Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages del Moianès i d’Osona: des de Manresa a Moià, Collsuspina, Sant Cugat de Gavadons i a Tona

ALGEPS REVISTA DE GEOLOGIA, SÈRIE B nº 613 - Gener del 2013 ISSN 1132 – 7014 D.L.B. 28.178 - 92 16 pàgines RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DEL BAGES DEL MOIANÈS I D’OSONA: DES DE MANRESA A MOIÀ, COLLSUSPINA, SANT CUGAT DE GAVADONS I A TONA Josep M. Mata-Perelló i Joaquim Sanz Balagué _______________________________________________________________ Aquest recorregut va ésser experimentat amb docents el dia 1 DE MAIG DEL 2011 2 3 RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DEL BAGES DEL MOIANÈS I D’OSONA: DES DE MANRESA A MOIÀ, COLLSUSPINA, SANT CUGAT DE GAVADONS I A TONA Per Josep M. MATA-PERELLÓ i Joaquim SANZ BALAGUÉ ADVERTIMENT PREVI Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS. Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l´itinerari, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. En cas de trobar-se en males condicions, recomanem fer el desplaçament a peu. Així en aquest recorregut, hi ha un recorregut per camins de terra per tal d’anar cap a la Font de les Tàpies; així com altres recorreguts més curts, al llarg de l´itinerari general. En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l´itinerari. BREU INTRODUCCIÓ En aquesta ocasió, el recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Per d´altra banda, en diverses aturades del recorregut, si s´escau, es faran observacions a distancia d´altres unitats geològiques, tant del Sistema Mediterrani. (i més concretament dintre de la seva Serralada Prelitoral Catalana); com també del Sistema Pirinenc. Tanmateix, visionarem a distancia altres sectors de la pròpia Depressió Geològica de l´Ebre, com els Altiplans Meridionals; o de la Serralada Transversal. Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari discorrerà per les comarques del Bages i d´Osona. Tot i així, entre ambdues, també ho farà per la subcomarca del Moianès. Així, dintre d´aquesta darrera, circularem exclusivament pels seus sectors septentrionals (concretament: pels bagencs i pels osonencs). Finalment, cal dir que el recorregut s´iniciarà a la comarca del Bages, per a finalitzar a la comarca d´Osona (dintre de la seus sectors corresponents a l´esmentada subcomarca del Moianès). 4 OBJECTIUS FONAMENTALS Els objectius d´aquest itinerari, es centraran, fonamentalment, en els següents aspectes, d´acord amb el sentit de la marxa: 1.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, entre les localitats de Manresa i de Tona. Per d’altra banda, També es faran observacions a distancia d´altres sotsunitats que formen part de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre; en concret dels Altiplans Meridionals (de Montserrat, del Montcau, i de Sant Llorenç de Munt), des de les parades situades al Malvals (Manresa), i a l´Estació de Servei (de Calders), així com des del Port de la Pullosa (Collsuspina); i de la Serralada Transversal Catalana (concretament del Cabrerès), que efectuarem tant des de l´esmentada Estació de Servei (de Calders), com d’altres indrets del recorregut. 2.- Es reconeixeran els materials cenozòics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Aquests materials, eminentment eocènics, i de caràcter detrítit, es reparteixen entre els afloraments que pertanyen a les següents unitats litoestratigráfiques: Formació Igualada, Formació Tossa (dintre d´aquesta, també veurem els nivells dels Guixos d´Òdena, i els dels Guixos de la Noguera, a certa distancia). Finalment, tanmateix veurem els materials de la Formació Artés, en bona part del recorregut. 3.- .També es faran observacions a distancia dels sectors corresponents als Prepirineus (del sectors meridionals del Sistema Pirinenc), fonamentalment des de la parada que realitzarem a l´Estació de Servei de Calders. 4.-.Si s’escau, s’estudiaran algunes mineralitzacions distribuïdes al llarg del recorregut. Així, es veuran, les següents: 4A) les mineralitzacions evaporítiques de caràcter guixòs, les quals es veuran a distancia. Es situen entre els afloraments de la Formació Tossa, i més concretament, dintre dels nivells dels Guixos de la Noguera. 4B) les mineralitzacions cupríferes associades a “red-beds”, que si s’escau veurem a Ferrerons, entre els trams de nivells carbonatats intercalats entre els nivells de gresos i calcolutites rogenques de la Formació Artés 5.- Observació de diferents explotacions mineres, antigues i més recents, relacionades amb les mineralitzacions esmentades a l´apartat anterior. Concretament, de les següents: 5A) de les antigues explotacions de calcàries, adreçades als Forns de Calç (com el que veurem prop de la Font de les Tàpies). 