Tecnologia de la informació en el procés de facturació

TREBALL DE FI DE CARRERA TÍTOL: Tecnologia de la informació en el procés de facturació AUTOR: Oriol Tió Coma DIRECTOR: Fernando Horacio Bussalino DATA: 23 de febrer de 2006 Títol: Tecnologia de la informació en el proces de facturació Autor: Oriol Tió Coma Director: Fernando Horacio Bussalino Data: 1 de febrer de 2006 Resum Actualment existeixen dos sistemes de facturarció als aeroports: el sistema de facturació convencional i el sistema de facturació automàtic; aquest últim també anomenat self-service kiosk. A mesura que avança el temps, però, la implantació del sistema automàtic va guanyant terreny al convencional degut a les millores que aquest representa per les companyies, els aeroports i els passatgers. Una vegada es tenen clars els procediments a seguir en el procés de facturació i les diferents característiques de que consten els dos sistemes mencionats, es pot fer un anàlisi comparatiu d’espais físics globals d’àrees de facturació, obtenint com a resultat que per a la mateixa quantitat de passatgers / hora un mostrador convencional ocuparà 38 vegades més espai que un mostrador automàrtic. Seguint en la línia dels anàlisis, es poden veure també els estudis de reduccions de temps i costos, la diferència en costos que un sistema convencional té a diferència d’un kiosk, i la productivitat que té un sistema respecte l’altre. Com a conseqüència obtenim que a una companyia li resulta aproximadament 218 milions d’euros anuals més barat operar amb els sistemes automàtics, que el temps d’espera en un mostrador convencional és de 3 minuts de mitja mentre que l’automàtic és d’aproximadament 1 minut, i que per a una mateixa àrea la productivitat d’un mostrador automàtic és 43 vegades més gran que la d’un mostrador convencional De la mateixa manera només cal fer una ullada pels aeroports més importants del món i ens adonarem que la implantació dels mostradors de facturació automàtics a nivell mundial ja és avui en dia una realitat i que aquest fet millora constantment el rendiment de les companyies aèries i als aeroports, fent a la vegada que el passatger gaudeixi d’un millor servei. La implementació d’aquests nous tipus de mostradors de facturació, doncs, estan revolucionant la manera de funcionar en que els passatgers, els aeroports i les companyies estem abasats, pronosticant una evolució encara més gran amb la introducció de nous serveis en els mateixos mostradors automàtics i, d’aquesta manera, fent un pas més en el desenvolupament de l’aeronàutica a nivell mundial. Title: Information Technology at check-in process Author: Oriol Tió Coma Director: Fernando Horacio Bussalino Date: February, 1st 2006 Overview Today, there are two main check-in systems used at airports: the conventional check-in system and the automatic check-in system, also known as self-service check-in kiosk. However, over time, the automatic check-in system is gaining in popularity due to the benefits that airlines, airports, and passengers receive. In this project, after introducing the check-in procedures and the characteristics of both systems, a comparative analysis of the global check-in areas follows. The results of this analysis were, the same amount of passangers per hour at a conventional check-in system will show that it occupies an area 38 times bigger than an automatic kiosk. Also included, is an analysis of the reduction of time, productivity, and cost between a conventional and an automatic check-in system. With the automatic kiosk and the conventional check-in system being of equal area, the automatic kiosk, with a waiting time of approximately one minute, has a productivity level 43 times greater than that of the conventional check-in system. Therefore, an airline would spend 218 milion euros less using the automatic kiosks. Looking at some of the most important airports in the world, it is a fact that the implementation of check-in kiosks is already being utilized. This improves the efficiency of the airlines and airports, making the service for the passenger more beneficial. These automatic check-in systems are revolutionary in the way passengers travel, airlines manage business, and airports function making another step towards the development of aeronautics worldwide. ÍNDEX INTRODUCCIÓ....................................................................................................1 CAPÍTOL 1. ANÀLISI DEL PROCÉS DE FACTURACIÓ DE PASSATGERS EN AEROPORTS...........................................................................2 1.1 Documentació a presentar...............................................................................................2 1.2 Verificació per part de la companyia................................................................................2 1.3 Emissió de la targeta d’embarcament o boarding pass....................................................2 1.3.1 Estandards per codis de barres a les targetes d’embarcament..........................3 1.3.1.1 Alaska Airlines........................................................................................4 1.3.1.2 American Airlines....................................................................................5 1.3.1.3 Aeroport Internacional McCarran (Las Vegas, Arizona).........................5 1.4 Assignació de seients.............................................................................................................6 1.5 Tipus de tràfic..........................................................................................................................7 1.5.1 Segment de Negocis...............................................................................................7 1.5.2 Segment turístic.......................................................................................................8 CAPÍTOL 2. ANÀLISI DEL PROCÉS DE FACTURACIÓ D’EQUIPATGE EN AEROPORTS.................................................................................................9 2.1 Les etiquetes identificatives.............................................................................................9 2.1.1 El codi de barres.................................................................................................9 2.1.2 L’etiqueta...........................................................................................................10 2.1.3 Impressió d’etiquetes.........................................................................................10 2.1.4 Escaners de codis de barres.............................................................................11 2.2 Comprovant d’entregament d’equipatge.........................................................................12 2.3 Característiques de l’equipatge......................................................................................12 CAPÍTOL 3. ANÀLISI DELS MOSTRADORS DE FACTURACIÓ CONVENCIONALS....................................................................................14 3.1 Característiques i espai dels mostradors.......................................................................14 3.2 Temps mitjos de processos............................................................................................18 3.2.1 Temps de cua als mostradors de facturació......................................................18 3.2.2 Temps de facturació..........................................................................................19 3.3 