Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de l'Alt Penedès i de l'Alt Camp: des de Vilobí del Penedès a Pontons, el Pla de Manlleu, les Pobles, el Pont d'Armentera i a Querol

ALGEPS REVISTA DE GEOLOGIA, SÈRIE B nº 512 - Març del 2010 RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DE L’ALT PENEDÈS I DE L’ALT CAMP: DES DE VILOBÍ DEL PENEDÈS A PONTONS, EL PLA DE MANLLEU, LES POBLES, EL PONT D’ARMENTERA I A QUEROL Josep M. Mata-Perelló _________________________________________________________________ Aquest recorregut va ésser experimentat amb docents el dia 10 DE GENER DEL 2009 2 ALGEPS, Sèrie B Edita: MUSEU DE GEOLOGIA DE LA UPC D.L.B. - 28178 - 92 ISSN 1132-7014 3 RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DE L’ALT PENEDÈS I DE L’ALT CAMP: DES DE VILOBÍ DEL PENEDÈS A PONTONS, EL PLA DE MANLLEU, LES POBLES, EL PONT D’ARMENTERA I A QUEROL / 10 DE GENER DEL 2009 Per Josep M. MATA-PERELLÓ ADVERTIMENTS PREVIS Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem reestructurar el recorregut, prescindint de les anomenades PARADES - CONDICIONALS, i d’altres si s’escau. També recomanem de cercar la informació més adient, sobre els trams a recórrer mitjançant camins de terra, o de pista. Precisament, en aquest itinerari, hi ha alguns trajectes que haurem de fer per camis de terra en irregular estat de conservació, com els camins que es dirigeixen cap als afloraments de bauxites de les Pobles. Per d’altra banda, recomanem tenir una cura extrema de la NATURA, evitant qualsevol forma d’agressió sobre ella, o de fer-n’hi un mal ús del que en ofereix la nostra mare Terra. BREU INTRODUCCIÓ En aquesta ocasió, el recorregut de l’itinerari discorrerà, en la quasi seva totalitat pel sistema Mediterrani; i més concretament per dues de les seves sotsunitats, concretament per la Depressió Prelitoral Catalana (que aquí es denomina Depressió del Penedès) i per és la Serralada Prelitoral Catalana; és a dir per les sotsunitats més externes. Així, el recorregut s’iniciarà a la primera sotsunitat esmentada, a l´esmentada Depressió Prelitoral Catalana (o Depressió del Penedès en aquests sectors), a la població de Vilobí del Penedès. I, es circularà per ella fins sobrepassar el poble de Torrelles de Foix, tot anant cap a Pontons, entrant així a la segona sotsunitat. per la qual al poble acabat d’esmentar. Després, en seguir endavant, s’arribarà al Pla de Manlleu. I posteriorment a les Pobles. En arribar a Aiguamúrcia s’entrarà de nou a la Depressió Prelitoral (en concret a la Depressió del Camp) Després, s’anirà cap al Pont d’Armentera i cap a Querol, per on finalitzarà el recorregut, de nou dintre de la Serralada Prelitoral Catalana 4 Per d’altra banda, el recorregut s’iniciarà a la comarca de l’Alt Penedès, a la localitat de les Vilobí del Penedès. Per aquesta comarca, es circularà en un primer tram, fins arribar a Pontons. Després, en anar cap al Pla de Manlleu centrarà a la comarca de l’Alt Camp, que ja no s’abandonarà fins arribar a Querol, a la fi de l’itinerari. OBJECTIUS FONAMENTALS D’AQUEST ITINERARI Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari, es poden concretar en els següents aspectes generals: 1.- Observació i descripció dels materials mesozoics (fonamentalment del Cretàcic, Juràssic i del Triàsic); i també dels cenozoics (exclusivament de l´Eocè Inferior). Uns i altres són els que constitueixen la Serralada Prelitoral Catalana (part integrant del Sistema Mediterrani), dintre de l’àmbit de l’itinerari. Nosaltres, els tallarem primer entre Torrelles de Foix i Pontons, i després entre aquesta població i la de Querol, al llarg del present recorregut. 2.- Visió, a distancia dels afloraments aïllats cretàcics, de la Serralada Prelitoral Catalana, aïllats entre els materials miocènics de la Depressió Prelitoral Catalana, i en contacte per falla cap al Sud (i discordant cap al Nord), situats prop de Vilobí del Penedès, i també prop de Pacs. 3.