Mapa de presència de sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC

TREBALL FI DE GRAU Grau en Enginyeria Mecànica MAPA DE PRESÈNCIA DE SOSTENIBILITAT AL GRAU D'ENGINYERIA MECÀNICA DE LA UPC Memòria i Annexos Autor: Laura Vinuesa Martínez Director: Gemma Tejedor Papell Co-Director: Jordi Segalàs Coral Convocatòria: Juny 2023 Memòria ii ● Resum L’Agenda 2030 de les Nacions Unides ressalta el paper de l’educació per assolir els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Així mateix, l’enginyeria té un rol crucial per assolir les fites de la majoria dels ODS, i per tant cal assegurar que les futures titulades d’enginyeria tinguin les competències necessàries per poder desenvolupar la seva professió per assolir aquest ODS. El projectes de recerca EDINSOST (Educació i Innovació social per a la Sostenibilitat) que tenen, entre altres, la finalitat de millorar l'aprenentatge de la sostenibilitat en l’educació de l’enginyeria a partir de la introducció dels resultats d'aprenentatge relacionats amb els ODS en els plans d'estudi. Aquest treball utilitza les eines dissenyades pels projectes EDINSOST per a realitzar una anàlisi de la presència de sostenibilitat en el grau d’enginyeria mecànica en els quatre campus que s’ofereix de la Universitat Politècnica de Catalunya. Especialment, el Mapa competencial de Sostenibilitat i el Mapa de Presència. Per al desenvolupament d’aquest estudi s’han dut a terme qüestionaris dirigits als docents i posteriors entrevistes per aprofundir i validar el qüestionari. En aquest treball presentem els mapes de presència obtinguts per a cada un dels campus i es mostra la presència de cada competència de sostenibilitat i resultats d’aprenentatge per cada un d’ells. En aquest treball, presentem els mapes de presència obtinguts per a cada un dels campus en un format de taula. A més a més, s'inclouen gràfics que mostren la presència de cada competència de sostenibilitat per a cada campus. Aquestes representacions proporcionen una visió clara i ordenada del nivell d'abordament de les competències de sostenibilitat. Els resultats de l’estudi mostren que a cap dels campus s’ensenyen totes les competències i resultats d’aprenentatge indicats en el Mapa Competencial de Sostenibilitat. Fet que posa de manifest que cal analitzar les titulacions i identificar on es poden incloure el resultats d’aprenentatge que actualment no s’inclouen en el pla d’estudis. Així mateix, s’identifiquen diferències clares entre els campus, fet que demostra que els estudis no són uniformes, tot i que és una oportunitat per crear una comunitat d’aprenentatge on es comparteixin els casos d’èxit. Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC iii ● Resumen La Agenda 2030 de Naciones Unidas resalta el papel de la educación, para alcanzar sus Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS). Asimismo, la ingeniería tiene un rol crucial para alcanzar las metas de la mayoría de los ODS, y por tanto, es necesario asegurar que las futuras tituladas de ingeniería tengan las competencias necesarias para poder desarrollar su profesión para alcanzar este ODS. Los proyectos de investigación EDINSOST (Educación e Innovación social para la Sostenibilidad) que tienen, entre otros, la finalidad de mejorar el aprendizaje de la sostenibilidad en la educación de la ingeniería a partir de la introducción de los resultados de aprendizaje relacionados con los ODS en los planes de estudio. Este trabajo utiliza las herramientas diseñadas por los proyectos EDINSOST, para realizar un análisis de la presencia de sostenibilidad en el grado de ingeniería mecánica en los cuatro campus que se ofrece de la Universidad Politécnica de Catalunya. En especial, el Mapa de Competencias de Sostenibilidad y el Mapa de Presencia. Para el desarrollo de este estudio se han realizado cuestionarios dirigidos a los docentes, y posteriores entrevistas para profundizar y validar el cuestionario. En este trabajo presentamos los mapas de presencia obtenidos para cada uno de los campus, y se muestra la presencia de cada competencia de sostenibilidad y resultados de aprendizaje por cada uno de ellos. En este trabajo presentamos los mapas de presencia obtenidos para cada uno de los campus en formato de tabla. Además, se incluyen gráficos que muestran la presencia de cada competencia de sostenibilidad para cada campus. Estas representaciones proporcionan una clara y ordenada visión del nivel de abordaje de las competencias de sostenibilidad. Los resultados del estudio muestran que en ninguno de los campus se enseñan todas las competencias y resultados de aprendizaje indicados en el Mapa Competencial de Sostenibilidad. Lo que pone de manifiesto que se necesita analizar las titulaciones e identificar dónde se pueden incluir los resultados de aprendizaje que actualmente no se incluyen en el plan de estudios. Asimismo, se identifican diferencias claras entre los campus, lo que demuestra que los estudios no son uniformes, aunque es una oportunidad para crear una comunidad de aprendizaje en la que se compartan los casos de éxito. Memòria iv ● Abstract The 2030 Agenda of the United Nations emphasizes the role of education in achieving its Sustainable Development Goals (SDGs). Similarly, engineering plays a crucial role in meeting the majority of the SDGs. Therefore, it is necessary to ensure that future engineering graduates have the necessary competencies to pursue their profession and contribute to these goals. The EDINSOST (Education and Social Innovation for Sustainability) research projects aim to improve sustainability learning in engineering education by incorporating the learning outcomes related to the SDGs into the curriculum. This study utilizes the tools designed by the EDINSOST projects to analyze the presence of sustainability in the Mechanical Engineering degree across the four campuses of the Polytechnic University of Catalonia. Specifically, the study uses the Sustainability Competence Map and the Presence Map. For this study, questionnaires were administered to faculty members, followed by interviews to further explore and validate the questionnaire responses. In this work, we present the obtained presence maps for each campus, showcasing the presence of each sustainability competence and learning outcome for each of them. The obtained presence maps are presented in a tabular format, and graphs illustrating the presence of each sustainability competence for each campus are included. These visual representations provide a clear and organized view of the level of integration of sustainability competencies. The study results reveal that none of the campuses teach all the competencies and learning outcomes indicated in the Competence Map for Sustainability. This highlights the need to analyze the programs and identify where the currently missing learning outcomes can be included in the curriculum. Furthermore, clear differences are identified among the campuses, demonstrating that the programs are not uniform. However, these differences also present an opportunity to create a learning community where successful cases can be shared. Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC v ● Agraïments Aquest treball no hauria estat possible sense l’orientació experta de la meva tutora Gemma Tejedor i al meu cotutor Jordi Segalàs . Vull expressar el meu sincer agraïment per la seva guia, suport i dedicació al llarg d'aquest projecte. Gràcies també a la Sara Camacho per la seva generositat i valuosos consells, els quals han contribuït a millorar els resultats i la qualitat del treball. També vull expressar el meu agraïment a totes aquelles professores i professors dels quatre campus de la UPC per la seva participació en aquest estudi, ja sigui contestant el qüestionari o realitzant l’entrevista. Cal agrair també als quatre coordinadors del grau de mecànica de cada campus: Jordi Llumà Fuentes, Teresa Pàmies Gómez, Marc Antoni Soler Conde i Amelia Nápoles Alberro, per la seva promoció de la participació en els seus centres. La seva col·laboració ha estat fonamental per a l'èxit d'aquesta investigació. Memòria vi Índex ● RESUM ________________________________________________________ II ● RESUMEN ______________________________________________________ III ● ABSTRACT ______________________________________________________ IV ● AGRAÏMENTS ___________________________________________________ V 1. PREFACI _______________________________________________________ 1 1.1. Procés d’elecció del tema ........................................................................................ 1 1.2. Origen del treball ..................................................................................................... 2 1.3. Motivació ................................................................................................................. 2 2. INTRODUCCIÓ __________________________________________________ 3 2.1. Objectius .................................................................................................................. 3 2.2. Abast del treball ....................................................................................................... 4 3. CONTEXT _______________________________________________________ 5 3.1. Context legislatiu ...................................................................................................... 5 3.1.1. Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles ........................................ 7 3.1.2. Educació per a la sostenibilitat a les enginyeries ................................................... 8 3.2. Context politicosocial ............................................................................................... 8 3.3. Context econòmic .................................................................................................... 9 4. MARC DE TREBALL______________________________________________ 10 4.1. EDINSOST ............................................................................................................... 10 4.2. Universitat Politècnica de Catalunya ..................................................................... 12 4.2.1. Campus d’estudi ................................................................................................... 13 5. METODOLOGIA ________________________________________________ 15 5.1. Visió general de la metodologia ............................................................................ 15 5.2. Detalls de la metodologia ...................................................................................... 16 5.2.1. Cerca i recopilació de dades de contacte del professorat ................................... 16 5.2.2. Qüestionaris .......................................................................................................... 19 5.2.3. Algoritme per a la selecció de docents per a la realització de l’entrevista ......... 24 5.2.4. Entrevistes ............................................................................................................ 25 6. RESULTATS ____________________________________________________ 29 Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC vii 6.1. Introducció i metodologia ...................................................................................... 29 6.1.1. Puntualitzacions prèvies ....................................................................................... 29 6.1.2. Eines emprades .................................................................................................... 30 6.2. Resultats de l’estudi ............................................................................................... 