Sustainable Neighborhoods and Cities”. RESTATE és un projecte d’investigació finançat per la Unió Europea en el marc del programa “Energy Environment and Sustainable Developement”5. El projecte, que es va desenvolupar entre novembre de 2002 i octubre de 2005, es focalitzava l’estudi dels grans polígons d’habitatge construïts a les ciutats europees amb posterioritat a la Segona Guerra Mundial i en l’anàlisi de l’èxit o fracàs de les polítiques de renovació urbana implementades. L’objectiu del programa és la identificació de les bones pràctiques en relació als programes de renovació de barris d’habitatge massiu. Van participar a l’estudi un total de 10 països (Alemanya, Espanya, França, Hongria, Italia, Holanda, Polònia, Suècia, Eslovènia i el Regne Unit) amb 16 ciutats i 29 casos d’estudi. L’univers de casos és prou ampli i divers, ja que comprèn polígons de tamanys diversos, des de 23-54Ha (Bow Hat a Londres i Havanna a Budapest) fins als de 370-480Ha (Märkisches Viertel a Berlin i Bijlmer-East a Amsterdam) i fins i tot un de 904Ha a Polònia. En nombre d’habitatges, cada un dels polígons inclosos a l’estudi supera els 2.000 habitatges. El règim de tinença és majoritàriament l’arrendament, sobretot a Europa occidental, on la majoria dels habitatges són propietat d’organismes vinculats a la gestió de l’habitatge mentre que a Centre Europa i Espanya, hi ha una major proporció d’habitatges en propietat. 5 Finançat per la “Key action 4: City of Tomorrow and Cultural Heritage” DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 21 Country City Estate Size (ha) Main building period No. of dwellings % of rented dwellings United Kingdom London Bow HAT 23 ‘68-‘77 2,285 77 London Poplar HARCA 62 ‘30s-‘70s 6,304 93 Birmingham Central Estates 94 ’60s-‘70s 3,298 75 Birmingham Hodge Hill 127 ‘30s-‘50s 3,937 93 Sweden Stockholm Tensta 196 ’66-‘71 5,931 71 Stockholm Husby 183 ’73-‘75 4,727 76 Jönköping Öxnehaga 320 ‘69-‘78 2,041 68 Jönköping Råslätt 120 ‘66-‘72 2,657 99 the Netherlands Amsterdam Bijlmer-East 408 ‘68-‘77 12,296 85 Amsterdam Kolenkit 69 ‘46-‘55 2,634 83 Utrecht Kanaleneiland Noord 66 ‘56-‘61 2,674 78 Utrecht Nieuw- Hoograven ‘54-‘65 2,595 85 France Greater Lyon Les Minguettes 220 ‘67-‘74 8,190 92 Greater Lyon La Ville Nouvelle 160 ‘60-‘76 7,422 81 Italy Milan Comasina 32 ‘54-‘63 2,218 25 Milan Sant’Ambrogio 33 ‘65-‘72 2,338 93 Milan San Siro ‘31-‘73 Spain Madrid Orcasitas 127 ‘74-‘76 7,382 0.4 Madrid Simancas 229 ‘57-‘59 9,923 10 Barcelona Trinitat Nova 55 ‘53-‘63 3,215 20 Barcelona Sant Roc 46 ‘62-‘65 3,395 Germany Berlin Marzahn/ Hellersdorf Berlin Märkisches Viertel 370 ‘60-‘75 16,000 - Slovenia Ljubljana Nove Fužine 68 ‘77-‘88 4,332 8 Koper Žusterna- Semedela 32 ‘73-‘89 2,040 6 Hungary Budapest Havanna 54 ‘77-‘83 6,200 20 Nyíregyháza Jósaváros 36 ‘70-‘79 3,600 Poland Warsaw Wrzeciono 944 ‘60-‘70 13,122 26 Warsaw Ursynów Pn. 234 ‘76-‘81 13,143 0.4 Font: Musterd i van Kempen, RESTATE 2005 Objectius principals del programa  Identificar i clarificar els canvis socials i econòmics i culturals que han dificultat el desenvolupament de les àrees de vivenda massiva, identificant especialment aquells factors que influeixen en l’emergència de problemes i patrons de declivi d’aquestes àrees.  Determinar el llistat d’aspectes significatius en les polítiques (exitoses i no tant exitoses) per a la planificació estratègica de les àrees de vivenda massiva.  Treure conclusions en relació al potencial de col·laboració i transferència de coneixement entre països a partir de l’experiència adquirida en diverses ciutats europees en relació a la reestructuració dels barris d’habitatge massiu.  Generar un manual en el que a futur, els escenaris i noves visions sobre les àrees d’habitatge massiu contingui exemples de bones pràctiques basats en l’evidència per tal de garantir el desenvolupament sostenible d’aquestes sones.  Construir una base de dades fàcil d’utilitzar pels professionals i investigadors que contingui detalls sobre la naturalesa, èxits i fracassos de les polítiques implementades destinades a millorar les condicions de les àrees de vivenda massiva i dels seus habitants.  Determinar com la política europea podria contribuir a donar respostes més eficaces en relació a aquestes àrees.  Desenvolupar un “checklist” de factors que determini el nivell d’èxit en relació a les polítiques implementades en aquestes àrees. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 22 Caracterització de l’Objecte d’estudi Grans polígons posteriors a la Segona Guerra Mundial Els “Large post WWII housing estates”, es caracteritzen per ser grans conjunts d’edificació residencial construïts durant la segona meitat del SXX, planificats per l’administració pública (o amb el suport de l’administració pública) i configurats per grups de, com a mínim 2000 habitatges que es reconeixen com a àrees geogràfiques diferenciades. Factors que van justificar aquestes operacions:  Necessitat d’habitatge durant el període de postguerra (II GM) com a conseqüència de la devastació produïda per la guerra, la baixa producció durant la guerra i el baby boom de després de la guerra.  Migració del camp a la ciutat en busca d’un lloc de feina.  Desenvolupament de noves tecnologies constructives (prefabricació de peces d’edificació residencial)  Confiança i voluntat d’ús dels principis de l’arquitectura del Moviment Modern als efectes d’aconseguir una societat més justa i equitativa. En el moment de la seva construcció, el disseny urbanístic era considerat bastant revolucionari.  Demanda de millors estàndards d’habitatge (en relació a la llar i també a l’entorn immediat)  Gran nombre d’habitatges que havien de ser enderrocats per la seva manca de qualitat (barraques). Els habitants havien de ser reallotjats.  Competició entre els governants en relació a la provisió d’habitatge modern. Tots els estats volien ser “moderns”.  Suport del govern a solucions que satisfessin l'escassetat d'habitatges i altres problemes de l'habitatge (en els països d'Europa septentrional i occidental, per exemple, l'extensió de l'Estat de benestar va conduir a un major èmfasi en la construcció d'habitatges assequibles, sovint en forma d'habitatges socials de lloguer o de propietat pública). Estat actual. Problemes  La importància d’aquestes àrees en el mercat de l’habitatge és cabdal, ja que proporcionen oportunitats d'habitatge assequible.  El manteniment és problemàtic en molts dels grans polígons, sobretot en els que van ser construïts fa diverses dècades i en els materials de construcció utilitzats no eren de bona qualitat. Des de fora, la impressió és de grans peces de formigó gris malgrat la gran quantitat d’espai lliure que es pot arribar a trobar entre blocs.  L’estructura de la propietat és diversa, en funció dels països. Al sud (i recentment centre) Europa, predomina el règim de propietat, de manera que l’habitant acostuma a ser el propietari de l’habitatge, mentre que al Nord d’Europa, el govern local acostuma a ser el propietari dels habitatges, que lloga a famílies amb rendes baixes i mitges.  Pel que fa a les característiques de la població, tenen una població canviant, des de les famílies autòctones (nadius) cap a una fluctuació de llars unipersonals o de dues persones i famílies immigrants. Actualment el 80% dels habitants pertanyen a grups ètnics minoritaris.  En general hi ha un alt percentatge d’atur entre els habitants (més alt que en altres àrees de la ciutat).  La majoria de polígons post Segona Guerra Mundial, es caracteritzen per la racionalitat en la seva planificació i la separació de funcions així com per la gran quantitat d’espai públic no ocupat entre edificis (blocs). Aquestes característiques són actualment tant un actiu com un DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 23 problema. Al costat positiu, sovint hi ha una gran quantitat d'espai pera reordenar i destina a altres usos, recreatius, aparcament, evitar la pertorbació de les funcions públiques, així com la sensació associada de grandiositat de l'espai. Per altra banda, aquests actius també tenen els seus problemes: les zones verdes i els espais públics són sovint objecte de vandalisme, o estan tan mal mantinguts que no es poden utilitzar.  El trànsit i els vehicles són actualment un problema en aquestes àrees. Quan es van construir els grans polígons, hi havia molts menys cotxes que en l'actualitat. Com a conseqüència, els espais lliures s'utilitzen cada vegada més com a aparcaments.  La seguretat és també un dels principals problemes en molts dels polígons. Els preus de l’habitatge més assequibles, atreuen les capes de població amb ingressos més baixos i en alguns polígons l’índex d’aturats és elevat. Aquests dos fets poden portar a una conducta antisocial, vandalisme, delinqüència i sensació d'inseguretat:  La manca de llocs de trobada porta a molts joves a rondar pels carrers, edificis públics, centres comercials i altres espais exteriors. Aquesta conducta relativament inofensiva pot fer que altres persones se senten insegures. Per exemple, la reunió de joves a l'escala d’accés d'un edifici d'apartaments, pot ser que impedeixi l'accés als altres veïns.  El tràfic i l’abús de drogues apareixen també en molts dels polígons. Moltes vegades, l'estructura física dels polígons ho facilita: hi ha molts llocs ocults que poden donar lloc a aquest tràfic.  La percepció de manca de seguretat, juntament amb una concentració de famílies d’ingressos baixos, les minories ètniques, el manteniment insuficient, i els blocs d'habitatges monòtons i grisos pot conduir fàcilment a l’estigmatització dels polígons. El problema amb un estigma és que és més fàcil guanyar-lo que perdre’l. Els mitjans de comunicació ho repeteixen una i altra vegada. Alguns dels grans polígons van ser estigmatitzats des dels seu origen mentre que altres es van fer coneguts més tard per problemes amb la criminalitat o per la concentració d’un gran nombre de minories ètniques. Desenvolupament del programa RESTATE El desenvolupament dels objectius del programa RESTATE, s’inicia amb la caracterització dels polígons d’habitatge i la identificació dels problemes que aquests polígons presenten cinquanta anys després de la seva construcció. El projecte RESTATE es va desenvolupar en resposta a la problemàtica intrínseca d’aquests polígons i es focalitzava en aspectes clau com la inclusió social, la cohesió i la sostenibilitat. Per a caracteritzar els barris en estudi i analitzar-ne la qualitat de vida, a banda de l’anàlisi històric, es van dur a terme centenars d’entrevistes als habitants d’aquests barris. L’avaluació de fortaleses i oportunitats es va dur a terme d’acord amb els següents criteris: les oportunitats econòmiques, les característiques demogràfiques i socio - culturals de la població, les condicions de vida i la seguretat. Pel que fa a les característiques d’ordenació dels polígons del projecte RESTATE, es poden resumir en: ordenació física similar en tots els polígons caracteritzada per l’existència d’edificacions residencials de mitja i gran alçada envoltades de grans superfícies d’espais lliures. L’objectiu principal del projecte RESTATE és la valoració dels efectes de les diferents accions de renovació urbana i social, mitjançant l’estudi de l’evolució del nivell de satisfacció dels DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 24 habitants amb el seu barri, partint de la premissa que el nivell de satisfacció informa de la percepció dels efectes de les diferents accions. Per tal de valorar l’èxit o el fracàs de les polítiques de renovació implementades, es van dur a terme una sèrie d’enquestes tipus als habitants dels diferents polígons amb l’objectiu de valorar el grau de satisfacció amb el seu habitatge i amb el seu barri, suposant que nivells de satisfacció elevats deriven necessàriament d’operacions de renovació exitoses i de polítiques implementades correctament. Contràriament, nivells de satisfacció baixos, suposen el fracàs de les polítiques implementades i de les operacions de renovació. Les enquestes RESTATE Les enquestes del programa RESTATE valoren aspectes relatius a les característiques dels habitants i habitatges dels polígons així com aspectes relatius al nivell de satisfacció amb l’habitatge i el barri, les perspectives de futur i la importància del barri en la vida quotidiana i els lligams entre el veïnat. En relació als habitants i habitatges dels polígons i al nivell de satisfacció, es consideren significatius, els següents aspectes: estructura d’edats, composició de les llars, composició ètnica, composició laboral, ocupació laboral, percentatge d’ingressos destinats a l’habitatge, nivell de satisfacció amb l’habitatge, nivell de satisfacció amb el barri, qualitat ambiental de l’entorn. Pel que fa a les perspectives de futur, es valora la intenció dels habitants de romandre al barri o traslladar-se en un futur pròxim (2 anys). Finalment, en relació a la importància del barri i el lligam amb el veïnat, les enquestes valoren: lloc de residència inicial, la participació activa en el barri, els serveis existents dins el barri, llocs de treball dins el barri, hores passades fora del barri, lligam dels habitants amb el barri i la xarxa social dins el barri. Els habitants i els habitatges. Característiques a. Estructura d’edats Gran part de la població dels polígons de l’estudi, pertany a la categoria de 31-64 anys d'edat. Alguns tenen una població relativament jove, mentre que alguns polígons dels països del sud d'Europa tenen una població relativament antiga. La presència de persones grans pot indicar que els habitants d'aquestes polígons estan satisfets, ja que sinó haurien marxat del barri. Una altra possibilitat, però, és que aquestes persones no tenen l'oportunitat de moure’s, perquè no hi ha alternatives assequibles. La primera explicació és més probable que la segona: hi ha un gran nombre de persones a les que agrada viure al polígon. El règim de tinença constitueix una important variable de fons. En general, els propietaris - ocupants es mouen amb menys freqüència que els llogaters. Alguns polígons tenen clarament una població d'edat avançada, el que fa pensar en grans canvis de població que es produiran en el futur proper. Altres polígons tenen una població relativament jove, el que indica una taxa de rotació alta connectada amb una entrada de nous habitants en els darrers anys. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 25 0% 20% 40% 60% 80% 100% San Siro Comasina Bijlmer-East Sant'Ambrogio Maerkische Viertel Oxnahaga Bow HAT Havanna Orcasitas Sant Roc Zusterna-Semedela Kanaleneiland Husby Tensta Jósaváros Nieuw-Hoograven Trinitat Nova Kolenkit Simancas The central estates Nove Fuzine La Ville Nouvelle Marzahn/Hellersdorf Les Minguettes Poplar HARCA Raslatt Wrzeciono Hodge Hill Ursynów Pn. 18-30 31-64 65+ Estructura d’edats Font. Projecte RESTATE, estudi primavera 2004 b. Composició de les llars En alguns polígons anglesos les llars unipersonals constitueixen la part principal de la població. Als del sud i centre d'Europa les parelles amb fills constitueixen la categoria principal. Les llars familiars són relativament nombroses en molts polígons. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 32 l'índex és relativament baix. Per tant, no tots els polígons han de ser considerats com a llocs problemàtics. No hi ha necessàriament una correlació positiva entre la presència d'immigrants no occidentals i l'índex. 0 102030405060 Bow HAT Raslatt La Ville Nouvelle Jósaváros The central estates Oxnahaga Bijlmer-East Kolenkit Sant Roc San Siro Trinitat Nova Maerkische Viertel Marzahn/Hellersdorf Sant'Ambrogio Nove Fuzine Comasina Poplar HARCA Zusterna-Semedela Les Minguettes Ursynów Pn. Nieuw-Hoograven Hodge Hill Simancas Havanna Kanaleneiland Orcasitas Husby Wrzeciono Tensta Qualitat ambiental de l’entorn Font. Projecte RESTATE, estudi primavera 2004 Conclusions S'ha demostrat que, no tots els habitants estan insatisfets, ni tampoc tots els aspectes de l’habitatge o del polígons s’han avaluat negativament. Mentre que els grans conjunts d'habitatge post Segona Guerra Mundial sovint es perceben com a llocs poc agradables per viure-hi, les opinions dels mateixos habitants mostren una gran diferència, el que implica que els judicis i estigmes s’haurien de considerar de manera crítica. Els aspectes esmentats com els més (o menys) acceptats també difereixen substancialment entre els polígons. Aquesta variació implica que les estratègies de gestió en diferents estats haurien de centrar-se en diferents aspectes. A San Ambrosio, per exemple, els enquestats semblen estar molt satisfets amb els seus espais verds, mentre que en les persones Råslätt preferir l'accés als serveis públics. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 33 El que menys agrada tendeix a estar relacionat amb les persones que hi viuen, encara que aquest aspecte no està necessàriament relacionat amb el percentatge de no nadius d'una polígon. Perspectives de futur Què pensen els habitants sobre el futur dels seus barris? La confiança en un futur desenvolupament positiu és indicador d'una situació en què el barri és, o serà probablement, un lloc agradable on viure. Més de la meitat dels habitants preveuen un futur positiu per als seus barris (en 11 dels polígons). Aquest sentiment positiu es relacionarà amb el fet que hi ha habitants que ja tenen una opinió positiva sobre el barri (com a Trinitat Nova a Barcelona i Orcasitas a Madrid). En altres polígons (Bijlmer-Est i Kolenkit a Amsterdam), el sentiment positiu està vinculat a les polítiques i actuacions que s’estan desenvolupant en els darrers anys per millorar les àrees. (Els enquestats probablement veuen aquests plans en una llum positiva). També hi ha alguns barris en els quals sembla que la majoria dels enquestats no tenen confiança en els futurs desenvolupaments positius. (ex: Hodge Hill a Birmingham i Poplar Harca finques a Londres). a. Romandre al barri o sortir Les persones es desplacen casa per diverses raons. En general, la gent es vol moure perquè no està satisfet amb algun aspecte de la seva actual situació de l'habitatge. L'habitatge pot haver-se quedat petit a causa de l'extensió de la família, o massa gran, perquè els fills s'han mudat. En altres casos, les persones poden voler passar d'una unitat de lloguer a una casa ocupada pel propietari. Les persones que no estan satisfetes sobre certs aspectes relacionats amb l'entorn de l'habitatge pot ser que es vulguin moure a una altra àrea tan aviat com sigui possible. El fet de no tenir intenció de moure’s en un curt període de temps; en general indica una situació de satisfacció (tot i que també podria ser el cas que diuen que no volen moure, perquè saben que no hi ha oportunitats per fer-ho). DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 34 0% 20% 40% 60% 80% 100% Hodge Hill Poplar HARCA Maerkische Viertel Tensta Husby Oxnahaga Marzahn/Hellersdorf Bow HAT San Siro Zusterna-Semedela La Ville Nouvelle Sant Roc Les Minguettes Jósaváros Sant'Ambrogio Kanaleneiland Nieuw-Hoograven Nove Fuzine Havanna Wrzeciono Ursynów Pn. The central estates Simancas Comasina Orcasitas Raslatt Kolenkit Bijlmer-East Trinitat Nova better neutral worse “Creu que el polígon serà un bon lloc per viure?” Font. Projecte RESTATE, estudi primavera 2004 b. Intenció de traslladar-se La figura següent mostra el percentatge de persones dels 29 polígons que tenen plans de traslladar-se en un termini de dos anys. A la part inferior de la gràfica hi ha els tres polígons italians. La proporció de persones amb plans de traslladar-se és inferior al 20% en altres cinc estats. A la part superior de la figura hi ha els set polígons que compten amb un nombre relativament gran d'emigrants potencials. Tots aquests polígons poden ser caracteritzats com a àrees multiculturals: aquí, la població ha canviat dramàticament en els últims anys. Pel que fa als plans per moure’s en els propers dos anys, sembla que hi ha una forta associació amb el percentatge dels no nadius als polígons. Com més gran és aquest percentatge, més gran és el percentatge de persones que tenen intenció de traslladar-se. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 35 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% Sant'Ambrogio San Siro Comasina Bow HAT Orcasitas Wrzeciono Nove Fuzine Trinitat Nova Zusterna-Semedela Poplar HARCA Havanna Sant Roc Simancas Ursynów Pn. Jósaváros Maerkische Viertel The central estates La Ville Nouvelle Nieuw-Hoograven Oxnahaga Marzahn/Hellersdorf Hodge Hill Kanaleneiland Bijlmer-East Tensta Husby Raslatt Les Minguettes Kolenkit Percentatge d’habitants que pensen en traslladar-se en un període de 2 anys Font. Projecte RESTATE, estudi primavera 2004 Importància del barri i lligam del veïnat La importància del barri en la vida de les persones es va mesurar en funció de cinc indicadors: mobilitat residencial dins el barri, participació activa en associacions del barri, oferta de serveis dins el barri, llocs de feina dins el barri i nombre d’hores passades fora el barri. A partir d’aquests indicadors va construir l’índex de “lligam al barri”, que expressa la importància del barri en la vida quotidiana. Per tal de valorar el paper que juga el barri en relació als habitants, i valorar els vincles que els residents tenen dins el barri, l’estudi es va focalitzar en cinc temes: 1. En quina mesura els residents tendeixen a moure’s dins del barri? 2. Quin és el grau de participació en les activitats del barri? 3. Quants serveis es poden trobar a prop de l’habitatge? 4. Quin percentatge d’habitants treballa al barri? 5. Quantes hores al dia passen els residents fora del barri? DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 36 a. Lloc de residència inicial En bona part dels polígons, els habitants havien viscut anteriorment en altres parts del barri. Aquest fet pot indicar una relació positiva amb el barri, és a dir, la gent canvia de casa, però continua vivint al barri. Un alt nivell de mobilitat “intrabarrial”, però pot indicar també la impossibilitat d’establir-se en altres llocs. Els resultats posen de manifest també que els polígons, no acostumen a ser el primer lloc de residencia per als nouvinguts que arriben a la ciutat des d’altres ciutats. Lloc de residència inicial (ordenat per “mateix barri”) Font. Conclusions projecte RESTATE b. Participació activa en el barri La participació en les associacions de barri es valora en funció de la resposta donada a la pregunta: “Vostè o algun membre de la seva família participen activament en alguna associació que tingui com a objectiu la millora del barri?” La participació en les associacions de barri és un indicador del lligam entre els residents i el propi barri. Les activitats que predominen són aquelles vinculades a les trobades d’associacions de veïns. Participació activa en associacions de barri. Font: Conclusions projecte RESTATE. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 37 c. Serveis existents dins el barri Es va avaluar l’oferta de serveis dins al mateix barri. S’analitza l’existència (o no) dels següents serveis: botigues de queviures, oficines bancàries, oficines de correus, serveis mèdics generals, dentistes i aparcaments. Tot i que l’anàlisi no demostra el rol que juga el barri en la vida quotidiana, l’existència de serveis mostra que les possibilitats d’accés als serveis existeixen dins del barri. Disponibilitat de serveis dins el barri. Font: Conclusions projecte RESTATE. d. Llocs de treball dins el barri Respecte la proporció d’habitants que tenen el lloc de treball dins el barri, no es troben diferencies sistemàtiques entre ciutats o regions d’Europa. Proporció d’habitants que tenen el lloc de treball dins el barri. Font: Conclusions projecte RESTATE. e. Hores passades fora del barri L’anàlisi de les hores que els habitants passen fora del barri ajuda a determinar si es tracta d’un barri on s’hi viu o un barri-dormitori. Tot i això, cal tenir present que la manca mobilitat externa també pot significar la impossibilitat de sortir del barri com a conseqüència de la manca de recursos (situació d’atur, o fins i tot, manca de recursos econòmics per accedir al transport públic). Els casos són molt diversos. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 38 Hores passades fora del barri. Font: Conclusions projecte RESTATE. f. Lligam amb el barri La fortalesa de les relacions i xarxes social dins el barri es determina a partir d’un índex que mesura: bona relació amb altres residents, la presència (residència) d’amics i familiars al barri, sentiment de lligam al barri, i la disponibilitat i ajuda entre veïns. En base a aquests cinc indicadors es determina el lligam dels habitants amb el seu barri. Les puntuacions més altes reflecteixen un major lligam. Les gràfiques mostren un major nivell de dependència del barri en persones amb baix nivell de renda, gent gran, baix nivell d’educació, i aturats. Resum d’indicadors que expressen el amb el barri. Lligam amb el bari en funció de les característiques de la llar. Font: Conclusions projecte RESTATE. g. Xarxa social dins el barri Pel que fa a la fortalesa de la xarxa social dins el barri, es va crear un índex que en funció de quatre indicadors, determina la fortalesa de la xarxa social. Com més elevat és el número, més forta és la relació social. Els indicadors valorats per a determinar aquest índex eren els següents: bona relació amb altres residents, la presència (residència) d’amics i familiars al barri, sentiment de lligam al barri, ajuda entre veïns. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 39 Millors xarxes socials tendeixen a correspondre a millor qualitat de vida dels habitants. Índex de xarxa social (valors elevats corresponen a xarxes més extenses) i Fortalesa de la xarxa social en funció de les característiques de les llars. Font: Conclusions projecte RESTATE. Conclusions Pel que fa al “lligam dels habitants al barri”, es conclou que el barri és especialment important i significatiu per a les persones amb baixos ingressos, baix nivell d’educació, les que estan a l’atur, les que viuen soles i la gent gran. Pel que fa la fortalesa de les relacions i xarxes social dins el barri, els resultats van ser sorprenents en el sentit que la xarxa social sembla ser relativament forta per les llars amb baixos ingressos però també per a aquelles amb ingressos alts. El que és clar, és que xarxes socials fortes dins el barri es corresponen amb nivells més alts de qualitat de vida al barri i amb millors nivells de satisfacció. Conclusions del projecte RESTATE El projecte RESTATE ha avaluat grans conjunts d’habitatges a 10 ciutats europees. La investigació i avaluació es basa en les opinions dels habitants en relació a cinc preguntes clau: 1. Com es pot caracteritzar la població i els habitatges dels polígons residencials? 2. Quin és el grau de satisfacció dels habitants amb les seves llars i amb el seu barri, i com es poden explicar les diferències entre els (grups de) polígons? 3. Com es pot caracteritzar la xarxa social i les relacions entre els habitants dels polígons? 4. Quin és el grau de satisfacció dels habitants respecte les polítiques implementades als barris, i com es poden explicar les diferències? 5. Com avaluen els habitants dels polígons el desenvolupament recent i futur del seu barri? i aquests habitants tenen intenció de continuar vivint als polígons o, per contra, pensen en traslladar-se? La majoria de respostes a les preguntes es van obtenir mitjançant les enquestes realitzades a la primavera de 2004 en 29 polígons de ciutats europees. El qüestionari utilitzat va ser unitari per a tots els polígons. Les conclusions més significatives en relació a aquestes enquestes es poden resumir en: Respecte a la pregunta 1, es pot dir que la composició de la població en els diferents polígons difereix substancialment. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 40 Tot i que la població d’aquests polígons presenta característiques molt diverses respecte l’edat, el règim de tinença i la composició ètnica de les llars, es pot afirmar que la major part dels polígons inclosos a l’estudi tenen un gran nombre d'habitants, amb un baix nivell d'educació i baixos ingressos. Tot i això, les llars amb majors ingressos i persones amb educació superior no són completament absents. També hi ha variacions en el règim de tinença, les dimensions dels habitatges, i el cost de l'habitatge. Malgrat que la imatge general que resulta en relació als habitants és diversa, les enquestes demostren que l’imaginari col·lectiu que estigmatitza els polígons de postguerra com a àrees marginals i residuals amb habitatges de lloguer assequible ocupats per la població amb ingressos més baixos és erroni. Hi ha polígons que presenten nivells alts de renda i d’educació dels habitants. Així mateix, els polígons de postguerra no es caracteritzen únicament per disposar d’habitatges de lloguer a preus assequibles: molts dels habitants destinen entre el 30 i el 50% dels seus ingressos a l’habitatge. La pregunta 2 es refereix a la satisfacció dels habitants amb els seus habitatges i els seu barri. Les opinions dels habitants difereixen substancialment. No hi ha respostes estàndard a les preguntes, el que comporta que les estratègies d’intervenció i desenvolupament en polígons diferents, haurien de focalitzar-se en aspectes diversos en funció de les necessitats detectades a la diagnosi. Els aspectes considerats com menys atractius difereixen segons el polígon, encara que en molts d'ells es repeteix una resposta: "la gent que hi viu”. Malgrat la resposta, cal incidir en què aquest aspecte no està necessàriament relacionat amb la proporció d’immigrants no-nadius d’aquests polígons, ja que les opinions negatives en relació a la gent del barri també es van expressar en relació als polígons sense o amb pocs habitants no-nadius. Respecte el nivell de satisfacció amb el barri també va mostrar una variació significativa. Tot i que hi ha barris amb nivells de satisfacció baixos, la majoria dels polígons de l’estudi mostren puntuacions relativament altes de satisfacció, així com en relació a l'evolució prevista. Low satisfaction and negative development High satisfaction and negative development Low satisfaction and positive development High satisfaction and positive development Kolenkit Central Estates Nieuw-Hoograven Comasina Kanaleneiland Poplar HARCA Tensta Sant’Ambrogio Husby Bow HAT Havanna San Siro Hodge Hill Žusterna-Semedela Wrzeciono Märkische Viertel Les Minguettes La Ville Nouvelle Simancas Bijlmer-East Sant Roc Öxnehaga Marzahn/Hellersdorf Nove Fužine Jósaváros Råslätt Ursynów Pn. Orcasitas Trinitat Nova Satisfacció mitjana i el desenvolupament previst. Font. Projecte RESTATE, estudi primavera 2004 Les enquestes demostren que no tots els residents estan insatisfets ni tots els aspectes vinculats a l’habitatge i el barri (polígon) són negatius. En altres paraules, mentre que els grans polígons de post guerra sovint es perceben com a àrees amb poc atractiu per a viure-hi, les opinions dels mateixos habitants, mostren una clara diferenciació, fet que implica que els judicis i estigmes sobre els polígons haurien de ser revisats de manera crítica. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 41 La pregunta 3 es centra en la importància del barri en la vida de les persones, el lligam dels habitants al barri i les característiques de les xarxes socials. La importància del barri en la vida de les persones es va mesurar en funció de cinc indicadors: mobilitat residencial dins el barri, participació activa en associacions del barri, oferta de serveis dins el barri, llocs de feina dins el barri i nombre d’hores passades fora el barri. A partir d’aquests indicadors es va construir l’índex de “lligam al barri”, que índex expressa la importància del barri en la vida quotidiana. Es conclou que el barri és especialment important i significatiu per a les persones amb baixos ingressos, baix nivell d’educació, les que estan a l’atur, les que viuen soles i la gent gran. La fortalesa de les relacions i xarxes social dins el barri es determina a partir d’un índex que mesura: bona relació amb altres residents, la presència (residència) d’amics i familiars al barri, sentiment de lligam al barri, i la disponibilitat d’ajuda entre veïns. En aquest aspecte, els resultats van ser sorprenents en el sentit que la xarxa social sembla ser relativament forta per les llars amb baixos ingressos però també per a aquelles amb ingressos alts. El que és clar, és que xarxes socials fortes dins el barri es corresponen amb nivells més alts de qualitat de vida al barri i amb millors nivells de satisfacció. La pregunta 4, es relaciona amb els efectes de les polítiques implantades. Un dels aspectes més significatius en relació a les polítiques implementades va ser que en molts casos els programes van passar inadvertits per als habitants dels barris, que no van ser conscients de les accions de millora que s’estaven duent a terme. En canvi, quan els programes repercuteixen directament en millores en els habitatges, els habitants si que demostren major interès i coneixença. Finalment, la pregunta 5 aborda el futur. Almenys la meitat dels enquestats en onze dels polígons preveuen un futur positiu. Alguns dels polígons ja estaven en bon estat, ja que ja s’hi havia intervingut positivament (ex:Trinitat Nova a Barcelona, i Orcasitas a Madrid), i en d’altres s’hi estaven duent a terme intervencions de millora (es:Bijlmer- Est i Kolenkit a Amsterdam i Råslätt a Jönköpping, Holanda). En altres polígons (Hodge Hill a Birmingham i Poplar Harca a Londres, les perspectives de futur eren menys brillants, potser com a resultat de la manca de polítiques d'intervenció en el passat. Allà on els plans eren clars i visible, la majoria dels enquestats preveien un futur positiu. També és significativa la relació entre la voluntat de marxar del barri en els propers dos anys i la proporció dels no-nadius del polígon. Com més gran sigui aquest percentatge, més gran és el percentatge de persones que diuen que es volen moure. L'associació pot ser indirecta, i pot estar relacionada amb la qualitat del polígon i la posició relativa d’aquest en el mercat de l'habitatge. D'altra banda, els polígons amb un percentatge substancial d’immigrants també poden caracteritzar-se per acollir residents més joves, que en general, tendeixen a moure’s amb més freqüència. En dos terços dels enquestats el motiu principal per marxar del barri és l’habitatge, mentre que només en un terç, les raons per marxar estan relacionades amb el propi barri. L’estudi RESTATE posa de manifest una gran variació de les estructures i processos associats als polígons de postguerra. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 48 Indicadors Llei de Barris a) Processos de regressió urbanística i dèficits d’equipaments i serveis • Valor cadastral • Deficient estat de conservació dels edificis • Edificis sense aigua corrent o sense evacuació d’aigües residuals • Edificis de quatre plantes, o més, destinats principalment a habitatge, sense ascensor b) Dinàmiques demogràfiques • Densitat de població • Descens o creixement massa accelerat de la població • Població dependent • Alt percentatge d’immigració c) Presència de problemes econòmics, socials o ambientals • Nombre de persones que perceben pensions assistencials i pensions no contributives • Elevada taxa d’atur • Dèficit de zones verdes • Baix nivell educatiu d) Dèficits socials i urbans i problemàtiques de desenvolupament local • Dèficit de transport públic • Dèficit de places d’aparcament • Baixa activitat econòmica • Percentatge de població en risc d’exclusió social Indicadors Llei de Barris Font: Departament de Territori i Sostenibilitat En l’aplicació de la Llei de barris catalana s’ha optat per utilitzar un doble sistema de barems a l’hora de seleccionar els projectes perquè l’experiència internacional demostra que la tria efectuada únicament a partir dels dèficits urbanístics i les mancances socials que els barris pateixen pot tenir efectes contraproduents. Un dels factors que contribueixen a empitjorar les dificultats objectives amb les quals, en totes les realitats urbanes, es troben els barris particularment afectats per la segregació és la seva estigmatització per part dels mitjans de comunicació i, també, la pèrdua subjectiva d’autoestima de la seva població. En aquestes circumstàncies establir i publicar un ordre de prelació dels barris que es troben en pitjors condicions podria consolidar aquesta imatge negativa. D’altra banda, el fet que un barri es trobi en males condicions objectives no garanteix, per si mateix, que el projecte d’intervenció que s’hi vol dur a terme sigui el més adequat per a resoldre-les. Mecanismes d’avaluació Els projectes finançats han d’“incloure una valoració de l’impacte del projecte en l’àmbit d’actuació […] una apreciació prèvia dels resultats esperats amb les actuacions previstes” (MEP, 2004). També, “per tal de facilitar el seguiment de les actuacions durant la implementació del projecte, a l’efecte de conèixer el grau de consecució dels objectius perseguits, s’han d’especificar els mecanismes d’avaluació i seguiment dels objectius, tant quantitatius com qualitatius, que s’utilitzaran”. A banda de l’avaluació prevista en el mateix projecte, es constata que el 2010, la Generalitat va avaluar (com a mínim) l’impacte socioeconòmic i organitzatiu dels projectes que van accedir a la segona convocatòria. Aquesta avaluació s’ha fet en base a fonts d’informació quantitatives: l’evolució dels indicadors d’àrea urbana d’atenció especial, i també en base a fonts qualitatives, mitjançant enquestes telefòniques a la població resident als barris on s’ha actuat. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 49 Pel que fa a l’evolució dels indicadors d’àrea urbana d’atenció especial, en general, les 17 àrees urbanes on s’han executant els projectes d’intervenció integral subvencionats per la segona convocatòria del Programa de barris, van experimentar en els quatre anys posteriors a l’execució del Pla, un augment de qualitat de les seves condicions urbanístiques i infraestructurals. Així doncs, si s’analitza la variació de les puntuacions dels indicadors per a la determinació d’àrea urbana d’atenció especial, entre l’inici de l’execució del projecte i l’actualitat, s’observa una tendència general a una lleugera disminució de la puntuació, -0,1 punts de mitjana, del conjunt dels indicadors dels barris on s’han implementat projectes d’intervenció integral aprovats en la segona convocatòria del Programa de barris. Evolució de la puntuació total dels indicadors corresponents als projectes d’intervenció integral de les dues primeres convocatòries Font: Departament de Territori i Sostenibiliat. www.gencat.cat Pel que fa a l’enquesta telefònica de la població resident als barris on s’ha implementant un projecte aprovat en la segona convocatòria, davant la pregunta “està satisfet de viure al barri?”, de mitjana, un 47,8% de la població resident de les 17 àrees objectes d’intervenció no es mostra ni satisfeta ni insatisfeta de viure al seu barri, seguits del 34,8% de població resident que afirma sentir-se bastant satisfeta. Davant la pregunta “creu que el seu barri millorarà durant els propers 5 anys?” Un 42,9% dels veïns/veïnes enquestats/ades creuen que sí, que el seu barri millorarà durant els propers 5 anys, mentre que un 23,4% no ho tenen massa clar. Així mateix el 14,5% creuen que no millorarà, mentre que un 19,2% creuen que seguirà igual. Davant la pregunta “si pogués aniria a viure fora del barri?” un 73,7% dels veïns/veïnes afirmen que no marxarien a viure fora del barri. Mesura del grau de satisfacció de viure al barri Font: Departament de Territori i Sostenibiliat. www.gencat.cat DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 50 Conclusions per a una bona pràctica en la regeneració de barris La Llei de barris mostra un canvi en la manera d’afrontar els projectes de renovació, trencant l’aproximació tradicional, ja que es supera l’aproximació unidireccional física al territori i s’aposta per estratègies molt més integradores tant de programes físics com socials. En aquest sentit, els agents socials apareixen en la mateixa formulació de la Llei, garantint la participació i implicació d’altres actors, no només les autoritats públiques. El treball conjunt, permet aprofitar les sinergies generades pels diferents actors (habitants, tècnics i administració política), però també és la manera d’aconseguir el compromís per part de tots els implicats i d’acceptar i identificar-se amb el resultat final del procés. Malgrat que aquesta Llei va néixer a l’ombra de Departament de Política Territorial i Obres Públiques, altres programes pertanyents a altres departaments, com ara Salut, Habitatge o Treball, s’aprofiten i produeixen noves sinergies en el programa. Programa de Recuperación de Barrios. Xile El “Programa de Recuperación de Barrios (PRB)”, inicialment anomenat “Quiero mi barrio”; sorgeix en el marc de les polítiques públiques desenvolupades pel Ministeri d'Habitatge i Urbanisme (MINVU) de Santiago de Xile. Aquest programa busca contribuir a la millora de la qualitat de vida dels habitants de barris que presenten problemes de deteriorament urbà, segregació i vulnerabilitat social, a través d'un procés participatiu de recuperació dels espais públics i dels entorns urbans, actuant de manera concertada, al costat dels municipis i els veïns de cada barri que són representats per un Consell Veïnal de Desenvolupament (CVD). Amb l'objectiu d'acordar i comprometre les iniciatives proposades per a cada barri, aquests actors signen un Contracte de Barri, instrument que defineix una cartera de projectes prioritzats (Pla de Gestió d'Obres), emmarcats en un pla mestre, i iniciatives de dinamització i articulació social (Pla de Gestió Social), emmarcades en àmbits de treball. En conseqüència, el Contracte de Barri, a més de fer actuar de manera integrada iniciatives físiques i socials, es constitueix en una eina de debat i presa de decisions. Les accions s’inicien amb la diagnosi participativa, que consta de tres parts: 1. Diagnosi tècnica relativa a: la morfologia del teixit urbà, l’estat dels espais lliures públics i equipaments, l’estructura de la propietat del sòl, els fluxes peatonals, serveis de transport públic, conflictes ambientals i condicions fisico - espacials de seguretat. 2. Diagnosi participativa: es convoca a la comunitat organitzada i no organitzada perquè debati sobre els principals problemes, necessitats i fortaleses presents al barri. El debat es focalitza en expectatives sobre la intervenció en l'estat dels espais públics i els equipaments, de cara a conformar el Pla de Gestió d'Obres (PGO), i en l'estat de les organitzacions, les pràctiques veïnals en l'espai públic i els sentits de pertinença i apropiació al barri, de cara a conformar un Pla de Gestió de Social (PGS). A partir d’aquí es comença a conformar una imatge preliminar d'intervenció. És rellevant l'habilitació i permanència al terreny d'un equip tècnic de professionals, que ha fet possible la interlocució inclusiva i permanent amb els veïns i ha diversificat els espais d'intercanvi d'informació (carrer, magatzem, equipaments, trobades d’organitzacions veïnals, escoles, etc.). DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 51 3. Es contracta un “Estudi de caracterització social física i territorial” per al barri en concret. Amb aquests tres aspectes, s’obtenen les dades rellevants que determinen la diagnosi final i en funció d’aquesta diagnosi es determinen els aspectes clau de la intervenció. FÍSICS BARRI amb problemes: -Deteriorament urbà -Segregació -Vulnerabilitat Social SOCIALS PROBLEMES CONTRACTE DE BARRI Pla de Gestió d’Obra Pla de Gestió Social Administració (polítics) + Tècnics + Habitants, veïns CVD: Consell Veïnal Desenvolupament - Tècnica -Participativa -Social PROCEDIMENT DIAGNOSI SOLUCIONS Esquema de funcionament. Programa de Recuperación de Barrios. Xile. Font: elaboració pròpia CONCLUSIONS DELS PROGRAMES DE RENOVACIÓ INTEGRAL L’objectiu principal dels programes de renovació urbana estudiats és la millora de la qualitat de vida quotidiana dels habitants. Aquest objectiu només es pot assolir mitjançant el desplegament de programes de Renovació Urbana Integral (RUI) dirigits als barris amb conflictes socials i urbanístics. Equips multidisciplinars actuen de manera global i transversal sobre l’economia, els espais públics, equipaments, i en general, les necessitats de les persones. La Renovació Urbana Integrada (RUI) és aquella intervenció que, més enllà de la regeneració física de l’edificació i els espais lliures que la contenen, abasta també la reincorporació d’aquests espais al conjunt de la ciutat tenint en compte aspectes socials, econòmics i mediambientals de tots els agents implicats. Les actuacions que deriven de la RUI tenen caràcter multidisciplinari: mediambientals, socials, urbanístiques, econòmiques, turístiques, culturals, patrimonials, noves tecnologies, societat de la informació, etc. En els cas dels polígons d’habitatge és significatiu el fet que en el moment de la seva construcció l’objectiu principal dels poders públics era la provisió d’habitatges per a la població. Així es van realitzar gran quantitat d’operacions autònomes en forma de barris de nova creació caracteritzats per l’aïllament respecte la ciutat consolidada amb importants mancances en la urbanització, infraestructures de serveis i dotacions de tot tipus: comercials, d’equipaments (escoles, ambulatoris, etc) de zones esportives i d'esbarjo així com dels serveis bàsics (assistencials, sanitaris, recollida d'escombraries, neteja). Uns barris que tot i donar resposta a DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 52 les necessitats d’habitatge, no van tenir en compte les necessitats bàsiques de la vida quotidiana dels futurs ocupants dels nous habitatges. Seixanta anys després de la seva construcció, aquestes paquets residencials necessiten d’intervencions per a la seva rehabilitació i reforma. Intervencions integrals que no actuïn solament sobre el suport físic sinó també en relació al context social, econòmic i polític d’aquests barris. Qualsevol anàlisi en profunditat dels barris perifèrics d’habitatge massiu no pot obviar la relació d’aquests amb el context espacial, temporal, social, política i econòmic. Barris perifèrics: situació inicial i necessitat d'intervenció. Font: Projecte RESTATE. Montserrat Pareja Eastaway + Montse Simó Solsona Els programes analitzats en aquest capítol, tenen característiques comunes que cal posar de manifest per tal de trobar la forma d’intervenció que garanteixi l’èxit de les operacions. En aquest sentit, cal destacar: Els agents És important tenir clar que es tracta d’un procés a tres bandes, on els principals actors que hi intervenen són: CONTEXTO demográfico, social, económico, político, territorial DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 53  l’Administració pública, que determina les voluntats, el programa d’accions7;  l’equip de professionals tècnics responsables de la implementació del programa i el seguiment de les accions i  els ciutadans / habitants, que determinen i concreten les necessitats urbanes El treball conjunt de les tres parts és necessari perquè les decisions d’uns depenen de les necessitats dels altres. En aquest sentit, l’administració pública no pot determinar el programa d’accions que els professionals tècnics hauran d’implementar si prèviament no coneix les necessitats urbanes (que estableixen o demanen els ciutadans). La participació activa de cada un d’aquests agents és essencial per tal de garantir l’èxit de les operacions de renovació. No es poden determinar voluntats polítiques si no es coneixen prèviament les necessitats de les persones i no es disposa dels professionals adequats per a implementar-les; i d’altra banda, per molt concretes que siguin les necessitats de la ciutadania i les accions a realitzar, serà difícil d’implementar-les si no es disposa de les eines (els professionals) i el suport adequat (l’administració) per a dur-les a terme. D’altra banda, la implicació d’aquests tres agents, és també important perquè cada una de les parts assumeixi els compromisos que li corresponen:  de l’Administració pública, el compromís polític;  dels professionals, el compromís tècnic en l’execució dels projectes i  dels habitants el sentiment d’apropiació i pertinença i el compromís en el bon ús i manteniment dels projectes executats Organització del procés de transformació de barris Font: ADIGSA. Conferencia final REVITASUD La organització del procés El procés de transformació s’organitza entre els agents implicats mitjançant la subscripció de contractes entre les parts. En la mesura que la unitat d’intervenció és el barri, aquests contractes s’anomenen contractes de barri, i són els instruments que defineixen el conjunt de projectes i iniciatives socials i marquen prioritats. La signatura del contracte de barri és important perquè simbolitza i garanteix l’assumpció dels compromisos per cada una de les parts. 7 Voluntats que s’han de determinar en funció de les necessitats dels ciutadans DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 54 La diagnosi consta de dues fases. Les accions s’inicien amb una prediagnosi tècnica que parteix de l’anàlisi de dades estadístiques, informes tècnics i d’un cert coneixement del barri i que permet començar a treballar en conjunt. Posteriorment, aquesta prediagnosi es contrasta als Consells de barri amb les persones, associacions, entitats més significatives i s’organitzen tallers per a ajustar la prediagnosi tècnica a les necessitats reals del barri. El procés de diagnosi és doncs participatiu ja que els ciutadans participen de manera coordinada i juntament amb els equips tècnics en la concreció dels principals problemes, necessitats, fortaleses i oportunitats del barri per tal de poder articular el procés i consensuar les propostes per a la transformació. A partir d’aquí s’elabora la diagnosi definitiva, en base a la qual es determina el pla d’actuació, que concreta les accions a desenvolupar. Periòdicament es celebren els consells de barri, on la comissió de seguiment fa el seguiment dels avanços en la implementació del projecte. És important garantir la participació dels afectats, ja que les polítiques només tindran èxit quan totes les parts implicades recolzin els seus objectius. D’altra banda, de l’anàlisi dels programes es constata també la necessitat de proximitat. En aquest cas és clau disposar d’una oficina tècnica i punts d’atenció al ciutadà a peu de carrer dins el barri. La tasca principal a realitzar des de la oficina ha de ser l’aclariment dels dubtes que els ciutadans puguin tenir sobre el projecte de renovació en tots els seus nivells: tant dels aspectes vinculats al procediment (aprovació del projecte i dates de realització i execució, fases, coordinació de reunions informatives amb associacions de veïns i altres entitat); com d’aspectes tècnics (objectius del projecte, concreció de les intervencions a realitzar, etc) i dels aspectes socials (programes de formació, programa d’activitats de barri etc). DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 55 3. L’EXPERIÈNCIA FRANCESA EN LA RENOVACIÓ DELS “GRANDS ENSEMBLES” Aquest capítol es centra en mostrar exemples d’actuacions de renovació urbana que l’ANRU (Agence Nationale pour la Rénovation Urbaine) ha dut a terme als grands ensembles francesos en el marc del Programme National pour la Rénovation Urbaine. A partir de l’anàlisi de les intervencions en els grands ensembles es preveu determinar estratègies d’intervenció en els polígons de Barcelona. Els grands ensembles D’acord amb Ariella Masboungi8, el mot “grands ensembles” designa alhora una forma urbana (les barres i torres), una mesura (més de 500 habitatges), un mode de finançament dels processos d’habitatge social, una localització (sovint a la perifèria de les grans ciutats), una forta zonificació, absència de mixtura social i funcional. Una concepció fortament inspirada en els principis racionals del Moviment Modern, amb molts dels equipaments previstos i rarament executats. Aquesta denominació designa també una època de l’urbanisme de França, de mitjans dels anys 50 a finals dels 70, quan les polítiques públiques van facilitar la construcció d’aquests barris per a resoldre situació d’urgència derivada de la forta demanda d’habitatge. Pel que fa a les polítiques urbanes, des de 1981, l’estat francès va posar en marxa la “politique de la ville”, un conjunt d'accions per revaloritzar determinades zones urbanes "sensibles" i reduir les desigualtats socials entre territoris. El programa inclou mesures legislatives en matèria de treball social i planificació urbana, en col·laboració amb les autoritats locals i els seus socis i integra des del seu l’inici els aspectes socioeconòmics, educatius i espacials per a actuar en favor d’aquests barris (habitatge social, fons econòmics, associacions, etc.). Aquesta política es caracteritza doncs, per un enfocament integral dels problemes sense separar els aspectes urbanístics, econòmics i socials i per la col·laboració entre administracions. En el marc d’aquesta política de ciutat, des de 1981 s’han creat diverses institucions i programes per a donar resposta als problemes dels “grands ensembles”: “Habitat et vie sociale”, “Banlieues 89”, “Conseil de prévention de la délinquance”, “Contrats de ville”, “Grands projets urbains”. Des de 2004, l’ANRU ha posat en marxa una finestreta única per atendre els problemes i facilitar les accions. Pel que fa a la gestió, en els projectes de renovació de grands ensembles, la relació entre administració pública, serveis tècnics i habitants es formalitza mitjançant la creació dels Grups d’Interès Públic (GIP) amb l’objectiu de gestionar la complexitat d’aquests projectes (on intervenen multiplicitat d’actors: propietaris, habitants, gestors i tècnics; sovint difícils de coordinar). En la mesura que l'Estat francès ha considerat la gestió urbana com un eix prioritari a desenvolupar, el procediment per a la formulació d’un Grand Projet de Ville (GPV) ja contempla la creació del Grup d’Interès Públic. La creació del GIP (Grup d'Interès Públic) permet organitzar reunions periòdiques entre els principals actors involucrats en el projecte urbà: l’Estat, la ciutat, les institucions financeres, els 8 Arquitecta urbanista en cap de l’Estat. Directora del programa de “Projet Urbain”, sota la direcció del Director d’urbanisme, habitatge i construcció del Ministère des Transports de l’Équipement, du Tourisme et de la Mer. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 56 tècnics i els habitants i facilita el treball conjunt. Els GIP són eines eficaces per gestionar la coordinació de múltiples actors, en el marc d’un Gran Projecte de Ciutat (Grand Projet de Ville). L’objectiu del programa francès de renovació urbana, és fer dels barris desafavorits barris de la ciutat real i de les poblacions marginades, ciutadans de ple dret. No es tracta d’estigmatitzar la forma urbana del polígon com a forma urbana a desterrar, o d’ignorar el lligam dels habitants a aquestes àrees que formen part de la seva història, la seva cultura, la seva vida social i que tenen les seves arrels en la societat, però cal reparar els errors del passat posant remei a les greus disfuncions que presenten alguns d’aquests barris. L’experiència acumulada des de fa més de trenta anys, permet veure que una millora durable de barris d’habitatge social és possible, i alhora veure les condicions que fan possible aquesta millora. Els problemes La majoria de grands ensembles francesos, tenen problemes importants de localització, tant en termes físics, com en matèria de transport públic, serveis i modes d’ocupació. Una altra disfunció important, és la seva rigidesa en la zonificació, que dificulta la implantació d’activitats no previstes. Així mateix constitueixen problemes importants, l’absència d’un parcel·lari adequat a l’escala de ciutat (normalment estan constituïts per una parcel·la única), la rigidesa funcional de les edificacions, la presència d’edificacions degradades, i altres factors que porten a la degradació tant física com urbanística, social i econòmica. Tot i que els grands ensembles francesos tenen algunes característiques que els diferencien dels polígons de Barcelona (sobretot pel que fa a la localització i dimensions), els principals problemes que trobem als grands ensembles, apareixen també als polígons catalans. Entre aquests cal destacar:  La localització; sovint separada de la ciutat consolidada i mal comunicada, o bé es situen en enclavaments “tancat” dins la ciutat, amb viaris que no connecten amb el teixit urbà i manca de transport públic que faciliti les connexions.  