Avaluació d'impacte ambiental d'una empresa dedicada a la valorització de residus

Document: Memòria Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. Autor /Autora: Carlota Valldeneu Mesas Director/Directora - Codirector/Codirectora: Marta Gangolells Solanellas Titulació: Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials Convocatòria: Pròrroga, 2023-2024. Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 3 Resum Aquest treball se centra a fer una avaluació d’impacte ambiental d’una activitat de nova implementació d’una empresa dedicada a la valorització de residus en un establiment que se situarà a la ciutat de Barcelona, concretament a la zona portuària. L’objectiu principal és valorar l’impacte ambiental que generarà l’activitat, avaluant els diferents vectors com són les aigües residuals, l’atmosfera, els residus, el sòl, el paisatge, el medi humà, la biodiversitat i els recursos naturals. Per fer-ho, s’haurà de tenir en compte tota la normativa legal aplicable en els tres àmbits, autonòmic, estatal i europeu. Per poder fer l’estudi, serà necessari tenir informació sobre l’empresa, dades generals i informació sobre els processos que realitzarà, els consums de recursos i matèries que tindrà i els residus que produirà i gestionarà. També caldrà conèixer les característiques que té el medi ambient on es troba l’establiment. Es voldrà saber l’estat del medi abiòtic, del medi biòtic i del medi antròpic, per poder fer un estudi més acurat i real. Després de conèixer-ho tot, s’analitzaran tots els vectors ambientals i els possibles tractaments, per finalitzar amb la descripció dels impactes quan l’activitat estigui funcionant. S’avaluarà el possible impacte en una situació d’emergència o funcionament anormal que pugui patir l’empresa en algun moment de la seva vida productiva. Així doncs, es podrà veure, que l’impacte global és compatible per la majoria dels vectors ambientals, menys per l’atmosfera i les aigües pluvials, que serà moderat. També es conclourà que el vector més afectat serà els recursos naturals i per cas contrari, el que menys serà el paisatge. Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 4 Abstract This work focuses on making an environmental impact evaluation of a newly implemented activity of a company dedicated to the recovery of waste in an establishment that will be located in the city of Barcelona, specifically in the port area. The main objective is to assess the environmental impact that the activity will generate, evaluating the different vectors such as wastewater, the atmosphere, waste, the soil, the landscape, the human environment, biodiversity, and natural resources. To do this, all applicable legal regulations in the three areas, regional, State, and European, will have to be taken into account. To carry out the study, it will be necessary to have information about the company, general data, and information about the processes it will carry out, the consumption of resources and materials it will have, and the waste it will produce and manage. It will also be necessary to know the characteristics of the environment where the establishment is located. I will want to know the State of the abiotic environment, the biotic environment, and the anthropic environment, to be able to do a more accurate and real study. After knowing everything, all the environmental vectors and possible treatments will be analysed, to end with the description of the impacts when the activity is working. The possible impact in an emergency or abnormal operation that the company may suffer at some point in its productive life will be assessed. So, it can be seen that the global impact is compatible with most of the environmental vectors, except for the atmosphere and rainwater, which will be moderate. It will also be concluded that the most affected vector will be natural resources and otherwise, the least will be the landscape. Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 5 Índex RESUM............................................................................................................................. 3 ABSTRACT ...................................................................................................................... 4 ÍNDEX .............................................................................................................................. 5 ÍNDEX DE TAULES .......................................................................................................... 7 ÍNDEX DE FIGURES ........................................................................................................ 8 1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................ 9 1.1 OBJECTE ............................................................................................................. 9 1.2 ABAST ................................................................................................................. 9 1.3 REQUERIMENTS ..................................................................................................10 1.4 JUSTIFICACIÓ ......................................................................................................10 2 ANTECEDENTS ....................................................................................................... 11 3 DADES GENERALS DE L’EMPRESA ...................................................................... 11 4 DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT ................................................................................ 11 5 DESCRIPCIÓ GENERAL DE L’ESTABLIMENT I DE LES INSTAL·LACIONS ...........17 6 MATÈRIES PRIMERES I AUXILIARS .......................................................................17 7 PRODUCTES ...........................................................................................................18 8 SUBSTÀNCIES QUÍMIQUES ...................................................................................18 9 CONSUM D’ENERGIA .............................................................................................19 10 CONSUM I USOS D’AIGUA ..................................................................................19 11 ANÀLISI DE L’ESTAT INICIAL DEL MEDI AMBIENT .............................................19 11.1 DELIMITACIÓ DE L’ESPAI FÍSIC AFECTABLE ..............................................................19 11.2 MEDI ABIÒTIC ......................................................................................................20 11.2.1 Geologia .....................................................................................................20 11.2.2 Hidrografia i hidrogeologia ..........................................................................21 11.2.3 Atmosfera ...................................................................................................24 11.2.3.1 Climatologia...................................................................................................24 11.2.3.2 Qualitat de l'aire i capacitat i vulnerabilitat del territori dins de l'espai físic afectable........................................................................................................26 11.2.3.3 Soroll..............................................................................................................30 11.2.3.4 Ambient lluminós............................................................................................31 11.3 MEDI BIÒTIC ........................................................................................................32 11.3.1 Vegetació ....................................................................................................32 11.3.2 Fauna .........................................................................................................32 11.3.3 Espais naturals protegits ............................................................................33 11.3.4 Biodiversitat ................................................................................................34 11.4 MEDI ANTRÒPIC ...................................................................................................35 11.4.1 Població ......................................................................................................35 11.4.2 Activitat econòmica .....................................................................................36 11.4.3 Arquitectura i patrimoni ...............................................................................37 11.4.4 Vulnerabilitat del projecte davant riscos externs i catàstrofes .....................38 Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 6 12 ANÀLISI DE LES ALTERNATIVES ........................................................................39 12.1 ANÀLISI DE L’ALTERNATIVA 0 .................................................................................39 12.2 ANÀLISI DE L’ALTERNATIVA 1 .................................................................................39 12.3 AVALUACIÓ MULTICRITERI DE LES ALTERNATIVES ....................................................39 13 INVENTARI DE VECTORS AMBIENTALS ............................................................41 13.1 AIGÜES RESIDUALS ..............................................................................................41 13.2 GENERACIÓ DE RESIDUS ......................................................................................42 13.3 EMISSIONS A L’ATMOSFERA ..................................................................................43 13.4 EMISSIONS DIFUSES ............................................................................................44 13.5 EMISSIONS D’AL·LÈRGENS....................................................................................44 13.6 EMISSIONS D’OLORS ............................................................................................45 13.7 SOROLLS I VIBRACIONS ........................................................................................45 13.8 CONTAMINACIÓ LLUMINOSA ..................................................................................46 13.9 SÒL I SUBSOL ......................................................................................................46 13.10 PAISATGE I BIODIVERSITAT ................................................................................47 14 GESTIÓ DELS VECTORS AMBIENTALS .............................................................47 14.1 TRACTAMENTS DE LES AIGÜES RESIDUALS .............................................................47 14.2 TRACTAMENTS DELS RESIDUS ..............................................................................48 14.3 TRACTAMENTS DE LES EMISSIONS A L’ATMOSFERA .................................................48 14.4 TRACTAMENTS DE LES EMISSIONS DE SOROLL .......................................................48 14.5 TRACTAMENTS DE LES EMISSIONS DE LLUM ...........................................................48 14.6 TRACTAMENTS DELS POSSIBLES ABOCAMENTS ACCIDENTATS ALS SÒL .....................48 15 INVENTARI D’ASPECTES AMBIENTALS .............................................................49 16 IDENTIFICACIÓ I VALORACIÓ D’IMPACTES.......................................................51 16.1 METODOLOGIA D’AVALUACIÓ D’IMPACTES ..............................................................51 16.2 IMPACTES PREVISTOS EN SITUACIÓ DE FUNCIONAMENT DE L’ACTIVITAT ....................53 16.3 IMPACTES PREVISTOS EN SITUACIÓ DE FUNCIONAMENT ANORMAL O EMERGÈNCIA DE L’ACTIVITAT ....................................................................................................................56 17 PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL ..........................................................58 18 RESUM DEL PRESSUPOST I/O ESTUDI DE VIABILITAT ECONÒMICA .............62 19 ANÀLISI I VALORACIÓ DE LES IMPLICACIONS AMBIENTALS I SOCIALS ........63 20 CONCLUSIONS ....................................................................................................64 21 REFERÈNCIES .....................................................................................................66 Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 7 Índex de taules TAULA 1. Matèries primeres i auxiliars segons codi LER i sistema d’emmagatzematge..17 TAULA 2. Productes i sistema d’emmagatematge.............................................................18 TAULA 3. Substància química............................................................................................18 TAULA 4. Consum d'energia..............................................................................................19 TAULA 5: Valors mitjans i màxims assolits per la velocitat mitjana per l'any 2020.............24 TAULA 6: Biodiversitat present a la zona............................................................................35 TAULA 7: Avaluació multicreti de les alternatives................................................................40 TAULA 8: Informació punt abocament.................................................................................41 TAULA 9: Residus...............................................................................................................42 TAULA 10: Focus vehiculat sistemàtic................................................................................43 TAULA 11: Focus vehiculat no sistemàtic............................................................................44 TAULA 12: Emissions difuses.............................................................................................44 TAULA 13: Valors límit d’immissió segons la zona de sensibilitat acústica i usos del sòl.....45 TAULA 14: Aspectes ambientals en l'inici de l'activitat........................................................49 TAULA 15: Aspectes ambientals en funcionament anormal de l'activitat o en cas d'emergència......................................................................................................................50 TAULA 16: Característiques dels impactes.........................................................................52 TAULA 17: Impactes previstos en situació de funcionament de l'activitat............................54 TAULA 18: Impactes previstos en situació de funcionament anormal o d'emergència de l'activitat..............................................................................................................................57 TAULA 19: Programa de vigilància ambiental vector aigua.................................................58 TAULA 20: Programa de vigilància ambiental vector residus..............................................58 TAULA 21: Programa de vigilància ambiental vector atmosfera..........................................59 TAULA 22: Programa de vigilància ambiental contaminació lluminosa...............................60 TAULA 23: Programa de vigilància ambiental vector sòl i subsol.........................................60 TAULA 24: Programa de vigilància ambiental contaminació acústica.................................61 TAULA 25: Resum vectors ambientals i impactes generats................................................64 Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 8 Índex de figures FIGURA 1. Localització de l’empresa (Font: ICGC – Vissir3)............................................20 FIGURA 2. Geologia de la zona d'estudi (Font: Mapa geològic comarcal de Catalunya [Departament de Territori i Sostenibilitat])...........................................................................21 FIGURA 3. Mapa de localització d'aigües subterrànies pròximes a l'activitat (Font: Agència Catalana de l'Aigua)...........................................................................................................22 FIGURA 4: Mapa d'estat de qualitat ambiental dels rius Llobregat i Besós al seu tram final de l'any 2023. (Font: Agència Catalana de l'Aigua).............................................................23 FIGURA 5: Mapa d'estat de qualitat ambiental de l'aigua subterrània de la zona rieres del Pla de Barcelona de l'any 2022 (Font: Agència Catalana de l'Aigua)..................................24 FIGURA 6: Rosa dels vents anual de l'estació Port de Barcelona - Adossat (Font: Ajuntament de Barcelona)..................................................................................................25 FIGURA 7: Comportament mensual de la temperatura i la precipitació (Font: Port de Barcelona any 2020)...........................................................................................................26 FIGURA 8: Mapa de nivells d’immissió mitjana anual per trams de NO2 (Font: Ajuntament de Barcelona any 2022)......................................................................................................27 FIGURA 9: Mapa de nivells d'immissió mitjana anual per trams de PM10 (Font: Ajuntament de Barcelona any 2022)......................................................................................................28 FIGURA 10: Mapa de nivells d'immissió mitjana anual per trams de PM2,5 (Font: Ajuntament de Barcelona any 2022)......................................................................................................29 FIGURA 11: Mapa de situació acústica. Índex de soroll diürn (Font: Ajuntament de Barcelona any 2017)...........................................................................................................30 FIGURA 12: Mapa de zonificació de protecció envers la contaminació lluminosa (Font: Departament de Territori i Sostenibilitat).............................................................................31 FIGURA 13: Àrees d'interès faunístic i florístic (Font: Departament de Territori i Sostenibilitat)......................................................................................................................33 FIGURA 14: Espais naturals protegits i espais d'interès geològics (Font: Departament de Territori i Sostenibilitat).......................................................................................................34 FIGURA 15: Representació del nombre d'habitants segons els anys (Font: Institut d'Estadística de Catalunya)................................................................................................35 FIGURA 16: Representació del nombre d'habitants segons el sexe (Font: Institut d'Estadística de Catalunya)................................................................................................36 FIGURA 17: Dades dels sectors econòmics (Font: Institut d'Estadística de Catalunya)......36 FIGURA 18: Elements d'interès nacional cultural i arquitectònic (Font: Viquipèdia)...........37 Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 9 1. Introducció 1.1 Objecte L’objectiu principal d’aquest treball final de grau és valorar l’impacte ambiental que generarà una empresa dedicada a la valorització de residus situada en el territori català. Per aconseguir aquest propòsit, s’ha de conèixer la normativa legal en els diferents marcs, autonòmic, estatal i europeu, referent als impactes ambientals que una empresa ha de complir. S’ha d’analitzar les diferents parts que ha de tenir una avaluació d’impacte ambiental perquè sigui correcte i adequat. Pel que fa a l’empresa estudiada, es voldrà conèixer la informació bàsica per entendre quina serà la seva activitat. Es revisarà el procés productiu de l’empresa, quines matèries utilitzarà i quins productes obtindrà. Es voldran identificar els vectors ambientals que generarà, comentar la gestió que es farà d’aquests vectors, determinar els aspectes ambientals que generen, i avaluar-ne l’impacte ambiental. 