Recerca geològica i mineralògica per la comarca del Berguedà: des de Sant Quirze del Pedret al Santuari de Queralt a Baells, Vilada, Sant Jaume de Frontanyà i a la Pobla de Lillet

TERRA ENDINS REVISTA DE GEOLOGIA SÉRIE B Nº 364 OCTUBRE – 2013 ISSN 1131 – 5407 D.L.B. 5.635 - 90 16 pàgines RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL BERGUEDÀ: DES DE SANT QUIRZE DEL PEDRET AL SANTUARI DE QUERALT A BAELLS, VILADA, SANT JAUME DE FRONTANYÀ I A LA POBLA DE LILLET Josep M. Mata-Perelló i Joaquim Sanz Balagué Aquest recorregut va ´esser experimentat amb docents el dia 14 d´abril del 2012 2 3 RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL BERGUEDÀ: DES DE SANT QUIRZE DEL PEDRET AL SANTUARI DE QUERALT A BAELLS, VILADA, SANT JAUME DE FRONTANYÀ I A LA POBLA DE LILLET Per Josep M. MATA-PERELLÓ i Joaquim SANZ BALAGUÉ ADVERTIMENT PREVI Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS. També recomanem de cercar la informació més adient, sobre els trams a recórrer mitjançant camins de terra, o de pista. Per d’altra banda, recomanem tenir una cura extrema de la NATURA, evitant qualsevol forma d’agressió sobre ella, o de fer-n´hi un mal ús del que en ofereix la nostra mare Terra. BREU INTRODUCCIÓ En aquesta ocasió, el recorregut del present l’itinerari discorrerà, en la seva practica totalitat pel Sistema Pirinenc. Així, s´iniciarà prop de la vorera meridional del Mantell del Cadí, per a discórrer després pel Mantell del Pedraforca Inferior. Finalment, tornarà a entrar el Mantell del Cadí, per on efectuarà des darreres aturades del recorregut d´aquest itinerari. Tot i així, el recorregut s´iniciarà dintre de la zona de l´Avant-País Plegat (corresponent a la vorera septentrional de la Depressió Geològica de l´Ebre). Concretament, s’hi circularà els dos primers trams del recorregut de l´itinerari, entre el Santuari de Queralt, Sant Quirze del Pedret i les immediacions de l´Embassament de la Baells. I també entre l´embasament i les immediacions de Sant Jaume de Frontanyà. Així, en bona part del recorregut es passarà per prop de l´Encavalcament de Vallfogona. Després, el recorregut ja circularà pel Mantell del Cadí, on finalitzarà, per on finalitzarà per les immediacions de Campdevànol. Per d’altra banda, la totalitat del recorregut del itinerari es desenvoluparà íntegrament per la comarca del Berguedà, per la qual es circularà entre el Santuari de Queralt, Sant Quirze del Pedret, Vilada, Sant Jaume de Frontanyà, la Pobla de Lillet i les Mines de Petroli de Riutort. 4 OBJECTIUS FONAMENTALS D´AQUEST ITINERARI Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari geològic i mineralògic, són els següents: 1.- Observació dels afloraments dels materials cenozoics que formen part de la Zona de l´Avant-País Plegat, que trobarem a Pedret i al Sud de l´Embassament de la Baells; i posteriorment entre aquest darrer indret i les immediacions de Sant Jaume de Frontanyà. I alhora, observació de les estructures d´aquesta unitat, que anirem veient en aquest curs recorregut. 2.- Observació i estudi dels afloraments del Sistema Pirinenc, tant dels que corresponen al Mantell del Cadí; que anirem trobant al llarg del recorregut del present itinerari, entre Sant Jaume de Frontanyà, la Pobla de Lillet i Campdevànol. En aquest tram, també trobarem els materials més orientals del Mantell Inferior del Pedraforca, del Sistema Pirinenc, com l´anterior.. 3.- Observació i estudi del materials mesozoics (en bona part del Cretàcic, i més concretament del Garumnià; tot i que també trobarem afloraments del Triàsic Superior i del Juràssic), que formen part tant del Mantell del Cadí, com també del Mantell Inferior del Pedraforca. 4.- Observació i estudi del materials cenozoics (que fonamentalment pertanyen a l´Eocè), que formen part del Mantell del Cadí, i també de la Zona de l´Avant-País Plegat (situat al Sud dels indrets per on discorrerà el recorregut de l´itinerari). Aquests materials es distribueixen entre les següents formacions: Formació del Cadí, Formació Sagnari, Formació Banyoles, Formació Corones, Formació Vallfogona, Formació Campdevànol, Formació Armàncies i Formació Bellmunt. Aquests materials, els tallarem fonamentalment pels voltants de la Pobla de Lillet; tot i que també els veurem al tram entre l´Embassament de la Baells i el Túnel de Cercs; però amb molt menys desenvolupament. 