Longituts mitjanes de cua...............................................................................................19 3.3.1 Longituts mitjanes de cua als mostradors de facturació....................................20 CAPÍTOL 4. ANÀLISI DE MOSTRADORS DE FACTURACIÓ AUTOMÀTICS (CHECK-IN KIOSKS) ...............................................................................21 4.1 Característiques principals.............................................................................................21 4.1.1 Sistema CUTE...................................................................................................23 4.1.2 Common use self-service kiosks (CUSSK’s) ....................................................23 4.2 Temps mitjos de processos............................................................................................24 4.3 Longituts mitjanes de cua...............................................................................................25 4.4 Demostració del servei Check-in Kiosk (Check-in kiosk, Itinerari, Canviï el vol, Opció “Viatjant freqüent, Sel·lecció dels seients, Equipatge, Agraïments de la companyia, Diferències i similituts amb els mostradors convencionals) ...........................................25 4.6 Funcionalitats no implementades de possible utilitat......................................................31 CAPÍTOL 5. ANÀLISI DE TENDÈNCIES EN AEROPORTS DEL MÓN.............32 5.1 Anàlisi de la utilització dels diferents tipus de mostradors.............................................32 CAPÍTOL 6. ANÀLISI D’IMPLICÀNCIES EN LA INFRASTRUCTURA AEROPORTUÀRIA I PROCEDIMENTS OPERATIUS....................34 6.1 Espai que ocupen i col·locació.......................................................................................34 6.1.1 Mostrador centralitzat o “centralized check-in”..................................................34 6.1.2 Mostrador dividit o “split check-in”.....................................................................36 6.1.3 Mostrador de porta o “gate check-in” ................................................................36 6.1.4 Facilitats pels passatger i la facturació de l’equipatge.......................................36 6.2 Anàlisis comparatiu d’espais físics globals d’àrees de facturació..................................38 6.3 Reduccions de temps i costos........................................................................................41 6.4 Diferència en costos per mostradors de facturació convencionals amb personal operant-los Vs. Check-in Kiosks.....................................................................................45 6.5 Productivitat del sistema automàtic vs. del convencional...............................................46 6.6 Impacte dels check-in kiosks amb els ingressos no aeronàutics..................................47 BIBLIOGRAFIA.....................................................................................................................49 ANNEXOS...............................................................................................................................50 1 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació INTRODUCCIÓ En un món en que les persones estan cada cop més aprop gràcies a l’enorme desenvolupament en les comunicacions, el sector de l’aeronàutica pren un paper molt important a l’establir una conexió que fins fa unes poques decades era impensable. Hi ha qui en diu la incomunicació de les comunicacions, però detractors n’hi ha hagut per a tota aparició tecnològica al llarg de la història, i per tant, altre cop, se n’ha de saber extreure la part que enriqueix el nostre desenvolupament com a espècie. Sempre, però, sense que aquest desenvolupament impliqui l’oblit de l’objectiu d’una millora pensada i posada a la pràctica de forma humana. Endinsant-nos en la temàtica del treball, en aquest es pot extreure la visió del procés de substitució dirigit cap a la implementació dels mostradors de facturació automàtics, en detriment dels mostradors convencionals. Pel que fa a la ordenació d’aquest, en el primer capítol s’hi troba l’anàlisi del procés de facturació de passatgers en aeroports. Al següent capítol la temàtica és semblant, centrant-nos aquest cop en la facturació de l’equipatge. Aquests dos primers capítols ens permetran entendre’n de manera més clara el tercer i quart: anàlisi dels mostradors convencionals i dels mostradors de facturació automàtics, o check-in kiosks, respectivament. Amés, dins el quart, es fa una comparació entre els dos tipus de sistemes de facturació. Al cinquè capítol el treball es centrarà en l’analisi de les tendències en aeroports del món. Finalment, al sisè capítol, es farà un anàlisi d’implicàncies en la infrastructura aeroportuària i el referent als procediments operatius. Com a afegit també s’adjunten varies pàgines que contenen diferents annexos. 2 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació CAPÍTOL 1. ANÀLISI DEL PROCÉS DE FACTURACIÓ DE PASSATGERS EN AEROPORTS La informació que es descriu a continuació correspon a un mostrador de facturació tradicional. Més endavant es veuran els mètodes d’actuació per als sistemes automàtics. 1.1 Documentació a presentar Al mostrador de facturació el passatger tindrà en compte tots els documents necessaris per poder poder pujar a l’avió, ja que depenent de la destinació del viatge haurà de presentar, a part del bitllet, uns documents o uns altres. Aquests poden ser el passaport, visat, certificat de vacunació, DNI / certificat de residència per vols nacionals, etc. S’adjunta un document del ministeri de l’interior a l’Annex 1 on es poden veure els documents necessaris per als països allà citats. Per a menors no acompanyats (d’entre 5 i 12 anys no complerts) s’haurà de presentar el DNI o passaport del menor, o el Llibre de Família o fotocòpia compulsada d’aquest. Si el passatger no disposa bitllet físic sinó d’electrònic, necessitarà a més donar la clau o codi localitzador per així poder obtenir la targeta d’embarcament al mateix mostrador de la companyia el dia de l’embarcament. En determinats casos les companyies sol.liciten la targeta de crèdit amb la que s’ha fet la compra. 1.2 Verificació per part de la companyia La companyia en la que el passatger s’ha d’embarcar s’encarrega de verificar que els documents necessaris per efectuar el vol són els pertinents i són vigents. Llavors es buscarà el nom del passatger en la llista de passatgers de la companyia, per així procedir a l’assignació de seient i a l’emissió de la targeta d’embarcament. En cas de produir-se alguna irregularitat en la documentació del passatger, la companyia aèria podrà denegar l’embarcament a l’aeronau. 