After the project : updating mass housing estates = actualització de polígons residencials
Abstract
It is often argued that the future city will be that one built on the already urbanized territory. This statement asks for a new approach to Urban Planning, more attentive to regenerating existing urban fabrics than extending them. Within this context, Mass Housing Estates and their renovation become an issue of great relevance. Being one of the 20th century's genuine forms of urban growth, their accelerated and very explicit obsolescence demands profound reflection on strategies and interventions. This book shows some descriptions, thoughts and tentative designs on this particular urban form. Opened to an international scope, most of the presented materials and writings are referred to Barcelona and its MHE, since it is an exceptional case study in this matter, as it is in many other fields related to urbanism. The large number and diversity of housing estates that were developed throughout the last century set the framework for the analysis of three challenges that MHE renewal will face in the future: guarantee of basic living conditions; urbanity provision and metropolitan integration. "The relevance of MHEs was the opportunity to build residential neighbourhoods with a much greater po-tential than traditional ones. Some specific cases have shown us how to design residential environments and others show us precisely the opposite, how not to. MHE shouldn't have been located in isolated sites with an excessive insistence on a certain type of architec-ture. Today the centre of our metropolitan reality continues to be Barcelona: it is a key element, extremely important. But let us look with a renewed attention at the metropolitan context. The baricentre of this metro-politan Barcelona is certainly not located in Ciutadella, but somewhere in Collserola. It is in this change of scale, it is in understanding the real city, that we will find the key to redefine MHE as an integral part of a much broader and more complex system than the former periphery where they were once built. Now we have the capacity and sufficient perspective to discern what was a mistake from the positive assets we can recover from these territories" Ferrer-Sotoca
Full text
AftertheProject updating Mass Housing Estates actualització de polígons residencials WITH TEXT BY Brossa, M; Ferrer, A; Gyurkovich, M; Jornet-Llop-Pastor SLP; Macri, Z; Milojevic, M; Oyón, J.L; Peremiquel, F; Serra, P; Sotoca, A; Tarrasó, O; Wójcik, A. EDITED BY Adolf Sotoca It is often argued that the future city will be that one built on the already urbanized territory. This statement asks for a new approach to Urban Planning, more attentive to regenerating existing urban fabrics than extending them. Within this context, Mass Housing Estates and their renovation become an issue of great relevance. Being one of the 20th century’s genuine forms of urban growth, their accelerated and very explicit obsolescence demands profound reflection on strategies and interventions. This book shows some descriptions, thoughts and tentative designs on this particular urban form. Opened to an international scope, most of the presented materials and writings are referred to Barcelona and its MHE, since it is an exceptional case study in this matter, as it is in many other fields related to urbanism. The large number and diversity of housing estates that were developed throughout the last century set the framework for the analysis of three challenges that MHE renewal will face in the future: guarantee of basic living conditions; urbanity provision and metropolitan integration. UPDATING MASS HOUSING ESTATES ACTUALITZACIÓ DE POLÍGONS RESIDENCIALS AftertheProject “The relevance of MHEs was the opportunity to build residential neighbourhoods with a much greater potential than traditional ones. Some specific cases have shown us how to design residential environments and others show us precisely the opposite, how not to. MHE shouldn’t have been located in isolated sites with an excessive insistence on a certain type of architecture. Today the centre of our metropolitan reality continues to be Barcelona: it is a key element, extremely important. But let us look with a renewed attention at the metropolitan context. The baricentre of this metropolitan Barcelona is certainly not located in Ciutadella, but somewhere in Collserola. It is in this change of scale, it is in understanding the real city, that we will find the key to redefine MHE as an integral part of a much broader and more complex system than the former periphery where they were once built. Now we have the capacity and sufficient perspective to discern what was a mistake from the positive assets we can recover from these territories” Ferrer-Sotoca 9 788476 539194 DUOT
Afterthe Updating Mass Housing Estates Actualització de polígons residencials First edition :: Primera edició Abril de 2012 Edited by :: Edició Adolf Sotoca Graphic design and editorial :: Disseny gràfic i editorial Pau Hormigo Documentary development of EcoRehab II :: Elaboració documental d’EcoRehab II Núria Noguer, Victor Tomàs Correction and translation :: Correcció i traducció: Barney Griffiths, Pau Hormigo, Adolf Sotoca Acknowledgements :: Agraïments Eulàlia Badia, Sara Bartumeus, Oscar Carracedo, Ricard Fayos, Loles Herrero, Karin Hofert, Sebastià Jornet, Carles Llop, Alícia Mallarach, Xavier Matilla, José Luis Oyón, Pere Picorelli, Olga Tarrasó. © Els autors, 2012 © Universitat Politècnica de Catalunya, 2012 Iniciativa Digital Politècnica Jordi Girona, 31 Edifici Torre Girona, 31 08034 Barcelona a/e: [email protected] www.upc.edu/idp ISBN: 978-84-7653-919-4 Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels seus titulars, llevat de l’excepció prevista a la llei. ISBN: 978-84-7653-920-0 DL: B. 12646-2012
Project II EcoRehab Barcelona 2011
AftertheProject II EcoRehab. Barcelona 2011 After the Project: Living conditions, Urbanity and Metropolitan Integration F. Peremiquel & A. Sotoca 06 After the Project: Habitabilitat, Urbanitat i Integració metropolitana International Scope Context Internacional Seoul. Housing the Miracle of the Han River Marc Brossa 28 Seül. Habitant el miracle del riu Han Cracow. Polish Mass Housing Estates M. Gyurkovich & A. Wójcik 44 Cracòvia. Polígons residencials polonesos Belgrade. Collective housing patterns in post-socialist Belgrade Milica Milojevic 54 Belgrad. Patrons d’habitatge col·lectiu al Belgrad post-socialista Bucharest. From CIAM to 2011. Densifi cation and transformation of Romanian MHE Zina Macri 66 Bucarest. Del CIAM al 2011. Densificació i transformació dels polígons residencials rumans Barcelona. 1978-2010. Renewal processes on Barcelonian Mass Housing Estates F. Peremiquel & P. Serra 76 Barcelona. 1978-2010. Processos de renovació als polígons residencials barcelonins Barcelona and its eastern facade Barcelona i la seva façana oriental Housing, city, metropolis. A renewed vision on three MHE in eastern Barcelona A. Sotoca 98 Habitatge, ciutat, metròpoli. Una visió renovada sobre tres polígons del llevant barceloní Re_ADAPT. Bon Pastor Living conditions, heritage and transformation Habitabilitat, patrimoni i transformació 102 Case Description 104 The “Cases Barates in Barcelona. Milans del Bosch” José Luís Oyón 112 Les Cases Barates a Barcelona. Milans del Bosch Workshop proposals Propostes de taller 132 Re_LAUNCH. Ciutat Meridiana Metropolitan Integration Integració Metropolitana 156 Case Description 158 Landscape and Metropolis Olga Tarrasó, Espinàs i Tarrasó 168 Paisatge i metròpoli Workshop proposals Propostes de taller 184 Re_MOVE. Sud-Oest del Besòs_La Mina Urbanity Urbanitat 200 Case Description 202 PERM of La Mina’s neighbourhood Jornet-Llop-Pastor arquitectes 210 PERM del sector i barri de La Mina Workshop proposals Propostes de taller 230 Postscript Cloenda After the Project. Towards a new scenario for Mass Housing Estates? A. Ferrer & A. Sotoca 248 After the Project. Cap a un nous escenari pels polígons residencials?
Living Conditions, Urbanity and Metropolitan Integration An introduction to future challenges in Mass Housing Estates Habitabilitat, Urbanitat i Integració Metropolitana Una introducció als reptes futurs dels conjunts d’habitatge massiu Adolf SOTOCA & Francesc PEREMIQUEL
A. SOTOCA & F. PEREMIQUEL introduction Habitability, Urbanity and Territorial Integration Habitabilitat, Urbanitat i Integració Territorial AftertheProject • introduction 7 It is often stated today that the future city will be that one built on the already urbanized territory. This confirms a new approach to Urban Planning, more attentive to regenerating existing urban fabrics than extending the urban growth. Within this context, Mass Housing Estates (MHE) and their updating appear to be an issue of great importance. Being one of the 20th century’s genuinely characteristic forms of urban growth, their accelerated obsolescence demands profound reflection on strategies and intervention. By Mass Housing Estates we refer to those which were conceived to provide housing on a massive scale, in conceptual accordance with the general principles of the functional city established by the Athens Charter. Consequently, they prioritise functional segregation and urban specialisation as well as the standardisation of the housing unit, taking into account health criteria such as sunlight and ventilation. Frequently addressed to social classes with low rents, their conception as an urban product is based on economic efficiency and therefore the adoption of project criteria such as the unitary nature of operations, locations on lowcost land, low levels of urbanisation and standard housing types. From the management viewpoint, these interventions are mostly promoted by the public administration and projects are developed and constructed on a very short timescale. Morphologically, housing estates are characterized by the serial and repetitive composition of the isolated buildings which, with low occupancy, frees up a large quantity of open space (fig.1). The construction of the modern residential project by means of housing estates took on enormous relevance during the mid-20th century, between the interwar period and the end of the 1960s. From 1945 to 1965, three-quarters of the urbanized surface area in Europe was allocated to exclusively residential use. It is this period that witnessed the appearance of mass housing projects interpreting the criteria of the Modern Movement and all of its derivations. Avui es defensa amb freqüència que la ciutat del futur proper serà aquella que es refaci sobre sí mateixa. S’afirma així una nova aproximació al fet urbà, més atenta a la regeneració dels teixits urbans existents que a la nova urbanització sobre el territori. En aquest context, els polígons residencials i la seva renovació esdevenen un tema de cabdal importància. Essent una de les formes de creixement genuïnament característiques del segle XX, la seva accelerada obsolescència demana una reflexió profunda sobre la intervenció en aquests barris i les estratègies que l’han de pautar. Entenem per polígons residencials aquells que neixen amb l’objecte de proveïr massivament habitatge, d’acord conceptualment amb els principis generals de la ciutat funcional de la Carta d’Atenes. Prioritzen, en conseqüència, la segregació funcional i l’especialització urbana així com l’estandardització de la unitat habitatge, d’acord amb consideracions higienistes tals com l’assoleiament i la ventilació. Freqüentment adreçats a classes socials amb recursos limitats, la seva concepció com a producte urbà es basa en l’eficiència econòmica i, per tant, en l’adopció de criteris projectuals tals com caràcter unitari de les operacions, la localització sobre sòls d’oportunitat, els baixos nivells d’urbanització o l’estandardització tipològica. Des del punt de vista de la gestió, es tracta d’intervencions majoritàriament promogudes per l’administració pública i que es projecten i construeixen un termini de temps molt curt. Morfològicament els polígons es caracteritzen per la composició seriada i repetitiva del bloc aïllat que, amb una escassa ocupació, allibera una gran quantitat d’espai lliure (fig.1). La construcció del projecte residencial modern mitjançant polígons va prendre una enorme rellevància al tram central del segle XX, entre el període d’entreguerres i les darreries dels anys 60. Només entre 1945 i 1965 tres quartes parts de la superfície urbanitzada a Europa va ser destinada a usos exclusivament residencials. És durant aquest període que es produeix l’eclosió de projectes d’habitatge massiu que interpreten els criteris del Moviment Modern amb les seves derivacions i que, amb una lectura contemporània, cal interpretar. Actualitzar els polígons: tres consideracions Avui dia, superada la ferotge i en ocasions justificada fig.01 :: fig.1/ Aerial view of Vahr See, in Neue Vahr New Town, Bremen. The estate was design by Ernst May. Säume and Haffeman were committed with the landscape design. Vista obliqua de Vahr See, a la Neue Stadt de Neue Vahr, Bremen. La ordenació, de 1957, va ser projectada per Ernst May. El projecte de paisatge i espai lliure és de Säume i Haffemann.
crítica postmoderna, ens trobem en condicions de valorar aquests projectes en la seva justa mesura. Aquesta valoració pot fer-se d’acord amb tres nivells de lectura: :: Els problemes socials, derivats de l’envelliment progressiu de la població, la marginalització endèmica associada a l’aïllament geogràfic i, en alguns casos, la consolidació d’aquests territoris com a receptors de les successives onades d’immigració a les ciutats. :: Els problemes del parc immobiliari, vinculats a la obsolescència física i tipològica d’edificis amb més de 50 anys d’antiguitat que, d’una banda, presenten evidents patologies constructives i, de l’altra, van ser projectats segons uns estàndards de superfície i confort que no es corresponen amb els actuals requeriments d’habitabilitat. :: Finalment, els problemes d’integració urbana fan pal·lesa la manca de relació amb l’entorn immediat i amb el territori metropolità on aquestes peces es situen. Es do- Renovating the estates: three considerations Nowadays, having overcome ferocious and, on occasion, justified postmodern criticism, we find ourselves able to evaluate these projects appropriately. This evaluation can be done on three levels: :: Social problems deriving from the progressive ageing of the population, endemic marginalisation associated with geographical isolation and, in some cases, the consolidation of these areas as receptors of successive waves of immigration. :: Problems with housing stock, linked to obsolescence in terms of the physical form and building typologies which, on the one hand, have evident pathologies and, on the other, were designed according to surface area and comfort standards that no longer meet current housing :: fig.2/ Source: Website Soziale Stadt Germany: Federal Programm for “Neighbourhoods with special difficulties-Soziale Stadt”. In 87% of the renewal plans public space actions were programmed. Alemanya: Programa Federal per a “Barris amb especials dificultats de desenvolupament- Soziale Stadt”. Dels programes integrals d’intervenció en barris, el 87% inclou accions sobre l’espai públic.
A. SOTOCA & F. PEREMIQUEL introduction Habitability, Urbanity and Territorial Integration Habitabilitat, Urbanitat i Integració Territorial AftertheProject • introduction 15 :: fig.7/ Source: Stadtumbau Ost Program, IBA 2010 New Town Leinefelde, in the former German Democratic Republic. The specific pre-fab building system –plattenbaumakes feasible the deconstruction processes of these estates. Above, the building process in 1963. Below, deconstruction in 1998. Neue Stadt Leinefelde, a l’antiga República Democràtica Alemanya. El particular sistema constructiu en plafons prefabricats –plattenbau-, fa que la deconstrucció d’aquests barris resulti fàcilment executable. A dalt, imatge de la construcció d’un edifici del conjunt, al 1963. Abaix, deconstrucció del mateix conjunt, al 1998. els polígons són, sobretot, teixits urbans amb un requeriment funcional molt específic: proveir les condicions d’habitabilitat als seus residents. Com qualsevol altre fragment de ciutat, els barris residencials han d’anar actualitzant-se per tal d’assolir l’acompliment d’aquest requeriment. I ho han anat fent mitjançant processos individualitzats en el parc immobiliari ja sigui per substitució d’edificis, per la rehabilitació i transformació interior dels mateixos o per operacions de manteniment i conservació. Però també ho han fet amb accions d’escala urbana sobre l’espai públic a través d’obres de reurbanització i reorganitzacions funcionals – peatonalitzacions- o a través de la construcció noves dotacions públiques (fig.8). L’anàlisi particular de cada cas ha portat a implementar polítiques singularitzades la suma de les quals han definit una tendència que ha anat canviant al llarg dels anys. De Cosme, Trinitat Nova, Via Trajanathe resulting new neighbourhood has very little in common with the estate that has been demolished. Urbanity. Improving the internal conditions of neighbourhoods Apart from their architectural value, housing estates are above all urban fabrics with a very specific functional requirement: providing residents with conditions for habitability. Like any other fragment of the city, residential neighbourhoods must be continuously renovated in order to meet this requirement. And this has been done by means of individualised processes in housing stock, whether through the substitution of buildings, their rehabilitation and interior transformation or maintenance and conservation operations. But this has also been done by means of actions on public space on an urban scale with reurbanisation work and functional reorganisation –for instance, creating pedestrianised areas- or the construction of new public facilities (fig.8). The individual analysis of each case has led to individualised policies being implemented which, when added together, have defined a changing trend over the years. The first actions providing facilities, urbanisation and exterior rehabilitation have made way for the more complex processes of urban densification, selective substitution, diversification of use and, in some interesting experiences, changes in the definitions of
les primeres actuacions d’equipament, urbanització i rehabilitació exterior s’ha anat passant a processos més complexes de densificació urbana, substitució selectiva, diversificació d’usos i, en algunes interessants experiències, canvis en les definicions dels dominis públic-privat de l’espai (fig.9). De totes aquestes accions, les més rellevants són, de ben segur, aquelles que intervenen sobre l’espai interbloc. L’obtenció d’espai lliure es troba en la gènesi conceptual dels polígons residencials ordenats segon el sistema d’edificació aïllada. El resultat en fou la construcció de barris en els que hi ha una gran abundància d’espai lliure que garanteix les condicions d’higiene, però que en els que els seus atributs – ordenació, identitat i programa funcionalno es troben clarament definits. És així com, a través de la lectura de l’espai lliure, poden detectar-se bona part dels dèficits que els polígons residencials presenten a escala de local: indefinició formal, indiferenciació i baixos nivells d’urbanitat: Indefinició formal: substitució selectiva i morfologia urbana Les operacions de substitució selectiva són aquelles que, :: fig.8/ Source: Koolhas, Mau “S, M, L, XL”, Monacelli Press, 1995 Proposal of the Office of Metropolitan Architecture (OMA) for Bijlmer estate in Amsterdam. The intervention considers the intensification of activity along main axis and the functional specialization of in-between space by placing new community facilities. Proposta de la Office of Metropolitan Architecture (OMA) per al barri Bijlmer, a Amsterdam. La intervenció passa per la intensificació d’activitat en els principals eixos viaris, a més de la especialització funcional mitjançant equipaments dels espais entreblocs.
A. SOTOCA & F. PEREMIQUEL introduction Habitability, Urbanity and Territorial Integration Habitabilitat, Urbanitat i Integració Territorial AftertheProject • introduction 17 public and private domains of space (fig.9). Among all of these actions, the most relevant are certainly those which have intervened on spaces in-between buildings. Open space is obtained via the conceptual genesis of MHE designed according to the isolated building layout. The result was the construction of neighbourhoods where there is a large abundance of open space that guarantees healthy conditions, but where the attributes of public space –morphology, identity and functional programmeare not clearly defined. This is how, via the reading of open space, most of the deficits presented by MHE on a local scale can be detected: lack of formal definition, undifferentiation and low levels of urbanity: Lack of formal definition: selective substitution and urban morphology Selective substitution operations are those which, more than simply replacing obsolete elements, turn into opportunities to diversify the residential typologies and to introduce new activities to these housing estates. The most interesting aspects to consider in this type of actions are delimiting the areas for intervention and scheduling the timeline of the substitution process. From the point of view of the relationship with the existing urban fabric, selective replacement operations may opt to maintain the morphological order or substantially modify it (fig.10). The first strategy is usually based on preserving the system of existing open spaces and substituting buildings but not significantly altering the residential typology. The second, by contrast, involves a radical change in both the structure of open spaces and the architectural typology. :: fig.9/ Source: Stadtumbau Ost Program, IBA 2010 Ground floor treatment in Leinefelde. Above, previous situation: the buildings are detached from the public space level by half underground storey were storage and technical installations are located. This solution makes difficult the relation between housing and ground level. Below, adopted solution: first public space fringe becomes private. Tractament de les plantes baixes al barri de Leinefelde. A dalt, estat original: es pot apreciar com l’edificació es disposa sobre una planta semisoterrani que és utilitzada per a les instal•lacions tècniques i l’emmagatzematge. Aquesta freqüent solució dificulta la relació de l’habitage amb el sòl. A baix, solució adoptada: es privatitza la primera franja d’espai lliure en contacte directe amb l’edificació.
:: fig.10/ Source: Stadtumbau Ost Program, IBA 2010 Urban renewal proposal for Sachendorf-Madlow. The plan establishes two main strategies: housing stock improvement and selective removal of obsolete buildings. Their physical conditions, as well as urban management requirements, will be the criteria for opting between both strategies. Proposta de renovació del barri Sachendorf-Madlow. El pla estableix una doble estratègia: millora del parc immobiliari i remodelació selectiva. L’opció per un tipus d’estratègia o una altra vindrà determinada per l’estat de l’edificació i les facilitats de gestió.
A. SOTOCA & F. PEREMIQUEL introduction Habitability, Urbanity and Territorial Integration Habitabilitat, Urbanitat i Integració Territorial AftertheProject • introduction 19 més enllà del reemplaçament de peces obsoletes, esdevenen actuacions d’oportunitat per tal de diversificar la tipologia residencial i introduir noves activitats en aquests polígons. La delimitació dels àmbits sobre els quals intervenir així com la programació temporal del procés de substitució seran els aspectes més interessants a considerar en aquest tipus d’actuació. Des del punt de vista de la relació amb el teixit existent, les operacions de reemplaçament selectiu poden optar per mantenir l’ordre morfològic o bé modificar-lo substantivament (fig.10). La primera estratègia parteix habitualment de la conservació del sistema d’espais lliures existents i la substitució dels edificis no alterant-ne significativament la tipologia residencial. La segona, en canvi, implica un canvi radical tant en l’estructura d’espais lliures com en els tipus arquitectònics emprats. Repetició indiferenciada: identitat i morfologia de l’espai lliure Una de les línies argumentals en la crítica a l’ordre del bloc obert ha estat la manca de control formal sobre l’espai públic. Aquest ha estat el resultat de la repetició indiferenciada d’edificis com a recurs compositiu domi- :: figs.11/ Marzahn Ost-Hellerdorf, Berlin. Above, the particular urban morphology of this estate resulting from the repetition of super-blocks. Below, new centrality intervention around metro station Hellersdorf. The newly resulting public space refers to the traditional arcaded square. Marzahn Ost-Hellersdorf, Berlin. A dalt es pot apreciar la particular morfologia urbana resultant de l’agregació successiva de superilles residencials. L’espai públic s’internalitza a l’interior de la illa. A baix, operació de nova centralitat al voltant de l’estació de metro de Helllersdorf. El nou espai públic projectat contrasta amb la composició urbana del projecte original i pren com a referent la plaça clàssica porticada.
:: figs.12/ Urban Renewal Plan of Zuidwest Kwadrant, Osdorp, Amsterdam. The demolition and replacement of some buildings is proposed by considering the compositional layout of the whole estate. Pla de renovació del Zuidwest Kwadrant, Osdorp, Amsterdam. Es proposa l’enderroc i substitució d’alguns edificis, tot atenent a la lògica compositiva del conjunt.
A. SOTOCA & F. PEREMIQUEL introduction Habitability, Urbanity and Territorial Integration Habitabilitat, Urbanitat i Integració Territorial AftertheProject • introduction 21 nant en la projectació d’aquests barris. Moltes operacions d’intervenció s’han fet ressò d’aquesta crítica i han proposat un canvi radical en els sistemes d’ordenació de l’edificació, passant sobtadament del bloc aïllat a la illa tancada (fig.11). L’enorme contrast entre ambdós sistemes d’ordenació ha degradat molt significativament la lectura espaial d’aquests barris. En alguns casos, però, les intervencions han cercat el control formal de l’espai bo i mantenint el sistema d’ordenació en bloc obert. La pervivència, amb variacions, de l’ordre espaial del teixit urbà facilita en aquests casos una continuïtat en la seva lectura i experiència, esdevenint així actuacions que reforcen la identitat urbana d’aquests barris sense negar-ne els orígens (fig.12). Urbanitat: de l’increment de densitat a la intensitat d’usos (fig. 13) L’increment d’urbanitat en els polígons residencials ha esdevingut també un argument constant en les operacions de regeneració. Els instruments per aconseguir-ho han estat l’increment de densitat i la diversificació dels usos i activitats. L’avaluació crítica d’aquesta estratègia haurà de contemplar la integració d’aquesta nova massa construïda en el teixit urbà. En el específic de la ciutat de Barcelona, es produeixen a les dècades dels 80’-90’ un seguit d’actuacions que tenen com a finalitat la millora i integració urbana mitjançant la reurbanització i el reequipament. Aquestes actuacions fan servir els PERI com a marc urbanístic i els projectes d’urbanització com a instrument d’acció directa. El districte de Nou Barris és on poden avaluar-se d’una manera més clara l’efecte de les diverses estratègies: integració dels diversos fragments en un conjunt mitjançant la millora i urbanització d’espais intersticials, la millora de Undifferentiated repetition: identity and morphology of open space One of the arguments frequently used to criticise modern city has been the lack of formal control over public space. This has been the result of the undifferentiated repetition of buildings as a dominant compositional resource in planning these neighbourhoods. Many intervention operations have highlighted this criticism and proposed a radical change in building planning systems, with a sudden move from the isolated building to the enclosed block (fig.11). The enormous contrast between these two planning systems has significantly degraded the spatial reading of these neighbourhoods. In some cases, however, interventions have sought formal control of the space by maintaining the open building planning system. The continuity of the spatial layout of this urban fabric leads to the understanding of how they are read and experienced, thereby converting them into actions that reinforce the urban identity of these neighbourhoods without denying their origins (fig.12). Urbanity: from increased density to intensified use (fig. 13) Increasing urbanity in MHE has also become a constant goal in urban renewal operations. The instruments for achieving this have been increased density and diversification of uses and activities. Critical evaluation of this strategy must contemplate the integration of this new constructed mass within the urban fabric. In the specific case of the city of Barcelona, a series of actions were implemented during the 1980s and 1990s with the aim of urban improvement and integration by means of reurbanisation and re-equipping neighbourhoods with facilities. These actions used PERI (Detailed Special Plans for Inner Urban Renewal) as planning framework and urbanisation projects as instruments for direct action. The effects of these diverse strategies can be most clearly evaluated in Nou Barris district: integration
A. SOTOCA & F. PEREMIQUEL introduction Habitability, Urbanity and Territorial Integration Habitabilitat, Urbanitat i Integració Territorial AftertheProject • introduction 23 l’accessibilitat en transport públic, la densificació urbana amb operacions d’habitatge social amb usos comercials vinculats i la incorporació de nous equipaments. Integració territorial, repte de futur Com ja estat esmentat, l’origen dels polígons d’habitatge massiu cal trobar-lo en la necessitat de donar resposta de forma ràpida i econòmica a la demanda sobtada d’habitatge a les grans ciutats. Aquest fet condicionà la seva localització ja que en tots els casos es buscaren ubicacions on la repercussió del cost del sòl sobre la operació es minimitzés. Els emplaçaments escollits foren, amb freqüència, espais perifèrics, discontinus respecte la trama urbana existent i amb una deficient accessibilitat. Aquest ordre de decisions va establir les bases per a la marginalitat geogràfica dels polígons durant molts anys (fig.14). Amb tot, el territori de la metròpolis és avui dia ben diferent del territori de la ciutat en el qual es construïren aquests barris fa més de mig segle. La construcció de noves infraestructures, la diversificació d’activitats sobre el territori i la presa de consciència respecte l’equilibri ambiental a gran escala han introduït canvis molt substantius en la manera d’entendre el territori metropolità. Els polígons, originalment aïllats, molt poc accessibles, monofuncionals i situats en àrees degradades ambientalment han passat en alguns casos a ser entorns habitables amb una alt potencial d’accessibilitat territorial, situats en un mosaïc funcional molt diversificat i propers, en alguns casos, a àmbits no urbanitzats que, cada cop amb més rotunditat, es conceben amb a reserves de valors ambientals que cal preservar (fig.15). Assumides les actuacions de millora a escala de barri i establerts els criteris d’equilibri entre patrimoni construït i capacitat de transformació, restaria només reubicar aquests barris en el seu entorn metropolità. Una planificació territorial que programi de forma integrada infraestructura, activitats i medi ambient tindria la capacitat, de ben segur, de revaloritzar aquests polígons, transformant-los en entorns residencials privilegiats amb l’enorme atractiu que la història, fins ara, els ha negat. < figs.13/ last page images+floor plan_imatges de la darrera pàgina+planta Richting Parkstadt-2015, urban renewal plan for the Westlijke Tuinsteden. The conditions for urbanity are analyzed in the garden cities of west Amsterdam, concluding that the atony of this area of the city is the consequence of the overwhelming homogeneity of the neighbourhoods. The proposed interventions seek the differentiation of the urban fabric according to three main categories: mixed urban fabric (high density and mixed uses), urban fabric directly related to the street (medium density and predominant residential use) and urban green (low density and exclusive residential use). The differentiation among these three categories is reinforced by the regulation of basic urban parameters such as floor area ratio, range of uses or street pattern design. Richting Parkstadt-2015, proposta d’intervenció integral a les Westelijke Tuinsteden. El pla analitza les condicions d’urbanitat de les ciutats jardí de l’oest d’Amsterdam i conclou que l’atonia d’aquest sector de la ciutat es deu a l’excessiva homogeneïtat dels seus barris. El conjunt d’intervencions proposades tenen com a objectiu la diferenciació del teixit urbà segons tres categories essencials: teixit urbà mixt (alta densitat i complexitat d’usos), teixit urbà amb relació directa amb el carrer (densitat mitja i ús predominantment residencial) i teixit en verd urbà (baixa densitat i ús exclusivament residencial). Mitjançant la regulació normativa de paràmetres d’ordenació tals com l’edificabilitat, la proporció d’usos o la ordenació de l’espai viari s’intensifiquen les diferències entre les tres categories. ^ fig.14/ Source: Sotoca, Noguer: “On project and processes”, article in Architectural Transactions, 2010 Mass Housing Estates around the first periphery of Barcelona were originally distant from the city centre. With the construction of the Rondes during the first 90’ these neighbourhoods become areas with an extraordinary metropolitan accessibility. Polígons de l’entorn proper de la ciutat de Barcelona, originalment molt distants del centre de la ciutat. Amb la construcció de les Rondes de la ciutat a principis dels anys noranta, aquests barris esdevenen àmbits amb una enorme accessibilitat metropolitana.
of the diverse fragments within a whole by means of improving and urbanising interstitial spaces, improving accessibility by means of public transport, urban densification via social housing operations with associated commercial uses and the incorporation of new facilities. Territorial integration, future challenge As we have already said, the origins of MHE can be found in the need to provide a fast and economically efficient response to sudden demand for housing in large cities. This fact has conditioned their location, as in all cases locations were sought in order to minimise the repercussions of land cost on the operation. The chosen sites were often peripheral areas, not connected to the existing urban fabric and with deficient accessibility. This order of decisions established the basis for the geographical marginalisation of housing estates for many years (fig.14). However, the current metropolitan context is a very different place from the periphery of the city in which these neighbourhoods were built more than half a century ago. The construction of new infrastructure, the diversification of activities and an increased conscience regarding large-scale environmental balance have introduced very substantial changes in the way our metropolitan areas are understood.
