Instal·lació fotovoltaica d'autoconsum en una comunitat de veïns

TREBALL FI DE GRAU Grau en Enginyeria de l’Energia INSTAL·LACIÓ FOTOVOLTAICA D’AUTOCONSUM EN UNA COMUNITAT DE VEÏNS Memòria i Annexos Autor: Marçal Vila Soriano Director: Antoni Grau Saldes Convocatòria: Juny 2022 Memòria ii Resum El present projecte està dividit en dues parts, una part teòrica i una part pràctica. La part teòrica comença per descriure cronològicament les diferents legislacions que s’han publicat sobre la producció d’energia elèctrica i l’autoconsum, destacant les definicions i els articles més importants. A mesura que queden totes les modalitats explicades, el treball es centra amb el format en què es durà a terme la instal·lació descrita en la part pràctica. El format d’autoconsum de la instal·lació fotovoltaica és d’autoconsum col·lectiu amb excedents amb compensació connectat a la xarxa interior de l’edifici. S’expliquen els 17 passos de la tramitació administrativa i els mecanismes de compensació. Es fa un repàs a la situació del sector a la Unió Europea per tenir alguna referència de com estan aquí les coses. Abans d’entrar en la part pràctica, es defineixen els components de la instal·lació per ser capaços d’entendre una planta fotovoltaica. Pel que fa a la part pràctica, es descriu i es defineixen les característiques tècniques que ha de complir la instal·lació per a la implementació d’energia solar fotovoltaica. Es tracta d’un edifici on tots els veïns gaudiran de la producció d’energia elèctrica. Sobre el mètode, es dimensiona el sistema de generació i es realitza el disseny dels equipaments i components (mòduls fotovoltaics, inversor, proteccions i cablejat). El resultat serà mostrar les corbes de consum i l’autoconsum estimat per a cadascun dels veïns, així mateix, l’estalvi anual i el temps de retorn de la inversió. Finalment, s’estudiarà l’impacte ambiental i es realitzarà el pressupost del projecte. Les conclusions volen mostrar una opinió personal sobre el sector i destacar la importància de donar pas a aquest tipus d’instal·lacions fotovoltaiques en edificis. Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns iii Resumen El presente proyecto está dividido en dos partes, una parte teórica y una parte práctica. La parte teórica comienza por describir cronológicamente las diferentes legislaciones que se han publicado sobre la producción de energía eléctrica y el autoconsumo, destacando las definiciones y los artículos más importantes. A medida que quedan todas las modalidades explicadas, el trabajo se centra con el formato en el que se llevará a cabo la instalación descrita en la parte práctica. El formato de autoconsumo de la instalación fotovoltaica es de autoconsumo colectivo con excedentes con compensación conectada a la red interior del edificio. Se explican los 17 pasos de la tramitación administrativa y los mecanismos de compensación. Se hace un repaso a la situación del sector en la Unión Europea para tener una referencia de cómo están aquí las cosas. Antes de entrar en la parte práctica, se definen los componentes de la instalación para ser capaces de entender una planta fotovoltaica. Por lo que respeta a la parte práctica, se describe y se definen las características técnicas que debe cumplir la instalación para la implementación de energía solar fotovoltaica. Se trata de un edificio en el que todos los vecinos disfrutarán de la producción de energía eléctrica. Sobre el método, se dimensiona el sistema de generación y se realiza el diseño de los equipamientos y componentes (módulos fotovoltaicos, inversor, protecciones y cableado). El resultado será mostrar las curvas de consumo y el autoconsumo estimado para cada uno de los vecinos, así mismo, el ahorro anual y el tiempo de retorno de la inversión. Finalmente, se estudiará el impacto ambiental y se realizará el presupuesto del proyecto. Las conclusiones quieren mostrar una opinión personal sobre el sector y destacar la importancia de dar paso a este tipo de instalaciones fotovoltaicas en edificios. Memòria iv Abstract This project is divided into two parts, a theoretical and practical part. The theoretical part begins by describing chronologically the different legislations that have been published on the production of electrical energy and self-consumption, highlighting the most important definitions and articles. As all the explained modalities remain, the work focuses on the format in which the installation described in the practical part will be carried out. The self-consumption format of the photovoltaic installation is collective self-consumption with surpluses with compensation connected to the internal network of the building. The 17 passes of the administrative processing and compensation mechanisms are explained. A review of the situation of the sector in the European Union is made to have some reference of how things are here. Before entering the practical part, the components of the installation are defined in order to be able to understand a photovoltaic plant. Regarding the practical part, the technical characteristics that the installation must meet for the implementation of photovoltaic solar energy are described and defined. It is a building in which all the neighbours will enjoy the production of electrical energy. About the method, the generation system is dimensioned and the equipment and components are designed (photovoltaic modules, inverter, protections and wiring). The result will be to show the consumption curves and the estimated self-consumption for each one of the neighbours, as well as the annual savings and the payback time of the investment. Finally, the environmental impact will be studied and the project budget will be made. The conclusions want to show a personal opinion about the sector and highlight the importance of giving way to this type of photovoltaic installations in buildings. Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns v Memòria vi Agraïments Gràcies al Sr. Antoni Grau, director del treball de fi de grau, per confiar en les meves capacitats i donarme la llibertat per encarar el treball de manera que s’adaptés a les meves idees. Gràcies per les seves recomanacions a l’hora de plantejar l’ordre dels punts en la preparació i ajudar-me amb algunes correccions en els detalls petits que fan una memòria diferencial. Gràcies al Roger Porta, enginyer i company de l’empresa Solvat Renovables S.L., pel consell i facilitats que m’ha donat i per deixar a la meva disposició un projecte actual de l’empresa, en el qual he pogut basar la memòria. Gràcies a la Cristina Corón, responsable de l’administració de l’empresa, per ensenyar-me els tràmits de les bonificacions procedents de l’energia solar fotovoltaica per poder-los redactar en el treball. Esmentar com no a la família: els meus pares Xavi i Mari pel seu recolzament constant i la seva estima. Al meu germà Pol, a les àvies, els tiets i per últim, però no menys important, els amics que han estat des del principi: Ferran, Bruno, Martin, Sergi, Marc, Laia, Berta, Lluc, Mar i espero no deixar-me a ningú. Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns vii Memòria 2 4.4. Conversió de la tensió ............................................................................................ 45 4.5. Proteccions de corrent continu ............................................................................. 45 4.6. Proteccions de corrent altern ................................................................................ 46 4.7. Punt de connexió ................................................................................................... 46 4.7.1. Monitoratge .......................................................................................................... 