La unitat habitacional: la viabilitat d'una flexibilitat en l'habitatge

LA UNITAT HABITACIONAL la viabilitat d’una flexibilitat en l’habitatge Treball de Final de Grau Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona | Universitat Politècnica de Catalunya Tribunal: Directora: Jover Fontanals, Cristina Fort Mir, Josep Maria | Hernández Falagán, David (President) | López Besora, Judit | Setembre 2022 | maria roca grau la unitat habitacional la viabilitat d’una flexibilitat en l’habitatge *Document pensat per ser llegit en format plecs. 4 5 I have some thoughts about the spirit of architecture. I have chosen to talk about the room, the street, and human agreement. The room is the beginning of architecture. It is the place of the mind. You in the room with its dimensions, its structure, its light respond to its character, its spiritual aura, recognizing that what ever the human proposes and makes becomes a life. Louis Kahn, 1971 6 7 01 resum 02 introducció 03 objecte d’estudi 04 metodologia 05 necessitats context arquitectònic - social 06 pràctiques marc històric context actual l’habitació 07 casos d’estudi 85 habitatges socials a cornellà 110 habitacions al carrer provença 20 habitatges cooperatius la balma 08 conclusions 09 bibliografia 00 ÍNDEX 8 9 01 Tipologia, habitar i evolució RESUM L’habitatge i les maneres de viure evolucionen. Apareixen habitatges que es poden compartir. Apareixen, doncs, espais compartits i espais col·lectius. Tot això participa en la millora tipològica de l’habitatge. Avui en dia, coneixem conceptes com carsharing, renting i diversos tipus de lloguer temporal d’automòbils. Són conceptes que sorgeixen a partir d’una transformació ètica i, per tant, social. En comptes de desmerèixer aquesta evolució, aposto per la possibilitat d’establir similituds entre el procés de canvi que es dona en la qüestió automobilística i plantejar-la en l’arquitectura. Més concretament l’habitatge. L’habitatge perquè, com a arquitectes, el món de la llar sempre toca més a prop. Però tothom habita un espai o altre de forma íntima. Aquesta necessitat tan humana fa que es doni una constant reflexió sobre els espais on ens hauríem de sentir segurs i còmodes. Entenent l’habitatge com un entramat de peces, es planteja com a objecte d’estudi si una d’aquestes peces pot actuar com a habitació canviant dins d’un bloc d’habitatges. Es tracta de poder valorar si la tipologia es pot desrigiditzar i si els límits de l’habitatge es poden modificar per respondre adequadament a un canvi de necessitat en l’espai-temps. Les transformacions no han de modificar completament l’entramat de peces de la tipologia, sinó millorar-la. Aquest treball pretén únicament estudiar la viabilitat anar més enllà en la flexibilitat en l’habitatge a través de la unitat habitacional. Analitzo aquest concepte a partir de projectes de Barcelona. Aquests compleixen amb la condició de ser pensats, arquitectònicament parlant, en favor d’una estructura, morfologia, obertures, connexions, etc. que permeti modificar els límits de separació entre habitatges. PARAULES CLAU Flexibilitat: capacitat d’adaptació. Habitar: viure/estar. Habere: tenir freqüentment, de manera reiterada. Hàbitat i habitació. Habitatge: casa que hom pot habitar - Edifici, destinat a poder fer-hi vida, és a dir, dormir, cuinar... Unitat habitacional: Cadascun dels elements d’una sèrie o conjunt pertanyent o relatiu a l’habitatge. Habitació: cambra d’un habitatge. Habitare: viure. Sufix: acció i efecte Límits: Punt on s’acaba l’exercici d’un poder o facultat, part extrema on termina un territori, una extensió, un període de temps. Limitis: frontera, vora Tipologia: és relativa a la funció i configuració, de la planta. Typos: model, logia: estudi Viabilitat: Qualitat de tenir probabilitat de prosperar, de poder ser dut a la pràctica. Fig. 1: La Vanguardia Edició dimarts, 20 juliol 2004, pàg 3 Fig. 2: La Vanguardia. Edició dimecres, 18 setembre 2002, pàg 4 Fig. 1 Fig. 2 10 11 Justificació de la temàtica INTRODUCCIÓ 02 Existeixen dos motius que justifiquen l’elecció d’aquest tema per al meu treball. El primer d’ells, de caire més aviat personal, està basat en l’experiència pròpia. El segon, té a veure amb el context acadèmic dins el Grau d’Arquitectura i creix a partir de l’interés d’alguns exercicis desenvolupats en el marc de l’ETSAB. 1. El meu interès per la flexibilitat o possible convertibilitat en l’habitatge apareix per l’experiència que tinc de viure en diferents habitatges de blocs plurifamiliars a la ciutat de Barcelona on sempre he residit. Durant els últims 15 anys he viscut en nuclis familiars canviants i aixó va suposar que es veiessin limitats per les condicions lligades al disseny dels espais. Constantment hi havia habitacions que esdevenien despatxos entre setmana i dormitoris en dies festius. Sovint, aquestes peces eren massa estretes per a ser un estudi i amb prou feines hi cabia un llit. Habitacions que podien acollir a 5 persones, però que ara solament responen a la necessitat d’un sol habitant i, en conseqüència, les altres queden abandonades. La rigidesa dels límits de les tipologies on he viscut i la poca flexibilitat de les seves peces -només permetent un ús o havent d’inutilitzar peces per variacions en el nombre d’integrants tot i la proximitat física de certes habitacions a l’espai comunitari del blochan fet que l’única solució sigui el trasllat que compleix millor les necessitats de cada moment del cicle vital familiar. Fig. 3: Habitatge a Barcelona. Cas 1. Inicialment per a 5 persones. Fig. 4: Habitatge a Barcelona. Cas 2. Inicialment per a 2 persones. Fig. 3 Fig. 4 12 13 introduccióintroducció justificació de la temàticajustificació de la temàtica 2. Paral·lelament, en el transcurs dels meus estudis a l’ETSAB he cursat tallers que m’han permès investigar sobre l’habitatge col·lectiu. En concret l’assignatura d’Habitatge i Ciutat a Projectes III I IV, al punt mitjà del grau acadèmic. Aquest curs del tercer any se centrava en projectar i dissenyar un bloc d’habitatges estudiant la possible gradació entre el privat i el públic, la seva comunicació amb l’entorn, les seves connexions internes, etcètera. Em va fer plantejar noves estratègies per tal de respondre a necessitats actuals. Aquesta idea em va fer valorar els beneficis d’unitats residencials poc rígides que, a partir treballar el límit de l’habitatge, donessin llibertat a l’usuari i en la manera d’habitar-los. Més tard, aquest darrer semestre vaig realitzar un seminari dins el taller temàtic d’habitatge col·lectiu (Fig 5) sobre models contemporanis de l’habitatge difús. El seminari consistia a elaborar un anàlisi d’una tipologia d’habitatge des d’una perspectiva centrada en les persones. Aquesta realitat personal no és més que un petit forat, un espiell, que m’ha permès adonar-me en primera persona d’una necessitat i que es dona d’una foma molt generalitzada en la nostra societat complexa i canviant. A l’hora de fer un treball sobre aquesta temàtica, he optat per dividir-lo en tres parts diferenciades: 1. Necessitats 2. Pràctiques 3. Estudi de casos. Necessitats. Les dades demogràfiques mostren una evolució en el tipus de llar. Existeix una tendència a la diversificació dels models de convivència. L’estructura del nucli familiar és cada vegada més difosa. L’habitatge ha d’adaptar-se i sortir d’una configuració de nucli familiar tradicional massa generalitzada. Les rutines, les necessitats espacials i l’entorn domèstic varien de manera accelerada i l’habitatge ha d’adaptar-se a les necessitats de les persones de forma dinàmica perquè la ciutadania millori qualitat de vida en l’espai que habita. Pràctiques. Per tal de respondre a la tendència social creixent, la millora tipològica ha de ser pensada per a nuclis canviants. Tipologies diverses que puguin variar al llarg del temps i alhora continguin espais que permetin activitats canviants. Això és possible a través d’una arquitectura que permeti que l’habitatge tingui certa flexibilitat i respongui ràpidament a les noves necessitats personals i familiars. La qüestió de la flexibilitat té un llarg recorregut en el pensament arquitectònic, i s’ha experimentat i anomenat de moltes maneres diferents al llarg dels anys. No obstant això, hi ha un tipus de flexibilitat que pren més importància en aquest treball, en gran part per l’interès personal esmentat prèviament. És el cas d’una flexibilitat que una sola unitat habitacional pot donar a tota una tipologia. Es tracta d’adoptar una estratègia aparentment poc restrictiva de les relacions de les peces que tenen un habitatge. Estudi de casos. Es considera l’habitació com una estratègia de flexibilitat en l’habitatge que no comporta elevats costos ni elevats terminis d’execució. A més a més, dona un major component de transformació sense haver de trencar el límit de la privacitat o col·lectivització d’espais. Es considera com a objecte d’anàlisi una habitació