Anomalies de la visió del color en preescolars: validesa dels resultats obtinguts amb el test d'Ishihara

1 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats GRADO EN ÓPTICA Y OPTOMETRÍA TRABAJO FINAL DE GRADO ANOMALIES DE LA VISIÓ DEL COLOR EN PREESCOLARS: VALIDESA DELS RESULTATS OBTINGUTS AMB EL TEST D’ISHIHARA CLARA RAMON CLAR MIREIA PACHECO CUTILLAS I AURORA TORRENTS GÓMEZ 2 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats GRAU EN OPTICA I OPTOMETRIA Les Sres. Mireia Pacheco Cutillas i Aurora Torrents Gómez, com a directores del treball, CERTIFIQUEN Que el Sr./Sra. Clara Ramon Clar ha realitzat sota la seva supervisió el treball ANOMALIES DE LA VISIÓ DEL COLOR EN PREESCOLARS: VALIDESA DELS RESULTATS OBTINGUTS AMB EL TEST D’ISHIHARA que es recull en aquesta memòria per optar al títol de grau en Òptica i Optometria. I per a què consti, signem aquest certificat. Sr/Sra Mireia Pacheco Cutillas Directora del treball Sr/Sra Aurora Torrents Gómez Directora del treball Terrassa, 16 de Juny de 2015 3 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats ANOMALIES DE LA VISIÓ DEL COLOR EN PREESCOLARS: VALIDESA DELS RESULTATS OBTINGUTS AMB EL TEST D’ISHIHARA RESUM Aquest treball pretén determinar la prevalença de les Deficiències de la Visió del Color (DVC) en tres grups d’edat: nens preescolars, escolars i una mostra de subjectes entre 18-35 anys, que s’utilitzarà com a grup control, per tal de comparar els resultats obtinguts i l’examinabilitat (percentatge de persones capaces de donar una resposta fiable requerida en una prova) en funció de l’edat i el sexe. El material utilitzat ha estat una selecció de làmines del Test d’Ishihara i, a més, s’ha avaluat la incidència d’errors comeses en cadascuna de les làmines emprades. Les dades de la mostra examinada s’han obtingut per una banda, de cribratges realitzats a 426 nens preescolars i 383 escolars i, per una altra banda, de 191 subjectes joves examinats a l’aire lliure i en unes condicions d’il·luminació superiors als 300lux. Observant els resultats obtinguts, la prevalença de DVC és notablement major en nens preescolars(♂13’06% i ♀5’39%) que en joves(♂4’4% i ♀3’3%). Aquests valors són producte de la baixa examinabilitat en preescolars(93’9%) respecte el 100% dels Joves, demostrant que és un valor que augmenta amb l’edat. S’ha demostrat que la diferència de prevalença entre escolars i joves no és estadísticament significativa. A més, es demostra que algunes làmines del test inciten a crear confusions entre subjectes sense discromatòpsia. 4 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats ANOMALIAS DE LA VISIÓN DEL COLOR EN PREESCOLARES: VALIDEZ DE LOS RESULTADOS OBTENIDOS CON EL TEST DE ISHIHARA RESUMEN Este trabajo pretende determinar la prevalencia de las Deficiencias de la Visión del Color (DVC) en tres grupos de edad: niños preescolares, escolares y una muestra de sujetos entre 18-35 años, que se utilizará como grupo control, a fin de comparar los resultados obtenidos y la examinabilidad (porcentaje de personas capaces de dar una respuesta fiable en una prueba) en función de la edad y el sexo. El material utilizado ha sido una selección de láminas del Test de Ishihara i, además, se ha evaluado la incidencia de errores cometidos en cada una de las láminas utilizadas. Los datos de la muestra examinada se han obtenido por un lado, de cribados realizados a 426 niños preescolares y 383 escolares y, por otra parte, de 191 sujetos jóvenes examinados al aire libre y en unas condiciones de iluminación superiores a 300lux. Observando los resultados obtenidos, la prevalencia de DVC es notablemente mayor en niños preescolares (♂13'06% y ♀5'39%) que en jóvenes (♂4'4% y ♀3'3%). Estos valores son producto de la baja examinabilitat en preescolares (93'9%) respecto el 100% de los Jóvenes, mostrando que es un valor que aumenta con la edad. Se ha demostrado que la diferencia de prevalencia entre escolares y jóvenes no es estadísticamente significativa. Además, se demuestra que algunas láminas del test incitan a crear confusiones entre sujetos sin discromatopsias. 5 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats COLOUR VISION DECIFIENCIES IN PRESCHOOL CHILDREN: VALIDITY OF RESULTS WITH ISHIHARA TEST SUMMARY This study aims to determine the prevalence of Colour Vision Deficiencies (DVC) in three age groups: preschool children, school and a sample of subjects between 18-35 years, used as a control group, to compare the results and the testability (percentage of people who are able to give a reliable response as required in a test) based on age and sex. The material used had been a selection of plates of Ishihara Test, and it has been also evaluated the incidence of errors made in every single plate. The data was obtained on one hand, by colour vision screening in 426 preschool and 383 school children; and, on the other hand by 191 young subjects who were examined outdoor and the lighting conditions had to be over 300lux. Looking at the results, the prevalence of DVC is significantly higher in preschool children (♂13'06% and ♀5'39%) than in young (♂4'4% and ♀3'3%). These values are the product of low testability in preschool (93'9%) compared with 100% of the young people, demonstrating that is a value that increases with age. It has been shown that the difference in prevalence among schoolchildren and young people is not statistically significant. The sheets of test incite create confusion in people without colour blindness. 6 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats ENGLISH SUMMARY Colour vision deficiency (CVD) is a relatively common functional disorder of vision affecting eight per cent of males and 0.4 per cent of females in Caucasian societies. The normal colour vision is produced by three functional cones in the retina: cone L, cone M and cone S. Every cone has a different absorption spectrum. Colour vision anomalies may originate in the alteration (anomalous trichromacy) or absence (dichromacy) of one retinal cone pigment. There are two origins of abnormal colour vision:  Congenital defects: caused by inheritance. There are three common types of congenital colour deficiency: protan defects (absence or alteration of cone L), deutan defects (absence or alteration of cone M) and tritan defects (absence or alteration of cone S). Protan and deutan defects are known collectively as reed-green colour deficiency. The people who suffer CVD can only see a limited number of colours and their ability to differentiate colours is restricted. Monochromacy occurs when just one cone is functional.  