Ceiling and lighting : relació entre la llum artificial i el cel ras
Full text
RESUM BECA DE COL-LABORACIÓ ANNA LLORET CABOT UPC - ETSAV 2011-2012 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artificial i el cel ras
Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 02 Aquest és el dossier resum de la beca de col•laboració amb el departament de construccions arquitectòniques I, realitzada per Anna Lloret Cabot, on juntament amb el tutor Joan Lluís Zamora i Mestre, s’ha investigat la relació cada vegada més estreta entre les lluminàries i els falsos sostres, sota el títol: “Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras”. Un cop més la universitat m’ha brindat la oportunitat de aprendre nous coneixements en el camp de la Construcció i de les noves tecnologies que formen part del nostre dia a dia. Aquest és un dels camps que més m’interessa de l’arquitectura i al que m’agradaria dedicar-me. És per això que la feina realitzada durant aquests sis mesos m’ha resultat interessant i satisfactòria, però sobretot considero que forma part important en la meva formació com arquitecta. A continuació s’exposa de manera resumida les diferents tasques que s’han abordat durant aquest període de col•laboració. PRESENTACIÓ
ÍNDEX Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 03 03 Introducció Objectius Metodologia Catàleg de tipologies constructives Falsos sostres adherits Enguixats Aplacats A tenir en compte Falsos sostres adossats Continus A tenir en compte Falsos sostres suspesos Plafons pesats i lleugers Lames Continu A tenir en compte Falsos sostres Tesats Tesats plàstics Falsos sostres Tramats Reticulars Buffl es A tenir en compte Antecedents: 1958-2008 Evolucions futures de la relació llum i cel ras ANNEXES Taules de consulta Làmpades · Families Làmpades · Comparativa Lluminàries · Sel·lecció de models Distribució de la il·luminació Distribució de la il·luminació Falsos sostres · Tipologies Lluminària i fals sostre · Relació de suport Glossari Bibliografi a i webs de referència 04 05 06 07 08 09 12 14 15 16 22 23 24 30 33 35 36 37 41 42 45 47 48 89 94 95 96 98 99 100 104 105 109
Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 04 INTRODUCCIÓ La llum artifi cial ha evolucionat al llarg del temps, alterant el ritme de la societat, permetent concebre la nit com el dia. El desenvolupament en les tecnologies de la llum artifi cial s’ha produït de manera conjunta amb el del cel ras. La manera com s’han ancorat les lluminàries, els sobreescalfaments per una mala ventilació, els enlluernaments produïts per llum directa i el traçat del cablejat entre altres, han induït tant als fabricants de lluminàries com de falsos sostres a mantenir una relació estreta però guardant a la vegada una prudent distància. Tant és així, que actualment a les universitats s’imparteixen classes separades per a les noves tecnologies de llum artifi cial i classes per a la correcta construcció del cel ras. Malgrat aquesta independència aparent, es percep, com al llarg del segle XX, la relació entre aquests dos subsistemes ha estat molt intensa. Fabricants de lluminàries han abordat el disseny de falsos sostres i viceversa. Actualment, la línia que en el passat distingia on s’iniciava la lluminària i acabava el fals sostre, comença ara a fer-se indefi nida. De tal manera que hi ha la possibilitat d’entendre el fals sostre alhora com lluminària. Aquest fenomen, permet ja en els nostres dies atorgar al cel ras certs paràmetres amb múltiples aplicacions i concebre’l no només com l’element on penjar la lluminària i distribuir les instal•lacions.
Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot OBJECTIUS 05 Posar a disposició del departament de Construccions Arquitectòniques I i de l’alumnat de la universitat, Escola Politèctica de Catalunya (UPC), un catàleg mitjançant el qual es tindrà la possibilitat de comprendre i comparar les diferents solucions constructives que integren els falsos sostres amb el sistema lumínic. Entenen que actualment cercar una font d’informació que unifi qui la relació entre la llum artifi cial i el falsos sostres és complicat, la investigació pretén ser una eina projectual per a l’alumnat, de accés i aprenentatge àgil, on s’hi pot trobar informació descriptiva i gràfi ca de les làmpades que hi ha actualment al mercat, les principals tipologies d’il•luminació i les aptituds d’utilització, diferents lluminàries i les relacions de suport amb el fals sostre, a més de les principals tipologies de fals sostre i capacitat de relacionar-se amb el sistema lluminós. L’estudiant també podrà enllaçar amb les principals webs de les empreses de falsos sostres i sistemes lluminosos d’àmbit estatal i internacional, bibliografi a especifi ca, i un diccionari per agilitzar l’aprenentatge del vocabulari tècnic del tema.
METODOLOGIA Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 06 Per poder assolir els objectius marcats, la investigació es centra en un treball de camp realitzat a Sant Cugat del Vallès, (83.337 habitants) ciutat escollida pel fet d’ubicar-s’hi la universitat, possibilitant així la interacció directe entre el treball de camp realitzat per l’autora i l’estudiant. Per tal d’aconseguir ser una eina d’aprenentatge àgil per a l’estudiant, s’ha escollit un model de treball a base de fi txes on es descriuen paràmetres tals com: la làmpada i lluminària utilitzades, la distribució de la llum, el traçat de la instal•lació, el suport de càrregues... així com els principals avantatges i inconvenients. Les fi txes estan classifi cades a través del sistema de fals sostre utilitzat: Adherit, adossat, suspès, tramat... El mètode de lectura del catàleg és el que es mostra a la imatge esquerra d’aquesta pàgina. A més, s’han realitzat unes taules de consulta, ubicades als annexes, que permeten a través d’un cop d’ull tenir una idea clara de les diferents tipologies de falsos sostres, lluminàries, làmpades...així com les possibilitats del sistema cel ras - lluminària. Aquests quadres enllacen amb les fi txes del catàleg a través de les icones situades a la part superior dreta. I no menys important, s’ha cregut convenient analitzar l’evolució que ha experimentat el sistema cel ras - il·luminació, la metodologia per fer-ho ha estat a través dels Premis FAD d’interiorisme durant un període de 50 anys comprés entre el 1958 i el 2008. FALS SOSTRES ADOSSATS* 4JTUFNFTEFUBODBNFOUJOUFSJPSCBTBUFOĕYBSBMBDBSBJOGFSJPSEFMTPTUSFVOQSPEVDUFQFSNJMMPSBSFMTFVDPNQPSUBNFOUVUJMJU[BOUVOBQFSĕMBSJBBVYJMJBSCeiling & Lighting: relació entre la llum artificial i el cel ras Anna Lloret Cabot 28 ESPECIFICACIONS Làmpada utilitzada: +DOzJHQDOjPSDGDGH¿ODPHQWLQFDQGHVFHQWDPEJDVRVKDOzJHQV1HFHVVLWDXQpetit transformador col·locat a la part superior de la lluminària. /OXPLQjULDā'LVWULEXFLyGHODOOXP/HVOOXPLQjULHVGRZQOLJKWSHUPHWHQODUHÀH[LyGHODLQWHQVLWDWOOXPLQRVDGHVYL- ant-la cap al pla inferior. - Permeten un sistema d’il·luminació directe. - Pot produir enlluernaments. 3RWSURGXLURPEUHVTXDQWODGLVWjQFLDHQWUHOOXPLQjULHVpVH[FHVVLYD7UDoDWGHODLQVWDOāODFLy - Per la cavitat formada entre el cel ras i l’infrós del sostre resistent. (VVXSRUWDSHUODSODFDTXHIRUPDHOFHOUDVSuport de càrregues: (QDTXHVWFDVHOSHULIqULFpVVXSRUWDWSHUODSODFDGHFDWUyJXL[TXHFRQIRUPDHOFHOras. APTITUDS DEL MODEL Avantatges del model: - Forma una cambra d’aire generosa, d’uns 40-60cm, on és possible el traçat d’instal·lacions - Sensació de continuitat gràcies a la integració de les lluminàries. $GPHWPLWMDQoDQWYHQWLODFLyGHODFDPEUDXQDGLVVLSDFLyGHOFDORUTXHJHQHUDODlàmpada. - La lluminària, al està protegida no s’embruta. 7DQWODLQVWDOāODFLyFRPODOOXPLQjULDLODOjPSDGDTXHGHQEHQSURWHJLGVG¶LPSDFWHVi dels usuaris. Inconvenients del model: (OPHWRGHTXHHVVHJXHL[SHULQVWDOāODUHOVSHULIqULFVXQFRSHOFHOUDVHVWjFROāORFDWUHTXHUHL[XQULJRUJHPRHWULFFUHDSXQWVIUjJLOVDOFHOUDVLJHQHUDXQDGLVRQWLQXLWDWVLDODpart superior del fals sostre s’hi ha col·locat mantes d’aïllament. Imatges preses per l’autora. Cel ras de plaques continues, amb lluminàries del tipus downlight i làmpada halògena. 9LVWDGHVGHOSOHQQXPRQHVYHXO¶HVWUXFWXUDGHOFHOUDVGHSHU¿OVG¶DFHUHOWUDoDWGHODLQVWDOODFLyHOqFWULFDLHOWUDQVIRUPDGRUGHEDL[YROWDWJHTXHQHFHVVLWDODOjPSDGDKDOzgena. S’observa també que el polsim blanc, de guix, permet saber quin ha sigut el procés G¶LQVWDOODFLyGHOSHULIqULF6¶KDSHUIRUDWHOFHOUDVXQFRSMDHVWDYDLQVWDOODWPLAQUES CONTINUES - LLUMINARIES INTEGRADA “DOWLIGHT” 0807 02 01 0503 06 04 01.- Família de fals sostre 02.- Descripció de la família de fals sostre 03.- Especifi cació de la tipologia de fals sostre i relació amb la lluminària. 04.- Icones que enllacen amb les taules resum: Relació de suport amb el fals sostre, distribució de la il•luminació, tipologia de lluminària i làmpada utilitzada. 05.- Informació: Especifi cacions del model: làmpada utilitzada, lluminària, distribució de la llum, traçat de la instal•lació i suport de càrregues. 06.- Informació: Aptituds del model: avantatges i inconvenients. 07.- Descripció i font de la imatge/s 08.- Imatge exemple del model descrit.