1.3 Emissió de la targeta d’embarcament o boarding pass Una vegada verificats els documents del passatger i quan se l’ha identificat en la llista de passatgers de la companyia, se li assigna un seient alhora que és borrat de la primera llista i introduït en una altra llista de passatgers que ja han 3 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació passat el procés de facturació. És després d’efectuar l’assignació de seient (i un cop s’ha processat l’equipatge) que se li entrega la targeta d’embarcament al passatger. La targeta d’embarcament serà lliurada de diferents maneres en funció del tipus de check-in que utilitzi el passatger. Si el passatger s’adreça als mostradors de facturació tradicionals, la targeta d’embarcament no serà lliurada en cas que el passatger no disposi d’algún dels documents mencionats anteriorment. Quan tota la documentació sigui correcta se li lliurarà la targeta d’embarcament al passatger, sense la qual no podrà passar el filtre de seguretat. Una altra opció per recollir la targeta d’embarcament és utilitzant els check-in kiosks, de les quals se’n parlarparlà més endavant, on l’usuari o passatger només estarà en contacte amb una computadora i serà aquesta qui li facilitarà la targeta. El funcionament de les targetes d’embarcament és mitjançant les barres magnètiques o magnetic stripes. Aquestes consisteixen 1.3.1 Estandards per codis de barres a les targetes d’embarcament Des de fa poc temps existeix un nou estandard de codi de barres bidimensionals 2-D com a conveni de la indústria que redueix costos en comparació amb les targetes d’embarcament magnètiques que poden emmagatemar molta més informació que els codis de barra unidimensionals (1- D) en les línies de les targetes d’embarcament o boarding passes. La tecnologia per ser implementats ja està a punt i els preus són assequibles. Les empreses aeronàutiques, els aeroports i varies autoritats gobernamentals, però, han de col·laborar per donar a conèixer aquesta tecnologia del codi de barres 2-D. En aquest camp IATA ha desenvolupat el programa “Symplifying the business”, amb el qual pretén fer estalviar bilions d’euros l’any a la indústria aeronàutica. L’equip que està treballant en aquest programa es dedica a donar a conèixer les RFID (Radio Frequency Identification tagging), el CUSS (Common Use Self Service) i els bitllets electrònics, i espera una resposta positiva per part de les empreses implicades en el sector per poder fer front a aquest canvi de tecnologies. A continuació es mostren diferents exemples d’empreses del sector que ja utilitzen aquesta nova tecnologia: 4 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació 1.3.1.1 Alaska Airlines La companyia aèria Alaska Airlines va començar a posar codis de barres 2-D en targetes d’embarcament l’any 1999 i actualment el 50% dels seus clients ja les utilitzen. Aquest tipus de targetes d’embarcament permeten imprimir quatre segments en un paper. Utilitzen punts que, en el mateix espai que les targetes convencionals, emmagatzemen més informació. Es poden imprimir a casa o a l’oficina, i a check-in kiosks als aeroports o a pàrquings i hotels. Moltes companyies encara utilitzen codis de barra 1-D i no ténen la necessitat de canviar. En el cas d’Alaska Airlines, van passar als codis de barra 2-D per estalviar diners en el procés de facturació. La companyia va arribar a la conclusió que si el bitllet era electrònic la targerta d’embarcament no tenia cap tipus de valor, i que, per tant, els passatgers podien tenir accés a l’avió, ja fós directe o amb conexions, si tenien el viatge imprès en un full de paper . A part dels quatre segments, el codi de barres 2-D pot contenir més informació: el número de seient, el número de vol, el nom del client, la destinació, el número de frequent-flyer, el nombre de malates facturades, etc. A més, el codi de barres 2-D permet un procés de facturació diferent. Si els clients avisen amb antelació del número de maletes que facturarán, llavors els punts de facturació poden escanejar les targetes de facturació i enviar la informació a la pantalla dels agents on ha d’anar el passatger i també el número de bosses que ha de facturar. Llavors l’agent recapitula la informació pel passatger i imprimeix les etiquetes per les maletes, i el passatger continua el seu camí. D’aquesta manera no fa falta que l’agent faci tantes preguntes al passatger, com el número de maletes a facturar, i s’accelera el procés. Aquest canvi va ser realment notori per la companyia Alaska. Els escaners costaven entre $900 i $1000 per unitat quan Alaska va començar a utilitzar-los, però ara mateix els preus s’han abaratit molt més. Realment no hi ha masses costos adicionals, simplement el software i la utilització d’escaners a tots els punts d’embarcament. Com a diferència, ara no hi haurà l’agent teclejant un teclat, sinó agents amb escaners que faran la feina per ells. Això augmenta l’exactitut quan s’estan realitzant les mateixes funcions que en el cas dels lectors magnètics. Amés amés, els codis de barres són una tecnologia molt més barata que les línies magnètiques: els lectors són més barats, el papers és evidentment molt més barat. Pel que fa al temps els dos triguen el mateix en llegir el document. La compayia Alaska ha permès als passatgers facturar des d’aparells mòbils i PDAs durant varios anys. Hi va haver un moment en que el nombre de persones amb mòbils i PDAs no ers massa elevat, però alguns anys després, aquesta proposta és cada cop més i més pràctica. 11 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació de les autoritats aeroportuàries dels sistemes de control de sortida (Departure Control System, DCS), la impressió del tipus on-demand proveeix mètode més segur de producció d’etiquetes. Com a part del procés de la facturació del passatger, l’agent indica al DCS quantes etiquetes d’equipatges es necessiten per al procés. Llavors el DCS li envia la comanda a aquella impressora on hi ha l’agent, per imprimir i tramitar tal quantitat d’etiquetes. Aquest missatge de control d’impressió inclou tan la informació variable que ha de ser impresa a les etiquetes (itinerari, nom de passatger, etc.) com el número d’etiqueta de l’equipatge. 2.1.4 Escaners de codi de barres Els escaners d’etiquetes poden ser tan manuals com fixes. Els manuals s’utilitzen majoritàriament per sistemes en que en certs punts es re-introdueixen els equipatges a la cinta transportadora on la distribució d’equipatges ha fallat el primer cop, i també per introduir equipatges (per primera vegada) que no duen etiquetes o amb codis que no poden ser llegits. Els escaners laser de lectura de codis de barres fixes normalment estan instal·lats en sèries de més d’un escaner per poder llegir les etiquetes situades a sobre i als costats de les maletes que passen per la cinta. Per sistemes en que s’han de llegir els codis de barres impresos de manera ortogonal, pot ser que s’utilitzin escaners més simples o menys cars en comparació amb els atres, ja que la projecció de l’escanejada és una sola quan passa per la cinta. És per aquest motiu que també sel’s anomena escaners lineals. Aquests escaners també poden estar intal·lats mirant amunt i entre dues cintes, de tal manera que també es puguin llegir les etiquetes que han quedat atrapades sota les maletes. Si les etiquetes són impreses amb els seus codis de barres en una sola direcció, s’hauran d’utilitzar escaners omnidireccinals. Aquest tipus d’escaners utilitzen dos o més lasers i òptiques sofisticades per crear un patró complex, multidireccional d’escanejades per poder llegir una etiqueta sobre un pla de 360º de rotació. Aquest tipus d’escaners són més complexes, més cars i, en la majoria de casos, menys fiables que els escaners lineals. Els desenvolupaments actuals d’automatismes encarregats en la distribució d’equipatges, inclueixen l’utilització d’etiquetes amb RF (radio freqüències) utilitzant el concepte “licence plate” d’IATA. A aquest tipus d’etiquetes amb RF és més senzill de fer-ne el seguiment al llarg del seu viatge i proveirà beneficis adicionals en la seguretat dels equipatges. Amés el preu de les etiquetes RFID ja no es presenta com a un inconvenient com fa uns anys i compensen els costos associats a les pèrdues i retards en l’entrega d’equipatge. Així una etiqueta actualment té un preu d’entre 0,10 i 0,50 Euros. 