Acquired defects: there is a wide group of colour vision disturbances which can be acquired during life as a result of ocular or general disease or chemical effects. Colour vision testing methods Despite a great job and studies, researches still hasn’t found a foolproof way to detect and classify colour vision deficiencies. Most tests are designed to quickly and easily detect defects of color vision. They are based on the identification of abnormal conditions, the classification of the defect protan / deutan / tritan and its severity. The intensity of illumination as specified is essential as it has been shown that colour defective people can “pass” clinical test under differing illumination conditions. The test area should have either a natural north sky illumination (in the northern hemisphere), or artificial natural daylight fluorescent illumination, like standard source C lighting. Tungsten light is unsuitable.  Pseudoisochromatic tests: target stimulus configured with discs of one hue is embedded within a background array of discs representing a second hue. The critical aspect of any pseucoisochromatic test is that the target background hues represent relative chromaticities that fall precisely on one of the isochromatic confusion axes.  Arrangement tests, in which the observer is required to arrange a set of colours into an ordered sequence based on hue or group colours by some attribute.  Matching tests, in which the observer is required to adjust two colours until the match, is required to report on a pair of colour as matching or not matching ir is required to select the best match from number of options. 7 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats  Naming tests, in which the observer must name a colour correctly and respond with an appropriate action that arises from correct identification of the colour. Colour vision in children Colour vision is very important in the first years of live, because child may have an educational disadvantage earlier on. Colour names are one of the first things that children learn, and it’s an important teaching aid in the earliest years of education. Good colour recognition involves a key to a proper development of children's learning. Colour vision tests for young children that may be suitable for their level of cognitive development. With children’s cognitive skills still developing, it is inappropriate to treat results from a child the same as an adult’s, therefore adult norms cannot be applied. Games are used as examination method, also preferential looking test are a good way to test children. Pseudoisochromatic plates designed for children have fewer plates and the designs contains shapes, pictures or pathways, rather than numbers (Ishihara Test for Unlettered Persons, CVTME, etc). Even so, it’s really common to adapt adult test for children, like selecting Ishihara number plates, or using The Farnsworth D15 Test, among others. Testability is defined as the percentage of people who are able to give a reliable response as required by the respective test. In contrast, those subjects who give an inappropriate response or lack of cooperation shown during the test ("Unable to test"). This concept is basic in this study because it is common in children to experience a lack of cooperation during evaluations. OBJECTIVES The main objective of this study is to compare the percentage of people with colour blindness based on age and gender, to determinate the prevalence of CVD and the testability of a sample of preschool children, a sample of schoolchildren and a sample of young adults. These results will be compared with each other and contrasted with previous studies. Furthermore, confusion numerical errors will be studied to demonstrate if there is relation between the design of the plates and the errors made by the population. METHODS The data of this study have been collected from two different sources. On one side, the data of children between 4 and 8 years have been obtained from colour vision screenings that the school La Roda underwent in the Centre Universitari de la Visió every year since 2007. In total, 426 preschool children and 383 school children were examined. 8 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats On the other side, the data of the control group were obtained through colour vision screenings made in a sample of young people between 18 and 35 years old. 191 subjects were examined in the Universities Area in Barcelona, because it's a place where you can find easily people of this age and the same proportion between men and women. The requirement was that the illumination had to be not direct daylight over 300 lux. It was measured with a luxometer. The next table summarizes the number of people based on the age and the gender. GENDER AGE GROUP ♂ ♀ TOTAL 4 Years Old 222 204 426 8 Years Old 199 184 383 Young 91 91 182 The material used for the screenings was the pseudoisochromatic test 24-plate Ishihara Test edition. It is the most widely used screening test for red-green deficiency and it has a high sensitivity and specificity. The Ishihara has plates to differentiate protan and deutan deficiencies but do not always yield a diagnosis. The test does not screen for blue tritan defects and is unsuitable for testing acquired defects. The Ishihara can be used to test colour vision of children as young as five years. The test plate should be used at approximately 66 cm from the eye. Ideally, daylight illumination or a suitable alternative should be at 45º to the plate surface. The Ishihara test contains five types of design: first of all, an introductory plate as an example and it’s read correctly for everybody; there are also the transformation designs (plates 2-7) where the real number is seen differently by people with red-green colour deficiency; the vanishing plates (8-13) are those plates where the number cannot be seen by people with red-green colour deficiency; on the hidden digit plates (14-15) the number can be seen just by people with red-green colour deficiency; and the last type of design are the plates used for protan/deutan classification (16-17). The plates that were selected to test the three groups of population were number: 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 16 and 17. RESULTS Prevalence of Colour Vision Deficiencies As it has been explained above