30 6.2.1. Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG) ......... 30 6.2.2. Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) ....................................................... 39 6.2.3. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ESEIAAT) .............................................................................................................. 49 6.2.4. Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM) .......................... 56 6.2.5. Comparació resultats entre campus .................................................................... 61 7. CONCLUSIONS _________________________________________________ 70 7.1. Conclusions de l’Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú ................................................................................................................................ 70 7.2. Conclusions de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est ......................................... 70 7.3. Conclusions de l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial i Aeronàutica de Terrassa .................................................................................................................. 71 7.4. Conclusions de l’Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa ............... 71 7.5. Conclusions generals .............................................................................................. 71 ● ANÀLISI DE L’IMPACTE AMBIENTAL ________________________________ 74 ● ANÀLISI ECONÒMICA ____________________________________________ 75 ● BIBLIOGRAFIA __________________________________________________ 76 ● ANNEX A ______________________________________________________ 77 Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC 7 A nivell estatal destaquem el marc que suggereix la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles, que s’utilitza en aquest estudi. Aquest marc es desenvolupa a l’apartat 3.1.1. L'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) defineix quatre nivells de competència: fonamentals (comunes a tots els títols del mateix nivell MECES); transversals (comunes a tots els títols que ofereix una mateixa universitat); generals (comunes a tots els títols d'una mateixa universitat, però adaptades al context específic de cadascun); i les específiques (pròpies de cada titulació). Dins de la institució de la UPC s’han establert set competències transversals, entre les quals es troba la competència de Sostenibilitat i Compromís Social. Aquesta competència s’aborda mitjançant tres nivells diferents d’aprenentatge, la qual cosa implica que al llarg d’un grau a la UPC, s’espera que els estudiants assoleixin la competència de sostenibilitat amb un nivell de dificultat creixent i de manera progressiva. 3.1.1. Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles El 1994 va ser creada anomenada la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles, CRUE 9 . Aquesta associació està formada per un total de 76 universitats espanyoles (50 públiques i 26 privades). La CRUE és el principal interlocutor entre el govern central i les universitats. I té un paper clau pel desenvolupament en l’educació superior espanyola. De totes les seves aportacions, cal destacar l'aportació per la introducció de la sostenibilitat i el DS a la trajectòria formativa com per exemple adaptant els plans d’estudis afegint competències específiques. Al 2012 es van formular unes directrius per introduir la sostenibilitat als currículums de les universitats espanyoles i va establir 4 competències transversals per a la sostenibilitat, per tal que siguin integrades en la formació universitària (CRUE 2012): ● COMPETÈNCIA 1: contextualització crítica del coneixement establint interrelacions amb els problemes econòmics, ambientals, locals i/o globals. ● COMPETÈNCIA 2: ús sostenible dels recursos i prevenció d’impactes negatius en el medi natural i entorn social. ● COMPETÈNCIA 3: participació en processos comunitaris que promouen la sostenibilitat. ● COMPETÈNCIA 4: Aplicació de principis ètics relacionats amb els valors de la sostenibilitat en el comportament personal i professional. 9 https://www.crue.org/wp-content/uploads/2020/02/Directrices_Sosteniblidad_Crue2012.pdf Memòria 8 3.1.2. Educació per a la sostenibilitat a les enginyeries Si parlem específicament del cas de la educació a les enginyeries, la Declaració de Barcelona 10 adoptada per la Engineering Education for Sustainable Development Conference (EESD) va definir els coneixements sobre sostenibilitat que els enginyers haurien d’adquirir. Aquestes competències coincideixen i s’alineen amb les competències de la CRUE i també amb les competències definides per la UNESCO. Al 2021, l’UNESCO elabora l’informe d’Enginyeria per al Desenvolupament Sostenible 11 . Amb aquest informe es fa una crida urgent a una transformació cap a una enginyeria més innovadora, inclusiva, cooperativa i responsable. Es demana un enfocament ampli de resolució de problemes complexos i interdisciplinari, que combini l'anàlisi dels problemes socials i de sostenibilitat amb solucions basades en el coneixement tècnic acadèmic. Aquest enfocament ha de permetre abordar les qüestions complexes de sostenibilitat. L'informe subratlla que els enginyers han de comprendre i assumir la seva responsabilitat social, contribuint a un món més sostenible, resilient i equitatiu. 3.2. Context politicosocial Al 2020 es va aprovar el Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic (PNACC 12 ) a nivell de l’estat espanyol. El PNACC és un instrument que tracta d’establir les accions necessàries per enfrontar-se als efectes del canvi climàtic. Aquesta tasca implica que es requereix conèixer en profunditat quines seran les conseqüències d’aquest fet a Espanya i, a partir d'aquesta informació, establir una sèrie d'objectius concrets per mitigar-ne els efectes. La finalitat és intentar reduir al màxim, si no a zero, els impactes negatius del futur i construir una societat i economia més adaptativa. El govern català va aprovar, al 2019, l’emergència climàtica i ambiental a Catalunya. Un any després s’hi va sumar el govern espanyol. El govern parla del compromís a adoptar 30 línies d’acció prioritàries per lluitar contra el canvi climàtic. L’objectiu d’aquesta afirmació és aconseguir un projecte comú, més just i equitatiu, que aprofiti les oportunitats de la transició ecològica a través de polítiques públiques, 10 https://eesd15.engineering.ubc.ca/declaration-of-barcelona/ 11 https://en.unesco.org/reports/engineering 12 https://www.miteco.gob.es/es/cambio-climatico/temas/impactos-vulnerabilidad-y-adaptacion/plan-nacional- adaptacion-cambio-climatico/default.aspx Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC 9 que posen el ciutadà al centre. L’estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic 2021-2030 13 , en desplega més de 300 mesures d’adaptació. 3.3. Context econòmic La societat actual fomenta majoritàriament el creixement econòmic. Tot i això, cada cop més, les empreses comencen a preocupar-se per la nostra societat i medi ambient, i procuren reduir en l’impacte negatiu. També es comencen a preocupar per la millora de l’eficiència energètica i per poder prioritzar els recursos naturals. A Espanya, el govern va buscar un model econòmic que fos sostenible a través de la revolució tecnològica i digital i que promogui la transició ecològica justa, atorgant una major preferència a les indústries que integren elements sostenibles al seu model empresarial. El fet de formar els estudiants d'enginyeria en temes de sostenibilitat els ofereix habilitats i coneixements necessaris per fer front als reptes del mercat laboral i contribuir a un desenvolupament sostenible de l'economia. 13 https://canviclimatic.gencat.cat/ca/ambits/adaptacio/estrategia-catalana-dadaptacio-al-canvi-climatic-2021- 2030/ Memòria 10 4. Marc de treball 4.1. EDINSOST Els projectes EDINSOST (Educació i Innovació social per a la Sostenibilitat) tenen com a objectiu abordar els desafiaments que enfronta la societat i han estat finançats pel Ministeri espanyol de Ciència, Innovació i Universitats (MCIU), l'Agència Estatal de Recerca (AEI) i el Fons de Desenvolupament Regional d'Europa (Sánchez-Carracedo et al., 2020; Segalàs Coral & Sánchez Carracedo, 2019). Els projectes han involucrat a prop de setanta investigadors de dotze universitats espanyoles, entre elles la UPC, i es centren en 3 àrees d'educació superior: enginyeria, educació, ciències ambientals i estudis empresarials. El 2016 es va iniciar el projecte EDINSOST 1, que va finalitzar el 2019. La finalitat d’aquest projecte era analitzar l’estat de l’educació per a la sostenibilitat en els graus d’Educació Superior a Espanya de les àrees involucrades. A continuació, entre els anys 2019 i 2022, es va desenvolupar el projecte EDINSOST2-SDG. Aquest projecte va tenir com a finalitat principal millorar l'aprenentatge de la sostenibilitat en els programes de grau de les universitats involucrades a partir de la introducció dels resultats d'aprenentatge relacionats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) als seus plans d'estudi. L’objectiu comú d’ambdós projectes ha estat formar graduats capaços de liderar la resolució dels reptes de la nostra societat perquè puguin contribuir activament a la construcció d’un futur més sostenible, mitjançant la integració de la formació en competències en Sostenibilitat en el Sistema Universitari Espanyol. Arran dels resultats d'aquest segon projecte, s'han generat diverses eines que ens ajuden a mesurar la presència de la sostenibilitat a l'enginyeria. A continuació parlarem sobre aquestes eines que ens serviran com a marc en aquest projecte. La primera eina és el Mapa de Competències de Sostenibilitat de l'Enginyeria (MSE). És una matriu que recopila tots els resultats d'aprenentatge en sostenibilitat que s'espera que una estudiant d'enginyeria adquireixi en finalitzar la carrera. Els resultats d’aprenentatge (RA) són unes declaracions que descriuen els coneixements, les habilitats o les competències específiques que es preveu que un graduat adquireixi com a resultat d'un procés educatiu, i en el MSE, s’expressen amb un codi com s’observa a la il·lustració 1. Aquest RA estan basats en les quatre competències de la CRUE. Les competències CRUE s’expressen en les 4 dimensions de la sostenibilitat, més una dimensió holística. Finalment, les competències es desenvolupen en set unitats de competència, que adapten les competències CRUE a les especificitats de les enginyeries: Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC 11 ● Ambiental ● Social Dimensions de la sostenibilitat ● Econòmica ● Holística Les competències 1, 3 i 4 tenen una única unitat de competència que es defineix de manera holística. En canvi, la competència 2 consta de quatre unitats de competència, una per a cada dimensió. Cada unitat de competència es descriu en forma de resultats d'aprenentatge Els RA es distribueixen segons tres nivells d’aprenentatge, corresponents a la classificació de la piràmide de Miller simplificada. L’original consta de quatre nivells, a diferència de la que s’utilitza que és de tres nivells: saber, saber com i demostrar + fer. El MSE original del projecte EDINSOST2-ODS contenia 53 resultats d’aprenentatge. No obstant, per a facilitar-ne l’ús es va dur a terme un MSE simplificat que consta de 29 RAs. A la taula 1 es mostra un exemple amb la competència C1. La Il·lustració 1 mostra el criteri de codificació dels RAs. Il·lustració 1: Criteri de codificació dels RA C2.EN.3.1 Taula 1: Exemple de com es porta a la pràctica la competència 1 al Mapa de Sostenibilitat de l'Enginyeria MSE Competència Dimensió Unitat de competència Nivells N1: Saber N2: Saber com N3: Demostrar/fer C1. Contextualització crítica del coneixement establint interrelacions amb els problemes econòmics, ambientals, locals i/o globals Holístic CU1.HO. Els estudiants tenen una perspectiva històrica i contemporània i entenen la naturalesa sistèmica dels problemes ambientals, socials i econòmics, així com les seves interrelacions i els reptes futurs, tant a nivell local com global. C1.HO.1.1 C1.HO.2.1 C1.HO.3.1 Podeu consultar l'Annex 1, on es mostra la versió completa del mapa simplificat de competències de sostenibilitat d’enginyeria. Memòria 12 La segona eina que tractarem s’anomena Mapa de Presència de Sostenibilitat. Consisteix en una matriu que permet visualitzar com s'aborden els resultats d'aprenentatge relacionats amb la sostenibilitat al pla d'estudis d'un grau o programa educatiu. Cada casella de la matriu mostra la connexió entre un resultat d'aprenentatge específic i una assignatura en particular, cosa que ajuda a identificar com s'ensenyen i avaluen els conceptes de sostenibilitat a cada assignatura. Aquesta matriu és l'objectiu que busquem aconseguir amb aquest treball per als graus de mecànica de la UPC. Un altre resultat dels projectes EDINSOST, el formulari per als professors és una eina clau per complementar el Mapa de Presència de Sostenibilitat. Aquesta recopilació de dades és essencial per a comprendre el nivell d'implementació i integració de la sostenibilitat en el currículum i garantir una perspectiva precisa i completa dels processos d'ensenyament i aprenentatge relacionats amb la sostenibilitat. 