Ecosistemes sota stress

Ecosis emes so a s ess El ema que ac a cm, enca a que el í ol ha so i una mica sibilan amb un de essall d'esses i amb algun ba ba isme de més (jo suposo que és pe donable aques s ess), no c ec que sigui gens eso- e ic. El que old ia di a a és que es a a di idi en es pa s: La pa que conside o més in e essan és la e ce a i ealmen és la que ha mo i a que p opo- sés aques ema dins d'aques cicle de con e encies. 1 aques a e ce a pa ha so gi com a ui d'una qües ió que mol es egades ha es a p oposada pe als enginye s (els enginye s es an acos u- ma s a cons ui un pon i a p egun a -se el lími de esis encia del pon ), quan s'enca en amb p oblemes d'ecologia; si enim un iu podem p egun a -nos ins quan hi podem aboca deixalles ins a a iba a eni una espos a ca as b ica. El que ull demos a és que ealmen la p egun a es a mal posada pe que no es ac a d'una espos a que é una dis- con inui a cla a, pe o aixo implica si- ua bé p ime el ema en les dues pa s inicials i po se o en camí pod ein ap end e algunes coses. La p ime a pa és de gene ali a s sob e alguns aspec es de l'ecologia i la segona es basa en els es udis de limnologia, especialmen en l'apo ació de la gen del depa amen dlEcologia que es udia els embassamen s Pel D . RAMON MARGALEF I L~PEZ Ca ed a ic dlEcologia a la Facul a de Biologia de la Uni e si a dc Ba celona espanyols. Ací enim un cxcmple bonic, una cosa an p ac ica o a i icial com són els embassamen s espanyols se eixen ex~e~len men pe a e cons uccions eb- iques d'ecologia. En eali a com deia abans-d'ahi en Pe e Mon se a , no hi ha ciencia pu a ni ciencia aplicada, sinó an sols ciencia de més o menys quali a . El sis ema ecologic ideal pe al nalu- alis a és un sis ema mEs o menys anca , aques és l'exi de l'aqua i, 1'Exi del llac, i ho podem simboli za en un quad a d'aques ipus ( ig. 1). Din e hi ha o cs aques es peces que acos umen n maneja els ecblegs: l'he ba, la aca, el ga , la a a, o aixo que a gi an , que a donan ol- es. És un sis ema ma e ial més o menys anca que a eciclan , i només ep cne - gia sola . Aques sis ema mol emp a pels ecolegs, donada la se n simpli- ci a , ha es a ideali za pels ecologis- es, que han is la e a e a de pe i es uni a s indi iduali zades que ecicla en din e d'elles. És a di , cl ecicla ge dins d'una h ea pe i a que només depen de l'apo ació de l'ene gia sola . Pe o al a di que els sis emes en el món són in e depenen s i que l'únic sis- ema anca se ia la Te a en el seu con- jun . Els sis emes són obe s en el quc a e e encia als luxos d'cne gia i pc posa exemples més cla s podcm consi- de a un bosc o les e es de con eu de les quals es eii alguna cosa. Es a di , aques sis ema no es a anca sinó que 6s explo a pe algun agen ex e n. Na u- almcn aixb s'a u a ia, s'a iba ia a un mínim, pe o hi ha cn o s aques s casos una e osió del sbl que o na a es abli mes o menys aques s elemen s; en el cas del ni ogen hi po ha e un accés dc ni ogen a mos e ic. Comp a i de- ba u enim un ecosis ema que és so - m& a una explo ació. Les ca ac e ís i- ques d'un sis ema explo a d'aques a mane a s6n mol cla es ja que el que aiem 6s ma e ia, ma e ia que es a a ixa en alguna o ma co n a ege als o co n a animals, i cn ce a mane a o cein la apidesa de econs mcció d'aques sis ema, 6s a di , s'accele a el cicle dels ma e ials a la egada que el sis ema queda simpli ica . L'es uc u a queda simpli icada i aixb es eu especialmen en elació al concep e de di e si a , ja que o a acció de