Línia de mobiliari amb plàstic reciclat

Línia de mobiliari amb plàstic reciclat Treball de Fi d'Estudis Director: Jordi Ventura MiretAutora: Anna Calatayud Riera Titulació: Grau en Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte Entrega: 22/06/22 Índex Índex 1.-INTRODUCCIÓ 1.1 Objecte 1.2 Requeriments 1.3 Justificació 2. FASE DE RECERCA 2.1 Els plàstics 2.1.1 Formació del plàstic 2.1.2 Plàstics més utilitzats actualment 2.2 Reciclatge del plàstic 2.2.1 Gestió de residus actuals 2.2.2 Resultats del reciclatge de plàstics 2.2.3 Processos de recuperació del plàstic 2.2.4 Manca de reciclatge de plàstic 2.2.5 Plàstics de difícil recuperació 2.2.6 Mobiliari de plàstic reciclat 2.3 L'educació primària 2.3.1 Evolució de l'educació 2.3.2 Models educatius 2.4 Disseny de mobiliari a les aules 2.4.1 Mobiliari comun 2.4.2 Mobiliari actual 3. TARGET 4. FASE DE DISSENY 4.1 Materials 4.2 Mètode de fabricació 4.3 Taula 4.3.1 Consideracions prèvies 4.3.2 Propostes 4.3.3 Disseny final 4.4 Cadira 4.4.1 Consideracions prèvies 4.4.2 Propostes 4.4.3 Disseny final 4.5 Emmagatzematge 4.5.2 Propostes 4.5.3 Disseny final 4.6 Penjador 4.5.2 Propostes 4.5.3 Disseny final 4.7 Plànols 4.8 Línia de mobiliari final 5. ESPECIFICACIONS I INDUSTRIALITZACIÓ 5.1 Producció de la taula 5.2 Producció de la cadira 5.3 Producció de l'armari 5.4 Producció de el penjador ÍNDEX 7 7 8 10 10 10 12 12 13 15 17 18 18 21 21 22 23 23 24 28 30 31 32 32 33 37 40 40 41 43 46 46 48 52 52 54 57 57 59 60 60 61 6. ANÀLISI ECONÒMIC 6.1 Costos indirectes 6.2 Cost de fabricació unitari de la taula 6.3 Cost de fabricació unitari de la cadira 6.4 Cost de fabricació unitari de l'armari 6.5 Cost de fabricació unitari del penjador 6.6 Cost total del projecte 7. IMPLICACIONS AMBIENTALS 7.1 Objectius de desenvolupament sostenible 7.2 Economia circular 7.3 Ús de recursos 7.4 Petjada de carboni 7.5 Petjada hídrica 7.6 Normativa ÍNDEX 8. CONCLUSIONS 9. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA 10. ÍNDEX DE FIGURES 11. ÍNDEX DE TAULES 63 64 65 66 69 70 72 73 75 76 77 78 7.1 Objectius de desenvolupament sostenible 7.2 Economia circular 7.3 Ús de recursos 7.4 Petjada de carboni 7.5 Petjada hídrica 7.6 Normativa 80 82 89 91 01. Introducció 01. Introducció 1.1 OBJECTE Quan demanes a una persona que pensi en una classe, tothom imagina el mateix. Es pupitres verds a conjunt amb les cadires verdes, la mateixa taula per el professor, la mateixa pissarra. Això és degut a que durant molts anys s’ha fet servir el mateix mobiliari dins les aules. No es tracta d’un fet sorprenent ja que fa molts anys que el model educatiu no canvia i, per tant, el mobiliari actual segueix sent igual de funcional que abans. Ara, però, en trobem que el model educatiu està canviant. S’estan començant a implementar noves tècniques d’aprenentatge i, a la vegada, s’estan introduint les noves tecnologies dins l’àmbit de l’ensenyament. Tot això fa que aquell mobiliari que fins ara ens havia servit, es comenci a quedar obsolet i es necessiti nou mobiliari adaptat a les noves necessitats. L’objectiu d'aquest projecte és crear una línia de mobiliari de plàstic reciclat enfocat en l’àmbit escolar, particularment en l’educació primària. Tot això conformat amb plàstic reciclat per tal de utilitzar l'excedent de residu plàstic usat que no pot tornar a formar part de la mateixa cadena de producció originari i recuperar plàstics de difícil reutilització en el seu sector d’origen creant mobles amb un cicle de vida i ús llarg. 1.2 REQUERIMENTS Per la realització d’aquest treball es realitzarà una línia de mobiliari escolar mitjançant SolidWorks com a eina de modelatge i per fer els plànols respectius a cada moble i també s’utilitzarà 3ds Max per a la realització dels les imatges fotorealistes dels productes. El mobiliari serà fabricat per plàstic reciclat però això no exclou l’ús d’altres materials per a peces secundàries que formen part del moble. Introducció 1.3 JUSTIFICACIÓ Desde fa unes dècades, una temàtica important que ha generat molt debat és la sostenibilitat que durant els darrers anys està agafant més força i està sent més present en les nostres vides. El creixement en la conscienciació de les persones ha fet que ens fixem més en el que consumim en com podem canviar els nostres hàbits de consum per tal de portar una vida més ecològica i respectuosa amb el medi ambient. Malgrat això, desde fa anys s’observa que la producció de productes fabricats amb plàstic no fa més que aumentar i, a més a més, acostuma a ser el plàstic d’un sol ús com, per exemple, les ampolles de plàstic. També podem observar que molts d’aquests plàstics no són reciclats correctament o, simplement no són reciclats. Malgrat això, veiem que alguns d’aquell plàstics que sí que són dipositats al contenidor de reciclatge poden ser reciclats i se’ls pot donar una nova vida molt més longeva. Una línia de mobiliari escolar de plàstic reciclat ens podria fer veure que el plàstic no ha de perquè ser un material que fa mal al planeta sinó que el que fa mal el planeta és la forma en què es fa servir. Al fer mobiliari, creem objectes que seran fets servir durant molts anys i que compleixen la seva funció i, un cop la seva vida ja hagi acabat, podran tornar a ser reciclats i es podrà crear un altre producte a través seu. A més a més, al tractar-se de mobiliari escolar, és una manera molt fàcil i educativa per ensenyar als nens un exemple del que es pot aconseguir tan sols separant les escombraries i llençant-les al contenidor que els pertoca. D’aquesta manera, s’incentivaria als nens a reciclar desde petits per tal que agafin el costum i ho segueixin fent durant la seva vida ajudant a crear un món més ecològic. Introducció 02. Fase de recerca Recepció de la materia: Arribada del plàstic a la empresa. Selecció: Es fa una segona selecció en que es classifiquen els materials més detingudament per la seva tipologia (es treuen les etiquetes, etc.) i per colors reduint així el consum de colorant. Triturat: Un cop seleccionat, es tritura el plàstic fins al seu diàmetre corresponent aconseguint grans homogenis. Neteja: Es porta tot el material a netejar amb aigua i es remou. D’aquesta manera s’eliminen totes les impureses com, per exemple, terra, pedres i tots els materials més densos que l’aigua. Assecat: El material moll, passa a eixugar-se i, a la vegada, s’acaben eliminant, definitivament, totes les impureses. Homogeneïtzació: Un cop triturat, net i sec, es barreja aconseguint una mescla homogènia en color i comportament. Extrusionat: Aquest material homogeni passa, seguidament a màquines d’extrusió que seran les encarregades de donar forma al nou producte. Empresa privada 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Polímers Tots els termoplàstics poden ser reciclats al final de la seva vida útil. Tot i això, cal mencionar que la seva qualitat es veu afectada en el procés. Fase de recerca Reciclatge químic Tot i que, com ja hem vist, la majoria de plàstics es reciclen mecànicament, s’està desenvolupant un nou sector en el reciclatge anomenat “reciclatge químic”. A grans trets, aquest consisteix en convertir els plàstics en productes químics bàsics i matèries primeres químiques. Aquest procés s’utilitza, sobretot, en plàstics que són difícils i poc econòmics de reciclar mecànicament que ja s’han comentat a l’estudi de camp. Serveix com a alternativa als abocadors i a la incineració dels productes plàstics i permet subministrar matèries primeres verges i de qualitat a la cadena de subministrament. Consta de tres tipus de processos: la purificació, la despolimerització i la conversió tèrmica. Purificació Aquest procés consisteix en dissoldre el plàstic en un o més solvents i seguir purificant-lo fins a aconseguir separar el polímer dels additius i contaminants. Una vegada els polímer ja s’han dissolt en el solvent, es poden cristal·litzar. El resultat del procés és el polímer precipitat sense que s’hagi vist afectat pel procés, donant la possibilitat de crear nous plàstics. Matèria primera: PVC, PS, PE i PP Producte: Polímers plàstics purificats Despolimerització En aquest procés es produeixen molècules d’un sol monòmer o polímers curts. Al ser idèntics als que s’utilitzen en la preparació de polímers permeten aconseguir resultats finals amb gairebé la mateixa qualitat que utilitzant monòmers verges. Matèria primera: PET, PA i polioretans Productes: Monòmers Conversió tèrmica Aquest últim procés tracta d’un procés tèrmic que converteix els polímers en molècules més simples per, finalment, acabar formant matèria primera pel processament