47 4.7.2. Instal·lació de posada a terra ............................................................................... 47 4.8. Bases de disseny .................................................................................................... 48 4.9. Pressupost .............................................................................................................. 51 4.10. Manteniment ......................................................................................................... 52 4.11. Estudi econòmic ..................................................................................................... 54 5. ANÀLISI DE L’IMPACTE AMBIENTAL ________________________________ 58 CONCLUSIONS ______________________________________________________ 61 PRESSUPOST I/O ANÀLISI ECONÒMICA __________________________________ 65 BIBLIOGRAFIA ______________________________________________________ 67 ANNEX ____________________________________________________________ 69 A1. Càlculs de dimensionat o comprovació ................................................................. 69 A2. Càlculs justificatius ................................................................................................. 70 A3. Fitxes tècniques dels equips .................................................................................. 77 A4. Plànols .................................................................................................................... 78 Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns 3 1. Prefaci 1.1. Origen del treball Si s’observa una ciutat des del cel, hi ha tants terrats buits i desocupats que podrien ser espai per a la generació d’energia verda. I més en una ciutat, on la densitat de la població és molt alta i es consumeix la major part de l’energia en aquesta societat. Com a estudiant d’enginyeria de l’energia i en pràctiques a l’empresa Solvat Renovables S.L., que aposta per la implementació de panells solars fotovoltaics a diferents tipus d’aplicacions com, per exemple, en edificis comunitaris, es presentava una gran oportunitat per explorar en profunditat l’àmbit de l’autoconsum en les comunitats de veïns. 1.2. Motivació La gran motivació era ser coneixedor i expert en aquest tipus d’instal·lacions. Saber-ho tot, des de la normativa vigent, fins a les complicacions que s’hi poden trobar al fer la instal·lació i processos previs o les bonificacions que existeixen, cosa que tenen molt en compte tots els clients interessats. Llavors, fer aquest projecte amb la intenció que un cop acabat, el client pugui saber què s’hi trobarà quan s’interessi en l’autoconsum per la seva comunitat i el més important, que personalment sàpiga explicar-ho clarament perquè és més que probable que servidor de vostè es trobi en la mateixa situació en el futur professional. Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns 5 2. Introducció 2.1. Objectius del treball L’objecte del present projecte és descriure i definir les característiques tècniques que ha de complir la instal·lació per a la implementació d’una planta de producció d’energia elèctrica fotovoltaica a la coberta de l’edifici per fer-lo més sostenible energèticament. El projecte definirà les condicions tècniques bàsiques per a l’execució de la instal·lació fotovoltaica. La instal·lació fotovoltaica està formada pels mòduls, estructura portant, canalitzacions, cablejat, inversor de corrent continua a alterna, proteccions, equips de monitorització i equips de mesura. El disseny de la instal·lació s’ha basat en generar el màxim d’energia elèctrica amb l’espai disponible, per tal que cada veí pugui autoconsumir el màxim d’energia possible, i així reduir el consum d’energia elèctrica a la xarxa. En el cas que ens ocupa, es pretén reduir les emissions derivades dels consums elèctrics de diversos equipaments, mitjançant una instal·lació solar fotovoltaica de connexió a xarxa en la modalitat d’autoconsum col·lectiu. 2.2. Abast del treball El present projecte descriu els passos que es duen a terme d’inici a fi en una obra d’aquestes característiques amb energies renovables. Es tracte d’una instal·lació fotovoltaica en un edifici amb una coberta adequada per a la col·locació dels panells. Es dimensiona el sistema de generació de manera que cada veí pugui autoconsumir la màxima energia possible. En primer lloc s’estudia el marc jurídic històric i actual de l’autoconsum i la producció d’energia solar fotovoltaica a Espanya. Es compara la situació a Espanya amb el resta d’Europa i es menciona la directiva europea en la qual es bassa la legislació espanyola. Addicionalment es fa un repàs als principals components de la instal·lació i les seves aplicacions. Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns 7 3. MARC TEÒRIC 3.1. Introducció Primerament es dona pas a una introducció a l’autoconsum seguint les diferents legislacions que han anat donant lloc al punt on es troba actualment. En l’article 9 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric(1) es defineix l’autoconsum d’energia elèctrica com el consum per part d’un o varis consumidors d’energia elèctrica provinent d'instal·lacions de producció pròximes a les de consum i associades als mateixos. Es distingeixen dues modalitats d’autoconsum: a) Modalitats de subministre amb autoconsum sense excedents. Quan els dispositius físics instal·lats impedeixen la injecció d’energia excedentària a la xarxa de transport o distribució. b) Modalitats de subministre amb autoconsum amb excedents. Quan les instal·lacions de generació puguin, a més de subministrar energia per a autoconsum, injectar energia excedentària en les xarxes de transport i distribució. Altres aclariments a destacar de l’article 9 sobre l’autoconsum són: 1. S’entén per instal·lacions pròximes aquelles que estiguin connectades a la xarxa interior dels consumidors associats, a través de línies directes o estiguin connectades a la xarxa de baixa tensió derivada del mateix centre de transformació. 2. Es poden associar a les modalitats d’autoconsum aquelles instal·lacions que no superin els 100 kW nominals de potència. El 6 de juny, el Reial Decret 413/2014(2), pel qual es regula l’activitat de producció d’energia elèctrica a partir de fonts d’energia renovables, cogeneració i residus. Descriu la retribució per la venda de l’energia valorada al preu del mercat. El 9 d’octubre es va publicar el Reial Decret 900/2015(3), pel que es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de les modalitats d’energia elèctrica amb autoconsum i de producció amb autoconsum esmentades en la Llei 24/2013. Fins llavors la normativa espanyola no incentiva les inversions en instal·lacions d’energia procedent de fonts renovables, especialment la solar fotovoltaica, degut als peatges desproporcionats, com ara el famós impost al Sol, que feien poc viables aquestes inversions. Memòria 8 Posteriorment, el Reial decret llei 15/2018(4), de 5 d’octubre, de mesures urgents per a la transició energètica i la protecció dels consumidors, fa una modificació profunda en la regulació de l’autoconsum a Espanya beneficiant els subjectes, establint que l’energia autoconsumida d’origen renovable (energia que no passa per la xarxa) està exempta de tot tipus de càrrecs i peatges. Es fa una nova definició d’autoconsum, que s’entén per tal el consum per part d’un o diversos consumidors d’energia elèctrica provinent d’instal·lacions de generació properes a les de consum i associades a aquestes. Més punts a comentar sobre el Reial decret llei 15/2018 són: - Es fa una nova definició de les dues modalitats d’autoconsum << autoconsum sense excedents >> i << autoconsum amb excedents >>. - Deroga diversos articles de l’esmentat Reial Decret 900/2015, de 9 d’octubre, considerats obstacles per a l’expansió de l’autoconsum, com ara les limitacions del màxim de potència de generació instal·lada fins a la potència contractada o els relatius al pagament de càrrecs per l’energia autoconsumida. - S’introdueixen modificacions de reials decrets que tenen influència en l’autoconsum. El ITC-BT-40 del Reglament electrotècnic per a baixa tensió que regula els requisits dels mecanismes antiabocament i requisits de seguretat de les instal·lacions generadores en baixa tensió. El Reial Decret 1110/2007, de 24 d’agost, el Reial Decret 1699/2011, de 18 de novembre, que regula la connexió a xarxa d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica de petita potència, amb la finalitat de permetre que es connectin instal·lacions monofàsiques de generació a la xarxa fins a 15 kW. El mateix Reial decret llei recull la necessitat d’aprovar un reglament que reguli diversos aspectes en els que queden buits legals en el contingut, d’aquí que el 5 d’abril es publica el Reial Decret 244/2019(5) pel que es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica que regula les modalitats d’autoconsum d’energia elèctrica definides en l’article 9 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric. Es tornen a definir les modalitats a les quals han de pertànyer les instal·lacions d’autoconsum: 1. Autoconsum sense excedents: Instal·lació d’autoconsum connectada a la xarxa de distribució o a la xarxa de transport que disposa d’un sistema antiabocament que impedeix la injecció d’energia elèctrica excedentària a la xarxa de transport o de distribució. 2. Autoconsum amb excedents: Instal·lació d’autoconsum que, a més de subministrar energia elèctrica per a autoconsum, poden injectar energia excedentària a la xarxa de transport i distribució. Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns 9 Dins d’aquest grup les instal·lacions amb excedents podran ser: 2.a) Autoconsum amb excedents acollida a compensació Instal·lacions d’autoconsum amb excedents, en els que productor i consumidor opten per acollir-se al sistema de compensació d’excedents. El consumidor utilitza l’energia procedent de la instal·lació d’autoconsum quan la necessita, de manera que pot comprar energia de la xarxa en els moments en què aquesta energia no sigui suficient per a satisfer el seu consum elèctric. Quan no es consumeix la totalitat de l’energia procedent de la instal·lació d’autoconsum aquesta es pot injectar a la xarxa i, en cada període de facturació (màxim un mes), la factura emesa per la comercialitzadora compensarà el cost de l’energia comprada a la xarxa com l’energia excedentària abocada a la xarxa valorada al preu mig de mercat horari o al preu acordat amb la comercialitzadora. El màxim import que es pot compensar serà l’import de l’energia comprada a la xarxa, donat que en cap moment el resultat de la compensació podrà ser negatiu ni podrà compensar els pagaments per peatges d’accés. Els requisits que han de complir les instal·lacions són els següents: i. La font d’energia primària sigui d’origen renovable. ii. La potència total de les instal·lacions de producció no sigui superior a 100 kW. iii. En el seu cas, el consumidor hagi subscrit un únic contracte de subministre pel consum associat amb una empresa comercialitzadora. iv. El consumidor i el productor associat hagin subscrit un contracte de compensació d’excedents d’autoconsum definit en l’article 14 del Reial Decret 244/2019. v. La instal·lació de producció no estigui subjecte a la percepció d’un règim retributiu addicional o específic. 2.b) Autoconsum amb excedents no acollida a compensació Pertanyeran a aquesta modalitat tots els autoconsums amb excedents que no compleixin amb els requisits per pertànyer a la modalitat anterior, o que voluntàriament optin per no acollir-se a ella. En aquest cas, els excedents d’energia es vendran en el mercat elèctric. En aquests casos, el productor haurà de donar-se d’alta com a productor d’energies renovables en el RAIPEE i normalment subscriurà un contracte de representació en el mercat. Existeixen altres opcions disponibles per a la participació en el mercat, per exemple, la firma de contractes bilaterals o constituir-se com agent del mercat. Memòria 10 Dins el capítol tercer, en l’article 3 tenen lloc les definicions relatives a l’autoconsum: a) Consumidor associat: consumidor en un punt de subministrament que té associades instal·lacions properes de xarxa interior o instal·lacions properes a través de la xarxa. b) Instal·lació de generació: instal·lació encarregada de la producció d’energia elèctrica a partir d’una font d’energia primària. c) Instal·lació de producció: instal·lació de generació inscrita en el Registre administratiu d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica del Ministeri per a la Transició Ecològica, on es reflecteixen les condicions de la instal·lació esmentada, en especial la seva potència respectiva. Fins i tot, sense estar inscrites en el registre de producció, compleixin els requisits següents: i. Que tinguin una potència no superior a 100 kW. ii. Que estiguin associades a modalitats de subministrament amb autoconsum. iii. Que puguin injectar energia excedent en les xarxes de transport i distribució. d) Instal·lació connectada a la xarxa: aquella instal·lació de generació connectada a l’interior d’una xarxa d’un consumidor, que comparteix infraestructures de connexió a la xarxa amb un consumidor o que hi està unida a través d’una línia directa i que tingui o pugui tenir, en algun moment, connexió elèctrica amb la xarxa de transport o distribució. També té la consideració d'instal·lació de generació connectada a la xarxa la que està connectada directament a les xarxes de transport i distribució. e) Instal·lació de generació: instal·lació encarregada de la producció d’energia elèctrica a partir d’una font d’energia primària. f) Instal·lació de producció: instal·lació de generació inscrita en el registre administratiu d'instal·lacions de producció d’energia elèctrica del Ministeri per a la Transició Ecològica, on es reflectiran les condicions de la instal·lació, en especial, la seva respectiva potència. g) Potència instal·lada: en el cas d’instal·lacions fotovoltaiques, la potència instal·lada és la potència màxima de l’inversor o, si s’escau, la suma de les potències màximes dels inversors. h) Xarxa interior: instal·lació elèctrica formada pels conductors, l’aparellatge i els equips necessaris per donar servei a una instal·lació receptora que no pertany a la xarxa de distribució o transport. i) Mecanisme antiabocament: dispositiu o conjunt de dispositius que impedeix en tot moment l’abocament d’energia elèctrica a la xarxa. j) Codi d’autoconsum (CAU): codi que identifica de forma única l’autoconsum. El sol·licita l’empresa instal·ladora habilitada a l’empresa distribuïdora i està format pel CUPS del consum en cas d’autoconsum individual o un nou CUPS en cas d’autoconsum col·lectiu (sempre format per 22 caràcters), seguit del codi A i tres zeros (A000). k) Autoconsum col·lectiu: es diu que un subjecte consumidor participa en un autoconsum col·lectiu quan pertany a un grup de diversos consumidors que s’alimenten, de manera Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns 11 acordada, d’energia elèctrica provinent d’instal·lacions de producció properes a les de consum i associades a aquests. L’autoconsum col·lectiu pot pertànyer a qualsevol de les modalitats d’autoconsum que defineix l’article 4 quan aquest es faci entre instal·lacions properes de xarxa interior i/o a través de la xarxa. En el següent quadre es recullen les diferents modalitats d’autoconsum, amb les diferents possibilitats que permet el Reial Decret 244/2019 en l’article 4, així com els diferents actors que intervenen en cada combinació. Autoconsum INDIVIDUAL Un consumidor associat O Autoconsum COL·LECTIU Varis consumidors associats Instal·lació PRÒXIMA en XARXA INTERIOR SENSE excedents (individual) Consumidor, Titular instal·lació, Propietari AMB excedents ACOLLIDA a compensació Consumidor, Productor, Titular instal·lació, Propietari AMB excedents NO ACOLLIDA a compensació Consumidor, Productor, Titular instal·lació, Propietari Instal·lació PRÒXIMA a TRAVÉS DE XARXA AMB excedents NO ACOLLIDA a compensació Consumidor, Productor, Titular instal·lació, Propietari Taula 3.1. Quadre resum de les modalitats i les diferents possibilitats d’autoconsum. Font: Elaboració pròpia. En les instal·lacions d’autoconsum intervenen diferents actors, el paper i responsabilitats dels quals poden variar en funció de la modalitat d’autoconsum de la què es tracta.