Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell

ENGINYERIA D’EDIFICACIÓ P ROJECTE FINAL DE G RAU REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS DE LA MASIA DE LA SÍNIA DE CALAFELL Projectista: ORIOL BOFARULL GUTIERREZ Director/s: ALEJANDRO LAFONT ROGEL I CINTA ALEGRE CHAVARRIA Convocatòria: SETEMBRE 2012 Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 2 1 SUMMARY The farmhouse of ‘la Sínia’ is a set of isolated buildings in the town of Calafell, is situated in the region of Baix Penedès, Tarragona. This comprises: the main house, used as housing and is defined by the ground floor, two floors and two sloping roof slopes, several buildings for pre-industrial and agricultural use, a Ferris wheel with a tank of water outside; and an outdoor yard. It is a house of traditional architecture, a building system with load-bearing walls, pillars, arches and unidirectional ceilings, which is now very degraded and ruined due the passage of time; it was abandoned for a long time ago and has had no maintenance since then. This set is in the classification of urban and public domain of the city council, with permitted uses for equipment and services. The first objective of this project is to analyze and study the pathologies of the wheel house to then be able to take part in rehabilitation. The main objective is to make the change of use of the house that once was home to turn on Municipal Library, giving the town a new public infrastructure required, all taking advantage of the characteristics of the building and preserving bound and bearing walls to make the best distribution possible under current law. For the entire distillery use change will be at the Municipal Civic Centre, which move their classrooms that are currently in the building, and also used as a training center and classrooms of workshop, where summer this classrooms can be reused for activities of the municipality. 1 RESUM La Masia de la Sínia és un conjunt aïllat d’edificacions que es troba al municipi de Calafell, situada a la comarca del Baix Penedès, a Tarragona. Aquest està format per: la masia principal, destinada a habitatge i definida per la planta baixa, dos plantes pis i coberta inclinada de dos aiguavessos; varies edificacions destinades a ús preindustrial i agrícola; una Sínia amb un dipòsit exterior d’aigua; i un pati exterior. És una masia d’arquitectura tradicional, amb un sistema constructiu de murs de càrrega, pilars, arcs i sostres unidireccionals, que actualment està molt degradat, deficient i en ruïnes. El conjunt de la masia va ésser abandonat durant molt temps, i des d’aleshores no ha tingut cap manteniment. El conjunt es troba en la classificació de sòl urbà i és de domini públic de l’Ajuntament del municipi, amb usos admesos per a equipaments i serveis. El primer objectiu d’aquest projecte es d’analitzar i estudiar les patologies de la masia de la sínia per a posteriorment poder intervindre en la rehabilitació. L’objectiu principal és fer el canvi d’ús de la masia que antigament tenia com a habitatge passar-la a Biblioteca Municipal, donant-li al municipi una nova infraestructura pública necessària, tot això, aprofitant les característiques de l’edifici i conservant l’envoltant i els murs de càrrega per a fer la millor distribució possible segons la normativa vigent. Per al conjunt de la destil·leria el canvi d’ús serà com a Centre Cívic Municipal, on es traslladaran les aules que hi ha actualment a la mateixa finca, i s’utilitzarà a més com a centre formatiu i de taller, on a l’estiu les aules es poden reutilitzar per fer activitats del municipi. Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 3 2 INDEX 1 RESUM .................................................................................................................................................. 2 2 INDEX .................................................................................................................................................... 3 3 INTRODUCCIÓ ....................................................................................................................................... 4 4 INFORMACIÓ PRÈVIA ............................................................................................................................ 5 4.1 Antecedents i condicionants ......................................................................................................... 5 4.2 Situació i emplaçament ................................................................................................................. 5 4.3 Dades de l’edifici existent .............................................................................................................. 6 4.4 Dades d’interès .............................................................................................................................. 7 4.4.1 Comarca del Baix Penedès ..................................................................................................... 7 4.4.2 Situació geogràfica de la masia al municipi ............................................................................ 8 4.4.3 ntorn i orientació .................................................................................................................... 9 5 ESTUDI HISTÒRIC ................................................................................................................................ 10 5.1 Introducció històrica del municipi ............................................................................................... 10 5.1.1 Evolució històrica als segles XVIII i XIX a Calafell .................................................................. 10 5.1.2 Evolució històrica de la masia de la Sínia ............................................................................. 12 5.2 Introducció del Mas i de la Masia Catalana ................................................................................. 13 5.3 Evolució històrica i constructiva .................................................................................................. 13 5.3.1 Materials principals .............................................................................................................. 15 5.3.2 Elements constructius .......................................................................................................... 16 5.3.3 Sistemes estructurals ........................................................................................................... 17 5.3.4 Altres elements constructius ................................................................................................ 18 6 NORMATIVA ....................................................................................................................................... 19 6.1 Normativa urbanística i el seu compliment ................................................................................. 19 6.1.1 Marc Jurídic: Responsabilitats dels Municipis en la protecció i conservació del patrimoni arquitectònic ...................................................................................................................................... 19 6.1.2 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calafell (POUM) ................................................ 20 6.1.2.1 Catàleg de les masies i les cases rurals ......................................................................... 22 6.1.3 Llei 9/1993, del patrimoni cultural català (LPCC) ................................................................. 22 6.1.4 Llei d’urbanisme 2/2002, de 14 de març, de Catalunya (LUC) ............................................. 22 6.1.5 Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) ........................................................................................... 23 7 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE ................................................................................................................. 25 7.1 Memòria descriptiva .................................................................................................................... 25 7.1.1 Descripció del solar .............................................................................................................. 25 7.1.2 Estat actual. Descripció interior. .......................................................................................... 25 7.1.3 Descripció exterior i construccions annexes ........................................................................ 25 7.1.4 Qualificació urbanística i paràmetres urbanístics ................................................................ 25 7.1.5 Dimensions i superfícies d’Estat Actual ................................................................................ 26 7.2 Memòria constructiva.................................................................................................................. 28 7.2.1 Fonamentació ....................................................................................................................... 28 7.2.2 Sistema estructural i sistema envoltant ............................................................................... 28 7.2.3 Forjats/sostres ...................................................................................................................... 28 7.2.4 Façanes ................................................................................................................................. 28 7.2.5 Cobertes ............................................................................................................................... 28 7.2.6 Escales .................................................................................................................................. 28 7.2.7 Sistema de disseny interior i acabats .................................................................................. 28 7.2.8 Fusteria interior i exterior .................................................................................................... 28 7.2.9 Sistema d’acondicionament i instal·lacions ......................................................................... 28 7.2.10 Zones en estat ruïnós........................................................................................................... 28 7.2.10.1 Descripció ..................................................................................................................... 28 7.2.10.2 Valoració ....................................................................................................................... 28 8 ESTUDI I ANÀLISIS DE LES PATOLOGIES ............................................................................................. 29 8.1 Fonamentació ............................................................................................................................. 29 8.2 Lesions mecàniques .................................................................................................................... 29 8.3 Lesions Físiques ........................................................................................................................... 30 8.4 Lesions Químiques ...................................................................................................................... 31 9 PROPOSTA DEL CANVI D’ÚS ............................................................................................................... 32 9.1 Justificació de la proposta ........................................................................................................... 32 9.2 Canvi d’ús de la masia ................................................................................................................. 32 9.3 Canvi d’ús de la destil·leria ......................................................................................................... 32 10 ESTUDI I PROPOSTA D’INTERVENCIÓ, REHABILITACIÓ I REFORMA................................................. 34 10.1 Treballs previs i sustentació de l’edifici ................................................................................... 34 10.2 Desmuntatges, demolicions i enderrocs ................................................................................. 34 10.2.1 Criteris desmuntatges i enderrocs ....................................................................................... 34 10.3 Tractament i eliminació de la vegetació i l’arbrat ................................................................... 35 10.4 Moviment de terres i cimentacions ........................................................................................ 35 10.5 Sanejament d’aigües ............................................................................................................... 35 10.6 Execució de la solera de formigó armat .................................................................................. 35 10.7 Estructura ................................................................................................................................ 35 10.7.1 Estructura Vertical ............................................................................................................... 35 10.7.2 Estructura horitzontal .......................................................................................................... 36 10.8 Coberta .................................................................................................................................... 36 10.9 Escales ..................................................................................................................................... 37 10.10 Façanes .................................................................................................................................... 37 10.11 Fusteria interior i exterior ....................................................................................................... 37 10.12 Acabats Interiors ..................................................................................................................... 37 10.13 Superfície útil de la proposta d’intervenció i de reforma ...................................................... 38 11 AMIDAMENTS I PRESSUPOST ............................................................................................................ 40 12 CONCLUSIONS .................................................................................................................................... 41 13 BIBLIOGRAFIA .................................................................................................................................... 42 14 AGRAÏMENTS ..................................................................................................................................... 