petroquímic. S’acaba obtenint productes bàsics que han de ser processats per produir un polímer. Això acaba resultant amb molta flexibilitat a la hora de la seva reutilització. Matèria primera: PE, PP, PB, PS, PMMA Productes: Productes hidrocarburs bàsics com gasos, olis i ceres. L’ús de molts tipus de plàstics diferents fa que quan es barregen s’acabin obtenint productes de baixa qualitat. Això vol dir que s’han de separar tots els diferents tipus de plàstic cosa que acaba encarint el procés. A més a més, hi ha molts plàstics d’un sol ús que es produeixen en quantitats tan petites reciclar-les no acaba sortint a compte. Si bé és cert que gran part de la població diposita els residus que genera en els contenidors corresponent, gran part d’aquests residus al final no acaben sent reciclats tal com s’espera. Això és degut, majoritàriament, a una qüestió econòmica. Per reciclar el plàstic són necessaris més mercats de per el reciclatge d’aquest. Això implica que els materials reciclats han de ser més barats que el plàstic verge i amb les mateixes qualitats. Hi ha moltes barreres que dificulten aconseguir aquest objectiu. Entre elles podem trobar les següents: Fase de recerca Durant l’ús del plàstics i durant el procés de reciclatge, el plàstic es va degradant. Això provoca que les seves propietats s’acabin veient afectades. Tot i això, moltes vegades la diferència és mínima i actualment existeixen diferents mètodes econòmics i tecnològics per recuperar certes propietats del plàstic. Existeixen certs productes de plàstic molt difícils de reciclar degut a que el procés no és viable econòmicament. Dins d'aquesta categoria entrarien tots aquells envasos lleugers com bosses o coberts que al tenir tan poca massa no surt a compte reciclar. També entrarien dins d’aquesta categoria tots aquells objectes plàstics de grans dimensions o que han estat contaminats. 2.2.4 Manca de reciclatge de plàstic Fase de recerca Tots aquells envasos multicapa, és a dir, que contenen dos o més capes de plàstic per fer barrera amb l’exterior i reduir la quantitat d’oxigen que entra dins, són molt útils però, a la vegada, molt difícils de reciclar. Per el seu reciclatge correcte, s’han de separar les capes per tal de separa-les individualment cosa que acaba tenint un impacte econòmic en el reciclatge. El disseny dels productes moltes vegades dificulta el procés de reciclatge posterior. Moltes petites decisions de disseny com, per exemple, el color, les etiquetes difíciles de separar o l’ús de plàstics diferents acaben afectant de forma directa al reciclatge. El subministrament pot fluctuar. Amb això es vol donar a entendre que tot aquell que vol fer servir plàstic reciclat en el seu producte no té garantitzat 100% que el producte serà uniforme. Per tant, es necessita millorar la logística i les instal·lacions de recuperació de plàstic. Per altra banda, un gran factor és el preu del plàstic verge. Aquest és depèn directament del preu del petroli que pot ser rebaixat o pujat per aquells que controlen el preu. Pel que fa el plàstic reciclat, aquest té un preu fix que surt a partir del cost de tots els procediments que es duen a terme per obtenir-lo. Això implica que si s’abaixen molt els preus del plàstic verge, es fa difícil que es vulgui invertir en plàstic reciclat. Per acabar, també es necessitaria l’implicació de la indústria química dins del reciclatge del plàstic. Actualment no té una gran rellevància però es preveu que en un futur acabi sent una peça clau en aquest procés. Veiem doncs que tot i que hi ha diverses dificultats per reciclar el plàstic, moltes d’elles poden ser resoltes amb la inversió de diners en el sector per, d’aquesta manera, poder millorar les infraestructures i abaixar els preus per aconseguir que utilitzar plàstic reciclat sigui l'opció més rendible per a les empreses. Malgrat la majoria dels plàstics són reciclables, n’hi que són més difícils que altres de reciclar. Val a destacar dos plàstics especialment complicats per reciclar. El plàstic número 3, és a dir el PVC, es tracta d’un material molt difícil de reciclar ja que requereix teconolgia molt cara i genera molts gasos tòxic que s’han de tractar i minimitzar amb més tecnologia costosa. Per aquesta raó hi ha molts països que no tenen els recursos suficients com per reciclar-lo. Per altra banda, el plàstic número 7 ens indica que és aquell composat per altres plàstic i materials compostos. Com ja s’ha comentat abans, aquest material també requereix molt temps i molta tecnologia per reciclar ja que s’han de separar els diferents tipus de plàstic i, moltes vegades no se sap si tots els components son separables per al seu reciclatge corresponent. 2.2.5 Plàstics de difícil recuperació Abans de dissenyar es farà una recerca del mobiliari fabricat amb plàstic reciclat en el mercat. Això ens permet veure altres punts de vista de com es treballa el material i quines formes geomètriques són les més adequades. Tot i que el mobiliari amb plàstic reciclat és cada vegada més freqüent en el mobiliari, tot i així no encara no hi ha gaires exemples en el mercat. A més a més, la major part de mobiliari dissenyat amb plàstic reciclat és mobiliari d’exterior degut a la resistència del material. A continuació es presentaran diversos exemples de mobles que es poden trobar en el mercat. Al estar fent un projecte de mobiliari reciclat de quatre objectes, només s’analitzaran aquests quatre. 2.2.6 Mobiliari de plàstic reciclat Cadira Les cadires són del mobles que es fabriquen més en materials de plàstic reciclat, per aquest motiu, en tenim molts exemples. Nom: Love Dissenyador: Eugeni Quitllet Marca: Vondom Any: 2018 Es tracta d’un seient fabricat a partir de plàstics reciclats recollits a la costa de les Illes Balears. Els diferents colors del model sorgeixen a partir del material base. El color més fosc prové de xarxes reciclades mentres que el més clar són residus de la illa. Nom: NO2 Dissenyador: Nendo Marca: Fritz Hansen Any: 2019 Consisteix en un model molt clàssic que no només és reciclat sinó que, a més a més, és reciclable. Els residus són recollits i processats al centre d’Europa reduint, conseqüentment les emissions de diòxid de carboni generades en el transport. Taula Pel que fa taules de plàstic reciclat, no en trobem tants exemples en les cadires. Està clar, doncs, que no és un moble tan popular com les cadires. Totes les taules que es troben actualment al mercat són, majoritàriament, d’exterior trobant només alguns pocs exemples de mobles d’interior. Nom: Pop table Dissenyador: Sarah Gibson i Nicholas Karlovasitis Marca: DesignByThem Any: 2018 Consisteix en una taula tant per ús exterior com interior. Està formada per una tapa de plàstic de HDPE reciclat al 80% i una base d'acer inoxidable recoberta de pols. Està dissenyada per ser versàtil, oferint al possibilitat de canviar la tapa de plàstic per fusta. Nom: Denholme Picnic Table Dissenyador: - Marca: British Recycled Plastic Any: - Es tracta d’un seient fabricat a partir de plàstics reciclats recollits a la costa de les Illes Balears. Els diferents colors del model sorgeixen a partir del material base. El color més fosc prové de xarxes reciclades mentres que el més clar són residus de la illa. Fase de recerca Emmagatzematge Respecte al mobiliari d’emmagatzematge, trobem molts pocs exemplars fabricats a partir de plàstic reciclat. Entre els pocs exemples, trobem aquests dos. Nom: Solid Recycled Plastic Shelving Dissenyador: - Marca: FIL Any: - En aquesta ocasió ens trobem amb una estanteria formada a partir de 90% plàstic reciclat. El plàstic en qüestió és polipropilè. L’estanteria consta de 5 nivells i cadascun d’ells suporta 40 kg de pes. Nom: Kungsbacka Dissenyador: - Marca: IKEA Any: - Aquest exemple que ofereix Ikea consisteix en emmagatzematge per la cuina. Es tracta de armaris fabricats a partir de fusta reciclada que estan folrats amb una lamina de PET d’ampolles d’un sol ús. Per a cada porta de l’armari es reciclen al voltant de 25 ampolles de mig litre. Al final, s’aconsegueix aquest producte que durarà com a mínim 25 anys i posteriorment, serà reciclat altra vegada. Penjador Pel que fa taules de plàstic reciclat, no en trobem tants exemples en les cadires. Està clar, doncs, que no és un moble tan popular com les cadires. Totes les taules que es troben actualment al mercat són, majoritàriament, d’exterior trobant només alguns pocs exemples de mobles d’interior. Nom: Penjador de plàstic reciclat Dissenyador: - Marca: Universal One Any: - De l’únic exemple de penjador fabricat a partir de plàstic