5B) de les antigues guixeres de Tona, situades entre els nivells dels Guixos de la Noguera, dintre de la Formació Tossa. 6.- Observació de les alteracions produïdes sobre el Medi Natural, tant a partir de les explotacions acabades d´esmentar, com de la construcció de grans vials de comunicació (com l´Eix Transversal), o com de les explotacions agrícoles. 7.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, entre els quals destaquen els següents: 7A) de la Font de les Tàpies, situada entre les calcàries de la Formació Tossa, que trobarem entre les poblacions de Sant Fruitós de Bages i Calders. 5 7B) del meandre de Calders, descrit pel riu del mateix nom, prop de la Urbanització de la Guàrdia, a Calders 7C) de la important Cova del Toll (i de la propera Cova de les Toixoneres), situada també entre les calcàries de la Formació Tossa, al terme de Moià. 8.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, entre els quals cal fer esment de les instal·lacions de l´àntic Forn de Calç (que trobarem prop de la Font de les Tàpies). ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS Com antecedents parcials del recorregut del present itinerari, farem esment de diversos treballs nostres, corresponents a altres itineraris, concretament dels següents: MATA-PERELLÓ (1996, 1997, 1999a, 1999b, 2000, 2005, 2006, 2008 i 2011), aquests dos darrers són uns itineraris força coincident amb el que ara presentem.. També farem esment d´altres itineraris, de: MASACHS et altri (1981), y de MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1988). En alguns indrets, coincideixen parcialment amb el recorregut del present itinerari. També farem esment del treball, corresponent a altres itineraris, de: BUSQUETS et altri (1979), que inclou recorreguts pels sectors oriental de la comarca d´Anoia, per on discorre part del recorregut del present itinerari. Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976). També el de BARNOLAS et altri (1986), corresponent a fulls geològics, per on discorre la major part de l´itinerari. Igualment, farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Finalment farem esment d´altres treballs com: MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967). Igualment farem esment dels treballs de l¨IGME (1974 i 1982), relatius a les memòries dels fulls geològics per on discorre el present recorregut. Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l´itinerari, farem esment d´un antecedent mineralògic general, referit a l´àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treballs de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988). Aquest darrer te caràcter comarcalista, referint-se a les comarca del Bages, per on discorrerà par del recorregut de l´itinerari. Tots aquests treballs, i d´altres, es trobaran relacionats a l´apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem. RECORREGUT DE L´ITINERARI El recorregut de l´itinerari s´iniciarà a Manresa, i més concretament al Polígon Industrial de Bufalvent (situat sobre el Malvals), on es farà la primera aturada. Després de fer-la, caldrà circular per la variant de Manresa, per tal d´agafar la carretera N-141c, en el seu sentit cap oriental, cap a Vic. 6 En arribar, per aquesta carretera al trencall de la Colònia Jorba (situat a la dreta de la ruta principal), cal agafar el camí que surt per l´altra banda de la carretera, per tal d´anar per un cap a la Font de les Tàpies, on es faria una nova parada. Cal fer esment de que aquest camí te diversos trams que no es troben en bon estat de conservació. Des d´aquí, es continuaria pel camí de terra, per tal d´anar a trobar la carretera que es dirigeix des d´Artés cap a Calders. En trobarla es faria una altra aturada. Després, s´aniria cap a la Urbanització de la Guàrdia de Calders, per tal de sortir de nou a la carretera N-141c, fent-se una nova aturada prop del seu Km 16, poc després d´haver-la trobat, i d´haver anat lleugerament cap a llevant. Després, s´anirà (per aquesta mateixa carretera) cap al poble de Calders. Una mica més enllà del qual, a l´Estació de Servei de Calders, es farà una nova parada. A continuació, es continuarà cap a llevant, seguint sempre la carretera nacional N-141c, tot anant cap a la vila de Moià, que caldrà sobrepassar per tal d´agafar el camí que ens conduirà cap a l’antic poble de Ferrerons, per on es pot fer una nova aturada, si s’escau. Tot seguit, després de retornar a la carretera N-141c, ens caldrà seguir cap a llevant, fins arribar al trencall d´on eix la carretereta que va cap a les Coves del Toll