Servicio marítimo de la policía de la generalitat, mossos d'esquadra, ámbito competencial y problemas planteados

Servei Marítim de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats Treball Final de Grau Facultat de Nàutica de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya Treball realitzat per: Andreu Farré i Molins Dirigit per: Dr. Jaime Rodrigo De Larrucea Grau en Nàutica i Transport Marítim Barcelona, juny del 2024 Departament de Ciències i enginyeria Nàutiques Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats i Full de Cortesia Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats ii Agraïments Voldria agrair especialment al doctor Jaime Rodrigo De Larrucea per l’acompanyament, el compromís i l’ajut que han permès la realització d’aquest projecte. També vull agrair a l'Inspector Raúl Garcia pel seu suport incondicional. Gràcies a l'Inspector Jordi Ollé, cap de la unitat marítima, pel seu temps i ajuda desinteressada. Finalment i no menys important voldria agrair a la meva germana tot el suport brindat. iii Resum Amb aquest treball es pretén entendre quines són les competències presents i les possibles futures de la Unitat de Policia Marítima de la Policia de la Generalitat –Mossos d'Esquadra. El seu funcionament i problemàtiques, i finalment es pretén crear un recull de normativa en l'àmbit de la nàutica recreativa, pesca d'esbarjo, medi ambient i els ports de la generalitat, amb la intenció de ser d'utilitat per a la formació i realització de la competència de policia administrativa en aquests àmbits. Paraules clau: Mossos d’Esquadra, Policia Marítima, Competències Marítimes, Àmbit Competencial, Policia Administrativa, Nàutica d’Esbarjo, Pesca Recreativa, Medi Ambient, Port de la Generalitat, Legislació Marítima, Catalunya, Mar Mediterrani Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats iv Resumen Con este trabajo se pretende entender cuáles son las competencias presentes y las posibles futuras de la Unidad de Policía Marítima de la Policía de la Generalitat – Mossos d'Esquadra. Su funcionamiento y problemáticas, y finalmente se pretende crear una recopilación de normativa en el ámbito de la náutica y pesca recreativa, medio ambiente y los puertos de la Generalitat, con la intención de ser de utilidad para la formación y realización de la competencia de policía administrativa en estos ámbitos. Palabras clave: Mossos d’Esquadra, Policía Marítima, Competencias Marítimas, Ámbito Competencial, Policía Administrativa, Náutica Recreativa, Pesca Recreativa, Medio Ambiente, Puerto de la Generalitat, Legislación Marítima, Cataluña, Mar Mediterráneo v Abstract This project aims to explore the current and potential future competencies of the Maritime Police Unit within the Catalan Police - Mossos d'Esquadra. It will delve into its operations, challenges, and ultimately compile a comprehensive set of regulations concerning recreational boating, fishing, environmental concerns, and port management under the jurisdiction of the Catalan government. The goal is to provide valuable insights for training and executing administrative policing duties in these specific domains. Key words: Mossos d'Esquadra, Maritime Police, Maritime Competences, Jurisdictional Area, Administrative Police, Recreational Boating, Recreational Fishing, Environment, Port of the Generalitat, Maritime Legislation, Catalonia, Mediterranean Sea Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats vi Taula de continguts Agraïments ii Resum iii Resumen iv Abstract v Taula de continguts vi Llistat de Figures viii Llistat de Taules xi 1. Justificació 13 2.Introducció 15 3. Antecedents 17 3.1. Creació 17 3.2. Distribució geogràfica 18 3.3. Organigrama i efectius 19 3.4. Embarcacions 20 4. Àmbit competencial i dret al mar 21 4.1. Constitució Espanyola 1978 21 4.2. Estatut d’Autonomia de Catalunya 21 4.3. Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, de Forces i Cossos de Seguretat 21 4.5. Possibilitat d’obtenció de les competències de la Guàrdia Civil (GC) 22 4.6. Decret 57/2023, de 21 de març, de reestructuracióW de la DireccióW General de la Policia 22 4.7. Reial Decret 246/1991, 22 de febrer 23 4.8. Conflicte competencial 23 4.9. Serveis o agents públics en el mar 25 4.9.1. Armada Espanyola 25 4.9.2. Guàrdia Civil 26 4.9.3 .Guàrdies Urbanes/Policies Locals 26 4.9.4. Policia Portuària 26 4.9.5. Vigilància Duanera 27 4.9.6. Agents Rurals 27 4.9.7. Bombers 27 4.9.8. Salvament Marítim 28 4.10. Cooperació jurídica Internacional 29 vii 4.11. Mar territorial 30 5. Àmbit funcional del servei marítim (funcions actuals) 37 6. Problemes plantejats 39 7. Normativa administrativa 41 7.1. Normativa de Nàutica recreativa 41 7.1.1. Embarcacions d’esbarjo 41 7.1.2. Titulacions Nàutiques, Documentació a bord, assegurança i inspeccions 44 7.1.3. Equip de seguretat i prevenció de la contaminació 59 7.1.4. Infraccions i sancions: Arts. 305 i ss. TRLPMM 92/2011: Faltes lleus; greus i molt greus 102 7.2. Normativa pesca esportiva 109 7.2.1. Normativa aplicable 109 7.2.2. Tipus de Pesca Recreativa 111 7.2.3. Estris de pesca permesos 114 7.2.4. Llicències, validesa 116 7.2.5. Espècies permeses i mesures legals 117 7.2.6. Espècies de protecció diferenciada 131 7.2.7. Espècies prohibides 136 7.2.8. Espais Naturals 137 7.2.9. Sancions en pesca recreativa 142 7.3. Medi ambient 148 7.3.1. Gestió dels residus de les embarcacions de nàutica recreativa. 148 7.3.2. Fondeig 150 7.3.3. Sancions 152 7.4. Llei de ports Catalans 154 8. Conceptes jurídics en l'àmbit policial 157 8.1. Tipologies delictives típiques en l'àmbit marítim 157 8.1.1. Tràfic d'éssers humans 157 8.1.2. Tràfic de substàncies estupefaents/drogues 158 8.2. Seguiments 158 8.3. Domicili 159 9. Conclusions 161 Bibliografia 163 Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 14 2.Introducció 15 2.Introducció En aquest treball, es pretén analitzar en profunditat l'àmbit competencial dels Mossos d'Esquadra en relació amb les activitats marítimes. La justificació d'aquest estudi rau en la necessitat de comprendre millor com aquesta policia autonòmica catalana interactua amb altres cossos de seguretat i serveis públics en l'entorn marítim, així com les seves capacitats, limitacions i possibilitats de futur. Aquest estudi examina els antecedents, la distribució geogràfica, l'organigrama i els efectius dels Mossos d'Esquadra, així com les seves embarcacions. També es discuteix l'àmbit competencial i el dret al mar, incloent-hi la legislació pertinent com la Constitució espanyola de 1978, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, i altres decrets i lleis orgàniques. Es prestarà especial atenció a la possibilitat que els Mossos adquireixin competències actualment atribuïdes a la Guàrdia Civil i altres entitats, així com als conflictes competencials que poden sorgir. S'examinarà la normativa relativa a la nàutica recreativa, incloent-hi les embarcacions d'esbarjo, les titulacions nàutiques, la documentació a bord, les assegurances, les inspeccions, l'equip de seguretat i prevenció de la contaminació, i les sancions. Es detallarà la normativa aplicable a la pesca esportiva, incloent-hi els tipus de pesca recreativa, els estris de pesca permesos, les llicències i la seva validesa, les espècies permeses i mesures legals, les espècies de protecció diferenciada, les espècies prohibides, els espais naturals, i les sancions en pesca recreativa. S'analitzarà la gestió dels residus de les embarcacions de nàutica recreativa, el fondeig, i les sancions relacionades amb el medi ambient. S'examinaran les tipologies delictives més comunes en l'àmbit marítim, com el tràfic d'éssers humans i el tràfic de substàncies estupefaents/drogues, es discutiran els procediments de seguiment en el context marítim i finalment es tractarà la concepció de domicili en el context de les embarcacions i el seu impacte legal. Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 16 3. Antecedents 17 3. Antecedents 3.1. Creació A partir de la Llei 19/1983, del 14 de juliol, aprovada al Parlament de Catalunya, es crea la Policia Autonòmica de la Generalitat, d’acord amb l’article 13 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, amb competències en la protecció de les persones i els béns, manteniment de l’ordre públic, vigilància i protecció dels edificis i instal·lacions de la Generalitat. Posteriorment la llei 10/1994 de l’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra definiria els Mossos com un cos de naturalesa civil i organització jerarquitzada. Llavors s’inicia el desplegament dels cos de Mossos D’Esquadra com a policia ordinària i integral. L’any 1998 s’obtenen les competències de transit i l’Estat fa la transferència de competències a la generalitat de Catalunya. L’any 2005 es fa el desplegament a Barcelona, i finalment l’any 2008 finalitza el desplegament al territori amb el baix camp i terres de l’Ebre. L’any 2009 es va crear la unitat Aquàtica, aquesta unitat tenia competències en aigües continentals i aigües marítimes, amb servei a rius, canals, estanys i embassaments i seria l’embrió o precursora de la unitat Marítima El projecte de Policia Marítima es va iniciar a finals de l’any 2019, amb l’objectiu de crear un servei específic, desenvolupant la seva activitat en l’àmbit marítim i portuari del litoral català. Amb aquest desplegament es pretén proporcionar un servei de seguretat integral i continuat, dotant el litoral català de policies especialitzats i formats en aquest àmbit per desenvolupar les tasques pertinents. Cal dir que aquesta unitat s’ha creat d’acord amb el marc competencial actual, però te la vocació d’assolir competències plenes en la investigació de delictes, en seguretat ciutadana i en ordre públic, així com la funció de policia administrativa. Més endavant en aquest document es parlarà de les competències i l’ordenament vigent, però el que està clar es que aquesta unitat s’ha creat, format i equipat amb la intenció de poder assolir les competències anteriorment mencionades. Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 18 La unitat de Policia Marítima depèn de la Comissaria General de Mobilitat i pretén com a funcions principals les següents: • Vigilància, patrullatge i control de les aigües marítimes per prevenir la comissió de delictes i les infraccions administratives en àmbit marítim. • Protecció, auxili i informació als usuaris de les instal·lacions portuàries, així com el suport i auxili a les persones i embarcacions que ho necessitin. • La denuncia de les infraccions administratives en l’àmbit de reglamentació nàutica sobre les tres marines objecte d’actuació; marina comercial, pesca i esportiva. • La inspecció i control dels entorns naturals marítims i la persecució de les activitats que atemptin contra la normativa mediambiental. • El salvament marítim en col·laboració amb la resta d’organismes i institucions que hi participen. • La col·laboració i auxili mutu amb altres forces i cossos de de seguretat de seguretat, que en ús de les seves competències, comparteixin l’espai marítim amb el cos de Mossos d’Esquadra. • La investigació de delictes de fets esdevinguts en terra ferma que puguin derivar en medi aquàtic, així com aquells delictes que transcorrin entre els medi terrestres i marítims. Les investigacions provinents de requeriments de l’autoritat judicial o del Ministeri Fiscal, i aquelles que es realitzin en col·laboració amb les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. Aquest funcions es basen en la estratègia centrada en la proximitat, servei a la ciutadania, la prevenció, la col·laboració i coordinació, a la vegada que els aspectes assistencials i d’auxili en l’entorn marítim. 3.2. Distribució geogràfica La configuració de la distribució territorial del servei de policia marítima va ser un dels primers passos del projecte, dividint el litoral català en tres zones, basant-se en el model establert per la Direcció General de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya: • Àrea Marítima Nord. • Àrea Marítima Centre. • Àrea Marítima Sud. Les bases nàutiques policials es troben situades a les localitats de Palamós (Àrea Nord), Vilanova i la Geltrú (Àrea Centre) i L’Ametlla de Mar (Àrea Sud). 3. Antecedents 19 3.3. Organigrama i efectius La unitat està formada per un inspector, un sergent com a sots cap i un agent amb la titulació de capità de la marina mercant, amb funcions de coordinació, assessorament i procediment. Dins de cada zona territorial hi trobem un sergent, tres caporals i sis agents. La unitat també disposa de setze efectius especialitzats en activitats subaquàtiques integrats des de l’ antiga unitat aquàtica. Organigrama Policia Marítima - Font: Pròpia Regió Sots Cap Cap Unitat Inspector Sergent NORD 1 Sergent 3 Caporals 6 Agents CENTRE 1 Sergent 3 Caporals 6 Agents SUD 1 Sergent 3 Caporals 6 Agents Agent ajudant de Coordinació Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 20 3.4. Embarcacions La Unitat de Policia Marítima disposa de les següents embarcacions: • La Neptú II: embarcació de casc rígid, de 6,5 metres d’eslora, i equipada amb dos motors de 200cv cadascun, equipat amb elements policials i amb sistemes electrònics de navegació i seguretat. • La Thalassa: embarcació semirígida cedida judicialment de 12 metres d’eslora i amb quatre motors de 300CV • La Cap de Creus: embarcació d’eslora 12,83 metres, 3,53 metres de mànega, 7,8 tones, calat inferior a 0,69 metres, capacitat de sis persones i amb dos motors de 350 cv, velocitat màxima 50,1 nusos i 40,1 nusos de velocitat de creuer. • La Narcís Montoriol: embarcació d’eslora 12,83 metres, 3,53 metres de mànega, 7,8 tones, calat inferior a 0,69 metres, capacitat de sis persones i amb dos motors de 350 cv, velocitat màxima 50,1 nusos i 40,1 nusos de velocitat de creuer. • Josefina Castellví: embarcació d’eslora 12,83 metres, 3,53 metres de mànega, 7,8 tones, calat inferior a 0,69 metres, capacitat de sis persones i amb dos motors de 350 cv, velocitat màxima 50,1 nusos i 40,1 nusos de velocitat de creuer. 4. Àmbit competencial i dret al mar 21 4. Àmbit competencial i dret al mar 4.1. Constitució Espanyola 1978 La base per entendre qui és el titular de la competència o qui en pot fer la gestió és la Constitució Espanyola del 1978, on en el Títol VIII De la Organització Territorial de l’Estat, en el capítol tercer, de les Comunitats autònomes, hi trobem l’article 149, on es regulen les competències exclusives en el punt 29, on diu el següent: “29.ª Seguridad pública, sin perjuicio de la posibilidad de creación de policías por las Comunidades Autónomas en la forma que se establezca en los respectivos Estatutos en el marco de lo que disponga una ley orgánica.” Obrint la porta a les policies autonòmiques i a que aquestes assumeixin les competències que quedin així recollides a l’estatut d’autonomia de la comunitat en qüestió, sempre que l’estat les cedeixi per mitjà d’una llei orgànica. 