1.2 Abast · Conèixer la normativa relativa als impactes ambientals: fer recerca de la llei 20/2009, de la llei 21/2013 i del Reial Decret 445/2023, legislació referent a quines empreses estan obligades a fer estudis d’impacte ambiental. · Definir els conceptes bàsics relacionats amb l’avaluació i amb l’activitat que fa l’empresa: fer una breu explicació del significat de les paraules claus del projecte per donar una idea general sobre el tema, com per exemple la definició d’avaluació d’impacte ambiental, buscar informació sobre residus, veure quines diferents classes hi ha un l’actualitat, com es poden tractar, quins processos s’ha de seguir i quines mesures de prevenció i seguretat s’han de complir. · Identificar els vectors ambientals i avaluar-ne els aspectes: anomenar els diferents vectors ambientals que hi ha i explicar-los, determinar què poden provocar o desencadenar cadascun d’ells i com poden afectar el medi ambient. · Valorar l’impacte ambiental de l’empresa estudiant el seu procés productiu: analitzar una empresa dedicada a la valorització de residus i estudiar punt a punt les seves característiques, agrupar les seves dades i conèixer el medi on està per poder veure quins vectors ambientals pot tenir i com aquests poden afectar o modificar el medi que l’envolta en diferents situacions. · Comprovar situacions alternatives de l’empresa: comparar les diferents situacions que pot patir l’activitat, com per exemple en una situació d’inici d’activitat en un correcte i normal funcionament, o en una situació d’emergència o en un funcionament anormal. · Visita a l’empresa: fer una visita per conèixer l’empresa, l’activitat que desenvolupa, rere la informació necessària per poder desenvolupar el treball, així com dades i valors per fer els càlculs necessaris. Queda fora d’aquest projecte qualsevol estudi que no sigui validat amb dades, ni extrapolacions a altres empreses que no siguin l’analitzada durant tot el treball. També queda fora d’aquest projecte el dibuix de plànols de l’activitat. Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 16 - Reciclatge o recuperació de substàncies orgàniques que no s’utilitzen com a dissolvents. - Transferència de residus no perillosos (residus generals, plàstics, vidre, ferralla, roba i tèxtils, sabates de fre sense amiant, filtres d’aire i absorbents, pneumàtics, cable, olis i greixos comestibles i residus de la construcció). - Valorització del residu de ferralla mitjançant triatge. Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 17 5 Descripció general de l’establiment i de les instal·lacions La superfície on es desenvoluparà l’activitat serà de 34.354 m2, amb una superfície pavimentada d’uns 33.631 m2 i la resta, uns 723 m2. Es podrà accedir per carretera. Les instal·lacions requerides per l’activitat no requeriran cap sistema que funcioni amb energia, exceptuant la mateixa maquinària. Per tant, l’únic tipus d’energia que s’utilitzarà serà la generada pel gasoil. A causa de la quantitat de gasoil que requerirà la maquinària, no serà necessari un espai per l‘emmagatzematge del combustible. 6 Matèries primeres i auxiliars Així doncs, les matèries primeres i auxiliars consumides per l’activitat, així com el sistema d’emmagatzematge de cadascuna d’elles es detallen a la taula següent:u MATÈRIES PRIMERES I AUXILIARS CODI LER SISTEMA EMMAGATZEMATGE Residus generats 200199, 200301, 200203 Contenidor d’1 m3 al pati exterior. Matalassos 200307 Paletitzades a l’interior de la nau. Fusta 030101, 030105, 170201, 191207, 200138, 150103 Contenidor d’1 m3 al pati exterior. Biomassa 020103, 020107, 020301 ,200201 Contenidor d’1 m3 al pati exterior. Residus de la construcció 170107, 170504, 101208, 170101, 170102, 170103, 170904 Contenidor d’1 m3 al pati exterior. Residus vegetals d’origen agrícola, forestal i poda 020103, 020107 Contenidor d’1 m3 al pati exterior. Plàstic 020104, 070213, 120105, 150102, 160119, 170203, 191204, 200139 Contenidor d’1 m3 al pati exterior. Vidre 101112, 150107, 160120, 170202, 191205, 200102 Contenidor específic. Paper i cartró 030308, 150101, 191201, 200101 Contenidor d’1 m3 al pati exterior. Ferralla 020110, 150104, 160117, 160118, 170401, 170402, 170403, 170404, 170405, 170406, 170407, 191202, 191203, 200140 Contenidor específic. Taula 1: Matèries primeres i auxiliars segons codi LER i sistema d’emmagatzematge. Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 18 7 Productes Els productes acabats fabricats, així com el sistema d’emmagatzematge de cadascun es detallen a la taula següent: PRODUCTES SISTEMA EMMAGATZEMATGE Pellet Sacs, bigs bags i a granel Taula 2: Productes i sistema d’emmagatzematge. 8 Substàncies químiques Segons informació facilitada per l’empresa, l’activitat utilitzarà substàncies classificades com a perillosos segons el Reglament (CE) nº1272/2008 del Parlament Europeu i del Consell, sobre classificació, etiquetatge i envasat de substàncies i mescles. La substància química utilitzada serà el gasoil. SUBSTÀNCIA QUÍMICA Diesel DESCRIPCIÓ DE LA SUBSTÀNCIA Mescla Nº CAS 68334-30-5 QUANTITAT CONSUMIDA ANUAL 8460 kg QUANTITAT EMMAGATZEMADA 15 kg SISTEMA D’EMMAGATZEMATGE Bidons de 5 litres FRASES DE RISC H224, H315, H340, H350, H361d, H304, H336, H411 SUBSTÀNCIES INCLOSES EN EL REGLAMENT REACH ANNEX XIII No ANNEX XIV No ANNEX XVII No Taula 3: Substància química. Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 19 9 Consum d’energia L’empresa consumirà gas natural, energia elèctrica i dièsel pel funcionament de les seves instal·lacions. En relació amb la instal·lació elèctrica, l’establiment disposarà d’instal·lació d’alta tensió. L’activitat tindrà una potència contractada de 800 kW. L’empresa també disposarà d’una instal·lació de panells solars fotovoltaics amb la previsió d’obtenir energia elèctrica d’uns 100 kWh. En relació amb el gas natural, aquest s’utilitzarà com a combustible necessari per al procés industrial de l’activitat. A continuació es mostra una taula amb el consum anual de cada tipus d’energia: TIPUS D’ENERGIA QUANTITAT ANUAL Gas natural 300.000 m3 / any Electricitat 2.500.000.000 Wh/any Gasoil 9.500 l Taula 4: Consum d’energia. 10 Consum i usos d’aigua L’empresa disposarà de subministrament d’aigua procedent de l’entitat subministradora, Aigües de Barcelona, S.A., i es realitzarà a través de dos subministraments d’aigua de xarxa. L’empresa voldrà aprovar una sol·licitud de permís d’abocament de 600 metres cúbics l’any, equivalents a 2,31 m3 / dia. Els usos de l’aigua que l’activitat voldrà autoritzar, així com els percentatges d’ús, són els detallats a continuació: - Ús domèstic i sanitari: 500 m3 / any, que representarà un 83,33 % del total. - Reg per les piles de runes: 100 m3 / any, que representarà un 16,67 % del total. L’aigua utilitzada serà aigua de la xarxa sense tractar. 11 Anàlisi de l’estat inicial del medi ambient 11.1 Delimitació de l’espai físic afectable L'activitat de l'empresa es desenvoluparà dins el complex industrial del Port de Barcelona, al municipi de Barcelona. Així doncs, tenint en compte els seus principals focus de contaminació derivats del procés industrial que l'empresa portarà a terme, emissions atmosfèriques, residus, soroll, aigües residuals, contaminació lumínica, i que la distància més petita entre l'activitat i un nucli urbà serà de 0,3 km (Barcelona), es pot considerar que l'espai físic afectable en general serà la ciutat de Barcelona, i les poblacions properes de l’Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat. Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 20 A més, cal tenir en compte que dels espais d'interès natural contemplats pel Pla d'Espais d'Interès Natural de la Generalitat de Catalunya, el més pròxim a l'empresa serà el Parc Natural de Collserola, que es troba a uns 6 km de distància, i el Delta del Llobregat a uns 7 km de distància. Figura 1: Localització de l’empresa (Font: ICGC – Vissir3). 11.2 Medi abiòtic 11.2.1 Geologia La zona portuària on s’ubicarà l’activitat estarà constituïda per terrenys naturals i terrenys guanyats al mar. A la zona hi haurà materials antròpics, deltaics i sedimentaris d’origen litoral, que reposen sobre un substrat terciari format per margues blaves, argil·lites, sorres cimentades i gresos d’edat miopliocena. A grans trets, es poden distingir dues àrees principals:  Zona del delta del Llobregat, al sud-oest del port i fins al peu de la muntanya de Montjuïc. Es detecten les unitats següents (des de la superfície i en profunditat): - Unitat de rebliment - Cobertura de llims i argiles marrons superficials - Unitat de sorres - Unitat de llims i argiles - Unitat de sorres i graves al·luvials - Substrat rocós terciari Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 21  Sector central, entre el peu de la muntanya de Montjuïc i les Rambles, i sector nord entre les Rambles i la Barceloneta: - Sediments d’origen fluviomarí - Rebliments antròpics - Materials sorrencs - Substrat rocós terciari Figura 2: Geologia de la zona d’estudi (Font: Mapa geològic comarcal de Catalunya [Departament de Territori i Sostenibilitat]). Destaca la proximitat de la Muntanya de Montjuic com a punt d’interès geològic proper, inclòs dins el catàleg d’Espais d’Interès Geològic del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. La muntanya de Montjuïc constitueix un dels afloraments més peculiars del Miocè de la nostra geografia. La sèrie estratigràfica d’aquests materials sobrepassa els 200 m de potència i està formada per una alternança de gresos, conglomerats i lutites, que cabussen lleugerament cap al NW. 11.2.2 Hidrografia i hidrogeologia Les aigües afectables degut a possible contaminació derivada de l’activitat seran les corresponents a les aigües litorals del Port de Barcelona del mar Mediterrani, i en menor mesura les aigües baixes de la conca del Llobregat. L’activitat estarà ubicada a la costa de Barcelona, que es troba sobre les unitats hidrogeològiques del delta del Llobregat i del delta del Besòs. Entre els dos deltes hi ha una zona, sense domini hidrogeològic clar, on no es pot determinar el flux preferent de les aigües subterrànies. Els terrenys guanyats al mar tampoc no formarien part de cap domini Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 22 hidrogeològic concretament. En qualsevol cas la activitat s’ubicarà a la unitat hidrogeològica Rieres del Pla de Barcelona. Hidrogeològicament es poden considerar els sectors diferenciats següents al port de Barcelona: - Aqüífer del delta del Llobregat: - Aqüífer únic i aqüífer superficial - Aqüífer profund - Sediments d’origen fluviomarí - Material de rebliment Figura 3: Mapa de localització d’aigües subterrànies pròximes a l’activitat (Font: Agència Catalana de l’Aigua). A continuació podem veure l’estat de la qualitat ambiental de les aigües superficials de la zona on s’ubicarà l’activitat segons la informació disponible a l’Agència Catalana de l’Aigua. Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 23 Figura 4: Mapa d’estat de qualitat ambiental dels rius Llobregat i Besós al seu tram final de l’any 2023 (Font: Agència Catalana de l’Aigua). Segons es pot observar al mapa anterior, els rius Llobregat i Besòs, al seu tram final presenten un estat fisicoquímic, biològic i ecològic, en general dolent. Val a dir que aquesta consideració de les aigües properes a l'activitat com a aigües amb mal estat, vol dir que es tracta d'aigües que tenen impacte comprovat i, per tant, no compleixen els objectius ambientals vigents de la directiva marc de l'Aigua. En un altre àmbit es troben les aigües subterrànies en aquesta zona d'estudi. Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 24 Figura 5: Mapa d’estat de qualitat ambiental de l’aigua subterrània de la zona rieres del Pla de Barcelona de l’any 2022 (Font: Agència Catalana de l’Aigua). Segons es pot observar en el mapa anterior, les aigües subterrànies de la zona de Rieres del Pla de Barcelona presenten un estat general dolent. 11.2.3 Atmosfera 11.2.3.1 Climatologia Pel que fa al clima de la zona on s’ubicarà l’activitat, aquest serà plenament mediterrani. En concret podem dir que amb relació a la variable del vent, a les següents taules es poden observar les dades de velocitat i direcció del vent: Període Velocitat Mitjana anual del vent a 10 (m/s) Velocitat Màxima anual del vent a 10 (m/s) Any 2020 1,2 1,8 Taula 5: Valors mitjans i màxims assolits per la velocitat mitjana per l’any 2020. Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 25 Figura 6: Rosa dels vents anual de l’estació Port de Barcelona - Adossat (Font: Ajuntament de Barcelona). Es representa la freqüència relativa de procedència del vent per a cada un dels 16 sectors en què es divideix la rosa. L’escala de color mostra els valors de la velocitat mitjana del vent per cada sector en metres per segon de l’any 2020. La direcció predominant del vent a l'hivern a la tardor són els vents de l'oest associats a la circulació de les borrasques que venen de l'Atlàntic, mentre que a la primavera i sobretot a l'estiu predominen les brises costaneres, especialment les marinades diürnes que tenen component sud. Quan a les temperatures, al següent gràfic es poden veure les màximes i mitjanes anuals de la zona per l’any 2022. La mitjana de precipitació anual en aquest període ha estat de 546,8 mm, principalment en els mesos d’abril i setembre. Els hiverns són secs i els estius molt secs. Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 32 11.3 Medi biòtic 11.3.1 Vegetació Dins la zona d’influència, la vegetació natural, que degué ser, en primer lloc, alzinar amb marfull, ha estat profundament transformada, de manera que una gran part del territori té com a màxim poblaments variats d’herbes ruderals. A uns 6 km al nord-oest de l’activitat, el massís de Collserola és cobert al vessant de marina per pasturatges sabanoides d’albellatge i llistó a la part més alta i, a les obagues, per garrigues i brolles d’estepes i brucs, sovint amb un estrat superior de pi blanc. Els turons de Vallcarca i de Montjuïc presenten residus de pasturatges calcícoles. Més a prop de l’activitat, sembla que en un altre temps al vessant marítim del Montjuïc hi havia hagut les posicions més septentrionals de la màquia de garric i de margalló. 11.3.2 Fauna L'àrea objecte d'estudi està altament humanitzada i conseqüència d'això ha estat la profunda modificació dels ecosistemes naturals. Així, l'espai avui ocupat per activitats portuàries havia estat ocupat bàsicament per zones de litoral o directament per medi marí. Les espècies faunístiques de la zona són les pròpies d’ambients urbans amb el medi marí proper. Destaca especialment el fet que l’activitat se situarà molt pròxima a l’àrea d’alimentació delimitada pel Pla de recuperació de la gavina de Audouin o gavina Corsa (Larus audouinii). D'altra banda, la zona d'estudi, com la majoria de les ciutats metropolitanes, és excessivament compacta i sense massa àrees verdes. No obstant això, l'arbrat viari és important i facilita la mobilitat de les aus a l'interior del nucli urbà, ja que els arbres alberguen en molts casos insectes i altres preses que permeten a les aus una presència més o menys uniforme durant tot l'any. A uns 7 km al sud-oest hi ha la zona del delta del Llobregat que té un interès especial per la presència d`àrees d’interès faunístic i florístic, la presència de flora amenaçada i també de zona de protecció per l’avifauna. Segons el mapa següent es pot observar que l'empresa es trobarà relativament lluny de l'àrea d'interès florístic i faunístic més propera. Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 33 Figura 13: Àrees d’interès faunístic i florístic (Font: Departament de Territori i Sostenibilitat). 11.3.3 Espais naturals protegits Al nord-oest, a uns 6 km de l’activitat es troben el Parc Natural de la Serra de Collserola, la Reserva Natural Parcial de la Rierada – Can Balasc i la Reserva Natural Parcial de la Font Groga, catalogades en el marc del Decret 146/2010, de 19 d’octubre, de declaració del parc natural de la Serra de Collserola i de les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada – Can Balasc. Al sud-oest de l’activitat, a uns 7 km, cal destacar la presència relativament propera de l’espai d’interès natural contemplat en el Pla d’Espais d’Interès Natural de la Generalitat de Catalunya, que és l’espai natural protegit del Delta del Llobregat, també anomenat Reserva Natural Parcial de la Ricarda – Ca l’Arana. Al sud-oest de l’activitat, a uns 12 km, es troba la Reserva Natural Parcial de Remolar – Filipines. Ambdues reserves estan catalogades en el Decret 299/1988, de 12 de setembre, sobre declaració de les Reserves Naturals Parcials del Delta del Llobregat de la Ricarda Ca – l’Arana i el Remolar – Filipines. També destaca la proximitat de l’espai d’interès geològic de la muntanya de Montjuïc, a uns 150 m al nord i a l’oest de l’activitat. En el següent mapa es poden veure la situació dels espais naturals protegits (en verd fosc) i l’espai d’interès geològic (en marró) respecte de l’activitat. Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 34 Figura 14: Espais naturals protegits i espais d’interès geològics (Font: Departament de Territori i Sostenibilitat). L'empresa no es trobarà dins cap espai del sistema d'espais naturals protegits, integrat pel conjunt dels elements del Pla d'espais d'interès natural i dels espais de la Xarxa Natura 2000, així com espais catalogats pel departament de Medi Natural com a Àrea d'interès Faunístic i Florístic i Zones humides i d'altres espais d'interès específic, com són les Muntanyes catalogats d'utilitat pública o els Camins Ramaders classificats. 11.3.4 Biodiversitat Amb relació a la biodiversitat present a l’entorn on s’ubicarà l’empresa, a continuació es mostren les dades quantitatives del Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya referents a la quadrícula UTM (DG37) en la que s’ubicarà l’empresa. Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 35 ELEMENT DE LA BASE DE DADES DE BIODIVERSITAT QUANTITAT DE TÀXONS (u) VEGETACIÓ 6 comunitats FLORS 263 ALGUES 200 BRIÒFITS 34 VERTEBRATS 75 INVERTEBRATS 51 ARTRÒPODES 63 FONGS 10 LÍQUENS 1 Taula 6: Biodiversitat present a la zona. 11.4 Medi antròpic 11.4.1 Població El municipi de l'àmbit de l'activitat (Barcelona) té una densitat de població de 16.144,0 hab./ km2 segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya de l'any 2022, concretament el municipi tenia 1.636.193 habitants al 2023 i una superfície de 101,4 km2. La tendència de la població en el municipi fins a l’any 2000 era d’estabilitat. A partir d’aquest any hi ha hagut una tendència de creixement amb un pic màxim l’any 2020. L’any 2021 va a ver-hi una disminució, i l’any 2022 es torna a mantenir una estabilitat, tal com mostra en les figures següents: Figura 15: Representació del nombre d’habitants segons els anys. (Font: Institut d’Estadística de Catalunya). Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 36 Figura 16: Representació del nombre d’habitants segons el sexe. (Font: Institut d’Estadística de Catalunya). 11.4.2 Activitat econòmica L'activitat econòmica de la zona on s'ubicarà l'empresa (municipi de Barcelona), es caracteritza pel predomini del sector secundari (industrial) i el sector terciari (serveis auxiliars a la indústria, activitats d’oci, ...), amb molta menor presència al sector agrari i la construcció. Figura 17: Dades dels sectors econòmics. (Font: Institut d’Estadística de Catalunya). Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 37 11.4.3 Arquitectura i patrimoni En el marc del districte on s’ubicarà l’activitat (Districte de Sants Montjuïc) els principals elements d’interès nacional cultural i arquitectònic es poden observar a la taula següent: Figura 18: Elements d’interès nacional cultural i arquitectònic. (Font: Viquipèdia). Al mateix districte existeixen d’altres elements d’interès local com són els següents: Cinema Liceu, Casa Miquel Tusset, Casa Andreu Capdevila i Amigó, Edifici d'habitatges c. Cabanes, 28, Col·legi Públic Lluís Vives, Fàbrica Germans Climent, Estadi de l'Exposició de 1929(Escultures Genets, Porta Marató, torre i mur), Polvorí i cos de guàrdia, Estàtua eqüestre de Sant Jordi, Font de Ceres, Antiga Fàbrica Arañó, Ventajó Cia.