methodology, only ten Ishihara Test plates were selected for examining patients. Thus, it was considered that all the subjects who failed three or more plates, or did not collaborate during the test, they don’t passed Colour Vision Test. 9 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats PREVALENCE CVD AGE GROUP ♂ ♀ 4 Years Old 13’05% 5’39% 8 Years Old 4’02% 2’72% Young 4’4% 3’3% Testability The results of the testability were calculated of the percentage of people who don’t cooperate during the colour vision screening. PERCENTAGE OF TESTABILITY ♂ ♀ Total 4 Years Old 90’99% 97’01% 93’9% 8 Years Old 99’4% 100% 99’74% Young 100% 100% 100% Plates prone to errors The table shows the number of errors and the percentage based on the different group. Nº ERRORS BASED ON AGE PLATE Nº 4 Years Old 8 Years Old Young TOTAL (%) 2 (8) 5 (4’76%) 4 (4’83%) 1 (0’97%) 10 (3’44%) 3 (29) 29 (27’62%) 20 (24’1%) 35 (33’98%) 84 (28’87%) 4 (5) 3 (2’86%) 3 (3’61%) 0 (0%) 6 (2’06%) 5 (3) 10 (9’52%) 27 (32’53%) 19 (20’39%) 58 (19’93%) 8 (6) 8 (7’62%) 3 (3’61%) 5 (4’85%) 16 (5’50%) 9 (45) 16 (15’24%) 10 (12’05%) 27 (26’21%) 53 (18’21%) 10 (5) 4 (3’81%) 1 (1’2%) 2 (1’94%) 7 (2’41%) 11 (7) 7 (6’66%) 0 (0%) 0 (0%) 7 (2’41%) 16 (26) 13 (12’38%) 13 (15’66%) 10 (11’65%) 38 (13’06%) 17 (42) 10 (9’52%) 2 (2’41%) 0 (0%) 12 (4’12%) TOTAL 105 83 103 291 DISCUSSION a) Prevalence of Colour Vision Deficiencies 16 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats 1.2 ANOMALIES DE LA VISIÓ DEL COLOR Les alteracions de la percepció cromàtica es denominen discromatòpsies. Alguns individus són incapaços de percebre de forma absoluta alguns colors, i altres només mostren certa dificultat per reconèixer-los. Per anomenar aquests trastorns s’han definit uns prefixes i sufixes que responen, per una part, al tipus de con afectat, i, per una altra banda, al fet de que el trastorn sigui total o parcial. La nomenclatura introduïda per Von Kries utilitzant paraules gregues és la elegida per referir-se als defectes de la visió del color: quan el defecte es troba en el con L, el prefix utilitzat és “protan-“ (primer, mancança del fotopigment Eritrolabo); quan es troba en el con M, ens referim a “deutan-“ (segon, mancança del fotopigment Clorolabo); i per defectes en els cons S, “tritan-“ (tercer, mancança del fotopigment Cianolabo). A més, parlarem de “- anomalia” quan es tracti de dificultat per reconèixer un color primari, i de “-anopia” quan sigui impossible. Tota aquesta informació es troba esquematitzada a la següent taula resum. TIPUS DE DÈFICIT DE DISCRIMINACIÓ Defecte verd-vermell Defecte blau-groc Dicròmates Protanopia (Absència con L) Deuteranopia (Absència del con M) Tritanopia (Absència del con S) Tricròmates Protanomalia (Alteració con L) Deuteranomalia (Alteració con M) Tritanomalia (Alteració del con S) Taula nº1. Classificació de Defectes de la Visió del Color. Les anomalies de la visió del color es divideixen en dues categories, segons la seva etiologia. Per una banda es troben els defectes congènits, de naturalesa hereditària, i per l’altra banda es troben les anomalies adquirides, principalment causades per infermetats. 1.2.1 Tipus d’anomalies a) Defectes congènits Els defectes congènits de la visió del color són constants, fàcils de classificar, idèntics en ambdós ulls i no canvien amb el pas dels anys. Les confusions són evidents durant la prova d’avaluació de la Visió del Color. Aquests subjectes normalment anomenen bé els color, ja que des de la infància han intentat utilitzar la terminologia més acurada possible (Joel Pokorny, 1979). 17 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats  Defecte verd-vermell: és el defecte més comú. L’agudesa visual és normal, però hi ha un desordre de la discriminació dels verds i els vermells. Segons el tipus de con que estigui afectat, trobem anomalies tant dicromàtiques com tricromàtiques dels defectes protan (afectació con L) com deutan (afectació con M).  Defecte blau-groc: molt menys comú. Un altre cop, la agudesa visual és normal, però hi ha un desordre de la percepció dels colors. Pot ser un defecte dicromàtic, tritanopia, o tricromàtic, tritanomalia. Aquest defecte és de herència desconeguda i extremadament estrany. El funcionament dels bastons és normal.  Acromatòpsies: dèficit sever dels cons. En una completa acromatòpsia, amb una agudesa visual deficitària, no hi ha percepció cromàtica alguna. Són considerats els reals “cecs al color”en el sentit propi de la paraula. Existeix també un tipus d’acromatòpsia amb una bona agudesa visual, però és molt poc comú. Figura nº1. Percepció dels colors en funció del tipus de discromatòpsia. b) Defectes adquirits En contrast, els defectes adquirits mostren variacions segons el format de test utilitzat durant l’examen. Els dos ulls usualment es troben afectats en diferent graus, acompanyats de visió borrosa, una reducció de l’agudesa visual i del camp visual. El defecte mostra progressió (o regressió) amb el pas del temps, i l’observador pot recordar el que és tenir visió normal del color. A pesar d’això, anomenarà malament els colors, usant la terminologia apresa quan la seva visió del color era normal. Les deficiències de la visió del color no poden ser corregides amb l’ús d’ulleres amb filtres de colors, o lents de contacte, o qualsevol altre tipus d’ajuda. En alguns casos, els filtres de color poden ajudar en algunes tasques millorant la diferència de brillantor entre colors que són vistos com a idèntics per un dicròmata o un tricròmata anòmal (Executive, 2005). 1.2.2 Etiologia de les anormalitats de la visió del color Els gens que codifiquen les diverses opsines han estat localitzats en diferents parelles de cromosomes humans. El gen que codifica la opsina dels bastons es troba en el cromosoma 18 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats 3, i el que codifica la opsina per el pigment sensible al blau es troba en el cromosoma 7. Per tant, les afectacions produïdes en aquests gens seran de tipus autosòmic. Els gens que codifiquen les opsines per els pigments sensibles al vermell i al verd, ambdós en diferents locus, es troben en el cromosoma X de la parella de cromosomes sexuals, o parella 23. La herència lligada al sexe explica perquè la prevalença dels defectes protan i deutan és significativament major en homes que en dones. El gen que codifica aquest tipus de visió del color, al localitzar-se en el cromosoma X, només es manifesta quan no té parella homòloga, és a dir, quan només un dels cromosomes de la parella és X(sexe masculí). 