CATÀLEG
FALS SOSTRES ADHERITS* Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot *Sistema de fals sostre col•locat directament a la cara inferior del sostre per millorar el comportament d’aquest. 08 FALS SOSTRE ADHERIT 01.- L’ENGUIXAT DIRECTE 02.- ELS APLACATS CONTINUS {
FALS SOSTRES ADHERITS* Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot *Sistema de fals sostre col•locat directament a la cara inferior del sostre per millorar el comportament d’aquest. 09 ENGUIXAT DIRECTE Materialitat: - Guix amb possibilitat d’incorporar-hi additius i/o malles. Exigències Tècniques: - Aïllament tèrmic: Es millora, si s’afegeixen a la pasta de guix granulats aïllants com podria ser perlita. - Foc: Millora, el guix protegeix de l’acció del foc, a més es poden afegir additius de fi bres, per augmentar aquesta protecció. Exigències subjectives: - Posta en obra: manualment, és difícil i incòmode d’aplicar. Amb màquina de projectar guix és més pràctic i s’adapta a variades geometries, però resulta sorollós i poc net, fet que molesta a la resta d’obra arribant al punt de no poder realitzar més operacions en el sector. - Incompatibilitat amb materials: El guix necessita superfícies rugoses per tal de poder-s’hi adherir. - Coordinació dimensional: Al no utilitzar perfi laria auxiliar la coordinació dimensional amb els envans és total.
FALS SOSTRES ADOSSATS* *Sistemes de tancament interior basat en fi xar a la cara inferior del sostre, un producte per millorar el seu comportament, utilitzant una perfi laria auxiliar. Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 16 PLAQUES CONTINUES Materialitat: - Plaques prefabricades, molt utilitzades les PYL (es: placa de yeso laminado), fi xades sobre rastells o llates de suport col•locades en paral•lel. - Tractament posterior dels junts per tenir aspecte de continuïtat. - Els perfi ls més comuns per separa la placa del fals sostre són els mateixos que els utilitzats per els trasdossats en vertical, perfi ls auxiliars omega. Exigències tècniques: - Aïllament tèrmic: Es garanteix, amb la cambra d’aire i amb el guix K= 0.18W/ mºC a més les plaques es poden complementar amb la col•locació d’una fi bra aïllant, com pot ser fi bra de vidre, amb una incorporació de barrera de vapor per evitar condensacions, el més comú és el paper Kraft. - Soroll aeri: Es garanteix, amb la cambra d’aire, el material emprat i amb el disseny d’acabat: relleu, perforacions... - Soroll impacte: Col•labora creant una cambra d’aire. - Foc: Garanteix. El material de la placa i el gruix d’aquesta ajuda a assolir els nivells de protecció al foc que es requereixen en cada cas. Exigències subjectives: - Posta en obra: És difi cultosa pel que fa la dimensió de les plaques, antigament els operaris subjectaven la placa amb el cap, però les normes d’utilització recomanen utilitzar un aparell que subjecti les plaques mentres l’operari les fi xa a la subestructura. - La distància màxima entre elements paral•lels depèn del pes de les plaques utilitzades i de les accions previstes de càrregues penjades com poden ser lluminàries. - S’ha de tenir en compte que al tractar-se de cel rasos continus, s’ha de plantejar sistemes de registres, com poden ser les trapes que el mateix fabricant del cel ras garanteix.
FALS SOSTRES ADOSSATS* *Sistemes de tancament interior basat en fi xar a la cara inferior del sostre, un producte per millorar el seu comportament, utilitzant una perfi laria auxiliar. Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 17 ESPECIFICACIONS Làmpada utilitzada: - Halògena: làmpada de fi lament incandescent amb gasos halògens. Necessita un petit transformador col·locat a la part superior de la lluminària. Lluminària · Distribució de la llum: - Les lluminàries downlight, permeten la refl exió de la intensitat lluminosa desviant-la cap al pla inferior. - Permeten un sistema d’il·luminació directe. - Pot produir enlluernaments. - Pot produir ombres quant la distància entre lluminàries és excessiva. Traçat de la instal·lació: - Per la cavitat formada entre el cel ras i l’infrós del sostre resistent. - Es suporta per la placa que forma el cel ras. Suport de càrregues: - En aquest cas el perifèric és suportat per la placa de cartró guix que conforma el cel ras. APTITUDS DEL MODEL Avantatges del model: - Forma una cambra d’aire generosa, d’uns 40-60cm, on és possible el traçat d’instal·lacions - Sensació de continuïtat gràcies a la integració de les lluminàries. - Admet, mitjançant ventilació de la cambra, una dissipació del calor que genera la làmpada. - La lluminària, al està protegida no s’embruta. - Tant la instal·lació com la lluminària i la làmpada queden ben protegits d’impactes i dels usuaris. Inconvenients del model: - El mètode que es segueix per instal·lar els perifèrics, un cop el cel ras està col·locat, requereix un rigor gemoètric, crea punts fràgils al cel ras, i genera una disontinuïtat si a la part superior del fals sostre s’hi ha col·locat mantes d’aïllament. Imatges preses per l’autora. Cel ras de plaques continues, amb lluminàries del tipus downlight i làmpada halògena. Vista des del plennum, on es veu l’estructura del cel ras de perfi ls d’acer, el traçat de la instal•lació elèctrica i el transformador de baix voltatge que necessita la làmpada halògena. S’observa també que el polsim blanc, de guix, permet saber quin ha sigut el procés d’instal•lació del perifèric: S’ha perforat el cel ras un cop ja estava instal•lat. PLAQUES CONTINUES - LLUMINARIES INTEGRADA “DOWLIGHT”
FALS SOSTRES ADOSSATS* *Sistemes de tancament interior basat en fi xar a la cara inferior del sostre, un producte per millorar el seu comportament, utilitzant una perfi laria auxiliar. Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 18 ESPECIFICACIONS Làmpada utilitzada: - Làmpades hàlogenes de tamany reduït amb refl ector dicroic, permeten feixos de llum intensos i estrets. Lluminària · Distribució de la llum: - La distribució de la llum directe i focalitzada amb feixos de llum estrets. - Es combinen amb lluminàries que permeten la orientació de la intensitat lluminosa. Traçat de la instal·lació: - Pel plennum, suportat per les plaques que conformen el fals sostre. Suport de càrregues: - Les càrregues de les lluminàries són suportades per la placa del cel ras. APTITUDS DEL MODEL Avantatges del model: - Permet la orientació de la intensitat lluminosa, possibilitant-ne la variació. - Tamany reduït, tan de lluminària com de làmpades. Inconvenients del model: - Mètode d’intal·lació dels perifèrics, perforant la placa. - Al ser un tipus d’il·luminació directe focalitzada, pot provocar enlluernaments, directes i indirectes. PLAQUES CONTINUES - LLUMINARIES INTEGRADA NÍNXOLS Imatges preses per l’autora. Cel ras de plaques continues, les lluminàries de nínxols permeten una il·luminació d’accent apa pels comerços, aparadors, museus...fent possible la orientació de cada cos òptic independent de l’altre.