12 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació Fig. Escaner de codi de barres Metrologic Orbit 2.2 Comprovant d’entregament d’equipatge Un cop entregat l’equipatge es donarà un comprovant en forma impresa on constarà la informació necessària per identificar les maletes del passatger. Aquesta informació serà normalment la destinació del passatger (i per tant també de l’equipatge), el número de vol, el nom del passatger, el nom de la companyia que opera el vol, etc. Normalment es col·locarà junt a la targeta d’embarcament. El comprovant no serà de necessària utilització a no ser que l’equipatge no arribi a destinació, mitjançant el qual el passatger podrà fer la reclamació de l’equipatge perdut. 2.3 Característiques de l’equipatge Cada companyia aèria farà la seva política en quant a número de paquets, pes i tamany d’aquests, segons les estratègies que vulguin seguir. Es troba, per tant, que depenent de la empresa en que es viatja es tenen diferents característiques per efectuar el vol, que, tot i ser semblants, varien d’unes a unes altres. En general, però, totes elles segueixen una línia d’actuació en quant a la permissivitat d’accedir certs objectes dins les cabines, moltes vegades establertes en les legislacions estatals corresponents. Es pot diferenciar entre equipatge de mà i equipatge de bodega (el facturat), però en aquest cas, com que l’estudi es fa amb els mostradors de facturació, es considerarà només l’equipatge de bodega, ja que és aquest el que és facturat. 13 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació De totes maneres, per tenir una idea general de l’equipatge de mà, pel que fa aquest, de manera genèrica, les companyies aèries permeten l’entrada a l’avió de bolsos i bosses, maletes per documents, ordinadors portàtils, càmeres de fotos, o objectes amb les mateixes característiques que les mencionades. En l’equipatge de bodega, es permet l’entrada de paquets, maletes, objectes rel·lacionats amb l’esport, etc. Tot i aquestes generalitats, hi ha vols amb destinacions concretes en que poden variar aquestes característiques. El preu del bitllet inclou el transport d’una determinada quantitat d’equipatge. Aquesta quantitat varia en funció de la classe de reserva, de la regió de destinació i de la política de cada una de les companyies aèries. Normalment, depenent de la classe aèria (business class, etc.) es podrà portar equipatge adicional, que també variarà en funció del trajecte. 14 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació CAPÍTOL 3. ANÀLISI DELS MOSTRADORS DE FACTURACIÓ CONVENCIONALS A continuació es descriuran les característiques dels mostradors convencionals, cosa que permetrà entendre, de manera més clara, el desenvolupament que la indústria està portant a terme amb la implementació, des de ja fa uns anys, dels nous sistemes de facturació. Aquests sistemes estan basats en un concepte molt més innovador i profitós, tant per a les diferents companyies del sector com per al passatger. 3.1 Característiques i espai dels mostradors El disseny dels mostradors de facturació hauran de tenir en compte els requeriments ergonòmics de tant els professionals que els utilitzin com a eina de treball com per als passatgers i el tractament d’equipatge. El monitor de l’ordinador i el teclat haurien de ser ajustabes per encabir diferents tamanys del personal de la companyia. De fet, en la pròpia fase del disseny del mostrador se n’hauria de construir una maqueta que fos testejada pels mateixos treballadors, abans de procedir a la fabricació en cadena del model. Al mostrador de facturació l’espai serà essencial per poder proveïr-lo de tot l’equipament de computadors per part de diferents companyies aèries. Les dimensions exactes i la localització exacta del seu emplaçament d’aquest equipament es determinaran consultant les agències de les companyies aèries i de handling de cada aeroport específic. Les dimensions de l’equipament de computadors estan caviant constantment, per tant es requereix flexibilitat en el disseny de les àrees dels mostradors on aquest equipament serà col·locat. A sota es mostren alguns dels components necessàris de l’equipament del mostrador de facturació:  Monitor d’ordinador, teclat i CPU.  Impressora de targetes d’embarcament.  Impressora d’enganxines per les maletes.  Impressora per l’itinerari i/o documentació pel passatger.  Telèfon i/o interfòn.  Lectors d’enganxines d’equipatge.  Etc. Alguns dels requeriments generals que s’han de tenir en consideració per al seu disseny són:  Un tamboret d’alçada ajustable i base de punta. 15 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació  Suport del teclat d’alçada ajustable per poder tenir el teclat a la zona de l’esriptori.  Reposabraços pel teclat.  Reposapeus ajustable, a una alçada d’entre 20-25 cm aproximàdament.  Escrombraries.  Número d’identificador de mostrador.  Selecció de materials que proveeixin un fàcil manteniment, possibilitat de modificacions futures, reducció de la brillantor i resistència al desgast i a les gratades.  Les cantonades exposades han d’estar allisades.  Localitzacions convenients per a les enganxines d’identificació d’equipatge i pels horaris de les companyies.  Un bon cablejat haurà de proveir el mostrador d’un accés fàcil des de la part posterior per reparacions/substitucions de l’equipament dels computadors.  Espais i calaixos adequats per la bona presència i organització dels mostradors en tot moment.  Per motius de seguretat, tots els calaixos o espais que continguin enganxines d’equipatge, bitllets, targetes d’embarcament, etc., hauran de poder-se tancar.  És necessària una ventilació adequada per les computadores del mostrador.  La llum pel mostrador de facturació ha de ser tractada de manera intel·ligent perquè l’il·luminació sigui necessària, però vigilant que la brillantor no sigui excessiva per al monitor de l’ordinador.  En la mesura que es pugui, els escriptoris han de ser col·locats en un sistema modular format per unitats bàsiques. Veiem-ne un exemple en alçat, planta i perfil, la secció i una mostra en tridimensional: 16 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació Alçat Perfil Planta Mostrador 3D Secció 17 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació Pel que fa a les dimensions dels mostradors de facturació, la taula següent en mostra les més importants: Taula de dimensions Element Dimensió (cm) A Alçada mostrador 122-128 B Alçada escriptori de treball 92-100 C Profunditat mostrador 80-90 D Profunditat part elevada mostrador 25-30 E Alçada cinta d’etiquetatge 40-45 F Alçada cinta etiquetatge de la banda del passatger 30-35 G Profunditat del prestatge 10-15 H Alçada del prestatge 70-80 J Alçada escombraries (opcional) aprox. 15 K Sortint de la cinta de pesatge del davant del mostrador 25-35 L Llargada cinta etiquetatge 80-90 M Davant cinta fins darrera mostrador 15-20 N Amplada mostrador 120-130 O Amplada escala 50-60 P Espai entre mostradors 58-68 Q Espai lliure sota els mostradors 87-95 R Amplada espai cames del treballador min. 60 S Profunditat espai cames treballador aprox. 30 T Espai lliure sobre superficie de treball 25-35 U Espai Emmagatzematge/Equipament Segons requeriments locals V Profunditat d’espai lliure per instal·lacions i cablejat aprox. 