(després Manufactures Serra i Balet), Torre del Rellotge (Actual seu de l'Arxiu Municipal del Districte), Mercat d'Hostafrancs, Antiga Tinença d'Alcaldia d'Hostafrancs (actual seu del districte de Sants- Montjuïc), Casa Jaume Estrada, Casa Consol Grassot, Casa Tomàs Vendrell, Casa M. Araceli Fabra i Puig, Foment Republicà de Sants (antic Ateneu Batllori), Cases Carme Vidal, Casa Henriette Cros i Isaac, Far de la Torre del Riu (Delta del Llobregat), Xemeneia de l'antiga Fábrica La Porcelana, Cases Josep Masana, Cementiri Nou o del Sud-Oest, Estació de la Magòria, antiga estació terminal de ferrocarrils, Font Màgica, Palau d'Alfons XIII, Palau de Victòria Eugènia, Font de la Bellesa, Font commemorativa de l'Exposició de 1929, Torres d'accés al recinte de l'Exposició de 1929, Ermita de Santa Madrona, Pavelló Ciutat de Barcelona, Casa de la Premsa, Poble Espanyol. Museu d'Arts Gràfiques. Museu d'Art, Indústries i Tradicions Populars, Antiga Fàbrica Joan Batlló, Menjadors de la Fàbrica Seat, Laboratoris Fàbrica Seat, Xemeneia de les Manufactures Serra i Balet, Casa Ramon Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 38 Pont, Xemeneies de la FECSA, Edifici d'habitatges c. Blasco de Garay, 14, Edifici d'habitatges c. Blasco de Garay, 26, Casa Florència Elias, Conjunt del carrer Elkano, Casa Antonia Ribas de Fabré, Edifici d'habitatges c. Margarit, 30, Casa Adolf Feu, Edifici d'habitatges c. Margarit, 34, Casa Eulàlia Tarragó, Casa Joaquim Campañá, Església de Santa Madrona (porta de l'antiga Església de Sant Joan de Jerusalem), Casa Juan Aragall, Edifici d'habitatges c. Tapioles, 28, Edifici d'habitatges c. Tapioles, 34, Edifici d'habitatges c. Tapioles, 38, Cases Magí Llobet i Sala, El Molino (Antic Cafè Concert «Le Moulin Rouge»), Mercat de Sants, Casa Joaquima Vendrell, Casa Teresa Llopart, Centre de Formació de la Seat, Casa Montserrat Gili i Escales, mirador i escultures La Terra, L'Aigua i Dones. 11.4.4 Vulnerabilitat del projecte davant riscos externs i catàstrofes Amb relació a l’ocurrència de possibles catàstrofes, segons el mapa de protecció civil de Catalunya, la zona on s'ubicarà l'activitat, municipi de Barcelona, estarà afectada pels següents riscos: - Riscos tecnològics: Riscos associats a la presència d’activitats incloses al Pla del Sector Químic de Catalunya. Riscos associats a la presència de vies de transport de mercaderies perilloses per ferrocarril (nivell alt). Riscos associats a la presència d’instal·lacions radioactives. Riscos associats a la presència d’oleoducte en el municipi. Riscos associats a la presència de gasoducte en el municipi. Riscos associats a la contaminació marina amb nivell alt en el municipi. - Riscos naturals: Riscos associats a existència de zones amb perill d’inundació. Riscos associats a existència de zones amb perill molt alt d’incendi forestal i vulnerabilitat molt alta enfront del perill d’incendi forestal. Riscos associats a l’existència de ventades per a un període de menys de 10 dies a l’any. Riscos associats a l’ocurrència de sismes amb nivell d’intensitat sísmica VII, superant el límit d’intensitat (igual o superior a VII). Amb relació als riscos mencionats a continuació s’exposa la situació de l’empresa: - L’empresa se situa al sud de l’ APARCAMENT MMPP ADIF EL MORROT i al nord-est a l’oest d’una empresa classificada com activitat de risc alt dins del Pla del Sector Químic de Catalunya. Tot i així, l’empresa estarà fora de l’àrea d’intervenció i alerta màximes definides per les activitats mencionades. També se situa al nord d’una empresa classificada com activitat de risc alt dins del Pla del Sector Químic de Catalunya. - L’empresa se situarà a una distància a l’est de l’eix ferroviari (BCN Can Tunis- BCN Morrot) de risc alt de transport de mercaderies perilloses. - L’empresa es trobarà dins una zona classificada com a potencialment inundable pel curs fluvial del riu Llobregat. Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 39 En l’àmbit municipal, Barcelona disposa del Document Únic de Protecció Civil Municipal aprovat per ple municipal de 20 d’octubre de 2021. És un document que unifica i agilitza els plans d’emergència pel fet que inclou tots els possibles riscos que afecten el municipi com són, en el cas de Barcelona, el risc químic, risc per incendi forestal, risc per inundacions, ric per nevades, risc en el transport de mercaderies perilloses, risc per sismes, risc radiològic, risc de contaminació marina i risc per ventades, entre d’altres. 12 Anàlisi de les alternatives L’empresa vol iniciar la seva activitat en un establiment nou situat a Barcelona. Considerant aquest fet s’han proposat 2 alternatives: - Alternativa 0: No implantar l’activitat de l’empresa - Alternativa 1: Sí implantar l’activitat de l’empresa. 12.1 Anàlisi de l’alternativa 0 Aquesta alternativa suposa no implementar l’activitat. Per tant, significa que l’estat ambiental serà el mateix que hi ha actualment, i no hi haurà impactes ambientals deguts a l’actuació humana. També significaria la impossibilitat d’incorporar llocs de treball. 12.2 Anàlisi de l’alternativa 1 Aquesta alternativa suposa implementar una activitat nova en un establiment situat a la ciutat de Barcelona la qual provocarà una modificació dels aspectes ambientals de l’entorn, com són l’augment del consum d’aigua i l’augment de generació d’aigües residuals, un consum de sòl industrial, generació de residus, generació d’emissions de procés, generació d’emissions de llum per part de sistema d’il·luminació exterior, generació d’emissions de soroll de les zones de procés de l’activitat. 12.3 Avaluació multicriteri de les alternatives Per a l'estudi d'alternatives s'han tingut en compte diferents criteris ambientals, socials, econòmics, etc. als quals s'ha assignat un % del pes del criteri per a la valoració final de les alternatives. Per a cada alternativa s'ha indicat un valor numèric entre 0 i 10, en funció de si l'alternativa és molt negativa amb relació al criteri (0) o és molt positiva (10). Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 40 CRITERIS ALTERNATIVA 0 ALTERNATIVA 1 NOM PES AVALUACIÓ PUNTS AVALUACIÓ PUNTS Consum de recursos naturals 15% No consum de l’activitat 10 Consum de l’activitat 5 Afectació a les aigües 15% No afectació pel no funcionament de l’activitat 10 S’incrementa el consum d’ aigua, així com el cabal d’abocament d’aigües residuals. 5 Generació de residus 15% No generació de residus pel no funcionament de l’activitat 10 Generació de residus per l’activitat 5 Afectació a la biodiversitat 10% No afectació de la biodiversitat pel no funcionament de l’activitat 10 S’afecta a la biodiversitat del degut al funcionament de l’activitat. 3 Creixement econòmic de l’empresa 5% No hi ha creixement. 0 L’ activitat industrial contribueix econòmicament a la comunitat local llocs de treball i contribuint al desenvolupament econòmic de la zona. 8 Contaminació acústica 5% No hi ha soroll derivat de l’activitat 10 Hi ha nivell de soroll derivat de l’activitat 5 Contaminació atmosfèrica 5% No hi ha contaminació atmosfèrica derivat del no funcionament de l’activitat 10 Hi ha nivell de contaminació derivat del funcionament de l’activitat 5 Contaminació potencial del sòl 15% No hi ha contaminació del sòl 10 Reduïda pel fet que el sòl està pavimentat en les zones de l’establiment amb activitat 5 Millora del procés 15% No hi ha procés al no haver-hi activitat 0 Es genera procés al iniciar l’activitat 7 VALOR FINAL 8 5,25 Taula 7: Avaluació multicriteri de les alternatives. Arran dels resultats obtinguts, l’alternativa amb millor puntuació és l’alternativa 0 . Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 41 13 Inventari de vectors ambientals 13.1 Aigües residuals El cabal màxim que es demanarà a autoritzar seran 600 m3 / any, uns 2,31 m3 / dia i uns 0,29 m3 / hora. L’activitat generarà les següents aigües residuals: - Aigües residuals domèstiques i sanitàries que s’abocaran a la xarxa de clavegueram pública. - Aigües residuals del procés, que no s’abocaran perquè seran absorbides per les restes de runes. - Es poden generar aigües potencialment contaminades a causa de certs materials i olis procedents dels vehicles que tingui l’empresa. Es disposarà d’un punt d’abocament a EDAR del Prat de Llobregat. Aquest punt d’abocament serà competència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La seva ubicació serà la carretera d’accés al port. Es disposarà d’un punt de presa de mostra de les aigües abocades en aquest punt d’abocament. A la taula següent es mostra un resum de l’abocament de les aigües residuals de l’activitat: ABOCAMENT ABOCAMENT A SOL·LICITAR m3/a m3/d m3/h PUNT ABOCAMENT 1 600 2,31 0,29 Taula 8: Informació punt abocament. A continuació, s’adjunta el diagrama d’aigües de l’activitat: Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 48 Els hidrocarburs obtinguts del separador seran posteriorment retirats i gestionats per un gestor de residus autoritzat. 14.2 Tractaments dels residus Tots els residus seran gestionats a través de gestors autoritzats de residus. Previ a la seva gestió, els residus es trobaran degudament emmagatzemats. Els residus perillosos s’emmagatzemaran en lloc cobert i pavimentat, i es trobaran degudament identificats. En el cas dels residus líquids, disposaran de sistema de retenció de possibles vessaments. La zona on s’ubiquin els residus és una zona vigilada i d’accés controlat. 14.3 Tractaments de les emissions a l’atmosfera L’empresa disposarà de filtres de mànigues a trituració de la fusta pel focus vehiculat sistemàtic pel forn d’assecatge de la fusta. Pel focus vehiculat no sistemàtic, el grup electrogen, no es disposarà de sistema de tractament d’emissions perquè no aplica. Per les emissions difuses, s’instal·larà un sistema de polvorització d’aigua d’alta eficiència, que farà precipitar la pols, evitant la seva dispersió en el medi. L’aigua no formarà escorrentia, sinó que s’incorporarà als àrids en forma d’humitat. 14.4 Tractaments de les emissions de soroll L’empresa disposarà de procediments de treball, protocols operatius i pla de manteniment preventiu per minimitzar les emissions sonores. S’intentarà garantir el compliment del marcatge CE en la compra i la substitució d’equips. 