4.2. Universitat Politècnica de Catalunya La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) és una institució pública d'educació superior de Catalunya, Espanya. Va ser fundada el 1971 com a Universitat Politècnica de Barcelona i, l’any 1984 va canviar-se el nom a l’actual. La UPC és una universitat politècnica especialitzada en l'àmbit de l'arquitectura, l’enginyeria, la tecnologia i les ciències aplicades. A més, la UPC destaca per la seva dedicació a la investigació i transferència de coneixement, impulsant el desenvolupament socioeconòmic i el progrés de la societat. També fomenta a la generació de solucions que impulsen el creixement sostenible, com és l’exemple del projecte EDINSOST2-ODS. Aquesta institució s’encarrega de formar professionals qualificats per afrontar els reptes tecnològics futurs i actuals. Actualment, la UPC compta amb 23990 estudiants de grau matriculats. Ofereix un total de 65 estudis de grau distribuïts a 9 campus, tots situats a la província de Barcelona. A la taula 2 es mostren els diferents campus de la UPC, amb les seves escoles i el municipi i comarca on es troben. Taula 2: Campus de la UPC, Escoles, Municipi i Comarca CAMPUS ESCOLA MUNICIPI COMARCA Campus Diagonal Nord ETSETB Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona Barcelona Barcelonès FIB Facultat d'Informàtica de Barcelona ETSECCPB Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona Campus Diagonal Sud ETSAB Escola Técnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Barcelona Barcelonès Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC 13 EPSEB Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona ETSEIB Escola Técnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona FME Facultat de Matemàtiques y Estadística Campus de Nàutica FNB Facultat de Nàutica de Barcelona Barcelona Barcelonès Campus Diagonal- Besòs EEBE Escola d’Enginyeria de Barcelona Est Sant Adrià de Besòs Barcelonès Campus del Baix Llobregat EETAC Escola d’Enginyeria de Telecomunicacions i Aeroespacial de Castelldefels Castelldefe ls Baix Llobregat EEABB Escola de Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona Campus de Manresa EPSEM Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa Manresa Bages Campus de Sant Cugat del Vallés ETSAV Escola Técnica Superior d’Arquitectura del Vallès Sant Cugat del Vallés Vallès Occidental Campus de Terrassa ESEIAAT Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial y Audiovisual de Terrassa Terrassa Vallès Occidental FOOT Facultat de Óptica y Optometria de Terrassa CITM Centro de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia Campus de Vilanova i Geltrú EPSEVG Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú Vilanova i Geltrú Garraf 4.2.1. Campus d’estudi Com s’ha comentat anteriorment, aquesta investigació s’ha realitzat al grau d’enginyeria mecànica de la UPC. Actualment, la institució ofereix aquest grau a quatre campus: a Barcelona (EEBE), a Terrassa (ESEIAAT), a Manresa (EPSEM) i a Vilanova i la Geltrú (EPSEVG). L'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) va néixer el 2016. Va entrar en funcionament el curs acadèmic del 2016-2017 amb 3.500 estudiants. L’escola es troba al Campus Diagonal-Besòs de la UPC, situat entre Barcelona i Sant Adrià del Besòs, exactament al barri de la Mina. Actualment, la seva oferta docent inclou 7 graus universitaris ( biomèdica, energia, materials, elèctrica, electrònica industrial i Memòria 14 automàtica, química i mecànica), 3 estudis de màster i 4 programes de doctorat. A més, té nombrosos grups de recerca, dels quals es destaquen els que treballen per implementar una mesura de canvis per vetllar per la societat, fomentant la sostenibilitat. L'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) és un centre que va néixer el 24 de novembre del 2015. Va ser fruit de la integració de dues escoles centenàries: l'Escola d'Enginyeria de Terrassa (EET) i l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT). L’escola té a la disposició 10 graus universitaris, que s’ofereixen en tres àrees d’enginyeria: industrial (tecnologies industrials, mecànica, elèctrica, electrònica industrial i automàtica, química, de tecnologia i disseny tèxtil, i de disseny industrial i desenvolupament del producte), aeroespacial (tecnologies aeroespacials i vehicles aeroespacials) i de telecomunicació (sistemes audiovisuals). També té una oferta de 8 màsters. L'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM) va néixer l'any 1942 com a Escola de Facultatius de Mines i fins encara és l'única escola amb graus d'enginyeria de mines de tot Catalunya, la Comunitat Valenciana i Aragó. Aquesta escola, per la seva ubicació destaca per ser la seu del Museu de Geologia Valentí Masachs on s'exhibeixen minerals i el seu aprofitament a la vida quotidiana. A l’actualitat, la seva oferta de graus universitaris d’enginyeria és de 6 ( recursos minerals i reciclatge, sistemes TIC, automoció, electrònica industrial i automàtica, mecànica i química). A part, per ampliar els estudis ofereixen tres màsters, un postgrau i un doctorat. L'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), va ser fundada l’any 1881 a Vilanova i la Geltrú, capital de la comarca del Garraf. Aquesta escola va néixer com a escola d’art i oficis. Més endavant va passar de l’especialització de l’àmbit tèxtil a l’especialització mecànica, elèctrica i industrial. En l’actualitat aquest campus ofereix 6 graus d’enginyeria (informàtica, mecànica, disseny industrial i desenvolupament del producte, electrònica industrial i automàtica, elèctrica, ciències i tecnologies del mar) , 3 estudis de màsters i 1 doctorat. Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC 15 5. Metodologia 5.1. Visió general de la metodologia Per a realitzar aquest treball s’utilitzarà l’eina anomenada Mapa de Competències de Sostenibilitat de les enginyeries (MSE). Aquesta eina ens indica, segons els experts, el conjunt de resultats d’aprenentatges i habilitats de la competència (en aquest cas d’enginyeria a Catalunya) que els estudiants han hagut d’adquirir un cop finalitzat els estudis. No obstant, perquè el treball sigui considerat ideal, aquest Mapa de Competències hauria de reflectir la realitat, fet per al qual s’ha creat una altra eina, anomenada Mapa de Presència. Hi ha tres maneres d’elaborar un Mapa de Presència: 1. A partir de documents oficials que descriuen el pla d’estudis. En el sistema educatiu espanyol aquests documents s’anomenen Verifica. 2. A partir de la guia d’aprenentatge de cada assignatura. 3. A partir de la informació directa del professorat. En essència, es podria esperar que aquestes tres formes d’elaboració aportessin resultats força similars o fins i tot idèntics, però en realitat això no és del tot cert. Els resultats entre elles no són gaire semblants. García-Gallofré i Segalàs 14 van elaborar tres mapes de competència amb les diferents formes d’elaboració i van determinar que el més fiable dels tres mapes va ser el generat a partir de la informació aportada pels professors. Per aquest motiu, per dur a terme aquest treball s’utilitzarà aquest mètode. Per a obtenir la informació directa dels docents, es farà mitjançant un qüestionari i posteriorment una entrevista semiestructurada. En primer lloc s’ha realitzat una tasca d’anàlisi del professorat que imparteix docència als quatre campus en el grau d’enginyeria mecànica. Seguidament, s’ha passat un qüestionari a través de la plataforma Google Form. Aquest qüestionari ha estat dissenyat en base als resultats d’aprenentatge del Pla Pilot d’EDINSOST2. Encara que amb la informació extreta dels resultats dels qüestionaris ja podem obtenir un Mapa de Presencia, per tal de crear un mapa més precís i complet, s’ha sol·licitat una entrevista al professorat que en el qüestionari s’ha identificat com a més implicat en la sostenibilitat, per així obtenir uns resultats més exactes. A més, cal destacar que el fet 14 https://upcommons.upc.edu/handle/2117/351467 Memòria 16 que l’entrevistador s’estigui graduant en aquest grau, contribuirà a contrastar els resultats. Amb aquesta informació ja podrem comprendre millor què és el que passa a l’aula. Finalment, a partir de l’anàlisi de les respostes dels qüestionaris i les entrevistes, ja podrem crear un Mapa de Presència de sostenibilitat al grau d’enginyeria mecànica de la UPC. 5.2. Detalls de la metodologia En aquest apartat es presenta una descripció minuciosa dels passos seguits per arribar a aconseguir la informació necessària per a la realització de la taula final, exposada a l'apartat de resultats. A continuació, procedim a explicar els diferents passos en un ordre lògic i estructurat, amb l'objectiu de proporcionar una visió detallada i entenedora del procés, així com les eines emprades. 5.2.1. Cerca i recopilació de dades de contacte del professorat Com s'ha mencionat a la secció de la visió general de la metodologia, per tal d'enviar els qüestionaris als professors i obtenir la informació necessària sobre les competències de sostenibilitat que s'ofereixen a les seves classes, primer cal realitzar una tasca d'identificació de tots els professors i professores, dels quatre campus, que imparteixen o poden impartir classes als alumnes d'enginyeria mecànica. A continuació es parlarà de la investigació que s'ha dut a terme per aconseguir aquests noms i adreces de correu. Els quatre campus d'estudis compten amb una fase comuna dins la carrera d'enginyeria, que solen ser els dos primers anys. Aquesta fase és compartida amb altres graus d'enginyeria, ja que proporciona una base sòlida que posteriorment es desenvolupa amb l'especialització de cada grau. El grau consta de 240 crèdits ECTS, dels quals 60 són assignatures troncals, 126 obligatòries de mecànica, 30 per a les matèries optatives i els 24 restants són del Treball Final de Grau. Cada assignatura són 6 crèdits, amb l’excepció de que algunes matèries optatives poden ser de 3 o de 9 crèdits ECTS. A continuació, es mostren quatre taules amb les diferents assignatures que s'imparteixen (excepte l’especificació de les optatives) a l'àmbit de l'enginyeria mecànica als quatre campus. Aquestes taules s’han elaborat a partir de la informació extreta de la pàgina web oficial de cada titulació. Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC 23 C2.HO.1.2 Coneix diferents enfocaments que promouen un desenvolupament sostenible (per exemple, l'economia circular, l'economia del bé comú, l'economia social, l'economia ecològica). C2.HO.2.2 Sap com aplicar enfocaments de sostenibilitat en producció, consum (consum responsable) i reciclatge. C2.HO.2.1 / C2.HO.3.1 Sap analitzar diferents alternatives d'un producte o servei del seu àmbit professional per decidir quina és la més sostenible i és capaç d'aportar noves idees i solucions en un projecte del seu àmbit professional per fer-lo més sostenible, proposar projectes sostenibles, fer-ne un seguiment i desmantellament adequat i de seleccionar quins indicadors es faran servir per mesurar la sostenibilitat. C3.HO.1.1 / C3.HO.2.1 Coneix els principals grups d'interès i agents socials, econòmics i ambientals relacionats amb l'activitat del seu àmbit professional i sap com col·laborar-hi per identificar-ne les necessitats i expectatives, i valorar les implicacions que puguin tenir en la sostenibilitat del projecte. C3.HO.1.2 / C3.HO.3.1 Coneix i és capaç de fer servir tècniques i/o eines per promoure, en processos i projectes del seu àmbit professional, la col·laboració dels principals grups d'interès i agents socials, la seva cooperació i la consideració de les seves necessitats i expectatives (informació, consulta, participació, integració, construcció d'escenaris, cocreació de coneixement, etc). C4.HO.1.1 / C4.HO.1.2 Coneix el codi deontològic de la seva professió, els principals problemes ètics, quines són les lleis i les normatives relacionades amb la sostenibilitat, els conceptes de compromís social i responsabilitat social corporativa i les seves possibilitats i limitacions. C4.HO.2.1 És capaç d'identificar i valorar críticament les implicacions dels principis ètics i deontològics relacionats amb els valors de la sostenibilitat en el seu àmbit professional i valorar críticament l'acció responsable de les empreses. C4.HO.3.1 És capaç d'exercir la seva professió, i de participar activament de l'acció responsable a les entitats en què desenvolupa la seva professió, tenint en compte els principis ètics relacionats amb els valors de la sostenibilitat (per exemple igualtat, justícia, principi de precaució, prevenció de danys, responsabilitat davant de les generacions presents i futures, protecció i restauració d'un entorn saludable, drets humans socials, econòmics i ambientals). Memòria 24 5.2.3. Algoritme per a la selecció de docents per a la realització de l’entrevista Després del període de temps assignat per a respondre el qüestionari, es procedeix a organitzar les respostes. Es desenvolupa un algoritme de filtració per a tenir cura amb la selecció de professors a qui se sol·licita l’entrevista. En aquesta etapa del procés de selecció, s'analitzen les respostes proporcionades a cada pregunta del qüestionari. Per a ser considerat un bon candidat a entrevistar, s'estableixen uns criteris específics en relació amb les respostes obtingudes. Es tenen en compte les 18 preguntes del qüestionari i s'estableixen les següents condicions per a ser seleccionat: o És necessari que hi hagi més de 3 respostes assenyalades com "Força" en total. Això significa que el professor a l’aula ha treballat explícitament més de 3 dels RA englobat (o no) del qüestionari. o Per una altra banda, algú pot ser seleccionat si té almenys 1 resposta assenyalada com "Molt" i un mínim de 2 respostes assenyalades com "Força". Això indica que el docent s’ha implicat molt en el treball d’un RA i a més, s’ha fet un treball explícit de 2 RA més (englobats o no). Aquest algoritme de filtració té com a objectiu principal assegurar-nos que només són convocats aquells professors que compleixen els requisits i criteris establerts recentment esmentats. D’aquesta manera eliminem aquells candidats que no compleixen amb els criteris establerts, per tal de garantir una selecció justa i objectiva. A més a més, aquest procés de selecció ens permet estalviar temps i recursos, ja que ens obliga a concentrar-nos en els candidats idonis i realitzar les entrevistes de manera eficient. A part, minimitza el risc de prendre decisions arbitràries durant el procés de selecció. La manera de dur a terme aquesta filtració ha estat obtenint l'Excel de respostes i destacant les caselles que assenyalaven "Molt" o "Força", per tal de poder aplicar el criteri explicat anteriorment per a la selecció. Destacar les caselles marcades facilita l'aplicació del criteri de selecció i simplifica el procés de tria. En resum, per ser un bon candidat per a l'entrevista, es requereixen un nombre mínim de respostes marcades com "Força" o una combinació de respostes marcades com "Molt" i "Força" a les preguntes del qüestionari. Aquesta metodologia ajuda a identificar els candidats que consideren que sí que treballen algunes competències en sostenibilitat per a poder ser convocats per l’entrevista. Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC 25 5.2.4. Entrevistes Després de seleccionar els candidats adequats per sol·licitar l'entrevista, s'envia un correu electrònic individualment a cada un dels professors. Amb aquells que mostren interès a dur a terme l'entrevista es coordina una data i una hora per realitzar-la. L'entrevista s'ha realitzat mitjançant Google Meet. Google Meet és una plataforma online de realització de videoconferències. S'ha considerat una bona opció ja que els participants provenen de quatre campus diferents situats arreu de Catalunya. Si l'entrevista hagués estat de manera presencial, hauria suposat una major complexitat organitzativa, ja que l'entrevistador hauria d'haver-se desplaçat físicament als campus en diverses ocasions, el que hagués provocat també un impacte mediambiental superior. L'ús d'aquesta plataforma permet que tant l'entrevistador com l'entrevistat puguin realitzar l'entrevista de manera eficient i des de la comoditat del propi lloc de treball. En conseqüència, l'ús de Google Meet com a plataforma per a la videoconferència ha estat considerat una solució molt pràctica. Respecte al tipus d’entrevista, existeixen 3 tipus (Segalàs Coral, 1987): A. ENTREVISTA ESTRUCTURADA: mètode de recerca quantitativa en què l'entrevistador actua amb un esquema de preguntes prèviament establertes i on l'entrevistat té una manca de llibertat a l'hora de respondre. B. ENTREVISTA NO ESTRUCTURADA: més flexible. L'entrevistador té llibertat per formular les preguntes i l'entrevistat té una major llibertat de resposta. Idealment, s'utilitza en les primeres etapes d'una recerca de camp, quan encara no hi ha objectius clars i es busca establir un primer contacte . C. ENTREVISTA SEMIESTRUCTURADA: són flexibles i permeten introduir noves preguntes durant la conversa. L'entrevistador generalment té un marc de temes a explorar. Per a la realització d’aquest treball s’han realitzat les entrevistes de tipus semiestructurades, per a poder obtenir una combinació de flexibilitat i estructura. S’ha pogut obtenir una comprensió més profunda i detallada dels temes tractats. A més, les entrevistes semiestructurades són una eina valuosa per a la investigació, ja que permeten adaptar-se als objectius i al context específic del treball sense tenir restriccions excessives sobre les respostes dels professionals. Al projecte EDINSOST2-ODS, es va crear una estructura de la realització d’entrevista i s’esperava que les entrevistes tinguessin una durada aproximada de 30-60 minuts cadascuna. La durada pot variar en funció del coneixement i enfocament del professor entrevistat sobre el treball a l’aula en sostenibilitat, així com de la possible disponibilitat de preguntes addicionals per part de l’ entrevistador/a. Memòria 26 El format de l’entrevista es divideix en tres blocs: la presentació i context, on es presenta tant l’entrevistat com l’entrevistador, i s’ofereix una breu descripció del tema principal i del funcionament de l’entrevista, així com el propòsit; el cos, la part més extensa on es formulen les preguntes i s’obté la informació desitjada; i la recapitulació on es repassa el que s’ha parlat fins al moment. Aquesta ha estat l’estructura final de les entrevistes: 1. Presentació i contextualització - Presentació de l’entrevistador - Presentació de l’entrevistat - Resum del Treball de Final de Grau - Propòsit de l’entrevista - Introducció a les quatre competències en sostenibilitat i als resultats d’aprenentatge - Funcionament de l’entrevista 2. Cos - Demanar a l’entrevistat una primera versió de les estratègies de treball de sostenibilitat en la seva matèria - Analitzar les respostes al qüestionari prèviament contestat, posant èmfasi en les competències més treballades - Demanar exemples de les tècniques de treball - Fer èmfasi en la pregunta de si s'avalua l'impacte de les seves pràctiques en termes de sostenibilitat 3. Recapitulació - Repàs de les respostes principals - Possibilitat d’afegir algun comentari - Proposar els cursos de formació sobre sostenibilitat per a professors, realitzats periòdicament per l’Institut de Ciències d’Educació - Agraïments A part d’aplicar aquesta estructura, ha estat necessari preparar adequadament l'entrevista. Per a ferho, s’ha utilitzat el protocol d’entrevistes creat i emprat al projecte EDINSOST2-ODS. En resum, aquest protocol consta de: 1. Informar-se de l'assignatura que imparteix el professor. Una bona manera de fer-ho és llegint la guia docent. Això proporcionarà una comprensió del contingut i permetrà tenir una idea dels RA que més es treballen. Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC 27 2. Revisar les respostes que el professor va proporcionar quan va contestar el qüestionari. Aquesta revisió permetrà identificar les seves àrees més treballades i les menys. 3. Tenir presents les respostes marcades pel professor com a aspectes que sí que es treballen, i pensar en com englobar-les en les preguntes per tal de poder aprofundir en els resultats d'aprenentatge relacionats amb aquestes àrees. Això ajudarà a dirigir la conversa cap a aquests aspectes durant l'entrevista. En el meu cas, com a entrevistadora dels professors de mecànica, el fet d'haver cursat aquest grau em proporciona un coneixement previ de les assignatures, el que facilita la realització d'aquesta tasca de manera més familiar i coneguda. S’ha considerat que amb aquesta preparació d’entrevista i l’estructura explicada anteriorment, es poden obtenir les dades necessàries per a arribar als resultats complets, actualitzats i els desitjats. Durant l'entrevista, es realitza una presa de notes. Seguidament, es crea un document Excel per a cada professor entrevistat, i s’hi registren les respostes dels qüestionaris inicials. A més, a partir de les notes preses durant l'entrevista i la informació proporcionada pel mateix entrevistat, s’afegeix al document una columna amb les respostes actualitzades segons l‘obtingut a l’entrevista. Això permet reunir i registrar en un únic arxiu les respostes originals i les seves actualitzacions creades a partir de l’entrevista. Aquesta forma d’organització ens facilita l'obtenció dels resultats. La manera d’avaluar les respostes de l’entrevista, també segueix el protocol d’entrevistes del projecte EDINSOST2-ODS. Es fa una avaluació tenint en compte les hores que cada alumne dedica a cada competència. S’inclouen les hores lectives, tant les sessions de teoria com les sessions de pràctiques i les hores d’estudi individual dedicades. Es considera la suma d’aquestes hores com a indicador d’avaluació de cada competència per a cada resposta de l’entrevista. L’avaluació és la següent: ● “Molt” Saber: es treballa com a mínim 2 hores. Saber com: es treballa com a mínim 4 hores. Demostrar + fer: es treballa com a mínim 8 hores. ● “Força” Saber: es treballa entre 1 hora i 2 hores. Saber com: es treballa entre 1 i 4 hores. Demostrar + fer: es treballa entre 1 i 8 hores. Memòria 28 ● “Poc” Saber: es comenta o treballa menys d'una hora. Saber com: es comenta o treballa menys d'una hora. Demostrar + fer: es comenta o treballa menys d'una hora. A partir de tota aquesta informació i tractament de dades s ’obtenen els resultats dels RA que es treballen a les assignatures del grau de mecànica de la UPC. Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC 29 6. Resultats En aquesta secció es presenten tots els resultats en format de taules i gràfics. Analitzar aquesta secció ens permet obtenir una perspectiva més completa i detallada de les conclusions que es deriven d'aquest estudi. Aquí trobem els resultats obtinguts a través de les respostes del qüestionari als professors, així com també a partir de les entrevistes realitzades. També es mostren els mapes que es tenia com a finalitat d’aquesta investigació, Mapes de Presència en format de taula. Recordem que la finalitat d’aquest estudi és obtenir el contingut relacionat amb el DS que realment s’està impartint en els graus d’enginyeria mecànica, i estudiar si aquests continguts s’ajusten al que un estudiant d’aquest grau hauria de saber en finalitzar el grau. Durant aquest apartat es parla molt de la presència de sostenibilitat, i quan es fa al·lusió al terme “presència” ens referim al fet que existeix l’estudi i l’assoliment dels RA que són necessaris abordar. L’anàlisi de resultats de cada campus es dividirà en dos grans apartats, l’apartat dels resultats del qüestionari i l’apartat dels resultats de les entrevistes. 6.1. Introducció i metodologia 6.1.1. Puntualitzacions prèvies En el moment d’enviar els qüestionaris al professorat, m’he trobat que alguns d'ells ja havien contestat a un qüestionari similar un any enrere. Un estudiant de màster va realitzar un estudi semblant al grau tèxtil, en el marc del pla pilot. Amb l'objectiu de no fer-los repetir el procés de respondre als qüestionaris i la possibilitat de posteriorment haver de fer una entrevista, em van facilitar les respostes que ja havien proporcionat els docents en aquell estudi anterior. Aquest percentatge de respostes està marcat en els següents apartats. Addicionalment, pel que fa a la interpretació dels qüestionaris, ha ocorregut que a l’hora d’entrevistar sobre el qüestionari respost prèviament, alguns professors, durant l’entrevista, m’han comentat que han respost cada pregunta del qüestionari des del seu coneixement propi, quan realment les preguntes estan enfocades al context educatiu de la matèria, a l’ensenyament a l’aula. En la presentació del qüestionari s’especifica el següent: “Indiqueu quins dels següents resultats d'aprenentatge relacionats amb la sostenibilitat es treballen a la vostra assignatura, i en quina mesura considereu que es treballen”. Faig referència a això perquè en futurs estudis que utilitzin un qüestionari de RA similar o igual a l’utilitzat en aquesta investigació, posaria èmfasi en el fet que realment es pregunta si aquests RA s’estan treballant a l’assignatura, no si l’enquestat en té coneixement. Memòria 30 6.1.2. Eines emprades El programari fonamental utilitzat durant l'estudi ha estat el Microsoft Excel. L'Excel ha estat una eina clau per realitzar els resultats d’aquesta investigació, com també es va utilitzar 5.2.3. És una bona opció perquè permet aplicar fórmules ràpidament i amb facilitat, a més de crear taules i gràfics per a la presentació dels resultats i per la creació de representacions visuals molt útils. De la mateixa manera, l'Excel ofereix altres característiques com l'opció de ressaltar determinats patrons en les dades. 6.2. Resultats de l’estudi L’objectiu d’aquesta secció és mostrar els resultats obtinguts mitjançant les respostes dels qüestionaris i les entrevistes. Es desglossen per cada campus treballat, d’aquesta manera es podrà analitzar les respostes més específicament. És necessari aclarir que la raó per la qual es separen els resultats per campus per a analitzar les àrees de cada un no és per comparar-los entre ells, sinó al contrari, perquè es puguin ajudar mútuament. En analitzar les respostes dels qüestionaris podem identificar les àrees en què un campus pot beneficiarse del coneixement i experiència d’un altre. Si un campus manca en un àmbit específic, un altre campus que tingui una fortalesa en aquesta mateixa àrea pot oferir el seu suport i compartir les seves tècniques o estratègies de treball per a poder millorar aquesta debilitat. L’enfocament no és establir una actitud de competència entre campus, sinó fomentar a la col·laboració i suport mutu, per tal d’impulsar al creixement de l’educació de la sostenibilitat en tota la institució UPC. Als següents apartats es mostraran els resultats obtinguts per cada campus estudiat. 6.2.1. Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG) En el cas de l’anàlisi de resultats del campus de Vilanova i la Geltrú, s’ha registrat una participació en el qüestionari del 31,25% del professorat. D’aquest percentatge, un 3,33% correspon a les respostes obtingudes a partir de l’estudi del màster. Respecte a la participació de les entrevistes, es va sol·licitar entrevistar al 43,33% del professorat total que va contestar el qüestionari, i finalment es va poder realitzar les entrevistes a un 30,77% d’aquesta sol·licitud, que representa 13,33% del total que va contestar el qüestionari. Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC 31 A la taula 9 s'indiquen quines són les assignatures per a les quals tenim informació obtinguda a través dels qüestionaris (marcades en vermell) i, a més, es subratllen les assignatures per a les quals també s'ha realitzat entrevistes. Taula 9: Pla d’estudis d’un enginyer o enginyera mecànica a l’EPSEVG amb les assignatures de les quals tenim informació per l’anàlisi que s’obté a través del qüestionari (marcades en vermell), i a través de les entrevistes (subratllades en vermell). A la taula 9 s’observa que disposem d’un total de 31 assignatures (sense tenir en compte les optatives) i hem recopilat dades mitjançant el qüestionari per l’anàlisi de 26 d’elles, el que representa un 83,87%. A més tenim informació sobre 5 assignatures optatives. A continuació, es mostra el Mapa de Presència de sostenibilitat de l’EPSEVG obtingut a partir de les respostes del qüestionari. Memòria 32 Taula 10: Mapa de presència de l'EPSEVG a partir de les respostes dels qüestionaris Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC 39 Un aspecte destacable en l’anàlisi de la taula 14 és el percentatge de coincidència entre les respostes del qüestionari i les entrevistes, el qual és mostrat a la última fila. Veiem alguns percentatges bastant baixos en les assignatures de Sistemes electrònics, Materials estructurals i Sostenibilitat i accessibilitat Per contra, la matèria optativa de Sostenibilitat aplicada coincideix en un 92,86%. Un altre aspecte destacable és que tant a l’assignatura de Sistemes electrònics com de Materials estructurals, ha pujat el nivell de treball dels RA respecte als qüestionaris, contràriament al que s’espera. El mateix passa amb l’optativa Tècniques de comunicació acadèmiques i professionals en anglès. Cal posar èmfasi en el nivell de treball dels RA observat a l’assignatura obligatòria de Materials estructurals. Finalment, cal comentar que el qüestionari sembla ser útil quan la persona que contesta té coneixements sobre sostenibilitat. No obstant això, crida l'atenció el cas de l'assignatura Sostenibilitat i accessibilitat, ja que només presenta una coincidència del 32,1%. Aquesta discrepància pot explicarse pel fet que hi ha hagut diverses respostes i el percentatge és tan baix a causa dels professors que imparteixen docència en el bloc d'accessibilitat, és a dir, aquells que no necessàriament han de tenir coneixements sobre sostenibilitat. 6.2.2. Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) A continuació, es comenten els resultats de l'estudi realitzat al campus EEBE, seguint el mateix format utilitzat anteriorment. També, cal afegir que es farà servir el mateix procediment pels dos campus restants. D’aquesta manera es busca mantenir la coherència en l’anàlisi, i evitar la repetició per a la fluïdesa de la lectura. En el cas de l’anàlisi de resultats del campus de Barcelona Est, s’ha registrat una participació en el qüestionari del 19.92% del professorat. D’aquest percentatge, un 8 % correspon a les respostes obtingudes a partir de l’estudi del màster. Respecte a la participació de les entrevistes, es va sol·licitar entrevistar al 36 % del professorat total que va contestar el qüestionari, i finalment es va poder realitzar les entrevistes a un 55,56 % d’aquesta sol·licitud, que representa 20 % del total que va contestar el qüestionari. A la taula 15 s'indiquen quines són les assignatures per a les quals tenim informació obtinguda a través dels qüestionaris (marcades en vermell) i, a més, es subratllen les assignatures per a les quals també s'ha realitzat entrevistes. Memòria 40 Taula 15: Pla d’estudis d’un enginyer o enginyera mecànica a l’EEBE amb les assignatures de les quals tenim informació per l’anàlisi que s’obté a través del qüestionari marcades en vermell, i a través de les entrevistes subratllades. A la taula 15 es veu que disposem d’un total de 31 assignatures (sense tenir en compte les optatives) i hem recopilat dades mitjançant el qüestionari per l’anàlisi de 24 d’elles, el que representa un 77,42 %. A més tenim informació sobre 5 assignatures optatives. A continuació, es mostra el Mapa de Presència de sostenibilitat de l’EEBE obtingut a partir de les respostes del qüestionari. Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC 41 Taula 16: Mapa de presència de l'EEBE a partir de les respostes dels qüestionaris Memòria 42 Taula 16: continuació Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC 43 S’observa a la taula 16 que poques assignatures treballen en profunditat els RA. Destaquem les assignatures obligatòries de Tecnologies mediambientals i sostenibilitat (la matèria que normalment cobreix el treball d’una gran part dels RA), Empresa i Projectes d’enginyeria. En el cas de les assignatures optatives destacables són Simulació computacional en mecànica de fluids i transferència de calor, Enginyeria de superfícies, Fisicoquímica i la matèria de Canvi climàtic: ciència, energia, economia, política i futur. Cal fer èmfasi en una assignatura que crida molt l’atenció, l’assignatura d’Estadística. La seva singularitat rau en el fet que la taula marca que tots els RA es treballen de manera explícita o en profunditat en aquesta assignatura. Com es tracta d’un cas especial, a l’apartat 6.2.2.1 es realitzarà una anàlisi del que serien els mapes de presència sense tenir en compte aquesta assignatura. Aquesta anàlisi es du a terme a causa de la falta d’entrevista al professor responsable i perquè representa una particularitat o anomalia en els resultats. Mirant la taula de manera general, s’observa que no es cobreixen tots els RA que s’haurien de complir. Cal afegir que, a part, els RA que es treballen a més d’una assignatura, no incrementen el seu nivell de dificultat a mesura que progressa el grau universitari. Amb l’objectiu d’examinar amb més detall el mapa de presència, procedim a analitzar la taula 17 i la taula 18. La primera presenta el contingut de la taula 16, però sense les matèries en les quals no s’hi fa cap menció de "Força" o "Molt", i la segona taula fa el mateix, però també exclou les matèries optatives. Memòria 44 Taula 17: Mapa de presència de l’EEBE excloent les matèries que no tenen cap “Força” ni “Molt” Taula 18: Mapa de presència de l’EEBE excloent les matèries que no tenen cap “Força” ni “Molt” i les optatives Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC 45 A simple vista veiem que bastants RA es treballen en profunditat en les dues taules. No obstant això, cal dir que en el cas de la taula 18, quan es treuen les assignatures optatives, es buiden 4 caselles, en altres termes, aquesta intensitat de treball “Molt” s’elimina de 4 RA: C2.SO.1.2, C2.HO.2.1, C2.HO.3.1 i C4.HO.3.1. Això és degut a l’assignatura de Canvi climàtic: ciència, energia, economia, política i futur, és a dir, l’enfocament profund en aquests 4 RA és limitat a una única assignatura que no pertany a la fase obligatòria d’un enginyer mecànic. Cal destacar que, tot i que hi ha RA que no són abordats a fons o de manera explícita, és notable observar que molts d’aquests RA que sí es treballen, es treballen a més d’una assignatura. Com exemple, a la columna de “Molt”, dels 11 RA que indiquen que estan efectivament treballats, 6 d’aquests es desenvolupen en dues matèries diferents. Aquests 6 RA formen part de la competència 1 (C1.HO.1.1, C1.HO.1.2), la competència 2 de la dimensió ambiental (C2.EN.1.2) i la competència 2 de la dimensió econòmica (els tres RA). Així doncs, aquests són els RA de major rellevància en aquest campus. Per una altra banda les competències que consten com a més febles són la competència 2 de la dimensió social, la competència 3 i la competència 4. Respecte pel que fa al percentatge d’entrevistats en relació amb les matèries, tenim un 22,58 % d’informació d’assignatures obligatòries respecte al total i 1 assignatura optativa. A la taula 19 es mostren els resultats de les entrevistes realitzades. Taula 19: Mapa de presència de l’EEBE a partir de les entrevistes A la taula 20 s’observen els resultats obtinguts per part de les entrevistes i per part dels qüestionaris, per a comparar la seva validesa. Memòria 46 Taula 20: Taula comparativa de resultats d'entrevistes i de qüestionaris de l'EEBE Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC 47 De l’anàlisi de la taula 20 destaquem la taxa de coincidències entre respostes. En aquest campus veiem un percentatge bastant elevat, el que indica una similitud entre les respostes del qüestionari i les entrevistes. L’assignatura de Tecnologies mediambientals i sostenibilitat mostra el percentatge més alt de la taula. En canvi, dues matèries invaliden les respostes del qüestionari, ja que tenen un percentatge de semblança només del 25% i de 21,43%. Aquestes matèries són Termodinàmica i transferència de calor, i Enginyeria de superfície (assignatura optativa), respectivament. Un aspecte destacable és que s’observen casos en què, mitjançant les entrevistes s’ha augmentat el nivell de treball dels RA en comparació amb els qüestionaris. Això es pot observar, per exemple, a l’assignatura de Termodinàmica i transferència de calor, on 20 RA augmenten un grau del nivell de treball (cal assenyalar que en un sol RA es registra una disminució). Per últim, és rellevant destacar el notable nivell de treball dels RA observat a l’assignatura obligatòria del sisè quatrimestre de Projectes d’enginyeria. En aquesta matèria s’aborden en profunditat 6 RA, i de manera explícita 5 d’ells. 6.2.2.1 Cas particular de l’assignatura “Estadística” Com s’ha comentat a la secció anterior, a la taula 16 observem una peculiaritat destacable, que és la presència de tots els RA que es marquen com a assolits, tant de manera explícita com en profunditat, a l’assignatura obligatòria del tercer quatrimestre anomenada Estadística. A causa de falta de respostes del qüestionari per part de diversos professors, i la manca de l’entrevista amb el professor responsable dels resultats del qüestionari, en aquest apartat es realitza una anàlisi d’aquest cas, ja que representa una particularitat o anomalia en els resultats i, per tant, és necessari examinar-la minuciosament. L’objectiu és analitzar l’impacte d’aquesta assignatura en els resultats com a conjunt. Per a dur a terme aquest estudi, compararem els resultats de la secció anterior amb els resultats obtinguts després d’excloure l’assignatura d’estadística del pla d’estudis. Es fa servir la taula 18 i a continuació es mostra la taula 21, una taula que representa el mapa de presència sense tenir en compte les assignatures que no presenten cap indicador de "Força" o "Molt", així com les matèries optatives i estadística. Memòria 48 Taula 21: Mapa de presència de l’EEBE excloent les matèries que no tenen cap “Força” ni “Molt”, les optatives i estadística Comparant amb la taula 18 es pot observar un canvi significatiu, ja que en general ha baixat la quantitat de RA que s’assoleixen i ha disminuït la intensitat de treball de cada RA. Per ser més precís, en excloure l’assignatura d’Estadística s’han deixat de treballar en profunditat 4 RA, fins i tot en el cas del C3.HO.3.1 ni tan sols es treballa de manera explícita. Fixant-nos en la taula 21, podem afirmar que les competències 2 de dimensió holística, 3, i 4 no es treballen en profunditat en cap assignatura, i també disminueix l’abordament de la competència 1, i la 2 de dimensió social, ja que a la taula 18 és constata que només 2 assignatures que treballen en profunditat alguns dels RA d’aquestes competències. No s’observa cap variació rellevant en el nivell de treball dels RA de la competència 2 de dimensió econòmica i social. Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC 55 A la taula 27 s’exhibeixen els resultats obtinguts per part de les entrevistes i per part dels qüestionaris, per a comparar la seva validesa. Taula 27: Taula comparativa de resultats d'entrevistes i de qüestionaris de l'ESEIAAT En el cas de la taula 27, es veu que es tracta d’una taula que conté menys informació del que és habitual, ja que només proporciona dades de 4 assignatures. Per aquest motiu, s'ha realitzat l’anàlisi per a cada matèria. Pel que fa a l’assignatura de Tecnologies ambientals i sostenibilitat s’ha obtingut un percentatge bastant elevat de coincidència entre les respostes el qüestionari i les respostes de les entrevistes. Dins d’aquesta diferència veiem que, en comparació amb el qüestionari, en l’entrevista es dona un augment en la intensitat del nivell de treball per a 5 RA i únicament 3 disminueixen. Per tant, podem afirmar que aquesta assignatura treballa la competència 1 i la competència 2 de les dimensions ambiental i holística. En el cas de l’assignatura de Sistemes mecànics, no coincideixen la majoria de les preguntes, i en general, al qüestionari s’indica que es treballen més àmbits de sostenibilitat del que realment es treballa a classe. Memòria 56 Si analitzem les matèries optatives, primerament tenim la de Tecnologia, globalització i societat: el repte del segle XXI, on es pot observar que es treballen en profunditat o de manera explícita tots els RA, a excepció de la competència 2 de dimensió econòmica. Parlant de l’altra assignatura optativa, s’aprecia que es treballa en profunditat el RA de C2.SO.1.2 i el C4.HO.3.1 (així com la competència 4 de manera general). Les dues assignatures coincideixen en tenir un alt percentatge de coincidència entre les respostes del qüestionari i les entrevistes, superant el 90%. 6.2.4. Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM) En el cas de l’anàlisi de resultats del campus de Manresa, s’ha registrat una participació en el qüestionari del 19,12 % del professorat, un percentatge bastant baix. D’aquest percentatge, un 30,77 % correspon a les respostes obtingudes a partir de l’estudi del màster. Respecte a la participació de les entrevistes, es va sol·licitar entrevistar al 30,77 % del professorat total que va contestar el qüestionari, i finalment es va poder realitzar les entrevistes a un 50 % d’aquesta sol·licitud, que representa 15,39% del total que va contestar el qüestionari. A la taula 28 s'indiquen quines són les assignatures per a les quals tenim informació obtinguda a través dels qüestionaris (marcades en vermell) i, a més, es subratllen les assignatures per les quals també s'ha realitzat entrevistes. Taula 28: Pla d’estudis d’un enginyer o enginyeria mecànica a l’EPSEM amb les assignatures de les quals tenim informació per l’anàlisi que s’obté a través del qüestionari (marcades en vermell), i a través de les entrevistes (subratllades en vermell). Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC 57 A la taula 28 s’observa que disposem d’un total de 31 assignatures (sense tenir en compte les optatives) i hem recopilat dades mitjançant el qüestionari per l’anàlisi de 12 d’elles, el que representa un 38,71%. A més tenim informació sobre 1 assignatura optativa. A continuació, es mostra el Mapa de Presència de sostenibilitat de l’EPSEM obtingut a partir de les respostes del qüestionari. Memòria 58 Taula 29: Mapa de presència de l'EPSEM a partir de les respostes dels qüestionaris Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC 59 Si s’observa la taula, es mostren 3 assignatures que treballen alguns RA en profunditat. Aquestes assignatures són: Física I (C2.HO.2.2), Enginyeria fluidodinàmica (C2.HO.2.2 ) i Anglès empresarial. De totes les recents esmentades la que crida més l’atenció per la seva totalitat d’abordament de RA és l’assignatura optativa d’Anglès empresarial. A més, si ens centrem en aquelles matèries que treballen els RA de manera explícita, ressaltem l’assignatura del tercer quatrimestre coneguda com Termodinàmica i mecànica de fluids i, a part la matèria d’Enginyeria fluidodinàmica també aborda diferents RA de manera explícita. A simple vista, no s’observa cap comportament destacable addicional, per tant, es procedeix a analitzar els resultats a partir de la comparació de les dues taules que es presenten a continuació. La taula 30 mostra el mapa de presència de sostenibilitat sense tenir en compte aquelles assignatures en les quals no s'ha indicat cap "Força" o "Molt". La taula 31 mostra la mateixa informació, però exclou també les assignatures optatives. Taula 30: Mapa de presència de l’EPSEM excloent les matèries que no tenen cap “Força” ni “Molt” Memòria 60 Taula 31: Mapa de presència de l’ESEIAAT excloent les matèries que no tenen cap “Força” ni “Molt” i optatives Comparant les dues taules s’observa una gran diferència a l’última columna, la columna titulada “Molt”. La taula 30 consta de 18 RA indicats com a treballats en profunditat. No obstant, la taula 31 ens mostra que 16 d’aquests RA marcats com a “Molt” han desaparegut. El motiu d’aquest gran canvi és per les matèries optatives, que en aquest cas tenim únicament informació d’una, per tant s’afirma que la matèria d’anglès empresarial aborda la majoria de RA existents a l’estudi. Analitzant la taula 31, es veu clarament que 5 RA no es treballen o es fa de manera superficial. Aquests RA són els següents: tres RA de la competència 2 de dimensió social (C2.SO.1.1, C2.HO.2.1 i C2.HO.3.1) i dos RA de la competència 3 (C3.HO.1.2 i C3.HO.3.1). Respecte pel que fa a les entrevistes, no s’ha pogut crear un mapa de presència a causa de la manca d’entrevistes realitzades. Només s’han dut a terme dues, i en una d’elles, totes les respostes indicaven “gens” (per un error de comprensió del qüestionari). L’altra entrevista correspon a l’assignatura Termodinàmica i mecànica de fluids, i presenta un 42,9 % de coincidència entre les respostes del qüestionari i l’entrevista. Aquesta diferència generalitza el fet que les respostes assenyalades al qüestionari estaven un nivell d’intensitat de treball superior del que és a la realitat. Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC 61 6.2.5. Comparació resultats entre campus En aquesta secció s’ha fet una anàlisi de comparació dels resultats entre els quatre campus estudiats. Per tal de facilitar la lectura de l’anàlisi, a continuació es presenta una recopilació dels mapes de presència on s’exclouen les assignatures que només tenen com a resposta “Poc” o “Gens” i les assignatures optatives, ja que aquestes matèries no coincideixen en els 4 plans d’estudis perquè cada campus té les seves pròpies optatives (també poden coincidir, o tractar-se de matèries similars). Memòria 62 Il·lustració 2: recopilació de mapes de presència dels 4 campus que exclouen aquelles assignatures que no indiquen cap "Força" o "Molt" i les optatives Força Molt Força Molt C1.HO.1.1 2 0 C1.HO.1.1 1 2 C1.HO.2.1 4 1 C1.HO.2.1 2 2 C1.HO.3.1 3 1 C1.HO.3.1 4 0 C2.EN.1.1 0 1 C2.EN.1.1 3 0 C2.EN.1.2 3 0 C2.EN.1.2 0 2 C2.EN.2.1 0 1 C2.EN.2.1 3 0 C2.EN.3.1 0 1 C2.EN.3.1 3 0 C2.SO.1.1 0 0 C2.SO.1.1 2 0 C2.SO.1.2 2 0 C2.SO.1.2 3 0 C2.SO.2.1 0 0 C2.SO.2.1 2 0 C2.SO.2.2 2 0 C2.SO.2.2 1 1 C2.SO.3.1 0 0 C2.SO.3.1 2 0 C2.EC.1.1 1 0 C2.EC.1.1 4 2 C2.EC.2.2 1 0 C2.EC.2.2 4 2 C2.EC.3.3 1 0 C2.EC.3.3 4 2 C2.HO.1.1 5 0 C2.HO.1.1 6 1 C2.HO.1.2 2 0 C2.HO.1.2 3 1 C2.HO.2.1 2 1 C2.HO.2.1 3 0 C2.HO.2.2 3 0 C2.HO.2.2 4 1 C2.HO.3.1 2 1 C2.HO.3.1 3 0 C3.HO.1.1 1 0 C3.HO.1.1 3 0 C3.HO.1.2 0 0 C3.HO.1.2 1 0 C3.HO.2.1 1 0 C3.HO.2.1 3 0 C3.HO.3.1 0 0 C3.HO.3.1 1 0 C4.HO.1.1 1 0 C4.HO.1.1 2 0 C4.HO.1.2 1 0 C4.HO.1.2 2 0 C4.HO.2.1 1 0 C4.HO.2.1 3 1 C4.HO.3.1 3 0 C4.HO.3.1 5 0 Força Molt Força Molt C1.HO.1.1 3 0 C1.HO.1.1 3 0 C1.HO.2.1 5 1 C1.HO.2.1 2 0 C1.HO.3.1 4 0 C1.HO.3.1 2 0 C2.EN.1.1 1 0 C2.EN.1.1 1 0 C2.EN.1.2 4 0 C2.EN.1.2 2 0 C2.EN.2.1 1 0 C2.EN.2.1 1 0 C2.EN.3.1 1 0 C2.EN.3.1 1 0 C2.SO.1.1 0 0 C2.SO.1.1 0 0 C2.SO.1.2 2 0 C2.SO.1.2 1 0 C2.SO.2.1 0 0 C2.SO.2.1 0 0 C2.SO.2.2 1 0 C2.SO.2.2 1 0 C2.SO.3.1 0 0 C2.SO.3.1 0 0 C2.EC.1.1 2 2 C2.EC.1.1 1 0 C2.EC.2.2 2 2 C2.EC.2.2 1 0 C2.EC.3.3 2 2 C2.EC.3.3 1 0 C2.HO.1.1 1 1 C2.HO.1.1 1 1 C2.HO.1.2 3 0 C2.HO.1.2 2 0 C2.HO.2.1 4 0 C2.HO.2.1 3 0 C2.HO.2.2 4 0 C2.HO.2.2 2 1 C2.HO.3.1 4 0 C2.HO.3.1 3 0 C3.HO.1.1 1 0 C3.HO.1.1 1 0 C3.HO.1.2 1 0 C3.HO.1.2 0 0 C3.HO.2.1 1 0 C3.HO.2.1 1 0 C3.HO.3.1 1 0 C3.HO.3.1 0 0 C4.HO.1.1 0 0 C4.HO.1.1 2 0 C4.HO.1.2 0 0 C4.HO.1.2 2 0 C4.HO.2.1 2 0 C4.HO.2.1 1 0 C4.HO.3.1 4 0 C4.HO.3.1 3 0 EPSEVG EEBE Assignatures comunes Assignatures comunes CU1.HO CU1.HO CU4.HO CU2.EN CU2.EN CU2.SO CU2.SO CU2.EC CU2.EC CU4.HO CU4.HO CU2.EN CU2.EN CU2.SO CU2.SO CU2.EC CU2.EC CU2.HO CU2.HO CU3.HO CU3.HO ESEIAAT EPSEM Assignatures comunes Assignatures comunes CU1.HO CU1.HO CU2.HO CU2.HO CU3.HO CU3.HO CU4.HO Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC 63 A la il·lustració 2 es mostren les quatre taules corresponents als quatre campus d’estudi d’aquesta investigació. És necessari destacar que els números presents a cada casella de les situades al centre, no poden ser comparats de manera proporcional, ja que cada campus ha tingut un percentatge de participació diferents. Cal recordar que aquests números representen la quantitat d’assignatures que aborden el respectiu RA en relació a la intensitat de treball de la columna on és situada la casella. Per tant, en aquest anàlisi es compara la presència dels RA assolits, sense quantificar-los. El primer que salta a la vista és la comparació de l'última columna. L'escola amb més RA treballats en profunditat és l'EEBE, amb onze RA abordats. En segon lloc està l'EPSEVG amb set RA treballats en profunditat. Seguidament, es situa el campus de Terrassa, ESEIAAT, amb un total de cinc RA treballats en profunditat i per últim l'EPSEM amb dos RA. Si ens centrem en els RA menys treballats, l’EEBE no en té cap RA que no es treballa ni de manera explícita ni en profunditat. Fixant-nos en el cas de l’EPSEVG i de l’EPSEM veiem que són els mateixos cinc RA que consten com a no treballats de manera directa. Aquests RA són els següents: tres de la competència 2 de dimensió social (C2.SO.1.1 C2.SO.2.1 C2.SO.3.1) i dos de la competència 3 (C3.HO.1.2 i C3.HO.3.1). En l’últim cas, el cas de l’ESEIAAT, es veu que els RA no treballats són quatre: dos de la competència 2 social, els mateixos que no s’aborden al campus de Vilanova i de Manresa, (C2.SO.1.1, C2.SO.2.1 i C2.SO.3.1) i dos de la competència 4 (C4.HO.1.1 i C4.HO.1.2). Després de comparar els RA de manera individual, a continuació es presenten les gràfiques que mostren el treball de les competències (amb les respectives dimensions) de cada campus, centrant-se en els casos de treball que indiquen com a mínim un "Força" o "Molt" i excloent les optatives. Els quatre gràfics tenen un límit màxim del 25% per tal de facilitar la comparació de la intensitat de treball de cada competència. Memòria 64 Gràfic 1: percentatge de presència de les competències al campus EPSEVG Gràfic 2: percentatge de presència de les competències al campus EEBE Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC 71 S’ha buscat informació sobre aquest professor responsable i s’ha constatat que aquest docent forma part del Grup de Recerca en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat- CITES, la qual cosa indica que pot ser que s’estiguin treballant tots els resultats d’aprenentatge i amb la profunditat indicada. Tot i això, seria interessant continuar l’estudi realitzant una entrevista, per tal de poder contrastar aquesta informació. 7.3. Conclusions de l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial i Aeronàutica de Terrassa Com a resultat de l’anàlisi en el campus de Terrassa, veiem la importància de l’assignatura optativa que tracta sobre la temàtica, i és coneguda com Tecnologia, globalització i societat: la sostenibilitat el repte del segle XXI. Aquesta assignatura aborda cinc resultats d’aprenentatge. Aquests haurien d’incorporarse a matèries obligatòries del pla d’estudis, de manera que els graduats puguin assolir els resultats d’aprenentatge sense dependre de les optatives que triïn en els últims quatrimestres. En aquesta escola també s’afirma la teoria de que el qüestionari és vàlid quan el participant sap sobre el tema del que se li pregunta. A través de la taula 27, s’observa clarament que les respostes assenyalades com a "Molt" o "Gens" al qüestionari coincideixen amb el que s'expressa durant l'entrevista. Tanmateix, les opcions intermèdies, "Poc" i "Força", no són del tot clares. Es veu una tendència a marcar la resposta “Poc” quan seria més adient marcar “Gens”, ja que en aquests casos, el contingut en RA és pràcticament nul. 7.4. Conclusions de l’Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa Pel que fa al campus de Manresa, no s’han pogut obtenir conclusions clares a causa de la baixa participació per part del professorat. No obstant això, amb la informació que tenim, es pot afirmar que hi ha una manca de cobertura en molts dels resultats d’aprenentatge que s’haurien de complir. És important assenyalar que gran part dels resultats d’aprenentatge que s’aborden, es treballen a una assignatura optativa anomenada Anglès empresarial. 7.5. Conclusions generals Després d’exposar les conclusions específiques de cada campus procedim a mostrar les conclusions generals, que engloben els patrons que s’han anat observant durant l’estudi. Annexos 72 Primer, una de les conclusions més reforçades i comprovades extretes d’aquest estudi és la gran necessitat de treballar més els resultats d’aprenentatge de sostenibilitat. Actualment, al grau de mecànica de la UPC no s’aborden els resultats d’aprenentatge que s’haurien d’abordar. S’ha de buscar la manera d’introduir aquestes competències al pla d’estudis, i assegurar-se que realment s’avalua i es treballa l'educació en sostenibilitat. Aquesta conclusió va lligada al fet que en la majoria dels campus estudiats, molts dels resultats d’aprenentatge no s’aborden a la fase obligatòria del grau. S’haurien d’introduir a les assignatures obligatòries per tal de garantir que tots els estudiants desenvolupin els coneixements i habilitats necessàries en matèria de sostenibilitat, independentment de les seves eleccions de matèries optatives. Una altra conclusió que s’extreu a través d’aquest estudi és que les respostes del qüestionari no arriben a ser vàlides. Cal entrevistar al docent per a obtenir unes respostes vàlides. Aquesta conclusió la relacionem amb el baix percentatge de coincidència de respostes entre el qüestionari i l’entrevista que hem obtingut. S’ha observat que quan les respostes del qüestionari són opcions extremes, és a dir, les opcions “Molt” i “Gens”, aquestes acostumen a coincidir amb les entrevistes. En canvi, les opcions intermèdies es balancegen i no arriben a coincidir. A més a més, s’observa una tendència a marcar la resposta “Poc” quan seria més correcte marcar “Gens”, ja que en aquests casos, el contingut impartit en RA és pràcticament nul. Cal recordar les limitacions d’aquest estudi. No tots els professors han contestat el qüestionari i no s’ha pogut entrevistar a tots els candidats desitjats. Com a recomanacions, com s’ha obtingut un resultat de manca d’abordament dels resultats d’aprenentatge, s’hauria d’analitzar des del punt de vista de la coordinació de titulació, a quina assignatura i quan s’han d’incloure en el pla d’estudis. S’ha constatat que als diferents campus les competències en sostenibilitat es treballen a diferent nivell, es recomana compartir les experiències d’èxit entre campus i així millorar el conjunt de l’educació en enginyeria mecànica a la UPC. S’assenyala que la informació proporcionada amb aquest estudi pot ser utilitzada per millorar les titulacions en relació als coneixements de sostenibilitat. També pot ser útil per als coordinadors de les titulacions de les escoles i pot contribuir al Pla Pilot de la UPC. Com a propostes d’acció futura, es Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC 73 proposa continuar aquest estudi insistint en la realització de les entrevistes i analitzant amb més precisió el cas de cada campus. Finalment, cal afegir que aquest treball pot ser una base per a futures creacions de mapa de presència d’altres titulacions de diferents escoles. Annexos 74 ● Anàlisi de l’impacte ambiental En l’anàlisi de l’impacte ambiental, cal destacar que aquest estudi tracta sobre l’anàlisi exhaustiva de la presència de l’educació de sostenibilitat utilitzant dades obtingudes o proporcionades mitjançant l’ús de l’ordinador com a eina principal. Si es compara amb altres treballs, la repercussió ambiental del meu estudi pot considerar-se baixa, però és fonamental prendre mesures per tal de reduir al mínim aquest impacte. Per aquest motiu, durant la realització d’aquest treball es va decidir realitzar les entrevistes als docents mitjançant reunions virtuals a través de Google Meet. L’opció de realitzar les entrevistes en persona visitant cada campus comporta un impacte ambiental més elevat, a causa dels desplaçaments necessaris que generen grans emissions de gasos contaminants. Tot i així, és important destacar que igualment hi ha impacte ambiental, però més reduït. A continuació es calcularan els grams de 𝐶𝑂2 provocats per l’ús de l’ordinador. Per a fer-ho primer s’ha buscat la potència que consumeix l’ordinador, les hores d’ús de l’ordinador i el factor d’emissions de de 𝐶𝑂2, anomenat mix elèctric. En aquest cas, l’ordinador consumeix 0,45kW i s’estima un total d’hores aproximades d’us de l’ordinador de 340. El factor d’emissions depèn de l’empresa que està proporcionant l’energia, tenint en compte que aquest estudi s’ha estat realitzant des de diversos llocs, s’ha utilitzat el mix de la Xarxa Elèctrica espanyola per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) 15 , que correspon al valor resultant a partir de les dades obtingudes fins a data 3 de Maig de 2023. Aquest valor és de 273 g 𝐶𝑂2 /kWh. Els grams finals de 𝐶𝑂2 es calculen realitzant el producte d’aquests tres valors: 0,45 𝑘𝑊 ·340 ℎ · 273 𝑔 𝐶𝑂2 𝑘𝑊ℎ=41769 𝑔𝐶𝑂2=41,769 𝑘𝑔 𝐶𝑂2 L’impacte ambiental de l’estudi és d’aproximadament 41,77 𝑘𝑔 𝐶𝑂2 . 