Tres obres amb fusta de Peter Zumthor: anàlisi d'edificis on el detall de fusta s'utilitza per a l'expressivitat arquitectònica

TRES OBRES AMB FUSTA DE PETER ZUMTHOR Maria Tarruella I Serra Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Tutora: Ariadna Perich Capdeferro Àmbit de Teoria i Projecte President: Daniel Garcia-Escudero Vocal: Isabel Zaragoza Vocal: Alba Arboix Vocal: Antonio Pizza 06/07/2020 Anàlisi d’edificis on el detall de fusta s’utilitza per a l’expressivitat arquitectònica Vull agrair aquest treball a la meva tutora Ariadna Perich Capdeferro, a la Mar Bartolomé Narbón i a l’Andreu Galofré Sala per tota la seva ajuda i suport. Enllaç a la pàgina web complementària del Treball de Final de Grau: https://mtarruella96.wixsite.com/mariatarruella Maria Tarruella i Serra 1. Introducció 2. Prefaci 3. Peter Zumthor. Biografia 4. Influències i referències 5. Contextualització 6. Materialització 7. Casos d’estudi – Atelier Peter Zumthor & Partner AG 7.1 Capella Sogn Benedetg , Sumvitg, Graubünden, Suïssa, 1989 7.1.1 Detall pilar - façana 7.2 Casa Gugalun, Versam, Suïssa 1990-1994 7.2.1 Detall façana 7.3 Museu de les mines de zinc d’Allmannajuvet, Sauda, Noruega, 2001-2016 7.3.1 Detall de l’estructura d’entramat 8. Conclusions 9. Índex documentació gràfica 10. Bibliografia Sumari 4 TFG - Treball d’estudi 1. Introducció Aquest treball d’estudi analitza l’obra de Peter Zumthor centrant-se en l’ús que fa l’arquitecte dels detalls constructius com a recurs principal dels seus projectes. L’estudi es centra en els detalls de fusta, la manera que té l’arquitecte de treballar amb aquest material i l’expressivitat que aconsegueix generar. El treball consta d’una primera part teòrica on s’estudia el pensament de Peter Zumthor relacionat amb la seva metodologia de treball i maneres de projectar. Es desenvolupen alguns temes concrets per veure quina influència tenen en els seus projectes. La importància que dona l’arquitecte a la història local, l’obstinació que posa per integrar els edificis a l’entorn o com treballa amb els materials. Per tal de veure com es reflecteixen les seves idees en els seus edificis, i més concretament com aquestes agafen forma en detalls constructius específics, la segona part del treball pren tres obres de l’arquitecte com a casos d’estudi i les analitza de manera conjunta. Aquests anàlisis es fan a través de la recopilació d’informació de llibres de l’arquitecte i articles d’altres autors. També es fan a partir del redibuix de les obres seleccionades. El fet de redibuixar els edificis a mà, calcant plànols originals o generant nova informació que no s’ha trobat, ja sigui fent deduccions o hipòtesis, proporciona una major comprensió de les obres i una mirada més atenta. També serveix per a generar documentació gràfica uniforme que facilita l’enteniment dels projectes. En l’apartat final del treball, l’anàlisi de les obres fa un salt d’escala per enfocar-se en detalls constructius dels edificis i com aquests aconsegueixen expressar allò que vol l’arquitecte. De cada un dels casos d’estudi s’escull un detall concret que es considera clau per a la obra i s’estudia de manera detallada i des de diferents punts de vista. Tres obres amb fusta de Peter Zumthor 5 2. Prefaci La motivació principal d’aquest estudi sorgeix de la voluntat de conèixer i estudiar diferents maneres d’utilitzar la fusta en l’arquitectura contemporània. Últimament la construcció amb fusta ha anat guanyant terreny en la nostra cultura i crec que és un aspecte molt positiu per els avantatges que comporta aquest material però encara queda molt per conèixer i explorar. Hi ha molts edificis que utilitzen la fusta com a “nou” material de construcció, com a substitut per exemple de les estructures de formigó o acer. L’enfoc del treball, però, és estudiar obres d’arquitectura on la fusta és usada d’una manera més singular. On el detall fet amb fusta és el que defineix la qualitat arquitectònica de l’edifici o l’espai. Crec que un bon exemple d’arquitectura que treballa molt amb la fusta i que explora les seves possibilitats, recursos i característiques, és l’arquitecte Peter Zumthor. La seva arquitectura em sembla sensible i curosa, resultat d’una feina feta amb temps i dedicació. És per això que he escollit obres d’aquest arquitecte com a casos d’estudi per al meu treball. Crec que el seus projectes aconsegueixen unificar tots els aspectes d’un edifici. Tots els elements queden perfectament integrats en un conjunt homogeni. Aquesta solidesa en les idees del projecte crec que és el que el porta a dissenyar estructures i elements constructius exclusius per a casa obra i per tant aquests elements es converteixen en la materialització directe de la idea del projecte. És per això que vull que l’anàlisi de les obres escollides pugui arribar a fer un salt d’escala i analitzi les singularitats dels detalls de cada obra i la seva expressió arquitectònica. Alhora d’enfocar el treball he vist la necessitat d’endinsar-me dins del pensament de Peter Zumthor. Ha estat clau per a entendre les obres, des d’on projecta, quins aspectes li son més rellevants i quines son les seves aspiracions. Amb la finalitat d’estudiar i entendre les seves obres, el treball es basa en el redibuix de l’arquitectura i la generació de documentació inexistent. En alguns casos i sobretot en l’apartat dels detalls, ha estat necessari fer algunes deduccions i hipòtesis de funcionaments estructurals, detalls ocults o d’algunes dimensions, per exemple. Les deduccions d’informació que no s’ha trobat intenten ser el més fidels possible amb la realitat. La principal font d’informació