l'home sob e la na u- alesa, posada d'una mane a abs ac a es po conside a co n a equi alen a cui-e indi idus d'especies que són a es i posa al seu lloc indi idus d'especies que ja s6n eqüen s. O sigui que enim alho a una accele ació i una simpli i- cació. Si el ema de la con e encia hagués es a ~ecosis emes so a explo ació», m'ha- gués e e i a aixb, possiblemen l'explo- ació ambé es po conside a co n una ensió, co n una o ca que de o ma e1 sis ema i aques eacciona d'alguna ma- ne a emmo llan -se a la no a si uació. Pe b jo em e e eixo a a a una al a cosa, i és el següen : hi ha sis emes en els quals nés a ia s'a egeixen coses pe exemple un iu que ep ma e ials enin d'aigües amun i el iu no hi po e es. Hi ha unes comuni a s, uns o ga- nismes en els ams més al s del iu o en les e es p ope es que hi an a pa- a . Un p a quan ep massa quan i a de eins, quan s'engle a amb un excés de bes ia , ep una quan i a d'elemen s, ma e ials que con enen ambé ene gia. Així cnim, doncs, l'ene gia sola i aques- a ene gia en o ma química. De mane- a que quan pa lo dl«s ess» em e e- eixo a ecosis emes d'aques ipus. Els p oblemes de con aminació, els p oble- mes de pol.lució es e e eixen a sis emes que han es a o ca s de la mane a di a. En la segona pa em p oposo, doncs, examina aixb una mica més a ons. A a ja sabem que hi ha un p oblema de sim- pli icació de l'es uc u a i d'accele ació de la axa de eno amen de les di e en s es uc u es. Veu em que és el que passa. Realmen els ecblegs quan olen dedi- ca -se a l'economia po se són an do- len s co n els economis es quan olen de- dica -se a I'ecologia, ho dic pe que he is llib es ecen s sob e coses d'aques ipus esc i s pe pe sona ges mol im- po an s que pe me en aques a conclu- sió, pe aixb em sen o au o i za a an- icipa algunes ese es men als pe que o aixb es pod ia c eu e aplicable p o- bablemen a sis emes socials. Ací in- d íem un sis ema explo a ( ig. 2) i ací un sis ema en a ega ( ig. 3) amb co- ses que énen de o a, coses que no necessi a i que no es a adap a a e -les ci cula . Si co n a pu a il.lus ació, hi olem eu e un exemple econbmic, se- gons les p e e encies de cadascú s'hi po oba semblanca amb la na u alesa, i amb el que passa quan acoplem di e en s sis- emes d'aques ipus ( ig. 4). Aixb és en- sems un sis ema ecolbgic i po se ambé un sis ema econbmic si suposem ací un camp, la na u alesa, i ací una na u alesa o amen humani zada que explo a el sis- ema i que o ca una ene gia en o ma química damun d'aques sis ema na u al. En aques cas el con ol és semp e d'on su la doble sage a. És una elació anh- loga a la que hi ha en e els paisos des- en olupa s i els paisos so s-desen olupa s. Seguin la doble le xa lueixen una li e- a u a, apa ells que no els an al a, e c., una se ie de coses, o inclús simplemen p és ecs pe endeu a -se. Es una mica co n es em i in a a nosal es. Hi ha enca a més analogies en elació amb l'e- conomia, i la nés impo an és que en aques s sis emes, co n eu em, el sis e- nla desen olupa au omh icamen uns ci - cui s ex e ns, una mena d'amo ido s ( i- gu a 5). Hi ha una se ie de enbmens d'e- conomia, que enen una semblanca mol g an amb aques s ci cui s pe i e ics com és la de aluació de la moneda, l'a u , e c., en i, una se ie de coses d'aques ipus que ep esen en al e a unes ca ac e ís i- ques del uncionamen del sis ema. Bé, anem, doncs, a a a eu e el uncionamen d'un ecosis ema ípic que es a so a s ess, i que és el sis ema que més ens ha in- e essa i que més hem es