15 Il·lustracions i taula extrets del document d’IATA “Development Reference Manual” Notes a tenir en compte: 1. Dimensions basades en una visió del passatger d’alçada mitjana d’1.60 m. 2. Les dimensions C + G hauran de ser com a màxim 1.00 m. 18 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació 3. L’existència del prestatge a la banda del passatger és opcional. 4. S’haurà de pendre especial atenció a l’inclinació de la cinta de pesatge (max. 10%). 5. Les escombraries mostrades sota del treballador són opcionals. 6. On mostradors dobles s’instal·laran per una sona companyia, i es decideix compartir l’equipament, l’espai d’emmagaztematge/equipament del mostrador pot ser menys del doble requerit per un sol mostrador. 3.2 Temps mitjos de processos Es dividirà aquesta secció en diferents parts segons el tipus de recorregut, la classe en que vola el passatger, i a la vegada els temps de cua dels mostradors de facturació i els propis temps de facturació de l’equipatge. Els temps mitjos que mostrem a continuació són dades empíriques obtingudes a l’aeroport del Prat per a diferents companyies aèries. El mètode empleat ha estat senzillament el d’agafar varies persones a la cua del mostradors de la companyia corresponent al tipus de vol en que s’ha classificat la taula i amb un rellotge veure el temps que aquesta persona passava fent la cua de facturació. S’ha utilitzat el mateix procediment pel temps de facturació. 3.2.1 Temps de cua als mostradors de facturació (xifres arrodonides) Vols de curt recorregut: Nacionals 8 minuts aproximàdament Internacionals 10 minuts aprox. Turístic 10 minuts aprox. Pont Aeri 2 minuts aprox. 19 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació Vols de llarg recorregut: Turístics 12 minuts aprox. de Negocis 5 minuts aprox. 3.2.2 Temps de facturació (xifres arrodonides) Vols de curt recorregut: Nacionals 2 minuts aprox. Internacionals 3’5 minuts aprox. Turístic 3’5 minuts aprox. Pont Aeri 1 minut aprox. Vols de llarg recorregut: Turístics 3 minuts aprox. De Negocis 2 minuts aprox. 3.3 Longituts mitjanes de cua Al no tenir tanta facilitat com necessitaria un bon estudi per calcular aquest apartat, les longituts que es mostran a les taules següents són xifres extretes de manera aproximada a partir del número de passatgers per cua, i donant a cada passatger una xifra d’1 metre (la longitut mitjana d’un carro portaequipatge oscil.la entre els 0,65 i els 0,80 metres). Utilitzant aquest mètode les aproximacions per a diferents cues per un dia qualsevol sense congestió, obtenim resultats bastant realistes. 20 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació 3.3.1 Longituts mitjanes de cua als mostradors de facturació Vols de curt recorregut: Nacionals 7 m aprox. Internacionals 8 m aprox. Turístic 10 m aprox. Pont Aeri 7 m aprox. Dades compilades per l’autor. Vols de llarg recorregut: Turístics 10 m aprox. De Negocis 8 m aprox. Dades compilades per l’autor. 27 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació al botó de selecció. Si hi ha un cobrament extra, es mostrarà la quantitat al botó de selecció. Si vol canviar l’itinerari, premi el botó de l’itinerari que desitgi i després el botó Continue. Pot deseleccionar la seva opció tornant a premer el botó un altre cop, o prement un altre botó de selecció. Si vol continuar sense canviar el seu itinerari, premi Conitue, sense premer cap botó de selecció. 4.4.4 Opció “Viatjant freqüent” Volstè podrà rebre kilometratge gratuït en el programa de viatjant freqüent de la seva elecció. Si vol introduïr un número de viatjant freqüent a la seva reserva, introdueixi i retir la seva targeta SkyMiles, escanegi el seu codi de barres, o manualment entri el seu número de viatjant freqüent, i premi Continue. 28 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació 4.4.5 Sel·lecció dels seients Vostè pot veure, canviar, o seleccionar l’assignació dels seus seient/s. El seu seient actual se li mostra en blau, el seient/s del seu company/s de vol se li mostrarà en blanc, i els seients disponibles es mostres en groc. Per veure seients en altres zones de l’avió, premi a l’avió o als botons en forma de fletxa a la part esquerra de la pantalla. Per canviar la seva assignació del seient, premi un número de seient disponible per seleccionar aquell seient. Pot canviar el passatger del seu itinerari prement el seu nom a la part dreta de la pantalla. Premi el/s botó/ns a la part baixa de la pantalla per veure el mapa dels seients per un altre vol amb el seu itinerari, llavors premi Continue per tornar a la pantalla de l’itinerari. 29 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació 4.4.6 Equipatge Si vostè factura alguna maleta, premi el número de maletes que cada persona vol facturar, llavors premi Continue. El número de maletes a facturar per cada persona se li mostrarà a sota de la taula d’informació del passatger. Si vostè o algú del seu grup ja ha facturat maletes pel vol abans de la transacció que està efectuant, aquesta informació també apareixerà en aquesta mateixa taula. Si vostè no factura equipatge, premi Continue. 4.4.7 Agraïments de la companyia La seva facturació està completada. Prengui nota de la seva hora d’embarcament i la porta de sortida. Si vol un dublicat del rebut, premi Print Receipt. Si vol imprimir un itinerari renovat, premi Print Itinerary. En qualsevol altre cas, premi Finish. Si volstè ha de facturar maletes, pòrti-les al mostrador d’equipatges. Se li demanarà que mostri la el seu Document d’Identitat quan procedeixi a passar el control de seguretat. Que disfruti del seu viatge! 30 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació 4.5 Diferències i similituts amb els mostradors convencionals Les companyies aèries cada vegada demanen més la instal·lació de kiosks self-service als aeroports. Si ho fan és perquè això comporta una millora respecte els antics mostradors de facturació convencionals, encara vigents però que a la llarga segurament acabaran desapareixent. Si s’ha de parlar de diferències, es pot parlar de millores, i en aquest camp s’ha de tenir present que la instal·lació de mostradors self-service en comporten moltes i pràcticament per a tots els qui hi estan implicats. Amb els kiosks, les companyies aèries redueixen els seus costs, els aeroports redueixen els seus requeriments d’espai i els passatgers tenen un millor accés als sistemes que els permeten facturar ràpidament als seus vols. Pel que fa als costos, només cal veure l’apartat 6.4 per adonar-se que l’estalvi que representa la instal·lació de mostadors de facturació automàtics és molt notable. Per altra banda, com a diferència fonamental, es pot parlar de la interacció entre el passatger i la companyia, que si en un cas es fa de persona a persona, en el cas de la facturació automàtica es realitza de manera totalment impersonal, fent que el passatger s’hagi de rel·lacionar amb una computadora quan en el cas dels mostradors convencionals qui hi ha darrera del mostrador és una persona. Aquest fet seria un dels únics negatius que l’autor creu que jugaria en contra dels mostradors automàtics ja que es perd aquell contacte que en algunes ocasions fins hi tot podien humanitzar l’empresa; tot i que això últim en la majoria d’ocasions sembli ridícul i paradoxal ja que el que es busca amb aquesta implantació és la major afluència de passatgers i per tant la major recaptació de diners, i no la millora del tracte de la persona per considerar-la com a tal. 31 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació Les similituts realment no són gaires. Bàsicament es podria dir que l’objectiu dels dos sistemes (facturació convencional i facturació automàtica) és la de proporcionar al passatger la targeta d’embarcament perquè aquest pugui embarcar a l’avió, a la vegada que s’avisa a la companyia aèria que aquest passatger ja ha estat facturat i de qualsevol altre informació com el nombre de maletes facturades que s’hauran de carregar a l’avió, el nombre de passatgers que viatgen amb el passatger en qüestió, o proporcinar el lloc i l’hora de sortida de l’avió per part de la companyia. És a dir que el concepte que els dos sistemes ténen darrere és el mateix, però la forma és diferent. 