14.5 Tractaments de les emissions de llum L’empresa durà a terme un manteniment del sistema d’ il·luminació exterior que inclou la periodicitat de la neteja, el control de enfoc dels pàmpols de les llums, la verificació dels accessoris i els temporitzadors que regulen el flux lluminós i l’horari d’ il·luminació, a més del seu correcte funcionament. 14.6 Tractaments dels possibles abocaments accidentats als sòl Per evitar la possible afectació al sòl deguda a abocaments accidentats, l’empresa disposarà de cubetes de retenció en les zones d’emmagatzematge de matèries primeres i de productes per tal d’evitar l’abocament d’aquests a la xarxa de clavegueram. D’altra banda, els residus perillosos es trobaran emmagatzemats sota cobert. Els residus líquids disposaran de cubetes de retenció de recollida de possibles vessaments. Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 49 15 Inventari d’aspectes ambientals En les següents taules s’indiquen els aspectes ambientals que generarà l’empresa quan inici la seva activitat i hi hagi un funcionament normal, i un supòsit dels aspectes ambientals en un funcionament anormal de l’activitat o en cas d’emergència si això succeís en algun moment. No es tenen en compte els aspectes ambientals del cessament de l’activitat, perquè serien els mateixos que hi ha en l’actualitat quan l’empresa no està treballant-hi. VECTOR AMBIENTAL ASPECTES AMBIENTALS Aigües Residuals - Generació d’aigües residuals domèstiques i sanitàries. - Generació d’aigües pluvials potencialment contaminades. Generació de Residus - Generació de residus perillosos. - Generació de residus no perillosos. Emissions Atmosfèriques - Generació d’emissions vehiculades de combustió (NOx/NO2, SOX/SO2,PM10, CO, CO2, COVNM, CH4, N2O) - Generació d’emissions difuses de combustió degudes a circulación de vehicles (NOx, SOX, PM10, CO, CO2, COVNM, CH4, N2O) - Generació d’emissions difuses de pols degudes al residus de runa. - Generació d’emissions d’olors. Sorolls i vibracions - Generació de soroll derivat al funcionament habitual de l’activitat en horari diürn. Llum - Emissió de llum en horari de tarda en èpoques d’hivern. Sòl - Ocupació de terrenys. - Emmagatzematge de substàncies perilloses. Recursos naturals - Consum d’aigua. - Consum d’electricitat. - Consum de matèries primeres i auxiliars. - Consum de sòl. Paisatge i biodiversitat - Ocupació de terrenys. - Existència d’espècies de fauna (espècies vulnerables) - Existència d’espècies de flora (hàbitats d’interès comunitari) Taula 14: Aspectes ambientals en l’inici de l’activitat. Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 50 VECTOR AMBIENTAL ASPECTES AMBIENTALS Aigües Residuals - Generació d’aigües residuals domèstiques i sanitàries. - Generació d’aigües pluvials potencialment contaminades sense ser tractades. Generació de Residus - Generació de residus perillosos. - Generació de residus no perillosos. Emissions Atmosfèriques - Generació d’emissions vehiculades de combustió (NOx/NO2, SOX/SO2,PM10, CO, CO2, COVNM, CH4, N2O) - Generació d’emissions difuses de combustió degudes a circulació de vehicles (NOx, SOX, PM10, CO, CO2, COVNM, CH4, N2O) - Generació d’emissions difuses de pols degudes al residus de runa. - Generació d’emissions d’olors. Sorolls i vibracions - Generació de soroll per damunt dels límits permesos en horari diürn. - Generació de soroll de l’activitat en horari vespertí. - Generació de soroll per damunt dels límits permesos en horari vespertí. - Generació de soroll de l’activitat en horari nocturn. - Generació de soroll per damunt dels límits permesos en horari nocturn. Llum - Emissió de llum per sobre els llindars permesos en horari vespertí. - Emissió de llum per sobre els llindars permesos en horari nocturn. Sòl - Ocupació de terrenys. - Vessament de substàncies perilloses (matèries primeres, auxiliars) al sòl. - Vessament de residus al sòl. - Vessament d’aigües residuals al sòl. Recursos naturals - Consum d’aigua excessiu degut a una fuita. Paisatge i biodiversitat - Incendi amb afectació a espècies de fauna (espècies vulnerables). - Incendi amb afectació a espècies de flora (hàbitats d’interès comunitari). Taula 15: Aspectes ambientals en funcionament anormal de l’activitat o en cas d’emergència. Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 51 16 Identificació i valoració d’impactes 16.1 Metodologia d’avaluació d’impactes El concepte genèric d’impacte sorgeix d’una acció que afecta a el territori on es localitza l’establiment, ocasionant una pèrdua de recursos o la inducció de determinats riscos. La categorització dels impactes es pot realitzar de diferents formes: impactes ecològics (referits a interferències de les actuacions en els sistemes naturals), impactes visuals (fan referència a les seves implicacions paisatgístiques), impactes socioeconòmics, etc. Però referent al medi físic, l’impacte ambiental s’ha de posar en relació amb conceptes com “qualitat” i “vulnerabilitat” del territori. La qualitat del territori s’entén com el grau d’excel·lència per a no ser alterat o destruït, o d’altra manera, el mèrit pel qual la seva estructura actual s’ha de conservar. La qualitat es pot referir al medi natural en general. La relació entre impacte ambiental i qualitat del territori sorgeix en quant que tota la supressió de la qualitat ambiental suposa un cost ecològic que pot i s’ha d’equiparar a un impacte ambiental. Molt lligat al concepte de qualitat es troba la fragilitat o vulnerabilitat. Per fragilitat s’entén el grau de susceptibilitat al deteriorament, enfront de la incidència de determinades actuacions. Es pot definir també com la inversa de la capacitat d’absorció territorial de possibles alteracions sense pèrdua de qualitat. La fragilitat, la vulnerabilitat, el risc d’ocurrència de processos adversos són característiques inherents al territori, dependents dels elements ambientals que concorren, independentment de què s’actuï o no sobre ell. El concepte d’impacte ambiental, implica determinada activitat. I el grau d’impacte d’una activitat depèn de les consideracions de fragilitat i vulnerabilitat del territori on es localitza. Per avaluar l’impacte de l’activitat s’han definit els aspectes ambientals de l’empresa. La identificació dels impactes derivarà de l’estudi de les característiques específiques dels aspectes ambientals definits. Per avaluar els impactes es consideraran les següents característiques: - Caràcter de l’impacte: fa referència a la seva consideració positiva o negativa respecte a l’estat previ a l’actuació. Ens indica si, en el que es refereix a l’aspecte de la vulnerabilitat que s’està tenint en compte, l’actuació és beneficiosa o perjudicial. - Significació de l’impacte: fa referència a la importància relativa. - Magnitud de l’impacte: informa de l’extensió o grau de l’efecte produït. - Tipus d’acció de l’impacte: descriu la manera de produir-se l’efecte de l’acció sobre els elements o característiques ambientals, i si l’impacte és directe o indirecte. - Sinergia dels efectes: en alguns casos poc importants considerats individualment, i que poden combinar-se i donar lloc a altres de major entitat. També es poden atribuir a la possible inducció d’impactes acumulats o sinèrgic amb altres, és a dir, si s’acumula amb altres i si augmenta l’efecte, si l’efecte conjunt de varis supera a la suma dels individuals. - Duració de l’impacte: fa referència a les seves característiques temporals i si l’efecte és a curt termini, o no i si l’impacte desapareix o no. - Possibilitat de recuperació: la pèrdua ocasionada pot ser recuperable o irrecuperable. - Risc de l’impacte: mesura la probabilitat d’ocurrència, sobretot de les circumstàncies no periòdiques, però d’excepcional importància i el seu grau de continuïtat en el temps. - Extensió de l’impacte: informa sobre la dilució de la seva intensitat en l’espai. Aquesta dilució no sempre tindrà una relació lineal amb la distància a la font de l’impacte. - Singularitat del recurs afectat: vol dir la incidència sobre qualsevol classe de recurs o monument protegit per una disposició legal (espècies animals i vegetals protegits, llocs d’interès arqueològic, ...). Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 52 Les caracteritzacions dels impactes, d’acord amb les diferents característiques abans descrites, seguiran les següents nomenclatures: CARACTERÍSTICA OPCIONS Caràcter de l’ impacte Notable (A) Mínim (A1) Negatiu (B1) Tipus d’acció de l’impacte Directe (C) Indirecte (C1) Sinergia dels efectes Simple (D) Acumulatiu (D1) Sinèrgic (D2) Durada de l’ impacte A curt termini (E) A mig termini (E1) A llarg termini (E2) Temporal (F) Permanent (F1) Possibilitat de recuperació Reversible (G) Irreversible (G1) Recuperable (H) Irrecuperable (H1) Risc de l’ impacte Periòdic (I) D’aparició irregular (I1) Continu (J) Discontinu (J1) Extensió de l’ impacte Localitzat (K) Extensiu (K1) Pròxim a l’ origen (L) Allunyat de l’origen (L1) Taula 16: Característiques dels impactes. Una vegada revisades totes les característiques, classificarem els impactes en: - COMPATIBLES: aquells que la seva recuperació és immediata després del cessament de l’activitat, i no precisa de pràctiques protectores o correctores Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 53 - MODERATS: aquells que la seva recuperació no precisa pràctiques protectores o correctores intensives, i en els que la consecució de les condicions ambientals inicials requereixen cert temps - SEVERS: aquells en els què la recuperació de les condicions del medi exigeix l’adequació de mesures protectores o correctores, i en el que amb aquestes mesures la recuperació encara necessita un període de temps dilatat. Per a identificar els diferents impactes ambientals: 1. S’han considerat els vectors ambientals i aspectes associats descrits a l’apartat anterior. 2. Per a cada vector ambiental s’ha definit els aspectes ambientals que generarà l’activitat. 3. Un cop definits els aspectes ambientals s' han identificat amb aquells que poden interactuar amb el medi ambient generant impactes que poden ser positius o negatius. Aquests impactes s’han valorat en situació de funcionament actual, en situació de funcionament amb el canvi proposat, en funcionament anormal de l’activitat o situació d’emergència i cessament de l'activitat. 