udia , que és un llac. Un sis ema d'aques ipus ( ig. 6) é al sbl o ganismes del planc on ege al, aques s o ganismes en pa se sedimen- en i en pa hi ha o ganismes que se'ls mengen, o sigui en esum que la ma e- ia o ghnica es o ma dal i a a pa a al ons. 1 al ons aques a ma e- ia o ghnica es descomposa i a l'hi e n quan l'aigua es ba eja, o na a puja cap amun . Es un exemple mol bonic d'ecosis ema. Se ia quasi el sis ema ideal : cosa que en a cosa que su . Es em din- e d'un sis ema ideal, an ideal com pu- gui se un sis ema sense s ess. Que pas- sa amb el sis ema ( ig. 7) quan hi ha s ess? Podem posa aquí una doble sa- ge a, d'aques a mane a, i con inuem e- nin el sol aqui que mi a, a eu e quina en a an a a. Aques sis ema ep nod i- men en el llac, i eiem ací les dues co- ses que es diuen eu o i zació i pol.lució, que no són e iden men la ma eixa cosa, enca a que els lími s són semp e imp e- cisos pe que es ac a de de inicions que enen més de legals que d'al a cosa. Po- d íem di que l'eu o i zació és quan en- a ma e ia en o ma de compos os quí- mics ino ghnics, que po en bs o , ni- ogen, e c., i la pol.lució és quan en a ma e ial o ghnic, que a mis a nés po a ene gia i cau cap al ons. Si hi ha cla e- gue es que aboquen en un llac o en o cas ambé en una cos a ma ina enim aques cas, mi em el que passa, el sis e- ma es pe o ba, pe o a la lla ga endeix a un es a d'equilib i. A a ens su pe p ime a egada la pa aula equilib i. L'ex- p essió equilib i biolbgic s'usa mol es c- gades. En eali a o es a en equilib i, pe que o és e de coses que s'apun a- len unes a les al es, i que es man enen en ce a si uació. Equilib is més o menys mbbils, equilib is que ens ag ada an o que no ens ag ada an, pe o en eali a com que o és dinhmic a amen s'a - iba a l'ex em que una cosa acaba nml7 l'al a cosa, sinó que semp e hi ha uns de e mina s cicles i unes de e minades ci culacions. Si aci enim una p oducció mol g an es dóna un enbmen mol cu- iós. Mol es egades llegim que hem de igila el Medi e ani o les sel es opi- cals pe quk sinó se'ns esgo a h l'oxigen de l'a mos e a. Aixb no és pas e i a , pe quk no malmen les aigües ne es no donen oxigen a I'a mos e a, només Ics aigües b u es donen oxigen a l'a mos e a, i aquel1 és un de an s bpics que es ma- negen sense sen i . 1 a a ho eu em bé, pe qub si enim aci una concen ació mol g an de ma e ials de planc on, aques planc on augmen a la ensió d'oxigen p op la supe ície on hi ha mol oxigen. Aques oxigen es a en sob esa u acib, i é l'a - mos e a al cos a , de mane a que se'n a oxigen cap a o a. Un sis ema en aques- es condicions dóna oxigen a l'a mos e a. L'al e sis ema equilib a de la ( ig. 6) no dóna oxigen cap a o a pe qub l'oxigen que p odueix és exac amen l'oxigen que es consumeix a baix. To s eco deu la eacció: ca bbnic nés aigua, més ene - gia és igual a ma e ia o ganica nés oxi- gen. Aixb es po llegi així o es po llegi cap al can ó con a i, pe o la cosa ha dc quad a , pe aixb aques sis ema és bo- nic; pe que aqui dal la eacció a en aques sen i i aqui baix p edomina In eacció en el sen i con a i. Es em en equilib i. No sob a ni al a oxigen. Igual passa en o sis ema que sigui anca . Un sis ema anca no dóna oxigen. En el da - e cas ( ig. 7) aques oxigen és necessa- i pe a oxigena o aques ma e ial, pe espi a -lo, ja que aques ma e ial cau o igual cap a all. O sigui que aquí .? dal a iba a manca oxigen. 