per a la resolució dels dubtes relacionats amb els detalls han estat les fotografies a les què he tingut accés. L’objectiu principal del treball és ampliar el ventall de possibilitats de la fusta i estudiar com es pot utilitzar en l’arquitectura contemporània d’una manera més singular i com a recurs del projecte. Estudiar una via del treball amb fusta que explora totes les propietats i característiques del material i va més enllà d’utilitzar-lo de manera purament estructural o industrial. Des del meu punt de vista quan l’arquitectura es construeix i es materialitza, algunes idees dels projectes queden desdibuixades. En l’arquitectura de Zumthor en canvi crec que això no passa. La seva arquitectura m’ha permès veure com materialitza les idees i com ho fa a través dels detalls i els materials. Veure com s’incorporen el disseny de l’estructura o els elements constructius al projecte per reforçar-ne les idees principals. 6 TFG - Treball d’estudi 3. Peter Zumthor. Bibliografia Img. 01 “La fuerza de un buen proyecto reside en nosotros mismos y en nuestra capacidad de percibir el mundo con sentimiento y razón. Un buen proyecto arquitectónico es sensorial. Un buen proyecto arquitectónico es racional.” 1 Peter Zumthor va néixer a Basilea, Suïssa, el 1943. El seu pare, Oscar Zumthor, era ebenista. Des de ben petit ja va estar en contacte amb el disseny amb fusta. Com explica en alguns textos i entrevistes, el seu pare li va transmetre la passió per la matèria i li va ser de gran influència. El 1958 va convertir-se en aprenent de fuster i el 1936 va entrar a L’Escola d’Arts i Oficis de Basilea, la Kunstgewerbeschule. Allà va familiaritzarse amb la fusta, els detalls i la precisió de l’art de la fusteria, coneixements que més tard ha aplicat a l’arquitectura. El 1966 va continuar ampliant els seus estudis al Pratt Institut de Nova York, on es va graduar en Disseny Industrial i Arquitectura. El 1967 va començar a treballar al Departament de Preservació i Conservació de Monuments a Graubünden. Durant 12 anys va estar analitzant pobles històrics de la zona i va poder estar a càrrec d’alguns projectes de rehabilitació. Aquesta entrada tant directe amb l’arquitectura històrica i tradicional de Suïssa, li van aportar una sensibilitat pel passat que després va saber reflectir en els seus projectes. Finalment, al casar-se amb la seva actual dona Annalisa Zumthor-Cuorad, va mudar-se al poble de Haldenstein i va obrir el seu propi despatx el 1979. El despatx, tot i haver anat guanyant fama, conserva la manera de treballar dels seus inicis i continua sent petit ja que compta només amb 15 treballadors. Dins de les obres més importants i conegudes de l’arquitecte en destaco les següents, tres de les quals formen part dels edificis escollits per als casos d’estudi d’aquest treball. - Shelters for Roman archaeological site, Chur, Graubünden, Switzerland, 1986 - Atelier Zumthor, Haldenstein, Graubünden, Switzerland, 1986 - Saint Benedict Chapel, Sumvitg, Graubünden, Switzerland, 1989 - Residential home for the elderly, Masans, Chur, Graubünden, Switzerland, 1993 - Gugalun House, Versam, Graubünden, Switzerland, 1990 - 1994 - Therme Vals, Vals, Graubünden, Switzerland, 1996 - Swiss Pavilion EXPO 2000, Hannover, Germany, 1997-2000 - Bruder Klaus Kapelle, Mechernich-Wachendorf, Germany, 2007 - Kolumba - Erzbischöfliches Diözesanmuseum, Cologne, Germany, 2007 - Allmannajuvet Zinc Mines Museum, 2010 - 2016 - Steilneset Memorial for the Victims of the Witch Trials, Vardø, Norway, 2011 - Serpentine Gallery Pavilion 2011, London, England 2011 Img. 02 Img. 03 1 Zumthor, Peter. Entornos Arquitectónicos - Las Cosas a Mi Alrededor. Tres obres amb fusta de Peter Zumthor 7 Img. 04 Més enllà de la seva pràctica arquitectònica, també s’ha dedicat a la docència, impartint classes a la universitat d’arquitectura de Mendrisio (Universitá della Svizzera Italiana), a la universitat tecnològica de Munic (Technische Universität Munich), a l’escola de disseny de Harvard (Graduate School of Design Harvard), i a dues institucions dels Estats Units, al California Institute of Architecture i al SCI-ARC Los Angeles. Ha estat guardonat amb diferents premis d’arquitectura, entre ells destaquen el Mies van der Rohe Award for European Architecture el 1999, el Pritzker Architecture Prize el 2009 i el RIBA Royal Gold Medal el 2012. Dins de les seves publicacions, cal remarcar: Peter Zumthor Works i Thinking architecture, del 1998 i Atmospheres, del 2006. Son els tres llibres escrits per l’autor i que m’han servit per conèixer les obres de l’arquitecte i entendre el seu pensament. El llibre de Thinking Architecture, és una obra on Zumthor exposa els seus pensaments relacionats amb el món de l’arquitectura d’una manera molt familiar i quotidiana. Parla d’on provenen les seves idees i quin aspectes li són rellevants alhora de projectar. També sobre la filosofia que hi ha darrere la seva arquitectura. El llibre d’ Atmospheres, recull una conferència impartida el juny de 2003 dins del Festival de Música i Literatura “Wege durch das Land” a Ostwestfalen-Lippe. Durant la conferència exposa quins factors determinen els espais per crear ambients que defineix d’atmosferes. Peter Zumthor és conegut per l’atenció i èmfasi que dona als projectes respecte la relació amb l’entorn. En els seus projectes busca crear edificis que expressin homogeneïtat, totalitat, i s’integrin en el context. Segons Zumthor l’arquitectura és un art que porta implícita la funcionalitat. No és abstracta sinó concreta, i el seu procés creatiu només finalitza quan es construeix i materialitza. Projecta des de la materialitat