43 ANNEXES: ANNEX 1 PLÀNOLS: PATOLOGIES, ESTAT ACTUAL I REFORMA ANNEX 2 AMIDAMENTS I PRESSUPOST DETALLAT ANNEX 3 DOCUMENTACIÓ ADDICIONAL DEL POUM ANNEX 4 REPORTATGE FOTOGRÀFIC MASIA DE LA SÍNIA Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 4 3 INTRODUCTION The rehabilitation and change of use of the ‘wheel house’ is based on a Basic Project, therefore I don’t studied the executive, facilities, structure and development. It’s intended to give you a whole new use of the house, which has been long abandoned and is currently very poor. In the study of rehabilitation is to rehabilitate and strengthen the existing building, maintaining and preserving the historical memory typological elements relevant. Where is working to provide new content to existing spaces, which are defined on the basis of the structure of walls and bearing walls. The first objective of this project is essential to analyze and study the pathologies of the’ wheel house’ to later take part in rehabilitation. The second and main objective is to make the change of use of the house that was formerly the home to be used as a municipal library, giving the town a new public infrastructure required, all taking advantage of the characteristics of the building retaining walls surround the load distribution to make the best possible under current law. For the entire distillery use change will be at the Municipal Civic Centre, which move their classrooms that are currently in the building, and also used as a training center and workshop, where summer classrooms can be reused for activities of the municipality. To carry out this project is expected to be divided into different blocks to be as follows: Prior information of the project construction, historical description of the project and planning regulations applied; study of diseases, diagnosis of theses, intervention and rehabilitation; and finally, definition and proposal of change of the uses that will have the building. 3 INTRODUCCIÓ La rehabilitació i canvi d’ús de la masia de la sínia es basa en un Projecte Bàsic o d’avantprojecte, per això no s’estudiarà la part executiva, d’instal·lacions, estructural i d’urbanització. Lo que es pretén es donar-li un nou ús al conjunt de la masia, que ha estat durant molt de temps abandonada i que actualment està molt deteriorada. En l’estudi de rehabilitació es tracta de rehabilitar i consolidar l’edifici existent, conservant la memòria històrica i mantenint els elements tipològics més rellevants. On es tracta de dotar de nou contingut funcional als espais actualment existents, els quals defineixen a partir de l’estructura de murs i de parets de càrrega. El primer objectiu d’aquest projecte bàsic es d’analitzar i estudiar les patologies de la masia de la sínia per a posteriorment poder intervenir en la rehabilitació. El segon i principal objectiu és fer el canvi d’ús de la masia que antigament tenia l’ús com a habitatge a ser una Biblioteca Municipal, donant-li al municipi una nova infraestructura pública necessària, tot això, aprofitant les característiques de l’edifici i conservant l’envoltant i els murs de càrrega per a fer la millor distribució possible segons la normativa vigent. Per al conjunt de la destil·leria el canvi d’ús serà com a Centre Cívic Municipal, on es traslladaran les aules que hi ha actualment a la mateixa finca, i s’utilitzarà a més com a centre formatiu i de taller, on a l’estiu les aules es poden reutilitzar per fer activitats del municipi. Per a dur a terme aquest projecte es preveu dividir-lo en diferents blocs sent els següents: Informació prèvia del projecte; descripció històrica i constructiva del projecte; normatives aplicades i urbanístiques; descripció del conjunt de la masia; anàlisis constructiu del conjunt, l’estudi i anàlisi de les patologies, la diagnosi d’aquestes, les seves intervencions i rehabilitacions; i finalment, definició i proposta del canvi d’ús que tindrà l’edifici; amb els amidaments i pressupost detallats de tota la rehabilitació i canvi d’ús. Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 5 4 PRIOR INFORMATION 4.1 Background and conditions The main objective of the project is the renovation of la Sínia farmhouse that is currently in a very advanced ruinous stage and gives it use for the interests of the town of Calafell. 4.2 Location and setting La Sínia farmhouse is in the center of Calafell, between Calafell Town and Calafell Beach, in the coastline and in the region of Baix Penedès. (Fig.3.1) (Fig.3.1. Marked in blue the situation of la Sínia farmhouse in Calafell. Protected goods and environment protection map, taken from POUM Calafell) The land is bounded by the Rambla Nova, Girona street, Paseo de la Union Street and la Sínia farmhouse near the Mas Vilarenc and after the Football Calafell. (Fig. 3.2) 4 INFORMACIÓ PRÈVIA 4.1 Antecedents i condicionants El principal objectiu del projecte és la rehabilitació de la Masia de la Sínia que actualment està en una fase ruïnosa molt avançada, i donar-li l’ús pels interessos del municipi de Calafell. 4.2 Situació i emplaçament La Masia de la Sínia es troba al centre de Calafell, entre Calafell Poble i Calafell Platja, i situat a la costa de la comarca del Baix Penedès. (Fig.3.1) (Fig.3.1. Marcat en blau la situació de la Masia de la Sínia a Calafell. Plànol de béns protegits i entorns de protecció, extret del POUM de Calafell) El terreny està delimitat per la Rambla Nova, el carrer Gironès, el Passeig de la Unió, i el carrer de la Masia de la Sínia, a prop del Mas Vilarenc i darrera del Camp de Futbol de Calafell. (Fig. 3.2) N N N N Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 6 (Fig. 3.2. Location of la Sínia farmhouse) 4.3 Existing building data The main building of ‘la Sínia’ farmhouse is quadrangular, with ground floor and two floors, with sloping roof with two slopes of the ridge parallel to the main facade. The bays of the main facade are arranged in an orderly manner from vertical axes. On the ground floor, in the middle, there are the doorway and a window with moulded stone sill on each side, and these openings are of segmental arch. It also is composed by five rooms and a corridor connecting the rooms and finally a stairs nonexistent today. On the first floor there are three rooms with balconies, two of which -the central and rightpreserved moulded stone slabs. On the left side of this, there is a porch with a flat roof forming a terrace, built later, which was through the door to the balcony located on this side. The porch is built with pillars and arches one of half point and two of segmental arches. South Elevation (Fig. 3.2. Emplaçament de la Masia de la Sínia) 4.3 Dades de l’edifici existent L’edifici principal de la masia de la Sínia, és de planta quadrangular, amb planta baixa i dos pisos, i amb coberta inclinada de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures de la façana principal estan disposades d’una manera ordenada a partir d’eixos verticals. A la planta baixa hi ha, a la part central, el portal d’accés i un finestral, amb clavellinera de pedra motllurada a cada costat, i totes aquestes obertures són d’arc escarser. També està composta per cinc sales i un passadís on es connecten les sales i finalment una escala inexistent actualment. Al primer pis hi ha tres habitacions amb balcons dos dels quals –el central i del costat dretconserven les lloses motllurades de pedra. Al costat esquerre d’aquest hi ha un porxo amb coberta plana formant un terrat, construït posteriorment, a la qual s’hi accedia per la porta del balcó situat en aquest costat. El porxo és fet amb pilars i arcs un de mig punt i dos d’escarsers. Alçat Sud N N Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 7 On the second floor there are three windows, between of which there are loopholes, between the central opening and the right side there is a square sundial, protruding from the facade wall with a sill with shelves and cornice at the top, made by brick, which is a decorative trim, made of clay shaped chalice. The eaves of the roof of this facade are made up of a decorative kind of corbels, shaped like the letter T, made by bricks, including a tile. On top, there is a gutter for the collection of rainwater from the roof made of serialized elements of clay. The main facade is plastered and there are traces of paint, the ground floor, there are two windows that have been boarded up recently opened and an old window. On the first floor, a window on the left and two balconies that are walled in with bricks, and the second floor, has three openings of windows. On the front side of the east side is on the ground floor, three windows have been boarded up recently. On the first floor, a window on the left and two balconies are walled in with bricks, and on the second floor, two windows and three loopholes. On the north wall are two windows on the first floor, the right of them has an iron bars gate, and two windows more on the second floor. In this part of the house there are also loopholes, in a minimum of three (much of the facade is covered by a climbing plant). Added to the facade is a front body tender with a roof slope with five blocked apertures. On the west side, on the second floor there are three rectangular windows. Attached to the latter facade there is a building with two bays of rectangular roof slope and that is currently missing and in ruins, where formerly was the cellar. On this building on the north facade, there are five portals arch currently sandwiches, which can be accessed from a ramp constructed with a masonry retaining wall. On the west side there are two windows. Attached to the south side of the body, there is a rectangular nave of two bays with central pillars (only remaining standing on the east side) with gable roof (now defunct). On the west side of this building there are remains of other buildings severely damaged. Added to the south side are the walls of a rectangular building. Across the courtyard there is a body made up of several parts, where there is a wheel. From this body to the main building there is a fence with a portal arch made of brick, the key of which, however, is of carved stone. Closing the whole set there is a masonry wall with plaster on the sides. On the south side, the fence is very poor, it is built by a low wall on which are pillars supporting iron grates. 4.4 Information of interest 4.4.1 Region of Baix Penedès Baix Penedès is a Catalan region that has as capital El Vendrell, and located in the metropolitan area of Tarragona, which borders Alt Camp to the north, with Alt Penedès and Garraf to the east with the Mediterranean Sea to the south, and to the west by Tarragona. Its extension of 296.20 km2 and has a population of 99,786 inhabitants (data extracted from the website: www.municat.gencat.cat page of the Government of Catalonia). The landscape is dominated by the highest points in the region: The Talaia del Montmell to 861 m, the Castle of Montmell to 781 m, and Sant Antoni d’Albinyana to 407 m. The main features of this landscape are as follows: Al segon pis hi ha tres finestres, entre les quals hi ha espitlleres, entre les obertures centrals i del costat dret, hi ha un rellotge de sol de forma quadrangular, que sobresurt del parament de la façana amb una clavellinera amb cartel·les i una cornisa a la part superior, fetes amb maons, la qual hi ha un element decoratiu centrat, fet de terrissa amb forma de copó. El ràfec de la teulada d’aquesta façana és fet amb motius decoratius constituïts per una mena de permòdols, amb forma de la lletra T, fets amb maons, entre els quals hi ha una teula. Al damunt hi ha un canal per a la recollida de l’aigua de la pluja de la teulada feta amb elements seriats de terrissa. La façana principal és arrebossada i hi ha restes de pintura. A la planta baixa, hi ha dos finestres que han estat tapiades recentment i una obertura d’una antiga finestra, al primer pis, una finestra al costat esquerre i dos balconeres també tapiats amb maons ceràmics, i al segon pis, tres obertures de finestres. A la façana lateral del costat est hi ha a la planta baixa, tres finestres que han estat tapiades recentment, al primer pis, una finestra al costat esquerre i dos balcons també tapiats amb maons ceràmics, i al segon pis, dos finestrals i tres espitlleres. A la façana nord hi ha dues finestres al primer pis, la del costat dret amb reixa de barrots de ferro, i dues finestres més al segon pis. En aquesta part de la casa també hi ha espitlleres, en un mínim de tres (bona part de la façana és coberta per a una planta enfiladissa). Afegit a aquesta façana hi ha un cos auxiliar amb teulada d’una vessant amb cinc obertures tapiades. A la façana oest, a la segona planta hi ha tres finestrals rectangulars. Adossat a aquesta última façana hi ha un edifici de dues crugies de planta rectangular amb coberta de dues vessant i que actualment aquesta esta desapareguda i enrunada, es on antigament hi havia el celler. En aquest edifici a la façana nord, hi ha cinc portals d’arc escarser, actualment aparedats, als quals s’accedeix des d’una rampa construïda amb un mur de contenció de maçoneria. A la façana oest hi ha dos finestrals. Adossada a la cara sud d’aquest cos, hi ha una nau de planta rectangular, de dues crugies amb pilars centrals (només resten dempeus els del costat est) amb coberta de dues vessants (actualment desapareguda). Al costat de ponent d’aquest edifici hi ha restes d’altres edificacions molt malmeses. Afegit a la cara sud hi ha els murs d’un edifici de planta rectangular. A l’altre costat del pati hi ha un cos, format per diverses parts, en el qual hi ha una sínia. D’aquest cos fins a l’edifici principal hi ha una tanca amb un portal d’arc escarser fet amb maons, la clau del qual, però, és de pedra tallada. Tancant tot el conjunt hi ha un mur de maçoneria amb arrebossat, en els laterals. A la cara sud, la tanca, que està molt malmesa, és construïda per un mur baix sobre el qual hi ha pilars que sostenen unes reixes de ferro. 4.4 Dades d’interès 4.4.1 Comarca del Baix Penedès El Baix Penedès és una comarca catalana, que té com per capital el Vendrell, i està situada a l’àrea metropolitana de Tarragona, que limita amb l’Alt Camp pel nord; amb l’Alt Penedès i el Garraf per l’est; amb la mar Mediterrània pel sud; i amb el Tarragonès per l’oest. La seva extensió es de 296,20 Km 2 i té una població de 99.786 habitants (dades extretes de la pàgina web: www.municat.gencat.cat pàgina de la Generalitat de Catalunya). El relleu està dominat pels punts més elevats de la comarca essent aquests: la Talaia del Montmell a 861 m d’altitud, el Castell de Montmell a 781 m; i Sant Antoni d’Albinyana a 407 m. Les característiques principals d’aquest relleu són es següents: Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 8 • A mountain located at the head of the region, is the mountain range of Montmell belonging to the chain of Pre-coast. • Another mountain, the coast, parallel to the coast, is inferior to the above and just to the Coll de Calafell 222 m to the core of El Vendrell. • A depression located between two mountain ranges, where it owns the largest part of the population of the region. • A narrow coastal strip, between the coastal mountains and the striations of the Pre-coast, an area which was previously healthy indoor pools, but now a tourist site. The lands of the region are calcareous, and this makes them very permeable and water filters easily. In the range of Albinyana are some strips of plaster, but without importance. 4.4.2 Location of the farmhouse in the village The town of Calafell is situated on the coast of the Baix Penedès (Fig. 3.3). It has a land area of 20.18 km2, the limits are: to the north, Castellet and the Gornal east, Cunit on the south, the Mediterranean Sea to the west, and borders the North Vendrell Bellvei west. Is injured by small heights that form the Serra del Mig of Calafell at an altitude of 222m, where does the Coastal Range. The sandy beach is about 4 km long and goes from Sant Salvador and Cunit. The Calafell landscape is rugged because there is only a narrow strip of flat seaside on west, from the hill on which sits Calafell old town and the new town of Calafell Beach. The Serra del Mig of the town, is chemical in nature Cretaceous defining the term with the castellet. The western part is Miocene, and calcareous sediments helvecians very white (soft), with abundant fossils of mollusks, equínids and teeth of fish that show some of that reef facies in geologic period. In this sector there are also two peaks: the Pujol de Escarnosa to 127 m and 125 m in Graiera. The hollows between mountains are refilled land Quaternary Travertínc, diluvial clay in the small southern town and flat alluvial land by the beach recently earned the sea. (Fig. 3.3) • Una serralada situada a la capçalera de la comarca, és la Serralada del Montmell, que pertany a la cadena del Pre-litoral. • Una altra cadena muntanyosa, la Litoral, paral·lela a la costa, és menys elevada que l’anterior i que acaba al Coll de Calafell a 222 m fins al nucli del Vendrell. • Una depressió situada entre les dues serralades, on s’hi agrupa la major part de la població de la comarca. • Una estreta franja costera, compresa entre la serralada litoral i les estriacions de la Pre-litoral, on anteriorment era una zona salubre coberta d’estanys, però que actualment és un lloc turístic. Els terrenys de la comarca són calcaris, i per això fa que siguin molt permeables i les aigües es filtrin amb facilitat. A la serralada d’Albinyana hi ha algunes franges de guix, però de poca importància. 