- Observació i descripció dels materials terciaris (del miocè), que formen part de la Depressió Prelitoral Catalana (part integrant del Sistema Mediterrani), que nosaltres tallarem primer entre Vilobí del Penedès i Torrelles de Foix, al llarg del recorregut del present itinerari. I després entre Aiguamúrcia i el Pont d’Armentera. En el primer cas dintre de la Depressió del Penedès, i al segon dintre de la Depressió del Camp. 4.- Observació de les estructures locals d’aquests materials, al llarg del recorregut de l’itinerari; així com dels contactes entre les dues sotsunitats acabades d’esmentar, i en concret de la falla septentrional de la Depressió Prelitoral Catalana, així com de l’estructura de la vorera oriental del Massís de Bonastre, prop de Sant Martí Sarroca. 5.- Observació i reconeixement de diferents mineralitzacions situades a diversos indrets del recorregut de l’itinerari, com les següents, d’acord amb l’ordre de desenvolupament del mateix: 5A) de les mineralitzacions evaporítiques guixoses situades al terme de Vilobí del Penedès, (a l´Alt Penedès), entre els materials miocènics de la Depressió Prelitoral Catalana. 5B) de les mineralitzacions de Pb-Zn associades a nivells de carstificació, situades al terme de Pontons, entre els materials triàsics del Muschelkalk, dintre de la Serralada Prelitoral Catalana, i ubicats a la comarca de l´Alt Penedès. 5C) de les mineralitzacions bauxitíferes de rebliment de cavitats càrstiques, que es troben al terme d´Aiguamúrcia, prop de les Pobles, entre els afloraments triàsics del Muschelkalk, dintre de la Serralada Prelitoral Catalana. 6.- Observació de les explotacions mineres, relacionades amb les mineralitzacions anteriors. I també, a distància, de les explotacions calcàries de Pacs (Alt Penedès), entre els 5 afloraments aïllats de la Serralada Prelitoral Catalana, dintre de la Depressió Prelitoral Catalana. 7.- Observació de l´impacte ambiental produït sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient, com a conseqüència de les explotacions anteriors (i en especial de les antigues guixeres situades al terme de Vilobí del Penedès); i també com a conseqüència d’altres activitats humanes. 8.- Observació del patrimoni miner corresponent a les antigues explotacions de Pontons i de Vilobí. 9.- Observació dels diferents indrets trobats al llarg del recorregut de l’itinerari, relacionats amb el patrimoni geològic. Entre aquests indrets, cal fer especial esment de les bossades càrstiques reblides amb bauxites, les quals es trobaran pel terme d´Aiguamúrcia. ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS Pel que fa al recorregut del present itinerari, cal dir que existeixen dos antecedents bibliogràfics propers, escrits tots dos per nosaltres. Es tracta de MATA-PERELLÓ (1990b, 1998 i 2008a i 2008b). Tret d’aquest, no en coneixem cap altre, de relatiu al conjunt de l’itinerari. Tot i així, existeixen altres antecedents parcials, referits a diversos trams del recorregut de l’itinerari. Entre ells farem esment dels següents: MATA-PERELLÓ (1995, 1996, 1999a, 1999b i 199c). Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions d’aquestes comarques, farem esment d’un treball, també nostre de caràcter general, com: MATA-PERELLÓ (1991), relatiu al conjunt de les comarques catalanes. Per d’altra banda, i pel que fa a les mineralitzacions estratiformes de Pb-Zn situades al terme de Pontons, farem esment del treball d´ANDREU (1986). També farem esment del treball MATA-PERELLÓ (1990a), relatiu a la comarca propera d’Anoia. I, finalment, pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l’itinerari, farem esment dels treballs de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976). Tots dos són relatius al conjunt dels Països Catalans. Igualment, cal fer esment del treball de l´ITGE (1973), corresponent al full geològic de