i de la Toixonera, on efectuarem una nova aturada. Aquest camí, degudament senyalitzat, surt per la dreta de la carretera que anem seguint des de Manresa. Després de fer la darrera aturada, caldrà retornar a la via N-141c, per tal de continuar una mica més cap a ponent. Així s´arribarà a la població de Collsuspina, sobrepassant-la, per tal d´arribar fins al Port de la Pullosa, prop d´on es farà una nova aturada. A continuació es baixarà cap avall, per tal d´arribar a les antigues guixeres situades per sobre de la carretera. En aquest indret finalitzarà el recorregut de l´itinerari. DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI Com ja es habitual, s´estructurarà en una sèrie d´estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s´escaigui. En cada cas s´indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l´itinerari passarà per part dels dos següents fulls: 332 (dit de Vic) i 363 (o de Manresa), del IGC espanyol, a escala 1:50.000. Així doncs, la relació general de les aturades que composen el recorregut de l´itinerari, és la següent: PARADA 1. TURÓ DE BUFALVENT, (terme municipal de Manresa, comarca del Bages). (Full 363). El recorregut del present itinerari s´inicía en aquest indret, situat a l´extrem més sudoccidental del Polígon Industrial de Bufalvent, ubicat per sobre del riu Cardener. Des d´aquest indret, es pot gaudir d´un immillorable punt d´observació sobre la vall del Riu Cardener, lleugerament encaixada entre els nivells grisencs de la Formació Tossa, constituïda aquí, en aquests indrets per alternances de gresos, calcolutites i calcàries sorrenques. 7 Tot i així, en aquest lloc on ara som, també es fa clarament palesa la presència de llits de conglomerats i de microconglomerats, intercalats entre els nivells sorrencs. Uns i altres constitueixen uns indrets enlairats i acinglerats, sobre els quals ens trobem situats. També, per de sota on ara som, es poden veure algunes baumes, situades a les alternances entre els nivells calcolutítics i els més gresencs, excavats per sota d´aquests darrers. Per d’altra banda, des d´aquest indret, i mirant cap a ponent, es pot veure com els materials rogencs de la Formació Artés (i que després tallarem), es situen per sobre dels acabats d´esmentar. Això es pot constatar clarament mirant el color dels camps de conreu. I, tanmateix, des d´aquest indret, també es poden observar els típics "relieves en cuesta", així com els relleus tabulars (lleugerament decantats cap al NW). desenvolupats entre aquests materials, com els que es veuen al Serrat de la Torre de Santa Caterina. PARADA 2. LA FONT DE LES TÀPIES, (terme municipal de Calders, comarca del Bages, subcomarca del Moianès). (Full 363). Després de realitzar la parada anterior, ens caldrà circular per la variant de Manresa, per tal d´agafar la carretera N-141c, en el seu sentit cap a Vic. Així, primer es passarà per Sant Fruitós de Bages, per Torruella de Baix i pel trencall de Navarcles. Tot seguit, s´arribarà al trencall d´on surt (per la dreta) la carretera que se’n va cap a la Colònia Jorba. Just davant d´aquesta cruïlla, però per l´esquerra de la carretera surt un camí de terra, que ens caldrà agafar. Per aquest camí, en ocasions molt dolent, aviat es trobarà el trencall que se’n va cap a la Casa de les Tàpies; i tot seguit el camí que surt per l´esquerra (com l´anterior), que se’n va cap a la Font de les Tàpies. Caldrà agafar-lo, i deixar aviat el cotxe, per tal de baixar a peu cap a la font. En arribar-hi, després de recórrer uns 13´5 Km, des de la darrera parada, ens caldrà fer la present. FOTOGRAFIA 1 (PARADA 2) Detall de la Font de les Tàpies 8 En aquest recorregut, en un principi s´han tallat els materials de la Formació Tossa, que ja hem vist a la parada anterior, sols que cada cop són menys detrítics i més carbonatats. Després, en arribar a la barriada del Guix (de Manresa), hem començat a trobar uns materials rogencs de la Formació Artés, constituïts per nivells de calcolutites i de gresos. Més endavant, en passar el trencall de Navarcles, hem tornat a tallar els nivells carbonatats de la Formació Tossa, que són els materials que apareixen per aquests indrets. Aquí, a la Font de les Tàpies, hi ha una interessant surgéncia, i una cascada del Riuet de les Tàpies, que ha conduït a la formació d´un encaixat gorg. L´aigua que dona lloc a la font, procedeix d´una circulació Kàrstica entre els nivells de la Formació Tossa, que aquí es troben constituïdes per calcàries noduloses, coral·lines. Com a conseqüència de la surgència, s´han originat unes interessants formacions travertíniques, de gran bellesa. Finalment, cal dir que aquest és un