i les sensacions que transmeten els materials que utilitza. Zumthor quan parla sobre a què aspira amb la seva arquitectura, parla de commoure. Busca fer sentir i fer aflorar emocions als usuaris a traves dels seus edificis. Sovint explica que per buscar aquestes sensacions i sentiments, es basa en records personals. Aquestes emocions, sentiments i desitjos s’han de transformar i traduir en arquitectura funcional. Han de cobrar forma i per tant necessiten ser examinats al mateix temps des de la racionalitat i l’objectivitat. L’arquitectura per Zumthor és sentiment i raó. Per tal de crear una arquitectura harmònica i configurar projectes unitaris que parlin un mateix llenguatge, té clar que cal projectar des de diferents perspectives que no poden desvincular-se entre elles. Aspecte i funció. Forma i construcció. Tot ha de formar part del conjunt arquitectònic per així afavorir a la idea d’unitat i fer més fàcil la comprensió del projecte i l’espai. La seva arquitectura no és una arquitectura pretensiosa ni carregada de missatges, és senzilla i alhora sensible. No distreu, no intenta destacar per sobre la resta d’edificis i aconsegueix transmetre harmonia i serenitat. Crec que té la capacitat de transmetre tot allò que pensa i sent a través de l’arquitectura però d’una manera gens impositiva. Els edificis no poden dependre de la retòrica de l’arquitecte, han de ser objectius. Les formes, els materials i les dimensions formen un conjunt autònom que no ha de necessitar explicacions ni teories per provocar emocions a aquells que l’observen. Img. 05 Img. 06 8 TFG - Treball d’estudi 4. Influències i referències “En las cosas corrientes de la vida cotidiana reside una fuerza especial, nos parecen decir los cuadros de Edward Hopper. Solo hay que mirarlas el tiempo suficientes para verlas” 2 Els projectes de Zumthor, tan els d’escala petita com els més grans, tenen la virtut d’abraçar les persones d’una manera càlida i acollidora. Per més gran que sigui l’estructura o et trobis en un lloc remot i llunyà, una atmosfera tranquil·la t’acull i et sents protegit. Transmetre aquestes sensacions, fent-nos sentir que estem en un lloc gairebé espiritual no és gens fàcil. Costa trobar arquitectures, sobretot actuals, que ens facin sentir d’aquesta manera, i que transmetin tanta calma. Un arquitecte no projecta només amb els coneixements adquirits durant els anys d’estudi. Tota la vida és un constant aprenentatge per a l’arquitectura. Les imatges que veiem a diari són referències que anem emmagatzemant dins nostre i que pot ser que ens vinguin a la ment en moments que estem dibuixant, així com també pot ser que aflorin de manera inconscient. Els records del passat influeixen al present i els records d’infantesa també hi són presents. “En esa cocina todo era como suele ser en las cocinas tradicionales. No tenía nada de especial. Pero quizá precisamente por ser, de una forma casi natural, una cocina ordinaria, ha quedado tan presente en mi memoria como símbolo de lo que es una cocina. La atmosfera de ese espacio se ha fundido para siempre con mi representación de lo que es una cocina.” 3 Zumthor explica en varies entrevistes i llibres com té en compte les seves imatges del passat a l’hora de projectar. Recorda elements quotidians de la casa on vivia, olors, sentiments, petits detalls o racons. Visualitza aquells ambients tant plens de memòries. Tot i que cada edifici és diferent i és nou, d’alguna manera porta alguna cosa del seu passat i dels seus records. Per Zumthor, la manera d’abordar un projecte és endinsant-se en el lloc. Analitzar l’entorn, conèixer la seva historia i arrels, estudiar-lo, observar-lo i entendre de què esta compost. Això li permet fer venir a la memòria imatges d’altres llocs i indrets, records del passat i imatges d’altres arquitectures que li serveixen de referència. Inclús imatges del món de la literatura o el cinema. Vol recórrer a imatges i records d’espais que ja existeixen o han existit per tal de projectar imatges d’espais nous. Contemplar, observar, prestar atenció als detalls i analitzar l’arquitectura que vivim el nostre dia a dia és fonamental per projectar des de l’experiència. Què es el que fa què un espai sigui més bell o ens faci sentir millor? De quins elements es composa? Quines estratègies segueix? El sentiment que produeix una arquitectura és subjectiu i per tant només resta en la persona que la viu o la contempla. És per això que Zumthor explica que ha de basar-se en les seves percepcions més personals i sensorials per tal de crear nous espais que transmetin el que ell vol. Per fer-ho, li és imprescindible la constant observació i anàlisi de tot allò que l’envolta de manera objectiva i subjectiva alhora. El llibre de Pensar la arquitectura recull petits relats d’aquestes observacions personals de situacions i ambients. El text, pel seu to informal i caràcter sincer, sembla ser la transcripció directe dels seus pensaments, allò que li passava pel cap quan contemplava aquelles escenes. Descriu físicament els espais i allò que crida la seva atenció. Descriu quins creu que son els elements que li produeixen aquelles determinades emocions. Dona una idea al lector del seu punt de vista i quines coses el commouen quan veu arquitectura. 