4.2. Estatut d’Autonomia de Catalunya A l’estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat al 2006, en el seu Títol IV De les competències en l’article 164 es regula la seguretat pública, sent d’especial interès el punt 5 d’aquest article on diu el següent: “La Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra té com a àmbit d'actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les funcions pròpies d'un cos de policia, en els àmbits següents: a. La seguretat ciutadana i l'ordre públic. b. La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa estatal. c. La policia judicial i la investigació criminal, incloent-hi les diverses formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis. “ Per tant entenem que la Policia de la Generalitat Mossos d’Esquadra té com a àmbit d’actuació el territori de Catalunya, però en cap moment es parla o es nega la potestat marítima en l’àmbit de les aigües territorials pertinents a la línia de costa catalana. 4.3. Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, de Forces i Cossos de Seguretat La Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, de Forces i Cossos de Seguretat en el Capítol II, de les funcions, l’article 11, en el punt 1 es determinen les funcions i en el punt 2 s’estipula quines seran les del Cos Nacional de Policia i la Guardia Civil, sent l’apartar 11.2 b) el següent: “La Guardia Civil las ejercerá en el resto del territorio nacional y su mar territorial.” En aquesta Llei Orgànica s’atribueix de forma clara la competència de la tasca policial al mar territorial. Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 22 4.5. Possibilitat d’obtenció de les competències de la Guàrdia Civil (GC) Ens trobem en la tessitura de que la Constitució Espanyola marca la competència de seguretat publica per a l’Estat, però obra la possibilitat de que les Comunitats autònomes puguin assolir-la per mitjà del seu estatut d’autonomia i una Lleig orgànica. Això ens remet al Estatut de Catalunya, on es contempla una creació de Policia Autonòmica que exerceixi totes les funcions pròpies d’un cos de policia dins del territori, d’on en deriva a la Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, de Forces i Cossos de Seguretat, que estipula, com ja s’ha comentat, que la competència marítima es de la GC Aquesta Llei Orgànica també contempla la funció de la GC pel que fa el trànsit al seu Capítol II, de les funcions, l’article 12, apartat B) lletra c) diu el següent: "B) Serán ejercidas por la Guardia Civil: c) La vigilancia del tráfico, tránsito y transporte en las vías públicas interurbanas.” Tot i així la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra té la competència de trànsit dins del territori català per mitjà de la realització de la Llei Orgànica 6/1997, de 15 de desembre, de transferència de Competències Executives en Matèria de Trànsit i Circulació de Vehicles a Motor a la Comunitat Autònoma de Catalunya, on el cos de Mossos d’Esquadra assoleix la competència de trànsit substituint la GC dins del territori de Catalunya. Aquest Llei Orgànica es un precedent i un camí pel qual el cos de Mossos d’Esquadra podria arribar a tenir la competència de les aigües territorials del litoral català, ja que al final el servei marítim no deixa de ser una eina més per a la seguretat ciutadana i el manteniment de l’ordre públic, i si el que es busca es una policia autonòmica que exerceixi totes les funcions, la marítima es una de les més significatives, sense la unitat marítima es difícil concebre una policia total. 4.6. Decret 57/2023, de 21 de març, de reestructuracióS de la DireccióS General de la Policia En aquest decret a l’article 64 es defineixen les funcions de l’Àrea Marítima i a l’apartat f) hi diu el següent: “f) Desenvolupar funcions de seguretat ciutadana, vigilància de la navegacióz, vigilància d'esdeveniments que es facin al mar, vigilància de les zones marítimes protegides, i de les infraestructures portuàries i instal·lacions aquàtiques.” On es pot interpretar la intenció d’assumir la competència que a dia d’avui és exclusiva de la Guardia Civil. Tot i així la via pertinent i adequada seria l’ obtenció d’aquesta competència per mitjà de una Llei Orgànica. 4. Àmbit competencial i dret al mar 23 4.7. Reial Decret 246/1991, 22 de febrer En aquest decret, al seu article , queda regulada la zona d’actuació del servei marítim de la Guardia Civil dient el següent: “Las funciones que la Ley Orgánica 2/1986, de 13 de marzo, de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, atribuye al Cuerpo de la Guardia Civil se ejercerán en las aguas marítimas españolas hasta el límite exterior del mar territorial determinado en la legislación vigente y excepcionalmente, fuera del mar territorial, de acuerdo con lo que se establece en los tratados internacionales vigentes.” S’entén que les funcions de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra en cas d’obtenir les competències, serien aplicables dins de la mar territorial Espanyola, al llarg de la línia de la costa catalana. 4.8. Conflicte competencial Un cop entenem les vies, podem parlar del conflicte que ha suposat la creació d'aquesta unitat i la lluita entre la Policia autonòmica i la Guàrdia Civil en el referit a les competències. Com és comprensible el cos de la Guàrdia Civil, que actualment és el titular de la competència Marítima, no vol ni té intenció de desprendre's d'aquesta, i, per altra banda el model de la Policia Autonòmica dels Mossos d'Esquadra contempla una policia integral i per a poder assolir aquest model es requereix l’obtenció d'aquestes competències. El conflicte ja es va iniciar l'any 2009 amb la creació de la Unitat Aquàtica (UAQ) dels Mossos d'Esquadra, i el desplegament d'aquesta en el territori català on es trobava ja realitzant aquest servei la unitat de la Guàrdia civil de Grups Especialitzats amb Activitats Subaquàtiques (GAES). Aquest és el precursor d'aquest conflicte i l'inici d'una lluita entre ambdós cossos policials. Aquestes situacions de conflicte i desplaçament d'unitats ha estat una situació recurrent al llarg del temps, com ha succeït amb unitats especialitzades en explosius o unitats de muntanya. Des d'aleshores les associacions de la Guàrdia Civil han presentat diverses queixes i han verbalitzat de forma clara el seu descontentament amb la "intrusió" de la Policia de la Generalitat en el mar i les aigües. Aquest conflicte va acabar sent exposat a la Comissió de Policies Judicials del 12 de març de 2019, conformada pel president del CGPJ (Carlos Lesmes), el ministre d'Interior (Fernando Grane-Marlaska), la fiscal general de l'Estat (Maria José Segarra), el vocal del CGPJ (Francisco Gerardo Martínez), la consellera de Seguretat del País Basc ( Estefanía Beltrán), el conseller d'interior de la Generalitat (Miquel Buch), la consellera de Presidència, Funció Pública, Interior i Justícia de Navarra (María José Beumont) i el secretari de la Comissió (Manuel García-Castellón). La comissió va tractar en el seu punt 10 de l'ordre del dia el tema d'actuacions en el mar territorial de les policies de les Comunitats Autònomes, i va quedar registrat com a conclusió que les competències de policials Judicials en el mar requeien en la Guàrdia Civil, i les actuacions de les Policies Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 30 4.11. Mar territorial Al llarg del treball entenem que a Catalunya li pertany el seu litoral, en relació a aquesta expressió cal entendre el que diu la jurisprudència i les competències que te el govern català realment en el mar, més enllà de quines competències o funcions pugui assumir en un futur. El mar territorial i el territori autonòmic No hi ha dubte que el mar territorial espanyol forma part de l’àmbit de sobirania de l’Estat. El que genera més dubtes és si la part del mar territorial adjacent al territori d’una comunitat autònoma forma part del territori de la comunitat autònoma. La STC 38/2002, de 14 de febrer, tracta aquest tema assenyalant que: “Partiendo de estos principios, también nos hemos pronunciado sobre la relación existente entre el territorio autonómico y las competencias de las Comunidades Autónomas, así como, más específicamente, sobre las competencias de éstas en la zona martimo-terrestre y en el mar territorial. Así, “que las competencias de las Comunidades se circunscriben a su ámbito territorial” ha sido afirmado por este Tribunal repetidas veces y también en la STC 37/1981, de 16 de noviembre, aunque con lasalvedad de que ello no impide que el ejercicio de las competencias de una Comunidad pueda tener repercusiones de hecho fuera de la misma; lo que no es aquí el caso, pues no se trata de repercusiones indirectas sino del ejercicio directo de competencias (STC 49/1988, de 22 de marzo, FJ 30), pues en el reparto competencial configurado por la Constitución y los respectivos Estatutos de las Comunidades Autónomas, el ejercicio de una competencia atriuida a una de ellas debe tener como soporte y presupuesto el territorio en el cual esa Comunidad ejerce sus potestades, de suerte que éste opera como límite para aquél, ya que si no se respetara tal ámbito competencial podría invadirse indebidamente el de otra Comunidad con olvido de lo que hemos dado en llamar la territorialidad de las competencias autonómicas” (STC 195/2001, de 4 de octubre, FJ 3). En suma, se trata de un criterio reiterado, pues en igual sentido nos pronunciamos en la STC 101/1995, 20 de junio, FJ 7, que trae acolación también el pronunciamiento de la STC 33/1982, de 8 de junio. En cuanto a lo que deba entenderse por territorio autonómico, hemos afirmado que “tanto la jurisprudencia del Tribunal Supremo, como la doctrina del Consejo de Estado, han sostenido en forma inequívoca y, concretamente, respecto a los puertos y a la zona marítimo terrestre que uno y otra forman parte del territorio municipal en que están enclavados, basándose en que legalmente todo el territorio nacional se divide en términos municipales, de forma que no pueden quedar espacios territoriales excluidos de ellos (Sentencias de 2 de octubre de 1967, 24 de enero de 1974, 16 de diciembre de 1977, 17 de marzo de 1980, dictámenes del Consejo de Estado de 10 de mayo de 1952 y 14 de febrero de 1957). Parece claro que la misma doctrina hay que aplicar a la división del territorio nacional en Comunidades Autónomas (art. 137 de la Constitución), máxime cuando esa división del territorio nacional es ahora total”(STC 77/1984, de 3 de julio,FJ3). Distinto es el caso del mar territorial. En el mar territorial excepcionalmente pueden llegar a ejercerse competencias autonómicas, eventualidad ésta que dependerá, bien de un explícito reconocimiento estatutario (vertidos industriales o contaminantes en aguas territoriales, salvamento marítimo: arts. 17.6 y 11 EAAnd) bien de la naturaleza de la competencia tal como resulta de la interpretación del bloque de la constitucionalidad (acuicultura: STC 103/1989, de 8 de 4. Àmbit competencial i dret al mar 31 junio; ordenación del sector pesquero: STC 158/1986, de 11 de diciembre; marisqueo: STC 9/2001,de 18 de enero).” En el mateix sentit, la STS de 2 de juliol de 2008, assenyala que: “Nadie ha puesto en tela de juicio que el artículo 148 de la Constitución reconoce algunas competencias a las Comunidades Autónomas en el mar, como los puertos de refugio (148.1.6ª), la pesca en aguas interiores, el marisque y la acuicultura (148.1.11ª), pero estos preceptos no definen el territorio de la Comunidad Autónoma, que en el caso de las Islas Baleares se fija en el artículo 2 de su Estatuto de Autonomía, en el que se alude a que está formado exclusivamente por el de las islas, de manera que se delimita dicho territorio por remisión a la superficie de las Islas Baleares. Ha sido la jurisprudencia del Tribunal Supremo la que ha sostenido que los puertos y la zona marítimo terrestre deben considerarse formando parte del territorio municipal en que están enclavados, cuya doctrina aplica el Tribunal Constitucional a la división del territorio nacional en Comunidades Autónomas (párrafo sexto del fundamento jurídico sexto de la sentencia 38/2002 ), pero el Tribunal Constitucional deja meridianamente claro que «distinto es el caso del mar territorial», en el que sólo excepcionalmente pueden llegar a ejercerse competencias autonómicas, eventualidad ésta que dependerá bien de un explícito reconocimiento estatutario bien de la naturaleza de la competencia tal como resulta de la interpretación del bloque de constitucionalidad, y, por tanto, de lo que una norma estatal disponga.” I també la STS, de 7 d’octubre de 2011, indica que: “El límite entre las aguas interiores y las exteriores viene constituido por el límite interior del mar territorial. En efecto, el mar territorial, hasta donde alcanza la soberanía del Estado español fuera de su territorio, se define en los artículos 2 y 3 de la vieja Ley 10/1977, de 4 de enero, sobre Mar Territorial, por referencia a su límite interior y exterior. De modo que el límite interior del mar territorial viene determinado por la línea de la bajamar escorada y, en su caso, por las líneas de base rectas que sean establecidas por el Gobierno (artículo 2). Mientras que el límite exterior del mar territorial estará determinado por una línea trazada de modo que los puntos que la constituyen se encuentren a una distancia de doce millas náuticas de los puntos más próximos de las líneas de base a que se refiere el artículo anterior (artículo 3). En definitiva, el límite interior, que es el que nos importa, porque marca la frontera entre las aguas interiores y exteriores, es decir, entre la competencia de la Comunidad Autónoma y del Estado, se determina por la línea de bajamar escorada y, en su caso, por las líneas de base recta que establezca el Gobierno (.... /....) Ese límite entre aguas interiores y exteriores es el que marca la competencia de la Comunidad Autónoma ex artículo 148.1.11 de la CE, como señala gráficamente el Tribunal Constitucional en Sentencia 31/2010, de 28 de junio, al señalar que las aguas exteriores o mar territorial no es territorio autonómico.” Competències de la Generalitat a les aigües marítimes Atenent a l’anterior, quan parlem de territori autonòmic no podem incloure el mar territorial. Sí que estan inclosos en aquest concepte de territori autonòmic els ports, la zona marítimo-terrestre i les platges. Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 32 Que el mar territorial no formi part del territori autonòmic no vol dir que la Generalitat no tingui competències en aquest espai. El que sembla clar és que les competències que corresponen a la Generalitat a les aigües marítimes adjacents al territori de Catalunya, son les que estan expressament recollides en el seu estatut d’autonomia. I atenent a aquesta previsió estatutària podem veure que aquestes competències són diverses, tant pel que fa al seu contingut com pel que respecta a l’àmbit geogràfic afectat (aigües interiors, mar territorial, etc..). • En matèria de pesca marítima (art. 119 de l’EAC): “2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de pesca marítima i recreativa en aigües interiors, i també la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d'espais protegits. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d'activitats marítimes, que inclou en tot cas: a. La regulació i la gestió del marisqueig i l'aqüicultura i l'establiment de les condicions per a practicarlos, i també la regulació i la gestió dels recursos. b. La regulació i la gestió de les instal·lacions destinades a aquestes activitats. c. El busseig professional. d. La formació i les titulacions en matèria d'activitats d'esbarjo. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d'ordenació del sector pesquer. Aquesta competència inclou, en tot cas, l'ordenació i les mesures administratives d'execució relatives a les condicions professionals per a l'exercici de la pesca, la construcció, la seguretat i el registre oficial de vaixells, les confraries de pescadors i les llotges de contractació. • En matèria de patrimoni arqueològic i paleontològic Estatut d’Autonomia de Catalunya “Article 127. Cultura 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cultura. Aquesta competència exclusiva comprèn en tot cas: b. El patrimoni cultural, incloent-hi en tot cas Primer. La regulació i l'execució de mesures destinades a garantir l'enriquiment i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya i a facilitar-hi l'accés. Segon. La inspecció, l'inventari i la restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic i cultural en general. Tercer. L'establiment del règim jurídic de les actuacions sobre béns mobles i immobles integrants del patrimoni cultural de Catalunya i la determinació del règim jurídic dels béns immobles, i també la declaració i la gestió d'aquests béns, excepte els que siguin de titularitat de l'Estat. Quart. La protecció del patrimoni cultural de Catalunya, que inclou la conservació, la reparació, el règim de vigilància i el control dels béns, sens perjudici de la competència estatal per a la defensa dels béns 4. Àmbit competencial i dret al mar 33 integrants d'aquest patrimoni contra l'exportació i l'espoliació. Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic “Article1 Àmbit d'aplicació 1.1 Les previsions d’aquest Reglament són d’aplicació als béns que formen part del patrimoni arqueològic o paleontològic català. 1.2 Formen part del patrimoni arqueològic català els béns mobles i immobles que reuneixen els requisits següents: a) Poder servir com a instruments per al coneixement de la història o la cultura de Catalunya, sempre que per obtenir aquest coneixement calgui estudiar-los amb metodologia arqueològica. b) Estar situats o procedir del sòl, del subsòl o d’aigües interiors del territori de Catalunya, o bé del mar territorial o de la plataforma continental corresponents a la seva franja litoral.” • Salvament Marítim Estatut d’Autonomia de Catalunya “Article 132. Emergències i protecció civil 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l'execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, i també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que inclouen els serveis de prevenció i extinció d'incendis, sens perjudici de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el que estableixi l'Estat en exercici de les seves competències en matèria de seguretat pública. 2. La Generalitat, en els casos relatius a emergències i protecció civil d'abast superior a Catalunya, ha de promoure mecanismes de col·laboració amb altres comunitats autònomes i amb l'Estat. 3. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de salvament marítim,en els termes que determini la legislació de l'Estat. 4. La Generalitat participa en l'execució en matèria de seguretat nuclear, en els termes que siguin acordats en els convenis subscrits a aquest efecte i, si s'escau, en les lleis.” • Ports de la Generalitat Estatut d’Autonomia de Catalunya “Article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre port, aeroports, heliports i altres infraestructures de transport al territori de Catalunya que no tinguin la qualificació legal d'interès general. Aquesta competència inclou en tot cas: a. El règim jurídic, la planificació i la gestió de tots els ports i aeroports, instal·lacions portuàries i aeroportuàries, instal·lacions marítimes menors, estacions terminals de càrrega en recintes portuaris i aeroportuaris i altres infraestructures de transport. Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 34 b. La gestió del domini públic necessari per a prestar el servei, especialment l'atorgament d'autoritzacions i concessions dins dels recintes portuaris o aeroportuaris. c. El règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació de tota mena de tributs i gravàmens relacionats amb la utilització de la infraestructura i del servei que presta. d. La delimitació de la zona de serveis dels ports o els aeroports i la determinació dels usos, els equipaments i les activitats complementàries dins del recinte del port o l'aeroport o de les altres infraestructures de transport, respectant les facultats del titular del domini públic” • Medi ambient Estatut d’Autonomia de Catalunya “Article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia 1. Corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l'establiment de normes addicionals de protecció. Aquesta competència compartida inclou en tot cas: g. La regulació i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües interiors de Catalunya, i també dels efectuats en les aigües superficials i subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma. En tot cas, dins del seu àmbit territorial, correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments en les aigües superficials i subterrànies.” • Ordenació del litoral Estatut d’Autonomia de Catalunya “Article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral i urbanisme 3. Correspon a la Generalitat, en matèria d'ordenació del litoral, respectant el règim general del domini públic, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a. L'establiment i la regulació dels plans territorials d'ordenació i ús del litoral i de les platges, i també la regulació del procediment de tramitació i aprovació d'aquests instruments i plans. b. La gestió dels títols d'ocupació i ús del domini públic marítimo-terrestre, especialment l'atorgament d'autoritzacions i concessions i, en tot cas, les concessions d'obres fixes a la mar, respectant les excepcions que es puguin establir per motius mediambientals en les aigües costaneres interiors i de transició. c. La regulació i la gestió del règim econòmic financer del domini públic marítimo-terrestre, en els termes que estableix la legislació general. d. L'execució d'obres i actuacions al litoral català que no siguin d'interès general.” • Transport marítim Estatut d’Autonomia de Catalunya “Article 169. TRANSPORTS 4. Àmbit competencial i dret al mar 35 6. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de transport marítim i fluvial que transcorri íntegrament per Catalunya que, respectant les competències de l'Estat en marina mercant i ports, inclou: a. La regulació, la planificació i la gestió del transport marítim i fluvial de passatgers. b. La intervenció administrativa per la prestació dels serveis i l'acompliment de les activitats que tinguin relació amb el transport marítim i fluvial. c. Els requisits per a l'exercici de l'activitat.” Llei 10/2000, de 7 de juliol, d’ordenació del transport en aigües marítimes i continentals “Article 2 Àmbit d’aplicació b) transport en aigües marítimes: el trasllat de passatgers o mercaderies que es fa íntegrament entre port i llocs del litoral de Catalunya i el que es fa entre aquests i els punts situats a les riberes dels rius que transcorren pel territori de Catalunya fins el lloc on siguin navegables o es faci sensible l’efecte de les marees”. Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 36 5. Àmbit funcional del servei marítim (funcions actuals) 37 5. Àmbit funcional del servei marítim (funcions actuals) Amb totes les limitacions esmentades en l'apartat anterior i amb les limitacions competencials encara existents, les funcions que se li atorguen a la unitat marítima són definides en el ja esmentat Decret 57/2023, de 21 de març, de reestructuració de la Direcció General de la Policia en l'article 64, sent les següents: • Exercir les funcions pròpies del cos de Mossos d'Esquadra a les aigües interiors. • Dur a terme les competències policials pròpies de la Generalitat de Catalunya en el litoral, rius navegables i ports. • Realitzar la col·laboració i auxili mutu amb altres forces i cossos de seguretat que, en ús de les seves competències, comparteixen l'espai marítim d'aigües interiors amb el cos de Mossos d'Esquadra. • Donar suport als serveis policials en les tasques relacionades amb l'àmbit aquàtic en les quals es requereixi una resposta adequada als recursos propis de l'Àrea. • Fer tasques de seguretat preventives i reactives en activitats aquàtiques i subaquàtiques. • Desenvolupar funcions de seguretat ciutadana, vigilància de la navegació, vigilància d'esdeveniments que es facin al mar, vigilància de les zones marítimes protegides, i de les infraestructures portuàries i instal·lacions aquàtiques. • Realitzar funcions de policia administrativa i de control i inspecció de pesca i d'altres activitats marítimes. • Dur a terme, en coordinació amb el Cos d'Agents Rurals, el control i preservació dels espais marítims naturals protegits. • Denunciar les infraccions administratives en l'àmbit de la reglamentació nàutica sobre la marina comercial, pesquera i esportiva. • Participar en funcions de salvament i seguretat marítima en coordinació amb el servei de salvament i seguretat marítima. • Exercir la interlocució de la Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra amb els organismes institucionals, públics i privats, relacionats amb els àmbits propis de l'Àrea. • Analitzar i avaluar l'activitat del cos de Mossos d'Esquadra en els àmbits propis de l'Àrea. • Qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li sigui encomanada. Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 38 Les funcions més enllà de les competències i la discussió prèvia, són diverses i proporcionen a la unitat marítima un ventall d'actuacions diverses, les actuacions complertes des de principis d'anys, i segons el departament d'Interior ascendeixen a la xifra de 2.311 actuacions/ serveis, les quals engloben tasques preventives i reactives desenvolupades als entorns marítims, als portuaris de platges, als litorals (línia terrestre de costa) i, donant suport en actuacions en aigües continentals. Dins d'aquestes 2311 actuacions es poden desglossar en els grups següents: • 436 en l'àmbit marítim • 768 en entorns portuaris • 155 en platges • 38 assistències (genèriques o de remolc d'embarcacions) • 32 dispositius de recerca/localització d'objectes i persones • 41 actuacions de les UAQ • 62 Inspeccions • 168 contactes/reunions amb els diferents actors de l'entorn marítim • Altres serveis També dins de les activitats de patrullatge s'han realitzat 61 denúncies per a fets relacionats amb el fondeig en zones protegides, pesca en llocs prohibits, etc. Queda de forma clara que les actuacions de la unitat marítima s'ajusten a les seves funcions, obligacions i deures, i són una eina útil i necessària en un entorn marítim divers, el qual necessita la presència i protecció que ofereixen tots els grups i entitats que hi conviuen, i els quals col·laboren per al bé de les persones, béns i medi ambient. 6. Problemes plantejats 39 6. Problemes plantejats En aquest apartat s'intenten exposar els problemes plantejats per la policia Marítima de la Generalitat de Catalunya amb relació al seu servei i experiència. En primer lloc, cal abordar que actualment aquesta unitat només té accés a les bases de dades de la Generalitat, no poden accedir als registres d'embarcacions, bases de dades dels organismes internacionals amb els quals col·labora Espanya, o qualsevol altre base d'interès que podria suposar una millora de la intel·ligència policial i en conseqüent del servei. També en referència a les bases de dades, cal entendre que no existeixen bases unificades de tots els ports ni de Catalunya, ni de l'Estat ni d'Europa, i tot i que s'entén que caldria una inversió força notòria també seria una clara millora i optimització del traspàs d'informació i control de l'espai. En segon lloc, la falta d'una legislació clara i d'una definició exacte de les competències que els són propis es pot entendre com una dificultat a l'hora de realitzar serveis, però les pautes d'actuació actuals dels agents són clares amb la deriva dels serveis o actuacions en el camp de la investigació i persecució de delictes, cap al cos de la Guàrdia Civil. En Tercer lloc, en tot el referent a formació, el món nàutic és altament especialitzat, on convergeix molta normativa administrativa amb legislacions i reglament diversos, fent de la policia Marítima una funció que requereix molta formació, no només inicial, sinó un constant reciclatge, sent un repte constant per a l'organització, fet que suposa que fruit del futur creixement de la unitat, es disposi d'una Àrea Tècnica formada per agents especialitats i experts en legislació, navegació i manteniment de les embarcacions, però que a dia de redacció del present encara és una necessitat i es troba en un estat embrionari. És precís també tenir en compte que els agents també requereixen la formació per al pilotatge d'embarcacions, que actualment es realitza entre l'ISPC i el centre Jovellanos per mitjà del conveni de col·laboració entre la Direcció General de la Marina Mercant i Institut de Seguretat Pública de Catalunya, on s'acorda la formació i preparació dels agents per l'obtenció del títol de Pilot d'embarcació dels Mossos d’Esquadra. En quart lloc, el treball en el mar suposa també la utilització i renovació/millora de materials de forma constant, a la vegada que les condicions i efectes en la salut dels agents divergeixen de les del patruller comú o fins i tot del d'altres unitats especialitzades, per tant, encara es troba en estudi i desenvolupament constant dels mitjans i materials emprats, a la vegada que les afectacions i necessitats especifiques dels efectius. En cinquè lloc, en tot el que es refereix a les comunicacions, es duen a terme ja sigui per la via de la sala