Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat

Treball de fi de màster Títol: Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat. Cognoms: Gallart Matas Nom: Daniel Titulació: Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Especialitat: Tecnologies industrials (F.P.) Director/a: Marta Peña Carrera Data de lectura: 15 de juny de 2023 Pàg. 2 de 36 Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat Pàg. 3 de 36 Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat Resum: En el marc de l'Agenda 2030, la igualtat de gènere apareix com el 5è ODS a assolir. Però, tot i els esforços polítics i socials per promoure l'interès per l'àmbit STEM entre les noies, encara observem un índex molt baix de noies matriculades en estudis tècnics a tots els nivells. Fins al dia d'avui els estudis duts a terme marquen com a estratègies per promoure aquest àmbit la utilització de llenguatge inclusiu, l'ús de referents femenins, la promoció a través de mitjans visuals com imatges i vídeos o la contextualització social. Aquest treball qüestiona l'efectivitat d’algunes d'aquestes eines en edats adolescents. Parlant en termes generals, planteja la contextualització social com la millor d’elles per captar talent femení a l'àmbit STEM, i descarta l'ús de referents externs com a mitjà de promoció vocacional. Realitza un estudi de camp per tal de comprovar aquestes hipòtesis així com la viabilitat del seu ús i, segons els resultats obtinguts, elabora i proposa una activitat que destaca el vessant social i de serveis de la tecnologia, de cara a millorar la participació de les dones a les aules. Resumen: En el marco de la Agenda 2030, la igualdad de género aparece como el 5º ODS a lograr. Pero, a pesar de los esfuerzos políticos y sociales para promover el interés por el ámbito STEM entre las mujeres, aún observamos un índice muy bajo de chicas matriculadas en estudios técnicos en todos los niveles. A día de hoy, los estudios llevados a cabo marcan como estrategias para promover este ámbito la utilización de lenguaje inclusivo, el uso de referentes femeninos, la promoción a través de medios visuales como imágenes y videos o la contextualización social. Este trabajo cuestiona la efectividad de algunas de estas herramientas en adolescentes. Hablando en términos generales, plantea la contextualización social como la mejor de ellas para atraer talento femenino al ámbito STEM, y descarta los referentes externos como medio de promoción vocacional. Realiza un estudio de campo para comprobar estas hipótesis, así como la viabilidad de su uso y, según los resultados obtenidos, elabora y propone una actividad que destaca la vertiente social y de servicios de la tecnología, de cara a mejorar la participación de las mujeres en las aulas. Abstract: Within the framework of the 2030 Agenda, gender equality appears as the 5th SDG to achieve. However, despite political and social efforts to promote interest in STEM fields among women, we still observe a very low enrollment rate of girls in technical studies at all levels. To date, conducted studies have identified strategies to promote this field, such as the use of inclusive language, the use of female role models, promotion through visual media such as images and videos, and social contextualization. This work questions the effectiveness of some of these tools in teenagers. Broadly speaking, it argues that social contextualization is the most effective strategy for attracting female talent to the STEM field and dismisses external role models as a means of vocational promotion. A field study is conducted to test these hypotheses, as well as the feasibility of their use, and based on the results obtained, it develops and propose an activity that emphasizes the social and serviceoriented aspects of technology, aiming to improve women's participation in the classrooms. Pàg. 4 de 36 Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat Índex general: 1 Introducció .............................................................................................................................................. 6 1.1 Marc teòric ............................................................................................................................................. 7 1.2 Anàlisi de les dades sobre dones referents .......................................................................................... 11 1.3 Conclusions del marc teòric.................................................................................................................. 13 2 Mètode .................................................................................................................................................. 14 2.1 Assistència al WSCITECH23 .................................................................................................................. 14 2.2 Recerca documental ............................................................................................................................. 15 2.3 Formulació d’hipòtesis ......................................................................................................................... 15 2.4 Disseny d’enquestes ............................................................................................................................. 15 2.5 Enquesta de tipologia d’activitats ........................................................................................................ 16 2.6 Enquesta de professions i referents ..................................................................................................... 16 3 Resultats ................................................................................................................................................ 17 3.1 Enquesta tipologia d’activitats............................................................................................................. 17 3.2 Enquesta de professions i referents ..................................................................................................... 18 3.2.1 Professió desitjada STEM per gènere .............................................................................................. 18 3.2.2 Professions i referents ..................................................................................................................... 18 3.2.3 Vocabulari utilitzat per la mostra .................................................................................................... 21 4 Discussió dels resultats ........................................................................................................................... 22 4.1 Enquesta tipologia d’activitats............................................................................................................. 