5.- Observació dels materials oligocènics del Sistema Al·luvial de Berga, que trobarem a diferents indrets del recorregut. Aquests materials, i especialment els postorogènics, cobriran ocasionalment a les estructures anteriors. 6.- Estudi i descripció de diferents mineralitzacions, i també de les explotacions situades al llarg del recorregut, com les següents: 6A) Observació de les mineralitzacions evaporítiques guixoses, situades als termes de la Pobla de Lillet, Gombrèn i Campdevànol, en tots tres casos entre els materials cenozoics de la Formació Campdevànol.. 6B) Observació, si s´escau, de les mineralitzacions ferruginoses associades a nivells carbonosos, situades pels voltants de la Pobla de Lillet. 8.- Observació de les explotacions mineres (antigues i actuals), relacionades amb les mineralitzacions anteriors. 9.- Observació de l´impacte sobre el Medi Natural, produït per les explotacions anteriors; i si s´escau de les restauracions dutes a terme per tal d´eliminar-lo. 5 10.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el patrimoni geològic i amb el patrimoni miner, que es vagin trobant al llarg del recorregut del present itinerari, 11.- Observació de l´olistòlit (olistostroma, de la Pobla de Lillet. En aquest apareixen els materials del Keuper entre els materials cenozoics. ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS En relació amb el recorregut del present itinerari, existeixen alguns antecedents parcials: MASACHS et altri (1981); i també de MATA-PERELLÓ (1995, 1996a, 1996b, 1997, 2004, 2007a, 2007b, 2010 i 2011) i també a MATA-PERELLÓ i FONT SOLDEVILA (1995), en diversos treballs que figuren dintre d´aquesta present publicació. Altres antecedents, relatius a trams parcials de l´itinerari, es troben a MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1991). Ara bé, en tots els casos, es tracta d´antecedents moll marginals, en relació amb el recorregut de l´itinerari. Per d’altra banda, en canvi, farem esment de diversos treballs, de caràcter geològic general i regional, com són els següents: GUIMERÀ et altri (1992), i RIBA et altri (1976). Igualment, es pot fer esment de les recents publicacions de l´IGME (1994a i 1994b). I, pel que fa a l´estudi de les mineralitzacions situades dintre de l´àrea per la qual discorre l´itinerari, farem esment d´un altre treball nostre, concretament del MATA-PERELLÓ (1991). També, en treball més monogràfic, es poden trobar antecedents a MATA-PERELLÓ (1984). Tots aquests treballs, i d´altres, figuraran degudament relacionats per ordre alfabètic, i per data de publicació, dintre de l´apartat d´aquest treball dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem. DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI El recorregut del present itinerari, s´iniciarà a la localitat de Berga, per tal d´anar cap Sant Quirze Pedret (proper a la població de Berga, però del terme de Cercs). Posteriorment, després de tornar a Berga, el recorregut es dirigirà cap el proper Santuari de Queralt. Després, des d´aquest lloc, el recorregut es dirigirà cap al proper embassament de la Baells, on es farà una altra aturada d´aquest itinerari. Tot seguit, el recorregut es dirigirà cap la part oriental del Berguedà, per tal de continuar cap a la localitat de Vilada, per on es farà una altra aturada. Tot seguit, es continuarà cap a la petita localitat de Sant Jaume de Frontanyà, per on es farà una nova aturada. Després, el recorregut es dirigirà cap a la Pobla de Lillet, des d´on es continuarà breument cap el Nord (per tal d´arribar a la Pedrera del Moro). Tot seguit, després de retornar a la Pobla de Lillet, el recorregut es dirigirà cap a ponent, cap a Guardiola de Berguedà. 