operativa, com tot agent de policia, o via les emissores de les embarcacions, on els agents comunicant la zona on realitzaran servei a salvament marítim i aquest en cas de requerir la seva ajuda Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 46 Títol PNB – Font: Govern d’Espanya 7. Normativa administrativa 47 • Patró d’embarcacions d’esbarjo (PER): aquesta llicència te validesa internacional i permet navegar fins a 12 milles de la costa, ampliables a 24 milles si es realitzen unes pràctiques complementàries per navegar entre península i balears. Habilita a pilotar embarcacions de motor o vela fins a 15 metres d’eslora. Títol PER – Font: Govern d’Espanya Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 48 • Patró de iot: aquesta titulació te reconeixement internacional, habilitat a pilotar tota embarcació de fins a 24 metres d’eslora i fins a 150 milles nàutiques. Per obtenir-lo es precisa de tenir el PER abans. Títol de patró de iot - Font: Govern d’Espanya 7. Normativa administrativa 49 • Capità de iot: Es el màxim títol dins de la nàutica esportiva i autoritza a navegar internacionalment sense cap límit de distància amb vaixells que no excedeixin els 24 metres d’eslora. Cal especificar que aquest títol permet en conformitat del “The Large Commercial Yatch Code/L3” pilotar vaixells de mes de 24 metres d’eslora, sempre i quan no superin els 3000 GT i no podran portar mes de 12 passatgers (sense contar tripulació). Amb això el que es permet es pilotar els coneguts com “MEGAYATCHS”. Títol de Capità de iot - Font: Govern d’Espanya Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 50 Les titulacions s’hauran de renovar cada 10 anys amb el corresponent informe d’aptitud psicofísica. Un cop complerts els 70 anys aquesta renovació s’haurà de realitzar cada 5 anys. També cal saber que a partir del PER serà precís disposar del títol de ràdio operador de curt abast, sent voluntària qualsevol titulació en radiocomunicacions major. Títol Ràdio Operador - Font: Govern d’Espanya 7.1.2.2. Format de les titulacions Des del dia 1 de setembre de 2021, ja no és precís portar les llicencies anteriorment esmentades en paper timbrat, sinó que es poden portar descarregades en el propi telèfon mòbil amb un codi segur de verificació (CVS) per tal de que es pugui comprovar la seva autenticitat i validesa. 7. Normativa administrativa 51 7.1.2.3. Documentació mínima a bord La documentació a continuació esmentada és obligatòria portar-la a bord: • Full de “asiento”/Registre Marítim Espanyol: És un document expedit per la Capitania Marítima. En aquest document consta qui es el propietari i copropietari si en té, i el tant per cent de cada propietari. En aquest document quedaran reflectits tots els moviments que comportin anotació, com un canvi de moto, un embargament, etc. Full de Registre Marítim Espanyol - Font: Pròpia Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 52 • Certificat de registre Espanyol /Permís de Navegació: L’expedeix la Capitania Marítima. Aquest document acredita la inscripció d’una embarcació en el registre d’embarcacions i empreses navilieres - Aquest document haurà de ser renovat cada cinc anys pel propietari de l’embarcació. Si les dades varien o hi ha una transferència de la propietat caldrà emetre un nou certificat. Certificat de Registre Espanyol - Font: Pròpia • Certificat de Navegabilitat: Aquest certificat l’expedeix Capitania Marítima, reflecteix les característiques tècniques de l’embarcació, acredita que aquesta compleix amb les condicions exigides reglamentàriament i mostra els reconeixements efectuats, tipus, data i pròxima revisió. Si la inspecció tècnica de vaixells (ITB) no ha estat superada o no realitzada l’embarcació no podrà navegar. La ITB i les dates pertinents estaran marcades en el propi certificat sent les següents: 7. Normativa administrativa 53 Inspeccions Periodicitat Llista 7ª Llista 6ª Periodicitat Cada 5 anys Eslora entre 6 i 24 metres Eslora entre 2,5 i 24 metres Intermèdies Entre el segon o tercer any després del reconeixement periòdic Eslora entre 15 i 24 Eslora entre 6 i 24 amb casc de fusta Eslora entre 6 i 24 Addicionals Tota embarcació quan es realitzi una reparació, modificació o alteracions en el seu casc, maquinària o equip. Extraordinàries A requeriment d’òrgan judicial o amb una resolució motivada de la Direcció General de la Marina Mercant Taula inspeccions tècniques de “Barcos” ITB - Font: Real decret 1434/1999 del 10 de setembre Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 54 Certificat de Navegabilitat - Font: Pròpia En les embarcacions amb eslora igual o menor a 12 metres emparades dins del règim especial de les embarcacions amb el distintiu CE es substituirà la documentació anteriorment esmentada per el Certificat d’Inscripció, on constarà el mateix que en el Certificat de Navegabilitat i la realització de les inspeccions. 7. Normativa administrativa 55 Les embarcacions amb distintiu CE haurà de portar també els següents documents: • Declaració UE de conformitat: es un declaració formal del fabricant o del seu representat autoritzat respecte la conformitat de la embarcació amb la legislació d’harmonització pertinent de la Unió europea, on s’inclouen les característiques principals, el seu número d’identificació (WIN), categoria de disseny, etc. Pagina d’una declaració de conformitat del fabricant - Font: Pròpia Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 62 Zones Navegació - Font: ESCOLAPORT Per tant, depenent de la seva categoria CE i el material de seguretat i de prevenció, on en els casos que no siguin embarcacions CE, vindrà definit per la seva zona de navegació assignada i el seu equip pertinent. La correlació entre les categories i les zones on poden navegar és la següent (sempre tenint en compte que es precisa de l'equip pertinent): • Categoria de disseny A: Totes les Zones (1-7). • Categoria de disseny B: Zones 2, 3, 4, 5 6 i 7. • Categoria de disseny C: Zones 4, 5, 6 i 7. • Categoria de disseny D: Zona 7. Cal recordar també que en cap cas, les embarcacions navegaran quan les condicions meteorològiques en les respectives zones siguin majors a les que permet el seu disseny. 7.1.3.3. Homologació del equips L'homologació dels equips consisteix en una declaració del fet que un determinat equip superi una sèrie de comprovacions, proves i assajos establerts per una normativa, sigui nacional o internacional, amb l'objectiu de verificar que compleix amb les especificacions i normes de funcionament prescrites. La homologació està regulada pel Reial Decret 701/2016 del 23 de desembre, amb el que es regula els requisits que han de reunir els equips marins destinats a ser embarcat en els vaixells. L'important d'aquest decret és que els elements degudament homologats hauran d'estar numerats pel fabricant per tal de saber qui n'és el responsable i hauran de portar la marca de la roda timó. Aquesta marca serà únicament col·locada en els equips que compleixin els requisits corresponents i es troba exemplificat en l'annex d'aquest decret. S'entén segons el reglament (CE) número 765/2008 del Parlament i del Consell de 9 de juliol que la marca CE quedarà substituïda per la roda de Timó. 7. Normativa administrativa 63 Annex 1 reial decret 701/2016 del desembre del 2023 Aquest símbol ens farà de guia per poder entendre de forma ràpida quins equips estan correctament homologats i compleixen amb els requisits de fabricació pertinents. 7.1.3.4. Equips de Salvament • Balses Salvavides Les embarcacions d'esbarjo que naveguin a les zones 1, 2 o 3 hauran de portar una o més balses salvavides, depenent de la capacitat de l'embarcació i de les persones a bord. Entenem doncs que caldrà que la capacitat de les balses sigui equivalent a les persones a l’embarcació (no a la capacitat màxima d’aquesta). Les balses podran ser de tipus SOLAS, homologades per la Direcció General de la Marina Mercant o un altre organisme notificant-ho amb la marca de la roda del timó, no SOLAS per no complir alguna especificació, però que hagin estat homologats per la DGMM per a les zones 1, 2 i 3 i finalment a la zona 2 i 3 també podran portar com a alternativa les de tipus ISO 9650 o una balsa que porti la roda de timó, sempre que estiguin homologades per la Direcció General de la Marina Mercant. Les embarcacions que naveguin en la zona 4, 5, 6 o 7 estaran exemptes, i només hauran de portar balses salvavides si així ho desitgen. També cal dir que les balses, independentment del seu tipus, hauran de portar un paquet d'emergència SOLAS, de tipus A en zona 1 i tipus B en zones 2 i 3. El paquet tipus A es un paquet de supervivència més complet, portant racions de menjar i aigua, kit de pesca i més material i pirotècnia, ja que està pensat per sobreviure més de 24 hores, el tipus B no porta racions i és més senzill, pel fet que es preveu rebre ajuda abans de les 24 hores. Les balses salvavides es poden trobar en forma de sac o en forma de contenidor. Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 64 Balsa de contenidor i balsa de sac - Font: El corte náutico Aquestes balses salvavides han de ser revisades periòdicament segons indiqui el fabricant, i totes aquelles que es trobin en embarcacions destinades a activitats amb finalitats comercials o lucratius, aquesta revisió periòdica no pot excedir els 24 mesos. Aquestes revisions han d'estar realitzades en estacions de servei homologades per la Direcció General de la Marina Mercant. Cal tenir en compte que a l'interior de la balsa es troba pirotècnia i una farmaciola que solen caducar cada 3 anys i també han de ser revisats. També la llum del sostre i la càrrega de l'ampolla d'aire comprimit caduquen cada 5 anys. Cada sis anys des de la seva fabricació la balsa haurà de ser sotmesa un prova de sobre pressió del 25% de la pressió de servei indicada pel fabricant al llarg de 30 minuts, i un manteniment de 6 hores a la pressió de servei, on la caiguda de la pressió no podrà ser superior al 30%. La resta de l'equip tindrà caducitat variable segons el fabricant. Les bosses o contenidors de les balses portaran etiquetatge on s'especificarà fabricant, tipus de balsa i les diverses dates o revisions realitzades, i és on s'haurà de comprovar l'estat adequat d'aquest segons la norma. 7. Normativa administrativa 65 Fitxa de ablsa salvavides, data revisions - Font: Revista online SKAFOS Magazind Life Raft la balsa flotante que salva vides De Spyros Priovolos • Armilles Salvavides Les embarcacions d’esbarjo hauran de portar com a mínim una armilla salvavides per persona a bord, i hauran d’anar complimentades amb una llum per armilles salvavides. Aquesta llum no serà obligatòria per les embarcacions que naveguin en les ones 4, 5, 6 o 7, sempre que les seves navegacions siguin exclusivament diürnes (en cas de que siguin nocturnes si serà obligatòria). En el cas de les motos d’aigua, el tripulant o tripulants les hauran de dur posades en tot moment. Les llums de les armilles portaran la informació del fabricant i la data en la que expiren i han de de ser renovades. Llum armilla salvavides LED - Font: Botiga Nàutica Depósito Hidrográfico Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 66 Si les embarcacions naveguen en zona 1, caldrà portar armilles addicionals d’acord al nombre de tripulants. També cal tenir en compte que serà precís portar les armilles espacials per als nens o nadons a bord, que s’adeqüin al seu pes i mida. Les armilles hauran de ser SOLAS homologades per la DGMM o amb la marca de la roda de timó o sinó estar homologades amb el distintiu CE. Les armilles poden ser d’espuma o inflables, i dins de les inflables poden ser d’inflat manual o automàtic. Les armilles inflables han de ser revisades segons les especificacions del fabricant (cada any) en estacions de servei autoritzades per la Direcció General de la Marina Mercant. També cal saber que els dispositius d’inflat automàtic tenen caducitat pròpia i està estipulada en la pròpia peça de precaució, ja sigui hidroestàtics o de pallets de cel·lulosa. Sistema de percussió HAMMAR amb caducitat a 2024 - Font: HAMMAR Sistema pallets de cel·lulosa amb caducitat 01/2025 - Font: Decathlon 7. Normativa administrativa 67 Les armilles salvavides seran certificades segons el Reglament (UE) 2016/425 del Parlament Europeu i el Consell, de 9 de març de 2016, relatiu als equips de protecció individual. La flotabilitat mínim que han de tenir les armilles dependrà de la zona on es navegui i queda reflectida a la següent taula: Taula flotabilitat armilles salvavides - Font: art. 7 R.D. 339/21 del 18 de maig En les armilles podrem observar en algun part d'aquestes, sigui en l'etiqueta sublimada o en alguna part de l'armilla, el tipus d'armilla, fabricant i flotabilitat mínima d'aquesta. Armilla salvavides amb flotabilitat 275 N - Font: Botiga Casco Antiguo • Cèrcol Salvavides Les embarcacions d'esbarjo que naveguin en zones 1, 2, 3 o 4 hauran de portar un cèrcol salvavides amb llum i rebissa. A més a més, les embarcacions que naveguin en zona 1 hauran de portar un cèrcol addicional, exempt, però de la llum i la rebissa. Les embarcacions que naveguin en les zones 5, 6 o 7 estaran exemptes de l'obligació de portar el cèrcol, però ho podran portar de forma voluntària. Els cèrcols salvavides hauran de ser SOLAS homologats per la DGMM o amb la marca de la roda de timó o si no estar homologats amb el distintiu CE. Zona 1 Zones 2 3 4 Zones 5 6 7 Flotabilitat mínima. 