2, 3 Zumthor, Peter. Pensar la arquitectura. Tres obres amb fusta de Peter Zumthor 9 5. Contextualització “I would like the buildings I make to say: -I understand something about what is around me-” 4 Amb el pas del temps els edificis tenen la capacitat de passar a formar part d’un lloc. D’integrarse entre els altres edificis i a la vida de les persones. Passar de ser un edifici nou a ser part del paisatge. Perquè tot això passi, hi ha d’haver una voluntat darrere. Un dels aspectes més destacats de l’arquitectura de Peter Zumthor, és aquesta capacitat que té la seva obra. La seva arquitectura s’uneix de forma natural a l’entorn, la gent i la cultura del lloc. El llenguatge de l’arquitectura, segons Zumthor, no ha der ser un estil de construcció predeterminat sinó que cada edifici ha de tenir el seu propi estil. Cada arquitectura respon a unes condicions diferents i són aquests els factors que en determinen l’estil. Només així, tenint en compte el seu entorn, un edifici serà capaç d’integrar-se al paisatge. L’anàlisi de l’entorn és important i cal entendre què transmet cada paisatge. Un paisatge natural evoca tranquil·litat, llibertat i calma. La bellesa de la natura i el silenci. Mentre que un paisatge urbà és totalment diferent. Per Zumthor significa comerç, política, poder, gent, soroll, tràfic... Té molt clar que les seves obres han de dialogar amb això. Qualsevol edifici nou té un efecte sobre el seu entorn. Afecta al lloc i n’altera les propietats. És important ser conscient de les alteracions que provocarà l’edifici i pensar com pot aconseguir integrar-se amb l’entorn ja sigui de manera més immediata o a llarg termini. Introduir la variable del temps l’ajuda a projectar pensant en què representarà l’edifici en un futur i com pot canviar la relació edifici – entorn. Els seus edificis parlen el llenguatge propi del lloc i per això no li cal donar cap explicació ni elaborar teories sobre perquè els seus projectes responen al lloc on s’aixequen. És important per Zumthor que l’arquitectura s’origini a partir de les relacions amb el paisatge i l’entorn i que no depengui d’ideologies, valors o simbologies. Segons Zumthor aquests conceptes no son comuns en la societat i per tant no podem construir arquitectura basant-nos en ells. L’arquitectura ha de ser el resultat de la raó practica, el coneixement i la comprensió del que ja s’ha fet per adaptar-ho a l’actualitat. Un procés de rememoració i no pas una creació sense antecedents. “Si un proyecto bebe únicamente de lo existente y de la tradición, se repite lo que su lugar le señala de antemano, en mi opinión, está falto de la confrontación con el mundo, la irradiación de lo contemporáneo. Y, si una obra de arquitectura no nos cuenta sino del curso del mundo i de lo visionario, sin hacer oscilar con ella al lugar concreto donde se levanta, entonces echo de menos el anclaje sensorial de la construcción a su lugar, el peso específico de lo local.” 5 Remetre’s a la història per projectar l’actualitat. La història aporta el coneixement i l’experiència del passat. És important aplicar coneixements d’història per a projectar arquitectura contemporània. Zumthor aconsegueix fer una arquitectura que evoca modernitat. No només mira al passat sinó que entén que l’arquitectura ha de relacionar-se amb el món actual. Ha de ser mescla de present i passat. Aquesta ferma idea es troba materialitzada en els seus projectes quan, per exemple, veiem com transforma o modifica tècniques tradicionals per adaptar-les a detalls constructius contemporanis i exigències de l’actualitat. “Contemplo con toda precisión el mundo de la construcción e intento asir, con mis edificios, aquello que me parece valioso, corrigiendo lo que estorba y volviendo a crear lo que nos falta” 6 5, 6 Zumthor, Peter. A feeling of history. 4 Zumthor, Peter. Pensar la arquitectura. 16 TFG - Treball d’estudi L’entrada a la capella és petita i es resol a través d’un volum annexat al principal. És modesta però destaca per sobresortir del volum tan definit que representa la capella i trencar-ne la simetria. Les escales de formigó, amb un caràcter massís i pesant, separen la capella del camí. Són el punt d’unió entre l’edifici de fusta i el camí natural i vegetal des del qual s’hi accedeix. La porta, feta de llistons de fusta, i el pany, representen una extrema delicadesa a l’hora de dissenyar tot el que forma part de l’edifici. A mesura que es descobreix el treball que hi ha darrere de cada element s’entén que tot forma part d’un mateix conjunt. Tot ha estat pensat per formar part de la capella. Els passamans, els llums de l’interior, els bancs i altres elements del mobiliari. Mica en mica i a traves dels detalls, l’experiència es va completant i es pot anar entenent l’edifici. És simple i auster però a la vegada dissenyat amb molta cura i intencionalitat. La capella és, segons el meu punt de vista, un edifici que transmet tranquil·litat, calidesa i serenor. És un lloc per anar a respirar i contemplar les muntanyes i el paisatge que l’envolten. Una capella contemporània però que alhora s’allunya molt de l’estil d’altres edificis religiosos moderns que són més aviat freds i poc acollidors. Fig. 04 Secció longitudinal Img. 10 Img. 11 0 21 Tres obres amb fusta de Peter Zumthor 17 Fig. 05 Planta. Detall entrada Img. 12 0 1 18 TFG - Treball d’estudi 7.1.1 Detall dels pilars interiors La diferència entre el món exterior i l’interior es fa visible gràcies al contrast d’ambients que genera l’edifici. El volum pesat i la opaca façana que es percep des de l’exterior, passa a configurar un espai interior clar, lluminós i més aviat lleuger. L’estructura de pilars de fusta queda desvinculada de la façana deixant un espai de 9,8 cm. D’aquesta manera l’estructura esdevé un element de molta importància en la configuració de l’espai interior, que queda totalment a la vista. La repetició dels 37 pilars esvelts que recorren el perímetre de la sala donen dinamisme a l’espai. La coberta separada per la claraboia del volum de la façana sembla que no pesi i que es recolzi subtilment en cada un dels pilars. La llum natural que es filtra per la claraboia es projecta en les parets interiors d’una forma molt poc contínua. És una projecció de línies d’ombra trencades gràcies a la separació dels pilars amb la paret i la multitud de plans que genera la disposició corbada dels pilars en planta. Fig. 06 Secció vertical i detall unió pilar i biga Img. 13 Img. 14 Img. 15 30 105 145 259 170 170 335 105 170 205 40 1055 70 150 340 340 16 220 140 180 180 98 100 30 98 100 30 60 105 Tres obres amb fusta de Peter Zumthor 19 Els detalls i les unions de l’estructura revelen els coneixements i l’estima de Zumthor per l’art de la fusteria. Deixa a la vista els elements de l’estructura ensenyant la seva simplicitat i lleugeresa i no els camufla ni adorna. La única unió que queda a la vista és la del pilar amb les bigues de la coberta; aquesta es resol amb una platina de fusta i tacs també de fusta per tal de mantenir el caràcter homogeni de l’estructura. El fet de que no hi hagi cap cargol metàl·lic o pern, remarca encara més la idea de lleugeresa i continuïtat del pilar amb la coberta. La solució vinculant de la façana a l’estructura de pilars es resol de la manera més minimalista possible. És extremadament delicada i deixa a la vista només 5 claus M16 per pilar per aconseguir la separació de 9,8 cm amb la façana. Per continuar dotant d’autonomia al pilar quan es troba amb el forjat, les planxes del paviment no arriben a estar en contacte amb aquest, ni tampoc amb la façana. D’aquesta manera es crea un buit perimetral que genera una sensació de suspensió del forjat. Fig. 09 Secció horitzontal façana Fig. 08 Secció horitzontal lluernari Fig. 07 Secció coberta 490 200180180180 98 197 475 250170 317 10530 145 20 110 96 22100 30 51 155 850 850 850 80 xxx 16 80 216 32 184 80 20 TFG - Treball d’estudi 7.2 Casa Gugalun, Versam, Suïssa 1990-1994 46°47’08.3”N 9°20’24.1”E Img. 16 Tres obres amb fusta de Peter Zumthor 21 Prop de Versam, el poble de residència de Peter Zumthor i mirant a la vall d’un paisatge típicament suïs, el 1708 una família de grangers s’hi va construir la casa. La van batejar amb el nom de Gugalun, que significa “mirant a la lluna” donada la seva peculiar situació a la vessant nord d’una muntanya. La casa va anar passant de generació en generació fins que els actuals propietaris, el 1990, van encarregar-li a Peter Zumthor una ampliació. La petició dels clients era molt clara, volien renovar la casa sense perdre’n la seva essència. Els propietaris vivien a la ciutat i seria la seva segona residència. Zumthor va entendre quina vida hi buscaven a la casa i a la muntanya. Volien un lloc per respirar i desconnectar però que fos simple i auster. Volien conservar les marques del pas del temps en la casa, l’encant de la fusta i el seu caràcter petit i acollidor amb els sostres baixos. Zumthor ja duia 11 anys vivint a la regió de Graubünden i la influencia de la zona i el coneixement que en tenia, segurament van fer més fàcil la comprensió i interpretació de l’encàrrec. “I work surrounded by mountains in a village of Graubünden; I work from that place, I live there. Many times I wonder if this influences my work, and it does not displease me to imagine that it could be like that.” 8 Fig. 10 Emplaçament, Versam 8 Zumthor, Peter. Pensar la arquitectura. 0 10 22 TFG - Treball d’estudi La proposta de Zumthor respecta tots els requeriments dels clients. Una nova coberta de coure unifica l’antiga construcció amb l’ampliació configurant un mateix volum. Es conserven les tres façanes principals que miren a la vall i la casa creix cap a la vessant de la muntanya. Les façanes estructurals estaven fetes d’un sistema d’unió de troncs massissos. Un sistema tradicional molt utilitzat tant als Alps suïssos com al nord d’Europa. Les noves façanes que Zumthor dissenya respecten la horitzontalitat, les línies principals de les façanes originals i la seva materialitat, la fusta. “We aimed to design a new whole in which the old and new would be assimilated. In ten years, when the sun blackened the new wooden beams, it will be seen whether this goal has been achieved.” 9 La intenció de la reforma era modernitzar alguns aspectes clau per a la comoditat i l’adaptació a les necessitats actuals. Canviant només el que fos necessari i essencial. Per exemple, incorporar instal·lacions noves de cuina i banys i obertures més grans per l’entrada de llum natural. Per mantenir el caràcter modest de la casa, Zumthor no en modifica l’arribada. Continua sent un estret i inclinat camí de terra que només pot fer-se a peu. D’aquesta manera la casa continua aïllada i lluny del que significa la vida de la ciutat, els cotxes i el soroll. La casa, formada per dos pisos i un soterrani, s’amplia cap a la vessant de la muntanya de manera que no treu protagonisme a l’alçat principal que mira a la vall. La intervenció ha de ser una ampliació però no ha de destacar per sobre les preexistències. La sala manté la seva posició i orientació nord original dins de la part antiga i la cuina i els banys que es fan de nou, es situen a l’ampliació. La relació i les obertures entre les estances noves i antigues són mínimes. D’aquesta manera s’entén com un annex i no pas com una integració del que és nou amb el que és antic. Un espai intermedi situat al centre de la casa funciona com a distribuïdor i nucli de comunicació vertical. És on hi ha les escales i la estufa. Fa d’espai de transició entre la construcció original i les noves estances, per exemple entre la cuina i la sala d’estar. El pis superior alberga un lavabo i tres habitacions. Dues d’elles són els dormitoris i la tercera és un estudi. Les portes corredisses aporten flexibilitat a l’espai permetent diferents connexions entre elles. Fig. 11 Secció transversal Img. 17 9 Zumthor, Peter. Buildings and projects 1979 - 1997 0 2 1 Tres obres amb fusta de Peter Zumthor 23 Les obertures de les antigues façanes eren molt petites per tal de minimitzar les pèrdues de calor. Antigament la casa havia estat escalfada a traves d’una tècnica inspirada en l’hipocaust dels romans. Cremaven llenya en una llar de foc situada a l’exterior de la casa i redirigien l’escalfor a totes les cambres. Zumthor recupera la tècnica del hipocaust per conduir el fum a traves de les noves parets interiors de formigó que amb la seva inèrcia tèrmica ajuden a mantenir la calor. La recuperació i l’adaptació d’aquests sistemes forma part de la voluntat de conservar l’estil de vida auster dels primers habitants de la casa Gugalun, com si el temps no hagués passat. Fig. 12 Alçat Est Fig. 13 Secció longitudinal Img. 18 0 2 1 24 TFG - Treball d’estudi El nou accés a la casa, situat a la façana est, és una obertura més i no té cap voluntat de ser accentuada a través de cap element especial. S’accedeix directament a l’espai que funciona de distribuïdor i de nucli vertical de comunicació. La porta d’entrada queda enfrontada amb una balconera que dona a oest, afavorint així la relació transversal de la casa que genera la peça del distribuïdor ocupant tota l’amplada de l’edifici. Les dues obertures enfrontades emfatitzen aquesta transversalitat evidenciant la relació de l’interior amb l’exterior. La projecció d’un nou espai exterior de terrassa a la façana oest també afavoreix la relació de la casa amb la natura, generant una gran obertura. Al ser la única obertura d’aquestes dimensions, la importància de la relació entre la terrassa i l’interior guanya pes. L’espai creix cap al costat, sent una extensió de l’interior. Zumthor inclou un espai que forma part del projecte però per a les activitats exteriors que abans no estaven contemplades. La terrassa annexada a la casa s’entén com un pla horitzontal que emergeix del terreny i acaba generat un petit voladís cap a nord, com si fes de mirador al paisatge. Al ser un element de l’ampliació, la terrassa s’interromp abans d’arribar a la façana de l’edifici preexistent, respectant-ne el volum original. Davant del volum original hi col·loca també un pla però no fa de terrassa sinó de porxo per a la llenya. Al estar vint centímetres aproximadament per sota el nivell de la terrassa i no tenir la mateixa amplada, dona a entendre que no forma part de la terrassa de l’ampliació. A més a més la idea de ser dues superfícies de finalitats diferents queda reforçada per la delimitació d’unes fines baranes metàl·liques. Fig. 14 Planta baixa Img. 19 0 2 1 Tres obres amb fusta de Peter Zumthor 25 La memòria per la història de la casa i la consciència del pas del temps és notablement present en el projecte de Zumthor. Plasma en l’arquitectura l’estil de vida dels habitants de la casa, és el reflex de l’activitat interior. Els acurats detalls i les unions tornen a ser claus per expressar les idees del projecte i transmetre la sensibilitat amb la que va projectar l’ampliació. Tenia l’esperança que la casa pogués passar a formar part de la història del lloc amb el pas del temps. El minimalisme, la generació de sensacions i el diàleg entre antic i nou, són claus per al projecte d’aquesta casa dels Alps suïssos quotidiana i senzilla al mateix temps que especial. Fig. 15 Planta primera 0 2 1 32 TFG - Treball d’estudi La cafeteria, el segon edifici, és de planta quadrada de 8,5 x 8,5 metres i es troba totalment aixecat del terra. Suportat per la lleugera estructura de fusta, l’únic element que connecta el volum amb el terreny són les sòlides escales negres. Al tenir tant de pes visual fan desaparèixer l’estructura de fusta que aguanta i rodeja l’edifici, i sembla que el volum negre floti o que es recolzi només sobre l’escala. Tot i ser força més gran que el primer, la relació entre ells és obvia. Des del camí que s’aproxima, la rotació en planta respecta la pendent de la muntanya, fa que augmenti la sensació de vertigen i alçada del volum. De de l’interior en canvi, l’entrada és molt baixa i a mesura que es camina cap a les finestres i les vistes, l’espai creix. L’interior es converteix en un lloc acollidor, i protegit del fred exterior. Un lloc on seure i prendre alguna cosa calenta mentre es contempla el paisatge i la vall que s’obra al davant. L’espai fosc pintat de negre fa que els colors de fora de la natura s’accentuïn i el límit del vidre desaparegui. Fig. 22 Planta i secció pavelló 2 Img. 27 Img. 28 0 5 2,5 Tres obres amb fusta de Peter Zumthor 33 L’edifici museu es situa en una vessant de la muntanya encara més escarpada i inclinada. La impressió d’inestabilitat augmenta. L’edifici “vola” més de 15 metres en el punt més distanciat de la roca. L’interior, fosc i estret deixa entrar escletxes de llum que il·luminen el material exposat. Una exhibició de la història de les mines i la gent que hi treballava amb eines i fotografies originals de l’època. No és fins al final de l’edifici i un cop el visitant ha passat per l’exposició, que l’edifici, amb una gran finestra fent cantonada, s’obre al paisatge i l’espai queda il·luminat. Representant en certa manera la llum al final del túnel de la mina. Fig. 23 Planta i secció pavelló 3 Img. 29 Img. 30 Img. 31 0 5 2,5 34 TFG - Treball d’estudi L’últim edifici és un petit pavelló format per una coberta corrugada de zinc, igual que en els altres pavellons. En aquest