FALS SOSTRES ADOSSATS* *Sistemes de tancament interior basat en fi xar a la cara inferior del sostre, un producte per millorar el seu comportament, utilitzant una perfi laria auxiliar. Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 19 ESPECIFICACIONS Làmpada utilitzada: - Làmpades halogenes de tamany reduit amb refl ector dicroic, permeten feixos de llum intensos i estrets. Lluminària · Distribució de la llum: - La distribució de la llum directe i focalitzada amb feixos de llum estrets. - Es combinen amb lluminàries que permeten la orientació de la intensitat lluminosa. Traçat de la instal·lació: - Pel plennum, suportat per les plaques que conformen el fals sostre. Suport de càrregues: - Les càrregues de les lluminàries són suportades per la placa del cel ras. APTITUDS DEL MODEL Avantatges del model: - Són més efi cients ja que s’apropen al pla de treball o objecte a il·luminar - La perforació a la placa del fasl sostre és menor. Inconvenients del model: - Redueix l’altura lliure on esta instal·lada. - La lluminària no està protegida. - S’embruten PLAQUES CONTINUES - LLUMINARIES SUSPESA NÍNXOLS Imatges de catàleg Iguzzini 2007-2008. Cel ras de plaques continues, les lluminàries de nínxols suspeses permeten disminuir la distància entre el punt de llum i l’objecte a il·luminar augmentant-ne l’efi ciència.
FALS SOSTRES ADOSSATS* *Sistemes de tancament interior basat en fi xar a la cara inferior del sostre, un producte per millorar el seu comportament, utilitzant una perfi laria auxiliar. Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 20 ESPECIFICACIONS Làmpada utilitzada: - Tub fl uorescent Lluminària · Distribució de la llum: - Lluminària amb lames refl ectants d’alumini, aconsegueixen reduir el enlluernament directe, ja que restringeixen l’angle amb el qual la llum surt de la lluminària. Traçat de la instal·lació: - Pel plennum, fi ns arribar al punt de connexió amb la lluminària, en aquest punt, es perfora la placa per tal de fer possible la connexió. Suport de càrregues: - Suportades pel sostre resistent. APTITUDS DEL MODEL Avantatges del model: - La placa del fals sostre no es manipula en accés. Inconvenients del model: - La substitució de la làmpada resulta incòmode i complicada. PLAQUES CONTINUES - LLUMINARIES FIXADA AL F.S Imatges preses per l’autora. Cel ras adossat amb lluminària lineal suspesa. Detall de la fi xació entre lluminària i cel ras.
FALS SOSTRES ADOSSATS* *Sistemes de tancament interior basat en fi xar a la cara inferior del sostre, un producte per millorar el seu comportament, utilitzant una perfi laria auxiliar. Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 21 ESPECIFICACIONS Làmpada utilitzada: - Tubs fl uorescents; làmpada de descarrega de baixa pressió, fl uorescència de mercuri amb elèctrodes. Lluminària · Distribució de la llum: - Distribució de la llum és indirecta. - Indirecte: la lluminària dirigeix la major part de la llum cap el sostre, eliminant els enlluernaments directes, indirectes i ombres. - Il·luminació ambiental de l’espai. Traçat de la instal·lació: - Des de la cambra d’aire. Suport de càrregues: - Les carregues són suportades per la placa de cartró guix que conforma el fals sostre. APTITUDS DEL MODEL Avantatges del model: - Utilitza el cel ras com element refl ector. - Redueix la possibilitat d’enlluernaments tan directes com indirectes. Inconvenients del model: - És un model d’il·luminació ambiental, amb una efi ciència baixa. PLAQUES CONTINUES - LLUMINARIES FIXADA AL F.S Imatges preses per l’autora. Cel ras continu amb il·luminació lineal procedent de làmpades de tubs fl uorescents, el feix de llum és dirigit al pla del sostre per obtenir una llum general difusa.
FALS SOSTRES ADOSSATS* *Sistemes de tancament interior basat en fi xar a la cara inferior del sostre, un producte per millorar el seu comportament, utilitzant una perfi laria auxiliar. Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 22 ADOSSATS - A TENIR EN COMPTE Il·luminació cornisa: - Estètic: Des del punt de vista de l’usuari es veu la làmpada, en aquest cas tubs fl uorescents. - Pot causar enlluernaments directes. Lluminària encastada: - La inserció dels perifèrics en cel rasos de plaques continues crea punts dèbils on solen aparèixer fi ssures. Lluminària encastada: - Les làmpades halògenes de petit format amb refl ector dicroic deixen passar la calor, per la qual cosa s’ha de poder ventilar, sinó solen tacar el fals sostre. Lluminària encastada: - Rigor geomètric de l’operari, ja que la perforació ha d’encaixar perfectament amb la lluminària, ja que quant s’executa el fals sostre ja és col·locat. Sistemes de registre: - En els cel rasos de plaques continues s’ha de preveure sistemes de registre: trapes, cavitats, separació perimetral... A la fotografi a s’observa com els operaris han hagut de perforar el cel ras per reparar una instal·lació.