Housing the miracle of the Han River Habitant el miracle del riu Han Marc BROSSA :: KU Seoul AftertheProject • International Scope 31 This growth brought about a radical and extremely fast transformation of the cities and the territory, as well as deep changes in people’s lifestyles. Today, South Korea is a country with a population similar to that of Spain, but with a territory five times smaller and largely mountainous. 02 :: Three cities Present-day Seoul could be understood as the overlapping of three different development stages: Symbolic City Seoul was established in 1396 as the capital of the newly formed Joseon Dynasty which unified three independent kingdoms into what we know as modern Korea –including both North and South Koreas. It symbolized the center of the royal authority and was thus located at the center of the territory, with easy access to the Yellow Sea to the west in order to allow for communication with the main Chinese capitals. The city was planned according to Chinese urban ideals, as well as conforming to the geomantic principles of the Feng Shui tradition in order to guarantee political stability. This walled city of about 100,000 inhabitants did not change much in six centuries until the Japanese annexation in 1910 (fig.2). Machine City The Japanese occupation of the peninsula transformed the territory into a base camp to pursue the expansion into Asia. In order to do that, the city had to be made to work more efficiently: a new train infrastructure connecting from Busan to the north was laid out, the city walls were demolished and a new grid of wide roads was overlapped onto the medieval street patterns. Military installations and new industrial facilities were located close to the railways. The military dictatorship of General Park continued this early industrialization by adopting fordist economy methods to urban development. Functionalist principles of the modern movement in architecture and urbanism were incorporated, looking for efficiency, real estate value and the construction of a modern national identity. At the same time, the lack of expertise and resources of the administration left many urban decisions in the hands of private developers. By 1988 with the Olympic Games, the city was home to more than 8 million people. Aquest creixement va produir una transformació radical i extremadament ràpida de les ciutats i el territori, així com canvis profunds en els estils de vida de la població. Avui en dia, Corea del Sud és un país amb una població similar a la d’Espanya, però amb un territori cinc vegades menor i molt més muntanyós. 02 :: Tres ciutats El Seül d’avui dia podria entendre’s com a la superposició de tres diferents etapes de desenvolupament: Ciutat simbòlica Seül va establir-se el 1396 com a la capital de la recentment formada dinastia Joseon, que va unificar tres regnes independents. Situada al centre del territori, simbolitzava el centre de l’autoritat reial i tenia fàcil accés cap al Mar Groc a ponent, per tal de permetre la comunicació amb les principals capitals xineses. La ciutat va ser planejada d’acord tant amb els ideals urbans xinesos com amb els principis geomàntics del Feng Shui per tal de garantir-ne l’estabilitat política. Aquesta ciutat emmurallada de prop de 100.000 habitants no va canviar gaire al llarg de sis segles, fins l’annexió per part del Japó al 1910 (fig.2). Ciutat - màquina L’ocupació japonesa de la península va transformar la ciutat en un campament base amb l’objectiu de continuar la seva expansió cap a Àsia. Amb aquesta finalitat, la ciutat havia de funcionar de manera molt eficient: es va construir una nova infraestructura ferroviària des de Busan cap al nord passant per Seül, es van enderrocar les muralles i es va construir una nova xarxa ortogonal d’avingudes superposada als teixits medievals històrics. Les instal·lacions militars i les noves indústries es va situar prop del ferrocarril. La dictadura militar del general Park va continuar aquesta industrialització primerenca mitjançant l’adopció de mètodes d’economia fordista. La necessitat de proveir habitatge de forma ràpida i eficient, de sanejar l’economia i de construir una identitat nacional moderna van portar a adoptar els principis funcionalistes del moviment modern en arquitectura i urbanisme. Al mateix temps, la manca d’experiència i de recursos per part de l’administració va
Metropolitan City The democratization of the country and economic deregulation –especially after the 1997 crisis– opened urban development to the forces of the free market. The city reached its municipal boundaries and in 1990 five satellite cities were created to alleviate population density. These new towns and the system of greenbelts and transportation infrastructures between them and the consolidated city prompted the definition of a metropolitan area. Since population growth stabilized and industrial areas tend to move outside the city, attention has been given to urban renewal projects and rearrangement of internal aspects of the city. Nowadays, more than 24 million people live in the Seoul metropolitan area, or about 50% of the population of the whole country (fig.3). deixar moltes decisions sobre matèria urbana en mans dels promotors privats. Al 1988, l’any dels Jocs Olímpics a la ciutat, Seül comptava ja amb més de 8 milions d’habitants. Ciutat – metròpoli La democratització del país i la desregulació econòmica (especialment després de la crisi econòmica del 1997) van obrir el desenvolupament urbà a les forces del lliure mercat. La ciutat va extendre’s fins als seus límits municipals i al 1990 cinc ciutats satèl·lits van ser creades per alleujar la densitat de població. Aquestes noves ciutats, les infrastructures de transport entre elles i la ciutat consolidada, i la necessitat de crear reserves d’espais naturals van tenir com a conseqüència la definició de l’àrea metropolitana. Des d’aleshores, donada l’estabilització de la població i la relocalització de les zones industrials als afores de la ciutat, els projectes de renovació urbana interna han passat a tenir una especial importància. Avui en dia, més de 24 milions de persones viuen a l’àrea metropolitana de Seül, el que correspon a aproximadament el 50% de la població de tot el país (fig.3). 03 :: Mancança crònica d’habitatge L’evolució urbana de Seül durant el segle XX i, especialment durant la seva segona meitat, va ser una lluita constant per fer front a l’escassetat d’habitatges iniciada ja durant la colonització japonesa (1910-1945). La concentració de treball a la capital deguda a les tasques administratives i a la incipient industrialització, juntament amb la immigració de població rural, desposseïda de les seves terres per les polítiques agrícoles colonials, no van trobar correspondència en les inadequades polítiques d’habitatge de l’administració. El govern colonial estava més interessat en l’obtenció de recursos i en la producció que en la millora de les condicions de vida de la població. Aquesta situació va afavorir l’expansió d’assentaments il·legals als afores de la ciutat. El dèficit d’habitatges només va empitjorar després de la dominació colonial degut al retorn de la població exiliada, als refugiats Nord-Coreans i a la població rural que fugia de la misèria. Després de la guerra civil, la ràpida urbanització i la industrialització dutes a terme pel règim militar van convertir la ciutat en el principal depositari de la inversió econòmica. Aquesta monopolització d’oportunitats a la ciutat va consolidar un desenvolupament desequilibrat entre la capital i l’interior del país, perpetuant així l’influx de població a Seül fins a l’actualitat. Aquesta llarga història de mancança d’habitatge es va convertir en un dels principals factors que van determinar el desenvolu- :: fig.3/ Contemporary satellite image of the metropolitan area of Seoul. Imatge de satèl·lit contemporània de l’àrea metropolitana de Seül.
Housing the miracle of the Han River Habitant el miracle del riu Han Marc BROSSA :: KU Seoul AftertheProject • International Scope 33 03 :: Chronic housing shortage The urban evolution of Seoul during the XXth century -and especially during its second halfwas a constant struggle to cope with the housing shortage initiated already during Japanese colonization (1910–1945). The concentration of labor in the capital due to the administrative functions and the incipient industrialization together with immigration of rural population dispossessed of their land by colonial agricultural policies, were not matched with housing policies by the administration. The colonial government was more interested in securing resources and production than in improving the living conditions of the colony. This situation started a spread of illegal settlements in the outskirts of the city. The housing deficit only worsened after colonial rule due to the return of population from exile, North Korean refugees and people from the countryside escaping from misery. With the rapid urbanization and industrialization policies implemented by the military regime after the Korean War, Seoul became the main depositary of economic investment. This monopolization of opportunity in the city has consolidated an unbalanced development between the capital and the hinterland, thus perpetuating the inflow of immigration into the city until today. This long history of housing shortage became one of the main drivers that have shaped the urban development of Seoul in the second half of the past century (fig.4). 04 :: Mass housing estates as urban landscapes of a collective benefit In South Korea, the development gap due to the colonial period and the political unrest that lead to the Korean War postponed the wave of mass housing construction well until the decade of the 1970s. This meant that the models imported –mainly through Japan, as the main mediator of western influence during colonial times, and later via the US- had already been widely tested, both at political and financial levels, as well as from formal and constructive points of view. Housing became one of the top priorities of the new military regime from the outset, and already in 1962 a pilot project by the newly created Korea Housing Corporation in Mapo-dong demonstrated that mass housing estates were the answer to the housing shortage crisis. By providing a much higher density than the traditional single family houses, the apartment complexes were seem as the solution to reorganize the urban structure 3.000.000 2.500.000 2.000.000 1.500.000 1.000.000 500.000 19441926 DEMANDA 1931 1932 1933 1934 1935 1936 1961 1962 1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970 1975 1980 1985 1990 1995 1996 1997 1998 1999 2000 Nº HABITATGES 2005 2009 100 % 50 % DÈFICIT D’ HABITATGES % 44,7 43,9 43,7 43,2 43,5 46,2 39,5 50 46,8 44,7 46 44,7 43,2 40,3 22,1 22,5 15,8 11,2 25,9 10,6 5,8 42,1 32 30,3 28,6 29,3 29 28,3 20,3 17,6 13,7 10,8 10,3 8,78,26,25,4 pament urbà de Seül durant la segona meitat del segle passat (fig.4). 04 :: Polígons residencials com a paisatges urbans del benefici col·lectiu A Corea del Sud, el període colonial i l’inestabilitat política que varen conduir a la Guerra de Corea van posposar la recuperació econòmica i la conseqüent construcció massiva d’habitatges fins a la dècada dels 1970. Això significava que els models importats –principalment del Japó, el principal mediador de la influència occidental durant l’època colonial, i més tard per mitjà dels Estats Units– ja havien estat àmpliament provats, tant a nivell polític i financer, com des del punt de vista formal i constructiu. L’habitatge es va convertir en una de les principals prio- :: fig.4/ Sources: Seoul Development Institute, ‘Changing Profile of Seoul: Major Statistics and Trends’ (for 1926-2000); Land and Housing Corporation (for 2001-2009) Seoul housing deficit, 1928-2009 Seül, dèficit d’habitatges, 1928-2009
in order to provide housing, support economic growth and relocate informal settlements. From then on, the government’s strategy was to relocate inhabitants of the many informal settlements existing around the city in new apartments of reduced dimensions, called ‘citizen’s apartments’. Soon enough, though, it became clear that the impoverished administration lacked funding to support a public project of such scale, and after the fatal collapse of the Wau apartment building in 1970 due to mismanagement of the construction and poor building materials and technologies, the policy was aborted. Instead, the administration shifted its role from being a public developer to implementing measures that would allow the incipient private sector to develop apartment complexes for a profit, catering to an emerging urban bourgeoisie. This change of paradigm in regards to the scope of mass housing estates in South Korea meant a drastic departure from its counterparts in Europe and countries under the communist influence. The administration shifted its priorities from solving the housing shortage of the urban poor to letting the laws of free market dictate their fate; and in practical terms it focused on relocating informal settlements ritats del nou règim militar des d’un bon principi, i ja al 1962 un projecte pilot per la recentment creada Corporació de l’Habitatge de Corea a Mapo-dong va demostrar que els polígons d’habitatge col·lectiu eren la resposta immediata a la manca d’habitatges. En proporcionar una densitat molt més alta que les cases unifamiliars tradicionals, els complexos d’apartaments semblaven la solució ideal per a reorganitzar l’estructura urbana, tot i proporcionant habitatge, donant suport al creixement econòmic i eliminant els assentaments informals. A partir d’aleshores, l’estratègia del Govern va ser la de reallotjar els habitants dels assentaments informals de la perifèria de la ciutat en nous apartaments de reduïdes dimensions, anomenats “apartaments dels ciutadans”. Molt aviat, però, va quedar clar que l’administració empobrida no tenia fons per a donar suport a un projecte públic tant extens. Sobretot després del col·lapse de l’edifici d’apartaments Wau degut a la mala gestió i a la baixa qualitat dels materials i de la tecnologia constructiva, aquesta política d’habitatge públic es va avortar. L’administració va deixar el seu paper de promotor públic i es va dedicar a instituïr les mesures necessàries per a permetre que l’incipient sector privat fos qui desenvolupés els complexos d’apartaments. Aquest canvi de paradigma pel que fa al significat dels polígons residencials a Corea del Sud va comportar un canvi dràstic respecte :: fig.5/ Photograph by author Sea of apartments in Seocho, Gangnam. Esplanada d’apartaments a Seocho, Gangnam.
Housing the miracle of the Han River Habitant el miracle del riu Han Marc BROSSA :: KU Seoul AftertheProject • International Scope 35 outside the city in order to free ground for development. It is estimated that the 41,000 informal dwellings in Seoul in 1961 increased to 190,000 in 1970 –a 30% of the total number of dwellings in the city1-, and then reduced to a 13% of the total in 1983 due to the aggressive relocation policies. This was the first step that paved the way for a tradition of social inequality in the urban development of Seoul, especially in regards of housing (fig.5). From housing for the urban marginalized, mass housing estates became tools to facilitate access to real estate property and the creation of a new urban middle class2; a means for the administration to control urban growth with a minimum of investment; and finally an opportunity for the emergence of private construction corporations that could conduct the projects. By favoring these three parties -the private sector, the public sector and the emerging middle class-, mass housing estates became the built expression of a collective benefit (fig.6). 05 :: ‘Apat’u tanji’ in numbers The constant increase of housing production since the 1960s came hand in hand with a dramatic evolution of housing types. By mid-1970s more than 50% of housing construction took the form of detached houses –up to 80% of the housing stock-, with only 4% of the market being apartment complexes –or ‘apat’u tanji’, as they are known in Korean. Only a decade later, mass housing estates were already the predominant form of housing being built. By 1996, apartment complexes were already a larger portion of the housing stock of the city. This tendency was maintained thereafter, so by 2001 40% of the total housing stocks of the city were apartment complexes, while only 23.5% were detached houses. This was possible because since the mid-1990s, more than 70% of the total housing construction were apartments, up to an 88% in 1999 –while there was only a 3.1% of the total construction in 2001 was dedicated to detached houses. In other words, only in 40 years –from 1970 to 2010-, Seoul’s housing stock changed from being 75% single, detached houses to mass housing 1 :: Lee, Ki-Suk: ‘Seoul’s Urban Growth in the 20th Century’, in ‘Seoul, 20th Century. Growth and Change in the Last 100 years’, Seoul Development Institute ed., Seoul 2003, pp. 58. 2 :: Gélezeau, Valérie: ‘Séoul, ville géante, cités radieuses’, CNRS Éditions, Paris. 2003. dels seus referents a Europa i als països sota la influència comunista. L’administració va canviar les seves prioritats: de solucionar l’escassetat d’habitatge a deixar que les lleis del lliure mercat dictessin la seva sort. En termes pràctics, es va centrar en la reubicació dels assentaments informals fora de la ciutat per tal d’obtenir terreny lliure per a desenvolupar. S’estima que dels 41.000 habitatges informals a Seül al 1961 es va passar a 190.000 l’any 1970 -un 30% del nombre total d’habitatges a la ciutat1-, i després es van reduir a un 13% del total al 1983 degut a les agressives polítiques de reallotjament . Aquest va ser el primer pas vers una tradició de desigualtat social en el desenvolupament urbà de Seül, especialment pel que fa a l’habitatge (fig.5). D’habitatge per a la població menys afavorida, els polígons residencials van passar a ser instruments d’accés a la propietat immobiliària i conseqüentment de la creació d’una nova classe mitjana urbana2; en eines de control del creixement urbà per part del govern amb un mínim d’inversió; i en facilitadors per al sorgiment de consorcis industrials privats que es poguessin encarregar de dur a terme els projectes. Donat que afavorien els tres sectors –l’emergent burgesia urbana, l’administració i els consorcis privats-, els polígons residencials van esdevenir l’expressió construïda d’un benefici col.lectiu (fig.6). 05 :: Les estadístiques de l’“Apat’u tanji” El constant augment de la producció d’habitatge des de la dècada de 1960 va portar una dramàtica evolució dels tipus edificatoris. Cap a mitjans dels 1970s, més del 50% de la construcció d’habitatges eren cases unifamiliars –fins a un 80% de l’oferta, mentre que tan sols un 4% del mercat eren polígons d’apartaments. Només una dècada després, els polígons ja eren la forma predominant de construir l’habitatge. Al 1996, els complexos d’apartaments constituïen ja la gran majoria de l’estoc d’habitatges de la ciutat. Aquesta tendència es va man- 1 :: Lee, Ki-Suk: ‘Seoul’s Urban Growth in the 20th Century’, in ‘Seoul, 20th Century. Growth and Change in the Last 100 years’, Seoul Development Institute ed., Seoul 2003, pp. 58. 2 :: Gélezeau, Valérie: ‘Séoul, ville géante, cités radieuses’, CNRS Éditions, Paris. 2003.
Localització de complexes d’apartaments a Seül. :: fig.6/ Drawing by Oh Nam-Taek Mass Housing Estates in Seoul, 2008. Polígons residencials a Seül, 2008.
Housing the miracle of the Han River Habitant el miracle del riu Han Marc BROSSA :: KU Seoul AftertheProject • International Scope 37 estates. Also in the same period, this typology represented more than 58% of the total production of housing, with a total number of 1,540,002 units (fig.7 & 8). South Korea’s housing supply reached a 100% in 2002 for the first time since the 1930s, and it continued to increase to a 111% in 2009. The decrease in housing demand, the global economic crisis, the prediction of negative demographic growth and the emergence of other housing typologies herald changes in the socio-economic context that possibilitated the raise of mass housing estates. It is still too early, but it seems that the typology is entering a stage of crisis. 06 :: Sustainability of the mass housing estates in Seoul – The other sides of the ‘miracle’ As we have seen, the raise and evolution of the apartment complex typology in Seoul was a response to the chronic housing shortage that started during Japanese colonial times. The magnitude of the challenge and the meager financial, managerial and technical resources of the administration resulted in emergency decisions that could not incorporate long-term consequences on the environment or quality of life, among others. Facts were faster than prevision and planning had to take place in tenir a partir d’aleshores, de manera que a l’any 2001 el 40% del parc d’habitatges de la ciutat eren complexos d’apartaments, mentre que només el 23,5% el formaven habitatges unifamiliars. Això va ser possible perquè des de mitjans de la dècada dels 1990, més del 70% del total de la construcció d’habitatges foren apartaments, amb màxims de fins a un 88% al 1999, mentre que al 2001 només un 3,1% dedicat a habitatges unifamiliars. Dit d’una altra manera, en només 40 anys –des del 1970 al 2010– l’estoc d’habitatges a Seül va passar de ser en un 75% cases aïllades a ser polígons d’apartaments d’alta densitat. També, durant el mateix període, aquesta tipologia representa més del 58% de la producció total de l’habitatge, amb un total de 1.540.002 unitats. (fig. 7 i 8) L’oferta d’habitatge a Corea del Sud va superar el 100% el 2002 per primera vegada des del 1930, i va seguir augmentant fins a un 111% el 2009. La disminució en la demanda d’habitatge, la crisi econòmica mundial, la previsió de creixement negatiu demogràfic i l’aparició de tipologies alternatives anuncien canvis en el context socioeconòmic que van afavorir l’hegemonia dels polígons d’habitatge. Encara és massa aviat per a poder dir-ho amb fermesa, però sembla que la tipologia està entrant en crisi. :: fig.7/ Sources: ‘Changing Profile of Seoul – Major Statistics and Trends’ Capítol 3, Housing and Construction, p.3 (2005) http://www.sdi.re.kr/eng/seol/inf3/2003_idx.jsp Housing Construction Composition by Type in Seoul, 1975-2010. Gràfica sobre la construcció de vivendes per tipus a Seül, 1975-2010. :: fig.8/ Sources: Seoul Development Institute: ‘Changing Profile of Seoul – Major Statistics and Trends’ Chapter 3, Housing and Construction, p.2 (2005); and Land and Housing Corporation: ‘2010 Year Book of Land & Housing Statistics’ (2010). Housing Construction in Seoul and percentage of apartments 1967-2010 Construcció de vivendes a Seül i percentatge d’apartaments 1967-2010
many instances a posteriori 3. At the same time, the residential characteristics of the city are also a result of political and economic decisions. While the administration’s interest was to provide housing as fast as possible, private developers were looking for economical profit. These became the two driving forces of urban development. The paradigms of growth, quantity and speed –in concordance with the government’s five-year econo- 3 :: Sohn, Sei-Kwan: ‘Changes in the Residential Features of Seoul’, in ‘Seoul, 20th Century. Growth and Change in the Last 100 years’, Seoul Development Institute ed., Seoul, 2003 p. 290. 06 :: Sostenibilitat dels polígons d’habitatge a Seül – Les altres cares del “miracle” Com ja hem vist, el naixement i l’evolució dels complexos d’apartaments a Seül va ser la resposta a una mancança crònica d’habitatge que va iniciar-se ja durant l’època colonial japonesa. La magnitud del problema i la manca de recursos financers, tècnics i de gestió per part de l’administració van culminar en preses de decisions d’emergència que no podien incorporar conseqüències a llarg termini sobre el medi ambient o la qualitat de vida, entre d’altres. Els fets eren més ràpids que la previsió o el planejament, :: fig.9/ Photograph by author Guryong Village urban redevelopment relocation slum in Gangnam. Reubicació i desenvolupament urbans del barri marignal Guryong Village a Gangnam.
Housing the miracle of the Han River Habitant el miracle del riu Han Marc BROSSA :: KU Seoul AftertheProject • International Scope 39 mic plansfavored the perception of housing as an economic investment. This had an immediate effect in the quality of the residential spaces, with minimum investment in civic infrastructure and public spaces. Despite the fact that the mass housing estates finally have accomplished to fulfill the housing needs of the population, their autonomous character has not contributed to an integrated urban vision. Other consequences of the process have been: Social sustainability :: Despite the fact that apartment complexes have brought important social changes –such as the formation of an urban middle class, allowed access to real estate property, and even changed the role of women in society by allowing their incorporation to the job market; they have also generated huge social inequalities. :: Once the new housing estates failed as relocation strategies for urban slums, policies shifted to them as generators of real estate speculation. The least privileged social classes have been removed to further and further peripheral locations in order to make room for development and economic benefit. :: Also, the processes of ‘tabula rasa’ substitution of urban fabric brought about by mass housing estates in urban renovation projects have been highly detrimental for the communities affected, since only a small percentage of the residents can afford to remain in the area once the renovaque en moltes ocasions es va realitzar a posteriori 3. Alhora, les característiques residencials de la ciutat són també fruit de decisions polítiques i econòmiques. Mentre que la prioritat de l’administració era proveir habitatge tan ràpid com fos possible, els promotors privats cercaven el benefici econòmic. Aquestes foren les dues grans forces motriu del desenvolupament urbà. Els paradigmes de creixement, quantitat i rapidesa –en concordança amb els plans econòmics quinquennals del govern– afavoriren la percepció de l’habitatge com a inversió econòmica. Això va tenir un efecte immediat en la qualitat dels espais residencials, on es va optar per una mínima inversió en infrastructura civil i en espais públics. Tot i que els polígons residencials han aconseguit finalment pal·liar les necessitats de sostre de la població, els seu caràcter autònom no ha contribuït a una visió urbana integrada. Altres conseqüències del procés han estat les següents: Sostenibilitat social :: Tot i que els complexos d’apartaments han portat importants canvis socials –com ara la formació d’una classe mitja urbana–, han permès l’accés a la propietat privada i fins i tot han canviat el paper de la dona en la societat (en permetre la seva incorporació al mercat laboral), també 3 :: Sohn, Sei-Kwan: ‘Changes in the Residential Features of Seoul’, in ‘Seoul, 20th Century. Growth and Change in the Last 100 years’, Seoul Development Institute ed., Seoul, 2003 p. 290. :: fig.10/ Photograph by author Sangwangshimni new town site waiting for redevelopment Nou emplaçament pel nou barri de Sangwangshimni esperant un redesenvolupament.
:: fig.11/ http://web.mit.edu/leejs/www/SMP_Background_content.html Namji island in the past Illa de Namji, al passat tion is completed (fig.9). Environmental sustainability Beyond a residential typology, the apartments have also been a means for real estate speculation. Their renovation has been and still is part of a strategy to increase the price of the land and maximize the buildable area and thus the owner’s revenues. This implies that the life span of the buildings is extremely short -14 years as an average. Since no portion of the old buildings, materials or installations is reutilized in the new reincarnation of the complex, the environmental implications of the process are extremely negative (fig.10). A tangible result of this process of housing destruction and reconstruction is World Cup Park, a green mound located on the western side of Seoul, on the northern bank of the Han River. The mound, occupying an area of 3.63km2 and with a height of 90m., was used as a landfill from 1978 until 1993. During those 15 years -one of the most hectic periods of construction in the city-, the landfill on the former island of Namji accumulated the leftovers of the rapid transformation of Seoul into a metropolis. The 92 million tons of garbage deposited include household wastes as well as construction and industrial waste. Today a landfill recovery project has turned the site in one of Seoul’s largest parks4 (figs.11 & 12). 07 :: New paradigms for mass housing estates renovation Growth and expansion have been the standards for urban development in Korea until today. Urban housing regeneration and in particular the renewal of apartment complexes has been based on quantity rather than quality, the implementation of cookie-cutter models and the ‘one-size-fits-all’ approach, all in benefit of private capital revenue. This is proving to have problems: :: The renovation of the housing complexes is triggered by quick financial growth, not real housing demand, and according to obsolete economic and demographic expectations. 4 :: Seoul Metropolitan Government - http://worldcuppark.seoul.go.kr/worldcup_eng/ nanjido/2_01_nanjido.html and Whiston Spirn, Anne: ‘Post-Landfill Parks. Sang-Am Millennium Park, Seoul & Fresh Kills Park, New York’ - http://web.mit.edu/leejs/www/11.308%20 Comparative%20Analysis.pdf han creat enormes desigualtats socials. :: Un cop els polígons residencials van fracassar com a estratègies de reubicació dels barris marginals, es van adoptar com a generadors d’especulació immobiliària. Les classes socials marginades han estat traslladades a ubicacions cada cop més perifèriques per tal de deixar lloc per al desenvolupament i al benefici econòmic. :: A més, els processos de substitució per “tabula rasa” del teixit urbà causat pels polígons d’habitatge en els projectes de renovació urbana han resultat molt perjudicials per a les comunitats afectades. Només un percentatge irrisori dels antics residents es poden permetre el luxe de romandre a l’àrea un cop la renovació ha finalitzat, ja que el preu del sòl puja astronòmicament amb el procés de renovació. És el que en anglès s’anomena ‘gentrification’ (fig.9). Sostenibilitat mediambiental Més enllà d’una tipologia residencial, els apartaments han estat també un mitjà per a l’especulació immobiliària. La seva renovació ha estat i segueix sent part d’una estratègia per augmentar el preu del sòl i aprofitar al màxim la superfície edificable i, per tant, els ingressos del propietari. Això implica que la vida útil dels edificis es redueix significativament: 14 anys de mitjana. Atès que no es reutilitzen ni edificis, ni materials, ni instal·lacions, les conseqüències mediambientals del procés són extremadament negatives (fig.10).
Polish mass housing estates. Polígons residencials polonesos. Mateusz GYORKOVICH & Agnieszka WÓJCIK :: CUT Cracow AftertheProject • International Scope 47 a Polònia va començar arran de les transformacions polítiques al 1956, quan les autoritats comunistes van fer possible l’establiment de les corporacions locals d’apartaments com a cooperativa controlades per l’aparell del partit. Un canvi en el caràcter espacial de la nova manera d’entendre la vivenda resultava essencial pel desenvolupament dels polígons4. El realisme socialista, juntament amb el desenvolupament de la perifèria, procedents de la tradició de segles de construcció de ciutat, varen ser rebutjats en favor dels dissenys inspirats, vagament, en l’estil internacional. Es va originar un caos espacial inimaginable a la majoria de les àrees residencials de les ciutats poloneses i les ciutats que perdurà durant els següents trenta anys. Òbviament, alguns dels casos il·lustres, a mode d’exemple, són els dissenys de Zofia i Oskar Hansen, Witold Ceckiewicz, Aleksander Franta o Henryk Buszko, els quals emergeixen sobre el fons grisós de la ciutat. El sistema comunista, el qual va assumir el poder total en els països del bloc oriental, va deixar la seva marca en els seus espais públics. Afectà l’estructura del sòl, així com l’àmbit social i cultural dels habitatges. D’acord amb la doctrina dominant, les seves estructures residencials van acabar sent de caràcter monofuncional. Tal suposició va deixar la seva profunda empremta en l’espai públic dels polígons residencials, així com en la imatge de la majoria de les ciutats poloneses. Entre els projectes dels polígons construïts a Polònia i a Europa, podem diferenciar cinc tipus bàsics de dissenys urbans, determinant tant el seu espai públic com els contactes de veïnatge5: :: el disseny d’edificis en paral·lel, generalment orientats en el sentit nord-sud, sense produir una clara divisió dins d’un espai públic. :: el disseny en forma de niu, format per edificis que envolten espais interiors de caràcter diferenciat respecte l’espai circumdant. :: el disseny lineal, de grans edificis situats al llarg d’una única línia recta o trencada. La repetició d’aquest esquema va dur a la creació d’espais públics lineals de caràcter similar. :: el disseny en meandre, de grans edificis, trencats per un angle, separant espais públics de caràcter diferenciat. :: el disseny de blocs, amb edificis ajustats a una malla rectangular de carrers, produint una clara divisió entre espai públic i semipúblic. El disseny del bloc podria considerar-se com l’opció més favorable en quant al funcionament de l’espai públic. Va aportar les més desenvolupades possibilitats per tal d’establir llaços veïnals, sempre que es varen limitar a àmbits relativament petits. L’augment gradual de la seva alçada, seguida per l’ampliació de les mides del bloc va donar llum a l’aparició d’alguns fenòmens negatius de destrucció del caràcter veïnal de l’espai públic. Un caràcter d’espai públic similar es va aconseguir mitjançant la ordenació segons el disseny de niu. No obstant això, la possibilitat de donar forma als espais semipúblics destinats als nius individuals dels edificis va ser una opció que va esvair-se amb la creixent popularitat de la introducció dels edificis d’onze plantes, cosa que va obligar a replantejar aquest sistema d’ordenació i transformar els espais interns de caràcter recreatiu en altres amb funcions tècniques (aparcaments, l’accés als cubs, escales d’incendis). Una tipologia diferent dels espais públics era la que acompanyava els dissenys lineals. Els interiors lineals espaiosos generaven l’oportunitat d’ordenar espais semipúblics ben gestionats. Al igual que amb la resta de tipus, però, l’increment de dimensió dels edificis va portar a la formació d’espais que eren massa grans, en tant que 4/ utilitzada en molts dels complexos residencials de post-guerra en diverses escales. Pot observar-se al model del projecte d’una ciutat socialista realista –Nowa Huta– implementada prop de Cracòvia des del 1949 (avui dia és considera un districte de Cracòvia). 5/ tipologia introduïda per J.M. Chmielewski, referència bibliogràfica [1].
centuries-old tradition of city building, was rejected for the sake of layouts loosely inspired by the international style. It sparked off unimaginable spatial chaos in the vast housing areas of Polish cities and towns in the perspective of the next thirty years. Obviously, some illustrious examples, for instance designs by Zofia and Oskar Hansen, Witold Ceckiewicz, Aleksander Franta or Henryk Buszko, may be distinguished against the background of general greyness. The communist system, which took over the total power in the eastern block countries, left its mark in their public spaces. It concerned the structural ground as well as the social and cultural ground of their housing estates. According to the ruling doctrine, their residential structures were of monofunctional character. Such an assumption left its profound stamp on the public space of housing estates themselves as well as on the image of most Polish cities. From among the layouts of estates constructed in Poland and in Europe, we can distinguish five basic types of urban layouts determining their public space and neighbourly contacts5: :: the comb layout (parallel buildings, usually situated along the north-south axis, do not produce a clear division within a public space), :: the nest layout (spot buildings surround interiors of different functional character in relation to the surrounding space), :: the linear layout (long, single buildings situated along straight or broken lines, the repeatability of this layout led to the creation of linear public spaces of similar character), :: the meander layout (long buildings, broken at the right angle, separating public spaces of diverse character), :: the block layout (buildings adjusted to the rectangular network of streets, producing a clear division into a public space and a semipublic space). The block layout could be considered as the most favourable on account of the functioning of a public space. It gave the most developed possibilities of establishing neighbourly bonds provided that relatively small limiting outlines were applied. The gradual elevation of their structure followed by the enlargement of the block sizes gave birth to some negative phenomena destroying the neighbourly cha- 5/ typology introduced by J.M. Chmielewski, bibliographical item [1]. la distinció entre espais públics i semipúblics desaparegué. Alhora, van aparèixer els terrenys de ningú sense cap tipus d’identitat. L’increment dels contorns com a límit dels blocs, especialment al tipus de disseny lineal, va convertir-se a poc a poc en una barrera al sistema d’espais públics urbans, i va aïllar un polígon dels seus teixits circumdants. Un dels aspectes importants a la dècada dels polígons residencials dels anys 1970 va la ser la seva infraestructura social. La doctrina dominant va bloquejar eficientment estratègies versàtils per tal de donar forma a un programa individual i diferenciat del seu espai públic. L’oferta de serveis també depenia dels costos de la construcció d’un polígon sencer (l’aplicació resultava sovint incompleta) i es van incloure elements bàsics com ara: :: instal·lacions per als nens una guarderia, un jardí d’infants, una escola de primària –en funció dels polígons. :: equipaments comercials estàndard definit per a 1.000 habitants. :: equipaments de serveis de salut dos tipus de consultes externes en funció de la mida d’un polígon, a més a més de farmàcies. :: serveis administratius i tècnics la mida dels quals la defineix la normativa. El criteri de localització d’un programa a l’espai públic d’un poligon va resultar peculiar: en el cas de complexos petits, les funcions i els serveis van concentrar-s’hi. La concentració dels serveis, combinada amb l’increment de la mida dels polígons, va conduir gradualment a la polarització d’un espai públic autorreferent –en quant al seu empobriment i a la seva poca vitalitat. El desavantatge primer rau en la normativa, la qual es caracteritzava per la seva manca de flexibilitat i la poca capacitat de reacció enfront a les necessitats dels usuaris. Aquests desavantatges es fan intensificar quan aquests barris, amb els seus habitants, anaven envellint. Les operacions de reforma varen incloure algunes intervencions desordenades, tot introduint noves funcions i objectes a l’espai, fet que tan sols va comportar un augment del caos urbà. La forma arquitectònica dels edificis construïts en enormes polígons residencials polonesos es va deure, principalment, a aspectes tecnològics. Les fàbriques d’habitatges, repartides per tot el país, i pels estats “aliats” del bloc comunista, manufacturaven a gran escala elements prefabricats per als habitatges. La possibilitat de seleccionar-los i ensamblar-los dins un únic edifici va donar un petit nombre de combinacions que varen resultar en una monotonia formal i estètica. Malgrat tot, a finals dels 1960 i a la primera meitat dels 1970 va donar els seus fruits en forma de solucions formals interessants inspirades en algunes de les experiències occidentals,
Polish mass housing estates. Polígons residencials polonesos. Mateusz GYORKOVICH & Agnieszka WÓJCIK :: CUT Cracow AftertheProject • International Scope 49 Aft Aft ft Aft Aft Af f Af f Af A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A r r r er r er r r r r r er r er er er e e the the the he the e the he e he h h h th th th t t t t t t t t t t t t t t Pro ro ro Pro r P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P c c c c c c c c c ec c c c c ec c ec c jec jec jec ec je j t t t t t t t t t t t t • • • • • • • • • Int Int Int Int Int Int Int Int Int nt nt nt nt It nt t n n n n n n n n n I n n n ern n n ern n n ern rn ern n n n ern ern ern rn ern rn n n rn er r er r r er r r r e e e e e e e e e e e e e e ati ati ati ati ati ati i ati i ati ati i t t t a a ona ona na na na a a na na na a a a na a na a a ona a na a na na a na a na a na na na a a a a ona a ona na a a na a n n n on n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n on n n n n n n on on o o o o o o S S S S S S S S lS S S S S S S S S S S S S S S S S S S S S S S S S lS lS S S S S S S S lS S S l S S S S lS lS S lS S S lS lS S S l S lS l S S S S S S l S S lS l S lS l S lS S lS l S l l l l l l l l l cop cop cop cop op op p op op p op op cop op cop cop cop cop cop op p p cop p p cop cop p cop cop cop op co co o co o o co co co o co o o co co o o o o o o co co co o co c c c c c c c c c c c c c c c c c ee e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e 49 49 49 49 49 49 9 9 9 9 9 9 9 9 9 4 49 49 49 9 9 9 9 9 9 49 9 9 9 9 49 49 49 49 49 49 49 9 9 49 9 9 9 49 9 4 49 49 49 9 9 49 4 4 49 9 9 4 49 9 9 4 49 4 49 9 9 4 9 9 9 9 4 9 9 9 9 9 9 9 9 4 49 49 9 4 49 9 9 4 4 4 4 49 4 4 9 9 4 4 4 4 4 4 4 9 9 9 49 4 4 4 4 4 4 9 9 4 4 4 4 4 4 9 9 9 9 9 racter of a public space. Similar character of a public space was achieved by applying the nest layout. However, the possibility of shaping semipublic spaces meant for individual nests of buildings slipped through the fingers with the rising popularity of introducing eleven-storey buildings which forced the transformation of internal spaces of recreational character into those with technical functions (car parks, access to the bins, fire escapes). A different type of public spaces accompanied linear layouts. Spacious linear interiors created the potential of implementing well-managed recreational spaces. Similarly to the other types, however, the enlarged scale of buildings led to the formation of spaces which were too large, where the division into public and semipublic spaces declined, while noman’s lands without any identification or recipients came into existence. The increased limiting outlines of blocks, especially in the linear layout, slowly became a barrier in the system of urban public spaces and isolated an estate from the surrounding tissue. A significant aspect of the 1970s housing estates was their social infrastructure. The ruling doctrine efficiently blocked a versatile approach to shaping an applicable programme for individual estates and differentiating their public space. The offer of services also depended on the costs of the construction of an entire estate (implementation was often incomplete) and included such basic elements as: :: facilities for children (a crèche, a kindergarten, an elementary school –depending on the size of an estate),
o directament referides a l’estil internacional, fins i tot al brutalisme6. Els edificis residencials més interessants d’aquest període arquitectònic van destacar-se per sobre de la resta gràcies al seu assentament, escala o forma arquitectònica característica inusual. Alguns d’ells s’estan reactivant com a símbols de la seva època per tal de convertir-se en llocs de moda a les seves ciutats. En primer lloc, cal fer referència a la “Super-unitat” (dissenyat per Mieczyslaw Król amb el seu equip) al centre de Katowice –en el lloc més elegant de la ciutat capital de Silèsia. També cal esmentar “The Rollers” (dissenyats per Tadeusz Rózynski, Janusz Marek i Danuta Oledzka) a Przymorzem polígon de 50,000 habitants, a Gdánsk. Els edificis d’onze plantes, trencats en projecció, amb un disseny de composició de balcons bastant suau, destaquen per sobre dels blocs simples i geometritzats de cinc plantes. Cinc edificis, amb una longitud d’uns 700 metres, formen escenes ondulades que s’obren a l’espai públic cap al mar. Les super- 6/ cf. T.P. Szafer – referències bibliogràfiques [5],[6] :: commercial and gastronomical objects (area defined for 1,000 residents), :: health service objects (two types of outpatient clinics depending on the size of an estate plus chemist’s shops), :: administrative and technical facilities (size defined in regulations). The philosophy of locating an applicable programme in the public space of an estate, related to hierarchization, was peculiar: in the case of smaller complexes, the service functions were dispersed; in complexes of estates, the services were concentrated. Grouping the service functions combined with the expansion of estates gradually led to the polarization of a public space itself – its pauperization and lifelessness. The elementary disadvantage of norms determining the programme of the public space of an estate was the lack of flexibility or an ability to react to the users’ needs. Such disadvantages became more and more intense when the very structures with their inhabitants got older and older. Rescue operations included some disorderly interventions introducing new functions and objects into the space of an estate which only increased urban chaos. The architectural form of buildings constructed in enormous Polish housing estates resulted mainly from the technological aspects. House factories, scattered across the country and the ”allied” states of the communist block, manufactured prefabricated elements used in housing on a mass scale. The possibility of selecting and joining them inside one building gave a defined, small number of combi-
Polish mass housing estates. Polígons residencials polonesos. Mateusz GYORKOVICH & Agnieszka WÓJCIK :: CUT Cracow AftertheProject • International Scope 51 nations which resulted in formal and esthetical monotony. In spite of all, the late 1960s and the first half of the 1970s bore fruit in the shape of many interesting formal solutions inspired by some Western experiences or directly referring to the international style, even to brutalism6. The most interesting residential buildings from that period stood out above the remaining implementations thanks to their scale or unusually characteristic architectonic form. Some of them are being revived as the symbols of their epoch and becoming trendy landmarks in their cities. First of all, we mean The Super-unit (designed by Mieczyslaw Król with his team) in the centre of Katowice – in the smartest place of the Silesian capital city. We must also mention The Rollers (designed by Tadeusz Rózynski, Janusz Marek and Danuta Oledzka) in the Przymorze estate with 50,000 inhabitants in Gdansk. Eleven-storey buildings, broken in projection, with a smooth layout of dynamically composed balconies, stand out above simple, geometrized blocks of flats. Five buildings, whose length reaches 700 metres, form the undulate scenes of wide clearances which open the public space of the estate towards the sea. The superunits, designed as gallery and corridor buildings, offer extremely small flats whose standard seems rather unacceptable for contemporary users. In spite of this, they find more and more prospective buyers who usually do freelance work. High-risers – especially the eighteen-storey buildings on the plan of an eight-pointed star in Rozdzienskiego St. in Katowice, designed by Henryk Buszko, or the oval-shaped buildings in the Millennium estate in Katowice, colloquially called The Cobs , designed together with Aleksander Franta – which seldom appear in Polish estates, are wealthy of notice, too7. These high-risers offer bigger flats with a higher standard that are ventilated at an angle. They act as characteristic forms in the landscape of the city. From the architectural point of view, probably the most interesting Polish residential complex from the early 1970s can be found in Grunwald Square in Wroclaw. Designed by a team supervised by Jadwiga Grabowska- Hawrylak, this complex of six high-risers connected by low trade and service pavilions referred to the best world patterns of those days – we could even venture a hypothesis that it created these patterns. Raised from elements prefabricated exclusively for this design, it is characterized by individuality which is unique under the Polish circumstances. Its oval 6/ cf. T.P. Szafer – bibliographical items [5], [6] 7/ cf. T.P. Szafer – bibliographical items [5], [6]. unitats, dissenyades com a edificis galeria i passadís, ofereixen unitats d’habitatge molt petites, els estàndards de les quals semblen inacceptables per l’usuari actual. Malgrat això, es troben cada cop més i més compradors amb un perfil freelance. Els edificis alts, tals com les estrelles de 8 puntes de 18 plantes de Rozdzienskiego St. A Katowice, dissenyats per Henryk Buszko, o els edificis de forma ovalada al polígon The Millenium a Katowice, col·loquialment anomenats Les Panotxes , dissenyades conjuntament amb Aleksander Franta7 són també dignes de menció. Aquests edificis alts ofereixen pisos més grans amb uns estàndards majors i ventilació en angle. Actuen com a icones característiques en el paisatge de la ciutat. Des d’un punt de vista arquitectònic, probablement el complex residencial més interessant de Polònia -a partir de la dècada dels 1970- es pot trobar a la plaça de Grunwald a Wroclaw. Dissenyat per un equip dirigit per Jadwiga Grabowska-Hawrylak, aquest complex de sis plantes connectades pel comerç i pavellons de servei era referit als millors exemples mundials contemporanis, fins al punt que es podria considerar que ell mateix va ser referent i inici d’aquests patrons. Sorgit d’entre els elements prefabricats en exclusiva per aquest disseny, es caracteritza per la individualitat, que és única, donades les circumstàncies de Polònia. Les seves formes orgàniques ovaladess8 es poden apreciar en les projeccions, els alçats, així com en detalls de terminació acuradament dissenyats. Hàbilment combinades amb la superposició i els ritmes intermitents, no avorreixen amb cap excés de disseny. Lamentablement, des de la introducció de la tecnologia de la gran llosa de formigó en la segona meitat de la dècada dels 1970, l’expressió arquitectònica dels edificis residencials prefabricats s’ha degradat completament. Tres o quatre tipus d’obertures de finestres, balcons o galeries idèntiques a tot el país, combinats amb les dues altures populars d’edificis (5 o 11 plantes) ha portat a la veritable unificació dels polígons a Polònia. Contemporàniament, les accions de revitalització estan pràcticament limitades a l’optimització de l’aïllament tèrmic, en combi- 7/ cf. T.P. Szafer – referències bibliogràfiques [5],[6] 8/ característica de les diverses capes urbanes dels grans polígons des d’aquest període, però no pas de la seva arquitectura.
organic shapes8 can be seen in projections, elevations as well as carefully designed finishing details. Skillfully combined into overlapping and intermingling rhythms, they do not bore us with excess and prove their designers’ mastership. Unfortunately, since the introduction of the technology of large concrete slab in the second half of the 1970s, the architectural expression of prefabricated residential buildings has been completely degraded. Three or four types of windows openings, identical balconies or loggias all over the country combined with two most popular heights of buildings (five or eleven storeys) has led to the genuine unification of mass housing estates in Poland. Contemporary revitalizing actions are practically limited to thermal modernization which – in combination with bright, “enlivening” colours – usually produces a wretched artistic effect. The distortion of the idea of housing estates, their scale and number determined the image of most Polish cities. As the basic form of housing, it established its own social relationships and then created pathologies. The degradation of a housing structure often means the degradation of its population. The most important problems include: the slow decay of identification with one’s own public space of an estate, typification and standardization leading to the decline of the identity and uniqueness of residential complexes which are transformed into negatively perceived “ mass estates”, the lack of a functional programme meant for the users’ changing needs. The abovementioned phenomena gradually weakened the insiders and outsiders’ feeling of safety9 and compounded the isolation of these structures in the space of a city. For this reason, the issue of revitalizing estates built of large concrete slab is becoming an interdisciplinary problem which requires intervention on the structural and social ground. 8/ characteristic of the urban layouts of large estates from that period but not of their architecture. 9/ the phenomenon of forming criminogenic subcultures has become characteristic of the degraded spaces of estates; cf. Wyzykowski A. – bibliographical item [8]. nació amb la brillantor i els colors animats, i solen produir un efecte artístic molt pobre. La distorsió de la idea dels polígons d’habitatges, la seva escala i la producció massiva determina la imatge de la majoria de les ciutats poloneses. Essent la forma bàsica d’habitar, va condicionar els usos socials i en generà patologies. La degradació d’una estructura de l’habitatge sovint significa la degradació de la seva població. Els problemes més importants són: la lenta decadència de la identificació amb l’espai públic propi d’un polígon, la tipificació i estandardització que porten a la pèrdua d’identitat i singularitat dels complexos residencials, transformats segons una percepció negativa dels polígons massius amb una manca de programa funcional destinat a les necessitats de canvi dels usuaris. Els fenòmens de degradació afeblien gradualment la sensació de seguretat9 tant per la gent de dins com pels de fora i alhora va provocar l’aïllament d’aquests barris en l’espai de la ciutat. Per això, la revitalització dels polígons construïts amb grans lloses de formigó s’està convertint en un problema interdisciplinari que requereix la intervenció en el terreny estructural i social. 9/ el fenomen de la formació de subcultures criminogèniques ha esdevingut característic als espais degradats dels polígons; cf. Wyzykowski A. – referència bibliogràfica [8].
Polish mass housing estates. Polígons residencials polonesos. Mateusz GYORKOVICH & Agnieszka WÓJCIK :: CUT Cracow AftertheProject • International Scope 53 Bibliography :: Bibliografia [1] Chmielewski J.M., Mirecka M., Modernizacja osiedli mieszkaniowych, Oficyna Wydawnicza Politechniki Warszawskiej, Warszawa 2007 [2] Gronostajska B., Oszczednosc w ksztaltowaniu srodowiska mieszkaniowegomodernizacja osiedli z wielkiej plyty, w: [] Miasto oszczedne, Czasopismo Techniczne, Seria A, z. 6-A/1/2010 (rok 107), Wyd. PK, Kraków 2010 [3] Gruszecka K., Gzell S., Rembarz G., Osiedle: Reurbanizacja, Urbanista, Warszawa 2009 [4] Rembarz G., Przestrzen publiczna dzielnic mieszkaniowych w strategiach rozwoju miast niemieckich na przykladzie Monachium i Lipska, w: [] Przestrzen publiczna w miejskim srodowisku zamieszkania, Czasopismo Techniczne, Seria A, z. 3-A/2010 (rok 107), Wyd. PK, Kraków 2010 [5] Szafer T.P, Nowa architektura Polska. Diariusz lat 1966-1970, Arkady, Warszawa 1972 [6] Szafer T.P, Nowa architektura Polska. Diariusz lat 1971-1975, Arkady, Warszawa 1979 [7] Szafer T.P, New Polish Architecture. Diary of the Period 1976-1980 , Arkady, Warszawa 1981 [8] Wyzykowski A. (redactor), Przestrzen bezpieczna. Urbanistyczne i architektoniczne uwarunkowania ksztaltowania przestrzeni miejskiej dla zwiekszenia bezpieczenstwa mieszkanców , Quartis, Kraków 2004 [Photos] by A.Wójcik, shows one of the typical polish mass housing estates (example from Cracow-Krowodrza) [Fotografies] d’A.Wojcik, mostren un dels típics polígons residencials polonesos (exemple de Cracòvia-Krowodrza).
Collective housing patterns in post-socialist Belgrade Els patrons dÊhabitatge col • lectiu al Belgrad post-socialista Milica MILOJEVIC University of Belgrade, Faculty of Architecture Belgrade, Serbia
Collective housing patterns in post-socialist Belgrade Els patrons d’habitatge col·lectiu al Belgrad post-socialista Milica MILOJEVIC :: UB Belgrade AftertheProject • International Scope 55 Collective living patterns, which are still inhabited in Belgrade, stand for the legacy of cooperative habitat. Since cooperative and dwelling communitie concept are not permanent foundations exclusively related to the Balkan region, it is needed to be discussed about particularly conditioned processes and latent motives of association of families, which then temporarily remain joined and develop mechanisms of self-help and sporadic collaboration. Consciousness of each member of the community that he is able to part with his share (which is defined) at any moment represents latent individual ownership and opportunity that community can be at any time disintegrated into “inokoštine” (inok - starosl. = alone, on your own). Inok indicates to the possibility of detachment and the individual to the possibility of new forms of association. The modern urbanization of the cities in Serbia was implemented as the directive by the power –by means of decrees, orders, and not by agreements and contracts made between the fellow-citizens. Such practice of formulation and implementation of the plans was accepted by the citizens as a rule imposed from the top, the rule which the individual could not have the influence upon, the adoption of which was not questioned, and even did not know that it was a decree, that the order was good for him. Even though formally not opposed, the individual does not accept the regulations essentially, even does not know them, and thus does not correct his behavior in accordance with the mutually harmonized rule, but in such imposed frameworks implements his own interest. With the lack of mechanism for harmonization of the individual interests on the restricted territory and without institutionalization of the customary practices, the culture of distrust developed its own mechanisms. Following the experiences of the socialist community, Belgrade is facing the issue of atomization of the society (lack of confidence in the institutions) and numerous manifestations of the culture of distrust at the microlevel. In researches of the social aspects of the urban neighborhood in the post-socialist city , Mina Petrovic points out to the low level of civic activism in socially heterogeneous neighborhoods and as regards that issue she sums up the statements of the interviewed persons – the experts living in Novi Beograd. The standpoint present in general is that the citizens have rather little influence upon those who decide on the investments at the level of neighborhood; that the inhabitants are insufficiently informed on the activities in the neighborhood, on who the organizers of this activity are; also, the interviewed persons are not sufficiently informed on the effects of the initiated actions either; even though being aware of Els patrons de l’habitage col·lectiu que avui dia segueixen funcionant a Belgrad representen el llegat de l’hàbitat cooperatiu. Donat que els conceptes de cooperació i d’habitatge comunitari no són exclusius de la regió dels Balcans, caldria parlar particularment sobre els processos condicionats i els motius latents de l’associació de famílies, que romanen unides i desenvolupen els mecanismes d’autoajuda i col·laboració esporàdica. La consciència de cada membre de la comunitat que és capaç de desprendre’s de la seva part (definida) en qualsevol moment pot representar la propietat latent individual i una oportunitat que la comunitat pot desintegrar en qualsevol moment, en “inokoštine” (inok - starosl. = sol, per sí mateix). Inok indica la possibilitat de despreniment i l’individu a la possibilitat de les noves formes d’associació. La moderna urbanització de les ciutats de Sèrbia va dur-se a terme per part del poder mitjançant decrets, i ordres, no pas pels acords i contractes subscrits entre els conciutadans. Tal pràctica de la formulació i l’execució dels plans va ser acceptada pels ciutadans com una regla imposada des de dalt, sense possibilitar d’influir en ella i sense ser qüestionada. Fins i tot s’ignorava que es tractava d’un decret i, de fet, s’assumia que aquesta llei era positiva per a ells. Tot i que formalment no s’hi oposa, l’individu no accepta les normes, fins i tot no les coneix, i per tant, no adapta la seva conducta segons les normes. Però, en aquests marcs de referència imposats, l’individu acaba realitzant allò que vol, segons el seu propi interès. Amb la falta d’un mecanisme per harmonitzar els interessos individuals en el territori restringit i sense la institucionalització de les pràctiques habituals, la cultura de la desconfiança va desenvolupar els seus propis mecanismes. Després de les experiències viscudes per la comunitat socialista, Belgrad s’enfronta al problema de l’atomització de la societat (la manca de confiança en les institucions) i nombroses manifestacions de la cultura de la desconfiança a petita escala. A les investigacions dels aspectes socials del barri urbà de la ciutat post-socialista, Mina Petrovic assenyala el baix nivell d’activisme cívic als barris socialment heterogenis, i pel que fa a això, resumeix les declaracions dels entrevistats –els experts que viuen a
Collective housing patterns in post-socialist Belgrade Els patrons d’habitatge col·lectiu al Belgrad post-socialista Milica MILOJEVIC :: UB Belgrade AftertheProject • International Scope 63 quality of surfacing and channels the precipitations, but does not provide the system and systematic improvement – the change remains on the surface, and the possibilities of the integral resources management stay unutilized (for example, the collected rain water stays in the ducts instead of being used for irrigation/watering of the lines of trees, grass areas, gardens). The first deregulation indications are noticed in the areas of dwelling community boundaries and continue through increasingly more expressive mega-blocks transformation. Until today, just next to the major traffic routes the, shopping centers, blocks of residential buildings and business complexes which used to block well established routes of block dwellers moving have been constructed and have dramatically altered the original collective space physiognomy. Which are the principles that regulate the boundary in the manner that the inhospitable mega-block area expresses its communicativeness? The undeveloped spaces within the dwelling community are not freely organized, being more or less successfully maintained green areas, however, they are actually theoretically organized as the system of spaces for people to stay within the community, the link of the collective space. These spaces have been conceived of as the places of staying in the community, outside one’s flat which is best illustrated in the activities of the community members. Programmed stay outside the flats – in the dwelling community public spaces: organized children playground between the dwelling blocks, lawn areas with playgrounds for the ball games, playgrounds annexed to the child day-care, to the Health center, school playgrounds and simple sports fields, larger green areas in the dwelling community. These common activities areas play a significant role in dwelling community territorial and social cohesion. Therefore, any intervention (physical or regulative) relating to dwelling blocks free spaces presents not only the usurping of the common space and local community ecological resources consumption, but also an essential collective space transformation - change of relations inside the community. During the period of urban settlements construction the climatic conditions have determined the building layout, materialization and additional building equipping (the space for leisure). The change in climatic conditions (the intensified irradiation, the increased temperature and air humidity in the summer months, significant temperature oscillations – the abrupt and short lasting cold spells or abrupt and short lasting construït centres comercials, blocs d’edificis d’habitatges i centre de negocis, els quals bloquegen els recorreguts ben establerts dels habitants dels barris, i han alterat dramàticament la fisonomia original de l’espai col·lectiu. Quins són els principis que permetin que les superfícies inhòspites de les megailles puguin ser més comunicatives? Els espais sense explotar dins de la comunitat residencial no estan lliurement organitzats, essent més o menys les àrees verdes mantingudes de manera satisfactòria. No obstant això, aquestes zones verdes estan, de fet, teòricament organitzades com la resta del sistema d’espais lliures de dins la comunitat. Aquests espais han estat concebuts com els llocs per a romandre en la comunitat, fora del propi habitatge. L’estada programada fora dels habitatges és a l’espai públic del polígon residencial: sigui un pati per a nens situat entre els blocs d’habitatge, zones de gespa amb pistes per a esports de pilota, patis annexats a guarderies infantils, al centre mèdic, patis d’esbarjo per a escoles i simples pistes esportives, zones verdes més grans als polígons... Aquestes àrees per activitats comunes acaben tenint un paper important en la cohesió social i de la comunitat territorial. Per tant, qualsevol intervenció relativa als espais lliures dels blocs d’habitatges no només representa la usurpació de l’espai comú i l’exhauriment ecològic dels polígons locals, sinó també una transformació essencial de l’espai col·lectiu, el canvi de relacions dins de la comunitat. Durant el període de construcció dels assentaments urbans, les condicions climàtiques varen determinar la distribució de l’edifici, la materialització i la construcció del seu equipament addicional, el seu espai per al lleure. El canvi en les condicions climàtiques (la radiació solar s’ha intensificat, l’augment de la temperatura i la humitat en els mesos d’estiu, les oscil·lacions significatives de temperatura –la brusca i curta durada dels períodes freds o les calors abruptes i de curta durada) indiquen les deficiències de les estructures heretades, d’una banda. Per l’altra banda, la resposta als canvis climàtics sense una solució del sistema, sense una coordinació mútua de les accions individuals d’adaptació de les estructures existents a les noves condicions, confirma que els usuaris de les estruc-
warm spells) indicate the deficiencies of the inherited structures, on one part. On the other part, the response to the climatic changes without a system solution, without mutual coordination of the individual actions of adaptation of the existing structures to the new conditions confirms that these structures users (both the dwellers and the city) do not know their transformable abilities – the principle of modular coordination according to which these complexes were designed. The common spaces system in the dwelling community and deregulation of these spaces represents today an extraordinary important, socially responsible local community governance as with its position, size and character these spaces provide both the territorial and social dwelling community cohesion. Each intervention by construction, appropriating of the portion of the common space for the individual purposes or change of their regime of use should take into consideration the effects produced upon the common areas system and demonstrate the care and responsibility for (de)stabilization of relations inside the community. Engagement of the architectural profession in re-conceptualization of the collective space would comprise the work on micro-regulation of these effects. tures –tant dels habitants com de la resta de la ciutat–no coneixen la seva capacitat per a transformar-se, el principi de la coordinació modular, segons la qual aquests polígons varen ser dissenyats. El sistema d’espais comuns al polígon residencial i la desregularització d’aquests espais constitueixen avui dia, de manera extraordinàriament important, la gestió socialment responsable de la comunitat local. Cada intervenció constructiva que s’apropiï de part de l’espai comú amb finalitats individuals –no col·lectives– o canviï el seu règim d’ús hauria de considerar els efectes produïts sobre el sistema d’espais comuns i demostrar la cura i la responsabilitat de la (des)estabilització de les relacions dins la comunitat. El compromís de la professió d’arquitecte en la nova conceptualització de l’espai col·lectiu hauria de comprendre el treball a fer sobre la microregulació d’aquests efectes.