4.6 Funcionalitats no implementades de possible utilitat Les aplicacions que són utilitzades per proveir serveis escencials als passatgers, com per axemple el check-in, no haurien de combinar-se amb aplicacions que no són crítiques en matèria del temps, des d’un punt de vista operacional. És a dir, que implementacions com ara mapes, botigues electròniques, informació general, venta de bitllets, etc., no haurien de ser mesclats en el mateix sistema de facturació del kiosk. Per tant, ara per ara, i tot just al principi de la massificació d’aquest tipus de sistemes, els kiosks check-in haurien de ser només utilitzats per al que en un principi van ser desenvolupats: la facturació. 32 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació CAPÍTOL 5. ANÀLISI DE TENDÈNCIES EN AEROPORTS DEL MÓN 5.1 Anàlisi de la utilització dels diferents tipus de mostradors i altres sistemes En aquest apartat, com que degut a la complexitat que significaria fer un estudi real i complert sobre la utilització dels mostradors de facturació (automàtics o no), es mostren les dades provinents de fonts d’informació que han estat considerades suficientment serioses. Com a informació de pes en podem destacar els percentatges obtinguts pels representants a l’exàmen anual conduït per SITA, ACI i les companyies aèries. Aquest conjunt representa el 50% dels 200 aeroports més importants a nivell mundial, per tant les xifres que ofereixen són d’una fiabilitat bastant elevada. En els següents punts es mostra la informació que dónen els participants d’aquest exàmen: • Kiosks de facturació self-service: Almenys el 50% dels aeroports a nivell global ja han desplegat algún tipus de kiosk self-service i els resultat mostren que, els següents 2 anys aquest número augmentarà al 75. S’entén que la totalitat d’aeroports utilitza el sistema de facturació tradicional. • Accés WiFi: Més del 90% del aeroports oferiran accés inalàmbric a internet en els propers 2 anys. • Serveis de xarxa: Als propers 2 anys, el 75% dels aeroports disposaran d’una xarxa de comunicacions per ajudar els nous serveis orientats al passatger i a les companyies aèries, com per exemple el VoIP (Voice over IP), per fer trucades telefòniques via internet. • Identificació Biomètrica: El 33% del aeroports planegen oferir el sistema d’identificació biomètrica en els propers 4 anys. A nivell local i com a exemple interessant es pot parlar de la implementació d’aquests sistemes de facturació a l’aeroport alemany de Frankfurt, en el qual des del passat Juliol, molts dels 51 milions de passatgers que utilitzen aquest aeroport cada any podran beneficiar-se’n. Això ha estat possible gràcies a la decisió de 42 companyies aèries i agents handling amb base en aquest aeroport. El propietari i operador d’aquest aeroport, Fraport AG, anticipa com a dada possible per l’any 2010, l’utilització de sistemes self-service amb un rang d’entre el 60 i el 70%. 33 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació Per veure la creixent utilització dels check-in kiosks, a sota hi ha un llistat amb només alguns exemples d’aeroports europeus i nord-americans internacionals que ja disposen de mostradors de facturació automàtics. L’objectiu és només és només fer adonar al lector de la importància de la implantació a nivell mundial dels check-in kioks, ja que, evidentment, la llista podria ser extremadament més llarga. Estats Units Europa Atlanta, Georgia Barcelona Boston, Massachusetts Berlin Cincinnati, Ohio Brusseles Dallas/Ft. Worth, Texas Colonia Los Angeles, California Copenhagen New York City (La Guardia) Dusseldorf New York City (JFK) Ginebra Orlando, Florida Lisboa Washington D.C. (Reagan National) Madrid Etc. Munich Moscou Oslo Paris Etc. I també es mostren algunes companyies aèries amb aquest tipus de mostradors: Alitalia Air Canada Air France Air New Zealand British Airways KLM Singapore Airlines Southwest Airlines United Airlines US Airways Etc. 34 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació CAPÍTOL 6. ANÀLISI D’IMPLICÀNCIES EN LA INFRASTRUCTURA AEROPORTUÀRIA I PROCEDIMENTS OPERATIUS 6.1 Espai que ocupen i col·locació El traçat de la terminal de passatgers vindrà determinat en gran mesura pel tipus de configuració de mostradors de facturació que, com a sol.lució consensuada, les companyies aèries i el gestor aeroportuari decideixin utilitzar. És essencial, per tant, que es consulti tant als agents handling com a les companyies aèries a les etapes inicials de la planificació. Primerament veurem les configuracions més utilitzades pels sistemes de facturació tradicionals. Per altra banda, els mostradors de facturació automàtics no segueixen unes pautes preestablertes de la mateixa forma que en alguns casos ho fan els mostradors convencionals, sinó que en cada cas (en cada aeroport, o en cada àrea on aquests es col·loquin) se n’estudia la seva configuració per adequar-los correctament. Pel que fa als primers, els tipus de configuració de mostradors ve determinat pels seus mètodes d’operació, l’estructura de ruta, les característiques de càrrega, etc., i sel’s pot dividir en els següents tres sistemes més utilitzats: 6.1.1 Mostrador centralitzat o “centralized check-in” Els passatgers i els seu equipatge són processats en mostradors de facturació situats en àrees comunes i centrals, normalment al vestíbul de sortida de la terminal. Els mostradors poden esar dividits en seccions específicament dissenyades per companyies aèries individuals o per vols o, de manera alternativa, els passatgers ténen la possibilitat de facturar en qualsevol posició dels mostradors de facturació. Si es tracta de la última opció, s’ha de prendre especial atenció ja que en el repartiment de l’equipatge pot ser que es necessitin sistemes sofisticats i de cost elevat. La configuració de mostradors seleccionat serà la que gobernarà l’amplada i la profunditat de l’edifici terminal. A continuació es mostren els exemples de diferents vestíbuls de mostradors de facturació, en els que es veuen 20 posicions de mostradors, tots ells basats en el mateix criteri pel que fa a les llargades de cua, àrees de circulació, etc. 35 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació Il·lustració extreta del document d’IATA “Development Reference Manual” 36 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació 6.1.2 Mostrador dividit o “split check-in” Els mostradors estàn divitits en dues o més localitzacions dins el complex de la terminal. Per exemple, els passatgers poden facturar en mostradors centrals o, de manera alternativa, a l’entrada de la sala de sortides. El traçat físic de les terminals amb sistemes de facturació en mostradors dividits varien de manera molt àmplia degut a la varietat de tipologíes de procediments disponibles. 