reciclat, no es pot trobar gaire informació al respecte. No se'n pot saber ni el tipus de plàstic ni quin percentatge té de plàstic reciclat en el producte. Fase de recerca 2.3 L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA L'educació sempre ha estat un reflex de la societat de la mateixa manera que la societat és un reflex de l'educació. És per això que ha anat evolucionant amb el pas del temps adaptant-se a noves maneres de fer i entendre la socialització. Aquest fet es pot observar clarament veient el tipus d'educació que es rep arreu del món. Està clar que un gran factor està en les escoles i les famílies, però, un factor més important és la cultura i l'entorn social on es troba. Per això difereix tant l'educació dels països europeus amb, per exemple, els asiàtics. Si bé durant els anys, l'educació no ha patit grans canvis en si, estem començant a veure que la forma com s'ensenya està canviant dràsticament. Per aquest motiu s'ha vist necessari fer una comparativa entre l'educació ara fa uns 30-40 anys a la que s'està començant a implementar actualment. Tot i aquest canvi notable en la manera d'educar, les aules no han adaptat el mobiliari a aquesta nova manera de fer. En la següent taula es presentarà una comparació dels aspectes més rellevants i que influeixin en el desenvolupament d'aquest treball. 2.3.1 Evolució de l’educació Abans Ara Estudiants asseguts a una fila un per un. Depenent del professorat podem trobar alumnes asseguts en grups de dos o tres. Els estudiants romanien asseguts i callats durant tota la classe mirant el professor mentres aquest ensenyava. S’incita a l’estudiant a participar, comentar rebent ajuda del professor. Ús de llibres com a recurs principal d’informació. Ús de les tecnologies de la informació, com l’Internet, per a la recerca d'informació i l’aprenentatge. Ús de llapis, llibretes i llibres i altres eines com mapes o maquetes per ensenyar als alumnes. Aules virtuals on s’ensenya mitjançant pissarres intel·ligents. Taula 1. Comparativa entre l'escola d'aans i ara. Font: pròpia Fase de recerca Així doncs, a l’hora de dissenyar, s’hauran de tenir en compte tots aquests aspectes de l’educació actual per tal que els mobles d’adaptin a ells. D'aquesta manera es podrà garantir una educació adequada als temps i a la situació social que es viu actualment. 2.3.2 Models educatius Com ja s’ha comentat anteriorment, l’educació acaba s’ha anat desenvolupant a entorn al tipus de persona i de la societat a la que es vol arribar. És aquí on entren els diferents models educatius. Aquests models educatius reponen a les següents preguntes: “Què ensenyar?”, “A qui ensenyar?”, “Amb quin procediment ensenyar-ho?”, “Quan?”, “Com s'avalua?”. Això acaba resultant en un procés d’ensenyament i aprenentatge concret basat en teories educatives. Podem trobar 5 models educatius en la actualitat que responen de forma diferent a les preguntes anteriors i, tot i que no hi ha una manera correcta o incorrecta d’educar, sí que és cert que hi ha models han donat més bons resultats que altres. Model tradicional Es tracta del més utilitzat al llarg de la història i es basa en el professor transmetent el coneixement a l’alumne. Aquest, per la seva part, té un paper majoritàriament passiu. Durant les classes el docent explica mentres que els alumnes prenen nota i, pel que fa a l'avaluació, és una nota basada en un examen on els alumnes reprodueixen tot el que han memoritzat. Aquest model pot ser eficaç mentres no s’abusi d’ell, malgrat això, no és el més efectiu en alumnes amb altres capacitats pel mètode d’avaluació. A més a més, és considera una tècnica molt formal que no té en compte el desenvolupament emocional dels nens. Model conductista Aquest model concept l’aprenentatge a partir de l’entrenament, la pràctica, l’exposició i la repetició. Es tracta d’un sistema basat en estímuls que poden ser premis i recompenses. Diferents accions de conductisme a l’aula serien, per exemple, premiar intervencions, castigar el mal comportament, sumar i restar punts, etc. Aquesta tècnica sempre s’ha de complementar amb alguna altra de manera que l’alumne no es senti motivat només pel premi. Model romàntic/experiencial Es basa en una manera d’aprendre natural i espontània on el paper dels alumnes, al contrari de les tècniques presentades anteriorment, és actiu i protagonista. El mètode d'avaluació és qualitatiu. Els alumnes aprenen cadascú de la seva propia manera. Es basa en la experiència i els gustos d’aquests i s'aprèn fent, no estudiant. Model cognitivista Aquest model es focalitza en el desenvolupament intel·lectual de l’estudiant. L’alumne és el protagonista mentres que el professor passar a tenir un paper secundari de recolzament. Es basa tant amb l’aprenentatge com amb el resultat final Fase de recerca Model constructivista Actualment, és un dels més utilitzats i acceptats. En aquest model, l’alumne també té un paper principal en el seu aprenentatge mentres que el professor orienta. D’aquesta manera, s’aconsegueix més autonomia i s'impulsa l'aprenentatge cooperatiu. Un problema d'aquest model és el fet que s’assumeix que l’alumne està predisposat a estudiar, cosa que en molts casos no és així. Així doncs, a l’hora de dissenyar el mobiliari adequat s’hauran de tenir en compte els diferents models educatius i la manera com aquests poden influenciar-lo. S’haurà de tenir en compte que tots els models educatius siguin possibles malgrat que en el futur es vegi una tendència cap els tipus d’aprenentatge on l’alumne és el protagonista d’aquest, especialment amb els alumnes més petits. 2.4 DISSENY DE MOBILIARI A LES AULES 2.4.1 Mobiliari comú MEl mobiliari a les aules és molt important per l’aprenentatge dels alumnes. No obstant això, moltes vegades ens trobem que es passa per alt tot i sabent que els nens poden arribar a estar 8 hores asseguts i moltes vegades, aquest mobiliari no s’adequa a ells. Les institucions educatives procuren canviar el currículum regularment per complir amb els nous estàndards d’educació. Malgrat això, veiem que no passa el mateix amb el mobiliari de l’aula, que fa anys que és el mateix. Aquest, però, té un gran impacte en l’aprenentatge dels nens i pot millorar de manera significativa el seu rendiment si està dissenyat correctament. Al observar diferents aules de primària, trobem que totes elles tenen en comú certs mobles principals que són gairebé iguals per a totes. Aquests mobles són les taules, les cadires, espais d’emmagatzematge (com armaris o estanteries) i penjadors. A continuació s’analitzarà, a grans trets, quins requeriments haurien de complir per considerar-los un bon disseny. Taules Les taules dins l’escola no només les trobem dins les aules sinó que són recurrents en molts altres espais com la biblioteca i el menjador. Per tal de garantir un bon disseny d’aquestes és imprescindible que s’adaptin a l’alumne i a la necessitat de l’espai. Dins de la classe, trobem dos tipus de taules: la del professor i la dels alumnes. y. Fase de recerca Taula del professor: Aquesta taula hauria de comptar amb un o més calaixos amb clau eor garantir que només els professors i tenen accés. A més a més pot optar per incorporar altres elements depenent del pressupost. Taula dels alumnes: Pel que fa als alumnes, un dels aspectes més importants és que s’adeqüi a les seves mides. Els infants a primària tenen complexitats molt diferents els uns dels altre i, és important que el mobiliari s’adapti a aquestes. A més a més, l’altura de la taula ha de poder casar amb el seient. Per últim, han de ser resistents i fàcils de netejar. y Cadires Pel que fa a les cadires, al igual que les aules, han de poder ser adaptades a l’altura i a l’edat dels alumnes. A més a més, és important que siguin fàcils de netejar, transportar i que siguin segures per els alumnes. Al tractar-se de seient de plàstic i nens relativament petits, és important que aquestes hagin estat vernissades posteriorment amb materials no tòxics. Per acabar, els seients haurien de poder-se apilar o emmagatzemar de forma que ocupessin el menor espai possible en cas que es volguessin apartar. Emmagatzematge Totes les aules han de constar d’espai d’emmagatzematge per tal de garantir un ordre en tot els utensilis de l’aula. Per a nens de primària, no són necessàries les portes en els armaris ja que la seva mobilitat i capacitat no els hi requereix i s’aconsegueix un accés molt més fàcil. Malgrat això, sempre s’ha de tenir en compte l’alçada dels utilitzadors finals i s’ha de garantir la seguretat dels alumnes comptant amb cantos arrodonits