Collective housing patterns in post-socialist Belgrade Els patrons d’habitatge col·lectiu al Belgrad post-socialista Milica MILOJEVIC :: UB Belgrade AftertheProject • International Scope 65 Collective housin g patterns in post-socialist Bel g rade ElsEls Els Els Els Els pa pa pa pa pa tro tro tro tro t ns ns ns ns d’h d dh d abi abi tat tat ge ge col col · le le cti cti ua u a lB l B elg elg rad rad po po st - st soc soc ial ial ist ist a a Milica MILOJEVIC :: UB B e lg g rara a de de de ft t ft t t ft ft Aft Aft t t Aft Aft Aft A t ft ft Aft Aft t t t Aft Aft Aft Aft ft t t Aft ft Aft Aft Aft ft Aft Aft f ft t t ft Aft t t ft t ft ft Aft t ft t t t t Aft Aft t t t Aft t Aft t t ft t A Aft f f f f Af f f f f Af f Af Af f f f Af f f f f f f f f Af Af f f f f f f f f f f f f f Af f f f f f f f f f f f f f f A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A er er er er er er er er er er er er r er er r r r er r r er er er er er er er er er r er er r r er er er er er e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e h the the the the the e the he he he he the the th the the e e he e the the he e e the he e e e the e the the h e the he the e the the the he the the the he the the h h h h h h h h t t t o o o o o o o o o o o o o o o o o o o Pro o Pro o o Pro Pro o o o o Pro Pro Pro Pro Pro o Pro ro Pro Pro Pro Pro o Pro o o Pro Pro o o Pro Pro Pro Pro ro Pro o Pro Pro Pro Pro Pro Pro Pro o Pro Pro Pro o Pro o Pro Pro ro Pr r Pr Pr r Pr r r r Pr Pr Pr Pr Pr r Pr P P P P P P P P P P P P P P P P P c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c ec c c c c c c c c c ec ec c ec c ec c ec c c c c ec ec ec ec c ec c ec ec ec ec ec c c ec c ec c c c c c ec c ec c c je ec ec c ec ec c c ec c ec ec ec c c ec c c ec ec ec e je je je e jeje je je je e e je e je e je e e e e e e je j j j j t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • ntnt nt t t t t t t t nt t t n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n In In In In In In n n In n n n n In n n n I I I I I I I I I I I I I I I I ern ern ern ern ern e ern n n n n n n n n n ern n n n n n n n n n n ern ern ern ern er er e e ati ati ati ati ati ati ati ati at at at a a a a a a a a a a a a a a a na a a a a a a a a a a a a a a na na a na a a na a a a na a na a a a a a a a a a na a a a a a a na a na a a a a na a a a na na ona ona a ona a a a a a na a a na ona ona na na na a a a a a a a na a a na a a a na a a na a a na n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n n on S lS l S l S l S lS l S l S l S l S S S lS lS l S l S l S l S S l S l S S S S S lS l S l S l S l S l S S S S S S S S S S S S S S S S S S S S S S S S S S S S S S S S S S l S S S S S S S S S S S S S S S S S S S S S S lS S S S l S S lS S l l l l l l l l cop op cop cop cop p cop cop cop cop cop cop cop cop cop p op cop cop op cop cop cop cop p op p cop p p op p cop p cop cop op p op p cop cop cop cop cop cop cop cop p p p cop cop p p cop cop cop cop cop cop p p p cop p op cop p p op p cop cop cop cop cop cop cop p p p co co o o co o co o o co o o o c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c e e e e e e e e e e e e e e e ee e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e 6 5 65 65 65 65 65 65 65 65 65 65 65 65 65 65 65 65 65 65 5 6 6 65 6 5 6565 65 6 65 6 5 5 65 6 6 6 6 6 6 6 65 5 6 6 6 5 65 6 65 5 6 65 5 5 65 6 6 6 5 5 6 65 5 5 5
From CIAM to 2011. Densification and transformation of Romanian socialist Mass Housing Estates Del CIAM al 2011. Densificació i transformació dels polígons residencials de la Romania socialista Zina MACRI University of Architecture and Urbanism Ion Mincu Bucharest, Romania
From CIAM to 2011. Densifi cation and transformation of Romanian socialist Mass Housing Estates Del CIAM al 2011. Densifi cació i transformació dels polígons residencials socialistes romanesos Zina MACRI :: UAUIM Bucharest AftertheProject • International Scope 67 Today, you cannot bring into discussion the socialist mass-housing estates in Romania, as an architect, without being asked: “What can you do about them?”, with the variants: “When are you going to do something about them?” or even: “Is there anything you can do with any of them?” All of those are legitimate questions, as the socialist estates have been for some time in the public attention due to their urgent need of rehabilitation. We have a massive stock of collective apartment buildings which, immediately after the fall of the socialist regime, were sold to their tenants in a big hurry, together with all their accumulated drawbacks and faults. Even nowadays, some decades after, we only know very little about the parameters of the actual condition in which the large estates and the apartment buildings are. We also have little data and information about their initial condition, meaning we scarcely know their invariant parameters regarded today as dysfunctions that can be measured and defined. All in all, we don’t know the answers to a question like: Do the socialist dwellings still fit the average house-hold in terms of building area? nor to a more down-to-earth question like: Which socialist blocks of flats are up- to-date in terms of structural integrity? On the other hand, the term “rehabilitation” itself is only vaguely defined with respect to the built environment. The Romanian rehabilitation legislation provides guidelines and parameters only for thermal comfort and structural safety of the buildings. As for the bigger picture, for the larger structure that is the socialist Mass Housing ensemble and its quality of life, things have not even begun to be clarified. One has to work with intuitive conclusions of some particular projects or with different other partial studies. Under those circumstances, could we really know how, when and what is supposed to be changed in the Mass Housing Estates, in response to the continuously changing lifestyles and requirements of the citizens? In fact, we do not know how bad the situation really is, nor do we really know our target, what we are supposed to aim to. I have always had the opinion that, in a multidisciplinary team that would eventually start a project of complex rehabilitation of a particular socialist large estate in Romania, the architect would have the simplest task once he knows exactly what is to be done. But the architect could only come into the picture once a lot of other professionals would have completed their jobs: politicians, urban-planners, managers, economists, lawyers, public administration representatives, tenants and apartment owners, and the list stays open. Only after some hugely important issues have been solved at the city/ neighborhood scale, the architect can do the job Avui dia, no es pot parlar del tema dels polígons residencials a Romania, essent arquitecte, sense preguntarse “Què es pot fer amb ells?”, i les seves variants “Quan faràs quelcom amb ells?” o també “Hi ha res que es pugui fer amb qualsevol d’ells? Totes aquestes són preguntes legítimes, en tant que els polígons de l’època comunista socialistes que han estat durant algun temps centre d’atenció a causa de la seva urgent necessitat de rehabilitació. Hi ha un enorme estoc d’edificis d’apartaments col·lectius que, immediatament després de la caiguda del règim socialista, varen ser venuts als seus llogaters precipitadament, juntament amb tots els seus inconvenients i errors acumulats. Fins i tot, avui dia, algunes dècades després, sabem molt poc sobre els paràmetres de la situació real en què es troben els polígons i els edificis d’habitatge. També es compta amb molt poques dades i informació sobre el seu estat inicial, cosa que vol dir que no se saben gaires paràmetres invariables, considerats avui com les disfuncions que poden ser mesurades i definides. Amb tot això, no coneixem cap resposta a una pregunta com “els habitatges de l’època socialista encara s’ajusten als estàndards actuals? O fins i tot, una pregunta més elemental: “Quin dels edificis de l’era socialista està al dia pel que fa a la seva integritat estructural?” D’altra banda, el terme “rehabilitació”, està només vagament definit pel que fa a l’entorn construït. La legislació de Romania sobre rehabilitació preveu directrius i paràmetres per al confort tèrmic i la seguretat estructural dels edificis. Pel que fa a un enfoc més ampli, considerant la incidència que tenen els barris de l’era socialista i la seva qualitat de vida, les coses no han començat a aclarir-se. S’ha de treballar amb les conclusions intuïtives d’alguns projectes en particular o amb d’altres estudis parcials diferents. En aquestes circumstàncies, podem realment saber com, quan i què se suposa que ha de ser canviat en les grans àrees residencials, en resposta als estils de vida canviants i les necessitats dels ciutadans? De fet, no sabem com de greu és realment la situació, ni tampoc sabem realment el nostre objectiu, ni cap a on ens hem de dirigir. Sempre he tingut l’opinió que, en un equip multidisciplinari que eventualment iniciés un projecte de rehabilitació 67
d’un gran polígon residencial socialista a Romania, l’arquitecte tindria la tasca més simple, una vegada coneixés exactament què ha de fer. El mateix arquitecte, però, no podria fer-se la imatge, fins que la resta de professionals no hagin finalitzat la seva feina: polítics, urbanistes, planificadors, administradors, economistes, advocats, representants de l’administració pública, inquilins, propietaris... i la llista queda oberta. Solament després de resoldre problemes de gran importància a escala de ciutat/barri, l’arquitecte podrà realitzar la seva tasca en un lloc específic, amb problemes específics de caire socio-econòmic-tècnic i un disseny específic requerit. Fins aleshores (encara esperem un projecte d’aquesta complexitat a Romania...), l’arquitecte pot ajudar a definir millor el problema mitjançant una mena d’esbós pre-diagnòstic per a un escenari de rehabilitació, tot cercant respostes a la pregunta “què són exactament els polígons socialistes i els seus edificis d’habitatge col·lectiu a dia d’avui?” Els mitjans per a desenvolupar un “veritable” diagnòstic necessari en un projecte de rehabilitació complex (en general, dins dels projectes pilot) que s’aplicarà a un gran polígon o, fins i tot, a un edifici, són extremadament difícils de trobar, de manera que el manual romanès de rehabilitació de “bones pràctiques” resulta extremadament prim i no s’hi arriba a cap conclusió. Les bones notícies arriben en descobrir que els arquitectes poden treballar amb una perspectiva teòrica més global del conjunt dels grans polígons socialistes, un enfocament integrador que realment podria ajudar a treure algunes conclusions pel que fa a: les característiques dels edificis (amb un pla tipificat de solucions, confort interior, sistemes estructurals), la seva relació amb el carrer i l’espai circumdant i la forma en què es defineix l’estructura urbana. Tal enfoc haurà de resseguir de prop –ja que considera que tots els barris estan construint-se simultàniament i amb les mateixes característiquesel “pols” dels plans quinquennals de l’economia socialista, en els quals s’hi estipula tot, des de la ciutat i els seus on a specific site, with specific social-economic-technical problems and a specific design required. Until then (still waiting such a complex project in Romania…) the architect could help to better define the problem, in a sort of a prediagnosis sketch for a rehabilitation scenario, looking for answers to the question: What exactly do the socialist Mass Housing Estates and their collective apartment buildings look like, today? The means to develop a “real” complex diagnosis necessary in a complex rehabilitation project (usually within pilot projects) to be applied to a large estate or even to a building are extremely difficult to find, making the Romanian best-practices rehabilitation dossier extremely thin and inconclusive. The good news is that architects might work with an overall theoretical perspective of the whole lot of socialist large estates, an integrative approach which could really help to draw some conclusions regarding the most commonly found typologies, with respect to: buildings characteristics (typified plan solutions, interior comfort, structural systems), their relation with the street/ surrounding space and the way they defined the urban structure itself. Such a typology will follow closely – as it takes into consideration whole neighborhoods being built at once, with the same characteristics – the “pulse” of the “fiveyear” plans of the socialist economy (plans that stipulated everything, from the city-limits to the cost of one apartment). As a result, the whole stock of socialist Mass Housing Estates estates seems to have been built in stages, each one with some key-features that makes them suitable for completely different rehabilitation approaches. The early stages :: 1950-1960 THE EMERGENCE OF THE WORKING-CLASS COLONIES The ensembles of this stage were built strictly near the newly
From CIAM to 2011. Densifi cation and transformation of Romanian socialist Mass Housing Estates Del CIAM al 2011. Densifi cació i transformació dels polígons residencials socialistes romanesos Zina MACRI :: UAUIM Bucharest AftertheProject • International Scope 69 límits fins al cost d’un apartament. Com a resultat, l’estoc de grans polígons socialistes sembla haver-se construït en etapes, cadascuna amb algunes característiques clau, que els fan susceptibles d’estratègies de rehabilitació totalment diferents entre elles. Les primeres etapes :: 1950-1960 L’APARICIÓ DE LES COLÒNIES DE LA CLASSE OBRERA Els conjunts d’aquesta etapa es varen construir estrictament a prop dels lloc on van aparèixer les àrees industrials, per als treballadors i les seves famílies, tot seguint el model soviètic de “qvartal”. Consistien en uns blocs de forma poligonal, formant recintes seguint la forma de les illes, on els carrers definien el volum total, sovint, adaptant els edificis als angles reals de l’emplaçament. A escala d’edifici van ser freqüents les combinacions de dos o tres llenguatges arquitectònics, clarament “tractats” en termes d’estil i materials d’acabat. Els habitatges eren molt petits, de vegades dissenyats per a l’allotjament de diverses famílies en una única unitat d’habitatge. Els projectes inicials es varen mantenir principalment en la seva forma original, amb un únic disseny en termes d’aparença volumètrica, decoració i estructura urbana rígida. Etapa 1 :: 1960-1970 EL SORGIMENT I RÀPID DESENVOLUPAMENT DELS GRANS POLÍGONS RESIDENCIALS La dècada dels 1960-1970 és sinònim de la migració massiva de la població romanesa cap als centres de producció. De sobte, grans polígons residencials van sorgir en grans reserves de sòl: a les afores de les ciutats. Rigorosament planificada en un “paper en blanc”, en un terreny buit o, literament, sobre els nuclis destruïts, els nous barris d’habitatges van construir-se d’acord amb els principis del CIAM: mòduls paral·lelepípedes, disposats espacialment composant un ritme mitjançant les seves alçades, volums i disposició sobre el pla de terra que els envolta. Els edificis de gran alçada (9-10 nivells), les torres i les barres es col·loquen a certa distància entre ells, en general, al llarg de les avingudes principals, tot permetent que la vegetació s’incorpori i es percebi des del carrer. Les composicions geomètriques feien servir torres altes appeared industrial sites, for the workers and their families, following the Soviet model of the “qvartal”. They were polygonal shaped “blocks”, following the shape of the urban “islands” where the streets define the overall volume (sometimes adapting the buildings to real angles on site). At building’s scale there were often 2-3 stylistic registries in the facade, distinctively “treated” in terms of both style and finishing materials. The apartments were very small and sometimes designed for lodging several families in the same dwelling. The initial projects remained mainly in the original shape, with quite a unique design in terms of volumetric appearance, decoration and rigid urban structure. Stage 1 :: 1960–1970 THE RISE AND RAPID DEVELOPMENT OF LARGE MASS HOUSING ESTATES The decade 1960–1970 is synonym with the massive migration of the Romanian population towards the industrial poles. All of a sudden large mass-housing estates needed to emerge on land reserves: the outskirts of the cities. Rigorously planned on a blank “sheet of paper”, on empty land or literally over demolished villages, the new housing neighborhoods were built according to CIAM principles: parallelepiped mass-housing modules playfully arranged in space to create a certain rhythm through their heights, volumes and display in the land which freely surround them. The high rise buildings (9-10 levels), towers and bars, were placed at a certain distance among them, usually along the main boulevards, allowing the greenery in between to be felt from the street. Geometrical compositions used high towers (not higher than 14-16 levels, though) as accents for the main crossroads of for the emphasis or the relief (waterfronts, hills, #1 1960 1970 #2 1970 1980 #3 1980 1989 #4 1990 2000 typologies
park limits, etc.). Smaller modules (5 floors) filled the land following the same strict geometrical design. Certain areas were reserved for public facilities, in a Soviet inspired structure of the “microraion” or microdistrict. The apartment typologies are highly standardized and so are the prefabricated building technologies. The vast majority of the apartments has 2 or 3 rooms (meaning 1 or 2 bedrooms), most of them simple oriented. However, the orientation of the building is not indifferent to the natural illumination standards; moreover, cross-ventilation concepts are beginning to be taken into consideration. Stage 2 :: 1970-1980 THE DENSIFICATION OF THE MASS HOUSING ESTATES In the seventies, mass-housing estates in Bucharest reached the dimensions of other major cities in Romania (Brasov, Cluj, Timisoara, etc.). At this stage, the urbanization rhythm and the population requirements for mass-housing apartments seemed to exceed the citylimits all over the country. Building at the new outskirts was not an option anymore due to the cost of the infrastructure. The new dispositions were: “build intensively” within city-limits. Obviously, the principles of CIAM were abandoned when designing the new housing estates. The land used to build during this stage was the land previously reserved for facilities such as parking lots, commercial, parks, sport and leisure areas. Among existing buildings other mass-housing units were implanted, completely filling in the plots. It seems that all of a sudden there were no prerequisite directives regarding the plan organization. The disposition with respect to the cardinal points was totally neglected. The distance between buildings gradually diminished, triggering problems of natural ventilation and illumination. The height of the new buildings was overall increased, but still the height-limit was 9-10 levels (mainly because of technical and technological reasons). The volumes of the bars were also increased, the buildings became massive, with more complicated interior room display. Nevertheless, the interior comfort seemed to be more attractive, at least on paper (the number of rooms by apartment is increased to 4, 5, even 6 rooms; the used area was increased as well, etc.). All in all, the urgent need for building large number of apartments, combined with the more and more aggressive prefabrication and the cost limit established for the dwelling-unit led, with insignificant exceptions, -no més altes de 14-16 nivellscom a fites que accentuaven els principals encreuaments que emfasitzaven el relleu (fronts d’aigua, turons, límits de parc, etc). Els mòduls més petits (pisos) omplien l’àmbit seguint estrictament el mateix disseny geomètric. Algunes zones estaven reservades per als serveis públics en una estructura d’inspiració soviètica de “microraion”, o microdistricte. Les tipologies d’apartaments estan molt estandarditzades, així com també les tecnologies de construcció amb prefabricats. La gran majoria dels habitatges disposen de 2 o 3 habitacions (és a dir, 1-2 dormitoris), molts d’ells orientats a una façana. No obstant això, l’orientació de l’edifici no restava indiferent a les normes d’il·luminació natural i ventilació creuada, conceptes que començaven a considerar-se. Etapa 2 :: 1970-1980 LA DENSIFICACIÓ DELS POLÍGONS RESIDENCIALS En els anys setanta, els nous polígons residencials a Bucarest varen igualar les dimensions de les principals ciutats de Romania (Brasov, Cluj, Timisoara, etc). En aquesta etapa, el ritme de la urbanització i les necessitats de la població per als polígons residencials semblava superar els límits de la ciutat per tot el país. La construcció a les noves perifèries deixà de ser una opció a causa dels costos de la infraestructura. Les noves directrius varen ser “construir intensament” dins els límits de la ciutat. Òbviament, els principis del CIAM van abandonar-se en dissenyar les noves urbanitzacions. El sòl utilitzat per construir durant aquesta etapa era el que anteriorment s’havia reservat per als equipaments, com ara estacionaments, parcs comercials, àrees esportives i de lleure. Es varen colmatar espais vacants entre ordenacions residencials existents. Sembla com si, de sobte, no hi hagués directives ni requisits previs per a la planificació. La disposició pel que fa a l’orientació solar es va descuidar completament. La distància entre els edificis va anar disminuint gradualment, cosa que va provocar problemes de ventilació natural i il·luminació. L’alçada dels nous edificis va incrementar-se, tot mantenint-se l’alçada límit en 9-10 nivells (principalment a causa de raons tecnològiques). Els volums de les barres també van incrementar-se, els edificis van esdevenir més massius i amb una major complexitat en la disposició de les estances interiors. Malgrat això, el confort interior sembla més atractiu, almenys sobre el paper: va augmentar el nombre d’habitacions per habitatge fins a 4-5-6 habitacions, la superfície útil, etc. Amb tot, la necessitat urgent de construir un gran nombre d’habitatges, combinada amb la prefabricació cada cop més agressiva i la precària situació econòmica –amb un nom-
From CIAM to 2011. Densifi cation and transformation of Romanian socialist Mass Housing Estates Del CIAM al 2011. Densifi cació i transformació dels polígons residencials socialistes romanesos Zina MACRI :: UAUIM Bucharest AftertheProject • International Scope 71 bre insignificant d’excepcions– generava una mala qualitat de la construcció i disseny. Etapa 3 :: 1980-1989 RECONFIGURACIÓ DELS PRINCIPALS CARRERS I AVINGUDES Immediatament després del terrible terratrèmol del 1977, el qual va destruir no solament diversos polígons residencials sinó també d’altres zones a Bucarest, tot semblava com una oportunitat de beneficiar-se de grans superfícies de terreny per a construir nous blocs d’habitatges. El govern socialista va adoptar el criteri de demolir importants zones residencials i, ràpidament, es va reconfigurar dràsticament l’entorn urbà i rural, tant a Bucarest, a les grans ciutats com fins i tot, a pobles sencers que van ser enderrocats, i els seus habitants obligats a mudar-se a edificis d’habitatges de gran alçada. També es va considerar un bon moment per ocultar les “cicatrius” del terratrèmol, juntament amb les parts antigues de les ciutats -probablement destinades a ser demolides en un futur no gaire llunyà-, rere la cortina de grans edificis al llarg dels carrers principals. Una tipologia similar va utilitzar-se en els anys setanta per donar certa monumentalitat als conjunts ubicats a les principals vies d’accés a Bucarest –barres llargues i monòtones al llarg de les àrees peatonals, unificant així la perspectiva. Aquests van ser experiments interessants a nivell projectual. Es va obligar als dissenyadors d’aquests espais a ser més flexibles estructuralment i constructiva –amb pilars i jàsseres de formigó– ja que també era palesa la necessitat de grans espais comercials en planta baixa, generant resultats interessants en el disseny interior dels habitatges en els nivells superiors. Però les coses van canviar dramàticament durant la dècada del 1980-1989; l’ús d’aquesta tipologia va esdevenir exagerat, una transformació de la cortina a la unificació del carrer en un corredor, una estructura urbana de canonades. Es varen traçar nous eixos al llarg de la ciutat, tallant l’antic teixit tradicional amb la matriu de barres lineals de 9-12 nivells. El seu rol de nova cara per a un nou carrer socialista, inspirat en un estil nord-coreà, va fer-se evident en comparar les seves façanes del front i del darrera. La façana principal dóna al carrer, amb un excés de decoració i amb petites variacions a l’alçat les to poor construction quality and design. Stage 3 :: 1980-1989 RECONFIGURATION OF THE MAIN STREETS AND BOULEVARDS Immediately after the terrific earthquake from 1977, which destroyed a number of masshousing buildings but also torn down other large areas in Bucharest, it all seemed an opportunity to profit of large bulks of terrain for building blocks of flats. The idea of demolishing important residential areas all over the country was quickly adopted by the socialist government and the strong reconfiguration of the urban and rural Romania had begun – not only in Bucharest, which was massively affected by the earthquake, but in all the other major cities, even entire villages were pulled down by bulldozers and the people forced to relocate into socialist apartments in high-rise buildings. It was also a good moment to hide those “scars” together with the old parts of the cities (which were probably meant to be demolished as well, in the near future) behind curtain-like buildings along the main streets. A similar typology was used in the early seventies to give some monumentality to the ensembles situated on the main access routes in Bucharest – long and monotonous bars all along the pedestrians, unifying the prospect. Those were some interesting design experiments though, as they were meant to lodge also big commercial spaces at the ground floors, which forced the designers to use a more flexible construction structure (with concrete pillars and beams), with interesting results in the interior design of the apartments above. But things have dramatically changed during the decade 1980–1989, the use of this typology was a mere exaggeration, a transformation of the unifying curtain into a corridor-street, a can- #1 1960 1970 #2 1970 1980 #3 1980 1989 #4 1990 2011 openspaceshared spacesidewalksprivate loisir space common space
uses of common space stage 1 :: park etapa 1 :: parc playground, garden, parking area :: stage 2 zona de joc, jardí, aparcament :: etapa 2 private garden :: stage 4 jardí privat :: etapa 4 stage 3 :: commercial units, tree lines, parking area etapa 3 :: unitats comercials, línies d’arbres i aparcament 1960-70 1971-80 1981-89 1990-2011
F. PEREMIQUEL :: ETSAB & Pere SERRA :: REURSA Barcelona 1978-2010 Renewal processes in Barcelonian mass housing estates 1978-2010 Processos de renovació als polígons residencials barcelonins AftertheProject • International Scope 79 79 after.the.project :: fig.02/ on cada 4 anys s’ha de renovar un concurs d’assistència tècnica cada vegada més complex, més gran i més difícil de justificar pel que fa a la contractació amb uns responsables concrets que son els que històricament han estat portant tot aquest procés. L’any 92 érem 5, l’any 2003 érem mes de 20 persones, ja que haviem d’atendre un programa molt gran, amb molts barris i un territori molt dispers. Més tard arriben les primeres línies de les Lleis de Barris i d’una proposta nova d’intervenir encara en un espai mes ampli (fig.4). Calen equips molt propers, i aquesta activitat esdevé l’activitat estructural del sector públic, que el govern encarrega al INCASOL. Opten per un model d’empresa filial autònoma, de 30 persones com a màxim, per poder operar en el territori amb mes agilitat i poder solucionar temes més ràpidament. Aquest organisme pot fer front a encàrrecs immediats en situació d’emergència millor que INCASOL (que son 500 persones) amb totes les dificultats per la seva mida i complexitat. Així neix REURSA, essent l’hereva figure 03 great number of neighbourhoods and a very wide-reaching area. Then the first guidelines from the Neighbourhood Act (Llei de Barris) came into force and with them a new proposal for intervention in an even larger area (fig.4). It was necessary to have teams who knew the area very well, and this activity turned into the public structural activity INCASOL was commissioned for by the government. They opted for a model of autonomous subsidiary, with a maximum of 30 people, so as to operate with more agility in the local area and resolve issues more quickly. This organisation was able to respond immediately to emergency jobs better than INCASOL (which had 500 people), due to the difficulties of INCASOL’s size and complexity. This is how REURSA was created, the successor to that outsourced team, INCASOL’s neighbourhood remodelling office. It started out as a subsidiary company intervening in remodelling processes. FP: So I assume it’s a relatively small company with a very specialised technical profile, and with know-how very much oriented towards the remodelling of neighbourhoods in terms of construction and also in-
d’aquell equip contractat externament, d’aquella oficina de remodelació de barris d’ INCASOL. Neix en forma de societat filial que intervé en els processos de remodelació. FP: Per tant, dedueixo que es una empresa relativament petita amb un perfil tècnic molt especialitzat, amb un saber fer molt orientat amb la remodelació de barris en aspectes constructius i també amb la intervenció en aspectes socials i econòmics. Quin es el saber fer específic de REURSA? PS: Fer edificis ho sap fer tothom, tothom que sigui arquitecte, per suposat. En principi es el mateix que sigui per posar-lo en el mercat per sorteig que per a uns afectats en concrets. Però no ho és, perquè la diferencia es que en la remodelació hi ha afectats amb qui has d’estar en diàleg permanent i has d’estar molt proper en el territori, tant social com econòmic. Has de ser capaç de posar d’acord a les administracions i aquest es el saber fer de la remodelació urbana: la complexitat de parlar amb agents socials i econòmics del territori; complexitat que els politics gestors territorials coneixen, però que els professionals, advocats, arquitectes i aparelladors que intervenim en aquests processos de manera professional no. No n’hi ha gaires que siguin experts en això, excepte aquells molt involucrats en el sector públic. FP: Teniu alguna referència internacional, a nivell europeu? tervention in social and economic aspects. What is REURSA’s specific know-how? PS: Everyone knows how to construct buildings, anyone who’s an architect, of course. In theory it’s the same whether you’re constructing council housing for public tender or for people who are affected by a new situation. But actually it isn’t, because the difference is that in remodelling there are affected parties with whom you have to be in permanent dialogue and you have to know the area well, both socially and economically. You have to know how to bring town councils to agreement and this is the know-how of urban remodelling: the complexity of talking to the social and economic agents of the area; a complexity that the local area managers know, but which the professionals, lawyers, architects and surveyors who professionally intervene in these processes do not. There aren’t many experts in this area, except for those who are very much involved in the public sector. FP: Do you have any international reference points, on a European level? PS: Not specifically. Although we have some parallel references, it’s not exactly the same. In Spain, I don’t know of any remodelling programme similar to ours, that is, of the same intensity and economic and geogra- :: fig.03/
F. PEREMIQUEL :: ETSAB & Pere SERRA :: REURSA Barcelona 1978-2010 Renewal processes in Barcelonian mass housing estates 1978-2010 Processos de renovació als polígons residencials barcelonins AftertheProject • International Scope 81 PS: Específicament no. Encara que tenim alguna referència paral·lela, no es exactament igual. A Espanya, no conec un programa de remodelació similar al nostre, es a dir, de la intensitat, abast i dispersió territorial que te el nostre cas. Són uns 8.000 habitatges per substituir quan es planteja el primer programa, comença amb 600 però acaba sent 8.000 dels quals portem substituïts de l’ordre de 7500. A Espanya el que proliferen son empreses publiques per fer activitats concretes. Per exemple PROCIVESA, que va ser l’empresa que varem fundar l’any 86-87 per posar en marxa un procés de remodelació del centre històric de Barcelona. L’ARI (Area de Rehabilitació Integrada) era un instrument d’una especificitat diferent però que venia a ser el mateix: un instrument àgil front els 24 departaments de l’ajuntament de Barcelona que intervenien en aquests processos històricament. A Espanya el que proliferen son empreses municipals, comarcals, o autonòmiques de promoció d’habitatges ja que el gran problema dels anys 90 i de principis del segle XXI es que el mercat s’allunya de les possibilitats econòmiques de la població que necessita habitatge. Per tant des del sector públic s’han d’impulsar politiques d’habitatge. I son aquestes les que paral·lelament realitzen les funcions d’intervenció en aquests processos de substitució però de forma coyuntural, ja que no neixen específicament per a aquesta activitat. De fet, la gent que més ens ha visitat son empreses municipals d’ajuntaments que tenen 1 barri amb problemes, no 17 com Barcelona. I ens venen a veure per saber com nosaltres hem resolt o hem executat la substitució d’aquell barri. FP: Per tant dedueixo que teniu un marc competencial atribuït específic. Això deu ser resposta a alguna llei que us avali? PS: De fet INCASOL pot actuar com a administració tant en expropiació com en compensació, es qui decideix. En aquests convenis de patologies sol fer d’administració actuant, tots son per expropiació i Incasol en sol ser la beneficiaria. Que es REURSA? Tenia un contracte programa amb INCASOL que actuava amb poders per delegació de l’INCASOL. REURSA era executora d’allò que Incasol te atribuït fer. Té la capacitat d’expropiar amb l’aprovació per part de l’administració actuant mentre que la capacitat d’adjudicar habitatge la tenia el departament d’habitatge. Té també la capacitat de promoure, la capacitat endeutar- :: fig.04/ phical scope as our case. We’re talking about substituting 8,000 homes in the first programme; it began with 600 and ended up being 8,000, of which we have substituted around 7,500. In Spain, there is a proliferation of public companies set up to undertake concrete activities. PROCIVESA, for example, which was the company we founded in 1986-87 to instigate a remodelling process for the historic centre of Barcelona. The ARI (Integrated Renovation Area) was an instrument which was designed for a different purpose but ended up being the same: an agile instrument to deal with the 24 departments of Barcelona town council that had traditionally intervened in these processes. In Spain, there is a proliferation of housing development companies on a municipal, county district, or autonomous region level because the big problem of the 1990’s and beginning of the 21st century was that the market distanced itself from the economic possibilities of those people who needed housing. Therefore, it was necessary for the public sector to promote housing policies. And it is these policies that also have the function of intervening in these substitution processes but only as a one-off, as they are not conceived specifically for this purpose. In fact, the people who have visited us most are municipal companies belonging to the town council which have 1