FALS SOSTRES SUSPESOS* * Es penja una subestructura del sostre resistent mitjançant uns cables, perfi ls o tiges a tracció. En aquesta subestructura s’hi inclouen unes plaques de tancament. Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 23 FALS SOSTRE SUSPÉS 01.- PLAFONS, PERIFLARIA VISTA DIRECTE 01.- PLAFONS, PERIFLARIA SEMI-OCULTA 01.- PLAFONS, PERIFLARIA OCULTA 02.- LAMES 03.- CONTINU {
FALS SOSTRES SUSPESOS* * Es penja una subestructura del sostre resistent mitjançant uns cables, perfi ls o tiges a tracció. En aquesta subestructura s’hi inclouen unes plaques de tancament. Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 24 PLAFONS - LLEUGERS I PESATS - Materialitat: - La subestructura és metàl•lica (d’acer o d’alumini lacat), els plafons poden ser: · Lleugers: Fibres minerals, Pasta de fi bres de cel•lulosa tractada, Encenalls de fusta aglomerats mineralment. · Pesats: Xapa metàl•lica, Fusta, Cartó guix, Emmotllats de guix escaiola. - Els elements signifi catius del cel ras en suspensió és l’ancoratge de suspensió que ha de facilitar la fi xació i l’anivellament del sostre. L’altre component principal es el sistema de perfi laria que rep la placa. - Actualment el perfi l per excel•lència és el perfi l de T invertida. Exigències tècniques: - Aïllament tèrmic: en el cas dels plafons metàl•lics, la resistència a la humitat és molt bona, ja que els elements estan protegits contra la oxidació mitjançant galvanitzats. - Soroll aeri: Els plafons de fi bres minerals tenen un coef. d’absorció acústica alt, tot i que depèn del tipus de fals sostre i placa utilitzats. - Els plafons metàl•lics en canvi, l’aïllament acústic és baix, de manera que s’ha de reforçar mitjançant un altre material, com poden ser mantes aïllants, si s’utilitzessin aquestes amb perforacions a la placa per augmentar l’absorció acústics s’haurà de tenir en compte el possible despreniment de partícules. - En les plaques d’escaiola l’aïllament acústic es de 20dBA - Soroll impacte: Depèn si les fi xacions són elàstiques o no, es pot estimar que en els sostres de plaques de fi bres minerals i d’escaiola ronda el 10dBA - Foc: Depèn directament del tractament per aquesta causa de l’estructura, ja que les plaques de fi bres minerals solen tenir un bon comportament. - En el cas de les plaques metàl•liques tot i que son incombustibles es produeixen generalment despreniments per les dilatacions. Exigències subjectives: - Arquitecte dissenyador: la perfi laria de l’entramat pot quedar vista, semi vista o oculta, depenen del gruix del plafó i la forma del cantell per adaptar-se al perfi l resistent de l’estructura. - Tot i que habitualment la subestructura es reticular, aquest tipus de cel ras admet formes complexes pel que fa la geometria de la subestructura, podria ésser per exemple radial. - El perfi l més utilitzat en aquest tipus de fals sostre és el perfi l en T invertida de xapa plegada lacada. Aquest perfi l, el quedar vist en la seva cada inferior, molts dels fabricants l’han dissenyat per tal d’oferir un ventall més ampli de possibilitats. - Regestrabilitat: - Depenen de la perfi laria, sol ser més fàcil en les estructures vistes i que a les estructures ocultes. Coordinació dimensional: - S’ha de tenir en compte, ja que la perfi laria que suporta el fals sostre és abundant. Fabricants de cel rasos han desenvolupat un sistema de perfi l en C per facilitar l’acord de la perfi laria del cel ras amb la dels envans. De l’usuari: - Amb el pas del temps el revestiment de les plaques perd les seves qualitats, alterant-ne sovint el color, la substitució de plaques no és sempre amb el resultat esperat.
FALS SOSTRES SUSPESOS* * Es penja una subestructura del sostre resistent mitjançant uns cables, perfi ls o tiges a tracció. En aquesta subestructura s’hi inclouen unes plaques de tancament. Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 25 Imatge d’un cel ras adherit amb aplacat directe, producte de l’empresa: Duralmond, ref. 620. La lluminària escollida, halògena de baix voltatge, proporciona feixos intensos i una bona reproducció cromàtica. ESPECIFICACIONS Làmpada utilitzada: - Halògena de tamany reduït amb refl ector dicroic. - Amb refl ector dicroic, refl exa la llum visible i deixa passar la radiació infraroja, de manera que el calor es dissipa amb més facilitat. - Emet una llum intensa. Lluminària · Distribució de la llum: - Lluminària encastada de petit format. - Funció principal suport de la làmpada i fi xar el conjunt a l’aplacat prèviament perforat. Traçat de la instal·lació: - Per la cambra entre l’infradós del sostre i l’aplacat. Suport de càrregues: - La lluminària és suportada pel plafó APTITUDS DEL MODEL Avantatges del model: - Es poden fer dissenys personalitzats. - Són registrables Inconvenients del model: - El preu. PLAFONS - LLUMINARIES FIXADA AL FALS SOSTRE
FALS SOSTRES SUSPESOS* * Es penja una subestructura del sostre resistent mitjançant uns cables, perfi ls o tiges a tracció. En aquesta subestructura s’hi inclouen unes plaques de tancament. Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 32 ESPECIFICACIONS Làmpada utilitzada: -Tub fl uorescent. Lluminària · Distribució de la llum: - Lluminària lineal amb refl ectors per evitar l’enlluernament. Traçat de la instal·lació: - Per l’interior de la lluminària. Suport de càrregues: - La lluminària es fi xa a l’infradós del sostre resistent mitjançant un ancoratge amb suspensió. Les lluminàries es traven entre elles mitjançant una perfi laria secundària, en aquest cas tubular. APTITUDS DEL MODEL Avantatges del model: - Aprofi ta la linealitat del sistema per tal de insertar una tipologia lineal de llunimària. - No perfora el cel ras. - En cas d’una redistribució de les zones de treball es pot reutilitzar en un altre punt. Inconvenients del model: - Pensat tan sols per les lluminàries de les empreses que tenen el producte, en aquest cas de l’empresa LAMP, Cubic LC. Imatges de l’empresa LAMP, producte Cubic LC. Substitució de la lama per a una lluminària lineal de la mateixa amplada. LAMES - LLUMINARIA SUBSTITUCIÓ DE LA LAMA
FALS SOSTRES SUSPESOS* * Es penja una subestructura del sostre resistent mitjançant uns cables, perfi ls o tiges a tracció. En aquesta subestructura s’hi inclouen unes plaques de tancament. Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 33 CONTINU Materialitat: - Plaques de guix escaiola - Anomenades també “Staff” (pengen del sostre mitjançant uns fi lferros galvanitzats ancorats al guix mitjançant uns perfi ls en C. Exigències tècniques: - Aïllament tèrmic: S’aconsegueixen amb la col•locació de materials específi cs aïllants tèrmics o acústics. - Soroll aeri: s’aconsegueixen amb la col•locació de materials específi cs aïllants tèrmics o acústics. - Soroll impacte: Col•labora creant una cambra d’aire. - Foc: Garanteix. El material de la placa i el gruix d’aquesta ajuda a assolir els nivells de protecció al foc que es requereixen en cada cas. Exigències subjectives: - Posta en obra: - És difi cultosa pel que fa la dimensió de les plaques. - S’ha de dissenyar un sistema per fer-lo registrable. - Difi cultats d’assolir la planeitat.
FALS SOSTRES SUSPESOS* * Es penja una subestructura del sostre resistent mitjançant uns cables, perfi ls o tiges a tracció. En aquesta subestructura s’hi inclouen unes plaques de tancament. Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 34 ESPECIFICACIONS Làmpada utilitzada: - Halògenes o fl ourescents compactes. Lluminària · Distribució de la llum: - Lluminària encastada, dowlight, per mantenir la sensació de planeitat i contïnutat del sostre. Traçat de la instal·lació: - Per la cambra formada entre el sostre i el cel ras, propera al perímetre i a les cavitats dissenyades per el manteniment i registre. (idealment el traçat principal aniria a uns 60cm, l’extensió del braç de l’operari) Suport de càrregues: - En aquest cas el perifèric és suportat per la planxa que conforma el cel ras. APTITUDS DEL MODEL Avantatges del model: - Sensació de planeitat en el pla del sostre. - Protecció de les lluminàries. - No s’embruten. Inconvenients del model: - El mètode d’instal·lació dels perifèrics. - Perforació de la placa, punt fràgil i pèrdua de contïnuitat de característiques tècniques. CONTINUS - MODEL ENCASTAT Imatges preses per l’autora. L’estratègia de registrabilitat del fals sostre, en aquest cas no és fer una trapa, sinó que és tota una cavitat, pintat de color negre per tal de no fer visible les instal·lacions del plennum. efecte de clar-oscur.