4.4.2 Situació geogràfica de la masia al municipi El municipi de Calafell és situat a la costa del Baix Penedès (Fig. 3.3). Té una extensió territorial de 20,18 Km 2 , els seus límits són: al nord, Castellet i la Gornal; a l’est, Cunit; al sud, la mar Mediterrània; a l’oest, limita amb El Vendrell i al nord-oest amb Bellvei. És accidentat per les petites altures que formen la Serra del Mig de Calafell amb una altitud de 222m, on acaba la Serralada Litoral. La platja arenosa, és d’uns 4 Km de llarg i continuen les de Sant Salvador i la de Cunit. El relleu de Calafell és accidentat ja que només hi ha una estreta franja plana vora mar i a ponent, el turó on s’assenta el poble antic de Calafell i el nou barri de la platja de Calafell. La Serra del Mig del municipi, és de natura cretàcia, a la partió del terme amb Castellet. La part occidental és miocènica, amb sediments helvecians i calcaris molt blancs (tova), amb abundants fòssils de mol·luscs, equínids i dents de peixos, que denoten unes fàcies en escull d’aquell període geològic. En aquest sector hi ha també dos cims: el Pujol de l’Escarnosa a 127 m; i la Graiera a 125 m. Els fondals entre muntanyes són reomplerts de terrenys del quaternari Travertínc, diluvial argilós a la petita plana al sud del poble i al·luvial als terrenys de la platja guanyats recentment a la mar. (Fig. 3.3) 4.4.3 Around and orientation Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 15 late nineteenths, the crisis was over and the economic and social order was rebuild in the farm world, they were specialized in crops associated with technological changes, while changes brought modifications in the agricultural landscape and in the rural architecture. In farming areas, some farmhouses became farms with adequate facilities and separate to farmhouses. Others were adding adjoining infrastructures (dunghills, places to keep ploughs and aero-engines). In terms of construction, one the noteworthy was the generalize use of ceramic elements; in addition, many farms used them in their constructions, barrel vault downstairs. All this prepares the face of the twentieth century farmhouse. (Fig. 4.9. Vilarenc farmhouse. Calafell. S.XIX.) After the Civil War, the farm system did a change returning of partnership dealings in the transfer of farms and farmhouses. It replaced the rural leases Act 1935, which recognized the right of withdrawal of the property tenants. But since 1950, the transformation of farm passed through the abandoned of any type of sharecropping, replaced by the lease money. Finally, from the sixties, the beginning of mechanization and the set of changes which have been described as “the green revolution” were accompanied by a massive rural exodus that meant the abandonment of many land, and also many farms and farmhouses. The disappearance of the farmhouse, however, has occurred in recent decades, when the abandonment of many cultivation lands, spurred by the European agricultural policy, agreed to open new prospects for rural tourism. Today, the farmhouse is no longer synonymous of unit family farm. The emergence of rural tourism has resulted of the sale of farmhouses as centers of residence. 5.3.1 Main raw materials The economic sense of the farmer has been to maximize the basic materials that the property could provide. Therefore it is very important to discover the area of each farmhouse, the quarry and the river bed where the farmer took the stone, the stream where he took the sand and the oven where they produced calcium. Where we can help to understand is, from the point of view of construction, the farmhouse appears from the direct manipulation of materials from the territory, and peculiarly aims to reduce cost and facilitate the transport of materials due to precarious roads and paths from the preindustrial times. Then define the most important materials used and which are: A finals del segle XIX la crisi va acabar i es va recompondre l’ordre econòmic i social imperant en el món dels masos i les masies, i es varen especialitzar els conreus associada als canvis tecnològics, alhora que va comportar modificacions en el paisatge agrari i en l’arquitectura rural. A les zones ramaderes, algunes masies van esdevenir granges amb instal·lacions adequades i diferenciades del mas-habitatge. D’altres van anar incorporant infraestructures annexes (femers d’obra, instal·lacions per desar-hi arades o aeromotors). En l’aspecte constructiu, un dels elements remarcables va ser la utilització generalitzada d’elements ceràmics, a més, en moltes masies es va utilitzar en les seves construccions, la volta de canó en planta baixa. Tot plegat prepara la fesomia de la masia del segle XX. (Fig. 4.9. Masia del Vilarenc. Calafell. S.XIX.) Després de la Guerra Civil, el sistema de mas fa un canvi on s’observa el retorn als tractes de parceria en la cessió de masos i masies. Va ser reposada la Llei d’arrendaments rústics al 1935, que reconeixia el dret de retracte dels arrendataris de les finques. Però a partir de 1950, la transformació de la masoveria passa per l’abandonament de qualsevol tipus de parceria, substituïda per l’arrendament monetari. Finalment, a partir del anys seixanta, l’inici de la mecanització i el conjunt de canvis que han estat qualificats de <<revolució verda>> van anar acompanyats d’un èxode rural massiu que va significar l’abandonament progressiu o definitiu de moltes terres i, també, de molts masos i masies. La desaparició definitiva del mas, tanmateix, s’ha produït en les darreres dècades, quan l’abandonament del conreu de moltes terres, fent que la política agrària europea, ha coincidit amb les noves perspectives obertes pel turisme rural. Ja que avui la masia ja no és sinònim d’unitat d’explotació familiar. El sorgiment del turisme rural ha comportat la venda de masies com a nuclis de residència. 5.3.1 Materials principals El sentit econòmic del pagès ha fet que des de sempre aprofités al màxim els materials més bàsics que la finca li podria proporcionar. Per tant, és molt important descobrir els voltants de cada masia, la pedrera i el llit fluvial d’on el pagès obtenia la pedra, la riera d’on agafava sorra i el forn on produïa la calç. On ens pot ajudar a entendre, des del punt de vista constructiu, que la masia sorgeix en bona part de la manipulació directa dels materials del territori, i en peculiar que té com a objectiu abaratir costos i facilitar el transport dels materials a causa de la precarietat de les carreteres i els camins de l’època preindustrial. Tot seguit es definiran els materials més importants i utilitzats, que són: Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 16 The soil and sand, the earth is a building material used in the farms where the stone was missing or in cases where the building tradition advises that. Its main characteristics are its quick handling, low cost, good thermal insulation and incombustibility. The sand is another basic material for making mortar and plaster with a mixture of lime (lime mortar). The farmer got the sand above the sandy shores of rivers, streams or torrents. The stone is also one of the basic materials of most rural constructions. The most important characteristics are compactness, strength and durability. Stones more used are slate (which abound in the areas of the Pyrenees), granite (in coastal areas as the Pyrenean), limestone (especially in central Catalonia, etc.). The board, thanks to its form of thin slices or slabs, it was easy to implement in dry walls, masonry, flooring and in the covers. Compared to granite, depending on each region could have come harder or easier to work it. The limestone consists of calcium carbonate, is a stone very suitable for the construction through its geometric shape that facilitate their implementation in work. It was also frequent the use of sandstone, but the problem was that divides very easily and has limited durability. The lime and gypsum, lime is used in the construction of farmhouse; it was obtained scorched limestone kilns located on the outskirts of many towns. In a very similar plaster obtained by dehydration baking hydrated calcium sulfate. His features were coarse, gray sand, and served for plastering, plastered interior walls, in ceilings or to join cane. 5.3.2 Constructive elements The constructive elements that farmers buy are usually the same that are used in the urban architecture of the time. According to the possibilities of each farmer, they add to the construction of the farmhouse, pieces of pierced stone, such as corner ashlar, window frames, arched doorways, columns, sinks, etc. As well as ceramic materials composed by tiles, slabs and bricks. The pierced stone, depending on the economical potential of each family, they bough pierced stone with different levels of finish and decoration. The most common pieces of pierced stone made by mechanical art specialized are “fire slab”, “portal stones”, “window stones” and “stones for doors”. Over the years, this element evolved from floral motifs and Arabic forms (Gothic style), and from the geometrical and precision moulding (Renaissance and Baroque style), to the austere and bare lines (Neoclassicism and Functionalism). The pottery, most of the farmhouses used the ceramic to build arch, roofs and floors. The floor tile could be rude or thin, and it used to do tiled sill, roof eaves, chimneys, etc. The brick, because of its strength and durability, was especially useful for pillars, towers, walls, corners, ovens, walls, etc. The floor tile and the brick had a more limited application in the sixteenth to eighteenth, while in the late eighteen and nineteenth century, their use was generalized. The wood, had a house made of wooden beams were difficult, because it was difficult to work with them, but for the farmer was a pride, because it meant having a house well built. However, it is known that, in the process of building a farmhouse was closely related to the kind of forest and riparian trees that had each county, and to the knowledge of the farmer about the king of wood that he needed the quality and durability of each tree. According to the dimensions of the serrated piece, they obtained La terra i la sorra; la terra és un material de construcció utilitzat en les masies on hi mancava la pedra o en aquells casos en què la tradició constructiva així ho aconsellava. Les seves característiques principals són la seva rapidesa de manipulació, el baix cost, el bon aïllament tèrmic i la incombustibilitat. La sorra és un altre material bàsic per fer els morters i les argamasses amb la barreja de calç (morter de calç). El pagès obtenia la sorra sobretot dels sorrals de les ribes dels rius, rieres o torrents. La pedra és també un dels materials elementals de la majoria de construccions rurals. La seves característiques més importants són la compacitat, la resistència i la durabilitat. Les pedres més emprades són les pissarres (que abunden a les zones pirinenques), els granits (que sovintegen tant a les zones costaneres com a les pirinenques), la pedra calcària (sobretot en la Catalunya central),etc. La pissarra, gràcies a la seva forma de llesques o llosetes fines, era de fàcil aplicació tant en les parets seques, de maçoneria, en paviments com en les cobertes. Respecte al granit, segons la comarca on procedia podia tindre més duresa, o més fàcil treballar-la. La pedra calcària, format per carbonat càlcic, és una pedra molt adequada per a les construccions gràcies a la seva forma geomètrica i carejada que faciliten la seva posada en obra. També era freqüent la utilització de pedres arenoses, però el problema era que es disgregava amb molta facilitat i tenia una durabilitat limitada. La calç i el guix; la calç utilitzada en la construcció de les masies s’obtenia calcinant les pedres calcàries en forns ubicats a la rodalia de molts pobles. D’una manera molt semblant s’obtenia el guix, mitjançant la deshidratació per cocció del sulfat calci hidratat. Les seves característiques eren bastes, de color grisós, i servia per enguixar, arrebossar parets interiors, o per fer cel rasos d’encanyissat. 5.3.2 Elements constructius Els elements constructius que el pagès compra són normalment els mateixos que s’utilitza a l’arquitectura urbana de l’època. Segons les possibilitats de cada pagès, s’incorpora a la construcció de la masia, peces de pedra picada com són els carreus de cantonada, els marcs de les finestres, els portals adovellats, les portes allindades, columnes, aigüeres, etc. Així com materials ceràmics formats per teules, rajoles i maons. La pedra picada, segons cada família i les seves possibilitats econòmiques, comprava pedres picades amb diferents nivells d’acabats i d’ornamentació. Les peces més comunes de pedra picada feta amb menestrals especialitzats són les de “llosa de foc”, “pedres pel portal”, “pedres per finestra” i “pedres per portes”. Amb els anys, aquest element va evolucionar dels motius florals i les formes arabesques (d’estic gòtic), i de les geometries i les motllures de gran precisió (d’estil renaixentista i barroc), a les línies més austeres i despullades (neoclassicisme i funcionalisme). La ceràmica, la major part de les masies varen utilitzar la ceràmica per a la construcció de les voltes, els teulats i els paviments. La rajola podia ser borda o fina, i s’utilitzava per fer enrajolats, soleres, ràfecs de coberta, fumerals, etc. El maó, per les seves característiques de resistència i durabilitat, era especialment útil per fer pilars, voltes, parets, cantonades, forns, envans, etc. La rajola i el maó tenien unes aplicacions més limitades en els segles XVI al XVIII, mentre que se’n generalitza l’ús a partir del final del segle XVIII i XIX. La fusta, tenir una masia feta de bigues de fusta era difícil treballar-les, però que per al pagès era un orgull, ja que significava tenir una casa més ben feta. Malgrat tot, es sap que la utilització de la fusta, en el procés constructiu d’una masia, estava molt relacionat amb el tipus de boscos i d’arbres de ribera que tenia cada comarca, i que el pagès ja sabia el tipus de fusta que necessitava, i diferenciava bé la qualitat i durabilitat dels diferents arbres. Segons les dimensions de la peça serrada, s’obtenien els cairats, les Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 17 beams, pillars, planks, posts, etc. Their most important applications are structural elements, sills, flooring, tiling, and the manufacture of door and windows. 