se, es a dir tot allò necessari per a fer aquests processos a partir de l’aprovació de l’instrument de planejament i del sistema de actuació per expropiació declarant beneficiari al INCASOL, que passa a tenir les competències pròpies del beneficiari. FP: I l’administració local dins d’aquest context quin paper hi juga? PS: Molt divers. En inici depenia de si hi havia rivalitat política o no, jo considero que aquest processos requereixen el consens del govern i oposició, per exemple, Ciutat Vella, va ser d’una gran importància en una ciutat en conflicte permanent entre 2 forces politiques i en canvi mai va ser objecte de campanya electoral, mai va ser objecte de debat o confrontació: Partir del consens ens aquests processos es clau i respectarho també es clau. I això és extrapolable a les administracions actuants, també. En un principi el rol dels ajuntaments és aprovar el planejament, aportar-hi recursos i l’urbanització, es a dir aportar-hi l’espai públic amb els costos que comporta, ja que en resulta un benefici per tots, no només d’aquells habitants. El rol del Estat, fins aquest any, ha estat el de aportar-hi diners, conscient de que son processos deficitaris. Una part d’aquest dèficit, històricament, ha estat assumit per els pressupostos del ministeri corresponent. Malauradament, durant l’any 2011 ens han deixat d’aportar els 11 milions d’euros que aportaven anualment i ho em notat en forma de paralització absoluta de nous processos de remodelació i projectes que ja estaven en marxa i que han quedat parats esperant que de nou hi hagi finançament.. I el rol de la Generalitat ha esta el següent: quan l’ajuntament no compleix les condicions per gestionar aquests processos (condicions econòmiques, d’abast, d’especialització…) la Generalitat assumeix la gestió i també una part important del seu dèficit. La Generalitat ha assumit aquests costos mentre ha pogut. Malauradament en la situació actual estem en 1a conjuntura en que aquestes aportacions tampoc son possibles. Fins que la situació econòmica permeti tornar a fluir, potser no amb la mateixa intensitat dels últims 20 anys, però almenys d’una forma natural. FP: Europa que hauria tingut programes d’intervenció sobre la ciutat, com el cas dels URBAN, no participa en aquestes accions de cap manera? PS: En aquests casos de substitució del teixit urbà no. Els URBANS han ajudat moltíssim en operacions de centres històrics. Per exemple, en el cas de Ciutat Vella, ja que aconseguien neighbourhood with problems, not 17 like Barcelona. And they come to see us to find out how we have resolved or implemented the substitution project of that neighbourhood. FP: I therefore deduce that you have a specific framework of powers attributed to you. That must be response to some legal endorsement? PS: Actually INCASOL is able to act as an administrator in both expropiation and compensation, it is the one that decides. In these agreements on construction pathologies it tends to act as administrator, all of these are for expropiation and Incasol tends to be the beneficiary. What is REURSA? It had a programme contract with INCASOL, acting with powers of delegation from INCASOL. REURSA executed what Incasol is commissioned to do. It has the power to expropiate with the approval of the acting administrator, while the housing department had the capacity to adjudicate housing. It also has the power to promote, to borrow, that is, everything necessary to implement these processes, starting with approval of the planning instrument and implementing a system of expropriation to declare INCASOL the beneficiary, which then assumes the corresponding powers. FP: And within this context, what role does the local town council play? PS: A very diverse role. At the beginning, it depended on whether there was political rivalry or not. I consider these processes to require consensus between the government and the opposition; for example, Ciutat Vella was very important in a city in permanent conflict between 2 political forces, yet it was never the object of an electoral campaign, never the object of debate or confrontation. Starting from a position of consensus in these types of process is key and respecting it is also key. And this can also be extrapolated to acting administrations as well. At the beginning, the town council’s role is to approve planning, contribute resources and instigate the planning, that is, provide the public space with the costs this implies, as it benefits everyone, not only the affected residents. The role of the State, until this year, has been to contribute money, in the knowledge that these are loss-making processes. Historically, part of this deficit has been assumed by budgets from the relevant ministry. Unfortunately, the 11 million euro we received annually have not materialised for 2011 and the consequence of this has been the complete paralysis of new remodelling processes and projects that were underway and which have now been stopped until there is more funding. And the Catalan government has had the following role: when a town
F. PEREMIQUEL :: ETSAB & Pere SERRA :: REURSA Barcelona 1978-2010 Renewal processes in Barcelonian mass housing estates 1978-2010 Processos de renovació als polígons residencials barcelonins AftertheProject • International Scope 83 83 after.the.project millores mediambientals emparades en aquests processos. Però aquestes operacions de substitució de polígons d’origen públic en principi no encaixaven en els diferents programes URBAN. Si que encaixaven conceptualment, en canvi, en la millora urbana. I la Llei 2.004 de Millora de barris es fa a imatge dels URBAN mitjançant processos de selecció, en funció de la transversalitat, l’eficiència… a traves d’un sistema de puntuació dels dèficits. La llei es compatible amb els URBAN, i en alguns casos com Serra d’en Mena, hi ha hagut fons que s’han obtingut a traves d’aquests programes aportats per complementar els de la Generalitat, tot i que la Generalitat com a tal no ha gaudit aquests programes en cap moment. FP: A aquest tema m’agradaria tornar-hi desprès, ja que hi ha una qüestió de futur, i és que tot Europa, segurament, necessita una remodelació de polígons d’habitatge massiu i segurament hauria de ser una estratègia europea la que plantegés aquesta qüestió. PS: T’he de dir que si. Als gestors del territori de vegades ens costa aixecar el vol i tenir una idea més paneuropea d’estratègies, perquè estem tan immersos en el :: fig.05/ A A A Pro ro Pro Pro o ro o jecjec jec jec c c c jec ec ec jec c jec jec c jec c c c jec e j j j t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t • • • • • • • • • • • t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t nt t t t t t t t nt t t t nt t nt t t t t t t nt t t t t t t nt t t t t t nt n n n n n n n n n n n n n n n n n In n n n n n n n n n In n n n n n In n n n n In n n n n n In n In n n In n n n In In In n n n n n n n In n n n n I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I n n n n n n ern ern n n n n rn n n n n n n n n n n n n n rn n rn n n rn n rn n n n n ern n n n n n n n rn n n n ern n n n rn rn n n n n rn n r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r er r er r r er r r er r r r r r r r r r e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e atiati i ati ati ati ati i ati ati at at t at at t t at a a a a a a a ona ona ona ona na ona o o o S l Sl S S l S l S l S cop cop op cop cop cop co co e e e e e 8 83 3 3 3 3 8 83 8 83 3 3 8 83 83 3 83 83 83 8 83 83 3 83 83 83 afte f r.th r.th r.t p e.p p e.p p e j oj oj o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o Aft Aft Aft A A A er r er r e e Aft Aft Aft A A A er r e r e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e he he he e e he he e e e e e e e e e e e he e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e he h h h h h h th h th th h h e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e h h he h e e e e e e e e he e e e e e e e e e e e e e e h th h th t h h ro Pro ro Pro Pro ro o r r Pr r Pr Pr PrPr r Pr P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P ro Pro o Pro Pro o r r P r r P PrPr r Pr P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P council does not meet the conditions for managing these processes (economic conditions, conditions relating to the project’s scope, specialisation, and so on) the Catalan government takes over management and also a significant part of the deficit. The Catalan government has assumed these costs while it could. Unfortunately, in the current situation these contributions are no longer possible. Not until the economic situation allows things to flow again, perhaps not with the same intensity of the last 20 years, but at least in a natural way. FP: Isn’t Europe, which has had city intervention programmes such as the so-called URBAN programmes, participating in these actions in any way? PS: Not in these cases of substituting the urban fabric. The URBAN programmes have helped a great deal in operations on historical centres. In the case of the Barcelona old town, for example, as they achieved environmental improvements as part of these processes. But these operations to substitute public MHEs did not in theory come under the different URBAN programmes. They did, on the other hand, fit conceptually with urban improvement. And the 2004 Act on Neighbourhood improvement models itself on the URBAN programmes by using selection processes,
depending on diverse disciplines, efficiency, and so on, using a deficit points system. The Act is compatible with URBAN programmes, and in some cases, such as Serra d’en Mena, funds have been obtained using these programmes to complement those of the Catalan government, even if the Catalan government as such has not benefited from these programmes at any stage. FP: I would like to return to this subject later, as there is a question about the future here, which is that all of Europe will doubtless need the remodelling of its MHEs and it will have to be a European strategy that addresses this issue. PS: I have to agree. For us local land managers at times it’s difficult to open up and have a more pan-European idea of strategies because we are so immersed in specific problems; all the help we receive from universities and anyone with the capacity for broader analysis will be welcome. FP: These are precisely problems which the UK, France and Germany have considered or are considering. It surprises me that there is not some common policy on this issue. PS: A study was conducted by the Geography Faculty, by the team led by Montse Pareja, on the issue of MHEs in Europe and urban renovation policy. The conclusion after several years of study in conjunction with other universities was a lack of a European programme. We are facing the same conditions because, in our context, these MHEs are a consequence of the post-war period, migrations of people with scarce economic resources (and the extreme densification and marginalisation generated by this). And a massive public sector response of low-quality housing was the result. In Europe, the same thing happened a few years later, after the World War, and the process was exactly the same, but with very different outcomes. The French solution on the outskirts is completely different to the Catalan solution, as the French solution ended up generating conflicts of segregation and the forming of ghettos, which led to public order conflicts (fig.5). Fortunately, we have not had that. In this respect, I prefer our model. FP: Let’s talk a little bit about remodelling MHEs. What is it that makes this intervention necessary? Obviously there is the issue of obsolescence with regard to physical structure and housing types, which is definitely the catalyst for these processes. PS: Yes, aluminosis is what makes the problem serious and large-sca- le. As a factor of degradation and unresolvable structural pathology, it’s problemes específics, que tota la ajuda que ens vingui de les universitats i tota persona que tingui una capacitat d’anàlisi ampli serà benvinguda FP: Aquest son problemes que, precisament, a Anglaterra, França o Alemanya s’han plantejat o es plantegen. Em sorprèn que d’alguna manera no hi hagi una política comuna en aquest tema. PS: Hi ha hagut un estudi que ha fet la facultat de geografia, l’equip de la Montse Pareja, sobre el tema dels polígons a Europa i la política de renovació urbanística. La conclusió desprès d’uns quants anys d’estudi amb altres universitats era la manca d’un programa europeu. Estem en igualtat de condicions ja que, en el nostre context, aquests polígons son conseqüència de la postguerra, de les migracions de població amb escassos recursos econòmics (i les concentracions i la marginalitat generada per aquestes). I es dona resposta massiva d’habitatge de baixa qualitat des del sector públic. A Europa, ha succeït el mateix amb la postguerra mundial pocs anys desprès, i el procés es exactament el mateix, però amb resolucions molt diferents. La solució francesa a les perifèries es completament diferent de la solució catalana, ja que la solució francesa a acabat generant conflictes de segregació i ghettificació que acaben amb conflictes d’ordre públic (fig.5). Per sort nosaltres no n’hem tingut. En aquest sentit jo aposto per el nostre model. FP: Parlem una mica de la remodelació de polígons. Que es el que fa necessària aquesta intervenció? Evidentment hi ha el tema de l’obsolescència física i tipològica que segurament es el desencadenant dels processos. PS: Si, l’aluminosi es el que fa greu i gros el problema. Com a factor de degradació i de patologia estructural no resoluble, no es l’únic, ja que a part del Turo de la Peira, que te aluminosis, ni ha de socials. S’ha resolt el problema amb rehabilitació, contra la voluntat dels veïns que han vist els guanys de substituir el seu habitatge per un de nou: per qualitat l’actualització de l’actiu immobiliari es molt superior a la rehabilitació. Tot i això, a vegades, l’administració pública no es pot permetre la substitució, ja que si es possible la rehabilitació, es preferible en termes econòmics i socials. L’aluminosi es el detonant que fa que el sector públic hagi de començar a esmerçar diners com sigui a partir del diumenge al mati en que una senyora del Turó de la Peira mor per que cau el forjat de casa seva. Ja es coneixia que era una patologia que els laboratoris estaven estudiant perquè havien començat
F. PEREMIQUEL :: ETSAB & Pere SERRA :: REURSA Barcelona 1978-2010 Renewal processes in Barcelonian mass housing estates 1978-2010 Processos de renovació als polígons residencials barcelonins AftertheProject • International Scope 85 a esquerdar-se cases. Però en el moment que hi ha una persona que mor, tot el sector públic es posa en marxa, ja que si mor una persona en poden morir 1000 que estan en les mateixes condicions i, per tant, s’evidencia un risc real a la seguretat. Aquesta mor passa a ser el centre d’atenció del sector públic i es quan es posen en marxa tots aquests processos. En realitat la raó de la degradació era que en tots aquests polígons creats en els anys 50 hi havia hagut els barris de barraques. Per eliminar-los es promouen aquests polígons públics, que en els anys 60 i 70 els governs de la dictadura fan per apaivagar les revoltes socials, ja que no hi ha res més conservador que algú que te quelcom que conservar. Ens trobem en un món de propietat privada, d’origen públic amb risc de marginalitat que, a més esta molt mal situat, es a dir, no connectat en la major part de casos amb la ciutat. Llevat d’un parell de casos exemplars de bon urbanisme com es, per exemple, el cas del Sud-Oest del Besos. Aquest és un urbanisme que et permet remodelar sense que es noti. Llevat d’aquest, la resta son barris a fer desaparèixer, ja que la seva trama viaria no té res a veure amb la que l’envolta. Es tracta, a més, de barris d’infrahabitatge, unitats molt petites, sense serveis, sense urbanització (fig. 6). Per tant es la oportunitat per recuperar per a la ciutat part del seu teixit. Tot això sumat, sense l’aluminosi, no hagués possibilitat per si sol que el sector públic hagués posat els recursos que hi ha posat. FP: Podem parlar d’algunes xifres? Quants habitatges s’han produït en aquest període? PS: Be, el programa incloïa 8.600 habitatges i a aquestes alçades tenim executs uns 7500. Hem superat el 90% del programa, el programa històric, el de substitució de barris amb participació sobre uns 20 barris. FP: I en volum econòmic, que representa això? PS: Ve a representar, uns 120.000 euros per habitatge, de l’ordre de 1.000 milions d’euros invertits, amb una pèrdua per part del sector públic d’entre 450-480 milions d’euros, de l’ordre del 50% en un període de 18 any (des de l’any 92 fins el 2010) FP: Es tracta d’una quantitat molt significativa! PS: Això ha estat possible fins el 2007 per la política que l’INCASOL havia seguit de desenvolupament de teixit industrial, es a dir, pels beneficis obtinguts pel creixenot the only one, as, apart from Turo de la Peira, which has aluminosis, there are also social problems. The problem has been resolved through renovation, against the will of the residents, who saw the benefit of substituting their home for a new one: when it comes to quality, updating the real estate asset is much better than renovation. Despite this, sometimes the public administration cannot afford substitution, as, where possible, renovation is preferable in both economic and social terms. Aluminosis was the catalyst for the public sector having no choice but to begin spending money, from the Sunday morning a woman from Turó de la Peira died when the metal structure of her house collapsed. We knew it was a pathology that the laboratories were studying because homes had begun to show cracks. But when somebody dies, the entire public sector springs into action because if one person dies then a thousand people who are in the same conditions might die and there is therefore a real risk to security. This death becomes the centre of attention for the public sector and this is when all of these processes begin. Actually, the reason for the degradation was that on all of these MHEs built in the 1950s there were shanty towns. In order to eliminate them, these public MHEs were promoted, which the dictatorship governments of the 1960s and 1970s did to appease social unrest, as there is nothing more conservative than someone who has something to protect. We find ourselves in a world of private property, but with public origins and the risk of marginalisation; :: fig.06a/
property which is also badly located, that is, in most cases not connected with the city. With the exception of a couple of exemplary cases of good town planning, such as, for example, south west of the river Besos. This type of town planning is one that allows remodelling without it being noticed. Apart from this case, the others are neighbourhoods that need to be destroyed, as their road system is not in any way related to that around them. They are also neighbourhoods with substandard housing, very small homes, with no services, not urbanised (fig.6). It is therefore the opportunity for the city to recover part of its urban fabric. Having said all that, without aluminosis it would have been impossible for the public sector to have contributed all the resources it has. FP: Can we have some figures? How many homes have been built in this period? PS: The programme included 8,600 homes and we have now finished 7,500 or so. We have achieved 90% of the programme, the historical programme, of substituting neighbourhoods, with the participation of around 20 neighbourhoods. FP: And in economic terms, what does that represent? PS: It represents around 120,000 euro per home, in the order of 1,000 million euro invested, with public sector losses of between 450 and 480 million euro, around 50% over a period of 18 years (from 1992 fins to 2010). FP: That’s a lot of money! PS: This was made possible up until 2007 by the policy INCASOL had followed of developing the industrial fabric, that is, from the profits obtained from Catalan industrial growth between 1990 and 2006. These profits made it possible to reinvest in neighbourhoods, in addition to the 160 million contributed by Madrid. It was possible to invest the profits from Incasol in housing policy. The problem is that this funding from industrial development fell to zero, the public budgets had no money allocated to substitute the previous revenue. This paralysed everything until it is possible to again allocate money to it from the budget or until industrial development again starts to grow sufficiently to generate profits for reinvestment. We might therefore say that the revenue deriving from a good industrial policy has allowed the guarantee of an intense and important urban renovation policy around Catalonia. FP: And what about users? Have they contributed anything? PS: Yes. The change of housing was based on a decree from 1995, ment industrial català entre el 90 i el 2006. Aquest benefici ha permès reinvertir en barris, a més de 160 milions aportats per Madrid. Els beneficis que ha aportat Incasol els han pogut invertir en política d’habitatge. El problema es que quan aquest finançament derivat del desenvolupament industrial ha esdevingut cero, els pressupostos públics no tenen partides per substituir el benefici anterior. Això ha paralitzat el tema fins que sigui possible tornar a aportar pressupostàriament o fins que el desenvolupament industrial torni a créixer lo suficient com per generar beneficis per reinvertir. Per tant podríem dir que els beneficis d’una bona política d’implantació industrial han permès garantir una política de renovació urbana intensa i important arreu de Catalunya. FP: I l’usuari? Hi aporta alguna cosa? PS: Si. El canvi d’habitatge es fonamenta en un decret de l’any 1995, anomenat “Condicions de Reallotjament per a afectats per patologies estructurals”, que venia a explicar que les regles del joc son: tu em deixes molt barat l’habitatge i a canvi et donaré molt barat el nou i a més te’l finançaré a 25 anys. Era un “no juguem a aixecar els preus, hem a pactar-ho”. Això era possible perquè la immensa majoria, el 90-95% d’afectats, ja eren propietaris de l’habitatge dintre d’aquella política de privatització que en els anys 60 i 70 s’havia seguit per part del sector públic. Com eren propietaris era un pacte fàcil. Aquest pacte escrit en el decret ve d’un conveni firmat entre l’Administració, la Generalitat i la Federació d’Associacions de Veïns i Benestar de Catalunya, que es la que agrupa a les asso- :: fig.06b/
F. PEREMIQUEL :: ETSAB & Pere SERRA :: REURSA Barcelona 1978-2010 Renewal processes in Barcelonian mass housing estates 1978-2010 Processos de renovació als polígons residencials barcelonins AftertheProject • International Scope 87 ciacions de veïns de barris que venen de polígons públics. Aquest conveni va establir aquestes regles i això ha vingut a costar 70-80 euros al mes a la gent que canvia el seu habitatge de 55 m2 vell i amb aluminosi per un habitatge nou de 70m2 amb totes les condicions i equipament. FP: Podríem parlar d’una millora substantiva en el producte immobiliari? PS: L’usuari que havia estat víctima de l’estratègia de l’administració a l’hora de fer aquells habitatges mínims, es veu compensat al final amb la patrimonialització d’un be de mercat amb les degudes condicions de dignitat per al desenvolupament de la seva vida (fig.7). FP: Dintre d’aquest procés de reallotjament, hi ha una millora de qualitat tant en l’aspecte físic com en el que es l’entorn social. La reorganització social implica el problema de formació de noves comunitats. Es tracta d’un problema o patologia inherents en els barris degradats. Com ho valoraríeu? PS: Va per barris, es a dir, no tots els barris tenen el mateix perfil de patologia social. Hi ha un moment en que l’escenari on es desenvolupen les activitats és un escenari digne i, en aquests casos hi ha una tendència a millorar el comportament social. En molts d’aquests barris no hi havia comunitats de propietaris, no hi havia ni espai públic, tot eren carrers sense asfaltar, els arbres estaven malmesos i no hi havia zones verdes. En el moment en que es proveeix un edifici nou en condicions, el primer que fan els propietaris és posar-se d’acord en el color de la façana, es a dir , passes a un estatus de propietari digne dintre del teixit urbà i això millora la imatge del barri i la gent tendeix a aguantar, a fer seva aquesta millora i a no facilitar que aquesta millora es perdi. Si és cert que en alguns barris hi ha problemàtiques socials especifiques que requereixen tractaments específics. Evidentment moltes d’elles formen part de la feina de cada dia: activitats de comerç de drogues, comerç d’armes, prostitució, vandalisme, etc. Però en general el que cal cercar és que la societat civil general, es faci propietària de l’espai públic. Nosaltres no eliminem la droga, però es que droga n’hi ha en els barris benestants de la ciutat també. El que eliminem es que aquest la droga s’apropiï del espai públic o en tingui fàcil apropiació. No enviem delinqüents a la presó, es a dir un delinqüent te el mateix dret a reallotjament que un no delinqüent, per tant no es una acció directa sinó indirecta, known as “Rehousing conditions for those affected by structural pathologies”, which in simple terms states that the rules were: you let me have very cheap housing and in exchange I will give you very cheap new housing and finance it over 25 years. It was “we aren’t going to raise the prices just like that, it’s something we have to agree together”. This was possible because the vast majority, 90-95%, of those affected were already homeowners as part of the privatisation policy followed by the public sector in the 1960s and 1970s. As they were homeowners it was an easy deal to make. This written concession in the decree stems from a signed agreement between the autonomous government, the Catalan government, and the Catalan Federation of Associations of Residents and Well-being, which comprises the residents associations of the neighbourhoods where the public MHEs are located. This agreement establis- :: fig.07a/
que hem tingut des de el primer dia. Hem tingut un equip de treball social especialitzat en convivència. I aquest equip de “bombers socials” intervé molt en la formació de comunitats, en els conflictes entre elements d’aquesta. Per exemple a Sant Roc, a Badalona, s’ha hagut de treballar la convivència amb una part de la població gitana que no estava integrada contra la voluntat d’uns quants membres a qui els hi anava be per les seves activitats l’status quo que hi havia. Hem tingut pancartes i fins i tot denuncies a SOS Racisme que al final han avalat el nostre projecte d’integració social. Que ha passat? Doncs ha passat que hem de tenir 2 treballadors socials propers en el barri perquè qualsevol conflicte fos tractat. L’urbanisme no resol els problemes socials, ni els problemes de convivència, ni de delinqüència, però ajuda si l’entorn físic és l’adequat. Per exemple, a Sant Roc, hem fet una gran operació, no tant per la necessitat de substituir els habitatges sinó per tal que no quedi cap espai públic tancat. L’obertura, la fluïdesa de la circulació de la gent per l’espai públic és clau per garantir que la població normalitzada en serà propietària de l’espai públic. A Via Trajana que era un barri on els taxistes no volien anar, s’ha convertit en un barri absolutament normalitzat ja que s’ha dissenyat un espai públic que ara si es propietat de la gent. FP: En aquests processos, la transformació del teixit urbà té hed the aforementioned regulations at a cost of 70-80 euro per month for people changing an old 55m2 home with aluminosis for a new 70m2 home with all modern conveniences and facilities. FP: Might we refer to this as is a substantial improvement in the real estate product? PS: Users who had been victims of the Francoist administration’s strategy of building that substandard housing were ultimately compensated with the capitalisation of a market asset with the decent living conditions necessary for carrying on with their life (fig.7). FP: Within this rehousing process, there is an improvement in quality in both the physical aspect and the social environment. Social reorganisation entails the problem of forming new communities. It is a problem or pathology inherent in rundown neighbourhoods. How would you assess this? PS: It depends on the neighbourhood; that is, not all neighbourhoods have the same profile of social pathology. The time comes when the sce- :: fig.07c/ :: fig.07b/
F. PEREMIQUEL :: ETSAB & Pere SERRA :: REURSA Barcelona 1978-2010 Renewal processes in Barcelonian mass housing estates 1978-2010 Processos de renovació als polígons residencials barcelonins AftertheProject • International Scope 95 of urban life across the board: social, economic and physical quality. There is an integrated project that presents solutions. And this requires funding because improving a neighbourhood is not business, business comes afterwards: tax revenue from commercial activity, health savings, increased employment, etc. When a neighbourhood is improved there are indirect savings for the public sector. And tax revenue. Given that the town councils have a very limited economy, the Catalan government has decided to pay half, but on the condition that the improvement operation is completed within a given timeframe. And that is where we come in, helping the town councils with little management capacity, lacking the appropriate instruments. We help them with complementary programmes for promoting housing for those affected by the plan. This is the approach with this Act. Now there is a change of government, but there is the will to continue providing solutions, as there are neighbourhoods with problems and projects all around Catalonia. What the Catalan government gives is money, and what we can give is management capacity. FP: In some way this gives us more of a vision of future trends. Your company continuing as a public operator in improving cities, giving these neighbourhoods expectations, is essential. In some ways your experience can be made into an exemplary instrument from a national or international viewpoint. This has been a very satisfactory conversation, let’s hope we can have another one regarding new actions and interventions, perhaps as an assessment of this new experience. PS: And of how we have overcome the crisis. FP: Many thanks. PS: Many thanks to you. This interview was held on 1 December 2011 at REURSA’s head offi ce.
Barcelona and its eastern façade i la seva façana de llevant
International Scope Context Internacional
Housing, city, metropolis A renewed vision on three MHE in eastern Barcelona Habitatge, ciutat, metròpoli Una visió renovada sobre tres polígons del llevant barceloní Adolf SOTOCA
Adolf SOTOCA three MHE in eastern BCN Housing, city, metropolis Habitatge, ciutat, metròpolis 99 AftertheProject • barcelona and its eastern façade Habitability, urbanity and metropolitan integration. These are three of challenges that the upgrading processes of MHE face today. Barcelona is an exceptional case study in this field, as it is in many other topics related to urbanism. The large number and diversity of housing estates that were developed throughout the last century set the framework for the study of these three challenges through the analysis of specific cases. The eastern façade of Barcelona, all along the recently recovered Besós River, hosted many of the operations of mass housing during the XXth century. Between 1929, when the estates of Baró de Viver and Milans del Bosch were built, and the construction of La Mina in 1971, this sector of the city became the site for a considerable number of diverse housing estates in Barcelona. Nowadays, 40 years after La Mina was built, we propose to pay attention to this area. And we do so with the intention of describing the challenges of habitability, urbanity and metropolitan integration through projects on the three estates that are currently under urban renewal: :: The estate of Bon Pastor has been, and still is today, the scenario of remodeling processes in which the balance between built heritage and improvement of living conditions is crucial. :: Ciutat Meridiana is pointed as next working field of urban renewal policies in the city. Its privileged location will become an extraordinary potential for improving its urban conditions at local scale. :: The neighborhoods of La Mina and Sud-Oest del Besòs have been also been renewed by attending both district and city scales. These three districts were the case studies which gave content to the EcoRehab II, held in Barcelona in 2011 under the name of “After the Project”. For two weeks, thirty students from five different universities coming from Europe and Asia worked on the habitability, the urbanity and the metropolitan integration in these areas. The working hypotheses for each of them are developed into the following chapters. We all, mentors and students, enjoyed three master lectures which, transcribed, are also included in this publication. These three conferences showed research and professional commisions on the three given areas of study. Professor José Luis Oyón described some of his research Habitabilitat, urbanitat i integració metropolitana. Aquests són tres dels reptes que l’actualització dels conjunts d’habitatge han d’afrontar a dia d’avui. En aquest tema, com en molts altres camps de la urbanística, Barcelona és un espai de treball excepcional. La gran quantitat i diversitat de polígons d’habitatge que s’hi van desenvolupar al llarg del segle passat configura el marc adequat per a l’estudi d’aquests tres reptes a través de l’anàlisi de casos concrets. La façana de llevant, aquella que delimita amb el recentment recuperat riu Besòs, va acollir bona part d’aquestes operacions d’habitatge massiu. Entre 1929, amb els conjunts de cases barates de Baró de Viver i Milans del Bosch, i la construcció del barri la Mina al 1971, aquest sector de la ciutat va acollir una part considerable i molt diversa dels polígons d’habitatge desenvolupats a Barcelona. A dia d’avui, 40 anys després de finalitzada la Mina, ens proposem dirigir la nostra atenció cap a aquest territori. I ho fem amb la intenció de descriure els reptes de l’habitabilitat, la urbanitat i la integració metropolitana mitjançant tres dels polígons que són àmbits sobre el que s’estan duent a terme processos de regeneració urbana a l’actulitat: :: El barri del Bon Pastor ha estat, i és encara a dia d’avui, l’escenari d’un procés de renovació en el qual el balanç entre patrimoni construït i millora de les condicions d’habitabilitat ha estat cabdal. :: Ciutat Meridiana, finalment, serà en un futur proper àmbit preferent en les politiques de renovació urbana de la ciutat. La seva privilegiada posició territorial esdevé un extraordinari potencial per a la millora de les seves condicions a escala local. :: Els barris de La Mina i el Sud-Oest del Besòs han estat objecte també de processos de millora i remodelació molt importants que són afrontats des de l’escala urbana i de districte. Aquests tres barris van ser els casos d’estudi al voltant dels quals es desenvolupà, sota el nom “After the Project”, el II EcoRehab. El primer havia tingut lloc a Bucarest al 2010 i el tercer tindrà lloc a Cracòvia al 2012. Durant dues setmanes una trentena d’estudiants de cinc universitats d’Europa i Àsia van treballar sobre l’habitabilitat, la urbanitat i la integració metropolitana en aquests àmbits. Les hipòtesis de treball per a cadascun d’ells es desenvolupen fig.01
en els capítols següents. Tots, professors i estudiants, vam gaudir de tres lliçons magistrals que, transcrites, també s’inclouen en aquesta publicació. Es tracta de tres conferències que mostraren projectes de recerca o treballs professionals sobre els tres àmbits d’estudi proposats. El catedràtic d’urbanisme José Luis Oyón mostrà part dels seus treballs sobre l’habitatge obrer a la Barcelona d’entreguerres i les seves més recents propostes per a alguns conjunts d’habitatges obrers que durant aquest període es construïren a la ciutat. El despatx d’Olga Tarrasó mostrà els treballs d’ordenació urbana que, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, ha estat desenvolupant al barri de Ciutat Meridiana. Finalment Jornet_Llop_Pastor SLP feren una presentació de l’ internacionalment reconegut PERM del barri de La Mina. Els treballs es van veure enriquits amb la celebració de dos jurats que, al bell mig i al final de taller, van suscitar reflexions de gran interès al voltant dels treballs desenvolupats pels estudiants. En ells van participar Loles Herrero, arquitecta; Francesc Peremiquel, Dr. Arquitecte i professor de l’ETSABUPC; Karin Hofert arquitecta i professora de l’ETSAB-UPC; Pere Picorelli, politòleg vinculat a REURSA i Màster a la LSE; Oscar Carracedo, arquitecte i professor UIC i ETSAL; Sebastià Jornet, arquitecte i professor de l’ETSAB-UPC; Amador Ferrer, Dr. Arquitecte i professor de l’ETSAL i Antoni Sorolla, arquitecte i Gerent del Patronat Municipal de l’Habitatge. Els treballs van ser presentats i exposats el 23 de Juny de 2011 al recinte fabril de la Fabra i Coats, al districte de Sant Andreu de Barcelona. Només a dos passes del conjunt de Cases Barates del Bon Pastor. on social housing in interwar Barcelona and his most recent proposals for some of the social housing developments built in the city during that period. The office of Olga Tarrasó showed the urban plan, committed by the City Council, that they have been developing in the district of Ciutat Meridiana. Finally, Jornet_Llop_Pastor-SLP presented the internationally awarded PERM of La Mina. The works were also enriched with two juries celebrated as midterm and final reviews of the workshop. Some very interesting discussions and reflections arose from them. The juries were Loles Herrero, architect; Francesc Peremiquel, PhD. Architect and professor at ETSABUPC; Karin Hofert architect and professor at ETSAB-UPC; Pere Picorelli, political scientist related with REURSA and Master at the LSE; Oscar Carracedo, architect and professor at UIC and ETSAL; Sebastià Jornet, architect and professor at ETSAB-UPC; Amador Ferrer, PhD. Architect and professor at ETSAL and Antoni Sorolla, architect and manager of Patronat Municipal de l’Habitatge. The works were presented and exhibited the 23rd of June of 2011 in the heritage industrial site of Fabra i Coats, in Sant Andreu District. Just a walk from the estate of Bon Pastor.
Adolf SOTOCA three MHE in eastern BCN Housing, city, metropolis Habitatge, ciutat, metròpolis 101 AftertheProject • barcelona and its eastern façade A A A A A A A A A Ad AdoAdo do Ado Ado d Ado A A A A Ado A A A A A A A A d A A A Ad do A A A A A A A A A do A A A do A A A A Ad A A A A A A A A d d d d A A A A A A A A A A o o A A A A A A A A l lf lf lf lf lf f lf lf f lf lf lf l SOT SOT SOT SOT SOT O SOT SOT SOT SOT OT OT SOT SOT SOT SO S SOT SOT SOT OT T T T T T O O T T T O OCA OCAOCA OCA O OCA OCA OCA OCA O OCA OCA OCA OCA OCA OCA OCA A A O O OCA O OCA OCA OC O O C A O OC O O A th th th th th th h th th h th h th h th h h h h t th th t h h h th h h h h th t t h h h h h h th h h t t th h h h h h h h h h h h h h h h h h h h h h h h h h h re re re re re re re re re e e r re e e r re re re e e re r e r e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e MH MH MH MH MH MH MH MH MH MH MH MH MH MH H H MH MH MH MH H H M M H M M H M M H H H M H M E E E E E E E E E E E E E E E E E E E E E E E E E E E E E E E E E E E in in in in n n in n in in n in n n n n n n in n n n n in in n in n n i i i n n n i i n n n n e e e e e e e e e e e e e e e e e e as as a as a a as as as as as a s a as s as a s a as a s as s s s s as s s as s s s s s t t t t t t te t t e e e e e e e e t t t t e t e t t e e e t t te e e e t e t e e t e e t t e e e t t t t t t t e e e e e t t t e e t e t t e e e t e t e e e e rn rn r rn rn rn rn n rn n r r r n r n B B B B B B B B B B B B B B B B B B CN CN CN CN CN CN CN C CN CN CN CN CN CN CN C CN CN C CN C N N N N N N C Ho Ho o u us us in in in in g,g,g, g, c c c c c c it it t it t y y, y, y, y, y m m m m et et e et e t ro ro o o ro p po popo p p o li li li l l s s s s s Hab Hab it it tata ta it a tgetgetge tge , c , c , c, c c ii ut u ut ut u i i at, a at , me me e e e me me e me me e e t trò tr trò trò trò t ò polpol po p o po pol isis s is is s 10 1 10 101 1 1 0 101 0 01 0 1 1 1 1 1 101 10 101 0 1 101 01 01 1 1 101 101 101 1 1 1 10 01 1 1 1 0 1 01 1 10 1 1 101 0 0 1 1 1 0 0 1 1 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1 1 0 0 t t t t t t t t t Aft t t t t t t t t t t t t t Aft ft ft t t t t Aft Aft t Aft t t Aft Aft t t t Aft ft t Aft Aft t t ft t Aft Aft ft Aft t t t Aft Aft Aft t t Aft Af f f f f f f Af f f f f f f f Af f f f f f f f f f f f f f f f f f f f f f Af f Af Af f f Af f f f Af f f f f f f f f f f f f f Af f Af f f f AfAf f A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A er er er er r er r r r er er er r er r r r r er er r er er er er er r er er r er er e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e he e he he he the e e the he he he the the e he the e he the e he the the e e e h th h th th h h th th th h h h h h h h h h h h t t t t t t t t t Pro Pro Pro Pro o o o ro o Pro o o o o o Pro ro ro o o o o o o Pro o Pro Pro o o ro o o o o ro ro o o ro ro ro o o o o ro Pro ro o o o o o o o o o o o o o o ro o ro o o ro Pro r r Pr r Pr r r Pr Pr Pr Pr P Pr r Pr P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P P jec jec ec jec jec jec jec jec je je je je e je je e e e e e je e e e e je je e e je je j e e ee e e e j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j j t t t t t t t t t t t t • • • • • • • • • • • • • • • r r r r r r r r r r r r r r ar r r ar ar r r r r ar r r r r r r r r r ar r r a a a a a a ba a a a a a a a a a ba a a a a a a ba ba a a a a a ba a a a a a a a ba a a ba a a a a a a ba ba ba ba b b b b b b b el el el el el el el l l e e e e e e e e e ce ce e e e e e e ce ce e ce e ce ce ce e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e ce e e e e e c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c c a a a ona a a a a a a ona ona a a a a ona a a a a na ona a a a na a na a ona ona na a ona n n n o an an n n n n an n n n n n n n n n n n n n n n an n n n n an an n n n an n a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a i i i i i i d i d i d i i di i i d d i i i i i i i i d i i di i d i d d i i i i i i i i di i i i d i d i d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s ts s s s s s ts s t ts t s ts ts s ts s s t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t tt t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t s s as s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s s as as eas s a a a a a a a ea ea a ea ea a a a a a a a a a ea a a a a a ea a a a a a a a a a a a a a a ea a a a a a a a ea ea a a a a ea a ea e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e er er er r r r er r r r ter ter r er r r er ter er ter r r r ter er ter te te e e e e te e e e te e te e e te e e e e e te te te t te te te te t t t t t t t t t t nf f f n f f f f n f n f n f f f n f f f f f f f f f f f f f nf n f f n n n n n n n n n n a ça aça a a a a a a a aça a aça a a a a a a aça aça a a a a aça a a a ça aça a ça aça a ça ç aç a a a a a e de e e e e e e e e e e e e e e e de e e e de e e e e e e de e e de de e e e e e de de e de e e e de e e de e de de e e e e e d e e de de e e de d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d
Living conditions, heritage and transformation Habitabilitat, patrimoni i transformació Case Description The “Cases Barates in Barcelona. Milans del Bosch.” Les Cases Barates a Barcelona. Milans del Bosch (José Luís Oyón) Workshop proposals Propostes de taller Ulica (team 1) Bon Pastor (team 2) Contacts (team 3)
Re_ADAPT Bon Pastor
case description les cases barates del Bon Pastor
BARCELONA reAdapt :: case description bon pastor 111 AftertheProject • bon pastor
cases barates del bon pastor The Cases Barates in Barcelona. Milans del Bosch JOSÉ LUÍS OYÓN Master Lecture_reAdapt Transcription of the Master Lecture given in the frame of II EcoRehab, Barcelona 2011 Transcripció de la conferència magistral impartida dins el marc de II EcoRehab, Barcelona 2011
reAdapt :: master lecture cases barates del bon pastor The Cases Barates in Barcelona. Milans del Bosch JOSÉ LUÍS OYÓN 113 AftertheProject • bon pastor Thank you very much, thank you everybody for being here. I’d like to present you the process in history of this typical working class neighbourhood, born in the end of the twenties and especially famous between 1931 and 1939 which is the end of the civil war in Spain. I’d like to present this neighbourhood in four different stages, in four different approaches. First, I’d like to present you the neighbourhood and its context. Second, I’ll talk about its historical evolution until the present day. Third, I’ll talk about the city council intervention, the proposal, the physical and structural breaking down of the neighbourhood and also about the social split of the neighbourhood. And lastly, at the end, in fourth place, I’ll talk about a remake, a personal reflection about possible alternative projects on the place, alternative projects from those lastly taking place in the neighbourhood. 1 :: The neighbourhood and its city context This neighbourhood was born in a particularly intensive moment of the building process of the city. At the end of the First World War (1918- 1919), there was a huge building cycle, a huge residential construction and building process in which the number of houses increased up to five times. Particularly intensive was the project of one of this three building cycles. The first of these processes was the dwelling building up during the twenties starting at 1921 and finishing at approximately 1927. There was another process at the end of the twenties coinciding with the celebration of the International Exhibition of 1929 (fig.1). At the end, there was a third period that was broken by the beginning of the civil war in 1936. Moltes gràcies a tots, gràcies a tots per ser aquí. M’agradaria presentar-vos el procés en la història d’aquest barri típic de classe treballadora, nascut a final dels anys 20 i conegut especialment entre els anys 1931 i 1939, final de la Guerra Civil espanyola. M’agradaria presentar aquest barri en quatre parts diferents. En primer lloc, el barri i el seu context. En segon lloc parlaré de la seva evolució històrica des dels inicis fins al present. Tercer, parlaré de la intervenció de l’Ajuntament i de la ruptura tant física com social del barri. Per acabar, faré un repàs de les reflexions personals que he fet sobre possibles projectes alternatius. Són projectes diferents a aquells que s’han proposat últimament, diferents de les simples rehabilitacions que potser heu observat en els últims anys. 1 :: El barri i el seu context de ciutat. Aquest barri va néixer en un moment particularment intens de creixement de la ciutat. Al final de la Primera Guerra Mundial (1918-1919) hi va haver uns anys en què es va construir molt, una època de creixement residencial en què el nombre de cases va multiplicar-se per cinc. El primer d’aquests processos va ser la construcció d’habitatges durant els anys vint, des del 1921 fins el 1927. A causa de l’Exposició Universal de 1929 hi va haver un segon procés de construcció (fig.1). Després d’aquest va començar un tercer període que es va veure interromput pel començament de la Guerra Civil Espanyola al 1936. Durant la primera etapa d’aquest creixement, shanty slum at Montjuic mountain barri de barraques a la muntanya de Montjuïc :: fig.1/
In this important urbanization processes in the twenties and the beginning of the thirties there was not only a dramatic change of the conditions of the buildings of the city, but also an important change of the population itself. Barcelona, which had about six hundred thousand inhabitants at the end of the First World War in 1920, probably reached about one million and one or two thousand hundred people at the beginning of the Civil War in the 1930’s. That means that more or less the population became doubled between these critical years: the end of the First World War and the beginning of the Civil War. This dramatic construction process and also the population, which had highly increased, changed even more with huge rates of immigration from outside Catalonia: Murcia, Almería, Valencia, Aragón, etc. In these building processes of the twenties especially during its first years, a high number of new estates were built, new subdivisions of the land at the outskirts of the city were traced. Some of them between the centre of the city and the 19th century typical neighbourhoods of Sants, Hostafrancs, Gracia, Les Corts, and the different zones proposed by the municipality of Sant Martí de Provençals and also Sant Andreu. New subdivisions of land were just touching the nearby municipalities: the municipality of Santa Coloma, the municipality of Sant Adrià del Besòs, Badalona, and the municipality of l’Hospitalet de Llobregat. These were the surrounding municipalities attached to the city, Barcelona itself. Most of these new suburbs are called the second suburbs, if you want the “segundas periferias”, because the first suburbs were built in most cases in the 19th century. These second suburbs were built making small plot subdivisions of about 5 to 6 meters wide and depths of 12-20 meters. The streets had between 5 and 8 meters wide and the houses had just one floor. La Colonia Castells is a good example of this type of subdivision. In figure 2 you can see its houses, the majority of them with Spain Square at 1929, year of International Exhibition Plaça d’Espanya al 1929, any de l’Exposició Universal :: fig.2/ Ground floor houses from Colònia Castells Cases en planta baixa de la Colònia Castells:: fig.2/
reAdapt :: master lecture cases barates del bon pastor The Cases Barates in Barcelona. Milans del Bosch JOSÉ LUÍS OYÓN 115 AftertheProject • bon pastor durant els anys vint i els inicis dels anys trenta, es va produir un canvi dramàtic a les condicions dels edificis de la ciutat, així com també un canvi molt significatiu de la població mateixa. Barcelona tenia una població de 600.000 habitants al final de la Primera Guerra Mundial que va incrementar-se fins als 1.100.000 o 1.200.000 habitants en esclatar la Guerra Civil als anys 30. Això significa que la població es va duplicar durant aquests anys tan crítics: el final de la Primera Guerra Mundial i el principi de la Guerra Civil Espanyola. Així, aquest període de dramàtic creixement residencial i d’augment exagerat de població es va veure acompanyat per una immensa onada d’immigració provinent de d’entorns foranis a Catalunya: Múrcia, Almeria, València, Aragó, etc. En tots aquests processos de creixement produïts als inicis dels anys 20 es van construir un gran número de nous polígons i noves subdivisions de la terra a les afores de la ciutat. Alguns d’ells situats entre el centre de la ciutat i barris típics del s.XIX tals com Sants, Hostafrancs, Gracia, Les Corts i les zones proposades pels municipis de Sant Martí de Provençals i Sant Andreu. Les noves subdivisions de terra es situaven tocant els municipis veïns a Barcelona: el municipi de Santa Coloma, el municipi de Sant Adrià del Besòs, Badalona i el municipi de l’Hospitalet de Llobregat. D’aquesta manera, envoltaven els barris de Barcelona. Aquests suburbis són anomenats “segons suburbis”, ja que els primers es van construir durant el s.XIX. Es dissenyaven partint de parcel·les de 5 a 6 metres d’ample i profunditats de 12 a 20 metres. Els carrers que donaven accés als habitatges mesuraven entre 5 i 8 metres d’ample i tots els habitatges tenien només una planta. La Colònia Castells és un bon exemple d’aquest tipus de polígons. A aquesta imatge (fig.2) podeu observar els seus edificis, la majoria amb només una planta: “cases de planta baixa”, habitatges unifamiliars d’entre 40 m² i 60m². Alguns habitatges tenien un petit jardí a l’entrada de la casa, però no era el model més extès. Podeu veure a dalt (fig.3) una planta típica d’aquests tipus d’habitatges. És una mena de rectangle dividit en quatre parts: tres habitacions i una peça separada per al menjador i la cuina. La majoria dels casos també tenia una peça petita que funcionava com un lavabo. Mentre es produïa aquest dramàtic creixement residencial es va celebrar a Barcelona l’Exposició Universal de 1929. Aquesta havia de celebrar-se als pendents de la Muntanya de Montjuïc. Allà s’havien construït barraques i hi vivien aquells que acabaven d’arribar a la ciutat, els immigrants, abans de poder estalviar suficient per a llogar un Typical house plan with four pieces Planta típica d’una vivenda de quatre estances :: fig.3/
habitatge digne: llogar un habitatge al centre de la ciutat o als suburbis. Com que els habitants de la muntanya de Montjuïc eren massa pobres per ser vistos pels visitants de la celebració Internacional, totes les barraques van ser destruïdes i els seus habitants desplaçats a un dels quatre nous polígons construïts per l’ajuntament. L’Exposició Universal va provocar aquesta intervenció promoguda per l’Ajuntament, que va ser la primera en la història, ja que durant el s.XIX no va produir-se’n cap. Els quatre polígons construïts per l’Ajuntament es trobaven als extrems de la ciutat: un d’ells en contacte amb el municipi de l’Hospitalet de Llobregat i els altres tres al nord o al nord-oest de Barcelona, tocant el riu Besòs, a prop del municipi de Santa Coloma. Com anècdota us puc explicar que dos d’aquests polígons (Milans dels Bosch entre ells) es van construir al municipi de Santa Coloma sense previ avís a l’alcalde del poble. Ell va quedar molt sorprès perquè de fet dos dels nous polígons anaven a construir-se al seu municipi. D’aquesta manera, les àrees a edificar eren àrees planes situades en camps sense cap tipus d’edificació però amb algunes fàbriques. Aquestes són algunes imatges de la ciutat (fig.4) de la muntanya de Montjuïc, just abans del procés d’enderrocament de les barraques situades al costat dels “magnífics” edificis de l’Exposició Universal. A la imatge de dalt presa als inicis dels anys trenta, es pot observar el paisatge aïllat on els polígons es van situar (fig.5). A dalt, al costat esquerre, es pot comparar el nivell d’inversió en habitatge dels governs de Barcelona i d’Anglaterra (fig.6). A final dels anys trenta, el govern d’Anglaterra destinava el 10% del total d’habitatges construïts per a la classe obrera. Al cas de Barcelona, després de construir els quatre polígons que incloïen d’entre 2.500 a 2.700 habitatges, només l’1% del total d’habitatges eren adquirits pel govern. Aquests casos mostren com depenent de les ciutats s’apliquen polítiques diferents. L’explicació d’això és que al final de la Primera Guerra Mundial els governs del Nord i de l’Oest d’Europa van fer una gran inversió al mercat dels habitatges per a la classe obrera. Al Sud d’Europa però, els governs no hi van intervenir. L’únic cas en què ho va fer, un cas excepcional, va ser la situació concreta de Barcelona i l’Exposició Universal de 1929. A baix a l’esquerra, es mostren las quatre plantes dels polígons (fig.7). Són totes molt semblants, i van ser projectades per un arquitecte no gaire “genial” que va repetir el mateix model d’habitatge d’una planta. Els espais públics dels polígons són també els mateixos en cadascun dels quatre casos: dos o tres just one floor: “Casas de planta baja”, one family houses between 40m² and the biggest ones probably about 60m². Some of them had a small garden in the front door of the house, but the vast majority didn’t usually have this small garden at the entry of the house. You can see in figure 3 one typical house plan with four pieces, a kind of rectangle divided in four pieces: three bedrooms and one separate piece for dinning room and kitchen. There was also, most of the times, a small piece which functioned as a bath. Well, at the same time this urbanization process was occurring in 1929 the International Exhibition took place in Barcelona. This exhibition had to take place in the slopes of Montjuïc Mountain. There, there was huge shanty towns built in “sheds”, “barracks”, where the last people arrived in the city. The last immigrants, used to live before earning enough money to get a better place to live in: a house in the centre or in the suburbs of the city. Because the inhabitants of sheds in the slopes of Montjuïc were probably too poor to be seen by the visitors of the International Event, all the sheds and barracks of the slopes of Montjuïc were removed, demolished, destroyed, and the inhabitants were sent to four new estates built by the council. As during the 19th century there were no interventions undertaken by the council, this was the first one in history caused by this particular event coming in Barcelona in 1929. The four estates built by the council were located at the extreme edges of the city: one of them touching the municipality of l’Hospitalet de Llobregat and the other three in the northern or north-western part of Montjuïc shanty town, just before the process of breaking down the sheds near the new buildings Barraquisme a Montjuïc, a l’emplaçament dels nous edificis del 1929, abans de la seva demolició :: fig.4/
reAdapt :: master lecture cases barates del bon pastor The Cases Barates in Barcelona. Milans del Bosch JOSÉ LUÍS OYÓN 117 AftertheProject • bon pastor places situades al llarg del carrer principal del barri. Milans del Bosch, altrament conegut com a Bon Pastor, és el polígon més gran en superfície de tots. Bon Pastor és un nom religiós per a un polígon que era en realitat completament antireligiós. De fet Milans del Bosch, el primer nom del polígon, és el nom d’un capità general de l’exèrcit de Barcelona. Aquest polígon tenia aproximadament 780-760 habitatges i el més petit dels quatre projectes 350 més o menys. La suma dels habitatges de tots quatre polígons era de 2.700 habitatges. Va ser d’aquesta manera una intervenció de govern important, important per a solucionar l’enorme problema d’habitatges per a classe obrera que hi havia a Barcelona. Malgrat això, no va ser suficient. A tots els polígons la planta era similar, hi havia dos models diferents. El primer i més repetit és el tipus B, utilitzat al 80-90% dels habitatges amb una planta de 38m². L’altre model, l’anomenat tipus A, feia referència a plantes de 54m² amb quatre habitacions. Els grups sempre es the Barcelona, touching the river Besòs, near the municipality of Santa Coloma. As an anecdote I can explain that the two of them (one of them is known by you: Milans del Bosch) were built in the municipality of Santa Coloma without communicating the question even to the major of Santa Coloma. He was really surprised that the new estate, in fact two new estates were going to be built in his own municipality. So these areas were flat areas in existing agrarian fields with no constructions at all except some factories. It was a countryside and country landscape free of any kind of houses or buildings at all. These are images of the shanty town at the slopes of Montjuïc (fig.4), just before the process of breaking down the sheds near the new buildings, the magnificent buildings of the Exhibition. At the image of the top there is an aerial image taken probably at the beginning of the thirties, where you can perfectly see the isolated aspect of the sites where the four estates of the council were built (fig.5). At the top, at the left side, you can compare the level of social housing in England and in Barcelona (fig.6). In England at the end of the thirties more or less about a 10% of the total amount of houses were owned by the council and addressed to the working class. In the case of Barcelona, after building the first four estates which amounted about (2.500-2.700) two thousand and five hundred or seven hundred houses, only the 1% of the total amount of the working class houses was owned by the council. This cases show diverse ways of proceeding in different cities. This is caused because at the end of the First World War there was a huge intervention made by the social market municipalities in the North and the West of Europe. However, in the case of southern Europe there was not any intervention from the government and the municipalities. The only one, which was completely exceptional, was made due to the special situation of the celebration of the International Exhibition in 1929. At the bottom, on your left, you have the four plans of the houses of the estates (fig.7). They are very similar, all four designed by a not necessarily genial architect who repeated the same block model of houses with just one floor in all cases. The squares of the estates were also the same in the four cases: two or three squares located all along the principal axis of the estate. The biggest of the four estates was Milans del Bosch, currently known as Bon Pastor. Bon Pastor (“Good Shepherd”) is a religious name for completely antireligious estate. In fact, its first name was Milans del Bosch, which was the name of the captain general of the military governments of the city of Barcelona. This estate had about 780-760 houses while the smallest of the four Casas Baratas estate was 350 houses. In total, it was 2.700 houses. So, it was an important intervention from the Aerial image with the isolated aspect of the places Imatge aèria on s’hi observa l’aïllament dels polígons:: fig.5/
Four plans of the houses of the estates Quatre plantes dels habitatges dels polígons:: fig.7/ People working on the unskilled works and being minimal paid Treballadors a feines no qualificades i cobrant salaris mínims :: fig.6/ Barcelona neighbourhoods with higher presence of anarchists militants Barris de Barcelona amb major presència de milicians a les columnes anarquistes :: fig.8/
reAdapt :: master lecture cases barates del bon pastor The Cases Barates in Barcelona. Milans del Bosch JOSÉ LUÍS OYÓN 119 AftertheProject • bon pastor projectaven seguint el mateix procés: un habitatge confrontat a l’altre, situat a la seva esquena. Normalment els grups constaven de 16 a 18 unitats d’habitatge en dos fileres i sempre eren cases d’una planta. Aquesta és una imatge dels anys trenta on es pot apreciar l’aïllament del polígon als camps agrícoles. M’agradaria fer un breu comentari sobre el context social dels immigrants, la típica figura social dels anys 30 i 40. Els jornalers van ser els protagonistes d’aquest període. Treballaven a feines no qualificades amb salaris mínims. Passaven molts mesos sense treballar i quan ho feien cobraven 8 pessetes al mes, que era el sou mínim establert. Els jornalers eren en un 80%-90% treballadors arribats de fora de Catalunya. Vivien a la ciutat durant 6 o 8 anys, eren els últims immigrants de la ciutat. Una altra característica social important dels polígons d’habitatge era la presència de milicians. Eren joves que lluitaven a la guerra, molt freqüentment pertanyien a les milícies anarquistes que anaven al front a lluitar. Com es pot observar a les barres negres (fig.8), s’ubicaven principalment a dos llocs concrets. Alguns d’ells són els tres districtes del centre de Barcelona de classe obrera per excel·lència: Barceloneta, Santa Caterina, Sant Pere i el barri xinès, el Raval. La resta de barres negres situen els milicians a tres barris suburbans de la ciutat, els barris de Les Cases Barates i Milans del Bosch entre ells. La última característica que volia mencionar és la següent: els habitatges tenien unes dimensions molt reduïdes i la mitja d’habitants era de 5 o 6 persones per habitatge (imagineu 6 persones vivint a 38m²). Això provocava que els carrers estiguessin sempre plens de gent, especialment plens de nens i gent gran que asseguts a les seves cadires parlaven sobre les seves vides durant hores i hores. Es pot afirmar que aquesta tipologia de barri ajuda al desenvolupament de la sociabilitat: sempre hi havia molta gent als carrers parlant, jugant o passejant. D’aquesta manera, els carrers són la continuació de l’habitatge, són espais viscuts pels veïns. Si passaven per temperatures molt elevades els veïns acostumaven fins i tot a treure matalassos als carrers i dormir al ras. Aquesta sociabilitat és similar a Can Peguera per exemple, un polígon que no serà destruït per l’Ajuntament i que és el que millor s’ha conservat. Encara avui existeixen imatges que mostren que les celebracions i festes d’aquests barris tenien lloc als carrers. Això sigpoint of view of the council, important to solve the huge housing problem of the working class in Barcelona. Nevertheless, it was not enough. In all four estates the unit plan was almost the same. There were two different housing unit types. The first one and most repeated is the B type, present in the 80%-90% of all the house units and conformed by a total area of 38m². And the other one, called the A type, with 54m² surface and four rooms. The groups were conformed always following the same pattern: one house confronted to the other, located on its back. Normally the blocks are about 16 to 18 units, in two sets and one floor houses. This is an image of the thirties where you can perfectly appreciate the estate and its isolation in the agricultural fields. I want to say just a couple words about the social context of the “outsiders”, the typical social figure of 30’s and 40’s. Forasteirs, called “jornaleros”, journal men were the protagonists of this period, working on the unskilled works and being minimally paid. They spent long seasons without working and while they worked, which was not a very long period, they were paid 8 pesetas every month, which was the minimal salary of that time. These unskilled workers were between 80%-90% working families coming from outside Catalonia. They were living in the city for about for 6 or 8 years, they were the new immigrants of the city. The other important feature from the social point of view is that in the four estates there was an important proportion of militiaman. They were young fighters in the war, often belonging to the anarchist militias going to the army front. As you can see the in graphics (fig.8), they have two principal locations. Some of them are the three working class districts of the centre of Barcelona: Barceloneta, Santa Caterina, Sant Pere and “barrio chino”, Raval. Afterwards, the anarchist militiaman are represented by three outskirts and suburban locations: the new neighbourhoods built up in the 20’s and 30’s as the four estates of “Casas baratas” or “Milans del Bosch” between them. One final feature I have to mention is that. The houses were so small and the average of inhabitants par house was 5 or 6 people (imagine 6 people living in 38m²). This caused that the streets nearby, the streets at the front door, were always full of people, specially children and old people who used to stay in chairs, talk a little, comment different situations of the day and so on. We can say that this kind of morphology complexion of the estates contributes to the sociability development: always lots of people talking or playing or passing through the streets. We can stete streets as continuation of the house, streets as lived places. If the weather was heavy, very hot, specially in July or August, some took their mattress to the street and slept there. This sociability is
nifica que tots els veïns estaven d’acord en produir aquesta arquitectura efímera per a celebrar, menjar, mirar, etc. Fins i tot les generacions arribades de l’est d’Europa a Milans del Bosch, gitanos en alguns casos, repeteixen aquestes xarxes de sociabilitat, hàbits i comportaments. Aquestes són algunes pistes sobre la re-adaptació d’aquesta gent als polígons: grans famílies que viuen en habitatges petits i carrers sempre plens de gent, carrers vius. 2 :: Evolució històrica Els anys 30 van ser l’època daurada de Milans del Bosch i dels altres tres polígons edificats a Barcelona. He de mencionar especialment una revolta que es va produir al 1931: la vaga de lloguers. Els residents consideraven que els lloguers a pagar al govern era massa elevat i van començar la vaga a l’Agost del 1931. Va ser el principi d’una vaga de lloguers completa a Barcelona que va durar mig any. La gent dels polígons no va pagar lloguers fins al 1939, fins que les forces de Franco i el seu exèrcit van entrar a Barcelona. Òbviament molta d’aquesta gent van exiliar-se en perdre la Guerra civil. He calculat que no més del 20% de la gent que estava treballant durant els anys 30 continuava vivint-hi als anys 40. Molts van morir a la guerra i molts d’altres van exiliar-se a Suïssa o, sobretot, a França per començar una nova vida. Durant els anys 40 i 60 no hi va haver massa novetats a part del canvi de població produït a causa del nou moment polític. Es va dur a terme alguns canvis morfològics al polígon: van construir-se dos blocs de 4 plantes que contrastaven totalment amb el paisatge de planta baixa. També es van edificar quatre torres a d’habitatge plurifamiliar. El canvi principal d’aquests anys fins ara ha estat que la ciutat ha crescut molt i el polígon s’ha vist envoltat per la ciutat ja als anys 80, als 90 i ara. La situació d’aïllament dels anys 30 s’ha modificat completament i el polígon està actualment envoltat d’espais diversos, edificis alts, fàbriques, espais lliures i equipaments. La imatge resultant és un paisatge excepcional del polígon envoltat d’edificis dels anys 70, 80 i actuals. Des del punt de vista social, el polígon de Milans del Bosch es caracteritza per una oposició i un contrast d’interessos entre els antics llogaters (la gent que va estar al polígons des dels anys 40-50, capaços de pagar baixos lloguers) i els nous (fills d’antics llogaters o persones arribades a l’última onada d’immigrants de Sud Amèrica o Europa de l’Est. D’aquesta manera la situació social al polígon es configura per aquest contrast d’interessos. Els interessos de la gent gran, els que pagaven lloguers baixos, és romandre al polígon perquè no podrien trobar un lloguer tan baix enlloc. Per altra banda, el cas dels nous llogaters és diferent: han de pagar lloguers més similar in the estates which are not being to be broken down by the council, Can Peguera for example, which is the fourth estate and the best preserved. There are still current images showing how special days or events of the neighbourhood are taking place on the streets. This means that all the neighbours agree with this kind of ephemeral architecture to celebrate, to eat, to see, etc. Even new generations from eastern Europe in Milans del Bosch, gipsy people in some cases, are also repeating these social networks, habits and behaviours. These are some indications of the re-adaptation of people to these estates: big families habiting small houses and streets always full of people and alive. 2 :: Historic evolution The second point is a brief and short comment on the history of the neighbourhood after the 30’s. The 30’s was really the golden period of Milans del Bosch and other 3 public estates in Barcelona. I have to remind specially a significant event that took place in Barcelona in 1931: the rent strike. What happened is that they considered that the rent, the money to pay to the council was too high, and they started a rent strike in August 1931. It was the beginning of a whole rent strike in Barcelona which lasted for half a year. People of the four estates did not pay any rent to the council until 1939, until the forces of Franco and his army entered into the city. Well, obviously many of this people went out to exile because they have lost the Civil War. I have calculated that no more than 20% of the people who were working in the 30’s, were living there in the 40’s. People was killed in the front of the war or emigrated to Switzerland or to France to begin a new life. In the 1940’ and 1960’ there were no significant changes appart from this complete turn over of population because of the new political moment, the new political period. There were some morphological changes. In Milans del Bosch two blocks of 4 floors were built. They really contrasted with the landscape of one floor houses. Four multi-storey housing towers were also built. The main change from these years until now was that as the city was growing and growing, the estate was surrounded by urban fabric in the 80’s, in the 90’s and still today. This situation of isolation of the 30’s has been completely reversed; the estate has been taken by the growth of the city. The estate is now surrounded by different spaces, mostly high rise buildings, heavy industries, some green spaces and facilities. The resulting image is a special urban landscape surrounded by high or
reAdapt :: master lecture cases barates del bon pastor The Cases Barates in Barcelona. Milans del Bosch JOSÉ LUÍS OYÓN 127 AftertheProject • bon pastor tades a parelles joves, parelles d’estudiants, a parelles de jubilats, a una parella amb un fill o a famílies d’immigrants arribats de Sud Amèrica. Quan els programes de famílies van canviant o les seves rendes familiars es modifiquen, la casa pot adaptar-se a aquestes noves situacions. El resultat és la “casa creixent”. També es realitza una intervenció als carrers. Volíem rememorar la sensació de caminar pels carrers antics, de 5 metres d’ample. Ens interessava la idea de rememorar l’anarquisme del barri escrivint-hi els noms de gent important, de treballadors que van participar al bàndol vermell als diferents events dels anys 30 i de la Guerra. :: fig.14/ Variations and building types Variacións i tipologies edificatòries
mind the sensations of a walk trough the current passages, just 5 meters wide. We wanted to remind in some way the anarchism of the neighbourhood by the names of some relevant people, common workers who participated at the red side or at the different events of the 30’s and the War. The second project I talked about is a more realistic intervention. We assumed that the council wouldn’t accept this kind of filling intervention or conservative surgery because, as you know, the easy way is to keep everything or to tear down everything, but not half and half. This is one of the reasons because it’s so important the problem at Milans del Bosch. The city council offered to the neighbours this: “or you stay and accept the municipal project of the council or you do not accept it. Then, you don’t have the possibility of resting at the estate”. They don’t recognise the family history process and its historic background. In Milans del Bosch estate there are 80 houses of 54m² which are bigger than the new ones proposed, some of them had green spaces to grow some vegetables in and are well preserved. Many of the houses are inhabited by grandfathers. The proposal by the city council never contemplated the possibility of letting this houses remain, which are in fact all grouped at the end of the estate. Because we knew about this intervention, we proposed new alternatives in another housing estate of “Casas Barates”, called Eduardo Aunós and located in Montjuic. The proposal from the council was to urbanize some skater open spaces, some skater green and square open spaces. We proposed to replace and to gather all different skater spaces just to one space which will be “the space” of the estate. The estate was going to be destroyed and substituted by different green spaces so we decided to group these spaces into a big new public space. We knew also the history of the estate from the 1979: we knew how many people had been living there, where they had come from, which were their political attitudes, their the behaviour in the civil war, etc. So we proposed a kind of garden of memory. When we visited the estate it had been already demolished and you could still perfectly see the foundations of the houses. And we knew every family and where they were living in the thirties. We wanted to build a memorial of the thirties by making a garden when some treasures and features of the existing space had to be preserved: there was a canal to irrigate the land nearby, a huge avenue of plane tree which in the project of the council was going to be substituted and there was also an old factory. The project had to be designed main- El segon projecte és un projecte més realista. Vam assumir que l’ajuntament no acceptaria aquest tipus d’intervenció de rehabilitació i cirurgia de conservació perquè, com ja sabeu, resulta més fàcil o enderrocar-ho tot o deixar-ho tot tal com està. Aquesta és una de les raons per les que és tan important el problema de Milans del Bosch, el polígon de Bon Pastor. L’ajuntament va proposar als veïns: “o us quedeu aquí i accepteu el nou pla per al barri o no l’accepteu. Aleshores, no teniu la possibilitat de romandre al polígon”. No reconeixen la història ni la situació actual del barri. A Milans del Bosch hi ha 80 cases de 54m² que són més grans que les noves cases proposades, tenen espais lliures on els veïns hi conreen vegetals i gran part estan habitades per avis. D’aquesta manera, l’ajuntament mai no ha contemplat la possibilitat de deixar les cases on estan, encara que estan totes agrupades al final del polígon. Com que coneixíem aquesta intervenció, vam proposar noves alternatives a un altre polígon de “Cases Barates”, situat al carrer Eduardo Aunós a Montjuïc. La proposta de l’ajuntament era crear espais lliures per a patinar i algunes places. Vam proposar substituir-les i unir tots els diferents espais en un de sol que seria l’espai del polígon. El polígon s’anava a enderrocar i ser substituït per diferents espais lliures per això vam decidir agrupar tots els espais en un de sol i més gran. També coneixíem la història del polígon des del 1979: coneixíem quanta gent hi havia viscut, quines eren les seves inclinacions polítiques, els seus comportaments durant la guerra civil, etc. D’aquesta manera vam proposar un jardí de la memòria. Quan vam visitar el polígon ja s’havia enderrocat i podies observar perfectament l’arrencada dels fonaments. Coneixíem cada família i on havien viscut als anys 30. Volíem construir un memorial dels anys 30 dissenyant un jardí on es conservarien els tresors i les característiques de l’espai antic: un canal que irrigava els camps propers, una enorme avinguda plena de plataners que el projecte de l’ajuntament planejava enderrocar i una antiga fàbrica. El projecte s’havia de dissenyar partint de la premissa de mantenir aquests elements. Vam imaginar una diagonal des de l’extrem superior de la plaça fins al final del canal. Segons a qui havia pertanyut cada parcel·la del polígon vam plantar diferents arbustos, plantes i petits arbres autòctons de les pròpies regions, tals com Múrcia o Almeria. En els casos en què la gent havia marxat a la guerra civil i havien mort al front, gent de la Federació Anarquista Ibèrica, vam posar algunes pedres del riu, típic d’aquesta àrea de la ciutat. Algunes de les pedres van pintar-se amb vermells i negres, els colors de la CNT, la unió anarquista. Cada parcel·la havia de conservar les plantes i la natura per a recordar la natura de l’últim propietari,
reAdapt :: master lecture cases barates del bon pastor The Cases Barates in Barcelona. Milans del Bosch JOSÉ LUÍS OYÓN 129 AftertheProject • bon pastor taining these elements. We imagined a kind of diagonal coming from the square at the top, until the end of the canal. Depending on the origins of the old tenants we planted different brush, different plants and small trees typical from their own original regions. In the cases where people had gone to the civil war and had died in fight, people from Federación Anarquista Ibérico, we brought some river stones, typical from this area of the city. Some of these stones were painted in red and black which are the colours of the CNT, the anarchist union. Different gardens for different plots. Every plot had to preserve the plants and the nature in order to remind the nature of its last owner, very often radical immigrants who came to the city in the twenties. In the third proposal, the possibility of making a conservative surgery or rehabilitation does not exist. Replacement is then the strategy but, why do not intervene remembering the old landscape of the twenties instead of substituting it by multistorey blocks? Why don’t we continue with this kind of tapestry morphology made by one floor rise to get high densities of 300-400 inhabitants? You have to make a big concentration of houses, you don’t have the possibility of making big squares, you just have small squares of 30, 20, 40 meters maximum. The goal was the provision of open spaces with double row-houses where every house should have a molt sovint immigrants que van arribar a Barcelona als anys 20. A la tercera proposta, la possibilitat de fer una cirurgia de conservació o una rehabilitació no existeix. Es treballava per substitució però, per què no intervenir recordant el paisatge antic enlloc de substituir-lo per blocs? Per què no continuar amb aquest patró morfològic de planta baixa per obtenir majors densitats de 300 o 400 habitants? S’han de concentrar les cases, no es poden fer grans places, només petits espais de 20, 30 o 40 metres màxim. Espais lliures amb cases dobles i cadascuna amb un petit pati. Òbviament el pati és més gran que el dels anys vint i la densitat menor, però volíem aquests carrers petits, fins i tot vam proposar carrers per a vianants de 3 m. d’ample. La proposta segueix una tradició antiga de la història de les ciutats aplicada especialment a Barcelona on Le Corbusier va dissenyar un projecte magnífic per als immigrants. Com l’ajuntament no volia que aquestes persones entressin a la ciutat, van proposar alguns projectes a les afores de la ciutat per instal·lar-los abans “d’educar-los”. Le Corbusier va treballar en aquest projecte anomenat “il maison dans l’arbre” durant els anys 1932 i 1933 (fig.15). :: fig.15/ “La maison dans l’arbre”, Le Corbusier
small courtyard. Obviously the courtyard would be bigger than the courtyard of the twenties and the density would be lower, but we wanted to recover these small streets, and even we proposed having pedestrian streets of just 3 meters wide. The proposal follows an old tradition in the history of towns specially applied in Barcelona where a magnificent project from Le Corbusier was designed for the immigrant people arrived in the city. As the council didn’t want the immigrants to reside in the city center, they proposed some projects in the outskirts of the city to install them. Le Corbusier worked in this beautiful project during the years 1932,1933. There is also an old tradition in Spain, in “los poblados dirigidos de Madrid” of Vázquez de Castro which is a beautiful project: one family house with two-floors surrounded always by pedestrian streets of 3 meters wide. This is another project of Vázquez de Castro and these are different projects of tapestries coming from Germany and Scandinavia made for elderly people and for a couple of students. All theses are projects and morphologies which occupied the space following the desire of getting high densities with low rises. In figure 15 you can see the project we are presently working in. They are always projects A Espanya també hi ha una antiga tradició exemple de la qual en són “los poblados de Madrid”, de Vázquez de Castro: cases unifamiliars de PB+1 envoltades de carrers peatonals de 3 metres d’ample. Tots aquests projectes i morfologies ocupen l’espai buscant densitats elevades amb poca alçada. A l’anterior pàgina tenim el projecte en què estem treballant actualment. Aquests són projectes que sempre parteixen d’una unitat mínima de 30-40m² que pot créixer fins als 80m² amb variacions diverses. Aquest és el projecte de Le Corbusier anomenat “la maison dans l’arbre” i aquest és el Pla Parcial de Barcelona del grup català de Le Corbusier. Diferents projectes, diferents tipologies, alguns d’ells són adaptacions de projectes de Vázquez de Castro, Siza Viera, etc. Tots aquests projectes mostren fases i etapes diferents. L’últim grup mostra projectes on la idea de carrers similars a filferros està sempre present: petits carrers inspirats en el costat sud del Mediterrani. Tots aquests suggeriments no pretenen ser respostes finals als projectes. Realitzar diferents propostes i diverses alternatives i basar la feina en la memòria històrica són els punts principals dels projectes: de vegades conservant tots els habitatges, de vegades substituint-los completament per altres paisatges d’acord amb l’antiga identitat del lloc (jardins) o canviant totes les cases per nous teixits residencials inspirats en la morfologia residencial desapareguda. Moltes gràcies.
reAdapt :: master lecture cases barates del bon pastor The Cases Barates in Barcelona. Milans del Bosch JOSÉ LUÍS OYÓN 131 AftertheProject • bon pastor 131 after.the.project that start from a minimal unit of 30-40m² that can be grown with successive variations uo to 80m². This is the project of Le Corbusier called “la maison dans l’arbre“ and this is the Pla Parcial from Barcelona from “Le Corbusier group of Catalan architects”. Different projects, three different types, some of them are “remakings” of the Vázquez de Castro projects, Siza Viera, etc. All the projects show different phases, different stages. The last group shows projects in which the idea of streets similar to wires is always present: small streets inspired on the streets of the southern side of the Mediterranean Sea. All these suggestions have no intention to be final answers to projects. Basing the projects in the idea of making the memory alive is the key point of the proposals: sometimes preserving all the houses, sometimes destroying all the houses but putting instead some other history memorials (gardens) or replanning the old houses by new patterns inspired in the disappeared morphology. Thank you very much. 1 13 1 1 1 1 1 1 31 31 31 3 13 3 13 13 3 3 1 1 1 1 1 1 1 1 13 13 3 13 1 1 1 1 1 1 1 1 A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A Pro Pro Pro Pro Pro o o o o o o o o Pro Pro Pro Proo o Pro Pro ro o Pro o o ro o o Pro o o o o Pro Pro Pro o Pro ec c jec jec jec jec ec ec ec ec jec jec ec jec jec ec jec jec jec jec jec ec c c jec jec jec jec ec ec jec ec c c jec ec jec ec jec ec jec je c ec jec jec ec jec jec jec jec c c jec c c jec jec jec jec ec jec c c ec jec c ec c c j e je e e e e e e e je j j j j j j j j j j t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t t • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • bon bon bon bon on bon bon on bon bon bon bon bon bon on n bon on n on n n bon n on bon n n bon bon on n n n n bon bon bon bon n n bon bon bon n bon on bon bon bon bon bon bon bon on on bo bo bo bo bo bo bo o bo bo o bo bo bo o bo b bo o bo bo bo bo bo o bo bo bo o bo b b b b b b b b b b b b b pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa a pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa pa a pa a pa pa a a a pa pa pa pa a pa pa a pa pa pa pa pa pa a a pa pa a pa a pa a a pa a pa pa pa pa pa pa p p p p p p p p p p p p p p p p p p p p p p p p p p p p p p p p p p p p p p p sto sto sto sto sto sto sto sto sto sto sto sto sto sto sto o sto sto o sto sto sto sto sto sto sto sto sto to sto sto o to to sto sto o sto sto sto sto o to o o sto o sto sto sto o to sto sto sto to sto sto t o sto sto sto o sto t t t st st t t t st t t t st t st s s s s s s s s s s r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r r 3 31 31 1 3 3 31 1 31 1 131 1 3 1 1 3 3 3 1 1 1 3 3 3 1 1 13 13 1 13 13 13 131 31 13 131 13 13 13 13 13 31 1 31 1 13 13 13 1 13 1 131 1 1 13 13 13 13 1 13 131 3 3 1 13 13 3 131 13 3 13 3 13 1 131 3 3 3 3 13 1 31 1 1 3 3 1 13 3 1 1 3 3 13 1 1 1 3 3 1 1 1 1 1 3 3 3 1 1 3 1 13 13 13 13 3 13 13 3 13 13 1 13 3 1 31 1 1 3 13 13 1 13 1 13 1 3 13 1 3 31 3 3 1 3 3 3 13 3 3 13 3 3 1 3 3 3 3 3 3 1 1 1 1 1 1 f f f f f f ff f f f f f f f f f f f h hh h h h h h h h h h h h h h h h e e e e.p e.pr p e.pr e e.pr e.pr e e e.p p e e.p p p p p e p p e.p p p p e p e.p e p e ojec j j oje oje ojec oje ojec o ojec o j o j o ojec ojec ojec o ojec o o o o o o o o o o Aft Aft t Aft t t t t Aft Aft Aft Aft Aft ft t t Aft Aft Aft Aft Aft Aft Aft Aft t Aft Aft Aft t t t Aft Aft Aft Aft ft Aft t t Aft Aft Aft Aft ft Aft Aft Aft Aft Aft Aft Aft Aft Aft Aft Aft Aft Aft Aft Aft Aft Aft Aft Aft Aft Aft Aft Aft f Af Af Af Af f Af Af f f f Af f f f f f f Af Af f f f Af Af Af Af f f Af f Af Af Af Af Af Af Af f Af Af A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A er r r er er er er er er er r er er er er er er er r er er er r r er er er r r er r er er r er er er e er er er er er er er er r r er r e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e e Aft ft Aft t t t A Aft A Aft t ft t t Af Aft Aft Af Aft Aft Aft ft t Aft t t t A Af Af f f Aft A A Af f Aft t Af Aft A Aft Aft Aft Aft Aft ft Aft Aft Aft Aft Aft A Af Aft ft Af Af Af A Af f A f A f f f f f Af A f f f Af A A Af f Af A A A Af A A A A A A A A A A A A A A A r r r er r r er e er r r er er r er er er er e er r er r r e er r e e er er r e e e e e e e e e e e e e e e the the the the the he he e he he he he the the he he the the the the the e e he the the he the the the he he he the the the the the he the he he the the the the the e he e he e e the e the e e e the the he he the he he he the he he the the he he he e e e he the the he he e e he e he he he e he e e e e he he e e e h h h h h h h h h th h h th h h th th th h th h th th h th h th h h h h h th h h th h h th h th t t t t t t t t t t t t t t t the the e e he he e e th the he e he the t th t e he the e t he the e e e the th t h the e he he he he the t t the e t t e t he he h th he e e he th the e he he e he the the he he h h h h h h h h t h h t h t th th t h th h h h t t t t t t t t t Pr Pro Pro Pro Pro ProProPro Pro Pro Pro Pro Pro Pro Pro Pro Pro Pro Pro Pro Pro o Pro Pro Pro Pro Pro ro Pro Pro Pro Pro Pro Pro Pro Pro ro Pro Pro Pro P o Pr Pr Pr P Pr Pr Pr Pr r r P P P P P P P P P P P P P P P P P P ProProPro Pro Pro Pro Pro P Pro P Pro Pr ro P Pro ro Pro Pro o P Pro P P o Pro Pro Pr P P P P Pr P P P P P P P P P P P
team 1 Ulica cases barates del bon pastor 1readapt adolf sotoca etsav/tutor núria noguer etsav/tutor eulàlia badia etsav daria grochowska cut djordje milovanovic ub roger llorens etsav silvia raluca georgescu uauim seong kim ku
133 AftertheProject • sud-oest del besòs :: 07 Ulica 1 CASES BARATES DEL BON PASTOR
1 :: Ulica cases barates del bon pastor SOTOCA NOGUER BADIA GEORGESCU GROCHOWSKA MILOVANOVIC LLORENS KIM /FIRST/ Ulica BON PASTOR “The Ulica can be public space as well as semiprivate space. It is a place of social interaction with an inviting character. It unites the community and dwellers with the people from outside. It is a place to show cultural diversity ideal for children, youth and adults.” Bon Pastor’s specific character is given by the street, the way it supports social interaction. It is a village within the city of Barcelona. Ulica for the rural environment had the same significance as the semiprivate streets of Bon Pastor. For that, we aimed to diversify and support the existent use of space by creating a public/ private gradient as following: public The main public axis on site proposes to connect existent functions, like the market, subway exit, community offices, schools, library, church, football court and the river proposed on these areas are bike tracks and pedestrian spaces. semipublic/semiprivate The semiprivate and semipublic areas are designed for a more domestic use, following the idea of creating a territory gradient private The private typologies have changed as well. We increased density on site to 2.5 times the existent one. The street feel remains the same as the maximum rise is 4 stories and closer to the street the hight of the facade is aligned at 2 storeys. COMMUNITY HIGH SCHOOL SCHOOL MUSIC SCHOOL SPORTS MARKET LIBRARY CHURCH METRO PUBLIC the main public axis on site proposes to connect existent functions, like the MARKET, SUBWAY EXIT, COMMUNITY OFFICES, SCHOOLS, LIBRARY, CHURCH, FOOTBALL COURT and THE RIVER proposed on these areas are bike tracks and pedestrian spaces SEMIPUBLIC/ SEMIPRIVATE the semiprivate/ semipublic areas are designed for a more domestic use, following the idea of creating a territory gradient PRIVATE the private typologies has changed as well. We increased density on site to 2.5 times the existent one. The street feel remains the same as the maximum rise is 4 stories and closer to the street the hight of the facade is aligned at 2 storeys 1
1 1 AftertheProject • bon pastor :: 01 readapt 135 /PRIMER/ Ulica BON PASTOR “L’Ulica pot tractar-se tan d’un espai públic com d’un semiprivat. És un lloc d’interacció social amb un caràcter que hi convida. Uneix la comunitat i als seus habitants amb la gent que prové de fora. És un lloc que presenta una diversitat que en resulta ideal pels nens, pels joves i pels adults.” El caràcter específic del Bon Pastor ve donat pel carrer, la via que assumeix la interacció social. El Bon Pastor es pot definir com un petit poble dins la ciutat de Barcelona. L’Ulica és, a l’ambient rural, el que els carrers semi-privats al Bon Pastor. Per això mateix, fixem com a objectiu la diversificació i el recolzament de l’actual ús de l’espai, tot creant un gradient public/privat de la següent manera: públic L’eix principal del lloc proposa connectar les funcions existents, com el mercat, la parada del metro, les oficines del veïnat, les escoles, la biblioteca, l’església, el camp de futbol i el riu, mitjançant zones per a vianants i espais pel trànsit de bicicletes. semipúblic/semiprivat Les àrees semiprivades/ semipúbliques estan dissenyades per a un ús més domèstic, seguint la idea de la creació d’un territori gradient. privat Les tipologies privades també han estat canviades. Hem augmentat la densitat del sector a 2,5 vegades l’actual. La sensació que aporta el carrer és la mateixaque augmentant l’alçada màxima a 4 nivells. A més, la façana s’alinea al carrer amb una alçada de 2 pisos. public fountainfare for local minorities terraces and bars place for accordion players arts and crafts fares that make people interact bike connection from subway to river ramp
1 :: Ulica cases barates del bon pastor SOTOCA NOGUER BADIA GEORGESCU GROCHOWSKA MILOVANOVIC LLORENS KIM 2 arts and crafts fares that make people interact bike connection from subway to river ramp public fountainfare for local minorities terraces and bars place for accordion players 10m SQUARES The existent squares on site were reinstalled. Their design can support new activities that can encourage minorities of immigrants to interact with the public. The function of MUSIC SCHOOL proposed at the end of the pedestrian path is going to use the skills of traditional music in order to bring these two groups, the city inhabitants and the Bon Pastor inhabitants, together. Otherwise FARES with traditional ARTS AND CRAFTS will be organised once a week in these public squares. PUBLIC STREET The new pedestrian street is wide enough to also support activity, becoming the main social axis of the site. It links the RIVER with the METRO with a bike track using the existent ramps on site at the proximity of the sports court. Also the secondary axis links the LIBRARY, MARKET AND CHURCH with the SCHOOL, HIGH SCHOOL and COMMUNITY OFFICE. Such activities as STORYTELLING in public space, on WKHVWUHHWRULQWKHFRPPXQLW\RIÀFH can relate those existent function encouraging a site penetration from inside and outside. /SECOND/ Ulica PUBLIC before and after What is specific about the site is the way streets are used as semiprivate space. Our purpose was to emphasize on this aspect, and to diversify the street using the idea of territorial gradient by maintaining semiprivate streets and adding public areas. Our design preserves the meaning of the street. main public spaces The main public axis on site proposes to connect existent functions, such as the market, subway exit, community offices, schools, library, church, football court and the river. Proposals on these areas are bike tracks and pedestrian spaces. public squares The existing squares on site were reinstalled. Their design can support new activities that can encourage minorities of immigrants to interact with the public . The function of music school proposed at the end of the pedestrian path is going to use the skills of traditional music in order to bring these two groups, the city inhabitants and the Bon Pastor inhabitants, together. Furthermore, fares with traditional arts and crafts will be organised once a week in these public squares. public streets The new pedestrian street is wide enough to also support activity, becoming the main social axis of the site. It links the river with the metro with a bike track using the existent ramps on site at the proximity of the sports court yard. Also the secondary axis links the library, market and church with the school, high school and community office. Such activities as storytelling in public space, on the street or in the community office can relate those existent function encouraging a site penetration from inside and outside.
1 2 readapt 143 AftertheProject • bon pastor :: 02 /PRIMER/ Quan vàrem visitar el Bon Pastor ens vam adonar que estem sent testimonis de quelcom especial: es tracta d’un barri amb una atmosfera realment singular, una relíquia inusual en el teixit urbà amb unes característiques úniques. Aleshores, fàcilment vam prendre una actitud sensible en quant a la reconstrucció del Bon Pastor, en referència als factors històrics o socials, els quals el nostre projecte tractarà d’abastar i recrear tant com sigui possible. La idea principal es tractava de reconstruir el barri per fases, preservant una actitud de baixa alçada, connectant el barri a la ciutat sense trencar la seva integritat i sense la necessitat de crear un centre urbà que contrastaria molt amb l’atmosfera domèstica preexistent. Vam decidir mantenir les cases que estan avui dia en bon estat físic, a més de mantenir la trama amb la posició actual dels carrers, el seu nom i dimensió, dotant així al barri, mínimament, d’una memòria històrica del lloc. En l’intent de preservar el màxim possible la sensació existent, l’estructura social i l’ús de l’espai, hem decidit centrar-nos en la relació entre les cases i el carrer –el principal espai públic- en termes de proporcions, activitats, els llindars i la materialitat. Al mateix temps, al nostre projecte intervenen també factors com la necessitat de factors com el de construir quelcom nou, densificar el barri i respectar el patrimoni local.
2 :: Bon Pastor cases barates del bon pastor MACRI IM MALLARACH PESIC REMOLÀ STANCIULESCU ULATOWSKA /SECOND/ The neighbourhood is located in an industrial area that will be transformed in the near future in a residential and office district. The surroundings are already equipped with all necessary amenities that are in walking distance from our site. Bon Pastor is well connected on a large scale with the other areas of the city and with the territory through the nearby railway, the Ronda Litoral and Carrer de Santander highways and the newly opened metro station of Bon Pastor. The problems arise on a smaller scale level, the neighbourhood currently being turned toward the inside, secluded and isolated from the surroundings. One of our goals is to rethink the limits of the site – to mediate through height and street proportion the relationship between the low-rise housing and the already built high-rise buildings, to reshape and re-functionalise the built front towards the main peripheric circulations, in one word to transform the existing limits into thresholds. Another issue we thought of great importance is the balance between public and private space. Today, the streets of Bon Pastor feel like a private back yard. We wanted to create a smoother transition between the surroundings and the interior of the site and suggested that the larger streets become promenade routes that link the surrounding neighbourhood with the public riverfront and sports facility. Moreover, concluding that there is no actual need of facilities inside the neighbourhood, we want to keep the buildings mainly for housing purposes but to create the possibility for locals to open small shops and restaurants in the buildings that face the larger inner streets. This will create a more public feel along the promenades without diminishing the distinctive overall domestic atmosphere of the place. /SEGON/ El barri està situat en una zona industrial que serà transformada en un futur pròxim en un districte residencial i d’oficines. Els voltants immediats es troben equipats amb tots els serveis necessaris a una distància curta a peu. Està molt ben connectat a gran escala amb la resta de zones de la ciutat i del territori mitjançant el ferrocarril, la Ronda Litoral, el carrer de Santander i la recentment inaugurada estació de metro de Bon Pastor. Els problemes que sorgeixen es troben a menor escala: el barri està reclòs en sí mateix, aïllat dels seus voltants més immediats. Un dels nostres objectius és el de repensar els límits del lloc –intervenint mitjançant l’altura del carrer i la proporció de la relació entre l’habitatge de baixa alçada i els edificis en alçada ja construïts, per tal de reformar i re-funcionalitzar el front construït cap a les circulacions perifèriques principals. Dit d’una altra manera, cal transformar els límits actuals en llindars. Una altra de les qüestions en les quals pensem que és prou important és la de mantenir un equilibri entre l’espai públic i el privat. Avui en dia, els carrers del Bon Pastor són més aviat com un pati privat. Hem volgut crear una transició més suau entre l’entorn i l’interior del lloc, suggerint així que els carrers més grans esdevinguessin passeigs que connectessin els barris dels voltants amb la ribera del riu i les instal·lacions esportives públiques. Per altra banda, la conclusió és que no calen noves instal•lacions a l’interior del barri, sinó més aviat és necessari mantenir els edificis, principalment per a habitatge, tot aportant la oportunitat d’obrir nous locals comercials de proximitat i restaurants als carrers que donen al carrer interior més gran. Això crearà un ambient més públic al llarg dels passeigs sense disminuir l’atmosfera interior general que caracteritza el lloc.
1 2 readapt 145 AftertheProject • bon pastor :: 02 /THIRD/ The proposed plan follows the existing street and plot layout. We created a more clear hierarchy among the circulations crossing the site and therefore, a transition between public space - accessible and attractive - and semiprivate space – individualised as such through various design elements. What now makes the streets of Bon Pastor to function so well as public space is their direct connection to the houses, their intimate proportion which makes them feel understandable, safe and familiar. We kept all these characteristics in our design proposal. We allow parking and intense outside circulation only on the main streets and leave the secondary paths as semiprivate areas. We suggest a simple design of the public space, with materials and urban furniture that will maximise the flexibility of use. Children and elderly are the main users of the space, and the social practices are already in place here. Through smooth pavement, minimal urban furniture, play areas, water points and increased shading we want to facilitate this life spent outdoors while the comfort of the house increases. The differences between spaces are subtle: a change in proportion and pavement, more vegetation and shade for the more static areas, a difference in the use of the buildings. The neighbourhood remains protected because outsiders will not feel the need to explore the inside of the blocks, but at the same time, we often create connections with the outside, promenades and public passages.
2 :: Bon Pastor cases barates del bon pastor MACRI IM MALLARACH PESIC REMOLÀ STANCIULESCU ULATOWSKA /TERCER/ El pla que es proposa segueix els carrers existents i la trama urbana. Hem creat una jerarquia més clara entre les circulacions que creuen el barri i, per tant, una transició entre l’espai públic –accessible i atractiu- i l’espai semiprivat –individualitzat a través dels diversos elements dissenyats. L’element que dóna aquesta funció d’espai públic als carrers del Bon Pastor és la connexió directa amb les cases, la proporció íntima que aporta un sensació de comprensió, seguretat i familiaritat. Hem tractat de mantenir totes aquestes característiques en la nostra proposta. Permetem l’estacionament de vehicles i dirigim la circulació intensa tan sols als carrers principals, deixant així els camins secundaris com espais semiprivats. Suggerim un disseny simple de l’espai públic, amb materials i mobiliari urbà que maximitzi la seva flexibilitat d’ús. Els nens i la gent gran són els principals usuaris de l’espai, i les costums socials de fet ja estan implantades. A través d’un paviment tou, un mobiliari urbà mínim, àrees de joc, punts d’aigua i augmentant l’ombra volem facilitar la vida exterior a l’aire lliure, alhora que el confort interior augmenta. Les diferències entre els espais són subtils: un canvi en la proporció i el paviment, un augment de la vegetació i de l’ombra per a les zones més estàtiques, un canvi d’ús dels edificis... El barri segueix estant protegit ja que la gent de fora no senten la necessitat d’explorar l’interior dels blocs, alhora que hem creat connexions amb l’exterior: passeigs i passatges públics.
1 2 readapt 147 AftertheProject • bon pastor :: 02 /QUART/ Per tal d’acomplir amb els requisits de densitat i la diversitat de necessitats socials -com a resultat de la reubicació de gitanos i gent gran- i de la necessitat de crear noves cases per als habitants, es proposa una barreja de tipologies d’habitatge que poden encaixar de múltiples maneres. Hem construït la superfície màxima permesa i creat patis privats mínims per il·luminació i ventilació creuada. La gamma de les cases va des de les que tenen un sol dormitori fins als habitatges amb quatre estances per a famílies més grans. Algunes cases es troben en planta baixa per tal de facilitar l’accés als habitants de més edat. D’altres es troben una planta més alta, superposades a les anteriors. En termes de propietat, les funcions del bloc com un condomi- ni, permeten a les cases una interrelació i un sol·lapament segons les necessitats. La varietat de combinacions tipològiques s’han d’utilitzar per tal d’evitar la segregació social i l’espai dels habitatges no utilitzats. Els blocs han de respondre a les estructures socials existents i a la seva evolució al llarg del temps. Recomanem l’ús d’un mètode de disseny participatiu, sigui en la planificació urbana o en relació amb els aspectes més detallats del disseny arquitectònic. El projecte de reconstrucció haurà de recrear els enllaços que els habitants disposen actualment amb les seves cases i el seu barri, en un intent de preservar la personalitat urbana del Bon Pastor. /FOURTH/ To comply with the density requirements and the diverse social needs resulted from relocating gipsy families and old “grandparents” couples and from the need to create houses for new dwellers, we propose a mix of dwelling typologies that can fit together in multiple ways. We built the maximum surface allowed and created minimal private patios for light and cross ventilation. The range of the houses goes from one bedroom dwellings to four bedroom houses designed for larger families. Some houses are groundlevel only to better accommodate older inhabitants, others go one storey higher and overlap the others. In terms of property, the block functions as a condominium, allowing houses to interrelate and overlap according to need. The variety of typological combinations should be used to avoid social segregation and unused dwelling space. The blocks should respond to existing social structures and its anticipated development in time. We suggest using a participative design method both in the urban planning and regarding the more detailed aspects of the architectural design. The reconstruction project should recreate the links the dwellers now have with their homes and their neighbourhood, in an attempt to preserve the unique urban personality of Bon Pastor.
team 3 Contacts cases barates del bon pastor 3readapt milica milojevic ub/tutor natasa jankovic ub laura rello etsav nam-taek oh ku kasia telecka cut
149 AftertheProject • sud-oest del besòs :: 07 Contacts 3 CASES BARATES DEL BON PASTOR
3 :: Contacts cases barates del bon pastor MILOJEVIC JANKOVIC OH RELLO TELECKA /FIRST/ Strategy 1: COMPACT The basic guideline to develop a strategy number 1 was the design experience from Korea and contemporary problem of lack of space for the social interactions caused by accelerated urbanization and compact urban core. The part of the observed areas where the existing physical structure is reserved public spaces are particularly emphasized for the purpose to allow contact and formation of social space. The newly built part of the considered area is based on independent housing units with the possibility of forming joint space between them. These areas are generally treated as fragments of nature implemented into densely built structure of the rest physical environment. /PRIMER/ Estratègia 1: COMPACTE La directriu bàsica per a desenvolupar la primera estratègic fou la de l’experiència projectual a Corea i el seu problema actual de falta d’espai per a les interaccions socials, causat per la urbanització accelerada i la compacitat del seu nucli urbà. La part de les àrees observades, on es reserva l’estructura física dels espais públics existents, està particularment emfasitzada per tal de permetre el contacte i la formació de l’espai social. La construcció nova de l’àrea analitzada està basada en unitats d’habitatge independents, amb la possibilitat de formar l’espai comú entre ells. Aquests espais són generalment tractats com a fragments de la naturalesa, aplicada a l’estructura densa de la resta de l’entorn.
1 3 readapt 151 AftertheProject • bon pastor :: 03 /SECOND/ Strategy 2: INDIVIDUALIZATION contacts in space of microclimate comfort Compared with other defined case studies, Bon Pastor presents contrasts, and shows an antithesis to a densely built environment that surrounds it. As such, independent and fragmented in relation to the environment, the concept of its physical organization allows further action in this direction, in order to use one of the potentials of this structure (which today is a noticeable problem on the site) and that is the creation of spatial polygons that encourages contact among users of the block, therefore in this strategy special attention was paid to the areas of social interaction. Another of the guiding principles in the forming of this strategy was the possibility of reaction in everyday life even by the individual at all the more noticeable effects of climate change. Climate change is not just a global challenge; it can be responded at the local level, by individual actions, which aim towards creating a space of a microclimate comfort in whose benefits can be enjoyed individually and on daily basis. As a basic element, this would help in achieving these two goals: the improvement of social contacts and the response to a climate change. Gardens have always been shown, through the historical development of residential architecture, as the main element that can achieve a comfortable space, create the perfect microclimate environment, but also for centuries has been the basic cell of social life of the family in modern urban city. Garden is therefore mandatory constituent element of a composition, with the classification among them provided in advance, and they can appear as private, public and semi-public spaces. In this way, contacts among residents of the block are being improved, and, in some places, among residents and visitors also. Garden is also the first and most important step in responding to climate change because it is one step that comes from the individual and changes the way of daily life, which is the basis for all major actions to mitigate the adverse effects of climate change. The main actor of this strategy is the individual. In making a sort of individualization of public space, with minimal interventions while searching for an urban oasis, he/she makes the individual code in the architecture that represents the social pulse of a community. Urban oases, individual space, social bits of space microclimate comfort are the basic principles of this strategy.
3 :: Contacts cases barates del bon pastor MILOJEVIC JANKOVIC OH RELLO TELECKA /SEGON/ Estratègia 2: INDIVIDUALITZACIÓ contactes a l’espai de la comoditat del microclima En comparació amb altres estudis de casos observats, el Bon Pastor presenta l’oposició, l’antítesi de l’entorn densament construït que l’envolta. Com a tal, independent i fragmentat en relació al seu entorn immediat, el concepte de la seva organització física permet una acció afegida en aquesta direcció, per tal d’usar un dels aspectes potencials d’aquesta estructura -avui dia considerada com un tret peculiarque és la creació de polígons espacials que fomenten contacte entre els usuaris del sector. Per tant, aquesta estratègia consta d’una atenció especial a les àrees d’interacció social. Un altre dels principis emprats en formar aquesta estratègia ha estat la possibilitat de reacció en la vida quotidiana de l’individu respecte al canvi climàtic. Aquest fet no tracta tan sols un problema mundial, ja que té efectes a nivell local, mitjançant accions individuals que animen a crear un espai de confort microclimàtic, dels beneficis del qual es poden gaudir a nivell individual i al dia a dia. Com a element bàsic, això podria ajudar a aconseguir aquests dos objectius: la millora dels contactes socials i la resposta a un canvi climàtic, i per a la reconstrucció i renovació d’aquest bloc es proposa instaurar-hi un jardí. S’ha demostrat que els jardins, a través de la història de l’arquitectura residencial, sempre han estat uns elements principals per aconseguir un espai còmode, per crear un ambient de microclima. De fet, han estat durant segles, la cèl·lula bàsica de la vida familiar i social a la ciutat urbana moderna. El jardí és, per tant, un element compositiu, ja que es pot classificar com a espais privat, públic i semipúblic. D’aquesta manera, els contactes entre els residents del sector es millora. El jardí representa també el primer i més important pas en la resposta al canvi climàtic, ja que es tracta d’una resposta individual, un canvi en la vida quotidiana de la persona, el qual és la base per a totes les accions importants derivades per mitigar els efectes adversos del canvi climàtic. El protagonista principal d’aquesta estratègia és l’individu. Fent aquesta mena d’individualització de l’espai públic amb intervencions mínimes, es creen aquests oasis urbans els quals deriven en un pols social amb la comunitat. Aquests dos elements representats per l’espai individual i els oasis urbans són els principis bàsics d’aquesta estratègia.