1.2.3 Prevalença de la herència dels defectes congènits de la visió del color La prevalença de defectes de la visió del color ha estat estudiada en diferents grups de població al voltant del món. S’estima que entre el 2% i el 10% dels homes i entre el 0’1% i el 3% de les dones sofreixen algun tipus de DVC (John Z. Xie, 2014). La majoria de fonts d’informació estableixen un rang menor per determinar la prevalença d’aquest tipus de defectes, reportant que la prevalença de defectes verd-vermell és del 8% en el sexe masculí i del 0’4% en el sexe femení (Birch, 2014). Alguns informes suggereixen que la prevalença d’aquest tipus de defectes varia segons el grup ètnic i l’àrea geogràfica dels individus, encara que és una idea poc suportada avui en dia. A més, alguns estudis demostren que la prevalença varia en funció del grup d’edat dels grups de mostra elegits, ja què algunes malalties com la diabetis o la hipertensió, entre altres, poden afectar la visió dels colors. Thuline (1964) va realitzar un estudi on va analitzar la prevalença de defectes de la Visió del Color en nens en edat escolar. Els resultats mostraven una incidència del 6’2% en nens i del 0’6% en nenes. La següent taula mostra la prevalença dels diferents tipus d’anomalies cromàtiques. TIPUS DE DEFICIÈNCIA DEL COLOR PREVALENÇA CLASSIFICACIÓ Classe Denominació Homes Dones Protan Protanopia (Severa Deficiència) 1% 0.01% Dicròmata Protanomalia 1% 0.03% Tricròmata anòmal Deutan Deuteranopia (Severa Deficiència) 1% 0.01% Dicròmata Deuteranomalia 5% 0.35% Tricròmata anòmal Tritan Tritanopia 1 de 10.000 Dicròmata Tritanomalia No es sap Tricròmata anòmal 19 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats Taula nº2. Prevalença dels tipus de defectes congènits de la Visió del color classificats d’acord amb el nombre de variables de mescles de colors necessàries per obtenir tons espectrals. (Birch, 2014) 1. 3 TESTS PER EXAMINAR LA VISIÓ DEL COLOR A pesar d’un gran treball i estudis per part dels investigadors, a dies d’avui encara no s’ha trobat un mètode infal·lible per detectar i classificar els dèficits de la visió del color. La majoria dels tests estan dissenyats per detectar de manera ràpida i fàcil defectes congènits de la visió cromàtica. Es fonamenten en la identificació de condicions anormals, la classificació del defecte en protan/deutan/tritan i la seva severitat. A l’hora de realitzar la prova, és essencial que el pacient porti la correcció òptica necessària. La il·luminació sota la qual es realitza el test pot ser la major font d’error, ja que la percepció del color varia segons la font de llum utilitzada. És recomanable que l’àrea del test estigui il·luminada amb llum natural dia (en l’hemisferi nord), sense que es tracti de llum solar directa. Si no és possible, es pot utilitzar alguna mena d’il·luminació artificial que ho simuli. L’il·luminant C (o Làmpada de MacBeth, Artificial North Skylight) és la més adequada, encara que avui en dia s’utilitza la font D65 (6500 K) (Birch, 2001). Això és degut a què es va deixar de comercialitzar i a què, malgrat hi ha hagut intents de fabricar una font d’il·luminació de cost assequible per a substituir-la, no es troben comercialment disponibles (Kowser Zahiruddin, 2010). La llum incandescent de tungsté (2850 K) no és la més indicada. En tot cas, la font de llum ha d’aportar com a mínim 200 lux a sobre de la superfície del test per subjectes joves (Executive, 2005) A continuació s’explicaran breument els diferents tipus de mètodes per examinar la Visió dels Colors i es farà especial èmfasi en les làmines pseudoisocromàtiques, ja que el test que s’ha utilitzat per realitzar la part pràctica del treball, el Test d’Ishihara, pertany a aquest grup de tests. 1.3.1 Làmines pseudoisocromàtiques. Es tracta del mètode més usat en l’anàlisi i diagnòstic de deficiències de la visió del color, ja que és econòmic, simple i ràpid. Estan basades en l’existència de zones de iso-color, i consisteixen en patrons de punts circulars de diferents colors, formant així un número, una lletra o altres formes, les quals una persona amb dèficit de la visió dels colors les llegeix amb més dificultat o més fàcilment que els que no en tenen. El pacient només ha d’anomenar, senyalar o traçar el dibuix. L’aspecte crític de qualsevol test basat en aquest tipus de làmines és que el disseny representa una relativa cromaticitat que coincideix amb els eixos de confusió corresponent al tipus de dicròmata. Aquests dicròmates o tricròmates anòmals severs són incapaços de distingir el disseny d’aquestes targetes (Michele E. Mercer, 2014). 20 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats La il·luminació és molt important a l’hora de realitzar el test. Una mala il·luminació és la font més important d’errors. Aquests tests mai poden ser usats amb il·luminació solar directa, tampoc durant l’alba o el capvespre, ni en habitacions amb parets de color intens. El més important és no utilitzar il·luminació artificial excepte que estigui especificat. A més, és necessari mantenir una distància de lectura ordinària a l’hora de realitzar el test (a no ser que estigui especificat) i els errors de refractius han d’estar sempre corregits (Kalmus, 1965). Els tests més destacats basats en làmines pseudoisocromàtiques són el Test de Ishihara, American Optical Hardy-Rnd-Rittles Plates (AOHRR), The Velhagen Plates, The Okhuma Plates, etc. 1.3.2 Proves de coincidència de colors (Matching tests) Destacarem els anomaloscopis. Es tracta del test més complet que existeix i és el test de referència per a la identificació i el diagnòstic de defectes protan i deutan. L’instrument proporciona una mescla de color entre una longitud d'ona de prova de color groc i una barreja d'additius de longituds d'ona vermelles i verdes. Es tracta d’un colorímetre visual, que reprodueix un estímul metàmer respecte a un altre de referència, a partir d’una mescla de colors quasi espectrals. El seu fonament es basa a estudiar les quantitats de primaris necessaris per a realitzar la igualació. Un nombre reduït d'anomaloscopis permet identificar les deficiències tritan. L’anomaloscopi més utilitzat és el de Nagel (Birch, Diagnosis of Defective Colour Vision, 1993) 1.3.3 Discriminació de tons Es tracta de tests que mostren una progressió sistemàtica del color, normalment relacionada a un color de referència. Els tons formen cercles en el diagrama cromàtic tangents a les línies de confusió. La majoria dels tests consisteixen en l’ordenació de diferents tapes de colors a partir d’una de referència. El test més conegut és el Farnsworth D-15, i la versió completa, el Farnsworth-Munsell de 100 colors (Richmond Products). 