FALS SOSTRES SUSPESOS* * Es penja una subestructura del sostre resistent mitjançant uns cables, perfi ls o tiges a tracció. En aquesta subestructura s’hi inclouen unes plaques de tancament. Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 35 FALS SOSTRE EN SUSPENCIÓTOT SI VAL - Botiga Origami de Mataró, dissenyada per Elia Felices. - Doble cel ras: Superior: Compleix amb les exigències tècniques del local: s’ha escollit un cel ras adherit de guix amb perlita per protecció al foc. Inferior: Figures d’origami, suspeses de l’infradós del sostre, formen una malla uniforma que permet el pas de llum i d’aire. - Làmpades de LED’s amb tonalitats blavoses, produïdes pel material blavós del semiconductor del semiconductor. és una làmpada que emet poc calor. - Lluminàries: lluminàries dirigides al pla del sostre, que agrupen diversos LED’s per augmentar la potència. - Envelliment - Les plaques amb el temps perden qualitats i s’embruten: envelleixen. El contrast amb una placa nova, fa que ressalti per damunt les altres donant un aspecte de vell i brut, poc estètic. - Perforacions - La inserció de perifèrics sovint va lligada a la perforació de la placa, en aquest cas, es va perforar una placa on, un cop muntat el cel ras s’adonaren que no hi havia perifèric en aquesta posició.
FALS SOSTRES TESATS* * Sistema de tancament interior basat en tibar làmines plàstiques fi ns a formar una superfície tesada que separa el local del sostre superior i delimita una cambra. Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 36 FALS SOSTRE TESAT 01.- TESATS PLÀSTICS {
FALS SOSTRES TESATS* * Sistema de tancament interior basat en tibar làmines plàstiques fi ns a formar una superfície tesada que separa el local del sostre superior i delimita una cambra. Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 37 TESATS PLÀSTICS Materialitat: - Membranes de PVC - Membranes de polièster trenat revestit de poliuretà - Es fi xa a un perfi l perimetral d’alumini o PVC que la tensa - El conjunt pot estar format per una sola peça o varies, dependrà de la grandària del local i/o de la seva forma. Exigències tècniques: - Aïllament tèrmic: el ser membranes suporten molt bé la humitat. - Soroll aeri: Gràcies a les microperforacions de les membranes s’aconsegueixen bons aïllaments acústics i disminueixen el temps de reverberació. - Soroll impacte: - - Foc: Actuen com a retardador de les fl ames Exigències subjectives: - Posta en obra: · Sistema en sec, net i molt ràpid de muntar, (40m2/dia aprox.) · Planeitat fàcil de aconseguir. - De l’arquitecte o dissenyador: · És un sistema que permet crear formes “orgàniques” i en relleus, com poden ser cúpules, paraboloides hiperbòlics... · Sistema amb gruixos molt petits, de 8mm a 32mm · Sistema molt adequat per rehabilitacions, les carregues són mínimes · Són fàcilment registrables. · Permet imprimir-hi imatges. · Amplia relació amb les lluminàries. · Actualment, és un sistema molt car. - Higièniques: · No absorbeix la pols, no s’embruta. · No desprèn partícules, és fàcil de netejar. - Medi ambient: · És reutilitzable, reciclable i un cost de producció energètic baix.
FALS SOSTRES TESATS* * Sistema de tancament interior basat en tibar làmines plàstiques fi ns a formar una superfície tesada que separa el local del sostre superior i delimita una cambra. Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 38 ESPECIFICACIONS Làmpada utilitzada: - Tires de LED’s amb combinació cromàtica. Lluminària · Distribució de la llum: - Lluminària lineal que permet incorporar diversos LED’s per augmentar la potència. - Per tal de tenir una bona distribució de la llum, es revesteix l’infradós del sostre resistent amb una manta de material refl ectant. - La distribució de la llum és general difusa. Traçat de la instal·lació: - A la cambra formada entre el sostre i el cel ras, s’hi s’instal·len les tires de LED’s fl exibles, de petit format uns 16mm d’ample. Suport de càrregues: - Les tires de LED’s són suportades per l’infradós del sostre mitjançant una tira adhesiva. APTITUDS DEL MODEL Avantatges del model: - Sensació de planeitat en el pla del sostre. - Protecció de les lluminàries que queden a l’interior de la cavitat. - És registrable. - Evita enlluernaments. - Sensació de llum natural i cicles solars. (imatge segona) - Protecció de les lluminàries a la humitat. - Es poden imprimir. (últimes imatges) Inconvenients del model: - Preu per m2 Producte de l’empresa Barrisol, utilitza una tela transparent il·luminada per una font de llum interior. Aquest sistema fa possible jugar amb la intensitat de la llum i alternar diferents colors, gràcies a un sistema de variació de llum. TESAT - MODEL RETROLIUMINAT Producte de l’empresa Resyrok, es tracta d’un sostre translúcid de grans dimensions amb un sistema d’il·luminació que reprodueix un cicle solar àrtic. Producte de l’empresa Resyrok, les membranes es poden imprimir amb una gran varietat d’imatges amb perspectives Nadir.
FALS SOSTRES TESATS* * Sistema de tancament interior basat en tibar làmines plàstiques fi ns a formar una superfície tesada que separa el local del sostre superior i delimita una cambra. Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 39 Producte de l’empresa Resyrok, en aquestes ofi cines de sostres baixos es va utilitzar una làmina negra alta brillantor per potenciar la refl exió i eliminar tan com fos possible la sensació de sostre baix. La integració de les lluminàries gegants situades sobre les taules de treball ajuden a eliminar l’angoixa de treballar en unes instal·lacions sense llum exterior. Producte de l’empresa Duko. En els usos industrials d’alimentació, farmàcia, electrònica... hi ha una preocupació pel que fa la neteja dels falsos sostres, ja que si no es fa, aquests alliberen partícules que per gravetat cauen i contaminen el producte. Els falsos sostres tesats permeten ser netejats amb facilitat. ESPECIFICACIONS Làmpada utilitzada: - Tires de LED’s - Tubs fl uorescents Lluminària · Distribució de la llum: - Lluminària lineal que permet incorporar diversos LED’s per augmentar la potència. - Per tal de tenir una bona distribució de la llum, es revesteix l’infradós del sostre resistent amb una manta de material refl ectant. - La distribució de la llum és general difusa. Traçat de la instal·lació: - Per la cambra del fals sostre opac. Suport de càrregues: - Les tires de LED’s són suportades per l’infradós del sostre mitjançant una tira adhesiva. APTITUDS DEL MODEL Avantatges del model: - No desprenen partícules. - Es poden netejar fàcilment. - Eviten els refl exos, és un punt fort quant s’utilitzen pantalles. Inconvenients del model: - Preu per m2 TESAT - MODEL RETROLIUMINAT COMBINAT AMB ZONES OPAQUES.
FALS SOSTRES TESATS* * Sistema de tancament interior basat en tibar làmines plàstiques fi ns a formar una superfície tesada que separa el local del sostre superior i delimita una cambra. Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 40 ESPECIFICACIONS Làmpada utilitzada: - Halògenes de petit format. - LED’s. Lluminària · Distribució de la llum: - Il•luminació d’accent, amb lluminàries de nínxols. - Fibra òptica, la llum produïda per un LED, és conduïda per l’interior de la fi bra òptica fi ns arribar al seu extrem. Traçat de la instal·lació: - Per la cambra formada entre el sostre i el cel ras. Suport de càrregues: - En aquest cas el perifèric és suportat per la membrana que conforma el cel ras. APTITUDS DEL MODEL Avantatges del model: - Sensació de planeitat en el pla del sostre. - Protecció de les lluminàries. - No s’embruten. Inconvenients del model: - Perforació de la membrana. - Preu per m2 Producte de l’empresa Resyrok. En aquest projecte s’hi ha instal·lat un llum d’obra que cobreix sostre i parets incorporant a més uns focus encastats per potenciar la il·luminació del producte, en aquest cas sabates. Aquests llums de suport, no generen cap ombra sobre la làmina. El plennum és tot just de 10cm, fonamental causa de l’escàs l’espai disponible en aquest petit local. Producte de l’empresa Brumberg. La fi bra òptica conjuntament amb les membranes permeten dissenyar falsos sostres “estrellats”. TESAT - MODEL ENCASTAT A LA LÀMINA
FALS SOSTRES TRAMATS* * Sistemes basats conceptualment en penjat a l’infradós del sostre un entramat obert de perfi ls formant una retícula ordenada que permet el pas de la llum i l’aire. Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 41 FALS SOSTRE TREMAT 01.- RETICULARS 02.- BUFLES {
EVOLUCIÓ CRONOLOGICA 1958-2008
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 49 1958 - BOTIGA GEORG JENSEN Pg. de Gràcia, 62 Barcelona Josep Maria Fabregas i Falp Enric Tous i Carbó Alfons Pons, aparellador Fals sostre suspès de plaques de plàstic esponjós: aïllant i absorbent acústic. Il·luminació mixta: de fl uorescents i vapor de mercuri i incandescència.