6 Finalitzant aquest itinerari prop de la darrera població esmentada, després de fer les darreres aturades. DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els altres itineraris de recerca, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del "Mapa Topográfico" del "Instituto Geográfico y Catastral de España", a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió, utilitzarem els següents topogràfics: 255 (o de la Pobla de Lillet)., 255 (dit de la Pobla de Lillet), 256 (o de Ripoll) i 293 (dit de Berga). Així doncs, la relació de les aturades que composen el recorregut del present itinerari, és la següent: PARADA 1. PONT SOBRE EL LLOBREGAT A SANT QUIRZE DEL PEDRET, (Pedret, terme de la Baells - Cercs, comarca del Berguedà). (Full 293). Tot i que el recorregut de l´itinerari s’inicia a la població de Berga, ens cal agafar la carretera que baixa cap a Sant Quirze del Pedret, on realment es farà la primera aturada, tot fent un recorregut proper als 4 Km. En aquest recorregut, es van tallant els materials del denominat Sistema Al·luvial de Berga, que inicialment es troben formats per calcolutites i gresos rogencs i ocres. Poc més endavant, es comencen a trobar nivells de conglomerats, els quals pertanyen a aquest mateix sistema. També, en aquest recorregut, i poc abans d´arribar a Sant Quirze del Pedret, es talla l´Anticlinal de Berga, dibuixat entre els materials detrítics abans esmentats. 7 FOTOGRAFIA 1. Formes d´erosió kàrstica sobre els nivells de la Formació Berga. Al costat de Sant Quirze del Pedret Més endavant, al poc d´arribar a l´indret de la parada, ja es fa palès el Sinclinal de la Quar, el qual forma part del conjunt del Sinforme de la Quar. Cal fer un especial esment en el clar arrumbament Est-Oest, que presenten totes aquestes estructures. I, precisament, al lloc on ara som, al bell mig del Pont del Pedret, es fa ben palesa la presència dels materials detrítics anteriorment esmentats de la Formació Berga, dintre del Sistema Al·luvial de Berga. També es fa clarament vistós, el sinclinal esmentat al paràgraf anterior. Per d´altra banda, entre aquests materials es pot observar una interessant erosió kàrstica, ben visible al costat de l’església (FOTOGRAFIA 1, de la pàgina anterior). I també entre el riu Llobregat i l´indret de la present aturada. PARADA 2. VOLTANTS DEL BAR LA CABANA, (terme municipal de Berga, comarca del Berguedà). (Full 293). Després de fer l´aturada anterior, cal retornar cap a la ciutat Berga, des d´on caldrà anar cap al seu Castell, on s’efectuarà la segona parada de l’itinerari. Així, des de Berga fins a l´indret de la parada, s´haurà efectuat un recorregut d´uns 2´5 Km. L´indret de la parada es troba situat per sobre de la ciutat de Berga, entre els materials detrítics terciaris que pertanyen als sectors més meridionals del Mantell del Cadí-Port del Comte. Aquests materials, on ara ens trobem, formen part dels denominats conglomerats de Queralt. FOTOGRAFIA 2 8 Contrast entre la Depressió Geològica de l´Ebre i el Mantell del Cadí Tot i així, des del principi del recorregut es circula per entre la Formació Berga, constituïts per calcolutites, gresos, i conglomerats, la qual forma part del Sistema Al·luvial Superiors de Berga, i es troben situats a la Zona de l´Avant-país plegat, de la Depressió Geològica de l´Ebre. Aquests materials es troben afectats pel proper encavalcament principal sud-pirinenc (GUIMERÀ et altri, 1992), i es troben clarament verticalitzats, presenten un clar cabussament cap al sud. Per d’altra banda, des d´aquest indret, i mirant cap els voltants de Berga, i cap al Sud de la població, es pot gaudir d´una bona panoràmica d´aquest sector de la Depressió Geològica de l´Ebre. Així, es pot veure ben clar el denominat Sinclinal de Berga. FOTOGRAFIA 2 (pàgina anterior). PARADA 3. SANTUARI DE QUERALT. (terme municipal de Berga, comarca del Berguedà). (Full 293). Des de la parada anterior, cal agafar la carretera que es dirigeix cap a Sant Llorenç de Morunys, per tal d’agafar un trencall (a la dreta) i continuar ràpidament cap a l´immediat Santuari de Queralt. En arribar-hi, després d’haver fet un nou recorregut, proper als 7 Km, caldrà fer una nova aturada. Cal dir que aquest trencall que hem agafat, és en realitat una carretera que procedeix de la mateixa població de Berga, situada al nostres peus. En aquest recorregut hem passat per diversos llocs on es troben nombroses fonts, on es poden fer aturades complementàries d’observació de la natura, en indrets d d’una gran bellesa paisatgística. Aquest recorregut l’hem fet en tot moment entre afloraments dels materials cenozoics que hem esmentat a la parada anterior. Aquests materials, cap el voltant del Santuari es troben fortament verticalitzats. Des d’aquest indret, mirant cap al Sud, es pot veure una estructura molt semblant a la vista a l’aturada anterior, amb una ampla visió de la Depressió Geològica de l´Ebre i en concret de la Zona de l´Avant – País Plegat. Per d’altra banda, mirant cap al Nord d´on ara som, es poden veure els interessants plecs de la Serra de la Guàrdia, ubicats dintre del Mantell del Pedraforca Inferior. FOTOGRAFIES 3 i 4. 