5.3.3 Structural Systems Farmhouses are built with a traditional structural system, which are the spans of bearing walls and the roof and vault beams. It was a very adequate system to build a building with different floors, like farmhouses. Main walls are usually separated between 3 or 5 meters to make easier their coverage. Depending on the distribution of each floor, we can differentiate between regular farmhouses with a certain symmetry, and the irregular farmhouses, warped (because of a constructive process of successive enlargements), and farmhouses with separate buildings. The wall charging, according to their position has been called facade wall (front facade), rising sun wall, sun wall, east wall (side walls), north wall, etc. The wall charging could be dry, of mud, or of mortar and stone (masonry). Remember that the dry wall made of stone without mortar, is the oldest building system that has been used in the construction of the secondary lean and rugged territory of the country. A technique that has been used until the early twentieth century in the retaining walls of sand, on the separation walls of owners and on the small storage buildings in the vineyards and olive groves. And the mud wall was done with clay soil put in a wooden formwork of a certain thickness (about 40 to 50 cm) that had depended on the strength of supporting the wall. The soil used was obtained by choosing the best layers of the earth that were made of clay and silt. However, the retraction that the land experimented when it goes hard and the necessity of improve its resistance, forced to add sand, gravel or even lime. Mud walls normally refuted with lime mortar to protect them from moisture. Masonry wall must remember that the most notable is the strength and durability that had the stone and mortar. According to the geometry of the stone used, the stone wall could be: ordinary (formed by irregular stones laid flat with no selection), agreed (stones that had previously chosen the flat face), faced (formed by selected stones sides of which are regularized by a punch and scarp), and finally the more unusual was the wall made of ashlar (stone and crushed by their geometric faces). The board thickness varied according to the regularity of stone, but was usually between 2 and 4 cm thick and were placed wedges or chunks of rubble and roofing tiles. The beams, is the set of horizontal or sloping beams that form the structural support of the different floors. A system that could have become embedded in walls, supported on wooden beams, or placed on transverse arches. Its construction was usually regular, with a separation between beams which could vary from 50 to 70 cm. In the wetlands of the interior of the country houses (cut and winery) prevented interlock lateral beams parallel to walls (waller beam or outline) in order to prevent the damaged of moisture. The arch and the vault; the arch built by the master of houses, and we found in country houses the same repertoire as in civil architecture: the round arch, the pointed arch, the lower arch, etc. The turn, which was also built by the master of houses, was synonymous of durability and perpetuity, we found also different types of turns according to their shape: half a point, underpinned, the lower, handle of the basket, edge, the breeze, etc. bigues, puntals, taulons, les llates, les posts, etc. Les seves aplicacions més importants són els elements estructurals, les soleres, els paviments, els aplacats, i també la fabricació de portes i finestrals. 5.3.3 Sistemes estructurals Les masies estan fetes amb el sistema estructural tradicional, que són les crugies de parets de càrrega i cobriment amb bigues o voltes. Un sistema molt adequat per a la realització d’edificis de diverses plantes, com és el cas de les cases de pagès. Les parets mestres normalment estan separades entre 3 i 5 metres de distància per tal de facilitar el seu cobriment. Segons el tipus de planta de distribució de cada casa, podem diferenciar entre les masies de crugies regulars i amb una certa simetria, les masies formades per crugies guerxades i irregulars (a causa d’un procés constructiu d’ampliacions successives), i les masies amb edificis separats i crugies autònomes. La paret de càrrega, segons la seva situació ha estat anomenada tradicionalment paret del frontispici (façana principal), paret de sol ixent, paret de sol ponent, paret de llevant (façanes laterals), paret de tramuntana (façana nord), etc. La paret de càrrega podia ser seca, de fang (tapial), o bé de morter i pedra (maçoneria). Cal recordar que la paret seca feta amb pedra sense argamassa, és el sistema constructiu més antic i que s’ha utilitzat en les construccions secundàries del territori més accidentat i magre del país. Una tècnica que s’ha emprat fins a l’inici del segle XX en els murs de contenció de terres de feges, en les parets de separació de propietaris i en les petites construccions d’emmagatzematge en els camps de vinyes i olivars. I la paret de tapial es realitzava amb terra argilosa posada dins un encofrat de fusta d’un gruix determinat (d’uns 40 o 50 cm) que depenia de la resistència que havia de suportar el mur. La terra utilitzada s’obtenia escollint les millors capes de les terres que estaven compostes d’argiles i llims. Amb tot, la retracció que experimentava la terra en endurir-se i la necessitat de millorar la seva resistència, obligava a afegir-hi sorra, grava o fins i tot calç. Unes parets de fang que normalment es rebatien amb morter de calç per tal de protegir-les de la humitat. De les parets de maçoneria cal recordar que el més remarcable són la resistència i la durabilitat que tenia amb la pedra i el morter. Segons la geometria de la pedra utilitzada, la paret de pedra podia ser: ordinària (formada per pedres irregulars disposades de manera plana sense cap selecció); concertada (pedres escollides anteriorment que tenien la cara plana); carejada (formada per pedres seleccionades els costats de les quals es regularitzaven mitjançant un punxó i l’escarpa); i finalment la més inusual era la que estava feta de carreus (pedres geomètriques i picades per les seves cares). El gruix de les juntes variava segons la regularitat de la pedra, però solien ser entre 2 i 4 cm de gruix i es col·locaven falques de pedruscall o amb trossos de teules i rajoles. L’embigat, és el conjunt de bigues horitzontals o inclinades que formen el sistema estructural de suport dels diferents pisos. Un sistema que podia disposar-se encastat a les parets, recolzat sobre les jàsseres de fusta, o bé col·locat sobre els arcs transversals. La seva construcció era normalment regular, amb una distància de separació entre cairats que podia variar de 50 a 70 cm. A les zones humides de l’interior de les cases de pagès (corts i celler) s’evitava encastar les bigues a les parets i es recolzava a les bigues laterals paral·leles a les parets (biga paredera o perfila) per tal d’evitar l’acció deteriorada de la humitat. L’arc i la volta; l’arc el construïa el mestre de cases, i trobem en les masies el mateix repertori que a l’arquitectura civil: l’arc rodó, l’arc apuntat, l’arc rebaixat, etc. La volta també construïda pel mestre de cases, era sinònim de perpetuïtat i de durabilitat, també es troben diferents tipus de voltes segons la seva forma: de mig punt, l’apuntalada, la rebaixada, l’ansa de paner, d’aresta, la bufada, etc. Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 18 5.3.4 Other construction elements Facades of country houses should be noted that they are simple in composition with a certain point of minimalism architecture. The exterior walls of the farmhouse could be ended with different types of finishes, different skins crane whose function is to protect and dignified bearing walls. So the stucco and plaster had a clear sense of protection. Usually the batter is left natural and unpainted, the colour of sand, earth tones and shades of lime that emerged over the years, and brings the stucco houses with their environment. A fresh lime mortar that have hardened over time to form a protective crust building highly effective due to the reaction of the lime in contact with the air. The stone masonry was left without plastered because of a problem of adhesion to the surface of the stone. The flooring of the houses has evolved over the centuries, from stone and wood to ceramics. The first paved, on the ground floor and on the first floor flat, slabs were placed on the ground (tile paved) or irregular or rounded stone embedded in the ground. The quality of these depended on the strength of cobbled stone material, its placement and its grout (cobbled paved). The first operation was performed was the disposition of the peripheral and central rows that made as a guide (stone edge). Then, it filled the interior zones with the stone over a sand bed that helped to put the pieces balanced. The joining with the mud or the lime mortar gave the final cohesion to the pavement. Stairs were made with stone, especially on the ground floor, and on upper floors usually with planks or woods. But from the eighteenth and nineteenth centuries most of the stone pavements are replaced by ceramic tile flooring, like stairs that are also covered with tiles reinforced, at the edges of the steps, with wooden steps 4 x 9 cm of squared. The ceilings and roofs, the bellies of the ceilings and floors of the farmhouses are caused as much by its own weight as pass of time. This deformation of the roof forced the traditional building chimneys and fireplaces, located on the roof, would rest on bearing walls to achieve the desired stability. The hearth decks were made by simply planks of wood nailed, cane and mortar, and from the nineteenth century become widely known in tiles on battens. Later it was popularized by the ratio of curved tile roofs built between the beams. It has say that the appearance of aging decks is mainly due to the porosity of the traditional tile. A feature that allows the ceramic retains moisture and causes the creation of the appropriate environment for the proliferation of all types of ocher and green microorganisms. 5.3.4 Altres elements constructius Les façanes de les masies, cal remarcar que són de composició senzilla i d’un cert minimalisme arquitectònic. Les parets exteriors de la masia podien estar acabades amb diferents tipus d’acabats, diferents pells de façana que tenen la funció de protegir i dignificar les parets de càrrega. Per això els arrebossats i estucs tenien un clar sentit de protecció. Normalment els arrebossats es deixaven naturals i sense pintar, el color de la sorra, els tons terrossos de la calç i les tonalitats que sorgien amb el pas dels anys, integraven aquests estucs de les masies amb el seu entorn. Uns acabats de morter de calç que, amb el temps s’han endurit formant una crosta de protecció de l’edifici de gran eficàcia a causa de la reacció de la calç en contacte amb l’aire. Els carreus i la pedra picada quedaven sense arrebossar per un problema d’adherència dels morters sobre les superfícies fines de la pedra. Els paviments de les masies han evolucionat durant els segles, va des de la pedra i la fusta fins a la ceràmica. Els primers empedrats, a les plantes baixes i plantes pis eren de lloses planes col·locades sobre la terra (enllosat) o bé de pedres irregulars o arrodonides encastades en el sòl (empedrat). La qualitat d’aquests empedrats depenia de la resistència del material petri, de la seva col·locació i del seu rejuntat. La primera operació que es realitzava era la disposició de les filades perimetrals i centrals que feien de guia (pedres de fil). Seguidament, s’omplien les zones interiors amb l’empedrat sobre un llit de sorra que ajudava a col·locar les peces anivellades. El rejuntat amb fang o amb morter de calç donava la cohesió final de l’empedrat. Les escales estaven realitzades amb pedra picada, sobretot a la planta baixa, i les plantes superior normalment amb taulons o fustes. Però a partir dels segles XVIII i XIX la majoria de paviments de pedra es substitueixen per paviments de peces ceràmiques de rajol, com també les escales també són recobertes amb rajoles reforçades, en les arestes dels graons, per marxapeus de fusta de 4 x 8 cm d’escairada. Els sostres i les cobertes, les panxes dels sostres i els forjats de les masies són ocasionats tant pel seu pes propi com pel pas dels anys. Aquesta deformabilitat de les cobertes tradicionals obligava que els fumerals d’obra i les xemeneies, situats a la coberta, haguessin de descansar sobre les parets de càrrega per tal d’aconseguir l’estabilitat desitjada. Les soleres de les cobertes estaven fetes simplement de llates, de fusta clavada, encanyissat i morter, i a partir del segle XVIII i XIX es generalitzaren les soleres de rajola sobre llates. Més endavant es va popularitzar la relació dels sostres mitjançant revoltons de rajol construïts entre les bigues. Cal dir que l’aparença d’envelliment de les cobertes és deguda sobretot a la porositat de la teula tradicional. Una característica que permet que la ceràmica retingui la humitat i que propicia la creació de l’ambient adequat per a la proliferació de tot tipus de microorganismes de colors ocres i verdosos. Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 19 6 LEGISLATION 6.1 The Urban Legislation and their performance Currently, the farmhouse is listed within the Urban Development Plan (POUM), approved in 2005, and has a rating of urban Facilities Area. Although now is the catalog of farmhouses and goods were previously private land, but in 1999 was converted into a city came to be the City of Calafell, through the development of a Urbanistic Plan Partial (PPU) << subsector la sinia >> and promoted by a company, owned and registered in Calafell on 12/12/2000. But this plan was not being listed as a catalog of goods was not protected until current POUM. Next we analyze the rules-house and compliance. 6.1.1 Legal Framework: Responsibilities of Municipalities in the protection and conservation of architectural heritage Municipalities have an obligation to protect and preserve its architectural heritage as an integral part of Catalonia culture. This concept emanates from two laws: - The Spanish Constitution, the fundamental law of the State, passed in 1978: Art. 46: The public authorities have an obligation to "ensure conservation and promote the enrichment of the historical, cultural and artistic heritage of people from Spain and the assets that comprise it, regardless of the legal status and ownership”. Art. 148.3, 16 and 22: The Autonomous Communities may assume competences concerning: planning, monuments of interest, security and protection of its buildings and facilities. Art. 149.1.1.28: The State has exclusive powers in defense of the cultural, artistic and monuments from Spanish against exportation and spoliation. - The Statute of Autonomy of Catalonia, approved by Organic Law in 2006. Art. 127. Culture: The Generalitat has exclusive jurisdiction in culture. This exclusive include in all cases: b) Cultural heritage, including: First. Regulation and execution of measures to enrich and promote cultural heritage of Catalonia, and to facilitate their access. Second. Inspection, inventory and restoration of architectural, archaeological, scientific, technical, historical, artistic, ethnological and cultural patrimony overall. Third. Establishment and determination of the legal actions on tangible and intangible assets embedded in the cultural heritage of Catalonia, and the management of these assets. - Legal instruments which have local councils to protect and preserve this heritage, in addition to the Municipal Urban Development Plan, are: A) The Law of Catalan cultural heritage 9/1993 of 30 September (LPCC). B) The Town Planning Act 2/2002 of 14 March, Catalonia (LUC). C) Law regulating the Local System 7/1985 of 2 April (LBRL). D) The revised text of the Law on Local and Municipal Government of Catalonia (LMRLC) approved by Decree 2/2003 of 28 April. E) The Law of Spanish Historical Heritage 16/1985 of 25 June. F) The revised text of the current provisions of the Local Government, approved by Royal Decree 781/1986 of 18 April. G) Regulation of local heritage, approved by Decree 336/1988 of 17 October. H) Regulation of the protection of archaeological and paleontological approved by Decree 78/2002 of 5 March. 