1 nés si hem in odui aquí aigua de cla egue a. Els ecnics de l'es udi de les aigües na- u al~ u ili zen com a mesu a mol gene- ali zada la que se'n diu demanda bioquí- mica d'oxigen que 6s la quan i a d'oxi- gen que al a pe a oxida la ma e ia o - ghnica que hi ha p esen a l'aigua. De mane a que p ecisamen ací aques a de- manda bioquímica d'oxigen es po es i- ma d'alguna mane a ; gene almen es po- sa en quilog ams pe dia, quilog ams d'o- xigen que an al a pe a oxida la ma- e ia o ghnica que es essa. Alesho es l'o- xigen que hi ha ia aquí ja es a esgo a de bon p incipi. A nés a nés no ha po- gu en a oxigen de l'a mos e a, pe qu ? la sob esa u ació a dal ho p i a i la di- usió es hpida e s amun . De mane a que cap a la ondh ia enim una al a g an d'oxigen. Aques és el p oblema g eu en que es oben les ciu a s que es an a an dels llacs. L'aigua del ons que abans e a bona i enia oxigen, desp és no 6 oxigen, é mal gus , a aca el e o, a aca el cimen , poden ha e -hi més bac- e ies, e c. Que passa en aques es si ua- cions? En aques es si uacions passa que pa de la ma e ia o ganica que a e s el ons no es ~o descomposa i s'in eg a al sedimen . De mane a que el sedimen d'aques llac con é a a ma e ia o ghnica, és osc. En el sedimen hi ha ca bó i bs o ambé. Ací a les capes ondes hi ha an poc oxigen que d'una mane a i- gu ada (els que heu es udia més aques- a b anca sab eu com 6s el p oblema de mane a més exac a) és com si digués- sim que hi ha o ganismes que euen oxigen d'allh on poden, i si hi ha ni a euen l'oxigen del ni a i el con e ei- xen en ni ogen, gas que ha d'es a en equilib i amb l'a mos e a. Enca a hi ha al es enbmens: un d'ells és el desen o- lupamen del planc on que segons en qui- nes condicions es a, i semp e si I'aigua és nés o menys calch ia, de e mina una p ecipi ació de bs o cap a baix. La cosa essencial és que el sis ema so mes a aques a mena de s ess eu au omh ica- men pa dels ma e ials que hi ha en ci culació, és un enomen de egulació que es po si ua dins d'un ampli conjun de enbmens ísics del ma eix ipus. Es po modela d'aques a mane a. Deixan de pa - la de quan i a s d'oxigen, quan i a s de ni ogen, quan i a s de ca boni, quan i- a s de bs o , i pa lan d'una mane a una mica igu ada pod íem di que el sis ema p ocu a o na a les condicions an e io s, en les quals pe les ca ac e ís iques gene- al~ de l'aigua, pe la quan i a de sol, e ce e a, podia ecicla o almen , és a di , que hi ha un ma e ial que se'n a. Si a a suposem que alléssim aques a en ada de ma e ial de o a, e iden men l'any que e el cicle comenca ia amb menys ma e ials en ci culació. En comenca amb menys ma e ials en ci culació, doncs, e1 ma e ial que hau ia de e i a se ia nés baix, i es o na ia a una si uació an e- io . Aixo no s'aconsegueix pe que l'ho- me con ínuamen aboca nés ma e ials. No és el pi jo posa d'una egada ma e ials, sinó man eni aques a apo ació. 1 a a e a omb un exemple, que jo el ci o mol- es egades pe que em sembla que posa en cla alguns p oblemes d'ecologia, que equi al al ma eix p oblema de ac a les mala ies o bé de ac a els malal s pe b is en elació a l'ecologia. En alguns ca- sos d'eu o i zació s'ha usa una mena de capsa que es posa al ons del llac, s'in- jec a ai e i di onen en o ma de bombo- lles gas o ai e, inclús hi ha cases que en ab iquen, jo suposo que aquí no hi hau- a cap enedo d'aques s apa ells. Es cla que aques ecu s po sal a una si ua- ció de di icul a momen hnia, pe que oxi- da o aques ma e ial i l'aigua po o na a ésse bona, pe o al ma eix emps man- é en ci culació una quan i a nés g an de subs hncies nu ícies, de mane a que l'any que e ja comencem malamen , amb nés subs ancies nu ícies, es necesi a nés oxigen; és la cu sa a la que ens e- nen acos uma s an s p oblemes d'ecolo- gia que no s'acaben de esold e. El p o- blema in e s apa eix en 'l'exemple se- güen : Du an la da e a g an gue a es des e llh l'in e es pels con eus ma ins. A a se'n pa la mol pe b els que an co- men a aques s cul ius an ésse els dlEs- cocia. La ecnica consis ia a a egi ele- men s nu i ius a un bassi més o menys anca , en una badia, pe eu e si els peixos c eixen nés de p essa o no. Els peixos c eixien ealmen més de p essa. Si s'a egeix supe - os a i u ea o com- pos os de ni ogen, el i oplac on c eix de mane a conside able. A a bé, el ma e ial que s'a egia a l'aigua no o es ecupe a a en la ca n dels peixos. S'ha ia d'a egi con ínuamen si no el i oplanc on no es mul iplica a i els peixos no c eixien nés de p essa. Pe b pa del ma e ial es que- da a en el sedimen , en o ma insoluble. E a ambé un sis ema que es a a so a s ess, s'hi a egia excés de nu ien s que e a l'única mane a de eni una espos- a accep able, pe que si no el peix c ei- xia mol poc. O sigui que l'addició de bs o s p esen a un p oblema mol gene- al, si no a egim es ens quedem en els lími s p imi ius pe o a egin -n'hi eníem una espos a de endimen s dec eixen s, de mane a que s'ha ia d'a egi mol pe eni espos a accep able i e a pe que una g an pa dels ma e ials, e en elimina s d'alguna mane a e s el sedimen . Es un al e exemple de com els ecosis emes e- nen endencia a unciona al seii a anni, a la se a mane a. T oba els lími s, aques s alo s clau, és una de les as- ques més complicades de l'ecologia, i que- da pe e mol de camí. Enca a pod íem p ecisa el nos e p oblema onamen al amb dos exemples més. En el ma , malg a o el que s'ha di , l'únic ma que és ealmen compa able amb aques es si ua- cions d's ess és el ma Bhl ic, la Medi- e hnia enca a es a lluny d'a iba -hi. Pe b en el ma hi ha zones que es poden quali ica de so a s ess o o cades, pe b en aques cas i pe una egada el cau- san no és l'home. són si uacions nés a o unades com la que es dóna a la cos- a no d-oes de lJA ica, i pe aixb hi ha an es dispu es sob e aques a cos a, pe - que hi ha una pujada d'aigua del ons que in odueix una quan i a mol g an de subs ancies nu ícies a la pa supe io il.luminada, i aixb condueix a una p oduc- ció mol g an. Aques a p oducció, en aques es h ees ma ines on hi ha aques a injecció de subs hcies nu ícies del ons, a que elles soles ep esen in un an pe cen mol g an de la p oduc i i a ma- ina. S'han e una se ie dlO gani zacions In e nacionals, de p ojec es in e nacio- nals pe a I'es udi d'aques es A ees. A ui en dia el mecanisme és bas an conegu ( ig. 8). A mi m'ag ada mol el simbol que é el g up d'es udi C.U.E.A., compos pe un peix que es nod eix de l'aigua que puja del ons ( ig. 9). A a és del planc on, és cla . Tenim els ma eixos e- nomens que eiem en el llac: hi ha so- b esa u ació i pas d'oxigen a l'a mos e- a; hi ha desni i icació i pas de ni ogeil a l'a mos e a; hi ha p ecipi ació de bs- o . To es les os o i es ma ines, les os- o i es de Buc a en són un exemple, o en diposi ades en el ons d'un ma amb aques es ca ac e ís iques. Hi ha ma e ia o ghnica al ons. Es a di , els jacimen s de ce s ma e ials d'hid oca bu s es o- ben en llocs d'aques s. El p oblema del pe oli 6s nés a ia un p oblema d'acu- mulació pos e io , pe b allh on hi ha acu- mulada ma e ia o ghnica 6s da all de zo- nes d'a lo amen d'aques ipus. En aques cas pe b, eiem I'ac i ud de l'home. L'c- cologia es maniquea, com dic jo, ja que hi ha coses bones i coses dolen es, hi ha els pa hsi s que són dolen s, els al es animals són bons, e c. L'eu o i zació 6s una cosa dolen a, aixb de l'a lo amen , és una cosa bona. Sbn exac amen els ma- eixos enbmens; aci ens in e essa eu- e més peix, allh olem aigua ne a. En la con adicció en e la c ia del peix i l'ap o i amen del llac, ens obem da- an del ma eix in an ilisme. En e a am- bé hi és aixb i da e amen 6s un ema que m'ha in e essa mol i que no es o- ba gai e als llib es d'ecologia, enca a. Vegem una comuni a e es e, un canip; l'home hi a egeix adobs; no es po di que aixo sigui necessh iamen excessiu, pe que es p esen a el ma eix enomen dels endimen s dec eixen s, de mane a que en augmen a la concen ació dels adobs cada egada s'ap o i en menys. Pe b si no hi a egim adobs no so im de la si uació inicial. L'ecosis ema unciona com a sis- ema so a s ess, de mane a que ni que p odueixi més, els mecanismes d'elimina- ció no uncionen. En o a l'ag icul u a hi ha una desni i icació mol o a, i sem- p e, i Iii ha una p ecipi ació de os o en o ma insoluble. Vold ia ema ca que, da e amen , els a queblegs en associació amb els ecblegs, han e no a que en o s els sbls que han es a so mesos a les ci- ili zacions, des de mol emps hi ha una acumulació ex ao dina ia de bs o en un es a pa icula men insoluble. Inclús hi ha una ecnica que e explicada en un núme o de Science d'aques any (se ia hcil de oba ), ú il pe a disc imina els dos ipus de bs o que es oben en un sol. La p opo ció d'aques bs o pa - icula men insoluble a c eixen a nb l'inc emen de la in luencia humana (pe cms, a ui dia pe adobs, e c.). La cosa cu iosa és que aixb és d'una pe sis encia ex ao dina ia. S'ha oba que e enys que o en cul i a s i des- p és han es a abandona s, du an mol de emps conse en aques es ca ac e is i- ques. Conse en aques maga zem pe i e- ic. Bé, doncs a a es em en coiidicions de eu e millo qui: és l's ess, un possi- ble e o n. Posem oxigen, ni ogen, ca bó o ghnic, i posem bs o en o ma de os- a . L's ess p odueix una expulsió d'a- ques ipus ( igs. 10 i 11). Que passa a a si allem aixb?, si uació ben documen ada en limnologia i en les zones d'a lo amen ma i. Si allem l'apo ació ex e na, l'any següen la si uació ja no és iden ica. L'any següen el llac aques que eníe n aquí ( ig. 12), e una mica nés d'oxigen aquí baix, pe o aques oxigen po se i pc que una pe i a pa del ca bó s'oxidi i o ni a l'aigua. El p oblema 6s una mica mds complica , pe o hi ha bona e i- d&ncia que'una pa de os a o na a l'aigua. E iden inen en a més oxigen de l'a mos e a i apa eixen o ganismes que ixen ni ogen. Es a di , els o ganismes ixado s de ni ogen són de la segona e apa d'aques es si uacions d's ess. En I'aigua són més a ia mala cosa, pe quk gene almen els que ixen ni ogen són ciano ícees que cnen, amb aó, mol mala ama en e els ecnics de ac amen s d'aigües. En aques capí ol hi ha coses mol boniques, i un dels casos celeb es de l'c- cologia és el llac Washing on, p op de Sea le, on es a aconsegui a nb bac- an cos elimina l'en ada d'aigua de cla egue a i pe me e un e o n e s en- e a en el p océs d'eu o i zació, que hi ha ia. S'ha is que el que passa és que a a enen, cosa que no enien abans, p oblemes de ciano ícees, i aques s p o- blemes se si uen pe ec amen bé; es deu a que su bs o del ons i aques bs o no es h equilib a pe su icien ni- ogen en el cicle en o ma de ni a . De mane a que els Únics o ganismes que e- nen so són els que poden ixa ni ogen a mos e ic, que són les ciano ícees, i pe aixb hi ha ciano ícees en aques cas. De mane a que el model d'ecosis ema so a s ess el pod íem esquema i za així ( igu- a 13). Hi ha una so ida i un possible e o n, i si el sis ema és en eali a luc- uan ; pe exemple, en un sis ema d'a lo- amen hi ha empo ades en que l'a lo a- men és nés in ens, pe que el co en és nés o i d'al es en que no és an in ens. La mane a més senzilla de ep e- sen a -ho és com si ossin ci cui s a nb e o n ( ig. 13); en ecologia s'abusa mol dels dibuixos que ep esen en odes de den s, ci cui s hid aulics, elec ics, e c., en aques cas pod íem in en a un a e ac e com a la ( ig. 14), és a di , que el ma e ial s'acumula a nb ce a p essió a l'ex e io del sis ema i desp es po o na , 6s com un amo ido hid aulic, hi ha p ime una p essió cap a o a i desp és o na cap a din e. Aixb comple a la segona pa de la xe ada. A a e el p oblema p hc ic que esmen a a en comen a . Aques p o- blema p ac ic no malmen es p esen a so a la p egun a de ins a quin pun po- dem a egi coses, o so me e a un sis e- ma a una p essió ex e io , o a un s ess ( ig. 15). En el cas del llac mesu a íem la ensió, pe exemple, com la concen- ació de P, N, que en en, o el consum bioquímic d'oxigen es ima d'alguna ma- ne a. Pod íem assenyala ambé el ipus de espos a. El que és c i icable és su- posa que la espos a, qualse ol que sigui (ho pod íem compa a a la elació en e el so 011 ( ig. 16) i el g au d'incon enien que causa aques so 011 a les di e ses pe sones, o a la ca ega d'un pon i l'es a d'un pon ( ig. 17), cas en el que s'accep a que a mesu a que augmen a la ca ega, el pon es man é ins que a - iba un momen que s'enso a), és de ipus discon inu co n en els excmples es- men a s en els que cs p odueix una es- pos a ca as o ica o d'una. En el cas del so 011 la cosa ja no és an cla a i eiem que en la ida hom a iba a aguan a mol de so oll. Es di ícil oba un lími de esis encia al so oll, o almenys no es p o a mai; els decibels són una uni a de ipus loga í mic, pe o hi ha un mo- men que escla a, hi hau a un momen en que l'ona de p essió po acaba amb una pe sona. Vull di que mol es egades en aonamen s sob e impac es ecologics i espos es ecolbgiques, es pensa massa en el ipus de espos a discon ínua i poc en l'al e ipus. En els ecosis emes on hi ha s ess, l'ecologia po acla i alguns aspec es quc hem discu i algunes ega- des al Depa amen i en g ups de dis- cussió amb enginye s. El qui es dedica .I l'ecologia en si uacions co n les esmen- ades de espos a con ínua, mol es egn- des e usa de dona xi es, de di ins 3 al, quin núme o hi posem aquí, o si ha de so i alguna disposició legal, que hi posem. Jo c ec quc aix6 Cs mal íe ; s'ha de dona un alo qualsc ol, pe qui: cal que inguem en comp e quc si no es dóiia aqucs alo es passa a immedia ameii a xi es més al es. Po se de mane a mCs p ecisa, alguns casos, pod íem aiegi que la espos a mai no és una cosa linea . Aixb es pod ia de ini pc un pciidcn d - e mina , i cc a inclinació del penden co espon a cada alo . So in si éssim la ma eixa elació que an els enginye s espec e d'un pon , a íem p opos es p u- den s pe b quc es conside a icn massa ca es. C cc que aques a discussió no es po de ugi , i sob e o no s'ha de plan- eja co n si exis ís un línii , un Iími n pa i del qual passa una cosa ca as b- ica. La cosa es a ap oximan , ap oxi- man ... La e i a és que una ossa skp- ica, un pou neg e, és un sis ema bio- lbgic en un equilib i pe ec e. Els ecblegs mai no es an d'aco d sob e si els sis e- mes es an en equilib i o no, o sob e el que és es able, o idees semblan s. Pe a uns la maxima es abili a és el bosc o- pical, que és un sis ema o almen a- gil. Pe a d'al es, el que és e i ablemen es able és la ossa sep ica pe quk dia da e a dia s'hi é la ma eixa po que ia. Ja no s'hi coneix; pe o és un sis ema que descomposa una g an quan i a de ma e- ia o ganica. Des del pun de is a de p oducció de ma e ia, de ans o mació de ma e ia, 6s un sis ema niol poc e i- cien que Cs el quc en aqucs cas CS ce ca. Realmen a a s'hau ien dc p opo- sa alguns ipus de elacions que se - issin de guia. Es un p oblema enca a di ícil d'a aca en aques s momcn s. Es in e essan eu c si e11 LIII ecosis cina les en adcs són cons an s o accelc ades, pe quk quan l'en ada Cs al a, pe b no accele ada, el sis ema po es a o e o - na a una si uació d'equilib i de c mina . P obablemcn , doncs, una bona e e kii- cia pod ia se l'accele ació de l'en ada. Una al a pod ia se l'acccle ació de la axa de eno ació, p oducció/biomassa, mesu a la biomassa co n es ulgui, pc h ac a de oba I'acccle ació que pugui eni , és a di , no sols la axa de eno- ació que po eni en u11 niomen dc- e mina , sin6 co n aixo accele a en cl cmps. Una al a pod ia se l'acccle aci0 o les axes de pas a sis emes eins: l'a mos c a o el sedimen . Es a di , l'es a d'u ili za- ció d'aques s Ilacos de cci culació. Cal a egi que an l'explo ació co n l'alimen- ació o cada condueixen al ma cix: un descens de la di e si a . Aixb Cs in e es- san pe que, si enim dos sis emcs aco- bla s ( ig. 4), el que no sols 6s cxplo a sinó ambé so a s ess, 6s doblemen pe judica des dcl pun de is a d'inci- dc'ncia damun del lligani dc les di c- en s especies, damun de la simpli icació d'es uc u a. Un sis ema en iqueix la sc a es uc u a, i I'al e l'empob eix ex- cessi amen pe dos mo ius. Em a l'e ec- e que en qües ions de ius, de llacs, inclús pe judica el que passa en els a lo amen s ma ins, p obablemen quo- cien s com els sugge i s se ien bons de compa a d'alguna mane a. Aixb se i ia pe ecomana o de ini uns lími s ap o- pia s o cosamen elas ics, a nous im- pac es o mali e es. Un al e aspec e mol impo an és el e e en a les elacions en e I'ap oximació cien í ica que p o- cu a eni un esquema que sigui com- p ensible, que sigui sa is ac o i pe a la men , i desp és l'ap oximació p ac ica que ol dona una ce a no ma i a, pe les ope acsns de cada dia. A egades pe dem una mica de is a que si bé en ecologia enim una se ie de concep es i em una se ie de elacions, una mica eo iques, no és gai e di ícil e lec i -ho en mesu es ope a i es, com el consum bioquímic d'oxigen o p ocedimen s que semblen mol de u ina, com e a de e - mina la du esa de l'aigua amb sabó, a coses d'aques ipus. Es en aques al e ni el1 on es mou el ecnic, i és in e- essan oba els lligams, és a di , e que un sis ema en ce a mane a sigui la p ojecció de l'al e. Cada ap oximació, la que en podem di més cien í ica i la més ecnica ( ig. 18), enen una ce a cohe encia en elles ma eixes, i la elació en e les dues s'es ableix més bé a ni cll del conjun que en e a iables pa icu- la i zades ( ig. 18). NODR~MENT FI TOPLANCTO~~ o ..".L 4 ZI. NO- z..2$+!:!;,, ., :.. . . e(c. --+ HERBA~ $T ig. 1 ig. 2 lnc emen en la Respos a ln ensi a + ig. 15 INTOLERABLE I So oll ig. IG 52 Es a Pon d'un Ca ga d'un Pon ig. 17