i vernissos no tòxics. Com ja s'ha comentat, el mobiliari utilitzat a les aules és difícil de canviar. Es tracta d'una gran inversió i és un procés que requereix molta logística i coordinació en els centres. Això provoca que hi hagi un estancament en el mobiliari i no s'acabi adequant als nous models educatius. Actualment, però, estem veient un gran canvi en la manera d'educar i, aquest canvi en l'educació implica un canvi en el mobiliari urgent que s'adapti i permeti dur a terme aquests nous models facilitant l'aprenentatge de l'alumne i els mètodes del docent. A continuació, es presenta una petita anàlisi del mobiliari més usat a hores d'ara a les aules a Catalunya que ens ajudarà a veure d'on partim. A més a més, també s’analitza el mobiliari utilitzat en les diferents cultures per veure com canvia i què podem incorporar en els nostres dissenys. Es contemplen les mancances i els avantatges de cada un d'ells. 2.4.2 Mobiliari actual y. Penjadors Pel que fa als penjadors, és el que té menys normes en el disseny. És important tenir en compte si tan sols es penjaran les jaquetes o també es guardaran les motxilles ja que, això moltes vegades pot acabar afectant al disseny final. Per tal que s’adeqüi a tothom, és important que a l’hora d’instal·lar-se es posi en una alçada adequada a tot aquell qui hi interactuarà més freqüentment. Fase de recerca Tot i que el mobiliari en les escoles de Catalunya pot variar, veiem que la major part d’escoles compten amb mobiliari molt semblant, si no el mateix. Es presentarà, a continuació el mobiliari que s’ha contemplat en l’estudi de camp: taules, cadires, emmagatzematge i, per últim, els penjadors. Nom: Taula de Formació Model 277 Marca: Tagar Preu: 117,00€ (sense IVA) Espai per emmagatzemar llibres Penjador Accés directe al calaix Cantos arrodonits Forma no convenient a l’hora d’unir taules En el moment en que s’uneixen un o més pupitres, és difícil manipular el penjador i tot el que hi ha penjat pot ser molest per a la persona del costat. El calaix lliga als alumnes a una taula en concret. El pupitre presentat a l'esquerra és un dels més utilitzats arreu de Catalunya. Tal com es pot observar, té una forma rectangular i consta d’un calaix on emmagatzemar llibres. A més a més, el calaix incorpora un penjador on es pot posar la motxilla. Avantatges Inconvenients Taula Nom: Cadira de Formació Model 278 Marca: Tagar Preu: 99,00€ (sense IVA) Estèticament coherent amb el pupitre Apilables Cantos arrodonits No és suficientment ergonòmic No s’ajusta a l’alçada específica de cada alumne Aquest seient també és present en gran part de les aules catalanes. Segueix la mateixa estètica que el pupitre tot i que aquest es força més simple. No presenta més funcions apart de la de seient. Avantatges Inconvenients Cadira Fase de recerca 4.3 TAULA La taula ha de casar amb el seient. Resistent i fàcil de netejar. Ha de ser suficientment gran per garantir un bon estudi. Ha de ser fàcil de moure. S’ha de poder emmagatzemar fàcilment. S’ha de poder moure fàcilment (lleugera). Ha de poder garantir el treball en grup. Adaptable a les noves tecnologies. Com ja s’ha comentat anteriorment, la taula és el primer element que es dissenyarà ja que aquesta acabarà marcant totes les formes del mobiliari. Després de la investigació feta, comprovem que la taula ha de cumplir certs estàndards per tal d’adaptar-se als models educatius i als usuaris finals d’aquesta mateixa. 4.3.1 Consideracions prèvies CPer realitzar el disseny 3D de la taula s’han de tenir en compte certes consideracions. Normativa Primer de tot s’ha d’establir l’altura d’aquesta seguint la normativa europea UNE 1729-2016 mostrada a la taula 3. Tal com es pot veure a la taula anterior la nostra taula hauria de ser de talla 3 i talla 4. Així doncs, s’hauran de fer dos dissenys de taula amb diferents alçades per tal d’adaptar-se a la normativa vigent. Taula 3. Mesures del mobiliari conforme la norma europea UNE-EN 1729-1 Fase de disseny 4.3.2 Propostes Per crear el disseny formal de la taula, la part més important és la superfície on es treballa. Com que es busca que sigui modular i es pugui garantir el treball en grup, s’ha d’aconseguir que la forma de la superfície pugui encaixar-se aconseguint altres formes. Per aquest motiu es proposen tres formes que s’estudiaran per concloure quina és més viable: la triangular, la poligonal irregular i la circular. Anàlisi de les formes Triangle La forma triangular en ofereix 4 disposicions diferents de les taules. La primera és per un ús individual de la taula. L’usuari es troba situat a un costat d’aquesta i és des d'allà d’on interactua. La segona disposició ofereix la possibilitat d’unir taules infinitament. Aquesta opció, però, només deixa unir les taules en una sola direcció i, per tant, no és recomanable de fer servir per més de grups de 3 o 4 alumnes. La tercera disposició consisteix en un triangle equilàter format a partir de quatre taules. Aquesta opció oferiria la formació de grups de 4 alumnes però hi hauria dos alumnes que es trobarien en una situació incòmode ja que estarien treballant entre taules. La última opció que ens trobem és la unió de 6 taules creant un hexàgon on hi treballen 6 alumnes. Aquesta forma és òptima ja que permet que tots els alumnes es vegin cara a cara i puguin interactuar fàcilment entre ells. Veiem doncs, que la forma de triangle equilàter ens ofereix només tres opcions mínimament viables i que, per tant, no seria la forma més adequada Fase de disseny Polígon irregular Per aquesta segona forma es tenia pensada una forma de pentàgon regular però es va veure que, tot i que la taula fos de dimensions adequades, el costat més proper a l’alumne nos seria suficientment gran i seria possible que certs aparella electrònics de gran dimensió sobre sortissin. Per aquest motiu es decideix eixamplar el costat per on treballa l’estudiant creant, conseqüentment, una forma de “casa”. Aquesta forma ens ofereix també diverses posicions. La primera és la posició individual on l’alumne es situa en el costat més ample de la taula aconseguint una màxima interacció amb ella. La segona opció ofereix la possibilitat d’unir un nombre infinit de taules però presenta el mateix problema que la segona opció de la forma triangular, no és recomanable per grups de més de 3 o 4 persones ja que la comunicació és difícil. La tercera opció és una altra disposició per grups de tres alumnes. Oferint diverses possibilitats per un mateix nombre d’alumnes fa que es pugui escollir la forma més adequada depenent de l’espai o les necessitats. La quarta opció pot formar grups de fins a 6 alumnes. Es tracta d’una disposició molt favorable ja que es poden treure taules sense que afecti a la dinàmica del grup o quedin espais no utilitzats. La última disposició que trobem ofereix espai per a 6 persones com la que s’acaba de presentar. A diferència de l'anterior, però, a aquesta disposició no se li poden treure taules ja que en el cas que es fes, quedarien espais no utilitzats. Després d’estudiar les diverses posicions, considerem que es tracta d’una forma favorable i es crearà un sketch amb aquesta forma per tal de veure un possible disseny i interacció de l’usuari. Fase de disseny Circular Per acabar, aquesta forma està conformada per un cercle tallat per un altre cercle del mateix diàmetre. Les diverses posicions que ofereix aquesta forma són les següents. La primera posició és la individual. L’alumne es situa en el tall circular i queda abraçat per la taula cosa que li ofereix una gran interacció amb la taula. La segona posició que trobem dóna la possibilitat d’unir un nombre infinit de taules però, com ja hem vist en les dues formes anteriors, és una opció que no és útil per grup amb un gran nombre d’alumnes. Pel que fa a la tercera opció es tracta d’una disposició per a quatre alumnes i permet una gran interacció entre tots els membres del grup. Per últim, la disposició presentada mostra que al tenir una forma circular, pot crear grups de més de 10 o 15 alumnes. Podem veure doncs, que la forma circular és una forma molt versàtil que ens dona un nombre molt gran de possibilitats. Així doncs, també es farà un disseny per aquesta que s’acabara comparant amb el polígon irregular per tal d’obtenir el disseny final. Fase de disseny Circular Aquest disseny, com ja hem contemplat abans també és molt útil en quant a l’organització i la possibilitat de disposició final de la taula. En el disseny presentat, veiem que la taula és molt ergonòmica especialment degut a la seva forma que abraça a l’estudiant. Això