6 NORMATIVA 6.1 Normativa urbanística i el seu compliment Actualment, la masia de la Sínia està catalogada dins d’un Pla d’Ordenació Urbanístic(POUM) aprovat el 2005, i té una qualificació urbanística de Zona d’Equipaments. Tot i que ara està al catàleg de masies i béns, anteriorment eren uns terrenys privats, però que a l’any 1999 es van reconvertir en municipals i van passar a ésser de l’Ajuntament de Calafell, a través del desenvolupament d’un Pla Parcial Urbanístic (PPU) <<subsector la sínia>> i promogut per a una empresa, i inscrita al registre de propietat de Calafell el dia 12/12/2000. Però en aquest Pla no va ésser catalogat, ja que no tenia un catàleg de béns protegits, fins al POUM actual. A continuació s’analitzen les normatives referents a la masia i pel seu compliment. 6.1.1 Marc Jurídic: Responsabilitats dels Municipis en la protecció i conservació del patrimoni arquitectònic Els municipis tenen l’obligació de protegir i conservar el seu patrimoni arquitectònic, com a part integrant dels béns culturals de Catalunya. Aquest concepte emana dues lleis: - La Constitució Espanyola, llei fonamental de l’Estat, aprovada al 1978: Art. 46: Els poders públics tenen l’obligació de «garantir la conservació i de promoure l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que l’integren, sigui quin sigui el règim jurídic i la titularitat». Art. 148.3, 16 i 22: Les comunitats autònomes poden assumir competències en matèria de: urbanisme, patrimoni monumental d’interès, vigilància i protecció dels seus edificis i de les seves instal·lacions. Art. 149.1.1.28: L’Estat té competència exclusiva en matèria de defensa del patrimoni cultural, artístic i monumental espanyol contra l’exportació i l’espoliació. - L’Estatut d’autonomia de Catalunya, aprovat per la llei orgànica al 2006. Art. 127.Cultura: correspon a la generalitat la competència exclusiva en matèria de cultura. Aquesta competència exclusiva compren en tot cas: b) el patrimoni cultural, incloent-hi: Primer. La regulació i l’execució de mesures destinades a garantir l’enriquiment i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya i a facilitar-li l’accés. Segon. La inspecció, l’inventari i la restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic, i cultural en general. Tercer. L’establiment i la determinació del règim jurídic de les actuacions sobre béns mobles i immobles integrats en el patrimoni cultural de Catalunya, com també la gestió d’aquests béns. - Els instruments legals amb què compten els ajuntaments per protegir i conservar aquest patrimoni, a més del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, son: A) La Llei del patrimoni cultural català 9/1993, de 30 de setembre (LPCC). B) La Llei d’urbanisme 2/2002, de 14 de març, de Catalunya (LUC). C) La Ley reguladora de las bases del régimen local 7/1985, de 2 d’abril (LBRL). D) El Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (LMRLC), aprovat pel Decret 2/2003, de 28 d’abril. E) La Ley del patrimonio histórico español 16/1985, de 25 de juny. F) El Texto refundido de las Disposiciones vigentes en materia de régimen local, aprovat per Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d’abril. G) El Reglament del patrimoni dels ens locals, aprovat pel Decret 336/1988, de 17 d’octubre. H) El Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, aprovat pel Decret 78/2002, de 5 de març. Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 20 6.1.2 Municipal Urban Development Plan Calafell (POUM) Introduction: Art. 1: defining the purpose of the municipal urban plan of arrangement and legal framework. a) The POUM is the instrument of the integral urban organization of Calafell, in accordance with the provisions of current planning legislation and other legal provisions applicable. b) The POUM is the result of the revision of the General Urban Plan of Calafell (PGOU), adopted on 24 May 1989 and published in the Official Gazette of the Generalitat of Catalonia, and the revised text of the planning requirements General Plan adopted in 2005. The farmhouse is situated in urban land and the POUM mentioned it in Art. 13: a) The determinations of the POUM regulating urban land applied directly and immediately, except for urban improvement sectors defined by the POUM, which is necessary and mandatory approval of appropriate plans for urban improvement. b) Urban land also defines necessary urban action polygons to implement its integrated boundaries. As for the farmhouse that is listed as a protected property, in Art. 17 include catalogues and specify: a) As the POUM document includes the Heritage catalogue, which are related to those buildings, flats, gardens, and other items that must be protected. And the City Council can include new items to the catalogue, and must be justified by a municipal technical report without modifying the POUM. But you can also exclude goods from the catalogue, following the procedure specified in the Law on Protection of Cultural Heritage. b) Also part of the POUM, in accordance with the provisions of Article 50.2 of TRLUC, farmhouse and cottage catalogue could be renovated or rebuilt in urban land and undeveloped land. Article 23 defines the urban and their categories, then I will specify which are related to my farmhouse: 1) The POUM classified as urban land: a) Those lands having been subjected to the process of integration into the urban scheme and have all the basic urban services under Article 27 of TRLU. b) Those areas included in consolidated areas of construction of at least two-thirds of the building surface. c) Those who reach the level of urbanization envisaged in the plan. 2) The urban land has two classifies, the consolidated and unconsolidated urban land: An urban land is consolidated, on the grounds that only lacks achieve the status of solar alignments indicate or grazing or complete or finish marked the development of the art TRLU .29. Article 24 specifies that the owners of consolidated urban land are subjected to compliance with the rules on who can establish the urban renewal plan. In Article 35, is the Municipal Heritage land and housing that comprises properties with equity loan obtained by expropriation planning, for resource management or derivatives alignment heritage, and by the City Council decided to incorporate there. And this heritage can be managed by any of the methods permitted by local legislation. In Article 60 distinguishes the different types of areas in terms of: the history, current status and evolution, physical configuration, and strategy planning. These areas are grouped into historical rankings, high density or low density houses, and businesses activity. In the historical ordination is regulated the conservation works, restoration, consolidation and improvement of existing buildings. 6.1.2 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calafell (POUM) Introducció: Art. 1: definició, objecte del Pla d’ordenació urbanística municipal i marc legal. a) El POUM constitueix l’instrument d’ordenació urbanística integral del terme de Calafell, de conformitat amb allò que disposa l’actual legislació urbanística i demés disposicions legals que siguin d’aplicació. b) El POUM és el resultat de la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Calafell (PGOU), aprovat el 24 de maig de 1989 i publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, així com el Text refós de les normes urbanístiques del Pla General aprovat el 2005. La masia esta situada en sòl urbà i el POUM en fa referència en l’Art. 13: a) Les determinacions del POUM que regulen el sòl urbà s’apliquen directament i immediatament, excepte dels sectors de millora urbana delimitats pel POUM, en que serà necessària i obligatòria l’aprovació de plans de millora urbana corresponents. b) En el sòl urbà, també delimita els polígons d’actuació urbanística necessaris per a l’execució integrada de les seves delimitacions. Pel que fa a la masia que està catalogada com a béns protegits, en l’Art. 17 inclou els catàlegs i especifica: a) Com a document del POUM, s’inclou el Catàleg de Patrimoni, en el qual s’hi relacionen aquelles construccions, edificis, jardins, o altres elements que han de ser objecte de protecció. I l’Ajuntament pot incloure nous elements al catàleg, i que han d’estar justificats per part d’un informe tècnic municipal, sense la modificació del POUM. Però també podrà excloure béns del catàleg, seguint el procediment indicat a la Llei de protecció del patrimoni cultural. b) També forma part del POUM, d’acord el que preveu l’article 50.2 del TRLUC, el catàleg de masies i cases rurals susceptibles de ser rehabilitades o reconstruïdes en sòl urbà i en sòl no urbanitzable. En l’article 23, defineix el sòl urbà i les seves categories, seguidament especificaré el que incumbeix en la masia i que és: 1) El POUM classifica com a sòl urbà: a) Aquells terrenys que havent estat sotmesos al procés d’integració en el teixit urbà, compten amb tots els serveis urbanístics bàsics previstos en l’article 27 del TRLU. b) Aquells terrenys compresos en les àrees consolidades d’edificació d’almenys dues terceres parts de la superfície edificable. c) Aquells que assoleixin el grau d’urbanització previst en el planejament. 2) El sòl urbà es subclassifica en el sòl urbà consolidat i no consolidat: Un sòl urbà és consolidat, en els terrenys als quals només manca per assolir la condició de solar, assenyalar alineacions o rasants, o bé completar o acabar la urbanització assenyalats a l’art.29 del TRLU. En l’article 24, especifica que els propietaris de sòl urbà consolidat estan subjectes al compliment de les normes sobre rehabilitació urbana que pugui establir el planejament. A l’Article 35, tracta del Patrimoni Municipal de sòl i habitatge que està integrat pels béns immobles de caràcter patrimonial obtinguts per cessió, per expropiació urbanístiques, per recursos derivats de gestió o alineació del patrimoni, i pels que l’Ajuntament decideixi incorporar-hi. I aquest patrimoni pot ser gestionat per qualsevol de les formes admeses per la legislació de règim local. En l’article 60, distingeix els diferents tipus de zones en funció de: la història; estat actual i evolució; configuració física; i l’estratègia urbanística. Aquestes zones s’agrupen en: ordenacions històriques; d’alta densitat, unifamiliars o de baixa densitat, i activitats econòmiques. En les ordenacions històriques es regula les obres de conservació, restauració, consolidació i millora d’edificis existents. Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 21 In Article 176 explains the equipment, it is emphasized because la Sínia farmhouse is considered in the POUM as a facility as it is for public use. As for construction equipment, which are those spaces used for: the completion of an activity, for facilities, new buildings intended for leisure, recreational, scientific, cultural, commercial storage, educational, cultural, and tourism and are in undeveloped land. As the house is listed as a protected right under Article 189 specifies the specific characteristics of the licenses listed items affect to catalogue elements, these building or activity licenses that affects to a listed building will have to fulfil the requirements of Law 9/1993 of 30 September, of Catalan cultural heritage, and Decree 78/2002, of the Rules for protection of archaeological and paleontological patrimony. It specifies that, in case of properties with BCIL category (Cultural Property of Local Interest), will be job of City Council to authorize the intervention and the granting license. And finally in the Article 200 it is specified the documentation to ask for the license of listed assets (report justifying the work plans of the current information, maps of the area around the building, details of facades and building materials, and the permission of the Culture Department or competent agencies). And Article 201 the specific documentation of the license of listed property (report which justified with a cultural and archaeological study and the use that it will give to it, the current description, the description of the action proposed, environmental plans, and blueprints of the building). A l’article 176 explica els equipaments, es remarca aquest article ja que la Masia de la Sínia és considerada al POUM com a equipament ja que és d’ús públic. Pel que fa als equipaments de construcció, que són aquells espais destinats a: la realització d’una activitat, per a instal·lacions, construccions de nova planta destinades a activitats d’oci, recreatives, científiques, culturals, comercials, d’emmagatzematge, educacionals, socioculturals, i al turisme i que estan en sòl no urbanitzable. Com la masia està catalogada com a bé protegit i en l’article 189 especifica les característiques específiques de les llicències que afecten als elements catalogats, aquestes llicències d’obra o d’activitat que afectin a un edifici catalogat hauran de complir els requisits que estableix la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, i el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. I especifica que en el cas dels immobles amb la categoria de BCIL (Béns Culturals d’Interès Local ó bé catalogat), correspondrà a l’Ajuntament l’autorització de les intervencions, mitjançant la concessió i de la llicència corresponent. I finalment en l’article 200 s’especifica la documentació de la sol·licitud de la llicència sobre béns catalogats (memòria de justificació de l’obra, plànols informatius de l’estat actual, plànols de l’entorn de l’edifici amb detalls de façanes i elements constructius, i Autorització del Departament de Cultura o d’organismes competents). I en l’article 201 la documentació especifica de la sol·licitud de llicència sobre béns catalogats (memòria justificativa amb estudi històric i arqueològic i l’ús que es donarà, descripció de l’estat actual, descripció de la intervenció que es proposa, plànols de l’entorn, plànols de l’edifici). Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 22 6.1.2.1 Catàleg de les masies i les cases rurals En aquest catàleg s’inclouen totes les masies, cases i béns protegits per l’Ajuntament a través del POUM. Un d’aquests béns està la Masia de la Sínia, exactament la número 132, catalogada amb el nom ‘La Sinia’, i referència cadastral – 9913103CF7691S0001SJ. També en aquest document s’escriu la masia, els seus elements, estat de conservació, algunes dades històriques, i aspectes normatius. La categoria de protecció de la masia és BCIL (Bé Cultural d’Interès Local), i els espais i elements que estan protegits són: << La volumetria del cos principal de l’immoble, els murs de càrrega, el nivell de les soleres i la cobertura. També es protegeixen la forma i la disposició de les obertures. Es protegeix el rellotge de sol i els elements que construeixen la sínia, com també els principals edificis o restes dels mateixos, on es desenvolupaven activitats relacionades amb l’elaboració de productes procedents de l’agricultura, i els espais lliures d’edificació que formen part de la finca.>> Les intervencions que estan permeses són: <<La realització d’actuacions de conservació, restauració i de recuperació dels elements i volums originals. Es permet la substitució dels elements que no puguin garantir la realització de la seva funció, així com totes les intervencions necessàries per a la bona conservació de l’edifici, sempre que siguin realitzades amb tècniques i materials compatibles amb l’obra històrica. Es permet la transformació de les compartimentacions interiors sempre que no es modifiquin els elements estructurals d’una forma significativa. Finalment, es permet l’enderroc d’aquelles parts afegides posteriorment que dificulten la comprensió de l’estructura original del conjunt.