cas, la coberta i els petits pilars de fusta són els únics elements que configuren l’espai. La caixa negra s’ha fet petita, transformant-se en unes taquilles. L’estructura es situa paral·lela al camí i entre dues vessants de la muntanya molt verticals, un emplaçament molt enclotat en comparació a la resta de pavellons, que miren a un paisatge molt obert. Els pavellons tot i ser quatre construccions independents, és llegeixen clarament com un conjunt. I tot i que cada un dels edificis és una unitat indivisible, la dualitat en cada un d’ells és evident. Dos elements de naturaleses diferents que s’han unit. L’esquelet de fusta lleuger i dèbil entra en contrast amb el sòlid bloc negre de les caixes. Un representa l’espai exterior, amb una coberta força elevada i uns pilars separats que deixen córrer l’aire i evoquen lleugeresa. L’altre, representa l’espai interior fosc però acollidor alhora. Un cop més Zumthor aconsegueix fer una arquitectura contemporània però que no deixa de ser una mirada al passat, la història del lloc i els seus habitants, o en aquest cas els miners. No calen retòriques ni teories per explicar l’edifici. La història, les preexistències i la finalitat són els únics conceptes als que s’agafa la idea del projecte. Fig. 24 Planta i secció pavelló 4 0 5 2,5 Tres obres amb fusta de Peter Zumthor 35 Altra vegada veiem com Zumthor emfatitza el valor de les estructures i els hi dona protagonisme. La dualitat i diferència entre els dos elements principals del projecte s’intenta posar en evidència a partir de la materialitat dels elements i les seves unions. Els espais interiors, els volums negres, es presenten com una incògnita, unes capses tancades, opaques, massisses i pesades. L’estructura que les eleva, en canvi, en contrast amb els volums foscos, representa un esquelet lleuger i fràgil que augmenta la sensació d’inestabilitat i vertigen. Els elements que configuren l’estructura són perfils de fusta laminada encolada de tres dimensions diferents. Els pilars són de secció quadrada de 20 x 20 cm, els perfils horitzontals de 25 x 12,5 cm i els diagonals de 15 x 10 cm. L’estructura té una geometria i un funcionament fàcil d’entendre a simple vista. D’alguna manera recorda a les antigues construccions mineres de puntals i pòrtics per aguantar els túnels excavats. La unió entre els elements és simple i queda exposada a la vista. El seu funcionament aspira a ser humil i comprensible. No vol ser res més que la solució per a pòrtics treballant per gravetat amb elements horitzontals i diagonals de trava. La unió uneix amb perns d’acer tots els perfils que conflueixen en un punt. 7.3.1 Detall de la façana Fig. 27 Axonometria unió Fig. 26 Ensemblatge bigues amb pilar Fig. 25 Escandall seccions utilitzades Img. 32 125 100 200100 125 200 200 250 150 117117 36 TFG - Treball d’estudi L’arribada dels pilars de l’estructura al terreny és també força delicada i subtil. El pilar no arriba a tocar el terra ja que queda elevat per una platina d’acer en forma de creu que s’introdueix dins del pilar per encaix i que no requereix cap més element de suport o unió. Per tant, 30 cm abans d’arribar a tenir contacte amb la roca, el pilar queda reduït a una creu d’acer de planxes de 2 cm de gruix que al seu torn estan soldades a una platina que s’ancora a un dau de formigó que regularitza la superfície de la roca massissa del terreny. 8 barres roscades per terreny rocós travessen l’acer i el formigó per unir sòlidament els pilars a la roca. Img. 33 Fig. 29 Axonometria platina i pilar Fig. 28 Secció trobada terreny 450 200 450 725 20 400 600 15 180 400 150 20 20 24 38 TFG - Treball d’estudi 8. Conclusions Aquest treball d’estudi es basa en un anàlisi de l’arquitectura de Peter Zumthor a partir de tres casos d’estudi. M’ha servit per iniciar-me en una línia d’investigació que considero important en l’arquitectura. Considero que alhora de projectar és important no desvincular la part més tecnològica de l’arquitectura de la part més sensorial i subjectiva, que és, en el fons, el que l’usuari percep directament dels edificis. El treball unifica coneixements adquirits al llarg de la carrera i m’ha permès aprofundir en l’arquitectura de Peter Zumthor i la seva manera d’entendre l’arquitectura i treballar-la. La motivació inicial que va dur-me fins al tema d’estudi, era conèixer maneres diferents de treballar amb la fusta que anessin més enllà dels propòsits purament estructurals o físics. La fusta és un material que des de fa uns anys ha començat a agafar cert protagonisme dins del món de la construcció però considero que encara hi ha molts camins per explorar. He escollit arquitectures de Peter Zumthor per aquest treball perquè crec que el seu coneixement sobre la fusta i la seva voluntat d’explorar les infinites possibilitats que aquest material pot aportar, el duen a crear una arquitectura molt rica, especial, i força diferent a l’arquitectura moderna contemporània. A partir de l’anàlisi dels casos d’estudi, he pogut relacionar directament el que transmet l’arquitectura de Peter Zumthor amb els elements més objectius i pragmàtics dels seus edificis, com poden ser les estructures, els detalls constructius o els materials. He pogut veure com les idees de l’arquitecte es materialitzen en una arquitectura racional, ordenada i funcional sense deixar de banda la part més sensible de la disciplina. La percepció de l’arquitectura és individual i subjectiva i per tant no existeixen unes regles determinades per a fer arquitectura. És per això que m’ha semblat interessant el punt de vista des d’on Peter Zumthor projecta. Fer edificis que el commoguin a ell