Absorbeixen gran quantitat de talls urbans, o discontinuïtats; ja sigui com a conseqüència del pas de grans infraestructures en el territori (autovies, autopistes, ferrocarril, que s’implanten seguint lògiques enginyerils de comunicació, però sense lògica urbana), ubicació en terrenys amb for pendent, dificultats jurídiques.  Rigidesa en la zonificació, manca de mutabilitat.  Presenten problemes espacials: absència de límits entre l’espai públic i privat, indiferència pel que fa al lloc, pèssima qualitat constructiva i tècnica, plantes baixes tancades (cegues) que no contribueixen a la vida urbana.  Allotgen gran quantitat de població vulnerable, en dificultat i control insuficient en l’assignació dels habitatges. Sovint es dóna en els grands ensembles una elevada concentració de famílies amb problemes socio-econòmics i població d’origen estranger.  Gran part de la població presenta problemes econòmics i socials: població poc qualificada, atur, famílies monoparentals, desequilibri d’edats, problemes de droga i delinqüència. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 57 Exemples d’actuacions de renovació de “Grands ensembles” Quartier Grammont, Rouen La renovació del Quartier Grammont s’inscriu dins el programa de renovació (Grand Projet de Ville, GPV) i contemplava la millora i renovació d’aquest barri al marge esquerra del Sena dins la ciutat de Rouen (nord oest de França). Tot i la proximitat al centre de la ciutat, el Quartier Grammont (3.000 habitants) comptava amb una accessibilitat molt dolenta, en cul de sac, que no connectava amb el teixit central. Aquest aïllament juntament amb la inexistència d’espai públic degudament urbanitzat i la gran mancança de serveis urbans van afavorir la degradació progressiva del barri. Quartier Garmmont, Rouen Font: Google Maps La intervenció a Grammont abasta una superfície de 20Ha. Es van enderrocar 200 habitatges i se’n van construir 300 de nous. També es va urbanitzar un gran parc de 3Ha que acull actualment la mediateca de Rouen, que aporta flux de nous visitants al barri. L’actuació contemplava també refer el sistema viari per tal de connectar el barri amb la ciutat, i evitar-ne l’aïllament. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 64 Els grans edificis residencials estat original i rehabilitat Font: Aménager Paris Es tracta d’una intervenció de densificació i de reforma de la imatge de la ciutat. La nova edificació s’alinea al viari, però és alhora oberta. La transformació aposta per la delimitació clara de l’espai públic (plaça, carrer) i l’espai privat (accessos, jardins). Cité Bel Air, Montreuil La Cité Bel Air, és un dels grands ensembles construïts entre 1955-1959 a Montreuil. L’ordenació inicial consta de tres edificis de nou plantes (360 unitats) i 5 edificis de quatre plantes (200 unitats) i gaudeix d’una situació paisatgística excepcional. L’actuació de renovació proposa l’enderroc de les edificacions que havien quedat obsoletes (130 habitatges) i la rehabilitació dels tres blocs més alts (B+9), afavorint la requalificació urbana. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 65 Cité Bel Air, Montreuil Font Google maps La proposta d’ordenació es centra en l’actuació sobre la gran quantitat d’espai no ocupat, que es proposa densificar amb noves edificacions, sense renunciar a la concepció original de l’ensemble, és a dir, conservant la permeabilitat de l’espai lliure sense tancaments però associant-hi alhora un teixit. Es construeixen noves edificacions (petits blocs, habitatges unifamiliars i tallers per a artistes) que a banda d’introduir varietat tipològica, recomposen l’alineació del viari, tot mantenint un cert grau de buits que evita perspectives infinites i continues i alhora es valoritzen els espais públics existents, retornar-los la qualitat urbana. Cité Bel Air, Proposta d’ordenació Font: Régénérer les grands ensembles DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 66 Cité Bel Air, Les noves edificacions (dreta) conviuen amb els blocs existents Font: Google Maps El parc central es reordena organitzant els jardins, fent-los apropiables per als habitants: s’introdueixen pistes esportives, zones de jocs infantils i un camí que travessa el parc i el lliga amb els barris veïns (connexió anteriorment inexistent). La requalificació afavoreix tant als habitants dels nous habitatges com als dels blocs existents, ja que les noves edificacions aporten valor d’urbanitat. Les noves edificacions comporten noves tipologies d’habitatge que afavoreixen la mixtura social. La Caravelle, Villeneuve-la-Garenne A tan sols 12Km del centre de París, el grand ensemble Le Caravelle, construït els anys seixanta compta amb 1684 habitatges que s’ordenen en illes obertes. La Caravelle, Villeneuve-la-Garenne Font: Google Maps DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 67 El barri s’estén al llarg d’un km i es divideix en dues parts: a nord oest, un gran bloc en forma d’S de 240m de longitud i B+9; a sud un gran bloc lineal de 400m de longitud i B+11 plantes d’alçada. El centre comercial i cultural que queden tancats al centre del barri per les “barreres” que creades per les mateixes edificacions residencials. L’ensemble de La Caravelle va arribar a ser un dels barris del Gran París amb una taxa de criminalitat més elevada. El 1992 el “Conseil Général des Hauts-de-Seine”9 en el marc del “Pacte 92” (pla departamental per a l'harmonització social i urbana), va optar per remodelar el barri mitjançant una actuació que hauria de servir com a model per a altres Grands ensembles. La primera decisió va ser de fragmentació. Amb aquest finalitat es van enderrocar 6 escales del gran bloc lineal així com el centre comercial per tal de crear dos nous carrers i un passeig de vianants que connectés amb el centre de la ciutat. També es va construir un nou edifici residencial d’apartaments a nord del centre comercial. La Caravelle. Estat inicial i proposta. Font: http://www.villeneuve92.com/la-caravelle,14913,fr.html _ Régénerer les grands ensembles Pel que fa a l’edificació residencial aconsegueix trencar l’estructura monolítica i rígida del projecte inicial es trenca i la gran escala “s’humanitza” quan el gran bloc lineal es talla en parts i es treballen els testers annexant edificacions de menor alçada annexes a les ja existents. 9 Assemblea deliberant del Departament francès de Hauts-de-Seine DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 68 L’edifici longitudinal de 400m de llarg, es talla i s’afegeixen noves edificacions als testers. Font: http://www.castro-denissof.com/#page=/sample-page/remodelage/villeneuve-la-garenne-la-caravelle/ _ Régénérer les grands ensembles La fragmentació residencial comporta la possibilitat de noves connexions. Els nous vials connecten el barri amb la ciutat existent, afavorint la continuïtat viària i peatonal. Es construeix un nou centre cultural (“Nou Món”) que a nivell d’ordenació configura també una nova plaça que s’estructura amb l’espai públic de la ciutat i on es desenvolupen activitats socials per als residents del veïnat, així com tallers d’inserció al món laboral. Tallers d’ocupació i activitats socials al centre cultural “Nou Mon” Font: http://www.villeneuve92.com/la-caravelle,14913,fr.html Actualment el barri funciona. La prova que la renovació ha tingut un efecte positiu és que durant les revoltes urbanes de novembre de 2005 a França, La Caravelle no va ser víctima de violència. Aquest barri s'ha convertit en un lloc on passar i passejar per a tots els habitants de la ciutat. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 69 Cité Michelet, París La Cité Michelet es situa al nord est de la ciutat de París, al 19è arrondissement. Les vies del tren constituïen originàriament el límit nord d’aquest sector, tot i que posteriorment es construí i s’urbanitzà el carrer Gaston Tessier, paral·lel a la via del tren i que tanca el sector pel nord. Els límits sud, est i oest queden definits pel teixit residencial circumdant. L’eix viari principal, el carrer Curial, travessa del sector en direcció NE-SO. Cité Michelet foto aèria i estat inicial. Font: Google maps i elaboració pròpia. L’ordenació original consta de 16 torres de divuit plantes cada una i un bloc lineal de vuit plantes. Uns 4.300 habitants vivien en els aproximadament 1.800 habitatges ubicats en aquest sector. Les torres es situen principalment al perímetre de les dues illes que configuren el sector, de manera que l’espai més intern queda ocupat pel bloc lineal, els equipaments docents i socioculturals, tot envoltat d’espais lliures. Com en la majoria dels grands ensembles analitzats, les edificacions residencials es situen sobre el sòl sense delimitar espais privats. L’actuació de reforma es duu a terme en el marc d’un Grand Projet de Renouvellement Urbain de la corona de Paris (GPRU) i consisteix en la millora i ampliació dels equipaments, la diferenciació de l’espai públic, millores a l’edificació residencial i reurbanització i peatonalització de carrers. A la Cité Michelet, l’enderroc de peces construïdes es centrarà en els edificis d’equipaments i serveis tècnics. El programa d’accions a desenvolupar contempla l’actuació sobre l’espai d’ús públic i els equipaments: la delimitació d’espais semi públics a les plantes baixes de les torres residencials, construcció d’una llar d’infants al carrer Cambrai, reforma i ampliació de l’escola i l’equipament DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 70 esportiu del carrer Curial, creació d’un equipament esportiu, reconstrucció de l’edifici dels serveis tècnics i la reforma dels equipaments socioculturals: centre de protecció maternal i infantil i centre d’adaptació psicopedagògica. Pel que fa a l’estructura viària, la proposta de reforma es caracteritza bàsicament per la reurbanització, ampliant l’espai per als vianants en detriment de l’espai per als vehicles (ampliació de voreres i renovació d’enllumenat i arbrat). Rue Crimée estat inicial Rue Crimée projecte Font Aménager Paris L’actuació desenvolupada sobre els espais lliures del sector consisteix en la creació de nous espais i en la millora i reurbanització dels existents, aportant diversitat a allò que en un inici era un espai indiferenciat i pràcticament sense urbanitzar. L’espai situat entre les torres G i H es convertirà també en una plaça d’uns 1.200m2. El projecte d’urbanització conserva els arbres existents i proposa la delimitació d’una àrea de jocs infantils. Aquest espai s’engrandirà amb l’enderroc d’una llar d’infants i la incorporació de la pista esportiva de l’escola del carrer Curial, donant lloc al nou parc Curial, amb una superfície total d’uns 5.000m2. L’espai alliberat per l’enderroc de l’edifici de serveis tècnics permetrà la creació d’una nova plaça entre el bloc lineal (Q) i el nou edifici que acollirà l’escola. Espais lliures Cité Michelet estat inicial Espais lliures Cité Michelet proposta Font: Elaboració pròpia a partir de google maps Font: Aménager Paris DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 71 Projecte de renovació Cité Michelet Font : Lettre d’information nº4 – Septembre 2007. La Cité Michelet. Les actuacions en els equipaments es centraran bàsicament en la millora, ampliació i reconstrucció de les edificacions existents: esportius i culturals (escoles, llar d’infants, gimnàs i centre cultural). La renovació, preveu que cada una de les peces del programa, tingui la seva identitat pròpia i disposi d’accés independent des del carrer. La reserva de nous sòls o de creació de nous equipaments es concentrarà a les plantes baixes de les torres residencials (E i F), on s’hi ubicaran equipaments de tipus social. Les principals actuacions que es desenvolupen al voltant de l’edificació residencial, comporten la delimitació d’espais privats col·lectius a les plantes baixes de les torres per tal de definir els accessos i alhora millorar la seguretat. L’espai públic originàriament indiferenciat i pràcticament sense urbanitzar, es delimita creant petits jardins en planta baixa i delimitant físicament l’espai privat col·lectiu. Aquesta delimitació permet d’una banda definir usos per a aquests espais (locals comunitaris, servei de seguretat, jardí col·lectiu etc) i de l’altra en facilita l’apropiació per part dels residents, amb la conseqüent millora en el manteniment. Pel que fa a la urbanització exterior, es creen camins adaptats d’accés als blocs, s’aclareix la vegetació de l’entorn (millora de la seguretat) i s’urbanitzen aquests espais amb elements de mobiliari urbà, il·luminació i recollida selectiva de residus. La redefinició d’aquests espais és alhora estructurant, ja que permet resituar els punts d’accés a les torres, de manera que sempre s’accedeixi des de l’interior del barri i no des del perímetre. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 72 Definició dels accessos a la torre F Espais lliures, accessos i recorreguts peatonals A l’interior de les torres, es renoven els vestíbuls i es fan accessibles per als minusvàlids. D’altra banda, a les plantes baixes de les torres, es separen els vestíbuls d’accés als locals i equipaments de planta baixa dels d’accés als habitatges. Les Olympiades, París El barri de Les Olympiades es situa a sud est de Paris, al 13è arrondissement. Les Olympiades Font: Google maps L’ordenació de l’edificació de Les Olympiades consta de vuit torres de 30 plantes i d’uns 100 metres d’alçada i tres grans blocs lineals de 50 metres situats sobre la llosa que cobreix l’estació de mercaderies de Gobelins, configurant un total de 3.098 habitatges (densitat neta de 350 hab/Ha). A l’espai lliure central situat sobre la llosa s’hi ubica una àrea comercial. La construcció sobre la llosa permetia acomplir un dels preceptes del Moviment Modern; la separació de funcions per superposició: vies de circulació rodada al subsòl, comerços i àrees de treball en superfície i habitatges en alçada. L’espai dels vianants (d’ús públic però de propietat privada) es situa sobre la llosa. La mixtura d’usos és important: els edificis residencials conviuen amb edificis d’oficines, comerços, equipaments i espai per al lleure. Com la majora de barris que s’aixequen sobre lloses, actualment presenta nombrosos problemes de funcionament: difícil accés per a bombers, espais de baixa qualitat, equipaments poc operatius (centre comercial, esportiu i de DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 73 lleure Stadium), o en molt mal estat (escola i llar d’infants), alt cost de manteniment, a més d’un fort sentiment d’inseguretat dels habitants generat per la gran quantitat d’espais indefinits i poc accessibles. El sòl d’ús públic situat sobre la llosa és de propietat privada (existeixen comunitats de propietaris a les quals pertany el sòl en copropietat). L’Association Syndicale de l’Ilot Gobelins Nord (ASIGN) administra, gestiona i s’ocupa del manteniment d’aquests espais (que a més dels espais de sobre la llosa, inclouen també els accessos a la part superior d’aquesta). L’existència d’aquests convenis facilitarà la posterior gestió de la renovació. La reforma consistirà principalment en l’adequació dels accessos a la llosa, la renovació dels equipaments existents i la construcció de nous equipaments. L’operació de reforma s’emmarca dins el programa de GPRU. El programa d’accions a desenvolupar a l’àrea de Les Olympiades contempla la millora dels accessos a Les Olympiades, requalificació dels espais privats oberts al públic, construcció de dues llars d’infants a la rue Nationale, rehabilitació i renovació de l’escola infantil Javelot, creació d’un centre de serveis socials (instal·lat al basament de la torre Anvers), reestructuració de la zona del Stadium (d’aproximadament 6.000m2) amb la construcció d’un gimnàs i la renovació de la galeria comercial, reforma de la llosa de basament d’Ivry, creació d’una nova estació de metro (parada Olympiades línia 14) i la creació d’una nova línia de bus (bus 64) Donades les característiques de l’ensemble, s’actua principalment sobre els espais lliures i l’accessibilitat. Aquesta actuació comportarà l’estructuració de les circulacions de l’espai de sobre el basament. En base a l’estudi de les principals circulacions sobre la llosa es detecten els principals punts d’accés que cal reestructurar o generar. Principals circulacions sobre el basament. Punts d’accés. Althabegoïty-Bayle, arquitectes. Font: Aménager Paris Es renovaran els accessos al basament per tal de fer-los més visibles i accessibles a persones de mobilitat reduïda. La visibilitat dels accessos és un dels temes principals per garantir la continuïtat en les relacions entre els barris de la ciutat. L’espai de sobre el basament és l’espai de les celebracions del barri, i per tant ha de ser un espai visible. Els nous accessos han de garantir la visibilitat i la relació entre l’espai públic de la cota superior i l’espai públic de la cota DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 80 4. RENOVACIÓ DE POLÍGONS A CATALUNYA. CASOS D’ESTUDI Cas d’estudi 01_ MONTBAU El barri de Montbau Localització del barri El barri de Montbau es troba al districte d’Horta Guinardó, a nord oest de la ciutat, al peu de Collserola, a la banda muntanya de la Ronda de Dalt. El 60% de la seva àrea està ocupada pel Parc Natural de Collserola. La urbanització arrenca del 1956, quan el Patronat Municipal de l’Habitatge va destinar 31 hectàrees per construir 1.300 habitatges, per fer front a les necessitats d'habitatges per acollir la immigració de la postguerra. El projecte es va encarregar al grup d’arquitectes format per X. Subias, G. Giráldez i P. López Iñigo, seguint la línia racionalista del CIAM. No obstant això, el 1961, se’n va encarregar una segona fase al grup Baldich, Bonet, López i Soteras, que va modificar les previsions inicial i va doblar la densitat del polígon provocant en aquell moment nombrosos inconvenients per la falta d’equipaments. Dins del perímetre del barri, en l'extrem de llevant, hi ha les antigues Llars Mundet, entitat de caràcter benèfic actualment reconvertida en un nou campus universitari que localitza, entre d'altres, les facultats de Psicologia i Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Dins del recinte també s'hi troba el Palau de les Heures (1895), edificació singular d'inspiració noucentista, envoltada d'uns importants jardins. Tancant el barri per ponent, hi ha la ciutat sanitària de la Vall d’Hebron. Aquests equipaments, i d'altres, aporten al barri uns importants fluxos quotidians de persones que reverteixen en un cert dinamisme de serveis. Localització del barri dins la ciutat Font: www.bcn.es DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 81 Planejament El “Plan parcial de ordenación del núcleo de viviendas Monbau”, de 1957 Preveia la construcció de 1.440 habitatges sobre un sector de 31 Ha. D’aquest PP s’executa només una primera fase (els blocs lineals de l’àmbit central, orientats E-O). “Plan parcial de ordenación del núcleo de viviendas Monbau” 1957 Font: Registre de planejament de la Generalitat de Catalunya El 1962, es va modificar l’ordenació de la zona nord est i es va aprovar el Plan parcial de ordenación del núcleo de viviendas Monbau “rectificado”, que fou el que finalment s’executà. “Plan parcial de ordenación del núcleo de viviendas Monbau “rectificado” 1962 Font: Registre de planejament de la Generalitat de Catalunya DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 82 El criteri urbanístic consistia a construir blocs residencials envoltats d’àrees verdes, seguint la línia racionalista del CIAM (Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna. 1928) Els criteris d’ordenació d’acord amb la memòria del PP són els següents: 1. Potenciar l’eix d’ordenació horitzontal connectant el nucli d’habitatges de la 1a fase amb els de la 2a; físicament separats pel torrent, que conservarà el seu destí d’espai públic. 2. Motivar la importància d’aquest eix com a eix cívic que uneix els diferents equipaments del polígon: centre cívic, cultural, comercial i administratiu i religiós. 3. Separació del trànsit rodat del peatonal. 4. En contrast amb el criteri de blocs lineals entre espais oberts de la 1a etapa, en la 2a etapa es proposa una ordenació mitjançant conjunts semitancats que generen espais més recollits que faciliten el desenvolupament de les activitats de convivència social. 5. Complementar la composició social del barri preveient “además de las viviendas normales para familias de 2 a 4 hijos, viviendas para familias numerosas, ancianos y viviendas apartamentos para solteros”. 6. Reduir l’alçada de determinats blocs per tal d’evitar trams d’escales de molts pisos sense ascensor, i concentrar l’edificació en alçada a les torres que disposaran d’ascensor. 7. Completar l’equipament social del barri en els aspectes: religiós, cultural, comercial, sanitari, esportiu i recreatiu establint les previsions per la seva construcció a partir dels percentatges d’habitatges i composició social previstos. 8. Dotar el barri de les zones esportives i recreatives necessàries. 9. Conservar al màxim l’arbrat existent i els elements naturals d’interès. 10. Establir un sistema d’espais verds amb diversos graus i funcions per tal de garantir el compliment de les necessitats de repòs i esbarjo per a la població del barri. A les imatges de l’època de construcció, segona meitat del segle XX, es reflecteix perfectament la situació de la promoció, en un lloc aïllat a la muntanya i amb una arquitectura molt digna, on es poden apreciar clares influencies del moviment modern (i l’execució de les idees del CIAM). Font: Montbau 50 anys. Un barri de Collserola DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 83 Comentaris a l’ordenació A nivell d’ordenació, la proposta s'organitza en 4 zones: 1. habitatges unifamiliars, 2.blocs lineals paral·lels, 3.successió de places entre blocs en L, 4.franja comercial mixta. L'estructura viària té continuïtat en sentit longitudinal (E-O), però el pendent de Collserola dificulta l'accessibilitat en sentit transversal. Esquema d’organització formal Montbau Font: Elaboració pròpia A banda dels habitatges unifamiliars de la part alta, la segona unitat (2), de blocs lineals paral·lels, és segurament el pitjor de Montbau. La manca d’espais lliures realment útils i l’excés d’espais no útils que cal mantenir com a elements pràcticament només decoratius, així com la impossibilitat de crear ambients físics de convivència converteixen el aquesta part del pla en un experiment acadèmic més que en una proposta de nova ciutat. En canvi, la franja comercial mixta (4), amb la Plaça de Montbau és el centre del barri, la part més encertada del projecte. Oriol Bohigas, a la revista Cuadernos de Arquitectura nº 60-61, el 1965 ja apuntava algunes consideracions del perquè d’aquest encert: 1. La simple alineació de blocs es substitueix per una successió de places. La plaça, l’espai còncau, crea espais urbans vàlids per si mateixos, a diferència de l’alineació de blocs paral·lels de la zona nord oest, sobre tot quan l’espai interblocs no està tractat com a carrer en el sentit tradicional. Les exigències de convivència i de disseny urbà es presenten doncs com a premisses més importants que les purament físiques, que podrien justificar una orientació dels habitatges estrictament uniformes. 2. Quasi totes les unitats d’aquesta zona estan projectades i realitzades pels mateixos arquitectes del pla (Giráldez, Lópex i Subías), i en conseqüència es manifesta una coherència entre l’arquitectura i l’urbanisme. Aquesta coherència és fonamental per a obtenir resultats de qualitat. 3. La qualitat arquitectònica d’aquesta zona i l’atenció al paisatge, és superior a la de la resta del polígon, i això fa millorar la qualitat urbanística. La qualitat del disseny arquitectònic és essencial per a obtenir bons resultats urbanístics. 4. La presència de comerços a les plantes baixes aporta l’únic caràcter d’integració urbana de tot el polígon i quasi l’únic signe de vitalitat urbana. Es constata doncs, el gran fracàs de l’ordre físic i psicològic de l’excessiva i rígida zonificació. 5. És l’única zona on les especials condicions topogràfiques del terreny s’han tingut en compte, determinant una morfologia urbanística especial. La plaça elevada, oberta al paisatge és un DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 84 encert que es contradiu amb la part més alta del sector, on la juxtaposició paral·lela de blocs desaprofita totalment el fort desnivell, repetint una morfologia de terrenys plans. 6. Malgrat tot això, la plaça principal de Montbau té aspectes inadequats: no acaba de funcionar com a centre de trobada social. Els habitants es reuneixen més fàcilment als jardins inferiors a la plaça. Les raons segurament són complexes. Entre aquests raons destaquen:  La insuficiència de zones d’ombra a causa d’una jardineria molt cuidada des de certes perspectives estètiques però poc pensada per a una utilització urbana.  La freqüència de vents molestos a l’estiu provocats segurament pel porxo obert que no defensa el recinte.  La manca de claredat en el plantejament dels usos, tant en la tímida utilització comercial com en la confusió de circulacions (malgrat el seu tractament general com a zona exclusiva de vianants, els camions que subministraven mercaderies a les botigues havien de circular per la plaça). La unitat Nord Est (3), desenvolupada en una segona etapa, respon a unes formes urbanes i un concepte urbanístic totalment diferents. Tot i això, es pot apreciar la contradicció formal entre la part central amb la successió de places i les torres perimetrals formalment desintegrades. La part central s’ha concebut com una successió d’espais públics (petites places) definits per una sèrie de blocs en L alternats. Aquestes places són, sens dubte un dels majors encerts de l’urbanisme barcelonès de postguerra. Són per davant de tot, un exemple d’adequació a la topografia, que permet accessos a mitja alçada del bloc, ombres menors a sud i una escala urbana molt ajustada: places i carrers en successió, esquemes volumètrics semblants als de l’urbanisme més tradicional. En aquesta ordenació es posa de manifest l’esforç per a que tot l’espai lliure tingui un ús real; molt més real que els espais residuals interblocs de la zona Nord-est (2), sempre sobrants, inadequats i sense forma, disposició ni destí. Esquema d’organització formal Montbau Font: Elaboració pròpia DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 85 Un altre encert és l’increment de densitat respecte el primer sector i sobretot, respecte el l’ordenació proposada en el pla parcial de 1952. Tot i això, tampoc en aquest sector del barri es té la sensació d’haver arribat a una aglomeració de caràcter plenament urbà. Un altre aspecte important és la pràctica inexistència de comerços a les plantes baixes dels blocs en L. La rigidesa de la zonificació, potser imposada pel pla anterior, es contradiu amb l’intent de reintegració a l’esperit més o menys tradicional. Segurament si aquestes places tinguessin activitat o les possibilitats de contacte que aporta el comerç, serien un bon exemple d’arquitectura moderna (el carrer i la plaça només podran ser-ho en funció de la seva densitat d’ús i activitat). L’arquitectura Pel que fa a les previsions de l’arquitectura residencial en relació a l’ús que en fan les famílies (habitants), es posen de manifest algunes disfuncions, sobretot a les façanes on la distribució segons mòduls estructurals i amb n criteri excessivament compositiu sense una adequació a la realitat interna, ha convertit en opacs ampits en origen transparents o translúcids que han estat tapats amb materials diversos; fent aparèixer papers de diari que s’utilitzen com a tancaments per protegir-se del sol. Oriol Bohigas a la revista Cuadernos Cuadernos de Arquitectura nº 60-61 deia: “Es incomprensible cómo, después de ciertos esfuerzos oficiales para la construcción masiva de viviendas, nadie se ha tomado la molestia de hacer con seriedad una investigación previa de las reales necesidades físicas y psicológicas del presunto usuario”. El plantejament sociològic de Montbau Un dels elements diferenciadors respecte a les actuacions anteriors del Patronat i d’altres promotors públics era la dotació d’equipaments socials i la voluntat de crear un barri de certa complexitat que reflectís la diversitat social. Això va comportar la construcció d’un programa variat d’habitatges (2,3,4 i 5 habitacions) agrupades en torres, blocs i habitatges unifamiliars. A banda d’aquesta aposta per la diversitat tipològica, a la memòria d’una de les primeres fases del projecte, es troba la següent previsió (figura 1), fruit segons la memòria “de informes sociológicos que han servido de programa a los arquitectos para la composición de las viviendas”. Malgrat tot, en un informe redactat el 1963 sobre dades recollides en base a 612 caps de família, la categoria professional dels habitants del barri es distribuïa d’una manera totalment diferent (figura 2), el que demostra que no s’havia realitzat cap planificació sociològica concreta. Treballadors no qualificats 25% Treballadors no qualificats 10,78% Treballadors qualificats, artesans, assalariats i funcionaris de categoria modesta 25% Treballadors qualificats, artesans, assalariats i funcionaris de categoria modesta 73,05% Comerciants, professionals lliberals, assalariats i funcionaris de categoria mitjana 45% Comerciants, professionals lliberals, assalariats i funcionaris de categoria mitjana 15,05% Rentistes, assalariats i funcionaris de categoria superior 5% Rentistes, assalariats i funcionaris de categoria superior 1,12% TOTAL 100% TOTAL 100% Figura 1(esquerra). Figura 2 (dreta). Categoria socio-professional dels habitants. Font: dossier informatiu del Patronat Municipal de l’Habitatge. 1963 DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 86 9 famílies d'1 persona 9 0,62% 133 famílies de 2 persones 266 18,18% 157 famílies de 3 persones 471 32,19% 125 famílies de 4 persones 500 34,18% 31 famílies de 5 persones 155 10,59% 8 famílies de 6 persones 48 3,28% 14famílies de 7 persones 14 0,96% TOTAL 1.463 100% Composició de 465 famílies de Montbau Font: dossier informatiu del Patronat Municipal de l’Habitatge. 1963 Actualment Montbau és el barri és el barri més envellit de Barcelona, amb un 34,4% de persones de més de 65 anys (gran part dels habitants inicials del barri (funcionaris en gran mesura) continuen vivint a Montbau). Font: www.bcn.cat DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 87 Dotació d’equipaments i serveis Les previsions d’equipament del pla parcial eren les següents: Equipament religiós 1 unitat parroquial Equipament docent 2 escoles Equipament esportiu 2 zones esportives Servei comercial 1 centre comercial principal Locals comercials 14 locals per a taller i habitatge d'artesans Serveis assistencials sala per a usos de la comunitat Llar d'infants Aparcament per a 100 vehicles Cinema i zona recreativa Previsió d’equipaments i serveis d’acord amb el Pla Parcial Malgrat aquestes previsions, els primers habitants que van ocupar els habitatges (entregats a l’agost de 1960) es van trobar sense cap d’aquests serveis, ni tan sols hi havia acabada la pavimentació. Els serveis van arribar més tard, a remolc de les demandes i necessitats dels veïns. Actualment Montbau és un dels barris més equipats de Barcelona. Tipologia de l’edificació i elements de construcció La diversitat tipològica de l’edificació al polígon de Montbau és significativa. Trobem blocs lineals, blocs en L, torres i habitatges unifamiliars. Els blocs residencials lineals i en L es caracteritzen per una profunditat edificable que oscil·la entre els 8 i 10m, que garanteix unes condicions òptimes d’il·luminació i ventilació creuada sense necessitat de patis o celoberts, però que comporta majors pèrdues de calor a l’hivern. Pel que fa al cost de construcció, la repetició dels mòduls abarateix la construcció, però la poca profunditat repercuteix també en uns costos més elevats de construcció. S’assagen diversos tipus d’accés als habitatges per tal de reduir la superfície d’espai comunitari: habitatges en dúplex, escales amb quatre pisos per replà, accessos per a tres unitats amb passera exterior, habitatges en filera i habitatges unifamiliars superposat, etc. A Montbau hi trobem també els primers edificis d’habitatges de Catalunya realitzats amb prefabricats. Tot i això, la qualitat constructiva és un dels aspectes amb més fracassos de Montbau. Els mitjans tècnics de l’època i l’escassetat econòmica van obligar a reduir dràsticament la qualitat de la construcció. Els elements comunitaris, cada vegada es degraden més, ja que és difícil que existeixi acord comunitari per a remodelar-los, per la impossibilitat de coincidència en la dinàmica econòmica de tots els individus de la comunitat. Els propietaris, amb el temps, han anat corregint les deficiències a l’interior dels habitatges amb mitjans més aviat precaris i sense una visió de conjunt. Moltes de les intervencions pal·liatives han deformat la imatge original de l’edificació. Els problemes més comuns que es van detectar van ser:  Entrada d’aigua pels junts dels prefabricats, que no estaven ben segellats  Fusteries no estanques i que tancaven malament.  Acabats de façana que es desprenien ràpidament DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 88  Climatització dels habitatges molt costosa: costa escalfar a l’hivern i refredar a l’estiu. Les condensacions i els fongs van aparèixer quan es van substituir les fusteries per les d’alumini, que tancaven bé, i els habitatges van deixar d’estar permanentment ventilats.  Manca de protecció solar a les obertures a oest. A banda de l’obsolescència funcional d’algunes distribucions, la necessària incorporació d’ascensors és un tema que queda pendent en molts dels edificis, a més de l’aïllament i el confort tèrmic de les façanes. Les actuacions El Pla de futur de Montbau El Pla de futur del barri de Montbau és el document guia que marca les grans línies estratègiques sobre com volen els veïns que sigui el barri el 2020. L’any 2011, es van concretar per mitjà dels Plans d’Actuació de Districte (PAD) les grans línies estratègiques i posteriorment es van treballar més sectorialment els diferents àmbits. Mitjançant la celebració del Consell de Barri, la Comissió de Seguiment fa el seguiment del desenvolupament del Pla de futur i el PAD durant els anys de la seva implementació. Amb l’elaboració del Pla de futur, el barri ha tingut l’oportunitat de crear un espai de debat i reflexió entre els diferents agents (entitats, ciutadans, Administració i polítics), on posar en comú les diferents experiències i visions del barri. El procés d’elaboració del Pla de futur, va partir de dades estadístiques, d’informes tècnics i d’un cert coneixement del barri. A partir d’aquestes dades es va elaborar una primera prediagnosi per començar a treballar en conjunt. La necessària participació dels que viuen al barri, les persones i les entitats més significatives. s’ha articulat mitjançant diferents sessions de treball del Consell de Barri i la Comissió de Seguiment. Les associacions –les arrelades al barri- i els veïns del barri s’uneixen, formen comissions per optimitzar els recursos per organitzar: la Festa Major, la Cavalcada de Reis, les festes populars. Aquesta capacitat organitzativa, la cohesió entre les entitats i l’alt grau de participació, tant de les entitats com dels veïns, als esdeveniments del barri, són sens dubte punts forts del barri. Per tal d’organitzar la participació dels veïns en el projecte, es van dur a terme diversos tallers estructurats segons eixos temàtics. Les línies estratègiques dels eixos temàtics eren les següents: 1. Serveis a les persones i equipaments 2. Associacionisme i participació 3. Espai públic: urbanisme, mobilitat, transports i habitatge 4. Comerç, ocupació, empreses i mercats 5. Convivència, prevenció i seguretat Per a cada una d’aquests eixos es van determinar els “punts forts – potencialitats” i els “punts febles - aspectes a millorar”. A partir d’aquí es concreten les idees de consens que definiran les línies estratègiques d’actuació per a cada un dels eixos. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 89 Buidat d’un dels tallers participatius Font: Pla de Futur de Montbau Resultats del procés Els resultats del procés d’anàlisi i diagnosi per a cada un dels eixos enunciats i d’acord amb les dades del document del Pla de futur del barri de Montbau, són els següents:  Eix 1. Serveis a les persones i equipaments: aspectes que cal millorar punts febles i potencialitats; punts forts del barri: Al barri hi ha una àmplia xarxa d’equipaments esportius i educatius. El 2010 es va inaugurar l’escola bressol l’Harmonia. Per completar l’oferta educativa es demana un centre de formació professional. Les escoles estan molt integrades a la vida social del barri es demana l’aplicació del programa Temps de Barri i patis oberts. La biblioteca que s’ha consolidat com un centre generador d’activitats i de dinamització cultural del barri, amb usuaris dels barris de la Vall d’Hebron i Sant Genís dels Agudells, ha quedat petita i la demanda veïnal és d’ampliar-la. Es constaten dèficits d’equipaments culturals al barri, el gimnàs municipal que està en mal estat, és utilitzat per diferents entitats i té diferents usos. Els veïns consideren que és important aquest espai i que se l’hauria de convertir en un centre cívic o un casal de barri, en un espai polivalent per a diferents tipus de públic: gent gran, joves, infants, per a les entitats, etc. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 96 (pluja i sol), un paviment adaptat a activitats (tarima, lloses) i bancs per reposar Espai de joc infantil gran, tancat i protegit En síntesi, i d’acord amb els autors del projecte, es tracta d’ordenar un espai homogeni, però alhora divers; en funció de les preexistències i de l’entorn. Cas d’estudi 02_ SUD OEST DEL BESÒS El barri del Sud Oest del Besòs i Maresme Localització del barri El barri del Sud Oest del Besòs es troba al districte de Sant Martí, a sud est de la ciutat, al límit amb el terme municipal de Sant Adrià de Besòs. La urbanització arrenca el 1959 quan el Patronat Municipal de l’Habitatge va començar l’edificació del polígon. El barri s’estén al llarg de la Rambla de Prim pel cantó oest i limita amb el carrer Sant Ramon de Penyafort a l’est. Els primers blocs es van començar a construir entre camps de conreu,sense cap urbanització ni dotació de serveis o equipaments, que no van arribar fins anys més tard gràcies a les reivindicacions veïnals. Sud Oest del Besòs en construcció. L’ordenació de l’edificació Aprovat definitivament el maig de 1959, el “Plan Parcial del “Poblado Sudoeste del Besos” proposa una ordenació en base a dues àrees d’edificació diferenciades. Una franja central delimitada pels carrers de Bernat Metge, Alfons el magnànim i c/ Llull, on s’ubica, d’acord amb la memòria del pla parcial el “Poblado Dirigido”, que consisteix en sis unitats d’agregació, amb els corresponents equipaments d’ús principalment docent, així com les àrees destinades a centre comercial. L’altra franja, de major alçada, consisteix en blocs ordenats perpendiculars al c/ Prim i paral·lels a la Gran Via i a l’avinguda Sant Ramon de Penyafort (Segundo Cinturón de Ronda). La promoció i construcció del polígon va ser duta a terme pel Patronato Municipal de la Vivenda. Tot i que la superfície de sòl prevista per a la construcció d’equipaments és adequada, aquests no es van construir fins bastant més tard que l’edificació residencial. La primera escola pública es va aixecar al barri quan els veïns ja feia 8 anys que hi vivien. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 97 1959 Plan Parcial del Poblado del sudoeste del Besos Font: Registre de planejament Urbanístic DGU A est del C/ Alfons el Magnànim, les unitats d’agregació provinents del “Poblado dirigido”, es configuren formant illes obertes que continuen l’estructura viària de la ciutat preexistent (Eixample). Cada una d’aquestes illes s’organitza amb tipologies d’edificació que contemplen habitatges plurifamiliars i edificacions unifamiliars en filera. Petites placetes, configuren els espais lliures d’aquesta zona del barri. Sud Oest del Besòs: Esquema d’ordenació Font: Elaboració pròpia DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 98 Tot i tenir una estructura clara, el problema principal que presenten les petites places del barri, són els usos. “L’entrega” de l’edificació residencial amb l’espai públic és directa. De l’habitatge es passa al carrer, i les plantes baixes residencials tampoc tenen cap tipus de privacitat. Espais públics (sense ús) al sud Oest del Besòs La franja de major alçada, entre els C/ Alfons el Magnànim i Prim, comprèn edificacions residencials plurifamiliars amb baixos amb activitat comercial. En origen, el comerç del barri es concentrava als centres comercials situats entre Alfons el Magnànim i Prim. La separació de funcions comercial - residencial era absoluta. D’altra banda, l’activitat comercial del barri, igual com passa amb gran part dels equipaments, no només dóna servei a la població resident i del conjunt del barri del Besòs i el Maresme, sinó que també atreu la població veïna del municipi de Sant Adrià del Besòs, en concret, del polígon de La Mina. Així, la manca de dinamisme econòmic del barri es veu ofegat per una sobredemanda que no és capaç de satisfer suficientment. Els defectes de construcció i estat de conservació de l’edificació La mala qualitat dels materials usats en la construcció es va fer evident des del primer dia: humitats per mala impermeabilització, aigües estancades als soterranis, mala qualitat i mala col·locació de portes i finestres, deficients instal·lacions elèctriques, d’aigua i de desguàs, clavegueram insuficient. El planejament arquitectònic podia ser molt bo, però l’execució era pèssima. Les esquerdes van començar a aparèixer però encara no eren alarmants. Amb tot, el problema més greu no va ser aquest, sinó el fet que els blocs havien estat aixecats sobre terreny d’al·luvió molt poc sòlids, propis de la desembocadura del Besòs i la fonamentació era insuficient. Caldria haver-la fet sobre pilotis, però la majoria s’havia fet sobre DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 99 lloses de molt poca secció (uns 40cm) i de gran superfície, fetes amb formigó de mala qualitat. El resultat va ser que les lloses no es van mantenir rígides en un terreny tan inestable com aquell i van començar a deformar-se ben aviat, arrossegant l’edifici en la seva deformació. Les queixes dels veïns es van manifestar de seguida i van expressar-se de manera contundent. El mes de maig de 1977, les manifestacions als crits de “Vecino, baja: la casa se te raja” i “Patronato marrano queremos un barrio sano” van tenir especial rellevància. El 25 de maig es va aconseguir una vaga general al barri: es va bloquejar la sortida d’autobusos de les cotxeres, botigues i escoles van romandre tancades i milers de persones van sortir al carrer. Així es va aconseguir l’atenció de l’Administració. Es van fer estudis oficials i també estudis encarregats pels veïns, que el 1978 ja van posar en evidència la problemàtica en l’execució del barri. Però el pitjor, l’afectació dels blocs per l’aluminosi, no sortiria a la llum fins una dotzena d’anys més tard. Va caldre començar a apuntalar pisos: mig miler de pisos van quedar apuntalats. Estat de conservació de l’edificació Actualment la majoria dels habitatges són de propietat privada (tot i que el polígon del Sud- Oest del Besòs fos de promoció pública). Tenen dimensions d’entre 60 i 90 m2 i estan ocupats en un 21% per llars unipersonals, de les quals prop de la meitat són llars de gent gran. Aquesta realitat pel que fa als qui habiten els habitatges encara agreuja més les males condicions i deficiències de molts dels habitatges. Tot i que amb el temps s’ha anat millorant i reformant el parc d’habitatges, algunes deficiències encara hi són presents. Població La població del barri ha crescut, en els darrers anys s’ha donat un increment important de població al barri coma a principalment per l’arribada a l’àmbit de població immigrada, que gràcies als preus més assequibles de l’habitatge, s’han instal·lat per tot l’àmbit. Actualment, un 24,9% de la població és d’origen estranger: la població immigrada és bàsicament procedent del Pakistan, Equador i Marroc. Segons la informació dels serveis del Districte, és en els habitatges més degradats on s’acumulen més persones per habitatge, a vegades d’origen divers, generant-se una conflictivitat social i problemes de convivència als que ha de fer front el barri. Segons recull el Diagnòstic Comunitari-Participatiu del 2006, aquesta població nouvinguda, preferentment masculina i jove, està provocant un canvi important en l’estructura demogràfica del barri, fins i tot un desequilibri, ja que la població autòctona del barri està coneixent un procés progressiu d’envelliment i feminització que, juntament amb l’estat general de l’habitatge, pot generar en situacions d’exclusió social per a població amb pocs recursos i capacitats limitades. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 100 Font: www.bcn.cat Associacionisme Les deficients condicions urbanístiques i habitacionals als inicis del barri foren les detonants de la generació d’una lluita veïnal organitzada des del principi, primer enfront d’institucions com la Obra Social del Hogar i altres administracions de la dictadura, però que es va mantenir posteriorment. Actualment, la reivindicació veïnal està centrada per una banda en la dotació d’equipaments i serveis modernitzats i la implementació de programes socials de diferent ordre (infància, acollida, gent gran, drogodependències, etc.) i, per altra banda, en la millora dels espais públics (enllumenat, qualitat urbana, etc.) i les reformes en els edificis i habitatges. Tot i això, les associacions i entitats dels barris es troben amb certes dificultats per poder mantenir les seves reivindicacions. Per una banda, cada vegada més els nous veïns, arribats amb la immigració extracomunitària, no tenen la mateixa consciència veïnal ni la mateixa iniciativa associacionista, alhora que, degut a l’envelliment de la població autòctona existeix un problema de relleu generacional que posa en perill la continuïtat d’algunes d’aquestes entitats. La xarxa ciutadana, d’entitats i associacions del barri, està quedant falta d’iniciatives d’oportunitats i d’infraestructura que els permeti revitalitzar el teixit cívic del barri i fer partícip el conjunt de la població, amb el que es podria generar, de nou, un sentiment d’identitat, pertinença i vincle amb aquest territori. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 101 Transport públic El Besòs va haver de conformar-se durant molts anys amb l’autobús com a únic mode de transport i comunicació amb el centre de la ciutat. En el moment de la seva construcció el barri es trobava a 6Km del centre de Barcelona. La distància al centre urbà i la manca de serveis al barri requerien la necessitat d’un bon servei de transport, del qual el barri no disposava. Les mancances de transport amb autobús, van ser, en algunes èpoques, considerables (situació paradoxal tenint en compte les immenses cotxeres d’autobús que feien de barrera entre el barri i el mar). La construcció de la línia 4 de metro, el 1982, va comportar una millora substancial per a les comunicacions amb el centre de Barcelona i va transformar la vida al barri. Les galeries comercials situades al carrer Xavier Nogués, al costat de la boca del metro, van prendre una dimensió molt diferent. Les actuacions Les primeres accions que es van dur a terme al sud oest del Besòs estan vinculades amb la rehabilitació i remodelació de l’edificació residencial. L’onze de març de 1996, es va signar el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya per a la construcció promoció i finançament d’habitatges protegits a Barcelona, on es recollien diverses actuacions de remodelació. D’acord amb aquest conveni i pel que fa a la remodelació parcial del barri del Besòs, l’Incasol es comprometia a dur a terme la construcció dels grups d’habitatges de promoció pública directa que fossin necessaris per a la remodelació del barri del Besòs amb un total aproximat de 424 habitatges. Aquest mateix any l’Ajuntament de Barcelona aprova el document de “Criteris, Objectius i Solucions Generals de Planejament en l’àmbit dels blocs a remodelar al Barri del Sud-Oest del Besòs”, document que estableix els criteris per a la futura remodelació del barri. 1998 Modificació del Pla General Metropolità en l’àmbit dels blocs a remodelar al barri sudoest del Besòs La Modificació de PGM té com objectiu possibilitar la substitució dels blocs afectats per diferents patologies estructurals (aluminosi) que aconsellen enderrocar-los, per altres de nous situats al mateix barri. El nombre total d’habitatges afectats és de 410 habitatges que es reparteixen en set blocs de PB+5. La necessitat de modificació del planejament ve donada per la impossibilitat de dur a terme la remodelació sense efectuar modificacions en l’ordenació del Pla Parcial de 1959, atès que és indispensable situar la nova edificació en els espais lliures entre els blocs existents, qualificats de zona verda. Tot i això, no es proposen alteracions substancials en l’estructura general del territori pel que fa als sistemes que la conformen (es manté bàsicament l’estructura del Pla Parcial, que preveia la continuïtat del traçat viari entre els barris de Sant Martí i el polígon del sud oest del Besòs). Els blocs de nova construcció es situen pràcticament en la mateixa posició que els que s’enderroquen i mantenen l’alçada de PB+5, excepte els que tenen front al carrer Bernat Metge (amb PB+8), però tenen una major amplada i disposen d’aparcament soterrat. La major concentració d’habitatges per bloc, permet obtenir una gran plaça pública al centre de l’àmbit de remodelació (que apareix amb l’enderroc d’un dels blocs). DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 102 Els nous blocs residencials comptaran amb habitatges de dimensions lleugerament superiors a les dels habitatges que s’enderrocaran. (La superfície útil dels nous habitatges es situa entorn dels 75m2, mentre que els habitatges existents (de tres habitacions) disposen de superfícies inferiors (50,74m2, 49,61m2 i 53,69m2) segons la tipologia). MPGM en l’àmbit dels blocs a remodelar al barri sudoest del Besòs Font: Registre de planejament urbanístic. Generalitat de Catalunya 2008 Pla de barris Els barris del Sud Oest del Besòs i Maresme varen ser objecte d’una subvenció atorgada mitjançant la convocatòria de la Llei de Barris del 2008. El projecte impulsat per l’Ajuntament de Barcelona aposta per una intervenció global en el barri que comporti una millora en diversos aspectes. Pel que fa l’edificació residencial s’han rehabilitat els habitatges més degradats millorant l’accessibilitat i instal·lant ascensors. Les actuacions en l’espai públic han consistit en la reurbanització dels espais públics del barri amb criteris de sostenibilitat (reforma dels carrers Alfons el Magnànim i la rambla Prim). Un dels aspectes fonamentals de la intervenció ha estat la supressió de barreres arquitectòniques. aconseguint crear una accessibilitat sense obstacles al voltant del conjunt dels immobles. També s’han creat noves àrees d’estada col·locant bancs i elements de mobiliari urbà i zones de jocs infantils. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 103 Nova urbanització dels espais públic amb incorporació de zones de jocs infantils, nova il·luminació i àrees d’estada... que malgrat l’esforç, tenen un ús poc intensiu. Pel que fa a l’espai verd, s’ha mantingut la pràctica totalitat de l’espai verd existent i s’ha introduït nova jardineria amb criteris de sostenibilitat. S’han plantat arbres nous i diversos elements de vegetació arbustiva. Per al reg dels arbres i les zones verdes, s’aprofitarà l’aigua del freàtic, que s’ha estès per tot el barri. La millora de la jardineria, tampoc aconsegueix atreure els habitants del barri. L’actuació en els equipaments s’ha centrat en la construcció del nou Centre Cívic del Besòs, el Centre de Barri Besòs, l’auditori a l’antic Cine PereIV, i el casal de gent gran Joan Maragall. Així mateix, també s’han obert nous serveis al barri aprofitant els equipaments existents. Les pistes esportives de les escoles, s’obren al barri i també està previst que al febrer de 2014, s’obri als usuaris de tot el barri, la biblioteca de l’IES Besòs i una sala de teatre. Pel que fa als serveis urbans, s’ha implantat la recollida pneumàtica de residus al barri i s’ha renovat tota la xarxa de serveis de subministrament; aigua, electricitat, gas, telecomunicacions, i xarxa de clavegueram de tot el barri. També s’ha construït un aparcament soterrat que dóna serveis al barri. L’edificació dels blocs d’habitatges del barri del Besòs- Maresme i de l’entorn immediat, no disposa d’aparcament soterrat. La construcció de l’aparcament soterrat al carrer de Cristóbal de Moura i la construcció dels nous habitatges amb aparcament contribuiran a la descongestió del barri. Pel que fa a les infraestructures de transport públic, cal destacar l’arribada del tramvia, que circula per Alfons el Magnànim i Cristóbal de Moura, i millora la connectivitat amb la resta de la ciutat, alhora que serveix de pont amb Sant Adrià i la ciutat de Badalona. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 104 Així mateix, en el marc de la Llei de Barris, s’han posat en marxa de programes específics adreçats a la cohesió social, la integració i la immigració, com per exemple el programes per l’equitat de gènere “Dona nouvinguda” i “Dona jove i noves tecnologies de la informació”, i altres programes socials destinats a joves i gent gran. Cas d’estudi 03_ LA MINA El barri de La Mina Redefinint l’espai urbà La història del barri de La Mina s’inicia el 1959, i s’allarga fins a l’actualitat. Al llarg d’aquests anys, es poden distingir tres moments en la història del barri, que han estat determinants en el seu procés de formació i transformació. Un primer període, el del “naixement”, aniria des de l’elaboració del primer pla parcial (no executat) el 1959 fins a l’execució del pla de 197210, on es defineix l’ordenació del que es coneix com a Mina Nova, i que suposa la consolidació de La Mina com a polígon residencial. El segon període es caracteritzaria pels successius intents de canvi, canvi en tots els sentits, des dels intents no oficials de tàbula rasa, passant per les propostes de canvi tipològic de 1993- 1998, fins que la conjuntura social i política del moment, va ser prou propicia perquè l’any 2000 es produïssin els canvis necessaris que van permetre, aquell mateix any, tirar endavant la Modificació de PGM al sector del front litoral i marge dret del riu Besòs, que definiria els estàndards i criteris generals d’actuació del Pla Especial de La Mina. L’últim període, encara inacabat, és el de l’aposta per la recuperació urbana del teixit del polígon introduint noves edificacions/volumetries que, més enllà de les arquitectures que les configuren, permeten establir noves relacions espacials així com una nova estructura (tant funcional com formal) de l’espai públic. De ciutat satèl·lit a “paquet d’habitatges” La primera aproximació urbanística al barri de La Mina apareix el 1959 amb el “Plan Parcial de Ordenación del Núcleo de La Mina” redactat pels arquitectes municipals J. Subías, P. López Íñigo, G. Giráldez i J.A. Ferrater Ducay. En aquests moments, La Mina era encara una àrea agrícola i pantanosa al marge dret del riu Besòs. Aquest pla parcial definia La Mina com un “núcleo con vitalidad propia correspondiente al primer anillo de núcleos satélite que deben producirse para descongestionar las actuales concentraciones urbanas”11. Satèl·lit en tots els sentits. Primer per la posició en el territori, allunyat del nucli de la ciutat central (ciutat central de Barcelona, no de Sant Adrià), però també pel seu aïllament físic no només del centre sinó també respecte la trama i el teixit urbans. Tot i que aquest pla no s’arribà a executar mai, l’estructura general proposada, que dividia el sector residencial en tres franges (dues bandes residencials als límits nord-est i sud-oest i una de central on s’ubiquen els equipaments) es mantindrà durant anys. A sud est, es delimitava La Mina Industrial, pensada per a facilitar l’accés al treball a la població resident al barri. 10 “Remodelación del Plan Parcial Modificado de noviembre de 1965, de la zona residencial del polígono de “La Mina” en San Adrián de Besos Barcelona” 11 De la memòria del “Plan Parcial de Ordenación del Núcleo de La Mina” de 1959 DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 105 Aquest primer intent de construcció d’un nucli aïllat va desembocar el 1967 en un nou pla parcial, el “Plan parcial modificado de la zona residencial del polígono La Mina”12 que donaria lloc a la construcció de La Mina Vella, caracteritzada per l’ordenació en base a blocs de planta baixa i cinc plantes disposats perpendiculars entre ells, formant petits recintes amb dimensions pròpies de les places de barri, però que per la manca d’estructura de la vialitat interna, resulten ser espais ocupats bàsicament pel cotxe. L’espai lliure: el viari per al cotxe Jerarquització dels espais. Noves unitats d’agrupació Font: elaboració pròpia a partir de plànols del PE de La Mina L’ordenació prevista a nord-est del barri que, d’acord amb el pla parcial de 1967, havia de ser aproximadament simètrica a la primera, va ser substituïda en virtut del conveni de 18 de maig de 1970, pel qual l’Instituto Nacional de La Vivienda va encomanar a l’Ajuntament de Barcelona, a través del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, la construcció d’un nucli residencial al barri de La Mina, amb destí exclusiu per als habitants de barraques. Així el 1972 s’aprova el pla parcial13 que va donar lloc a la construcció de la Mina Nova, on un dels condicionants principals de la forma d’ordenació va ser el tipus d’habitatges a realitzar, que havien de ser els determinats per a la normativa del “Ministerio de la Vivienda”. La nova proposta aposta per la conservació de la trama urbana ja construïda d’acord amb el pla anterior (Mina Vella), així com pel manteniment de l’estructura general dels sistemes, tant pel que fa a la vialitat, com als equipaments. El centre cívic, obert a la plaça porxada, és el veritable centre del polígon. Les escoles i pistes esportives, per la seva dimensió, organització i localització dins del barri, no permeten les connexions ni el pas a través, configurant-se a mode de barrera entre la Mina Nova i la Vella. Mentre que en la definició de l’equipament cívic existeix la voluntat de fer ciutat, delimitant la plaça i generant un centre d’activitat, accessible a través del carrer Ponent, i que tindrà continuïtat en la Rambla de Camarón (espai entre els blocs Mart i Llevant), en el cas de la localització i dimensionat de les escoles, l’única motivació és quantitativa. No se’n justifica l’emplaçament de cap altra manera que no sigui la de la dimensió, que es justifica d’acord amb els estàndards de l’època. 12 Redactat pels mateixos arquitectes que el del 1959 13 “Remodelación del Plan Parcial Modificado de noviembre de 1965, de la zona residencial del polígono de “La Mina” en San Adrián de Besos Barcelona” DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 112 Ordenació de l’espai. Rambla de La Mina: arbrat i il·luminació lineal; l’ únic ús diferenciat és parada de transport públic. Rambla de Camarón: arbrat, bancs, papereres, fanals, àrees de joc infantil es distribueixen “dins” de l’espai del passeig, evitant la disposició perimetral i afavorint l’ús d’aquest espai. La linealitat projectual de la nova Rambla, la manca d’espais d’estada vinculats a equipaments o zones de jocs infantils o per a gent gran no afavoreixen l’increment en la intensitat de l’ús de la rambla, que és encara molt baixa (la part més alta, prop de la biblioteca és on es concentra major quantitat d’usuaris). És un espai de pas, i no el lloc de parada o trobada. El centre del barri continua sent la Rambla de Camarón. CONCLUSIONS RELATIVES ALS CASOS D’ESTUDI Reflexió sobre el barri de Montbau i les accions desenvolupades Tal i com es desprèn de l’apartat de planejament, tot i que el barri de Montbau compta amb una ordenació coherent i estructurada, les accions de millora que s’han realitzat al llarg dels anys des de la seva creació, han aconseguit millorar la qualitat de vida dels veïns del barri. El més significatiu en el cas de Montbau és el fet que, des de l’inici, les accions implementades han estat consensuades i coordinades amb les diferents associacions del barri. També és veritat que el moviment associatiu de Montbau ha estat sempre molt potent, i aquest fet és indiscutiblement un dels punts més forts del barri. Tot i això, cal recordar que tal i com posava de manifest el 1965 Oriol Bohigas a la revista “Cuadernos de arquitectura” inicialment tot i que les previsions de serveis i equipaments eren adequades, el barri tenia moltes mancances, ja que aquests no van arribar a construir-se fins anys més tard. “Porque no hay que olvidar que para la definitiva integración de una barrio, lo más importante es que sea todo el resto de la ciudad que se interfiera en él. Ha de ser un intercambio en los dos sentidos, si queremos superar el agobiante suburbio-dormitorio este agobiante suburbio que es todavía Montbau, a pesar de todas sus buenas intenciones, de la calidad de muchos de los arquitectos que han intervenido en él, de los evidentes logros parciales y, a pesar de que sin duda es la mejor realización barcelonesa de este tipo”. Les accions desenvolupades al llarg dels anys s’han centrat sobretot en la construcció dels equipaments que mancaven (tot i que el barri encara reclama algun centre cívic i de formació professional), la urbanització dels espais lliures i la millora de les condicions d’accessibilitat als habitatges. El cas de Montbau és segurament paradigmàtic per diverses raons; tot i tractar-se d’un barri inicialment aïllat i separat de la ciutat, amb els anys s’ha anat aconseguit integrar-se dins la lògica urbana, gràcies a diversos factors: els equipaments d’escala metropolitana, la millora del DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 113 transport públic (L3 + L5 + oferta variada d’autobusos + bus V21, de la nova xarxa), la força que té el moviment veïnal, que ha sabut reivindicar i reclamar les seves necessitats, i l’encert en les operacions realitzades. Potser el tema que queda pendent, és la millora de la “permeabilitat” de la ronda de Dalt, reduir la contaminació acústica i avaluar alternatives viables per tal d’aconseguir el soterrament o cobriment d’aquesta tot recuperant el Passeig de la vall d’Hebron. Tot i això, i com no podia ser d’altra manera, els veïns ja hi estan treballant. Reflexió sobre el barri del Sud Oest del Besòs i les accions desenvolupades El barri del Sud oest del Besòs va néixer com un barri d’habitatges amb dos problemes fonamentals: les greus patologies estructurals i deficiències en la construcció dels edificis, i la total mancança d’equipaments, serveis, activitat econòmica i transport públic. Al llarg dels anys les intervencions realitzades han aconseguit (entre rehabilitacions i remodelacions) renovar gran part del parc d’habitatges del barri. La inversió feta en l’espai públic també ha estat molt significativa, i el barri ha millorat el dèficit d’urbanització que tenia. Tot i això, a nivell de vida urbana es distingeixen dues àrees molt diferenciades. D’una banda la franja situada entre els carrers d’Alfons el Magnànim i la Rambla Prim, i de l’altra, la de les sis unitats d’agregació del “poblado dirigido del Besòs”. La primera concentra gran quantitat d’activitat econòmica i comercial i la intensitat d’ús de l’espai públic és molt elevada. A la segona zona, en canvi, la manca de serveis a les plantes baixes de les edificacions fan que el barri estigui gairebé sempre “buit” de gent, només en moments puntuals d’accessos i sortides de les escoles hi ha més moviment. Aquesta manca d’intensitat és deguda al fet que l’ús dominant és residencial. No només els edificis d’habitatges originals, resolen les plantes baixes amb programes residencials, sinó que la reserva comercial o d’altres usos en les edificacions que han estat substituïdes és pràcticament inexistent. Reflexió sobre La Mina i les accions desenvolupades La transformació de La Mina ha estat (i encara és) un procés llarg. Les bases d’aquesta transformació però, s’estableixen a partir de l’any 2000, amb una mirada que va més enllà dels límits administratius de La Mina. L’àmbit de la MPGM de 2000 de la qual deriva el Pla Especial de reordenació i millora del barri de La Mina té una aproximació més llunyana, d’escala més gran i, en conseqüència, aporta una visió de l’estructura general i dels usos que permet una ordenació més coherent amb la ciutat. El “problema” de degradació del barri La Mina s’estudia des de diferents òptiques, no és només com a problema intrínsec del barri, sinó també en relació a l’entorn de ciutat amb el que La Mina es relaciona i que per tant la condiciona. La Mina deixa de ser un fet aïllat. El gran encert de la proposta de reforma de La Mina, ha estat el reconeixement de la manca d’estructura en el propi barri. En aquest sentit l’actuació ha anat encaminada a trencar l’espai central del polígon. En termes físics s’ha passat del gra gran al gra petit, de la forma única del recinte tancat, sense connexions a través, a les formes varies de les noves ordenances de l’edificació al llarg de la rambla de La Mina. Detectar el problema que suposava la gran peça d’equipament docent situada al centre del barri impedint la continuïtat dels recorreguts a través, ha estat el gran repte de l’anàlisi prèvia. Aprofitar la possibilitat d’actuar sobre aquest espai i apostar per convertir-lo en el nou centre del barri, és la gran virtut i alhora el gran repte del projecte. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 114 El Pla Especial ha trobat la mesura per articular aquesta peça de ciutat, passar de l’arquitectura dels grans blocs a l’arquitectura de les peces articulades, dels carrers definits, a l’entramat de connexions que relliguen el barri i converteixen l’antic polígon, la ciutat satèl·lit, en un barri de ciutat. L’operació del PE de La Mina comporta d’altra banda, una aposta clara per la rehabilitació i reforma de la ciutat. El sol fet d’optar per la reforma (davant la possibilitat de la substitució) ja comporta d’entrada un respecte per la forma construïda en un moment determinat de la història de la ciutat, per tant, d’alguna manera es posa en valor la forma urbana del polígon com a teixit contemporani de ciutat. És evident que per a prendre aquesta decisió (de manteniment de l’edificació residencial) han estat necessaris els estudis tècnics que avalessin el bon estat físic de l’edificació, i que hi ha casos on, precisament per aquest estat físic no se n’aconsella el manteniment. El cas de La Mina, però posa de manifest que l’arquitectura de blocs i torres pròpia dels polígons d’habitatge és perfectament vàlida a dia d’avui per a la definició dels espais de la ciutat contemporània; i d’altra banda, que es confirma la capacitat de “fer ciutat” a partir d’intervencions sobre els polígons que no siguin necessàriament tipològiques o basades en la substitució dels blocs i torres per altres tipus de teixit. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 115 TERCERA PART: CONCLUSIONS DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 116 1. RECICLAR LA CIUTAT: UN PLANEJAMENT INTEGRAL Si volem desenvolupar un planejament urbà que contempli la millora de la qualitat de vida urbana entre els seus objectius, cal superar els plantejaments tradicionals i ampliar els camps d’acció que determinen el concepte d’estructura urbana. Històricament, l’urbanisme ha inclòs dins el concepte d’Estructura, els aspectes vinculats a la organització espacial del sòl: Espais lliures, Equipaments i Vialitat; els sistemes. Però la ciutat no és només això, la ciutat és per excel·lència el lloc de l’intercanvi; de les relacions socials; de la complexitat; de la intensitat i la diversitat d’usos, espais i persones. Per a això calen nous models d’urbanisme. Plantejaments innovadors que vagi més enllà del tradicional “zonning”, superant els planejaments lineals i bidimensionals tradicionals i que aportin estratègies transversals basades en la sostenbilitat, la innovació, la renovació cultural i la cohesió social. Un nou concepte d’urbanisme que implica una nova gestió urbana16 que introdueix la tridimensionalitat, la qualitat arquitectònica i la redistribució de l’espai urbà però també un urbanisme de la vida quotidiana que tingui en compte les persones. Noves tipologies d’habitatge. L’evolució social comporta noves maneres de viure i requereix de nous models d’habitatge que donin resposta a les noves necessitats dels ciutadans, atenent a l’ús intensiu (considerant la possibilitat de compatibilitzar la residencia habitual amb l’espai laboral), els requisits d’accessibilitat i requeriments de flexibilitat que garanteixin la qualitat espacial. Cal donar cabuda a tots aquests requisits en els habitatges amb protecció oficial. Nous models de construcció que abordin el repte de la sostenibilitat. Des del punt de vista de la sostenibilitat, els polígons residencials constitueixen un dels teixits més obsolets. L’aposta per la renovació urbana front a la demolició és un primer pas cap a la millora de la sostenibilitat ambiental (evita la generació de residu sòlid i la generació del CO2 de les noves estructures). A banda de la sostenibilitat a escala urbana, cal posar èmfasi en la sostenibilitat aplicada a l’habitatge, millorant les condicions d’habitabilitat i establint mecanismes d’eficiència energètica. Tal i com s’ha posat de manifest a la segona part d’aquesta tesi (Apartat 2. Programes i projectes de renovació integral) la intervenció en els polígons d’habitatge requereix de polítiques de Renovació Urbana Integral, ja que en el context dels polígons d’habitatge, rehabilitar o renovar vol dir sobretot re-habitar i acabar els barris per tal que aquests disposin no només d’un habitatge digne sinó també d’aquells aspectes propis de la ciutat que garanteixen la qualitat de viada dels habitants. El procés a seguir per a la implementació d’un programa de renovació urbana integral es descriu a l’apartat “Conclusions dels programes de renovació integral” del capítol 2.Programes i projectes de renovació integral d’aquesta tesi. 16 José Maria Ezquiaga. Conferencia “crecer por dentro” I Jornadas sobre “Obsolescencias urbanas: el caso de las barriadas residenciales”, Sevilla, 3 i 4 de febrer de 2010 DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 117 2. ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ ALS POLÍGONS I VINCULACIÓ AMB LA DIAGNOSI Es pot fer ciutat partint de la renovació d’allò que va néixer amb un segell de quantitat i no de qualitat? La resposta és que si. En la recerca de solucions per a la renovació d’àrees degradades, hi ha diverses alternatives. Des de l’eradicació total d’allò construït a l’autonomia per a l’usuari (intervenció anàrquica) passant per processos de gestió complexes on la intervenció de l’administració pública va de la mà dels propis habitants del barri. Molts dels polígons analitzats en aquesta tesi presenten problemàtiques comunes. A continuació es proposen estratègies d’intervenció concretes vinculades als problemes diagnosticats. 01. Diagnosi: AïLLAMENT  Acció: CONNECTAR, ARTICULAR Molts dels polígons analitzats presenten problemes d’aïllament físic del barri en relació a la resta de la ciutat. Aquest aïllament és degut a la manca d’estructura viària i de comunicacions (tant peatonals com rodades) dins el propi barri. De la diagnosi, es constata una estructura viària amb molts carrers en cul de sac, sense voreres ni elements d’urbanització bàsics (enllumenat precari, manca de mobiliari urbà). Un dels aspectes fonamentals per a inserir el barri dins la ciutat és garantir la seva connexió, per tal de relligar-lo amb el teixit consolidat. Disposar d’una vialitat (tant peatonal com rodada) que tingui una estructura adequada, que connecti les parts i permeti les comunicacions dins el propi barri i del barri amb la ciutat, és bàsic per tal de garantir als habitants dels polígons la possibilitat de moviment i relació amb la resta de la ciutat. Això comporta evitar culs de sac, carrers amb fort pendent, vials no accessibles (escales) i recorreguts insegurs. Connectar implica enllaçar, fragmentar, crear xarxa amb l’objectiu de permetre els canvis i les transformacions dins el barri. L’aspecte clau és doncs la connexió, ja que és mitjançant la xarxa que es s’estableixen les condicions de possibilitat que permetran la integració del polígon en el context urbà, a la ciutat ordinària. La connexió és física però també ha de ser funcional. Establir una xarxa viària que connecti el barri amb la ciutat i dotar aquesta xarxa de transport públic és fonamental per a la integració del barri. 02. Diagnosi: ESPAIS INDIFERENCIATS  Acció: FRAGMENTACIÓ I URBANITZACIÓ (DEL SÒL) La disposició de l’edificació en blocs i torres aïllats genera ordenacions que alliberen grans superfícies de sòl que no s’ocupen amb edificació (60-75% del sector). El problema no radica en la quantitat d’espai lliure o més aviat sòl no ocupat, sinó en la qualitat i les característiques d’aquest sòl. En aquestes operacions de construcció d’habitatge en massa, l’espai públic s’assimila a l’espai buit, i acostuma a ser l’espai residual provinent d’una gran parcel·la (generalment d’origen agrícola). En la majoria dels casos, es tracta d’un sòl sense urbanitzar, sense carrers, sense arbres, enllumenat ni mobiliari urbà. Una superfície on, en inici, no es diferencia l’espai del vianant de l’espai del cotxe i que amb el temps s’anirà degradant i ocupant-se majoritàriament pel cotxe DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 118 fins que acabi convertint-se en espai residual. Malgrat que la majoria de barris disposen de gran quantitat d’espai susceptible de ser utilitzat com a espai públic, en molts pocs casos disposen d’espais de relació que funcionin dins el barri. Les actuacions sobre l’espai lliure parteixen inicialment de la fragmentació del sòl. Fragmentar l’espai no ocupat permet caracteritzar-lo i diversificar-lo, adequant cada una de les parts a aquells usos que li seran propis. Així es creen diverses tipologies d’espais, des d’espais de lleure (parc urbà), zones d’estada (places), zones de jocs infantils, espais d’activitat per a gent gran, nous recorreguts (eixos peatonals) fins als espais comunitaris d’accés vinculats als accessos als edificis residencials. Són significatives les actuacions sobre l’espai lliure a l’entorn de les plantes baixes residencials, acció que es dóna sobretot en els ensembles francesos. Es defineix el concepte de “residencialització” que consisteix en la delimitació d’espais privats col·lectius a les plantes baixes de les edificacions residencials per tal de definir els accessos i alhora millorar la seguretat. L’espai públic originàriament indiferenciat i pràcticament sense urbanitzar, es delimita creant petits jardins en planta baixa i ordenant-se en un espai privat col·lectiu. Aquesta delimitació permet d’una banda definir usos per a aquests espais (locals comunitaris, espais per a associacions, servei de seguretat, jardí col·lectiu etc) i de l’altra en facilita l’apropiació per part dels residents, amb la conseqüent millora en el manteniment. Pel que fa a la urbanització exterior, es creen camins adaptats d’accés als blocs, s’aclareix la vegetació de l’entorn (millora de la seguretat) i s’urbanitzen aquests espais amb elements de mobiliari urbà, il·luminació i recollida selectiva de residus. La redefinició d’aquests espais és alhora estructurant, ja que permet resituar els punts d’accés a l’edificació residencial, de manera que sempre s’accedeixi des de l’interior del barri i no des del perímetre. S’introdueix la jerarquització de l’espai públic, i amb ella, la possibilitat de gaudir-ne (no es poden establir relacions socials-veinals si no existeix un lloc físic adequat on es produeixin aquestes relacions). D’altra banda, l’espai públic defineix la imatge del barri i la seva reestructuració i claredat en la comprensió afavoreixen el sentiment de pertinença al barri. Així mateix, i com a conseqüència de la millora de l’espai públic es solucionen també problemes de caire més social com ara la manca de seguretat, ja que l’increment en l’ús d’aquest espai, fa que els propis habitants del barri actuïn com a “vigilants”. La requalificació de l’espai públic comporta en termes de disseny la jerarquització i definició d’usos, que podrien entendre’s com a fragmentació de l’espai inicial indiferenciat. Els grans espais lliures dels projectes de d’habitatge massiu, són “fragmentats” en el moment de la seva renovació adaptant-los a l’escala de la ciutat tradicional, fer-los més pròxims i diversos. 03. Diagnosi: ARQUITECTURA MONOLÍTICA  Acció:FRAGMENTAR L’EDIFICACIÓ RESIDENCIAL L’arquitectura residencial dels polígons d’habitatge massiu es caracteritza per la disposició de blocs i torres ordenats a l’espai. La morfologia d’aquests barris no és casual, sinó fruit d’una racionalitat lligada al context de l’època de la seva creació, caracteritzada per una forta pressió demogràfica (baby boom de post-guerra) i una gran demanda d’habitatge, a la qual no era possible donar-hi resposta amb els mitjans tradicionals. Els mitjans tècnics porten cap a una racionalització dels mètodes i dels conceptes arquitectònics. (La “Carta d’Atenes” proposa alliberar sòl per a la creació d’espais lliures partint DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 119 de les possibilitats ofertes per les noves tècniques de construcció que permeten la construcció en alçada). Construcció residencial en alçada, racionalització en la producció arquitectònica i execució en massa de gran quantitat d’habitatges, caracteritzen l’arquitectura de l’època. Mentre que històricament la forma urbana ha jerarquitzat els edificis d’habitatges sotmetent-los a la força del teixit, i reservant les singularitats als edificis públics, la catedral, l’ajuntament, l’església... durant els anys seixanta el bloc d’habitatges esdevé el protagonista en les noves implantacions a la ciutat. Es converteix en el nou objecte aïllat, amb possibilitat de ser contemplat en totes les seves cares; com si es tractés d’un monument. Així, les actuacions produïdes entre finals dels cinquanta i fins a mitjans dels setanta, els mitjans tècnics van permetre la construcció de torres de gran alçada i blocs lineals de gran longitud. (En tots els casos analitzats trobem torres d’alçades iguals o superiors al B+9 i molts blocs lineals que superen els 200m de longitud amb alçades també considerables). Aquesta arquitectura que es podria caracteritzar com a “monolítica” o fora de “l’escala humana” dificulta la connectivitat entre les parts del barri. Els grans blocs lineals no permeten el pas a través seu i es converteixen en barreres a la circulació i moviment de les persones. El barri queda tancat per la pròpia configuració arquitectònica. Quan el problema es concentra en la forma de l’arquitectura, aquest s’aborda amb dues actituds que han marcat la història de la construcció de les ciutats: enderrocar (remodelar) o reconstruir (renovar). Entre “remodelació” i “renovació” hi ha una voluntat més o menys forta de respectar allò construït. Enderrocar les edificacions pot ser necessari si les raons tècniques i econòmiques ho aconsellen (baixa qualitat de la construcció, patologies estructurals, rehabilitació massa costosa). Ara bé, l’aposta per la renovació contempla la possibilitat de fragmentació de l’edificació residencial, fet que permet mantenir els edificis originals i per tant preservar la memòria històrica i el lligam dels habitants al barri, i alhora permet resoldre els problemes urbans generats per formes arquitectòniques monolítiques i fora d’escala. L’aposta per la fragmentació residencial és clara i ha donat bons resultats en barris com Les Courtillières o La Caravelle. Els talls en els grans blocs lineals tenen com a conseqüència la creació de noves rutes i per tant afavoreixen la connectivitat entre les parts del barri i la del barri amb la ciutat. En el cas de La Caravelle, és significatiu també el tractament dels testers de l’edificació, que ha comportat un pas més enllà de la “simple” fragmentació, ja que ha suposat el tractament de les noves mitgeres (per tal d’evitar-les) generant noves façanes. En paral·lel a la fragmentació residencial, la construcció de nous habitatges garanteix el reallotjament dels afectats. La proposta de fragmentació dels blocs de La Mina, no s’ha arribat a executar, però seria una bona solució que afavoriria la connectivitat transversal de la Rambla de Camarón. 04. Diagnosi: MONOFUNCIONALITAT  Acció: INTENSIFICAR + DIVERSIFICAR Els polígons residencials es caracteritzen essencialment pels seus edificis d’habitatges. La manca de serveis de proximitat, comerços i activitat econòmica ha derivat en la monofuncionalitat: escassa (o nul·la) mixtura d’usos. La inexistència de serveis i activitat DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 120 econòmica comporta necessàriament haver de resoldre les necessitats de la vida quotidiana fora del barri, convertint aquests barris en barris dormitori. La intensificació, densificació i diversificació són accions que permeten combatre aquesta monofuncionalitat, aportant un major nivell d’urbanitat i complexitat a aquests barris mitjançant l’addició de nous usos i activitats (noves funcions), nous residents que incrementin la intensitat urbana de proximitat. Cerca de l’intercanvi, implantació de serveis de tipus general per tal de generar fluxes de població d’altres barris. Intensificar comporta crear l’interès, diferenciar, donar vida als barris creant polaritats fortes i reforçant les pràctiques locals: reutilitzant antics edificis per a nous usos, generant noves plantes baixes que donin (i generin) activitat al carrer. La disposició de comerç de proximitat, llocs de treball, i serveis públics també afavoreixen les relacions d’intercanvi social. La renovació comporta també tenir en compte l’entorn dels espais residencials i l'accessibilitat a les funcions urbanes. Accedir a les funcions urbanes (més enllà de l’habitar) suposa la diversificació en les llars i la disposició d’espais de proximitat i relació: jocs infantils, espais per a associacions, aparcaments, etc i contribueix a facilitar la reunió i l'intercanvi social. A Les Courtillières per exemple la intensificació es produeix de dues maneres, d’una banda s’aposta per la substitució de part de l’edificació, peces obsoletes que més enllà de la seva eradicació, es perfilen com a llocs d’oportunitat per a la localització de nous usos i activitats i es construeix un nou centre de barri que introdueix complexitat, mixtura social, mixtura d’arquitectura i varietat d’oferta, nous modes de vida i activitats que originàriament mancaven al barri. De l’altra banda, les plantes baixes de l’edifici del Serpentin, moltes d’elles tapiades i sense ús, es renoven per a destinar-les a associacions del barri, equipaments i altres serveis. La construcció d’aparcaments soterrats és una altra de les accions a desenvolupar en el marc de la intensificació d’usos, ja que permet treure els vehicles aparcats en superfície i destinar aquests espais als ciutadans. (Els blocs construïts a finals dels cinquanta no disposen d’aparcament soterrat). 05. Diagnosi: MANCA DE SERVEIS I EQUIPAMENTS  Acció: REEQUIPAR En l’època de la seva construcció, el principal problema de l’Administració pública era el proveïment d’habitatge a la població. El retard (i en ocasions la no execució) en la construcció d’equipaments i dotacions bàsics: sanitaris, socials, docents, culturals; és característica dels polígons. En la majoria de les actuacions ha estat necessari renovar els equipaments existents, sobretot els docents i en molts casos se n’han hagut de construir de nous. Reequipar el barri és essencial per a desvincular la dependència del centre. Rehabilitar els equipaments existents permet oferir millors condicions de funcionament a les associacions i entitats del barri, afavorint així la participació. Les actuacions més exitoses han aprofitat les sinergies que generen aquests nous equipaments per a introduir programes socials dirigits als col·lectius més necessitats. Aquest és el cas per exemple del barri de La Caravelle on es desenvolupen activitats socials per als residents del veïnat, així com tallers d’inserció al món laboral al nou centre socio-cultural “Nou Món”. Disposar d’equipaments de proximitat dins el barri és essencial per garantir la cohesió social i la qualitat de vida dels habitants. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 121 06. Diagnosi: MORFOLOGIA RESIDENCIAL OBSOLETA  Acció: CANVI D’IMATGE RESIDENCIAL La manca de diversitat en la tipologia d’habitatges dels polígons fa difícil trobar habitatges adequats a les necessitats derivades de les diferències en la composició de les llars. La majoria dels habitatges es caracteritzen per les petites dimensions. La reconversió d’aquests habitatges molts d’ells de superfície inferior als 60m2 en altres de major superfície, mitjançant l’addició d’espais permet engrandir-los afegint balcons, galeries i ampliant el programa de les unitats residencials. Aquesta actuació, a banda de millorar les condicions d’habitabilitat dels habitatges (increment de superfície i millora de l’aïllament tèrmic de cobertes i façanes), canvia la imatge residencial del polígon: a les façanes monòtones i repetitives dels blocs lineals hi apareixen nous balcons que generen jocs de llum i ombres i aporten profunditat a façanes que inicialment eren planes. Diversificar l'oferta d'habitatge, és també una bona estratègia per a promoure la diversitat social 07. Diagnosi: MANCA D’IDENTITAT  Acció: MONUMENTALITZAR + CARACTERITZAR L’escala de les construccions (alçada o linealitat), el caràcter repetitiu de les façanes, el tractament dels espais d’acompanyament als vestíbuls d’accés, contribueixen a donar als polígons d’habitatge característiques poc urbanes. Davant l’absència d’elements que permetin identificar-se amb el lloc, els habitants difícilment se’n podran apropiar. Canviar la imatge (i sobretot l’imaginari col·lectiu) és més difícil que canviar la realitat, però aquest aspecte és necessari per a la rehabilitació dels polígons i la seva diversificació. Atreure població d’altres barris de la ciutat afavoreix la integració del polígon en la “ciutat ordinària”. És clar que la intervenció només sobre l’espacial no pot resoldre els problemes dels polígons d’habitatge. En aquest cas l’espai públic juga un paper fonamental: és el lloc de les representacions socials, de la identitat. La imatge d’un barri és aquella que es percep quan es recorre i amb la que els habitants s’hi identifiquen. L’espai públic defineix la imatge del barri i la seva reestructuració i claredat en la comprensió afavoreixen el sentiment de pertinença al barri. Apostar per la caracterització com a resposta a la manca d’identitat que presenten alguns d’aquests barris. En alguns polígons, la manca d’identitat s’afronta mitjançant la monumentalització, o dit d’una altra manera, la metropolització; és a dir la integració de peces (generalment equipaments) en la lògica d’escala metropolitana. Aquests equipaments d’escala de ciutat es converteixen en pols atractors d’activitat i d’habitants d’altres barris de la ciutat. La creació d’elements i accions de centralitat és un eix essencial d’integració. A Rouen, per exemple, a banda de la construcció de la mediateca i el gran parc s’organitzen diversos esdeveniments culturals que inclouen, entre d’altres, el cinema a la fresca "Ecran Total" que té lloc a l'estiu, entre d'altres, al barri de Grammont. A Montbau, la presència d’equipaments supralocals genera dins del barri un important fluxe de gent de fora del barri. DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 127 BIBLIOGRAFIA  AAVV, direction Masboungi, Ariella; rédaction, édition déléguée, Frédérique de Gravelaine Régénérer les grands ensembles. Collection Projet urbain, 158p.  Busquets, Joan. Barcelona: La construcción urbanística de una ciudad compacta. La Estrella Polar, 43. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2004, 471p.  Busquets, Joan; Ferrer, Amador; Calvet, Luis. Evaluación de las necesidades de rehabilitación. Barcelona: Laboratori d’Urbanisme de l’ETSAB, 1995, 116p.  Corominas, Miquel; Sabaté, Joaquim; Sotoca Adolf, [eds.]; Armengol Jaume ... [et al.] Plans molt especials Barcelona: Col·lecció Papers Sert, COAC, 2005, 301p.  Faure Anne (et al). Entre les tours et les barres restructurer les espaces publics des grands ensembles. Paris: Délégation Interministérielle à la Ville, novembre 1996, 93p.  Ferrer Aixalà, Amador. Polígons de vivenda a la comarca de Barcelona. Monografies del Laboratori d’Urbanisme. Barcelona: Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, 1974 Tesi doctoral on s’analitzen els polígons de Barcelona.  Ferrer Aixalà, Amador. Els polígons de Barcelona: l’habitatge massiu i la formació de l’àrea metropolitana de Barcelona. Col·lecció d’arquitectura Laboratori d’Urbanisme. Barcelona: Edicions UPC, 1996, 227p  Gerson Mac Lean Ramírez. Santa Adriana, Lo Espejo (Región Metropolitana): experiencia de proyecto urbano inclusivo en el contexto de implementación del programa recuperación de barrios.  Giménez Compte, Carlota. Montbau 50 anys. Un barri de Collserola. Barcelona. Ajuntament de Barcelona. 2011, 159p.  Lapierre, Eric. Aménager Paris. Paris: Éditions du Pavillon de l’Arsenal. Direction de l’urbanisme de la ville de Paris. 1a ed 2005  Serra, Pere. Ponència del 52 IFHP (International d Federation of Housing and Planning) Congreso mundial. San Juan de Puerto Rico. 12-15 octubre 2008  Solà Morales, Manel. Les formes de creixement urbà. Col·lecció d’arquitectura Laboratori d’Urbanisme. Barcelona: Edicions UPC, 1993, 195p  Solà Morales, Manuel. “Projectar la perifèria”. UR, 1992 (Barcelona), núm.9-10 p. 2-5  Bohigas Guardiola, Oriol. El polígono de Montbau. Cuadernos de arquitectura. (60-61) :p. 26-33. 1965.  Tusquets Blanca, Oscar. Reflexiones en torno al suburbio del Besos. Cuadernos de arquitectura. (60-61) :p. 41-49. 1965.  Programa RESTATE: “Restructuring Large-scale Housing Estates in European Cites: Good Practices and New Visions for Sustainable Neighborhoods and Cities”.  Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial (Llei de barris) DEL PAQUET D’HABITATGES AL PROJECTE DE CIUTAT ESTRATÈGIES PER A LA RECUPERACIÓ URBANA DELS POLÍGONS DE BARCELONA MGVU Tesi (2014.01.24) Estany.doc Màster en Gestió i Valoració Urbana_Tesi Carme Estany Blázquez 128  Manual per a l’elaboració dels projectes d’intervenció integral en els barris i àrees urbanes d’atenció especial i per a l’elaboració de l’Informe d’Avaluació Final” (2009)  Ajuntament de Barcelona - Serveis Generals i Coordinació Territorial. Pla de futur del barri de Montbau 2010-2020.  Pla de millora urbana per a la regulació de la instal·lació d'ascensors exteriors als blocs d'habitatges del barri de Montbau. Barcelona. Àmbit delimitat pels carrers: Arquitectura, Vayreda, Harmonia i Passeig de la Vall d'Hebron. Districte d'Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona - BAGURSA. Redactors: Ramon M. Garcia Riera i Juan Galimany Baylón. Febrer 2011.