22 4.2 Enquesta de professions i referents ..................................................................................................... 22 5 Conclusions ............................................................................................................................................ 25 5.1 Activitat pràctica proposada: PROJECTE D’APRENENTATGE SERVEI ................................................... 26 5.1.1 Proposta d’activitat ......................................................................................................................... 26 5.1.2 Programació didàctica d’activitat .................................................................................................... 26 6 Bibliografia ............................................................................................................................................. 30 Annexos .......................................................................................................................................................... 31  Annex A: Enllaços ..................................................................................................................................... 31  Annex B: Formulari de “CONSENTIMENT INFORMAT” ............................................................................. 32  Annex C: Detall de l’enquesta “Professions i referents” ........................................................................... 34  Annex D: Detall de l’enquesta “TIPOLOGIA D'ACTIVITATS” ...................................................................... 35 Pàg. 5 de 36 Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat Índex de taules i figures: Taula 1: Anàlisi de les dades sobre dones referents (Elaboració pròpia) .............................................................. 12 Figura 1: Activitats tecnològiques amb aplicació social triades per homes (Elaboració pròpia) ........................... 17 Figura 2: Activitats tecnològiques amb aplicació social triades per dones (Elaboració pròpia) ............................ 17 Figura 3: Percentatge d’enquestats vs. quantitat d’activitats amb aplicació social triades (Elaboració pròpia) .. 17 Figura 4: Percentatge de professions STEM vs. altres professions sobre la mostra total (Elaboració pròpia) ..... 18 Figura 5: Distribució d’homes i dones que han triat professions STEM (Elaboració pròpia)................................. 18 Figura 6: Percentatges d’enquestats que mencionen referents d’homes o dones (Elaboració pròpia) ............... 18 Figura 7: Distribució d’homes i dones que, triant professions STEM, mencionen referent (Elaboració pròpia) .. 18 Figura 8: Percentatge d’enquestats interessats en la professió d’electricista (Elaboració pròpia) ...................... 19 Figura 9: Percentatge d’homes interessats en la professió d’electricista (Elaboració pròpia) .............................. 19 Figura 10: Percentatge de dones interessades en la professió d’electricista (Elaboració pròpia) ........................ 19 Figura 11: Percentatge d’enquestats interessats en la professió de treballador/a social (Elaboració pròpia) ... 19 Figura 12: Percentatge d’homes interessats en la professió de treballador social (Elaboració pròpia) .............. 19 Figura 13: Percentatge de dones interessades en la professió de treballadora social (Elaboració pròpia) ......... 19 Figura 14: Anàlisi de la influència dels referents sobre la tria de professió (Elaboració pròpia)........................... 20 Figura 15: Anàlisi de la influència dels referents sobre la tria de professió en homes (Elaboració pròpia) .......... 20 Figura 16: Anàlisi de la influència dels referents sobre la tria de professió en dones (Elaboració pròpia) ........... 21 Taula 2: Ràtios d’aparició dels termes vinculats a les etiquetes (Elaboració pròpia) ............................................ 21 Llista d’abreviatures i símbols: AEPD: Agència Espanyola de Protecció de Dades ApS: Aprenentatge Servei CFGS: Cicle Formatiu de Grau Superior ESO: Educació Secundària Obligatòria FP: Formació Professional IA: Instrument d’avaluació ODS: Objectius de Desenvolupament Sostenible (agenda 20/30) STEAM: Ciència Tècnica Enginyeria Art Matemàtica (en anglès) STEM: Ciència Tècnica Enginyeria Matemàtica (en anglès) WSCITECH23: 3a edició del Congrés Dones, Ciència i Tecnologia Pàg. 6 de 36 Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat 1 Introducció Aquest treball neix de l'opinió que l'autor té sobre els esforços que s'estan fent per a tractar de captar el talent femení a l'àmbit STEM, i de com considera que aquests estan mal orientats. La tecnologia i la ciència tenen un vessant sociocultural i de serveis, que no s'acostuma a mostrar i que, segons alguns estudis analitzats, seria molt més atractiva a la majoria de les noies. La proposta que es presenta, pretén modificar la manera d'acostar els estudis STEM a les noies. No es tracta de canviar l'opinió de les noies per a que els hi agradi la imatge de la tecnologia, sinó de modificar la imatge de la tecnologia per a que aquesta els hi agradi, mostrant-los que també serveix per a satisfer les seves inquietuds (socials, artístiques...). Fins al dia d'avui trobem que el Màrqueting que es fa per a promocionar els estudis STEM no dóna resultats, ja que continua orientant el mateix tipus de noies amb un perfil més trencador i no a les noies en general. Vist des de la teoria de conjunts, si definim un conjunt de dones de l'any 2023, dins està el subconjunt de dones de l'any 2023 que a causa de la seva personalitat actual es matricularan en carreres tecnològiques, i que representa una minoria del conjunt inicial (per exemple un 10% que m'invento ara). Si preguntem a aquestes dones de la minoria les motivacions que tenen sense tenir en compte les seves personalitats i fem promoció d'acord amb aquestes motivacions, l'únic que aconseguirem serà que l'any 2024 atraurem el mateix tipus de subconjunt de dones, amb el mateix tipus de personalitat, el qual tornarà a representar una minoria del conjunt total de dones del 2024. Un exemple d'aquest màrqueting és que des de la comissió STEM de la UPC es promou que per orientar les noies cap a ensenyaments científic-tècnics és imprescindible promoure la imatge de les dones referents. També podem veure com aquesta imatge que s'ofereix no reflecteix el "talent femení" que es vol captar. La voluntat de captar el "talent femení" radica en el fet que aquest talent és diferent del masculí, ja que, si fossin iguals, no hi hauria cap diferència ni motiu per a captar-lo. La pluralitat de talent i punts de vista és el que comporta millores de desenvolupament, investigació