Vilafranca del Penedès. Tots aquests treballs, així com altres, figuraran relacionats per ordre alfabètic, dintre del darrer apartat (REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES) d’aquest itinerari que ara iniciem. RECORREGUT DE L’ITINERARI El recorregut de l’itinerari començarà a la població de Vilobí del Penedès (dintre de la comarca de l´Alt Penedès). i més concretament a la seu del Museu de Geologia de Vilobí del Penedès. Tot seguit, es dirigirà cap a les antigues guixeres, les quals es troben situades a poca 6 distancia del poble, una mica cap a ponent del mateix., en torn a elles s’efectuaran dues noves aturades. Després, si s’escau, s’anirà cap a la Solana de Can Sogues, des d´on es podran observar a distància, les explotacions de materials carbonatats situades entre Pacs i les Cabanyes, com al cas anterior, dintre de la comarca de l´Alt Penedès. Després, el recorregut arribarà per un camí de terra fins a la carretera local BP-2121, la qual procedeix de Vilafranca del Penedès. Per ella, el recorregut es dirigirà cap a la població de Sant Martí Sarroca, per on es farà una breu aturada. a ponent del poble. A continuació, el recorregut, a través de l´esmentada carretera BV-2122, s’encaminarà cap a Torrelles de Foix, i cap a Pontons. Poc abans d’arribar a aquesta darrera localitat, s’efectuarà una nova aturada, a les antigues Mines de Pontons. Després, el recorregut continuarà cap al Pla de Manlleu, entrant a la comarca de l´Alt Camp. Poc després s’anirà cap a les Mines de Bauxita de les Pobles, per on es farà una nova aturada. Seguidament el recorregut es dirigirà cap a les Pobles i Santes Creus. A partir d´aquí s’entrarà de nou a la Depressió Prelitoral Catalana (concretament a la Depressió del Camp). Després s’anirà cap al poble del Pont d’Armentera, on es farà una nova aturada dintre del recorregut del present itinerari, just a l’entrar de nou a la Serralada Prelitoral Catalana. Posteriorment, el recorregut es dirigirà cap a Querol, prop d´on es realitzarà una altra aturada abans d’arribar-hi, en una antiga guixera. Aquí finalitzarà el recorregut d’aquest itinerari. DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI Com ja és costum, estructurarem el recorregut de l’itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d’aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigué). En cada una de les parades indicarem el nom d’un topònim proper, on es situa l’aturada. Tanmateix donarem el nom del municipi on es localitza, així com de la comarca a la qual pertany el municipi. Per d’altra banda, en cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada, tot i que en aquest cas, totes les aturades es troben situades a diversos fulls del "Mapa Topográfico Nacional" (realitzat a l´escala de 1:50.000), per part de l´"Instituto Geografico y Catastral de España". Es tracta del fulls nº 391 (Igualada), 418 (o de Montblanc), el 419 (Vilafranca del Penedès) i 446 (dit de Valls) Així, a continuació, donarem la relació de les aturades que composen el recorregut d’aquest itinerari. PARADA 1. MUSEU DE GEOLOGIA DE VILOBÍ DEL PENEDÈS, (terme municipal de Vilobí del Penedès, comarca de l´Alt Penedès). (Full 419). El recorregut d’aquest itinerari comença al MUSEU DE GEOLOGIA DE VILOBÍ DEL PENEDÈS, el qual es troba situat a l’entrada de la població de Vilobí del Penedès, tot venint 7 des de Vilafranca del Penedès, per la carretera local BV-2127; i després, des del trencall, per la BV-2158, una altra carretera local. Cal dir que es tracta d’un dels millors museus de Catalunya, dintre dels dedicats a la Mineralogia, amb molts bons exemplars procedents de tot arreu. Entre ells, cal fer esment de les mostres de diferents varietats del GUIX. A aquest mineral constitueix l’especialitat del museu. Finalment, cal fer esment de que es tracta d’un museu privat, creat gràcies a la dedicació de JOSEP ROVIRA. PARADA 2. ANTIGUES