Amador FERRER & Adolf SOTOCA postscript After the Project. Towards a new scenario for Mass Housing Estates? After the Project. Cap a un nou escenari pels pelígons residencials? 255 AftertheProject • postscript 255 after.the.project and you see Ciutat Badia... AF: It’s striking, these are strong images. I think that the MHEs actually also serve as landmarks in the metropolitan area. It’s about integrating them and making the most of this visual element in a neighbourhood. I think that there is a lot of margin for integrating MHEs, but we need an organised and guided programme for action. Metropolitan cohesion is the main objective of the future Metropolitan Master Plan. The metropolis must function more like a city. AS: In some way the idea is to reject the logic of a city constructed by means of autonomous fragments, and attempt to make these fragments link up with one another, working together. AF: And one of the fundamental elements in integration is mobility, not only in private but also public transport. One example of this would be the cohesion you find in Paris, which has the RER, a transport system complemented by the very solid metro system, and also some roads which transverse the whole city. These roads allow for a much more cohesive metropolis with much more integrated neighbourhoods, without these neighbourhoods losing their personality. AS: Indeed, and that is another issue, the internal logic of the neighbourhoods. These are neighbourhoods that have their own identity, normally very important from a social point of view. This negative image of MHEs very much stems from social issues and not so much from the real conditions of the urban space. It’s true that it took a long time for facilities to be built there, it’s true that many of the open spaces were not urbanised. But if we compare the urban landscape of some of the MHEs with those of traditional urban fabrics, I’m not so sure we would opt for the traditional model. Some MHEs really have an environmental quality and facilities which are, or at least have the potential to be, on a par with traditional urban fabrics (fig 05). AF: Yes, that is precisely the central issue that I wanted to highlight in my thesis. MHEs are an opportunity, one of the most important opportunities for designing new cities and may actually resolve the large-scale problems of traditional neighbourhoods. I compared traditional neighbourhoods with MHEs. Traditional neighbourhoods have a much higher density, much less space for facilities, much less space for urban parks, a lot of mobility problems, parking problems, etc. which, by contrast, the new elements can resolve. As a means of operating towards growth, MHEs represent a great opportunity. It’s true that here in Barcelona there was a lot missing from MHEs, the facilities arrived late and the public AS: Efectivament, i aquest és un altre tema, el de la lògica interna dels barris. Aquests són barris que tenen una identitat pròpia, normalment molt considerada a efectes socials. Aquesta imatge negativa dels polígons prové molt d’unes qüestions socials i no tant de les condicions reals de l’espai urbà. És cert que van trigar molt en construir-se els seus equipaments, és cert que no es van urbanitzar molts dels espais lliures. Però si comparem el paisatge urbà d’alguns dels polígons amb els de teixits tradicionals, no crec que fos tan clar que optéssim pels teixits tradicionals. Hi ha polígons que realment tenen una qualitat ambiental i uns equipaments que estan al nivell, o podrien estar-ho, del que serien altres teixits tradicionals (FIG 05). AF: Si, aquest és exactament el tema central que vaig voler posar de relleu en la meva tesi. Els polígons són una oportunitat, una de les oportunitats més importants de projectar noves ciutats i, justament, poden resoldre els grans problemes que tenen els barris tradicionals. Jo comparava els barris tradicionals amb els polígons. Els barris tradicionals tenen una densitat molt més gran, molt menys espais per equipaments, molt menys espais per parcs urbans, molts problemes de mobilitat, d’aparcament, etc. que, en canvi, les noves peces poden resoldre. Els polígons, com a manera d’operar per créixer, són una gran oportunitat. És veritat que aquí, els polígons a Barcelona hi van haver moltes mancances, els equipaments van arribar tard i el transport públic va arribar tard. Però continuen sent unes fig.06.1
peces de ciutat amb moltes possibilitats perquè tenen molts espais lliures i tenen marge per córrer, com s’ha vist en algunes intervencions recents. AS: Si, això que comentes dels espais lliures és fonamental. D’alguna manera s’intueix clarament que el gran protagonista d’aquestes peces és l’espai no construït . En la ciutat tradicional el 80% de la superfície bàsicament és espai ocupat o espai privat. En els polígons aquesta relació s’inverteix: l’ocupació de l’edificació és del 20% i per tant tens un 80% de superfície que has de poder tractar; i segurament un dels problemes no és només que els projectes d’urbanització arribessin tard, sinó que moltes vegades també els dominis, les diferents escales de privacitat no estan ben definides. Aquesta indefinició en la gestió o en el manteniment és un repte important. Ens trobem amb altres països, com és el cas d’Alemanya, on comença a privatitzar-se els espais que en un inici eren públics, perquè també les administracions no poden entomar la gestió o no poden fer-se càrrec d el manteniment d’aquesta gran abundància d’espai lliure (FIG 06). AF: Els percentatges depenen dels polígons. Per això hi ha polígons amb més i menys percentatge d’espais lliures, segons els projectes. De vegades un excés d’espai lliure pot ser negatiu perquè no sabràs mai com omplir-lo o com utilitzar-lo. Si els polígons tenen al menys un 60% d’espai lliure, tenen moltes oportunitats, i a mida que aquests polígons estan en posicions més centrals aquestes oportunitats tenen més possibilitats de realitzar-se, en haver demanda d’espais per fer zones esportransport arrived late. But they are still city elements which have many possibilities because they have a lot of open spaces and the margin to be improved, as we have seen in some recent interventions. AS: Yes, what you say about open spaces is fundamental. Somehow one clearly senses that unconstructed space plays a central role in these elements. In the traditional city, 80% of the surface area is basically occupied space or private space. On MHEs this ratio is inverted: buildings occupy 20% of the space and therefore you have 80% of surface area which you have to know what to do with; and certainly one of the problems is not only that urbanisation projects arrive late, but that very often the ownership, the different scales of privacy are also not welldefined. This lack of definition in managing and maintaining the space is a significant challenge. We find other countries such as Germany where space that was initially public is beginning to be privatised, because administrations cannot take charge of managing or maintaining this great abundance of open space (fig 06). AF: The percentages depend on each individual MHE. So there are MHEs with higher or lower percentages of open spaces, depending on the project. Sometimes an excess of open space might be negative because you will never know how to fill it or use it. With MHEs where there is at least 60% open space, there are a lot of opportunities, and as these MHEs are in more central positions, these opportunities are more likely to be taken advantage of, as there is a demand for spaces to make areas for sport or parks. These neighbourhoods offer the opportunity to do that. Very often the problem with MHEs is not what is missing, as it always arrives at some stage, and this is also not particular to MHEs, as other forms of urban housing also suffer from this. The big problem is the project being done all at once, managed all at the same time. This rigidity has at times led to problems because decisions which have a lasting effect have had to be taken quickly, whereas in other forms of urban housing the way things are done changes over time. There needs to be an alternative to this, maintaining these city elements as opportunities and reviewing some of the management aspects. For example, at times the construction has been detached from the urban planning, as if they were two independent matters. This isn’t necessary, as, if we look at other European MHEs, the results are often better because the MHEs have been built more gradually over time. If we look at the German Siedlungen, for example (fig 07), or the whole suburban area of Van Eesteren in Amsterdam, we could say that they are also MHEs. The elements infig.06.2
Amador FERRER & Adolf SOTOCA postscript After the Project. Towards a new scenario for Mass Housing Estates? After the Project. Cap a un nou escenari pels pelígons residencials? 257 AftertheProject • postscript troduced by Van Eesteren are coordinated jointly as a whole, there was a certain strategy used in their management, intervention was gradual, there was a mixture of housing types, all of the elements considered as a whole. AS: The time factor is indeed a very important issue. It seems that in the very morphogenesis of the MHE it already has the DNA that will accompany it throughout its lifetime and its renovation processes. Improvements cannot be deferred over time, either, but rather will be aimed in many cases at concrete action, a plan which can be implemented in very little time. It’s not like with what we call traditional urban fabrics, which are built little by little and where planning allows for a certain diffusion of work over time.... AF: But let’s see now: at the time when interventions began on MHEs tives i per parcs. Aquests barris ofereixen l’oportunitat de poder-lo situar. Moltes vegades el problema dels polígons no són tant les mancances, que acaben arribant sempre, i que no són privatives dels polígons ja que també les tenen altres formes urbanes. El gran problema és la d’un projecte fet de cop, gestionat de cop. Aquesta rigidesa de vegades ha portat problemes perquè s’han de prendre decisions, per dir-ho així, de cop per un període molt llarg, mentre que en altres formes urbanes amb el temps van variant les maneres de fer. Hi hauria una manera alternativa d’actuar, mantenint aquestes peces de ciutats com oportunitats i, en canvi, revisar alguns dels aspectes de la gestió. Per exemple de vegades s’ha desvinculat l’edificació de l’urbanització, fig.07
there was a huge range of possibilities. Here, because we only began recently we only have the case of La Mina where the Rambla Central has been constructed and the image of the MHE has been changed with one single well-designed intervention. But in the case of the French Grand Ensembles 20 years ago, all sorts of interventions were taking place (fig 08), doubling a block and extending it by 4 metres, a 4-metre slab where they put the kitchens, the bathrooms and the new stairway, thereby extending the housing space and gaining 4 extra metres on the block. Others open up a lower ground floor which serve for shops and other commercial uses, such as workshops. Finally, others construct intermediary buildings and re-use the public space. AS: I agree, although I don’t know the French experience in any detail, but from what I know about other countries, the big problem is management, high densities and the number of residents and families involved in this type of MHE. Reforming a neighbourhood which has informal beginnings is easy, because the legal situation is much more flexible from the outset, there is lower density and the state of the buildings is also more precarious. In the case of Catalan MHEs the densities lead to rehousing, compensation, which makes it difficult to implement strong planning interventions from the beginning. AF: One problem in fact is when you have large blocks, as can happen in La Mina, where 50 neighbours share one stairwell. AS: Then there is the question of the system of tenancy. In France and Germany there is the system of renting or concessions and that greatly simplifies management. Here on our MHEs ownership is prevalent and there is therefore a dispersion of different owners, all with very different interests. One recent case has been that of the cheap housing known as “Cases Barates del Bon Pastor”. This is an MHE from another age but where the very diverse interests of the different residents converged, generating social conflict between neighbours and making the process of renovation extremely difficult from the outset. AF: Another very different case is that of Montbau. Lifts are currently being installed outside, which is something that will enormously impro- ve accessibility to the flats higher up. Montbau is an MHE which has been very well maintained, it was well designed from the beginning, at one point the management was deficient but in the end construction has continued. The problem with Montbau is insufficient density to maintain commerce and facilities. As Montbau has aged it has suffered the same process as all MHEs, whereby the age pyramid is mainly comprised of com si fossin dos coses independents. Això no és necessari, ja que si mirem altres polígons europeus moltes vegades els resultats són millors perquè els polígons s’han construït d’una manera mes gradual. Mirem les siedlungen Alemanyes (FIG. 07), per exemple, o tot l’eixample de Van Eesteren a Amsterdam, Podríem dir que són polígons també. Les peces de Van Eesteren, tenien una coordinació de conjunt, hi havia una certa estratègia en la gestió, una certa gradualitat en la intervenció, una barreja tipològica, una consideració de totes les peces en conjunt. AS: Definitivament el factor temps és un tema molt important. Sembla com si en la pròpia morfogènesi del polígon, hi hagués ja l’ADN que l’acompanyarà al llarg de tota seva vida útil i al llarg dels seus processos de renovació. Les actuacions de millora tampoc no podran ser diferides en el temps, sinó que també aniran dirigides en molts casos a l’actuació concreta, al pla executable en poc temps. No és com en els teixits que anomenem tradicionals, que es van fent poc a poc i en els quals el planejament permet una certa difusió al llarg del temps.... AF: Però mirem ara: en aquest moment en el que s’han començat a fer intervencions en polígons hi ha una gama de possibilitats enormes. Aquí perquè hem començat ara i només tenim el cas de la Mina on s’ha fet la Rambla Central i s’ha canviat la imatge del polígon a través d’una única intervenció molt ben posada. Però en el cas dels Grand Ensembles francesos fa 20 anys que estan fent intervencions de tot tipus (FIG. 08). Algunes doblen un bloc i hi posen 4 metres, una làmina, una placa de 4 metres en les quals es posen les cuines, els banys i la nova escala, ampliant així els habitatges i guanyant 4 metres més de profunditat en el bloc. Altres amplien sabates en planta baixa que serveixen per usos comercials i per tallers. Finalment altres ubiquen volums intermitjos, i reutilitzen l’espai públic. AS: D’acord tot i que, sense conèixer en profunditat l’experiència francesa, però pel que conec d’altres països, el gran problema està en la gestió, en les altes densitats i la quantitat d’habitants i de famílies implicades en aquest tipus de polígon. Reformar un barri d’origen informal és ben fàcil, perquè la situació jurídica de partida és molt més tova , la densitat és menor i l’estat de l’edificació també és més precari. En el cas dels polígons catalans les densitats obliguen sobretot a reallotjament, indemnitzacions, que dificulten d’entrada intervencions d’ordenació fortes.
Amador FERRER & Adolf SOTOCA postscript After the Project. Towards a new scenario for Mass Housing Estates? After the Project. Cap a un nou escenari pels pelígons residencials? 259 AftertheProject • postscript older people, people who need more services. Young people have left and many residents are elderly couples. The problem they have is that there is a low density for maintaining commerce and, although it is near the city, everyday commerce has not survived and many school facilities are empty because now what is needed are facilities for the elderly. There is a problem of adaptation. AS: There is also another issue with regard to the commerce in Montbau, which is the location of the commercial element, the market. It really is a location that lacks any relationship with the public space of the surroun- AF: Un problema efectivament, és quan tens blocs de grans dimensions, com pot passar a la Mina, en el qual en una escala hi ha 50 veïns. AS: Després hi ha una qüestió de règim de tinença. A França i Alemanya el règim és de lloguer o de concessió i això simplifica moltíssim la gestió. Aquí en els nostres polígons preval el règim de propietat i, per tant hi ha una dispersió de propietaris amb interessos ben diferents cadascú d’ells. Un cas recent ha estat el de les Cases Barates del Bon Pastor. Es tracta d’un polígon d’un altre fig.08
ding neighbourhood. AF: On the north side of the park, the ground floors are for housing. If these little squares only had a bar or a couple of shops, it would be very different. The squares are always empty because the ground floors do not even have access to the stairwell, they’re walls. If there were some activity on the ground floors it would change the urban landscape a little and also the use of public space. The use of public space is very much linked to the use of ground floors. AS: That’s why I commented that the market, which should have been directly linked to the central square, is badly located. Being behind it and with a building inbetween makes commercial activity quite difficult. AF: In any case I think that MHEs are important elements of the city that constitute an important heritage. They accommodate a lot of housing and it is relatively possible to introduce improvements, inject new uses in activities, improve the housing conditions, improve accessibility. I therefore believe that there is margin to act here. AS: In respect of this I wanted to draw our attention to a dual vision we have of this idea of legacy or inheritance. One inheritance is physical, which you are talking about now, constituting inhabitable spaces where people live and with the potential for certain living standards. Another is the disciplinary legacy, that is, learning from the lesson of how the metropolitan MHEs were constructed up until the 1970s. In your thesis, in the edition published by the UPC (fig 09), you make the comment that the unitary management of different elements constructed in the city was an opportunity. Far from this almost always negative vision of the fragment, in this case you, if I’m interpreting correctly, defended these unitary management projects as a way of building the city coherently, and I believe this to be a legacy that has accompanied us over these 30 years because our modern approach, with the partial plan or planning by sectors, still retains something of that... AF: With my thesis I wanted to correct the mistaken idea that because some MHEs were disastrous, this detracted from the entire logic of growth by fragments. I stressed that it is in fact an important legacy of how to build a city, particularly because the method of constructing a city by sectors, by MHEs or urban elements, is the ideal instrument at times of rapid growth when facing large-scale immigration. This way of consolidating the city represents a fantastic opportunity for designing new neighbourhoods in optimum conditions. Whether this is taken advantage of or not is another thing. There are good projects and bad projects; període però en el qual confluïen interessos molt diversos dels diferents habitants i això, d’entrada, genera conflictivitat social entre els mateixos veïns dificultant moltíssim el procés de renovació. AF: Un altre cas ben diferent seria Montbau. En aquest moment s’hi estan posant ascensors per fora, que és un tema que millora enormement l’accessibilitat dels pisos alts. Montbau és un polígon que s’ha aguantat molt bé, està ben projectat d’entrada, la gestió en un moment va ser deficitari però al final s’ha anat construint . El problema que té Montbau és justament d’una densitat insuficient per poder mantenir el comerç i els equipaments. Montbau també ha anat envellint, ha patit un procés com tots els polígons, en el que la piràmide d’edat és majoritàriament composada per gent gran, gent, per tant, que necessita més serveis. Ha marxat la gent jove i molts són parelles grans. El problema que tenen és que hi ha poca densitat per poder mantenir el comerç i, tot i que està a prop de la ciutat el comerç diari no s’acaba d’aguantar i molts equipaments escolars estan buits perquè ara el que cal són equipaments de tercera edat. Hi ha un problema d’ajust. AS: Respecte al comerç de Montbau també hi ha una qüestió que és la posició de la peça comercial, el mercat. Realment està en una localització deficientment relacionada amb l’espai públic del barri. AF: A la zona nord del parc, les plantes baixes són d’ús habitatge. Només que aquelles placetes tinguessin un bar o un parell de botigues seria molt diferent. Les placetes estan buides sempre perquè les plantes baixes no tenen ni accés a l’escala, són murs. Si les plantes baixes poguessin tenir una certa activitat canviaria una mica el paisatge urbà i també l’ús dels espais públics. L’ús dels espais públics està molt lligat a l’ús de les plantes baixes AS: Per això comentava que el mercat, que hauria d’haver estat en relació directa amb la plaça central, es troba mal ubicat. Estant al darrera i amb un edifici pel mig es dificulta bastant l’activitat comercial. AF: En tot cas jo crec que els polígons són peces importants de la ciutat que construeixen un patrimoni important perquè són molts habitatges i és relativament possible fer intervencions de millora, de injectar nous usos en les activitats, de millorar les condicions de l’habitatge, millorar l’accessibilitat. Per tant jo crec que hi ha marge per córrer aquí. AS: Jo en aquest sentit voldria cridar l’atenció en una do-
Amador FERRER & Adolf SOTOCA postscript After the Project. Towards a new scenario for Mass Housing Estates? After the Project. Cap a un nou escenari pels pelígons residencials? 261 AftertheProject • postscript ble visió que tenim d’aquesta idea de llegat o d’herència. Una herència és la física, que estàs comentant tu ara, constituïda per espais habitables on la gent hi viu i amb potencial per tenir una certa qualitat de habitabilitat. Una altra és el llegat disciplinar, és a dir, de la lliçó de com es va construir els polígons metropolitans fins als anys 70. Tu en la teva tesi, en l’exemplar que està publicat per edicions UPC (FIG. 09), comentes que la gestió unitària de diferents elements que construeixen la ciutat va ser una oportunitat. Lluny d’aquesta visió quasi sempre negativa del fragment en aquest cas tu, si ho interpreto bé, feies una defensa d’aquests projectes de gestió unitària com una manera de construir ciutat de manera coherent i això jo crec que és un llegat que crec que ens ha acompanyat al llarg d’aquests 30 anys perquè, fins i tot al nostre planejament actual, la figura del pla parcial o del planejament per sectors té quelcom d’això... AF: Jo a la meva tesi volia desfer aquest equívoc de que perquè alguns dels polígons van ser desastrosos, això desmereixia tota la lògica del creixement per fragments. Per contra, posava l’accent en que, efectivament, és un llegat important amb la manera de fer ciutat, sobretot perquè la forma de creixement per sectors, per polígons o per peces urbanes és l’instrument idoni sobretot en moments de creixement ràpid al qual s’ha de fer front a una arribada d’immigració important. Aquesta manera de consolidar ciutat representa una oportunitat fantàstica per poder projectar nous barris en unes condicions optimes; altra cosa és que s’aprofiti o no s’aprofitin. Hi ha projectes bons i projectes dolents; hi ha projectes que han sabut interpretar el lloc i d’altres que no han sabut interpretar; hi ha projectes que han encertat en el tipus edificatori i d’altres que no; hi ha projectes que han fet malament l’ordenació i altres que ho han fet bé. El problema no està en la forma de creixement. Hi ha un problema en els projectes en la gestió, però com a forma urbana, el llegat que tenim és importantíssim. A més, és un llegat que no és exclusiu de Barcelona: tenim una història de fragments urbans importantíssims des de les Höffe Vieneses a les Siedlungen alemanyes, passant per les ciutats holandeses, els polígons de Suècia, de Finlàndia... AS: El projecte residencial modern de tot el segle XX és bàsicament fragment, excepció feta d’una experiència que has comentat i que a mi em sembla molt interessant, there are projects which have known how to read the area and others that have not; there are projects which have got it right when it comes to types of building and others that have not; there are projects which have got the planning right and others which have not. The problem is not in the form of growth. The problem lies in the management of projects, managing them as an urban form, and the legacy we have is extremely important. What is more, it’s a legacy that is not exclusive to Barcelona: there is a history of very important urban fragments, from the Viennese Höfe to the German Siedlungen, including the cities of Holland, MHEs in fig.09 fig . 09
l’ experiència d’Amsterdam. Jo crec que es podria parlar en aquest cas de l’Eixample Oest de la ciutat, ja que s’hi dona una primera planificació de les infraestructures i desprès una consolidació o una edificació gradual. Respecte a això que comentes, jo estic molt d’acord amb aquesta idea de que el problema no és tant la forma urbana sinó la gestió. Els millors projectes, els més rellevants, són aquells que no només han solucionat els seus problemes interns, sinó que han tingut en compte la seva inserció en una escala territorial molt més amplia. Montbau té el valor que té el valorem com el valorem perquè té us sistema d’espais lliures que es relacionen molt bé amb la topografia, perquè va saber distingir diferents parts en funció del pendent i, a més, ha tingut una correcta relació amb les infraestructures d’accessibilitat, tant en transport públic com en transport privat (FIG.10). D’altres casos a Barcelona, com és el cas del sud-oest del Besòs, també interpreten bé el seu entorn. En canvi d’altres peces són molt tancades en sí mateixes i no estan atentes a cercar els vincles amb l’entorn. Resituar aquestes peces aïllades en el seu context espaial proper sembla una acció obligada per tal de reequilibrar ambientalment aquests barris. Molts d’ells estan a tocar d’un parc natural que tots valorem molt, que és Collserola. Aquest seria el cas de Ciutat Meridiana, de Montbau o de Canyelles. Ara es dona la oportunitat de repensar aquesta nova relació des del treball de les vores urbanes. Hi ha un camp de treball extraordinari si es consideren el valor afegit de moltes d’aquests barris respecte d’altres parts de la ciutat, la seva posició relativa respecte a la cota general de la ciutat, la seva presència visual, l’assoleiament, el contacte amb la natura.... (FIG. 11) AF: Si, els polígons estan en situacions idònies. Pensem en aquell petit polígon de la Mercè, a Pedralbes. Avui està en el millor barri de la ciutat, amb unes vistes fantàstiques. És veritat que els polígons han de saber interpretar bé el lloc. Un altre exemple són els habitatges del Congrés (FIG.12). Van saber interpretar perfectament i fàcilment s’han integrat, perquè els carrers lliguen, perquè l’Avinguda Felip II s’ha constituït en un eix important. Avui no hi ha cap problema en entendre que està perfectament integrat en el barri, de fet és el centre del barri. Altres que estaven en posicions més allunyades com el sud-oest del Besòs van saber interpretar que els carrers de l’Eixample Cerdà arribarien algun dia i que havien de tenir continuïtat amb el polígon. Montbau va saber interpretar bé la posició de muntanya, va convertir la riera en un parc urbà. És veritat aquest altre valor que tenen alguns polígons per posició respecte a grans parcs metropolitans. Moltes vegades no es fig.10 & 11
Amador FERRER & Adolf SOTOCA postscript After the Project. Towards a new scenario for Mass Housing Estates? After the Project. Cap a un nou escenari pels pelígons residencials? 263 AftertheProject • postscript Sweden, Finland.... AS: Modern residential projects throughout the 20th century were based on fragments, with the exception of an experience you have already commented on and which to my mind seems very interesting, that of Amsterdam. I think that in this case one could mention the western urban development of the city, as the planning of infrastructures came first, followed by consolidation or gradual construction. With regard to what you have said, I very much agree with this idea that the problem is not so much urban form but management. The best projects, the most relevant ones, are those which have not only solved their internal problems, but have also taken into account their integration on a much broader territorial scale. Montbau has the value it has, we appreciate it as we do, because it has a system of open spaces that relate very well to the topography, because the project was designed to distinguish between different parts based on the slope and, what is more, create the right relationship with the access infrastructures, in terms of both public and private transport (fig 10). There are other cases in Barcelona, such as south west of the river Besòs, which also read their environment well. By contrast, other elements are very closed within themselves and not attentive to seeking out links with their environment. To relocate these isolated elements in their immediate spatial context would appear to be necessary in order to re-balance these neighbourhoods in terms of their environment. Many of them are within touching distance of a natural park that we all very much appreciate, Collserola. This would be the case of Ciutat Meridiana, Montbau and Canyelles. Now there is the opportunity to rethink this new relationship by working on the urban boundaries. There is extraordinary scope for work here if we consider the added value of many of these neighbourhoods with regard to other parts of the city, their relative position with regard to the general height of the city, their visual presence, the sun they receive, contact with nature... (fig 11). AF: Yes, these MHEs are in ideal locations. If we think of that little MHE La Mercè, in Pedralbes. Today it is located in the city’s best neighbourhood, with fantastic views. It’s true that MHE projects must know how to do a good job of reading the place itself. Another example is the one in Congrés (fig 12). They knew how to read it perfectly and have integrated easily, because the streets link up, because Avinguda Felip II has become an important central avenue. Today it’s easy to see that it’s perfectly integrated into the neighbourhood, in fact it is the centre of the neighbourhood. Other projects in more distant locations, like south west of the river Besòs, were able to understand the fact that the streets of the va parar prou atenció en el fet que aquesta posició podia implicar una connexió molt més directa, uns itineraris de muntanya i una sortida cap al parc natural. Es tracta d’un potencial no realitzat a la majoria d’ells AS: Efectivament, es tracta d’un potencial encara per desenvolupar. El canvi està per fer i això té que veure en com hem canviat nosaltres la manera de veure la ciutat. En una recent exposició sobre Montbau em va sorprendre molt veure alguns plànols que parlaven de Montbau com a ciutat satèl·lit, tal qual, molt a la francesa o molt a l’alemanya. I realment es mostraven alguns plànols d’un barri absolutament aïllat i penjat d’un cordó umbilical de la ciutat central. Hi havia encara aquesta idea de referir-se a la ciutat central. Avui el centre de la ciutat, evidentment, continua sent Barcelona. Es tracta d’una peça clau, importantíssima. Però ara ja ens mirem amb més atenció el context metropolità i segurament el baricentre d’aquesta àrea metropolitana barcelonina és Collserola tant per posició geomètrica com per tota la sèrie d’activitats i nuclis urbans que es van col·locant a la seva vora. En aquest canvi d’escala en la comprensió de la ciutat està la clau per tal d’entendre aquests fragments com a part integrant d’un sistema molt més ampli i més complex que antuvi. AF: I vistos d’aquesta manera, com a part del puzzle fig.12.1
metropolità, aquí hi ha molta més oportunitats de relacionar-se no únicament amb el centre sinó en tot el que hi ha, és evident. I amb els parcs naturals especialment, perquè precisament la posició en el seu inici era perifèrica, però ara tots ells tenen la possibilitat de tenir una relació molt més forta amb l’entorn natural. No només els polígons de Collserola, sinó també Badia, també Sant Ildelfons, també Bellvitge tenen elements naturals. Ara mateix acaben d’obrir un itinerari de Bellvitge fins a Llobregat, que és una reivindicació dels veïns, hi ha un parc de Llobregat que està en marxa i que té uns equipaments esportius i té uns itineraris amb molt èxit popular. AS: També el riu Besòs es un cas paradigmàtic de gran espai en el qual hi ha una quantitat bastant considerable de polígons al seu llarg. AF: Això ve d’aquesta visió nova del conjunt, d’examinar el territori en la seva complexitat AS: I de la nova atenció que donem al buit metropolità. AF: És evident que el llegat dels polígons ha sigut una oportunitat de construir barris residencials en els quals amb una qualitat potencialment molt superior als tradicionals. Uns casos concrets ens ensenyen com s’ha de projectar i d’altres ens ensenyen precisament el contrari, com no s’ha de fer: no s’ha de localitzar un polígon en una posició aïllada o no s’ha insistir excessivament en el tipus arquitectònic. Vull dir que les lliçons del polígons van en els dos sentits i ara tenim capacitat i suficient perspectiva per poder discernir les lliçons positives, allò que és actiu, d’allò que són clarament els errors. Eixample Cerdà would reach them one day and would have to link up with the MHE. The Montbau project knew how to read its position on the mountain very well, converting the dry riverbed into an urban park. It’s true that some MHEs have this other value of being located near large metropolitan parks. In many cases not enough attention was paid to the fact that this location might require a much more direct connection, some mountain routes and access to the natural park. It is unrealised potential in most of these cases. AS: Indeed, it’s potential that is yet to be developed. The change is yet to come and that is related to how we have changed our way of perceiving the city. In a recent exhibition on Montbau I was very surprised to see some plans that referred to Montbau as a satellite city, just that, very much in the French or German mould. And these plans very much depicted a completely isolated neighbourhood hanging from the umbilical cord of the central city. There was still this idea of referring to the central city. Today the centre of the city, obviously, continues to be Barcelona. It is a key element, extremely important. But let us now look more carefully at the metropolitan context and the baricentre of this Barcelona metropolitan area is certainly Collserola, due to both its geometrical position and a whole series of commercial activities and urban centres that have emerged along its edge. In this change of scale in understanding the city we find the key to understanding these fragments as an integral part of a much broader and more complex system than was previously the case. AF: And viewed in this way, as a part of the metropolitan puzzle, here there are many more opportunities to relate not only to the centre but to everything, obviously. And to the natural parks in particular, because their location at the beginning was peripheral, but now it is possible for them all to have a much stronger relationship with the natural environment. Not only the MHEs in Collserola, but also Badia, Sant Ildelfons, and Bellvitge have natural elements. They have just opened a new route from Bellvitge to Llobregat, because the residents demanded it; they are making a Llobregat park with sports facilities and some routes that are very popular. AS: The river Besòs is also a paradigmatic case of a large area with quite a large number of MHEs along its edge. AF: That comes from this new vision of the whole, of examining the complexity of the metropolitan area. AS: And the new attention being awarded to the metropolitan vacuum. fig.12.2