i de més àmbits. Això no només és cert a l'àmbit STEM, sinó al mateix desenvolupament de les persones: “las mismas condiciones ambientales parecen afectar de modo distinto a cada sexo: las niñas más dotadas suelen ser las que no han estado pegadas a la falda de su madre, mientras que los niños más brillantes han tenido en su primera infancia un alto grado de protección materna (Maccoby 1972).” (Burges, 2006) Per tant, no té sentit captar talent femení si aquest ha estat "masculinitzat". Per tal de dissenyar materials més adients als objectius que es pretenen, aquest treball vol demostrar que les tècniques de promoció aplicades fins al moment de cara als estudis STEM no tan sols no són eficients sinó que no són ni eficaces, cosa que podria explicar també, si més no, en part, "la paradoxa tecnològica de la igualtat de gènere": com més igualitari és un país, menys dones estudien ciències i tecnologia. Un exemple esporàdic d'això el podem trobar al minut 34:00 del vídeo del Laboratori Innovació i Suport Audiovisual, UPC. (https:/www.youtube.com/watch?v=Pitvt6WdMaY&t=2040s) (UPC & Mas de Les Valls, 2021) Pàg. 7 de 36 Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat Per la qual cosa aquest treball incorporarà:  Un estudi vocacional i d'impacte de la promoció de referents STEM (homes i dones) a l’hora de triar els estudis amb subjectes des dels 14 anys en amunt.  Un estudi sobre àmbit STEM aplicat, amb propostes diferenciades entre purament tècniques i altres d’aplicació clarament social.  Simultàniament, s'analitzaran les indicacions i orientacions obtingudes d'altres estudis sobre el tema per valorar la seva funcionalitat pràctica.  Amb les dades obtingudes s'elaborarà finalment una proposta didàctica per exemplificar com s’haurien d’implementar les activitats STEM a les aules per tal de millorar la matrícula femenina. 1.1 Marc teòric Existeixen multitud de treballs que tracten la temàtica de com la gent tria la seva vocació (Teories de l'autoconcepte, de l'atribució, de l'orientació a la superació o a la indefensió apresa i basades en expectativa-valor...), però el problema es presenta molt més extens del que en un principi pugui semblar. Tenim, per una banda, les problemàtiques del mateix àmbit de la investigació orientada a l'educació: “Afirmar que la investigación educativa tiene una terrible reputación, que sus conclusiones son inútiles o que carece de credibilidad para la educación son expresiones bastante lapidarias que reflejan no sólo el sentir de quienes las enunciaron, Kaestle (1993), Levin y O’Donell (1999) y Burkhardt y Schoenfeld (2003) respectivamente, sino de gran parte de la comunidad educativa." (Perines, 2018) Aquests treballs en la majoria dels casos aborden la problemàtica des de la prudència del que és políticament correcte, però això precisament es presenta com el primer dels aspectes més rellevants pel que fa a les causes de la "crisis de la investigació educativa" al text que acabem de citar. Parlo de: “la lucha de intereses entre la política y la investigación educativa” (Perines, 2018) Però tot i ser crític amb una gran quantitat de textos d'investigació científica, podem centrar l'atenció en allò que veiem positiu. Un dels documents de referència que podem trobar és "Guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere: Enginyeria Industrial" (Mas de les Valls Ortiz & Peña Carrera, 2020), en el que podem trobar les 4 línies d’acció més comunes:  El llenguatge.  Contextualització social.  Referents femenins.  Les imatges. No són pocs els estudis que conclouen amb aquestes mateixes línies d'acció, tot i que no he trobat cap estudi que demostra l'eficàcia de cap d'elles d'una manera empírica, i el fet de tractar-les totes juntes pot reduir les possibilitats de veure quines d'aquestes metodologies són més eficaces i quines menys. Pàg. 8 de 36 Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat Si parlem del llenguatge, podem comparar estudis d'aquest àmbit realitzats en poblacions d'idiomes diferents, per exemple les de parla Anglesa i les del territori d'Espanya. D'aquesta comparació s'observa que els biaixos entre homes i dones són molt similars, tot i ser l'anglès un idioma molt més neutre pel que fa a les professions, el gènere, etc. Per tant, podem concloure que el llenguatge no és una variable rellevant, si més no, pel que fa a la part més tècnica del llenguatge (la utilització d'articles no neutres, la inclusió per defecte del gènere femení amb l'ús dels plurals masculins, la definició pràcticament aleatòria del gènere de professions i objectes...). Res ha impedit als homes treballar d'electricista, ni paleta, ni ciclista, artista, guitarrista paracaigudista... Podríem concloure doncs que el gènere del nom de la professió no és determinant. El mateix passa amb professions amb nom de gènere neutre com ara delineant, vigilant, agent, que tot i ser neutres també trobem una gran majoria d'homes en proporció a dones. No obstant això, el llenguatge és ja per si sol tot un àmbit d'investigació a part. Se sap que les nenes el desenvolupen abans i de forma més ràpida que els nens. “Girls aged 1-5 years old are more proficient in language skills than are their male counterparts (McGuiness, 1976; Smolak, 1986). There is also some evidence that girls may talk about 1 month earlier than boys and produce longer utterances than boys (e.g., Gazzaniga, Ivry, and Mangun, 1998; Moore, 1967; Shucard, and Shucard, Thomas, 1987). There are significant sex differences in the rate of vocabulary growth during the toddler years. On average, there is a 13-word difference in vocabulary size between girls and boys at 16 months of age, which grows to a 51-word difference at 20 months and a 115-word difference at 24 months (Huttenlocher, Haight, Bryk, Saltzer, and Lyons, 1991). These researchers found that the differential rate in vocabulary growth was unrelated to how much mothers spoke to their children: mothers spoke as much to their boy babies as they did to their girl babies. Huttenlocher et al. (1991) concluded that ‘‘gender differences in early vocabulary growth seem to reflect early capacity differences’’ (p. 245)” (Halpern & LaMay, 2000) També se sap que en, termes generals, la vinculació de l'idioma amb els processos mentals no és la mateixa en homes i dones, i que aquest vincle acostuma a ser més pronunciat en dones que no pas en homes. “Podría resumirse la situación diciendo que hombres y mujeres generalmente utilizan distintas estrategias cognitivas cuando se trata de realizar tareas visuo-espaciales: mientras ellos tratan de visualizar la respuesta, ellas intentan utilizar referencias verbales.” (Burges, 2006) És per aquests motius que no podem descartar completament la línia del