15 https://canviclimatic.gencat.cat/es/actua/factors_demissio_associats_a_lenergia/ Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC 75 ● Anàlisi Econòmica Abans de realitzar aquest apartat d’anàlisi econòmic, és important remarcar que aquest estudi es tracta d’una investigació, i no implica la producció física d’un equip o producte. En aquesta secció es farà una valoració econòmica de l’estudi. S’efectuarà un nombre d’hores estimades dedicades a la investigació i a partir d’aquesta estimació es calcularà el cost. En la determinació del valor econòmic, conforme l’acord número 74/2012 del Consell del Govern per el qual s’aprova la normativa de pràctiques acadèmiques externes i tenint en compte l’article 16 que regula el règim econòmic: “L'estudiant que faci pràctiques acadèmiques externes té dret a percebre, en els casos que així s'estipuli, l'aportació econòmica de l’entitat col·laboradora, en concepte de borsa ajuda a l’estudi. Les pràctiques acadèmiques externes són, amb caràcter general, remunerades. El preu orientatiu és de 8 euros per hora, i no superarà els 20 euros per hora...” per tant, s'utilitzarà una tarifa de 8 €/hora per dur a terme el càlcul. S’ha estimat un total d’hores invertides en aquest treball d’aproximadament 340. A continuació s’ha procedit a multiplicar aquest nombre per la tarifa prèviament establerta, obtenint un cost de 2720€. Com a resultat, tenint en compte les dades esmentades anteriorment, el valor monetari aproximat d’aquest treball és de 2720€. Annexos 76 ● Bibliografia Sánchez-Carracedo, F.; Segalàs, J.; Bueno, G.; Busquets, P.; Climent, J.; Galofré, V.G.; Lazzarini, B.; López, D.; Martín, C.; Miñano, R.; et al. Tools for Embedding and Assessing Sustainable Development Goals in Engineering Education. Sustainability 2021, 13, 12154. Sánchez, F.; Sabaté, F.; Gibert, K. ¿Aprenden sostenibilidad los alumnos de la FIB?. A: Jornadas de Enseñanza Universitaria de la Informática. "XXV Jornadas sobre la Enseñanza Universitaria de la Informática: Murcia, del 3 al 5 de julio de 2019: actas". Asociación de Enseñantes Universitarios de la Informática (AENUI), 2019, p. 63-70. Segalas, J.; Sanchez, F. El proyecto EDINSOST. Formación en las Universidades españolas de profesionales como agentes de cambio para afrontar los retos de la sociedad. "Revista de Educación Ambiental y Sostenibilidad", Abril 2019, vol. 1, núm. 1, p. 1204-1-1204-16. Segalas, J., Sanchez, F., Hernandez, M., Busquets, P., Tejedor, G., Horta-Bernús, R. The EDINSOST project. Training sustainability change agents in Spanish and Catalan Engineering Education.. A: International Conference on Engineering Education in Sustainable Development. "EESD 2018: 9th International Conference on Engineering Education for Sustainable Development: Glassboro, New Jersey: June 3-6, 2018: proceedings". 2018, p. 109-116. Sánchez-Carracedo, F.; Segalàs, J.; Vidal, E.; Martín, C.; Climent, J.; López, D.; Cabré, J. Improving engineering educators’ sustainability competencies by using competency maps: The EDINSOST project. Int. J. Eng. Educ. 2018, 34, 1527–1537. Garcia, V.; Segalas, J. Assessing SDGs‘ learning objectives in Engineering Education. Case study Engineering in Industrial Design and Product Development at UPC Barcelona Tech. A: European Society for Engineering Education Annual Conference. "Blended learning in engineering education: challenging, enlightening - and lasting?: SEFI 2021 49th Annual Conference: proceedings". European Society for Engineering Education (SEFI), 2021, p. 217-225. ISBN 978-2-87352-023-6. Sánchez-Carracedo, F. [et al.]. Education for sustainable development in Spanish engineering degrees: case study. "Journal of cleaner production", 20 Abril 2021, vol. 294, article 126322, p. 1-12. SDSN. Accelerating Education for the SDGs in Universities: A guide for universities, colleges, and tertiary and higher education institutions. New York: Sustainable Development Solutions Network, 2020: https://www.unsdsn.org/accelerating-education-for-the-sdgs-in-univerisities. Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC 77 ● Annex A Mapa simplificat de Competències de Sostenibilitat de les enginyeries Competència Dimensió Unitat de Competència Nivells de Domini Nivell 1 Saber Nivell 2 Saber Com Nivell 3 Demostrar + Fer C1. Contextualització crítica del coneixement, establint interrelacions amb problemes socials, econòmics, ambientals, locals i/o globals. Holístic CU1.HO. Els estudiants tenen perspectiva històrica i contemporània i comprenen la naturalesa sistèmica dels problemes ambientals, socials i econòmics, així com les seves interrelacions i els reptes futurs, tant a nivell local com global. C1.HO.1.1 C1.HO.2.1 C1.HO.3.1 C2. Ús sostenible dels recursos i prevenció d'impactes negatius en l'ambient natural i social. Ambiental CU2.EN. Els estudiants són capaços de detectar i analitzar l'impacte ambiental de la seva activitat professional i de proposar solucions sostenibles. C2.EN.1.1 C2.EN.1.2 C2.EN.2.1 C2.EN.3.1 Social CU2.SO. Els alumnes són capaços de detectar i analitzar l' impacte social de la seva activitat professional i proposar solucions sostenibles. C2.SO.1.1 C2.SO.1.2 C2.SO.2.1 C2.SO.2.2 C2.SO.3.1 Econòmic CU2.EC. Els alumnes són capaços de gestionar els recursos materials, financers i humans dels projectes del seu àmbit professional amb criteris de sostenibilitat per assegurar-ne la viabilitat econòmica. C2.EC.1.1 C2.EC.2.1 C2.EC.3.1 Annexos 78 Holístic CU2.HO. Els alumnes són capaços de detectar i analitzar l'impacte ambiental, social i econòmic de la seva activitat professional i de proposar, dissenyar, organitzar i dur a terme accions sostenibles. C2.HO.1.1 C2.HO.1.2 C2.HO.1.3 C2.HO.2.1 C2.HO.2.2 C2.HO.3.1 C3. Participació en processos comunitaris que promouen la sostenibilitat Holístic CU3.HO. Els alumnes són capaços de participar en processos de reflexió i presa de decisions inclusius amb una perspectiva de ciutadania global i de treballar des del seu àmbit professional en projectes interdisciplinaris i transdisciplinaris que guiïn la societat cap a transicions sostenibles. C3.HO.1.1 C3.HO.1.2 C3.HO.2.1 C3.HO.3.1 C4. Aplicació de principis ètics relacionats amb els valors de la sostenibilitat en el comportament personal i professional Holístic CU4.HO. Els alumnes actuen d'acord amb principis ètics i deontològics relacionats amb els valors de la sostenibilitat. C4.HO.1.1 C4.HO.1.2 C4.HO.2.1 C4.HO.3.1 Mapa de Presència de Sostenibilitat al grau d'enginyeria mecànica de la UPC 79 Definicions precises dels Resultats d'Aprenentatge del Mapa simplificat de Competències de Sostenibilitat de les enginyeries C1.HO.1.1 Els alumnes coneixen les principals causes, conseqüències i solucions proposades als problemes de sostenibilitat (socials, econòmics i/o ambientals), tant locals com global, especialment en el seu àmbit professional, per exemple, Objectius de Desenvolupament Sostenible, l'Agenda 2030 i informes de l'IPCC. C1.HO.2.1 Els estudiants reflexionen críticament sobre la sostenibilitat en el seu àmbit professional. C1.HO.3.1 Els estudiants són capaços de relacionar un problema de sostenibilitat d'un producte o servei en el seu àmbit professional amb els mètodes i estratègies per afrontar-lo. C2.EN.1.1 Els estudiants coneixen mètriques (o eines) per mesurar l'impacte ambiental dels productes i serveis relacionats amb el seu àmbit professional (per exemple, petjada ambiental, emissions contaminants, consum de recursos/energia, impacte en la biodiversitat, generació de residus, Directiva 2014/95/UE per a informes no-financers, etc.). C2.EN.1.2 Els alumnes coneixen estratègies i/o tecnologies per a la reducció, la reutilització i el reciclatge de recursos naturals i residus relacionats amb productes i serveis en el seu camp professional. C2.EN.2.1 Els estudiants saben com utilitzar mètriques (o eines) adequades per mesurar l'impacte ambiental dels productes i serveis relacionats amb el seu àmbit professional al llarg del seu cicle de vida (extracció, producció, ús i final de vida). C2.EN.3.1 Els alumnes tenen en compte criteris ambientals en els projectes relacionats amb el seu àmbit professional i inclouen indicadors per estimar/mesurar l'impacte ambiental. C1.HO.1.1 Els alumnes coneixen les principals causes, conseqüències i solucions proposades als problemes de sostenibilitat (socials, econòmics i/o ambientals), tant locals com globals, especialment en el seu àmbit professional, per exemple, els Objectius de Desenvolupament Sostenible, l'Agenda 2030 i els informes de l'IPCC. Annexos 80 C2.SO.1.1 Els estudiants coneixen mètriques (o eines) per mesurar i descriure l'impacte social dels productes i serveis relacionats amb el seu àmbit professional (per exemple, avaluació del cicle de vida social, ISO 26000, Directiva 2014/95/UE per a informes no-financers, etc.). C2.SO.1.2 Els alumnes coneixen els conceptes bàsics de salut, seguretat i justícia social relacionats amb el seu àmbit professional (per exemple, ergonomia, accessibilitat, experiència d'usuari, equitat, diversitat, bé comú, transparència, drets humans, perspectiva de gènere, necessitats dels col·lectius més vulnerables, discriminació, dignitat, anticorrupció, etc.). C2.SO.2.1 Els estudiants saben com utilitzar mètriques (o eines) adequades per mesurar l'impacte social dels productes i serveis relacionats amb el seu àmbit professional. C2.SO.2.2 Els estudiants comprenen les conseqüències directes i indirectes per a la seguretat, la salut i la justícia social dels productes i serveis relacionats amb el seu àmbit professional. C2.SO.3.1 Els alumnes tenen en compte criteris de seguretat, salut i justícia social en els seus projectes i accions i inclouen indicadors per mesurar l'impacte social. C2.EC.1.1 Els estudiants coneixen els conceptes bàsics de gestió de recursos aplicables a la gestió de projectes en el seu àmbit professional i mètodes (o eines) per estimar la seva viabilitat econòmica (per exemple, costos fixos i variables, amortitzacions, pressupostos, diagrames de Gantt, anàlisi d'externalitats, anàlisi CANVAS, anàlisi DAFO, plans de negoci, plans estratègics, anàlisi costbenefici, etc.). C2.EC.2.1 Els alumnes entenen el pla de viabilitat econòmica d'un projecte en el seu àmbit professional i identifiquen les conseqüències econòmiques que tindrà en la societat. C2.EC.3.1 L'alumnat és capaç de planificar un projecte en el seu àmbit professional, dissenyar un pla de viabilitat econòmica i fer el seguiment de la gestió econòmica al llarg de la seva vida útil. C2.HO.1.1 Els alumnes coneixen el paper estratègic de la seva professió en la sostenibilitat i les conseqüències directes i indirectes de l'ús de productes i serveis relacionats amb el seu àmbit professional en la societat, l'economia i el medi ambient.