Recursos per a la millora de sostenibilitat a l’ies

Treball de fi de màster Títol: “RECURSOS PER A LA MILLORA DE SOSTENIBILITAT A L’IES” Cognoms: SANCHO GARCIA Nom: MARIA ESTEL Titulació: Màster en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes Especialitat: TECNOLOGIA Director/a: MARIA HELENA MARTÍN CAÑADAS Data de lectura: 27/06/2013 Mª Estel Sancho Garcia Treball Final de Màster Curs acadèmic 2012-2013 Recursos per a la millora de sostenibilitat a l’IES 2 ÍNDEX 1 MOTIVACIÓ DEL PROJECTE............................................................................3 2 L’EDUCACIÓ EN SOSTENIBILITAT..................................................................4 2.1 VALOR DE LA SEVA INTRODUCCIÓ ALS PROGRAMES EDUCATIU...........4 2.2 CONCEPTE DE SOSTENIBILITAT. GLOSSARI................................................5 3 QUÈ S’ESTÀ FENT PER … ...............................................................................6 3.1 ESTALVIAR RECURSOS?.................................................................................6 3.1.1 MATERIALS........................................................................................................6 3.1.2 ENERGÈTICS......................................................................................................9 3.2 PER A CONSCIENCIAR A L’ALUMNAT I AL PROFESSORAT......................11 3.3 PROJECTES.....................................................................................................11 3.3.1 ESCOLA VERDA..............................................................................................11 3.3.2 EDUCAT 1x1 ....................................................................................................12 3.3.3 LLIBRE DIGITAL...............................................................................................12 3.3.4 PRÉSTEC DE LLIBRES....................................................................................12 3.3.5 L’HORT ESCOLAR...........................................................................................13 3.3.6 DEIXALLERIA...................................................................................................13 4 QUÈ MÉS ES POT FER?..................................................................................14 4.1 ESCOLA (EDIFICI)............................................................................................14 4.1.1 MOBILITAT.......................................................................................................14 4.1.2 RESIDUS...........................................................................................................14 4.1.3 ENERGIA...........................................................................................................14 4.2 ESCOLA (ENSENYAMENT) .............................................................................15 4.2.1 TRANSVERSALS..............................................................................................15 4.2.2 CURRÍCULUM...................................................................................................17 5 REFLEXIONS FINALS..........................................................................................29 6 WEBGRAFIA I FONS D’INFORMACIÓ................................................................30 Mª Estel Sancho Garcia Treball Final de Màster Curs acadèmic 2012-2013 Recursos per a la millora de sostenibilitat a l’IES 3 1 MOTIVACIÓ DEL PROJECTE. He aprofundit en aquest camp el meu TFM perquè volia que fos un tema que em motivés a nivell individual i que podés ser d’utilitat a nivell global i no quedés en un treball sense rerefons. Així doncs, hi ha diverses raons que m’han fet decidir a voler desenvolupar aquest tema, de les quals faig una pinzellada tot seguit. Per tal d’ identificar les necessitats concretes que justifiquen l’elaboració d’aquest treball cal que ens posem en context: la situació actual de crisi. Davant d’aquest panorama, al meu parer, hi ha dos factors clau que afecten directament el moment actual: les restriccions pressupostàries en un entorn de crisi i la necessitat de reforçar uns valors que hem anat relaxant en moments de confort. Entre aquests valors, hi hauria el respecte pel medi ambient, que personalment, crec que es comporten valors com l’esforç, l’altruisme, l’empatia… A més a més, a nivell personal podria dir que és un tema que és significatiu per a mi per a diversos motius: de la banda acadèmica, com a tècnica, podríem dir que estic sensibilitzada amb el disseny per a optimitzar els recursos mediambientals, i d’una banda més personal, em considero una persona bastant compromesa econòmica i moralment amb el medi ambient. Cal a dir, que per a fer una feina d’anàlisi amb rigorositat, cadria fer un diagnòstic acurat de la situació actual del centre, els seus condicionants, el grau que es treballa en diferents aspectes en profunditat, i l’elaboració d’una Auditori Ambiental. Donat que l’extensió del treball és concreta i l’objectiu del treball és proposar recursos per a treballar amb l’alumnat, mirarem d’equilibrar ambdues parts de manera que siguin suficients per a entendre el treball a la globalitat. En conclusió, tots aquests són els motius que m’han dut a parlar de la sostenibilitat a l’escola, i a més a més, voldria aprofitar la proximitat de l’alumnat per a fer-los partícips d’aquestes reflexions, i mitjançant activitats i recursos, conscienciar-los d’aquest bé escàs, doncs els nens d’avui són els adults de demà. Mª Estel Sancho Garcia Treball Final de Màster Curs acadèmic 2012-2013 Recursos per a la millora de sostenibilitat a l’IES 4 2 L’EDUCACIÓ EN SOSTENIBILITAT. 2.1 Valor de la seva introducció en els programes educatius. “La reciente toma de conciencia sobre la insostenibilidad del actual desarrollo nos ha llevado a la idea central de sostenibilidad. Nos encontramos ante un problema complejo y global, cuya comprensión también es compleja y está influida por una serie de factores que hemos de tener en cuenta para buscar soluciones desde la ciencia, la política, la educación, etc. Desde la perspectiva de la Didáctica de las Ciencias, si queremos contribuir a que la ciudadanía se haga cargo de la situación del planeta y pase a la acción para dar lugar a un futuro sostenible hay que considerar, además del conocimiento científico, las implicaciones éticas, políticas o económicas del problema. Para llevar a la práctica estas ideas se sugiere un enfoque interdisciplinar en torno a proyectos relacionados con problemas socio-científicos como el del cambio climático, que permitan reconocer los diferentes aspectos de los problemas, sus interrelaciones o las posibles soluciones y su puesta en acción. (…) EDUCAR PARA LA SOSTENIBILIDAD La preocupación por el cuidado del planeta nos hace volver los ojos hacia la intención de “educar en la responsabilidad” (Palmer, 1998). ¿Cómo puede contribuir la educación desde este planteamiento global a que se invierta la tendencia y nos dirijamos hacia un futuro sostenible? En 1992, los gobiernos representados en la Cumbre de Río acordaron un plan de acción para el siglo XXI, denominado Agenda 21 (UNCED, 1992). Varios de los capítulos de dicha agenda resaltan la importancia de la educación, a la que se considera fundamental para promover un desarrollo sostenible y mejorar la capacidad de la ciudadanía para afrontar los problemas medioambientales, destacando su potencial para cambiar actitudes por otras más compasivas hacia el medio, para ser críticos, para participar en los procesos de toma de decisiones individuales o grupales,etc. En diciembre de 2002, se declaró, por parte de la Asamblea General de las Naciones Unidas, el periodo 2005-2014, como la Década de la Educación para el Desarrollo Sostenible. De la importancia, la complejidad y amplitud del problema dan muestra las afirmaciones realizadas por el Director general de la UNESCO, Koïchiro Matsuura en un coloquio en París en 2004, donde declaraba que, para él, el desarrollo sostenible es “un principio moral, tanto como un concepto científico”, el cual aparece tan ligado a las ideas de paz, derechos humanos y equidad como a las teorías ecológicas y al calentamiento global, por lo que, aunque pertenece al campo de las ciencias naturales, económicas y políticas, puede, más que nada, ser considerado un problema cultural(UNESCO, 2004). Para Mortensen (2000), el mejor regalo que la educación puede proporcionar es el desarrollo de la conciencia sobre la importancia que cada persona tenemos en la configuración de nuestra propia vida y del entorno que nos rodea. (…)” 1 2 1 (Prieto, i España 216-229) 2 Imatge: Desarrollo sostenible. N.d. Photograph. www.veoverde.com, Wikipedia Commons. Web. 10 Jun 2013. Mª Estel Sancho Garcia Treball Final de Màster Curs acadèmic 2012-2013 Recursos per a la millora de sostenibilitat a l’IES 5 2.2 Concepte de sostenibilitat. Glossari: Optimitzar: “Dissenyar o modificar (un sistema o un programa informàtic) per tal d’obtenir-ne la màxima eficiència.” 3 Minimitzar: “Reduir (una cosa) a un mínim grau o volum.” 2 Recursos naturals: “Béns donats per la natura, a través del sòl, el subsòl, les aigües, la vegetació, la fauna, etc., necessaris per a satisfer necessitats humanes.” 2 Petjada ecològica: Def.1: “és una manera de calcular l'àrea de sòl que necessita cada persona per a obtenir tots els recursos que consumeix i assimilar els residus que genera. S’expressa, doncs, en [ha/hab]”3 Def.2: La petjada ecològica ens permet ser conscients de les conseqüències ambientals que genera la nostra forma de vida quotidiana. 4 DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE: “És el que satisfà les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves.“ 5 “Intuïtivament una activitat sostenible és aquella que es pot mantenir. Així, es plantegen els grans problemes planetaris següents: Superpoblació i desigualtats; l'increment de l'efecte hivernacle; destrucció de la capa d'ozó; humanització del paisatge; preservació de la biodiversitat; l'erosió, la desertització i la destrucció de la selva. I a escala local: - El sistema productiu - L'aigua - Els residus domèstics - Subministrament energètic - El sistema de transports” 6 SOSTENIBILITAT APLICAT A L’ENTORN EDUCATIU. Definició pròpia: “autogestionar els recursos de l’Escola per a satisfer, atemporalment i sense perdre benestar, les necessitats de l’alumnat mentre s’educa en valors” 3 ("Diccionari de la Llengua Catalana" ) 4 ("La petjada ecològica") 5 (“Tecnologia i sostenibilitat”) 6 ("Ecologia.cat") Mª Estel Sancho Garcia Treball Final de Màster Curs acadèmic 2012-2013 Recursos per a la millora de sostenibilitat a l’IES 6 3 QUÈ S’ESTÀ FENT PER … 3.1 ESTALVIAR RECURSOS? Per tal de fer l’estudi a l’hora d’analitzar el centre des de diferents vessants, hem agrupat els conceptes en diferents grups. Per a fer-ho, ens hem inspirat en la graella facilitada en el Pràcticum de la UPC 7 , per tal de partir d’un ordre lògic, i hem adaptat aquest guió a les nostres necessitats concretes. 3.1.1 MATERIALS La millor manera d’estalviar recursos materials, és no malbaratar-los i fer-ne un ús responsable i racionat. Per tal d’optimitzar l’ús de materials a l’escola, a l’IES Tfm se segueix, en aquest ordre, la teoria de les 3 R: Reduir, Reutilitzar, Reciclar.  REDUIR: Per tal de reduir l’ús de paper que es feia temps ençà, l’escola TFM com moltes d’altres de Catalunya, aprofiten les noves tecnologies per a no generar tants residus de paper: o Ús de les noves tecnologies i Webs 2.0: - L’ús de les Webs 2.0, que són eines informàtiques que permeten treballar de forma individual o col·lectiva, col·laborativa o cooperativament, en un espai virtual. - L’ús de la plataforma Moodle, que permet una comunicació directe alumne/professor, és un espai on el professorat pot penjar apunts, activitats, informació,… i els estudiants poden interactuar sense haver d’imprimir fulls en paper. - L’ús de video-projector o pissarres digitals que permeten un estalvi de fotocòpies, donat que ja no s’han d’imprimir dossiers de transparències de teoria ni dossier d’activitats…  REUTILITZAR: Exemples de petits canvis adoptats a l’escola i de fàcil aplicació que expliquem tot seguit: A l’escola, abans utilitzaven rotuladors d’un sol ús per a escriure a les pissarres i, actualment, utilitzen uns rotuladors de recàrrega. Un altre exemple de canvi petit és que ara s’utilitza adhesiu de barra sense dissolvents.  Elaboració dels propis guarniments de Nadal: Un bon exemple de reutilització de recursos en el material de l’IES TFM el citem a continuació. Va confeccionar els seus propis guarniments de Nadal durant el curs 2012-13 reduint i reutilitzant material: ampolles i gots de plàstic. 7 ("Pla UPC Sostenible 2015") A la dreta: Guarniments reutilitzant gots i de més material reciclat A l’esquerra: Pessebre realitzat reutilitzant material reciclat reutitzant gots i de més material reciclat Mª Estel Sancho Garcia Treball Final de Màster Curs acadèmic 2012-2013 Recursos per a la millora de sostenibilitat a l’IES 7  RECICLAR: El centre té contenidors col·locats de forma diversos per a la correcta separació i reciclatge de la brossa segons els diferents materials: paper, envasos, orgànic, rebuig, piles... Recollida “porta a porta”: Recollida selectiva de residus més específic en què es contacta amb l’Ajuntament per a recollir els residus més específics: o Caixa feta pels PQPI per a separar residus de metalls o Contenidor recollida fluorescents o Restes de pintura... En les circumstàncies que cal canviar equips informàtics, s’ha contactat amb ONG per a enviarlos a països emergents.  A la matèria de Tecnologia Ús i recollida de material reciclat. Per a realitzar els projectes al taller de tecnologia, els docents de l’Escola TFM objecte d’estudi, proposen sempre que és possible realitzar-los amb material reciclat. Contenidors per a brossa separativa per diferents materials Mª Estel Sancho Garcia Treball Final de Màster Curs acadèmic 2012-2013 Recursos per a la millora de sostenibilitat a l’IES 8 Aquest material pot ser: paper de diari, fulloles, portes (o trossos d’elles), cablejat elèctric,... Per a elaborar els projectes de fusta que es treballen a l’aula de tecnologia, l’alumnat no porta ni ha de pagar material. Usualment els docents recullen material que troben o els sobra per a utilitzar-los. Per exemple: fullola, llistons, una porta que algú ha canviat,... En aquesta escola, degut que no es disposa de gaire recursos ni previsió d’aquest material reciclat, normalment són els propis docents del Departament de Tecnologia qui s’encarrega de proporcionar el material a l’alumnat, i acostuma a recopilar material que poden trobar al seu abast. Caldria millorar la manera d’habilitar una “zona d’acopi” on s’organitzi i es prepari per a emmagatzemar material potencial per a elaborar les pràctiques de taller. Projecte de l’aula de Tecnologia amb fullola de fusta reciclada. Projecte: TRENCANOUS U.D: Màquines i mecanismes Projecte de l’aula de Tecnologia amb paper de diari i cartró reciclat. Projecte: PONT U.D: Estructures Acopi de material reciclat a l’aula Taller de Tecnologia Aprofitar el material llençat al carrer Mª Estel Sancho Garcia Treball Final de Màster Curs acadèmic 2012-2013 Recursos per a la millora de sostenibilitat a l’IES 9 3.1.2 ENERGÈTICS  Il·luminació Llum: l’Escola disposa de lluernaris que fan que s’aprofiti molta llum natural per a il·luminar els passadissos del centre i s’estalviï energia en aquest aspecte. Les classes tenen unes gelosies orientables a les finestres que permeten tamisar la llum a classe (per a què entri o no, si per exemple, s’utilitza la pissarra digital/projector, etc.). També cal comentar que, alguns dels banys de l’escola TFM disposen de detectors de presència, que s’encenen quan hi ha un moviment a l’estança i el sencer el detecta; i d’altres zones com passadissos que disposen d’una il·luminació intel·ligent (tècnicament s’anomenen receptor crepusculars) que detecten quan hi ha un grau d’il·luminació insuficient a l’espai, i és llavors quan s’encenen, per tal d’optimitzar l’energia.  Aigua Els punts de sortida d’aigua dels banys tenen descàrrega de cisterna de mitja descàrrega i les aixetes van amb polsador temporitzats. També hi ha un sistema de reg per a abastar les necessitats de l’hort escolar. Cal comentar que l’aigua de boca que es consumeix al centre ve de la xarxa pública.  Climatització Gas: Ens trobem que hi ha un mal disseny de la instal·lació, doncs no està sectoritzada. Així si es vol encendre la calefacció ha d’estar encesa en tot el centre i amb la mateixa potencia arreu malgrat tenir necessitats diferents en zones diverses. A més, al centre hi ha problemes d’aïllament, cosa que fa que es necessiti més calefacció.  Alimentació Hi ha una “Cantina” que és un negoci extern de bar en què es revisen els productes i els preus que se’n demana per ells i el Consell Escolar ho ha d’aprovar. Abans oferien molts productes envasats i ara, malgrat que en segueixen havent, s’ha reduït l’oferta de tants productes amb altes quantitats de fècula, begudes ensucrades. Fotografia dreta: Radiadors ubicats a la Cantina Fotografia Esquerra: Font per a consum connectada a xarxa de la Via Pública Mª Estel Sancho Garcia Treball Final de Màster Curs acadèmic 2012-2013 Recursos per a la millora de sostenibilitat a l’IES 16 simulació, o des de casa,... A l’annex adjuntem un seguit de propostes a mode d’exemple. - Crèdit de Síntesi. Buscar un tema de fons mediambiental i donar-li aplicació durant el crèdit de síntesi. Aquest tema es tocaria des de les diverses matèries, partint de la temàtica comú de la sostenibilitat. L’aprenentatge seria interdisciplinar i integrat en la càrrega de programació destinada a aquest crèdit. A la webgrafia referim un exemple de proposta feta des de l’Ajuntament de Mataró. 10  Alimentació L’alimentació és un tema que es pot tractar des del currículum, tal i com veurem en el següent apartat, però hi ha unes directrius que es podrien transmetre, en la mida que apareguessin fora d’aquest: ja sigui al temps d’esbarjo, als passadissos, a la cafeteria, etc. Des de l’escola, també es pot fomentar una alimentació sostenible. Estaria bé incloure algunes mesures sostenibles al bar de l’escola, com pot ser: - Consumir aliments de proximitat. Estaria bé, poder conrear alguns dels aliments que es produeixen al propi Hort escolar del centre. - Disposar d’una política concreta: Ofertar productes de comerç just i lliures de transgènics, sempre que sigui possible. - Proposar fruites i verdures de temporada en els menús diaris de menjador. - Promoure les bases d’una dieta equilibrada i baixa en productes d’origen animal. - Oferir productes ecològics i tractats sense pesticides, o amb pesticides naturals en la mida que sigui possible. Una altra cosa que es podria fer, és reduir l’ús de paper d’alumini per embolcallar l’entrepà, a més de posar els rètols que hem comentat, incentivar a complir-ho, per exemple, reduint un valor simbòlic de l’entrepà si l’alumnat no requereix del paper per embolicar, etc.  Sortides amb consciència mediambiental Les sortides són una bona manera de motivar l’alumnat, donat que es troba fora de l’escola i acostuma a estar més receptiu al que experimenta al llarg de la sortida. Per a què les sortides siguin efectives, caldrà una contextualització de l’alumnat de què i anem a veure/fer i perquè, i un cop feta la sortida, fer un anàlisi del que hem vist i treballar-ho, que no quedi en res. Cal a dir que, prèviament, caldrà l’acceptació de qualsevol visita nova que es proposi i que estigui ben planificada i consti a la Programació de Centre. Tot i que les hem classificats com a Ensenyament transversal, també es poden plantejar Sortides de caràcter més específic dirigit a una o dues assignatures directament, però ho hem classificat aquí a nivell més general. A) Visita un parc d’energies renovables: 11 Hi ha alguns parcs d’energies renovables, que ja organitzen periòdicament visites dirigides a grups de primària i secundària. Òbviament, caldrà cercar la solució més adient a la localització de cada escola. Entre ells, llistem alguns exemples concrets: 1. El parc eòlic de Rubió (Anoia) 2. El parc eòlic del Tallat (Urgell/Conca de Barberà) 3. El parc eòlic de Vilobí (Les Garrigues) 4. ... 10 ("Acció 21. Crèdit de Síntesi de l’Agenda 21 de Mataró") 11 ("Vols visitar un parc eòlic?") Mª Estel Sancho Garcia Treball Final de Màster Curs acadèmic 2012-2013 Recursos per a la millora de sostenibilitat a l’IES 17 B) Visita a un Paratge Natural Des de l’any 2003 es realitzen activitats d'educació ambiental amb centres escolars i es faciliten dossiers per a l’alumnat de diferents temàtiques per tal de conèixer la fauna i flora i respectar el medi ambient. Per exemple, una proposta podria ser una visita al Paratge natural de Poblet 12 C) Visita a una fàbrica reutilització de residus. Es poden proposar visites a punts verds, a una planta de compostatge i dipòsit controlat, una planta de triatge d’envasos, ... veiem un exemple concret: visitar una planta de reutilització de residus en què es gestionen els residus voluminosos, roba i deixalleria organitzat a St. Cugat del Vallès. 13 S’annexa el programa de propostes fomentat per la Generalitat de Catalunya. D) Colònies o vacances d’estiu a camps de treball. Estaria molt bé programar també algunes de les sortides que fa l’alumnat en temps d’oci tipus: Viatge final d’ESO, o facilitar l’oferta de colònies d’estiu a prop de la natura i fomentant el respecte i coneixement del medi ambient. Es podria proposar algunes sortides fora de l’horari lectiu com camps de treball, on l’alumnat pugui contribuir a tenir cura del medi ambient i alhora, es facin activitats a l’aire lliure i excursions guiades per paisatges naturals del nostre país. 4.2.2 CURRÍCULUM: Com hem comentat, aquest mètode seria incloure recursos dins de cada matèria de forma independent, relacionant-ho amb el currículum de l’assignatura. Per tal d’establir aquesta relació, tractarem els continguts curriculars de cada matèria en l’etapa d’ESO, seguint el Decret de Currículum 147/2007 de 24 de juny, que al nostre parer, guarden relació amb temes de sostenibilitat. Per a fer-ho, citarem els objectius i continguts que tracten aquests valors. o C.NATURALESA / FÍSICA / QUÍMICA / BIOLOGIA / GEOLOGIA: “OBJECTIUS La matèria de ciències de la naturalesa de l’educació secundària obligatòria té com a objectiu el desenvolupament de las capacitats següents: 1. Comprendre las grans idees de la ciència i utilitzar-les per interpretar fets rellevants de la vida quotidiana així com per analitzar i valorar les repercussions del desenvolupament tecnocientífic. 2. Utilitzar conceptes i estratègies pròpies del treball científic ja sigui manipulativament o a través de simulacions, per plantejar preguntes rellevants i obtenir conclusions a partir d’evidències i proves experimentals, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre canvis en la natura, produïts o no per les persones. 7. Analitzar i valorar la importància d’utilitzar els coneixements científics i les interaccions de la ciència i la tecnologia, per satisfer les necessitats humanes i per participar en la presa de decisions sobre problemes locals i globals que s’enfronta la societat en vistes a assegurar un futur més sostenible. 12 ("Parcs de Catalunya") 13 ("Actualització del recull d'activitats educatives sobre residus 2009") Mª Estel Sancho Garcia Treball Final de Màster Curs acadèmic 2012-2013 Recursos per a la millora de sostenibilitat a l’IES 18 9. Analitzar críticament qüestions científiques socialment controvertides, argumentar les pròpies opinions tenint en compte les dels altres i aportant evidències i raons fonamentades en el coneixement científic, i tendir a actuar de manera conseqüent, responsable i solidària. 10. Reconèixer la naturalesa de la ciència i situar els coneixements científics més importants en un context històric, per comprendre tant la gènesi dels conceptes i teories fonamentals. com les interaccions entre la ciència, la tecnologia i la societat.” 14 “CIÈNCIES DE LA NATURALESA - CONTINGUTS 1ER CURS: La matèria • Identificació experimental d’algunes propietats característiques de diferents materials i relació amb la seva utilització. Aprofundiment en el cas especial de l’aigua. • Anàlisi del cicle de materials d’ús habitual. Identificació de les matèries primeres d’on provenen, de diferents passos en el seu procés d’obtenció i ús, i d’on van a parar els productes de rebuig que es generen al llarg de tot el procés. • Realització d’un projecte sobre l’ús més sostenible d’alguns materials a partir de col·laborar en grup en la cerca d’informació i en la presa de decisions. La Terra i els seus embolcalls • Descripció dels components de l’atmosfera i de la seva variació amb l’altitud, i justificació de la importància que té per a la vida a la Terra tant pel fet de possibilitar les combustions i la fotosíntesi, entre d’altres canvis, com per la seva funció reguladora de la temperatura. • Caracterització de la hidrosfera: aigües oceàniques i continentals. Conceptualització del cicle de l’aigua. Identificació de recursos hídrics: aigües superficials i subterrànies. Identificació de les fonts i processos principals de contaminació i mètodes bàsics de depuració. Justificació de la importància de no malgastar l’aigua. • Descripció de la geosfera: estructura interna. Reconeixement dels materials que formen l’escorça terrestre: roques i minerals. Descripció del cicle de les roques. • Reconeixement dels tipus de roques i minerals més comuns. Ús de claus senzilles per a la seva identificació. Relació entre les propietats de les roques i minerals i la seva utilització com a recurs. La vida a la Terra • Identificació i caracterització dels trets comuns de tots els éssers vius a nivell individu: la nutrició com a intercanvi de matèria i energia amb al medi, la relació com a capacitat de respondre als estímuls del medi, la reproducció com a transferència d’informació i l’estructura cel·lular dels organismes, a partir de trobar evidències en éssers vius de l’entorn proper. • Interpretació de la diversitat dels grups d’éssers vius com a maneres diferents de realitzar les funcions vitals. Anàlisi de la biodiversitat en organismes vius o a partir de registres fòssils • Argumentació de la importància de mantenir la biodiversitat. Anàlisi d’algun problema associat al tràfic legal i il·legal d’espècies i al desplaçament d’espècies autòctones per espècies invasores.” “CIÈNCIES DE LA NATURALESA - CONTINGUTS 2on CURS: L’energia • Identificació de l’energia i la seva relació amb el canvi. Valoració del paper de l’energia en la vida quotidiana. 14 Decret de Currículum 147/2007 de 24 de juny Mª Estel Sancho Garcia Treball Final de Màster Curs acadèmic 2012-2013 Recursos per a la millora de sostenibilitat a l’IES 19 • Reconeixement de la transferència d’energia en forma de treball. Valoració de la multiplicació de la força mitjançant màquines. •Elaboració de propostes de mesures, individuals i col·lectives, d’estalvi energètic en l’entorn proper. Els processos geològics • Descripció dels processos de formació de roques magmàtiques i metamòrfiques. Identificació i relació de les seves propietats amb el seu origen. Representació de les roques en mapes geològics. Identificació dels usos de les roques en la construcció i en la indústria. Identificació de recursos energètics fòssils: petroli, gas, carbó. La vida en acció • Caracterització de la nutrició autòtrofa (fotosíntesi) com a procés cel·lular d’utilització de la matèria inorgànica del medi i l’energia solar per elaborar les seves estructures. Justificació del paper de diferents variables a partir de la realització d’experiments senzills. • Anàlisi d’un ecosistema proper tot identificant el paper de cadascun dels elements que el configuren. Valoració de les possibles conseqüències de la seva modificació, en termes de la transferència de matèria i energia (productors, consumidors i descomponedors). Identificació de similituds i diferències amb altres ecosistemes.” “FÍSICA I QUÍMICA - CONTINGUTS 3er CURS La matèria a l’Univers • Interpretació de la radioactivitat i dels efectes de les radiacions ionitzants sobre els organismes i en particular els éssers humans. Valoració de mesures preventives i protectores. Les reaccions químiques • Anàlisi d’algun procés d’elaboració de materials d’ús quotidià. Discussió sobre els aspectes a tenir en compte per minimitzar l’impacte en el medi del procés de producció o del seu ús. Energia i canvis químics • Anàlisi dels principals processos de generació de l’energia elèctrica a partir de diferents fonts i del seu impacte en el medi. Valoració dels arguments a favor i en contra de cada tipus de procés. • Identificació de cadenes energètiques i reconeixement que a cada pas tenim menys energia útil al sistema per fer treball. Anàlisi i valoració crítica de l’ús de l’energia elèctrica.” “BIOLOGIA I GEOLOGIA - CONTINGUTS 3er CURS La nutrició humana • Interpretació de l’alimentació i la respiració com a processos per obtenir matèria i energia per viure. Caracterització de la digestió com a procés per transformar els aliments en nutrients i de l’assimilació com a procés d’absorció de nutrients des del medi extern al medi intern. Concepte d’alimentació equilibrada i conductes de risc relacionades amb l’alimentació. Interacció entre els subsistemes de la Terra i l’activitat humana • Anàlisi d’alguns impactes de l’activitat humana sobre l’atmosfera i la hidrosfera. Diferenciació entre contaminació i contaminant i identificació d’alguns contaminants i el seu impacte en alguns medis. • Identificació d’alguns dels riscos derivats dels processos geològics externs. Reconeixement de l’activitat humana com a afavoridor d’alguns d’aquests processos. Valoració de l’impacte i mesures per a la seva predicció i prevenció. • Caracterització dels riscos derivats dels processos geològics interns: Mª Estel Sancho Garcia Treball Final de Màster Curs acadèmic 2012-2013 Recursos per a la millora de sostenibilitat a l’IES 20 sismicitat i vulcanisme. Identificació de zones de risc en el marc de la tectònica de plaques. Valoració de l’impacte i mesures de predicció i prevenció. • Caracterització de les conseqüències de l’activitat humana sobre la biosfera a partir d’analitzar la modificació dels cicles de matèria i del flux d’energia de la natura. Identificació dels mecanismes autoreguladors dels ecosistemes en els cicles de matèria i el flux d’energia d’un ecosistema proper. • Anàlisi de les causes, processos i conseqüències d’alguns problemes ambientals, com ara: la generació de residus, la pluja àcida, la disminució de la capa d’ozó i l’augment del diòxid de carboni atmosfèric. Argumentació de mesures preventives i correctores per afrontar alguns d’aquests problemes i concreció de propostes d’actuació a l’entorn proper.” “ “FÍSICA I QUÍMICA - CONTINGUTS 4rtr CURS Estructura i propietats de les substàncies • Interpretació de la capacitat de l’àtom de carboni per formar enllaços. Identificació dels hidrocarburs com a recurs energètic i dels problemes ambientals relacionats amb el seu ús. • Reconeixement experimental de propietats físiques d’alguns compostos orgànics senzills i de macromolècules. Establiment de relacions amb la seva estructura. Obtenció de polímers, anàlisi de les seves aplicacions i dels problemes relacionats amb el seu reciclatge.” “BIOLOGIA I GEOLOGIA - CONTINGUTS 4rtr CURS La Terra, un planeta canviant • Cerca d’informació sobre riscos geològics, propers o llunyans, associats a la dinàmica terrestre i anàlisi de les mesures de predicció i prevenció. • Aproximació a la conceptualització de la Terra com un sistema que s’autoregula. Anàlisi de les conseqüències d’algunes activitats humanes en funció de la teoria Gaia. La vida, conservació i canvi • Aproximació històrica a la genètica: des de Mendel i els primers estudis de genètica fins al projecte genoma humà. Valoració de les aplicacions de la enginyeria genètica en diferents camps (els aliments transgènics, la clonació i el genoma humà) i de les repercussions en els éssers humans i en els ecosistemes. Origen i evolució dels éssers vius • Caracterització de l’evolució com a procés pel qual les espècies s’han anat succeint a partir de canvis que es transmeten de generació a generació. Identificació del concepte d’espècie. Explicació de l’evolució a partir d’identificar-ne proves.” Tot seguit, mostrem taula resumint els temes que estarien més relacionats amb la sostenibilitat, tal i com citat anteriorment, tal i com desenvolupa el Decret de Currículum 147/2007 de 24 de juny: TAULA 1: Continguts curriculars de C.Naturalesa, Física, Química, Biologia i Geologia a l’ESO CIÈNCIE S DE LA NATURA LESA 1r ESO CIÈNCIE S DE LA NATURA LESA 2n ESO FÍSICA I QUÍMICA 3r ESO FÍSICA I QUÍMICA 4rt ESO (Optativa) BIOLOGIA I GEOLOGIA 3r ESO BIOLOGIA I GEOLOGIA 4rt ESO (Optativa) La matèria L’energia La matèria a l’univers Estructura i propietats de les substàncies La nutrició humana La Terra, un planeta canviant Mª Estel Sancho Garcia Treball Final de Màster Curs acadèmic 2012-2013 Recursos per a la millora de sostenibilitat a l’IES 21 La Terra i els seus embolcall s Els processos geològics Les reaccions químiques Interacció entre els subsistemes de la Terra i l’activitat humana La vida, conservació i canvi La vida a la Terra La vida en acció Energia i canvis químics Reconeixement de l’activitat humana com a afavoridor d’alguns d’aquests processos. Valoració de l’impacte i mesures per a la seva predicció i prevenció. Origen i evolució dels éssers vius  Des de la matèria de Ciències de la Naturalesa, es pot emfatitzar sobre: - L’estalvi d’aigua en parlar del Cicle de vida de l’aigua a 1er d’ESO - Diferents tipus d’energia segons d’on s’obtenen a 2on d’ESO  Des de les matèries de Física / Química / Biologia / Geologia , es pot tractar temes com: - Tractar problemes ambientals d’avui dia a 3er dESO - Els nutrients i una alimentació saludable i sostenible a 3er dESO - El reciclatge d’alguns materials i el canvi climàtic a 4rt d’ESO, etc. o TECNOLOGIES: “OBJECTIUS: La matèria de tecnologies de l'educació secundària obligatòria té com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents: 1. Concebre la tecnologia com un conjunt de coneixements operatius de diferents àrees del coneixement destinats a cobrir determinades necessitats de les persones individualment o col·lectiva. 2. Relacionar la tecnologia amb els factors que caracteritzen el desenvolupament econòmic i social tot cercant propostes solidàries i sostenibles. 5. Expressar i comunicar idees i solucions tècniques, raonant la seva viabilitat, i utilitzant recursos gràfics i informàtics, la terminologia i la simbologia adients. 7. Utilitzar els diferents recursos que ens ofereixen les TIC i Internet com a eines de treball habitual així com gestionar, de forma correcta i amb seguretat, la informació, els sistemes operatius i els programes informàtics adients per a la resolució d'un problema concret o per a la representació i disseny d'objectes o processos. 9. Valorar de forma crítica els avenços tecnològics, la seva influència en el medi ambient, la salut i el benestar individual i col·lectiu i en la societat en general.” “CONTINGUT 1er CURS: La tecnologia i el procés tecnològic. Eines i materials de tecnologia. • Valoració de la necessitat de fer un ús responsable dels materials contemplant el seu possible estalvi, reutilització i reciclatge. Les TIC com eina per a la integració i la comunicació de la informació Mª Estel Sancho Garcia Treball Final de Màster Curs acadèmic 2012-2013 Recursos per a la millora de sostenibilitat a l’IES 22 • Utilització, funcionament i anàlisi dels diferents dispositius TIC que aporten o recullen informació mitjançant l'ordinador: càmeres, dispositius de memòria, PDA’s, telèfons mòbils i interconnexió entre ordinadors • Utilització dels sistemes operatius per a emmagatzemar, organitzar i recuperar informació de suports físics o virtuals.” “CONTINGUT 2on CURS: Electricitat • Anàlisis dels principals processos de generació d'electricitat a partir de diferents fonts d'energia. Valoració de la utilització d'energies renovables per a la generació d'electricitat. Reconeixement experimental de motors elèctrics. Processos i transformacions tecnològiques en la vida quotidiana • Caracterització de l'obtenció de les matèries primeres. • Reconeixement de la transformació industrial de la matèries primeres en productes elaborats. Identificació de tècniques utilitzades en els processos de transformació de productes elaborats. • Identificació d'accions relacionades amb la comercialització de productes: embalatge, etiquetatge, manipulació i transport. Valoració del consum responsable. • Anàlisi d'un procés industrial proper. • Valoració dels canvis en les necessitats humanes. • Valoració de l'impacte de la transformació de les matèries primeres en el medi. L'ordinador com a mitjà d'informació i comunicació • Utilització d'eines i aplicacions per a la cerca, descàrrega i intercanvi i publicació d'informació. Actitud crítica i responsable de la propietat i distribució dels programes i de la informació. • Utilització i gestió de recursos compartits mitjançant xarxes locals. • Utilització d'entorns virtuals d'aprenentatge.” “CONTINGUT 3er CURS: Màquines, mecanismes i estructures • Caracterització de les màquines tèrmiques. Valoració de l'ús de combustibles tradicionals i alternatius i del seu impacte en el medi. Els projectes tecnològics • Caracterització dels elements del projecte tecnològic: utilitat i funcionalitat de l'objecte o procés; relació de materials, eines i maquinari necessari; estudi econòmic del projecte; planificació del procés de realització; avaluació del resultat; elaboració de la memòria. • Valoració de l'estalvi de material: reciclatge, reutilització i economització. Les comunicacions • Anàlisi de les comunicacions alàmbriques i inalàmbriques: telefonia, ràdio, sistemes de posicionament global, ordinador i televisió. Reflexió sobre el seu ús responsable.” “TECNOLOGIA - CONTINGUT 4rt CURS: L'habitatge Mª Estel Sancho Garcia Treball Final de Màster Curs acadèmic 2012-2013 Recursos per a la millora de sostenibilitat a l’IES 23 • Reconeixement de les tècniques bàsiques i dels materials de manteniment i reparació d'un habitatge. Aplicació de tècniques de manteniment i reparació a situacions concretes. Valoració dels avantatges de la utilització de nous materials als habitatges. Mesures de seguretat a l'habitatge. • Valoració d'estratègies d'estalvi energètic i d'aigua als habitatges: arquitectura bioclimàtica i domòtica.” TAULA 2: Continguts curriculars de Tecnologies a l’ESO TECNOLOGIES 1r ESO TECNOLOGIES 2n ESO TECNOLOGIES 3r ESO TECNOLOGIA 4t ESO (opcional) La tecnologia i el procés tecnològic. Eines i materials de tecnologia. Electricitat Màquines, mecanismes i Estructures L’habitatge Les TIC com eina per a la integració i la comunicació de la informació Processos i transformacions tecnològiques en la vida quotidiana Els Projectes Tecnològics L’ordinador com a mitjà d’informació i comunicació Les comunicacions  PRÀCTIQUES AL TALLER DE TECNOLOGIA: Una excel·lent manera de posar en pràctica els rètols que es pengen a l’institut de reduir el paper d’alumini per a embolicar l’entrepà, és fomentar l’ús de l’antiga carmanyola. De fet, avui dia es comercialitza aquest producte al mercat (el BOCK&ROLL®), i es podria fer un d’elaboració pròpia al taller. Consisteix a col·locar una peça de roba per a embolicar l’entrepà folrada de plàstic per a què sigui fàcil de netejar. Amb aquesta peça de roba s’enrotlla l’entrepà i es tanca amb velcro, o bé, una tireta de roba i un nus. Aquesta podria ser una pràctica d’elaboració al taller de Tecnologia, quan es treballa amb la reducció de residus i el reciclatge.  APLICATIUS DE SOSTENIBILITAT: Per tal de transmetre els valors de sostenibilitat i el no malbaratament dels recursos, hi ha diferents webs que es poden treballar a classe per tal que l’alumnat prengui consciència del que suposen accions de la vida quotidiana. Així, serà més fàcil que els sigui quelcom significatiu i que adoptin actituds correctives. Tal i com hem vist, es podria aplicar a la matèria de Tecnologies, i també es podria relacionar, depenent de l’enfocament que li donem, a Ciències de la Naturalesa.  Aigua: Càlcul del consum individual d’aigua a la llar. Donant el consum d’aigua per persona i dia, emplenant l’aplicatiu amb les dades dels hàbits de consum d’aigua quotidians i mostrant una gràfica dels diferents conceptes i resumint si el consum és normal, alt o baix. Mª Estel Sancho Garcia Treball Final de Màster Curs acadèmic 2012-2013 Recursos per a la millora de sostenibilitat a l’IES 24 Mostrem un exemple de consum individual d’aigua realitzat amb el contingut digital: 15 15 Imatges extretes de Aplicatiu, see "Cálculo del consumo individual del consumo de agua" http://www.aguasdesevilla.com/infantil/calculo/consumo.sw Mª Estel Sancho Garcia Treball Final de Màster Curs acadèmic 2012-2013 Recursos per a la millora de sostenibilitat a l’IES 25  Llum: Entendre el rebut d’electricitat Alguns dels llibres de text de Tecnologia incorporen activitats relacionades amb les factures que trobem a la llar. Aquí mostrem un exemple d’aquest exercici, que es planteja Segons el rebut de llum de la fotografia: a) Quina és la companyia subministradora? b) Quina és la potència contractada? c) Quina és l’energia consumida? d) Quin és el preu de l’energia elèctrica? e) Quant és el mínim que es paga cada dos mesos encara que no es consumeixi energia? 16  Emissions de CO2: Es pot fer que l’alumnat sigui part activa de jocs interactius. Entre aquests, hem trobat un que conceptualitza i fa que l’alumnat prengui consciència sobre la problemàtica associada al augment d’emissions de CO2. 17  FITXES/DOSSIERS DE DIFERENTS TIPUS D’ENERGIES RENOVABLES:  ENERGIES RENOVABLES: L’ENERGIA SOLAR I EÒLICA Fitxes per a l’alumnat d’activitats d’energia solar i altres exercicis d’energies renovables i l’estalvi energètic 1. Les formes en les que veiem i utilitzem l'energia 2. Estalviar energia a casa 3. El trencaclosques de l'energia 4. Les formes que tenim d'utilitzar el sol 5. La instal·lació d'electricitat solar del Centre 6. Com produir electricitat emprant el Sol 7. L'efecte hivernacle 8. El canvi climàtic 9. El Sol com a font de calor 10. Aprofitar l'energia del vent 11. La biomassa 12. Els materials i el confort de les cases 13. Mantenir la calor a ratlla, al mínim cost 18 16 Activitat i imatge extreta de: ("Tecnologies 4rt d'ESO" Unitat 7) 17 (“El joc de les emissions”) 18 Guió extret de les fitxes a: ("Comprendre i aprendre a utilitzar l'energia solar?") Mª Estel Sancho Garcia Treball Final de Màster Curs acadèmic 2012-2013 Recursos per a la millora de sostenibilitat a l’IES 32 - "Xarxa d'escoles per a la sostenibilitat de catalunya." Medi ambient i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. Web. 23 Apr 2013. <http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem.198a6bb2151129f04e 9cac3bb0c0e1a0/?vgnextoid=4b632ab24391b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgn extchannel=4b632ab24391b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default >. - "Parcs de Catalunya." Material didàctic. Paratge Natural d'interès Nacional de Poblet. Web. 07 May 2013. <http://www20.gencat.cat/portal/site/parcsnaturals/menuitem.1eb639065e10cdb0e6 789a10b0c0e1a0/?vgnextoid=c6b24d2821483210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgn extchannel=c6b24d2821483210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default>. - "Cálculo del consumo individual del consumo de agua." . EMASESA. Web. 27 Mar 2013. <http://www.aguasdesevilla.com/infantil/calculo/consumo.swf>. EINES DE SUPORT - Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: <http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=flu&xgt;. - "Son of citation Machine." . N.p.. Web. 12 Jun 2013. <http://citationmachine.net/index2.php>.