(6) ⚫ CONSUMIDOR ASSOCIAT És el consumidor d’energia elèctrica en un punt de subministre que té associades instal·lacions pròximes de xarxa interior o instal·lacions pròximes a través de xarxa. Pot estar associat a un autoconsum individual, o bé a un autoconsum col·lectiu. ⚫ TITULAR DE LA INSTAL·LACIÓ DE GENERACIÓ EN AUTOCONSUM Serà aquell que s’inscriu com a titular d’una instal·lació de generació en els registres d’autoconsum. Memòria 18 7. Inspecció inicial i instal·lacions periòdiques En general, en les instal·lacions executades a l’empara del REBT, no és necessari passar un tràmit de inspecció inicial. Les instal·lacions com ara, locals de pública concurrència, locals mullats o a la intempèrie de potència major a 25 kW, sí precisen passar inspecció per part d’un Organisme de Control. 8. Certificats d'instal·lació i/o certificats de final d’obra Una vegada realitzada la instal·lació, si la connexió s’ha realitzat en BT i la potència de la instal·lació és menor o igual a 10 kW, la certificació del final de l’obra es realitza mitjançant la presentació del certificat d'instal·lació elèctrica (CIE), emès per l’empresa instal·ladora davant l’òrgan corresponent de la comunitat autònoma. En el cas que la instal·lació tingui una potència superior a 10 kW i estigui connectada en BT, a més del certificat d'instal·lacions contemplat pel REBT, serà necessari disposar d’un certificat final d’obra firmat per un tècnic competent, que certifiqui que la instal·lació s’ha realitzat segons el projecte tècnic de la instal·lació com estableix la ITC-BT-04 del REBT. 9. Autorització d’explotació En els casos que la instal·lació es realitza a l’empara del REBT i la seva potència és menor o igual a 100 kW, l’autorització d’explotació s’assimila al certificat d'instal·lació diligenciat per la comunitat autònoma i, per tant, no seria necessari un tràmit específic. 10. Contracte d’accés i contracte de subministre per a la instal·lació d’autoconsum Les instal·lacions en autoconsum amb excedents a través de xarxa interior de qualsevol potència i amb connexió tant en BT com amb AT, no precisen subscriure un contracte específic d’accés i connexió amb la companyia distribuïdora, sempre i quan existeixi ja un contracte d’accés per el subministrament del consumidor. Si el consumidor ja compte amb un contracte d’accés, ha de realitzar una comunicació prèvia a l’empresa distribuïdora per a que es modifiqui el contracte de subministre existent i reflecteixi en ell la modalitat d’autoconsum. Després d’adaptar el contracte d’accés, és necessari en tots els casos, modificar el contracte de subministre del consumidor o consumidors per reflectir en ell la modalitat d’autoconsum escollida. Aquest tràmit es realitza amb la comercialitzadora. Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns 19 La comercialitzadora enviarà el contracte de subministre on es reflecteixi l’autoconsum i el consumidor aportarà el CIE en cas necessari i l’acord de repartiment en el cas d’autoconsum col·lectiu. 11. Contracte de subministrament d’energia per serveis auxiliars Els serveis auxiliars de producció són subministraments d’energia elèctrica necessaris per proveir el servei bàsic en qualsevol règim de funcionament de la instal·lació de generació. Si l’empresa instal·ladora habilitada certifica que els serveis auxiliars es poden considerar menyspreables, no és necessari subscriure un contracte de subministre específic pel consum d’aquests serveis. Les condicions que ha de complir són: i. Instal·lacions pròximes en xarxa interior. ii. Instal·lacions de generació de tecnologia renovable de potència menor de 100 kW. iii. L’energia consumida per aquests serveis auxiliars sigui inferior a l’1% de l’energia neta generada per la instal·lació. Per les instal·lacions amb excedents que no compleixin aquestes condicions, serà necessari un contracte d’accés i consum per serveis auxiliars de producció amb l’empresa distribuïdora. 12. Llicència d’activitat Les instal·lacions en autoconsum amb excedents acollides a compensació, no realitzen activitat econòmica pel que aquest tràmit no és necessari. Les instal·lacions en autoconsum amb excedents no acollides a compensació, sí realitzen activitat econòmica ja que poden vendre l’energia sobrant al mercat. 13. Acord de repartiment i contracte de compensació d’excedents Les instal·lacions d’autoconsum col·lectiu amb excedents, pel fet de ser col·lectiu, hauran d’acordar el sistema de repartiment de l’energia que produeixi la instal·lació d’autoconsum que es reflectirà en un “Acord de repartiment d’energia” firmat per tots els consumidors associats. Aquest acord firmat per tots, haurà de ser remès de forma individual per cada consumidor a la companyia distribuïdora, directament o a través de la seva comercialitzadora. Per determinar el criteri de repartiment d’energia, els participants hauran d’arribar a un acord entre ells per determinar els coeficients de repartiment aplicables. El valor dels coeficients (β) podrà ser igual o diferent per a cada hora del període de facturació. Memòria 20 Les instal·lacions amb excedents que desitgin acollir-se a compensació, hauran de firmar un contracte de compensació d’excedents entre el productor i el consumidor associat, tot i poder ser la mateixa persona física o jurídica. 14. Inscripció en el registre autonòmic d’autoconsum Els titulars de les instal·lacions en autoconsum amb excedents amb potència menor a 100 kW i connectades a BT, es trobaran exempts de realitzar el tràmit de inscripció. 15. Inscripció en el registre administratiu d’autoconsum d’energia elèctrica Totes les instal·lacions d’autoconsum amb excedents hauran d’estar inscrites en el registre administratiu d’autoconsum d’energia elèctrica, però aquest pas no suposa ninguna càrrega administrativa addicional pels autoconsumidors, ja que és un procediment entre administracions. 16. Inscripció en el registre administratiu d'instal·lacions de producció d’energia elèctrica (RAIPEE) Els titulars d'instal·lacions en autoconsum amb excedents de potència igual o inferior a 100 kW no estan obligats a realitzar el tràmit de inscripció en el RAIPEE. El procediment d’operació PO 14.8 s’ha modificat expressament per permetre que aquestes instal·lacions no obligades a inscriure’s en el RAIPEE puguin canviar de representant de referència assignat en el moment de l’alta de la instal·lació al representant lliurement escollit per ells. 17. Contracte de venta d’energia Les instal·lacions en autoconsum amb excedents no acollides a compensació normalment hauran de formalitzar un acord de representació en el mercat amb alguna companyia comercialitzadora per la venta d’energia, i complir amb les obligacions fiscals i tributàries que es desprenen d’aquesta activitat econòmica. Existeix la possibilitat que les instal·lacions amb excedents venguin directament al mercat elèctric, pel qual hauran de donar-se d’alta com a subjectes de mercat generadors. Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns 21 3.3. Mecanismes de compensació En la modalitat d’autoconsum col·lectiu amb excedents i amb compensació, existeixen varis consumidors associats i la connexió es realitza en la xarxa interior, aigües amunt del comptador de subministrament de cada consumidor. La instal·lació es connecta en xarxa interior però no directament als consumidors.(6) En una instal·lació elèctrica es parla d’aigües amunt tenint en compte la connexió des de la xarxa elèctrica fins el consumidor final. En la modalitat amb excedents existeixen dos subjectes: productor i consumidors, que podran ser persones físiques o jurídiques diferents. En la instal·lació d’autoconsum s’ha de col·locar un comptador bidireccional de generació neta. Cada consumidor associat disposa d’un únic comptador, que serà el de subministrament, que registra la mesura de tota l’energia que arriba a cada consumidor. Com que es tracte d’una instal·lació d’autoconsum col·lectiu, és necessari que els consumidors associats firmin un acord amb els criteris de repartiment de l’energia en funció de les (β) que s’acordin. Addicionalment, per acollir-se a compensació serà necessari firmar un contracte de compensació simplificada entre productor i consumidors o un acord de compensació simplificada entre els consumidors, que contingui el mateix acord de repartiment de l’energia anterior. Ambdós documents han de remetre’s a la companyia distribuïdora de forma individual per cada consumidor on es comunicarà la modalitat d’autoconsum escollida. Com funciona la compensació? A final de mes, la distribuïdora llegeix el comptador de generació neta horària de la instal·lació d’autoconsum i proporciona a la comercialitzadora tota la informació necessària per realitzar la facturació i compensació. La comercialitzadora s’encarrega de realitzar la facturació i la compensació dels excedents a cada consumidor individualment, a partir d’aquesta informació i ho fa per a cada hora dins del període de facturació. Així per a cada hora, la distribuïdora: - Assigna l’energia generada per la planta fotovoltaica a cada consumidor en funció de les β fixes comunicades. Memòria 22 - Compara l’energia horària individualitzada (energia generada) que li correspon a cada usuari amb la lectura horària del seu comptador individual de subministrament (energia horària consumida individualitzada). Si l’energia horària consumida individualitzada en aquella hora és superior a l’energia horària individualitzada, llavors l’autoconsum horari individualitzat serà el mateix que l’energia generada. Amb això, per l’energia consumida de la xarxa (en aquella hora) es factura la lectura del comptador menys l’energia horària individualitzada. En canvi, si l’energia horària consumida és inferior a l’energia generada, i haurà excedents i l’energia consumida de la xarxa (en aquella hora) és de 0 kWh, ja que en cap cas el valor pot ser negatiu. En les hores que s’està produint i no es consumeix tota l’energia generada individualitzada, es generen els excedents que són susceptibles de ser compensats. Al final de mes, es sumen tots aquells consums horaris que no hagin estat coberts per l’energia horària individualitzada (energia generada) i per altre banda, es sumen els excedents totals de cada consumidor associat que es compensaran en la seva factura. Els excedents poden estar compensats de dues maneres: o el preu fix descrit pels excedents en RD de 0,5 €/kWh, o bé, depèn quina comercialitzadora valora els excedents al seu corresponen preu horari i es sumen. Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns 23 3.4. Normativa vigent / Legislació aplicable Sector elèctric Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric. Reial Decret 413/2014, de 6 de juny, pel que es regula l’activitat de producció d’energia elèctrica a partir de fonts d’energia renovables, cogeneració i residus. Reial Decret 1955/2000, d’1 de desembre, pel que es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d'instal·lacions d’energia elèctrica. Reial Decret 1110/2007, de 24 d’agost, pel que s’aprova el Reglament unificat de punts de mesura del sistema elèctric. Reial Decret 1699/2011, de 18 de novembre, pel que es regula la connexió a xarxa d'instal·lacions de producció d’energia elèctrica de petita potència. Reial Decret 1183/2020, de 29 de desembre, d’accés i connexió a les xarxes de transport i distribució d’energia elèctrica Energia solar fotovoltaica Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació. Reial Decret 900/2015, de 9 d’octubre, pel que es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de les modalitats de subministre d’energia elèctrica amb autoconsum i de producció amb autoconsum. Reial Decret-llei 15/2018, de 5 d’octubre, de mesures urgents per a la transició energètica i la protecció dels consumidors. Reial Decret 244/2019, de 5 d’abril, pel que es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica. Seguretat industrial Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost, pel que s’aprova el Reglament electrotècnic per a baixa tensió. Memòria 24 3.5. Directiva europea El desembre de 2018, va entrar en vigor la Directiva Europea d’Energies Renovables (DEER), com a part del full de ruta de la transició europea per l’energia neta, amb la intenció de seguir sent un líder global en la implementació de les renovables per ajudar a la Unió Europea a aconseguir els compromisos de reducció d’emissions sota l’Acord de París de 2016.(7) Entre d’altres mesures, la directiva inclou que els Estats Membres de la Unió Europea han d’actualitzar en els seus Plans Nacionals d’energia i Clima el 2021-2030 com permetran la formació de l’autoconsum col·lectiu en el seu país. La Directiva Europea d’Energies Renovables inclou articles sobre autoconsum renovable i energia renovable en comunitats:(8) Article 21. ...els Estats Membres han d’autoritzar els consumidors a esdevenir “Autoconsumidors renovables” que els admet a generar energia renovable pel seu consum propi, emmagatzemar energia utilitzant sistemes d’emmagatzematge i vendre els seus excedents d’energia al mercat a través d’una varietat d’opcions. Tot, sense rebre un tracte discriminatori ni pagar taxes o factures (excepte sota certa circumstància). Article 22. ...els consumidors finals, particularment els de les llars, poden participar en una comunitat d’energia renovable, que té el dret de generar energia renovable, capaç de produir, emmagatzemar, vendre i autoconsumir. La comunitat d’energia renovable pot compartir l’energia produïda entre els membres participants. El seu principal propòsit no és treure un profit econòmic, sinó el de proporcionar un benefici mediambiental, econòmic o social pels seus membres o per la comunitat circumdant. Per entendre en quin punt o situació es troba Espanya, seria interessant comparar les característiques principals de les guies d’autoconsum fotovoltaic basades en l’última legislació europea desenvolupada d’algunes regions membres. Es descriuen cinc països en aquest ordre: Àustria, Bèlgica, Alemanya, França i Portugal.