dels indrets seleccionats per a formar part del futur Parc Geològic i Miner de la Comarca del Bages (MATA-PERELLÓ, 2004) i MATAPERELLÓ et altri (2006). Es tracta d’un dels PIG (Punts d´Interès Geològic) més importants de la Catalunya Central. PARADA 3. FORN DE CALÇ DEL PLA DE LES QUINGLES, (terme municipal de Calders, comarca del Bages, subcomarca del Moianès). (Full 363). Des de la parada anterior, cal retornar al camí, continuar-lo recorrent cap l´Est, per tal d’anar cap al Pla de les Quingles, i cap al Forn de Calç. En arribar-hi, caldrà fer una nova aturada, a uns 1´2 Km de la Font de les Tàpies. En tot aquest recorregut, el camí va sempre circulant per entre els nivells carbonatats de la Formació Tossa, que ja hem trobat a la parada anterior. Precisament, en arribar al Pla de les Quingles, hem trobat una antiga explotació de calcàries, destinada al proper Forn de Calç. FOTOGRAFIA 2, a la página següent). Aquest indret, es un important PIMP (Punt d´Interès del Patrimoni Miner) de la Comarca del Bages PARADA 4. CRUÏLLA DEL CAMÍ DEL PLA DE LES QUINGLES / CARRETERA D´ARTÉS, (terme municipal de Calders, comarca del Bages, subcomarca del Moianès). (Full 363). Des de la parada anterior, cal retornar al camí, continuar-lo recorrent cap l´Est, per tal d’arribar fins a l´origen del camí, i a la seva cruïlla amb la carretera local B-431, la qual els pobles d´Artés i de Calders. Just en arribar a la cruïlla, i després de recórrer uns 1´3 Km des de la parada anterior, ens caldrà fer aquesta aturada. En tot aquest recorregut, el camí va sempre circulant per entre els nivells carbonatats de la Formació Tossa, que ja hem trobat a la parada anterior. Finalment, en arribar a l´indret de l´aturada, es pot gaudir d´una immillorable visió dels 9 materials que constitueixen la Depressió Geològica de l´Ebre, al Nord de l´indret on ara som. Tanmateix, des d´aquest lloc es pot gaudir de la visió del Prepirineu. I, tanmateix es poden observar les escombreres (el runam) de les mines de potassa de Sallent. FOTOGRAFIA 2 (PARADA 3) Detall del Forn de Calç del Pla de les quingles PARADA 5. MEANDRE DEL RIU CALDERS, (la Guàrdia de Calders, terme municipal de Calders, comarca del Bages, subcomarca del Moianès). (Full 363). Des de la parada anterior, cal seguir cap a Calders, per la carretera B-431, procedent d´Artés. Quasi en arribar a l´entrada del poble, pot agafar-se un camí que se’n va cap a la Guàrdia de Calders, per tal d´arribar a la carretera N-141c. En arribar-hi, ens cal cap al Km 15´8, desplaçant-nos lleugerament cap a llevant. Aquest indret es troba ubicat prop de la urbanització abans anomenada, la qual pertany al terme municipal del proper poble de Calders. Així, des de l´indret anterior de la parada anterior, s´hauran recorregut uns 5 Km. En aquest recorregut, igual que hem fet abans, ens haurem anat desplaçant per entre els materials carbonatats de la Formació Tossa, tot i que en algun moment s´han fet palesos els nivells rogencs de la Formació Artés. Pel que fa a l´indret concret de l´aturada, cal dir que el situarem a uns 25 metres, cap al Sud de la carretera, per sobre d´un penya-segat que domina la propera vall del Riu Calders. Des d´aquest indret, hi ha un immillorable punt d´observació sobre el "meandre del riu Calders". Per d´altra banda, en aquest lloc, hi ha uns plafons explicatius de la Diputació de Barcelona i de l´Ajuntament de Calders. Aquests plafons expliquen, entre altres aspectes, la formació i l´evolució de l´esmentat meandre. 16 comarques del Bages, del Moianès i d’Osona: des de Manresa a Moià, Collsuspina i a Tona. Inèdit.14 págines. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2008).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages i del Moianès: des d´Artés a Calders, Moià i a les Coves del Toll. Inèdit.14 págines. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2008).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages, del Moianès i d´Osona: des de Manresa a Moià, Collsuspina i a Tona. Inèdit. 14 pag. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M (2005 et altri).- El Ordenamiento Territorial de la Cuenca Potásica Catalana. Depresión Geológica del Ebro, Catalunya Central. Jornadas de la RED CYTED – XIII en Cusco, enero del 2006. Inédito. 12 pág. Cusco MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M; MELGAREJO, J.C. i SOLER, A. (1986).- Inventari Mineralògic de la comarca d´Osona. Xaragall, 15. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultado de un estudio sobre el terciario continental de la parte Este de la Depr. Central. Acta Geol. Hispánica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona