Respir al passat

R E S P I R A L P A S S A T Parc i residència geriàtrica Alèxia Alcaraz Díez - Prof. Alfred Linares - Projecte de fi de grau Convocatòria Febrer 2020 2 1930 1930. 1972. El Maresme e 1:10000 Ens situem a la comarca del Maresme, concretament a la població de Premià de Mar. Antigament una urbanització pesquera anomenada Sant Cristòfol en que a mesura dels anys va anar passant per diferents etapes. EL LLOC 3 1960 1912 1860 Les zones verdes i les rieres El teixit Les fàbriques en procés de desaparició T U R I S M E 1700 1800 1900 2000 1790 Construcció de la Parròquia de Sant Cristófol Fi de les Amèriques Final s. XVIII 1836 Premià de mar s’intaura com a municipi 1848 Arribada del tren Barcelona-Mataró Final s. XIX Arriba el gas a Premià 1912 Arriba l’electricitat 1960 Auge de la població 90% de la superfície ocupada 1970 Crisi dels 70: abandonament de fàbriques cases pesqueres barri pesquer de Sant Cristófol municipi de Premià de mar A G R I C U L T U R A P E S C A I N D Ú S T R I A 10.000 20.000 5.000 2.500 Població Finals s XIX Plaga de la fil·loxera La primera de les etapes, al 1860 Premià de Mar era un barri de Premià de Dalt. La pesca i l’agricultura eren les activitats primàries predominants. La pesca no va sorgir com s’esperava, és per això que l’activitat industrial en els pròxims anys va començar a agafar força. L’any 1912 es realitza l’electrificació de Premià a causa de la demanda de les fàbriques. A partir d’aquest fet la població comença a augmentar considerablement. A l’any 1960, en que la ciutat creix desbordadament. On Premià es situa com la població europea amb més nombre d’habitants per metre quadrat. A partir d’aquest fet és quan es planteja la idea de parc, que una ciutat molt densa pugui desdensificar-se. LA HISTÒRIA 4 Actualment Premià de Mar consta d’una població de 28 071 habitants. En que les cases de cós, la riera, el mar i la esglèsia formen part tant de la història com de l’actualitat de Premià. ESTAT ACTUAL 5 La zona d’intervenció es troba situada en el centre històric. Connectada directament amb la riera, la esglèsia i el mar. Actualment es un buit entre molts d’altres que Premià de Mar ha anat deixant a causa de la desaparició de les fàbriques. Un buit que està enmmarcat per una tanca i impossibilita la circulació de l’est a l’oest de Premià. ESTAT ACTUAL 6 Centre de dia Residència d’avis Organitzacions culturals Els equipaments a Premià e 1:5000 Les associacions culturals de Premià de Mar es troben segregades pel nucli urbà. És per això que es proposa un espai on poder agrupar-les Pel que fa a centres geriàtrics només se’n troben 3, dels quals o són privats o estan en completa ocupació. És per això que el programa que es proposa és el següent: · Un parc per a la ciutat · Una residència d’avis: per a un màxim de 60 persones. · Un espai d’agrupació de les sales culturals: una sala de conferències, 4 sales d’ús amb prèvia reserva, banys públics i una zona central (hall) d’exposicions. · Botiga quiosc que disposarà de banys públics i un espai on es pugui comprar queviures. EL PROGRAMA 7 Zones verdes 0,95 % A través de la intervenció, les zones verdes de Premià de Mar augmentarien un 0,95 %, proporcionant l’oxigen que a través de la instauració de les fàbriques es va perdre Zones verdes e 1:5000 EL PROGRAMA 8 La riera, el mar i el parc oest són els tres elements que s’enllaçen en el projecte a través del camí. El quart element és lèsglèsia, que aporta una visió del passat al projecte. El camí que es desenvolupa a la vida vol quedar reflexat en aquest projecte. De la infantesa a la vellesa. Un camí que significa la consciència, en que els infants estan allunyats d’aquesta,representat amb el parc infantil.. La juventut, representada amb l’espai per a joves, seguidament de l’hort urbà on tots els pensaments es cultiven i acabant amb la última etapa, la vellesa amb la resdència d’avis. A l’altre banda del camí trobem, els somnis i les passions, que sempre ens acompanyaran. La proposta consta a través d’una agrupació de volums que dansen al voltant del parc. Una volumetria que es vol camuflar entre la natura i fondre`s en aquesta per crear espais col·lectius i d’altres més privats. El projecte vol connectar el Premià més Oest amb una diagonal per acostar als ciutadants el mar i l’estació. La diagonal El camí de la vida L'organisme en el formalisme Plànol de situació e 1:10000 EL CONCEPTE 9 Emplaçament 1:500 EL PROJECTE 16 LA PASSERA EXTERIOR 17 La residència es composa per 30 habitacions, és a dir, una ocupació total de 60 residents. Els espais d'organitzen de la difernt manera: 1. Administració 2. Ascensors de pàrking i zona de serveis 3. Entrada principal a l'edifici amb porteria 4. Zona de vestidors per a treballadors. 5. Menjador comú 6. Cuina 7. Sala fitness 8. Sala d'estar i TV 9. Infermeria / Psicòleg 10. Sala polivalent Tots aquests espais es complementen amb l'espai intermig de la passera que conté : - Zones d'estudi - Zones de descans - Espai per a la lectura - Zona d'escacs - Espai per la tecnologia - Taller de pintura - Taller de música LA RESIDÈNCIA 18 f4 1 2 3 5 6 7 15 11 9 10 4 12 14 13 1. Coberta invertida amb acabat de grava 2. Façana SATE amb acabat d’arrebosat pintat, arrebosat pintat color crema quan les obertures son cegues 3. Fusteria de fusta 2500 x 3000 mm, amb tres fulles practicable en la seva part superior 4. Barana metàl·lica de tirants amb llistó de fusta anclada a la llosa.Barana amb base llistons de fusta i reixa d’alumini Estructura: 5. Llosa de formigó armat e=30 cm 6. Mur de contenció de soterrani, de formigó armat e=30 cm 7. Llosa de fonamentació de formigó armat e=50 cm 9. Pilar metàl·lic rodó d= 450 cm Terreny 10. Paviment exterior de llosa de granit Petra de Breinco 80 x 60 cm 11. Panells filtrants e = 60mm 12. Imprimació bituminosa 13. Capa geotèxtil 14. Canal de drenatge 15. Formigó de neteja Les façanes del projecte parlen dos llenguatges responent a l’entorn que les rodeja. La façana sud, que està enfocada al parc, vol reflexar la el paisatge , utilitzant les vidreres i la gran passera per a poder interectuar amb la natura. La materialitat que la composa és la següent: Detall alçat Sud e 1:50 Alçat Sud Situació de la secció FAÇANA SUD 19 La façana nord agafa un caràcter diferent a la sud en només veure la ciutat. Vol aconseguir el to de les cases de cós però amb aires renovats. La materialitat que la composa és la següent: Detall alçat Sud e 1:50 Alçat Sud Situació de la secció f4 4 5 67 8 9 11 15 16 17 18 1 2 3 10 11 13 12 14 1. Coberta invertida amb acabat de grava 2. Façana SATE amb acabat d’arrebosat pintat, arrebosat pintat color crema quan les obertures son cegues 3. Fusteria de 2500 x 3000 mm, amb tres fulles practicable en la seva part superior Estrutuctura: 4. Llosa de formigó armat e=30 cm 5. Mur de contenció de soterrani, de formigó armat e=30cm 6. Llosa de fonamentació de formigó armat e=50 cm 7. Formigó de neteja 8. Pilar de formigó armat 9. Pilar metàl·lic rodó d = 450 cm Caixes de vidre 10. Premarc a base de perfileria en U de 55 x 30 mm. 11. Carpinteria d’alumini de 68 x 42 mm de TECHNAL 12. Paviment interior de gres ceràmic STONKER 60 x 60 cm. 13. Paviment exterior de llosa de granit Petra de Breinco 80 x 60 cm 14. Canal de drenatge per a canvi d’ambients. D’espai climatitzat a espai obert Alçat Nord FAÇANA NORD 20 1 234567 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 18 19 40 20 37 22 34 23 24 26 27 25 44 35 38 36 41 42 21 20 22 23 21 28 29 28 29 39 32 31 32 33 31 43 43 Alçat interior 1:25 Planta 1:25 Alçat inerior Sud 1:25 Alçat inerior Sud 1:25 Alçat interior 1:25 Coberta 1. Anclatge d’acer 2. Perfil de coronació d’acer 3. Lastre de graves acabat exterior vist 4. Capa de impermeabilització de lámina de polièster i plàstic 5. Capa d’aïllament tèrmic de fibra mineral de llana de vidre 6. Barrera de vapor de tela asfásltica 7. Capa de pendents de formigó alleugerit e= 50mm 8. Barrera acústica Façana 9. Revestiment i acabat arrebosat i pintat 10 . Panell d’aïllament FKD-S e=80 mm 11. Morter adhesiu 12. Placa Aquapanel Outdoor de 12,5 mm resistent a humitat 13 .Canal exterior perfil “U” d’acer galvanitzat 14. Panell aïllament Ultracoustic Plus e= 50 mm 15. Làmina tallavent Tyvek 16. Placa Knauf A i Placa Knauf A+B 12,5 +12,5 17. Perfil trencaigües 18. Fusteria de fusta de pi de 3000mm x 2500 mm de tres fulles corredisses i abatible. Conjunt de dues obertures. Transmitància del forat amb doble vidre baix emisiu 4-12-4 U= 1,9 W/m2. Trencament de pont tèrmic 19. Fusteria de fusta de pi de 3000mm x 1000 / 2000. Transmitància del forat amb doble vidre baix emisiu 4-12-4 U= 1,9 W/ m2. Trencament de pont tèrmic. MÒDUL HABITACIÓ 21 Interior Habitació 20. Paviment per a interior de parquet e= 20 mm 21.Capa de morter e =20 mm 22. Sistema de terra radiant per serpentines de tubs de polietilè PER DN 20 x 2 mm e = 30 mm 23. Panell aïllament terra radiant preformat GIACOMINI format per aïllament de poliestirè expandit i una placa de revestiment superficial en poliestirè termosoldada etot= 30mm 24. Premarc de fusta per a porta 160x35 mm 25. Parament de fusta 26. Marc de fusta de pi massís 60x47mm 27. Porta a base de contraxapats de fusta 2500 cm x 800cm + 200 cm e= 50 mm 28. Fals sostre de pladur e = 30 mm 29. Subjecció de fals sostre amb perfil L 50x25x2 mm amb revestiment d’acabat exterior 30. Parament de separació format per dos plaques de pladur a banda i banda, amb aïllament acústic i perfils “U” . e= 20 cm 31. Perfil metàl·lic UPN 120 per a subjecció panell de guix 32. Panell de cartró guix e = 10 mm 33. Aïllant per evitar pont tèrmic e = 55 mm Bany 34. Paviment per a interior de gres ceràmic 100 x 100 mm per a bany 35. Fusteria de fusta amb doble fulla per efecte lumínic al passadís 450 x 1300 mm 36. Lluminària en suspensió BULBO57 de Flos Passera interior 37. Paviment per a interior de parquet e= 20 mm rotat a 90º 38. Lluminària en suspensió Globall suspension de Flos 39. Revestiments de fusta de pi de 5x5 cm Passera exterior 40. Barana metàl·lica de tirants amb llistó de fusta anclada a la llosa.Barana amb base llistons de fusta i reixa d’alumini 41. Paviment exterior de formigó llis Estructura 42. Llosa de formigó armat e=30 cm 43. Pilar rodó metàl·lic 44. Pilar estructural HEB MÒDUL HABITACIÓ 22 LA PASSERA INTERIOR 23 Estat de càrregues Per calcular l'estat de càrregues per al predimensionat de l'estructura, es tenen en compte les accions permanents i les variables. Les accions permanents les obtenim a través del pes propi dels materials i les variables són la suma de la sobrecàrrega d'ús, les accions sobre baranes i elements divisoris, el vent i la neu. forjat coberta KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Coberta plana no transitable amb acabat de grava 3,8 Fals sostre 0,2 Sobrecàrrega d’ús 1 Neu 0,4 TOTAL 10,4 Predimensionat de forjats Per duur a terme el predimensionat de les lloses de formigó s'utilitzarà el mètode simplificat segons la taula 50.2.2.1 de cantells mínims en bigues i lloses de formigó de l'EHE 08. La llosa de formigó massissa cobreix llums de fins a 8 metres en tot el projecte per el que s'utilitza el mateix cantell. Llosa unidireccional o bidireccional contínua. L = 8 m; cantell llosa = 8/30 = 0.266 cm --> 30 cm de cantell Predimensionat de pilars Predimensionaremen cada cas el pilar B3 (estàndard i pertanyent a el pòrtic a analitzar) Àrea tributària del pilar: a x b = 8 m x 8 m = 64 m² a PB Nk(sup)= At x qsup= 64 m² x 9 kN/m2 = 576 kN NK= [Nk(sup) · Nk(puntual)] x 1,1= (576kN + 0) x 1,1= 633,6 kN Majorem: Nd= NK x 1,5= 633,6 kN x 1,5= 950,4 kN a P1 (planta tipus) Axil acumulado: N(a)= 64 m2 x 10,8 kN= 691 kN Majorem: Na= N(a) · 1,5= 373.94 kN x 1,5= 1036,8 kN a Pcoberta Axil acumulado: N(a)= 64 m2 x 10,4 kN= 665,6 kN Majorem: Na= N(a) · 1,5= 665,6 kN x 1,5= 998,4 kN Permanents Variables forjat tipus KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Terra radiant 2 Parquet 0,8 Sobrecàrrega d’ús 2 Envans 1 TOTAL 10,8 Permanents Variables forjat pb KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Paviment ceràmic 1 Sobrecàrrega d’ús 2 Envans 1 TOTAL 9 Permanents Variables forjat pàrking KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Paviment ceràmic 1 Sobrecàrrega d’ús 2 - - TOTAL 8 Permanents Variables Definició estructural L'edifici vol seguir la línia orgànica del projecte i ser compost per una estructura lleugera. Així doncs s’utilitzarà un sistema estructural bidireccional de llosa massisa de formigó amb armadura metàl·lica en les dues direccions. Pel que fa als pilars seràn metàl·lics circulars ja que aporten poc pes l’estructura. Aquests, es mouen lliurement per la geometria del projecte seguint uns eixos verticals. En la planta baixa, es crea un bosc de pilars que vol connectar-se amb l’entorn. També, la formen unes caixes de vidre subjectades per uns perfils HEB. En les plantes superiors, els pilars circulars queden embeguts ens els envans i es converteixen en HEB. En la planta de l’aparcament, els pilars seràn de formigó armat que aniran acompanyats d’uns murs de formigó que tancaran el perímetre. Les llums de l’edifici es mouen al voltant dels 8 m, per això es reforçarà l’armat en els extrems del perímetre. Planta coberta Planta tipus Planta baixa Planta soterrani Pilars circulars Pilars HEB Mur de formigó soterrat Nucli de formigó Llosa de fonamentació Axil total (Nd)= N(en tránsito) + N(acumulado) Pilar de formigó armat predimensionat pilar soterrani N(d)= 950,4 x 2 kN + (1036 kN x 3) + 998,4 kN = 7904,3 kN A= (Nk hip)/σ = 7904,3/ 2,5 =3161,72 cm² Pilars de Ø 60 Pilars metàl·lics Predimensionat pilar PB N(d)= 950,4 kN + (1036 kN x 3) + 998,4 kN = 6 092,8 kN A= (Nk hip)/σ = 6092,8 / 7,8 =781,40 cm² Ø 30 però reforçem amb pilars de Ø 45 Predimensionat pilar P1 N(d)= (1036 kN x 2) + 998,4 kN =5142,4 kN A= (Nk hip)/σ = 5142,4 / 7,8 =659,28 cm² Ø 25 però reforçem amb pilars de Ø 40 Predimensionat pilar P2 N(d)= 1036 KN + 998,4 kN = 2034,4 kN A= (Nk hip)/σ = 2034,4 / 7,8 =260,20 cm² Ø 20 però reforçem amb pilars de Ø 35 Predimensionado pilar P3 N(d)= 998,4 KN A= (Nk hip)/σ = 998,4 / 7,8 = 128 ,05cm² Ø15 però reforçem amb pilars de Ø 30 Càrrega del vent El grau d'aspror és I; Vora de mar o d'un llac amb una superfície d'aigua en la direcció del vent d'almenys 5km de longitud, segons la taula 3.4 ES-AE del CTE en que l’altura considerada són 12 metres. Pel que fa a les dades ce= 2,9 , qb= 0.5 KN/m², cp= 0,8 || cs= 0,6 Qpresión= qb x ce x cp = 0,5 KN/m² x 2,9 x 0,8 = 1,16 KN/ m² Qsucción= qb x ce x cs = 0,5 KN/m² x 2,9 x 0,4 = 0.58 KN/ m² Qpb= 4,2 /2 x 8+8/2 x 0,8 = 13,44 KN/m2 Qpb= 4,2 /2 x 8+8/2 x 0,4 = 6,72 KN/m2 Qptipus= 3/2 x 8+8 /2 x 0,8 = 9,6 KN/m2 Qtipus= 3/2 x 8+8/2 x 0,4 = 4,8 KN/m2 a planta tenim un ample de 8 m Fp= cp x a.t x h = 0,8 KN/m2 x 8 m x 12 m = 48 KN Fs= cs x a.t x h = 0,4 KN/m2 x 8 m x 12 m = 24 KN Mplanta = (Fp + Fs) x Hpb = (48 KN + 24 KN) x 4 = 288 KNm Mpilar = Mplanta / nº pilares =288 KNm / 3 = 96 KNm Mvent = 96 KNm x 2/3 = 63,36 KNm Càrrega gravitatòria Accions segons la compressió. Influència del vent, es comprova la quantía principal i la secundaria. PPprincipal wpp= 2.5 x Md / (b x h² x fyd) 2.5 x 63,36 KNm x 1000 x 1000 x 1.5 / (450 x 450² x 78/1.5) = =0,05 PPsecundaria wps= 2.5 x Nd x 0,02/ (b x h² x fyd) 2,5 x 6092,8 KN x 1000 x 1000 x 1,5 x 0,02 / (450 x 450² x 78/1.5) = 0,28 cuantía total (w)= wpp + wps = 0,05 + 0,28 = 0,33 0.3 < w < 0.5 COMPLEIX Comprovació (diagramas Wineva) màxima fletxa admissible L/300= 8 000 /300= 26.67 mm fletxa diferida: f x 2.5 = 6 mm x 2.5= 15 mm 15 mm < 26.67mm COMPLEIX Predimensonat fonamentació El terreny que disposem és de sorres, graves i lutites. S’escull una cimentació mitjançant una llosa de fonementació. Segons els criteris, i la força axial que ens arriba als pilars determinem el cantell: Calculem la càrrega: Nhip PB + PPpilarpb= 8274,25 KN + (0,45 x 0,45 x 3 x 78)x 1,3 x1,1= =7972,06 KN Ja que tenim un axil gran ens disposem a calcular el cantell a partir de la llum: H=L/10 H = 8/10 = 0,8 m Detall 1:10 trobament pilar metàl·lic amb llosa massisa Detall 1:10 trobament pilar metàl·lic amb mur de formigó 8.00 8.00 8.00 8.00 8.00 7.50 7.30 8.20 8.40 8.50 7.50 7.25 7.20 8.10 7.90 7.30 7.60 8.60 5.60 Estat de càrregues Per calcular l'estat de càrregues per al predimensionat de l'estructura, es tenen en compte les accions permanents i les variables. Les accions permanents les obtenim a través del pes propi dels materials i les variables són la suma de la sobrecàrrega d'ús, les accions sobre baranes i elements divisoris, el vent i la neu. forjat coberta KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Coberta plana no transitable amb acabat de grava 3,8 Fals sostre 0,2 Sobrecàrrega d’ús 1 Neu 0,4 TOTAL 10,4 Predimensionat de forjats Per duur a terme el predimensionat de les lloses de formigó s'utilitzarà el mètode simplificat segons la taula 50.2.2.1 de cantells mínims en bigues i lloses de formigó de l'EHE 08. La llosa de formigó massissa cobreix llums de fins a 8 metres en tot el projecte per el que s'utilitza el mateix cantell. Llosa unidireccional o bidireccional contínua. L = 8 m; cantell llosa = 8/30 = 0.266 cm --> 30 cm de cantell Predimensionat de pilars Predimensionaremen cada cas el pilar B3 (estàndard i pertanyent a el pòrtic a analitzar) Àrea tributària del pilar: a x b = 8 m x 8 m = 64 m² a PB Nk(sup)= At x qsup= 64 m² x 9 kN/m2 = 576 kN NK= [Nk(sup) · Nk(puntual)] x 1,1= (576kN + 0) x 1,1= 633,6 kN Majorem: Nd= NK x 1,5= 633,6 kN x 1,5= 950,4 kN a P1 (planta tipus) Axil acumulado: N(a)= 64 m2 x 10,8 kN= 691 kN Majorem: Na= N(a) · 1,5= 373.94 kN x 1,5= 1036,8 kN a Pcoberta Axil acumulado: N(a)= 64 m2 x 10,4 kN= 665,6 kN Majorem: Na= N(a) · 1,5= 665,6 kN x 1,5= 998,4 kN Permanents Variables forjat tipus KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Terra radiant 2 Parquet 0,8 Sobrecàrrega d’ús 2 Envans 1 TOTAL 10,8 Permanents Variables forjat pb KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Paviment ceràmic 1 Sobrecàrrega d’ús 2 Envans 1 TOTAL 9 Permanents Variables forjat pàrking KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Paviment ceràmic 1 Sobrecàrrega d’ús 2 - - TOTAL 8 Permanents Variables Definició estructural L'edifici vol seguir la línia orgànica del projecte i ser compost per una estructura lleugera. Així doncs s’utilitzarà un sistema estructural bidireccional de llosa massisa de formigó amb armadura metàl·lica en les dues direccions. Pel que fa als pilars seràn metàl·lics circulars ja que aporten poc pes l’estructura. Aquests, es mouen lliurement per la geometria del projecte seguint uns eixos verticals. En la planta baixa, es crea un bosc de pilars que vol connectar-se amb l’entorn. També, la formen unes caixes de vidre subjectades per uns perfils HEB. En les plantes superiors, els pilars circulars queden embeguts ens els envans i es converteixen en HEB. En la planta de l’aparcament, els pilars seràn de formigó armat que aniran acompanyats d’uns murs de formigó que tancaran el perímetre. Les llums de l’edifici es mouen al voltant dels 8 m, per això es reforçarà l’armat en els extrems del perímetre. Planta coberta Planta tipus Planta baixa Planta soterrani Pilars circulars Pilars HEB Mur de formigó soterrat Nucli de formigó Llosa de fonamentació Axil total (Nd)= N(en tránsito) + N(acumulado) Pilar de formigó armat predimensionat pilar soterrani N(d)= 950,4 x 2 kN + (1036 kN x 3) + 998,4 kN = 7904,3 kN A= (Nk hip)/σ = 7904,3/ 2,5 =3161,72 cm² Pilars de Ø 60 Pilars metàl·lics Predimensionat pilar PB N(d)= 950,4 kN + (1036 kN x 3) + 998,4 kN = 6 092,8 kN A= (Nk hip)/σ = 6092,8 / 7,8 =781,40 cm² Ø 30 però reforçem amb pilars de Ø 45 Predimensionat pilar P1 N(d)= (1036 kN x 2) + 998,4 kN =5142,4 kN A= (Nk hip)/σ = 5142,4 / 7,8 =659,28 cm² Ø 25 però reforçem amb pilars de Ø 40 Predimensionat pilar P2 N(d)= 1036 KN + 998,4 kN = 2034,4 kN A= (Nk hip)/σ = 2034,4 / 7,8 =260,20 cm² Ø 20 però reforçem amb pilars de Ø 35 Predimensionado pilar P3 N(d)= 998,4 KN A= (Nk hip)/σ = 998,4 / 7,8 = 128 ,05cm² Ø15 però reforçem amb pilars de Ø 30 Càrrega del vent El grau d'aspror és I; Vora de mar o d'un llac amb una superfície d'aigua en la direcció del vent d'almenys 5km de longitud, segons la taula 3.4 ES-AE del CTE en que l’altura considerada són 12 metres. Pel que fa a les dades ce= 2,9 , qb= 0.5 KN/m², cp= 0,8 || cs= 0,6 Qpresión= qb x ce x cp = 0,5 KN/m² x 2,9 x 0,8 = 1,16 KN/ m² Qsucción= qb x ce x cs = 0,5 KN/m² x 2,9 x 0,4 = 0.58 KN/ m² Qpb= 4,2 /2 x 8+8/2 x 0,8 = 13,44 KN/m2 Qpb= 4,2 /2 x 8+8/2 x 0,4 = 6,72 KN/m2 Qptipus= 3/2 x 8+8 /2 x 0,8 = 9,6 KN/m2 Qtipus= 3/2 x 8+8/2 x 0,4 = 4,8 KN/m2 a planta tenim un ample de 8 m Fp= cp x a.t x h = 0,8 KN/m2 x 8 m x 12 m = 48 KN Fs= cs x a.t x h = 0,4 KN/m2 x 8 m x 12 m = 24 KN Mplanta = (Fp + Fs) x Hpb = (48 KN + 24 KN) x 4 = 288 KNm Mpilar = Mplanta / nº pilares =288 KNm / 3 = 96 KNm Mvent = 96 KNm x 2/3 = 63,36 KNm Càrrega gravitatòria Accions segons la compressió. Influència del vent, es comprova la quantía principal i la secundaria. PPprincipal wpp= 2.5 x Md / (b x h² x fyd) 2.5 x 63,36 KNm x 1000 x 1000 x 1.5 / (450 x 450² x 78/1.5) = =0,05 PPsecundaria wps= 2.5 x Nd x 0,02/ (b x h² x fyd) 2,5 x 6092,8 KN x 1000 x 1000 x 1,5 x 0,02 / (450 x 450² x 78/1.5) = 0,28 cuantía total (w)= wpp + wps = 0,05 + 0,28 = 0,33 0.3 < w < 0.5 COMPLEIX Comprovació (diagramas Wineva) màxima fletxa admissible L/300= 8 000 /300= 26.67 mm fletxa diferida: f x 2.5 = 6 mm x 2.5= 15 mm 15 mm < 26.67mm COMPLEIX Predimensonat fonamentació El terreny que disposem és de sorres, graves i lutites. S’escull una cimentació mitjançant una llosa de fonementació. Segons els criteris, i la força axial que ens arriba als pilars determinem el cantell: Calculem la càrrega: Nhip PB + PPpilarpb= 8274,25 KN + (0,45 x 0,45 x 3 x 78)x 1,3 x1,1= =7972,06 KN Ja que tenim un axil gran ens disposem a calcular el cantell a partir de la llum: H=L/10 H = 8/10 = 0,8 m Detall 1:10 trobament pilar metàl·lic amb llosa massisa Detall 1:10 trobament pilar metàl·lic amb mur de formigó L’ESTRUCTURA 24 Estat de càrregues Per calcular l'estat de càrregues per al predimensionat de l'estructura, es tenen en compte les accions permanents i les variables. Les accions permanents les obtenim a través del pes propi dels materials i les variables són la suma de la sobrecàrrega d'ús, les accions sobre baranes i elements divisoris, el vent i la neu. forjat coberta KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Coberta plana no transitable amb acabat de grava 3,8 Fals sostre 0,2 Sobrecàrrega d’ús 1 Neu 0,4 TOTAL 10,4 Predimensionat de forjats Per duur a terme el predimensionat de les lloses de formigó s'utilitzarà el mètode simplificat segons la taula 50.2.2.1 de cantells mínims en bigues i lloses de formigó de l'EHE 08. La llosa de formigó massissa cobreix llums de fins a 8 metres en tot el projecte per el que s'utilitza el mateix cantell. Llosa unidireccional o bidireccional contínua. L = 8 m; cantell llosa = 8/30 = 0.266 cm --> 30 cm de cantell Predimensionat de pilars Predimensionaremen cada cas el pilar B3 (estàndard i pertanyent a el pòrtic a analitzar) Àrea tributària del pilar: a x b = 8 m x 8 m = 64 m² a PB Nk(sup)= At x qsup= 64 m² x 9 kN/m2 = 576 kN NK= [Nk(sup) · Nk(puntual)] x 1,1= (576kN + 0) x 1,1= 633,6 kN Majorem: Nd= NK x 1,5= 633,6 kN x 1,5= 950,4 kN a P1 (planta tipus) Axil acumulado: N(a)= 64 m2 x 10,8 kN= 691 kN Majorem: Na= N(a) · 1,5= 373.94 kN x 1,5= 1036,8 kN a Pcoberta Axil acumulado: N(a)= 64 m2 x 10,4 kN= 665,6 kN Majorem: Na= N(a) · 1,5= 665,6 kN x 1,5= 998,4 kN Permanents Variables forjat tipus KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Terra radiant 2 Parquet 0,8 Sobrecàrrega d’ús 2 Envans 1 TOTAL 10,8 Permanents Variables forjat pb KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Paviment ceràmic 1 Sobrecàrrega d’ús 2 Envans 1 TOTAL 9 Permanents Variables forjat pàrking KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Paviment ceràmic 1 Sobrecàrrega d’ús 2 - - TOTAL 8 Permanents Variables Definició estructural L'edifici vol seguir la línia orgànica del projecte i ser compost per una estructura lleugera. Així doncs s’utilitzarà un sistema estructural bidireccional de llosa massisa de formigó amb armadura metàl·lica en les dues direccions. Pel que fa als pilars seràn metàl·lics circulars ja que aporten poc pes l’estructura. Aquests, es mouen lliurement per la geometria del projecte seguint uns eixos verticals. En la planta baixa, es crea un bosc de pilars que vol connectar-se amb l’entorn. També, la formen unes caixes de vidre subjectades per uns perfils HEB. En les plantes superiors, els pilars circulars queden embeguts ens els envans i es converteixen en HEB. En la planta de l’aparcament, els pilars seràn de formigó armat que aniran acompanyats d’uns murs de formigó que tancaran el perímetre. Les llums de l’edifici es mouen al voltant dels 8 m, per això es reforçarà l’armat en els extrems del perímetre. Planta coberta Planta tipus Planta baixa Planta soterrani Pilars circulars Pilars HEB Mur de formigó soterrat Nucli de formigó Llosa de fonamentació Axil total (Nd)= N(en tránsito) + N(acumulado) Pilar de formigó armat predimensionat pilar soterrani N(d)= 950,4 x 2 kN + (1036 kN x 3) + 998,4 kN = 7904,3 kN A= (Nk hip)/σ = 7904,3/ 2,5 =3161,72 cm² Pilars de Ø 60 Pilars metàl·lics Predimensionat pilar PB N(d)= 950,4 kN + (1036 kN x 3) + 998,4 kN = 6 092,8 kN A= (Nk hip)/σ = 6092,8 / 7,8 =781,40 cm² Ø 30 però reforçem amb pilars de Ø 45 Predimensionat pilar P1 N(d)= (1036 kN x 2) + 998,4 kN =5142,4 kN A= (Nk hip)/σ = 5142,4 / 7,8 =659,28 cm² Ø 25 però reforçem amb pilars de Ø 40 Predimensionat pilar P2 N(d)= 1036 KN + 998,4 kN = 2034,4 kN A= (Nk hip)/σ = 2034,4 / 7,8 =260,20 cm² Ø 20 però reforçem amb pilars de Ø 35 Predimensionado pilar P3 N(d)= 998,4 KN A= (Nk hip)/σ = 998,4 / 7,8 = 128 ,05cm² Ø15 però reforçem amb pilars de Ø 30 Càrrega del vent El grau d'aspror és I; Vora de mar o d'un llac amb una superfície d'aigua en la direcció del vent d'almenys 5km de longitud, segons la taula 3.4 ES-AE del CTE en que l’altura considerada són 12 metres. Pel que fa a les dades ce= 2,9 , qb= 0.5 KN/m², cp= 0,8 || cs= 0,6 Qpresión= qb x ce x cp = 0,5 KN/m² x 2,9 x 0,8 = 1,16 KN/ m² Qsucción= qb x ce x cs = 0,5 KN/m² x 2,9 x 0,4 = 0.58 KN/ m² Qpb= 4,2 /2 x 8+8/2 x 0,8 = 13,44 KN/m2 Qpb= 4,2 /2 x 8+8/2 x 0,4 = 6,72 KN/m2 Qptipus= 3/2 x 8+8 /2 x 0,8 = 9,6 KN/m2 Qtipus= 3/2 x 8+8/2 x 0,4 = 4,8 KN/m2 a planta tenim un ample de 8 m Fp= cp x a.t x h = 0,8 KN/m2 x 8 m x 12 m = 48 KN Fs= cs x a.t x h = 0,4 KN/m2 x 8 m x 12 m = 24 KN Mplanta = (Fp + Fs) x Hpb = (48 KN + 24 KN) x 4 = 288 KNm Mpilar = Mplanta / nº pilares =288 KNm / 3 = 96 KNm Mvent = 96 KNm x 2/3 = 63,36 KNm Càrrega gravitatòria Accions segons la compressió. Influència del vent, es comprova la quantía principal i la secundaria. PPprincipal wpp= 2.5 x Md / (b x h² x fyd) 2.5 x 63,36 KNm x 1000 x 1000 x 1.5 / (450 x 450² x 78/1.5) = =0,05 PPsecundaria wps= 2.5 x Nd x 0,02/ (b x h² x fyd) 2,5 x 6092,8 KN x 1000 x 1000 x 1,5 x 0,02 / (450 x 450² x 78/1.5) = 0,28 cuantía total (w)= wpp + wps = 0,05 + 0,28 = 0,33 0.3 < w < 0.5 COMPLEIX Comprovació (diagramas Wineva) màxima fletxa admissible L/300= 8 000 /300= 26.67 mm fletxa diferida: f x 2.5 = 6 mm x 2.5= 15 mm 15 mm < 26.67mm COMPLEIX Predimensonat fonamentació El terreny que disposem és de sorres, graves i lutites. S’escull una cimentació mitjançant una llosa de fonementació. Segons els criteris, i la força axial que ens arriba als pilars determinem el cantell: Calculem la càrrega: Nhip PB + PPpilarpb= 8274,25 KN + (0,45 x 0,45 x 3 x 78)x 1,3 x1,1= =7972,06 KN Ja que tenim un axil gran ens disposem a calcular el cantell a partir de la llum: H=L/10 H = 8/10 = 0,8 m Detall 1:10 trobament pilar metàl·lic amb llosa massisa Detall 1:10 trobament pilar metàl·lic amb mur de formigó Estat de càrregues Per calcular l'estat de càrregues per al predimensionat de l'estructura, es tenen en compte les accions permanents i les variables. Les accions permanents les obtenim a través del pes propi dels materials i les variables són la suma de la sobrecàrrega d'ús, les accions sobre baranes i elements divisoris, el vent i la neu. forjat coberta KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Coberta plana no transitable amb acabat de grava 3,8 Fals sostre 0,2 Sobrecàrrega d’ús 1 Neu 0,4 TOTAL 10,4 Predimensionat de forjats Per duur a terme el predimensionat de les lloses de formigó s'utilitzarà el mètode simplificat segons la taula 50.2.2.1 de cantells mínims en bigues i lloses de formigó de l'EHE 08. La llosa de formigó massissa cobreix llums de fins a 8 metres en tot el projecte per el que s'utilitza el mateix cantell. Llosa unidireccional o bidireccional contínua. L = 8 m; cantell llosa = 8/30 = 0.266 cm --> 30 cm de cantell Predimensionat de pilars Predimensionaremen cada cas el pilar B3 (estàndard i pertanyent a el pòrtic a analitzar) Àrea tributària del pilar: a x b = 8 m x 8 m = 64 m² a PB Nk(sup)= At x qsup= 64 m² x 9 kN/m2 = 576 kN NK= [Nk(sup) · Nk(puntual)] x 1,1= (576kN + 0) x 1,1= 633,6 kN Majorem: Nd= NK x 1,5= 633,6 kN x 1,5= 950,4 kN a P1 (planta tipus) Axil acumulado: N(a)= 64 m2 x 10,8 kN= 691 kN Majorem: Na= N(a) · 1,5= 373.94 kN x 1,5= 1036,8 kN a Pcoberta Axil acumulado: N(a)= 64 m2 x 10,4 kN= 665,6 kN Majorem: Na= N(a) · 1,5= 665,6 kN x 1,5= 998,4 kN Permanents Variables forjat tipus KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Terra radiant 2 Parquet 0,8 Sobrecàrrega d’ús 2 Envans 1 TOTAL 10,8 Permanents Variables forjat pb KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Paviment ceràmic 1 Sobrecàrrega d’ús 2 Envans 1 TOTAL 9 Permanents Variables forjat pàrking KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Paviment ceràmic 1 Sobrecàrrega d’ús 2 - - TOTAL 8 Permanents Variables Definició estructural L'edifici vol seguir la línia orgànica del projecte i ser compost per una estructura lleugera. Així doncs s’utilitzarà un sistema estructural bidireccional de llosa massisa de formigó amb armadura metàl·lica en les dues direccions. Pel que fa als pilars seràn metàl·lics circulars ja que aporten poc pes l’estructura. Aquests, es mouen lliurement per la geometria del projecte seguint uns eixos verticals. En la planta baixa, es crea un bosc de pilars que vol connectar-se amb l’entorn. També, la formen unes caixes de vidre subjectades per uns perfils HEB. En les plantes superiors, els pilars circulars queden embeguts ens els envans i es converteixen en HEB. En la planta de l’aparcament, els pilars seràn de formigó armat que aniran acompanyats d’uns murs de formigó que tancaran el perímetre. Les llums de l’edifici es mouen al voltant dels 8 m, per això es reforçarà l’armat en els extrems del perímetre. Planta coberta Planta tipus Planta baixa Planta soterrani Pilars circulars Pilars HEB Mur de formigó soterrat Nucli de formigó Llosa de fonamentació Axil total (Nd)= N(en tránsito) + N(acumulado) Pilar de formigó armat predimensionat pilar soterrani N(d)= 950,4 x 2 kN + (1036 kN x 3) + 998,4 kN = 7904,3 kN A= (Nk hip)/σ = 7904,3/ 2,5 =3161,72 cm² Pilars de Ø 60 Pilars metàl·lics Predimensionat pilar PB N(d)= 950,4 kN + (1036 kN x 3) + 998,4 kN = 6 092,8 kN A= (Nk hip)/σ = 6092,8 / 7,8 =781,40 cm² Ø 30 però reforçem amb pilars de Ø 45 Predimensionat pilar P1 N(d)= (1036 kN x 2) + 998,4 kN =5142,4 kN A= (Nk hip)/σ = 5142,4 / 7,8 =659,28 cm² Ø 25 però reforçem amb pilars de Ø 40 Predimensionat pilar P2 N(d)= 1036 KN + 998,4 kN = 2034,4 kN A= (Nk hip)/σ = 2034,4 / 7,8 =260,20 cm² Ø 20 però reforçem amb pilars de Ø 35 Predimensionado pilar P3 N(d)= 998,4 KN A= (Nk hip)/σ = 998,4 / 7,8 = 128 ,05cm² Ø15 però reforçem amb pilars de Ø 30 Càrrega del vent El grau d'aspror és I; Vora de mar o d'un llac amb una superfície d'aigua en la direcció del vent d'almenys 5km de longitud, segons la taula 3.4 ES-AE del CTE en que l’altura considerada són 12 metres. Pel que fa a les dades ce= 2,9 , qb= 0.5 KN/m², cp= 0,8 || cs= 0,6 Qpresión= qb x ce x cp = 0,5 KN/m² x 2,9 x 0,8 = 1,16 KN/ m² Qsucción= qb x ce x cs = 0,5 KN/m² x 2,9 x 0,4 = 0.58 KN/ m² Qpb= 4,2 /2 x 8+8/2 x 0,8 = 13,44 KN/m2 Qpb= 4,2 /2 x 8+8/2 x 0,4 = 6,72 KN/m2 Qptipus= 3/2 x 8+8 /2 x 0,8 = 9,6 KN/m2 Qtipus= 3/2 x 8+8/2 x 0,4 = 4,8 KN/m2 a planta tenim un ample de 8 m Fp= cp x a.t x h = 0,8 KN/m2 x 8 m x 12 m = 48 KN Fs= cs x a.t x h = 0,4 KN/m2 x 8 m x 12 m = 24 KN Mplanta = (Fp + Fs) x Hpb = (48 KN + 24 KN) x 4 = 288 KNm Mpilar = Mplanta / nº pilares =288 KNm / 3 = 96 KNm Mvent = 96 KNm x 2/3 = 63,36 KNm Càrrega gravitatòria Accions segons la compressió. Influència del vent, es comprova la quantía principal i la secundaria. PPprincipal wpp= 2.5 x Md / (b x h² x fyd) 2.5 x 63,36 KNm x 1000 x 1000 x 1.5 / (450 x 450² x 78/1.5) = =0,05 PPsecundaria wps= 2.5 x Nd x 0,02/ (b x h² x fyd) 2,5 x 6092,8 KN x 1000 x 1000 x 1,5 x 0,02 / (450 x 450² x 78/1.5) = 0,28 cuantía total (w)= wpp + wps = 0,05 + 0,28 = 0,33 0.3 < w < 0.5 COMPLEIX Comprovació (diagramas Wineva) màxima fletxa admissible L/300= 8 000 /300= 26.67 mm fletxa diferida: f x 2.5 = 6 mm x 2.5= 15 mm 15 mm < 26.67mm COMPLEIX Predimensonat fonamentació El terreny que disposem és de sorres, graves i lutites. S’escull una cimentació mitjançant una llosa de fonementació. Segons els criteris, i la força axial que ens arriba als pilars determinem el cantell: Calculem la càrrega: Nhip PB + PPpilarpb= 8274,25 KN + (0,45 x 0,45 x 3 x 78)x 1,3 x1,1= =7972,06 KN Ja que tenim un axil gran ens disposem a calcular el cantell a partir de la llum: H=L/10 H = 8/10 = 0,8 m Detall 1:10 trobament pilar metàl·lic amb llosa massisa Detall 1:10 trobament pilar metàl·lic amb mur de formigó Estat de càrregues Per calcular l'estat de càrregues per al predimensionat de l'estructura, es tenen en compte les accions permanents i les variables. Les accions permanents les obtenim a través del pes propi dels materials i les variables són la suma de la sobrecàrrega d'ús, les accions sobre baranes i elements divisoris, el vent i la neu. forjat coberta KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Coberta plana no transitable amb acabat de grava 3,8 Fals sostre 0,2 Sobrecàrrega d’ús 1 Neu 0,4 TOTAL 10,4 Predimensionat de forjats Per duur a terme el predimensionat de les lloses de formigó s'utilitzarà el mètode simplificat segons la taula 50.2.2.1 de cantells mínims en bigues i lloses de formigó de l'EHE 08. La llosa de formigó massissa cobreix llums de fins a 8 metres en tot el projecte per el que s'utilitza el mateix cantell. Llosa unidireccional o bidireccional contínua. L = 8 m; cantell llosa = 8/30 = 0.266 cm --> 30 cm de cantell Predimensionat de pilars Predimensionaremen cada cas el pilar B3 (estàndard i pertanyent a el pòrtic a analitzar) Àrea tributària del pilar: a x b = 8 m x 8 m = 64 m² a PB Nk(sup)= At x qsup= 64 m² x 9 kN/m2 = 576 kN NK= [Nk(sup) · Nk(puntual)] x 1,1= (576kN + 0) x 1,1= 633,6 kN Majorem: Nd= NK x 1,5= 633,6 kN x 1,5= 950,4 kN a P1 (planta tipus) Axil acumulado: N(a)= 64 m2 x 10,8 kN= 691 kN Majorem: Na= N(a) · 1,5= 373.94 kN x 1,5= 1036,8 kN a Pcoberta Axil acumulado: N(a)= 64 m2 x 10,4 kN= 665,6 kN Majorem: Na= N(a) · 1,5= 665,6 kN x 1,5= 998,4 kN Permanents Variables forjat tipus KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Terra radiant 2 Parquet 0,8 Sobrecàrrega d’ús 2 Envans 1 TOTAL 10,8 Permanents Variables forjat pb KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Paviment ceràmic 1 Sobrecàrrega d’ús 2 Envans 1 TOTAL 9 Permanents Variables forjat pàrking KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Paviment ceràmic 1 Sobrecàrrega d’ús 2 - - TOTAL 8 Permanents Variables Definició estructural L'edifici vol seguir la línia orgànica del projecte i ser compost per una estructura lleugera. Així doncs s’utilitzarà un sistema estructural bidireccional de llosa massisa de formigó amb armadura metàl·lica en les dues direccions. Pel que fa als pilars seràn metàl·lics circulars ja que aporten poc pes l’estructura. Aquests, es mouen lliurement per la geometria del projecte seguint uns eixos verticals. En la planta baixa, es crea un bosc de pilars que vol connectar-se amb l’entorn. També, la formen unes caixes de vidre subjectades per uns perfils HEB. En les plantes superiors, els pilars circulars queden embeguts ens els envans i es converteixen en HEB. En la planta de l’aparcament, els pilars seràn de formigó armat que aniran acompanyats d’uns murs de formigó que tancaran el perímetre. Les llums de l’edifici es mouen al voltant dels 8 m, per això es reforçarà l’armat en els extrems del perímetre. Planta coberta Planta tipus Planta baixa Planta soterrani Pilars circulars Pilars HEB Mur de formigó soterrat Nucli de formigó Llosa de fonamentació Axil total (Nd)= N(en tránsito) + N(acumulado) Pilar de formigó armat predimensionat pilar soterrani N(d)= 950,4 x 2 kN + (1036 kN x 3) + 998,4 kN = 7904,3 kN A= (Nk hip)/σ = 7904,3/ 2,5 =3161,72 cm² Pilars de Ø 60 Pilars metàl·lics Predimensionat pilar PB N(d)= 950,4 kN + (1036 kN x 3) + 998,4 kN = 6 092,8 kN A= (Nk hip)/σ = 6092,8 / 7,8 =781,40 cm² Ø 30 però reforçem amb pilars de Ø 45 Predimensionat pilar P1 N(d)= (1036 kN x 2) + 998,4 kN =5142,4 kN A= (Nk hip)/σ = 5142,4 / 7,8 =659,28 cm² Ø 25 però reforçem amb pilars de Ø 40 Predimensionat pilar P2 N(d)= 1036 KN + 998,4 kN = 2034,4 kN A= (Nk hip)/σ = 2034,4 / 7,8 =260,20 cm² Ø 20 però reforçem amb pilars de Ø 35 Predimensionado pilar P3 N(d)= 998,4 KN A= (Nk hip)/σ = 998,4 / 7,8 = 128 ,05cm² Ø15 però reforçem amb pilars de Ø 30 Càrrega del vent El grau d'aspror és I; Vora de mar o d'un llac amb una superfície d'aigua en la direcció del vent d'almenys 5km de longitud, segons la taula 3.4 ES-AE del CTE en que l’altura considerada són 12 metres. Pel que fa a les dades ce= 2,9 , qb= 0.5 KN/m², cp= 0,8 || cs= 0,6 Qpresión= qb x ce x cp = 0,5 KN/m² x 2,9 x 0,8 = 1,16 KN/ m² Qsucción= qb x ce x cs = 0,5 KN/m² x 2,9 x 0,4 = 0.58 KN/ m² Qpb= 4,2 /2 x 8+8/2 x 0,8 = 13,44 KN/m2 Qpb= 4,2 /2 x 8+8/2 x 0,4 = 6,72 KN/m2 Qptipus= 3/2 x 8+8 /2 x 0,8 = 9,6 KN/m2 Qtipus= 3/2 x 8+8/2 x 0,4 = 4,8 KN/m2 a planta tenim un ample de 8 m Fp= cp x a.t x h = 0,8 KN/m2 x 8 m x 12 m = 48 KN Fs= cs x a.t x h = 0,4 KN/m2 x 8 m x 12 m = 24 KN Mplanta = (Fp + Fs) x Hpb = (48 KN + 24 KN) x 4 = 288 KNm Mpilar = Mplanta / nº pilares =288 KNm / 3 = 96 KNm Mvent = 96 KNm x 2/3 = 63,36 KNm Càrrega gravitatòria Accions segons la compressió. Influència del vent, es comprova la quantía principal i la secundaria. PPprincipal wpp= 2.5 x Md / (b x h² x fyd) 2.5 x 63,36 KNm x 1000 x 1000 x 1.5 / (450 x 450² x 78/1.5) = =0,05 PPsecundaria wps= 2.5 x Nd x 0,02/ (b x h² x fyd) 2,5 x 6092,8 KN x 1000 x 1000 x 1,5 x 0,02 / (450 x 450² x 78/1.5) = 0,28 cuantía total (w)= wpp + wps = 0,05 + 0,28 = 0,33 0.3 < w < 0.5 COMPLEIX Comprovació (diagramas Wineva) màxima fletxa admissible L/300= 8 000 /300= 26.67 mm fletxa diferida: f x 2.5 = 6 mm x 2.5= 15 mm 15 mm < 26.67mm COMPLEIX Predimensonat fonamentació El terreny que disposem és de sorres, graves i lutites. S’escull una cimentació mitjançant una llosa de fonementació. Segons els criteris, i la força axial que ens arriba als pilars determinem el cantell: Calculem la càrrega: Nhip PB + PPpilarpb= 8274,25 KN + (0,45 x 0,45 x 3 x 78)x 1,3 x1,1= =7972,06 KN Ja que tenim un axil gran ens disposem a calcular el cantell a partir de la llum: H=L/10 H = 8/10 = 0,8 m Detall 1:10 trobament pilar metàl·lic amb llosa massisa Detall 1:10 trobament pilar metàl·lic amb mur de formigó Estat de càrregues Per calcular l'estat de càrregues per al predimensionat de l'estructura, es tenen en compte les accions permanents i les variables. Les accions permanents les obtenim a través del pes propi dels materials i les variables són la suma de la sobrecàrrega d'ús, les accions sobre baranes i elements divisoris, el vent i la neu. forjat coberta KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Coberta plana no transitable amb acabat de grava 3,8 Fals sostre 0,2 Sobrecàrrega d’ús 1 Neu 0,4 TOTAL 10,4 Predimensionat de forjats Per duur a terme el predimensionat de les lloses de formigó s'utilitzarà el mètode simplificat segons la taula 50.2.2.1 de cantells mínims en bigues i lloses de formigó de l'EHE 08. La llosa de formigó massissa cobreix llums de fins a 8 metres en tot el projecte per el que s'utilitza el mateix cantell. Llosa unidireccional o bidireccional contínua. L = 8 m; cantell llosa = 8/30 = 0.266 cm --> 30 cm de cantell Predimensionat de pilars Predimensionaremen cada cas el pilar B3 (estàndard i pertanyent a el pòrtic a analitzar) Àrea tributària del pilar: a x b = 8 m x 8 m = 64 m² a PB Nk(sup)= At x qsup= 64 m² x 9 kN/m2 = 576 kN NK= [Nk(sup) · Nk(puntual)] x 1,1= (576kN + 0) x 1,1= 633,6 kN Majorem: Nd= NK x 1,5= 633,6 kN x 1,5= 950,4 kN a P1 (planta tipus) Axil acumulado: N(a)= 64 m2 x 10,8 kN= 691 kN Majorem: Na= N(a) · 1,5= 373.94 kN x 1,5= 1036,8 kN a Pcoberta Axil acumulado: N(a)= 64 m2 x 10,4 kN= 665,6 kN Majorem: Na= N(a) · 1,5= 665,6 kN x 1,5= 998,4 kN Permanents Variables forjat tipus KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Terra radiant 2 Parquet 0,8 Sobrecàrrega d’ús 2 Envans 1 TOTAL 10,8 Permanents Variables forjat pb KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Paviment ceràmic 1 Sobrecàrrega d’ús 2 Envans 1 TOTAL 9 Permanents Variables forjat pàrking KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Paviment ceràmic 1 Sobrecàrrega d’ús 2 - - TOTAL 8 Permanents Variables Definició estructural L'edifici vol seguir la línia orgànica del projecte i ser compost per una estructura lleugera. Així doncs s’utilitzarà un sistema estructural bidireccional de llosa massisa de formigó amb armadura metàl·lica en les dues direccions. Pel que fa als pilars seràn metàl·lics circulars ja que aporten poc pes l’estructura. Aquests, es mouen lliurement per la geometria del projecte seguint uns eixos verticals. En la planta baixa, es crea un bosc de pilars que vol connectar-se amb l’entorn. També, la formen unes caixes de vidre subjectades per uns perfils HEB. En les plantes superiors, els pilars circulars queden embeguts ens els envans i es converteixen en HEB. En la planta de l’aparcament, els pilars seràn de formigó armat que aniran acompanyats d’uns murs de formigó que tancaran el perímetre. Les llums de l’edifici es mouen al voltant dels 8 m, per això es reforçarà l’armat en els extrems del perímetre. Planta coberta Planta tipus Planta baixa Planta soterrani Pilars circulars Pilars HEB Mur de formigó soterrat Nucli de formigó Llosa de fonamentació Axil total (Nd)= N(en tránsito) + N(acumulado) Pilar de formigó armat predimensionat pilar soterrani N(d)= 950,4 x 2 kN + (1036 kN x 3) + 998,4 kN = 7904,3 kN A= (Nk hip)/σ = 7904,3/ 2,5 =3161,72 cm² Pilars de Ø 60 Pilars metàl·lics Predimensionat pilar PB N(d)= 950,4 kN + (1036 kN x 3) + 998,4 kN = 6 092,8 kN A= (Nk hip)/σ = 6092,8 / 7,8 =781,40 cm² Ø 30 però reforçem amb pilars de Ø 45 Predimensionat pilar P1 N(d)= (1036 kN x 2) + 998,4 kN =5142,4 kN A= (Nk hip)/σ = 5142,4 / 7,8 =659,28 cm² Ø 25 però reforçem amb pilars de Ø 40 Predimensionat pilar P2 N(d)= 1036 KN + 998,4 kN = 2034,4 kN A= (Nk hip)/σ = 2034,4 / 7,8 =260,20 cm² Ø 20 però reforçem amb pilars de Ø 35 Predimensionado pilar P3 N(d)= 998,4 KN A= (Nk hip)/σ = 998,4 / 7,8 = 128 ,05cm² Ø15 però reforçem amb pilars de Ø 30 Càrrega del vent El grau d'aspror és I; Vora de mar o d'un llac amb una superfície d'aigua en la direcció del vent d'almenys 5km de longitud, segons la taula 3.4 ES-AE del CTE en que l’altura considerada són 12 metres. Pel que fa a les dades ce= 2,9 , qb= 0.5 KN/m², cp= 0,8 || cs= 0,6 Qpresión= qb x ce x cp = 0,5 KN/m² x 2,9 x 0,8 = 1,16 KN/ m² Qsucción= qb x ce x cs = 0,5 KN/m² x 2,9 x 0,4 = 0.58 KN/ m² Qpb= 4,2 /2 x 8+8/2 x 0,8 = 13,44 KN/m2 Qpb= 4,2 /2 x 8+8/2 x 0,4 = 6,72 KN/m2 Qptipus= 3/2 x 8+8 /2 x 0,8 = 9,6 KN/m2 Qtipus= 3/2 x 8+8/2 x 0,4 = 4,8 KN/m2 a planta tenim un ample de 8 m Fp= cp x a.t x h = 0,8 KN/m2 x 8 m x 12 m = 48 KN Fs= cs x a.t x h = 0,4 KN/m2 x 8 m x 12 m = 24 KN Mplanta = (Fp + Fs) x Hpb = (48 KN + 24 KN) x 4 = 288 KNm Mpilar = Mplanta / nº pilares =288 KNm / 3 = 96 KNm Mvent = 96 KNm x 2/3 = 63,36 KNm Càrrega gravitatòria Accions segons la compressió. Influència del vent, es comprova la quantía principal i la secundaria. PPprincipal wpp= 2.5 x Md / (b x h² x fyd) 2.5 x 63,36 KNm x 1000 x 1000 x 1.5 / (450 x 450² x 78/1.5) = =0,05 PPsecundaria wps= 2.5 x Nd x 0,02/ (b x h² x fyd) 2,5 x 6092,8 KN x 1000 x 1000 x 1,5 x 0,02 / (450 x 450² x 78/1.5) = 0,28 cuantía total (w)= wpp + wps = 0,05 + 0,28 = 0,33 0.3 < w < 0.5 COMPLEIX Comprovació (diagramas Wineva) màxima fletxa admissible L/300= 8 000 /300= 26.67 mm fletxa diferida: f x 2.5 = 6 mm x 2.5= 15 mm 15 mm < 26.67mm COMPLEIX Predimensonat fonamentació El terreny que disposem és de sorres, graves i lutites. S’escull una cimentació mitjançant una llosa de fonementació. Segons els criteris, i la força axial que ens arriba als pilars determinem el cantell: Calculem la càrrega: Nhip PB + PPpilarpb= 8274,25 KN + (0,45 x 0,45 x 3 x 78)x 1,3 x1,1= =7972,06 KN Ja que tenim un axil gran ens disposem a calcular el cantell a partir de la llum: H=L/10 H = 8/10 = 0,8 m Detall 1:10 trobament pilar metàl·lic amb llosa massisa Detall 1:10 trobament pilar metàl·lic amb mur de formigó Estat de càrregues Per calcular l'estat de càrregues per al predimensionat de l'estructura, es tenen en compte les accions permanents i les variables. Les accions permanents les obtenim a través del pes propi dels materials i les variables són la suma de la sobrecàrrega d'ús, les accions sobre baranes i elements divisoris, el vent i la neu. forjat coberta KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Coberta plana no transitable amb acabat de grava 3,8 Fals sostre 0,2 Sobrecàrrega d’ús 1 Neu 0,4 TOTAL 10,4 Predimensionat de forjats Per duur a terme el predimensionat de les lloses de formigó s'utilitzarà el mètode simplificat segons la taula 50.2.2.1 de cantells mínims en bigues i lloses de formigó de l'EHE 08. La llosa de formigó massissa cobreix llums de fins a 8 metres en tot el projecte per el que s'utilitza el mateix cantell. Llosa unidireccional o bidireccional contínua. L = 8 m; cantell llosa = 8/30 = 0.266 cm --> 30 cm de cantell Predimensionat de pilars Predimensionaremen cada cas el pilar B3 (estàndard i pertanyent a el pòrtic a analitzar) Àrea tributària del pilar: a x b = 8 m x 8 m = 64 m² a PB Nk(sup)= At x qsup= 64 m² x 9 kN/m2 = 576 kN NK= [Nk(sup) · Nk(puntual)] x 1,1= (576kN + 0) x 1,1= 633,6 kN Majorem: Nd= NK x 1,5= 633,6 kN x 1,5= 950,4 kN a P1 (planta tipus) Axil acumulado: N(a)= 64 m2 x 10,8 kN= 691 kN Majorem: Na= N(a) · 1,5= 373.94 kN x 1,5= 1036,8 kN a Pcoberta Axil acumulado: N(a)= 64 m2 x 10,4 kN= 665,6 kN Majorem: Na= N(a) · 1,5= 665,6 kN x 1,5= 998,4 kN Permanents Variables forjat tipus KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Terra radiant 2 Parquet 0,8 Sobrecàrrega d’ús 2 Envans 1 TOTAL 10,8 Permanents Variables forjat pb KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Paviment ceràmic 1 Sobrecàrrega d’ús 2 Envans 1 TOTAL 9 Permanents Variables forjat pàrking