9 FOTOGRAFIA 3. Un aspecte dels plecs de la Serra de la Guàrdia FOTOGRAFIA 4. Un altre aspecte dels plecs de la Serra de la Guàrdia En la primera fotografia, es pot observar clarament un anticlinal inclinat i erosionat per la seva frontissa. Mentre que en la segona fotografia es pot veure un tren de plecs, amb una sèrie de sinclinals i anticlinals laxes, erosionats. Per d´altra banda, es interessant fer un recorregut a peu per l´indret on es troba el Santuari de Queralt, donant la volta a la muntanya. Així, des de la part més occidental de la mateixa, es poden observar uns bons exemples de relieve en cuesta, pels voltants d´on es troba la població de Capolat. FOTOGRAFÍA 5. També, just per on passa el camí de ronda, es pot veure un magnífic exemple de mirall de falla, situat al costat del camí. Concretament, es tracta d´una fractura de direcció aproximada NNW – SSE. FOTOGRAFÍA 6 Tanmateix, en aquest indret on afloren els nivells carbonats de l´Eocè Inferior, es poden trobar exemplars de nummulites. FOTOGRAFIA 5. Relieves en cuesta, voltants de Capolat FOTOGRAFIA 6. Mirall de falla, voltant de Queralt PARADA 4 – CONDICIONAL. PRESA DE L´ EMBASSAMENT DE LA BAELLS, (terme de Cercs, comarca del Berguedà). (Full 293). Després de fer l’aturada anterior, cal baixar fins trobar la carretera que es dirigeix cap a Cercs; però en trobar-la cal creuar-la per tal de baixar fins la Presa de l´Embassament de la Baells. En aquest indret farem una nova aturada, a uns 3 Km de l´anterior. 16 MATA-PERELLÓ, J. M. (1995).- Recerca a través de la geografia física de set comarques de la Catalunya Central. Pub. Museu de Geología de la UPC, 168 pàgines. Manresa. MATA-PERELLÓ, J. M. (1996a).- Selecció d´itineraris geològics i mineralògics pel Berguedà, i per les seves comarques veïnes. Pub. Universitat Catalana d´Estiu de la Natura. 52 pàgines. Berga. MATA-PERELLÓ, J. M. (1996b).- Recerca Geològica i Mineralògica per la comarca del Berguedà: des de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet i a Castellar de N´Hug. inèdit, 12 pàgines. Manresa. MATA-PERELLÓ, J. M. (1997a).- Recerca Geològica i Mineralògica pel Berguedà i pel Ripollès: des de Berga a la Nou i a Malanyeu, i des de la Pobla de Lillet a Campdevànol. Inèdit, 1o pàgines. Manresa. MATA-PERELLÓ, J. M. (1997b).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca del Berguedà: des de Pedret i la Baells a la Pobla de Lillet, tot passant per la Nou i Catllaràs, Inèdit. 14 pag. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2004).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca del Berguedà: des de Pedret i la Baells a Guardiola del Berguedà, tot passant per la Nou. Inèdit. 9 pag. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2007a).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca del Berguedà: des del Santuari de Queralt a Sant Quirze del Pedret i la Baells, i a la Pobla de Lillet i Riutort. Inèdit. 12 pag. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2007b).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques del Berguedà i del Ripollès: des de Sant Quirze del Pedret i la Baells a Sant Jaume de Frontanyà, la Pobla de Lillet i a Campdevanol. Inèdit. 8 pàgines. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2010).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca del Berguedà: des de Sant Quirze del Pedret al Santuari de Queralt i a la Redonella. Inèdit, 10 pag. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2011).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca del Berguedà: des de Sant Quirze del Pedret al Santuari de Queralt, a la Rodonella i a Riutort. Inèdit. 10 pàgines. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. i FONT SOLDEVILA, J. (1995).- Itinerari geològic-mineralògic pel Berguedà. Apunts EUPM, 78 pag. Barcelona. MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1991).- Guia de determinació dels minerals. Països Catalans i Altres. Edic. Parcir. Manresa. RIBA ARDERIU, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.