Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el sòl urbà consolidat de Catalunya

David Morera Ruiz Arquitecte david.mor[email protected] Dra. Pilar Garcia Almirall Màster Oficial en Gestió i Valoració Urbana Barcelona, setembre de 2011 Autor Directora Programa Data de Presentació CAP A UNA MESURA INTEGRADA DEL POTENCIAL EDIFICABLE EN EL SÒL URBÀ CONSOLIDAT DE CATALUNYA TESI DE MÀSTER En un servicio báscio para el bienestar social como la Sanidad, las desigualdades intraautonómicas son en la actualidad más preocupantes que las desigualdades interterritoriales. [...] en España preocupa mucho más la desigualdad entre territorios que entre personas. España, capital París. Germà Bel. 2010 Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 2 ÍNDEX INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................. 3 OBJECTIUS .................................................................................................................................. 5 METODOLOGIA ........................................................................................................................... 7 PART I. LES POLÍTIQUES DE REGENERACIÓ I CONSERVACIÓ URBANA A NIVELL MUNICIPAL ................................................................................................................................. 12 PART II. EINES PER AL SEGUIMENT DE LES TRANSFORMACIONS DE L’EDIFCACIÓ EN EL TEIXIT CONSOLIDAT ........................................................................................................... 18 1.Pautes generals per a l’estudi de les pautes naturals i perfils de transformació urbana .... 19 1.1.Delimitació de l’àmbit d’estudi ...................................................................................... 20 1.2.Caracterització dels teixits i usos del Sòl Urbà Consolidat .......................................... 21 2.Metodologia per a l’estudi dels perfils de transformació de l’edificació .............................. 25 2.1Tipificació tipològica dels edificis ................................................................................. 25 2.2Estudi dels Perfils de Transformació de l’Edificació .................................................... 28 2.3Classificació dels perfils de transformació ................................................................... 34 3.Metodologia per a la classificació de les pautes de transformació urbana ......................... 35 3.1Caracterització de les pautes de Transformació Urbana ............................................ 35 3.2Caracterització de les pautes derivades d’accions puntuals ....................................... 38 PART III. EINES PER AL CÀLCUL DEL POTENCIAL EDIFICABLE EN EL TEIXIT URBÀ CONSOLIDAT ............................................................................................................................. 41 1.Aproximació a les tipologies de potencial en funció de les pautes de TU .......................... 42 1.1Potencial derivat de les pautes de transformació naturals .......................................... 43 1.2Potencial derivat de les pautes d’accions i polítiques en àrees concretes .................. 45 2.Metodologia per al càlcul aproximat del PE-SUC existent .................................................. 47 2.1Delimitació del potencial materialitzat .......................................................................... 47 2.2Càlcul del potencial natural .......................................................................................... 49 2.3Estimació de la materialització del potencial ............................................................... 51 3.Delimitació de la massa crítica mínima per al càlcul de potencial ...................................... 53 SINTESI PROPOSITIVA. INTEGRACIÓ DE LES METODOLOGIES A LES POLÍTIQUES DE GESTIÓ URBANA ....................................................................................................................... 55 CONCLUSIONS .......................................................................................................................... 58 BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................................... 62  INTRODUCCIÓ Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 4 El sistema de planejament urbà actual, en la majoria dels casos, no contempla en les seves polítiques quotidianes actuacions concretes per al manteniment, regeneració i millora de les zones del casc urbà consolidat. Aquestes accions tenen lloc en casos excepcionals i aleshores necessiten d’una dotació de recursos que no és assumible a nivell local. En aquest sentit, s’ha plantejat la necessitat d’un canvi de paradigma on es complementin les polítiques de creixement per ocupació de sòl amb un desenvolupament sostenible, basat en polítiques de millora urbana, enteses com a eina de conservació i regeneració del teixit. Per altra banda, en els darrers anys, s’ha fonamentat el creixement extensiu en molts municipis on existia un potencial de creixement en el sòl ja consolidat important, però que és de difícil execució. Aquest potencial permetria afavorir la millora urbana i la reutilització d’espais edificats avui obsolets. Uns espais que a la llarga tenen tendència a degradar-se en un procés de pèrdua de valor i acaben necessitant actuacions molt complexes i amb un requeriment d’inversió que és poc assumible a nivell municipal. La preguntes d’investigació inicials plantejades són: És possible incidir en els processos de degradació del teixit residencial dels nuclis urbans? Quins són els instruments i les actuacions per a la conservació i regeneració del teixit urbà consolidat dels municipis, per mantenir l’atractiu com a zones on residir? Quina ha de ser la informació de partida per abordar la consolidació o creació de nou habitatge en l’àmbit municipal? Com s’haurien de documentar les característiques i potencialitats de transformació residencial d’un nucli consolidat amb una metodologia científica com a base dels PLH que integrin elements de millora urbana? Entre els objectius plantejats destaca l’estudi de les polítiques actuals amb incidència en la regeneració urbana i conservació dels nuclis consolidats, així com els sistemes de quantificació en els quals es basen, tot intentant determinar el grau d’aproximació a la realitat de les mateixes. Paral·lelament, per tal de dissenyar millor les polítiques existents, cal plantejar una metodologia que permeti abordar l’estudi del potencial de sostre, quantificar-lo i elaborar mesures per a la seva transformació en el marc de les figures existents, tot determinant quines morfologies han d’adoptar els usos resultants. D’aquesta manera, s’estudiaran les transformacions urbanes per tal de delimitar les pautes i els perfils en funció del tipus de teixit i la política municipal. Amb aquesta base es vol desenvolupar una metodologia adient per a la quantificació del potencial edificable en sòl urbà consolidat d’acord a les lògiques de transformació, les característiques del parc, la voluntat municipal i del planejament. Finalment i de manera sintètica es vol fer una primera aproximació a com aquestes eines per a l’estudi de les transformacions urbanes i per al càlcul del potencial edificable podrien integrarse en les diferents polítiques i en quin sentit es podrien millorar. OBJECTIUS Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 6 De manera general es vol desenvolupar una metodologia que permeti abordar de manera clara l’estudi del potencial urbà dels casc consolidats i quantificar-lo. I així, poder aplicar-ne els resultats desenvolupant mesures i polítiques de transformació urbana adients, o incorporant els resultats de la mesura de la realitat edificada, i el potencial, a les figures del planejament urbà existents: POUM, PLH, PERI o Programes de Millora de Barri. A la vegada es vol determinar com afavorir, i fer més eficaços, els processos de millora i conservació del teixit urbà, assumint el desenvolupament sostenible com una política quotidiana, vertebrant com a eix principal la transformació del sostre residencial. Objectius principals o Identificar les vies en les quals s’actua en la conservació i regeneració urbana, a nivell municipal, des de les diferents administracions. o Estudiar quins són els factors de les variacions de sostre i les transformacions entre tipologies edificatòries en les trames urbanes consolidades. o Desenvolupar una metodologia capaç d’estimar, amb una aproximació raonable, el càlcul del potencial de sostre en el casc urbà consolidat d’un municipi en funció de les transformacions urbanes que si produeixen. o Estudiar els casos paradigmàtics en els quals degut a la situació geogràfica, administrativa, etc. s’ha forçat un creixement interior. o Determinar en quins casos existeix la massa crítica o les condicions adequades per aplicar el càlcul del potencial edificable en el teixit urbà consolidat. o Avaluar quines polítiques permeten desenvolupar el potencial en funció de les necessitats i la voluntat dels municipis i com el càlcul del potencial s’integraria en aquests marc. Objectius complementaris o Estudiar les classificacions de tipologies edificatòries i de teixit urbà existent per determinar les més adequades a l’estudi i els processos d’ennobliment relacionats amb cada situació. o Estudiar les pautes de transformació per tal d’establir els criteris que permetin classificar el potencial de la manera més àgil possible. o Estudiar quins efectes tenen els usos no residencials en la creació de potencial i el volum de transformacions urbanes en un municipi . o Estudiar quines vies de realització té i podria tenir el potencial en TUC i quines dificultats existeixen per al seu desenvolupament. Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 13 Al llarg de les últimes dècades ha anat augmentat la preocupació per la degradació dels teixits urbans situats en els cascs històrics de les ciutats. Aquesta preocupació sorgida a tota Europa durant la segona meitat del segle XX va cristal·litzar a Catalunya amb els PERIs introduïts per l’ajuntament de Barcelona amb l’objectiu d’actuar sobre les zones més deprimides de la ciutat. Aquestes zones mostraven un descens progressiu de la població, un fort deteriorament de les condicions bàsiques de l’habitatge i greus problemes infraestructurals i de serveis públics. L’actuació municipal, avui en dia aplaudida i convertida en model, apostava d’una manera clara per la creació de nous espais oberts i la construcció de nou habitatge en les zones més properes possible al barri. Avui en dia el programa de rehabilitació urbana que es va dur a terme a Barcelona és considerat un model d’èxit, però la seva gestió ve de lluny. El propòsit principal d’aquesta primera part és identificar els diferents models de regeneració urbana i de planejament general per entendre el seu funcionament i veure si el seu desenvolupament pot absorbir o milloraria amb l’ús de les metodologies plantejades en els apartats II i III. Les desigualats socials i la degradació progressiva de certs teixits urbans no són una novetat en la realitat urbana de Catalunya. Tanmateix, en els últims anys s’ha fet palesa la voluntat política de donar resposta a problemàtiques urbanes i socials mitjançant una sèrie de polítiques concretes que s’han materialitzat, entre d’altres, des de les iniciatives comunitàries URBAN i en la Llei de millora de barris, viles i àrees urbanes d’atenció especial, impulsada des de la Generalitat de Catalunya. El processos de transformació urbana en el model capitalista semblen indicar un augment progressiu de les desigualtats sociourbanes. Mentre les societats desenvolupades són cada cop més riques, també són més desiguals. Aquesta situació es fa palesa en entorns urbans, ciutats i barris on l’acumulació de factors ambientals, demogràfics, econòmics i socials han accentuat la vulnerabilitat d’exclusió social de certs sectors de la població (Pacione, 1997)(Robson, et al., 2000). L’existència de les zones deprimides i les zones urbanes amb problemes socials està documentada des de mitjans del segle XIX, quan Engels explicava les condicions dubtoses condicions socioambientals en les que vivia la classe obrera de Manchester (Engels, 1993). Aquestes són, a la vegada, reproduïdes en diferents obres d’autors contemporanis com Charles Dickens, Victor Hugo o Albert Camus. Des dels anys 80 a Europa s’ha lluita activament per reduir mes àrees que concentren la pobresa urbana mitjançant les polítiques de regeneració (Porter & Shaw, 2009). Des d’aquest inici s’ha gestat un debat acadèmic i polític molt intens sobre els impacte i els canvis que s’han Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 14 produït a gràcies a l’execució d’aquests plans, les valoracions dels mateixos continuen sent, avui en dia contradictòries en molts casos i difícilment quantificables.1 Al llarg de les últimes dècades del segle passat va cobrar especial importància l’agenda social del programes de rehabilitació urbana amb un intent de fer més atractives les àrees menys afavorides a través de la millora del disseny urbà i l’espai públic dirigides per The Urban Task Force (Colomb, 2007). Aquestes polítiques a la vegada han estat criticades com una forma encoberta de desplaçar a les poblacions més desafavorides mitjançant processos de gentrificació. Actualment, l’origen de les desigualtats és molt complex i aglutina nous factors tals com l’origen ètnic, cultural, l’edat o el gènere. L’envelliment de la població i els nous models familiars han contribuït a reduir el nombre de persones per llar, generant una obsolescència creixent dels habitatges antics i una forta demanada de nou habitatge (Evans, et al., 2008). Aquesta nova realitat porta a conseqüències concretes en territoris concrets, de tal manera que els barris desafavorits esdevenen zones cada cop més vulnerables (Martí Costa, et al., 2009). Els habitants de les zones desfavorides, o en risc, es troben en una situació de desavantatge respecte als veïns d’altres zones amb millors infraestructures i oportunitats. En aquest sentit, no es tracta només de les condicions físiques, sinó de menys oportunitats de formació, dificultats en la inserció laboral i generalment de pocs serveis públics i equipaments (Smith, et al., 2007) (Nel·lo, 2008). L’enfoc multidimensional d’aquestes problemàtiques ha donat lloc a un canvi en el paradigma en la intervenció urbana, i a l’aparició d’un nou model que parteix d’una base diferent a les polítiques anteriors. Per una banda es troben les polítiques de reconstrucció, renovació, revitalització i redesenvolupament de caràcter més sectorial (Skyes, et al., 2006), però que en certes circumstàncies permeten un ús més eficient del pressupost disponible (Cigdem, et al., 2010). Per contra es troben les polítiques de regeneració, plantejades a partir dels anys noranta, caracteritzades per implicar els diferents agents socials i abordar les problemàtiques des d’un punt de vista holístic (Lichfield, 1992). Encara que habitualment les polítiques han tendit a assolir les millores físiques desitjades en la urbanització no s’han aconseguit pal·liar les situacions de vulnerabilitat que s’intentaven abordar. D’aquesta manera, en alguns casos s’han aconseguit generar dinàmiques d’ennobliment tot i que ha estat impossible reverit en beneficis cap als residents. L’ennobliment com a estratègia urbana global, amb finançament públic o des de la iniciativa privada, es pot considerar una eina que permet assolir una millora de l’edificació a través de la rehabilitació, però que, a la llarga, no acaba revertint en la millora del teixit urbà ni la situació socioambiental 1 Les discussions sobre l’efectivitat d’aquests plans oscil·len des de la posada en dubte de la eradicació de la pobresa fins al desemborsament i inversió de grans pressupostos que en alguns casos es demostren inútils o ineficaços a l’hora de millorar algunes bosses de pobresa. Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 15 de la població resident de la zona. Ja que, la substitució d’un estrat social treballador per un altre acaba traslladant la situació a una altra zona (Smith, 2002). A causa d’aquestes situacions on el procés de regeneració no aconsegueix millorar les condicions existents als barris s’ha qüestionat en quina mesura les polítiques integrals són capaces de generar dinàmiques que generin una millor cohesió social i un augment de les condicions de vida (Agyeman, 2005). A nivell català existeix un ampli ventall de polítiques per a la millora urbana a nivell sectorial, els Plans especials de reforma interior (PERI), els programes d’Àrea de Rehabilitació Integral (ARI), etc. en són un bon exemple (DPTOP; Generalitat de Catalunya). Tanmateix, al llarg dels anys s’havia assenyalat diverses vegades la necessitat d’abordar aquestes problemàtiques des de la proximitat i, com s’ha fet en la Llei de Barris, tot integrant els valors positius d’aquestes polítiques en noves propostes (Nel·lo, 2009)(Llop, et al., 2008). L’aprovació del text refós de la Llei d’urbanisme, decret legislatiu 1/2005, va suposar en aquest sentit un augment de l’autonomia local en les tramitacions urbanístiques i va dotar als ajuntaments d’instruments de control de l’actuació provada, especialment en el compliment de les obligacions establertes per promoure l’habitatge protegit. A la vegada, es permetia abordar des de nous enfocaments, de caràcter integral, la degradació creixent de certs barris. Fruit de la nova normativa es va aprovar la Llei de Barris amb un enfoc integral(Albors, 2008). A la vegada, cal ressenyar la obligatorietat establerta per la llei d’urbanisme d’incorporar al planejament una memòria social, que analitzés les necessitats demogràfiques, d’habitatge i l’adaptació a la demanda. Així mateix, s’establien una sèrie de mesures de foment de la sostenibilitat ambiental, l’ús racional del territori i la gestió del sòl no urbanitzable. Tanmateix, l’aparició d’aquest document nou, sense referents clars, va conduir al desenvolupament d’unes memòries socials que desenvolupaven un anàlisi deslligat de la diagnosi i la proposta (Grasiot, 2010). D’aquesta manera, encara que es desenvolupa una tasca considerable i s’inverteixen importants recursos, el resultat no és adequat, ja que es parteix d’un anàlisi parcial o incomplet. En aquest mateix sentit diferents autors han qüestionat el indicadors emparats a l’hora d’establir les zones i condicions reals en que es troben les àrees sotmeses a polítiques de regeneració urbana. En la majoria de casos aquestes polítiques han implementat l’ús d’indicadors múltiples a l’hora de seleccionar les àrees deprimides. Aquests indicadors han donat resultats positius en la selecció d’àrees, però s’ha qüestionat la seva eficàcia a l’hora d’analitzar les realitats locals de cada zona (Payne, et al.). Encara que avui es desconeix com s’ha d’incidir per acabar assolint un augment de la qualitat social i ambiental en una zona determinada, tant a curt com a llarg termini (Kintera, 2007), és Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 16 necessari un anàlisi local per tal de detectar les mancances de les zones d’estudi (Pemberton, 2006). Tanmateix, les iniciatives de regeneració urbana i conservació mai podran ser una iniciativa plenament local, cal realitzar una anàlisi comparativa amb altres casos per establir uns límits estadístics i poder abordar els casos des d’una perspectiva local (Greig, 2010). D’aquesta manera es pot observar que, actualment, tot i tenir una sèrie d’eines amb un abast mulitnivell (local, supramunicipal, regional, etc.) hi ha una certa discussió sobre l’efectivitat d’aquestes eines a l’hora d’actuar sobre les zones concretes. Aquests dubtes sorgeixen no en les polítiques d’actuació material que es desenvolupen sinó en el pas previ, l’anàlisi. En aquest sentit s’ha assenyalat la necessitat de desenvolupar eines que tinguin la capacitat de, mitjançant una metodologia general aplicable a diferents zones, permetre la comparació de casos i la creació de models. Però que a la vegada donin peu a desenvolupar un estudi local suficientment adaptat a les necessitats o indicadors concrets per incidir en les problemàtiques existents en aquella zona. L’escenari actual sembla indicar que en la majoria de figures de planejament urbanístic no es desenvolupa una tasca exhaustiva d’estudi del parc edificat existent, les previsions de creixement es desenvolupen en funció del creixement demogràfic de la població i la distribució d’aquests creixements ve donada, en la seva majoria, per planificar nou sòl urbà o la transformació de tota una zona en desús. En aquest sentit es deixa de banda la possibilitat d’una colamatació del teixit interior o l’aplicació de polítiques de foment a la rehabilitació, excepte en casos molt excepcionals on es converteix en pràcticament l’única opció i s’acostuma a desenvolupar com a projecte de tabula rasa.2 La inexistència de d’estudis exhaustius sobre el parc edificat municipal es pot observar en la gran majoria dels planejaments urbanístics i memòries socials, en els quals es fan aproximacions generalistes que no aporten diagnosis específiques degut a una falta de profunditat en els anàlisis que s’han fet. La manca d’eines per a la comprensió del teixit consolidat d’un municipi sembla que és el principal escull per al desenvolupament de polítiques de conservació, rehabilitació i materialització del potencial edificable existent. En el cas del planejament urbà aquest estudi i assimilació del model de ciutat generalment es desenvolupa de forma no escrita per part del redactor del pla, tanmateix l’aplicació d’un mètode científic facilitaria aquesta comprensió i donaria eines per comparar quins resultats tenen les polítiques que s’apliquen avui. Uns resultats que poques vegades es comptabilitzen i que no acostumen a ser públics. 