GUIXERES DE VILOBÍ DEL PENEDÈS, (terme municipal de Vilobí del Penedès, comarca de l´Alt Penedès). (Full 419). Des de la parada anterior cal agafar el camí que es dirigeix cap a les properes guixeres. les quals es troben situades a poca distància del poble de Vilobí del Penedès, aproximadament a uns 0´5 - 1 Km, cap a ponent del mateix. La població, a l’igual que les guixeres, es troba situat al bell mig la Depressió Prelitoral Catalana, (la qual aquí també es denomina Depressió del Penedès). Així, el poble s’ubica sobre uns afloraments terciaris del Miocè, de caràcter guixòs i argilós alhora, coberts en molts indrets per materials quaternaris. A les antigues guixeres, a l’igual que en molts indrets del terme municipal de Vilobí del Penedès, es troben uns afloraments de nivells evaporítics, els quals es troben constituïts per alternances de guixos i d’argiles. Entre els primers, que són els que predominen, es troben bones mostres de GUIX (primari de caràcter massiu, i secundari, d’aspecte laminar o fibrós, segons els indrets). També es troben mostres d´ANHIDRITA (molt minoritària) i de SOFRE (molt ocasionalment). 8 Aspecte d´una de les explotacions abandonades, ara convertida en un espai humit PARADA 3 - CONDICIONAL. CAMÍ DE LA SOLANA DE CAN SOGUES, (termes municipals de Sant Martí Sarroca i de Vilobí del Penedès, comarca de l´Alt Penedès). (Full 419). Des de la parada anterior, cal anar cap al proper poble de Sant Martí Sarroca. Per fer-ho, cal agafar un camí el qual enllaça les guixeres amb la carretera local procedent de Vilafranca del Penedès (la BP-2121), i que es dirigeix cap al poble anteriorment esmentat. Aquest camí discorre per la Solana de Can Sogues. per ell, abans d’arribar a la carretera, es pot fer una breu aturada, si s’escau, després de recórrer poc més de 1 Km, des de la parada anterior. En aquest recorregut, hem continuat trobant els materials cenozoics anteriorment esmentats. Tot i així, en passar per prop de Can Carbó, hem deixat enrere uns afloraments carbonatats del Juràssic, i uns altres argiloso-sorrenc del Cretàcic. També es troben al Nord d´on ara som, a la part alta de la Solana de Can Sogues. Uns i altres constitueixen uns afloraments aïllats de la Serralada Prelitoral Catalana, ubicats dintre de la Depressió Prelitoral Catalana. Aquests materials tenen, per la seva banda meridional, un contacte per falla, amb els terrenys miocènics; mentre que pel seu sector septentrional, el contacte és discordant. Finalment, cal dir que es suposa que aquest aflorament, cap a ponent enllaçaria amb la vorera oriental del Massís de Bonastre (GUIMERÀ et altri, 1992), el qual es troba molt proper, a 1 Km, aproximadament. Per d’altra banda, des d’aquest indret, i mirant cap al SSE, es poden veure les explotacions de materials carbonatades de Pacs - les Cabanyes. Es situen sobre uns afloraments de calcàries i dolomies juràssiques, les quals constitueixen un aflorament similar al que hem esmentat anteriorment. En aquest cas, aquest aflorament, hom suposa que enllaça amb del Massís del Garraf (GUIMERÀ et altri, 1992), el qual es situa a uns 5 Km, cap a llevant, prop de les Cabòries. PARADA 4 - CONDICIONAL. CAN CROSET, (terme municipal de Sant Marí Sarroca, comarca de l´Alt Penedès). (Full 419). Des de la parada anterior, cal acabar d’arribar a la carretera BP-2121, per tal d’anar cap a Sant Martí Sarroca. Després, en arribar-hi, cal continuar fins a l´Estació de Servei, on hi ha la cruïlla de la qual surt la carretera BV-2122, la qual se’n va cap a Torrelles de Foix. Cal agafar-la, per tal d’efectuar una aturada en arribar al barri de Can Croset, després de recórrer uns 5´5 Km, des de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat circulant sempre per la Depressió Prelitoral Catalana, per entre els materials miocènics, sovint coberts per depòsits detrítics d’origen quaternari. Des d’aquest indret, es pot gaudir