llenguatge, tot i que accions com variar el gènere de les professions o promoure un llenguatge inclusiu no semblen les més adients als objectius que es busquen. Una altra línia d'acció és la contextualització social (o humanització de les ciències), que sovint sorgeix com a proposta i variable rellevant en diferents estudis, però que posteriorment no es desenvolupa, probablement per la dificultat que comporta definir estratègies per dur-la a terme. A continuació 4 exemples: Pàg. 9 de 36 Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat “Aquest model d’expectatives/valors s’ha comprovat en aquest estudi, per a les noies enquestades la principal i primera raó d’escollir uns estudis és ajudar als altres, és a dir, aquesta premissa té un valor molt alt en l’escala de valors de les noies, en canvi, els nois no tenen aquesta idea d’ajudar als altres entre les tres primeres premisses.” (Úñez Marta, 2015) “Un altre recurs docent per a la incorporació de la perspectiva de gènere és mostrar les aplicacions de l’enginyeria industrial en disciplines que solen ser més atractives per a les dones. En general, les estudiants tenen un alt grau d’activisme social però veuen l’enginyeria industrial com una cosa abstracta que no té aplicacions en la vida real. En aquest sentit, els enunciats dels problemes també es podrien contextualitzar, fent-los més atractius per a les dones.” (Mas de les Valls Ortiz & Peña Carrera, 2020) “la intervención que se ha de hacer apara animar a las alumnas a elegir carreras de ingeniería no puede seguir los parámetros de los intereses masculinos.” “ellas manifiestan que las ingenierías están relacionadas con la física, las matemáticas y cálculos, todo ello “muy abstracto y sin aplicación real o social” y que prefieren profesiones que conocen como la medicina que, además, implica “relación directa con personas”” (Álvarez-Lires et al., 2014) “asocian sus estudios con la constancia, el cambio o el progreso: Lo definiría como el avance del mundo. Yo creo que las telecomunicaciones tienen mucho que decir con lo que está pasando actualmente. Las tecnologías, los nuevos sistemas de comunicación. Todo. Creo que tiene mucho que ver con cómo cambia el mundo. (Alu-06)” (Merma et al., 2020) La humanització, així com l'enfocament des dels punts de vista socials, de les assignatures implica sempre un grau d'assoliment superior d'aquestes matèries, donat que no només s'ha de conèixer la ciència en concret sinó també com aplicar-la. Mitjançant una enquesta prèvia improvisada a nenes d'entre 6 i 9 anys, se'ls va preguntar per què prefereixen jugar amb nines abans que amb "Lego", i una resposta recurrent era que "els legos són avorrits, perquè amb els legos no es pot parlar, mentre que amb nines sí." És a dir, que les nenes, aprenen a parlar abans (tal com comentàvem en tractar la línia d'acció del llenguatge (Halpern & LaMay, 2000)) i prefereixen jugar parlant (interacció social). Només amb una pregunta així de simple ja podem veure coses com les d'estudis més desenvolupats: “Por su parte, la selección sexual daría como resultado la fijación filogenética de preferencias sociales distintas en hombres y mujeres: las preferencias de los hombres se orientarían hacia los objetos mientras que las de las mujeres lo harían hacia las personas (Benbow 1988).” ... “Una explicación muy simple de las diferencias anotadas sostendría que los miembros de cada sexo, cuando son adultos, se interesan por las tareas que más se adecuan al papel que se supone desempeñarán en el futuro. Esta explicación no parece del todo convincente, ya que algunas de las diferencias sexuales más importantes aparecen a una edad bastante Pàg. 16 de 36 Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat Les enquestes han estat anònimes. Les úniques dades personals que s'han recollit són l'edat, la identitat de gènere i els estudis cursats o que està cursant. Aquestes dades no permeten la identificació de la persona a posteriori. Aquestes enquestes s'han realitzat de forma presencial per captació de participants en entorns públics com per exemple centres comercials, també a través de la intermediació voluntària de professorat conegut de l'ESO i FP, amb l'eina Google Forms. Totes les respostes es poden consultar al següent enllaç: https://docs.google.com/spreadsheets/d/1Kbwum7Ncl581_T3aA- TmXSZZ1yu3J8qa/edit?usp=sharing&ouid=113460104321867962264&rtpof=true&sd=true Segons les consultes realitzades directament a l'”Agència Espanyola de Protecció de Dades" (d'ara endavant AEPD), el mer fet de posar-se en contacte amb menors d'edat a través d'alguna via, pot comportar problemes legals. És per això que:  S'ha tingut en compte també la gestió dels consentiments informats de gestió de dades personals a l'hora de realitzar l'enquesta, consultant a l'AEPD, a la delegació de protecció de dades de la UPC, al Comitè d'Ètica de la UPC i informant els enquestats sobre la finalitat de l'enquesta i el responsable del tractament de les dades.  S'ha establert, també, un protocol per a poder atorgar als enquestats el seu dret d'accés, rectificació, supressió, limitació, portabilitat i oposició de les seves dades.  L'edat mínima per a realitzar l'enquesta s'ha determinat a 14 anys, donat que la llei actual de protecció de dades obliga a gestionar també els consentiments informats dels pares dels enquestats si aquests són menors de 14 anys. 2.5 Enquesta de tipologia d’activitats La realització d’aquesta enquesta s’ha realitzat sobre una mostra aleatòria de 72 persones. S’ofereixen 10 imatges i descripcions d’activitats contrastades de dos en dos, on en una d’aquestes s’observa una aplicació tècnica encaminada al benestar social i un altre a l'avanç tècnic. Es tracta de triar una de cada parella per al treball de la matèria de l’aula de tecnologia. A l’annex A es pot trobar l’enllaç a l’enquesta. 