275 N 150 N 100 N Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 68 Cèrcol salvavides amb llum i rebissa - Font: Botiga Nàutica Francobordo Cal tenir en compte també la caducitat de la llum adjunta perquè ha de ser funcional en cas d'ús, trobarem les especificacions en la mateixa llum. Llum de cèrcol salvavides SOLAS Font: Botiga Nàutica Masmarine • Senyals de Socors Dins dels senyals de socors en tindrem tres tipus: o Les Bengales de mà. Les seves característiques venen definides a la secció 3.2 IMO LSA Code: § Presentar un estoig hidró resistent § En l'estoig hauran de venir impreses unes instruccions breus o un diagrama que indiqui de forma clara la forma d'ús. § Disposaran de mitjans autònoms d'ignició § Dissenyades per evitar produir cap mena de lesió en el seu correcte ús. § Un cop encesa haurà de tenir un color vermell brillant, amb una intensitat mitjana de 15.000 candeles almenys durant 1 minut de combustió i haurà de continuar cremant al llarg de 10 segons submergida en aigua a 10 cm. 7. Normativa administrativa 69 Bengales de mà homologades - Font: Botiga Nàutica La Tienda del Navegante Les bengales hauran de ser homologades i marcaran la seva data de caducitat en el mateix envàs o estoig. Tot i que no estiguin caducades cal comprovar que estiguin en bon estat i no hagin sigut mullades o danyades. o Coets amb llum i paracaigudes. Les seves característiques venen definides a la secció 3.1 IMO LSA Code: § Presentar un estoig hidró resistent. § En l'estoig hauran de venir impreses unes instruccions breus o un diagrama que indiqui de forma clara la forma d'ús. § Disposaran de mitjans autònoms d'ignició § Dissenyades per evitar produir cap mena de lesió en el seu correcte ús. § Disparat de forma vertical, haurà d'arribar a una alçada de 300 m, i un cop al punt màxim llençarà una bengala amb paracaigudes, de color vermell brillant, amb intensitat mínima de 30.000 candeles, amb una duració mínima de 40 segons i una velocitat de descens no superior a 5 m/s. Coet amb paracaigudes - Font: Botiga Nàutica Depósito Hidrográfico Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 70 Els coets amb llum i paracaigudes hauran de ser homologades i marcaran la seva data de caducitat en el mateix envàs o estoig. Tot i que no estiguin caducats cal comprovar que estiguin en bon estat i no hagin estat mullats o danyats. o Senyals de fum flotants Les seves característiques venen definides a la secció 3.3 IMO LSA Code: § Presentar un estoig hidro-resistent. § En l'estoig hauran de venir impreses unes instruccions breus o un diagrama que indiqui de forma clara la forma d'ús. § No s'inflamarà per explosió si es fa ús seguint les instruccions § Haurà d'emetre un senyal de color molt visible i uniforme com a mínim al llarg de 3 minuts en aigües tranquil·les, no tindrà flama al llarg de tot el període i continuar produint fum després de submergir-se 10 segons a 10 cm de profunditat. Senyal de fum flotant - Font: Botiga Nàutica Depósito Hidrográfico Els senyals de fum flotant hauran de ser homologades i marcaran la seva data de caducitat en el mateix envàs o estoig. Tot i que no estiguin caducades cal comprovar que estiguin en bon estat i no hagin sigut mullades o danyades. Per norma general tots els senyals de socors tindrà una caducitat de quatre anys, i cal dir que només se n'ha de fer ús en cas d'emergència, no són una joguina o un petard. També cal especificar que fer ús d'aquests elements quan estan caducats és molt perillós, ja que poden tenir funcionaments erràtics i són un gran risc, per tant, en caducar han de ser entregats a la mateixa botiga on en fem la reposició o a punts designats. Finalment, les embarcacions d'esbarjo hauran de dur aquest tipus de senyals segons la zona on naveguin tal com s'indica a la taula següent: 7. Normativa administrativa 71 Clase de señal Zona 1 Zonas 2 3 Zona 4 Zonas 5 6 Bengalas de mano. 6 6 3 3 Cohetes con luz roja y paracaídas. 6 6 3 - Señales fumígenas flotantes. 2 1 - - Taula tipus de senyals obligatòries per zones - Font: art. 9 R.D. 339/21 del 18 de maig 7.1.3.5. Equips de navegació Llums, marques i senyals acústiques Les embarcacions d’esbarjo aniran dotades amb les llums, marques i senyals acústics exigits per les parts C i D del Conveni sobre el Reglament Internacional per prevenir els abordatges, 1972 (RIPA). En la part C d’aquest conveni ens explica l’àmbit d’aplicació de les llums ( de la posta a la sortida del sol, o de dia a poca visibilitat) i les marques ( durant el dia) i els tipus de llums definint-les com: • Llum de Cap/Topall: llum blanca col·locada sobre l’eix longitudinal del vaixell, que projecta llum sense interrupció en un arc horitzontal de 225 graus. Ha d’estar fixada de tal forma que sigui visible des de la proa fins a 22,5 graus de cada costat de l’embarcació. • Llum de costat: es una llum verda a la banda d’estribord i una llum roja a la banda de babord, que projectaran llum de forma ininterrompuda en un arc horitzontal de 112,5 graus respectivament, i col·locades de tal forma que siguin visibles des de proa fins a 22,5 graus a popa a través del seu costat respectiu. Les embarcacions amb eslora inferior a 20 metres, podran portar-les al eix longitudinal combinades en un sol far. • Llum d’abast: llum blanca col·locada el més a prop possible de la popa, projectant en un arc horitzontal de 135 graus i que esta col·locada de tal manera que es pot veure en un arc de 67,5 graus a partir de la popa cap a cada costat. • Llum de remolc: llum groga amb les mateixes característiques que la llum d’abast. • Llum tot horitzó: llum blanca visible sense interrupció a 360 graus. • Llum centellejant: llum amb intervals regulars de 120 o més centellejos per minut. Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 78 Línies de fondeig Les embarcacions d'esbarjo hauran de disposar d'una línia de fondeig amb una longitud mínima de cinc vegades l'eslora de l'embarcació. La línia de fondeig podrà combinar cadenat i estatja, però la part de cadena serà com a mínim igual a l'eslora de l'embarcació, i hauran d'estar unides amb baules (no amb nus o altre tipus). Cal dir que les embarcacions iguals o menors 6 metres d'eslora podrà portar a línia de fondeig íntegrament conformada per estatja. El pes mínim de l'àncora i els diàmetres del cadenat i de l'estatja van marcats per l'eslora de l'embarcació i els podem observar a la taula següent: Eslora – (m)* Peso del ancla – (kg) Diámetro de cadena – (mm) Diámetro de estacha – (mm) L <= 3 3,5 6 10 L = 5 6 6 10 L = 7 10 6 10 L = 9 14 8 12 L = 12 20 8 12 L = 15 33 10 14 L = 18 46 10 14 L = 21 58 12 16 L = 24 75 12 16 Taula pesos ancora i diàmetres línia - Font: art. 11 R.D. 339/21 del 18 de maig La part de cadena haurà de ser d'acer galvanitzat o un material equivalent, amb el diàmetre anteriorment esmentat i complir amb la norma tècnica UNE-EN 24565:1992 (Embarcacions menors, cadenes d'àncora). En el cas de les estatges hauran de ser de niló, i que la seva càrrega de trencament sigui major que la part de cadena. Finalment, el pes de les àncores anteriorment indicat s'associa a àncores amb un alt poder adherència, 10% de tolerància, altres tipus d'àncores demandaran un terç més del pes prescrit. Es pot dividir en dues àncores en comptes d'una, però caldrà que una de les àncores tingui per si sola 75% del pes necessari. Material Nàutic 7. Normativa administrativa 79 El material necessari a portar dependrà de la zona de navegació i serà el següent: Materials Nàutics Zones de navegació 1 2 3 i 4 5, 6 i 7 Compàs 1 1 1 - Sextant 1 - - - Cronòmetre 1 - - - Publicacions nàutiques 1 1 1 - Prismàtics 1 1 1 - Baròmetre 1 1 - - Pavelló Nacional 1 1 1 1 Joc de Banderes 1 1 - - Llanterna estanca 1 1 - 1 Diari de Navegació 1 - - - Reflector de radar 1 1 1 1 Taula de senyals de salvament 1 1 1 1 Taula de Banderes de senyal 1 1 1 1 Taula materials segons zona - Font: Pròpia Abans d'especificar les característiques del material cal entendre que aquest equip serà obligat segons la zona on es navega, per tant, si una embarcació pot navegar per zona 2, però exclusivament navegui per zona 5,6 o 7, només haurà de disposar del material pertinent per aquestes zones, i no la zona 2. Ara bé, també és important entendre que les embarcacions amb un espai habitable tancat destinat al govern de l'embarcació o a la navegació, i amb categoria de disseny A o B, haurà de disposar si o si de compàs, cartes nàutiques, publicacions nàutiques i prismàtics, fins i tot en navegar en zona 5, 6 o 7. El compàs: el compàs haurà d'estar certificat amb l'establert al Reial decret 701/2016, de 23 de desembre, sent vàlids els compassos certificats de barca de salvament o de rescat En zona 1 i 2 s'haurà de disposar il·luminació i un compàs de marcacions, exigint-se a més, que existeixi a bord una tauleta de desviacions que s'haurà de revisar cada 5 anys. Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 80 Compàs amb il·luminació - Font: Botiga Nàutica SVB Compàs de marcacions Font: Botiga Nàutica SVB El Sextant S'acompanyarà de les taules nàutiques necessàries per a la navegació astronòmica. 7. Normativa administrativa 81 Les Cartes nàutiques S'hauran de portar les cartes actualitzades de tots els mars/zones per on navegui, i els portolans de tots els ports que s'utilitzin. També caldrà disposar del material necessari per fer n'he ús. Kit per a fer ús de les cartes nàutiques - Font: Botiga Nàutica Depósito Hidrográfico Exemple de carta nàutica (port Barcelona a Cap Cervera) - Font: Botiga Nàutica Depósito Hidrográfico Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 82 Publicacions Nàutiques És obligatori portar el derroter, el llibre de fars i senyals de boira, actualitzats de la zona on es navega, l'Anuari de Marees de l'any en curs exceptuant el Mediterrani. Si es navega en zona 1 o 2, a més a més, caldrà portar el llibre de ràdio senyals actualitzat. En zona 1 també caldrà el manual d'ús dels serveis mòbils marítims i mòbil marítim per satèl·lit, el nomenclàtor de les estacions costaneres i les estacions que efectuen serveis especials, i el codi internacional de senyals actualitzat. Els derroters proporcionant informació sobre els perills per a la navegació, balissament, reglament, notes generals, instal·lacions portuàries, corrents estacionals i condicions climàtiques. La costa espanyola la comprenen 10 volums oficials (número 7 correspon a la costa catalana) i l'embarcació haurà de portar el corresponent segons per on navegui. Derroter núm. 7 - Font: Armada Espanyola 7. Normativa administrativa 83 Zones segons Derroter - Font: Armada Espanyola En referència al llibre de fars i boira existeixen dues parts, on la part 1 comprendrà costes d'Espanya i Portugal a l'Atlàntic, costa occidental d'Àfrica, des de Cap Verd (Senegal) i les Illes Açores, Madeira, Canàries a Cap Verd i la part 2 comprendrà l'estret de Gibraltar, Illes Balears i les costes espanyoles en el Mediterrani, Marroc i Algèria. Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 84 Fars i senyals de Boira part 2 Font: Ministeri de Defensa L'anuari de marees indica la previsió de les marees a diversos ports, però no és d'aplicació al Mediterrani. Anuari de marees - Font: Ministeri de Defensa El llibre de ràdio senyals facilità informació sobre els aspectes relacionats amb les radiocomunicacions marítimes i les ajudes radioelèctriques a la navegació. Al final de cada capítol es descriuen les estacions 7. Normativa administrativa 85 que emeten senyals radioelèctrics i les estacions que divulguen Avisos als navegants, Meteorologia i prediccions meteorològiques amb les característiques més importants dins del Servei Mundial de Salvament i Socors Marítim. Llibre de radio-senyals – Font: Ministeri de Defensa Jocs de Banderes Hauran de tenir-se a bord com a mínim les banderes Charlie (C) i la November (N) del codi internacional de senyals. A més a la zona 1 les dimensions mínimes d'aquestes seran de 60 x 50 cm. November i Charlie combinades en NC signifiquen: "Estic en perill i necessito auxili immediat". La bandera Charlie sola significa SI i la november sola significa NO. Per aquests dos motius són les dues banderes bàsiques. Bandera C i N - Font: Armada Espanyola Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 86 Llanterna estanca S'haurà de disposar d'un joc de bateries extres. Recordem que aquesta llanterna si és de llum blanca, serà la que podrà substituir les llums en embarcacions d'eslora menor a 7 m. Reflector de radar Serà necessari per a les embarcacions d'esbarjo de les quals el casc no sigui metàl·lic. Reflector de radar - Font: Botiga Nàutica Depósito Hidrográfico 7. Normativa administrativa 87 Taula de senyals de salvament del codi internacional de senyals Si es munten equips radioelèctrics cal portar-la. Taula de banderes de senyal del codi Internacional de Senyals Si es munten equips radioelèctrics cal portar-la. Taula banderes - Font: Botiga Nàutica Francobordo Taula de senyals - Font: Botiga Nàutica Francobordo Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 94 Guia Sanitaria a Bord - Font: Seguretat Social 7.1.3.6. Equips de seguretat contra incendis i mitjans de buidatge Extintors portàtils Les embarcacions amb distintiu CE portaran els extintors portàtils definits pel fabricant en el manual d'instruccions de l'embarcació. Els extintors portàtils vindran definits per dos paràmetres, l'eslora de l'embarcació i la instal·lació de propulsió d'aquesta, com queda definit a les següents taules. Segons la seva eslora: L (m) Número y tipo (eficacia mínima) L < 10 y espacio habitable cerrado 1, tipo 34 B 10 <= L < 15 1, tipo 34 B 15 <= L < 20 2, tipo 34 B 20 <= L <= 24 3, tipo 34 B Taula eslora/extintors - Font: art. 15 R.D. 339/21 del 18 de maig Les embarcacions amb fins comercials o lucratius i L>= 10 m, portaran un extintor extra als prescrits a la taula anterior. Segons la seva instal·lació propulsora: 7. Normativa administrativa 95 Potencia instalada* P (kW) Número y tipo (eficacia mínima)** P <= 25 1, tipo 34 B (no requerido en motoritzación fuera borda). 25 < P <= 220 1, tipo 34 B. P > 220 Extintores portàtils con una capacidad total B = P × 0,3***. Taula instal·lació propulsora/extintors - Font: art. 15 R.D. 339/21 del 18 de maig Caldrà un extintor portàtil (o els necessaris segons la potencia) al costat o proximitats del compartiment del motor (llevat que tingui instal·lat fixa d'extinció d'incendis). Quan els motors siguin interiors es farà el càlcul per cada compartiment de motor. Si l'eslora és menor de 10 m, el mateix extintor del motor ja compleix amb l'exigit per eslora (només en caldrà un). S'ha d'entendre que 34B significa que és un extintor per focs tipus B (combustibles líquids) amb un volum de 34 litres de combustible, per tant, si l'embarcació té un motor de 250 kW de potència, aplicarem la fórmula i el resultat serà de 75B, en conseqüència, caldrien 34B + 34B + 34B, per complir amb la normativa. Els extintors portàtils hauran de contenir com a mínim 2 kg d'agent extintor (pols seca o equivalents) i estaran col·locats en llocs de fàcil accés i un estarà en una posició on es pugui agafar sense dificultat des del lloc principal de govern de l'embarcació. En cas que l'embarcació disposi de més de 50 volts, és a dir un sistema de propulsió elèctrica, almenys un dels extintors portàtils prescrits haurà de ser adequat per focs em presencia d'electricitat. Tots els extintors a bord hauran de ser certificats segons el Reial decret 701/2016, de 23 de desembre, sent vàlids els extintors certificats per balses salvavides o botes de rescat. Les revisions dels extintors s'hauran de realitzar en l'article 21 del Reglament d'instal·lacions de protecció contra incendis. Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 96 Extintor 34B - Font: Botiga nàutica Promonáutica Mitjans de buidatge Les embarcacions d'esbarjo amb distintiu CE aniran amb els mitjans especificats pel fabricant. Els mitjans de buidatge de la resta d'embarcacions dependran de la zona perla que es navegui. En les zones 1, 2 o 3 caldrà una bomba accionada pel motor principal o un altre Font d'energia, una bomba d'accionament manual i dos cubells amb capacitat mínima de 5 litres. En les zones 4, 5 o 6, caldrà una bomba manual o elèctrica i un cubell amb capacitat mínima de 5 litres. En zona 7, caldrà una bomba manual o elèctrica. Si l'eslora de l'embarcació és L <= 6 m amb càmeres de flotabilitat, caldrà un buidador amb capacitat mínima de 2 litres. En el cas de les embarcacions de vela en zones 1, 2, 3, 4, 5 o 6, hauran de portar com a mínim una bomba manual i fixa, operable des de la banyera amb totes les escotilles i accessos a l'interior tancades. La capacitat de les bombes dependrà de l'eslora de l'embarcació, tal com queda reflectit a la taula següent: L <= 6 m 6 < L < 12m L >= 12m 15 litres / minuts 15 litres / minuts 30 litres / Minut Taula capacitats bombes segons eslora - Font: Pròpia 7. Normativa administrativa 97 Bomba elèctrica - Font: Botiga Nàutica Francobordo Les bombes manuals, la capacitat s'hauria de complir amb 45 embolades per minut. Bomba Manual - Font: Botiga nàutica Depósito Hidrográfico 7.1.3.7. Equips radioelèctrics D'acord amb el Reial Decret 1185/2006, de 16 d'octubre, les embarcacions que estan autoritzades a realitzar navegació per zones 1, 2, 3, 4 i 5, irrellevantment de si navegant per aquestes zones o no, hauran de portar el següent equip radioelèctric: Equip Zona 1: Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 98 • Una instal·lació Radioelèctrica de Medium Frequency (MF)/High Frequency (HF) amb trucada selectiva digital (LSD) que pugui transmetre o rebre freqüències de socors i seguretat de 21 kHz utilitzant radiotelefonia, i transmetre i rebre comunicacions generals utilitzant radiotelefonia en les bandes compreses entre 1.605 KHz i 27500 KHz atribuïdes al servei mòbil marítim o en substitució una ETB (Estació Terrena de Buque) de INMARSAT. Equip Radioelèctrica MF/HF - Font: Botiga Nàutica Electronàutica. Estació ETB INMARSAT - Font: Botiga Nàutica Marco • Una instal·lació radioelèctrica de Very High Frequency (VHF) amb trucada selectiva digital (LSD) capaç de transmetre i rebre en els Canals 16, 6 i 13 en radiotelefonia i transmetre i rebre comunicacions generals utilitzades en els Canals radiotelefònics indicats en l'apèndix 18 del Reglament de Radiocomunicacions de la Unió Internacional de Telecomunicacions. Estació radioelèctrica VHF Fixa - Font: Botiga Nàutica GPSNAUTICO 7. Normativa administrativa 99 • Una radiobalisa de 406 MHz, d'activació automàtica i manual. Radiobalisa d’activació automàtica i manual - Font Botiga Nàutica Deposito Hidrogràfica Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 100 • Un receptor NAVTEX si l'embarcació s'explota amb fins lucratius (llista sisena). Receptor NAVTEX - Font: Botiga Nàutica Francobordo • Un equip radiotelefònic bidireccional portàtil de VHF. VHF Portàtil - Font: Botiga Nàutica GPSNAUTICO • Un responedor de radar de 9 GHz. Responedor de Radar - Font Botiga Nàutica Deposito Hidrogràfica 7. Normativa administrativa 101 Equip Zona 2: • Una instal·lació radioelèctrica de VHF. • Una radiobalisa de 406 MHz, d'activació automàtica i manual. • Un equip radiotelefònic bidireccional portàtil de VHF. • Un responedor de radar de 9 GHz. • Un receptor NAVTEX si l'embarcació s'explota amb fins lucratius (llista sexta). Equip Zona 3: • Una instal·lació radioelèctrica de VHF amb trucada selectiva digital (LSD). • Una radiobalisa de 406 MHz, d'activació automàtica i manual. Equip Zona 4: • Una instal·lació radioelèctrica de VHF de tipus fixo. Equip Zona 5: • Una instal·lació radioelèctrica de VHF o podran substituir-la amb una estació portàtil sempre que compleixi amb els preceptes d'estanquitat segons la norma europea IEC 60529 IPX7. • La resta d'embarcacions serà potestatiu el fet de portar o no material de radiocomunicacions, tot i que sempre serà recomanable l'ús d'aquestes per la seguretat de tots els tripulants. Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 102 7.1.4. Infraccions i sancions: Arts. 305 i ss. TRLPMM 92/2011: Faltes lleus; greus i molt greus Les infraccions i sancions venen compreses en el Títol IV, en específic el Capítol III per les infraccions i el Capítol IV de la 27/1992, de 24 de novembre, de Ports de l'Estat i la Marina Mercant. Aquesta llei s'ha anat modificant i adaptant, amb l'últim decreto on s'aprova el seu text refundat sent el Reial decret legislatiu 2/2011, de 5 de setembre. Dins de les infraccions parlarem d'aquelles que es contemplen en l'hàbit de la seguretat marítima i del trànsit marítim. Amb relació a les sumes sancionables queden reflectides en rangs molt amplis i dependrà de la mateixa administració o òrgan sancionador determinar-ne el valor, més enllà del cost de la reparació o indemnització pertinent en casos concrets. Els imports aplicables es veuen reflectits en la següent taula: Grau de la infracció Tipus d’infracció Valor Màxim de la infracció Lleu Totes Fins a 60.000 euros Greu Contra la Seguretat Marítima Fins a 180.000 euros Greu Contra la ordenació del tràfic Fins a 120.000 euros Molt Greu Contra la Seguretat Marítima Fins a 910.000 euros Molt Greu Contra la ordenació del tràfic Fins a 300.000 euros Taula de rangs infraccions - Font: Pròpia També cal tenir coneixement de què les infraccions greus o molt greus contra la seguretat marítima, comeses per capitans, tripulacions o altres membres de dotació, podrien comportar la suspensió del títol professional de fins a un any (greus) o fins a cinc anys (molt greus). A més a més, es podrà adoptar mesures més enllà o complementàries a la sanció, tals com la restitució de les coses, la indemnització, la caducitat del títol administratiu o la llicencia, entre altres. Quan es parli de nàutica professional el límit de l'alcoholèmia tal com s'indica en l'article 86.3 del Reial decret 269/2022 de 12 d'abril amb la que es regulen els títols professionals i de competència de la Marina Mercant, on s'especifica que tot membre de la dotació haurà de respectar el límit de 0,05% de nivell d'alcohol en sang, o 0,25 mg/l d'alcohol en alè. En cas de la nàutica recreativa no queden especificats, però es pot sobreentendre com a nivells similars, quedarà a discreció de l'òrgan sancionador, amb resultats d'una prova o test i la manifestació de l'agent actuant. 7. Normativa administrativa 103 Lleus Infraccions contra seguretat marítima Les accions de les persones embarcades que, en estat d’embriaguesa o sota els efectes de substàncies psicotròpiques, drogues tòxiques o estupefaents, posis en perill la seguretat de l’embarcació. Els actes contraris a les normes reglamentaries o ordres dictades per el capità o oficials de l’embarcació que puguin pertorbar la seguretat de la navegació. Infraccions contra l’ordenació del tràfic marítim La falta de presentació per part del Capità, o de la persona de la documentació exigida. Incompliment de les normes reglamentaries en matèria de la Marina Mercant envers a carrega o descarrega de mercaderies a bord, o embarcà o desembarca de passatgers. La utilització, dins de port, de senyals acústiques no autoritzades per el corresponent reglament. L’incompliment del deure de facilitar la informació que ha de ser subministrada a l’Autoritat Marítima, per iniciativa pròpia o per requeriment d’aquesta, o e fer-ho de forma incorrecta o deficient Taula de infraccions Lleus - Font: Pròpia Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 110 7.2.1.2. Legislació autonòmica La legislació autonòmica serà el Decret 109/1995 del 24 de març, de regulació de la pesca marítima recreativa, on la normativa és de caràcter específic per a les aigües interiors catalanes, però no es diferencia en gran manera de la normativa estatal. També s'aplicarà Llei 2/2010, del 18 de febrer, de pesca i acció marítimes, en tot el que és susceptible a la pesca recreativa. Hem de tenir en compte que existeixen Ordres que regulen la pesca de certes espècies dins de períodes temporals de les quals es parlarà més endavant. Cal també mencionar que en referència als horaris de pesca també podran ser modificats per als ajuntaments en les zones respectives a aquest dins dels períodes de més afluència de banyistes, sent entre el 15 de maig i el 15 de setembre. 7.2.1.3. Aigües exteriors i interiors Les aigües exterior seran definides per la Llei 20/1967 sobre l'extensió de les aigües jurisdiccionals espanyoles a dotze milles, a efectes de pesca i el Reial decret 2510/1977, de 5 d'agost que la desenvolupa. Les aigües interiors són aquelles que quedant abans de la línia base del litoral català, definit en el Reial decret anteriorment esmentat. En la següent imatge es mostra les aigües interiors de Catalunya: Aigües interiors Catalunya - Font: CCMA 7. Normativa administrativa 111 7.2.2. Tipus de Pesca Recreativa En ambdues normatives sempre es parlarà de tres tipus de pesca recreativa, segons des d'on es dugui a terme, i quedaran definides com les següents: • Pesca recreativa des de superfície d'embarcacions • Pesca recreativa des de superfície de terra • Pesca recreativa submarina Caldrà també tenir en compte els concursos de pesca recreativa 7.2.2.1. Pesca recreativa des de superfície embarcacions La pesca marítima recreativa es realitza des de la coberta d'embarcacions i haurà de complir amb les següents normes: • Únicament es podrà practicar des de la sortida fins a la posta del sol (de dia) exemptant la pesca amb potera, que podrà realitzar-se de nit, però mai fent ús de llums artificials. • Les embarcacions han de guardar una distància mínima de 300 metres de qualsevol vaixell de pesca professional mentre aquest es trobi pescant.!- Les embarcacions que es trobin realitzant la pesca esportiva de superfície no es podran amarrar a boies, vivers de musclos ni cap element fix o flotant situat en el mar. • No es podran aproximar a menys de 200 metres de les platges amb banyistes o de l'exterior de les esculleres portuàries on hi hagi altres esportistes pescant des de terra. 7.2.2.2. Pesca recreativa des de superfície de terra La pesca recreativa des de la superfície de terra és la que es realitza des del litoral i és en la que els mateixos municipis dins dels períodes entre el 15 de maig i 15 de setembre, podran delimitar l'horari per tal de coexistir amb els banyistes i altres persones que facin ús dels espais litorals que aquests regulen/gestionen. En trets generals hauran de complir amb les següents normes: • La distància màxima entre les canyes ha de ser de 3 metres quan sigui del mateix titular de la llicència, i la distància mínima amb les canyes de titulars diferents haurà de ser de 10 metres, llevat que entre ells hagin pactat de forma lliure el fet de reduir-la. • Es podrà realitzar aquesta pràctica des de les 0 hores fins a les 24 hores (tot el dia).!14.3 En els plans d'usos de temporada de les platges, a presentar pels ajuntaments abans del dia 1 de març de cada any a la Direcció General de Ports i Costes del Departament de Política Territorial i Obres Públiques per a la seva aprovació, s'hi inclourà la determinació d'horaris diürns i la delimitació dels espais on serà permesa la pesca amb canya durant el període comprès entre el 15 de maig i el 15 de setembre. Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 112 7.2.2.3. Pesca recreativa submarina La pesca recreativa submarina és la que es realitza mitjançant la immersió de l'individu i per la utilització d'aquest dels estris autoritzats per a la pesca en aquesta modalitat. En aquesta pràctica caldrà respectar les normes següents: • La pesca submarina únicament es podrà realitzar des de la sortida fins a la posta del sol • La pesca recreativa submarina s'haurà de practicar nedant o cabussant-se a pulmó lliure, és a dir, no es podrà utilitzar cap mena d'equip de respiració d'immersió (tampoc es podrà portar aquest equip en una embarcació, sí aquesta és la base del submarinista que es troba executant l'activitat). • La pesca marítima es practicarà guardant una distància de 100 metres dels arts de pesca, fixos o flotants legalment calats, respectant l'ordre d'arribada, dels establiments de cultius marins, de les canyes dels pescadors i de les embarcacions dedicades a qualsevol classe de pesca professional i almenys a 250 metres de la vora de les zones de bany, en paral·lel a la costa. • Els pescadors d'aquesta modalitat han d'estar degudament senyalitzats amb boies de superfície mentre la practiquen. 7.2.2.4. Concurs de pesca Els concursos de pesca es regeixen per normes diferenciades i requereixen l'autorització prèvia per a poder-se realitzar, la qual l'haurà d'autoritzar la Direcció General de Pesca Marítima. Caldrà complir amb els següents preceptes: • Les federacions, associacions o altres entitats que convoquin els concursos de pesca marítima presentaran a la Direcció General de Pesca Marítima, dins el primer trimestre de cada any, una sol·licitud acompanyada del calendari de concursos i competicions per a l'any en curs, amb indicació de les proves a efectuar, la seva durada i localització, els plànols de situació de la zona, l'horari d'inici i lloc concret de trobada, i la normativa específica que regirà el concurs. Qualsevol incidència que variï la realització d'un concurs es comunicarà immediatament a la Direcció General de Pesca Marítima. • La durada màxima del concurs no serà superior a sis hores per jornada. En casos excepcionals es podran autoritzar concursos de durada superior. • El nombre mínim de concursants per prova serà de 10. També cal conèixer que les zones autoritzades per a la realització d'un concurs de pesca i al llarg de la seva durada no és permesa la pesca marítima recreativa de les persones que no siguin concursants Els organitzadors de les competicions senyalitzaran amb suficient antelació les zones de concurs amb marques en terra i boies en mar, segons sigui des de terra o submarina. S'instal·laran cartells indicadors on constarà còpia de l'autorització de la Direcció General de Pesca Marítima. La normativa espanyola determina que en finalitzar els concursos de pesca i en un termini màxim de quinze dies, s'haurà de remetre a la Direcció General de Recursos pesquers i Aqüicultura una declaració de les captures i alliberament realitza per cada embarcació i zona de pesca (quan es tractin de 7. Normativa administrativa 113 concursos en aigües exteriors) que estableix el Reial decret 347/2011, d'11 de març, pel qual es regula la pesca marítima d'esbarjo en aigües exteriors. A continuació es mostra el document pertinent: Comunicació de concursos de pesca recreativa d’espècies diferents de les de protecció diferenciada - Font: Annex VI del R.D 347/2011 de l’11 de març Més endavant es parlarà de les espècies de protecció diferenciada i dels processos i normés específiques per aquestes. Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 114 7.2.3. Estris de pesca permesos Els estris permesos seran també dividits en les tres modalitats per tal que sigui més fàcil de comprendre i relacionar, també s'especificaran els estris que queden prohibits de forma clara, però tots aquells no permesos s'entendran com a prohibits. Per a pesca des d'embarcacions: • Canya de pescar. • Curricà, el curricà és una pesca que es du a terme llençant línia a l'aigua amb un reclam mentre l'embarcació es troba en moviment, normalment es duu a terme des de canyes de pescar preparades per aquesta modalitat, i solem observar les canyes en suports a la popa de l'embarcació. • Xarambeco o volantí, amb un màxim de 4 hams o llences, són aparells de pesca que se solen posar al final d'una línia en forma de creu o en petites línies sortint de la principal amb diversos hams (fins a 4), se sol pescar fondejat, i la línia a part d'hams tindrà un o diversos ploms per arribar al fons. • Potera de mida no inferior a 50 mm de llarg, és un aparell per a pesca de pops i calamars, que es basa en una peça o plomo on al final d'aquest surten diversos ganxos. Potera - Font: Botiga pesca RHODANI • Fitora, estri de pesca que finalitza amb tres o quatre puntes, generalment utilitzat per la pesca en rius o roques o submarina. Fitora – Font: Botiga pesca DEPESCAR 7. Normativa administrativa 115 En cap cas es poden utilitzar més de dos instruments per llicència. Els hams utilitzats no podran ser de mida inferior al número 8, es a dir, 12 mm de llarg i 5 d’amplada de senó. Pesca des de terra: • Canya. • Fitora. En cap cas es poden utilitzar més de dos instruments per llicència. Els hams utilitzats no podran ser de mida inferior al número 8, es a dir, 12 mm de llarg i 5 d’amplada de senó. Pesca submarina: • Fitora. • Fusell d’impulsió mecànica (normalment mitjançant gomes). Fusell d’impulsió mecànica - Font: DECATHLON Queda terminalment prohibida la utilització de focus lluminosos, torres, fusells impulsats amb pólvora o gas i arpons amb punxa explosiva. Els fusells només podran estar carregats sota l'aigua. Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 116 7.2.4. Llicències, validesa Les llicències de pesca marítima recreativa són de tres tipus: • Llicència de 1a classe, que autoritza la pesca marítima recreativa de superfície. • Llicència de 2a classe, que autoritza la pesca marítima recreativa submarina. • Llicència de 3a classe o col·lectiva, que autoritza els seus titulars i acompanyants a practicar la pesca marítima recreativa de superfície des d'una embarcació. A Catalunya les llicències de pesca tant serveixen per aigües interiors com per a exteriors i quedaran definides en la següent taula: TIPUS DE LLICIÈNCIA DEFINICIÓ DURADA PERMET MORT PESCA RECREATIVA DE SUPERFICIE R5 Llicència recreativa turística 1 dia SI R6 Llicència recreativa turística 2 dies SI R0 Llicència recreativa turística 15 dies SI R1 Llicència recreativa 1 any SI R2 Llicència recreativa 2 anys SI R3 Llicència recreativa 3 anys SI R4 Llicència recreativa 4 anys SI M1 Llicència recreativa 1 any NO M2 Llicència recreativa 2 anys NO M3 Llicència recreativa 3 anys NO M4 Llicència recreativa 4 anys NO RM Llicència recreativa de menors 4 anys SI RJ Llicència recreativa per a persones més grans de 65 anys 4 anys SI RD Llicència recreativa per a discapacitats 4 anys SI PESCA SUBMARINA Llicència de pesca subaquàtica 1 any SI RECREATIVA COL·LECTIVA llicència de pesca recreativa col·lectiva fins a 10 persones 1 a 4 anys SI llicència de pesca recreativa col·lectiva més de 10 persones 1 a 4 anys SI Taula Llicències - Font: Pròpia 7. Normativa administrativa 117 Les llicències sempre hauran d'anar acompanyades d'un document acreditatiu del titular DNI/Passaport/NIE. Exemple Llicencia Pesca - Font: Pròpia 7.2.5. Espècies permeses i mesures legals Les captures permeses per dia i llicència són les següents: • Peixos 10 kg. • Mol·lusc Cefalòpodes 5 kg. • Garotes 150 unitats. Si es captura una peça de pes superior a l'autoritzat l'excés no serà computable en el total, és a dir si es pesqués un peix de 12 kg no es tractaria d'un incompliment. En la pesca de grans pelàgics (peix espasa o tonyina) no es regirà per la limitació de kilograms, sinó que la captura queda limitada a dos peces per llicència i dia. En els concursos de pesca no regiran les limitacions especificades en els apartats anteriors i les captures es destinaran a beneficència. La mida o mesures mínimes de les captures vindran definides per normatives estatals o europees, com el Reglament (UE) 2019/1241 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, sobre la conservació dels recursos pesquers i la protecció dels ecosistemes marins amb mesures tècniques o el Reial decret 1615/2005, de 30 de desembre, pel qual es modifica el Reial decret 560/1995, de 7 d'abril, pel qual s'estableixen les talles mínimes de determinades espècies pesqueres. Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 118 7.2.5.1. Sense períodes de veda En la següent taula es mostren les espècies autoritzades per a la seva pesca sense estar sotmeses a períodes de veda: NOM CATALÀ NOM CASTELLÀ MIDA MÍNIM FOTOGRAFIA PEIXOS SARD/SARG SARGO 23 cm ESPARRALL RASPALLÓN 15 cm VARIADA/VIDRIADA SARGO COMÚN 18 cm MORRUDA SARGO PICUDO 18 cm SARD IMPERIAL SARGO IMPERIAL 15 cm 7. Normativa administrativa 119 MARBRE/MABRE HERRERA/MABRE 20 cm CÀNTERA CHOPA OBLADA OBLADA BOGA BOGA ORADA DORADA 20 cm Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 126 MOLL DE FANG SALMONETE DE FANGO 11 cm LLISSA VERA LISA 16 cm LLISSA GALTA-ROJA LISA DORADA 16 cm LLISSA LLOBARRERA MUGIL 16 cm ESPET ESPETÓN 7. Normativa administrativa 127 ESPET ESPETÓN BOCA AMARILLA TALLAHAMS/LLIRI ANJOVA SORRELL JUREL 15 cm SORRELL BLANC JUREL MEDITERRÁNEO CÍRVIA PEZ LIMÓN Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 128 PALOMETA PALOMETA BLANCA VERAT/CAVALLA CABALLA 18 cm BIS ESTORNINO 18 cm PALOMIDA PALOMETÓN LLAMPUGA LLAMPUGA 7. Normativa administrativa 129 BONÍTOL BONITO DEL SUR BACORETA BACORETA Mol·luscs Cefalopodes SÈPIA SEPIA COMÚN CALAMAR COMÚ CALAMAR COMÚN POP ROQUER PULPO COMÚN 1 Kg EQUINODERMS Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 130 GAROTA ERIZO DE MAR Taula Peixos pesca permesa - Font: Pròpia Tots aquells peixos que no tinguin una mida definida, significarà que en la zona de Catalunya (calader mediterrani) no tenen definida una mida mínima segons la legislació vigent (en altres caladers del territori espanyol algunes de les espècies anteriorment esmentades tenen mides mínimes o diferents). 7.2.5.2. Exemplars amb períodes de veda Els mol·luscos cefalòpodes que es poden pescar al litoral català i les garotes tindran períodes de veda on la seva captura quedarà prohibida en algunes zones del litoral català. Aquests períodes vindran definits per les següents ordres: • ORDRE ARP/166/2020, d'1 d'octubre, per la qual s'aprova el Pla de gestió per al marisqueig professional de la sèpia (Sepia officinalis) de les badies de Pals i Roses i s'estableixen una veda anual i una limitació de captures en la pesca recreativa. No es permet la pesca entre l'1 de setembre i el 3 d'octubre, ambdós inclosos. En el cas d'anar embarcat un únic titular de llicència de pesca recreativa, el límit d'unitats de sèpia per embarcació i dia serà de 15. En el cas d'anar embarcats 2 o més titulars de llicència de pesca recreativa, o en el cas de llicència de pesca recreativa col·lectiva, el límit d'unitats de sèpia per embarcació i dia serà de 25. Com a ormeigs de pesca recreativa des d'embarcació dirigits a la captura de sèpia (Sepia officinalis) s'autoritza exclusivament la potera ("peixet"). • Ordre ARP/105/2020, de 26 de juny, per la qual s'aprova el Pla de gestió per al marisqueig professional de garotes al litoral català i per la qual s'estableix una veda per a les captures de garotes en la pesca recreativa. No es permet la pesca entre l'1 d'abril i el 30 de setembre, ambdós inclosos. • Ordre ACC/157/2022, de 27 de juny, per la qual s'estableixen determinades mesures de gestió de la pesca professional i recreativa en l'àmbit marí del Parc Natural de Cap de Creus i en la badia de Cadaqués on es posen vedes per a certs peixos i el pop roquer. No es permet la pesca entre l'1 de juliol i el 30 de setembre, ambdós inclosos. 7. Normativa administrativa 131 7.2.6. Espècies de protecció diferenciada En el Reial decret 347/2011, d'11 de març, pel qual es regula la pesca marítima d'esbarjo en aigües exteriors, es defineixen les espècies de protecció diferenciada, sent les que apareixen a la següent taula: NOM CATALÀ NOM CASTELLÀ TALLA MÍNIMA FOTOGRAFIA TONYINA VERMELLA ATÚN ROJO 115 cm o 30 kg BACORA ATÚN BLANCO TONYINA D’ULS GROSSOS PATUDO LLUÇ MERLUZA MARLÍ BLAU O DE L’ATLANTIC MARLINES MARLÍ DEL MEDITERRANI MARLIN DEL MEDITERRANEO Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 132 PEIX VELA PEZ VELA EMPERADOR/PEIX ESPASA PEZ ESPADA 100 cm o 11,4 kg Taula especies de protecció diferenciada - Font: Pròpia Per a la pesca de les espècies anteriorment esmentades s'haurà de disposar d'una autorització específica expedida per la direcció General de Recursos Pesquers i Aqüicultura de la Secretari General del Mar del Ministeri de Medi Ambient, i Medi Rural i Marí, a sol·licitud del titular de l'embarcació. 7. Normativa administrativa 133 Exemple autorització per especies de protecció diferencial - Font: Annexa IV del R.D 347/2011, de 11 de març. Aquesta autorització s'haurà de dur a bord mentre es compleixi l'activitat i el titular d'aquesta haurà de complimentar una declaració de captura i alliberació, que haurà de remetre a la direcció General de Recursos Pesquers i d'Aqüicultura en els cinc primers dies de cada mes, fins i tot quan no s'hagi realitzat cap captura i alliberació. Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 134 7. Normativa administrativa 135 Exemple declaracions de captures i alliberacions - Font: Annex IV del R.D 347/2011, de 11 de març. En el cas dels concursos de pesca on es pretengui la pesca d'aquest tipus de captures caldrà complimentar la comunicació de concurs de pesca recreativa pertinent a aquest tipus. Es mostra la comunicació a continuació: Comunicació de concursos de pesca recreativa d’espècies de protecció diferenciada Font: Annexa VII del R.D 347/2011, de 11 de març. Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 142 • La Reserva Marina Masia Blanca (el Vendrell) La reserva marina Masia Blanca està constituïda per una zona central compresa per una circumferència de 0,2 milles nàutiques de radi comptat a partir del punt d'origen amb la latitud 41º 10' 27" N i longitud 1º 30' 40,2" E, anomenada de reserva marina integral. I una segona zona concèntrica, adjacent i amb menor protecció constituïda per la franja de 0,6 milles que envolta la primera, anomenada zona d'amortiment, com es mostra a continuació: La Reserva Marina Masia Blanca Font: Generalitat de Catalunya 7.2.9. Sancions en pesca recreativa Sancionarem en ambdues legislacions, ja que són complementàries i molt similars, a més que la persona que realitzi la pesca recreativa en aigües del litoral català haurà d'operar sobre la legislació autonòmica i estatal, sense el detriment d'una cap a l'altre. 7. Normativa administrativa 143 7.2.9.1. Sancions en pesca recreativa en aigües interiors Les infraccions en aigües interiors catalanes, en referència a la pesca recreativa les trobarem a la Llei 2/2010, del 18 de febrer, de pesca i acció marítimes. Primer caldria entendre que dins del marc d'aquesta llei es podrien prendre mesures provisionals prèvies a la sanció, si es considera un risc imminent per a la salut humana, els recursos pesquers o el medi marí, o en cas que les infraccions siguin greus o molt greus. En el cas de la pesca recreativa les mesures provisionals d'ús més lògic i les que trobem en l'article 122 de la llei anteriorment esmentada serien les següents (sense el detriment de què es puguin considerar altres de les mesures establertes): • Comissar els productes de la pesca, del marisqueig o de l'aqüicultura. • Confiscar els arts, els aparells, els ormeigs de pesca i marisqueig, l'embarcació, els vehicles, els remolcs refrigerats autònomament, els aparells d'immersió o altres instruments que s'hagin fet servir per a cometre la infracció. • Suspendre temporalment les llicències o les autoritzacions per a l'exercici de la pesca o el marisqueig que regula aquesta llei. • Adequar l'art, l'estri o l'ormeig als reglaments vigents. • Fer el dipòsit dels arts, els ormeigs, els estris i dels productes intervinguts cautelarment a la persona inspeccionada després d'haver-hi aplicat un precinte oficial. • En els supòsits que es comissin les espècies procedents de la pesca, en cas que tinguin possibilitat de sobreviure s'hauran de retornar al medi marí, i en el supòsit que estiguin mortes, en funció del volum i les exigències higièniques i sanitàries, es realitzarà una de les següents accions: • Subhasta pública (espècies legals i de mida o pes reglamentari) • El lliurament per al consum a un centre benèfic o institucions sense ànim de lucre. • La destrucció. Els aparells i els ormeigs, si no són reglamentaris es destruiran tot i el pagament de la sanció, i es retornaran en el cas de ser reglamentaris després de l'abonament de l'import de la sanció. Quedaran dividides en infraccions lleus, greus i molt greus, i els imports de les multes seran els següents: Les infraccions en matèria de pesca recreativa en aigües interiors són objecte de les sancions següents: • Infraccions lleus: l'advertència o una multa de 50 a 150 euros. • Infraccions greus: una multa de 151 a 30.000 euros. • Infraccions molt greus: una multa de 30.001 a 70.000 euros. Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 144 Amb la peculiaritat que, si la sanció és des d'una embarcació amb estris de pesca professionals, es regiran per les sancions de la llei referides a la pesca professional sent les següents: • Infraccions lleus: l'advertència o una multa de 60 a 300 euros. • Infraccions greus: una multa de 301 a 60.000 euros. • Infraccions molt greus: una multa de 60.001 a 300.000 euros. Les infraccions queden reflectides en la taula següent: Infraccions Lleus No exhibir la llicència de pesca quan sigui requerit pels òrgans d'inspecció i control. Pescar vulnerant les normes aplicables sobre dies i horaris. Retardar o incomplir de manera lleu les obligacions d'informació preceptives. Tota infracció de les obligacions establertes per aquesta llei o per la resta de la legislació vigent en matèria de pesca recreativa en aigües interiors que no sigui tipificada com a infracció greu o molt greu. Taula Infraccions lleus - Font: Pròpia 7. Normativa administrativa 145 Infracions Greus Pescar des de terra, sense la llicència corresponent, amb la llicència caducada de més de tres mesos o haver estat advertit d'aquest fet pel personal que exerceix tasques d'inspecció i control abans d'aquest termini de tres mesos. Pescar des de l'embarcació o practicar la pesca submarina sense haver obtingut la llicència preceptiva o amb la llicència caducada. Manipular o alterar les dades que consten en la llicència. Pescar incomplint les distàncies mínimes establertes per la normativa. No auxiliar injustificadament el personal que exerceix tasques de control i inspecció, o faltar-li al respecte. Capturar espècies vedades, no autoritzades o prohibides per a la pesca o de mida o pes inferiors als reglamentaris, o sobrepassar les quantitats màximes de captura autoritzades. Pescar en fons on és prohibit, en època o en zona de veda o prohibida. Fer ús de llums artificials de superfície o submergits o de qualsevol altre mitjà que serveixi d'atracció o de concentració artificial d'exemplars d'espècies pescables. Pescar sense les balises reglamentàries. Tenir, posseir o fer ús de qualsevol art, ormeig, equip o instrument no autoritzat o prohibit per a l'exercici de l'activitat. Fer ús d'ormeigs i estris diferents dels reglamentaris o en més quantitat de la que és permesa. Practicar la pesca submarina amb equips de respiració autònoms o semiautònoms, o qualsevol altre sistema que permeti la respiració en immersió, o utilitzant hidroplans o vehicles similars. Vendre o comercialitzar les captures amb un sistema de pesca no autoritzat. Extraure flora marina o mol·luscs i altres invertebrats marins l'extracció dels quals no sigui autoritzada. Tota altra actuació que pugui perjudicar greument la gestió i la conservació dels recursos marins. Retardar o incomplir greument les obligacions d'informació preceptives. Obstaculitzar de qualsevol manera l'activitat de pesca marítima o marisquera professional, o interferir-hi. No col·laborar en les funcions de control i inspecció, o obstruir-les, sense arribar a impedir-ne l'exercici. Eliminar, manipular, traslladar o alterar de qualsevol manera els productes marins, els arts, els estris o els ormeigs o qualsevol altre material intervingut cautelarment pel personal que exerceix les funcions de control i inspecció, els precintes oficials aplicats o les proves que donin lloc al coneixement de la comissió d'una infracció. Cometre una segona infracció lleu de la mateixa naturalesa d'una primera en el termini d'un any, sempre que la primera infracció hagi estat declarada així per resolució ferma. Taula Infraccions Greus - Font: Pròpia Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 146 Infraccions Molt Greus Pescar vulnerant la normativa aplicable a les zones protegides. Organitzar concursos de pesca sense l'autorització preceptiva. Utilitzar substàncies explosives, tòxiques o càustiques, verinoses, paralitzants o corrosives, narcòtiques i contaminants. Obtenir la llicència o qualsevol altra autorització necessària per a l'exercici de la pesca basant-se en documentació o informació falsa. Desobeir el personal que exerceix tasques d'inspecció i control, oposar-li resistència o fer-li obstrucció. Cometre una segona infracció greu de la mateixa naturalesa d'una primera, en el termini d'un any, sempre que la primera infracció hagi estat declarada així per resolució ferma. Taula Infraccions Molt Greus - Font: Pròpia 7.2.9.2. Sancions en pesca recreativa en aigües exteriors Les sancions en l'àmbit d'aigües exteriors queden definides a la Llei 3/2001, de 26 de març, de Pesca Marítima del Estado, en el títol V, Capítol II. Hem d'entendre que en aquesta llei es recullen totes les sancions, i que tindrem aquelles que es consideren que poden ser susceptibles a l'aplicació de l'àmbit recreatiu, però l'actuació i les sancions no disten gaire, per no dir gens de les d'aplicació en les aigües interior. Amb relació a les mesures provisionals, o en aquest cas accions a realitzar, són les mateixes que s'aplicarien en aigües interiors. Les infraccions també seran tipificades en lleus, greus i molt greus, sent el valor de les multes el següent: • Infraccions lleus: l'advertència o una multa de 60 a 600 euros. • Infraccions greus: una multa de 601 a 60.000 euros. • Infraccions molt greus: una multa de 60.001 a 600.000 euros. Infraccions Lleus El exercici de la pesca recreativa sense portar la llicència o les autoritzacions, disposant d'aquestes en vigor L'incompliment de les preceptives obligacions d'informació a l'Administració General de l'Estat o la seva comunicació incomplint els terminis o les condicions d'aquestes, quan no estigui tipificat com a greu o molt greu, incloent tota la informació registral que sigui preceptiva L'exercici de la pesca d'esbarjo amb canya des de terra sense disposar de la corresponent llicència o autorització Qualsevol infracció d'aquesta llei o qualsevol llei legislació vigent en matèria de pesca marítima, quan no estigui tipificada com a greu o lleu. Taula Infraccions lleus - Font: Pròpia 7. Normativa administrativa 147 Infraccions Greus Exercici o realització d'activitats de pesca sense la perceptiva llicencia o autorització Incompliment de les condicions establertes en les autoritzacions de pesca Pescar en fons on és prohibit, en època o en zona de veda o prohibida. Pescar incomplint les distàncies mínimes establertes per la normativa. Organitzar concursos de pesca sense l'autorització preceptiva o incomplir les condicions establertes Manipular o alterar les dades que consten en la llicència o autoritzacions. Eliminar, manipular, traslladar o alterar qualsevol de les proves que poguessin obtenir-se en el transcurs de les labors o procediments de control i inspecció La realització de qualsevol activitat que perjudiqui la gestió i conservació dels recursos marins vius, així com la realització d'activitats subaquàtiques sense disposar d'autorització en aquelles zones on sigui exigible per normativa vigent. La captura, tinència, transbord, desembarcament, custodia o emmagatzematge, d'espècies pesqueres de talla o pes inferior als permesos o quan se superin els marges permesos per determinades espècies. L'incompliment de la normativa sobre els màxims establerts de captura o desembarc permesos. L'incompliment de les mesures tècniques relatives al mètode d'ús d'ormeigs i estris de pesca Tenir, posseir o fer ús de qualsevol art, ormeig, equip o instrument no autoritzat o prohibit per a l'exercici de l'activitat. Fer ús de llums artificials de superfície o submergits o de qualsevol altre mitjà que serveixi d'atracció o de concentració artificial d'exemplars d'espècies pescables. Practicar la pesca submarina amb equips de respiració autònoms o semiautònoms, o qualsevol altre sistema que permeti la respiració en immersió, o utilitzant hidroplans o vehicles similars. Taula Infraccions Greus - Font: Pròpia Infraccions Molt Greus La presentació de documents, dades, circumstàncies o informació falsa per a l'obtenció d'autoritzacions, permisos o llicències de qualsevol classe. Utilitzar armes, substàncies explosives, tòxiques, verinoses, paralitzants o corrosives. La resistència, desobediència o obstrucció greu a les autoritats competents en matèria de pesca marítima, agents i observadors que actuïn per delegació o en virtut de qualsevol altra forma jurídica prevista en dret, impedint l'exercici de la seva activitat. Taula Infraccions Molt Greus - Font: Pròpia Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 148 7.3. Medi ambient Per tal d'entendre com ens hem de comportar en referència al medi ambient, la normativa de marc o base de tot és el conveni MARPOL, és precís que entenguem la necessitat de la regulació i control de les actuacions de les embarcacions per a una correcta preservació de la nostra costa, fauna i flora. Cal especificar que tota la costa catalana es troba en el Mediterrani es tracta d'una zona especial segons el Conveni MARPOL, i per tant les mesures són més restrictives. En aquest apartat farem referència principalment a la prevenció d'abocaments i gestió de residus fent referència a l'article 60 de la llei 27/1992, de 24 de novembre, de la que ja hem parlat en repetides ocasions, també ens basarem en l'ordre/FOM/1144/2003, del 28 d'abril, així com en l'Ordre FOM/1076/2006, de 29 de març que la modifica. També parlarem d'hidrocarburs i olis, i finalment del fondeig. 7.3.1. Gestió dels residus de les embarcacions de nàutica recreativa. Parlarem d'aigües brutes, hidrocarburs i olis (aigües contaminants) i escombraries sòlides. En tot cas s'entendrà que si es produeix una descàrrega per una causa major o que la no descarrega suposaria un mal major (com la pèrdua de la vida humana per exemple) es permetran aquestes, com a excepcions i fruit de la més extrema necessitat. 7.3.1.1. Aigües brutes Les aigües brutes són aquelles que provenen dels lavabos, dutxes o cuines, i tota embarcació haurà d'estar dotada de dipòsits per tal de poder-les emmagatzemar. Aquest tipus de residu es tracta en l'Annex IV del MARPOL i en el capítol V de l'Ordre/FOM/1144/2003, del 28 d'abril Caldrà entendre que dependrà de la instal·lació de plantes de tractament, de la zona on ens trobem (distància de la costa) i de la velocitat de l'embarcació, per a la seva descàrrega tal com s'especifica amb la taula a continuació: 7. Normativa administrativa 149 ZONES CONDICIONS DE DESCÀRREGA Aigües Portuàries, Zones protegides, Ries, Badies i similars Descàrrega Prohibida en qualsevol condició Fins a 4 milles de distància Es permet la descàrrega amb tractament. Sense sòlids ni decoloració De 4 milles a 12 milles de distància Es permet la descàrrega amb els sòlids esmicolats i desinfectada. Mentre es produeix la descarrega l'embarcació ha d'estar amb moviment a una velocitat mínima de 4 nusos Més de 12 milles Es permet la descàrrega en qualsevol condició. Mentre es produeix la descarrega l'embarcació ha d'estar amb moviment a una velocitat mínima de 4 nusos. Taula Descarrega d’Aigües Brutes - Font: Pròpia Els sistemes o plantes de tractament hauran d'estar homologades o acceptades per l'Administració espanyola. 7.3.1.2 Aigües Contaminades, hidrocarburs o olis Aquests residus es produeixen en fuites dels motors, filtres, maquinària, etc. Es tracten en l'Annex I del MARPOL i la normativa és clara i senzilla, aquests residus han d'emmagatzemar-se a bord i ser descarregats a terra en estacions designades per a tal. Aquí, però també podrien englobar les aigües contaminades o olioses que són aquelles que es troben a les sentines que sí que es podrien descarregar a condició que es compleixin les condicions següents: • Embarcació navegant. • Contingut en hidrocarburs inferior a 15 ppm. • Descarrega a través d'equip separador amb alarma i parada automàtica. Servei Marítim de la PGME- Mossos d’Esquadra, àmbit competencial i problemes plantejats 150 7.3.1.3. Escombraries Les escombraries queden recollides en l'Annex V del MARPOL, i la possibilitat de descarregar-les quedarà definida pel tipus de deixalla i la distància a la costa o zona. En la següent taula s'especifica les condicions i tipus d'escombraries: Tipus de d’escombraries/deixalla Condicions Descarrega Plàstic o derivats Prohibida Aliments A 12 milles de la terra més pròxima i haurà d'haver estat triturada prèviament per poder passar per una malla de selecció de 25 mm Vidres, cartrons, metalls, etc. Prohibida Taula Descarrega Escombraries - Font: Pròpia En aquelles que queda prohibida la descàrrega, caldrà dur-les a bord fins a poder-ne fer entrega a les estacions o espai habilitats, per al seu tractament a terra. Si les escombraries/deixalles estan compostes per a més d'un tipus, caldrà aplicar la normativa per a la més restrictiva. Cal també deixar clar que en casos i condicions d'emergència, on un mal major no es pogués evitar si no fos amb la descàrrega de deixalles prohibides, com podria ser salvaguardar la vida dels tripulants, aquesta si estaria permesa. També es contemplen la possibilitat de pèrdues accidentals de xarxes de pesca, sedals, etc. 7.3.2. Fondeig El fondeig responsable és una de les bases per a poder preservar les fanerògames marines, que són plantes superiors perennes, que com a tals, produeixen flors i fruits i que viuen en el medi marí. Formen praderies, conegudes a Catalunya amb els noms d'alguers, altines, herbassars o bruts. Aquestes praderies estructuren ecosistemes complexos i tenen un paper imprescindible per a la conservació de la fauna i flora marina del Mediterrani, i en conseqüent de Catalunya. Fondejar sobre aquestes praderies les malmet i les danya, suposant una gran pèrdua per a l'ecosistema. Les espècies de fanerògames marines presents al litoral català són Posidonia oceanica, Cymodocea nodosa, Zostera noltei i Zostera marina. 7. Normativa administrativa 151 Pradera de Posidònia – Font: Generalitat de Catalunya Aquestes praderies es consideren hàbitats protegits i d'interès i així estan definides en la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, i el Reial decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament de la Llista d'espècies silvestres en règim de protecció especial i del Catàleg espanyol d'espècies amenaçades, les quatre espècies de fanerògames presents al litoral de Catalunya. Fondejar sobre aquestes suposa d'una infracció fruit de la destrucció d'aquestes amb el moviment de l'àncora, resultant en accions sancionables segons la mateixa Llei 42/2007, i fins i tot pot esdevenir el Delicte tipificat en l'article 334 del Codi Penal espanyol, on s'indica que el que contravenint les lleis o altres disposicions de caràcter general, talli, arranqui, recol·lecti, adquireixi, posseeixi o destrueixi espècies protegides de flora silvestre, o trafiqui amb elles, les seves parts, derivats de les mateixes o amb els seus propàguls serà castigat amb pena de presó o una multa, i inhabilitació especial per la seva professió o ofici fins a dos anys. D'altra banda, s'imposarà la mateixa pena en el cas que, contravenint les lleis o altres disposicions de caràcter general, es destrueixi o alteri greument el seu hàbitat. Amb relació a les sancions esmentades seran o bé greus o bé molt greus, depenen de l'abast dels danys produïts, augmentat del grau de greu a molt greu quan se sobrepassin uns danys valorats en 100.000 euros. Per a les sancions greus oscil·laran entre 3.001 euros als 200.000 euros, mentre que les greus oscil·laran entre els 200.001 i els 2.000.000 d'euros. En el cas de les praderies se sancionarà el següent: • La destrucció, mort, deteriorament, recol·lecció, possessió, comerç o intercanvi, captura i oferta amb l'objectiu de venda o intercanvi o naturalització no autoritzada d'espècies de flora i fauna incloses en la llista d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial, que no estan catalogades, així com a la de propàguls o restes. • El deteriorament o alteració significativa dels components dels hàbitats prioritaris d'interès comunitari, o la destrucció de components, o el deteriorament significatiu de la resta de components d'habitats d'interès.