Desenvolupament d'un conjunt de laboratoris per l'aprenentatge de protocols de xarxa

Grau en Enginyeria Informàtica Desenvolupament d’un conjunt de laboratoris per l’aprenentatge de protocols de xarxa Memòria JOAQUIM MOLINA CUEVAS PONENT: LÉONARD JANER GARCÍA PRIMAVERA 2018 Agraïments Al meu tutor, Léonard Janer García, pel guiatge i l’ajuda que m’ha donat. A la Gemma Romagosa i Mireia Romagosa, per l’ajuda rebuda. Resum Aquest projecte pretén crear una sèrie de laboratoris per l’aprenentatge de protocols de xarxa. Per arribar a crear aquests laboratoris, s’estudien els diferents mètodes amb els que es poden realitzar. Es realitzen diferents proves amb cada un dels mètodes fins que finalment s’escull un d’ells per realitzar els laboratoris. Juntament amb ells, s’adjunta una guia pas a pas per tal que l’usuari completi correctament les diferents activitats. Com a resultat s’obtenen 8 activitats on l’usuari ha de configurar els dispositius i els protocols de xarxa. Resumen Este proyecto pretende crear una serie de laboratorios para el aprendizaje de protocolos de redes. Para llegar a crear estos laboratorios se estudian los diferentes métodos con los que se pueden realizar. Se realizan diferentes pruebas con cada uno de los métodos hasta que finalmente se escoge uno de ellos para realizar los laboratorios. Junto con ellos, se adjunta una guía paso a paso con la finalidad que el usuario complete correctamente las diferentes actividades. Como resultado se obtienen 8 actividades donde el usuario tiene que configurar los dispositivos y los protocolos de redes. Abstract This project aims to create a different kind of laboratories to learn about network protocols. In order to create these laboratories, we study the different methods which they can be performed. Different tests are performed with each one of the methods until finally one of them is chosen to perform the laboratories. In addition, a step-by-step guide is added in order to help the user to complete the different activities correctly. As a result 8 activities are obtained where the user has to configure the devices and network protocols. I Índex. Índex de figures. ............................................................................................................. III Índex de taules. ............................................................................................................... IX Glossari de Termes ......................................................................................................... XI 1. Introducció ................................................................................................................ 1 2. Entorns per l’aprenentatge de protocols de xarxa. ................................................... 3 2.1. Entorn real. ......................................................................................................... 3 2.1.1. Exemple amb Wireshark. ............................................................................... 3 2.2. Emuladors. ......................................................................................................... 7 2.2.1. Exemple amb GNS3. .................................................................................. 7 2.3. Simuladors. ...................................................................................................... 10 2.3.1. Exemple amb NetSimk. ............................................................................ 10 2.4. Packet Tracer. .................................................................................................. 13 2.4.1. El programa. ............................................................................................. 14 2.4.2. Exemple d’activitat ................................................................................... 17 3. Activity Wizard de Packet Tracer. ......................................................................... 23 3.1. Exemple Activity Wizard ................................................................................ 25 4. Laboratori d’aprenentatge....................................................................................... 37 4.1. Activitat 1 ........................................................................................................ 37 4.2. Activitat 2 ........................................................................................................ 37 4.3. Activitat 3 ........................................................................................................ 38 II 4.4. Activitat 4 ........................................................................................................ 40 4.5. Activitat 5 ........................................................................................................ 42 4.6. Activitat 6 ........................................................................................................ 45 4.7. Activitat 7 ........................................................................................................ 47 4.8. Activitat 8 ........................................................................................................ 50 5. Un cas d’ús. ............................................................................................................ 53 6. Pressupost i execució de projecte ........................................................................... 61 6.1. Hores ................................................................................................................ 61 6.2. Hardware .......................................................................................................... 64 6.3. Software ........................................................................................................... 64 6.4. Indirectes .......................................................................................................... 65 6.5. Cost total .......................................................................................................... 66 7. Conclusions ............................................................................................................ 69 8. Bibliografia ............................................................................................................. 71 III Índex de figures. Fig. 2.1. Interfície Wireshark. .......................................................................................... 4 Fig. 2.2. Paquets capturats amb Wireshark. ..................................................................... 4 Fig. 2.3. Ping realitzat amb la consola de Windows. ....................................................... 5 Fig. 2.4. Entrada de text per filtrar a Wireshark. .............................................................. 5 Fig. 2.5. Filtratge per la direcció IP 192.168.1.10. ........................................................... 5 Fig. 2.6. Resultats del filtratge per IP a Wireshark........................................................... 6 Fig. 2.7. Detalls del paquet a Wireshark........................................................................... 6 Fig. 2.8. Captura de pantalla de la màquina virtual GNS3 a VMware. ............................ 8 Fig. 2.9 Captura de pantalla de GNS3 amb la topologia creada entre un Router i un PC. 9 Fig. 2.10. Captura de pantalla de la configuració del Router a GNS3 ............................. 9 Fig. 2.11 Captura de pantalla de la configuració del PC a GN3 ...................................... 9 Fig. 2.12. Captura de NetSimk. Font: www.netsimk.com ............................................. 10 Fig. 2.13. PC i Router connectats amb un cable Ethernet i un cable Consola................ 11 Fig. 2.14 Finestra de configuració de PC. ...................................................................... 11 Fig. 2.15. Configuració de xarxa del PC. ....................................................................... 12 Fig. 2.16. Consola del Router. ........................................................................................ 12 Fig. 2.17. Configuració de l’adreça IP del Router. ......................................................... 13 Fig. 2.18. Ping realitzat entre el PC i el Router. ............................................................. 13 Fig. 2.19. Menú superior Packet Tracer. ........................................................................ 14 Fig. 2.20. Topologia física amb Packet Tracer. ............................................................. 14 XI Glossari de Termes € Moneda Europea, Euro. Adreça IP És el número que identifica un dispositiu connectat a la xarxa. Cisco Empresa d’Estats Units dedicada principalment als dispositius de xarxa. DHCP Dynamic Host Configuration Protocol, és el protocol de xarxa que permet als dispositius de xarxa obtenir els paràmetres de configuració automàticament. Direcció MAC Adreça que identifica una interfície de xarxa d’un dispositiu. DNS Domain Name System GB Giga Byte. HP Empresa de tecnologia, Hewlett-Packard. HTML És un dels llenguatges de programació que s’utilitza per a la creació de pàgines web. IBM Empresa de tecnologia, International Business Machines. ICMP Internet Control Message Protocol, és el protocol de control i notificació d’errors del Protocol d’Internet. Intel Empresa de tecnologia IOE Internet of Everything. IoT Internet of Things. IP És l’abreviació en anglès de Internet Protocol, és el protocol de comunicació a internet. Java Llenguatge de programació XII KWh Unitat de consum, és la potència utilitzada durant una hora. LLDP Link Layer Discovery Protocol, és el protocol de detecció de la capa d’enllaç. Màscara de xarxa Subnet Mask en anglès, és la combinació de bits que serveix per delimitar la xarxa del dispositiu. Multicast És la adreça IP reservada a l’enviament d’informació a múltiples destí simultàniament. PC Personal Computer. PDF Portable Document Format Ping És una eina de diagnòstic, el host envia un missatge ICMP al dispositiu destí esperant una resposta. Porta d’enllaç Gateway en anglès, és el dispositiu que actua de interfície de connexió entre aparells i dispositius. PTP Precision Time Protocol, és un dispositiu utilitzat per sincronitzar rellotges en una xarxa. Python Llenguatge de programació RAM Random Access Memory. REP Resilient Ethernet Protocol, és un protocol utilitzat per substituir al STP. RIP Routing Information Protocol Router Dispositiu que permet la interconnexió de dispositius entre xarxes independents. S’encarrega de reenviar els paquets entre xarxes al seu destí correcte. RPAN Extensió del protocol SPAN XIII SO Sistema Operatiu SPAN Switch Port Analyzer, és sistema de monitoratge de tràfic Switch Dispositiu que interconnecta dispositius d’una xarxa local, funciona amb les direccions MAC per poder identificar cada dispositiu. TFG Treball de Final de Grau Tv Televisió VoIp Voice Over Internet Protocol W Unitat de potència, Watt Introducció 1 1. Introducció En aquest treball s’analitzen els mètodes que hi ha per poder dur a terme la creació d’una topologia de xarxa per poder crear activitats guiades. L’objectiu és que un usuari pugui seguir aquestes activitats per aprendre a configurar els diferents dispositius. Una topologia de xarxa és el conjunt de diferents dispositius connectats per xarxa. Un exemple de topologia és un ordinador i un Router connectats. A qualsevol casa ja es disposa d’una topologia de xarxa ja que es tenen molts dispositius connectats al Router, com els mòbils, ordinadors, tablets, TV.. Normalment els dispositius que es tenen a una llar no requereixen una gran configuració, ja que simplement l’usuari vol accedir a Internet. Una empresa pot tenir més necessitats de les que té un usuari a casa seva perquè sol tenir més dispositius i cal configurar-los segons les seves necessitats. Al Grau d’Enginyeria Informàtica s’ha treballat amb diferents programes, però també s’han analitzat d’altres. S’ha treballat amb el programa Wireshark, un analitzador de xarxa, captura el tràfic de xarxa i mostra els paquets. També s’ha treballat amb el simulador de Cisco, Packet Tracer. S’han analitzat les tres maneres que hi ha per crear una topologia de xarxa, en un entorn real, en un emulador i en un simulador. A l’entorn Real s’ha necessitat l’ús de dispositius físics sent un d’ells un ordinador. Amb els dispositius configurats i el programa Wireshark s’ha capturat el tràfic de xarxa per analitzar-lo. Amb els emuladors s’ha creat una topologia amb el programa GNS3, un emulador de codi lliure. Un emulador utilitza el sistema operatiu real del dispositiu, per tant s’ha de preparar també un programa de virtualització per emular el sistema operatiu. S’ha fet servir el programa VMWare, un dels que recomana GNS3. Amb els simuladors s’ha creat una topologia amb el programa Netsimk i amb Packet Tracer. Els simuladors no utilitzen el sistema operatiu original d’un dispositiu, sinó que el programa simula el sistema operatiu. 2 Desenvolupament d’un conjunt de laboratoris per l’aprenentatge de protocols de xarxa Després d’analitzar els 3 mètodes per crear una topologia, s’ha escollit el programa Packet Tracer per la facilitat de configuració i per l’eina auto avaluable que incorpora. Es creen 8 activitats auto avaluables amb Packet Tracer en la que es configuren diferents dispositius com Routers, Switchs, Telèfons IP, Servidors. També es configuren serveis com DHCP, DNS, Email, VoIP, RIP, Routing. L’objectiu és que l’usuari aprengui a configurar tots els dispositius i serveis mencionats amb una eina senzilla amb el complement d’una guia. S’ha fet una recerca d’informació per conèixer els tres mètodes i poder arribar a crear topologies amb cada un dels programes de cada mètode. Algun programa s’ha fet servir en el Grau, però no totes les funcions del programa, per tant ha calgut una recerca extra per aprendre a fer el que s’explica en el TFG. És per això que part de les explicacions de programes i protocols estan extretes dels apunts de les diferents assignatures de xarxes que s’han realitzat durant el Grau d’Enginyeria Informàtica. Entorns per l’aprenentatge de protocols de xarxa. 3 2. Entorns per l’aprenentatge de protocols de xarxa. Existeixen tres maneres per crear una topologia i provar el seu funcionament, crear la topologia en l’entorn real amb tots els aparells físics, amb un emulador o un simulador. En aquest apartat s’explica cada un dels mètodes i els programes amb els que es pot treballar en cada mètode. S’explica un exemple d’una topologia de xarxa amb un programa a cada un dels mètodes, com es prepara i es configura el programa i com es prepara la topologia a dins el programa (en el cas de l’entorn real no es prepara cap topologia a dins el programa, ja que és física) 2.1. Entorn real. Les proves fetes en un entorn real impliquen la necessitat de tots els aparells físics amb els que es vulgui realitzar les proves. També impliquen la necessitat d’espai físic i una gran quantitat de temps per preparar la prova connectant tots els dispositius entre si. A part dels diferents aparells de xarxa, també es necessitaria un ordinador per configurar els aparells i amb un analitzador de xarxa. Aquest analitzador de xarxa ajudarà a veure els diferents paquets de dades de la xarxa per comprovar si tot funciona correctament. Un dels analitzadors de xarxa més coneguts és el Wireshark 1 . També existeixen altres com Microsoft Network Monitor, Capsa packet Sniffer... 2.1.1. Exemple amb Wireshark. Al ser un entorn real, cal una connexió entre dispositius física, per tant es crea la connexió entre un PC i un altre dispositiu físicament. Es descarrega el programa de la web oficial i s’instal·la al PC de la topologia. Quan està instal·lat s’obre amb permisos d’administrador. 1 Disponible a la web oficial https://www.wireshark.org 4 Desenvolupament d’un conjunt de laboratoris per l’aprenentatge de protocols de xarxa Fig. 2.1. Interfície Wireshark. 2 La primera interfície del programa, mostra les interfícies físiques i virtuals del PC en el que s’està executant. Es selecciona la interfície desitjada i es clica al botó per començar a capturar el tràfic de xarxa. Fig. 2.2. Paquets capturats amb Wireshark. En aquest moment ja comença a capturar tot el tràfic que passa per la interfície seleccionada prèviament. 2 Totes les Figures d’ara en endavant, a menys que s’indiqui el contrari, son d’elaboració pròpia. Entorns per l’aprenentatge de protocols de xarxa. 5 Per fer la prova, es realitza un ping des del PC amb la consola de Windows a un altre dispositiu de la xarxa. Un ping és un missatge que s’envia d’un dispositiu de xarxa a un altre esperant una resposta per saber si el dispositiu està disponible. Fig. 2.3. Ping realitzat amb la consola de Windows. Com s’observa a la Fig. 2.3, es realitza un ping del PC al dispositiu amb IP 192.168.1.10. Una vegada realitzat el Ping es para el Wireshark perquè deixi de capturar el tràfic. Es fa clic al símbol Stop del menú superior. Per veure els paquets que s’han enviat des de el PC fins al dispositiu on s’ha realitzat el Ping s’escriu la IP del dispositiu a la barra per filtrar, primer s’indica que filtri per IP i després s’indica la IP del dispositiu. Fig. 2.4. Entrada de text per filtrar a Wireshark. De tal manera que si es filtra per la direcció IP 192.168.1.10, la IP a la que s’ha realitzat el ping, queda com a la Fig. 2.5. Fig. 2.5. Filtratge per la direcció IP 192.168.1.10. 12 Desenvolupament d’un conjunt de laboratoris per l’aprenentatge de protocols de xarxa Per configurar l’adreça IP es fa clic a Network Connections, es configura l’adreça IP, la màscara de xarxa i la porta d’enllaç, finalment es fa clic a Save & Close. Fig. 2.15. Configuració de xarxa del PC. Per configurar el Router, es fa a través del cable del port COM. Es torna a l’escriptori del PC i es fa clic a la icona HyperTerm i s’obre una nova finestra, aquesta és la consola del Router. Es configura l’adreça IP del Router com es mostra a Fig. 2.17. Fig. 2.16. Consola del Router. Entorns per l’aprenentatge de protocols de xarxa. 13 Fig. 2.17. Configuració de l’adreça IP del Router. Finalment es comprova la connexió realitzant un Ping entre el PC i el Router, per això s’obre el Command Prompt a l’escriptori del PC. S’executa la comanda per realitzar un ping entre el PC i el Router. Fig. 2.18. Ping realitzat entre el PC i el Router. La preparació inicial de Netsimk és senzilla, al ser un programa portable no requereix instal·lació. La quantitat de dispositius es bastant limitada, això fa que alguns serveis que es volen realitzar a les activitats no estiguin disponibles. Per contra també és un programa que no s’actualitza des del 2007. 2.4. Packet Tracer. És el simulador desenvolupat per Cisco. Permet crear una gran varietat de topologies amb una gran varietat de dispositius de xarxa com per exemple ordinadors, routers, switch, servidors, dispositius sense fils... Amb ell també es pot analitzar tot el tràfic de xarxa de la topologia muntada per fer diverses comprovacions. Actualment el programa està a la versió 7.1 on han introduït novetats respecte a la versió 6 com per exemple: - Nous dispositius Cisco. 14 Desenvolupament d’un conjunt de laboratoris per l’aprenentatge de protocols de xarxa - Grans quantitat de dispositius IOE (sensors, detectors, automòbils...) - Protocol IoT i suport del llenguatge Java i Python per la programació dels diferents dispositius. - Nous protocols com LLDP, SPAN, RPAN, PTP, REP. 2.4.1. El programa. Per descarregar el programa cal estar inscrit al programa de Cisco Networking Academy, abreviat, el Netacad de Cisco, una portal web que promou el desenvolupament d’habilitats i la formació professional en IT. Una vegada inscrit a Netacad ja apareix la opció per descarregar el programa, es descarrega i s’instal·la. Fig. 2.19. Menú superior Packet Tracer. En el menú superior hi ha les diferents opcions com crear un nou projecte, guardar, obrir, zoom, preferències del programa... Fig. 2.20. Topologia física amb Packet Tracer. Amb Packet Tracer es poden fer dos models de topologia, una topologia lògica i una física. Quan s’obre el programa per defecte apareix per crear una topologia lògica, però en aquest menú superior es pot canviar a una topologia física. En la topologia física es Entorns per l’aprenentatge de protocols de xarxa. 15 controlen on estan els dispositius, es a dir, els diferents dispositius poden estar a diferents aules, edificis, ciutats... Fig. 2.21. Menú lateral de Packet Tracer. En el menú lateral es troben les opcions com seleccionar un dispositiu, esborra, afegir text, afegir formes geomètriques i enviar missatges d’un dispositiu a un altre, per exemple, per comprovar si hi ha comunicació entre ells. Fig. 2.22.Dispositius de xarxa. Fig. 2.23. Dispositius finals de xarxa. Fig. 2.24. Dispositius IoT. Font: Elaboració pròpia. 16 Desenvolupament d’un conjunt de laboratoris per l’aprenentatge de protocols de xarxa Fig. 2.25.Cablejat. En el menú inferior es troben tots els diferents dispositius disponibles, tant dispositius de xarxa com dispositius finals (PCs, Servidors...), cablejat. En aquesta nova versió de Packet Tracer s’incorporen molts dispositius IoT (sensors, actuadors...). Fig. 2.26. Menú inferior, Packet Tracer en Realtime. Una altra opció que té el programa en el menú inferior, es poder veure els paquets que van d’un dispositiu a un altre, en la Fig. 2.26 el programa està en mode Realtime, per tant no es veu cap paquet, en canvi, en la Fig. 2.27 esta en mode Simulation si que es veurien els paquets. Fig. 2.27. Menú inferior, Packet Tracer en Simulation. Entorns per l’aprenentatge de protocols de xarxa. 17 2.4.2. Exemple d’activitat S’obre el programa i s’afegeix a la zona de treball dos PCs i un Router. Fig. 2.28. Dispositius de xarxa sense connectar. S’accedeix a la part de les connexions, es realitzarà la connexió amb la connexió automàtica de tal manera que queda com a la Fig. 2.29. Fig. 2.29. Dispositius connectats. Ara es configuren les interfícies del Router, per això es fa clic a sobre del dispositiu i s’obre una nova finestra. Fig. 2.30. Finestra del Router a Packet Tracer. 18 Desenvolupament d’un conjunt de laboratoris per l’aprenentatge de protocols de xarxa Està dividit en 4 pestanyes: - Physical: aquí es veu el Router físic, es pot apagar i encendre amb un boto i afegir diferents mòduls que afegeixen característiques físiques al dispositiu, com per exemple, noves interfícies. - Config: aquí es pot configurar els diferents paràmetres com les IPs, taules d’enrutament... - CLI: és la terminal de la consola, el Router es pot modificar tot per consola tal i com es fa en els Routers de Cisco. - Attributes: No cal afegir cap mòdul ja que no calen noves interfícies, per tant es va a la pestanya de la consola per programar el Router, s’escriuen les diferents comandes per programar les interfícies del Router. Fig. 2.31. Comandes per configurar la IP del Router. S’ha configurat una interfície amb la IP 10.0.0.0 i l’altre amb la IP 20.0.0.0. Ara es configuren els PCs de les dues xarxes amb les IPs corresponents. Per obrir el PC es fa clic a sobre del dispositiu i s’obre una nova finestra. Entorns per l’aprenentatge de protocols de xarxa. 19 Fig. 2.32. Finestra de configuració del PC. Igual que amb el Router, el PC també té diferents pestanyes, es va a la pestanya Config. Fig. 2.33. Configuració de la porta d’enllaç a un PC. 20 Desenvolupament d’un conjunt de laboratoris per l’aprenentatge de protocols de xarxa Al menú de l’esquerra apareixen les diferents opcions i les interfícies del dispositiu, primer es configura la porta d’enllaç amb l’adreça IP del Router d’aquesta interfície. Seguidament es va a la pestanya de la interfície FastEthernet0 per configurar l’adreça IP i la màscara de xarxa. Fig. 2.34. Configuració de la IP i Màscara de Xarxa al PC. S’escriu l’adreça IP i es comprova que la interfície estigui activada comprovant la casella superior dreta. Finalment es tanca la finestra i es configura l’altre PC amb l’adreça IP de la seva xarxa. Finalment a la topologia les connexions ja apareixen en verd, conforme estan enceses i actives. Fig. 2.35. Topologia connectada i configurada. Per comprovar la connexió entre els dos PCs es realitza un Ping, per això es va a la pestanya Desktop d’un PC, aquí apareixen totes les opcions que te el PC. Entorns per l’aprenentatge de protocols de xarxa. 21 Fig. 2.36. Aplicacions de l’ordinador a Packet Tracer. Com es veu a la Fig. 2.36 hi ha moltes opcions en el PC, per realitzar el ping, s’obre la opció Command Prompt, es la terminal del PC. Es realitza un Ping a l’altre PC. Fig. 2.37. Ping realitzat des de un PC a Packet Tracer. 28 Desenvolupament d’un conjunt de laboratoris per l’aprenentatge de protocols de xarxa Fig. 3.7. Configuració en DHCP de la porta d’enllaç d’un PC. Fig. 3.8.Configuració DHCP de l’adreça IP i la màscara de xarxa d’un PC. Es realitza una comprovació en tots els PCs i es comprova la connexió entre tots els dispositius per comprovar que tot funciona correctament, es realitzen Pings entre els dispositius. Ja està finalitzada la topologia final. Ara es prepara la topologia inicial, en aquest cas només seran els dispositius, sense connexions. Es crea un nou projecte on es posen els mateixos dispositius sense connectar entre si de tal manera que queda com a la Fig. 3.9. Fig. 3.9. Topologia inicial sense connexions. Activity Wizard de Packet Tracer. 29 Ara cal preparar les instruccions per a l’usuari que realitzi l’activitat, per això es crea un document de Word on primerament es presenta l’activitat, l’objectiu, el punt inicial i el final. Seguidament es guia a l’usuari a realitzar les connexions correctes complementat amb imatges. També se’l guia perquè pugui configurar el Router amb les comandes correctes tal i com es mostra a Fig. 3.10. Fig. 3.10. Exemple de guia de configuració del Router. També se’l guia perquè configuri el servidor amb el servei DHCP i els PCs amb la configuració DHCP. Tota la guia es complementa amb imatges d’ajuda a l’usuari. Finalment es guarda la guia i es crea un PDF de la mateixa guia. Es prepara també una guia sense imatges, aquesta guia en converteix en HTML i es la que mostra Packet Tracer. Per realitzar això es fa un duplicat de la guia en format Word i s’esborren les imatges, es guarda l’arxiu i es guarda un altre en format HTML. Per tant ara existeixen 6 arxius diferents i una carpeta que es crea al guardar la guia en format HTML tal i com es mostra a la Fig. 3.11. Fig. 3.11. Arxius necessaris per preparar una activitat. 