1.3.4 Llanternes Es basa en un receptacle del tipus llanterna que conté un conjunt de filtres de color que produeix l’efecte dels colors dels senyals, els quals han de ser identificats pel pacient. S’utilitza sobretot en proves per accedir a diverses professions, com ara mariners, militars, etc. La llanterna de Farnsworth (FaLant) i la llanterna de Holmes-Wright (H-W) són les més usades (Dain, 2004). 1.4 CONCEPTES BÀSICS SOBRE LA VALORACIÓ DE LA VALIDESA DE PROVES Per tal d’entendre millor la valoració de l’eficàcia i la validesa dels tests, així com l’anàlisi dels resultats obtinguts durant el treball de camp, és important saber el significat 21 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats d’alguns conceptes claus. Al realitzar un cribratge que avalua la visió del color, es poden obtenir quatre tipus de resultats:  Vertaders negatius: els que passen el test i tenen visió normal dels colors  Falsos negatius: els que passen el test però no tenen visió normal dels colors  Vertaders positius: els que no passen el test i no tenen visió normal dels colors  Falsos positius: els que no passen el test però tenen visió normal dels colors En base a aquests quatre tipus de resultats, podem definir la sensibilitat com capacitat del test per detectar anomalies de la visió del color (vertaders positius/nombre total de positius). Per una altra banda, el concepte d’especificitat es definirà com la capacitat del test de detectar als tricròmates normals (vertaders negatius/nombre total de negatius). 1.5 VISIÓ DEL COLOR EN NENS Encara que al llarg de la nostra vida és important el reconeixement dels colors en el dia a dia, quan suposa un problema real és durant els primer anys de vida, ja que pot afectar al desenvolupament i a l’adquisició de coneixements dels infants. Alguns estudis demostren que a les 4 setmanes de vida, els nadons mostren alguna forma de discriminació dels colors (Barbara Y. Ling, 2008). Mitjançant experiments electrofisiològics, s’ha demostrat que infants de tres mesos d’edat poden realitzar una gran varietat de discriminacions cromàtiques (Michele E. Mercer, 2014). En l’àmbit escolar, els nens poden experimentar un desavantatge escolar anticipat. El nom dels colors és pràcticament una de les primeres coses que s’aprenen, i, per tant, el color és una eina molt important en els primers anys d’aprenentatge escolar. Diferents colors són usats en lectures per aprendre nous conceptes i adquirir vocabulari. A més, els llibres escolars i de lectura destinats a infants estan replets de colors, igual que infinitat de jocs amb finalitats didàctiques. Un bon reconeixement dels colors és una peça clau per a un desenvolupament correcte de l’aprenentatge dels nens. A nivell emocional, els nens que sofreixen anomalies cromàtiques poden arribar a sentir ansietat al adonar-se’n que veuen les coses diferents als altres nens. Encara que els nens que pateixen alguna discromatòpsia no necessàriament han de patir problemes d’aprenentatges, és important una detecció efectiva el més aviat possible. 1.5.1 Tests per a l’avaluació de DVC en nens Per a l’examen de la visió dels colors en nens, no es poden utilitzar els mateixos tests que amb els adults. El nen ha de ser capaç d’entendre la prova i, en alguns casos, la detecció de discromatòpsies s’haurà de detectar de manera no verbal. Per aquest motiu, es requereix 22 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats la utilització de tests i estratègies adaptades al nivell de desenvolupament cognitiu del infant o la utilització de tests subjectius. A continuació, s’expliquen les estratègies més conegudes: 1. Mirada preferencial: s’utilitzen cartes pseuodoisocromàtiques que apareixen i desapareixen de la mirada de l’observador, per tal d’observar la resposta preferencial de mirada. És el mètode més adequat per examinar nadons i infants. Poden detectar qualsevol dels tres tipus de discromatòpsia. Són necessàries vàries repeticions de la prova. El test de Pease and Alen (1988) és el més destacat (Michele E. Mercer, 2014). També s’utilitza el Tambor Optocinètic, format per ratlles de colors. Observant els moviments oculars es demostra quins colors poden ser distingits i quins no. 2. Jocs: adequats al voltant dels 3 anys d’edat. Els jocs són divertits per als nens però poden requerir molt de temps sense obtenir resultats gaire acurats. La prova consta de tres mosaics de ceràmica que poden ser manipulats. El nen assenyala quin dels mosaics sembla de diferent color respecte els altres. Per confirmar els resultats s’ha de repetir la prova uns quants cops amb diferents posicions dels mosaics. A més, també podem trobar el test de Waterloo, el qual consisteix en una sèrie de cartes negres, on el nen ha de seleccionar el disc acolorit respecte una col·lecció de set discs grisos. 3. Cartes pseudoisocromàtiques: s’adapten els dissenys per a nivell cognitius més baixos, utilitzant dibuixos i camins, i alguns cops nombres. Si el test no es pot fer de manera verbal, s’utilitzen els camins on el nen pot dibuixar el recorregut amb algun instrument que no faci malbé la làmina. a) Test d’Ishihara per Persones Analfabetes: el test està dissenyat per nens entre 4 i 6 anys. Consta de 8 plats, dels quals 4 contenen formes (com rodones o quadrats), i els 4 restants contenen camins (més simples que en les versions estàndard). És important assegurar-se que el nen reconeix les figures i entén el funcionament de la prova amb l’ajuda de la làmina introductòria (Birch, 2001). b) The Colour Vision Testing Made Easy Test (CVTMET): mostra excel·lents resultats en nens. Consta de 14 làmines, les primeres 10 són figures i les 4 restants són objectes simples (un gos, un vaixell, una pilota, una estrella o un cotxe). En les làmines amb formes, es presenten dues figures, una és de mostra i l’altre és per identificació de defectes del tipus verd-vermell. Es tracta d’un test amb un 100% d’especificitat i un 91% de sensitivitat (Michele E. Mercer, 2014). Està indicat per nens a partir dels 3 anys d’edat (Susan Cotter, 2014) c) The Neitz Color Vision Worksheet: el test consisteix en un disseny introductori, seguit d’altres 8 per identificar defectes protan, deutan i tritan. És molt semblant al AO HRR, però la innovació és que una forma 23 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats alternativa pot ser identificada per una lleugera diferència de lluminositat en els punts del fons si la forma de color no pot ser vista. D’aquesta manera s’intenta evitar que els nens intentin endevinar les làmines (Birch, 2001). d) The Velhagen Pflügertrident Test: la figura que conté és una “E”. El nen ha de posar la mà segons com estigui la orientació de la “E” (Birch, 2001). e) The Matsubara and Guy’s colour vision tests: el primer test(Matsubara), està compost per pictogrames i el de Guy per lletres majúscules, i ambdós només poden classificar en defecte protan o deutan. No són recomanables, ja que molts nens amb visió normal del color cometen errors (Birch, 2001). 