Memòria d'activitats: setembre 1998 - desembre 1999. Institut de Ciències de l'Educació

1   0HPzULD G·DFWLYLWDWV GH O·,QVWLWXW GH &LqQFLHV GH O·(GXFDFLy  VHWHPEUHGHVHPEUH 2 1. Presentació Us presentem la primera memòria d'activitats de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la Universitat Politècnica de Catalunya amb la seva nova estructura i les seves noves funcions. Aquesta memòria abasta el període comprès entre l’1 de setembre de 1998, data d’inici de l’activitat regular, fins al 31 de desembre de 1999. Segons els Estatuts de la Universitat Politècnica de Catalunya, l'Institut de Ciències de l'Educació té com a objectius específics la investigació educativa, la formació del professorat, especialment la de tipus pedagògic i didàctic en el camp de la ciència i la tecnologia i l'art així com l'estudi de la planificació educativa. (article 35 dels Estatuts de l'UPC) El novembre de 1997, l'ICE, que fins aleshores havia estat un institut universitari de la UPC, inicia un procés de reorganització per tal d'adequar el seu funcionament al que estableix l'article 35 dels Estatuts de la Universitat Politècnica de Catalunya, de manera que la seva activitat principal fins aquell moment, la formació del professorat preuniversitari passa a ser desenvolupada per la Unitat de Formació de Formadors, (UNIFF). Així doncs, per tal d'aprofitar al màxim els recursos de la universitat i a fi de portar a terme una millor coordinació amb l'activitat pròpia dels departaments, dels centres docents i amb l'equip de govern de la UPC, l'ICE s'organitza en aquesta nova etapa com una agència de definició i promoció d'objectius, de coordinació, comunicació, valoració i difusió de resultats. Javier Bará Director 3 2. Objectius Les línies d'actuació bàsiques d'aquesta nova configuració de l'Institut de Ciències de l'Educació són: • Promoure la qualitat i la innovació educativa en les àrees de coneixement pròpies de la UPC. • Proporcionar la formació, consultoria i assistència al desenvolupament i avenços del procés educatiu. • Informar a la comunitat universitària de la futura evolució de l'educació universitària i de les activitats i assoliments en aquests camps. Entre els objectius concrets al servei de les línies d'actuació anteriors cal esmentar els següents: • Promoure noves estratègies docents alternatives o complementàries a les centrades a l’aula. • Promoure la integració de les noves tecnologies de la informació i les comunicacions en les estratègies docents. • Promoure la introducció de l’ensenyament semipresencial i no presencial i de l’autoaprenentatge. • Impulsar la producció de l’activitat de postgrau sobre ensenyament i aprenentatge en els àmbits temàtics de la UPC. • Contribuir a la formació del professorat en temes pedagògics, didàctics i de qualitat i innovació educativa per mitjà de l’organització de cursos. 3. Recursos humans L'ICE va començar a funcionar de manera regular el mes de setembre de 1998. Té la seva seu a l'edifici HI de la Torre Girona, carrer de Jordi Girona, 31. 4 08034-Barcelona. La composició de l'Institut de Ciències de l’Educació està formada per les persones següents: Javier Bará Temes, professor del Departament de Teoria del Senyal i Comunicació. Director Francisco Calviño Tavares, professor del Departament de Física i Enginyeria Nuclear. Subdirector Miguel Valero García, professor del Departament d'Arquitectura de Computadors. Subdirector Mª Pilar Almajano Pablos Tècnic Superior Anna Cutillas Romero Administrativa També han col· laborat com a becaris de suport informàtic i d'administració i serveis: Manuel Mateos Ramírez Becari informàtic (des del novembre de 1998 fins a l'abril de 1999) Raquel Serrabou Clemente-Alloza Becària d'Administració i Serveis (des de febrer de 1999 fins a l'abril de 1999) Antonio Calero Ascacíbar Becari Informàtic 5 (des de febrer de 1999 fins al juliol de 1999) Carlos Ardid Brito Becari d'Administració i Serveis (des de l'abril de 1999 fins al juliol de 1999) Becari informàtic (des de l’octubre de 1999) Ruth Domínguez Pareto Becària d’dministració i serveis (des de l’octubre de 1999) 4. Activitats 4. 1 Cursos Com a línia general, la definició de cursos i seminaris de Programa de Formació Docent del Professorat Universitari ha vingut marcada pels criteris següents: • Obrir perspectives complementàries o alternatives a l'aula com a centre de l'activitat d'ensenyar i aprendre. • Traslladar l'èmfasi del procés educatiu des del model implícit d'ensenyament com a transferència del professor a l'alumne cap a conceptes pedagògics no fundacionals d'aprenentatge com a construcció interna. • Promoure estratègies d'avaluació d'acord amb els objectius de formació que no es recolzin necessàriament en l'examen com a element exclusiu o principal del procés d'avaluació. La classificació per àrees temàtiques dels cursos de Formació Docent del Professorat Universitari, en aquesta primera etapa, ha estat la següent: 6 • Formació general • Eines • Activitat docent centrada a l'aula • Activitat docent descentrada a l'aula • Metodologies docents específiques • Ús de les Tecnologies de la informació i les Comunicacions (TIC) en l'educació. i) Curs acadèmic 1998-1999 Dins de l'àmbit de la formació general, durant l'any 1998 es va organitzar un seminari de " Formació de Tutors " adreçat al professorat de l'Escola Universitària Politècnica de Mataró (EUPMT), i a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Terrassa (ETSEIT) al qual van