(9) Àustria Segons la normativa actual, la realització de “Instal·lacions generadores comunes” significa l’ús col·lectiu de la generació d’energia a partir d’un sistema fotovoltaic dins d’una comunitat, sempre que els participants, com ara en bloc de pisos, estiguin connectats a la xarxa domèstica. Amb aquesta mesura gran part de la producció d’electricitat fotovoltaica es consumeix directament dins de l’edifici, la qual cosa significa que s’ha de comprar menys electricitat i es fa front a despeses Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns 25 de xarxa més baixes. Els participants poden amb aquest sistema aconseguir una quota d’autoconsum més alta que amb un acord separat. El resident té el dret d’escollir amb llibertat el seu proveïdor d’electricitat, sense veure’s afectat, ja que l’operador de la xarxa responsable de la facturació, calcula l’electricitat consumida de la xarxa i la fotovoltaica. Els possibles conceptes futurs de “Peer-to-Peer” en què els residents estan connectats entre ells i un veí pot autoconsumir la fotovoltaica que li pertoca a un altre veí que en aquell moment no està a casa i/o no consumeix, queda fora de la llei per motius legals i econòmics. Aquests models encara no estan disponibles i de moment es preveuen inviables. Bèlgica Produir i consumir la teva pròpia electricitat d’origen d’una planta fotovoltaica és legal, beneficiós pel medi ambient i rebaixa considerablement la factura de la llum, considerant que s’ha planejat correctament el projecte fotovoltaic. Residents, establiments comercials i tot tipus d’associacions ara poden esdevenir “prosumidors” (es refereix a un consumidor que produeix electricitat per recolzar el seu propi consum) ja sigui individualment o col·lectivament. En les tres regions de Bèlgica (Flamenca, Brussel·les capital i Valònia), prosumir està permès en el sector residencial amb un esquema de mesura neta. L’esquema compensa el consum amb la producció fotovoltaica i redueix acordadament la factura de la llum del consumidor. El límit per utilitzar aquest esquema és de 10 kW (5 kW a Brussel·les) pel qual es considera que pot cobrir la majoria de les aplicacions residencials. Aquest límit és arbitrari pels consumidors residencials amb grans cases que utilitzen electricitat per climatitzar-la. Les instal·lacions per sobre de 10 kW pràcticament ocupen tot el sector comercial i industrial. Els requeriments a seguir són semblants al sector residencial. Alemanya La legislació alemanya exposa primerament els requisits legals pel funcionament dels sistemes fotovoltaics i l’emmagatzematge, i posteriorment descriu els efectes legals de la combinació d’aquestes amb solucions de mobilitat elèctrica. A Alemanya tot i tenir una gran quantitat d’energia fotovoltaica a les teulades, la normativa no és gaire amigable. Actualment, la única forma viable de connectar-se a la xarxa per a l’autoconsum és dins un pis d’un edifici residencial. La llei d’electricitat permet al propietari de la instal·lació compartir l’electricitat generada amb la resta de veïns amb una tarifa de descompte que ofereix el distribuïdor d’electricitat. Memòria 26 França Els consumidors francesos obtenen l’electricitat a un cost relativament baix en comparació amb els seus veïns directes. Com a resultat, el tema de l’autoconsum d’electricitat va arribar tard al l’ordre del dia en comparació amb altres països. Gràcies a la reducció del cost de producció d’electricitat fotovoltaica, l’autoconsum ha esdevingut atractiu pel sector residencial com pel comercial, industrial i agrícola. Els projectes fotovoltaics d’autoconsum són possibles a França sempre que siguin inferiors a 100 kW: per sobre d’aquest límit, la llei estableix que s’ha de passar per uns tràmits de licitacions. Segons la mida de la instal·lació, el suport a la inversió és possible i el preu de venda de l’electricitat varia entre els 0,06 €/kWh o 0,10 €/kWh en una tarifa fixada pel reglament. Portugal La legislació portuguesa permet la instal·lació de dos tipus de sistemes: UPP i UPAC. Les UPP (Petites Unitats de Producció) produeixen energia per a la injecció a la xarxa. El preu de venda es bassa en una tarifa fixada a la subhasta o al mercat elèctric. En aquest cas, el 100% de l’energia produïda es vendrà. En cas de necessitat energètica, el consumidor ha de comprar el 100% de l’energia consumida al mercat. Les UPAC (Unitats de producció per a Autoconsum) estan destinats al consum propi (autoconsum). UPAC produeix energia per al seu propi consum al lloc d'instal·lació, és a dir, el productor és alhora consumidor (prosumidors). Igualment el prosumidors consumeix tota l’energia produïda, dispensant la compra d’energia a la xarxa. De fet, hi haurà períodes de producció que superarà el consum. En aquests moments, pot haver-hi un excedent d’energia injectat a la xarxa o emmagatzemat en bateries per al seu posterior consum. També pot donar-se el cas que el consum superi la producció, de manera que en aquests moments el prosumidors comprarà l’energia al mercat elèctric. Ara mateix, la legislació a Portugal només permet la instal·lació d’UPAC pel consum individual. Els sistemes d’autoconsum col·lectiu tant local, com ara un edifici, com al barri encara no són legalment possibles. Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns 27 3.6. Bonificacions Una de les mesures europees presses, inclou en particular noves provisions per permetre els ciutadans tenir un paper actiu en el desenvolupament de les renovables, incentivant comunitats i autoconsum d’energies renovables. Dins dels diferents programes d’incentius del ‘Next Generation EU’ dels fons de recuperació per Europa, el programa 4 porta com a descripció actuació subvencionable sobre autoconsum renovable en sectors residencial, administracions i 3r sector (amb o sense emmagatzematge). Entre les persones beneficiàries hi ha les comunitats de propietaris, regulades per la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal. La documentació a presentar amb la sol·licitud, en tots els casos, és: • Formulari de sol·licitud: contindrà dades d’identificació de la persona beneficiària, dades tècniques de la instal·lació, declaració d’altres subvencions o ajuts sol·licitats i declaracions responsables. El formulari està disponible a la pàgina web de l’Institut Català d’Energia quan s’obri el període de sol·licitud. • Pressupost/os detallat/s de l’actuació: ha d’estar suficientment desglossat i amb data posterior a la publicació del reial decret 477/2021. • Declaració responsable signada per un/a tècnic competent o empresa instal·ladora, que estimi que el consum anual d’energia per part del consumidor o consumidors associats a la instal·lació sigui igual o superior al 80% de l’energia anual generada per la instal·lació. Per a les comunitats de propietaris: • Còpia de l’acta de l’acord de la comunitat on es delega la representació per sol·licitar l’ajut. • Certificat del secretari de la comunitat o còpia de l’/les acta/es on s’acorda sol·licitar la subvenció prevista en aquesta convocatòria. Pel que fa a les normatives sobre els impostos de l’Ajuntament de Barcelona, existeix l’ICIO i l’IBI: L’institut Municipal d’Hisenda de Barcelona conté a la pàgina web les ordenances fiscals, taxes i preus públics de l’Ajuntament de Barcelona. Dins els impostos s’hi troba el document sobre l’Ordenança fiscal reguladora de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO). Memòria 34 La denominació dels fusibles està formada per dos caràcters: 1a lletra: tipus de corrent que pot tallar. - g: indica que el fusible és capaç de tallar totes les intensitats des del seu valor nominal fins el seu valor de poder de tall. - a: tallen totes les intensitats a partir d’un valor determinat definit per k2 · In fins el seu poder de tall, només poden tallar una part de les corrents. 