>> Amb aquesta reflexió, és procedirà amb la rehabilitació i el seu canvi d’ús en els apartats 6.3 i 7 del projecte. 6.1.3 Llei 9/1993, del patrimoni cultural català (LPCC) Aquesta llei fa referència als béns d’un valor històric i arquitectònic, i que s’han de preservar ja siguin béns privats o públics, i que en el meu cas és responsabilitat del municipi preservar-lo. Mesures generals El patrimoni cultural català, són tots aquells béns immobles o mobles que tenen un valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic, mereixedors d’una protecció i d’una defensa especials (LPCC, art. 1.2). Els ajuntaments han de vetllar per la integritat del patrimoni cultural català, tant públic com privat, situat en el seu terme municipal, i per la protecció, la conservació, l’acreixement, la difusió i el foment d’aquest patrimoni, com també estimular la participació de la societat en la tasca de protecció (LPCC, art. 3.1). La Llei del patrimoni cultural català classifica en 3 categories de protecció: A. Béns culturals d’interès nacional (BCIN) B. Béns culturals d’interès local (BCIL) o béns catalogats C. Els restants béns integrants del patrimoni cultural català (BIPCC) La masia de la sinia és un bé catalogat com a BCIL, per això es fa mensió d’aquest bé: En un BCIL, la competència per a la declaració d’un immoble com a bé cultural d’interès local correspon al ple de l’ajuntament (en municipis de més de cinc mil habitants) i al ple del consell comarcal (en els municipis de fins a cinc mil habitants). L’acord de declaració d’un BCIL ha de ser comunicat al Departament de Cultura, perquè en faci la inscripció en el Catàleg de patrimoni cultural català (LPCC, art. 15 i 17). També està regulada per la Llei d’urbanisme de Catalunya i vinculada, en principi, al planejament (LUC, art. 69). I la declaració d’un immoble com a BCIL comporta la tramitació de l’expedient administratiu corresponent, en el qual ha de constar l’informe favorable d’un tècnic en patrimoni cultural (LPCC, art. 17.2). 6.1.4 Llei d’urbanisme 2/2002, de 14 de març, de Catalunya (LUC) Faig un petit esment de lo més important d’aquesta llei, enfocat a la conservació del patrimoni i del catàleg de béns. En caràcter general fa menció de: - Respecte al concepte de desenvolupament urbanístic sostenible (LUC, art. 3.1), pel que fa al patrimoni arquitectònic, la Llei d’urbanisme 2/2002 explicita que «s’han de conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació […] dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals». - «El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis» (LUC, art. 9.3). - Ha de vetllar perquè les construccions i instal·lacions noves s’adaptin a l’ambient que les contextualitza i no desmereixin els edificis o les restes de caràcter històric, artístic, arqueològic o tradicional (LUC, art. 9.3). Els catàlegs municipals: - Els municipis historicoartístics han d’elaborar un catàleg del seu patrimoni cultural immoble (LPCC, art. 6.4) que ha d’especificar les mesures de protecció. - La competència urbanística en matèria de planejament i gestió que atorga la Llei d’urbanisme als ajuntaments comprèn, implícitament, la redacció de catàlegs de patrimoni arquitectònic i la protecció d’aquest patrimoni (LUC, art. 14.2 i art. 23.1.a). - En la definició de «sistema urbanístic d’espais lliures» (LUC, art. 34.5), la Llei fa esment de l’atenció que cal prestar a l’existència de restes arqueològiques i arquitectòniques declarades d’interès. Cal, per tant, l’atenció deguda als edificis d’interès històric i arquitectònic situats en els espais lliures. Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 23 6.1.5 Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) A continuació es citen els apartats i seccions més importants, que afecten a la rehabilitació i el canvi d’ús de la Masia de la Sínia, del Codi Tècnic de l’Edificació i que durant el Projecte es compliran. CTE-HE: Estalvi d’energia CTE-HE-1: Límit de la demanda energètica: - Àmbit d’aplicació, en edificis d’obra nova, i en rehabilitacions d’edificis existents amb una superfície útil superior a 1000m 2 a on és renovi més del 25% dels tancaments. - Procediment de verificació, en l’opció simplificada, està basada en el control indirecte de la demanda energètica dels edificis mitjançant la limitació dels paràmetres característics dels tancaments i particions interiors que componen la envolvent tèrmica. La comprovació es realitza a través de la comparació dels valors obtinguts en el càlcul amb els valors límit permesos. Aquesta opció es pot aplicar a obres d'edificació de nova construcció que compleixin els requisits especificats en l'apartat 3.2.1.2 i a obres de rehabilitació d'edificis existents. CTE-HS: Salubritat HS-1: protecció contra la humitat: Aplicació: Aquesta secció s'aplica als murs i els sòls que estan en contacte amb el terreny i als tancaments que estan en contacte amb l'aire exterior (façanes i cobertes) de tots els edificis inclosos en l'àmbit d'aplicació general del CTE. Els sòls elevats es consideren terres que estan en contacte amb el terreny. Les mitgeres que quedin descobertes perquè no es ha edificat en els solars confrontants o perquè la superfície de les mateixes excedeix a les de les confrontants es consideren façanes. Els sòls de les terrasses i els dels balcons es consideren cobertes. Verificació de la normativa: - murs: 1. Les seves característiques han de correspondre amb les especificades en l'apartat 2.1.2 segons el grau d'impermeabilitat exigit en l'apartat 2.1.1; 2. les característiques dels punts singulars del mateix han de correspondre amb les especificades en l'apartat 2.1.3; - sòls: 1. les seves característiques han de correspondre amb les especificades en l'apartat 2.2.2 segons el grau de impermeabilitat exigit en l'apartat 2.2.1; 2. les característiques dels punts singulars dels mateixos han de correspondre amb les especificades en l'apartat 2.2.3; - façanes: 1. les característiques de les façanes han de correspondre amb les especificades en l'apartat 2.3.2 segons el grau d'impermeabilitat exigit en l'apartat 2.3.1; 2. les característiques dels punts singulars de les mateixes han de correspondre amb les especificades en l'apartat 2.3.3; - cobertes: 1. les característiques de les cobertes han de correspondre amb les especificades en l'apartat 2.4.2; 2. les característiques dels components de les mateixes han de correspondre amb les especificades en l'apartat 2.4.3; 3. les característiques dels punts singulars de les mateixes han de correspondre amb les especificades en l'apartat 2.4.4. HS-2: Recollida i evacuació de residus: Aquesta secció s'aplica als edificis d'habitatges de nova construcció, tinguin o no locals destinats a altres usos, pel que fa a la recollida dels residus ordinaris generats en ells. En aquest cas s’ha de deixar un espai de reserva dels residus de com a mínim 3,5m 2 . HS-3: Qualitat de l’aire interior: - Àmbit d’aplicació, aquesta secció s'aplica, en els edificis d'habitatges, a l'interior de les mateixes, els magatzems de residus, els trasters, els aparcaments i garatges, i, en els edificis de qualsevol altre ús, als aparcaments i els garatges. - Procediment de verificació, per a l’aplicació d’aquesta secció s’hauran de seguir les següents verificacions: 1. Compliment de les condicions establertes per als caudals de ventilació mínims als diferents locals. 2. Compliment de les condicions de disseny del sistema de ventilació. 3. Compliment del dimensionat dels elements constructius i els conductes de extracció. 4. Compliment de les condicions exigibles dels productes constructius i de l’execució constructiva. HS-4: Subministrament d’aigua: - Àmbit d’aplicació, en obres de nova edificació, en les ampliacions, modificacions, reformes o rehabilitacions de les instal·lacions existents que es consideren incloses quan s'amplia el nombre o la capacitat dels aparells receptors existents a la instal·lació. - Procediment de verificació, per a l’aplicació d’aquesta secció s’hauran de seguir les següents verificacions: 1. Compliment de les condicions de disseny de la instal·lació (també especificat al RITE). 2. Compliment de les condicions de dimensionat de la xarxa d’aigua i ACS (també al RITE). 3. Compliment de les condicions d’execució i dels productes constructius. HS-5: evacuació d’aigües: - Àmbit d’aplicació, aquesta Secció s'aplica a la instal·lació d'evacuació d'aigües residuals i pluvials en els edificis inclosos en l'àmbit d'aplicació general del CTE. Les ampliacions, modificacions, reformes o rehabilitacions de les instal·lacions existents es consideren incloses quan s'amplia el nombre o la capacitat dels aparells receptors existents a la instal·lació. Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 24 - Procediment de verificació, per a l’aplicació d’aquesta secció s’hauran de seguir les següents verificacions: 1. Compliment de les condicions de disseny de la instal·lació. 2. Compliment de les condicions de dimensionat de la xarxa. 3. Compliment de les condicions d’execució i dels productes constructius. CTE-SI: seguretat contra incendis L'objectiu d’aquest requisit bàsic, consisteix en reduir a límits acceptables el risc que els usuaris d'un edifici pateixin danys derivats d'un incendi d'origen accidental, com a conseqüència de les característiques del seu projecte, construcció, ús i manteniment. Per satisfer aquest objectiu, els edificis es projectaran, construiran, mantindran i utilitzaran de manera que, en cas d'incendi, es compleixin les exigències bàsiques que s'estableixen. Aquest document bàsic es compliran les següents Seccions per a reduir el risc d’incendi: • SI-1: Propagació Interior. • SI-2: Propagació exterior. • SI-3: Evacuació d’ocupants. • SI-4: instal·lacions contra incendi. CTE-SUA: Seguretat d’Utilització i accessibilitat. L'objectiu d’aquest requisit bàsic consisteix en reduir a límits acceptables el risc que els usuaris pateixin danys immediats en l'ús previst dels edificis. • SUA-1: Seguretat contra el risc de caigudes: Es limitarà el risc que els usuaris pateixin caigudes, per la qual cosa els sòls seran adequats per afavorir que les persones no rellisquin, ensopeguin o es dificulti la mobilitat. Així mateix es limitarà el risc de caigudes en buits, en canvis de nivell i en escales i rampes, facilitant la neteja dels envidraments exteriors en condicions de seguretat. • SUA-2: Seguretat contra el risc d'impacte o d'atrapament: Es limitarà el risc que els usuaris puguin patir l’impacte o atrapament dels elements fixos, practicables, o elements fràgils de l’edifici. Produïts també per portes corredisses d’accionament manual. • SUA-3: Seguretat contra el risc d’immobilització en recintes Es limitarà el risc que els usuaris puguin quedar accidentalment immobilitzats en recintes. Quan les portes d'un recinte tinguin un dispositiu per al seu bloqueig des de l'interior i les persones puguin quedar accidentalment atrapades dins d'aquest, ha d’haver-hi algun sistema de desbloqueig de les portes des de l'exterior del recinte. Excepte en el cas dels banys o els lavabos d'habitatges, aquests recintes tindran il·luminació controlada des del seu interior. En zones d'ús públic, els lavabos accessibles i cabines de vestidors accessibles disposaran d'un dispositiu a l'interior fàcilment accessible, mitjançant el qual es transmeti una crida d'assistència perceptible des d'un punt de control i que permeti a l'usuari verificar que la seva crida ha estat rebuda, o perceptible des d'un pas freqüent de persones. A més també es va publicar a aquest Reial Decret, i que introdueix noves mesures a seguir per impulsar les activitats de rehabilitació, conservació i millora de la regeneració urbana. Entre les mesures, hi ha les relatives a la rehabilitació per a la conservació d'immobles en males condicions de salubritat, seguretat o accessibilitat, a més de les de millora per motius de qualitat i sostenibilitat del medi urbà, quan els immobles formen part d'un pla de rehabilitació prèviament aprovat. Hi ha mesures amb caràcter immediat, com les que pertanyen a una estratègia municipal global i unitària, formulada a través del planejament urbanístic concret. A més de les administracions públiques, podran participar en aquestes tasques de rehabilitació, tant les comunitats o agrupacions de propietaris com cooperatives els propietaris de terrenys, els titulars de drets reals o d'aprofitament, empreses o entitats. Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 31 • Per filtració: És la humitat que procedeix de l’exterior de la masia, i són degudes a l’aigua de pluja i que penetra a les partícules dels materials fins a l’interior de la masia, a través de la façana, de la coberta o per l’enfonsament del revestiment. Aquesta humitat es troba a l’interior de gairebé totes les parets de la segona planta que prové de les filtracions de l’aigua de pluja. I també es localitzen a l’interior del sostre de la planta segona en les parts de la coberta que s’han enfonsat. • De infiltració: És una humitat que procedeix de l’exterior de la masia, degut a l’aigua de pluja, i que es manifesta quan l’aigua arriba a l’interior de l’edifici mitjançant diferents causes, que són: les obertures en la façana, com esquerdes, fissures mecàniques, o juntes. Aquesta humitat es localitza en dos punts: - A l’interior de la façana oest de la masia on també hi ha una fissura (F.1). - També una altra humitat és a la façana oest amb cantonada a la façana nord. • Per capil·laritat És la humitat que procedeix del terreny o del sòl i que ascendeix pels elements verticals. Aquesta humitat es presenta en el perímetre interior de la façana nord i a la zona de la cuina de la masia. b) Brutícia i runa. La brutícia s’acumula en les façanes fent a priori que no sigui cap problema, però al cap del temps, amb l’aigua de les pluges pot ser un problema, ja que aquestes partícules de brutícia s’uneixen amb l’aigua, fins que es converteixen al llarg dels anys, en taques a la façana (com s’observa a la fotografia de les taques en les lesions químiques). La runa que han generat les lesions mecàniques, tant els despreniments, els enfonsaments, com les deformacions, i que finalment al llarg del temps a causa de no haver fet mai el manteniment ni el reforç de l’estructura i sostres, aquests han entrat en col·lapse fins que s’han desprès, i han creat aquesta runa que a més ha fet que s’acumuli en els sostres de la planta primera, fins que aquest no ha aguantat i s’hagi desprès. [Tots aquests despreniments estan estudiats als plànols de patologies, a l’Annex 1.] 8.4 Lesions Químiques Les lesions químiques que s’han trobat a la masia, són taques, fongs, corcs, i insectes isòpters. a) Taques Les taques són el canvis que pateixen els acabats dels paraments tant interiors com exteriors degut a la brutícia juntament amb l’aigua. Aquestes es localitzen tant a l’acabat de morter de calç de la façana com a l’interior de la masia. Les taques de la façana es deuen, en part, de la brutícia acumulada i l’aigua de pluja, per la humitat accidental i per l’erosió mecànica que l’aigua de pluja ha estat causant durant els anys a través de les teules que estan a sobre de les finestres posades en forma de canal, però que l’aigua cau directament a la façana i amb el temps, l’acabat d’aquesta s’ha enfosquit (com s’observa a la següent fotografia). Façana Sud, on es marquen les taques. b) Fongs Els fongs ataquen a les fustes produint putrefaccions i que no només varien el seu aspecte, sinó que poden acabar destruint els elements, arribant a la destrucció total del material. I és a conseqüència de la presència superior del 20% d’humitat de la fusta, per la mala ventilació i que la temperatura sigui entre 25-30ºC. c) Corcs És un insecte coleòpter dins de l’espècie dels insectes xilòfags , i que estan composats per larves que s’alimenten de la fusta per a créixer i al seu pas, obren profundes galeries a la fusta. d) Insectes isòpters o termites Són altres insectes, semblant a les formigues, que nien a terra. I molts cops ho fan a zones allunyades de l’edifici atacant, a les fustes vistes i on només deixen una lleugera capa superficial que les protegeix de la llum, ja que fan infinitat de galeries longitudinals sense deixar cap resta. Aquests insectes ataquen a les fustes en ambients humits on la temperatura mitjana es constant i on hi puguin accedir construint galeries des del terra. Interior, on s’observa una biga afectada per insectes isòpters i corcs. Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 32 9 PROPOSTA DEL CANVI D’ÚS A la Masia, es proposa el canvi d’ús en Biblioteca Municipal, on a més de la Biblioteca a la segona planta hi haurà diferents sales d’exposicions, i en el conjunt de la destil·leria el canvi d’ús a Centre Cívic, on es construiran aules/taller per a la formació professional, i amb això s’eliminaran les diferents casetes d’obra que l’ajuntament va afegir posteriorment per a la creació d’un taller per a joves sense titulació de la ESO. 9.1 Justificació de la proposta Actualment el conjunt d’edificis que conformen la “Masia de la Sínia”, són propietat de l’Ajuntament de Calafell, on es van adjudicar mitjançant un Pla Parcial l’any 2000 (s’adjunta a l’annex els documents i tràmits oficials de l’Ajuntament on mitjançant un Pla Parcial Urbanístic el conjunt de la masia va passar a ser propietat pública), i com la masia es va abandonar fa molts anys i està a una situació de ruïna, amb la seva rehabilitació i conservació ajudaria a reformar i preservar aquesta part del patrimoni històric que té Calafell i que a més tindria un valor afegit ja que juntament amb les masies de l’època dels “indianos”, que ja s’han anomenat, quedarien gairebé totes rehabilitades. En l’últim mandat, l’Ajuntament va exposar que li interessava, rehabilitar-la i fer el canvi d’ús a una residència de dia per a gent gran. Però la meva proposta és fer l’execució d’una biblioteca municipal i d’un Centre Cívic amb aules/taller de formació. Amb això, la biblioteca ampliarà el nombre de persones i amb les instal·lacions adaptades, on al mateix temps també s’aprofitarà per a fer dues sales d’exposicions d’art o de fotografia a la segona planta de la masia. On a més es podria sol·licitar un ajut per a la construcció de noves Biblioteques Municipals a la Generalitat de Catalunya, per a la millora d’infraestructures de les biblioteques. A la zona de la destil·leria es farà un Centre Cívic amb aules/taller de formació, traslladant els alumnes que hi ha actualment a les casetes d’obra afegides i que estan conjunt a la destil·leria, com també s’ampliaria el nombre d’alumnes i aquests tindrien les instal·lacions adaptades per a la seva formació. 9.2 Canvi d’ús de la masia Actualment la masia té un portal d’accés a la façana sud, però que la finca perimetralment no està ben definida, per això primer, es definiran els murs exteriors de tancament de la finca, per a separar la masia de la destil·leria, on la Biblioteca només tingui un accés d’entrada i opcionalment es pugui accedir des de les aules. El canvi d’us de la masia serà adaptar l’ús que tenia d’habitatge, a ésser una biblioteca municipal i en segona planta Sala d’exposicions. A la planta baixa, l’espai actual de la cuina i menjador és reformarà (com també es reformarà la xemeneia reduint-la només per a l’extracció de fums) però tindrà l’ús de cafeteria, on es separarà la cuina i la sala de menjador que podrà tindre un accés a l’exterior amb taules i cadires. A la zona d’accés s’ampliarà, fent un estintolament, on apareixeran dos pilars centrals i dos laterals, i es construirà l’escala d’accés als pisos superiors de la biblioteca, enderrocant dos parets no estructurals i on l’escala es farà nova ja que està actualment enderrocada/despresa, i que serà l’entrada i la recepció de la biblioteca, on també es construirà un ascensor hidràulic on arribarà fins la segona planta, pensat en les persones minusvàlides. A l’espai que queda en la façana sud i conjunta a l’accés es destinarà a banys, per a homes, dones i minusvàlids. A la zona on antigament hi havia l’aparcament i/o traster, es destinarà a sala de biblioteca, on hi haurà la primera part de prestatgeries de llibres. En l’espai que segurament l’utilitzaven com a traster o magatzem d’eines, es destinarà a lavabo d’homes, dones i minusvàlids. I finalment, en l’últim espai en planta baixa que anteriorment era un passadís que donava accés a la destil·leria, aquest formarà part de les aules però que donarà accés al mateix temps a la biblioteca, creant un distribuïdor entre la biblioteca, les aules i els tallers. A la planta primera, on antigament hi havia una sala, es crearà una partició de paret amb plaques de pladur i revestit, per a crear dos banys d’uns 16m 2 cada un. Que queden separats mitjançant una porta a través del distribuïdor i de l’escala. En les altres antigues sales es crearà la sala 1, on es destinarà a sala d’estudi i prestatgeries i apareixerà l’ascensor, la sala 2 que es destinarà a dues taules d’estudi, prestatgeria i on s’habilitarà una petita recepció per a un bibliotecari/a, i on apareixerà l’escala i finalment a la sala més gran es crearà la segona sala de biblioteca, on es distribuirà en prestatgeries per a ordenar els llibres per temes. Adjunt a la masia en planta primera apareix una sala on anteriorment s’hi accedia des de l’exterior o d’una escala on només s’hi mantenien els cinc primers graons, aquesta escala s’eliminarà i es restaurarà la sala on és crearà l’arxiu de documents. En aquesta sala hi ha cinc portes que actualment estan tapiades amb maons ceràmics, aquestes obertures passaran a ser totes finestres, sent una d’aquestes d’emergència, en cas d’incendi, a més en aquesta sala hi havia un finestral que dona a l’interior i que s’eliminarà, a l’altra sala actualment no existeix el sostre, però se’n construirà un de nou per a ser dues sales d’estudi, amb particions i taules individuals, i l’altre sala es tancarà amb plaques de pladur i revestit, per a l’estudi en grup. A la planta segona, es destinarà a dues sales d’exposicions, dos banys i dos trasters. La primera sala d’exposicions es situarà juntament a l’escala i l’ascensor, on també es distribuiran els dos banys en la sala conjunta on es separà el bany d’homes i de dones. Des d’aquesta sala es podrà accedir al traster 1 des d’una porta privada, on s’emmagatzemarà material de la biblioteca, i dins d’aquest traster s’accedirà al traster 2 (per a sala de maquines i instal·lacions). La segona sala d’exposicions s’accedirà des de la primera sala amb dos accessos lliures. Des de la segona sala es podrà accedir al traster 3 per mitjà de dues portes privades, on s’emmagatzemarà material de les exposicions. 9.3 Canvi d’ús de la destil·leria La destil·leria té un d’accés per l’interior de la masia mitjançant un passadís, aquest accés s’habilitarà sense separar la biblioteca, les aules i els tallers, on també es crearà una porta d’accés a les aules des de la part exterior oest. També es definiran els murs exteriors de tancament de la finca, on s’accediran a les aules i els tallers. El canvi d’us de la destil·leria serà adaptar per a ésser un Centre Cívic, amb tallers i aules adaptades per a la formació professional. On a l’època que no hi hagi escola, s’aprofitaran per a fer tallers municipals. Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 33 Actualment de la destil·leria només queden part dels murs exteriors, ja que lo altre s’ha desprès, per això els murs que estiguin molt malmesos s’enderrocaran i es farà una nova estructura amb formigó armat. A la planta baixa, tot l’espai serà reconvertit, tot i que mantindrà part de la distribució interior, es faran noves obertures per a portes i finestres per adaptar-ho en tallers , aules i despatxos, on es farà una recepció que es situarà un conserge, es construiran diferents distribuïdors i passadissos per a les aules i despatxos. I s’habilitarà un bany mixt. [Tots aquests canvis es poden veure a la documentació gràfica dels Plànols de reforma, on es poden observar els nous espais creats i les noves distribucions interiors] Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 34 10 ESTUDI I PROPOSTA D’INTERVENCIÓ, REHABILITACIÓ I REFORMA Un cop analitzades les patologies, a continuació es tracta de rehabilitar i consolidar l’edifici existent, conservant la memòria històrica i mantenint els elements tipològics més rellevants, on s’analitzaran i s’estudiaran les intervencions i actuacions que caldria fer per a rehabilitar la Masia de la Sínia, segons l’ús que se li vol donar. Els tractaments s’analitzaran a continuació, i s’enumeraran segons la importància que tenen per a la seva rehabilitació, com també s’analitzaran els treballs de reforma de tot el conjunt de la masia de la sínia. 10.1 Treballs previs i sustentació de l’edifici Abans d’iniciar els treballs de rehabilitació de la masia, s’hauran de realitzar alguns treballs previs per a comprovar l’estat de l’edificació i evitar possibles enderrocs. Aquests seran: a) Cales d’exploració: s’hauran de realitzar cales al terreny, per a examinar la cimentació , i per a comprovar el seu estat, es faran cales als murs, i al sostre de la coberta. b) Neteja: s’haurà de fer la neteja de tota la runa acumulada mitjançant el buidat d’aquesta amb mitjans manuals a l’interior i mecànics a l’exterior, i la retirada dels elements que siguin valuosos. c) Sustentació de l’edifici: s’hauran d’apuntalar els forjats i les bigues que no s’han caigut ni desprès, i en les zones afectades per evitar futurs enderrocs, i reforçar les parts de l’edifici on sigui urgent per a la seguretat dels operaris que hi treballaran. 10.2 Desmuntatges, demolicions i enderrocs El projecte contempla una sèrie de desmuntatges i demolicions i que al POUM permet la substitució dels elements que no es puguin sustentar i es permet la transformació de les compartimentacions interiors sempre que no es modifiquin els elements estructurals d’una forma significativa i es permet l’enderroc de les parts afegides posteriorment i que dificulten la comprensió de l’estructura original del conjunt. 10.2.1 Criteris desmuntatges i enderrocs Els criteri que es farà servir serà segons els diferents elements que formen l’edificació. Primerament es farà a la Zona de la masia ja que té més prioritat i seguidament el conjunt de la destil·leria, aquests es faran amb mitjans mecànics en la planta baixa i mitjans manuals en les plantes pis, i amb càrrega manual sobre camió o contenidor. Els elements resistents i elements de la fusteria que estiguin molt malmesos es procedirà al desmuntatge de la forma inversa a la seva construcció i tenint en compte els següents punts: a) Es procedirà primerament al desmuntatge dels elements no estructurals i descendint de planta en planta amb mitjans manuals i càrrega manual al contenidor. I en alguns trams de les plantes serà necessari bastides mecàniques. b) S’alleugerà les plantes de forma simètrica, sense provocar sobrecàrregues en cap altre punt de la planta. Interior masia,desmuntatge d’elements i runa acumulada. c) Es procedirà al desmuntatge, enderroc manual o si fes falta amb mitjans manuals mecànics, dels elements constructius que s’hagin de substituir, i es reforçarà amb puntals si fos necessari. d) On sigui necessari es procedirà al muntatge de bastides mecàniques d’elevació. e) En tots els treballs executats s’acabaran netejant tots els residus creats, on es gestionaran, es separaran i es reciclaran, i finalment es transportaran a l’abocador més proper. 1. Desmuntatge de la fusteria interior i exterior: De la fusteria existent no es podrà aprofitar cap per al seu mal estat i deteriorament, on es procedirà al desmuntatge de tota la fusteria tant interior com exterior, i es retiraran mitjançant treballs manuals. 2. Eliminació de paviments: Es procedirà a extreure amb molta precaució els paviments de totes les plantes on hi hagi paviment ceràmic. 1. Desmuntatge de la fusteria interior i exterior. 2. Planta Primera. Desmuntatge i eliminació de paviments. 3. Desmuntatge de la coberta inclinada de teules ceràmiques: aquest s’efectuarà el desmuntatge de totes les teules de les cobertes, un cop a l’obra s’intentaran reutilitzar les màximes possibles amb un tractament, i les que estiguin molt deteriorades es separaran per al seu reciclatge. Posteriorment es procedirà a l’extracció dels revoltons de rajol construïts entre les bigues i que formen la coberta. 4. Enderroc i desmuntatge dels forjats: Es desmuntarà per mitjans manuals l’entrebigat de bigues de fusta, primerament amb el picat als elements massissos, i posteriorment l’extracció de les bigues amb Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 35 l’ajuda mecànica, un cop finalitzat es netejaran els residus i es reforçarà i s’apuntalarà on calgui per a la seguretat dels obrers. 5. Extracció dels revestiments: Es repicaran tots els revestiments verticals per mitjans manuals i mecànics fins arribar a la base dels murs. 6. Enderroc i demolició de la tabaqueria interior: En les tàbiques interiors on al projecte de reforma estan indicades i que per normativa es poden enderrocar, s’executarà amb mitjans mecànics on anteriorment s’ha apuntalat per a repartir els esforços. 10.3 Tractament i eliminació de la vegetació i l’arbrat Primerament, s’eliminarà la vegetació que ha afectat a la façana nord, i que ha entrat per la coberta on part d’aquesta s’ha desprès. Per a la seva eliminació, primer s’haurà de fer el tractament amb pesticides per a evitar que no torni a créixer. I després s’eliminarà per mitjans mecànics amb molta cura, sense malmetre la façana ni la coberta. Posteriorment, es procedirà a l’eliminació de la vegetació dels patis exteriors del terreny, i de l’arbrat més proper a les façanes i que hi ha a l’interior de la destil·leria. Eliminació de la vegetació i l’arbrat exterior. Tractament i eliminació de la vegetació interior. 10.4 Moviment de terres i cimentacions El moviment de terres s’executarà i es planificarà per a reforçar i construir la nova cimentació de la masia, on s’excavaran recalçats de h<1m, excavacions de rases, trerraplenats i desbrossament del terreny. On prèviament s’han fet cates per a saber exactament la cimentació existent i s’hagi decidit on faci falta un reforç a la cimentació. Aquest també es farà on s’hagi enderrocat la tabaqueria interior on es faran els estintolaments previs al cos central de la masia. En aquestes fases de reforç serà necessari l’excavació amb mitjans mecànics adequats. Per a fer el recalç de la cimentació existent, on primer es realitzarà l’excavació per la part exterior retirant les terres i buidant per sota fins als 25 cm, on posteriorment es col·locarà l’armat i finalment es formigonarà. En els estintolaments de l’enderroc de les tàbiques interiors, on es primer es farà el recalç de la cimentació i la fonamentació dels Pilars, després es procedirà a la col·locació d’asnelles de perfils metàl·lics i de puntals, després es procedirà a l’enderroc principal per parts, la col·locació de pilars metàl·lics HEB-300 i bigues de perfils metàl·lics HEB-100, i finalment es procedirà a l’extracció dels puntals. A continuació, es procedirà a la reparació de murs, on alguns sectors dels murs de la destil·leria estan greument disgregats i desplomats. Les reparacions es faran amb paret de gero d’amplada de la paret original (sobre els 50cm de gruix) i posteriorment es tornarà a revestir. I a continuació es construirà la nova fonamentació a la zona de la destil·leria, on actualment no existeixen els murs, en es farà el replanteig dels encofrats i mitjançant formigó armat es farà amb un calaix de 40x60cm armat amb 6 rodons de diàmetre 16mm i 4 rodons de diàmetre 10mm, amb estreps deixant les esperes de solapament. On es farà l’execució de pilars de formigó armat amb encofrats de fusta i armat amb acer B500S. Finalment, es procedirà a l’execució de lloses de formigó armat amb acer corrugat B500S, segons plànols adjunts. 