2.6 Enquesta de professions i referents La realització d'aquesta enquesta s'ha realitzat sobre una mostra aleatòria de 75 persones. En aquesta 2ª enquesta comencem per valorar les vocacions desitjades, així com els seus referents, la vinculació que tenen amb aquests, i el seu gènere. Posteriorment, plantegem 10 professions i preguntem si els agradaria per al seu futur. Preguntem també pels motius de la seva resposta dient adjectius o termes en general representatius de cada professió en qüestió, i quins referents tenen de cadascuna novament amb la vinculació i gènere d'aquests. A l’annex A es pot trobar l’enllaç a l’enquesta. Pàg. 17 de 36 Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat 28% 72% Activitats tecnològiques amb aplicació social triades (Dones) 2 o menys 3 o més 3 Resultats Per a l'anàlisi de la primera enquesta (tipologia d'activitats) s'ha comptat el número de vegades que els enquestats responien amb una opció d'àmbit social vers l'opció purament tècnica per a cadascuna de les 5 parelles. Posteriorment hem analitzat estadísticament aquest recompte. Per a l'anàlisi de la segona enquesta (Enquesta de professions i referents), les dades obertes s'han tractat definint les propostes plantejades pels enquestats entre àmbit STEM i no STEM, tenint en compte les conclusions apuntades a partir de l'assistència al Congrés "WSCITECH23", i en resposta al problema del nomenclàtor anteriorment analitzat. Per tal de precisar aquest àmbit i allunyar-lo de les seves aplicacions al sector serveis comunitaris hem considerat les professions infermera i metge, com a no STEM. 3.1 Enquesta tipologia d’activitats La realització d'aquesta enquesta s'ha realitzat sobre una mostra aleatòria de 72 persones de les quals 21 eren homes, 50 eren dones i 1 va preferir no respondre a la pregunta del gènere. L'anàlisi de les respostes mostra com els homes trien menys activitats orientades d'aplicació social, ja que només un 48% va triar 3 vegades o més aquesta opció (Figura 1), mentre que el percentatge de dones ha sortit del 72% per a aquesta mateixa anàlisi (Figura 2). Una anàlisi més acurada de les dades mostra com la diferència entre el recompte dels homes i les dones es troba a l'extrem superior on trobem que més d'un 35% de les dones han triat 5 vegades l'opció d'àmbit social vers menys d'un 10% dels homes (més d'un 25% de diferència). També es pot apreciar com la resta de percentatges són molt més similars (Figura 3). Figura 1: Activitats tecnològiques amb aplicació social triades per homes (Elaboració pròpia) 52% 48% Activitats tecnològiques amb aplicació social triades (Homes) 2 o menys 3 o més Figura 2: Activitats tecnològiques amb aplicació social triades per dones (Elaboració pròpia) [%] Figur a 2: Activ itats tecn ològi ques amb aplic ació soci al triad [Activitats] Figura 4: Percentatge de professions STEM vs. 0 5 10 15 20 25 30 35 40 012345 Activitats tecnològiques amb aplicació social triades MIXT HOMES DONES Figura 3: Percentatge d’enquestats vs. quantitat d’activitats amb aplicació social triades (Elaboració pròpia) Pàg. 18 de 36 Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat 3.2 Enquesta de professions i referents La realització d'aquesta enquesta s'ha realitzat sobre una mostra aleatòria de 75 persones de les quals 24 eren homes, 49 eren dones, 1 s’ha declarat no binària i 1 va preferir no respondre a la pregunta del gènere. 3.2.1 Professió desitjada STEM per gènere Una anàlisi general de les dades mostra com només un 18% dels enquestats desitjaria una professió STEM (Figura 4), i com aquest 18% es distribueix amb un 67% d'homes i un 33% de dones (Figura 5). 3.2.2 Professions i referents A la figura 6, podem apreciar com un 55% dels enquestats menciona referents de la seva professió desitjada (15% homes i 40% dones). La proporció d’homes i dones que desitgen una professió STEM i mencionen un referent es distribueix amb un 75% d’homes i un 25% de dones tal com podem veure a la figura 7. No obstant això, quan mirem quina és la proporció de dones que volen ser STEM i tenen un referent que també és dona, el terme es torna 0%. 18% 82% Preferencia per professions STEM STEM NO STEM 67% 33% Preferencia per professions STEM Homes vs Dones STEM Homes STEM Dones 15% 40% 45% Mencions a referents Home que menciona referent Dona que menciona referent Mixt que no menciona referent 75% 25% Menció a referents d'ambit STEM Home menciona referent STEM Dona menciona referent STEM Figura 4: Percentatge de professions STEM vs. altres professions sobre la mostra total (Elaboració pròpia) Figura 5: Distribució d’homes i dones que han triat professions STEM (Elaboració pròpia) Figura 6: Percentatges d’enquestats que mencionen referents d’homes o dones (Elaboració pròpia) Figura 7: Distribució d’homes i dones que, triant professions STEM, mencionen referent (Elaboració pròpia) Pàg. 19 de 36 Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat A l’hora d’analitzar les proporcions entre homes i dones respecte si els agradaven les 10 professions proposades, trobem distribucions esperades. Les més representatives són les de les professions d’electricista (figures 8, 9 i 10) i treballador/a social (figures 11,12 i 13), que mostren les tendències més allunyades l'una de l’altre en representar la segregació per gènere. Electricista: Treballador/a social: D’altra banda, l'anàlisi de la influència dels referents mostra que la quantitat de persones a la que els agradaria una professió i tenen referents d'aquesta és molt similar a la quantitat de persones a les quals no els agradaria i tenen de totes formes referents, sent de vegades superior i de vegades inferior. Podem veure aquest resultat a la figura 14. 20% 80% Percentatge als que els agradaria SI NO 50%50% Percentatge als que els agradaria (Homes) SI NO 6% 94% Percentatge als que els agradaria (Dones) SI NO 25% 75% Percentatge als que els agradaria (Homes) SI NO 43% 57% Percentatge als que els agradaria SI NO 51% 49% Percentatge als que els agradaria (Dones) SI NO Figura 13: Percentatge de dones interessades en la professió de treballadora social (Elaboració pròpia) Figura 12: Percentatge d’homes interessats en la professió de treballador social (Elaboració pròpia) Figura 8: Percentatge d’enquestats interessats en la professió d’electricista (Elaboració pròpia) Figura 9: Percentatge d’homes interessats en la professió d’electricista (Elaboració pròpia) Figura 10: Percentatge de dones interessades en la professió d’electricista (Elaboració pròpia) Figura 11: Percentatge d’enquestats interessats en la professió de treballador/a social (Elaboració pròpia) Pàg. 20 de 36 Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat Segregant per gènere obtenim els següents gràfics de les figures 15 i 16, on tornem a trobar fortes diferències per gènere en funció de la professió. 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 Influència dels referents (Homes) % Els agradaria i tenen ref. % No els agradaria i tenen ref. 