d’un bon punt d’observació, tant de la Depressió 9 Prelitoral Catalana (en la qual ens trobem ara situats), com de la Serralada Prelitoral Catalana, la qual es troba al Nord i al NW d´on ara som. També es poden observar els relleus del Massís de Bonastre (part integrant de la serralada acabada d’esmentar). Així, des d’aquí, es pot veure com el massís el arriba fins a tocar al poble de Sant Martí Sarroca, just al Sud d´on ara som. I, fins i tot, cap a ponent es pot veure com la depressió queda tancada entre el conjunt de la serralada i el massís, just entre Torrelles de Foix i Roca Vidal. PARADA 5. LES DOUS, (terme municipal de Torrelles de Foix, comarca de l´Alt Penedès). (Full 419). Des de la parada anterior, cal continuar per la carretera local BV-2122, per tal d’arribar a Torrelles de Foix. En arribar al poble, cal sobrepassar la població, per tal de continuar per la carretera que ara es dirigeix cap a Pontons. Més endavant, en arribar a les immediacions del Km 4´5, caldrà fer la present aturada, després de recórrer uns 3 Km, des de la parada anterior. En tot aquest recorregut, hem anat circulant per entre els materials miocènics de la Depressió Prelitoral Catalana, que molt sovint es troben recoberts per sediments detrítics quaternaris. Ara, en aquest indret, es troba el contacte entre les la unitat geològica acabada d’esmentar, i la Serralada Prelitoral Catalana, totes dues del Sistema Mediterrani. Aquest contacte es realitza per una falla, la qual no es visible, en trobar-se fossilitzada pels materials quaternaris abans esmentats. La falla posa en contacte els materials miocènics de la Depressió Prelitoral Catalana amb els juràssics de la Serralada Prelitoral Catalana. Per d’altra banda, en aquest lloc hi ha unes dous, en les quals hi mena l’aigua, com a conseqüència de la falla anteriorment esmentada. 16 MATA-PERELLÓ, J.M. (1995).- Itinerari geològico-mineralògic per les comarques d’Anoia, Baixa Segarra, Conca de Barberà i Alt Camp: des d´Òdena a Miralles, a Sarral i al Pont d’Armentera. Inèdit, 12 pàgines. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Itinerari de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Conca de Barberà, Priorat i Ribera d’Ebre: des de Vimbodí a Margalef i a Mora d’Ebre, Inèdit, 12 pàgines. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (1998).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de l´Alt Penedès i de l´Anoia: des de Vilobí del Penedès a Pontons i a la Llacuna. Xaragall, nº 83, 12 pàgines. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (1999a).- Recerca geològica i mineralògica per la Conca de Barberà: des de Santa Coloma de Queralt a Sarral i des de Montblanc a Rojals. Algeps, nº 121, 12 pàgines. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (1999b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca d’Anoia: des del Bruc a Piera, i des de Capellades a la Llacuna. Xaragall, nº 120, 21 pàgines. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (1999c).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de l´Alt Penedès, de l´Anoía i de la Conca de Barberà: des de Vilobí del Penedès a Pontons, a la Llacuna i a Pontils. Inèdit. 14 pag. Manresa. MATA-PERELLÓ, J.M. (2008a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de l’Alt Penedès i de l’Anoia: des de Vilobí del Penedès a Pontons i a la Llacuna.. Inèdit. 12 pag. Manresa. MATA-PERELLÓ, J.M. (2008b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Baix Penedès i de l’Alt Camp: des de Coma-ruga a Santa Cristina, les Pobles i a Esblada. Inèdit. 12 pag. Manresa. MATA-PERELLÓ, J.M. i FONT SOLDEVILA,J. (1995).- El "Ecomuseu del riu Anoia", un instrumento didáctico para la enseñanza de la geologia. 1ª Reunión de la Comisión de Património Geológico de la Soc. Geol. España. Geogaceta, nº 20, 10 pag. Madrid RIBA ARDERIU, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 214 pàgines, Barcelona