de gestió col·lectiva o compartida, però d’ús privat. Tal com comenta Louis Khan1, la planta de l’habitatge és una societat d’habitacions que es relacionen entre si per reforçar la seva pròpia naturalesa. En aquest treball es vol investigar els efectes que comportaria integrar un nou individu. L’objectiu és veure si és possible que una peça auxiliar a l’habitatge, que fa que la seva superfície útil es pugui ampliar o contraure amb el temps, genera un equilibri dinàmic en un mateix edifici. Suplint les demandes espacials en favor d’afegir espais, com ara un nou dormitori pel naixement d’un fill, la cessió d’un altre per emancipació o un nou espai de treball o estudi en el cas del treball a distància. Tot i que administrativament aquesta opció és d’una certa complexitat, l’objectiu és descobrir-ne la viabilitat dins la intenció dels projectes analitzats i valorar-ne els canvis necessaris perquè això fos completament factible arquitectònicament parlant. Fig 6. L’habitació de Louis Kahn. Dibuix per a City /2 Exhibition, Filadèlfia. Museu d’Art, 1971. Font: Assaig de Peter Kohane (1) “The plan is a society of rooms. The rooms relate to each other to strengthen their own unique nature. The auditorium wants to be a violin. Its envelope is the violin case. The society of room is the place where it is good to learn, good to work, good to live.” Assaig de Louis Kahn i l’art de dibuixar una habitació de Peter Kohane Fig. 5 Fig. 5: Esquema de variabilitat d’habitacions respecte un mateix nucli. Exercici desenvolupat al Taller Temàtic d’habitatge Col·lectiu a l’ETSAB, curs 2021-2022. 14 15 Estudiar la necessitat, benefici i viabilitat de la millora tipològica de l’habitatge a través d’una única unitat habitacional. Explorar si una peça pot millorar l’habitatge i fer-lo capaç de respondre adequadament a una necessitat justificada d’espais canviants en el temps. Eleborar un estudi analític que es produeix a partir de projectes de blocs d’habitatges actuals a Barcelona, on el projecte ja contempla aquesta possibilitat de configuracions. Analitzar les diferents maneres d’agregació d’aquesta peça, com s’inclou en el projecte, quines necessitats té, quines possibilitats permet, i valorar la seva viabilitat en les diferents ubicacions. Comparar els criteris d’agrupacions dels casos d’estudi de Barcelona que permeten observar quins elements configuren aquestes habitacions i quins mecanismes i elements fan que siguin més o menys efectius per aquest tipus d’espais. Hipòtesi: Tot i no reunir les condicions i instal·lacions suficients per aconseguir per si sola els estàndards d’habitabilitat d’un habitatge, és a dir, per considerar-se una llar, amb aquestes estratègies crec: -Que aquesta unitat habitacional permet que la casa creixi temporalment, modificant els seus límits, i ampliant els seus usos per adaptar-se a les necessitats dels seus habitants. -Que les característiques arquitectòniques necessàries pel funcionament d’aquests espais ja estan incloses en els projectes per permetre la flexibilitat de la tipologia. -Que a través d’una intervenció mínima es podria respondre a les necessitats de canvi de moltes tipologies a la vegada i de dinamisme de les maneres d’habitar. L’habitació afegida 03 OBJECTE D’ESTUDI Fig 7. Chapter seven. The room without a name. “Tomorrow’s house” Nelson, George llarga Durabilitat del disseny Sistemes Prespectiva rígids sincrònica flexibes diacrònica curta 16 17 El treball s’ha dividit en tres apartats diferenciats. Necessitats, pràctiques i estudi de casos. Necessitats. Tracta sobre la justificació del treball respecte a una realitat social i l’afectació en el marc de debat actual. S’explica l’impacte que aquesta qüestió comprèn en marc de debat actual i la rellevància de cara al futur. Pràctiques. Es realitza un estudi sobre l’evolució i flexibilitat en l’habitatge o en les maneres d’habitar dins el marc històric. L’estudi avança i és complementat per un context actual sobre les tècniques de flexibilitat utilitzades en projectes construïts. S’estipulen diversos tipus de flexibilitats i es dóna peu a la temàtica en qüestió; la unitat habitacional. Estudi de casos. Es focalitza la mirada en la unitat habitacional i es realitza un anàlisis a tres bandes a partir del qual s’estudien tres projectes d’habitatge de l’àmbit metropolità de la ciutat de Barcelona. Els projectes són escollits per diverses raons. La primera, perquè els mateixos arquitectes projecten una planta tipus on, segons ells, es permet l’agregació o supressió de peces en les configuracions dels habitatges. La segona, que el model de construcció dels habitatges sigui diversa: habitatge plurifamiliar, habitatge social i habitats cooperatiu. Per presentar els casos de manera uniforme es fa primer una descripció del bloc segons la proposta dels mateixos arquitectes. S’identifiquen el nombre d’unitats que el configuren. S’analitzarà quin possible tipus d’unitats habitacionals pot tenir el projecte segons dues agrupacions. Habitacions disperses o de mitgera, de comunicació externa o interna respectivament. Un cop comprovat a quin grup poden pertànyer. Es farà l’exercici de configurar una planta tipus considerant les possibles habitacions autònomes i independents de la resta de tipologies, i s’explicaran les característiques arquitectòniques en relació a l’edifici que ho permeten. Seguidament, s’estudiaran les possibilitats d’unió i relació que té la peça agregada en relació amb l’habitatge. Finalment, es pren l’habitació aïllada i redibuixant-la, s’analitzarà per criteris els elements que la configuren, classificant-los gràficament segons elements existents, elements viables i no viables. Per tal de facilitar la comparació i l’extracció de conclusions es redibuixa el projecte amb les mateixes eines, criteris i nivell de representació gràfica. L’objectiu és el de poder establir el màxim nombre possible de ponts connectors per extreure conclusions sobre la viabilitat d’aquests sistemes flexibles. METODOLOGIA 04 30 31 Context Actual PRÀCTIQUES 06 En un context més actual, i gràcies a l’explicat marc històric, trobem que en la pràctica la flexibilitat ha estat evidenciada com a necessària i experimentada de moltes maneres diferents. L’habitatge col·lectiu, al no tenir un usuari predeterminat, la seva característica principal és que és un model repetit un nombre determinat de vegades en un espai limitat. En situacions menys limitades, els arquitectes veuen en la diversificació la possibilitat de trencar la repetició i la uniformitat que s’acostuma a generar en els blocs d’habitatge i així donar cabuda a diferents tipologies per nuclis convivents. La flexibilitat també és utilitzada com a estratègia que permet la individualització de l’habitatge i la seva millor apropiació per part dels mateixos habitants. Els casos actuals ens permet categoritzar i diferenciar-ne els diferents trets i maneres d’atribuir flexibilitat en blocs residencials col·lectius. Podem considerar dos tipus de flexibilitat depenent si es modifica o no la superfície interior. 1.Flexibilitat dins d’una superfície útil interior limitada: La flexibilitat es pot donar en una mateixa superfície interior a partir d’estratègies de disseny capaces donar variacions sense modificar-ne el volum de l’habitatge. Són necessàries la previsió d’espais relacionats als quals es poden assignar diferents funcions al llarg del temps i de sistemes i instal·lacions tècniques que siguin compatibles amb possibles canvis a les disposicions distributives. La multiplicitat d’accessos que ofereix la possibilitat de disminuir la mida de l’habitatge en un moment donat, quan la llar ja no necessita tota la superfície de la casa i la pot dividir en més unitats. Però que necessita una planificació prèvia d’un mínim de dos accessos (Fig 21). L’interior indefinit, molt present en aquests casos de flexibilitat, es basa en dotar la casa d’espais lliures que puguin adaptar el seu ús sense haver de canviar físicament. A través del dimensionat neutre de les unitats d’habitatge i poder acomodar qualsevol funció, o bé a través de la concepció de l’espai com a contenidor universal. Aquesta estratègia sovint comporta una necessitat d’elements mòbils que permeten la reorganització espacial i funcional de tot l’habitatge amb rapidesa gràcies al desplaçament de parets equipades, armaris de mobles o envans interiors modulars prefabricats que es munten amb juntes seques. Aquesta solució permet a l’usuari utilitzar la mateixa superfície de manera diferent. La desaparició del corredor de distribució i la col·locació de grans portes corredisses com a elements mòbils, és una possible estratègia (Fig 22). És un guany des del punt de vista de l’ús i l’economia Fig 21. Planta d’habitatges amb multiplicitat d’accessos. “1737 Habitatge Social a Gavà” H Arquitectes. Fig 22. Espais variables a través d’elements mòbils. Multi-storey apartment block. Proctor and Mattews Architects. habitació habitació menjadorsala d’estar sala d’estar menjador estudi habitació habitació estudi menjadorsala d’estar 32 33 pràctiquespràctiques context actual context actual de les superfícies dedicades a un pis. No obstant això, aquestes flexibilitats controlades pel mateix usuari comporta que no se segueixin un esquema normatiu d’habitabilitat. 