30 Desenvolupament d’un conjunt de laboratoris per l’aprenentatge de protocols de xarxa Una vegada es tenen els arxius necessaris es pot començar a prepara l’activitat amb Activity Wizard. Es torna al projecte final i s’obre la finestra Activity Wizard. Primer de tot es preparen les instruccions, per això s’obre l’arxiu en format HTML en un navegador, es prem boto dret a sobre de la pàgina i una de les opcions s’anomena “Veure codi font de la pàgina”, es prem aquesta opció i apareix tot el codi en format HTML. Es copia tot el codi i s’enganxa a la pàgina de les instruccions. L’usuari veurà les instruccions tal i com s’ha fet en el document Word i com es veu en la Fig. 3.14. Fig. 3.12. Opcions de navegador Google Chrome al prémer el boto dret. Fig. 3.13. Instruccions en format HTML a Activity Wizard. Activity Wizard de Packet Tracer. 31 Fig. 3.14. Visualització de les instruccions. Ara es selecciona que puntua en aquesta pràctica, per realitzar-ho es va a la pestanya de Answer Network. Es selecciona que és el que puntua, per defecte tot val un punt. Es seleccionen tots els punts de la Taula 3.1, que son els paràmetres que l’usuari haurà de configurar. Dispositiu Paràmetre Resultat correcte PC0 / PC1 / PC2 Default Gateway 10.0.0.1 DHCP enable 1 Subnet Mask 255.0.0.0 Router0 IP Address 10.0.0.1 Subnet Mask 255.0.0.0 Server0 Default Gateway 10.0.0.1 IP Address 10.0.0.2 SubnetMask 255.0.0.0 Default Gateway (DHCP) 10.0.0.1 Start IP Address (DHCP) 10.0.0.10 Subnet Mask (DHCP) 255.0.0.0 Taula 3.1. Resum dels paràmetres seleccionats a Activity Wizard. 32 Desenvolupament d’un conjunt de laboratoris per l’aprenentatge de protocols de xarxa Fig. 3.15. Paràmetres seleccionats. No es selecciona el paràmetre de la IP en PC0, PC1 ni PC2, ja que al ser DHCP les IPs poden canviar. Com que també es vol comprovar la connexió entre dispositius, es va a la pestanya Connectivity Test, aquí apareixen els tests de connectivitat, es prem a Show Answer Network per configurar tests de connectivitat. Fig. 3.16. Tests de connectivitat. S’obre una nova finestra amb la practica, i com que es vol comprovar la connectivitat entre els dos dispositius es selecciona el sobre marcat en vermell a la Fig. 3.17 per enviar un paquet d’un dispositiu a un altre. Una vegada seleccionat es clica el dispositiu d’origen Activity Wizard de Packet Tracer. 33 i el dispositiu destí. Aquest sobre envia un paquet i s’espera que el paquet arribi al segon dispositiu, si arriba es que hi ha connexió entre els dispositius i s’han configurat correctament. Es realitza aquest procés entre tots els dispositius de la topologia. Fig. 3.17.Enviar un paquet per comprovar la connectivitat. Una vegada realitzat es clica el barret situat a la part inferior esquerra i es torna a la finestra Activity Wizard. Apareix una nova línia a Connectivity Test, es selecciona Successful en el desplegable. Això comprovarà que la connexió sigui correcte entre els dos dispositius. Fig. 3.18. Comprovació connectivitat. Una vegada seleccionat tot el que es vol avaluar, es va a la pestanya Initial Network i es cloca al boto Import File to Initial Network. Aquí es selecciona el punt de partida inicial, es selecciona el projecte creat prèviament com a punt de partida inicial. 34 Desenvolupament d’un conjunt de laboratoris per l’aprenentatge de protocols de xarxa Fig. 3.19.Importar el projecte inicial. També es comprova que l’activitat funcioni i puntuï correctament, per això es fa clic a Test Activity, on s’obre una nova finestra per realitzar l’activitat i una amb les instruccions i la puntuació. Fig. 3.20. Finestra amb les instruccions per realitzar l’activitat. Mentre es realitza l’activitat, el percentatge situat a la part inferior dreta també va augmentant fins arribar al 100% amb la pràctica completada. Una vegada s’ha arribat al 100% es fa clic a Check Results, on s’obre una nova finestra amb els ítems que puntuen i si estan correctes o no, el temps que s’ha tardat en realitzar l’activitat i els tests de connectivitat. Fig. 3.21. Finestra de comprovació d’ítems i de connectivitat. Finalment es tanca i es torna a la finestra de Activity Wizard i es fa clic a Save on es guarda l’activitat en un nou format pka. Activity Wizard de Packet Tracer. 35 El resultat de preparar una activitat d’aquesta manera son 7 arxius i la carpeta que es crea al guardar la guia en format HTML. A l’usuari només se li entrega 2, la guia en format PDF que inclou les imatges i l’activitat de Packet Tracer en format pka. Fig. 3.22. Arxius necessaris per a la preparació de l’activitat. Aquesta eina és la que s’utilitza per realitzar les activitats del TFG. Al crear una guia pas a pas completa amb imatges i les comandes de configuració dels dispositius, s’ajuda molt més a que l’usuari completi l’activitat correctament. També incorpora el percentatge d’activitat realitzat on l’usuari pot comprovar en tot moment quins punts de l’activitat li falten. Laboratori d’aprenentatge 37 4. Laboratori d’aprenentatge S’han preparat 8 activitats auto avaluables progressives on s’avaluen continguts après durant el grau. Totes les activitats s’han preparat com seguint el passos explicats en l’apartat 3.1. 4.1. Activitat 1 La primera activitat és la més bàsica, on només hi ha un ordinador i un Router, l’usuari ha de configurar els dos dispositius per tal que hi hagi connexió entre ells. Es configura l’adreça IP i la màscara de xarxa del Router per consola i finalment l’adreça IP, màscara de xarxa i porta d’enllaç del PC a través de la configuració gràfica que te. Es realitza un Ping per comprovar la connexió. En aquesta activitat s’avaluen els punts de la Taula 4.1 a més dels tests de connectivitat entre els dispositius. Dispositiu Paràmetre Resultat correcte PC0 Default Gateway 192.168.1.1 Subnet Mask 255.255.255.0 IP Address 192.168.1.10 Router0 IP Address 192.168.1.1 Subnet Mask 255.255.255.0 Taula 4.1. Resultats correctes de l’activitat 1. 4.2. Activitat 2 Aquesta activitat consta de dues xarxes, a cada una hi ha un Switch i un PC. La activitat es realitza amb un únic Router amb dues interfícies FastEthernet per poder configurar les dues xarxes diferents. En la topologia els dispositius ja estan connectats entre si, per tant, l’usuari només ha de configurar els dispositius. 