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 50 1959 - AGÈNCIA DE LA CAIXA D’ESTALVIS DE CATALUNYA C. Fontanella,7 Barcelona Frederico Correa Ruiz Alfonso Milà Sagnier Cel ras continu, amb cambra d’aire. Lluminàries rectangulars encastades, amb pantalla translúcida per tal de difondre la llum i evitar enlluernaments. Distribuïdes equidistants unes amb les altres per aconseguir una il·luminació general procedent del sostre.
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 51 1960 - LLIBRERIA TÈCNICA ESTRANGERA C. Tuset, Barcelona Erwin Bechtold Francesc Mitjans (arquitecte de l’edifi ci) Cel ras de plaques hexagonals amb cambra d’aire. Dos tipologies de lluminàries: Làmpades encastades amb difusors de la llum, per evitar enlluernaments i aconseguir una il·luminació general. Làmpades exemptes fi xades a una subestructura i alimentades mitjançant un carril electrifi cat. El cablejat que va del perfi l a la làmpada és vist. Il·luminació general procedent del sostre i il·luminació focalitzada a una pla d’uns 60cm inferiors al sostre.
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 52 1961 - ESTABLIMENTS INA Gran Via de les Corts Catalanes, 806 Barcelona Josep Maria Fargas i Flap Ignasi de Rivera Enric Tous i Carbó Cel ras continu amb cambra d’aire. Il•luminació general procedent del sostre mitjançant lluminàries encastades. Làmpades de tubs fl uorescents.
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 53 1962 - PLANTA DE SECRETARIA DEL COAC Pl. Nova, 5 Barcelona Antonio Moragas i Gallissà Carles Oliver, aparellador Cel ras continu amb cambra d’aire. Il•luminació general procedent del sostre mitjançant lluminàries encastades. Làmpades de tubs fl uorescents.
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 54 1963 - DEPARTAMENT DE MÀQUINES ELECTRÒNIQUES DE LA CAIXA DE PENSIONS PER A LA VELLESA I D’ESTALVIS Via Laietana, 56 Barcelona Manuel Andrés Cases Puig Manuel Cases Lamolla Eugenio Borrell, aparellador Cel ras tremat reticular. Il•luminació general procedent del sostre mitjançant lluminàries lineals instal•lades a la cambra ventilada, el tramat del cel ras actua com a difusor de la llum. Làmpades de tubs fl uorescents.
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 55 1964 - PLANTA BAIXA DE LA SOCIETAT HISPANO-OLIVETTI Ronda Universitat, 18 Barcelona Ludovico Belgiojoso Enrico Peressutti Ernesto N. Rogers Josep Soteras Mauri Cel ras de safates de diversos tamanys i formes (quadrades i rectangulars) amb perfi - laria vista en ambdues direccions. algunes safates es col·loquen en un pla inferior (entre 5-10cm) per disposar les sortides d’aire condicionat, acústiques, o per raons estètiques. Il·luminació general procedent del sostre, mitjançant lluminàries suspeses decoratives Il·luminació de bany de paret i perímetre del sostre mitjançant una il·luminació que distribueix la llum al pla inferior i superior.
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 56 1965 - SONOR Via Augusta, 126 Barcelona Lluís Clotet Ballús Òscar Tusquets Blanca Cel ras continu amb lluminàries integrades. Il·luminació integrada com caixes de llum.
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 57 1966 - OFICINA CONULTORA D’INSTAL·LACIONS DEL COACB C. Sotstinent Navarro, 24 Barcelona Cristian Cirici i Alomar Cel ras continu Il•luminació general procedent del sostre mitjançant cinc punts de llum al centre de la sala. Observi que les lluminàries no s’encasten contra el pla del sostre, sinó que es separen alguns centímetres per tal de difondre la llum i difuminar les arestes de la lluminària.
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 64 1975 - GALERI A THEO Pl. Doctor Letamendi, 1 Barcelona José Rafael Moneo Vallés Elías Torres Tur Àngles Figueras, aparellador Carril electrifi cat encastat al fals sostre, on s’hi connecten lluminàries dirigibles, per aconseguir la il·luminació focalitzada que requereix el museu. Làmpades puntuals, possiblement halògenes.
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 65 1976 - TEATRE LLIURE C. Leopoldo Alas, 2 Barcelona Fabià Puigserver Cel ras adherit de guix. Il•luminació mitjançant carrils electrifi cats separats uns 60cm del sostre resistent mitjançant tiges la primera de les quals permet el pas del cablejat elèctric. Les làmpades utilitzades són probablement halògenes.
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 66 1978 - EL CASINO Diegonal, 620 Barcelona Grup Pachá S’ha aprofi tat el terra del pati de llums de l’edifi ci per crear aquesta claraboia, que durant les hores nocturnes té il·luminació per tal de formar una lluminària com si fos una “caixa de llum”.
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 67 1979 - RESTAURANT SUKURSAAL C. Argenteria, 37 Barcelona Daniel Freixes i Melero Vicente Miranda El carril es suporta al sostre resistent del local, a uns 80cm. Il•il•luminació general mitjançant múltiples làmpades en diferents posicions. La connexió del carril amb el corrent elèctric es produeix per l’extrem Resultat fi nal singular, que dóna caràcter al local.
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 68 1980 - RESTAURANT IL GIARDINETTO C. Plató,13 Barcelona Antxón Gómez Alicia Nuñez Ramon Olives Cel ras continu, amb un rebaix a la zona de la barra, on es col•loquen spots per tal de augmentar els nivells d’il•luminació en aquesta zona.
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 69 1981 - RESTAURANT CRISTINA C. La Grnada del Penedès, 22 Barcelona Jordi Bosch Joan Trrús Santiago Vives Narcís Comadira, pintor Cel ras aplacat, les plaques són col·locades a diferents plans per tal d’incorporar la il·luminació a l’espai restant i aconseguir una llum tangencial.
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 70 1982 - OFICINA D’INFORMACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA Plaça Sant Jaume Barcelona Pere Casajoana i Salví Albert Ràfols-Casamada, pintor Sostre amb acabat de guix i pintat pel pintor Albert Ràfols-Casamada, La il·luminació es dirigeix cap a la volta del sostre per tal de aconseguir una il·luminació indirecte que eviti els refl exos a pantalles i enlluernaments directes.
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 71 1983 - COBERTA DE VIDRE DEL RESTAURANT AZULETE Via Augusta/Doctor Roux Barcelona Pepe Cortés Ignacio Paricio Ansuategui Òscar Tusquets Blanca “Cel ras” tèxtil, que tamisa la llum directe, tant natural com artifi cial.
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 72 1984 - JOIERIA JOAQUÍN BERAO C. Rosselló, 277 Barcelona Tomàs Morató Antoni Sunyer i Vives El local té una gran altura lliure, per solvatar la bona il•luminació del producte s’han penjat les lluminàries del sostre. aquestes estan connectades a un carril electrifi cat per tal de poder-les moure en la línea que marca el carril i poder col•locar-ne més d’una si fos necessari.
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 73 1985 - SNOOKER CLUB BARCELONA C. Roger de Llúria, 42 Barcelona Oleguer Armengol Carles Riart Santiago Roqueta El feix lluminós s’envia al fals sostre que té un acabat setinat i d’un color ataronjat típic de la il·luminació incandescent. La il•luminació general que s’aconsegueix és càlida i difusa.