2 Un exemple paradigmàtic és el POUM que es intentar aprovar a Igualada durant l’any 2010, en el qual es preveia la reconversió de l’antic barri del Rec, amb un ús industrial, en un barri residencial. Aquest fenomen venia motivat per la incapacitat d’urbanitzar nou sòl ja que el terme municipal d’Igualada està ocupat en un 85% i va ser criticat durament per la falta de rigor en les previsions d’execució i afectació sobre el conjunt del barri (Recio, 2010). Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 17 Les problemàtiques a les que s’enfronten tant els planejaments generals com les polítiques més puntuals semblen tenir en comú que tot i tenir un bagatge molt important de fons, quant s’entra en detallar l’estudi dels parcs edificats tendeix a existir poca base o informació de com plantejar s’ha assumit aquest fenomen. El coneixement del potencial i de les transformacions que han sofert els edificis podria emprarse en la millora d’aquestes polítiques donant una base, primer sobre la que avaluar objectivament els èxits de les partides destinades a rehabilitació o transformació d’edificis i a la vegada a quantificar el futur d’altres projectes. En quant als planejaments municipals l’ús de mètodes d’estudi del casc urbà i la trama urbana consolidada obriria les portes a plantejar, en el mateix planejament o els seus elements complementaris, assolir part dels creixements demogràfics de manera interna i a la vegada afavorir la gestió i optimització del parc edificat, detectant aquelles zones més susceptibles de transformar-se i permetent la implantació de polítiques específiques per àrees on mobilitzar potencials enquistats. PART II. EINES PER AL SEGUIMENT DE LES TRANSFORMACIONS DE L’EDIFCACIÓ EN EL TEIXIT CONSOLIDAT Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 19 Per tal de poder determinar el potencial edificable en el Sòl Urbà Consolidat és necessari, en primer lloc, establir quines eines són capaces de determinar quina és l’extensió del mateix en el municipi que es vol estudiar. I en segon, quin tipus de d’edificis proliferen en l’interior d’aquestes trames, i per tant, en són característics. Es fa necessari, doncs, establir la extensió de les Trames Urbanes Consolidades amb la major exactitud possible per tal d’obtenir un perfil homogeni de les TUC a nivell català, definint de forma clara quins tipus de teixit i edificació en són característics. Una vegada establerts els àmbits d’estudi plausibles en un municipi cal determinar quines són les transformacions més comunes que es produeixen en l’edificació. A partir de casos d’estudi cal establir els perfils més habitualsls de transformació tipològica dels edificis integrants de les TUC. Amb un nombre suficientment generós de perfils de transformació tipificatss serà possible englobar la majoria de transformacions de sostre segons els usos i l’increment de sostre edificat. Per altra banda és necessari, també, aprofundit en la caracterització de les transformacions urbanes que deriven d’accions puntuals o específiques i que afecten a una zona concreta de la TUC. En aquest cas es tracta dels PMU, barris englobats dins de la Llei de Barris de Catalunya, etc. que tenen dinàmiques particulars dins del conjunt general d’un municipis derivades del tipus d’incentius particulars que existeixen en aquestes actuacions. 1. Pautes generals per a l’estudi de les pautes naturals i perfils de transformació urbana Les ciutats van consolidant amb el temps un determinat tipus de TUC d’acord al planejament vigent a cada etapa i als canvis socials, necessitats sorgides amb el temps. De manera natural la ciutat evoluciona i sovint va transformant les tipologies edificatòries incorporant usos, activitats, majors densitats. Aquesta transformació de l’edificació en el sòl urbà consolidat sovint obeeix a pautes que es poden tipificar i estudiar. Això obliga a conèixer en profunditat les tipologies existents en els teixits urbans consolidats dels nuclis urbans de Catalunya. L’estudi del potencial urbanístic només té sentit en les zones en les quals existeixi una densitat d’habitatge suficient i una trama urbana amb capacitat d’evolucionar cap a noves configuracions. Tanmateix per poder definir quins usos i tipologies es troben presents en els cascs urbans i zones consolidades primer cal establir de forma clara quins són els límits de la trama urbana adequats i en els que els resultats que s’esperen obtenir seran vàlids i permetran extrapolar tendències de transformació més generals i posteriorment desenvolupar un càlcul de potencial. En molts casos els teixits urbans es transformen i abandonen el seu aspecte inicial, tal com es varen dissenyar, per passar a conformar un teixit més complex, amb nous usos, on les condicions edificatòries es transformen i incorporen noves possibilitats d’edificació. Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 20 En l’estudi s’aborden els àmbits edificats segons el tipus de teixit que es dedueix del planejament (casc antic, eixample, etc.) tractant d’identificar quina es la realitat consolidada, si ja s’ha colmatat tot el potencial previst o si encara existeixen possibilitats de consolidar nou sostre. El nou sostre desenvolupable no és una predicció sobre un futur possible, sinó el càlcul d’un potencial residual que es troba inscrit en el conjunt de l’àrea d’estudi que s’ha determinat prèviament, sobre el qual l’administració pot intentar actuar. També s’estudiarà quines són les directrius actuals del planejament vigent i si s’escau l’existència de línies d’actuació o bé recomanacions per als plans o projectes d’actuació sobre aquest teixits.3 1.1. Delimitació de l’àmbit d’estudi A nivell català només existeix una delimitació unificada de la Trama Urbana Consolidada que s’hagi aplicat de manera pràctica i sistemàtica a municipis de certa envergadura. El Decret Llei 1/2009, del 22 de desembre, aprovada pel Parlament de Catalunya i que regula l’Ordenació dels Equipaments Comercials estableix la obligació de delimitar gràficament el perímetre corresponent a les TUC dels municipis amb una població de més de 5.000 habitants. Per dur a terme aquesta delimitació perimètrica s’emparen sis criteris per valorar els àmbits d’inclusió. Aquests criteris, tot i tenir centrar part del seu enunciant en tipologies comercials, permeten establir una base sobre la qual esbossar la delimitació de l’àmbit d’estudi. o Els assentaments de naturalesa complexa configurats pel nucli històric i els seus eixamples amb un ús residencial dominant i compatible amb un ús comercial. o Les àrees residencials plurifamiliars continues als assentaments ja citats (punt 1), compreses dins de sòl urbà amb ús residencial dominant i els usos comercials inserits amb els usos residencial. o Les àrees plurifamiliars no continues amb les àrees ja citades (punts 1 i 2), compreses dins el sòl urbà on l’ús residencial és dominant i els usos comercials estan inserits amb els residencials, sempre que tinguin una densitat bruta superior a quaranta habitatges per hectàrea. o Les àrees residencials unifamiliars contigües als assentaments ja citats (punts 1, 2 i 3) compreses dins el sòl urbà. En base aquests paràmetres es pot considerar que la TUC consolidada dels municipis parteix d’un ús predominantment residencial, però que a la vegada assumeix en el seu interior usos diferents: que poden trobar-se en fase de transformació cap a un ús residencial, o que per la seva naturalesa són compatibles i es troben integrats en el conjunt. 3 Plans de Barris, Plans Locals d’Habitatge, PERI, ARI, etc. Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 21 Taula II-1. Criteris per a la delimitació de la TUC o Els assentaments de naturalesa complexa o Les àrees residencials plurifamiliars continues als assentaments o Les àrees plurifamiliars no continues amb les àrees ja citades o Les àrees residencials unifamiliars contigües als assentaments Font: Elaboració pròpia amb dades del registre de TUC de la Generalitat de Catalunya Tanmateix, cal destacar que en la majoria de casos no és recomanable l’estudi de la transformació de l’habitatge en aquelles zones que han estat urbanitzades en els últims 15 anys i que, per tant, no presenten transformacions de l’habitatge, més enllà de la transformació de solars. Així mateix, cal excloure del perímetre d’anàlisi totes parcel·les que en el seu interior no puguin desenvolupar transformacions d’habitatge, en aquest cas s’exclouen els casos amb un ús principal no residencial o que com a resultat incomplirien la normativa vigent urbanística o de l’edificació (Pla municipal, etc.). 1.2. Caracterització dels teixits i usos del Sòl Urbà Consolidat La caracterització i classificació dels teixits permet l’associació tipologies edificatòries i tipus de transformació de manera que aquestes siguin extrapolables a zones amb les mateixes característiques, no només al parc edificat sinó també al teixit en el qual aquest s’integra. Aquesta classificació ha de ser prou complexa per permetre que els teixits que la integrin comparteixin característiques comunes, però a la vegada el suficientment general com per integrar la majoria de teixits en sòl consolidat que conformen les ciutats catalanes. En aquest sentit es pot partir de dues grans classificacions dels teixits existents. Per una banda existeix la classificació més immediata realitzada des del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona (de Solà Morales, 1997), des del qual s’han desenvolupat diferents classificacions referents als teixits urbans en la ciutat mediterrània, amb especial èmfasis en aquelles de Catalunya. Per altra banda, ni la Llei d’Urbanisme ni el seu Reglament (Parlament de Catalunya, 2006) estableixen una classificació dels sistemes i les zones en les quals s’ha de dividir el planejament municipal, amb aquesta idea es facilita l’adaptabilitat de la normativa als casos particulars de cada municipi, però a la vegada dificulta l’estandardització del model i l’anàlisi comparatiu. Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 22 Tanmateix, des del govern de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona s’ha fet un important esforç per tal de homogeneïtzar de manera detallada els nous planejaments locals desenvolupats arreu de Catalunya, en aquest sentit destaquen documents com la Sistematització del planejament urbanístic (DPTOP, 2008) o la Guia de referència per a l’elaboració de les normes urbanístiques del POUM (COAC, DPTOP, & DIBA, 2011). Entre els diferents factors homogeneïtzats s’ha establert una classificació unitària dels sistemes i zones en el sòl urbà. Encara que el detall de la classificació és, a prior, massa extens per oferir un anàlisi amb suficients dades en cada zona de la classificació per tenir validesa, la seva estructura general té certa semblança amb la desenvolupada des del Llei d’Urbanisme ampliant certs aspectes. Taula II-2. Zonificació sintètica segons la Sistematizació del planejament de la GENCAT Classe sòl Descripció ús Descripció subús Descripció tipus subús Codi subús URBÀ Residencial Nucli antic Recinte murat 1a Nucli compacte 1b Nucli obert 1c Eixample Eixample entre mitgeres 2a Eixample semaïllat 2b Raval i colònies 2c Eixample de baixa densitat 2d Illa tancada Illa densitat alta 3a Illa densitat mitjana 3b Illa densitat baixa 3c Illa oberta Blocs de densitat alta 4a Blocs de densitat mitjana 4b Volumetria consolidada 4c Cases agrupades Alineades al vial 5a Configuració flexible 5b Cases aïllades 6 Altres Usos o Teixits Transformació Remodelació integral 10a Transformació d’ús 10b Transformació de teixit 10c Conservació 11 Mixt amb predomini residencial SC Mixt amb predomini d’activitat econòmica SC Font: Sistematització del planejament urbanístic de Catalunya (Generalitat de Catalunya) Complementàriament a la Guia per a l’elaboració de les nomes urbanístiques s’ha desenvolupat el Mapa Urbanístic de Catalunya (Generalitat de Catalunya, 2011), un web que Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 29 o Base de Dades i Arxiu Municipal de Llicències d’Obres Majors o Base de Dades del Cadastre L’obtenció de les transformacions mitjançant la consulta de les BBDD municipals i l’arxiu de llicències d’obres majors és el mètode d’obtenció de dades més fiable però que demana d’una inversió de temps i recursos major. Aquest primer procés demana disposar d’una BBDD amb la informació de les Llicències d’Obres de la zona d’estudi. En el cas que les llicències disposin de la seva referència cadastral serà possible creuar-les amb un mapa cadastral i poder descartar de manera automàtica aquelles localitzades en sòl amb un ús exclusiu industrial i de serveis. Figura II-2. Mapa de Llicències d’Obres Majors a Vilafranca del Penedès entre 2004-2007 ● Llicència estudiada ● Llicències descartada ● Àmbit d’estudi ● Àmbit descartat ● Sòl Urbanitzable Font: Elaboració pròpia amb dades del Servei Tècnic de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès Del conjunt de llicències atorgades durant el període d’anàlisi cal descartar aquelles que no són Obres Majors, ja que no suposen una variació en el nombre d’habitatges, de la seva superfície o una modificació dels usos. Per realitzar aquest triatge és convenient que els Serveis Tècnics o la Regidoria d’Urbanisme disposin d’un registre informatitzat que faciliti la tasca d’eliminar aquelles que no compleixin algun dels requisits: o Es produeix una variació de superfície <10% (instal·lació d’ascensors, cobriment de terrassa, reforma interior d’un habitatge) o No es produeix un canvi d’ús o tipologia En la majoria de casos aquesta informació no estarà informatitzada i caldrà eliminar els registres no vàlids al revisar els expedients. Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 30 Després del primer filtratge s’ha de ponderar el nombre de llicències en funció dels recursos dels quals es disposi i de la fiabilitat d’anàlisi que es busqui.   󰇛èà󰇜/󰇛í′󰇜 El nombre ideal de llicències necessàries per obtenir uns resultats vàlids és troba entre 30 i 60 llicències/km2, amb aquests valors és possible desenvolupar un anàlisi en un temps relativament reduït. En els casos amb uns recursos limitats pot interessar estudiar un efecte generador concret o fer una preselecció de llicències en funció de la seva tipologia i localització. Aquests casos demanen d’una priorització dels recursos disponibles per tal de centrar l’estudi en aquelles zones que a priori tenen més possibilitats de transformar-se o han sofert un gran canvi en poc temps. Tanmateix cal ser conscients de que, per tal de no alterar la mostra: o Mantenir la homogeneïtat en la distribució espacial de les llicències o Mantenir la proporció entre Obres Noves i Reformes o Mantenir la proporció tipològica en el conjunt de les subzones Paral·lelament es poden considerar zones d’anàlisi prioritàries i sobre les quals es convenient centrar la recerca de perfils: o Casc Antic on generalment els edificis més antics no han assolit l’altura màxima permesa pel planejament. o Zones de transformació i mixtes marcades amb una clau especial en el Planejament que fa tendir l’àmbit a un ús residencial: Antics eixamples industrials del s.XIX-XX i barriades d’auto-construcció. o Eixos comercials definits en els Plans Locals de Promoció o en el Planejament on existeix una regulació especial o s’han desenvolupat polítiques de recuperació. Aquestes zones tendiran a acumular la majoria de les llicències i poden ajudar a detectar subzones o bosses concretes de perfils (veure Figura II-3). Una vegada determinada la mostra cal accedir als arxius municipals i analitzar els diferents expedients per tal d’obtenir la informació sobre els canvis dels usos i superfícies que s’han produït (veure 2.2.3 Factors d’anàlisi). La informació sobre com s’ha transformat l’edifici ve donada no només per l’expedient d’Obra Nova o de Reforma, sinó també pel d’enderroc de l’edifici anterior o l’expedient de la construcció que existia abans. En aquests últims casos la informació ha de ser mesurada sobre plànol i moltes vegades ofereix una fiabilitat baixa amb un càlcul de superfícies aproximat. La consulta dels expedients pot ser complicada quan s’intenta retrocedir més de 10 anys o no hi ha una descripció del projecte de reforma en les llistes preliminars. En aquests casos cal tenir en compte que la mostra necessària bruta pot augmentar considerablement fins a obtenir Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 31 la densitat mínima de 30 llicències//km2. En aquests casos caldrà considerar que preliminarment: 󰇛è󰇜󰇛2 3 ⁄ è󰇜 í󰆒  30è/ Ja que es pot considerar que és necessari estudiar fins a un 30% més de llicències de reforma per tal d’obtenir els expedients mínims vàlids. Com a norma general es pot considerar que és necessari invertir entre 20 i 30 minuts en la consulta de cada document vàlid i 10 per document descartat, de manera que s’ha de tenir en compte que en un municipi mitjà, d’unes 160 llicències cal invertir 60 hores de recerca, sota el supòsit de que els documents són fàcilment accessibles. Figura II-3. Zones d’anàlisi prioritàries a Vilafranca del Penedès ● Llicència estudiada ● Zona prioritaria ● Eix prioritari ● Àmbit d’estudi Font: Elaboració pròpia amb dades del POUM i el Servei Tècnic de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès L’obtenció de les transformacions en base a la BBDD del Cadastre és un procés més curt i que demana de menys inversió de recursos humans. Tanmateix la fiabilitat que es podrà obtenir en aquest procés estarà limitada a la fiabilitat de la BBDD del Cadastre (Florence Sandoval, 1994) (Alcázar Molina , 2007). En aquest cas es necessari de disposar de les metadates associades a la cartografia cadastral en dos moments temporals diferents. A partir d’aquí és possible creuar les referències cadastral de cada parcel·la i detectar aquells casos en els quals s’ha produït una variació en el nombre de locals, superfície, etc. Aquesta primera selecció ha de ser filtrada per tal de determinar en quins casos les transformacions detectades no són vàlides: Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 32 o Augments o decreixements <10% en la superfície deguts a errors en la cartografia o obres menors. o Fusions o divisions de parcel·les amb nou registre cadastral que no es poden unir o Parcel·les d’ús no residencial Tanmateix una vegada el filtratge és correcte i s’ha verificat les dades que s’haurien d’haver recollit manualment en l’arxiu municipal ja estan disponibles per l’edifici original i final. Aquest mètode ofereix la possibilitat d’analitzar de manera global tots els canvis produïts durant el període de temps seleccionat tot i que la informació respecte a tipologies i usos no arriba al mateix detall que en la consulta de l’arxiu municipal Comparativament ambdós mètodes tenen punts forts evidents, però també estan subjectes a mancances que cal tenir en compte a l’hora d’elegir-ne un, veure Taula II-8. Per aquest motiu cal saber prioritzar el mètode més adequat en cada circumstància. Taula II-8. Avantatges i inconvenients dels sistemes d’estudi del parc edificat Arxiu Municipal BBDD/GIS Cadastre Recursos humans emparats ▲ ▼ Temps necessari per l’estudi ▲ ▼ Valors analitzables ▲ ▼ Ventall de casos analitzables ▼ ▲ Diàmetre de la zona d’estudi ▼ ▲ Homogeneitat entre elements ▼ ▲ Fiabilitat dels resultats ► ► Font: Elaboració pròpia Mentre que el sistema cadastral permet l’anàlisi de grans superfícies amb tipologies i usos molt diversificats d’una manera global es troba limitat pels valors definits pel mateix cadastre, o altres bases de dades amb referència cadastral. Això fa que si es vol analitzar un factor molt detallat és possible que no es pugui fer. Per altra banda, el sistema d’anàlisi manual es indicat per zones d’extensió més limitada amb una predominança d’un tipus de transformació més detallada. A nivell d’anàlisi permet una millor aprofundiment, però a la vegada demana de molts més recursos i temps. Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 33 2.2.3 Factors d’anàlisi L’objectiu primordial de l’estudi de les transformacions és veure com evolucionen i canvien els edificis, tant morfològicament com a nivell de distribució i ús. Els factors analitzats en la majoria d’estudis sobre els immobles són aplicables a aquest cas, encara que és necessari ampliar els factors per tal d’incloure característiques com l’increment de unitats d’habitatge o l’ús secundari dels edificis. Taula II-9. Valors analitzables en els edificis objecte de transformació BBDD Cadastre Arxiu Municipal PARCEL·LA Alçada / Profunditat ● ● Superfíce de la parcel·la ● ● Ocupació de la parcel·la ● ● Superfície edificable ● ● EDIFICI Obra Nova / Reforma ● ● Habitatges tipus HPO / lliure ● Any d’edificació ● ● Ús Principal i Secundari ● ● Sostre Habitatge ● ● Sostre Garatge ● Sostre Local ● ● N. Unitats d’Habitatge ● ● Font: Elaboració pròpia Tal i com es pot veure en la Taula II-9 els factors analitzables directament són majors des de l’estudi de llicències de l’arxiu municipal, amb la revisió de l’expedient, sempre i quant aquest sigui complert, es poden verificar els camps estudiats que ja han passat el filtre municipal. En el cas del cadastre la majoria de factors són consultables de manera directa, encara que algunes de les tipologies o usos del sostre són més difícils de consultar o tenen una fiabilitat menor. Tot i així, també existeix un grup de factors que tot i no ser calculables directament es poden extrapolar a partir de les dades existents. Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 34 Cal destacar que una bona coordinació de llicències i cadastre podria facilitar la identificació més precisa de tots els canvis i el seu seguiment en el cadastre. 2.3 Classificació dels perfils de transformació La classificació dels Perfils de Transformació en el sòl urbà consolidat permet que mitjançant uns paràmetres estandarditzats sigui possible comparar com es transforma un municipi, els seus barris o una zona afectada per un pla parcial o ARI. D’aquesta manera s’assigna un codi tipològic a cada parcel·la que ha sofert una transformació que identifica a la vegada l’edificació original i la final, veure Taula II-10. Taula II-10. Codi de sistematització de les transformacions Edf. Actual Aïllat BA Entre Mitgeres LA Edf. Original EA-1 EA-2 EM-1 EM-2 EM-L Solar 01 02 03 04 05 06 07 Aïllat Unif. 11 12 13 14 15 16 17 Plurif. 21 22 23 24 25 26 27 Bloc Aïllat 31 32 33 34 35 36 37 Entre mitgeres Unif. 41 42 43 44 45 46 47 Plurif. 51 52 53 54 55 56 57 Local 61 62 63 64 65 66 67 Local Aïllat 71 72 73 74 75 76 77 Font: Elaboració pròpia amb dades dels estudis del estudis sobre el Potencial Urbà en Sòl Consolidat als municipis de Vilafranca del Penedès i Sant Cugat del Vallès Els codis de transformació permeten explotar estadísticament la base de dades i analitzar els diferents models de transformació per al càlcul de pautes i models. La sistematizació de les transformacions permetrà un anàlisi homogeni al llarg de diferent estudis i la possibilitat d’establir comparacions o detectar punts divergents entre àmbits semblants. Cal tenir en compte, però, que la classificació segons tipologia és la base d’aquest sistema i que cal realitzar-la acuradament per obtenir un resultat fiable. Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 35 3. Metodologia per a la classificació de les pautes de transformació urbana Una vegada analitzades individualment els edificis presents en una mostra, és necessari aglomerar les dades per tal d’extreure’n les pautes que regeixen les transformacions que s’han produït en un municipi durant el període estudiat. Les pautes generals permeten comprendre quines tipologies estan en desús, en auge i com s’han produït les modificacions del sostre. En aquest sentit es pot determinar com ha crescut o minvat l’interior d’una zona urbana i intentar entendre quins són els factors que han influït en aquest canvi. Per desenvolupar aquesta fase en primer lloc cal analitzar el conjunt de transformacions de manera homogènia i determinar com han afectat al conjunt de la zona d’estudi, i a les subzones si aquestes s’han determinat. Seguidament i en funció dels objectius específics es poden cercar informacions sobre decreixement d’un determinat tipus d’edifici, D’aquesta manera es planteja primer, una anàlisi dels valors globals que s’obtenen de l’estudi de les transforacions dels edificis, els punts a tenir en compte i la interpretació que permeten les dades. Posteriorment es planteja una aproximació a l’ús d’aquesta eina de manera específica en un subconjunt per tal de determinar pautes generades des d’accions puntuals com ARIs o projectes de la Llei de Barris. 3.1 Caracterització de les pautes de Transformació Urbana L’anàlisi dels resultats obtinguts a partir de l’anàlisi SIG de les Transformacions dels Edificis és la base sobre la que es basteixen les pautes de Transformació Urbana. Mitjançant l’aglomeració de les dades que s’han obtingut es generen fitxes i models que resumeixen la transformació d’una zona determinada i permeten l’extracció de pautes, bàsiques o específiques, sobre les quals es podrà calcular el potencial urbà. Per obtenir una imatge global del municipi es fa necessari reproduir en un sol gràfic resum l’evolució que ha sofert el municipi durant el període delimitat. Aquesta primera imatge permet comparar de manera fàcil quins són els patrons de canvi que tenen lloc entre zones d’estudi diferents i detectar quin és el tipus de potencial que probablement pot desenvolupar el municipi. La taula de transformacions recull en els seus dos eixos la tipologia inicial i final del conjunt d’edificis, permetent que s’observi de manera directa com s’han produït els canvis i quines són les tipologies predominants en la nova construcció o la reforma, veure Taula II-11. Aquesta aproximació de caràcter general és clau a l’hora de definir quines són les pautes predominants, tanmateix permet aproximacions a través de valors diferents, com és el cas de la superfície total generada d’ús residencial, el tipus de promoció desenvolupada o els habitatges creats o destruïts segons el tipus de promoció. Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 36 Taula II-11. Taula resum de les transformacions urbanes a St. Cugat del Vallès (2005-2010) Edf. Actual Aïllat BA Entre Mitgeres LA Edf. Original EA-1 EA-2 EM-1 EM-2 EM-L ON RF ON RF ON RF ON RF ON RF ON RF ON RF Solar 1 10 7 0,65% 6,49% 4,55% Aïllat Unif. 4 6 1 7 6,49% 0,65% 4,55% Plurif. 2 1 1,95% Bloc Aïllat 9 12,99% Entre mitgeres Unif. 1 6 3 10 10 0,65% 5,84% 12,99% Plurif. 1 1 34 23 1 1,30% 37,01% 0,65% Local 2 1 1,95% Local Aïllat 1 1 0,65% 0,65% Font: Estudi sobre el Potencial Urbà en Sòl Consolidat als municipi de Sant Cugat del Vallès La metodologia és aplicable de manera general i ens permet donar una visió global que és recomanable en els factors: o Llicències concedides o Variacions de la superfície residencial o Variacions en el nombre d’habitatges únics A la vegada, la classificació per tipologia de transformació permet veure quins tipus de parcel·la donen un nombre més elevat de nou sostre residencial, un factor que no té que estar en relació directa amb el nombre de llicències, veure Taula II-12. Taula II-12. Taula resum de la variació de sostre a Vilafranca del Penedès % ∆Sostre Categoria de Transformació Codis 14 6,5% 28.699 m2 Terreny > Bloc aïllat S BA 94 0,7% 21.484 m2 Local aïllat > Bloc aïllat LA BA 44 13,0% 20.651 m2 Bloc aïllat > Bloc aïllat BA BA 66 37,0% 20.550 m2 Entre mitgeres plurifamilar > Entre mitgeres plurifamilar EM-2 EM-2 16 4,6% 9.909 m2 Terreny > Entre mitgeres plurifamiliar S EM-2 24 4,6% 9192 m2 Aïllat unifamiliar > Bloc aïllat EA-1 BA 56 13,0% 5.072 m2 Entre mitgeres unifamiliar > Entre mitgeres plurifamiliar EM-1 EM-2 76 2,0% 1.364 m2 Entre mitgeres local > Entre mitgeres plurifamiliar EM-L EM-2 55 5,8% 720m2 Entre mitgeres unifamiliar > Entre mitgeres unifamiliar EM-1 EM-1 22 6,5% -43 m2 Aïllat unifamiliar > Aïllat unifamiliar EA-1 EA-1 Font: Elaboració pròpia Així mateix l’ús de la metodologia sistemàtica permet comparar diferents municipis i entendre com s’han produït les transformacions en aquest, veient quines eren les tipologies dominants i quina és la tendència del mercat actual, veure Figura II-4. Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 37 Figura II-4. Comparativa entre el nombre de llicències per tipus d’edifici Font: Elaboració pròpia amb dades de l’estudi de les llicències de VFP i el cadastre de SCV La possibilitat de comprar els factors no només en la mateixa zona d’estudi permet establir pautes intermunicipals i detectar com han afectat a certes zones l’aplicació d’unes polítiques específiques de foment. Així mateix existeix la possibilitat d’estudiar de manera individual cada tipologia de transformació mitjançant un estudi més detallat d’un cas particular, veure Figura II-5. Aquesta eina permet donar una idea detallada de quines són les característiques principals dels edificis originals i finals, així com veure de manera global que ha aportat a tota la zona d’estudi un tipus de transformació determinat. Figura II-5. Taula d’anàlisi detallat d’una tipologia de transformació Font: Estudi del SUC a Sant Cugat del Vallès La elaboració de la fitxa varia en funció de les necessitats específiques i dels factors analitzats en cada casa cas, segons les dades disponibles. Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 38 3.2 Caracterització de les pautes derivades d’accions puntuals Paral·lelament a l’estudi de les pautes que es generen de manera global en el conjunt de la zona estudiada pot ser que en determinats casos existeix la voluntat d’aprofundir en la simptomatologia que ha produït una política concreta o una acció puntual. Encara que en l’estudi d’una acció concreta el punt de partida i la metodologia d’estudi sigui la mateixa, cal que siguem conscient que existeixen una sèrie de factors externs que fan molt difícil d’avaluar l’èxit o conseqüències de les mateixes. 