44 Desenvolupament d’un conjunt de laboratoris per l’aprenentatge de protocols de xarxa A la Fig. 4.6 es veu la topologia final, on es veuen 8 xarxes diferents. En la topologia inicial no hi ha cap tipus de connexió, l’usuari ha d’afegir mòduls a algun dels Routers i utilitzar subnetting per donar un rang d’adreces IP a cada una de les 8 xarxes amb la IP 192.168.1.0 i màscara de xarxa 255.255.255.0. Fig. 4.6. Topologia final de l’activitat 5. Per tant s’espera que l’usuari apliqui correctament el Subnetting i configuri els dispositius correctament per tal que hi existeixi connexió entre ells. També s’aplica el protocol RIP als Routers. Aquest és un protocol d’enrutament del tipus vector, calcula la millor ruta cap al destí utilitzant el número de salts com a mètrica, suporta un màxim de 15 salts. RIP intercanvia la informació que té sobre les xarxes a la que està connectat el Router. La primera versió de RIP no comparteix les màscares de xarxa, la versió 2 és més segura i comparteix les màscares de xarxa. Aplicant el protocol RIP versió 2 no cal configurar les taules d’encaminament del Router, ja que es realitza sol. Per aplicar el protocol cal estar a la consola del Router i activar la versió 2 del protocol. Cal indicar també les xarxes a les que no esta connectat el Router. A la Fig. 4.7 es mostra com s’aplica el protocol RIP v2 a un dels Routers de l’activitat on s’indica una de les xarxes a les que el Router no esta connectat. Laboratori d’aprenentatge 45 Fig. 4.7. Configuració RIP v2 a un Router. Finalment, quan s’aplica el protocol RIP v2 a tots els Routers, es comprova que a les taules d’encaminament dels Routers estiguin totes les xarxes. S’escriu la comanda per mostrar les rutes del Router i es comprova. A la Fig. 4.8 es mostra com el Router té a les seves taules d’encaminament les 8 xarxes de la topologia. Hi ha una C al davant si les xarxes estan connectades directament al Router o una R si s’ha afegit a la taula pel protocol RIP. Fig. 4.8. Taules d’encaminament d’un Router. 4.6. Activitat 6 En aquesta activitat ja s’incorpora un Servidor, en aquest s’ha de configurar el servei DHCP. El servei DHCP és l’encarregat de donar adreces IP als dispositius que ho demanen. Aquest té un rang d’adreces IP que pot oferir, les adreces IP dinàmiques. Per tant els dispositius també s’han de configurar amb una adreça IP dinàmica, simplement s’ha d’activar el DHCP. Un servidor pot donar adreces IP a més d’una xarxa, per això un dispositiu es pot connectar al servidor d’una altra xarxa per demanar una adreça IP. 46 Desenvolupament d’un conjunt de laboratoris per l’aprenentatge de protocols de xarxa A la Fig. 4.9 es veu la topologia final de l’activitat, només existeix un servidor i 3 xarxes diferents, aquest és el servidor encarregat d’oferir adreces IP a la resta de xarxes que ho demanin. Fig. 4.9. Topologia final de l’activitat 6. A la topologia inicial no existeix cap tipus de cablejat, és l’usuari el que ha de realitzar totes les connexions. En aquest cas l’usuari ha de configurar el Laptop0 i el Laptop 2 amb una adreça IP fixe corresponent de cada xarxa. Ha de configurar el Laptop1 i el PC0 perquè sol·liciti l’adreça IP per DHCP. Fig. 4.10. Configuració DHCP en un PC. També es configura el servidor amb el servei DHCP perquè ofereixi adreces IP a dues xarxes diferents. L’usuari crea dues regles, una per cada xarxa, tal i com es mostra a la Laboratori d’aprenentatge 47 Fig. 4.11. Una regla per la xarxa 12.0.0.0 i l’altre per la xarxa 10.0.0.0, on s’indica la porta d’enllaç, la primera IP que ha de donar el servidor i la màscara de xarxa. Fig. 4.11. Configuració del Servidor DHCP. No cal configurar cap tipus de taules d’encaminament, ja que les tres xarxes es connecten al mateix Router. L’usuari ha de realitzar correctament la configuració del servei DHCP de les dues xarxes, la configuració dels dispositius en DHCP, els que tenen una adreça amb IP fixe i la configuració dels dos Routers que hi ha a la topologia. Tots els dispositius han de tenir connexió entre ells. No es pot puntuar que una adreça IP sigui igual a una, ja que el servidor pot donar adreces IP diferents cada vegada, sinó que es comprova que estigui ben configurat el DHCP. 4.7. Activitat 7 En aquesta practica l’usuari ha de configurar un servidor DHCP i dos servidors amb el servei Email per a dos dominis diferents. El domini és el nom que s’assigna a la IP per tal que sigui més fàcil recordar-ho. Cal que també es configuri un servidor DNS per tal que converteixi els nom en les direccions IP del servidor. També s’ha d’indicar als dispositius la IP del servidor DNS. En aquesta activitat hi ha dos servidors, un a cada xarxa. En el Server0 l’usuari ha de configurar el servidor amb una adreça IP fixe, i el servei DHCP com a l’Activitat 6, ja que dos dispositius d’aquesta xarxa es configuren en DHCP. Es configura també el servei Email, primer s’indica el nom del domini i es creen els 4 usuaris per als 4 dispositius que hi ha a la xarxa tal i com es mostra a la Fig. 4.13. 48 Desenvolupament d’un conjunt de laboratoris per l’aprenentatge de protocols de xarxa Fig. 4.12. Topologia inicial de l’activitat 7. Fig. 4.13. Configuració del servei email en el Server0 Es configura també el Server1 amb una adreça IP fixe i el servei Email, amb un altre nom de domini i un altre usuari per a l’únic PC que hi ha a la xarxa. El PC es configura amb una adreça IP fixe. Laboratori d’aprenentatge 49 Fig. 4.14. Configuració del servei email en el Server1 Ara cal configurar el servidor DNS, per tal que el servidor d’Email conegui quina IP és el domini prova.com o client.com. S’activa el servei DNS del servidor i s’indica el nom del domini i la adreça IP del servidor encarregat de gestionar aquell domini. De tal manera que la configuració del servei DNS en els dos servidors queda com a la FIGURA, on es veu que el domini client.com correspon a la adreça IP 192.168.1.3 i el domini prova.com correspon a l’adreça IP 10.0.0.3. Es configura aquest servei amb les mateixes dades als dos servidors. Fig. 4.15.Configuració del servei DHCP en el Server0 Una vegada configurats els serveis DNS cal indicar a tots els dispositius, menys als que obtenen l’adreça IP per DHCP on està el seu servidor DNS, també cal indicar-ho als propis servidors. Tal i com es veu a la Fig. 4.15, el Server0 amb una adreça IP 10.0.0.3, s’indica també que ell és el servidor DNS. Cal configurar el servei DHCP al Server1 amb les mateixes dades. 