per intentar que també despertin emocions als usuaris. Crec que és un objectiu summament difícil i per això admiro tant el seu treball. Tres obres amb fusta de Peter Zumthor 39 Per tal d’entendre amb profunditat els seus projectes, m’ha resultat imprescindible endinsarme en el seu pensament i les seves idees a través dels llibres escrits per l’arquitecte. Això m’ha permès una major comprensió de la seva arquitectura i alhora m’ha ajudat a focalitzar l’estudi en els punts que Zumthor considera més importants. L’anàlisi de les obres m’ha fet veure fins quin punt la seva arquitectura és el reflex del seu pensament. Fet que considero que no es dona de manera tan clara en moltes altres arquitectures. Per a dur a terme l’anàlisi de les obres m’he basat en el redibuix d’aquestes. L’exercici de calcar directament dels plànols originals de l’arquitecte m’ha servit per anar analitzant les obres detalladament. Al mateix temps que dibuixava he pogut anar entenent els edificis i resolent alguns dubtes i qüestions. M’ha permès estudiar-les a fons i que l’estudi no finalitzés en una mirada superficial. Per a l’apartat dels detalls, com que no he pogut trobar informació prou detallada de l’arquitecte, ha estat necessària l’observació de fotografies i altres articles per a poder fer una suposició de com es resolien, intentant ser el més fidel possible a la realitat. El treball ha donat peu a reflexions personals pel que fa a l’actualitat de l’arquitectura i també al seu futur. Moltes maneres de projectar són vàlides però crec que avui en dia l’arquitectura ha estat absorbida per un mercat de la construcció molt especulatiu que ha fet que s’abandoni la part més creativa i sensible de l’arquitectura. Tot i les restriccions a les que es veu sotmesa l’arquitectura avui en dia, ja siguin de caire econòmic, normatiu o per part dels clients, crec que s’ha d’intentar no perdre aquesta vessant més artística i sensorial dels projectes. L’arquitectura de Zumthor és molt singular i segurament no és un model aplicable per a resoldre moltes qüestions del món de l’arquitectura. Per exemple, per un tema de pressupost, és evident que no és assequible per a tothom fer edificis d’aquestes característiques. Tot i així és interessant entendre com treballa, a què aspira amb la seva arquitectura i com ho aconsegueix. Crec que són idees que és poden aplicar d’alguna manera o altra a tota arquitectura. 40 TFG - Treball d’estudi 9. Índex documentació gràfica Imatges Img. 1 - Peter Zumthor and partners. n.d. Zumthor Working. Arch20. Accessed June 2020. https://www.arch2o.com/peter-zumthor-local-international/. Img. 2 - Binet, Hélène. 1997. Protective Housing for Roman Archaeological Excavations. Hélène Binet Photographer. Accessed June 2020. http://helenebinet.com/photography/peterzumthor/. Img. 3 - Binet, Hélène. 1998. Thermal Bath Vals. Hélène Binet Photographer. Accessed June 2020. http://helenebinet.com/photography/peter-zumthor/. Img. 4, 5 - Binet, Hélène. 2007. Bruder Klaus Kapelle. Hélène Binet Photographer. Accessed June 2020. http://helenebinet.com/photography/peter-zumthor/. Img. 6 - Binet, Hélène. 2008. Kolumba - Erzbischöfliches Diözesanmuseum. Hélène Binet Photographer. Accessed June 2020. http://helenebinet.com/photography/peter-zumthor/. Img. 7 - 15 - Binet, Hélène. 1998. Caplutta Sogn Benedetg. Peter Zumthor Works : Buildings and Projects 1979-1997. Img. 16 - 23 - Binet, Hélène. 1998. Gugalun House. Peter Zumthor Works : Buildings and Projects 1979-1997. Img. 24 - 33 - Amoretti, Aldo. 2017. Peter Zumthor - Zinc Mining Museum, Allmannajuvet. https://www.subtilitas.site/tagged/peter-zumthor. Dibuixos – elaboració pròpia Fig. 1 - 29 - Tarruella, Maria. 2020. Tres obres amb fusta de Peter Zumthor 41 10. Bibliografia “Allmannajuvet Zinc Mine Museum by Atelier Peter Zumthor & Partner AG (561AR) — Atlas of Places.” 2019. Www.Atlasofplaces.Com. 2019. https://www.atlasofplaces. com/architecture/allmannajuvet-zinc-mine-museum/. Aparicio Fraga, Jaime, and Cristina Ruiz. 2018. “The Sublimation of the Ordinary. A Phenomenological Analysis of the Gugalun House. Peter Zumthor (1990-1994).” Reactive Proactive Architecture. Arnardóttir, Halldóra, and Javier Sánchez Merina. n.d. “The Gugalun House, by Peter Zumthor.” STORIES OF HOUSES. Accessed June 21, 2020. http://storiesofhouses.blogspot. com/2005/09/gugalun-house-by-peter-zumthor.html. “Biography: Peter Zumthor | The Pritzker Architecture Prize.” 2020. Pritzkerprize.Com. 2020. https://www.pritzkerprize.com/biography-peter-zumthor. De la Quintana, Paloma. 2016. “Taking Care of Detail. Saint Benedict Chapel by Peter Zumthor | The Strength of Architecture | From 1998.” Metalocus.Es. 2016. https://www. metalocus.es/en/news/taking-care-detail-saint-benedict-chapel-peter-zumthor. Nico Saieh. 2010. “Multiplicity and Memory: Talking About Architecture with Peter Zumthor.” ArchDaily. November 2, 2010. https://www.archdaily.com/85656/multiplicity- and-memory-talking-about-architecture-with-peter-zumthor/. Turner, Christopher. 2014. “Peter Zumthor: Zinc Mine Museum, Norway - Icon Magazine.” Iconeye. 2014. https://www.iconeye.com/architecture/news/item/10837-peter-zumthor-zinc- mine-museum-norway. Zumthor, Peter. 2006a. Atmósferas : Entornos Arquitectónicos - Las Cosas a Mi Alrededor. Barcelona: Gustavo Gili. Zumthor, Peter. 2006b. Pensar La Arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili. Zumthor, Peter, and Hélène Binet. 1998. Peter Zumthor Works : Buildings and Projects 1979-1997. Baden: Lars Müller Publishers. Zumthor, Peter, Mari Lending, and Hélène Binet. 2018. A Feeling of History. Zurich Scheidegger & Spiess.