3.2.1 Tipologies d’acció puntual De manera global es poden definir dos grans grups d’accions puntuals que afectaran a les transformacions d’una subzona: o Modificacions del planejament sota claus de transformació dels usos o Accions directes sobre el teixit i l’edificació En el primer cas és molt senzill establir una relació directa entre les claus especials de transformació d’un teixit i les seves conseqüències sobre la zona en qüestió. En totes les aproximacions fetes4 no queda clar un augment de les transformacions dels edificis o l’existència d’una dinàmica especial diferent de la resta de les zones en condicions semblants, veure . Figura II-6. Edificis nous i reformats en la clau 14.1 de Vilafranca Els edificis que han patit una transformació entre 2004 i 2009 en la clau 14.1 de canvi d’ús industrial a ús residencial (gris fosc) no tenen una incidència major que en les altres zones del municipi (gris clar) Font: Elaboració pròpia amb dades del casastre i el planejament urbà de Vilafranca del Penedès Cal destacar, però, que la complexitat d’analitzar els factors que motiven al desenvolupament d’aquestes claus de planejament o plans parcials moltes vegades necessita d’un temps dilatat 4 S’ha estudiat la clau 14.1 del POUM de Vilafranca del Penedès (2004) que contempla la transformació d’antigues naus industrials en habitatge plurifamiliar entre mitgeres i la modificació puntual del Pla General d’Igualada (2003) per a la conversió de la zona de la plaça de la Bàscula. Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 45 Per tal entrar en aquesta categoria cal que es compleixin els criteris següents: o Que estiguin en zona delimitada pel planejament com a sòl urbà o Que tinguin un ús totalment no residencial o Que les parcel·les tinguin una superfície mínima de 150m2 o Que les parcel·les siguin edificables actualment o Que siguin parcel·les en una zona edificable sense afectacions La materialització d’aquest potencial és més senzilla que en els casos anteriors, ja que són solars de configuració senzilla i amb una sola propietat. 1.2 Potencial derivat de les pautes d’accions i polítiques en àrees concretes No s’ha pogut detectar una tipologia homogènia o diferenciada de la resta en el càlcul del potencial edificable de les zones que reben polítiques de foment específiques. Certament, tal i com ja s’ha comentat,6 les particularitats generades per les actuacions específiques van altament relacionades amb el tipus d’actuació que es desenvolupa. En aquest sentit no es pot utilitzar el càlcul del potencial, d’una manera eficient, per tal de determinar com es materialitzarà el potencial existent en una zona objecte d’un projecte de rehabilitació o atenció especial. El càlcul del potencial permet, en aquests casos, avaluar l’èxit de materialització del potencial en funció dels objectius establerts en el pla de rehabilitació o millor corresponent. Així mateix pot ajudar, en base a experiències anteriors analitzades, a determinar quin tipus o format d’actuació és més eficaç en aquests processos. Cal destacar que en els casos en que es donen ajudes a la rehabilitació o al foment de la obra nova el potencial desenvolupat en aquestes zones recull unes particularitats que cal tenir en compte en els càlculs: o La rentabilització de les remuntes i la rehabilitació fa que es passi a considerar com a edificis infraedificats aquells amb un 20% de sostre per sota del planejament, enlloc del 40% normal. o Encara que aquestes ajudes acostumen a donar-se en edificis de major antiguitat, a l’hora de considerar el potencial d’edificis antics és important considerar quins d’aquests tenen una edat de més de 80 anys. Així mateix al tractar-se en general, de zones amb una trama complexa, es poden considerar també parcel·les de 100 m2 enlloc dels 150m2 establerts. o Si existeix un PLH un recull dels TEDI o un banc de dades d’estat de l’edificació de la zona que s’hagi realitzat en poc temps pot ser possible comptabilitzar un potencial derivat d’edificis en mal estat complementari als edificis antics. 6 Veure apartat II.2.3.1 Efectes de les accions puntuals sobre les dinàmiques globals Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 46 Cal tenir en compte que aquests paràmetres són orientatius i que varien en funció de la dotació econòmica que es pugui dur a terme en cada cas i de les condicions específiques de la figura de rehabilitació que té lloc.7 L’obtenir unes pautes més detallades caldria estudiar en profunditat els diferents tipus d’acció puntual, tanmateix no existeixen dades ni estudis que detallin en profunditat els efectes que tenen els diferents factors que conformen aquestes polítiques. D’aquesta manera l’única forma viable consistiria en l’anàlisi per mostra de cada tipus de política de la qual es volguessin extreure pautes de potencial concretes. Tot i així, la limitada dimensió de les zones fa més viable l’anàlisi de les pautes en el marc de pautes naturals i l’aplicació d’aquesta metodologia com a complement a la planificació i gestió dels fins que a la predicció de resultats. 7 En el cas dels projectes de la Llei de Barris, per exemple, les ajudes a rehabilitació d’edificis només afecten a les zones i instal·lacions comunes i d’eficiències energètica, tot i que en alguns casos l’ajuntament o diputació pot concedir ajudes específiques. Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 47 2. Metodologia per al càlcul aproximat del PE-SUC existent La metodologia per al càlcul de Potencial Edificable en Sòl Urbà Consolidat parteix de la base de l’estudi de les pautes transformacions de l’edificació. A partir de les dades recollides en l’estudi de les transformacions és possible determinar com s’ha materialitzat el sostre potencial durant un període determinat de temps i detectar el sostre residual que no s’ha desenvolupat. El càlcul del potencial es basa en l’ús de les eines SIG i una base de dades amb informació detallada sobre l’estat, usos i tipus de les edificacions, en la majoria de casos el cadastre, per tal de determinar quines parcel·les compleixen els requisits per ser considerades com a potencial no materialitzat. Tanmateix, el càlcul no té lògica per si sol i cal acompanyar-lo d’una previsió o prognosi de materialització. Encara que la complexitat de predir escenaris no és l’objecte d’aquest estudi si que cal plantejar com es pot integrar l’ús d’aquesta eina, que dóna una radiografia de com és la ciutat i com es transforma, en la gestió i desenvolupament de les polítiques d’urbanisme i de ciutat. 2.1 Delimitació del potencial materialitzat Per poder desenvolupar un càlcul eficaç del potencial en primer lloc cal detectar com s’ha materialitzat el sostre de l’àrea d’estudi durant el període d’estudi que s’ha seleccionat. Encara que seria possible fer el càlcul directament, després no seria possible detectar tendències o factors de càlcul errònies o incloure perfils específics d’una zona. Sobre el conjunt de parcel·les en el qual s’han classificat les transformacions cal aplicar un filtre classificatori simplificat8 per determinar a quin tipus de potencial correspon cada tipus de transformació, veure Taula III-1. Taula III-1. Paràmetres de classificació del potencial materialitzat Potencial Materialitzat de solars No existeix cap construcció en l’edifici original (S) Potencial Materialitzat edificis antics El 80% del sostre té una edat superior als 100 anys (criteri prioritari) Potencial Materialitzat infraedificat El volum del nou edifici supera en un 20% o més l’original Potencial Materialitzat edificis no residencials L’ús principal de l’edificació és no residencial (LA o EM-L) Font: Elaboració pròpia A partir de la classificació del potencial materialitzat de la zona d’estudi és possible extreure i agrupar les dades cadastrals o de l’estudi de es llicències referents a: any de transformació, superfície total i residencial, habitatges, etc. de l’edifici original i l’edifici final, veure Taula III-2. 3Les condicions completes que ha de requerir una parcel·la per forma part d’una categoria es poden trobar a III.1.1 Potencial derivat de les pautes de transformació naturals, en el cas del potencial ja materialitzat alguns dels paràmetres ja es donen per validats automàticament. Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 48 Taula III-2. Dades del cadastre per tipus del potencial materialitzat a Sant Cugat del Vallès S. Resid. Inicial (m2) S. Resid. Final (m2) Habitatges Inicials Habitatges Finals Llicències Potencial Materialitzat de solars 0 m2 38.481 m2 0 275 18 Potencial Materialitzat edificis antics 24.950 m2 77.783 m2 171 652 75 Potencial Materialitzat infraedificat 36.865 m2 41.906 m2 257 371 56 Potencial Materialitzat edificis no residencials 3.701 m2 25.967 m2 0 177 5 Font: Elaboració pròpia L’agrupació de dades del cadastre permet obtenir una imatge de com s’ha materialitzat el potencial de la zona al llarg del temps d’estudi i, a la vegada, determinar quin és l’augment de superfície que va associat a les tipologies d’habitatge, veure Taula III-3. Taula III-3. Dades del cadastre per tipus del potencial materialitzat a Sant Cugat del Vallès ∆Supf. ∆Hbtgs. Llics. S. Htg. ∆Hbtgs/ promoció % Incrmnt. Supf. (m2) (m2/hb) Potencial Materialitzat de solars 38.481 275 18 130 15 na Potencial Materialitzat edificis antics 52.833 481 75 100 6 311% Potencial Materialitzat infraedificat 5.041 114 56 50 2 113% Potencial Materialitzat edificis no residencials 22.266 177 5 115 35 700% TOTAL 118.621 1.047 154 Font: Elaboració pròpia amb dades del Cadastre de Sant Cugat del Vallès A la vegada resulta important comparar la evolució dels diferents tipus de potencial amb la evolució del mateix municipi. Les diferències entre els tipus de potencial específic i la evolució general del municipi permeten determinar quins tipus de potencial són independents de la evolució del mercat immobiliari i quins són més sensibles al canvis que s’hi produeixen, veure Figura III-1. 0 5 10 15 20 25 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 49 Figura III-1. Edificis per tipus de potencial materialitzats i habitatges construïts a St. Cugat ● Potencial Solars ● Potencial E. Antics ● Potencial Infraedificat ● Potencial No-Residencial ● Habitatges acabats ● Habitatges inicats Font: Elaboració pròpia amb dades del cadastre de St. Cugat i el CAATEEB Encara que s’ha demostrat que no existeixen estadístiques periòdiques detallades per tipus sobre la construcció de nou habitatge (Palacios García, 2008) una comparativa genèrica pot ajudar a determinar si la zona d’estudi respon al conjunt del municipi o segueix una dinàmica diferenciada. 