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 Influència dels referents % Els agradaria i tenen ref. % No els agradaria i tenen ref. Figura 15: Anàlisi de la influència dels referents sobre la tria de professió en homes (Elaboració pròpia) Figura 14: Anàlisi de la influència dels referents sobre la tria de professió (Elaboració pròpia) Pàg. 21 de 36 Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat 3.2.3 Vocabulari utilitzat per la mostra L'anàlisi de les respostes en preguntar als enquestats pels motius de la seva resposta, adjectius o termes en general representatius de cada professió en qüestió no ha donat cap vinculació amb el gènere. En canvi, un dels termes que més es repeteixen entre les respostes de les noies és el verb "ajudar". Aquesta anàlisi s'ha realitzat de forma similar a com es portaria a terme fent servir el programari AQUAD i entrevistes personals. S'han definit unes "ETIQUETES" vinculades als termes de major reiteració detectats. Aquestes etiquetes són "ajudar", "baixa confiança", "divertit" i "avorrit". Posteriorment, s'ha fet un recompte de les vegades que apareixien, i s'ha calculat la ràtio d'aparició per a homes i per a dones. A la taula 2 podem observar els resultats. Taula 2: Ràtios d’aparició dels termes vinculats a les etiquetes (Elaboració pròpia) ETIQUETES Ràtio homes Ràtio dones Ajudar 0,167 0,449 Baixa confiança 0,542 0,490 Avorrit 1,125 0,694 Divertit 0,417 0,286 Social 0,208 (*) 0,306 (*) En el cas dels homes la paraula “social” no ha aparegut explícitament en cap resposta. 0 10 20 30 40 50 60 Influència dels referents (Dones) % Els agradaria i tenen ref. % No els agradaria i tenen ref. Figura 16: Anàlisi de la influència dels referents sobre la tria de professió en dones (Elaboració pròpia) Pàg. 22 de 36 Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat 4 Discussió dels resultats 4.1 Enquesta tipologia d’activitats En el primer parell de gràfics de l'enquesta "Tipologia d'activitats" (Figures 1 i 2) observem que hi ha una diferència evident (48% vs. 72%) entre la tria d'aplicacions socialment contextualitzades entre nois i noies, tot i que a través d'una anàlisi més acurada de les dades (Figura 3) podem constatar que no és tan significativa aquesta diferència. Les tendències no són completament contràries, és a dir, no trobem un increment significatiu dels homes que no han triat cap aplicació social. De fet, podria dir-se que la tendència dels homes segueix una distribució normal (campana de Gauss). Observem, per tant, que els resultats obtinguts no difereixen per gènere de forma tan significativa com s’esperava. Tot i les lleugeres diferències hi ha un interès comú per les activitats de caràcter social tant en noies com, de manera menys notòria, en nois. Més endavant podrem matisar aquesta dada amb els resultats de l’anàlisi dels adjectius obtinguts en l'enquesta sobre professions. 4.2 Enquesta de professions i referents A partir dels resultats del punt 3.2.1 constatem que l'interès per l'àmbit STEM (18%) és baix per a la població en general (Figura 4), representant les dones només un terç d’aquesta població interessada (Figura 5). A partir del primer gràfic del punt 3.2.2 (Figura 6) pot semblar que les dones donen molta més importància als referents, donat que un 40% dels enquestats que els donaven eren dones, enfront d'un 15% que eren homes. Però si tenim en compte que la mostra de dones és també prop de 2 vegades més gran que la d'homes (24 vers 49), aquesta diferència no és tan acusada. Fent un càlcul per tal d’equiparar el nombre d'homes enquestats amb el de les dones, trobem que el resultat seria de 30% dones i 23% homes. Per tant, la importància que els homes i les dones donen als referents és bastant similar. Tot i que la distribució (15% vs. 40%) entre homes i dones del 55% de la figura 6 no és representativa per si mateixa, tal com acabem de comentar, aquest mateix biaix el trobem al 45% complementari. En conseqüència, podem afirmar a partir d'aquest gràfic que pràcticament la meitat de la població (45% vs. 55%) no té un referent de la professió que desitjaria realitzar. Els gràfics de les figures 5 i 7 incorporen també el mateix biaix implícit que el de la figura 6 pel fet d'haver enquestat a pràcticament el doble de dones que d'homes. Però, gràcies al fet que el biaix és el mateix per a tots dos gràfics, podem contrastar-los per tal de veure que mostren una notòria semblança. És a dir, la proporció d'homes i dones que desitgen una professió STEM i mencionen un referent, es manté bastant semblant a la proporció sense contemplar si mencionen o no un referent. No obstant això, el fet que la proporció de dones que volen ser STEM i tenen un referent que també és dona sigui 0%, desmunta l'argument que diu que les dones no volen ser STEM perquè no s'imaginen el seu futur per manca de referents del mateix sexe. Sembla clar que la capacitat d'imaginació de les dones ha estat menystinguda. Podem afirmar, per tant, a partir d'aquesta similitud que el fet de no mencionar referents STEM femenins no sembla influir realment a l'hora de triar professió. Pàg. 23 de 36 Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat S'ha de mencionar també que de tota la mostra de 72 enquestats, només 2 homes van fer menció de referents famosos, sent aquests "Messi" per a un que volia ser futbolista i el "Willyrex i Veggeta" per a un que volia ser "Youtuber". Tota la resta de referents són sempre familiars, amics, o coneguts propers. El fet d'aparèixer sols referents propers ens fa pensar que si la mostra d’aquesta enquesta no hagués estat un entorn urbà (àrea metropolitana de Barcelona), les professions triades haurien variat, ja que per exemple, en aquesta enquesta no ha sortit cap professió del sector primari. Un parell d'exemples de professions masculinitzades i feminitzades estan analitzades als gràfics següents de l’apartat 3.2.2 (Figures de la 8 a la 13), on podem veure una forta segregació per gènere. No obstant això, els gràfics de les distribucions de tots aquells que tenen referents per a cadascuna de les professions proposades (Figures 14, 15 i 16) ens mostren com la correlació entre vocació i referents és pràcticament aleatòria tant en homes com en dones, donat que trobem exemples de relació de tota mena. Una dada interessant a valorar és el fet que els nois tenen més professions que els agraden sense referents i les noies tenen més professions que no els agraden tot i tenir referents (coneguts propers), però la realitat pot ser que a l'hora de realitzar les enquestes, els nois tenen menys ganes de col·laborar pensant referents que les noies. De fet, la mostra de nois és notòriament inferior per aquest mateix motiu (fer l'enquesta voluntària i desinteressadament). Aquesta mostra inferior produeix també que el gràfic 15 sigui més dispers en comparació amb els 14 i 16 que mostren clares similituds, i corrobora també els estudis que exposen una diferència entre nois i noies en la seva predisposició a ajudar. “Aquest model d’expectatives/valors s’ha comprovat en aquest estudi, per a les noies enquestades la principal i primera raó d’escollir uns estudis és ajudar als altres, és a dir, aquesta premissa té un valor molt alt en l’escala de valors de les noies, en canvi, els nois no tenen aquesta idea d’ajudar als altres entre les tres primeres premisses.” (Úñez Marta, 2015) Tal com avançàvem en acabar a la discussió de la primera enquesta (Apartat 4.1), trobem també que les professions proposades, no estan tan masculinitzades o feminitzades com s'esperava en un principi. És a dir, tret de les professions d'"electricista" i "operari de fàbrica" per a les dones i "treballador social" per als homes, la resta estan força equiparades. Això juntament amb l'esmentat al punt 4.1 mostra que també els homes, en termes generals, tot i que no hi pensen en un principi, sí que mostren una preferència per la vinculació social quan se'ls proposa l'opció. Tal com podem veure a l'apartat 3.2.3, tot i les diferències exposades, en preguntar als enquestats pels motius de la seva resposta, adjectius o termes en general representatius de cada professió en qüestió, en cap moment va sorgir cap resposta vinculada al gènere. La utilització de vocabulari difereix entre homes i dones tant en l'extensió com en la precisió de la terminologia utilitzada. Aquesta dada corrobora els estudis que apunten a diferents nivells de desenvolupament de llenguatge entre nois i noies i que les noies semblen més conscients dels motius que les indueixen a triar la seva vocació. “Girls aged 1-5 years old are more proficient in language skills than are their male counterparts (McGuiness, 1976; Smolak, 1986). There is also some evidence that girls may talk about 1 month earlier than boys and produce longer utterances than boys (e.g., Gazzaniga, Pàg. 24 de 36 Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat Ivry, and Mangun, 1998; Moore, 1967; Shucard, and Shucard, Thomas, 1987). There are significant sex differences in the rate of vocabulary growth during the toddler years. On average, there is a 13-word difference in vocabulary size between girls and boys at 16 months of age, which grows to a 51-word difference at 20 months and a 115-word difference at 24 months (Huttenlocher, Haight, Bryk, Saltzer, and Lyons, 1991). These researchers found that the differential rate in vocabulary growth was unrelated to how much mothers spoke to their children: mothers spoke as much to their boy babies as they did to their girl babies. Huttenlocher et al. (1991) concluded that ‘‘gender differences in early vocabulary growth seem to reflect early capacity differences’’ (p. 245)” (Halpern & LaMay, 2000) De fet, és molt probable que aquesta diferència de les competències verbals influeixi també a l’hora de prendre decisions. Per exemple podríem dir que la quantitat de nois que han realitzat aquesta enquesta és inferior, ja que respondre una enquesta implica l’ús de les competències verbals, i això pot provocar una disminució de voluntaris. Si la tasca hagués sigut una altra, potser trobaríem més voluntaris masculins que femenins. No obstant això, els números parlen. A la taula 2 podem veure com la ràtio d'aparició de termes etiquetats com "ajudar" és més de dues vegades i mitja superior en dones que en homes. L'aparició de forma espontània, però extensament reiterada, del verb "ajudar" així com dels termes vinculats a l'àmbit "social" de forma més explícita i clarament superior en dones, corrobora novament els estudis que apunten no només que les noies són més conscients a l'hora de triar la seva vocació, sinó que aquesta estarà orientada cap a un vessant més social i humanístic. Pàg. 25 de 36 Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat 5 Conclusions Amb aquest treball no podem assegurar quins són els factors pels quals les persones trien el seu futur professional, però si indicar què és el que no influeix i que resulta més atraient. L'absència gairebé total de referents externs de tots dos gèneres en la tria de vocacions, tant desitjades com esperades i proposades, indica que la promoció de les dones referents no és un bon mètode per a captar el talent femení en edat adolescent (un altre tema és mantenir aquest talent femení en edats posteriors). Quan a les aules parlem d'eminències s'han de contemplar ambdós gèneres, ja que tant dones com homes s'ho mereixen. Ha estat un greuge històric i un deute social molt gran d'haver obviat el gènere femení de forma sistemàtica i contínua al llarg dels segles, però, hem de tenir en compte que aquesta dada no millora, ni empitjora l'interès per determinats àmbits. Més adient sembla, donades les respostes obtingudes, fer propers aquests referents. La imatge llunyana de les dones que es promociona en l'actualitat no sembla la més adequada a l'efecte que es busca en base a la captació de diversitat de talents, ja que no s'assoleix l'objectiu de fer propers aquests referents. Observem que, en general, la gent no tria la seva vocació per conèixer en profunditat referents d'aquesta (ni tan sols per conèixer-les sense profunditat). La gent afirma triar la vocació en funció dels camins que se li presenten i d'allò que li sembla ser el camí més fàcil, ja sigui perquè hi té més traça, o li agrada més (dos termes estretament vinculats ), o perquè rebrà ajuda de persones properes. És per totes aquestes raons que considero la via de la contextualització social i la humanització de les ciències la millor de totes les vies per a captar el "talent femení", tot i ser la via més laboriosa, la menys desenvolupada i de la que menys es parla. A l'enquesta, a més, constatem un interès generalitzat en les aplicacions socials de l'àmbit STEM, cosa que ens porta a reafirmar-nos en el fet que per tal de millorar la matrícula STEM entre les noies s'hauria de contextualitzar socialment les activitats curriculars proposades, segurament així augmentarà la matrícula en general, per a noies i nois. Per la qual cosa considerem important variar la presentació de les diferents matèries i activitats curriculars com a estratègia per millorar la matrícula cap a estudis STEM, tal com ja s'apunta en estudis anteriors en paràmetres com l'atenció directa a les persones i l'activisme social. Confirmem que no es tracta sols encoratjar a les dones per a optar per carreres professionals de prestigi, sinó de donar el prestigi que es mereixen les carreres professionals feminitzades, sobretot i bàsicament, facilitant la interacció entre els diferents àmbits tot promovent aquestes contextualitzacions en les activitats curriculars proposades, així com la migració de professionals entre àmbits. Pàg. 32 de 36 Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat  Annex B: Formulari de “CONSENTIMENT INFORMAT” Títol del projecte de recerca: Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat. Naturalesa de l’experiment: Estudi de recerca mitjançant enquestes Propòsit/Finalitat: realització d'una recerca acadèmica en l'àrea de l'educació i la perspectiva de gènere, en el marc de la creació d'un Treball Final de Màster de professorat de secundària. El mètode que s’utilitzarà i les formes en que es dura a terme: A les enquestes a les quals fem referència demanem solament els següents 3 dades personals a efectes merament estadístics. - Edat. (Ha de ser igual o superior a 14 anys) - Nivell d'estudis. - Gènere de la persona enquestada. Inconvenients i riscos que es poden presentar: CAP. El Responsable del tractament d'aquestes dades és Daniel Gallart Matas, i serà l'únic destinatari d'aquests. La seva informació romandrà en la nostra base de dades durant, en principi, 18 mesos i que aquesta no serà cedida a tercers. La persona enquestada podrà exercir els seus drets d'accés, rectificació, supressió, limitació, portabilitat i oposició mitjançant l'enviament d'un e-mail al correu [email protected] en el qual detallarà quin dret vol exercir i com. La persona participant voluntària ha de llegir i contestar les preguntes següents amb atenció: (Per la participació en aquest projecte no cal la facilitació de cap documentació més enllà d'aquest mateix formulari de consentiment informat a través d'un e-mail) Adreça electrònica: ____________________________________ - Ha llegit tota informació que li ha estat facilitada sobre aquest projecte?  Sí  No - Ha tingut l'oportunitat de preguntar i comentar qüestions sobre el projecte?  Sí  No - Ha rebut suficient informació sobre aquest projecte?  Sí  No - Ha rebut respostes satisfactòries a totes les preguntes?  Sí  No - Ha comprès que vostè és lliure d'abandonar aquest projecte sense que aquesta decisió pugui ocasionar-li cap perjudici?  Sí  No En qualsevol moment?  Sí  No Sense donar-ne cap raó?  Sí  No Està d'acord en participar-hi?  Sí  No Nom i cognoms del voluntari: _____________________________________________ Pàg. 33 de 36 Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat INFORMACIÓ DE PROTECCIÓ DE DADES En enviar aquest formulari, amb el meu e-mail com a signatura, dono el consentiment a la UPC per al tractament de les dades de caràcter personal recollides en aquest formulari, tal com es descriu en als següents apartats: Responsable del tractament Universitat Politècnica de Catalunya [email protected] Dades de contacte del delegat de protecció de dades Universitat Politècnica de Catalunya Plaça Eusebi Güell, 6, Edifici Vèrtex, 08034 Barcelona (Espanya) Finalitat del tractament F05.4 Gestió de dades de projectes de Recerca i Innovació. Gestió del consentiment informat de participació en una investigació sobre la realització d'una recerca acadèmica en l'àrea de l'educació i la perspectiva de gènere, en el marc de la creació d'un Treball Final de Màster de professorat de secundària titulat "Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat." Legitimació Consentiment de l'interessat. Pot revocar el seu consentiment contactant amb [email protected] Destinataris Les seves dades no es comunicaran a tercers, llevat que hi hagi una obligació legal. Drets de les persones Sol·licitar l'accés, la rectificació o supressió, la limitació del tractament. Oposar-se al tractament. Portabilitat de les dades. Més informació aquí: https://www.upc.edu/normatives/ca/proteccio-de-dades/normativa-europea-de-proteccio-de- dades/drets Termini de conservació Mentre calgui per a qualsevol dels propòsits descrits en la nostra política de conservació. En principi 18 mesos. Més informació aquí: https://www.upc.edu/normatives/ca/proteccio-de-dades/normativa-europea-de-proteccio-de- dades/politica-de-conservacio-de-les-dades-de-caracter-personal Reclamació Si no ha estat satisfet l'exercici dels vostres drets, podeu presentar una reclamació davant l'APDCAT: apdcat.gencat.cat En cas que més endavant vostè vulgui fer alguna pregunta o comentari sobre aquest projecte, o bé si vol revocar la seva participació en el mateix, si us plau contacti amb: Daniel Gallart Matas Facultat d'Informàtica de Barcelona. Edifici B6 del Campus Nord, C/Jordi Girona, 1-3, 08034 Barcelona (Espanya) E-mail de contacte: [email protected] Telèfon de contacte: 934 01 70 00 Pàg. 34 de 36 Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat  Annex C: Detall de l’enquesta “Professions i referents” Aquesta enquesta tracta de les professions que exercíssiu en el futur. Consta de 27 preguntes ràpides a respondre intuïtivament. 1. Quants anys tens? 2. Quin curs estàs estudiant? (especifica l'especialitat) 3. Quina és la teva identitat de gènere? 4. Que t'agradaria ser de major? 5. Coneixes algú que ho sigui? Quina és la teva relació amb aquesta persona (amic, familiar proper, familiar llunyà, conegut, persona famosa)? 6. Que creus que acabaràs sent de major? 7. Coneixes algú que ho sigui? Quina és la teva relació amb aquesta persona (amic, familiar proper, familiar llunyà, conegut, persona famosa)? Indica si t'agradaria o no treballar en les 10 professions següents, i descriu-les amb 5 adjectius (o frases) pensant les raons de la teva resposta 1. CIENTÍFIC/A 2. DOCTOR/A 3. ELECTRICISTA 4. DEPENDENT/A DE BOTIGA (DE ROBA O SIMILAR) 5. ENGINYER/A 6. TREBALLADOR/A SOCIAL 7. OPERARI/ÀRIA DE MÀQUINA A UNA FÀBRICA 8. ADMINISTRATIU/IVA EN UNA OFICINA 9. MESTRE/A 10. INFORMÀTIC/A Coneixes algú que treballi en les professions anteriors? És del teu entorn? Quina és la seva identitat de gènere? 1. CIENTÍFIC/A 2. DOCTOR/A 3. ELECTRICISTA 4. DEPENDENT/A DE BOTIGA (DE ROBA O SIMILAR) 5. ENGINYER/A 6. TREBALLADOR/A SOCIAL 7. OPERARI/ÀRIA DE MÀQUINA A UNA FÀBRICA 8. ADMINISTRATIU/IVA EN UNA OFICINA 9. MESTRE/A 10. INFORMÀTIC/A Pàg. 35 de 36 Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat  Annex D: Detall de l’enquesta “TIPOLOGIA D'ACTIVITATS” Aquesta enquesta tracta de les activitats que es fan a l'assignatura de Tecnologia. Consta de 5 preguntes ràpides a respondre intuïtivament 1. Quants anys tens? 2. Quin curs estàs estudiant? (especifica l'especialitat) 3. Quina és la teva identitat de gènere? Indica quines d'aquestes activitats preferiries fer (o haver fet) a l'assignatura de Tecnologia 4. Activitat 1  Construcció d'un cotxe teledirigit  Instal·lació del sistema de teledirecció d'una cadira de rodes 5. Activitat 2  Disseny d'una app de videojoc per a mòbil.  Disseny d'una app per a promocionar l'intercanvi gratuït de productes per a persones sense recursos. Pàg. 36 de 36 Disseny i valoració d'activitats per a la promoció de la família d'FP "Fabricació mecànica" entre les noies de l'ESO i el Batxillerat 6. Activitat 3  Disseny d'una cabina de pintura per a  Disseny de solàriums per a terrasses de cotxes residències d'avis a l'hivern 7. Activitat 4  HACKATÓ per a l'organizació departamental  HACKATÓ per a solucionar la conciliació de la d'una empresa vida familiar d'una empresa. 8. Activitat 5  Instal·lació d'un sistema d'il·luminació  Instal·lació d'un sistema de fototeràpia en automàtica estàndard. un Hospital.