2a lletra: tipus de categoria d’aplicació. - G: són fusibles d’aplicació o d’ús general. - M: són fusibles per la protecció de motors, on protegeix contra curtcircuits. Figura 3.7. Corba característica del poder de tall d’un fusible tipus “g” i un fusible tipus “a”. Font: Elaboració pròpia. Pel que fa als valors normalitzats de les intensitats assignades (In) dels fusibles són: 2, 4, 6, 10, 16, 20, 25, 35, 40, 50, 63, 80, 100, 125, 160, 200, 250, 315, 400, 425, 500, 630, 800, 1000 A Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns 35 Figura 3.8. Detall d’un fusible cilíndric amb o sense indicador. Corba gG de 0.5 a 125 A. Font: Gave. Els fusibles van col·locats dins una base porta fusibles que es posa dins el quadre de proteccions de CC. Figura 3.9. Detall d’un porta fusibles. Corba gG de 0.5 a 125 A. Font: Gave. Memòria 36 - Dispositiu de protecció sobretensions CC Usualment es posa un per string. Es tria el dispositiu segons el voltatge que tinguin els agrupaments. Figura 3.10. Detall d’un descarregador de sobretensions Tipus 2 per aplicacions fotovoltaiques. Font: Gewiss. - Interruptor automàtic (magnetotèrmic o PIA petit interruptor automàtic) per instal·lacions domèstiques per a la protecció contra sobreintensitats. Hi ha dues normes de fabricació d’interruptors automàtics segons el tipus d’usuari que pot manipular-lo. Aplicació domèstica UNE-EN 60898 i aplicació industrial UNE-EN 60947-2. Existeixen dos tipus d’interruptors automàtics per ús industrial, de caixa motllejada o de bastidor obert que es fabriquen amb intensitats superiors. Respecte a les intensitats assignades (In) els valors normalitzats són: 6, 10, 13, 16, 20, 25, 32, 40, 50, 63, 80, 100 i 125 A Els valors normalitzats de poder de tall de curtcircuit assignat (Icn) són: 1’5, 3, 4’5, 6, 10, 15, 20 i 25 kA Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns 37 Figura 3.11. Detall d’un interruptor automàtic magnetotèrmic de 63 A, Corba B. Font: Schneider Electric. - Interruptor diferencial (DDP Dispositiu Diferencial Residual) Es fa servir de protecció a les persones per evitar lesions per descàrregues elèctriques tant en contactes directes com indirectes. Contacte directe: quan una persona entra en contacte amb una part que habitualment té tensió. Contacte indirecte: quan una persona toca una part metàl·lica que, en condicions normals no té tensió, però que per una fallada d’aïllament s’ha posat sota tensió. Per exemple en els electrodomèstics que vibren, pot ser que un cable interior es desplaci i toqui l’envolvent metàl·lica. Entre les classes d’interruptors diferencials, s’usarà la classe AC que té capacitat per detectar només fugues de corrent alterna (50 Hz de freqüència). Tots els interruptors diferencials tenen una nomenclatura d’aquesta forma: Nombre de pols / Corrent assignada (A) / Sensibilitat (mA) Memòria 38 Figura 3.12. Detall d’un interruptor diferencial. 4P/125A/300mA, 400V Classe AC. Font: Schneider Electric. Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns 39 3.8. Introducció al projecte Un cop descrits els elements que componen una instal·lació i vist l’estat actual de les instal·lacions en autoconsum tant a nivell nacional com europeu, és el moment d’introduir el projecte pràctic. Es tracte d’una instal·lació fotovoltaica per autoconsum col·lectiu amb compensació d’excedents on el titular és una Comunitat de Veïns. La instal·lació fotovoltaica per autoconsum col·lectiu s’instal·larà a la coberta principal de l’edifici, el qual dona a dos carrers. L’edifici està format per un entresol, tres plantes, un àtic i un sobreàtic que conformen un total de 6 plantes. Són 12 veïns. La superfície total aproximada de la coberta on es col·loquen els panells és de 279,34 m2, dels quals 89,87 m2 s’utilitzaran per a la instal·lació fotovoltaica. La ubicació on es fa l’estudi té una altitud de 34 metres i unes 2.453 hores de Sol a l’any típic d’un clima mediterrani. Serveis afectats i planificació L’accés a l’edifici es realitza a través del Carrer 1 i l’accés a la coberta es realitza per l’interior de l’edifici a través del patí interior i de l’escala interior del mateix, des d’on s’accedeix a la coberta plana que s’utilitzarà per apilar els materials necessaris per a la instal·lació. El transport de components pesats (mòduls i estructura) es farà des del Carrer 2 amb l’ajuda d’un model de tisora elèctrica o grua elevadora. No hi haurà afectacions al funcionament diari més que els sorolls que es puguin produir per efectuar els treballs d’instal·lació dels mòduls fotovoltaics o de l’estructura. En cas que durant els treballs es malmeti alguna part de la coberta, aquesta s’arreglaria o es substituiria al moment prioritzant la conservació i estanqueïtat d’aquesta. Durant els treballs de cablejat entre mòduls fotovoltaics, inversors i els equips de protecció i mesura s’instal·laran canalitzacions pròpies pels passos existents (pati interior) minimitzant l’afectació visual, ja que no es poden fer servir les canalitzacions existents. La connexió definitiva i posada en marxa de la instal·lació requerirà d’una aturada temporal del subministrament de l’edifici associat en xarxa interior de l’autoconsum col·lectiu. L’aturada serà aproximadament de dues hores. El temps de muntatge de la instal·lació s’estima en 5 dies. Memòria 40 Figura 3.13. Imatge aèria de l’emplaçament. Font: Google Maps. Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns 41 4. Marc pràctic 4.1. Descripció de les instal·lacions i dels equips principals La instal·lació fotovoltaica objecte d’aquest projecte és del tipus d’autoconsum col·lectiu connectat en xarxa interior. La major part de la generació total de la planta fotovoltaica, servirà per auto abastir els 12 veïns que ocupen la posició del consumidor associat. La generació d’energia elèctrica que no sigui directament consumida s’enviarà a la xarxa, que en la factura apareixerà en forma de compensació.(13) La instal·lació està formada principalment per 45 mòduls monocristal·lins LONGI Solar model LR4- 66HPH-410M, sumant una potència instal·lada de 18,45 kWp. Per a la conversió de la corrent continua a alterna, s’utilitza un inversor Fronius model Symo-15-3-M de 15 kW de potència de sortida. L’inversor i els quadres elèctrics de proteccions de corrent continua i alterna s’ubicaran a l’interior de la caseta que dona accés al terrat. Per la instal·lació del cablejat solar es disposaran safates plàstiques perforades o ventilades amb tapa al llarg del recorregut. La sortida d’alterna trifàsica de l’inversor que baixarà pel cel obert fins el comptador de la planta baixa ho farà aïllat per un tub rígid de XLPE. La xarxa a la que està connectat l’edifici és en baixa tensió amb corrent altern trifàsic de 50 Hz, neutre connectat a terra. La tensió nominal és de 400 V entre fases i 230 V entre fase i neutre. Memòria 42 4.2. Generador fotovoltaic Les especificacions tècniques dels mòduls seleccionats per a una radiació estàndard de 1.000 W/m2 i una temperatura de cèl·lula de 25ºC, són les següents: Generador Mòduls solars (marca i model) [-] LONGI SOLAR LR4-66HPH- 410M Número de cèl·lules del mòdul [-] 132 Eficiència del mòdul [%] 20,50 Potència pic [Wp] 410 Número de mòduls [-] 45 Potència pic total [kWp] 18.45 Àrea bruta total [m2] 89,87 Número d’strings [-] 3 Número de mòduls en un string [-] 18(2) i 9 Orientació [deg] -39 oest Inclinació [deg] 10º Disposició [-] Superposició Taula 4.1. Característiques del mòdul seleccionat. Font: Elaboració pròpia. Les dades utilitzades en el disseny de la instal·lació es llisten en l’Annex de Càlculs. Els mòduls solars satisfan les especificacions per a mòduls de silici cristal·lí (UNE-EN 61646) i les normatives IEC 61215 i UNE-EN 61215. Els mòduls solars de cada string estan connectats en sèrie (pol positiu amb pol negatiu). Cada cadena de mòduls es connecta a la caixa de connexió del generador que presenta les proteccions elèctriques de continu. L’inversor només té dues entrades, el nombre d’strings es determina segons el voltatge màxim que pot admetre cada entrada de l’inversor o la intensitat de curtcircuit, entre d’altres. El nombre