2.2 Càlcul del potencial natural El càlcul del potencial d’una zona d’estudi necessita l’ús d’una base de dades que reculli la informació mínima per poder classificar les finques que compleixin les premisses establertes en III.1.1 Potencial derivat de les pautes de transformació naturals. En la majoria de casos la base més fiable per dur a terme aquest procés sorgeix de la combinació de la base SIG del planejament municipal i la base de dades del cadastre. La combinació de les dues fonts d’informació permet tenir una imatge de l’estat present de la zona d’estudi i el màxim contemplat en el planejament. El càlcul de cada tipus de potencial té unes particularitats diferents, ja que parteix d’unes premisses úniques, i necessita d’un desenvolupament separat, però paral·lel. El potencial de solars és basa en detectar aquelles parcel·les de la zona d’estudi que no han estat edificades i que per tant en la base de dades cadastral no tenen cap unitat constructiva definida i amb la superfície mínima suficient. Paral·lelament és necessari comprovar que no sigui una parcel·la no edificable i que estigui situada en la clau corresponent. El potencial d’edificis antics és aquell en el qual les diferents construccions en una parcel·la tenen una edat superior als 100 anys. Aquesta consulta generalment es pot realitzar sobre la base de dades del cadastre, encara que la fiabilitat de l’edat de l’edificació en aquests casos tot i ser vàlida de manera aproximativa no és exacte, especialment en edificis de major antiguitat. 0 500 1000 1500 2000 2500 0 5 10 15 20 25 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 50 El potencial infraedificat és aquell en el qual la superfície construïda de l’edifici (cadastre) és inferior en un 40% al sostre edificable (planejament) i té una edat superior a 20 anys. En aquests casos cal repassar a posteriori l’anàlisi realitzat per contemplar casos en els quals la classificació automàtica ha fallat. El potencial d’edificis no residencials surt de la classificació dels usos de les diferents construccions d’una parcel·la contemplada en el cadastre. Quan una parcel·la es troba en sòl d’ús residencial i té un ús comercial-industrial o només té un <20% de superfície residencial, cal considerar que no es troba integrada en el teixit. Així mateix cal tenir en compte que no es poden incloure aquelles edificacions que es troben en el catàleg de patrimoni municipal o estan categoritzades com a BCIN. Una vegada determinades les parcel·les amb un potencial residual no desenvolupat és necessari calcular el sostre total que es podria crear. Aquest procediment requereix aplicar una sèrie de criteris en funció del tipus de potencial, veure Taula III-4, i l’aproximació que es vulgui realitzar, veure Taula III-5. Taula III-4. Criteris de comptabilització del sostre potencial Tipus d’arpoximació Guany de sostre en m2 Potencial solars Tot el sostre resultant és vàlid al no existir edificis prèvis Potencial edificis antics Cal descomptar el sostre de l’edificació preexistent Potencial infraedificat Potencial edificis no residencials Tot el sostre resultant és vàlid al no existir edificis residencials prèvis Font: Elaboració pròpia L’ús d’un sistema d’aproximació ve limitat pels recursos, la informació i el grau de detall que es busqui en el moment de realitzar l’estudi. Cal destacar que la diferència d’aproximació de sostre entre un estudi detallat i un general és de fins a un 12%. Taula III-5. Criteris de sostre segons tipus d’aproximació General Detallada Es considera que totes les plantes baixes tindran un ús residencial Es diferencia entre PB d’ús comercial i residencial segons la zona i el planejament S’aproxima la superfície de les cobertes i àtics per illa Es determina amb precisió la volumetria edificable No es dóna valor als serveis comuns S’aproxima la superfície de serveis comuns Es dóna una superfície general a tots els habitatges S’aproxima la superfície unitaria segons tipologia Font: Elaboració pròpia Una vegada realitzats els càlculs és necessària la interpretació dels mateixos, en aquest sentit pot interessar conèixer el potencial per al desenvolupament de mesures proactives per a la seva colamatació o per determinar com seran les pautes naturals en un futur. Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 51 Figura III-2. Potencial d’edificis antics de St. Cugat del Vallès Font: Elaboració pròpia amb dades de l’estudi del potencial en SUC a St. Cugat del Vallès La possibilitat de visualitzar el resultat permet una comprensió més senzilla de les lògiques urbanes i detectar aquells punts on una política de foment pot resultar positiva. Així mateix és possible encreuar el potencial materialitzat amb el residual per tal de determinar quines són les zones amb major índex de transformació possible. També és possible determinar les tipologies futures d’aquests habitatges mitjançant la classificació inversa seguint els paràmetres establerts anteriorment. 2.3 Estimació de la materialització del potencial El càlcul del potencial té un ventall d’usos variat, la millora de polítiques actives de creixement o el càlcul del sostre no desenvolupat en són uns pocs exemples. Tanmateix, una de les aplicacions que pot semblar més immediats és la prognosi de com aquest potencial es materialitzarà en un futur. Cal destacar que aquesta predicció abraça massa factors com per donar, amb els mitjans disponibles avui, un resultat fiable: Les polítiques de foment de la rehabilitació, els canvis demogràfics, l’evolució del forat de mercat d’una tipologia concreta, les tendències socials, etc. són alguns dels factors que intervindrien en profunditat en aquest estudi. Així doncs, no és objecte d’aquest estudi la previsió d’evolució del mercat de l’habitatge ni els efectes de les variacions del context socioeconòmic sobre aquestes. Tanmateix és important comprendre les limitacions i riscs de l’aplicació d’aquesta metodologia en combinació amb els estudis existents de previsió del mercat immobiliari. Tal i com ja s’ha comentat no existeixen estudis generalitzats per territori, i a nivell municipal, sobre les tipologies d’habitatge amb prou fiabilitat per ser considerats vàlids a l’hora de determinar el potencial. Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 52 Per aquest motiu seria necessari recórrer a les prediccions demogràfiques i de llars de caràcter local, generalment recollides en els Plans Locals de l’Habitatge. Taula III-6. Taula resum del potencial a St. Cugat del Vallès 2004-2009 2010-2016 TOTAL Spf (m2) Hbtgs Llics Hbtgs % Spf (m2) Hbtgs Spf (m2) Potencial de solars 38.481 275 18 200 60% 22.000 327 36.143 Potencial edificis antics 52.833 481 75 60 20% 6.500 265 28.632 Potencial infraedificat 5.041 114 56 32 5% 3.500 654 71.239 Potencial no residencials 22.266 177 5 30 70% 3.400 43 4.871 TOTAL 118.621 1.047 154 322 25% 35.400 1.289 140.855 Font: Estudi del potencial en SUC a St. Cugat del Vallès La dimensió reduïda, les poques dades tipològiques del mercat i de les zones d’estudi i la complexitat del mercat en sòl urbà fan molt difícil un càlcul estadístic o automatitzat de l’evolució del mercat. Certament és plausible dur a terme aquesta extrapolació, tanmateix ha de ser fruit de la reflexió i la comprensió d’un escenari històric més gran, i el coneixement de les dinàmiques de la mateixa zona d’estudi.9 Cal entendre que el càlcul de potencial és una eina per desenvolupar polítiques per sobre d’una eina de predicció. La seva principal funcionalitat és donar una imatge el més aproximada possible a les realitats urbanes consolidades i permetre quantificar la realitat per al desenvolupament més eficient de polítiques de gestió de la ciutat . 9 N’és un clar exemple el cas del sostre infraedificat a St. Cugat del Vallès, on la normativa urbanística fa difícil l’agregació de parcel·les en les zones de major potencial infraedificat que a més acostumen a ser relativament noves. Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 53 3. Delimitació de la massa crítica mínima per al càlcul de potencial Els límits més adequats per al desenvolupament dels estudis sobre les transformacions de l’edificació ja han estat enumerats anteriorment, tanmateix és important tenir uns paràmetres que permetin delimitar de manera general si un municipi disposa d’una massa crítica suficient per realitzar un estudi de potencial. La massa crítica d’anàlisi ve donada per les llicències o transformacions mínimes necessàries per desenvolupar un estudi amb garanties de fiabilitat. Aquest límit s’ha establert en un mínim de 30 llicències/km2 durant un període de 5 anys en l’àrea d’estudi,10 tanmateix en alguns casos no es disposa d’informació sobre la zona d’estudi de manera immediata i cal fer una primera aproximació al municipi per tal de determinar si aquest és probable que compleixi els mínim de llicències.11 Existeixen diversos criteris que s’han considerat vàlids a l’hora de seleccionar municipis amb la densitat de transformacions necessària per tenir valors vàlids a l’hora de comptabilitzar el potencial, no tots els criteris validen per ells sols: o Una Trama Urbana Consolidada delimitada segons el Decret Llei 1/2009, del 22 de desembre, aprovada pel Parlament de Catalunya i que regula l’Ordenació dels Equipaments Comercials on s’estableix la obligació de delimitar gràficament el perímetre corresponent a les TUC dels municipis amb una població de més de 5.000 habitants. o La concessió d’una ajuda de la llei de Barris, sota el supòsit de nucli antic, acostuma de detonar un municipi amb la massa crítica mínima per tenir un teixit consolidat suficientment ampli per a l’estudi de transformacions. o L’existència d’un Pla Especial de Reforma Interior, un Pla de Millora Urbana o una Àrea de Reforma Interior són indicadors de necessitat de transformació interior d’una zona consolidada i acostumen a indicar densitat suficient. o Els municipis amb un Pla Local d’Habitatge han observat la necessitat de planificar el creixement i els usos de l’habitatge, criteri que pot ajudar a determinar si un municipi és suficientment complex per delimitar la TUC. Els criteris exposats no són únics ni excloents, busquen establir una guia bàsica sobre la qual determinar a l’engròs, i quan no hi ha informació detallada disponible si un municipi és viable, tot i així cal destacar que hi ha criteris amb més pes en aquesta selecció, veure Taula III-7. En aquest sentit, cal destacar que en cap cas l’absència dels mateixos ha de ser excloent en forma alguna, ja que es poden donar casos en els quals no ha estat necessària l’ús de qualsevol d’aquestes eines citades. 