6.1.3 Mostrador de porta o “gate check-in” En aquesta configuració, els passatgers es dirigeixen directament a la porta d’embarcament i sel’s efectua la facturació en mostradors en sales pròpiament habilitades. Aquest concepte genera cert avantatges i inconvenients:  Simplifica els processos de handling.  Redueix les distàncies dins la termial que el passatger haurà de fer a peu.  Redueix els temps dels passatgers per procedir a l’embarcament.  Redueix els requeriments de la distribució dels equipatges.  Pot generar més requeriments de personal. 6.1.4 Facilitats pels passatgers i la facturació de l’equipatge La presentació de la documentació per part del passatger i la facturació del seu equipatge ténen lloc a les instal·lacions de check-in, on hi han instal·lats un cert número de mostradors de facturació amb les seves corresponents instal·lacions de transport. Els mostradors de facturació poden ser tan del tipus frontal com del tipus en forma d’illa. Amés, dins aquest dos tipus generals, esxisteixen diferents subtipus de variants.  Els mostradors de tipus frontal s’utilitzen tan per mostradors centralitzats com per mostradors de porta. Els mostradors poden estar instal·lats en configuracions linears o de forma espaiada de forma que es deixi passar als passatgers entremig dels mostradors després de la facturació. A aquesta configuració també se l’anomena pass-through layout.  Els mostradors del tipus en forma d’illa s’ajusten més per les configuracions de mostradors de facturació centralitzats. Cada illa, l’eix 43 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació Simulació 2 Per la última simulació, la número 3, els TAS s’ha programat de tal manera que tots els passatgers utilitzen els 24 kiosks que s’han instal·lat al davant dels mostradors de facturació. Els passatgers ara només s’aturen als mostradors de facturació per facturar l’equipatge, i per fer la comprovació dels seus passaports. Ara, només 25 passatgers estan fent cua, amb un temps d’espera de menys de 4 minuts. 44 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació Simulació 3 Els CUSS kiosks ténen un interès econòmic als aeroports en aspectes com la reducció de congestió de les terminals, la millora de l’experiència que té el client del viatge i la reducció de costos. La mitjana de temps per facturar en un kiosk és d’un minut, en comparació amb els aproximadament 3 minuts que s’han vist anteriorment per a un mostrador de facturació convencional mitjançant un agent. Això, per una companyia, pot representar un estalvi per passatger d’uns 2.76 €, i un estalvi molt important per a les companyies de fins a més de 218 milions d’euros, basats en 73 milions de passatgers que han utilitzat els CUSS kiosks l’any 2004. Segons els experts, aquests estalvis continuaran pujant. Com a resultat d’aquestes expectatives, es veu com a exemple la nova terminal de l’aeroport internacional de Viena, on el 60% de les instal·lacions són CUSS kiosks. 45 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació 6.4 Diferència en costos per mostradors de facturació convencionals amb personal operant-los Vs. Check-in Kiosks La diferència de costos es mostrarà en rel·lació a un periòde anual. També suposarem que els dos tipus de mostradors utilitzen els mateixos tipus de cintes transportadores d’equipatges, per que així aquestes no influeixin en l’anàlisi. Per a un mostrador convencional: En un anàlisi corresponent a aeroports mitjans / grans els horaris de facturació acostumen a ser de 06.00 hs. Fins les 24.00 hs. (període de 18 hores). Tot i així la seva utilització no és sempre la mateixa ja que hi ha hores puntes i hores “valls”. És a dir que agafarem una mitja de 12 hores de màxima productivitat com a paràmetre acceptable per fer l’anàlisi. Suposarem que un treballador que exerceix la seva feina durant 8 hores al mostrador de facturació convencional cobra 1,000 € bruts al mes, amb 14 pagaments anuals. És a dir que en tot l’any aquest treballador cobrarà 14,000 €. Utilitzant la xifra proposada anteriorment (12 hores), aquest cost pujarà a 21,000 € anuals. El preu d’un mostrador, tenint en compte els components especificats en l’apartat 3.1, s’estimarà en 5,000 €. La instal·lació d’aquest pels serveis tècnics adequats suposarà un preu aproximat de 500 € per mostrador. També inclourem un manteniment anual i possibles substitucions de components de 100 €, que en aquest cas seran de 8 hores diàries ja que són les hores de feina del treballador i les hores de mitjana que es considera que aquest mostrador estarà obert (els mostradors no són operatius 24 hores al dia). Pel que fa al consum d’energia que aquest consumeix, es calcula que els cost dedicat a aquesta acció serà de 100 € anuals. És a dir, que en total, la utilització d’un mostrador de facturació amb un treballador operant-lo, surt per, (21,000 € / any + 5,000 € / any + 500 € / any + 100 € / any + 100 € / any) = 26,700 € / any Per a un mostrador automàtic: 46 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació En aquest cas, al no haver cap persona operant el mostrador, es veu el següent: El cost del propi mostrador són uns 10,000 €. Cost de la instal·lació, aproximadament 100 € per mostrador. El manteniment d’aquest al llarg de tot l’any tindrà un cost d’uns 50 € en cas d’algun tipus d’averia. Pel que fa al consum d’energia que aquest consumeix, es calcula que els cost dedicat a aquesta acció serà de 100 € anuals. És a dir, el cost total serà d’aproximadament: 10,250 €. Per tant, l’estalvi serà d’aproximadament (26,700 – 10,250) € = 16,450 € *En els costos plantejats falta el d’amortització anual, no inclòs com a conseqüència de la carència necessària d’informació per havenr-ne de plantejar una fórmula d’amortització, estudiant les vides útils dels mostradors i també els valors residuals. Tot i no haver-los posat l’autor no creu que la no inclusió faci variar el resultat final d’estalvi de manera significativa, i amés cal tenir em compte que partim de la base que totes les dades no són estrictament reals. 6.5 Productivitat del sistema automàtic vs. del convencional Per a un mateix espai fixat de 10 m2es mostren el número de mostradors de facturació convencionals i el de mostradors de facturació automàtics que hi caben: 10 m2÷2.03 m2/ mostrador conv. = 4.93 mostradors convencionals En conseqüència s’assumeixen 5 mostradors convencionals. 10 m2÷0.1075 m2/ mostrador auto. = 93.02 mostradors automàtics 47 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació En conseqüència s’assumeixen 93 mostradors automàtics. Per tant, es pot calcular la productivitat que aquests 10 m2tindran: Productivitat mostradors convencionals: 5 · 17.4 pax / hora per mostrador = 85.5 pax / hora Productivitat mostradors automàtics: 93 · 40 pax / hora per mostrador = 3720 pax / hora És a dir que representa una diferència de 43 vegades més passatgers/hora en el cas dels mostradors automàtics respecte els convencinals. 