assistir-hi un total de vint-i-sis i divuit professors, respectivament. En aquests seminaris s'ha intentat de facilitar els instruments necessaris al professorat universitari en la seva tasca orientadora enfront l’alumne tutelat i fomentar un intercanvi d'experiències entre els assistents. Entre els quadrimestres de tardor i primavera del curs 98-99, és a dir durant els mesos de gener i febrer de 1999, s'ha realitzat la primera oferta de cursos de Formació Docent del Professorat Universitari. Els cursos i seminaris que s'han realitzat, d'acord amb la classificació per àrees temàtiques, són els següents: Formació general Estratègies didàctiques del professor Barcelona, 27 i 29 de gener de 1999 7 Aquest curs l'ha impartit la professora del Departament de Psicologia Biològica i de la Salut de la Universitat Autònoma de Madrid, África de la Cruz. Els objectius bàsics han estat: adquirir informació sobre la diversitat de mètodes docents que pot utilitzar el professor; enriquir i ampliar el repertori d’habilitats docents que posseeix el professor; aprendre a utilitzar diferents mètodes a classe amb experiències; aplicar el que s’ha après en el taller al context real i fomentar en el professor l’actitud investigadora, reflexiva i crítica sobre la seva pròpia docència. Hi han assistit un total de 24 docents. Fonaments psicològics de l'aprenentatge: les noves tecnologies incorporades a l'ensenyament Barcelona, 8 i 9 de febrer de 1999 Carme Tomàs i Artur Noguerol, professors dels Departaments de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals i del de Didàctica de la Llengua, la Literatura i les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Catalunya han estat els professionals que han impartit aquest curs. L'objectiu d'aquest seminari ha estat l'anàlisi i valoració de les noves estratègies d'ensenyament i aprenentatge universitari, així com aplicar, analitzar i valorar alguns dels instruments didàctics en la pràctica docent universitària. El nombre d'assistents ha estat de 19 professors. Formació del professor com a tutor Barcelona, 15 i 16 de febrer de 1999 Impartit i coordinat pel per Eduard Bertran, professor del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC. El curs ha tingut com a objectius bàsics els que ja s'havien marcat en el semestre anterior, és a dir, facilitar els instruments necessaris al professorat universitari en la seva tasca orientadora enfront l’alumne tutelat i mantenir un intercanvi d'experiències. 8 Alhora s'hi han tractat temes relatius a l'etapa prèvia a la universitat com les característiques que presenten els nous estudiants i certs aspectes evolutius de l'adolescència. El nombre d'assistents ha estat de 5 professors. Avaluació de l'aprenentatge científic a la universitat . Barcelona, 17, 18 i 19 de febrer de 1999 Aquest seminari ha estat impartit pels professors de la Universitat Politècnica de València, Rafael Llopis i Antoni Martínez. Els objectius han estat: reflexionar sobre el procés d’avaluació que s’efectua a l’estudiant; rendibilitzar l'esforç de preparació d'exàmens de qüestions de resposta tancada i optimitzar la metodologia avalualtiva a partir dels resultats obtinguts anteriorment. S'hi han tractat temes com l’organització de l’ensenyament i l’avaluació de l’aprenentatge d’avui, els models d’avaluació institucional, la sensibilització del professorat; així mateix també s'han presentat una aproximació informàtica a la gestió personalitzada de les proves: el programa PARIS. En aquest curs s'han inscrit un total de 13 professors. Eines Habilitats comunicatives en la docència Barcelona, 18 de gener de 1999 Aquest curs ha estat impartit per Mª Victoria Gordillo, professora del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la Facultat de Pedagogia de la Universitat Complutense de Madrid. En aquest curs que s’ha pretès aconseguir una millor relació professor-alumne i de capacitar el professor en habilitats comunicatives així com d'analitzar i practicar les habilitats que s'utilitzen en la "relació d'ajuda", tracta de motivar els professors per què 9 utilitzin habilitats comunicatives que en moltes ocasions no s’usen adequadament o bé es desconeixen. Més que imposar un model concret, es buscarà la forma com cada professor reconegui les seves limitacions i procuri de superar-les dins d’un estil propi. En l’orientació, com en tota "relació d’ajut" molts dels problemes que es presenten provenen de dificultats en la comunicació. El nombre d'assistents ha estat de 23 professors. Optimització del temps del professor Barcelona, 25 i 26 de gener de 1999 Aquest curs ha estat impartit per José Emilio Rojo, cap de Psiquiatria de l'Hospital de Bellvitge i M. Jesús Larrainzar, d’VL Serveis Plens. Els seus objectius han estat la delimitació dels problemes reals de la gestió dels temps, així com la definició dels propis objectius i les prioritats. El coneixement i l'aplicació de les tècniques per realitzar un autodiagnòstic de la pròpia activitat. La discussió sobre les raons reals de la pèrdua del temps i l'establiment de pautes sobre la millora en l'ocupació del temps. Així mateix s'ha intentat també establir els criteris per a la planificació i distribució de tasques. El nombre d’assistents ha estat de 15 professors Comunicació escrita, acadèmica i professional 1 i 2 de febrer de 1999 Impartit per Glòria Sanz, professora de llengua i literatura catalanes. Aquest curs s'ha proposat com a objectius la millora de la claredat i l'exposició en els textos escrits així com la reflexió de la importància de les comunicacions escrites correctament com a mitjà de comunicació eficaç. S'ha explicat el concepte de comunicació funcional: precisió lèxica, ordre i estructura. Procés de composició d'un text; anàlisi de la situació comunicativa, generació i selecció d'idees. Així mateix, també s'han presentat diversos textos científics i tècnics: que s'han comentat i s'han revisat. 16 Guia per a les classes expositives Barcelona, 28 de juny de 1999 Impartit per Arturo Bados, professor de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona L’objectiu d’aquest curs ha estat el d’informar d’estratègies i tècniques disponibles per preparar i impartir classes i per potenciar l’aprenentatge actiu per part dels estudiants, així com identificar els aspectes que suposin una dificultat més elevada als assistents a l’hora de donar classes i identificar-ne solucions. Rebre realimentació específica sobre la pròpia actuació a l’hora de donar una classe real i millorar les pròpies habilitats a l’hora de donar classe. Aquest curs ha tingut un total de 18 assistents. Estratègies per acollir els nous alumnes de batxillerat a la Universitat Barcelona, 2 de juliol de 1999 M. Núria Soler, professora col· laboradora de Formació Permanent del Professorat de la Universitat Ramon Llull, ha impartit aquest curs. Ha tingut com a objectius: prendre consciència de les opinions prèvies envers els alumnes (efecte Pigmalió); adonar-se de les capacitats metodològiques pròpies: avaluatives i d’ensenyament i valorar gràficament les relacions que s’estableixen entre les metodologies del professorat, objectius i continguts, així com ser capaç de transformar els pressupòsits professionals envers una coherència que comporti una millora de l’eficàcia docent. El curs ha tingut com a finalitat que els professors reflexionin sistemàticament i amb dades objectives sobre la seva metodologia, els seus preconceptes de l’alumnat, els seus objectius i el seu sistema d’avaluació i el relacionin amb les promocions d’alumnes provinents de l’ensenyament secundari per tal de trobar els punts de divergència i reconvertir-los en línies d'actuació paral· leles. Aquest curs ha tingut un total de 7 assistents. 17 Motivación del alumno universitario Barcelona, 17 de juny de 1999 Aquest curs, impartit pel professor del Departament de Psicologia Biològica i de la Salut de la Universitat Autònoma de Madrid, Jesús Alonso. Ha pretès facilitar el coneixement dels factors personals i contextuals que influeixen en la motivació per aprendre, en quina direcció ho fan i per què; facilitar l’anàlisi dels processos motivacionals que tenen lloc a l’aula a causa dels factors esmentats i la predicció de les seves possibles repercussions en l’aprenentatge i facilitar el disseny d’una sessió d’instrucció d’acord amb els principis derivats de les anàlisis dels models teòrics. Així mateix s’hi ha tractat temes com les característiques dels alumnes que incideixen en la seva motivació cap a l’aprenentatge i les característiques del context que incideixen en la motivació dels alumnes cap a l’aprenentatge. L’assistència ha estat de 13 professors. Perfil del nou estudiant universitari Impartit per Júlia Behar, Pura Fornals, M. Núria Soler. Josep Toro i Pere Viñals. Aquest curs ha tingut com a objectius Adquirir informació sobre la implantació del nou sistema educatiu a centres diferents, conèixer suficientment les característiques psicològiques, psíquiques i socials de l'adolescent i integrar la informació en la planificació i estructuració dels continguts de les assignatures de la fase selectiva. A aquest curs hi ha assistit un total d’11 professors. Eines Educació de la veu II Barcelona, 8, 9 16 i 18 de juny de 1999 Impartit per Margarida Roura i Carme Majós, logopeda i metgessa foniatra, respectivament. 18 Adreçat bàsicament al professorat que havia participat en la primera edició. En aquesta segona part s’han treballat el coneixement de les tècniques d'anàlisi i autoobservació de la parla espontània amb vídeos i gravacions aportades pels assistents. S’han reafirmat els hàbits correctes de respiració i fonació, així com la tècnica vocal dins la parla espontània a través de l'articulació, modulació i entonació. A aquest curs hi ha assistit un total de 8 professors Grau de participació per cursos Curs Assistents % Elaboración de un proyecto docente para un concurso 25 17,6 La qualitat docent universitària (I): Conceptes bàsics 19 13,3 La qualitat docent universitària (II): Mètodes i eines per a la millora de la qualitat docent 20 14,0 Com parlar millor en públic 21 14,8 Guia per a les classes expositives 18 12,7 Estratègies per acollir els nous alumnes de batxillerat a la Universitat 7 5,0 Motivación del alumno univesitario 13 9,1 Perfil del nou estudiant universitari 11 7,7 Educació de la veu 8 5,6 TOTAL 142 19 Grau de participació per Escoles Departament Assistents % Departament Assistents % ETSAB 1 0,7 EUOOT 2 1,4 ETSAV 1 0,7 EUPB 3 2,1 ETSCCPB 4 2,8 EUPBL 5 3,5 ETSEIB 17 12 EUPM 4 2,8 ETSEIT 9 6,3 EUPVG 11 7,7 ETSETB 8 5,6 FIB 13 9,1 EUETAB 2 1,4 FME 1 0,7 EUETIB 7 5,0 FNB 2 1,4 EUETII 1 0,7 ALTRES 48 33,8 EUETIT 3 2,1 TOTAL ASSISTENTS 142 ii) Curs acadèmic 1999-2000 Formació general Cómo aprenden nuestros alumnos Barcelona, 2 i 3 de novembre de 1999 Aquest curs, que ha estat impartit per la professora de Pedagogia de la Universidad Latina de Costa Rica i dins de la Xarxa Temàtica de Formació del Professorat Universitari. Ha pretès donar una visió de cadascuna de les teories de l'aprenentatge i les seves diverses implicacions metodològiques en l'ensenyament: els factors que influeixen en el 20 desenvolupament cognitiu de l'ésser humà: les diferents teories de l'aprenentatge i les diverses concepcions del desenvolupament de la intel· ligència. A aquest curs hi ha assistit 17 professors. Cómo motivar al estundiante universitario Barcelona, 4 i 5 de novembre de 1999 Impartit per la professora de Pedagogia de la Universidad Latina de Costa Rica, i dins de la Xarxa Temàtica de Formació del Professorat Universitat. Aquest curs ha pretès donar una visió general de les diverses teories existents de la motivació i la relació que posseeixen amb el desenvolupament dels individus. A més, s’han complementat els temes d’estudi amb debats, anàlisi de vídeos, anàlisi de casos i representació de rols. L'assistència a aquest curs ha estat de 12 professors. Noves Tecnologies de la Informació i les Comunicacions Las TIC en la educación superior Barcelona, 2 i 3 de novembre de 1999 EUPM, 4 i 5 de novembre de 1999 Impartit per Kim Morla, professora d’Enginyeria de la Pontificia Universidad Católica de Perú, i dins de la Xarxa Temàtica de Formació Docent del Professorat Universitari. Aquest curs ha fet un plantejament dels problemes, reptes i oportunitats en l'Educació Superior que s'obren a partir de la introducció de l'ús de les Tecnologies de la Informació i dels aspectes relacionats amb la planificació i la implementació de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, com a base per a mantenir la vigència i assegurar la competitivitat de la institució. S'ha analitzat el model tradicional de serveis oferts a l'estudiant, amb suggeriments de solucions que aprofiten les transformacions introduïdes per aquestes tecnologies. S'ha comentat la transformació 21 de l'Educació Superior en l'era de la Informació i s'han donat estratègies per a inversions en las Tecnologies de la Informació i serveis centrats en l'alumne A aquest curs hi ha assitit un total de 8 professors. Programa de formació de producció de material docent multimèdia Criteris i Tècniques per a l’adaptació de materials docents a formats multimèdia Barcelona, (Campus Nord) juny de 1999 Escola Unversitària Politècnica de Manresa, juliol de 1999 Barcelona, (ETSEIB), novembre de 1999 Terrassa, (ETSEIT) novembre-desembre de 1999 Aquest seminari és el primer element d’un pla més ampli de formació orientat a la capacitació del professorat de la UPC per a la producció de materials multimèdia de suport a la formació presencial i a distància i també a l’estudi de les possibilitats pedagògiques que les tecnologies de la informació ofereixen al professor. Aquest pla té el suport del vicerectorat de Personal Acadèmic i el Grup GIM (Grup d’Investigació Multimèdia), del Departament d’Expressió Gràfica a l’Enginyeria. Els docents s’han de convertir en els principals promotors de projectes d’aplicació de les tecnologies de la informació a l’ensenyament universitari i a la formació continuada i concretament han de ser capaços d’ Organitzar i dissenyar les estratègies d’aplicació i aprofitament dels recursos multimèdia i de la xarxa. Exercir com a professors en un nou marc de relacions de comunicació amb els estudiants, amb la comunitat científica i amb la societat en general. 22 Exercir com a autors de continguts multimèdia. Amb aquest cicle es pretén donar una visió de conjunt de les possibilitats existents i de l’esforç que suposa l’aplicació de tecnologies multimèdia i de la xarxa a l’ensenyament. El programa d’aquest cicle de cursos és el següent: 1. Introducció a la formació a distància. - Tecnologies de la informació. Estat de l’art i evolució. - Entorns virtuals d’aprenentatge. Organització, participants i recursos. 2. Consideracions pedagògiques en l’aplicació de les tecnologies de la informació a la formació universitària. 3. Disseny i creació de materials d'autoaprenentatge. - Eines metodològiques. Model orientat al professor. - Guionització de materials multimèdia. - Les eines de producció multimèdia: Eines de visualització i eines d’integració multimèdia. El seminari consta a més d’una sessió presencial d’introducció amb dues parts: visió general i pedagogia en l'ús de les TIC’s. Així mateix els professors assistents han de treballar en la modalitat a distància durant un interval determinat per cada curs, amb una dedicació mínima de 3 hores. Per a fer aquesta tasca es disposa de continguts multimèdia d’autoformació en una aplicació en suport CD-ROM així com un sistema de comunicació entre els assistents i els professors a través d’un aula virtual. La sessió inicial i la sessió tècnico pràctica d’aquest curs la imparteixen Josep M. Monguet i Joaquim Fernández, professors del Departament d’Expressió Gràfica a l’Enginyeria de la UPC. En la part pedagògica, també hi ha col· laborat els professors següents: A Barcelona (ETSEIB): Mercè Gisbert. Directora de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili. A Barcelona: José Luís Rodríguez Illera, professor de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. 23 Mariona Grané. Professora de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. 4.2 Organització de Jornades 4.2.1 Les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions en l’Educació a l’UPC Durant els dies 10, 11 i 12 de febrer es van organitzar les Jornades sobre les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions en l'Educació a l'UPC (Jornades TIC). El motiu va ser conèixer la situació actual de la utilització de les TIC com a instrument educatiu a l’UPC, especialment en aquells casos d'experiències innovadores, amb un objectiu múltiple: - Facilitar-ne la seva consolidació i difusió. - Estimular la coordinació i la comunicació entre les persones i els grups actius en aquests temes. - Assentar les bases per a la formació d'equips de treballs amplis, amb capacitat per impulsar projectes d'investigació educativa complexos i ambiciosos i captar recursos externs proporcionats a aquests objectius, especialment dins el V Programa Marc de RDT de la Comunitat Europea (1998-2002). Presentació de les Jornades “Estem vivint canvis molt ràpids i no es pot parlar d'estabilitat ni de continuïtat, sinó de contínua variabilitat; canvis paradigmàtics a les empreses, de reducció de la base ocupacional, de flexibilitat i mobilitat en el treball i de perfils pofessionals i dels seus continguts que requereixen professionals amb capacitat d'autoaprenentatge, capacitat d'afrontar situacions noves i de coordinar i dirigir grups. Així mateix estem també en una fase de transició amb un grau elevat d'innovació tecnològica i un intercanvi de béns i d'informació a nivell mundial. 24 D'altra banda, els sistemes educatius són qüestionats a tot el món. Des de fa molts anys, la universitat conviu amb una forta hetereogeneïtat dels estudiants que hi ingressen a causa de la transformació d'una universitat d'èlit en una universitat de masses i de canvis substancials dels seus perfils. Actualment, els processos educatius s'emmarquen en contextos culturals on l'aplicació de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) són fonamentals. Respecte d'això és necessari de desenvolupar habilitats d'acord amb les demandes econòmiques i productives de la societat i introduir canvis qualitatius en els procediments d'aprenentatge. Nous models d'adquisició de coneixements i noves aplicacions de la tecnologia i no només aplicacions de les noves tecnologies. Malgrat tot, les universitats estan entrant en aquesta societat de la informació utilitzant tecnologies avançades amb enfocaments estructurals anteriors o fins i tot sense cap enfocament. En molts àmbits perviuen models d'aprenentatge centrats en els continguts o amb una visió dogmàtica de la ciència i una concepció tradicional de l'ensenyament. I cal no oblidar que els centres virtuals són menys costosos que els de pedra i que la distinció entre ensenyament presencial i ensenyament a distància anirà perdent contingut progressivament. La universitat ha d'adaptar-se i generar canvis significatius en la seva activitat docent de manera urgent. Les TIC, que són corresponsables dels canvis socials i que formen part dels nostres continguts docents, són, alhora, un instrument molt potent al servei de l'ensenyament/aprenentatge, tant per compensar els efectes de la massificació i recuperar els instruments de formació clàssics com per introduir-ne de nous. En tot cas, poden servir de motiu addicional per contribuir a l'estat de reflexió permanent necessari sobre l'educació a la nostra universitat” . Les Jornades sobre les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions en l’Educació a l’UPC van tenir lloc en sessions paral· leles a l'Aula Màster, sala de conferències de la Facultat d'Informàtica i Aula de Telensenyament, del Campus Nord. L'acte d'obertura va ser presidit pel Rector de la UPC, Jaume Pagès. Amb una inscripció de 235 persones, a les Jornades es van presentar un total de setanta cinc ponències, les quals van ser classificades per blocs: 25 Comunicacions per blocs temàtics Títol No. Comunicacions A1 Reorganització d’una assignatura 4 A2 Avaluació i tutorització 4 A3 Matemàtiques i geometria 5 A4 Simuladors i demostradors (I) 4 A5 Simuladors i demostradors (II) 4 B1 Experiències en ensenyament no presencial 4 B2 Laboratoris remots i virtuals 4 B3 Autoaprenentatge 5 B4 Elements de campus virtuals I 4 B5 Elements de campus virtuals II 4 C1 La Xarxa com a canal de comunicació global 4 C2 Producció de material docent (I) 5 C3 Producció de material docent (II) 5 C4 Recursos en Xarxa (I) 5 C5 Recursos en Xarxa (II) 4 32 Es tracta d’un document que descriu els criteris per a l’elaboració de material docent per a assignatures de la UPC-d. Ve acompanyat per dos documents amb exemples. • Pla UPC-d Reflexió i propostas de l’ICE-UPC entorn del tema de l’ensenyament no presencial a l’UPC • Així és l’UPC-d Document de directrius pedagògiques i organitzatives dels estudis a UPC-d. • Guia docent a l’UPC-d Aquesta guia descriu aspectes com ara: el rol dels professors i tutors, la interacció entre els professors i els estudiants, tant presencial com a través del campus virtual, el treball cooperatiu i l’avaluació dels estudiants. • Titulacions homologades semipresencials de segon cicle Aquest document recull les consideracions i recomanacions sobre la redacció d’un conveni per establir una titulació, dintre del marc UPC-d. 6. Xarxa Temàtica sobre "Formació per a la funció docent del professorat universitari" Aquest és un programa de cooperació interuniversitària entre professorat d’universitats espanyoles i llatinoamericanes per a intercanviar experiències sobre la funció docent del professorat. La Xarxa Temàtica és finançada per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI) del Ministeri d’Afers Estrangers, coordinada per la Universitat Politècnica de Catalunya i integrada per les universitats següents: Universidad Pedagógica Experimental Libertador (Veneçuela) (UPEL) Universidad Latina (Costa Rica) (ULA) 33 Pontificia Universidad Católica (Perú) (PUCP) Universidad de Murcia (UM) Universidad de Huelva (UHU) Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Per mitjà de la continuïtat d'aquest programa es pretén consolidar la col· laboració existent entre les universitats esmentades. Es proposen activitats que permeten la transferència d'experiències, coneixements i idees per tal del potenciar el desenvolupament de nous àmbits de cooperació interuniversitària en el camp de la docència. La constitució d'aquesta Xarxa té com a finalitat prioritària contribuir al desenvolupament i a la millora de la formació docent, proporcionant al professorat tots els mitjans possibles que incideixin en la millora de la seva tasca. El pla docent portat a terme durant aquest any dins de la Xarxa Temàtica de Formació docent del Professorat té dues finalitats: 1. La formació sobre temes d'interès per a l'activitat diària del professorat. 2. La dedicació d'un temps i un espai per reflexionar i analitzar la funció docent. Per tal d'assolir aquests objectius, s'ha consolidat aquest procés d'intercanvi en experiències docents d'autoaprenentatge, estratègies docents a l'aula i diagnòstic de necessitats formatives. També es pretén introduir experiències sobre l'aprenentatge alternatiu al centrat a l'aula. Els participants del mòdul docent espanyol van impartir diversos seminaris a llatinoamèrica. Els professors de diversos àmbits del mòdul docent espanyol que van impartir seminaris a llatinoamèrica van ser: 34 Per part de la Universitat Politècnica de Catalunya: Jaume Fabregat Fillet , professor de matemàtiques. Va viatjar a la Pontificia Universidad Católica de Perú (Lima) durant el mes de juliol de 1999 i hi va impartir els seminaris següents: “ Material educativo impreso de apoyo al aprendizaje en régimen presencial ”: “ Evaluación del aprendizaje de los alumnos de forma continua y en grupos numerosos ”. Rosa M. Ros, professora de matemàtiques. Va viatjar a la Pontificia Universidad Católica de Perú (Lima) durant el mes de juliol de 1999 i hi va impartir els seminaris següents: “ Las matemáticas en carreras de humanidades: la mirada de un astrónomo ”. “ La astronomía, un nodo atractor para las matemáticas del estudiante de ciencias ”. Montse Novell, professora de Físca i Enginyeria Nuclear. Va viatjar a la Universidad Pedagógica Experimental Libertador (Caracas) durant el mesos de juny i juliol de 1999 i hi va impartir els seminaris següents: “ La Ley de Ordenación General del Sistema Educativo Español (LOGSE) y su aplicación en Cataluña ”. “ La incorporación de las Tecnologías de la Información y la Comunicación en los procesos de enseñanza y aprendizaje ”. A més, la professora Montse Novell va dirigir un grup de treball sobre la transició ensenyament secundari/universitat en l'ensenyament de la física. 35 Per part de la Universitat de Huelva: José Maria Rodríguez, professor de la Facultat de Ciències de l’Educació. Va visitar la Universidad Pedagógica Experimental Libertador (Caracas) durant el mes de juliol de 1999 i va impartir els seminaris següents: “ El diagnóstico de las necesidades formativas del profesorado ”. “ El diseño de las actividades formativas. Estrategias de formación ”. José Manuel Coronel, professor de la Facultat de Pedagogia. Va visitar la Universidad Latina de Costa Rica durant el mes de juny de 1999 i hi va impartir el seminari següent: La selección del profesorado universitario en España”. Per la Universitat de Múrcia Nicolás Martínez Valcárcel, professor de Pedagogia va visitar la Pontificia Unviersidad Católica de Perú durant el mes de juny de 1999 i hi va impartir els seminaris següents: “ Los procesos de innovación: una mejora en la práctica docente y en la investigación del profesorado”. La enseñanza como un proceso de investigación y reconstrucción: la posibilidad de elaborar un conocimiento propio. “Los procesos de innovación: una mejora en la práctica docente y en la investigación del profesorado”. Una aproximación al concepto de planificación y una propuesta de investigación. Cecília Ruiz. Professora de Psicologia va visitar la Universidad Latina de Costa Rica durant el mes de juny de 1999 i hi va impartir el seminari: “ La formación integral de los enseñantes: formación inicial del profesorado ”. 36 Com a contrapart, els professors llatinoamericans que van impartir seminaris a Espanya dins de l’àmbit de la “Xarxa Temàtica de formació del professorat universitari” van ser: Mildred Herrera Véliz, professora de la Facultat de Pedagogia de la Universidad Pedagógica Experimental Libertador (Caracas). Durant el mes de maig de 1999 va fer la seva estada a les Universitats Politècnica de Catalunya i Universidad de Huelva i hi va impartir els seminaris següents: “Experiencias pedagógicas innovadoras en Venezuela: uso del computador en la educación”. “Proyectos educativos venezolanos. Casos: pedagogía social y desarrollo de la lengua materna” A més de l’impartiment d’aquests dos seminaris, la professora Mildred Herrera va pronunciar una conferència a l’EUPVG sota el títol de " Experiencias pedagógicas innovadoras en Venezuela: uso del computador en la educación”. Kim Morla, professora d’Enginyeria de la Pontificia Universidad Católica de Perú (Lima), va visitar les Universitats Politècnica de Catalunya, Múrcia i Huelva, durant els mesos d’octubre i novembre de 1999, on va impartir els seminaris següents: “ Las tecnologías de la Información en la educación superior” i “ El Campus del Futuro”. A més va donar la conferència “ Las Tecnologias de la Información y la Comunicación en la educación superior ”, a la Facultat d’Informàtica de Barcelona. 37 Eugenia Rodríguez, professora de Pedagogia de la Universidad Latina de Costa Rica (San José de Costa Rica), va fer la seva estada durant els mesos d’octubre i novembre a les Universitats Politècnica de Catalunya i Múrcia on va impartir els seminaris següents: “Cómo motivar al estudiante universitario” i “Cómo aprenden nuestros alumnos” . A més, Eugenia Rodríguez va donar la conferència “ Estudio, no apruebo, qué puedo hacer? Que puede hacer el profesor? ”, a l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona. 7. Projecte ICE3 Els Instituts de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona i Universitat Politècnica de Catalunya han posat en marxa durant el 1999 un programa de cooperació i coordinació d'activitats orientat a potenciar la millora de la qualitat educativa universitària. Aquesta activitat comprèn, inicialment, l'establiment d'itineraris comuns de formació del professorat universitari, l'organització de conferències, seminaris i esdeveniments singulars; la creació d'un fòrum de debat comú i la coordinació de les pàgines web. Com a primera activitat comuna s’organitzarà conjuntament el 1r. Congrés Internacional sobre Docència Universitària i Innovació que tindrà lloc a Barcelona els dies 26, 27 i 28 de juny de l’any 2000. 8. Assistència a Jornades, Congressos i Seminaris Els Membres de l’Institut de Ciències de l’Educació han assistit als Congressos i Seminaris següents: 38 Seminari / Congrés Lloc i dates Assistents CINDA Colòmbia (falten dates) Javier Bará Bite’98 (falten dades) Javier Bará IST’98 Viena, novembre’98 Miquel Valero IST’99 París, gener’99 Pere Riu (DEEL) IX Congreso de Formación del Profesorado Universitario Càceres, juny ‘99 M. Pilar Almajano Jornades de Multimèdia Educatiu Barcelona, juliol’99 Javier Bará Francisco Calviño EARLI Götteborg, agost’99 M. Pilar Almajano VII Congreso Universitario de Innovación Educativa y Enseñanzas Técnicas Huelva, setembre’99 M. Pilar Almajano Així mateix, l'Institut de Ciències de l'Educació ha prestat ajut a professors de l’UPC que han assistit o han presentat ponències a congressos, jornades, seminaris o cursos relacionats amb temes d’innovació educativa i amb matèries relatives a l'aplicació de materials docents a formats multimèdia. Jornades/Cursos Tipus d’ajut Dates Nombre d’assistents Jornades per avaluar la comprensió Quota d’inscripció Desembre’98 8 Jornades sobre Multimèdia Educatiu Part de la inscripció Juliol’99 1 Curs Lotus Domino Inscripció Maig’99 1 Proyecto Integrado en Tecnología de Rehabilitación (València) Finançament viatge Maig'99 1 Entrevistes amb entitats per a temes de dismunució visual Finançament viatge Octubre'99 1 Bibliografia. Des de la seva nova configuració, l’ICE disposa dels fons documental i bibliogràfic propi , que es compon de 187 volums. Aquests volumns es relacionen a la taula següent. 39 TITOL AUTORS EDITORIAL A guide to learning Independently Marshall, L; Rowland F. Murdoch University. Open University Press A innovation Educativa en Galicia na Educación Secundariaa teacher's guide to Classroom Research Diversos Servicio de publicaciones e intercambio científico. Campus Universitario Sur A teacher's guide to Classroom Research David Hopkins Open University Press Active Learning: 101 Strategies to Teach Any Subject Mel Silberman Allyn ang Bacon Active Learning: Cooperation in the College Classroom David W. Johnson, Roger T. Johnson, Karl A. Smith Interaction Book Company Active Learning: Creating Excitement in the Classroom Charles C. Bonwell, James A. Elson Higher Education Reports Anuario estadístico de la UNED / Curso 1995-1996 Universidad Nacional de Educación a Distancia Aprender a Enseñar. Una visión práctica de la formación de formadores Oriol Amat Ediciones Gestión 2000, S.A. Aspectos didácticos de Física y Química Diversos ICE Universidad de Zaragoza Assessing Faculty Work. Enhancing individual and institutional Perfomance Larry A. Braskamp, John C. Ory Jossey-Bass Publishers Assessment Matters in Higher Education. Choosing and Using Diverse Aproaches Sally Brown, Angela Glasner Open University Press Becoming a Critically Reflective Teacher Stephen D. Brookfield Jossey-Bass Publishers Calidad, Producividad y Competitividad. La salida de la crisis Edwards Deming, W Ediciones Díaz de Santos, S.A. Catalunya en xarxa Generalitat de Catalunya Changing Academic Work. Developing the Learning University Elaine Martin Open University Press Changing vocational educational and training Ian Finlay, Stuart Niven and Stephanie Young Routledge Circles of Learning. Cooperation in the Classroom. Diversos Interaction Book Company Classroom Assessment Techniques. A Handbook for College Teachers Thomas A. Angelo, K. Patricia Cross Jossey-Bass Publishers Cognition and Communication at Work Engeström, Yrjö; Middleton, David Cambridge University Press Collaborative Learning. Higher Education, Interdependence and the Authority of Knowledge Bruffe, Kenneth A. The Johns Hopkins University Press Como se aprende y como se enseña José Escaño, María Gil de la Serna ICE_Hosori Como transformar la educación a través de la Gestión de la calidad total Franklin P. Schargel Ediciones Díaz de Santos, S.A. Concursos Sant Jordi de la Facultad de Pedagogía (1994-1997) Assaig, narració, poesia Universitat de Barcelona. Divisió de Ciències de l´Educació. Facultat de Pedagogia Context and Consciousness Nardi, Bonnie A. The MT Press Controversies in Classroom. Research Martyn Hammersley Interaction Book Company 40 Cooperation in the Classroom. Revised David W. Johnson, Roger T. Johnson, Edythe Johnson Holubec Higher Education Reports Cooperative Learning Dr. Spencer Kagan Kagan. Cooperative Learning Cooperative Learning. Increasing College Faculty Instructional Productivity David W. Johnson, Roger T. Johnson and Karl A. Smith Higher Education Reports CSCL: Theory and practice of an emerging paradigm Koschmann, Timothy Lawrence Erlbaum Associates, publishers Culture Communication and Cognition. Vygostkian Perspectives Wertsch, James W. The MT Press De redes y saberes. Cultura y educación en las nuevas tecnologías José Antonio Millan Aula XXI. Santillana Delivering a Course. Practical Strategies for Teachers, Lecturers ant Trainers Ian Forsyth, Alan Jolliffe, David Stevens Kogan Page Desarrollo de sistemas de calidad en la educación (Copia 1) Doherty, Geoffrey D. Editorial La Muralla Desarrollo de sistemas de calidad en la educación (Copia 2) Doherty, Geoffrey D. Editorial La Muralla Desarrollo de sistemas de calidad en la educación (Copia 3) Doherty, Geoffrey D. Editorial La Muralla Designing Courses for Higher Education Susan Toohey Open University Press Dirección estratégica y calidad de la Universidad Universitat Politècnica de Catalunya Dirección y liderazgo del departamento académico en la Universidad Julio César Durand EUNSA Discursos sobre el fin y la naturaleza de la educación universitaria John H. Newman EUNSA Discussion as a Way of Teaching. Tools and Techniques for University Teachers Stephen D. BrooKfield and Stephen Preskill Open University Press Diseño de puestos de trabajo para personas con discapacidad Manuel Fernández-Ríos, Ramón Rico y Gregorio Gómez- Jarabo (Dirs.) Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales Distributed Cognitions Salomon, Gabriel Cambridge University Press Diversity in college Settings. Directives for helping professionals Yvonne M. Jenkins Routledge Educar 22-23. Comprendre la diversitat en educació Servei de Publicacions de l´UAB Educar 24. A propòsit de "La qualitat en educació" Servei de Publicacions de l´UAB Educar ciudadanos Concepción Naval EUNSA Education for judgement. The artistry of Discussion Leadership C. Roland Christensen, David A. Garvin and Ann Sweet Harvard Business School Educational leadership and learning Sue Law, Derek Glover Open University Press Effective Teaching and Learning Paul Cooper, Donald McIntyre Open University Press Effective Teaching in Higher Education: Research and Practice Raymond P. Perry, John C. Smart Agathon Press El aprendizaje mediante ordenador en el aula Charo Repáraz, Javier Tourón EUNSA 41 El Contexto Socioacadémico de la Universidad de Huelva José Mª Rodríguez López, Cristina Mayor Ruiz Universidad de Huelva El ordenador en el aula. Proyecto Grimm Diversos Universidad de Málaga El punto ciego. Psicología del autoengaño Daniel Goleman Plaza & Janés Editores El teletrabajo M. Gray, N. Hodson, G. Gordon Fundación Universidad-Empresa El treball cooperatiu. L´organització social de l´ensenyament i l´aprenentatge Joan Rué i Domingo Barcanova Educació Enseñanza y comunicación Concepción Naval EUNSA Ensenyament-aprenentatge de llengües romàniques. Nous enfocaments Diversos ICE-UAB Entre infants i grans. III Jornades d´Innovació en l´etapa d´educació infantil ICE-UAB Estrategia de enseñanza y aprendizaje Diversos Biblioteca del Normalista Estrategias de enseñanza y aprendizaje con medios y tecnología. Sevillano, M. Luisa Centro de Estudios Ramon Areces S.A. Estudiar Matemáticas Yves Chevallard, Marianna Bosch, Josep Gascón ICE Universitat de Barcelona Horsori Estudio de Accesibilidad a la Red Rafael Romero Zúnica, Francisco Alcantud Marín, Antonio Ferrer Manchón Unidad de Investigación Acceso Estudis de tercer cicle a la Universitat Politècnica de Catalunya. Curs 98-99 Universitat Politècnica de Catalunya Evaluación del conocimiento y su adquisición (Tomo I) Ciencias Sociales Jesús Alonso Tapia Ministerio de Educación y Cultura Evaluación del conocimiento y su adquisición (Tomo II) Ciencias Naturales y Experimentales Jesús Alonso Tapia Ministerio de Educación y Cultura Evaluación del conocimiento y su adquisición (Tomo III) Matemàticas. Comprensión lectora Jesús Alonso Tapia Ministerio de Educación y Cultura Evaluación y detección de dificultades en el aprendizaje de Física y Química en el segundo ciclo de la ESO Mª del Carmen Pérez de Landazábal, José Mª Moreno Rebollo Ministerio de Educación y Cultura Evaluating a Course Ian Forsyth, Alan Jolliffe, David Stevens Kogan Page Evaluating authentic assessment Harry Torrance Open University Press Explaining Science in the Classroom Diversos Open University Press Facultat de Pedagogia. Guia de l´Ensenyament de Pedagogia (1998- 1999) Universitat de Barcelona Facultat de Pedagogia. Guia de l´Ensenyament d´Educació Social (1998-1999) Universitat de Barcelona Formación de formadores Michael Birkenbihl Paraninfo Formación de formadores Oriol Amat Gestión 2000, S.A. Formación de formadores Pilar del Pozo Delgado Pirámide Gestión de la calidad total Paul James Prentice Hall