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 80 1996 - LOVE STORE C. Rosselló, 259 Barcelona Fernando Salas Summa Cel ras continu pintat de negre per tal d’augmentar el contrast clar-obsur. Dos tipologies d’il•luminació: general,mitjançant downlights encastats al fals sostre i focalitzada als envans,i el producte de venda, mitjançant carrils electrifi cats separats del pla del fals sostre uns 50cm, i que contenen lluminàries orientables.
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 81 1997 - BOTIGA JULIE SOHN C. Consell de Cent, 308 Barcelona Conrado Carrasco Carlos Tejada El cel ras continu, no s’encontra amb el parament vertical, evitant un encontre difícil. Mitjançant una il•luminació lineal en aquest punt aconsegueix un ban de paret i la sensació de lleugeresa del sostre, a la vegada que il•lumina els productes de venda.
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 82 1998 - OREJA DE PLATA C. Jorge Juan, 32 Barcelona Francisco Javier Maroto Ramos Álvaro Soto Aguirre Les lluminàries pengen del sostre, que es troba a doble altura. La il•luminació és focalitzada al producte que s’ha de vendre, mitjançant caixes transparents penjades també del sostre. La il•luminació està integrada al mobiliari.
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 83 2002 - BOTIGA MUSEU CAIXA FÒRUM Av. Marqués de Comillas, 6-8 Barcelona Pepe Cortés Il•luminació general procedent del sostre mitjançant la reiteració de la lluminària obtenint una retícula. Al tractar-se d’un local amb una doble altura lliure s’ha apropat la lluminària mitjançant tiges de 1 -1,5m al punt de treball.
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 84 2003 - RECONVERSIÓ DE L’ANTIC COLÉGIO DAS ARTES Pátio da Inquisiçao, 10 Coimbra, Portugal Joao Mendes Ribeiro A diferència d’altres exemples de restauracions on l’arquitectura tenia un paper predominant, en aquest cas s’ha optat per un cel ras continu amb il•luminació integrada, ocultant el sostre original del recinte.
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 85 2004 - REFORMA DE LA SALA D’ACTES POLIVALENT DE L’ITEC C. Wellington, 19 Barcelona Lluís Clotet Ballús Ignacio Paricio Ansuategui Santiago Loperena Jené, arquitecte tècnic Il•luminació general procedent del sostre mitjançant carrils electrifi cats i lluminàries que permeten redirigir el feix lluminós.
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 86 2005 - SEU CORPORATIVA I LOGÍSTICA D’ERMENEGILDO ZEGNA Ronda Maiols, 23-27 Sant Quirze del Vallés, Barcelona Alfredo Arribas Il•luminació general procedent del sostre, làmpades de tubs fl uorescents amb lames difusores, eviten els enlluernaments indirectes a les pantalles dels ordinadors. A destacar la safata que incorpora a més de la il•luminació, sistemes d’alarma, altaveus...
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 87 2007 - BANC SEBADELL ATLANTIC S.A C. Balmes, 168 Barcelona Pepe Cortés Fals sostre continu amb lluminàries lineals encastades, que amb la seva col•locació guien a l’usuari pel passadís.
ANTECEDENTS: 1958-2008 Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 88 2008 - JOIERIA D C. Francisco Bergamín, 7 Barcelona Juan Luis Irigaray Huarte Antonio Vaillo i Daniel Fals sostre tremat (Buffl es), a destacar que la il•luminació procedent del sostre és clarament secundària. Així doncs la il•luminació principal es troba a l’alçada de la vista i en l’encontre entre l’element vertical i el terra.
EVOLUCIONS FUTURES DE LA RELACIÓ LLUM I CEL RAS
LÀMPADES · COMPARATIVA Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 96 Fonts lluminoses Generació de la llum Equip elèctric Potència elèctrica Efi ciència (lm/w) Vida mitjana (hores) Temperatura de color (ºk) Avantatges Inconvenients Imatges Lápades Incandecents Filament de wolframi incandecent no 15-1.000 6-12 1.000 Blanca càlida 2.600 Baix cost inicial, molt fl exible, lluminaries petites, llum càlida. Poca efi ciència, càrrega tèrmica Làmpades Halògenes Filament incandecent amb gasos halogens Transformador per les de baix voltatge 5-2.000 12-24 2.000 Blanca 2.900 El gas halogen augmenta la vida i l’efi ciència de la làmpada. Tot i que són mès efi cients tnen els mateixos que les incandecents. Tubs Fluorescents Descàrrega elèctrica entre dos pols. Al vapor de mercuri s’hi afageix pols fl uorescents a la paret interior de la làmpada. Balast (reactancia electromagnètica) i encebador (dispositiu) 4-80 50-100 12.000-20.000 Diferents tonalitats blanques 2.600-6.500 Amb el balast electrònic desapareix el perpadeix i l’encesa es fan inteantànis. La quantitat de llum és proporcional al tamany del tub. Si s’encenen i apaguen amb freqüència disminueix la vida útil. Fluorescents Compactes Descàrrega elèctrica entre dos pols. Al vapor de mercuri s’hi afageix pols fl uorescents a la paret interior de la làmpada. Balast (reactancia electromagnètica) i encebador (dispositiu) 3-120 50-80 8.000-15.000 Diferents tonalitats blanques 2.600-6.500 De menor tamany que els tubs, es pot dir venen a substituir a les de incandecència a l’incorporar la rosca. No s’aconsegueixen nivells tan elevats d’efi ciència i reproducció del color com amb els tubs. Làmpades d’Inducció Ionització del vapor de mercuri per la inducció d’un camp electromagnètic Generador extern d’alta freqüència 50-170 70-80 60.000 Diferents tonalitats blanques 2.700-4.000 Gran vida útil Interferències amb aparells electrònics. No funcionen a baixes temperatures.
LÀMPADES · COMPARATIVA Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 97 Fonts lluminoses Generació de la llum Equip elèctric Potència elèctrica Efi ciència (lm/w) Vida mitjana (hores) Temperatura de color (ºk) Avantatges Inconvenients Imatges De vapor de Sodi A.P. (Alta Pressió) Arc de descàrrega en vapor de sodi Balast iarrencador o bé, Balast electrònic 50-1.000 80-140 20.000-24.000 Blanca grogosa 2.000-2.500 Molt efi cients. Algunes tenen la reencesa instantànea. En general, necessiten un temps de reencesa. De vapor de Mercuri Arc de descàrrega en vapor de mercuri a alta pressió amb recubriment interior de pols fl uorescent. Balast 50-1.000 30-60 16.000 Blanca 4.000 No en presenta cap de notable. Necessiten un temps de reencesa. Pobre reproducció del color. De vapor de Mercuri Llum Mescla. A l’arc de descàrrega se li afageix un fi lament de tungsté No en necessita, el fi lament fa de balast. 150-500 18-30 6.000 Blanca 3.600 Duren més i son mes efi cients que les incandecents. Necessiten un temps de reencesa. Vida útil mitjana no massa alta. De vapor de Mercuri amb Halogenurs Metàl·lics Arc de descàrrega en vapor de mercuri a alta pressió i halogenurs metàl·lics. Balasti arrencador o balast electrònic. 20-2.000 80-125 10.000-20.000 Diferents tonalitats blanques 3.000-6.000 Molt bona efi ciència lluminosa i reproducció del color. Altes potències Necessiten un temps de reencesa.
LÀMPADES · COMPARATIVA Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 98 Fonts lluminoses Generació de la llum Equip elèctric Potència elèctrica Efi ciència (lm/w) Vida mitjana (hores) Temperatura de color (ºk) Avantatges Inconvenients Imatges LED Emissió de la llum monocromàtica per un semiconductor (diode) al ser atravessat per una corrent eléctrica. Alimentador (transforma la tensió de la xarxa en corrent estable i continua a baixa tensió) 0.1-5 20-30 25.000-50.000 El color de la llum dependrà del material del seminconductor: groga, vermella, verda, blava i blanca. 2.500-8.000 Es poden mesclar els colors. Emeten molt poc calor. Idonis quant s’han de apagar i encendre amb molta freqüència. De tamany molt petit. Es poden agrupar per formar lluminàries de major potència. Resisteixen a trontolls i impactes. La corrent ha de ser molt estable i continua. No són adequats en ambients extrems. Preu elevat.