6.6 Impacte dels check-in kiosks amb els ingressos no aeronàutics Caldria dir també que seria interessant fer un estudi per plantejar-se l’implacte que els kiosks tenen amb els ingressos no aeronàutics. És quelcom que es podria analitzar en profunditat ja que és un tema complex i s’haurien de tenir en compte moltes variables, però de totes maneres en farem una breu introducció. El que es planteja en aquest punt és si el passatger, pel fet d’arribar amb menys temps a l’aeroport com a conseqüència del menor temps que li suposa facturar, dedicarà menys temps a les compres i ús de serveis. Realment influirà la instal·lació de mostradors de facturació automàtics en la captació d’ingressos no aeronàutics? Per altra banda es pot desenvolupar una hipòtesis diferent, en la qual es pot deduir que el passatger, al dedicar menys temps en la facturació, s’estressarà menys durant aquest procés, i a l’estar de més bon humor i amb una predisposició a consumir més elevades generarà majors ingressos per l’aeroport. Per algunes persones aquest últim punt pot suposar-li certa sensació d’esceptimisme i fins hi tot burla vers la idea plantejada, però s’ha de tenir molt present que la psicologia del passatger serà molt decisoria en la utilització dels serveis no aeronàutics de l’aeroport. Pel que fa a la opinió de l’autor, aquest es mostra en desacord amb la segona hipòtesis plantejada ja que creu que tot i ser menor el temps dedicat a facturar l’equipatge, la diferència, en el cas d’un bon funcionament de l’aeroport i sense tenir present cap tipus de congestió, no serà prou gran com per fer canviar 48 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació l’estat anímic del passatger i fer-lo canviar d’opinió en referència a si tenia pensat gastar-se o no diners en els serveis de l’aeroport. Evidentment que els signes d’impaciència en el moment de facturar per part del passatger es faran notar més en el cas dels mostradors convencionals pel fet de tenir un major temps de facturació, però l’autor no creu que seran suficients per fer canviar d’idea al passatger, i que aquest ja té pensat amb antelació si utilitzarà els serveis de l’aeroport. L’autor si que està més d’acord en la primera hipòtesi, en que el passatger dedicarà menys temps en utilitzar tals serveis com a conseqüència de l’arribada amb menys antel·lació a l’aeroport, però pensa que els aeroports no són centres comercials, i que evidentment s’ha de proporcionar certs serveis als passatgers, però mai de forma impositòria ni en detriment dels serveis específicament aeronàutics. Per tant, a l’autor, no li molesta en absolut que els serveis que dónen ingréssos no aeronàutics siguin menors si això no provoca un desequilibri econòmic a l’aeroport. 49 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació BIBLIOGRAFIA Llibres: [1] Shaw, Stephen, “The Market for Air Transport Services”, Cap. 2 en Airline Marketing and Management, 4th Edition. Ashgate Publishing Company, Burlington (VE, USA) (1999) [2] Wells, Alexander T. , Wensveen, John G., “Airline Passenger Marketing”, Cap. 9 en Air Transportation: A management Perspective, 5th Edition. Thomson, Belmont (CA, USA) (2004) Documents: IATA - Airport Development Reference Manual - 8th Edition. April 1995 IATA – Simplifying the business – Common Use Self Service (CUSS) La Vanguardia – edició 26 de Febrer del 2006 Internet: http://www.mir.es/ http://www.globalaviation.co.uk/wsc82281792/advertisers/ads_txt/sita.html http://www.sita.aero/News_Centre/Press_releases/Press_releases_- _2004/SITA_helps_South_Africa_domestic_airlines_improve_efficiency_with_C UTE_check-in.htm http://www.delta.com/traveling_checkin/airport_information/airport_checkin_opti ons/checkin_kiosk_locations/index.jsp http://www.easyjet.co.uk/EN/Flying/leapcheckininfo.html http://www.easyjet.co.uk/EN/Flying/leapcheckinpreview.html http://www.britishairways.com/travel/sscheckin/public/en_gb http://www.findarticles.com/p/articles/mi_m3648/is_12_29/ai_n9544577ç IATA: http://www.iata.org/pressroom/industry_facts/fact_sheets/Bar_coded_boarding_ passes.htm 50 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació ANNEXOS Annex 1 Tabla de los documentos necesarios para un ciudadano español para viajar a los distintos países citados. OBSERVACIONES: • Los datos consignados se refieren a estancias turísticas no superiores a 90 días, salvo las excepciones señaladas en los respectivos países. • Esta relación tiene carácter meramente orientativo. En todo caso deberá ponerse en contacto con el Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación o la representación diplomática u Oficina Consular del país de que se trate. • Para el resto de las situaciones no recogidas en los apartados anteriores, se precisa visado de entrada, expedido en España por la Embajada o Consulado del país de destino. Pasaporte: Albania, Alemania, Andorra, Antigua, Barbuda, Argentina y Australia, Austria, Bahamas, Barbados, Bélgica, Belice, Bolivia, ,Bosnia- Herzegovina, Brasil, Brunei, Bulgaria, Canadá, Checa, República, Chile, Chipre, Colombia, Corea, Costa Rica, Croacia, Dinamarca., Dominica, República Dominicana, Ecuador, El Salvador, Eslovaquia, Eslovenia, Estados Unidos, Estonia, Fiji, Filipinas, Finlandia, Francia, Granada, Grecia, Guatemala, Guyana, Haití, Holanda, Honduras, Hungría, Irlanda, Islandia, Islas Cook, Islas Marshall, Islas Salomón, Israel, Italia, Jamaica, Japón, Letonia, Liechtenstein, Lituania, Luxemburgo, Macedonia, Malasia, Malawi, Maldivas, Malta, Marruecos, Mauricio, México, Micronesia, Mónaco, Namibia, Nicaragua, Noruega, Nueva Zelanda, Palaos, Panamá, Paraguay, Perú, Polonia, Portugal, Reino Unido, Rumanía, Samoa, San Cristóbal y Nieves, San Marino, San Vicente y las Granadinas, Santa Lucía, Santa Sede, Senegal, Serbia y Montenegro, Seychelles, Singapur, Sri Lanka, Sudáfrica, Suecia, Suiza, Swazilandia, Tonga, Trinidad y Tobago, Túnez, Turquía, Tuvalu, Uruguay, Vanuatu, Venezuela. Documento Nacional de Identidad: Alemania, Andorra, Austria, Bélgica, Bosnia-Herzegovina, Checa, República, Chipre, Eslovaquia, Eslovenia, Estonia, Finlandia, Francia, Grecia, Holanda, Irlanda, Italia, Letonia, Liechtenstein, Lituania, Luxemburgo, Malta, Noruega, Polonia, Portugal, Reino , Unido, Rumanía, Marino, San , Suecia, Suiza, Turquía. 51 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació Annex 2 Certificat d’IATA d’aplicació del sistema CUSS per la companyia aèria Alaska Airlines. 52 ______________Tecnologia de la informació en el proces de facturació Annex 3 Notícia apareguda al diari “La Vanguardia” el dijous 26 de Febrer del 2006. (Agustí Sala) Ryanair, la aerolínea irlandesa líder de los billetes baratos, reducirá una media del 9% sus tarifas (3,50 euros) a partir del 16 de marzo, a la vez que implanta la facturación desde casa (a través de www.ryanair.com) para los pasajeros de la UE sin equipaje. Así, los usuarios evitarán las colas, tendrán asientos prioritarios y sólo tendrán que pasar por un lector de código de barras la tarjeta de embarque impresa en casa. La medida, anunciada ayer en Barcelona por el vicepresidente de la compañía, Michael Cawley, tendrá una contrapartida: los clientes pagarán 3,50 euros por cada bulto que facturen y siete si se presentan en el aeropuerto sin haberlo reservado. El límite de peso del equipaje se elevará de los 25 kilos actuales a 30 (10 el de mano y 20 el facturado). Con esta iniciativa, Ryanair prevé reducir en 30 millones de euros sus costes anuales, al recortar los gastos de alquiler de mostradores y de handling. La medida revertirá en precios más bajos, explicó Cawley. En la actualidad, la cuarta parte de los pasajeros viajan con sólo el equipaje de mano. Ryanair espera elevarlos al 40% ya en el primer año y aspira a rebajar a la mínima expresión el pasaje que factura maletas. Alrededor de la mitad de los pasajeros --quienes hoy vuelan con un único bulto facturado-- no registrarán cambios, pues la bajada de tarifas compensará el cargo por equipaje, explicó. En Girona, donde la compañía transportó en el último año 2,5 millones de pasajeros, Ryanair pasará de dos mostradores a uno.