4. Adaptació de tests per adults als nens: també es poden adaptar tests que normalment són utilitzats per examinar subjectes adults, com ara el Test d’Ishihara, el AO HRR, The Okhuma plates i The Farnsworth D15 test and the City University test (Birch, 2001). 1.5.2 Examinabilitat en infants Definirem examinabilitat com el percentatge de persones que són capaces de donar una resposta fiable en una prova. En contrast, trobem a aquells subjectes que donen una resposta inapropiada o que mostren falta de cooperació durant l’examen (“unable to test”) (Nurul Farhana Abu Bakar, 2012). El concepte d’examinabilitat és bàsic en aquest estudi quan parlem de nens preescolars, ja que és bastant freqüent que presentin una falta de col·laboració durant la seva avaluació. Els preescolars poden presentar una manca d’atenció i concentració, poden tenir vergonya durant la prova, alguns nens poden tenir problemes d’enteniment del idioma... que repercuteix en un alt nombre de falsos positius durant els cribratges. Recordem que els falsos positius són aquells subjectes que no passen la prova de Visió dels Colors però que realment no tenen cap discromatòpsia. Un article publicat per la revista American Academy of Ophtalmology (John Z. Xie, 2014) va realitzar un estudi sobre l’examinabilitat de nens entre 2’5 i 6 anys amb el CVTMET. En ell, es demostra que el percentatge d’examinabilitat incrementa a mida que augmenta l’edat dels subjectes, arribant a ser del 98% en nens de 5-6 anys. És per aquest motiu que serà necessari contrastar els resultats obtinguts en nens preescolars amb un grup d’edat on l’examinabilitat sigui del 100%. 24 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats 2. OBJECTIUS 2.1 OBJECTIU PRINCIPAL L’objectiu principal del treball és comparar el percentatge de persones amb anomalies de la visió del color en funció de l’edat i el sexe, per determinar la prevalença, així com l’examinabilitat d’una mostra d’infants preescolars, d’una mostra d’escolars i d’una mostra d’adults joves. 2.2 OBJECTIUS ESPECÍFICS  Calcular la prevalença dels defectes de la visió del color a partir d’una anàlisi retrospectiva procedent de dades obtingudes de cribratges en dos grups d’edat: nens de 4 anys i nens de 8 anys, examinats amb el Test d’Ishihara.  Recollir dades de l’examen de la Visió del Color realitzat a un grup control de joves entre 18 i 35, mitjançant el Test d’Ishihara.  Comparar els resultats obtinguts entre els diferents grups d’edat.  Determinar l’examinabilitat de la visió del color en la població infantil.  Comparar l’examinabilitat del Test d’Ishihara en funció de l’edat.  Contrastar els resultats amb estudis científics realitzats prèviament.  Estudiar l’adequació de cadascuna de les làmines del Test d’Ishihara emprades. Determinar quines són les làmines més errades pels subjectes i esbrinar el per què. 25 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats 3. METODOLOGIA Les dades d’aquest estudi es van recollir en dues parts. En primer lloc, es van recollir dades retrospectives del Centre d’Educació Infantil i Primària La Roda (Terrassa) i, en segons lloc, es van recollir dades de la visió del color d’un grup de subjectes entre 18 i 35 anys. 3.1 PARTICIPANTS Els participants de l’estudi es divideixen en tres grups diferenciats d’edat: nens de 4 anys, nens de 8 anys i joves entre 18 i 35 anys. El total dels individus dels quals tenim dades és de 992. GRUP D’EDAT 4 ANYS 8 ANYS JOVES (18-35 ANYS) Nº PACIENTS 426 383 182 Taula nº3. Nombre d’individus examinats per a cada grup d’edat. 3.1.1 Mostra de nens preescolars i escolars Les dades de la visió del color en infants preescolars (4 anys) i escolars (8 anys) s’han obtingut a partir d’una anàlisi retrospectiva de les dades procedents dels cribratges que el Centre Universitari de la Visió realitza anualment al CEIP La Roda, des del curs 2007-2008 fins a dia d’avui. Del total de 992 subjectes examinats, 809 corresponen a estudiants d’aquest centre escolar. Per una banda, tenim als infants de 4 anys. En total es van examinar 426 entre el curs escolar 2007-2008 i el 2014-2015, dels quals 222 individus eren nens (52’11%) i 204 eren nenes (47’89%). Per una altra banda, tenim els infants de 3r de Primària, és a dir, de 8 anys. D’aquest grup, es van examinar 383 infants, 199 nens (51’96%) i 184 nenes (48’04%). Totes les dades sanitàries analitzades estan tractades de manera dissociada de les dades personals identificatives de cada subjecte, per garantir la impossibilitat d’identificació que obliga la LOPD (Ley Orgánica de Protiección de Datos). 3.1.2 Mostra de grup control Les dades de la visió el color del grup de subjectes joves (18-35 anys) s’han obtingut a partir d’un cribratge de la visió del color anònim. En total es van examinar 182 persones, on la proporció d’homes i dones és la mateixa, per tant, es van avaluar 91 homes i 91 dones. 32 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats 4.1.2 RESULTATS 8 ANYS En el grup de nens de 8 anys, hem realitzat el mateix procediment que en el grup de mostra anterior. Per una banda, s’ha agrupat els resultats en una taula, seguint amb el mateix criteri, i, per una altra banda, s’ha representat gràficament els resultats obtinguts. NENS NENES TOTAL 0 ERROR 167 (83’92%) 152 (82’61%) 319 1 ERROR 19 (9’55%) 22 (11’96%) 41 2 ERRORS 5 (2’51%) 5 (2’72%) 10 3 O MÉS ERRORS 8 (4’02%) 5 (2’72%) 13 TOTAL 199 184 383 Taula nº7. Número d’errors realitzats segons els sexe i en la totalitat d’una població de 383 nens de 8 anys El següent gràfic correspon a la taula anterior, on es representa gràficament el percentatge que suposa cada grup de nens i nenes segons el nombre d’errors respecte a la totalitat de la mostra (383 individus). 