10 Trama urbana consolidada 11 En el cas de Corbera de Llobregat tot i que la densitat general de llicències del municipi arriba a les 170 llics/km2 entre 2005 i 2010, el nucli consolidat del municipi no arriba a les 30. Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 54 Taula III-7. Pes dels factors de selecció en determinar la viabilitat d’un estudi del potencial Principals Secundaris Annex TUC POB LLB PLH ARI PMU PERI POUM ● ● ● ● ● ● ● ● Font: Elaboració pròpia Així mateix cal destacar que l’aprovació d’un POUM en els anys anteriors a l’estudi generalment genera un nombre de transformacions més elevat, ja que s’acostumen a modificar els paràmetres urbanístics fins aleshores vigents en el municipi. Figura III-3. Aplicació dels criteris a nivell català ●● Municipis amb TUC delimitada ● Municipis amb Pla Local d’Habitatge ● Municipis amb <5000 habitants ● Municipis amb Llei de Barris Font: Elaboració pròpia amb dades de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’IDESCAT i el COAC L’existència d’un planejament antic en un municipi amb la Trama Urbana delimitada pot implicar que un nombre de transformacions menors ja que els usos i la seva colamatació ja s’hagin dut a terme. Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 61 models i classificacions, i així poder millorar la comprensió ja no de la metodologia sinó de com es transformen les nostres ciutats. Ni tampoc és recomanable assumir els valors resultants com una pauta inalterable sobre la qual treballar. No es vol crear amb aquesta metodologia un sistema d’anàlisi tancat sinó que hauria de ser adaptable a les necessitats específiques que es puguin presentar en qualsevol cas particular i tenir l’habilitat d’absorbir aquelles millores o variacions que puguin presentar. BIBLIOGRAFIA Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 63 Agyeman, J. (2005). Sustainable communities and the challenge of environmental. London: NY University Press. Albors, J. (2008). La millora urbana des dels barris: marc instrumental, intervenció integral i oportunitats. Barcelona: Diputació de Barcelona. Alcázar Molina , M.-G. (5 / Març / 2007). Geomática Catastral. (Universitat de Barcelona, Ed.) Biblio 3W Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, XII(709). Alegre Valls, L. (2000). Guia per a les actuacions de revitalització en centres històrics i eixos comercials urbans. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Indústria, Comerç i Turisme, Direcció General de Comerç. Bennet, A. (2004). The role of historic buildings in urban regeneration: Report, together with formal minutes, oral and written evidence. London: The Stationery Office. Bramley, G., & Pawson, H. (2002). Low Demand for Housing: Incidence, Causes and UK National Policy Implications. Urban Studies(39), 393-422. Cameron, S. (1992). Housing, Gentrification and Urban Regeneration Policies. Urban Studies(29), 3-14. Carmon, N. (1997). Neighborhood Regeneration: The State of the Art. Journal of Planning Education and Research(17), 131-144. Cheng, V., Steemers, K., Montavon, M., & Compagnon, R. (2006). Urban Form, Density and Solar Potential. The 23rd Conference on Passive and Low Energy Architecture. Geneva. Cigdem, C., Alkan Meshur, H., & Sherhat Yenice, M. (2010). Urban regeneration stratgeies in hitorical city. Istambul: IPHS. COAC, DPTOP, & DIBA. (Febrer / 2011). Guia de refèrencia per a l'elaboració de les normes urbanísitiques del POUM. Consultat el Juliol / 2011, a http://ves.cat/aQwt Colantonio, A., & Dixon, T. (2009). Measuring Socially Sustainable Urban Regeneration in Europe. Oxford: Oxford Institute for Sustainable Development. Colomb, C. (Febrer / 2007). Unpacking New Labour's "Urban Renaissance" Agenda: Towards a Socially Sustainable Reurbanitzation of British Cities? Planning. Practice & Research, 22. DPTOP. (Gener / 2008). Sistematització del planejament urbanísitic. Consultat el Juliol / 2011, a http://www20.gencat.cat/docs/ptop/Home/Serveis%20i%20tramits/Biblioteca%20i%20 documentacio/Planificacio%20territorial/Publicacions/Planejament%20territorial/pdfs/codis_siste matitzacio_tcm32-26992.pdf Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 64 DPTOP; Generalitat de Catalunya. (sense data). Programa de barris i àrees urbanes d'atenció especial - DPTOP. Consultat el 15 / desembre / 2009, a http://www10.gencat.net/ptop/AppJava /cat/arees/ciutat/barris/index.jsp Engels, F. (1993). The condition of the working class in England in 1844. Oxford: Oxford University Press. European Urban Knowledge Network. (2006). State aid control and regeneration of deprived urban areas - Vademecum. Brusel·les: European Comission - DG Competition. Evans, J., & Jones, P. (2008). Urban regeneration in the UK. London: SAGE Publications Ltd. Florence Sandoval, L. A. (Setembre / 1994). LEVANTAMIENTOS FOTOGRAMETRICOS NUMERICOS COMO BASE PARA LA FORMACION DE LOS CATASTROS. Mapping Interactivo. García-Almirall, P., Marmolejo, C., Gauthier, A., & Morera, D. (2009). Estudi del potencial urbanístic de sostre residencial al sòl urbà consolidat de Vilafranca del Penedès. Barcelona: CPSV. García-Almirall, P., Moix, M., & Morera, D. (2010). Estudi del potencial urbanístic de sostre residencial al sòl urbà consolidat del nucli de Sant Cugat del Vallès. Barcelona: CPSV. Generalitat de Catalunya. (1992). Velles ciutats vives. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya. (2006). Llei 2/2004 i Reglament de millora de barris, àrees urbanes i viles (Vol. Quaderns de legislació 56). Barcelona: Parlament de Catalunya. Generalitat de Catalunya. (1 / Juny / 2011). Codificació estàndard del planejament urbanístic. Consultat el Agost / 2011, a Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya: http://ves.cat/aQww Generalitat de Catalunya. (2011). Mapa urbanístic de Catalunya. Consultat el Agost / 2011, a http://ptop.gencat.cat/muc-visor/ Generalitat de Catalunya. (sense data). e-Catalunya > Barris amb projectes. Consultat el 15 / desembre / 2009, a Barris amb projectes: http://ecatalunya.gencat.net/portal/faces/ public/barris/inici Gerig, A., El-Haram, M., & Horner, M. (2010). Using deprivation indices in regeneration: Does the response match the diagnosis? Cities, 27, 476-482. Grasiot, M. (2010). La MEMÒRIA SOCIAL del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal: aportacions per una millor implantació e les Polítiques de Sòl i Habitatge. Barcelona. Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 65 Hemphill, L., Berry, J., & McGreal, S. (2004). An Indicator-based Approach to Measuring Sustainable Urban Regeneration Performance: Part 1, Conceptual Foundations and Methodological Framework. Urban Studies(41), 725-755. Holt-Jensen, A. (2000). Evaluating housing and neighbourhood initiatives to improve the quality of life in deprived urban areas. GeoJournal, 51(4), 281-291. Kintera, K. (2007). Policies and programmes for disadvantaged neighbourhoods: Recent English Experience. Housing Studies(22:2), 261-282. Lichfield, D. (1992). Urban regeneration for the 1990s. London: LPAC. Llop, J., Valls, X., Albors, J., & Mongil, D. (2008). Ciutats en (re)construcció. Cap a una cultura urbanística? In G. d. DIBA, Ciutats en (re)construcció: necessitats socials, transformació i millora de barris. Barcelona: Diputació de Barcelona. Martí Costa, M., Parés, M., & Pybus, M. (2009). Llei de barris :cap a una política de regeneració urbana participada i integral? Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya. Meen, D., & Meen, G. (2003). Social Behaviour as a Basis for Modelling the Urban Housing Market: A Review. Urban Studies(40), 917-935. Muntañola Thornberg, J., Lafont Pomés, J., Linares Soler, A., & Tayà Durà, B. (1995). L'Arquitectura com a patrimoni cultural a Catalunya i a Europa: estratègies d'innovació projectual. Barcelona: Edicions UPC. Nel·lo, O. (. (2009). La Llei de barris, una aposta col·lectiva per la cohesió social. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques. 2009: Generalitat de Catalunya. Nel·lo, O. (2008). Contra la segregació urbana i per la cohesió social. La Llei de barris de Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona. Pacione, M. (1997). Britain's cities: geographies of division in urban Britain. London: Routledge. Palacios García, A. (2008). Diez años de cambios en el Mundo, en la Geografía y en las Ciencias Sociales, 1999-2008. Actas del X Coloquio Internacional de Geocrítica. Fuentes estadísticas sobre la vivienda en España: un obstáculo para el diseño de la política de vivienda. Barcelona: Universitat de Barcelona. Parlament de Catalunya. (2006). Text refós i Reglament de la llei d'urbanisme. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Payne, R., & Maxwell, S. (sense data). Deprivation-based risk scores: the re-emergence of postcode proscribing in the UK? Journal of Cardiovascular Medicine. Cap a una mesura integrada del potencial edificable en el SUC de Catalunya Tesi de Màster – David Morera 66 Pemberton, S. (2006). Skills to deliver regeneration: building and releasing capacity in the context of egan. Planning Practice and Research, 21, 267-279. Porter, L., & Shaw, K. (2009). Whose urban renaissance? An international comparison of urban regeneration strategies. Londres: Routledge. Recio, A. (Desembre / 2010). POUM d'Igualada. Consultat el Agost / 2011, a Territori. SCOT: http://territori.scot.cat/cat/notices/2010/12/poum_d_igualada_2518.php Recoder, L., & Joly, J. (2010). La Política que ve : competitivitat pública per afrontar els reptes del segle XXI. Barcelona: Proa. Robson, B., Parkinson, M., Boddy, M., & Maclennan, D. (2000). The state of the English cities. London: DETR. Sánchez-Contador, P. (2008). Mobilitat local. Barris amb projectes. Diputació de Barcelona, Àrea d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. Skyes, H., & Robert, P. (2006). Urban regeneration. London: Sage. Smith, I., Lepine, E., & Taylor, M. (2007). Disadvantaged by where you live? Neighbourhood governance in contemporary urban policy. Bristol: The Policy Press. Smith, N. (2002). New Globalism, New Urbanism: Gentrification as Global Urban Strategy. Oxford: Board of Antipode. Turok, Ivan; Edge, Nicola; Joseph Rowntree Foundation. (1999). The jobs gap in Britain's cities: employment loss and labour market consequences. Bristol: The Policy Press.