16.2 Impactes previstos en situació de funcionament de l’activitat Impactes sobre les aigües superficials/subterrànies: El principal impacte sobre el medi hídric terrestre és la contaminació de les aigües superficials i subterrànies degut a la generació d’aigües residuals domèstiques i sanitàries generades per part dels treballadors durant les hores de funcionament. També pot haver-hi impacte sobre el medi hídric terrestre degut a la generació d’aigües contaminades per les aigües pluvials potencialment contaminades quan hi hagi dies de pluja i aquestes puguin arrossegar contaminats que estiguin al sòl de la nau. La generació de residus pot contaminar les fonts d’aigua subterrània. Impactes sobre el sòl: El principal impacte que el funcionament de la indústria pot produir sobre el sòl és la contaminació del mateix per abocament de residus perillosos de caràcter líquid. Impactes sobre l’atmosfera: El principal impacte a l’atmosfera derivat de l‘activitat serà la contaminació gradual d’aquesta a causa de la generació d’emissions vehiculades d’instal·lacions de combustió, tals com NOx/NO2, SOX/SO2,PM10, CO, CO2, COVNM, CH4 i N2O. També es considera l’impacte sobre l’atmosfera per contaminació d’aquesta deguda a emissions difuses de partícules durant el procés de l’activitat i emissions difuses de combustió degudes a la circulació interna de camions i carretons elevadors que funcionen amb gasoil i a la circulació per planta de transportistes i vehicles de serveis de manteniment externs. Finalment, també es considera l’impacte sobre l’atmosfera per contaminació d’aquesta deguda a l’emissió d’olors. Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 54 Impactes sobre els recursos naturals: El principal impacte sobre els recursos naturals serà la disminució de les reserves i disponibilitat dels recursos (aigua, electricitat, primeres matèries i auxiliars i la disponibilitat de sòl) degut al consum de recursos i ocupació de sòl que realitzarà l’activitat. Impactes paisatgístics i sobre la biodiversitat: El principal impacte sobre el paisatge serà l’alteració de la realitat cromàtica paisatgística degut a l’existència de l’establiment. No obstant, a causa del caràcter industrial de l’emplaçament, aquest impacte és reduït. Amb relació als impactes sobre la biodiversitat de la zona, la principal afectació seria l’alteració de la biodiversitat, bàsicament de la fauna del medi marí i l’avifauna, l’abocament d’aigües al riu, l’increment d’emissions a l’atmosfera, l’increment de soroll, l’increment d’emissions i la reducció d’espais lliures de sòl. En el cas de la biodiversitat d’espècies vegetals i impacte paisatgístic, aquesta es veurà menys afectada atès que la implantació de l’activitat no comportarà reducció de zones naturals i poblades de vegetació d’elevat interès ecològic. Impactes sobre el medi humà: L’inici de l’activitat representarà un impacte de caràcter positiu si es té en compte com a generació d’ocupació i creixement econòmic de la zona, en forma de pagament de taxes municipals, entre d’altres. L’impacte sobre el patrimoni arquitectònic i arqueològic a causa de l’execució de l’activitat es considera nul, bàsicament per la distància existent entre la ubicació de l’empresa i els béns de patrimoni arquitectònic i arqueològic. IMPACTE AMBIENTAL CARACTERITZACIÓ IMPACTE AVALUACIÓ Afectació al medi hídric per abocament d’aigües residuals domèstiques i sanitàries. B1, C, D, E2, F1, G, H, I, J1, K, L COMPATIBLE Afectació al medi hídric per abocament d’aigües pluvials potencialment contaminades. B1, C, D, E, F1, G1, H, I1, J1, K, L MODERAT Afectació al sòl per ocupació de l’establiment. B1, C, D, E2, F1, G, H, I, J, K, L COMPATIBLE Afectació a sòl pel funcionament de l’activitat. B1, C, D, E, F1, G1, H1, I, J, K, L COMPATIBLE Afectació al medi per la generació de residus no perillosos. B1, C, D, E, F1, G, H, I, J1, K, L COMPATIBLE Afectació al medi per la generació de residus perillosos. B1, C, D, E, F1, G, H, I, J1, K, L MODERAT Afectació a l’atmosfera per emissions vehiculades de combustió (NOx/NO2, SOX/SO2,PM10, CO, CO2, COVNM, CH4, N2O). B1, C, D1, E1, F1, G1, H, I, J, K1, L MODERAT Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 55 Afectació a l’atmosfera per emissions difuses de gasos de combustió (NOx, SOX, PM10, CO, CO2, COVNM, CH4, N2O). B1, C, D1, E1, F, G1, H, I1, J1, K1, L COMPATIBLE Afectació a l’atmosfera per emissions difuses de partícules. A1, C, D1, E1, F, G, H, I1, J1, K1, L COMPATIBLE Afectació a l’atmosfera per emissions d’olors. A1, C, D, E, F, G, H, I1, J1, K1, L COMPATIBLE Afectació a l’entorn per generació de soroll derivat del funcionament habitual de l’activitat. A1, C, D, E, F, G, H, I1, J1, K1, L COMPATIBLE Afectació al medi per emissió d’energia lluminosa. B1, C, D, E, F, G, H, I, J, K, L COMPATIBLE Afectació als recursos naturals per l’augment del consum de matèries primeres. B1, C, D, E, F1, G1, H1, I, J, K, L COMPATIBLE Afectació als recursos naturals per l’augment del consum de matèries auxiliars. B1, C, D, E, F1, G1, H1, I, J, K, L COMPATIBLE Afectació als recursos naturals per l’augment del consum del sòl. B1, C, D, E2, F1, G, H, I, J, K, L COMPATIBLE Afectació als recursos naturals per l’augment del consum d’aigua. B1, C, D, E, F1, G1, H1, I, J, K, L COMPATIBLE Afectació als recursos naturals per l’augment del consum de electricitat. B1, C, D, E, F1, G1, H1, I, J, K, L COMPATIBLE Afectació als recursos naturals per consum de gasoil. B1, C, D, E, F1, G1, H1, I, J, K, L COMPATIBLE Afectació als recursos naturals per consum de gas natural. B1, C, D, E, F1, G1, H1, I, J, K, L COMPATIBLE Afectació al paisatge per alteració de la realitat cromàtica. B1, C, D, E, F1, G1, H1, I, J, K, L COMPATIBLE Afectació a la biodiversitat faunística fluvial per efectes acumulatius. B1, C, D, E, F1, G1, H1, I, J, K, L COMPATIBLE Afectació a la biodiversitat florística fluvial per efectes acumulatius. B1, C, D, E, F1, G1, H1, I, J, K, L COMPATILE Afectació a l’economia per la creació de llocs de treball. A, C1, D, E1, F, G, J1, K, L POSITIU Afectació al patrimoni arqueològic i arquitectònic. A1, C1, D, E, F, , H, I1, J1, K, L NUL Taula 17: Impactes previstos en situació de funcionament de l’activitat. Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 56 16.3 Impactes previstos en situació de funcionament anormal o emergència de l’activitat Impactes sobre els recursos naturals i la biodiversitat: El principal impacte sobre els recursos naturals i la biodiversitat serà la contaminació indirecta al medi per generació d’aspectes com abocament accidental de matèries primeres i/o auxiliars, abocament accidental de productes, l’emissió accidental de gasos de combustió per mal funcionament, l’emissió de soroll elevat per mal funcionament d'instal·lacions o maquinària i l'afectació del medi per causa de la generació d’una explosió o incendi en la instal·lació, ja que causarien impactes indirectes sobre la fauna amb un caràcter negatiu. Els mateixos aspectes mencionats poden generar impactes sobre la vegetació amb un caràcter negatiu. Impactes sobre el medi humà: El principal impacte sobre el medi humà serà els efectes negatius sobre béns com l'aigua, el medi natural i la població, que podrien concloure en pèrdues econòmiques per a administracions o propietaris de terrenys propers. Aquests efectes negatius podrien ser ocasionats per accidents o situacions d'emergència com abocament accidental de matèries primeres i/o auxiliars, abocament accidental de productes, l’emissió accidental de gasos de combustió per mal funcionament, o la generació d'una explosió o incendi en la instal·lació. El mal funcionament de maquinària, podria causar impactes per episodis de soroll. Impactes sobre l’atmosfera: El principal impacte sobre l’atmosfera seria causat per les emissions accidentals de gasos de combustió per mal funcionament. També cal destacar que una mala disposició dels sistemes d'enllumenat extern de l'activitat podria causar un impacte negatiu per l'emissió de llum al cel en horari vespertí i nocturn. També es produiria impacte en relació a l’emissió de soroll degut al mal funcionament d’equips i maquinària. Finalment, es produiria impacte per generació de males olors a causa de males pràctiques en l’ús i emmagatzematge. Impactes sobre el sòl: El principal impacte sobre el sòl derivaria de situacions d'accident o emergència com les següents: vessament accidental d'aigües residuals domèstiques i sanitàries per trencament de les canalitzacions, trencament de sistemes de depuració, abocament accidental al terra de matèries primeres i producte acabat durant operacions de càrrega i descàrrega o per trencament dels envasos o recipients que els contenen, acumulació de residus perillosos en zones de sòl desprotegides i a la intempèrie per possibilitat de filtració de partícules contaminants dels mateixos, abocament d'olis de maquinària i equips en zones de paviment en mal estat i abocament a terra de carburant i altres líquids de motors de camions i vehicles en zones amb paviment en mal estat. Aquests aspectes accidentals podrien causar la contaminació de terra i l'alteració de les seves característiques naturals. Impactes sobre la qualitat de les aigües superficials / subterrànies: El principal impacte sobre les aigües superficials i/o les subterrànies seria l'ocurrència d'accidents o emergències com l’abocament accidental a terra i aqüífer de productes químics, filtració a l'aqüífer de partícules i substàncies contaminants procedents de l'acumulació de residus perillosos a la intempèrie i en sòl desprotegit, l'abocament Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 57 accidental per trencament de la xarxa de clavegueram interna o l'arrossegament de productes perillosos per l'aigua usada durant un incendi. IMPACTE AMBIENTAL CARACTERITZACIÓ IMPACTE AVALUACIÓ Afectació a l’atmosfera per emissions de CO, NOx i NO2. B1, C, D, E, F, G1, H, I1, J1, K, L COMPATIBLE Afectació a l’atmosfera per emissió de flux lluminós