33 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats Figura nº2. Comparació entre els percentatges d’errors en funció del sexe en infants 8 anys 4.1.2.1 Examinabilitat nens 8 anys L’examinabilitat en nens de 8 anys és força major respecte nens de 4 anys, ja que només trobem 1 nen que no col·labora durant el cribratge de la visió del color, el qual es troba inclòs en el grup de “no passa” la prova de visió dels colors. Els resultats són obtinguts de la mateixa manera que en el grup de preescolars i es troben resumits a la taula següent: EXAMINABILITAT DEL TEST D’ISHIHARA PER INFANTS PREESCOLARS Nens Nenes Total 99’4 % 100 % 99’74 % Taula nº8. Percentatge de nens examinables segons el sexe en una població de 383 nens de 8 anys 4.1.3 RESULTATS GRUP CONTROL (JOVES 18-35) Per acabar, els resultats del grup d’edat entre 18 i 35 anys (joves), són mostrats a continuació. Aquest grup de mostra ens servirà de cara a la discussió dels resultats com a grup control per comparar els resultats obtinguts amb els dos grups anteriors, sobretot amb els infants preescolars, ja que en aquest cas la col·laboració dels individus, i, per tant, l’examinabilitat, és del 100%. 34 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats NENS NENES TOTAL 0 ERROR 50 (54’95%) 57 (62’64%) 107 1 ERROR 27 (29’67%) 25 (27’47%) 52 2 ERRORS 10 (10’99%) 6 (6’59%) 16 3 O MÉS ERRORS 4 (4’4%) 3 (3’3%) 7 TOTAL 91 91 182 Taula nº9. Número d’errors realitzats segons els sexe i en la totalitat d’una població de 182 joves. A continuació, trobem la representació gràfica de la taula anterior, mostrant el percentatge que suposa cada grup de nens i nenes segons el nombre d’errors respecte a la totalitat de la mostra (182 individus). Figura nº3. Comparació de percentatges d’errors entre homes i dones joves. 35 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats 4.1.3.1 Examinabilitat grup control La col·laboració total d’aquest grup fa que l’examinabilitat sigui del 100%. 4.2 ADEQUACIÓ DE LÀMINES MÉS FALLADES DEL TEST D’ISHIHARA A mida que s’han anat analitzant els resultats obtinguts tant dels cribratges de la visió del color en nens preescolars i escolars com dels joves participants, s’ha pogut observar que no totes les làmines eren fallades en la mateixa proporció. Mentre unes làmines eren quasi sempre distingides sense cap problema, altres eren fallades per un nombre molt elevat de la mostra. Aquest fet ens indica que el disseny d’algunes làmines és responsable de l’inesperat nombre d’errors que cometen alguns observador sense que tinguin cap mena de discromatòpsia. A la taula següent es resumeix el nombre de persones que han fallat cada làmina i el percentatge que suposa respecte el total d’errors comesos per a cada grup d’edat (4 anys, 8 anys i Joves). A més, també es pot observar el nombre total d’errors comesos per a cada làmina i el percentatge respecte el total d’errors. Nº ERRORS SEGONS EL GRUP D’EDAT LÀMINA Nº 4 Anys 8 Anys Adults TOTAL (%) 2 (8) 5 (4’76%) 4 (4’83%) 1 (0’97%) 10 (3’44%) 3 (29) 29 (27’62%) 20 (24’1%) 35 (33’98%) 84 (28’87%) 4 (5) 3 (2’86%) 3 (3’61%) 0 (0%) 6 (2’06%) 5 (3) 10 (9’52%) 27 (32’53%) 19 (20’39%) 58 (19’93%) 8 (6) 8 (7’62%) 3 (3’61%) 5 (4’85%) 16 (5’50%) 9 (45) 16 (15’24%) 10 (12’05%) 27 (26’21%) 53 (18’21%) 10 (5) 4 (3’81%) 1 (1’2%) 2 (1’94%) 7 (2’41%) 11 (7) 7 (6’66%) 0 (0%) 0 (0%) 7 (2’41%) 16 (26) 13 (12’38%) 13 (15’66%) 10 (11’65%) 38 (13’06%) 17 (42) 10 (9’52%) 2 (2’41%) 0 (0%) 12 (4’12%) TOTAL 105 83 103 291 Taula nº10. Percentatge d’errors per lamina en funció del grup d’edat. Els resultats de la taula anterior la trobem representada en diferents gràfics a continuació: 36 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats Figura nº4. Representació gràfica de les làmines més errades pels nens de 4 anys Figura nº5. Representació gràfica de les làmines més errades pels nens de 8 anys 37 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats Figura nº6. Representació gràfica de les làmines més errades pels Joves Figura nº7. Representació gràfica de les làmines més errades segons el grup d’edat. 38 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats Figura nº8. Representació gràfica de les làmines més fallades en l totalitat de la mostra examinada. 39 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats 5. DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS En aquest apartat es comentaran i es compararan els resultats exposats a l’apartat anterior del treball. A més, es contrastaran amb estudis realitzats anteriorment per tal de valorar la seva fiabilitat i validesa com a estudi. 5.1 PREVALENÇA DE LES DVC EN ELS DIFERENTS GRUPS D’EDAT La prevalença d’anomalies cromàtiques segons els resultats obtinguts en la part pràctica del treball és pronunciadament major en preescolars que en els altres dos grups d’edat. La següent taula resumeix aquests valors segons el gènere i l’edat: PREVALENÇA DEFECTES DE LA VISIÓ DEL COLOR Preescolars Escolars Joves ♂ ♀ ♂ ♀ ♂ ♀ 13’06% 5’4% 4’02% 2’72% 4’4% 3’3% Taula nº11. Resum de les prevalences de DVC segons el grup d’edat i el sexe. A través d’un càlcul de contrast de proporcions, s’ha verificat que la diferència de prevalença de discromatòpsies entre individus escolars i joves no és significativa, és a dir, són estadísticament iguals. Aquests tipus de càlculs s’apliquen en dissenys d’investigació en els què s’investiga a dos grups d’individus als quals se’ls hi ha mesurat una variable qualitativa. D’aquesta manera, agafant com a variables “nens de 8 anys (♂)” i “joves (♂)”, es valora si la diferència entre els valors de prevalença d’aquests dos grups d’edat(4’02% i 4’4%, respectivament) és significativa, comparant la zcalculada amb zcrítica per a un nivell de confiança ( =±1’96, per a un nivell de confiança del 95%). La zcalculada, en estar dintre del rang de zcrític, demostra que aquesta diferència de proporcions no és significativa. En el cas del sexe femení, el valor de zcalculada és de 0’335. Aquest valor, al trobar-se dintre el rang de zcrítica, demostra que la diferència de percentatges entre el 2’72% que s’ha obtingut en nenes escolars i el 3’3% en dones joves, és també irrellevant estadísticament parlant. Les fórmules utilitzades per realitzar aquests càlculs són les representades a continuació, on p1 és el quocient dels subjectes que passen d’un determinat sexe i edat (f1) entre el total de subjectes de la primera variable(n1) i p2 és el mateix que p1 però de la segona variable, és a dir, f2 entre n2. A partir d’aquí, s’ha obtingut el resultat de zcalculada per tal de comparar-ho amb zcrítica. 