KN/m² Llosa massisa de formigó (0,25 cm) 5 Paviment ceràmic 1 Sobrecàrrega d’ús 2 - - TOTAL 8 Permanents Variables Definició estructural L'edifici vol seguir la línia orgànica del projecte i ser compost per una estructura lleugera. Així doncs s’utilitzarà un sistema estructural bidireccional de llosa massisa de formigó amb armadura metàl·lica en les dues direccions. Pel que fa als pilars seràn metàl·lics circulars ja que aporten poc pes l’estructura. Aquests, es mouen lliurement per la geometria del projecte seguint uns eixos verticals. En la planta baixa, es crea un bosc de pilars que vol connectar-se amb l’entorn. També, la formen unes caixes de vidre subjectades per uns perfils HEB. En les plantes superiors, els pilars circulars queden embeguts ens els envans i es converteixen en HEB. En la planta de l’aparcament, els pilars seràn de formigó armat que aniran acompanyats d’uns murs de formigó que tancaran el perímetre. Les llums de l’edifici es mouen al voltant dels 8 m, per això es reforçarà l’armat en els extrems del perímetre. Planta coberta Planta tipus Planta baixa Planta soterrani Pilars circulars Pilars HEB Mur de formigó soterrat Nucli de formigó Llosa de fonamentació Axil total (Nd)= N(en tránsito) + N(acumulado) Pilar de formigó armat predimensionat pilar soterrani N(d)= 950,4 x 2 kN + (1036 kN x 3) + 998,4 kN = 7904,3 kN A= (Nk hip)/σ = 7904,3/ 2,5 =3161,72 cm² Pilars de Ø 60 Pilars metàl·lics Predimensionat pilar PB N(d)= 950,4 kN + (1036 kN x 3) + 998,4 kN = 6 092,8 kN A= (Nk hip)/σ = 6092,8 / 7,8 =781,40 cm² Ø 30 però reforçem amb pilars de Ø 45 Predimensionat pilar P1 N(d)= (1036 kN x 2) + 998,4 kN =5142,4 kN A= (Nk hip)/σ = 5142,4 / 7,8 =659,28 cm² Ø 25 però reforçem amb pilars de Ø 40 Predimensionat pilar P2 N(d)= 1036 KN + 998,4 kN = 2034,4 kN A= (Nk hip)/σ = 2034,4 / 7,8 =260,20 cm² Ø 20 però reforçem amb pilars de Ø 35 Predimensionado pilar P3 N(d)= 998,4 KN A= (Nk hip)/σ = 998,4 / 7,8 = 128 ,05cm² Ø15 però reforçem amb pilars de Ø 30 Càrrega del vent El grau d'aspror és I; Vora de mar o d'un llac amb una superfície d'aigua en la direcció del vent d'almenys 5km de longitud, segons la taula 3.4 ES-AE del CTE en que l’altura considerada són 12 metres. Pel que fa a les dades ce= 2,9 , qb= 0.5 KN/m², cp= 0,8 || cs= 0,6 Qpresión= qb x ce x cp = 0,5 KN/m² x 2,9 x 0,8 = 1,16 KN/ m² Qsucción= qb x ce x cs = 0,5 KN/m² x 2,9 x 0,4 = 0.58 KN/ m² Qpb= 4,2 /2 x 8+8/2 x 0,8 = 13,44 KN/m2 Qpb= 4,2 /2 x 8+8/2 x 0,4 = 6,72 KN/m2 Qptipus= 3/2 x 8+8 /2 x 0,8 = 9,6 KN/m2 Qtipus= 3/2 x 8+8/2 x 0,4 = 4,8 KN/m2 a planta tenim un ample de 8 m Fp= cp x a.t x h = 0,8 KN/m2 x 8 m x 12 m = 48 KN Fs= cs x a.t x h = 0,4 KN/m2 x 8 m x 12 m = 24 KN Mplanta = (Fp + Fs) x Hpb = (48 KN + 24 KN) x 4 = 288 KNm Mpilar = Mplanta / nº pilares =288 KNm / 3 = 96 KNm Mvent = 96 KNm x 2/3 = 63,36 KNm Càrrega gravitatòria Accions segons la compressió. Influència del vent, es comprova la quantía principal i la secundaria. PPprincipal wpp= 2.5 x Md / (b x h² x fyd) 2.5 x 63,36 KNm x 1000 x 1000 x 1.5 / (450 x 450² x 78/1.5) = =0,05 PPsecundaria wps= 2.5 x Nd x 0,02/ (b x h² x fyd) 2,5 x 6092,8 KN x 1000 x 1000 x 1,5 x 0,02 / (450 x 450² x 78/1.5) = 0,28 cuantía total (w)= wpp + wps = 0,05 + 0,28 = 0,33 0.3 < w < 0.5 COMPLEIX Comprovació (diagramas Wineva) màxima fletxa admissible L/300= 8 000 /300= 26.67 mm fletxa diferida: f x 2.5 = 6 mm x 2.5= 15 mm 15 mm < 26.67mm COMPLEIX Predimensonat fonamentació El terreny que disposem és de sorres, graves i lutites. S’escull una cimentació mitjançant una llosa de fonementació. Segons els criteris, i la força axial que ens arriba als pilars determinem el cantell: Calculem la càrrega: Nhip PB + PPpilarpb= 8274,25 KN + (0,45 x 0,45 x 3 x 78)x 1,3 x1,1= =7972,06 KN Ja que tenim un axil gran ens disposem a calcular el cantell a partir de la llum: H=L/10 H = 8/10 = 0,8 m Detall 1:10 trobament pilar metàl·lic amb llosa massisa Detall 1:10 trobament pilar metàl·lic amb mur de formigó 6 mm 1,7 mm 4.8 KN/m 4.8 KN/m 4.8 KN/m 4.8 KN/m 2.24 KN/M 3.36KN/M 1.2 KN/M 1.2 KN/M 6092,8 KN 5142,4 KN 2034,4 KN 998 KN 9.6 KN 9.6 KN 9.6 KN 13.44 KN 4.8 KN 4.8 KN 4.8 KN 6.72 KN Accions Vent Axials Deformacions L’ESTRUCTURA 25 % 2 % 2 % 2 % 5,2 %3 % 5,2 m 05 <L 17,5m Subministrament d'aigua Predimensionat del sistema solar tèrmic per la producció d'ACS. Demanda de ACS anual de l'edifici: Da= Ddp x P x 365 dies/ any Da: demanda anual d'ACS a 60º Ddp: demanda diària d'ACS a 60º per a persona= 55 litres /pers (CTE - HE- 4) P: nombre de persones que ocupen l'edifici = 60 persones ( CTE-HE4) Da= 55 (l/s) x 60 (pers.) x 365 (dies) =1204, 5 l/ any Demanda energètica anual a cobrir amb energia solar: EACSolar = EACS x CS EACS = Da x ∆T x Ce x δ EACS= 1204,5 l/any x (60-14º) x 0,001163 x 1= 64.438,3 KWh/any EACSsolar= 64.438,3 (KWh/any) x 60 % = 38.663,0 KWh/any Determinar l'àrea dels captadors solars: Adaptadors solars = EACSsolar / I x α x δ x r Adaptadors solars = 38.663,0 (KWh/any) / (1774 x 1 x 1 x 0,45 ) = 48,43 m 2 => 50 m2 Nº captadors = Acaptadors solars/ àrea útil captador ( considerem 2 m2 ) = => 25 captadors Determinar el volum d'acumulació d'ACS: 50 < V/A< 180 V: volum d'acumulació en litres ( considerem el volum d'acumulació entre 60 i 70 m2 per captador ) = 65 litres per captador A: suma de la superfície útil dels captadors en m2 V= 50 m2 x 65 l/captador = 3250 l Dipòsit de 4000 l ( diàm. 1950 mm x 2300 ) Dimensionat de les canonades: S= q x 10/ v S: secció de les canonades en cm2 q: cabal en l/s = 0,031/s per captador v: velocitat en m/s. Les canonades es dimensionaran a una velocitat inferior a 1 m/s S= 0,03 x 10/ v = 15 cm² Dimensionat segons les Fitxes Tèniques d’Instal·lacions OCI-34 considerant els trams més exigents de la instal·lació. Aigües pluvials: baixants Nombre d’Aparells Equivalents (ae) segons pluvimetria 110 mm/h Sc = f x S Disposem de 6 Àrees. Sanejament Dimensionat segons les Fitxes Tèniques d’Instal·lacions OCI-34 considerant els trams més exigents de la instal·lació. Aigües pluvials: baixants Nombre d’Aparells Equivalents (ae) segons pluvimetria 110 mm/h Sc = f x S Disposem de 6 Àrees. A1 = 141,6 m2 x1,1= 155,8 m2 ( sup. corregida) -> BP1 ϕ 75 mm A2= 145,7 m2 x 1,1 = 159,5 m2 ( sup. corregida) -> BP2 ϕ 75 mm A3= 139,4 m2 x 1,1 =153,34 m2 ( sup. corregida) ->BP3 ϕ 75 mm A4, A5, A6= 149,5 m2 x 1,1 =164,45 m2 ( sup. corregida) -> BP4,BP5,BP6 ϕ 75 mm Aigües pluvials: col.lectors (col.lector penjat pendent 1%) (A1 + A2 ) = 155,8 m2 + 159,5 m2 = 315,3 m2 -> CP1 ϕ 160 mm (A3+ A4)= 153,34 m2 + 149,5 m2 = 302,8 m2 -> CP1 ϕ 160 mm (A5+A6)= 149,5 m2 + 149,5 m2 = 299 m2 -> CP1 ϕ 125mm Arbre de fulla caduca Arbre de fulla caduca Diagrama de la incidència del Sol, la ventil·lació i les energies. CONDICIONAMENT I SERVEIS