2. Flexibilitat per l’augment de la superfície interior: Consisteix a programar o diversificar els graus de flexibilitat de l’habitatge amb fases alternes d’expansió i contracció en funció de les necessitats canviants dels usuaris. La idea de variabilitat actua sobre la delimitació de superfícies i/o del volum total de l’habitatge. Aquestes tècniques donen una flexibilitat que permet canviar molt notablement i amb facilitat, a més de tenir un afecte directe en la trama completa dels espais contigus i les superfícies en un termini relativament curt i amb un cost reduït. Sovint el que permet convertir l’habitatge és l’ús de solucions constructives innovadores que substitueixen les parts fixes de l’edifici (envans, revestiments i instal·lacions) perquè es puguin canviar, actualitzar o substituir en funció de les necessitats de la llar. En priner lloc, l’augment de la superfície dins els límits existents. Estratègia que permet augmentar la superfície de l’habitatge mitjançant el tancament d’espais que ja estan construïts i són rellevants per a l’habitatge (límits existents), però que no es consideren habitables, perquè estan oberts. Per exemple, quan es fa una adequació de la façana de l’habitatge, que normalment necessita ser rehabilitada cada 20 anys per consideracions tècniques o estètiques. L’adaptació de l’envolupant pot incloure la possibilitat d’ampliar l’espai interior dins d’una estructura nova o existent. El nou espai pot ser un balcó o una terrassa que amb petites intervencions arquitectòniques, es pot tancar per formar part de l’interior de la casa. L’espai comunicant a aquest nou espai es veu clarament afectat. Aquest cas queda ben exemplificat amb la proposta arquitectònica d’Anne Lacaton i Jean-Philippe Vassal (Fig 23) que busquen estratègies per millorar els conjunts d’habitatge social i evitar la seva obsolescència o l’enderroc. Amb la transformació de la torre Boisle-Prêtre, a París s’instal·la de forma progressiva una doble pell practicable que perllonga l’espai interior tres metres a tot el perímetre, creant una nova estada que redueix a la meitat el consum d’energia i la contaminació acústica i augmenta l’assolellament i la qualitat de l’hàbitat de tots els habitatges. La regularitat estructural i les dimensions adaptables és una estratègia que consisteix principalment en l’organització del sistema estructural sobre una retícula regular, essencial per garantir la fàcil convertibilitat de l’edifici. A més a més, és complementada amb l’ús de materials que garanteixin la màxima reversibilitat del sistema a més de la flexibilitat dels espais interns a través del desmuntatge i muntatge dels components divisoris. També es dóna l’ús de bigues buides o rectangulars capaces d’integrar el sistema d’instal·lacions dins de la forma estructural, deixant l’espai intern completament lliure de limitacions que puguin fer viable reversabilitat. L’edifici d’apartaments a Gifu de Kazuyo Sejima és un exemple sobre les diferents configuracions tipològiques que permet acollir la regularitat estructural Amb l’agregació d’una fins a sis unitats habitacionals es configuren diferents tipologies en secció en forma de L, T, Z (Fig 25). A més podria ser també un cas de possible subdivisió tipològica perquè des de la galeria de distribució no hi ha una entrada principal als habitatges, sinó que cadascun disposa de diversos accessos repartits entre les diferents unitats. Des de la façana , és impossible identificar el nombre exacte de cèl·lules que componen cada unitat residencial. El conjunt d’habitatges assumeix formes de cohabitació que no es restringeixen als tipus familiars estàndard, sinó que considera diferents grups de persones. La regularitat estructural també pot ser una eina per augmentar el volum inicial afegint una estructura nova. En aquest cas, el bloc hauria d’estar dissenyat segons un sistema d’agregació amb elements modulars que es poguessin ampliar en les tres direccions espacials segons necessitat. Aquesta estratègia pot permetre el creixement de la superfície útil de l’habitatge creant nous espais mitjançant l’addició d’elements estructurals sobre un pati o un jardí exterior. En els 32 habitatges a Dijon (Fig 26) l’obertura que dona accés a la terrassa il.lumina un espai de doble alçada en secció que permetria incloure un nou forjat creant una nova habitació il·luminada en la nova planta i que fins i tot podria annexar-se a un nou habitatge. Per últim trobem l’addició d’unitats habitacionals. A través d’una habitació l’augment de superficie útil és possible de maneres molt diferents en un bloc d’habitatge col·lectiu. La superfície útil de l’habitatge es pot ampliar o contreure amb el temps, formant un estat continu d’equilibri dinàmic entre l’edifici i les demandes i les necessitats de la llar. Pot ser que impliqui una modificació dels perímetres físics actuals de la tipologia o que el cos comunicador amb la nova unitat estigui fora de l’espai privat. Però aquesta peça permet completar l’habitatge a favor d’afegir noves unitats ambientals, com ara un nou dormitori pel naixement d’un fill o un espai d’estudi. Fig 23. Secció per balcons afegits. “Transformación de 530 viviendas bloque G, H, I” Lacaton & Vassal. Fig 24. Subdivisió de múltiples espais dins del sistema estructural. “Do you see me when I pass?” DOGMA architects. Fig 26. Seccions variables a través d’elements reversibles. 32 Logements. Cathédrale et espaces partagés. 2020 Sophie Delhay. Fig 25. Edifici d’apartaments Gifu Kitagata, Gifu. 1994. Kazuyo Sejima. 34 35 Flexibilitat a través de l’habitació PRÀCTIQUES 06 En l’últim apartat, s’explica com un cas de flexibilitat es produeix mitjançant l’addició d’unitats habitables. Aquesta estratègia és òptima per a donar flexibilitat a les tipologies que es troben dins d’un bloc d’habitatges col·lectiu. En aquesta estratègia el paper protagonista el pren una sola habitació13. Amb una sola peça, es podria donar resposta a la diversitat de les activitats i sistemes de vida que actualment no troba resposta en l’oferta d’habitatge a Barcelona, per l’elevada densitat de la ciutat i la poca superfície disponible per a la nova construcció. Si aquest sistema de flexibilitat està inclòs en un edifici, es permet que molts habitatges puguin arribar a treure’n profit i que el nombre total d’usuaris que puguin utilitzar aquesta flexibilitat tipològica sigui elevat. Una sola peça pot donar moltes oportunitats a l’habitatge. Continuant amb l’explicat recorregut històric sobre les diferents maneres de poder alliberar l’habitatge, trobem que actualment la innovació tècnica ofereix noves estratègies constructives que fan més nombroses i factibles les diferents flexibilitats. Així, es pot veure com nombrosos projectes de blocs d’habitatges que s’estan construint avui dia tant a nivell Europeu com a Barcelona, ja contemplen aquesta opció per dotar l’habitatge de certa llibertat transformadora a través d’afegir o extreure unitats habitacionals. Alguns d’aquests projectes seran analitzats en el següent apartat per tal de poder valorar si a Barcelona, la realitat acompanya les motivacions arquitectòniques. És rellevant remarcar que les diferents maneres de gestionar un bloc d’habitatges dóna més o menys facilitat a l’hora d’incorporar aquest tipus d’innovacions en les tipologies i fer real el present plantejament. En el cas de les promocions privades, és cert que l’arquitecte pot gaudir de llibertat de configuracions menys estrictes i innovar en morfologies i composicions tipològiques. Però les possibilitats de transformacions a gestionar s’estanquen un cop se certifica l’obra i l’arquitecte entrega les claus. Però és el cas del model participatiu de les cooperatives d’habitatge que gràcies al model de propietat col·lectiva i autopromoció, la possibilitat de fer créixer o reduir un habitatge és més viable. Els usuaris són també els promotors, i l’autogestió permet que l’habitar sigui el (13) Diem habitació quan generalment se l’anomena dormitori. També fem servir quarto o, algunes vegades, estança. Podem utilitzar alcova o estatge. En alguns casos diem peça o habitacle, en referir-nos a un mínim espai vital. Apartament, quan una habitació és molt completa. L’arquitectura naval ha batejat amb el nom de cabina les habitacions dels vaixells. Així mateix, parlem també de cambra i recambra. I l’arquitectura moderna s’agrada d’emprar càpsula o, en lloc de cel·la, cèl·lula, tot expressant les seves simpaties per la biologia. Tot plegat, una bona quinzena de termes. Vocuabulari de l’habitació. Domèstica. Secció de X.Monteys, E.Callís. A. Puigjaner Fig 27. Habitación roja con figura 2005. Juan Navarro Baldeweg 36 37 pràctiquespràctiques l’habitaciól’habitació Fig 29. Espai de suport extern. Kalkbreite Cooperative 2014. Müller Sigrist Architekten. centre de mira. Es facilita que l’arquitectura i tots els agents que intervenen en ella siguin capaços de posar al centre dels dissenys la vida quotidiana i a l’hora, poder alterar -intervinguent i adaptant, afegint o traientpeces de l’habitatge un cop els habitants ja hi són dins. En últim lloc, els blocs de promoció pública, com blocs d’habitatge col·lectius, d’emergència o socials, han de respondre a unes reglamentacions més estrictes. És fàcil trobar exemples on l’arquitectura d’aquestes promocions, en el moment de presentar el projecte al concurs, per la seva composició en planta, eliminant jerarquies i fent una composició d’habitacions genèriques, plantegen poder ampliar les cases i flexibilitzar els límits de l’habitatge. Però el cas real és que el compliment de la normativa i totes les gestions administratives que això comportaria impossibilita que és doni el fet. No obstant això, el que és rellevant és que l’arquitectura ja es predisposa a aquest possible canvi en la manera de gestionar un bloc d’habitatges. Planta d’habitacions El que permeten els nous sistemes constructius, i l’evolució d’una arquitectura més adequada als canvis evolutius de la societat queda sovint reflectit en les propostes arquitectòniques contemporànies. La justificada tendència arquitectònica actual queda exemplificada en els dissenys de generar plantes tipològiques a partir d’un entramat de peces genèriques on cada habitació és equivalent a una altra, i es permet, a banda dels lavabos i banys, escollir la “funció” que se li assignaria. Aquestes peces acaben confeccionant una planta de llibertat d’usos i funcions. La multifuncionalitat14 de les peces d’un habitatge és la millor opció per donar-li flexibilitat. Així, qui hi viu, pot decidir quin ús fa de les peces de la propia casa. En una planta d’habitacions genèriques iguals, les habitacions s’entenen simplement per l’ús que se’ls doni i el que les diferencia és la seva posició relativa. D’una tipologia, és fàcil identificar quines són les peces que segons la seva col·locació. Per una banda, les que permeten l’accés a les altres actuant com espais servidors. Seguidament, tenim les peces que són comunicades i contemplen l’activitat funcional que en aquests casos són estances equivalents entre elles i no estableixen cap jerarquía. Habitació autònoma Si d’aquest últim grup, es dona el cas de trobar una habitació en una tipologia que no tingués necessitat d’un espai servidor previ, perquè es troba en un bloc d’habitatges i comunica amb un passadís comunitari o bé té un accés independent estaríem parlant d’una habitació autònoma. Aquest tipus de peces poden funcionar de manera independent a la resta perquè i es poden descontextualitzar de la resta de l’habitatge. Aquestes habitacions són interessants d’estudiar perquè en el cas que es canviés la propietat de l’ús, donarien moltes possibilitats de creixement. Fàcilment, podrien ser llogades per nous companys de pis, o convertides en espais de suport per a les inesperades tasques del dia a dia. Seria un element reversible dins la tipologia i l’habitatge es podria desenvolupar preveient-ne la possible ampliació, a fi d’abaratir la construcció inicial i donant l’oportunitat a l’ocupant de participar en la seva terminació. Podria canviar a una fórmula o una altra en funció del lloguer i així, dotar de noves funcions a les tipologies fent créixer o dcreixent activament els seus límits. Cal remarcar que el canvi de propietat d’una habitació comportaria un canvi en els límits de l’habitatge tradicionalment entesos. L’existència d’aquest tipus d’unitats habitacionals però, queden impossibilitades en el Decret15 perquè no permet considerar que els perímetres d’un habitatge puguin ser discontinus. 16 No obstant això, la idea de discontinuïtat o difusió d’un habitatge, no és un nou plantejament i s’ha estudiat i exemplificat en nombrosos casos. Des de casos on la connexió entre habitage i habitació es realitza a través de l’espai comú del bloc. Com les molt conegudes peces per l’allotjament del servei a les golfes d’edificis a Paris al segle XIX recollides per George Pèrec a La vie mode d’emploi17. O casos més recents que consideren un espai complementari per planta de suport extern als habitatges que fins i tot pot tenir bany i cuina (Fig 29). Els àmbits externs a l’habitatge col·locats a prop dels nous nuclis de comunicacions que són espais de trasters assignats als diferents habitatges, quan tenen característiques suficients de ventilació i il·luminació natural compleixen els requisits per a poder ser considerades habitacions (Fig 30). O diferents mutabilitats d’una mateixa tipologia considerades pels arquitectes que inclouen variacions on una habitació interior de la casa que té un accés independent (Fig 31). Hi ha casos també de blocs on la peça agregable comunica a través d’una connexió per la mitgera entre habitatges. És a dir, habitacions agregables contigües que no necessiten d’un espai comunitari per accedir-hi com en el cas dels 12 Apartaments per a artistes i les seves famílies a Londres (Fig 32). On cada planta pot albergar fins a tres apartaments i va ser dissenyada per oferir als residents l’oportunitat de canviar i adaptar lliurement la planta al llarg del temps. Els apartaments amb la supressió dels passadissos, tenen una disposició de planta oberta, amb dormitoris alineats per la façana sud-est de l’apartament i zones d’estar paral·leles amb sortida a l’altra façana . Com a últim exemple, un cas experimental de l’ecodistricte de Bottière-Chénaie, a Nantes, que tot i no ser un bloc d’habitatges, l’equip de Boskop ofereix “l’habitació de cara”. Una proposta d’habitatge dispers on a l’altre costat d’un pati o d’una terrassa, se situa una peça que és apta per a un adolescent o es pot convertir en un despatx o una habitació de convidat i es pot combinar amb tres habitatges diferents, ja que té tres portes. La sala es caracteritza per la seva ubicació i no pel seu ús (Fig 33). L’habitació autònoma és una practicada estratègia per l’evolució en la vida d’un habitatge en un marc actual. Aquests exemples permeten il.lustrar que una habitació autònoma pot ser una bona pràctica per augmentar l’espai quan l’evolució dels convivents d’un espai ho requereixin. (14) “La habitación multifuncional es posiblemente la respuesta más auténtica al arquitecto moderno preocupado por la flexibilidad. La habitación con un propósito genérico en lugar de específico, y con muebles movibles en lugar de tabiques movibles, fomenta una flexibilidad perceptiva en lugar de una flexibilidad fisica y permite la rigidez y la permanencia, que todavía son necesarias en nuestros edificios. La ambiguedad válida fomenta la flexibilidad útil.” p53 (17) Perec, G. (1978). La vida. Instrucciones de uso (ed. 1988). Barcelona: Círculo de Lectores. Editorial Anagrama, S. A. Wong, 1995. (16) I si les peces d’un habitatge estan situades en un local discontinu? Domèstica - Secció a càrrec de Xavier Monteys, amb Eduard Callís i Anna Puigjaner núm. 01_229 (15) Decret 259/2003, de 21 d’octubre, sobre Requisits mínims d’habitabilitat en els edificis de habitatges i de la cèdula d’habitabilitat (pàg. 21327), a l’Annex 1, punt 2.5.4. Si les peces d’un habitatge estan situades en un local discontinu, la comunicació entre elles s’ha de fer per mitjà d’un espai d’ús exclusiu del mateix habitatge. Fig 28. “The Art of Living”, Saul Steinberg (1949). Imatge que va inspirar a Perec a escriure La vida. Instrucciones de uso. 38 39 pràctiquespràctiques l’habitaciól’habitació Fig 31. Augmented Building 2016, NL Architects + XVW architectuur deFlat Kleiburg Fig 30. Tipologia amb habitació autònoma. Augmented Building / NL Architects + XVW architectuur / deFlat Kleiburg [Bijlmermeer, Amsterdam, Fig 30 Fig 32. Varietat d’espais en funció de l’agregació de peces. House for artists 2021. Apparata Architects.2021 Habitatge compartit 4 dormitoris Gran espai per a festes Un habitatge per una família gran Habitatge + Espai de treball Zona de jocs després de l’escola Zona de jocs després de l’escola Fig 33. Habitació mitgera. 55 apartaments experimentls, habitatge social 2008. Sophie Delhay. (18) pàg 110-115. La Habitación, Xavier Monteys estudia el cas de les habitacions satèl·lit. Estances independents de l’espai domèstic però situades al mateix edifici, uns pisos amunt o avall. “El que es proposa és que un habitatge tingui una habitació fora del perímetre. Això suposa, que la casa sigui discontínua.” Sí d’habitacions autònomes es tractés, en podríem considerar, doncs, dos casos segons la seva connexió i manera de canviar de propietat en relació amb els possibles escenaris tipològics que pot generar en una escala del bloc d’habitatges. Quan l’habitació disposa d’un contacte amb un espai de comunicació comunitari previ es podria considerar una habitació d’accés extern. Espais agregables no contigus, éa dir, una habitació que es pot independitzar i connectar-se a un habitatge externament a través del passadís comunitari. Aquestes són les anomenades habitacions disperses18 en aquest treball. La qüestió més important d’aquestes peces és el caràcter discontinu1 que prendria l’habitatge en tenir una habitació situada fora del seu perímetre original i amb necessitat d’abandonar l’espai privatiu per accedir-hi. D’altra banda, en el cas que l’habitació no tinguis accés des d’un espai comunitari, la connexió es podria realitzar únicament a través de la mitgera, reacondicionant-la per tal d’incloure-hi un pas. En aquest cas, accedir a aquesta peça no comporta haver d’abandonar l’espai privatiu. L’habitació està situada de tal manera que es podria considerar simplement un eixamplament de la mitgera, com si es tractés d’habitar-la, i la mitgera al extruir-la prenguésforma d’habitació. 40 41 dos unitats habitacionals autònomes casos d’estudi 07 Dos tipus d’habitacions: S’estudien projectes on per la pròpia descripció i intenció de l’arquitecte ja es contempla la possibilitat que un habitatge pot tenir una habitació fora del perímetre. Són projectes situats dins l’àmbit metropolità de la ciutat de Barcelona. D’aquesta manera es podran extreure conclusions sobre la temàtica escollida dins el context que ens ocupa. S’han escollit quatre blocs d’habitatge, un de col·lectiu, un d’habitatge social, un de promotor privat i un de cooperatiu, que poden ser construits o trobar-se en la fase de construcció però que tots ells inlcouen en el seu disseny la possibilitat d’ampliar o reduir l’habitatge a través d’habitacions. Es pretén descobrir si incloure aquestes habitacions, malgrat el decret, permet respondre a unes necessitats variants de la tipologia, i que són capaces d’implicar o provocar una evolució en la complicada trama de relacions que configuren l’habitatge, millorar l’equilibri de les seves peces i respondre millor al dinamisme de les maneres de viure de l’actualitat i del futur. Els casos d’estudi s’analitzen en funció de quin tipus d’habitació permet annexar-se a l’habitatge. Tal i com s’ha mencionat en l’apartat anterior n’hi ha de dos tipus. El tipus A habitacions disperses, és el que l’annexació comportaria una connexió a través d’un esapai no privat, un ascensor, escales o passadís comunitari. El tipus B habitacions mitgera, el cas de les habitacions mitgera. Són aquelles que per accedir a l’habitació afegida no s’ha d’abandonar els limits de l’espai privat. Els criteris que caracteritzen aquestes habitacions esmentades són la morfologia, els sistemes constructius, els sistemes passius i de condicionament, la normativa i la viabilitat d’usos. Aquests cinc elements seran el fil conductor de l’anàlisi fet en capítols posteriors. Flexibilitat a l’habitatge: Flexibilitat dins superficie interior limitada: Augment de la superficie interior: Augmentar la superfície dins els límits existents: Estructura nova i l’augment del volum inicial. L’addició d’unitats habitables, una habitació Habitacions disperses Habitacions entre mitgeres casos d’estudicasos d’estudi 42 43 85 habitatges socials a cornellà 85 habitatges socials a cornellà Fig 34. Plànol parcial de l’entorn metropolità de Barcelona on queden inserits els casos d’estudi. Per orde d’esquerra a dreta: 1. 85 habitatges socials a Cornellà del Llobregat. 2. 110 Habitacions al Carrer Provença 3. 20 Habitatges Cooperatius La Balma casos d’estudicasos d’estudi 44 45 85 habitatges socials a cornellà 85 habitatges socials a cornellà Habitacions disperses / mitgera Connexió externa / interna Peris Toral Arquitectes 2021 12.815,55 m2 Av. de la República Argentina, 21 Cornellà de Llobregat, Barcelona 114 per planta / 543 a l’edifici arquitectes: any construcció: superficie: ubicació: unitats habitacionals : Aquest projecte pot incloure peces independents en la seva planta general que s’afageixin a les tipologies. Això es possible gràcies a la seva planta regular, basada en una subdivisió dels espais que té com a resultat una sequencia de crugies iguals delimitades per murs. Aquesta crugia permet que les tipologies puguin creixer o reduir -se. Com expliquen els propis arquitectes: “La planta general de l´edifici s´organitza en una matriu d´habitacions comunicants.” Anell exterior unitats habitacionals accés privat Conjunt unitats habitacionals Anell interior unitats habitacionals accés comunitari Anell peces servidores El conjunt de l’edifici, tracta de 114 espais per planta i 543 a l’edifici, un conjunt d’habitacions genèriques que eliminen al màxim els passadissos tant privats com comunitaris. D’aquesta manera es dóna un aprofitament de l’espai útil i funcional. Els espais servidors es disposen a l’anell central mentre la resta d’habitacions d’ús i mida indiferenciada, 13m2, discorren a façana oferint diferents maneres d’habitar. Gràcies a la superfície i la proporció de les estances es facilita l’apropiació de l’espai. L’espai de comunicació exterior que envolta el pati comunica amb els 4 nuclis i permet l’accés a l’habitatge a través d’una anella d’habitacions comunicants. Es per aquesta manera d’accedir als habitatges, que existexen les habitacions disperses que es poden independitzar i conectar-se a un habitatge extern a través del passdís comunitari. Una altra terrassa a la corona exterior completa la seqüència espacial, l’enfilada d’espais interconnectats per grans obertures, permeables a l’aire, la mirada i el pas. Aquesta terrassa privada situada en l’anell exterior i el sistema de crugies permet que es puguin afegir habitacions mitgera a les tipologies sense necessecitat d’abandonar mai l’espai privatiu per accedir-hi. 85 habitatges socials distribuïts en 5 altures. Es distribueixen en quatre agrupacions i un total de 18 habitatges per planta. Al voltant del nucli s’articulen quatre o cinc habitatges, de manera que totes les tipologies tenen ventilació creuada i doble orientació. L´edificació s´organitza al voltant d´un pati que articula una seqüència d´espais intermedis. A la planta baixa, el pati veïnal actua com una petita plaça per a la comunitat. Al tractar-se d’habitatge social, per aconseguir la viabilitat econòmica s’ha optimitzat el volum de fusta necessari per m2 de construcció fins a arribar a 0,24 m3 per m2 de superfície construïda. justificació cas d’estudi descripció Plànol de situació Secció de l’edifici Planta tipus 85 HABITATGES SOCIALS A CORNELLÀ Cas d’estudi 1 casos d’estudicasos d’estudi 46 47 85 habitatges socials a cornellà 85 habitatges socials a cornellà 1. EMC + CH + 3H 2. EMC + CH + 4H 3. EMC + CH + 4H 4. EMC + CH + 4H La condició d’haver d’accedir a l’habitació dispersa a través de l’espai de comú permet que siguin múltiples els habitatges que poden atribuir-se el nou espai. La variabilitat de tipologies que puguin dónar-se a l’edifici no afecta a aquesta agregació ja que totes disposen d’un accés al corredor comunitari. És a dir, no és necessari afegir nous espais servidors o de comunicació perquè s’utilitzen els existents. No obstant les característiques d’aquesta comunicació podràn veure’s afectades en funció de la proximitat de la peça amb l’habitatge al que s’agrega. Per exemple, si estudiem les múltiples relacions que es poden donar entre diversos habitatges d’una mateixa escala de comunicació de l’edifici i una habitació dispersa, observem com en el cas 4 s’ha de passar per davant d’altres habitatges per arribar a l’habitació dispersa. En canvi, en el cas 1 és unicament un canvi inmediat a través d’un espai exterior. D’altra banda, el recinte de connexió del cas 2 i 3 queda més delimitat i podria arribar a considerar-se més íntim si no hi hagués la presència de l’ascensor dins d’aquest recinte. Totes aquestes possibles transformacions fan créixer o decréixer l’habitatge. Gràcies a la similitud dimensional entre la nova peça i les que configuren l’habitatge originalment, es fàcil per a l’usuari apropiar-se de l’espai. La transformació és còmode ja que se sent familiar amb els condicionants morfològics de la nova habitació i així l’aprofitament de mobiliari o la sensació espacial resulta acollidora. Si es fa l’exercici d’extreure les habitacions de les tipologies per tal de que funcionin com habitacions externes les tipologies resultants mancarien d’una peça d’accés. Per tant, són únicament 14 les peces que poden ser considerades habitacions disperses. A nivell morfològic l’habitació és en superficie i proporció igual a la resta de peces que formen el conjunt de l’edifici. D’aquesta manera es garanteixen una sèrie de condicions on qualsevol usuari podrà establir patrons de similitud respecte qualsevol altre peça del seu habitatge. El paper ambivalent de les habitacions és reforçat per una uniformitat i dimensió de les obertures. Aquestes són alhora porta i finestra que s’obren al passadís comunitari i permeten que es pugui accedir a l’habitatge o a l’habitació de la mateixa manera. Per tal d’accedir a aquesta peça és necessari abandonar l’espai privatiu i accedir-hi des del passadís comunitari. L’afegida habitació està situada fora del perímetre de l’habitatge i, per tant, es genera una discontinuitat dels límits privats de l’habitatge. Apareix una successió de privat-comú-privat. tipologies mida peces dimensions accès connexió Escenaris tipològics 1 2 3 4 A. Habitacions disperses en relació amb l’edifici en relació amb l’habitatge casos d’estudicasos d’estudi 48 49 85 habitatges socials a cornellà 85 habitatges socials a cornellà La generosa obertura de que disposen totes les peces que poden actuar com a habitacions disperses permet que es puguin entendre com a espais independents. Aquest fet és possible ja que el buit dota l’espai d’una entrada de llum natural i ventil·lació. No obstant, la ventil·lació en una habitació dispersa no podria arribar a ser mai creuada ja que no comunica de forma directe amb cap peça amb una obertura a la cara exterior de la façana. Constructivament, l’habitació disposa d’una obertura de porta doble amb porticó de xapa perforada. Tal element permet generar un cert grau de privacitat tot i ser col·lindant amb el corredor comunitari. Cal afegir que per separar l’habitació de l’habitatge al qual originalment pot pertanyer, es podrien tancar les perforacions als envans amb el mateix sistema constructiu empleat. Tanmateix, s’hauria de trasdossar el mur per assolir els requeriments de confort i autonomia. L’habitació és de proporcions quadrades i les mides són raonablement generoses per a una habitació entesa com a contemporània. Disposa de dues obertures cap a l’interior de l’habitatge i una cap a corredor comunitari. Les dos obertures interiors cap a l’habitatge contigü impossibilitaria entendre l’habitació com a peça independent. Tot i així, la obertura cap al corredor és la clau en aquest cas per a entendre-la com a independent. ambient sistema constructiu morfologia usos instal·lacions normativa segons: Decret 141/2012 aixeta interruptor presa de corrent punt de llum punt de telèfon presa de TV quadre general A. Habitacions disperses l’habitació existent viable no viable L’accés únic permet una gran variabilitat d’usos, distruibucions i possibles configuracions gràcies a les tres parets lliures d’obertures restants. La simple morfologia de l’espai també és un factor que fomenta aquesta possibilitat. D’altra banda, la fusteria pot esdevenir finestra o porta. D’aquesta manera es dóna una ambivalència d’interès per a la multiplicitat de possibilitats que aquest element constructiu ofereix. Un gran ventall d’úsos possibles reforça la idea d’una habitació dispersa eficient. Ara bé, els usos queden limitats per la distribució de sistemes elèctrics al voltant de l’habitació. Al situar l’accés per l’obertura a l’exterior caldria redistribuir els interruptors, centralitzar el punt de llum i afegir un quadre general independent de l’habitació per tal de poder aïllar-ne el control. Una previsió de subministrament d’aigua també reforçaria la necessitat d’aquestes habitacions com a suport de l’habitatge al qual s’afegeix. Segons la normativa d’habitabilitat aquesta habitació compleix les superfícies d’una habitació doble (>10m2) i d’habitació doble conjugal (quadrat 2.60m2). També pot ser considerada espai d’ús comú ( Ø 2.80m2, contacte façana superior a 2.20ml) Altrament, l’habitació no compleix les normatives de accessibilitat donat que en l’accés no es pot inscriure un cercle Ø1.50m. Les múltiples possibilitats de justificació normativa facilitaria l’entesa a nivell normatiu d’aquest espai. casos d’estudicasos d’estudi 62 63 20 habitatges cooperatius La Balma 20 habitatges cooperatius La Balma Extraient una peça interior per tipologia, els quatre habitatges per planta disposen de dues possibles habitacions a les quals poden annexar-se. Aquestes habitacions es connecten a través d’un espai de comunicació del que tots els habitatges disposen. Al ser una cooperativa, administrativament aquesta modificació de superfície de l’habitatge és molt viable, ja que es resol des d’una mateixa entitat organitzativa. tipologies 1. EMC + CH + 1H 2. EMC + CH + 2H 3. EMC + CH + 3H 4. EMC + CH + 3H La peça d’estudi es disposa en una retícula d’espais de 16 m² diàfans. Les peces permeten divisions i distribucions molt diverses i en què l’usuari pot influir amb tota llibertat. mida peces L’obertura que connecta la peça amb el passadís interior d’accés actua també com a tancament vertical de separació. Aquesta fusteria, al ser un element desmuntable, es pot dissenyar per a incloure fàcilment canvis i executar-ho amb certa rapidesa. dimencions accès La Balma és un projecte que des de la seva concepció està pensat per a tenir múltiples versions d’una mateixa tipologia simplement afegint o traient habitacions. D’aquesta manera la resolució a l’hora de produir canvis és molt senzilla tant a nivell constructiu com estructural i tipològic. Això és possible gràcies a la presència de l’esmentat corredor interior. El passadís s’allarga o s’escurça juntament amb les peces que s’afegeixen i treuen. Aquest espai servidor de connexió a més a més pot incorporar-se dins l’habitació quan la peça esdevé el llindar de l’habitatge i no és necessari comunicar cap altra unitat habitacional -fet que podem observar en els casos 1 i 4-. No obstant això, entenent la franja de peces interiors que s’agreguen com a úniques unitats habitacionals que permeten l’agregació, els usos de la tipologia pateixen certes limitacions. Una disposició de l’estar i menjador en relació amb els espais col·lectius de l’edifici i les habitacions en façana. A l’estar les habitacions disperses en relació amb la cara exterior de l’edifici i en una franja on es disposen els espais dormitori, les funcions a desenvolupar en aquests espais poden veure’s afectades. Tot i això, constructivament els arquitectes ja preveuen un sobredimensionat a nivell d’aïllament que, ben segur, és més que suficient per a garantir qualsevol acció i discernir d’espais de dia i nit. En aquest cas s’observa com no és únicament la peça habitacional la que s’incorpora a l’habitatge. S’afegeix també la projecció al passadís d’aquesta. Aquest passadís no disposa de cap obstacle en el sentit paral·lel de façana en tot l’edifici per tal de donar la màxima llibertat a l’usuari. connexió Escenaris tipològics 4 1 2 3 B. Habitacions mitgera en relació amb l’edifici en relació amb l’habitatge casos d’estudicasos d’estudi 64 65 20 habitatges cooperatius La Balma 20 habitatges cooperatius La Balma B. Habitacions mitgera l’habitació existent viable no viable De forma aparent l’habitació, tal com situen la separació entre el passadís i l’habitació els arquitectes, no podria ser accessible. Tot i això, en tractar-se d’una fusteria, aquesta línia podria moure’s ampliant el corredor i esdevenir un espai accessible. D’altra banda, normativament no compleix els requisits bàsics per a ser considerat un espai d’estar, ja que no es pot inscriure un cercle de diàmetre 2,8 m. Per a la resta de requisits si compleix. normativa segons: Decret 141/2012 En conseqüència de l’anterior apartat, l’instal·lació elèctrica ha de respondre a poques configuracions en les distribucions. En aquest cas no cal considerar la presència d’instal·lacions humides, ja que totes les peces disposen d’accés a cambres higièniques i cuines. Tot i això, no caldria fer gaires esforços a causa de la proximitat entre la franja exterior d’habitacions mitgera i la franja central servidora. Un quadre de control independent de l’habitació facilitaria que es pogués independitzar i controlar el consum fent més ràpida la transformació. instal·lacions Com que les habitacions mitgera se situen en façana, disposen d’una qualitat a efectes lumínics adequada. No obstant això, en girar la posició d’aquestes de planta tres a quatre, unes disposaran de llum de sud i altres de nord en les plantes superiors. D’altra banda, les circulacions d’aire dins l’habitatge permeten que existeixi una ventilació creuada, ja que la tipologia és passant a ambdues cares exteriors de l’edifici. ambient El sistema estructural de fusta contralaminada està retallada per preveure el pas per l’estructura que a la vegada és la mitgera. Per separar l’habitació de l’habitatge al qual formava part anteriorment és possible fer-ho a través d’un panell sandwich i així tapar el retall de l’estructura. La modificació és senzilla i ràpida, ja que el tancament de la mateixa peça és una fusteria. No cal trasdossar, els mateixos arquitectes han sobredimensionat els tancaments a efectes d’aïllament per tal d’afavorir les transformacions. sistema cosntructiu La proporció de l’habitació en aquest cas és més aviat rectangular -aproxi- madament 3,8 m per 2,6 m-. Si s’inclou el passadís la proporció s’estira encara més fins a arribar a un total de 5,2 m de llarg. Els angles que conformen les cantonades són de 90º per tal d’obtenir una màxima aprofitació i optimització de l’espai útil de l’habitacle. Les obertures de les quals disposa l’habitació són una en façana i una al passadís que comunica amb la resta de l’habitatge. morfologia Tot i que, normativament no pugui considerar-se una sala d’estar, l’habitació espacialment pot contemplar-se polivalent en el sentit que pot acollir una gran varietat d’usos per les seves condicions morfològiques senzilles. Gràcies al passadís la disposició de mobiliari no hauria de modificar-se. L’accés a l’habitació sempre està col·locat de la mateixa manera. usos i distribucions 66 67 Comparativa casos d’estudi CONCLUSIONS. 08 Esquemes diagramàtics: -Que aquesta unitat habitacional permet que la casa creixi temporalment, modificant els seus límits, i ampliant els seus usos per adaptar-se a les necessitats dels seus habitants. (hipòtesi 1) En totes les plantes dels diferents casos d’estudi analitzats es podia fer un plantejament diagramàtic que permetia estudiar els funcionaments correctes de totes les tipologies per planta amb les habitacions autònomes. Aquest exercici va ser clau i, en conclusió, encertat a l’hora d’escollir els casos d’estudi. Seguidament, gràcies a les plantes d’escenaris tipològics s’han comprovat les múltiples connexions possibles d’una peça amb els diferents habitatges. -Que les característiques arquitectòniques necessàries per al funcionament d’aquests espais ja estan incloses en els projectes per permetre la flexibilitat de la tipologia. (hipòtesi 2) Les plantes dels casos d’estudi 1 i 2 són plantes de peces genèriques i per això també s’han escollit aquests projectes per estudiar. Les plantes de peces similars a efectes de mida i proporcions afavoreixen una major llibertat a l’hora d’establir possibles transformacions. El ventall d’habitacions iguals en els casos de les plantes dels habitatges de Cornellà o de Provença fa més fàcil establir patrons de relació entre peces i no existeix una condició morfològica a l’hora de prendre decisions. A més a més, la morfologia senzilla i de mides generoses de les peces permet acollir els usos que l’usuari desitgi sense patir restriccions pel que fa a cabuda de mobiliari. Esquemàticament, els usos de les peces de les tipologies no es poden identificar fàcilment perquè les seves dimensions, la seva falta de jerarquia i la connexió a les peces servidores, permeten moltes interpretacions diferents. -Que a través d’una intervenció mínima es podria respondre a les necessitats de canvi de moltes tipologies a la vegada i de dinamisme de les maneres d’habitar. (hipòtesi 3) Tot i que aparentment i en comparació amb altres estratègies de flexibilitats sembla que aquestes habitacions podrien flexibilitzar-se fàcilment, la realitat és que en els projectes analitzats les intervencions necessàries no són del tot mínimes. Els sistemes constructius són un element clau que, en el cas d’estar ben pensats, facilitarien l’execució de variacions en els límits de l’habitatge. En el cas del bloc d’habitatges de la cooperativa es preveu millor la connexió de les habitacions a diferents habitatges gràcies als passos en l’estructura prefabricada, que està col·locada de forma estratègica que permet que les noves obertures es donin amb llibertat. En el cas dels habitatges socials de Cornellà, tota mena d’annexions són viables úni- conclusionsconclusions 68 69 cament gràcies a les generoses obertures i les anelles d’espais exteriors situats a les dues façanes (passera comunitària i terrassa privada). Els sistemes no permeten modificar les divisions interiors ni que aquestes puguin complir sempre els requisits de mitgera entre dos habitatges a efectes d’aïllament. Les operacions d’instal·lacions són les que dificulten més aquest plantejament perquè haurien de tenir un control dels sistemes aïllats de què no disposen. A efectes de confort ambiental, gràcies a les obertures, totes les habitacions estudiades tenen il·luminació natural, però no totes poden participar dels corrents de ventilació de l’habitatge. La morfologia hi juga un paper rellevant, ja que, com més senzilles siguin les geometries, més ho seran les unions i trobades entre diferents materials. Dit d’una altra manera: superfícies planes, angles rectes i poca complexitat de la geometria. Construccions reversibles i en sec seran d’execució més ràpida i senzilla, per exemple. D’altra banda, el marc normatiu té un pes substancial pel que fa a la viabilitat del projecte. És a dir, si compleix normativament, es podrà executar i, espacialment, el requisit més exigent és el de la implantació d’un cercle de diàmetre de 2,80 m. per a considerar un espai d’àmbit d’estar i menjador. En les habitacions on aquest cercle es pot inscriure, la multiplicitat d’usos està garantida donat que gairebé qualsevol altre requisit a efectes d’ús serà viable. No obstant això, els accessos no sempre compleixen els requisits d’accessibilitat i això comporta que aquestes unitats habitacionals no puguin ser emprades per a usuaris amb mobilitat reduïda i, per tant, abasteixen a un menor nombre d’usuaris. La viabilitat de múltiples usos de les habitacions, tant les disperses com les de mitgera, dona credibilitat a la possible flexibilitat de la tipologia. Es poden generar diferències a nivells d’usos segons el tipus d’habitació autònoma de la qual estiguem parlant. La diferenciació es dona entenent la posició relativa d’aquestes respecte de l’habitatge. Les habitacions disperses estudiades, ja que no disposen de cambra higiènica en l’entorn immediat, tenen una condició més d’espai d’emmagatzematge, estudi o lleure. No obstant això, el grau de distanciament respecte de l’habitatge podria difondre aquesta concepció i abastir usos com els d’habitació o espai de trobada aïllats. D’altra banda, les habitacions mitgera s’entenen més com peces que responen a l’evolució de la mida del nucli familiar. Per tant, l’ús aparent que rebria és el de dormitori. Aquest fet és degut a la connexió directa amb l’habitatge a través d’un espai de comunicació privat. En definitiva, en els casos del bloc plurifamiliar o social, les intencions d’annexar una unitat habitacional es queden en una primera fase de proposta del projecte. Caldria un important reacondicionament de tot el bloc per a possibilitar el fet i es podria dir que els projectes contemplen les característiques necessàries pel funcionament d’aquesta flexibilitat en una escala de planta tipus general, i no tant a l’hora d’executar l’obra. conclusionsconclusions 70 71 cooperativa la balma 110 habitacions habitatges socials cornellà cooperativa la balma 110 habitacions habitatges socials cornellà ambient instal·lacionsconstrucció usosmorfologia normativa habitacions mitgera habitacions disperses habitatges socials cornellà habitatges socials cornellà conclusionsconclusions 72 73 bona pràctica per respondre a la necessitat d’evolució dels usuaris i que és una estratègia que en l’actualitat es desenvolupa cada cop més. Gràcies a les cooperatives, es veu com s’estan integrant a la ciutat projectes residencials amb programes innovadors d’assignació d’espais que engloben molt més que sales comunes habituals tal com les coneixem. Repensen la convivència espacial i social. No obstant això, actualment més enllà del model cooperatiu són quasi inexistents els casos on els residents poden influir en la planificació i desenvolupament dels límits dels seus habitatges. Per això durant la recerca d’aquest treball, s’ha fet complicat trobar projectes que exemplifiquessin la dispersió d’un habitatge. Aquests models d’habitatge, que no són del tot experimentals, amb gestions compartides donen l’oportunitat de poder habitar en una mateixa casa de diferents maneres i en diferents èpoques del cicle vital i cada vegada atrauen més l’atenció del públic. Les estructures de residents i les formes organitzatives dels projectes d’habitatge també estan canviant. Cada cop existeixen més possibilitats de tenir habitacions autònomes externes a la tipologia, susceptibles de poder afegir-se. Les necessitats d’espai per a la vida personal i privat canvien i evolucionen en funció de l’edat i la fase de la persona. La necessitat de poder retirar o integrar peces, pot resultar una oportunitat per desenvolupar nous criteris de qualitat. Les unitats habitacionals que es poden afegir a l’habitatge es poden integrar de moltes maneres i complementar les opcions d’ús de la resta de peces de la tipologia. Aquest treball és una possible reflexió a dur a terme que m’enduc per posar en pràctica a l’hora de dissenyar, planificar o construir edificis residencials en un futur. Oferir formes versàtils que es complementen amb una combinació diversa de tipus d’apartaments capaços de donar opcions per seguir en l’entorn familiar o de convivència escollit durant moltes etapes de vida diferents. Seria prudent que els promotors i agents públics responsables assumissin la tasca de millorar les condicions per a desrigiditzar l’habitatge, ja que això també significa oferir una diversificació dels estils i dels usos d’habitatge diferents i, per tant, un ús òptim de l’espai habitable. Actualment, malgrat l’època de canvis constants en la que vivim, a Barcelona es continua construint de manera molt convencional. A Europa, en canvi, el programa funcional és superior per a una mateixa superfície. La superfície funcional mínima es compon de cuina, bany, sala-menjador i habitació. Sent la superfície mínima de 36 m2 mentre que a Europa la mitjana gira al voltant dels 50 m2. Els països europeus disposen de major llibertat normativa, cosa que els fa apostar per projectes amb estratègies menys rígides pel que fa a la tipologia i ofereixen una major variabilitat d’habitatges a la ciutadania. La regulació és insuficient en moments com l’actual. Cal fomentar més els dissenys que van més enllà de respondre les necessitats bàsiques. S’hauria de facilitar que l’arquitectura permetés que l’habitatge es modifiqui per afrontar la diversitat de la tipologia i que respongui ràpidament evitant la necessitat de compravenda de pisos. Les formes i estils de vida que s’allunyen de la idea social de la família tradicional ja no són de cap manera un fenomen marginal. Els rols socials i funcionals s’estan tornant a redefinir. La situació és que les formes i els estils de vida actuals demanen una transformació en l’habitatge. La diversitat i la pluralització de maneres de viure en la nostra societat postmoderna, caracteritzada per canvis constants en les circumstàncies de treball i de vida, estan canviant la demanda de l’habitatge. Com es dissenya l’espai habitable i l’entorn de vida està en procés transformació. Els apartaments disponibles avui dia no reflecteixen com han canviat les estructures familiars i domèstiques. Per això la millora tipològica ha de ser pensada per a nuclis habitacionals molt diferents entre ells, que varien al llarg del temps. El més enriquidor és tenir espais poc rígids i flexibles que permetin la transformació al llarg de la seva vida útil. Calen espais que permetin activitats canviants al llarg de la vida. Això només és comprensible a través d’una arquitectura dissenyada amb una perspectiva diacrònica en la seva configuració. La condemna econòmica que significa comprar un habitatge fa que es valori més la fàcil mobilitat que aporta el lloguer. Tot i la fragilitat que té aquest tipus d’habitatge, la propietat és un compromís i una càrrega rígida que no volem incloure en les nostres canviants vides. La flexibilitat de permetre habitacions de gestió compartides es caracteritza per donar accés a uns usos que no estan disponibles o són una càrrega en espais totalment privats. Amb la il·lustració de diferents casos internacionals, s’ha pogut demostrar que una l’habitació externa pot ser una Conclusió personal bibliografiabibliografia 74 75 LLIBRES (LL) REVISTES (R) ARTICLES (A) (LL) CENTELLAS, Soler, Miguel. BONILLA, Martínez, Ángel. GARCÍA, Berrocal, Alejandro. (2020). Flexibilidad. Temas de Vivienda. Departamento de Arquitectura y Tecnología de la Edificación. Grupo Editorial Patria (A) COLL, Jaime. (2018). Determinación vs indeterminación en el espacio doméstico: los límites de la flexibilidad. “RITA Revista Indexada de Textos Académicos”, núm. 10, p. 64-71. (A) ELEB, Monique. (2017) “L’habitat d’aujourd’hui et de demain : flexible, adaptable, reversible?”. Proyecto, Progreso, Arquitectura. Universidad de Sevilla. (LL) HUGENTOBLER, Margarit. HOFER, Andreas. SIMMENDINGER, Pia (2015). More Than Housing: Cooperative Planning - A Case Study in Zurich. Birkhauser. (A) KOANE, Peter. (2002). Louis Kohn and the Art of Drawing a Room. AU+ (LL) LACOL. (2022). Habitar en comunidad. La Catarata. (LL) LUCAN, J. (2021). Habiter. Amsterdam University Press. (LL) MONTANER, Josep Maria. (2015). La arquitectura de la vivienda colectiva (EUA 26). Reverté. (LL) MONTANER, Josep Maria. PÉREZ, Laura. FÁLAGAN, David. PARICIO, Ana. GIGLING, Max. (2019). Flexibilitat i igualtat de gènere en l’habitatge. Ajuntament de Barcelona. BIBLIOGRAFIA 09 bibliografiabibliografia 76 77 (LL) MONTANER, Josep Maria. SÁINZ Avia, Jorge. (2011) Herramientas para habitar el presente, la vivienda del siglo XXI. Universitat Politècnica de Catalunya, (LL) MONTEYS, Xavier; FUERTES, Pere. (2001) Casa Collage. Un ensayo sobre la arquitectura de la casa. Gustavo Gili. (LL) MONTEYS, Xavier. (2017). La calle y la casa. Urbanismo de interiores. Gustavo Gili. (LL) MONTEYS, Xavier. (2014). La Habitación. Más allá de la sala de estar. Gustavo Gili. (A) MONTEYS, Xavier. PUIGJANER, Anna. CALLÍS, Eduard. (2006) Distribució és un terme massa estret. Quaderns d’arquitectura i urbanisme, núm 250, p. 56 - 67. (A) MONTEYS, Xavier. CALLÍS, Eduard. PUIGJANER, Anna. (2007). I si les peces d’un habitatge estan situades en un local discontinu? Quaderns d’arquitectura i urbanisme, núm. 253, p. 62 - 73 (A) MONTEYS, Xavier. CALLÍS, Eduard. PUIGJANER, Anna. (2007) K spa tios!! Vocabulario de la habitación. “Quaderns d’arquitectura i urbanisme, núm. 251, p. 60 - 69. (A) MONTEYS, Xavier. (2013) “La casa de habitaciones iguales”. Quaderns 265 núm. 265, p. 42 - 45. (A) MONTEYS, Xavier. MÀRIA, Magda. FUERTES, Pere. PUIGJANER, Anna. SAUQUET, Roger. MARCOS, Carlos. CALLÍS, Eduard. FERNÁNDEZ, Carlos. (2010).Rehabitar Abandono y Oportunidad [8]. Ministerio de Vivienda, Gobierno de España. (LL) NELSON, George. (1945) Tomorrow’s house : a complete guide for the ho me-builder. New York : Simon and Schuste. (LL) PARICIO, Ignacio. SUST, Xavier. (1996). L’habitatge Contemporani: Programa i Tecnologia. Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya - ITEC. (LL) PEREC, Georges. Especies de espacios / Georges Perec; [traducción del francés por Jesús Camarero]. Barcelona: Montesinos, 1999. (A) SCHMID, Susanne A History of Collective Living: Models of Shared Living. Zurich: ETH, 2019. (LL) SCHNEIDER, Tatjana. TILL, Jeremy. (2007). Flexible Housing. Amsterdam University Press. (LL) VENTURI, Robert, SCULLY, Vincent. (1995). Complejidad y contradic ción en la arquitectura. Gustavo Gili. (A) VITTORIO, Aureli, Pier. SHÉHÉRAZADE, Giudici, Maria. (2016). Familiar Horror: Toward a Critique Of Domestic Space. Log, 38, 105–129. CONFERÈNCIES I DOCUMENTALS CIERTO, Studio. (2021). Domesticity from the floor plan. AA School of Architecture. [https://www.youtube.com/watch?v=gmdGC0IMgE4] LACOL, Arquitectura Cooperativa. (2021). Construir Vivienda para Construir Comunidad. Sociedades Innovadoras para Ciudades del Futuro. Ayuntamiento de Molina de Segura. [https://www.youtube.com/watch?v=s9LRrzClOMo] MAIO, architects. (2016). Ni aquí, ni ahora. Festival de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de A Coruña. [https://www.youtube.com/watch?v=hKEvMz_pLaI] PERIS, Marta. (2022). Habitar y Construir. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. [https://www.youtube.com/watch?v=MWMU0XtohJ0] PERIS, Marta. TORAL, José. (2022). 85 Viviendas de Protección Oficial en Cornellà, Barcelona. [https://www.youtube.com/watch?v=YjhIhZDIDzM] bibliografiabibliografia 78 79 PUIGJANER, Anna. (2021) Towards a diffuse house. Redifining Reproductive Spaces. Conferència compresa dins el marc de l’exposició Habitar altrament - COAC. [https://www.youtube.com/watch?v=csAU1EFb36s] TESIS I TREBALLS ACADÈMICS CABRERO, Losantos, Rut. La flexibilitat en l’habitatge de l’Eixample de Barcelona. Evolució i vigència del concepte al llarg del temps. Escola Tècnica Superior D’Arquitectura de Barcelona. Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 10 de Juny 2022. Disponible: https://upcommons.upc.edu/handle/2117/355475]. FOLGA, Alejandro. Patios en Altura, una indagación gráfica. Facultad de Arquitectura de Montevideo. Universidad de la República de Uruguay. [Consulta: 13 de març 2022. Disponible a: https://issuu.com/mvdlab/docs/folga__patios_en_altura]. RUIZ, Pablo. Formas alternativas para la adaptabilidad y reconfiguración de Unidades Habitativas en vivienda colectiva - Aspectos Teóricos, Técnicos y Normativos. [Consulta: 30 de abril 2022. Disponible: https://core.ac.uk/download/ pdf/296424022.pdf]. QUITERIA, García, Cristina. El denominado: Habitat évolutif. Escola Tècnica Superior d´ Arquitectura de Barcelona. Universitat Politècnica de Catalunya. [Consulta: 20 d’abril 2022. Disponible: https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2117/328889/tema_2_codcom_71_codcot_78.pdf?sequence=1&isAllowed=y]. VALENZUELA, Carolina. Plantas transformables. La vivienda colectiva como objeto de intervención. Universidad Católica de Chile. [Consulta; 10 de maig 2022. Disponible: https://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0717-69962004005800022]. En especial agraïment a Martí Pardo Llorente, Maite Boldú i Joan Burdeus.