10.5 Sanejament d’aigües El conjunt de la masia no contempla cap tipus de sanejament de recollida d’aigües fecals ni pluvials. Per això es plantejaran les instal·lacions de sanejament de tot el conjunt, mitjançant un sistema de recollida d’aigües pluvials, i posteriorment un sistema d’aigües fecals i residuals, mitjançant baixants de PVC de Ø110mm interiorment, i on s’acumularan a la xarxa de sanejament de Ø 150mm, amb les arquetes corresponents, com especifica la normativa CTE, al DB-HS. 10.6 Execució de la solera de formigó armat En la planta baixa de la masia, s’executarà una solera de formigó armat de 10-20cm d’espessor, realitzat amb formigó armat del tipus HA-25/B/20/IIa, de consistència tova, 20mm de diàmetre màxim, i vibrat, amb malla electrosoldada d’acer de tipus B500S , és col·locarà una malla de poliestirè i una malla geotèxtil, sobre una base de graves de 15cm de grossor. Amb això s’evitarà la filtració d’humitat a la planta baixa, ja que el paviment que hi havia es va fer sobre el terreny. 10.7 Estructura 10.7.1 Estructura Vertical Prèviament abans de fer els treballs de reforma a l’estructura vertical, s’haurà d’intervenir i actuar en les patologies que hi ha, i a continuació és descriuen i s’analitzen les següents: a) Reparació d’humitats Per a fer el tractament d’humitats de condensació, primer es procedirà al repicat del revestiment i la neteja de la maçoneria vista, traient el material disgregat, per a posteriorment der un tractament per les humitats, és realitzarà amb mitjans manuals i la càrrega de runa manual fins al contenidor. Per a les humitats de filtració del terreny, primer es farà una excavació al perímetre del mur afectat, i posteriorment es col·locarà un encofrat de fusta per al recalç, s’omplirà de formigó armat per aquest recalç, es procedirà a la col·locació d’un passa murs de polietilè de diàmetre 10mm travessant els murs a nivell de fonament per connectar els canals de ventilació de les diferents sales, també es formarà un conjunt de caixa de ventilació d’obra empotrada al mur de (25x25x25)cm arrebossada, amb marc de Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 36 fusta empotrat i tapa de registre, amb un conducte de polietilè connectant amb canal enterrar a l’exterior, amb una reixa ceràmica i collada a la façana. També es col·locarà una làmina drenant de polietilè d’alta densitat amb malla geotèxtil, col·locades mecànicament, posteriorment es farà un reblert de grava per al drenatge i es col·locarà el drenatge de tub circular ranurat de PVC. Finalment es farà una solera de formigó de 30cm de gruix armada amb malla electrosoldada, formant pendent, amb acabat raspat, i es ficarà la cuneta prefabricada de formigó e secció 30x10cm. b) Reparació de fissures i esquerdes Abans de fer la reparació, hem col·locat provetes testimoni de guix durant un temps per a saber si la fissura esta estabilitzada o no, un cop comprovat, es procedirà a reparar el mur per a que tingui continuïtat. Posteriorment, es sanejarà el mur i es repicarà la fissura mitjançant l’escarpa i el martell. A continuació per a mantenir la seva continuïtat, s’aplicarà lligants d’obra. Posteriorment, es farà l’arrebossat esquerdejat amb morter mixt 1:0:5:4 elaborat a l’obra amb formigonera, per als paraments verticals de les fissures, juntament amb l’arrebossat interior. c) Despreniments del revestiment Primerament, es netejarà i sanejarà la zona afectada pel despreniment; per a fer-ho es netejaran les juntes del mur de pedra per tindre una bona adherència, per això primer és mullarà la pedra per a tenir bona adherència del morter, i després s’aplicarà a les juntes una capa de morter reparador o morter especial expansiu. Posteriorment, en un mínim de 15 hores es podran raspallar les juntes per a deixar la pedra neta. I finalment, s’arrebossarà juntament amb tot el parament vertical interior que s’ha repicat, amb morter mixt 1:0:5:4, elaborat a l’obra. Reparació dels despreniments del revestiment interior. Un cop actuat en les patologies es fa l’estudi de la reforma. En l’estructura vertical de paret de càrrega, i segons la normativa vigent (catàleg de béns a protegir del POUM) es conservaran totes les parets de mur de càrrega que conformen la masia. Tot i que s’hauran de fer treballs de reconstrucció i neteja, i s’estudiarà si seria necessari el reforç en algun mur de càrrega. Com també, es conservaran la disposició de totes les obertures de finestres i portes, i s’afegiran noves obertures per a finestres i portes. . Els treball de conservació i reconstrucció, consistiran en repicar el revestiment mitjançant treballs mecànics manuals i càrrega de la runa manual sobre camió o contenidor, tenint molt en compte la base del mur. Un cop finalitzat aquest treball, s’aplicarà una base de morter especial a tot el parament vertical, que impedeixi l’aparició d’humitats. Posteriorment s’aplicarà una altra capa d’arrebossat esquerdejat de morter mixt 1:0:5:4 de les mateixes característiques. Després s’aplicarà el revestiment mitjançant dues capes de guix a bona vista sobre parament vertical inferior amb guix YG i acabat lliscat amb guix YF i finalment a l’acabat s’aplicaran tres capes de pintura plàstica amb acabat llis, una capa segelladora i dus d’acabat en color blanc RAL 9010 o blanc perla RAL 1013. Es tindrà en compte a les parets interiors verticals on es preveu el pas de les instal·lacions, que es construirà un extradossat de plaques de guix tipus pladur amb perfils metàl·lics. 10.7.2 Estructura horitzontal Les patologies que pateix l’estructura horitzontal format per forjat tradicional és el despreniment de tot o gairebé tot el forjat de les plantes de la masia, per això del forjat que hi ha existent la intervenció que s’ha optat és per a la seva eliminació de gairebé tots els forjats, perquè no es poden conservar ni rehabilitar pel seu mal estat i deteriorament en què es troben, i es construiran forjats nous. On els forjats de bigues de fusta amb llates i cairons col·locats en sec sobre les bigues són problemàtics de reforçar estructuralment. Però es mantindrà així mateix el tipus de forjat a tot el conjunt de la masia de la sínia. On els forjats nous es substituiran per forjats de bigues de fusta que aniran vistes, amb un entre-eix de 60cm, on la seva allargada dependrà de cada estància. On primer s’executaran els reforços de la part dels forjats que s’aprofiten parcialment, i posteriorment els que s’enderroquen i es fan nous. La renovació de forjats es farà per cossos i no s’enderrocarà un forjat sense haver executat el forjat contigu. Es mantindran el màxim el nombre d’elements estructurals de fusta possible a partir del seu estat i dels nous requeriments estructurals. Per això es preveuen diverses actuacions de reparació, reforç i tractament. On es complementaran els sostres amb bigues noves de fusta, que seran bigues massisses i es subministraran ja tractades per immersió autoclau amb productes antitèrmics. Aquestes actuacions tractaran entre d’altres: el reforç dels caps de bigues deteriorades sanejant l’entorn de la biga i apuntalant la biga, on es sanejarà el cap de biga eliminant la part deteriorada per podriment, és col·locarà un passamà d’acer i es farà un dau de formigó en massa omplint el forat de paret fins a tocar la biga de fusta quedant les pletines totalment formigonades; l’embrida de bigues de fusta amb un passamà d’acer de 50x4mm formant una anella soldada al voltant de la secció clivellada, cada 50cm. 10.8 Coberta La patologia que pateix la coberta de la masia es el despreniment de diferents parts d’aquesta on també les teules estan desgastades i en molts casos trencades, tal com s’indiquen als plànols de patologies a l’annex. Per això s’optarà per al desmuntatge de tota la coberta i reforçar-la. Primerament, lo que es farà serà el desmuntatge de les teules ceràmiques, posteriorment dels revoltons de rajol que també estan molt afectats, i s’ha plantejat la substitució de la coberta mantenint i analitzant amb el criteri de conservar al màxim el caràcter dels sostres inclinats amb elements de fusta on les teules que es puguin recuperar es farà mitjançant un tractament contra els microorganismes de colors ocres i verdosos existents. Però per a les bigues de fusta s’haurà de plantejar i estudiar si es Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 37 poden conservar, mantenint-les amb tractaments contra els fongs, corcs o termites, o si per la seva patologia seria millor substituir-les. Reparació de la coberta inclinada de la masia. Reparació del sostre i la coberta inclinada de la masia. 10.9 Escales Les escales que formen part de la masia s’hauran de construir novament, ja que actualment les dues estan derruïdes, tot i que d’una només es mantenen els cinc primers esglaons. Per això es procedirà primerament a extreure mitjançant treballs mecànics, els cinc esglaons per tal de fer les dues escales noves. L’escala que uneix les tres plantes, es construirà una llosa d’escala amb formigó armat HA-30/P/20/IIIa, amb l’armat inferior i superior del tipus B500S, i amb l’encofrat de fusta fent la llosa i el esglaons pertinents. 10.10 Façanes El revestiment exterior de les façanes de la masia de la sínia es conservaran, però primerament es restaurarà les parts de la façana que s’han desprès que la majoria son en la part inferior de les finestres. Posteriorment, es repicarà tot el revestiment malmès per taques i humitats superficials fins arribar a la base i es procedirà a les mateixes actuacions que a l’estructura horitzontal dels murs de càrrega. On finalment, es revocarà amb dues capes de morter de calç tant aquesta part com la dels despreniments del revestiment que hi havia de les façanes, i s’aplicaran tres capes d’acabat de pintura. 10.11 Fusteria interior i exterior Primerament, caldrà repicar mecànicament totes les obertures de la planta baixa del conjunt de la masia de la sínia, ja que es varen tapiar amb maó ceràmic tipus gero, per a la seguretat de les persones i per a que no s’hi entrés. Un cop fet aquest treball, es construiran noves portes i finestres adequades a la masia: - Les finestres i balconeres seran d’alumini amb vidres de doble envidriat tipus Climalit, que consisteix de dos vidres de 6,5mm i càmera d’aire deshidratat de 16mm amb el perfil d’alumini i el segellat doble perimetral. - Les portes seran de fusta massissa de Cedre L-60 en motllura conjunt Nova de 70, incloent les portes dels banys. Les portes dels passadissos es col·locaran a més vidres color blanc àcid de 200x72x6mm. 10.12 Acabats Interiors a) Banys Es revocaran els paraments verticals fins a 1,50m d’altura amb rajola ceràmica esmaltada, col·locades amb morter adhesiu de Ciment Portland per a rebre l’enrajolat i amb beurada de color blanc. Els falsos sostres seran mitjançant un pladur hidròfug. I el paviment sera de gres antilliscant. b) Despatxos i aules Es revocaran mitjançant un enguixat a bona vista amb guix YG i acabat lliscat amb guix YF sobre el parament vertical interior per on no passin les instal·lacions. Els falsos sostres seran de pladur hidròfug. L’acabat serà de pintura plàstica color blanc. I el paviment serà de gres antilliscant. Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 38 10.13 Superfície útil de la proposta d’intervenció i de reforma SUPERFICIE ÚTIL I CONSTRUÏDA PLANTA BAIXA BIBLIOTECA Superfície Planta Baixa Biblioteca Està ncies Superfície útil (m2) Superfície Construïda (m2) Menjador 27,18 37,25 Cuina 29,28 37,95 Entrada 50,75 72,70 Bany 1 39,72 52,80 Bany 2 15,32 20,10 Bany 3 16,17 20,45 Sala de Biblioteca 1 166,95 201,75 Escala 6,70 6,70 Ascensor 2,50 3,52 Sínia 56,09 101,99 TOTAL 400.47 555.21 SUPERFICIE ÚTIL I CONSTRUÏDA PLANTA BAIXA CENTRE CÍVIC Superfícies Planta Baixa Centre Cívic Estàncies Sup. útil (m2) Sup. Construïda (m2) Estàncies Sup. útil (m2) Sup. Construïda (m2) Recepció 94,41 105,35 Despatx 1 55,88 64,65 Distribuïdor 1 79,75 91,45 Despatx 2 33,27 37,84 Distribuïdor 2 140,18 155,00 Despatx 3 53,70 60,72 Distribuïdor 3 105,43 136,78 Despatx 4 31,65 34,85 Administració 45,37 51,00 Sala Reunions 98,31 108,12 T aller 1 70,17 78,74 Aula/Taller 1 218,66 243,50 Taller 2 64,95 71,68 Aula 1 67,75 35,26 Passadís 1 7,19 9,28 Aula 2 59,55 65,65 Passadís 2 7,19 9,35 Aula 3 55,25 66,35 Passadís 3 19,60 22,48 Aula 4 79,65 88,05 Passadís 4 42,87 49,85 Aula 5 80,20 86,32 Bany 8 20,80 37,82 Aula 6 81,15 92,48 TOTAL 697.91 818.88 TOTAL 915.02 983.79 TOTAL Sup. útil Aules 1612,93 TOTAL Sup. Construïda Aules 1802.67 Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 39 SUPERFICIE ÚTIL I CONSTRUÏDA PLANTA PRIMERA BIBLIOTECA Superfícies Planta P rimera Biblioteca Estàncies Sup. útil (m2) Sup. Construïda (m2) Sala 1 53,90 73,15 Sala 2 55,20 64,92 Bany 4 15,35 21,81 Bany 5 16,10 22,67 Sala d’estudi 1 80,30 99,45 Sala d’estudi 2 18,43 25,70 Escala 6,70 6.70 Sala Biblio. 2 193.37 201.44 Arx iu 119,15 145,33 Ascensor 2,50 3,52 TOTAL 561,00 664,69 SUPERFICIE ÚTIL I CONSTRUÏDA PLANTA SEGONA BIBLIOTECA Superfícies Planta Segona Biblioteca Estàncies Sup. útil (m2) Sup. Construïda (m2) Sala Exposició 1 119,20 136,93 Sala Exposició 2 55,20 67,63 Bany 6 12,55 16,65 Bany 7 11,70 17,00 Traster 1 51,04 69,06 Traster 2 5,75 9,30 Traster 3 49,25 69,45 Escala 6,70 6,70 Ascensor 2,50 3,52 - - - TOTAL 313,89 396,24 Conjunt edifici ‘LA SINIA’ Superficie Total Útil en l’e difici 2888.29 m² Sup erficie Total Construida en l’e difici 3418,81 m² Rehabilitació i canvi d’ús de la Masia de la Sínia de Calafell 40 11 AMIDAMENTS I PRESSUPOST A continuació es resumeixen els amidaments i pressupost de la rehabilitació i reforma de canvi d’us de la masia de la sínia. Tenint en compte que només es el projecte bàsic o avantprojecte, s’ha afegit les partides de projecte executiu com el d’instal·lacions i equipaments mitjançant ratis (€/m2). Als annexes s’adjunten els amidaments i pressupost detallats per capítols i partides. 1 MOVIMENT DE TERRES 35.334,15 € 2 ENDERROCS I CONSOLIDACIÓ 125.405,14 € 3 FONAMENTACIÓ 34.008,75 € 4 ESTRUCTURA 310.189,15 € 5 TANCAMENTS 20.271,67 € 6 COBERTA 313.361,06 € 7 EVACUACIÓ 17.360,93 € 8 IMPERMEABILITZACIÓ I AÏLLAMENTS 58.584,06 € 9 TANCAMENTS PRACTICABLES 54.046,42 € 10 SERRALLERIA I FUSTERIA 17.254,14 € 11 PAVIMENTS 244.599,12 € 12 REVESTIMENTS 175.780,57 € 13 INSTAL·LACIONS 473.715,57 € 14 EQUIPAMENTS 155.094,60 € 15 URBANITZACIÓ EXTERIOR 66.995,71 € PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL 2.102.001,04 € DESPESES GENERALS (6%) 273.260,14 BENEFICI INDUSTRIAL (13%) 126.120,06 TOTAL PRESSUPOST D'OBRA 2.501.381,24 IMPOST SOBRE VALOR AFEGIT (IVA) 525.290,06 PRESSUPOST DE CONTRACTE D'OBRA 3.026.671,30 EXECUCIÓ MATERIAL DE SEGURETAT 33.632,02 DESPESES GENERALS (13%) 4.372,16 BENEFICI INDUSTRIAL (6%) 2.017,92 TOTAL PRESSUPOST D'OBRA 40.022,10 IMPOST SOBRE VALOR AFEGIT (IVA) 8.404,64 PRESSUPOST DE CONTRACTE DE L'ESTUDI DE SEG. I SALUT 48.426,74 PRESSUPOST DE CONTRACE DE L'OBRA 3.026.671,30 PRESSUPOST DE CONTRACTE DE L'ESTUDI DE SEG. I SALUT 48.426,74 TOTAL PRESSUPOST DE CONTRACTA 3.075.098,04 PRESSUPOST EXECUCIÓ CONTROL DE QUALITAT 21.020,01 IMPOST SOBRE VALOR AFEGIT (IVA) 4.414,20 PRESSUPOST EXECUCIÓ CONTROL DE QUALITAT 25.434,21 PRESSUPOST DE LA CONTRACTA 3.075.098,04 PRESSUPOST EXECUCIÓ CONTROL DE QUALITAT 25.434,21 TOTAL PRESSUPOST DE L'OBRA PER A L'ADMINISTRACIÓ 3.100.532,25