50 Desenvolupament d’un conjunt de laboratoris per l’aprenentatge de protocols de xarxa Fig. 4.16. Configuració de porta d’enllaç i del servidor DNS en un PC. Ara es configura l’email a cada dispositiu, a l’escriptori de cada PC està la opció del email, s’obre i es configura amb les dades correctes. La Fig. 4.16 mostra la configuració per un dels PC del domini prova.com. S’indica el nom i el email, la adreça IP del servidor Email, l’usuari i la contrasenya que s’ha configurat prèviament en el servidor. L’usuari ha de provar d’enviar emails entre els diferents dispositius per comprovar que tot funciona correctament. Fig. 4.17. Configuració email en un PC. 4.8. Activitat 8 En aquesta activitat l’usuari ha de configurar telèfons IP en dues xarxes diferents i realitzar trucades entre ells. En la Fig. 4.18 es mostra la topologia amb tres xarxes, només en dos d’elles estan els tres telèfons i un PC a cada per ajudar a provar la connectivitat realitzant Pings. La topologia inicial és la mateixa sense el cablejat, sent l’usuari el que ha de realitzar el cablejat i afegir el mòdul necessari al Router per obtenir una altra interfície. També cal configurar el servei DHCP als Routers i configurar una taula d’encaminament per defecte a cada un d’ells, ja que el Router0 no coneix la xarxa 2 ni el Router1 coneix la xarxa 1. Laboratori d’aprenentatge 51 Fig. 4.18. Topologia inicial de l’activitat 9. Primer es configuren els Routers i es configuren també amb el servei DHCP, també es configuren les taules d’encaminament. Es configuren també els dos PCs amb adreça IP DHCP per tal que el Router els hi assigni una adreça IP. Es configura el servei del telèfon al Router i es crea una VLAN al Switch per tal que els dispositius de veu estiguin separats dels PCs, servidors... Una VLAN crea una xarxa lògica dins d’una xarxa física, serveix per exemple, per dividir departaments en una empresa. Una vegada configurats els VLAN als Switchs, es segueix amb la configuració al Router. S’indica al Router, un per un, el número de telèfon perquè els assigni als telèfons de la xarxa, tal i com es mostra a la Fig. 4.19. 52 Desenvolupament d’un conjunt de laboratoris per l’aprenentatge de protocols de xarxa Fig. 4.19. Configuració de les extensions telefòniques en una xarxa. Finalment s’aplica una darrera comanda per tal que hi hagi comunicació entre els telèfons de les xarxes diferents. A la Fig. 4.20 s’aplica la comanda en la que s’indica al Router que te la xarxa 20.0.0.0 que els telèfons que comencin per la extensió 5 estan a la adreça IP 10.0.0.1, per tant quan un telèfon truqui a una extensió que no esta a la seva xarxa, el Router ja sabrà on enviar la trucada. Fig. 4.20. Configuració al Router per indicar on està l’extensió telefònica. Al ser els dispositius amb la configuració en DHCP no es pot comprovar que l’adreça IP sigui igual a alguna, però si que es comprova que el DHCP dels telèfons estigui activat. Es comprova també que hi hagi connectivitat entre els dispositius. Un cas d’ús. 53 5. Un cas d’ús. S’escull l’activitat 6 per realitzar-la com la realitzaria l’usuari, seguint la guia i comprovant els punts que es tenen correctes mentre es realitza l’activitat. A l’activitat 6 es configura un servidor DHCP per donar servei a dues xarxes diferents. L’usuari només rep dos arxius, una guia pas a pas amb imatges en format PDF i l’activitat auto avaluable en format .pka. S’obre el fitxer .pka i s’obren dos finestres, una amb la guia sense les imatges i el projecte. Fig. 5.1. Guia de l’activitat. En la finestra de la guia, a part de la guia pas a pas, també mostra el temps que es porta d’activitat, el percentatge completat de l’activitat i dos botons, un per la comprovació dels resultats i l’altre per tornar a començar l’activitat. Pressupost i execució de projecte 61 6. Pressupost i execució de projecte El temps de treball del projecte ha sigut de 7 mesos, des del dilluns 2 d’octubre de 2017 fins el dilluns 30 d’abril de 2018. 6.1. Hores El treball s’ha organitzat en fases en el programa Microsoft Project, a cada fase hi ha unes tasques a les que s’ha dedicat unes hores de feina. Per tant, el total d’hores dedicades al TFG és de 499hores. El preu d’un informàtic s’ha calculat de 10€/h, aquest preu és la mitja de diversos informes trobats a internet. Per tant el cost en personal és de 4.990€. Les fases del treball son la de investigació i recerca inicial, treball amb els diferents mètodes, investigació i recerca Activity Wizard, la preparació dels laboratoris i la memòria. A la Taula 6.1 es mostren les fases amb el cost de cada fase i les hores dedicades a cada fase. Investigació i recerca inicial 160€ 16 hores Treball amb diferents mètodes 704€ 70,4 hores Investigació i recerca Activity Wizard 384€ 38,4 hores Activitats 2400€ 240 hores Memòria 1340€ 134 hores Taula 6.1. Costos i hores dedicades a cada fase. A cada fase s’han treballat diferents aspectes com: - Investigació i recerca inicial: S’ha realitzat una primera investigació sobre els mètodes per la creació dels laboratoris. - Treball amb diferents mètodes: S’han provat els diferents mètodes trobats. - Investigació i recerca Activity Wizard: Una vegada escollit el Packet Tracer, s’ha investigat sobre aquesta eina d’auto avaluació. - Activitats: S’han preparat i realitzat les 8 activitats. - Memòria: Temps de redacció o revisió de la memòria. 62 Desenvolupament d’un conjunt de laboratoris per l’aprenentatge de protocols de xarxa Fig. 6.1. Diagrama de Gantt. Pressupost i execució de projecte 63 En la Fig. 6.1 es mostra el diagrama de Gantt del TFG, on visualment es veu la duració de les activitats. Cada dia que s’ha treballat en alguna de les fases d’investigació, treball amb els diferents mètodes i les activitats, també s’ha avançat amb la memòria. Per això la tasca de memòria té la duració de casi tot el temps de treball. Les ultimes setmanes s’ha afegit la tasca de la revisió de memòria on s’han dedicat més hores. En la Taula 6.2 es mostren les hores dedicades més a cada tasca. Fase Tasca Hores Investigació inicial Investigació de mètodes 16 hores Treball amb diferents mètodes Topologia amb Wireshark 16 hores Treball amb GNS3 22,4 hores Treball amb NetSimk 12,8 hores Packet Tracer 19,2 hores Investigació Activity Wizard Investigació Activity Wizard 38,4 hores Activitats Preparació activitats 9,6 hores Activitat 1 12,8 hores Activitat 2 16 hores Activitat 3 19,2 hores Activitat 4 22,4 hores Activitat 5 25,6 hores Activitat 6 32 hores Activitat 7 38,4 hores Activitat 8 44,8 hores Revisió activitats 19,2 hores Memòria Memòria 104 hores Revisió memòria 30 hores Taula 6.2. Resum d’hores dedicades per tasques. 64 Desenvolupament d’un conjunt de laboratoris per l’aprenentatge de protocols de xarxa 6.2. Hardware Per la realització del projecte s’ha utilitzat un Ordinador Portàtil, un monitor, un teclat i un ratolí. Els dispositius informàtics tenen una amortització de 4 anys. La duració del TFG és de 7 mesos, per tant es calcula l’amortització durant els 7 mesos. Durant aquests 7 mesos els materials informàtics també s’han utilitzat per altres usos, és calcula que el 50% del temps s’ha treballat en el TFG. Per tant, a la Taula 6.3 es mostra l’amortització del 50% dels 7 mesos de treball. Dispositiu Cost Amortització 7 mesos al 50% Ordinador portàtil 800€ 58,34€ Monitor 200€ 14,59€ Teclat 50€ 3,65€ Ratolí 80€ 5,84€ Taula 6.3. Amortització de Hardware Els resultats de l’amortització es calculen tal i com es mostra en l’exemple EQUACIÓ, en el que es calcula l’amortització de l’ordinador portàtil. El total del cost en Hardware és de 82,42€. 6.3. Software En el TFG s’ha utilitzat el Wireshark, GNS3, VMWare, Sistema Operatiu Router Cisco, NetSimk, Packet Tracer, Microsoft Word, Adobe Reader, Google Chrome, Windows 10, Microsoft Project. S’ha creat tres taules una en la que es mostra el Software gratuït i per tant té cap cost, una altre amb el software en la que s’ha utilitzat el 50% del temps en el TFG i un altra en la que s’ha utilitzat el 100% del temps en el treball. Software Cost Wireshark 0€ GNS3 0€ Pressupost i execució de projecte 65 VMWare 0€ SO Router Cisco 0€ NetSimk 0€ Packet Tracer 0€ Adobe Reader 0€ Google Chrome 0€ Taula 6.4. Software gratuït. Software Cost Amortització 7 mesos al 50% Windows 10 Pro 259€ 18,89€ Taula 6.5. Software utilitzat al 50%. Software Cost Amortització 7 mesos al 100% Microsoft Word 7€/mes 49€ Microsoft Project 5,90€/mes 41,30€ Taula 6.6. Software utilitzat només per al projecte durant la duració del TFG. El cost total en Software és de 109,19€. 6.4. Indirectes Els costos indirectes normalment es produeixen al lloc de treball, son la llum i la connexió a internet. Com que el lloc de treball és a casa, no existeix cap cost de lloguer. L’ordinador portàtil té un consum de 90W, tenint en compte que s’utilitza un total de 499 hores pel TFG i que el preu de cada KwH és de 0,13€/𝐾𝑤𝐻, es calcula el cost total. 90𝑊 · 499ℎ𝑜𝑟𝑒𝑠 1000 =44,91𝐾𝑤ℎ (6.1) 66 Desenvolupament d’un conjunt de laboratoris per l’aprenentatge de protocols de xarxa 44,91𝐾𝑤𝐻 · 0,13€ 𝐾𝑤𝐻 = 5,84€ (6.2) El monitor té un consum de 51W, es calcula de la mateixa manera que l’ordinador portàtil, amb un ús de 499 hores pel TFG i amb un preu de 0,13€/KwH. 51𝑊 · 499ℎ𝑜𝑟𝑒𝑠 1000 =25,45𝐾𝑤/ℎ (6.3) 25,45𝐾𝑤𝐻 · 0,13€ 𝐾𝑤𝐻 = 3,31€ (6.4) Per la connexió a internet es té contractat un paquet on s’inclou la TV, 4 mòbils i internet. Es divideix el preu total entre tot el que inclou per saber aproximadament el cos d’internet. 175€/𝑚𝑒𝑠 6 𝑝𝑟𝑜𝑑𝑢𝑐𝑡𝑒𝑠 =29.17€/𝑚𝑒𝑠 (6.5) Internet s’ha utilitzat per altres coses a part del TFG, aproximadament només s’ha utilitzat el 30% en aquests 7 mesos pel TFG, per tant es calcula el 30% del preu per mes i es multiplica pels 7 mesos de TFG. 29,17€ 𝑚𝑒𝑠 ·30% =8,91€ 𝑚𝑒𝑠 · 7𝑚𝑒𝑠𝑜𝑠 = 62,37€ (6.6) Els costos són 5,84€ en l’ordinador, 3,31€ en el monitor i 62,37€ en la connexió a internet, en total 71,52€. 6.5. Cost total La suma de tots els costos és de 5253,13€ tal i com es mostra a la Taula 6.7, aquest és el cost teòric del TFG. El cost real del projecte és molt menor. En personal no hi ha cap despesa ja que és l’autor del projecte qui ho realitza tot. El Hardware és de l’autor del projecte i per tant no hi ha cap despesa. El Software és gratuït amb les llicencies de la universitat menys el Microsoft Project, que si té un cost real. Els costos indirectes son reals, ja que s’ha utilitzat aquesta electricitat i internet. Pressupost i execució de projecte 67 Despesa Cost Personal 4.990€ Hardware 82,42€ Software 109,19€ Indirectes 71,52€ Taula 6.7. Costos totals del TFG El cost total real del TFG és la suma del cost de Microsoft Project, 41,30€ i la suma dels costos indirectes de 71,52€. El cost del TFG és de 112,82€. Conclusions 69 7. Conclusions Prèviament a escollir el programa Packet Tracer, s’ha fet una investigació d’altres mètodes per treballar amb topologies de xarxa. Personalment s’ha après molt de tots els altres mètodes de treball amb xarxes. Es desconeixia la diferència entre els simuladors i emuladors. Amb aquest treball s’ha vist que son semblants però treballen de manera diferent. S’ha vist les dificultats i facilitats de treballar amb un mètode o un altre, s’ha començat per les topologies físiques, on cal invertir diners en els dispositius i temps en realitzar totes les connexions físiques. Als emuladors s’ha vist que es treballa directament amb el sistema operatiu original del Router, però que té la necessitat de tenir els sistemes operatius dels diferents dispositius i un software de maquines virtuals per emular tots aquests sistemes operatius. I finalment amb els simuladors, programes amb una configuració inicial senzilla, ja que una vegada instal·lats poden funcionar sense la necessitat de descarregar el sistema operatiu dels diferents dispositius. S’ha escollit treballar amb Packet Tracer per la senzillesa de la configuració inicial i per la eina de l’activitat auto avaluable, ja que el propi usuari podria saber en tot moment el progres de la seva activitat. Si l’usuari vol aprendre a treballar més amb Packet Tracer, Cisco té un portal per aprendre més amb aquest programa. També s’ha escollit aquest programa ja que és el que es fa servir en el grau, per tant és un programa dels quals ja es tenia alguns coneixements. Per tant, una vegada escollit el programa s’ha investigat sobre la eina d’autoavaluació, sobre la que s’ha hagut d’aprendre com funciona amb moltes activitats de prova, provant tots els punts. Quan ja s’ha après com funciona l’eina, s’ha necessitat una altra recerca per preparar 8 activitats progressives, on es comença per una activitat bàsica i poc a poc s’han incorporat més continguts però sense oblidar els de les activitats anteriors. Finalment aquestes activitats poden servir per pràctiques dels alumnes del grau d’informàtica. S’han escollit 8 activitats pensant en la duració d’un quadrimestre del grau, estructurant i preparant cada activitat perquè es realitzi cada dues setmanes.