ofereix a l’alumne moltes més possibilitats a l'hora de fer ús d’aquesta i li aporta nou espai desaprofitat en tots els altres dissenys. A més a més, la seva forma circular fa que tot ho tingui a mà i que no hi hagin vèrtex inutilitzats degut a un difícil accés. Finalment, veiem que és apilable fent-la, doncs, molt més fàcil d’emmagatzemar i ordenadament. Poligonal irregular vs. circular Per tal de triar entre una de les dues formes s’han creat dos dissenys diferents per a cada una d’elles que s’analitzaran a continuació extraient conclusions de quin és el més adequat i, per tant, el que s’utilitzarà com a disseny final. Poligonal irregular El disseny poligonal, tot i ser una forma molt útil pel que fa a la organització de taules, veiem que no ho és tant pel que fa a l’ús de l’estudiant. La seva forma fa que tota la zona al voltant del vèrtex oposat a l’alumni quedi inutilitzat. A més a més, cal remarcar que el aquest mateix vèrtex pot ser perillós per els alumnes que es despalcin per l’aula ja que es poden donar cops o fer mal amb ell. Per últim veiem que el disseny no presenta la possibilitat d’emmagatzemar les taules de forma ordenada i ocupant poc espai. Veredicte Després de l’anàlisi anterior, es conclou que la el disseny i la forma més adequada és la circular. Així doncs, es dissenyarà la taula circular i els altres dissenys hauran de seguir l’estètica marcada per aquesta taula. Fase de disseny Després d'haver escollit el disseny final es procedeix a realitzar el model 3D per tal de poder crear els plànols posteriors i enviar-lo per a la creació dels motlles. 4.3.3 Disseny final 1 part superior 4 potes 4 guaspes de goma 4 xapes 16 inserts 16 cargols M4 16 cargols M2 Components El disseny final consta de 61 peces: Part superior És la part que estarà en contacte amb l’usuari. Allà és on es realitzaran les activitats escolars i, per tant, consta d’una superfície plana per garantir comfort a l’usuari. Per la part inferior és per on aniran unides les potes i la resta de la taula Potes La taula consta de quatre potes unides a la part superior a través de inserts i cargols. Aquestes sobresurten de la part superior per garantir que les taules sigui apilables entre sí ocupant el mínim espai possible quan no s’estiguin usant. Guaspes de goma Al tractar-se d’una taula fabricada a partir de plàstic, conseqüentment, és molt lleugera i fàcil de moure. Això implica, doncs, que hi ha grans possibilitats que mentre un alumne n’està fent ús, aquesta li rellisqui. Per aquest motiu s'ha decidit introduir guaspes que dificultin el desllisament de la taula. Xapes Les xapes d’alumini és una incorporació que minimitzarà l’estrès en el punt de la pota on hi al el doblec ja que es tracta d’un punt crític. A més a més s’ha escollit que sigui d’alumini ja que es tracta d’un dels metalls més sostenibles. Elements normalitzats Pel que fa als elements normalitzats, serveixen d’unió entre les peces presentades anteriorment. L’insert ha estat incorporat ja que es vol una fixació segura entre les potes i la part superior de la taula. Amb aquests inserts garantim que serà difícil desmuntar les potes de la part superior sense l’ajuda d’eines. El cargol M4 serà el que unirà la pota amb la part superior mitjançant l’insert. Pel que fa al cargol M2, es tracta d’un cargol autoroscant. Aquest garantirà la unió entre la xapa i les potes de la taula. Fase de disseny Resultat final Figura 7. Renderitzat del disseny de la taula. Font: Pròpia Fase de disseny Resultat final Figura 7. Renderitzat del disseny de la taula. Font: Pròpia Fase de disseny 4.4 CADIRA Adaptada a l’altura dels alumnes. Fàcil de netejar. Fàcil de transportar Fàcil d’emmagatzemar. Ergonòmica Ha de casar amb la taula. Evitar cantos punxeguts. El disseny de la cadira és el que es decideix fer a continuació ja que es tracta del segon objecte amb més interacció a l’aula després de la taula. Per un correcte disseny, aquesta ha de complir els següents requisits: 4.4.1 Consideracions prèvies Per realitzar el disseny 3D de la taula s’han de tenir en compte certes consideracions. Normativa Altra vegada, s’ha d'establir l’altura de la cadira seguint la normativa europea UNE 1729-2016 (Veure taula 3). Tal com es pot veure a la taula anterior la nostra cadira, al igual que la taula, hauria de ser de talla 3 i talla 4. Així doncs, s’hauran de fer dos dissenys de cadira amb diferents alçades per tal d’adaptar-se a la normativa vigent. Fase de disseny 4.4.2 Propostes Proposta inicial Pel disseny de la primera proposta de cadira s’ha recorregut a un estil senzill que recorda a mobles d’exterior. Segueix la mateixa línia estètica que la taula amb formes curvades que li aporten més dinàmica i moviment. Pel que respecta al respatller, com es pot observar, es consideren diverses formes de disseny. La primera opció no consta de cap tall. És l'opció més senzill de fer però veiem que despedicia molt material que podria ser estalviat. La segona i tercera opció són més favorables degut a que estalvien material i, a la vegada no trenquen amb l’estètica de la cadira. Pel que fa a l’ergonomia, al ser una cadira utilitzada per estudiants de 6 a 12 anys, veiem que, per norma hauria de fabricar-se en dues talles diferents. En aquest cas, però, per no haver de produir dues cadires diferents, s’ha optat per posar un reposa peus a diferents alçades per tal que la cadira s’ajusti a totes les alçades. En cas que no es vulgui utilitzar aquest reposapeus, es podrà guardar sota el seient. Tal com es pot observar en aquest esbós, veiem que aquesta seria la posició final de l’usuari utilitzant el reposapeus. També podem observar en aquest esbós com la forma curvada del respatller fa que sigui ideal per penjar la motxilla en cas que es vulgui deixar guardar a la cadira. Fase de disseny 4.5.2 Disseny final 2 Potes 2 Potes simètriques 2 Guaspes 2 Guaspes simètriques 1 Base 2 Suports frontals 2 Suports laterals 2 Separadors 1 Prestatge 1 Panell frontal 1 Panell Posterior 2 Panells laterals 1 Tapa 4 Cargols M4 Components Després del disseny final de l’armari, veiem que per a la producció d'aquest es necessiten els següents components: Potes Per garantir equilibri de l’armari és imprescindible que aquest estigui recolzat en potes. Això garanteix que tot i que es trobi en un terreny que no és totalment regular, podrà mantenir-se estable Guaspes Com en els altres dissenys, aquestes guapes són usades per tal d’evitar que el moble rellisqui a la que se li apliqui una mínima força. Base Es tracta de la plataforma on es recolzarà tot allò que es trobi en els cubicles inferiors. Ca encaixada a la base i, a més a més, serveix per ajudar encaixar els suports a les potes. Suports frontals i laterals Aquest suports van encaixats a la base i a les potes i són els encarregats de garantir que els panells s’aguantin correctament donant-lis una bona base de suport. Fase de disseny Separadors Aquests separadors van encaixats a la base i al prestatge i son els que delimiten l'espai de cada cubicle. Prestatge El prestatge és la plataforma on es recolza tot allò que es troba a la obertura superior. Aquest va encaixat als panells laterals mitjançant una geometria extruida. Panell frontal, posterior i laterals Són els que delimiten el moble pels extrems. El panell frontal és aquell que permet l’accés a l’interior del moble i, per tant, aquell amb el que hi haurà més contacte. Els laterals son, com ja s’ha esmentat, els encarregats de subjectar el prestatge. Finalment el posterior és elq eu reb menys contacte ja que es troba en contacte amb la paret i és més difícil de arribar-hi. Tapa Com ja s’ha comentat en el disseny la tapa és una part del moble nova que permetrà emmagatzemar objectes amb poca estabilitat i altres pertinences de manera que quedin protegides o que sigui difícils de caure. Elements normalitzats En aquest cas trobem quatre cargols autoroscants que s’encarregaran de donar més estabilitat a la unió entre la base i les potes. Resultat final Figura 9. Renderitzat del disseny de l'armari. Font: Pròpia Fase de disseny Resultat final Figura 9. Renderitzat del disseny de l'armari. Font: Pròpia Fase de disseny Resultat final Figura 9. Renderitzat del disseny de l'armari. Font: Pròpia Fase de disseny que el disseny que s’utilitzarà és aquell que incorpora els arcs entre cubicle i cubicle. L'elecció és deguda a que dóna més sensació de privacitat entre les pertinences de cada un. Tot i això, si és possible, es contempla el fer de fer uns talls a l’interior de cada separador per tal de reduir la quantitat de plàstic utilitzat. Es crea