al cel per mala disposició del sistema d’enllumenat en horari vespertí i nocturn. A1, C, D, E, F,G, H, I1, J1, K1, L COMPATIBLE Afectació al sòl per vessament accidental de matèries primeres per trencament d’envasos o dipòsits, en zona amb paviment en mal estat. B1, C, D, E, F, G1, H, I1, J1, K, L MODERAT Afectació al sòl per vessament accidental de matèries auxiliars per trencament d’envasos o dipòsits, en zona amb paviment en mal estat. B1, C, D, E, F, G1, H, I1, J1, K, L MODERAT Afectació al sòl per vessament accidental d’olis de maquinaria en zones de paviment en mal estat. B1, C1, D, E, F, G1, H, I1, J1, K, L MODERAT Afectació al sòl per vessament accidental de carburant, oli i altres líquids de vehicles i camions en zones de paviment en mal estat. B1, C1, D, E, F, G1, H, I1, J1, K, L MODERAT Afectació al medi hídric per vessament accidental a l’aqüífer de productes químics perillosos. B1, C, D, E1, F, G, H, I1, J1, K, L1 MODERAT Afectació al medi hídric per vessament accidental a l’aqüífer de residus perillosos. B1, C, D, E1, F, G, H, I1, J1, K, L1 MODERAT Afectació al medi hídric per vessament accidental a l’aqüífer d’aigües residuals domèstiques i sanitàries. B1, C, D, E1, F, G, H, I1, J1, K, L1 MODERAT Afectació al medi hídric per vessament accidental a l’aqüífer d’aigües utilitzades en cas d’incendi. B1, C, D, E1, F, G, H, I1, J1, K, L1 MODERAT Afectació a la biodiversitat degut a la ocurrència d’explosions i/o incendis. B1, C1, D, E1, F, G1, H, I1, J1, K, L MODERAT Afectació al medi humà degut a pèrdues econòmiques degudes a un incendi. B1, C1, D, E1, F, G1, H, I1, J1, K, L MODERAT Afectació al medi humà i biodiversitat degut a episodis de soroll per mal funcionament d’equips i maquinària mòbil interna. A1, C, D, E, F, G, H, I1, J1, K, L COMPATIBLE Afectació al medi humà degut a episodis de males olors per mal funcionament del sistema de tractament d’emissions de procés. A1, C, D, E, F, G, H, I1, J1, K, L COMPATIBLE Taula 18: Impactes previstos en situació de funcionament anormal o d’emergència de l’activitat. Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 64 20 Conclusions Fa la funció de síntesi final i s’elabora a partir de la interpretació dels resultats assolits. La conclusió sol ser breu i s’ha de relacionar directament amb els objectius del treball. També s’hi han d’incloure les recomanacions de continuació del treball i la planificació i programació del treball futur proposat. El present estudi s'ha elaborat per poder avaluar l'impacte ambiental que ocasionarà l’inici d’activitat de l’empresa a la seva ubicació en la zona portuària de Barcelona. Amb aquest estudi s’han valorat els impactes per al medi ambient derivats de l’inici de l’activitat i els impactes derivats de situacions d’emergència. En general, per l’inici de funcionament que planteja l’activitat, presenta un impacte global compatible, tot i que per alguns vectors ambientals com les aigües pluvials i l’atmosfera, hi ha alguns impactes considerats moderats. Els impactes més significatius derivats de l’activitat de l’empresa són els deguts a la generació d’emissions a l’atmosfera, la generació d’aigües residuals i la generació de residus amb els corresponents impactes a terra, l’entorn, els recursos hídrics i la població en general. En aquest sentit, a la taula següent es pot veure un resum de la quantitat d’impactes segons la seva valoració i el vector ambienta relacionat, el vector ambiental més afectat pels impactes derivats de l’activitat és el de recursos naturals i el menys afectat és el vector paisatge. VECTOR AMBIENTAL IMPACTES SEVERS IMPACTES MODERATS IMPACTES COMPATIBLES IMPACTES POSITIUS IMPACTES NEGATIUS ATMOSFERA 1 3 MEDI HÍDRIC 1 1 SÒL 2 PAISATGE 1 MEDI HUMÀ 2 BIODIVERSITAT 2 1 RECURSOS NATURALS 1 8 Taula 25: Resum vectors ambientals i impactes generats. Per minimitzar l'impacte de l'activitat de l'empresa, aquesta proposa la implantació de mesures preventives basades en el control i tractament d’emissions contaminants, ja siguin emissions de gasos, aigües, residus o sorolls; el manteniment de les instal·lacions en general i d'aquelles que poden generar impactes. L’empresa disposa de mesures preventives com la gestió i tractament de les aigües residuals i, una correcta disposició i gestió dels residus mitjançant gestors autoritzats, la implantació de les millors tècniques disponibles a nivell de tractament de corrents residuals, disponibilitat de sistemes de protecció, seguretat i bones pràctiques respecte de la manipulació de productes químics, i finalment també proposa una adequada formació de personal de l'empresa per poder garantir una correcta implantació i funcionament d'aquestes mesures. Totes aquestes mesures són les que permetran també que l'activitat Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 65 compleixi amb els límits marcats per la legislació en matèria de contaminants i efectes sobre el medi. Un altre tipus d'impactes són molt menys significatius donada la ubicació de l'empresa i la configuració de les seves instal·lacions, com per exemple, l'impacte acústic i l'impacte paisatgístic. Cal destacar que l'activitat de l'empresa també ocasionarà efectes positius a nivell local, sobretot pel que fa a la creació d'ocupació i riquesa, i també a nivell ambiental per l’estalvi de recursos energètics, ja que implantarà panells solars fotovoltaics per autoconsum al seu establiment. Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 66 21 Referències [1] (2023). VISSIR v3.35. [en línia]. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consultat: 20 octubre 2023]. Disponible a Internet ‹ ICGC - Vissir3 › [2] (2023). Mapa geològic comarcal de Catalunya. [en línia]. Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. [Consultat: 20 octubre 2023]. Disponible a Internet ‹ http://dtes.gencat.cat/webmap/MUC/service.svc/get › [3] (2023). Visor ACA. [en línia]. Generalitat de Catalunya. Agència Catalana de l’Aigua. [Consultat: 27 octubre 2023]. Disponible a Internet ‹https://sig.gencat.cat/visors/VISOR_ACA.html?param=param&color=vermell&background =topo_ICC&BBOX=152889.933628,4485000,641110.066372,4752000&layers=AIGUA_A QUIFERS › [4] (2023). Qualificació de l’estat de les masses d’aigua rius. [en línia]. Generalitat de Catalunya. Agència Catalana de l’Aigua. [Consultat: 27 octubre 2023]. Disponible a Internet ‹Rius. Agència Catalana de l'Aigua (gencat.cat)› [5] (2022). Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2022-2027. [en línia]. Generalitat de Catalunya. Agència Catalana de l’Aigua. [Consultat: 27 octubre 2023]. Disponible a Internet ‹https://info.aca.gencat.cat/ca/aca/informacio/geco/plans-programes/PDG/CA/01-00-Pla- de-gestio-2022-27.pdf› [6] (2023). Roses dels vents climàtiques. [en línia]. Generalitat de Catalunya. Servei Meteorològic de Catalunya. [Consultat: 17 novembre 2023]. Disponible a Internet ‹https://www.meteo.cat/wpweb/climatologia/dades-i-productes-climatics/roses-dels-vents- climatiques/ › [7] (2022). Informe meteorològic mensual del PORT DE BARCELONA. [en línia]. Port de Barcelona. Medi Ambient. Subdirecció General d’Explotació i Planificació Portuària. [Consultat: 17 novembre 2023]. Disponible a Internet ‹https://www.portdebarcelona.cat/sites/default/files/content/file/2023/01/16/98/imm_portbc n_2022_08.pdf› [8] (2022). Mapes de dades ambientals. [en línia]. Ajuntament de Barcelona. [Consultat: 17 novembre 2023]. Disponible a Internet ‹https://ajuntament.barcelona.cat/mapes-dades- ambientals/qualitataire/ca/› [9] (2017). Visor dels Mapes de capacitat acústica municipals. [en línia]. Ajuntament de Barcelona. [Consultat: 17 novembre 2023]. Disponible a Internet ‹https://sig.gencat.cat/visors/capacitat_acustica.html› [10] (2023). Contaminació lumínica. [en línia]. Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. [Consultat: 24 novembre 2023]. Disponible a Internet ‹https://sig.gencat.cat/visors/pcl.html› [11] (2023). Hipermapa. [en línia]. Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. [Consultat: 24 novembre 2023]. Disponible a Internet ‹https://sig.gencat.cat/visors/hipermapa.html?param=param&color=vermell&background= orto_ICC&BBOX=154934.710744,4485000,639065.289256,4752000&layers=FAUNA_AR EESINTFAUNAFLORA› [12] (2023). Espais naturals protegits de Catalunya. [en línia]. Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. [Consultat: 24 novembre 2023]. Disponible a Internet ‹https://sig.gencat.cat/visors/enaturals.html› Avaluació d’impacte ambiental d’una empresa dedicada a la valorització de residus. 67 [13] (2023). Padró a 1 de gener. Per sexe. [en línia]. Generalitat de Catalunya. Institut d’Estadística de Catalunya. [Consultat: 1 desembre 2023]. Disponible a Internet: ‹https://www.idescat.cat/pub/?id=pmh&n=446&geo=mun:080193› [14] (20216). Explotacions agràries amb ramaderia. Per espècies. [en línia]. Generalitat de Catalunya. Institut d’Estadística de Catalunya. [Consultat: 1 de desembre 2023]. Disponible a Internet: ‹https://www.idescat.cat/indicadors/?id=basics&n=10487 › [15] (2023). Llista de monuments de Sants-Montjuïc. [en línia]. Viquipèdia. [Consultat: 15 de desembre 2023]. Disponible a Internet ‹https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sants-Montju%C3%AFc› [16] (2023). Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. [en línia]. Generalitat de Catalunya. [Consultat: 25 setembre 2023]. Disponible a Internet: ‹https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=503653› [17] (2023). Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental. [en línia]. Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado. [Consultat: 25 de setembre 2023]. Disponible a Internet: ‹https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2013-12913› [18] (2023). Real Decreto 445/2023, de 13 de junio, por el que se modificant los annexos I, II y III de la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental. [en línia]. Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado. [Consultat: 25 de setembre 2023]. Disponible a Internet: ‹https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2023-14047›