Incidència de la sintomatologia d'ull sec en la població

Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2013.Tots els drets reservats. GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA TREBALL FINAL DE GRAU INCIDÈNCIA DE LA SIMPTOMATOLOGIA D’ULL SEC EN UNA POBLACIÓ SANDRA CLAPÉS SALLÉS DIRECTORES: CARME SERÉS i ESTER GUAUS FACULTAT D’ÒPTICA I OPTOMETRIA DATA DE LECTURA 25/06/2013 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2013. Tots els drets reservats GRAU EN OPTICA I OPTOMETRIA El Sr./Sra. Carme Serés i Ester Guaus, com a directores del treball. CERTIFIQUEN Que el Sr./Sra. Sandra Clapés Sallés ha realitzat sota la seva supervisió el treball INCIDÈNCIA DE LA SIMPTOMATOLOGIA D’ULL SEC EN UNA POBLACIÓ que es recull en aquesta memòria per optar al títol de grau en Òptica i Optometria. I per a què consti, signo/em aquest certificat. Sr/Sra. Carme Serés Director/a del treball Sr/Sra. Ester Guaus Director/a del treball Terrassa, 11 de Juny de 2013 AGRAÏMENTS Primer de tot vull agrair a les meves directores, Carme Serés i Ester Guaus, per tenir paciència, ajudar-me, guiar-me, animar-me, donar-me suport i redirigir-me en tots els errors comesos durant la realització d’aquest treball. Al professor Miquel Ralló per proporcionar-me coneixement, algun dels apunts de la seva assignatura i el programa Minitab amb el que he dut a terme l’anàlisi estadístic . A les meves amigues i pràcticament companyes de pis, Estel·la, Irene i Elisenda, que m’han ajudat a fer coherents i entenedors els qüestionaris utilitzats. Gràcies a totes les persones que han contestat els test per Internet, sense vosaltres no hagués sigut possible aquest treball. I per últim agrair el suport dels meus pares, que sempre m’han animat amb un somriure. A tots, moltes gràcies! Facultat d’òptica i optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2013. Tots els drets reservats GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA INCIDÈNCIA DE LA SIMPTOMATOLOGIA D’ULL SEC EN UNA POBLACIÓ RESUM Objectiu: L’ull sec és una malaltia d’origen multifactorial molt freqüent, que presenta una gran varietat de signes i símptomes que afecten a la vida quotidiana. En aquest treball s’ha estudiat la incidència de la simptomatologia d’ull sec en la població d’estudiants i personal docent-investigador i d’administració i serveis del Campus de Terrassa, mitjançant el test Ocular Surface Disease Index (OSDI) i el test específic de lents de contacte anomenat Contact Lens Dry Eye Questionnaire (CLDEQ). Metodologia: Es van adaptar els qüestionaris OSDI i CLDEQ en un format on-line amb algunes preguntes addicionals que es van creure convenients. Es van fer arribar aquests tests mitjançant el correu intern de la comunitat UPC. Amb els resultats obtinguts es va analitzar quina era incidència d’ull sec en la mostra segons l’edat, el sexe i la ingesta de medicaments, agrupant els valors del test OSDI en tres grups: ull normal o ull sec lleu (grup 1), ull sec moderat (grup 2) i ull sec sever (grup 3). Resultats: Es va fer l’estudi amb un total de 576 subjectes, 78 dels quals (13,54%) eren usuaris de LC. El 77,60% de la mostra estudiada es trobava en el grup 1 del test OSDI. Es va detectar que el sexe mantenia una relació significativa amb els valors del test OSDI (p<0.0005), i que les dones presentaven més simptomatologia d’ull sec que els homes en els dos rangs d’edat (p=0.039). La ingesta de medicaments va representar un augment d’incidència d’ull sec en la mostra no usuària de LC. La mostra usuària de LC va manifestar un increment del percentatge del grup 2 del test OSDI indicant que les LC per si soles són un element causant de simptomatologia d’ull sec. Conclusions: Tot i que s’observa una clara tendència en els resultats que relacionen el sexe, l’edat , la ingesta de medicaments, i l’ús de LC amb els valors del test OSDI, en molts d’aquest paràmetres no s’han trobat dependències prou significatives. Es necessitarien més subjectes per poder fer un estudi més precís. Facultat d’òptica i optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2013. Tots els drets reservats GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA INCIDENCIA DE LA SINTOMATOLOGÍA DEL OJO SECO EN UNA POBLACIÓN RESUMEN Objetivo: El ojo seco es una enfermedad de origen multifactorial muy frecuente, que presenta una gran variedad de signos y síntomas que afectan a la vida cotidiana. En este trabajo se ha estudiado la incidencia de la sintomatología del ojo seco en la población de estudiantes y al personal docenteinvestigador y de administración y servicios del Campus de Terrassa, mediante el test Ocular Surface Disease Index (OSDI) y el test especifico de lentes de contacto llamado Contact Lens Dry Eye Questionnaire (CLDEQ). Metodología: Se adaptaron los cuestionarios OSDI y CLDEQ en un formato on-line con algunas preguntas adicionales que se creyeron convenientes. Se hicieron llegar estos test mediante el correo interno de la comunidad UPC. Con los resultados obtenidos se analizó cual era la incidencia de ojo seco en la muestra según la edad, el sexo y la ingesta de medicamentos, agrupando los valores del test OSDI en tres grupos: ojo normal u ojo seco leve (grupo 1), ojo seco moderado (grupo 2) y ojo seco severo (grupo 3). Resultados: Se hizo el estudio con un total de 576 sujetos, 78 los cuales (13,54%) eran usuarios de LC. El 77,60% de la muestra estudiada se encontraba en el grupo 1 del test OSDI. Se detectó que el sexo mantenía una relación significativa con los valores del test OSDI (p<0.0005), y que las mujeres presentaban más sintomatología de ojo seco que los hombres en los dos rangos de edad (p=0.039). La ingesta de medicamentos representó un aumento de incidencia de ojo seco en la muestra no usuaria de LC. La muestra usuaria de LC manifestó un incremento del porcentaje del grupo 2 del test OSDI indicando que las LC por si solas son un elemento causante de ojo seco. Conclusiones: Aunque se observa una clara tendencia en los resultados que relacionan el sexo, la edad, la ingesta de medicamentos, y el uso de LC con los valores del test OSDI en muchos de estos parámetros no se encontraron dependencias significativas. Se necesitarían más sujetos para poder hacer un estudio más preciso. Facultat d’òptica i optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2013. Tots els drets reservats GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA THE INCIDENCE OF DRY EYE SYMPTOMATOLOGY IN A POPULATION SUMMARY Objective: Dry eye is a very common multifactor disease which presents a wide variety of signs and symptoms that affect the daily life. In this work we have studied the incidence of symptoms of dry eye in the population of students, staff teacher-researcher and the administration and services personal of the Terrassa Campus, through the Ocular Surface Disease Index (OSDI) test and the specific contact lens test called Contact Lens Dry Eye Questionnaire (CLDEQ). Methodology: The OSDI and CLDEQ questionnaires were adapted in an online format with some additional questions considered suitable. The test was send using the internal mail of the UPC community. With the obtained results, the incidence of dry eye in the sample was analyzed according to age, sex, and drug intake of the sample, by grouping the values of the OSDI test in three groups: normal eye or mild dry eye (group 1), moderate dry eye (group 2) and severe dry eye (group 3). Results: The study was undertaken with a total of 576 subjects, being 78 (13.54%) users of LC. A percentage of 77.60% was in group 1 of the OSDI test. It was found that the sex had a significant relationship with the values of the OSDI test (p<0.0005), and the women had more symptoms of dry eye than the men in the two age ranges (p=0.039). The ingestion of drugs accounted for an increase in incidence of dry eye in the sample of non LC users. The sample of LC users manifested an increased in the percentage of the group 2 of the OSDI test indicating that the LC by themselves are a cause of dry eye. Conclusions: Although the dependence of the values of the OSDI test with the sex, age, drug ingestions and use of LC show clear trends, in many of these parameters a significant dependence is not found. More subjects would be required to perform a more accurate study. Facultat d’òptica i optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2013. Tots els drets reservats GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA THE INCIDENCE OF DRY EYE SYMPTOMATOLOGY IN A POPULATION EXTENSIVE SUMMARY Among the ocular diseases, the Dry Eye is a very common disorder and many times not diagnosed because its multifactorial etiology and the fact that presents a variety of symptoms. For these reasons the treatment is complicated. According to the committee of Dry Eye Workshop (DEWS) in 2007, the official definition of dry eye is: "Dry Eye is a multifactorial disease of the tears and ocular surface that results in symptoms of discomfort, visual disturbances and tear film instability with potential damage to the ocular surface. It is accompanied by an increase in the osmolarity of the tear film and inflammation of the ocular surface." As the dry eye appears due to a dysfunction of the tear film, it is very important to know its main features. The tear film is a thin and moisturizing layer that is located in the outermost part of the eye. It has a volume of 5 to 10μl. It is produced and secreted by different ocular annexes (lachrymal gland, accessory glandular tissue, sebaceous glands of the eyelids, goblet cells), which form the three layers of the tear, the lipid layer, the aqueous and the mucosa. Dry eye is triggered when some element of the Lacrimal Functional Unit (LFU) suffers from some disorder; these elements are the lacrimals glands, the ocular surface, the eyelids, and sensory and motor nerves. Depending on which element is affected and their consequences, the dry eye can be classified in different ways. The nervous system of the tear secretion is another important element of the LFU, is responsible for producing the basal secretion and reflects of the tear. It is very important to note that the signs and symptoms that trigger this disease are very diverse. Some of the most frequent signs are the shortage of tear film, punctate keratitis, reddening of the conjunctiva, blepharitis, etc. The most common symptoms reported by the patients are itching, foreign body sensation, burning, irritation, a feeling of grit, etc. There are many ways of classifying dry eye; in this work the triple classification proposed by the committee DEWS and the Delphi classification are chosen. Facultat d’òptica i optometria de Terrassa © Universitat Politècnica de Catalunya, any 2013. Tots els drets reservats One classification is according to the etiopathogenesis of dry eye, taking into account the influence of physiological conditions of the individual (blink, sex hormones, systemic drugs, aging) and the environmental conditions of the environment (workplace, dry environments, etc). According to the glands and other affected tissues we have another type of classification of dry eye. In this classification is distinguished the aqueous-deficient dry eye (ADDE) and evaporative dry eye (EDE). The ADEE is due to the destruction or dysfunction of lacrimal acini; this situation causes dryness due to a lower tear secretion and lower tear volume. This situation cause hyperosmolarity and as a result a cascade of inflammatory events is stimulated. The main causes of the ADDE are dry eye associated with Sjögren Syndrome and the dry eye not associated with this syndrome, due to a deficiency of the lacrimal gland, secondary deficiencies, or duct obstruction of this gland; it can also be due a to a hyposecretion reflects. The EDE is due to an excessive loss of water from the ocular exposed surface, with a normal tear secretion. This type of dry eye is subdivided in two types, ways depending on intrinsic and extrinsic causes. The intrinsic causes are those affecting the structures or to the dynamics of the eyelids, as the dysfunction of the glands of Meibomian (primary or secondary), the disorders of the opening of the eyelid, the dynamics of the eyelid or a low frequency of blinking. The extrinsic causes are those that not are conditioned by the eyelids, as ocular surface disorders caused by topical drugs and preservatives, or by lack of vitamin A. Other extrinsic cause is the use of LC that causes changes in the ocular surface epithelium. Chronic diseases of the ocular surface, such as allergies (allergic conjunctivitis) are also causing the EDE. According to the key mechanisms that can cause and amplify dry eye which are the tear hyperosmolarity and the instability of the tear film. The hyperosmolarity is considered to be the central mechanism that causing inflammation, damage and symptoms on the ocular surface, this is responsible of the water’s evaporation of the ocular surface and/or of a situation with low tear flow. In some forms of dry eye the instability of the tear film (LASIK surgery, but reduced, etc.) can be a trigger, not related to hyperosmolarity of the tear. The last classification (Delphi) is based on the severity of dry eye. According to the clinical diagnosis of signs and symptoms that the patient presents can be categorized in grade 1 (mild) to 4 (severe). The major diagnostic tests of this multifactor disease are several; one of the most important is the anamnesis, the questionnaires of symptoms of dry eye, BUT, the Schirmer's test and the tear osmolarity. There are different types of treatment; one of the most crowded is the use of tear supplements (artificial tears). Another treatment is the punctual occlusion of the lacrimal drainage points, the use of LC to hydrate the ocular surface or topical drugs to stimulating secretion, good diet, the application of good environmental strategies, anti-inflammatory therapies, etc. The objective of this work has been to study the incidence of dry eye symptomatology in a population belonging Terrassa Campus. We used the questionnaires Ocular Surface Disease Index (OSDI) and the specific test of contact lenses called Contact Lens Dry Eye Questionnaire (CLDEQ). MARC TEÒRIC 4 Figura 2.1. Capes de la pel·lícula lacrimal La composició de la llàgrima s’ha de mantenir dins dels límits quantitatius i qualitatius. El seu volum és del voltant de 5 a 10µL, amb una velocitat de secreció normal al voltant de 1- 2µL/minut. La glàndula lacrimal produeix el 95% d’aquesta secreció, les altres glàndules lacrimals accessòries i les cèl·lules caliciformes en produeixen menor quantitat (Garg 2008). Capa lipídica La capa més externa de la llàgrima, la qual està en contacte amb el medi ambient (interfase aire-llàgrima) que ens envolta. Es forma al damunt de la capa aquosa de la llàgrima a partir de les secrecions de les glàndules de Meibom, situades a les arestes posteriors del marge palpebral, immediatament al darrere dels fol·licles de les pestanyes, i les glàndules sebàcies de Zeis i Moll, situades a les arestes anteriors del marge palpebral i a al carúncula (Garg 2008; Pita 1993). La capa lipídica està composada per una barreja de lípids, situant-se els més apolars (ceres, esters de colesterol) en la interfase aire-llágrima i els de caràcter anfipàtic (fosfatidilcolina, lecitina) en la interfase capa lipídica-capa aquosa (Pita 1993; Garg 2008). El gruix d'aquesta capa varia en funció de l'amplada de l’obertura palpebral i oscil·la entre 0.1 i 0.2µm (Garg 2008). Les funcions principals d’aquesta capa són, la de reduir la velocitat d’evaporació de la capa lacrimal aquosa subjacent, la de disminuir la tensió superficial de la capa aquosa i ajudar a l’estabilització vertical de la pel·lícula lacrimal per evitar que aquesta caigui entre cada parpelleig a causa de la gravetat. I per últim lubrica les parpelles per a que llisquin amb més facilitat sobre la superfície del globus ocular (Garg 2008). Capa aquosa La segona capa de la llàgrima (capa intermèdia) és l’aquosa, també coneguda com la capa hídrica. És secretada per la glàndula lacrimal principal i per les glàndules de Krause i Wolfring. Aquesta capa representa quasi el gruix total de la pel·lícula lacrimal, entre 6.5 i 10µm (Garg 2008) o 7µm segons altres autors (Pita 1993). En un 98% està constituïda per aigua, essent el MARC TEÒRIC 5 2% restant de sals inorgàniques, proteïnes aquoses, enzims, glucosa, urea, metabòlits, electròlits, glicoproteïnes i biopolímers superficials actius (Pita 1993). La seva composició també varia en funció de l’edat , ja que el contingut en aigua i la secreció amb contingut proteic disminueix. En aquesta capa s’hi poden diferenciar dos fases, una més concentrada i una més diluïda. La més concentrada és la part més pròxima a la capa mucínica. La tensió interficial entre la capa aquosa-mucínica adsorbida pot ser bastant baixa a causa de la formació de gran quantitat d'enllaços d'hidrogen a través de la superfície de contacte. En aquesta zona s’hi troben la majoria de sals inorgàniques que conté aquesta capa (Garg 2008). La funció més important que fa questa capa hídrica és la de captar i subministrar suficient oxigen atmosfèric a l'epiteli corneal per dur a terme el seu metabolisme. Una altra funció és la de mantenir la còrnia humida i proporcionar una superfície òptica llisa i òptima per eliminar algunes petites irregularitats de la còrnia; també elimina restes de la còrnia i de la conjuntiva (Garg 2008). També té la funció de mantenir en suspensió les immunoglobulines (Ig A, IgE, IgG) i altres substàncies relacionades amb la defensa immunitària (Pita 1993). Aquesta capa conté substàncies antibacterianes com la lactoferrina i el lisozim. Per tant, els pacients amb ull sec són més susceptibles a la infecció que aquells que tenen un ull normal (Pita 1993). Capa mucosa És la capa més interna de la llàgrima (interfase llàgrima-epiteli). És secretada per les cèl·lules caliciformes de la conjuntiva i per les glàndules de Henle i de Manz, està constituïda per glicoproteïnes i mucopolisacàrids. Aquesta és la capa més prima, amb un gruix entre 0,02µm a 0,04µm (Garg 2008). S’absorbeix sobre la superfície epitelial de la còrnia i la conjuntiva, això fa que es torni hidròfila i adopti l’aspecte de relleu de les microvellositats de les cèl·lules epitelials. Una de les seves funcions principals és la de mantenir l’estabilitat de la pel·lícula lacrimal, creant una interfície hidrofílica entre l'epiteli corneal de naturalesa hidròfoba i la capa hídrica. Reté les partícules estranyes per evitar que es dipositin sobre l’epiteli corneal embolcallant-les amb un recobriment llefiscós, el qual protegeix la còrnia i la conjuntiva dels efectes abrasius d’aquestes partícules. Aquesta capa lacrimal pre-corneal depèn del subministrament constant de moc per poder mantenir una hidratació adequada de la superfície corneal i conjuntival. Els filaments mucosos actuen com a lubricants, això permet que la vora palpebral i la conjuntiva palpebral llisquin un sobre l’altre amb suavitat, amb una pèrdua mínima d’energia per la fricció del parpelleig i dels moviments oculars de rotació (Garg 2008). MARC TEÒRIC 6 2.4. CONTROL NERVIÓS DE LA SECRECIÓ LACRIMAL Les glàndules lacrimals accessòries no tenen innervació secretora, només produeixen secreció basal. Les glàndules lacrimals principals, tenen innervació secretora procedent del nervi trigemin a través del nervi lacrimal, del nervi facial i de les fibres cervicals del simpàtic, aquesta malla d’innervacions produeixen la secreció basal, reflexa i emocional (causada per un estat anímic). Els neurotransmissors alliberats de les terminacions nervioses de les glàndules lacrimals són colinèrgics (parasimpàtiques), adrenèrgics i peptidèrgics (potent estimulador de la secreció aquosa i proteica de la glàndula lacrimal). La secreció basal és la producció de la pel·lícula lacrimal sense la presència d’un estímul extern. El seu ritme de secreció és de 1 a 2 µL/minut. El ritme de secreció decreix amb l’edat. La secreció reflexa és la producció de llàgrima a causa d’agent externs, com la presència d’un cos estrany, exposició de la còrnia a la dessecació, etc. 2.5. ETIOLOGIA Les principals causes etiològiques de l’ull sec a trets generals són l’envelliment, l’ús excessiu de lents de contacte, malalties sistèmiques, lesions oculars, cirurgies oculars, trastorns o característiques anatòmiques de les parpelles, canvis hormonals, disminució del parpelleig i consum de fàrmacs. S’han de tenir en compte els factors de risc confirmats de l’ull sec com, el sexe femení (Sullivan 2004), l’edat avançada, teràpia d’estrògens en postmenopausia, una dieta baixa en àcids grassos essencials omega-3 i omega-6, cirurgia refractiva, deficiència de vitamina A, radioteràpia, traspalant de medul·la òssea, hepatitis C, i certes classes de medicaments sistèmics i oculars (antihistamínics) (Moss 2004, DEWS 2007). 2.6. CLASSIFICACIÓ D’ULL SEC Existeixen diferents maneres de classificar l’ull sec, el comitè de DEWS es basa en la classificació triple i la classificació de Delphi (Fig. 2.2). En la classificació triple hi ha tres maneres de classificar l’ull sec (a causa del seu origen multifactorial), basat en la etiopatogènia, segons les glàndules i teixits afectats i segons la seva gravetat. La classificació del panel de Delphi (DEWS 2007, Behrens 2006) es basa en la gravetat dels símptomes. MARC TEÒRIC 7 Figura 2.1. Principals causes etiològiques de l’ull sec. 2.6.1. CLASSIFICACIÓ ETIOPATOGÈNICA És molt important tenir en compte la influència de l’ambient que envolta a un subjecte (ambient intern) i les condicions ambientals de l’entorn (ambient extern), ja que poden ser un factor de risc per desenvolupar ull sec. Quan es parla d’ambient intern es fa referència a les condicions fisiològiques particulars de cada individu, que poden influir en l’evolució de l’ull sec. Una de les condicions anteriors és el parpelleig, si la freqüència és lenta ja sigui per causes conductuals o psicològiques, l’interval entre cada parpelleig augmenta i això fa que la pèrdua evaporativa també incrementi. Un altre factor relacionat és l’obertura palpebral, com més gran sigui més evaporació, sobretot en posició superior de mirada. Tenen gran importància en aquest camp les hormones sexuals (andrògens, estrògens i prolactina). Aquestes hormones biològicament actives afavoreixen a la secreció lacrimal i a les glàndules de Meibomi, la seva disminució pot ser conseqüència d’ull sec (DEWS 2007; Garg 2008). Diversos fàrmacs sistèmics redueixen la secreció lacrimal, com ara els antidepressius, els ansiolítics, els hipnòtics, els antiparkinsonians, els diürètics, els antihipertensius vasculars, els anticolinèrgics, els antihistamínics i els antiarítmics. Molts dels medicaments anterior són ingerits per persones grans o dones menopàusiques, o a la nit, quan pot empitjorar la sequedat multiexocrina. (Garg 2008, Moss 2004). Un altre factor relacionat és l’envelliment, amb l’edat totes les estructures cel·lulars de l’organisme pateixen un procés progressiu d’apoptosi (Garg 2008). Està associat a canvis MARC TEÒRIC 8 fisiològics que predisposen a patir ull sec, menor volum i flux lacrimal, major osmolaritat, disminució de l’estabilitat de la pel·lícula lacrimal i alteracions en la composició dels lípids secretats per les glàndules de Meibomi (DEWS 2007). La secreció lacrimal comença a disminuir a partir dels 30 anys, però com que hi ha una gran abundància per les necessitats normals, només es manifesten molèsties en els subjectes que troben en una situació de sobreexposició. El nivell crític entre la producció i els requeriments succeeix al voltat dels 45 anys; la producció disminueix al voltant dels 60 anys, quan la secreció no pot cobrir totes les necessitats en algunes situacions. Moltes persones majors de 60 anys experimenten signes i/o símptomes al final del dia o a la nit, quan el ritme circadià de la producció de llàgrima és més baix. També apareixen símptomes o signes quan es treballa durant un temps prolongat davant d’una pantalla de visualització de dades (PVD), al utilitzar lents de contacte (LC) o en medis d’aire sec, ja que l’evaporació de la llàgrima indueix un augment de la osmolaritat (Garg 2008). Quan es parla de l’ambient exterior, s’inclouen els ambients ocupacionals i externs. La pèrdua evaporativa d’aigua de l’ull augmenta en condicions de baixa humitat relativa (ambients secs), que pot ser tant per la variació natural de les zones geogràfiques, o circumstancies especials creades per aire condicionat, els viatges amb avió, exposició a vents d’alta velocitat o altres ambients artificials (DEWS 2007). Alguns factors ocupacionals poden produir una disminució de la freqüència del parpelleig quan es treballa amb PVD. També suposen un risc de desenvolupar ull sec situacions en que el parpelleig és menor i la obertura palpebral és major a la normal. 2.6.2. PRINCIPALS TIPUS D’ULL SEC Els principals tipus d’ull sec, tal i com es va observar en el taller efectuat per DEWS al 1995, són l’ull sec per falta de secreció aquosa (ADDE) i ull sec evaporatiu (EDE). L’ull sec es pot presentar de qualsevol d’aquestes dues maneres, però no tenen perquè excloure’s mútuament. Una discapacitat que s’inicia en un subgrup principal pot coexistir i/o desenvolupar ull sec a través d’algun altre mecanisme. Totes les interaccions que poden amplificar la gravetat d’ull sec formen una espècie de cercle viciós. L’ull sec per falta de secreció aquosa (hiposecretor), principalment es refereix a una disminució de la secreció lacrimal, una deficiència de la secreció aquosa de la conjuntiva també pot contribuir a la deficiència lacrimal aquosa. No se sap amb certesa si l’evaporació es redueix o augmenta en el ADDE, és possible que estigui determinat per l’etapa de la disfunció. 2.6.2.1. ULL SEC PER FALTA DE SECRECIÓ AQUOSA En qualsevol de les formes de l'ull sec degudes a la destrucció o disfunció dels acinis lacrimals (cèl·lules especialitzades en la secreció) , hi ha sequedat deguda a una menor secreció lacrimal MARC TEÒRIC 9 i a un menor volum lacrimal. Això causa hiperosmolaritat, perquè encara que l'aigua s'evapora de la superfície ocular a una velocitat normal, la reserva lacrimal està reduïda. La hiperosmolaritat de la pel·lícula lacrimal causa hierosmolaridad de les cèl·lules epitelials de la superfície ocular, estimulant una cascada d'esdeveniments inflamatoris (DEWS 2007). El ADDE es subdivideix en dues subclasses principals, l’ull sec associat al síndrome de Sjögren (SSDE) i l’ull sec no associat a aquest síndrome. Ull sec associat al síndrome de Sjögren El síndrome de Sjögren (SS) és una exocrinopatía on les glàndules lacrimals i salivals són les principals que pateixen un procés autoimmune, a més d’altres òrgans. Els limfòcits T s’infiltren a les glàndules lacrimals i salivals causant la mort cel·lular dels acinis i dels conductes, també causen la hiposecreció lacrimal o salival. Els iniciadors precisos del dany acinar autoimmune no es coneixen del tot, però els factors de risc inclouen el perfil genètic, l’estat dels andrògens (una baixa reserva afavoreix un ambient inflamatori dins dels teixits objectius) i la exposició d’agents ambientals, que van des de infeccions virals que afecten a la glàndula lacrimal fins als ambients contaminats. En els pacients amb SS se’ls hi ha detectat una falta de omega-3 i d’altres àcids grassos insaturats, a més d’una falta de vitamina C. El SS es pot presentar de dues maneres, com el SS primari, el qual consisteix en la presència de ADDE combinat amb símptomes de boca seca, presència d’anticossos, reducció de la secreció salival. El SS secundari consisteix en les característiques de l’SS primari juntament amb les característiques d’una malaltia connectiva autoimmune, la més comuna és l’artritis reumatoide, el lupus eritematós sistèmic entre d’altres. La sequedat ocular en el SS es deu a la hiposecreció lacrimal i als canvis inflamatoris característics en la glàndula lacrimal. Hi ha presència de mediadors inflamatoris a la llàgrima i a la conjuntiva. D’altre banda, la freqüència de disfunció de les glàndules de Meibom és més alta en pacients amb SS que entre la població normal, originant per tant una capa lipídica de la pel·lícula lacrimal malmesa que també pot contribuir a l’ull sec degut a l’evaporació excessiva. Ull sec no associat al síndrome de Sjögren És una forma d’ull sec per falta de secreció aquosa causada per una disfunció lacrimal, s’exclouen les característiques autoimmunes del SS. La forma més comuna és l’ull sec relacionat amb l’edat, que en el passat s’anomenava queratoconjuntivitis seca, avui en dia aquest terme s’utilitza per descriure qualsevol forma d’ull sec. Deficiències primàries de la glàndula lacrimal Ull sec associat a l’edat: Hi ha certa incertesa a l’hora de saber si l’edat afecta a la dinàmica de la pel·lícula lacrimal en la població normal. Mathers y col·laboradors van demostrar que hi MARC TEÒRIC 10 havia una gran correlació amb l’edat, l’evaporació, el volum, el flux i la osmolaritat de la llàgrima, però Craig i Tomlinson no van observar aquesta relació (DEWS 2007). Amb l’augment de l’edat de la població normal, s’observa que hi ha un increment en la patologia de l’obstrucció dels conductes lacrimals, que poden provocar disfunció de les glàndules lacrimals. Alacrima congènita: és una causa rara de l’ull sec en joves, també està associada a altres síndromes (Síndrome autosòmic recessiu triple A de Allgrove, malaltia de Addison). És causada per mutacions del gen que codifica la proteïna ALADIN (àcid alfa lipoic en la neuropatia diabètica). Disautonomia familiar (Síndrome de Riley Day): Es presenta amb una insensibilitat generalitzada al dolor, acompanyada per una marcada falta de llagrimeig emocional i reflex, dins d’un trastorn multisèmic. Es caracteritza per una anormalitat neuronal en la innervació simpàtica i parasimpàtica de la glàndula lacrimal i la superfície ocular. Deficiències secundàries de la glàndula lacrimal Infiltració de la glàndula lacrimal: La secreció lacrimal pot fallar a causa d’una infiltració inflamatòria de la glàndula, per exemple en el cas de sarcoïdosis, limfoma, SIDA, etc. Empelt contra hoste (GVHD): És una malaltia que es presenta 6 mesos després del traspalant de cèl·lules mare hematopoètiques. Causada per la fibrosis de les glàndules lacrimals. Ablació de la glàndula lacrimal: L’extirpació parcial o completa dels conductes de la glàndula lacrimal principal o de la glàndula lacrimal. Pot causar ull sec, però no és una conseqüència obligada. Denervació de la glàndula lacrimal: La denervació parasimpàtica de la glàndula lacrimal pot causar ull sec. En experiments realitzats amb rates, causa una reducció en el flux lacrimal i en la secreció de proteïnes lacrimals, també s’activen canvis inflamatoris en la glàndula. Obstrucció dels conductes de la glàndula lacrimal La obstrucció dels conductes de les glàndules lacrimals principals i accessòries causen ull sec per falta de secreció aquosa, i també a causa d’alguna forma de cicatrització. La cicatrització conjuntival pot causar disfunció de la glàndula de Meibom (MGD) obstructiva cicatrical. La deformació de la parpella influeix sobre la dispersió de la pel·lícula lacrimal, ja que afecta a la posició i la dinàmica de la parpella. Les afeccions específiques són el tracoma, pemfigoide cicatricial i pemfigoide de la membrana mucosa, eritema multiforme, cremades tèrmiques i químiques. MARC TEÒRIC 11 Hiposecreció reflexa Bloqueig sensorial reflex La secreció lacrimal durant la vigília es deu en gran part a la informació sensorial del trigemin, que ve principalment dels conductes nasolacrimals i de l’ull. Quan els ulls s’obren, l’impuls sensorial reflex que prové de la superfície ocular exposada incrementa. Es pensa que la reducció en l’impuls sensorial de la superfície ocular afavoreix a l’aparició d’ull sec de dues maneres. Primer, al disminuir la secreció lacrimal induïda pel reflex, i segon, al reduir la freqüència del parpelleig, i com a conseqüència, incrementar la pèrdua evaporativa. La pèrdua sensorial bilateral redueix tant la secreció lacrimal com la freqüència del parpelleig. L’anestèsia tòpica ocular (proparacaína tòpica) redueix aproximadament un 30% el parpelleig i la secreció lacrimal entre un 60 i un 75%. Ús de lents de contacte (LC): Els portadors de LC rígides i d’ús extens presenten una reducció de la sensibilitat corneal, i possiblement contribueix als símptomes d’ull sec en aquest tipus de subjectes. En alguns estudis s’ha enregistrat un augment de l’osmolaritat de la llàgrima associat a LC (Nichols 2006). També hi ha altres arguments semblants que relacionen l’ull sec associat a la cirurgia LASIK. Diabetis: Varis estudis han identificat la diabetis mellitus com un factor de risc d’ull sec. Goebbels va trobar una reducció en el llagrimeig reflex (prova de Schirmer) en pacients diabètics insulinodependents. Queratitis neurotròfica: Causada per la denervació sensorial extensa del segment anterior que inclou la còrnia i la conjuntiva bulbar i palpebral. Es caracteritza per signes d’ull sec com la inestabilitat lacrimal, queratitis puntejada difusa, pèrdua de cèl·lules caliciformes, i l’aparició de queratitis indolent o ulcerativa que pot causar una perforació. La pèrdua sensorial causa una reducció en la secreció lacrimal i una reducció en la freqüència del parpelleig. Bloqueig motor reflex El dany central en el VII nervi cranial que involucra al nervi intermedi causa ull sec degut a la pèrdua de la funció secretomotora lacrimal. El nervi intermedi transporta les fibres parasimpàtiques postganglionars (originades en el gangli pterigopalati) a la glàndula lacrimal. L’ull sec és degut a la hiposecreció lacrimal i a un tancament incomplet de la parpella. Varis estudis han notat una associació entre l’ús de medicaments sistèmics i l’ull sec, aquests causen disminució de la secreció lacrimal (DEWS 2007). 2.6.2.2. ULL SEC EVAPORATIU Es deu a una pèrdua excessiva d’aigua de la superfície ocular exposada, en presència d’una funció secretora lacrimal normal. MARC TEÒRIC 12 L’ull sec evaporatiu es subdivideix en diferents classes segons les condicions intrínseques (afecta a les estructures o dinàmica de les parpelles) i les condicions de la superfície ocular a causa d’influències extrínseques. Causes intrínseques Disfunció de la glàndula de Meibom (MGD) La disfunció de la glàndula de Meibom, o blefaritis posterior, és una obstrucció de la glàndula de Meibom i la causa més comú de l’ull sec evaporatiu. La MGD pot ser primària (simple) o secundària (cicatrical). En la primària els orificis de les glàndules estan ubicats a la pell de la parpella, sent anteriors al límit mucocutani. En la MGD secundària, els orificis dels conductes queden a la part posterior de la parpella i la mucosa tarsal, això fa que siguin incapaços de portar la grassa a la superfície de la pel·lícula lacrimal. En un estudi Yokoi i col·laboradors (1999) van afirmar que un cert grau de MGD o una extensió suficient està associat amb una capa lipídica deficient, a un increment de la evaporació de la llàgrima i a l’aparició de l’ull sec evaporatiu. Trastorns de l’obertura de la parpella i congruència o dinàmica de la parpella Un increment de la fissura palpebral està associat a un increment de la superfície evaporativa, i aquesta a la sequedat ocular i a la hiperosmolaritat de la llàgrima. La sequedat de la superfície ocular deguda a una deficient aposició de la parpella o deformació d’aquesta, causa una exposició o revestiment deficient de la pel·lícula lacrimal, són causes de la sequedat ocular. Baixa freqüència de parpelleig La sequedat de la superfície ocular pot ser causada per una reducció de la freqüència del parpelleig, això incrementa el període durant el qual la superfície ocular queda exposada a la pèrdua d’aigua abans del següent parpelleig. Això pot passar com un fenomen fisiològic al executar certes tasques de concentració (tasques amb pantalles de visualització de dades (PVD), observació amb microscopi...). Causes extrínseques Trastorns de la superfície ocular Una malaltia a la superfície ocular pot causar una humectació imperfecta, una ruptura precoç de la pel·lícula lacrimal, hiperosmolaritat de la llàgrima i ull sec. Les causes són la deficiència de vitamina A i els efectes d’aplicacions cròniques d’anestèsics i conservants tòpics. Deficiència de la vitamina A: Pot causar ull sec a partir de dos mecanismes. La vitamina A és fonamental pel desenvolupament de les cèl·lules caliciformes en les membranes mucoses, si són deficients causen inestabilitat de la pel·lícula lacrimal i com a conseqüència apareix un MARC TEÒRIC 13 temps de ruptura lacrimal precoç. Pot causar dany acinar lacrimal, per tant alguns pacients poden tenir ull sec per deficiència lacrimal aquosa. Medicaments i conservants tòpics: Molt components de col·liris pels ulls poden induir una resposta tòxica a la superfície ocular. Els que normalment causen problemes són els conservants, com el clorur de benzalconi, el qual causa dany a les cèl·lules epitelials superficials i queratitis epitelial puntejada que interfereix amb la capacitat d’humectació. L’anestèsia tòpica redueix la secreció lacrimal al reduir l’impuls sensorial de la glàndula lacrimal, també redueix la freqüència del parpelleig, el seu ús crònic pot causar queratitis neurotròfica. Ús de lents de contacte Les causes dels símptomes relacionats amb l’ús de LC i de la intolerància de les lents són molt importants. Les principals raons de la intolerància a les LC són la incomoditat i la sequedat. S’han desenvolupat diversos qüestionaris per identificar els símptomes d’ull sec en usuaris de LC, el seu ús ha indicat que el 50% dels usuaris en pateixen símptomes. Altres estudis indiquen que els usuaris de LC són 12 vegades més propensos a patir símptomes d’ull sec que les persones emmetrops o les que porten ulleres (Nichols 2004, 2006). En un ampli estudi transversal (Nichols 2006), en el qual es va utilitzar el qüestionari CLDEQ, es va observar que el gruix de la capa lipídica prelent era menor en els pacients amb ull sec, aquests resultats correlacionaven bé amb el temps d’aplanament de la pel·lícula lacrimal, això juntament amb la deficient humectabilitat de la lent, pot ser la base d’una pèrdua evaporativa major durant l’ús de LC, tot això es va atribuir als canvis de la composició lipídica de la pel·lícula lacrimal i no a una pèrdua de secreció de les glàndules de Meibom. En un estudi (Nichols 2006) es va demostrar que les dones usuàries de LC presenten ull sec amb més freqüència que els homes. No es van analitzar les causes, però es va atribuir que alguns dels factors contribuents eren els canvis hormonals (fluctuació) durant el cicle menstrual, després de la menopausa, la ingesta d’anticonceptius o teràpia de substitució hormonal (Chen 2013). Es va observar que les dones tendeixen a patir més símptomes que els homes. Un altre estudi (Glasson 2003) va demostrar que la intolerància a les LC d’hidrogel es correlacionava amb un interval de parpelleig menor, un temps de ruptura lacrimal observat amb un mètode no invasiu (NIBUT) disminuït, la longitud de la prova del fil de fenol, l’altura i l’àrea del menisc lacrimal menor. L’ús de LC causa canvis en l’epiteli de la superfície ocular. DEWS (2007) fa un recull d’estudis de diferents autors que associen les LC a una disminució de les cèl·lules caliciformes, altres que asseguren un augment d’aquestes al llarg del seu ús i un altre estudi que no presenta cap canvi en la densitat de les cèl·lules caliciformes. És a dir, no es pot dir si aquests canvis per si sols predisposen als usuaris de LC a desenvolupar ull sec. DISSENY DE L’ESTUDI 20 o constantment. La sisena pregunta, la qual està dividida en dos apartats, les respostes que indiquen sequedat ocular a la qüestió 6.1 és amb les respostes freqüentment i constantment, per la pregunta 6.2 i 6.3 les respostes que ho mostren és haver contestat un 4 o un 5. Pel que fa a les preguntes 7 i 8 la contestació que indica sequedat és un sí (López 2010 (Annex 2)). 3.2. DISSENY DELS QÜESTIONARIS Com a plataforma digital per a elaborar els qüestionaris es va triar Goggle Drive, degut a la seva facilitat d’ús i accés i a la seva gratuïtat. Es va encapçalar els qüestionaris amb una frase introductòria sobre la malaltia de l’ull sec, d’aquesta manera els participants estaven informats sobre que tractava el test que anaven a realitzar (Annex 1). Les preguntes que es van realitzar a la mostra són les que especifica el propi qüestionari OSDI, però a l’hora d’introduir-lo en un format apte per a transmetre’l s’hi van afegir 5 preguntes de més, 4 a l’encapçalament del test (preguntes de la 1 a la 4) i l’altra al final (Annex 1). La pregunta més rellevant de les 4 que encapçalaven els qüestionaris és la quarta, la qual anava dirigida als medicaments, es volia conèixer si els subjectes prenien algun medicament o no, i si era algun de la llista presentada, antihistamínics, antidepressius, anticonceptius o fàrmacs relacionats amb la hipertensió (antihipertensius arterials), ja que aquests tenen una interacció directa amb problemes de la llàgrima. Cal tenir en compte però que a més dels fàrmacs anteriors (Annex 1) n’hi ha d’altres que també poden causar la malaltia (Gálvez 1998). Els anticonceptius i els antihistamínics són consumits principalment per persones que es troben amb l’edat compresa entre 18 i 40 anys, els medicaments per l’hipertensió arterial i els antidepressius són ingerits principalment per persones majors de 40 anys. Totes les preguntes anteriors es van confeccionar per poder fer les diferents classificacions exposades a l’apartat de resultats, on es relacionaran els resultats obtinguts dels diferents test amb els paràmetres anteriors. La cinquena pregunta addicionada es va situar al final del test, on es preguntava al participant si volia rebre informació sobre el seu resultat del test. Si la resposta era afirmativa es demanava un correu electrònic per poder-hi contactar. En el cas del qüestionari dirigit als usuaris de LC, el qual estava format per dos apartats, un primer format pel test OSDI amb les 4 preguntes inicials afegides (Annex 1) i les pròpies del test i un altra apartat amb les qüestions del test CLDEQ-8 (Annex 2), la cinquena pregunta final i dues qüestions més. Una d’elles col·locada al principi del test CLDEQ (pregunta 1) on es demana informació sobre quants dies a la setmana l’usuari porta LC, i una setena qüestió (pregunta 9) on es demanava si l’usuari de LC utilitzava llàgrima artificial. 3.3. METODOLOGIA DE LA RECOLLIDA I TRACTAMENT ESTADÍSTIC DE LES DADES Al mes de Febrer es va fer arribar a tot el personal de PDI i PAS de la UPC del Campus de Terrassa un qüestionari específic sobre l’ull sec per a persones usuàries de lents de contacte (LC), i un altre per persones no usuàries de LC mitjançant el correu intern que utilitza la UPC, de manera que aquest ha estat el grup mostra de l’estudi. Pel que fa als estudiants es va enviar als de l’Escola d’Enginyeria de Terrassa i la Facultat d’Òptica i Optometria. Aquests DISSENY DE L’ESTUDI 21 qüestionaris estaven disponibles en català i castellà, de tal manera que els voluntaris van poder escollir quina de les dues modalitats els hi era més còmode per contestar. No es va influir en l’edat de la mostra, només es va acotar la franja d’edat inicial (a partir de 18 anys) deixant marge a totes les edats de la població que forma part de la UPC del Campus de Terrassa. Tots els subjectes van participar voluntàriament a l’estudi i van tenir la llibertat d’abandonar el qüestionari i no contestar-lo sense cap justificació. Totes les dades obtingudes de les respostes dels participants han estat emmagatzemades automàticament a una unitat personal del Google Drive, en aquesta aplicació que proporciona Google als seus usuaris s’hi guarden les respostes amb un format semblant al del programa Microsoft Excel, però amb menys opcions de tractament de dades. A finals del mes de Març es va tancar el termini per contestar el test i es van recollir les dades en fulls de càlcul del programa Microsoft Excel, per poder treballar còmodament amb fórmules, gràfics i el paquet d’anàlisi estadístic que incorpora el Microsof Excel. Algunes de les dades obtingudes també es van tractar amb el programa Minitab, d’ús exclusiu pels estudiants de la UPC. Es van suposar unes hipòtesis d’acord amb els factors estudiats en el marc teòric, una d’elles és que la incidència d’ull sec en la població d’entre 18 i 40 anys es trobarà principalment en el grup 1 del test OSDI, mentre que la major de 40 anys predominarà en el grup 3. Una altra hipòtesi va ser que la ingesta de medicaments, el sexe i l’edat influeixen en els resultat dels test OSDI. La tercera hipòtesi formulada va ser que la incidència d’ull sec en usuaris de LC seria major que la dels no usuaris de LC. Una última hipòtesi suposada va ser que els resultats del test OSDI i CLDEQ tenen una relació significativa en els usuaris de LC. D’acord amb aquestes hipòtesis, primerament es va categoritzar la mostra segons classificacions bàsiques, com el sexe dels participants (homes i dones), l’edat diferenciada entre subjectes de 18 a 40 anys i majors de 40 anys, segons l’ocupació, és a dir, estudiants o personal de la UPC, per usuaris i no usuaris de lents de contacte (LC), per usuaris de LC segons l’edat establerta anteriorment (de 18 a 40 anys i majors de 40 anys) i per ingesta de fàrmacs. Posteriorment es va distribuir la mostra ens els tres grups establerts segons els valors del test OSDI, el grup 1 amb un resultat de 0 a 20 (ull normal), el grup 2 amb un resultat de 21 a 45 (ull sec moderat) i el grup 3 amb un resultat entre 46 a 100 (ull sec sever) (Özcura 2007). Un cop coneguda la distribució de la classificació anterior, segons els valors resultants del test OSDI, es va procedir a analitzar si hi havia algun tipus de dependència entre aquests valors del test OSDI i els diferents factors que es van establir a l’estudi. Un dels factors analitzats va ser la relació entre els tres grups de OSDI i la influència de l’edat dels participants, en el qual es representa la incidència d’ull sec segons l’edat de la mostra. Seguint el mateix patró es va estudiar la influència del sexe. També es va analitzar la influència del sexe i l’edat conjuntament en relació als resultats del test OSDI. Per últim es va estudiar la relació entre els diferents grups de l’OSDI i la ingesta de medicaments (cap, un o més d’un). L’anàlisi esmentat anteriorment es va dur a terme de manera general, és a dir, amb tots els participants, tant usuaris com no usuaris de LC. Posteriorment també es va estudiar la influència dels mateixos factors pels no usuaris de LC i pels usuaris de LC independentment. Pel que fa als usuaris de LC també es va introduir el qüestionari CLDEQ, amb el qual es va analitzar la incidència de l’ull sec. DISSENY DE L’ESTUDI 22 A través de programa estadístic Minitab, es va comprovar si la tendència de la mostra respecte a les distribucions establertes anteriorment (edat, sexe, medicaments), es podria estendre al global de la població aplicant un test khi‐quadrat. Com a hipòtesi nul·la inicial (Ho) suposem que els valors del test OSDI son independents de les distribucions establertes a la població del Campus de Terrassa i el personal PDI i PAS. Per admetre o descartar la hipòtesi nul·la es treballarà amb l’interval de confiança habitual que en termes de p implicarà obtenir valors p<0.05 per a què els valors obtinguts siguin significatius, és a dir que la hipòtesi nul·la inicial es podrà descartar i els resultats obtinguts seran aplicables a tota la població. RESULTATS 23 4. RESULTATS Mostra estudiada L’estudi ha estat realitzat durant el mes de Febrer i Març entre els estudiants i el personal de PDI i PAS de la universitat del Campus de Terrassa. En total disposem d’una mostra poblacional de 576 persones, les quals 320 són homes (55,56%) i 256 són dones (44,44%) (Taula 4.1). No Persones Percentatge Total Homes 320 55,56 Total Dones 256 44,44 Total mostra 576 Taula 4.1. Distribució de la mostra estudiada segons el sexe. El rang d’edat dels participants de l’estudi està entre 18 y 65 anys. Hi ha 416 persones amb edats compreses entre 18 i 40 anys (72,22%) i 160 majors de 40 anys (27,78%). El 63,54% de la mostra són estudiants i el 36,46% restant està constituït principalment pel personal de la UPC (Taula 4.3). Edat No Persones Percentatge Edat promig Edat 18 - 40 anys 416 72,22 24,06 ± 5,94 Edat >40 anys 160 27,78 50,66 ± 6,58 Total 576 31,45 ± 13,41 Taula 4.2. Distribució de la mostra estudiada segons el rang d’edat. Ocupació No Persones Percentatge Estudiants 366 63,54 Personal UPC 210 36,46 Taula 4.3. Distribució de la mostra estudiada segons la seva ocupació. Dins el total de la mostra de l’estudi, la població usuària de lents de contacte és del 13,54% i la no usuària del 86,46% (Taula 4.4). Condició No Persones Percentatge Usuaris LC 78 13,54 No usuaris LC 498 86,46 Taula 4.4. Distribució de la mostra segons usuaris i no usuaris de LC. Una altra dada important està relacionada amb la ingesta de medicaments, per la seva relació amb la llàgrima. Un percentatge elevat de la mostra (82,99%) no pren medicaments, i un tant per cent reduït de la població sí que n’ingereix (17,01%) (Taula 4.5). RESULTATS 24 Fàrmacs No Persones Percentatge No prenen medicaments 478 82,99 Prenen medicaments 98 17,01 Prenen 1 medicament 88 15,28 Prenen ≥ dos medicaments 10 1,74 Taula 4.5 Ingesta de fàrmacs. Els medicaments ingerits més habituals són els anticonceptius (6,42%), seguit dels antihistamínics (5,56%), els antidepressius (2,26%) i medicaments per la hipertensió arterial (4,51%). Els anticonceptius i antihistamínics els trobem principalment dins l’edat compresa entre 18 i 40 anys, els medicaments per la hipertensió i els antidepressius són utilitzats principalment per persones majors de 40 anys. De les 98 persones que prenen medicaments, 10 en prenen de dos tipus, i les 88 restants només en prenen un. Taula 4.6 Distribució de la ingesta de medicaments de les 98 persones que prenen medicaments. Anàlisis del test OSDI en la mostra poblacional El valor promig del test OSDI obtingut en el total de la mostra és de 14,10 ± 13,11. Seguint la classificació de l’OSDI s’observa que el major percentatge de població es troba dins el grup 1 (77,60%), seguit del grup 2 (18,92%) i per últim amb menor percentatge el grup 3 (3,47%). En la taula també es mostra el valor de test OSDI promig per a cada grup (Taula 4.7). Grup OSDI No Persones Percentatge Valor promig test OSDI Grup 1 447 77,60 8,41 ± 6,27 Grup 2 109 18,92 29,89 ± 6,96 Grup 3 20 3,47 55,13 ± 6,68 Total mostra 576 14,10 ± 13,11 Taula 4.7. Distribució de la mostra segons els 3 grups de l’OSDI. Medicaments No Persones Percentatge Antidepressius 13 2,26 Hipertensió 26 4,51 Anticonceptius 37 6,42 Antihistamínics 32 5,56 RESULTATS 25 Figura 4.1. Distribució per grups dels valors globals del test OSDI. La figura 4.1 mostra la distribució per grups dels valors del test OSDI. Per tant, es pot afirmar que en la nostra població predomina notablement la presència d’ull normal. Influència de l’edat S’ha estudiat la relació entre el factor edat i els resultats del test, s’observa que hi ha correlació entre els valors. La taula 4.8 mostra el percentatge de persones en cada grup de valors OSDI per els dos rangs d’edat estudiats. Grup OSDI 18-40 anys % edat 18-40 anys en grup % edat 18-40 anys en mostra Edat >40 anys % edat >40 anys en grup % edat 40 anys en mostra Total grup Grup 1 331 74,05 57,47 116 25,95 20,13 447 Grup 2 71 65,14 12,33 38 34,86 6,59 109 Grup 3 12 60,00 2,08 8 40,00 1,38 20 Total mostra 414 71,88 162 28,12 576 Taula 4.8. Interacció entre els grups de OSDI i els rangs d’edat de la mostra. Figura 4.2. Distribució per grups dels valors del test OSDI en funció de l’edat de la població. 77.60% 18.92% 3.47% 0.00% 20.00% 40.00% 60.00% 80.00% 100.00% Grup 1 Grup 2 Grup 3 Grup OSDI OSDI Global Percentatge OSDI 74.05% 65.14% 60.00% 25.95% 34.86% 40.00% 0.00% 20.00% 40.00% 60.00% 80.00% Grup 1 Grup 2 Grup3 Grup OSDI Edat i OSDI Edat 18 - 40 Edat >40 RESULTATS 26 S’observa la tendència que adopta la mostra estudiada (Fig. 4.2). Entre els subjectes de 18 i 40 anys, els resultats del test OSDI estan principalment dins el grup 1, marcant un comportament descendent fins al grup 3. La mostra major de 40 anys adopta un comportament contrari a l’anterior, la gràfica té un comportament ascendent. El resultat de la prova khi-quadrat dóna un valor de 𝑝= 0.087, per tant els resultats no són aplicables a tota la població. Influència del sexe La relació entre el sexe i el valor del test OSDI es representa a la taula 4.9. Grup OSDI Dones % dones en grup % dones en mostra Homes % homes en grup % homes en mostra Total grup Grup 1 182 40,72 31,60 265 59,15 46,01 447 Grup 2 58 53,21 10,07 51 47,22 8,85 109 Grup 3 16 80,00 2,78 4 20,00 0,69 20 Total mostra 256 44,44 320 55,56 576 Taula 4.9 Distribució dels valors del test OSDI de la mostra segons grups i sexe. Figura 4.3. Distribució per grups dels valors del test OSDI en funció del sexe de la població. Els homes presenten una tendència descendent, és a dir predominen en el grup 1 i van disminuint percentualment fins al grup 3. En el cas de les dones és el contrari, adopten una tendència ascendent, representen un percentatge inferior al dels homes en el grup 1 i van augmentant la seva incidència en el grup 2 i 3, sent superior als homes en percentatge (Fig. 4.3). S’ha detectat una relació significativa entre el sexe i el valor del test OSDI, 𝑝< 0.0005. Influència del sexe i l’edat en el resultat de l’OSDI S’ha estudiat si hi ha relació entre el sexe, l’edat i el resultat dels test OSDI en la mostra estudiada (taules 4.10 i 4.11). 40.72% 53.21% 80.00% 59.28% 46.79% 20.00% 0.00% 50.00% 100.00% Grup 1 Grup 2 Grup 3 Grup OSDI Sexe i OSDI Dona Home RESULTATS 27 Total mostra en grup Grup OSDI Dones de 18-40 anys % dones de 18-40 anys en grup % dones de 18-40 anys en mostra Dones >40 anys % dones >40 anys en grup % dones 40 anys en mostra Total dones en grup 447 Grup 1 139 31,10 24,13 43 9,62 7,46 182 109 Grup 2 36 33,03 6,25 22 20,18 3,82 58 20 Grup 3 9 45,00 1,56 7 35,00 1,21 16 576 Total mostra 184 31,94 72 12,5 256 Taula 4.10. Distribució dels valors del test OSDI de la mostra segons grups edat i sexe femení. Total mostra en grup Grup OSDI Homes de 18-40 anys % homes de 18-40 anys en grup % homes de 18-40 anys en mostra Homes >40 anys % homes >40 anys en grup % homes 40 anys en mostra Total homes en grup 447 Grup 1 192 42,95 33,33 73 16,33 12,67 265 109 Grup 2 37 33,94 6,42 14 12,84 2,43 51 20 Grup 3 3 15,00 0,52 1 5,00 0,17 4 576 Total mostra 232 40,27 88 15,28 320 Taula 4.11. Distribució dels valors del test OSDI de la mostra segons grups edat i sexe masculí. Figura 4.4. Distribució per grups dels valors del test OSDI en funció de l’edat i el sexe de la població. S’han analitzat les dades anteriors amb la funció khi-quadrat, per saber si l’edat i el sexe mantenen algun tipus de independència (Ho) amb els valors obtinguts del test OSDI de la població mostra. Es pot afirmar que en el cas dels homes la relació entre el sexe, l’edat i el valor de l’OSDI no manté una relació significativa (𝑝= 0.994), tot i que s’observi una clara tendència descendent 31.10% 33.03% 45.00% 9.62% 20.18% 35.00% 42.95% 33.94% 15.00% 16.33% 12.84% 5.00% 0.00% 10.00% 20.00% 30.00% 40.00% 50.00% Grup 1 Grup 2 Grup 3 Grup OSDI Sexe, Edat i OSDI Dones 18 - 40 anys Dones >40 anys Homes 18 -40 anys Homes >40 anys RESULTATS 28 en la representació gràfica, per tant no ho podem establir per a tota la població en general. Però en el cas de les dones sí que es mostra una relació significativa amb el sexe, l’edat i el valor de l’OSD (𝑝= 0.039), que es pot establir a tota la població en general, tal i com es pot veure en la representació gràfica (Fig. 4.4). Influència de la ingesta de medicaments A la taula 4.12 s’observa la distribució dels grups OSDI de la mostra segons la ingesta de medicaments. Grup OSDI Sí medicaments % en grup % en mostra No medicaments % en grup % en mostra Total grup Grup 1 72 16,11 12,50 375 83,89 65,10 447 Grup 2 23 21,10 3,99 86 78,90 14,93 109 Grup 3 3 15,00 0,54 17 85,00 2,95 20 Total mostra 98 17,01 478 82,99 576 Taula 4.12. Distribució dels valors del test OSDI de la mostra segons grups i la ingesta de medicaments. Figura 4.5. de la mostra no usuària de LC en el OSDI segons la ingesta de medicaments. La mostra que no pren medicaments adquireix una forma de piràmide invertida, ja que el percentatge més alt es troba al grup 3 i al grup 1 respectivament. En el cas de la mostra que ingereix medicaments, es concentra la major part del percentatge al grup 2, i amb un tant per cent menor el grup 1 i el grup 3 respectivament (Fig. 4.5). No hi ha una relació significativa entre aquestes la ingesta de medicaments i el valor del test OSDI, 𝑝= 0.448. Anàlisis del test OSDI en la mostra no usuària de LC 16.11% 21.10% 15.00% 83.89% 78.90% 85.00% 0.00% 20.00% 40.00% 60.00% 80.00% 100.00% Grup 1 Grup 2 Grup 3 Grup OSDI Ingesta de medicaments Sí medicaments No medicaments RESULTATS 29 L’anàlisi s’ha realitzat seguint les mateixes pautes de l’apartat anterior. La mostra estudiada en aquesta secció és la no usuària de LC, formada per les 498 persones que constitueixen el 86,46% de la mostra total, tal i com s’indica a la taula 4.4. S’aprecia que el 78,11% de la mostra es troba en el grup 1, seguint amb un 18,67% el grup 2 i amb un 3,21% el grup 3 (taula 4.13). Grup OSDI No Persones Percentatge Valor promig test OSDI Grup 1 389 78,11% 8,33 ± 6,28 Grup 2 93 18,67% 30,30 ± 6,94 Grup 3 16 3,21% 55,27 ± 7,32 Total mostra 498 13,94 ± 13,07 Taula 4.13. Distribució de la mostra no usuària de LC segons els 3 grups de l’OSDI. Figura 4.6. Distribució dels valors del test OSDI en els no usuaris de LC de la mostra La mostra no usuària de LC (Fig. 4.6) segueix una distribució per grups i mostra uns valors promitjos del tes OSDI per a cada grup comparables als de la mostra global (Fig. 4.1). Influència de l’edat El promig de l’edat de la mostra no usuària de LC és de 32,37 ± 13,80. L’edat promig dels subjectes de 18 a 40 anys és de 24,27 ± 6,15 i el dels majors de 40 anys és de 51 ± 6,57. S’observa que hi ha interacció entre el factor edat i els resultats del test (taula 4.14). Grup OSDI No usuaris LC 18-40 anys % edat 18-40 anys en grup % edat 18-40 anys en mostra Edat >40 anys % edat >40 anys en grup % edat 40 anys en mostra Total grup Grup 1 280 71,98 56,22 109 28,02 21,89 389 Grup 2 59 63,44 11,85 34 36,56 6,83 93 Grup 3 9 56,25 1,80 7 43,75 1,40 16 Total 348 69,88 150 30,12 498 78.11% 18.67% 3.21% 0.00% 20.00% 40.00% 60.00% 80.00% 100.00% Grup 1 Grup 2 Grup 3 Grup OSDI OSDI No usuaris LC RESULTATS 36 Figura 4.13. Distribució per grups dels valors del test OSDI en funció del sexe la mostra usuària de LC. Les dones tenen més incidència en el grup 2, seguit del grup 1 i 3 respectivament. Els homes en canvi, tenen més incidència en el grup 3, seguit del grup 2 i finalment el grup 1. Es va detectar una relació no significativa entre les dues variables (𝑝= 0.623). Influència del sexe i l’edat en el resultat de l’OSDI A les taules 4.22 i 4.23 hi ha representat els resultats obtinguts de l’estudi sobre la influència que te el sexe de la mostra usuària de LC en relació amb l’edat i el valor de OSDI obtingut. Total mostra en grup Grup OSDI Dones de 18-40 anys % dones de 18-40 anys en grup % dones de 18-40 anys en mostra Dones >40 anys % dones >40 anys en grup % dones 40 anys en mostra Total dones en grup 58 Grup 1 36 62,07 46,15 4 6,90 5,13 40 16 Grup 2 11 68,75 14,10 1 6,25 1,28 12 4 Grup 3 2 50,00 2,56 0 0,00 0,00 2 78 Total mostra 49 62,82 5 6,41 54 Taula 4.22. Distribució dels valors del test OSDI de la mostra usuària de LC segons grups edat i sexe femení. Total mostra en grup Grup OSDI Homes de 18-40 anys % homes de 18-40 anys en grup % homes de 18-40 anys en mostra Homes >40 anys % homes >40 anys en grup % homes 40 anys en mostra Total homes en grup 58 Grup 1 15 25,86 19,23 3 5,17 3,85 18 16 Grup 2 4 25,00 5,12 0 0,00 0,00 4 4 Grup 3 1 25,00 1,28 1 25,00 1,28 2 78 Total mostra 20 25,64 4 5,13 24 Taula 4.23. Distribució dels valors del test OSDI de la mostra usuària de LC segons grups edat i sexe masculí. 68.97% 75.00% 50.00% 31.03% 25.00% 50.00% 0.00% 20.00% 40.00% 60.00% 80.00% Grup 1 Grup 2 Grup 3 Grup OSDI Sexe i OSDI Usuaris de LC Dona Home RESULTATS 37 Figura 4.14. Distribució per grups els valors del test OSDI en funció de l’edat i el sexe de la població usuària de LC. A la figura 4.14 es pot observar que les dones que tenen entre 18 i 40 anys adopten un comportament en forma de piràmide. Les dones majors de 40 anys segueixen un patró descendent. Els homes tenen un comportament semblant al de les dones, és a dir descendent. Tant en el cas dels homes com en el de les dones, la funció khi-quadrat no s’ha pogut dur a terme ja que hi havien cel·les amb recomptes esperats menors a 1, l’aproximació de la funció probablement no seria vàlida. Influència de la ingesta de medicaments S’ha estudiat la relació de la mostra no usuària de LC amb la ingesta de fàrmacs (Taula 4.24). Fàrmacs No Persones Percentatge (%) No prenen cap medicament 65 83,33 Prenen 1 medicaments 12 15,38 Prenen ≥ dos medicaments 1 1,28 Taula 4.24. Distribució de la mostra usuària de LC segons la ingesta de fàrmacs. S’ha observat la distribució de la mostra usuària de LC segons la ingesta de medicaments (Taula 4.25). Grup OSDI Sí medicaments % en grup % en mostra No medicaments % en grup % en mostra Total grup Grup 1 11 18,97 14,10 47 81,03 60,25 58 Grup 2 3 18,75 3,85 13 81,25 16,67 16 Grup 3 0 0,00 0,00 4 100 5,13 4 Total mostra 13 16,67 65 83,33 78 Taula 4.25 Distribució dels valors del test OSDI de la mostra no usuària de LC segons grups i la ingesta de medicaments. 62.07% 68.75% 50.00% 6.90% 6.25% 1.28% 25.86% 25.00% 25.00% 5.17% 0.00% 25.00% 0.00% 20.00% 40.00% 60.00% 80.00% Grup 1 Grup 2 Grup 3 Grup OSDI Sexe, Edat i OSDI Usuaris LC Dones 18 - 40 anys Dones >40 anys Homes 18 - 40 anys Homes >40 anys RESULTATS 38 Figura 4.15. Distribució de la mostra usuària de LC en el OSDI segons la ingesta de medicaments. Els subjectes que prenen medicaments es troben en el grup 1 i 2 de l’OSDI amb percentatges molt semblants. La prova khi-quadrat no s’ha pogut dur a terme, ja que hi havien cel·les amb recomptes esperats menors a 1, per tant l’aproximació de la funció probablement no seria vàlida. Anàlisis del test CLDEQ en la mostra usuària de LC S’ha estudiat el número de preguntes específiques de sequedat ocular relacionades amb l’ús de LC del qüestionari CLDEQ contestades positivament, és a dir les respostes que tenen incidència i simptomatologia d’ull sec (Taula 4.26). No de preguntes contestades positivament No de persones usuàries LC Percentatge 1 pregunta 20 25,64 2 preguntes 11 14,10 3 preguntes 4 5,13 4 preguntes 6 7,69 5 preguntes 10 12,82 6 preguntes 4 5,13 Cap pregunta 23 29,49 Taula 4.26. Distribució de la mostra usuària de LC segons el nombre de preguntes significatives contestades positivament en el test CLDEQ. 18.97% 18.75% 0.00% 81.03% 81.25% 100.00% 0.00% 50.00% 100.00% 150.00% Grup 1 Grup 2 Grup 3 Grup OSDI Ingesta de medicaments Sí medicaments No medicaments RESULTATS 39 Figura 4.16. Distribució de la mostra usuària de LC segons el nombre de preguntes significatives contestades positivament en el test CLDEQ-8. S’observa que dels 78 subjectes de la mostra d’usuaris de LC, el 29,49% no presenta símptomes de sequedat relacionats amb el seu ús, ja que no ha contestat cap pregunta amb valors o dades positives (Fig. 4.16). S’analitzen les preguntes i les respostes dels 55 subjectes de la mostra usuària de LC que han contestat positivament preguntes del test (Taula 4.27). No total de la mostra que: No de persones que han contestat positivament Percentatge No van còmodes ≥ 2h amb les LC 45 86,53 Tenen la necessitat de treure's la LC per sequedat: Freqüentment 23 44,23 Constantment 3 5,77 Tenien sensació de sequedat mentre utilitzava LC: Freqüentment 21 40,38 Constantment 2 3,84 Notava ull sec a les 2 primeres hores d'ús 0 0,00 Notava ull sec al final de l'ús de LC 21 40,23 Li han dit que té sequedat ocular 12 23,07 Creu que té sequedat ocular 25 32,05 Taula 4.27. Respostes de la mostra usuària de LC en relació a les preguntes de sequedat del test CLDEQ. De tota la informació que ens proporciona la taula 4.27 cal destacar que el 86,53% dels 55 subjectes no van còmodes més de 2 hores amb les seves LC. Anàlisi de la relació entre la sequedat ocular i les llàgrimes artificials S’ha relacionat la pregunta del test CLDEQ d’autopercepció (Creu que té sequedat ocular?) amb la pregunta addicional sobre l’ús de llàgrima artificial (Taula 4.28). 25.64% 14.10% 5.13% 7.69% 12.82% 5.13% 29.49% 0.00% 10.00% 20.00% 30.00% 40.00% 1 2 3 4 5 6 Cap Nº de pregutnes contestades positivament Nº de preguntes significatives contestades positivament RESULTATS 40 Població que: No de persones que han contestat positivament Percentatge Creu que té sequedat ocular 25 32,05 Li han dit que té sequedat ocular 12 15,38 Utilitza llàgrima artificial 15 19,23 Creu que té sequedat ocular i utilitza llàgrima artificial 13 16,67 Li han dit que té sequedat ocular i utilitza llàgrima artificial 9 8,97 Taula 4.28. Relació entre la sequedat ocular i l’ús de llàgrima artificial de la mostra usuària de LC. S’observa (Taula 4.28) que 13 dels 25 usuaris de LC que creuen que tenen ull sec i utilitzen llàgrima artificial, 9 de 12 subjectes que els hi han dit que pateixen ull sec utilitzen llàgrima artificial, els 3 subjectes restants possiblement utilitzen algun altre tipus de tractament. Relació test CLDEQ i test OSDI Tot i que no hi ha cap estudi que indiqui el nombre de preguntes contestades positivament necessàries per establir el grau d’ull sec que presenta el pacient, si comparem els resultats obtinguts (Taula 4.26) amb els valors dels diferents grups del qüestionari OSDI (taula 4.19) s’observa una relació entre ells. Grup OSDI No Persones Percentatge No Preguntes contestades positivament No Persones Percentatge Grup 1 58 74,36 Cap, 1, 2 o 3 58 74,36 Grup 2 16 20,51 4 o 5 16 20,51 Grup 3 4 5,13 6 4 5,13 Total mostra 78 78 Taula 4.29. Distribució de la mostra usuària de LC segons el test OSDI i CLDEQ. La suma dels percentatges del número de les respostes contestades positivament 1, 2, 3 i cap pregunta (74,36%) és igual a l’obtingut en el grup 1 del test OSDI (74,36%), a més a més per corroborar-ho es pot observar que el nombre de subjectes que han contestat cap, 1, 2 o 3 preguntes són 58, el mateix nombre de persones que han obtingut un valor de OSDI dins el rang del grup 1. Per tant es podria dir que si els usuaris de LC contesten positivament 3 preguntes es podrien classificar com a pacients amb ull normal o ull sec lleu. La suma dels percentatges (20,51%) i el nombre de subjectes (16 persones) que han contestat positivament 4 i 5 preguntes es poden relacionar amb els valors obtinguts en el grup 2 del test OSDI (16 persones i 20,51%). En el cas dels valors obtinguts dels subjectes de la mostra que han contestat positivament 6 preguntes, coincideix exactament amb nombre de persones (4) i valor de percentatge (5,13%) amb els obtinguts al grup 3 del test OSDI. DISCUSSIÓ 41 5. DISCUSSIÓ En fer l’estudi general de la mostra es va observar (Taula 4.7) que gran part d’aquesta , el 77,60%, presentava valors del test OSDI corresponents al grup 1, és a dir, no tenien o pràcticament no tenien simptomatologia d’ull sec, ja que els valors obtinguts en aquest grup són característics de l’ull normal o l’ull sec lleu. Això concorda amb el fet de que un percentatge elevat (Taula 4.3) de la mostra està constituïda per estudiants i per tant un 72,22% de la mostra pertany al grup de població amb edats entre 18 y 40 anys, amb una edat promig de 24,06 ± 5,94 (Taula 4.2). La resta de mostra presentava valors del test OSDI corresponents al grup 2 (18,92%) i 3 (3,47%), els qual indiquen ull sec moderat o sever, respectivament. Aquesta incidència, a banda d’altres factors, es pot correlacionar amb el fet que tant els estudiants com el personal de la UPC treballen utilitzant PVD que tal i com s’ha descrit anteriorment segons DEWS (2007) i Gaarg (2008), disminueixen la freqüència de parpelleig i per tant incrementa la simptomatologia d’ull sec, per evaporació de la llàgrima. En estudiar la influència de l’edat es va trobar (Fig. 4.2) que la distribució dels percentatges de persones entre els 3 grups del test OSDI presenta una tendència creixent cap a incidència d’ull sec moderat i sever pels subjectes majors de 40 anys mentre que aquesta era decreixent per les persones entre 18-40 anys. Aquesta influència però, no és prou significativa d’acord amb el resultat del test Khi-quadrat, encara que aquets resultats concorden amb el que indiquen altres estudis, com diu Gaarg (2008) que afirmen que l’edat influencia en l’increment de simptomatologia i incidència d’ull sec per diverses raons (deficiències i patologies relacionades amb la disminució de la secreció de la glàndula lacrimal i augment de la ingesta de fàrmacs principalment). En analitzar la influència del sexe (Fig. 4.3) es va observar que el percentatge de dones augmenta quan anem del grup d’ull normal al grup d’ull sec sever, comportament contrari al que presenten els homes. Aquesta influència és significativa d’acord amb el resultat del test Khi-quadrat. Tal com s’ha indicat a l’exposar l’etiologia de l’ull sec i tal i com diu Sullivan (2004), el sexe femení té més risc de presentar ull sec. Un dels motius tal i com diuen Nichols (2006), DEWS (2007), Gaarg (2008) i Chen 2013, són els canvis hormonals que pateixen les dones. En analitzar la influència de l’edat en el valor OSDI separant la mostra per sexes (Fig. 4.4) trobem una dependència diferent per les dones i els homes. Les dones presenten una distribució creixen dels percentatges entre el grup 1 i 3 del test OSDI pels dos rangs d’edat, sent aquesta dependència significativa. En els homes la distribució és decreixent pels dos rangs d’edat però la dependència observada no és significativa. Es va poder observar (Fig. 4.5) que el percentatge de subjectes que prenen medicaments és més alt en el grup d’ull sec moderat, això concorda am altres estudis que s’han dut a terme anteriorment que relacionen la ingesta de certs medicaments amb l’ull sec, alguns d’aquests realitzats per autors com Gálvez (1998), Nichols (2006), Garg (2008) i Moss (2004) entre d’altres. També s’ha de destacar que normalment en la població major de 40 anys els fàrmacs que són ingerits en més abundància són els antihistamínics (Moss 2004), i en la població més jove (dones) predominen els anticonceptius (Nichols 2006), els quals són els principals medicaments que proporcionen risc d’ull sec. DISCUSSIÓ 42 La mostra no usuària de LC va presentar una distribució del percentatges per grups OSDI i uns valors promigs de test OSDI pràcticament equivalents a la de la mostra global (Taula 4.13). Aquest grup constitueix el 86,46% de la mostra estudiada (Taula 4.4) i el promig d’edat, 32,37±13,80, coincideix pràcticament amb el de la mostra global (Taula 4.2). Las dependències dels valors del test OSDI amb l’edat i sexe mostraven també les mateixes tendències que per la mostra global (Fig. 4.6 - 4.9). Es va observa però, que la distribució de percentatges dels subjectes que prenen medicament era més alta en el grup 3 d’ull sec sever, indicant per tant que la ingesta de medicaments pot ser un causa associada a la simptomatologia d’ull sec per als no usuaris de LC. En estudiar la mostra usuària de LC (majoritàriament dones) es va observar una lleugera disminució dels percentatges de subjectes en el grup 1 del test OSDI i un lleuger augment dels percentatges de subjectes que presenten ull sec moderat i sever (Taula 4.19) . Aquest aspecte coincideix amb el descrit per Nichols (2004; 2006), i permet considerar que l’ús de LC per sí sol ja és un element que augmenta la incidència de l’ull sec, tenint en compta a més que en la nostra mostra la majoria dels usuaris de LC formaven part d’una població jove, amb una edat promig de 23,01±4,68 anys, inferior tant a la de la mostra global com a la de la mostra no usuària de LC. Si a l’ús de LC si s’afegeix algun dels motius comentat anteriorment (edat, fàrmacs, influència del sexe) la simptomatologia d’aquesta malaltia encara pot augmentar més. Els nostres resultats mostren que la distribució dels subjectes per grups del test OSDI pel rang d’edat entre 18-40 presenta un màxim en el grup corresponent a ull sec moderat (Fig. 4.12) a diferència de la població no usuària de LC. El mateix passa pel cas de les dones (Fig. 4.13). L’efecte és important en el cas dels homes ja que s’obté un canvi de tendència en la distribució dels percentatges dels valors del test OSDI, sent el percentatge del grup d’ull sec sever el més elevat (Fig. 4.12), a diferència del que s’ha observat per la mostra d’homes no usuaris de LC (Fig. 4.7). Els nostres resultats no mostren influència de la ingesta de medicaments en la distribució de percentatges dels usuaris de LC per grups del test OSDI (Fig. 4.15), segurament perquè en tractar-se d’una mostra formada per gent molt jove el factor LC té més influència que el de la ingesta de medicaments. L’anàlisi del test CLDEQ indica que la distribució de percentatges de persones, que contesten positivament a alguna de les preguntes específiques de sequedat ocular relacionades amb l’ús de LC, mostra una gran relació amb la distribució dels percentatges dels subjectes usuaris de LC per grups de test OSDI quan agrupem les respostes contestades positivament en tres grups, tal com indica la Taula 4.29. CONCLUSIÓ 43 6. CONCLUSIÓ El estudi de la simptomatologia d’ull sec en la població d’estudiants i personal del Campus de Terrassa de la UPC utilitzant el test OSDI, ha indicat que gran part de la mostra no presentava o pràcticament no presentava simptomatologia d’ull sec, degut a que gran part de la mostra tenia entre 18 i 40 anys. Les dones tenien un percentatge més elevat de simptomatologia d’ull sec que els homes i es va observar el mateix comportament amb els dos rangs d’edat establerts. Es va obtenir una relació significativa al analitzar la influència del sexe i l’edat en el sexe femení en relació als valors del test OSDI, variables significatives que es poden aplicar a la població general. La mostra que prenia medicaments, presentava un percentatge majoritari en el grup 2 (mostra general i usuaris LC) i en el grup 3 (mostra no usuària de LC), és a dir la ingesta de fàrmacs causava una major simptomatologia d’ull sec. Al estudiar la mostra usuària de LC (majoritàriament dones) es va observar que no tenien el mateix comportament que la mostra general i la no usuària de LC. El percentatge d’ usuaris de LC d’entre 18 i 40 anys es situaven en el grup 2 majoritàriament, els usuaris majors de 40 anys estaven dins del grup 3 principalment, això ens indica que els usuaris de LC tenien més simptomatologia d’ull sec que els no usuaris. Es va observar que més de tres quartes parts dels usuaris que manifestaven símptomes de sequedat no anaven còmodes més de 2h amb les LC. Un percentatge considerable d’usuaris de LC creien que tenien sequedat ocular i la meitat d’aquests utilitzaven llàgrimes artificials. Es va intentar establir una relació entre els test CLDEQ i OSDI, tot i que la suma de percentatges i subjectes coincidien en les agrupacions establertes, per afirmar aquesta relació s’hauria de realitzar un estudi més acurat i amb una mostra més elevada. Amb aquest estudi s’ha deixat la porta oberta a la seva continuació amb un estudi clínic de les persones que presentaven simptomatologia elevada d’ull sec. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 44 7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Abetz L, Rajagopalan K, Mertzanis P, Begley C, Barnes R, Chalmers R. Development and validation of theImpact of Dry Eye on Everyday Life (IDEEL) questionnaire, a patient-reported outcomes (PRO) measure for the assessment of the burden of dry eye patients. Healt and Quality of Life Outcomes. 2011; 9(111):1-16. Behrens A, Doyle J, Stern Lea. Dysfunctional tear syndrome: A Delphi approach to treatment recommendations. Cornea. 2006; 25(8):900-1007. Bron AJ, Abelson MB, Ousler G, Pearce E, Tomlinson A, Yokoi N, et al. Metodologías para diagnosticar y supervisar la enfermedad de ojo seco: informe del Subcomité para Metodologías de Diagnóstico del Taller Internacional sobre Ojo Seco (2007). The Ocular Surface. 2007; 5(2):108-152. Calvo Aranda E, Muñoz Fernández S. Hospital Infanta Sofía. San Sebastián de Los Reyes. Síndrome de Sjögren. [Online].2011 [cited] 2013 Maig 20. Available from: http://www.jano.es. Chalmers RL, Begley CG, Moody K, Hickson-Curran SB. Contact Lens Dry Eye Questionnaire-8 (CLDEQ-8) and Opinion of Contact Lens Performance. Optometry And Vision Science. 2012; 89(10):1435-1442. Chalmers RL, Begley CG. Dryness symptoms among an unselected clinical population with and without contact lens wear. Contact Lens & Anterior Eye. 2006; 29(1):25-30. Chen SP, Massaro-Giordano G, Pistilli M, Schreiber CA, Bunya VY. Tear Osmolarity and Dry Eye Symptoms in Women Using Oral Contraception and Contact Lenses. Cornea. 2013; 32(4):423- 428. Fuentes-Páez G, Herreras JM, Cordero Y, Almaraz A, González MJ, Calonge M. Falta de concordancia entre los cuestionarios y las pruevas diagnósticas en el síndrome de ojo seco. Archivos de la sociedad española de oftalmología. 2011; 86(1):3-7. Gálvez Tello J, Lou Royo M, Andreu Yela E. Ojo seco: diagnóstico y tratamiento. Información Terapéutica del Sistema Nacional de Salud. 1998; 22(5):117-122. García Catalan M, Jerez Olivera E, Benítez del Castillo Sánchez J. Ojo seco y calidad de vida. Arch Soc Esp Oftalmol. 2009; 84(9):451-458. Garg A, Sheppard JD, Donnenfeld ED, Meyer D, Mehta CK. Ojo seco y otros transtornos de la superficie ocualr. Diagnóstico y tratamiento en Xerodocriología Madrid: Editorial medica Panamericana; 2008. Glasson MJ, Stapleton F, Keay L, Sweeney D, Willcox MDP. Differences in Clinical Parameters and Tear Film of Tolerant and Intolerant Contact Lens Wearers. Investigative Ophthalmology & Visual Science. 2003; 44(12):5116-5124. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 45 Guillemin I, Begley C, Chalmers R, Baudouin C, Arnould B. Appraisal of patient-reported outcome insruments available for randomized clinical trials in dry eye: Revising the standards. The Ocular Surface. 2012; 10(2):84-99. Lemp M, Baudouin C, Baum J, Dogru M, Foulks G, Kinoshita S, et al. Definición y clasificación de la Enfermedad del ojo seco: Informe del Subcomité de definición y clasificación del Taller internacional sobre ojo seco (2007). The Ocular Surface. 2007; 5(2):75-92. López Alemany A. Superficie Ocular y Biomateriales: Lentes de Contacto Xàtiva (Valencia): Ulleye; 2010. Moss SE, Klein R, Klein BEK. Incidence of Dry Eye in an Older Population. Arch Ophthalmol. 2004; 122(3):369-373. Murube J. OJO SECO - DRY EYE Granada: Tecnimedia Editorial; 1997. Nichols JJ, Mitchell GL, Nichols KK, Chalmers R, Begley C. The Performance of the Contact Lens Dry Eye Questionnaire as a Screening Survey for Contact Lens-related Dry Eye. Cornea. 2002; 21(5): 469–475. Nichols JJ, Nichols KK, Mitchell GL. An Assessment of Self-Reported Disease Classification in Epidemiological Studies of Dry Eye. Investigative Ophthalmology & Vision Science. 2004; 45(10):3453–3457. Nichols JJ, Sinnott LT. Tear Film, Contact Lens, and Patient-Related Factors Associated with Contact Lens-Related Dry Eye. Investigative Ophthalmology & Visual Science. 2006; 47(4):1319- 1328. Özcura F, Aydin S, Helvaci MR. Ocular Surface Disease Index for the Diagnosis of Dry Eye Syndrome. Ocular Immunology and Inflammation. 2007; 15(5):389-393. Petricek I. Diagnóstico y Manejo del Ojo Seco en la Actualidad. Eye Health Advisor Report by Johnson & Johnson Vision Care. 2011; 2:8-13. Pflugfelder SC, Geerling G, Kinoshita S, Lemp MA, McCulley J, Nelson D, et al. Manejo y tratamiento de la enfermedad del ojo seco: informe del Subcomité para MAnejo y Tratamiento del Taller Internacional spbre Ojo Seco (2007). The Ocular Surface. 2007; 5(2):163-178. Pita Salorio D, Fontenla Garcia Da Riva J. OJO SECO Madrid: International Marketing & Communication; 1993. Schiffman Rhett M, Murray Dale C, Gordon J, Hirsch JD, Reis BL. Reliability and Validity of the Ocular Surface Disease Index. Arch Ophthalmol. 2000; 118(5):615-621. Smith JA, Albeitz J, Begley C, Caffery B, Nichols K, Schaumberg D, et al. La epidemiología de la Enfermedad del ojo seco: Informe del Subcomité de epidemiología del Taller internacional ANNEXES 52 6.- Quan notava els seus ulls secs, com de intensa era la sensació de sequedat mentre utilitzava les lents de contacte? 6.1.- En les dues primeres hores de posar-se les lents? Volguent dir: 0 no n'estic segur/a - 1 poc intens - 5 molt intens 0 1 2 3 4 5 No n'estic segur/a Molt intens 6.2.- Al final de l’ús de les lents? Volguent dir: 0 no n'estic segur/a - 1 poc intens - 5 molt intens 0 1 2 3 4 5 No n'estic segur/a Molt intens 7.- Li han dit alguna vegada que té sequedat ocular? Sí No 8.- Creu que té sequedat ocular? Sí No 9.- Utilitza llàgrima artificial? Sí No ANNEXES 53 Annex 3. Compromís ètic i social Aquest treball s’ha realitzat sota les implicacions de caràcter ètic i social imposades a la llei Orgànica 15/1999, del 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal. Les dades recollides no es distribuiran per mitjans fraudulents, deslleials o il·lícits. Les dades de caràcter personal seran cancel·lades quan hagin deixat de ser necessàries o pertinents per la finalitat per la qual han sigut recollides i/o registrades. No seran conservats de manera que permeti la identificació de l’interessat durant un període superior al necessari per la finalitat en la qual es van recollir i/o registrar. Com a responsable del fitxer, adopto totes les mesures necessàries i organitzatives que assegurin la seguretat de les dades de caràcter personal i evitin la seva alteració, pèrdua o accés no autoritzat. Com a responsable del fitxer estic obligada al secret professional, respecte i deure de guardar les dades de caràcter personal que m’han sigut proporcionades.