un últim esbós per veure la interacció que tindrà l’usuari amb el penjador. Tal com es pot veure, l’usuari tindrà un accés directe i fàcil amb el penjador sempre i quan aquest estigui instal·lat a l’altura adequada. Així doncs, s’haurà d'especificar a quina altura haurà de ser instal·lat depenent del curs. 4.6 PENJADOR Casar amb els altres dissenys. Adaptar-se a l’altura dels usuaris finals. Garantir suficient espai per guardar jaquetes i jerseis. Pel que fa al penjador, s’ha de crear un disseny que no ha de cumplir tants requeriments com els dissenys presentats anteriorment. Això, en gran part, és degut a que hi ha poca interacció amb els alumnes al llarg del dia. En aquest cas ens trobem els següents: 4.6.1 Propostes Proposta inicial Havent vist, doncs, els requeriments per dissenyar el penjador, es procedeix a fer diferents esbossos per tal d’establir un disseny final per aquest. La idea inicial ve donada a partir d’aquest disseny. El que es vol aconseguir amb aquest disseny és que el penjador no sigui només un penjador com a tal sinó que per cada penjador hi hagi un cubicle per cada alumne. Aquest cubicle d’emmagatzematge és degut a que, per evitar que cada alumne tingui una taula assignada, no se li ha incorporat un pupitre. Així doncs, veiem una falta d’espai on cada alumne pugui guardar les seves pertinences. El fet de tenir aquest cubicle assignat, solucionaria aquest problema i també seria un alternativa on poder guardar la motxilla evitant, també, fer malbé les cadires de manera innecessària. Aquesta idea encaixa perfectament amb la idea de penjador que es busca. Malgrat això, veiem que les seves formes rectes i amb angles no acaben d’encaixar amb l’estètica m´se dinàmica que es busca en els disseny. Per aquest motiu, es decideix experimentar amb formes més curvades que s’adaptin més a la línia de mobiliari creada. Es creen dos dissenys més que incorporen arcs en els cubicles i es decideix Fase de disseny Proposta millorada En aquest cas, la proposta millorada no presenta grans canvis. El més rellevant és que cada penjador serà individual i s’hauran d'instal·lar un per un. Aquesta decisió és deguda a la diversitat de tipus de classes que hi ha i a les necessitats d’adaptar-se a elles. Malgrat això, es tracta d’un penjador totalment modular i es poden instal·lar tants com siguin necessaris. Per altra banda, també hi ha petits canvis en la decisió de la geometria. Fase de disseny 4.6.2 Disseny final 1 Cubicle 1 Penjador 2 Cargols M4 4 Volanderes 4 Cargols de paret 2 Inserts Components Un cop arribats al disseny final del penjador podem diferenciar 7 tipus de peces que el conformen: Cubicle Es tracta d’aquell espai on l’alumne podrà emmagatzemar totes les seves pertinences a falta de calaixos als pupitres. Penjador Situat sota el cubicle, el penjador serà l’encarregat de suportar la jaqueta de l’alumne al qual li correspongui el pupitre. Elements normalitzats Pel que respecta als elements normalitzats, trobem altre vegada l’ús d’inserts ja que per tal de subjectar el penjador e¡amb el cubicle es necessita una unió resistent que un cargol autorroscant no pot oferir. L’insert es farà servir conjuntament amb el cargol M4. Pel que fa a la subjecció a la paret es farà mitjançant cargols i volanderes. La raó per la qual es farà ús d'aquestes és per evitar fer malbé el plàstic i per repartir la força dels cargols. Resultat final Figura 10. Renderitzat del disseny del penjador. Font: Pròpia Fase de disseny Resultat final Figura 10. Renderitzat del disseny del penjador. Font: Pròpia Fase de disseny Resultat final Figura 10. Renderitzat del disseny del penjador. Font: Pròpia Fase de disseny 4.7 PLÀNOLS Pel que respecta als plànols de cada peça corresponents, es poden trobar en un document presentat apart. En aquests no es troben totes i cada una de les cotes de cada peça sinó que les més principals i representatives. Això és degut a que el ser dissenys fabricats a partir de la injecció per motlle, el que realment s’usa és el 3d per a la creació d’aquests, el plànol és una eina de verificació. 4.8 LÍNIA DE MOBILIARI FINAL Figura 11. Renderitzat del disseny del mobiliari. Font: Pròpia Fase de disseny 6.2 COST DE FABRICACIÓ UNITARI DE LA TAULA Com ja s’ha comentat, es produiran 827.610 taules per a les escoles, per tant, a partir d’aquesta informació, els materials, les peces i el mètode de producció es calcula el preu estimat per unitat. Així doncs, podem establir que el cost de producció total i unitari de la taula. Malgrat això, a aquest cost se li ha de sumar posteriorment els costos indirectes de l’empresa. Com ja s’ha establert, aquest representarà un 15% del producte i, per tant, el cost aumenta. Taula 4. Cost de la fabricació de la taula Taula 5. Cost de la fabricació + indirectes de la taula Per acabar, se li aplicarà un 20% de marge de benefici a cada producte per tal que l’empresa pugui obtenir un benefici per seguir inventint en un futur. Taula 6. Cost de la fabricació + indirectes + benefici de la taula Així doncs, observem que el preu final és de 15,48€ amb un benefici de 2,57€/unitat. Anàlisi econòmic 6.2 COST DE FABRICACIÓ UNITARI DE LA CADIRA En aquest cas, també es produiran 827.610 cadires per a les escoles, per tant, a partir d’aquesta informació, els materials, les peces i el mètode de producció es calcula el preu estimat per unitat. Taula 7. Cost de la fabricació de la cadira Així doncs, podem establir que el cost de producció total i unitari de la cadira. Malgrat això, a aquest cost se li ha de sumar posteriorment els costos indirectes de l’empresa. Com ja s’ha establert, aquest representarà un 15% del producte i, per tant, el cost aumenta. Taula 8. Cost de la fabricació + indirectes de la cadira Anàlisi econòmic Per acabar, se li aplicarà un 20% de marge de benefici a cada producte per tal que l’empresa pugui obtenir un benefici per seguir inventint en un futur. Així doncs, observem que el preu final és de 7,69€ amb un benefici de 1,28€/unitat. Taula 9. Cost de la fabricació + indirectes + benefici de la cadira 6.4 COST DE FABRICACIÓ UNITARI DE L'ARMARI Es produiran 66.209 taules per a les escoles, per tant, a partir d’aquesta informació, els materials, les peces i el mètode de producció es calcula el preu estimat per unitat. Anàlisi econòmic Anàlisi econòmic Taula 10. Cost de la fabricació de la armari Anàlisi econòmic Així doncs, podem establir que el cost de producció total i unitari de l’armari. Malgrat això, a aquest cost se li ha de sumar posteriorment els costos indirectes de l’empresa. Com ja s’ha establert, aquest representarà un 15% del producte i, per tant, el cost aumenta. Així doncs, podem establir que el cost de producció total i unitari de l’armari. Malgrat això, a aquest cost se li ha de sumar posteriorment els costos indirectes de l’empresa. Com ja s’ha establert, aquest representarà un 15% del producte i, per tant, el cost aumenta. Taula 11. Cost de la fabricació + indirectes de l'armari Taula 12. Cost de la fabricació + indirectes + benefici de l'armari Així doncs, observem que el preu final de l’armari és de 76,79€ amb un benefici de 12,8€/unitat. 6.5 COST DE FABRICACIÓ UNITARI DEL PENJADOR Com ja s’ha comentat, es fabricaran 827.610 penjadors per a les escoles, per tant, a partir d’aquesta informació, els materials, les peces i el mètode de producció es calcula el preu estimat per unitat. Anàlisi econòmic Taula 13. Cost de la fabricació del penjadorr Així doncs, podem establir que el cost de producció total i unitari dels penjadors. Malgrat això, a aquest cost se li ha de sumar posteriorment els costos indirectes de l’empresa. Com ja s’ha establert, aquest representarà un 15% del producte i, per tant, el cost aumenta. Per acabar, se li aplicarà un 20% de marge de benefici a cada producte per tal que l’empresa pugui obtenir un benefici per seguir inventint en un futur. Taula 14. Cost de la fabricació + indirectes del penjador Així doncs, observem que el preu final del penjador és de 5,26€ amb un benefici de 0,88€/unitat. Taula 15. Cost de la fabricació + indirectes + benefici del penjador Anàlisi econòmic Així doncs, un cop analitzat cada producte podem concloure que en el cas que les vendes fossin les previstes, el cost total del projecte seria 28606079,5€ i s’obtindria un benefici de 4767679,917€ en total. 