40 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats Per tal de comprovar si la diferència de prevalença de discromatòpsies entre nens preescolars i subjectes Joves és d’importància estadística, s’ha realitzat el mateix càlcul en ambdues poblacions. En el cas del sexe masculí, el resultat de zcalculada=-2’28 demostra que la diferència és estadísticament significativa, ja que es troba fora del rang de zcrític. En el sexe femení, al obtenir un valor de zcalculada=-0’79 i estar dintre del rang de zcrític, es considera que la diferència no és estadísticament significativa. L’alta incidència de DVC en nens preescolars s’explica per la falta de cooperació durant la prova caracteritzada en aquestes edats, ja que les discromatòpsies no varien amb l’edat. Els infants no col·laboradors són classificats dins el grup de “no passen” la prova de visió dels colors i no poden ser diferenciats dels que realment tenen alguna mena de discromatòpsia, creant així un elevat nombre de falsos positius (infants que no passen la prova però que tenen visió normal dels colors). Aquest resultat està directament relacionat amb l’examinabilitat de la prova per a aquest grup d’edat i serà explicat en el següent apartat. En l’anàlisi dels resultats obtinguts quant a la variable sexe, en els tres grups de mostra es corrobora que la prevalença de discromatòpsies és major en el sexe masculí que en el femení. Es mostra, una vegada més, que els defectes de la visió del color estan relacionats amb l’herència lligada al sexe, com s’ha explicat a la introducció del treball. Aquests resultats són els esperats tenint en compte els estudis realitzats prèviament. Agafant els resultats obtinguts en el grup control (joves, examinabilitat 100%), observem que el percentatge d’anomalies cromàtiques és del 4’4% en homes i del 3’3% en dones. Aquestes dades contrasten amb els resultats que reporten la majoria d’estudis publicats, els quals coincideixen dient que la incidència és del 8% en homes i del 0’4% en dones. La prevalença en la nostra mostra és gairebé la meitat respecte el 8% que molts autors defensen en el cas dels homes, i, en el cas de les dones, el valor de 3’3% és notablement major respecte el 0’4% esperat. Un article publicat per la revista American Journal of Ophtalmology va estudiar la prevalença d’anomalies cromàtiques en infants amb el Test d’Ishihara, resultant una prevalença del 3’6% en nens i del 0’1% en nenes (Michael Cosstick, 2005). Aquests darrers resultats, s’assemblen força més als obtinguts en els nostres cribratges en el cas del sexe masculí. La naturalesa d’aquestes diferències en la incidència de Deficiències de Visió del Color entre els nostres resultats i els resultats del articles científics que s’han consultat, pot ser deguda a les següents raons: o Nombre de la població examinada inferior respecte altres estudis. Com més àmplia és la mostra, més fiable és el resultat. L’examen de 91 homes i 91 dones pot haver suposat una limitació a l’hora d’aconseguir uns resultats més semblants als esperats. o Al tractar-se d’un cribratge, no s’ha realitzat el Test d’Ishihara al complet, sinó que només s’han seleccionat algunes de les làmines. A més, la prova en un cribratge s’acostuma a realitzar en un temps limitat i l’examen pot ser poc exhaustiu. 41 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats o En el cas dels infants de La Roda, els optometristes que han realitzat els cribratges han variat cada curs escolar. Al no tractar-se sempre del mateix examinador, els mètodes i interès per l’avaluació poden repercutir en els resultats obtinguts. o Mala selecció de les làmines. Com s’explicarà a l’apartat 5.3, alguns dissenys poden crear confusions en tricròmates normals, augmentant d’aquesta manera la possibilitat de cometre errors. 5.2 EXAMINABILITAT EN FUNCIÓ DEL GRUP D’EDAT AMB EL TEST D’ISHIHARA Recordem que l’examinabilitat es defineix com el percentatge de persones que donen una resposta fiable que es requereix en una prova. A la taula següent es resumeixen els percentatges d’examinabilitat segons el sexe i l’edat que s’han mostrat a l’apartat anterior de resultats. PERCENTATGE D’EXAMINABILITAT Sexe masculí Sexe femení Total 4 ANYS 90’99% 97’01% 93’9% 8 ANYS 99’4% 100% 99’74% JOVES 100% 100% 100% Taula nº12. Comparació del valor de l’examinabilitat segons edat i sexe. Es pot observar que l’examinabilitat és major a mida que augmenta l’edat del pacient. Això és degut a que el nivell de desenvolupament cognitiu i comportamental de l’individu repercuteix directament a l’hora de realitzar el test, resultat així en una falta de col·laboració. Motius com la falta d’enteniment de la prova, problemes per entendre el idioma per alguns nens, o la falta de col·laboració per vergonya, fan que aquest percentatge sigui considerablement inferior en nens de 4 anys respecte el grup de joves, on la col·laboració va ser absoluta. En el cas dels escolars de 8 anys, tot i que la col·laboració no va ser del 100% per part dels subjectes, s’observa un creixement significatiu respecte els nens preescolars. Un article científic publicat a la revista Indian Journal of Ophtalmology, va estudiar l’examinabilitat de 100 nens amb problemes d’aprenentatge i nens sense problemes d’aprenentatge entre 6 i 12 anys amb el Test de Ishihara de 24 làmines. El resultat mostra un percentatge d’examinabilitat del 100% en nens amb cap problemes d’aprenentatge (Nurul Farhana Abu Bakar, 2012). A continuació, s’adjuntarà una taula procedent d’un altre article publicat per la revista American Academy of Ophtalmology, en el qual es va estudiar l’examinabilitat (Testability) en funció de l’edat i el sexe de nens preescolars amb el Color Vision Testing Made Easy, per tal de contrastar-ho amb els nostres resultats. La mostra examinada són nens entre 2’5 anys i 6 anys (John Z. Xie, 2014). 48 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2015. Tots els drets reservats Nurul Farhana Abu Bakar, A.-h. C. (2012). Comparison on testability of visual acuity stereo acuity and colour vision tests between children with learning disabilities and children without learning disabilities in government primary schools. Indian Journal of Ophtalmology . Products, R. (s.f.). Deficiencia de la Visión del Color. Susan Cotter O.D, D. L. (2014). www.colorvisiontesting.com. Thuline, H. C. (1964). Color-vision defects in American school children. JAMA , 514-518.