LLUMINÀRIES · SEL·LECCIÓ MODELS Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 99 Models de lluminàries Fixada al sostre Fixada al carril Suspesa del carril Suspesa Encastada Superfície fi xades al fals sostre Recolzada al fals sostre Projectors Pantalles difusores modul cel ras Ninxols modulars Lineal Tub fl uorescent Lineals LED Puntuals Decoratives Fibra òptica Cossos optics + Marc v
DISTRIBUCIÓ IL·LUMINACIÓ Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 100 Distribucó lluminosa Icona Avantages Inconvenients Il·luminació general amb feixos apmples Model molt fl exible pel que fa a la distribució Com més ample és el feix menor és la efi ciencia energètica, ja que il·lumina per igual les zones principals de treball com les secundàries. Poc control dels refl exes Il·luminació amb feix estret Ideal per un tipus d’il·luminació localitzada a les arees de treball. Efi ciéncia elevada ja que concentra la llum allà on és necesària. Major control dels enlluernaments que en il·luminacions generals. Poca fl exibilitat en la distribució, menys que s’utilitzin sistemes mòbils com ara carrils. Il·luminació Spot Adequada per ressaltar objectes o zones. Molt efi cients. Per ser efectiva ha de garantir uns nivells d’il·luminació de aproximadament deu vegades més que la il·luminació circumdant. Han de estar ben col·locades per evitar l’enlluernament directe. Banys de parets Permet il·luminacions ambientals indirectes a partir de la refl exió de la llum a al fals sostre. Es disminueixen els enlluernaments directes i indirectes, així com zones d’ombra. Poc efi cients. Superfi cies clares i amb coefi cients de refl exió a la llum elecats. Les lluminàries han d’estar separades sufi cientment per evitar claredats excessives. Superior, il·luminació refl exada Orientables Permet la fl exibilitat que no té el sistemes d’il·luminacions localitzades. Si el sistema que permet la orientació no es senzill no s’acaben reorientant. Variables Confort visual: redeueix el contrast entre les zones il·luminades i les que no ho estant. Menor efi ciència si la distribució és variable. Superior inferior 50% - 50% Permet amb una sola lluminària crear sistemes d’il·luminació directes-indirectes, a partir de la refl exió del fals sostre. Els vinculats a la il·luminació directe i indirecte. Superior inferior combinable Permet, amb la combinació de lluminàres, il·luminacions directesindirectes, semi-indirectes, banys de llum... Els vinculats a la il·luminació directe i indirecte.
FALSOS SOSTRES · TIPOLOGIES Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 101 Models de Falsos sostres Icona Avantages Inconvenients Adherit · Enguixat directe - Coordinació dimensional: Al no utilitzar perfi laria auxiliar la coordinació dimensional amb els envans és total. - No disminueix l’altura lliure. - Posta en obra: manualment, és difícil i incòmode d’aplicar. - Incompatibilitat amb materials. -No forma cambra: el pas d’instal·lacions és menys favorable. Adherit · Aplacats continus - Posta en obra ràpida - No disminueix l’altura lliure - Segons el material pot arribar a ser molt bon aïllant acústic i tèrmic. -No forma cambra: el pas d’instal·lacions és menys favorable. Adossats · Plaques continues - Forma cambres de 5 a 60 cm. - El cartró guix és un bon protector al foc. - Posta en obra: És difi cultosa pel que fa la dimensió de les plaques. - La distància màxima entre elements paral•lels depèn del pes de les plaques i de les accions previstes de càrregues com poden ser lluminàries. - S’ha de tenir en compte sistemes de registre. Suspesos · Safates - Sistema fàcilment registrable - Froma cambra d’aire - Pots penjar-hi una gran varitat de materials i formes. - Admet una relació molt amplia amb la llum artifi cial: suportades a la placa, ala perfi laria, utilitzant la placa com a pantalla refl ectora.... - A tenir en compte la coordinació dimencional, sobrett amb les particions verticals. - Disminució notable de l’alutra lliure.
FALSOS SOSTRES · TIPOLOGIES Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 102 - Segons el material de la placa es poden aconseguir millores notables en els aïllaments. Suspesos · Lames - Fàcilment registrables. - El sistema de lames presenta moltes aptituds perquè qualsevol perfi l pot ser clipat damunt un perfi l base. - Utilitzant diversos amples de lames amb junt obert o tancats amb perfi ls diversos, es poden crear varietat d’efectes. - Disminució de l’altura lliure. - Coordinació dimencional Suspesos · Continu - Sensació de no haber-hi fals sostre. - Al ser continu no hi ha ponts tèrmics ni acústics, ara bé, si es perfora per instal3lar-hi un perifèric ja no és el mateix. - Similar al continus adossats. - Necessiten sistemes de registre. - Disminució de l’alutra lliure. - Coordinació dimencional Tesats - Apte per rehabilitacions. - Sistema molt lleuger. - Resulta fàcil aconseguir la planeitat. - S’hi pot imprimir. - Serveixen de difussors de la llum. - S’hi poden projectar imatges. - El preu per m2
FALSOS SOSTRES · TIPOLOGIES Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 103 Tremats · Reticulars - Inspecció visual de les instal·lacions. - Cambra d’aire ventilada. - Registrables - Sensació de continuitat, vista tangencial de l’usuari. - Poden actuar com a pantalles difusores de la llum per evitar enlluernaments. - Poden ser de molts materials i formes: des de metàl·lics fi ns a tèxtils. - A l’augmentar la superfície, es poden augmentar els nivells d’absorció acústica. - Pot resultar poc estètic en usos com el residencial. Ttremats · Buffl es
LLUMINÀRIA - FALS SOSTRE · RELACIÓ DE SUPORT Ceiling & Lighting: relació entre la llum artifi cial i el cel ras Anna Lloret Cabot 104 Lluminàries, sistema d’instal·lació Icona Avatatges Inconvenients Suspenció (mitjançant tiges o cables) a la placa que conforma el fals sostre - Es disminueix l’altura del punt de llum, és una bona sol·lució quant l’altura del sostre és elevada. - Perforació de la placa per tal de establir la connexiño entre la làmpada i el traçat elèctric. - La placa ha de ser prou resistent per suportar la càrrega de la lluminària. Suspenció (mitjançant tiges o cables) a la perfi laria del fals sostre - No es perfora la placa o l’element que conforma el fals sostre, que sol ser el responsable d’aïllar. - Es disminueix l’altura del punt de llum, és una bona sol·lució quant l’altura del sostre és elevada. - No totes les perifl aries poden absorir aquest model. Suspenció (mitjançant tiges o cables) a l’infradós del sostre resistent - Pot suportar grans càrregues. - Es disminueix l’altura del punt de llum, és una bona sol·lució quant l’altura del sostre és elevada. - El traçat de la instal·lació sol ser per regates. - Es manipula l’element resitent. - No és un sistema registrable. Dins la perfi laria del fals sostre - No es manipula l’element que conforma el fals sostre: plaques, lames, membranes... - Poques empreses han apostat per aquesta relació, hi ha poc mercat. Substituit - No es manipula l’element que conforma el fals sostre: plaques, lames, membranes... - Model integrat. - Dimensions standeritzades. Recolzades - No es manipula l’element que conforma el fals sostre: plaques, lames, membranes... - Ràpida instal·lació. - Model utilitzat amb falsos sostres tremats. Encastades - Sensació de continuitat del fals sostre. - Metòde d’instal·lació dels perifèrics. Fixades - No es disminueix l’altura lliure. - Es manipula l’element que conforma el fals sostre: plaques, lames, membranes...
GLOSSARI