6.6 COST TOTAL DEL PROJECTE 07. Implicacions ambientals 07. Implicacions ambientals Creats per les Nacions Unides, els Objectius per el Desenvolupament Sostenible formen part de l'agenda per Transformar el nostre món: Agenda 2030. Aquests objectius en conjunt son metes que s’han d’assolir abans del 2030 per tal d’aconseguir fer un canvi en el model de desenvolupament actual de manera que es respecti el medi ambient i la societat. El projecte ha volgut tenir en compte aquests objectius i aplicar-los en la major mesura possible per tal d’encaixar en l’Agenda 2030. A continuació es presenten els objectius que s’han tractat i la manera com es treballen i s’apliquen a la línia de mobiliari. Tot projecte, d’alguna manera o altra, acaba tenint sempre un impacte sobre el medi ambient, sigui positiu o negatiu. Aquest cas no és una excepció i és especialment important degut a que la naturalesa del treball és que la línia de mobiliari sigui sostenible. Per aquest motiu ens cal analitzar detalladament quins impactes té per establir si s’ha complert un dels grans objectius del projecte. 7.1 OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE Objectiu 4: Educació de qualitat Una línia de mobiliari per escoles té un efecte directe amb la qualitat de l’educació que reben els estudiants. En aquest cas, s’ha dissenyat la línia per tal de que s’adapti als nous models educatius que estan sorgint i que cada cop son més populars (veure pàgina … ) i que a la vegada, al ser de plàstic sigui un aprenentatge pels alumnes per veure les possibilitats que generen tots els plàstics que es reciclen correctament Objectiu 9: Indústria, innovació i infraestructures La línia de mobiliari per escoles amb plàstic reciclat és un projecte innovatiu per les escoles que no només s’adapta a les noves necessitats que s’han creat en els mètodes educatius sinó que també en el tipus de mobiliari. Objectiu 11: Ciutats i comunitats sostenibles Aquest projecte s’ha fet tenint en compte que tindrà una efecte en les ciutats incorporant elements creats a partir de material reciclat a les escoles i, per tant, en el complet de la comunitat. Objectiu 12: Consum responsable Mitjançant la línia de mobiliari es vol aconseguir educar a la població més petita en el consum de plàstics d’un sol ús i el reciclatge i responsabilitzar-los del seu propi consum. Objectiu 13: Lluita contra el canvi climàtic El consum inesgotable de plàstic per part de la societat està comportant que els abocadors no facin més que créixer amb residus que tardaran anys en descompondre’s. El projectepretén reduir la quantitat de rebuig inutilitzat i donar-li una segona vida reduint, conseqüentment el rebuig dels abocadors Impactes ambientals Producció del producte inicial 7.2 ECONOMIA CIRCULAR Creats per les Nacions Unides, els Objectius per el Desenvolupament Sostenible formen part de l'agenda per Transformar el nostre món: Agenda 2030. Aquests objectius en conjunt son metes que s’han d’assolir abans del 2030 per tal d’aconseguir fer un canvi en el model de desenvolupament actual de manera que es respecti el medi ambient i la societat. El projecte ha volgut tenir en compte aquests objectius i aplicar-los en la major mesura possible per tal d’encaixar en l’Agenda 2030. A continuació es presenten els objectius que s’han tractat i la manera com es treballen i s’apliquen a la línia de mobiliari. Supermercat Consum Reciclatge Plantes de reciclatge i slecció de plàstics Aigua Injecció de plàstic Muntatge Ús del mobiliari Deixalleria Desperfectes Molí de triturar . Tal com es pot veure a l’esquema, la línia de mobiliari presenta economia circular en el seu procés. A continuació s’analitzarà el procés més detalladament. Com podem veure, l’inici del cicle comença molt abans de la producció del mobiliari. Comença en la producció d’un producte format a partir de plàstic verge. Aquest producte és enviat a una cadena comercial que serà l’encarregada de fer-lo arribar a l’usuari final que en farà el seu propi consum. Un cop s’ha acabat la vida útil del producte, el consumidor particular és l’encarregat de reciclar-lo correctament al contenidor corresponent. Un cop al contenidor, el producte és transportat a una planta de reciclatge que s’encarregarà de separar els plàstic segons els seus tipus i fer els seus tractaments corresponents (vegeu pàgina 15). Figura 12. Economia circular. Font: Pròpia Impactes ambientals 08. Conclusions Per tal de poder valorar si el projecte s’ha realitzat satisfactòriament, s’han de veure quins eren els objectius principals i establir si han estat assolits o no. El primer objectiu era el de crear una gamma de mobiliari a partir de plàstic reciclat. Aquest objectiu podem dir que s’ha assolit a la perfecció després d’haver dissenyat una taula, una cadira, un armari i un penjador tot a partir de PP reciclat amb un 40% de càrrega de talc. Per altra banda hi havia l’objectiu que aquest mobiliari fos pensat per alumnes a de primària a l’escola. Podem concloure que aquest segon objectiu també s’ha assolit adaptant-se a les necessitats educatives actuals i a les necessitats dels alumnes. Tot això dins de la normativa i les mides estandaritzades de mobiliari Pel que fa l’àmbit econòmic, requereix una gran inversió inicial. Tot i això, aquesta inversió amb els anys es veu més que compensada amb els beneficis econòmics que s’extreuen de la producció del mobiliari. Finalment, veiem que el projecte té molt en compte la sostenibilitat i l’impacte ambiental intentant reduir-lo al màxim i tenint en compte l’Agenda 2030 per el desenvolupament sostenible. El resultat d’aquest projecte podem concloure que ha estat satisfactori i que s’han complert tots els objectius que s’han establert desde un bon principi. Conclusions 09. Bibliografia i webgrafia 09. Bibliografia i webgrafia Clasificación de los plásticos: cuánto se recupera. Ingredientes que Suman. Published August 13, 2019. Accessed April 4, 2022. https://blog.oxfamintermon.org/clasificacion-de-los-plasticos-cuanto-se-recupera/ La recuperación de los residuos plásticos - Blog Tecnoeraser. Blog Tecnoeraser. Published February 14, 2013. Accessed April 6, 2022. https://tecnoeraser.es/blog/larecuperacion-de-los-residuos-plasticos/ por E. Principales obstáculos para que se reciclen más plásticos – Laboratorio de ideas sobre residuos. Laboratorioderesiduos.es. Published 2019. Accessed April 6, 2022. https://www.laboratorioderesiduos.es/principales-obstaculos-para-que-se-reciclen-mas-plasticos/ plastic | Composition, History, Uses, Types, & Facts | Britannica. In: Encyclopædia Britannica. ; 2022. Accessed April 6, 2022. https://www.britannica.com/science/plastic The 5 Most Common Plastics & Their Everyday Uses. Cut Plastic Sheeting. Published February 24, 2015. Accessed April 6, 2022. https://www.cutplasticsheeting.co.uk/the-5-most-common-plastics-their-everyday-uses/ Inici. Agència de Residus de Catalunya. Published 2019. Accessed May 8, 2022. https://residus.gencat.cat/ca/inici/ Alonso V. Los españoles reciclaron 616.282 t de envases plásticos domésticos en 2020, el doble que hace una década - IDE. IDE. Published July 22, 2021. Accessed May 17, 2022. https://ide-e.com/los-espanoles-reciclaron-616-282-t-de-envases-plasticos-domesticos-en-2020/ Joaquín Martínez Urreaga, de U. ¿Por qué no se reciclan más plásticos? Una cuestión de rentabilidad. The Conversation. Published June 20, 2019. Accessed May 17, 2022. https://theconversation.com/por-que-no-se-reciclan-mas-plasticos-una-cuestion-de-rentabilidad-119179 ¿Cuáles son los productos más difíciles de reciclar? - VOLTA. VOLTA. Published August 19, 2020. Accessed May 18, 2022. https://www.voltachile.cl/productos-mas- dificiles-de-reciclar/ FKubzZjfqF. Historia de la educación, 6 diferencias entre la de antes y la actual - Educacion e Investigacion. Educacion e Investigacion. Published April 7, 2021. Accessed May 30, 2022. https://educacioneinvestigacion.com/historia-de-la-educacion/ Modelos pedagógicos: Qué son y cuáles son fundamentales en educación. tekman education. Published October 3, 2021. Accessed May 30, 2022. https://www.tekmaneducation.com/blog/modelos-pedagogicos-en-educacion/ Bibliografia i webgrafia CModelo educativo: qué es y qué tipos hay. Universidad Americana de Europa. Published June 4, 2020. Accessed May 30, 2022. https://unade.edu.mx/que-es-un- modelo-educativo/ MARIA J. ¿Qué aspectos debes tener en cuenta para elegir un buen mobiliario escolar? MOBELKIDS. Published January 21, 2021. Accessed May 31, 2022. https://www.mobelkids.es/blog/p22532-que-aspectos-debes-tener-en-cuenta-para-elegir-un-buen-mobiliario-escolar.html Sillería Aragonesa. Mobiliarioescolarmadrid.com. Published 2022. Accessed May 31, 2022. https://www.mobiliarioescolarmadrid.com/mesas-de-aula PLÁSTICOS ASCASO, SLU. Inyección de Plásticos | Plásticos Ascaso. Published March 3, 2020. Accessed June 22, 2022. https://plasticosascaso.es/que-es-el- poliestireno/ Tipos de Plástico: Manual Completo + Numeración. Soluciones de embalaje. Published January 27, 2021. Accessed June 22, 2022. https://solucionesdeembalaje.com/guia-completa-tipos-plastico/#Plastico_Numero_1_%E2%80%93_Polietileno_Tereftalato_(PET) Mesa de Formación Modelo 277 de Tagar. Oficinas Montiel. Published 2018. Accessed May 01, 2022. https://www.oficinasmontiel.com/mesas-escolares-y- pupitres/4667-mesa-de-formacion-modelo-277-de-tagar.html Silla de Formación Modelo 278 de Tagar. Oficinas Montiel. Published 2018. Accessed May 01, 2022. https://www.oficinasmontiel.com/sillas-escolares-para-aulas/4666- silla-de-formacion-modelo-278-de-tagar.html#/3464-acabados_melamina-verde_ministerio/3471-estructura_silla-verde_ministerio/3472-altura-39_cm Vitrina de Aula Modelo 216 de Tagar. Oficinas Montiel. Published 2018. Accessed May 01, 2022. https://www.oficinasmontiel.com/almacenaje-escolar/4681-vitrina-de- aula-modelo-216-de-tagar.html Perchero de Aula 272 de Tagar. Oficinas Montiel. Published 2018. Accessed June 1, 2022. https://www.oficinasmontiel.com/complementos-para-aulas-de- escuela/4668-perchero-de-aula-272-de-tagar.html Bibliografia i webgrafia Chemical Recycling 101. British Plastics Federation. Published 2021. Accessed June 1, 2022. https://www.bpf.co.uk/plastipedia/chemical-recycling-101.aspx Chemical Recycling 101. British Plastics Federation. Published 2021. Accessed June 1, 2022. https://www.bpf.co.uk/plastipedia/chemical-recycling-101.aspx What is Mechanical Recycling? Twi-global.com. Published 2021. Accessed June 1, 2022. https://www.twi-global.com/technical-knowledge/faqs/what-is-mechanical- recycling#WhataretheStepsofMechanicalRecycling Ciclo del envase - Portal de transparencia. Portal de transparencia. Published May 6, 2022. Accessed June 1, 2022. https://www.ecoembestransparencia.com/losresiduos-de-envases/ciclo-del-envase/#reciclado ¿Cómo es el proceso de reciclaje de plástico? Reciclados la Red. Published October 26, 2016. Accessed June 1, 2022. http://www.recicladoslared.es/proceso-de- reciclaje-de-plasticos/ Hitos del desarrollo entre los 10 y los 11 años de edad. Understood.org. Published 2014. Accessed June 2, 2022. https://www.understood.org/esmx/articles/developmental-milestones-for-typical-fourth-and-fifth-graders Niñez mediana (6 a 8 años). Published 2022. Accessed June 2, 2022. https://www.cdc.gov/ncbddd/spanish/childdevelopment/positiveparenting/middle.html López-Aguilar JF. Cinco sillas de plástico reciclado de firmas de diseño. Arquitectura y Diseño. Published March 31, 2020. Accessed June 2, 2022. https://www.arquitecturaydiseno.es/pasion-eco/5-sillas-plastico-reciclado-que-cuidaras-planeta_3846 POP | Rectangular table Pop Collection By DesignByThem design Sarah Gibson, Nicholas Karlovasitis. Archiproducts. Published 2013. Accessed June 3, 2022. https://www.archiproducts.com/en/products/designbythem/rectangular-table-pop-rectangular-table_403930# Bibliografia i webgrafia Denholme Picnic Table | Recycled Plastic Picnic Tables. British Recycled Plastic. Published May 23, 2022. Accessed June 4, 2022. https://britishrecycledplastic.co.uk/product/denholme-picnic-table/ Solid Recycled Plastic Shelving 40kg/level 4080S/5. Filstorage. Published 2019. Accessed June 4, 2022. https://filstorage.com/products/solid-plastic-shelving-40kg-level- 800x400x1730mm KUNGSBACKA – Kitchen fronts made from plastic bottles. Ikea.com. Published 2022. Accessed June 5, 2022. https://www.ikea.com/ma/en/this-is- ikea/design/kungsbacka-kitchen-fronts-made-from-plastic-bottles-pubda9167b9 Amazon.com: Perchero de plástico reciclado, 2 ganchos, color gris oscuro : Productos de Oficina. Amazon.com. Published 2022. Accessed June 5, 2022. https://www.amazon.com/-/es/Perchero-pl%C3%A1stico-reciclado-ganchos-oscuro/dp/B006CT5NCS?th=1 Inserto x penjador https://www.shoptronica.com/insertos-roscados-laton-y-niquelados/3970-insertos-roscados-laton-para-plastico-mdf-metacrilatos-pvc-8944748436467.html finalment és aquest: https://aerotecnica.es/producto/insertos-para-plastico-tipo-tr/#tab-description file:///C:/Users/usuario/Downloads/Inserto-para-Pl%C3%A1stico-sin-valona-TIPO-TR.pdf Tornillos https://www.celofasteners.com/es/guia-de-descarga-3d#cat_1605 tornillo armari https://www.celofasteners.com/es/celospark/799-tornillo-celospark-cabeza-alomada-arandela-torx-sp87t.html?ref=416SP87T&attr=204997 PP+40% talco para tambor de lavadora. Xiamen Keyuan Plástico Co., Ltd. Published 2022. Accessed June 22, 2022. http://es.ky-plastics.com/polypropyle/pp-40-talc-for- washing-machine-drum.html Bibliografia i webgrafia PLÁSTICOS ASCASO, SLU. Inyección de Plásticos | Plásticos Ascaso. Published July 10, 2019. Accessed June 22, 2022. https://plasticosascaso.es/polietileno/ PLÁSTICOS ASCASO, SLU. Inyección de Plásticos | Plásticos Ascaso. Published June 4, 2019. Accessed June 22, 2022. https://plasticosascaso.es/polipropileno-que-es- propiedades/ Idescat. Anuari estadístic de Catalunya. Educació infantil i primària. Centres i professors. Per titularitat del centre. Comarques i Aran, àmbits i províncies. Idescat.cat. Published January 13, 2022. Accessed June 19, 2022. https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=735 Injection Molding Cost Estimator. Custompartnet.com. Published 2022. Accessed June 20, 2022. https://www.custompartnet.com/estimate/injection-molding/ to C. programa de les Nacions Unides per al desenvolupament sostenible. Wikipedia.org. Published October 2015. Accessed June 14, 2022. https://ca.wikipedia.org/wiki/Objectius_de_desenvolupament_sostenible Circular economy introduction. Ellenmacarthurfoundation.org. Published 2022. Accessed June 14, 2022. https://ellenmacarthurfoundation.org/topics/circulareconomy-introduction/overview ARC. Arc.cat. Published 2020. Accessed June 14, 2022. http://estadistiques.arc.cat/ARC/# Life Cycle Analysis INJECTION MOLDING the Carbon Footprint of an Injection Molding Machine Operational Use Is the Predominant Phase in the Four Life Cycle Phases of Production Plants. https://res.cloudinary.com/sternwaldsystems/raw/upload/v1/hugoprd/ARTIKEL_ATTACH/0024224D_612318CCF377/c26de1e225c3c58e3f120c2b107690fc1a517a99/KUint_2015_06-07_The-Carbon- Footprint-of-an--Injection-Molding-Machine-.pdf de C. ISO 14000. Wikipedia.org. Published October 15, 2003. Accessed June 14, 2022. https://es.wikipedia.org/wiki/ISO_14000 Huella hídrica, qué es y cómo se calcula. Erre Ese. Published November 23, 2017. Accessed June 10, 2022. https://erreese.com/huella-hidrica-primeros-pasos/ Bibliografia i webgrafia - EL MUNDO | Suplemento cronica 645 - Alerta: El agua que consume el pl�stico. Elmundo.es. Published 2022. Accessed June 14, 2022. https://www.elmundo.es/suplementos/cronica/2008/645/1203807604.html Water Footprint Assessment of Selected Polymers, Polymer Blends, Composites, and Biocomposites for Industrial Application; J. Korol, A. Hejna, D. Burchart-Korol, B. Chmielnicki, K. Wypiór. Published November 1, 2019. Accessed: June 18, 2022. Bibliografia i webgrafia 10. Índex de figures 10. Índex de figures Figura 1. Evolució recollida selectiva, fracció resta i residus municipals de Catalunya. Font: www.estadistiques.arc.cat Figura 2. Evolució anual del cosum de plàstics a Espanya. Font: Anarpla i Cicloplast Figura 3. Evoluació del reciclatge total. Font: Anarpla i Cicloplastt Figura 4. Evolució del reciclatge total. Font: Ecoembes Figura 5. Evolució Envasos lleugers a Catalunya. Font: Ecoembes Figura 6. Processos de reciclatge del plàstic. Font: www.cefig.org Figura 7. Renderitzat del disseny de la taula. Font: Pròpia Figura 8. Renderitzat del disseny de la cadira. Font: Pròpia Figura 9. Renderitzat del disseny de l'armari. Font: Pròpia Figura 10. Renderitzat del disseny del penjador. Font: Pròpia Figura 11. Renderitzat del disseny del mobiliari. Font: Pròpia Figura 12. Economia circular. Font: Pròpia Figura 13. Diferenències en els gasos d'efecte hivernacle en dos plàstics - Font: The Carbon Footprint of an Injection Molding Machine by Dr.-Ing Reinhard Schiffers; Adrian Albert Figura 14. Indicacions d'emissions - Font: estadistiques.arc.cat Figura 15. Components que generen petjada hídricaen la producciód e PP. Font: Article, Water Footprint Assessment of Selected Polymers, Polymer Blends, Composites, and Biocomposites for Industrial Application; J. Korol, A. Hejna, D. Burchart-Korol, B. Chmielnicki, K. Wypiór. 12 13 13 14 14 15 38-39 43-44-45 51 54-55-56 57 73 76 77 77 Índex de figures