de sèries i nombre de mòduls per cadena a connectar a l’inversor s’ha realitzat d’acord amb les recomanacions del fabricant i es poden veure als annexos dels càlculs de dimensionat. La configuració de les series o strings es resumeixen en el quadre següent: Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns 43 MPPT A MPPT B Número d’strings FV 2 1 Mòduls FV per string 18 9 String FV màxima potència 7.38 kWp 3,69 kWp Taula 4.2. Càlculs del dimensionat. Font: Elaboració pròpia. Cada sèrie (string) disposarà de fusibles de corrent continu a les dues fases, positiu i negatiu, i de descarregadors de sobretensions transitòries. Disposició dels mòduls A efectes de preservar l’eficiència de la solució tècnica adoptada, la disposició dels mòduls sobre la coberta compleix els criteris d’inclinació i orientació òptimes, així com de distància entre files de mòduls, per tal d’evitar ombres entre ells. El generador fotovoltaic està format per un camp de captació situat en una mateixa coberta en una estructura autoportant de formigó, per evitar possibles filtracions d’aigua. Els mòduls s’orientaran a sud-oest (-39o) alineats amb les línies perimetrals de l’edifici i tindran una inclinació de 10 graus. La distància entre mòduls és de 60 cm. Figura 4.1. Imatge de la disposició de mòduls. Font: Elaboració pròpia. Memòria 50 Pel que fa a l’assignació de coeficients, ens trobem en un cas en què l’energia consumida per cada consumidor associat és molt similar. Per tant, els coeficients de repartiment de la producció total quedaria repartida de la següent forma: Consum anual (kWh) Repartiment Energia assignada (kWh) 1r 1a 3.870 8,33% 1.537,5 1r 2a 4.120 8,33% 1.537,5 1r 3a 3.694 8,33% 1.537,5 2n 1a 4.104 8,33% 1.537,5 2n 2a 3.900 8,33% 1.537,5 2n 3a 3.780 8,33% 1.537,5 3r 1a 3.504 8,33% 1.537,5 3r 2a 4.080 8,33% 1.537,5 3r 3a 3.900 8,33% 1.537,5 4t 1a 4.156 8,33% 1.537,5 4t 2a 3.840 8,33% 1.537,5 5è 3.576 8,33% 1.537,5 TOTAL 46.524 100% 18.450,0 Taula 4.4. Repartiment de generació d’energia proposat per l’autoconsum. Font: Elaboració pròpia. Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns 51 4.9. Pressupost El pressupost de la instal·lació s’estima en 32.670,00 €. El pressupost detallat es troba a continuació: Pressupost Producte Descripció del producte Preu unitari Unitats P.V.P Plaques - Mòdul FV Longi Solar model LR4- 66HPH-410M de 410 Wp de potència màxima. 257,77 € 45 11.600,00 € Material - Estructura autoportant model Solarbloc per a coberta plana. - Inversor trifàsic Fronius model Symo 15.0-3-M de 20 kW de potència nominal. - Safata protectora i tub rígid XLPE. - Cable solar 1x4 mm2, cable elèctric multiconductor 5x6 mm2 i cable de comunicacions. - Caixa de connexió DC. - Magnetotèrmic 25 A / Corba B. - Interruptor diferencial 40/4/30. - Magnetotèrmic 25 A / Corba B (seccionador). - Quadre elèctric IP65. - Equip de mesura Smart Meter Fronius 63A-3. 7.900,00 € 1 7.900,00 € Instal·lació - Ma d’obra. 4.600,00 € 1 4.600,00 € Altres - Lloguer de la grua elevadora. - Assegurança. 1.200,00 € 1 1.200,00 € Legalització - Tràmits ajudes bonificacions. - Proves i posada en marxa. 1.700,00 € 1 1.700,00 € Cost del projecte 27.000,00 € I.V.A. 21,00% 5.670,00 € Total pressupost 32.670,00 € Memòria 52 4.10. Manteniment L’obra requereix d’un manteniment constant. El manteniment consisteix en: • Informes trimestrals Els informes trimestrals contenen informació sobre l’estat de la instal·lació. Segons les dades obtingudes, és possible conèixer que tots els trams que componen la instal·lació funcionen perfectament. S’estudia el nivell de producció tant diària com setmanal i mensual. Aquesta producció és comparada amb els consums registrats en mode de gràfica i taula, fet que permet fer un càlcul precís de la quota d’autoconsum, la quota autàrquica i l’estalvi econòmic registrat en el període. Quota d’autoconsum: percentatge d’energia generada per les plaques que ha estat autoconsumida, és a dir, consumida directament. Quota autàrquica: percentatge d’energia demandada que es pot cobrir amb l’energia generada per les plaques. L’informe també inclou una comparativa de les dades reals amb les estimacions realitzades anteriorment. • Monitoratge 24h Es duu a terme un monitoratge durant tots els dies per garantir un òptim funcionament de la instal·lació. L’aplicació des de la qual es controla l’obra mostra una gràfica general del seu comportament en viu. Es mostrarà el resultat d’aquesta al final del dia. Les 24 hores dels 365 dies de l’any es segueix un monitoratge per assegurar que tot funciona en les condicions òptimes. En mode de taula es podran veure els errors o alteracions que hagin pogut sorgir en el dia corresponent. Es controlarà minut a minut l’estat de la instal·lació per poder resoldre qualsevol fallada tècnica que pugui sorgir tan aviat com sigui possible. Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns 53 • 1 visita anual de manteniment preventiu La visita consisteix en: - Verificar que les plaques estan ben ancorades i millorar la fixació si cal. - Que no hi hagi cap placa o mòdul trencat. Es substituiria seguidament. - Es faria una neteja en cas que fos necessari de tots els mòduls per maximitzar la producció d’energia. - Verificar que els inversors funcionen correctament i els valors de voltatge i intensitat siguin els desitjats tant en els fusibles de continua (proteccions del cablejat que surt de les plaques) com en les proteccions d’alterna (cablejat que es connecta a la xarxa elèctrica). - Es farà el mateix per cada string (grups de plaques connectades entre elles) i s’anotaran els voltatges i intensitats. Memòria 54 4.11. Estudi econòmic Amb les dades de producció, els balanços energètics de la instal·lació fotovoltaica, el cost de la inversió i el cost de l’adquisició de l’energia s’ha estimat un retorn de la inversió. Els càlculs del retorn de la inversió són aproximats perquè no es consideren fluctuacions en els preus d’adquisició de l’energia ni un augment de la inflació. Tampoc s’han tingut en compte les bonificacions. El preu de l’electricitat considerat és de 0,20 €/kWh. L’energia excedent es vendria a 0,05 €/kWh. En les taules i gràfics següents es detallen els valors més representatius de l’estudi tècnic econòmic, tant a nivell particular d’un veí, pel qual es prenen les dades mitjanes de tots, com a nivell comunitari: Per veí Figura 4.8. Comparació de la factura antiga i la factura després de la instal·lació. Font: Elaboració pròpia. 0,00 € 20,00 € 40,00 € 60,00 € 80,00 € 100,00 € 120,00 € Preu mig mensual factura de la llum Estalvi mensual de la factura Factura antiga Factura nova Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns 55 Figura 4.9. Estalvi brut en factures cada cinc anys. Font: Elaboració pròpia. Mes Consum d’electricitat (abans de la instal·lació d’energia solar) Generació solar Factura elèctrica (abans de la instal·lació d’energia solar) Factura elèctrica (després de la instal·lació d’energia solar) Estalvi estimat (de la instal·lació d’energia solar) Gen 340 kWh 82 kWh 105 € 74 € 31 € Feb 329 kWh 105 kWh 102 € 72 € 30 € Mar 327 kWh 166 kWh 101 € 71 € 30 € Abr 310 kWh 198 kWh 96 € 67 € 28 € Mai 306 kWh 244 kWh 95 € 67 € 28 € Jun 315 kWh 257 kWh 97 € 69 € 29 € Jul 326 kWh 257 kWh 101 € 71 € 30 € Ago 327 kWh 225 kWh 101 € 71 € 30 € Set 320 kWh 169 kWh 99 € 70 € 29 € Oct 317 kWh 125 kWh 98 € 69 € 29 € Nov 330 kWh 83 kWh 102 € 72 € 30 € Des 332 kWh 72 kWh 103 € 72 € 30 € TOT 3.877 kWh 1.983 kWh 1.200 € 844 € 356 € Taula 4.5. Taula resum de l’estudi tècnic econòmic d’un veí mig. Font: Elaboració pròpia. 358,08 € 1.790,00 € 3.580,83 € 5.371,25 € 6.714,06 € -€ 1.000,00 € 2.000,00 € 3.000,00 € 4.000,00 € 5.000,00 € 6.000,00 € 7.000,00 € 8.000,00 € 1 5 10 15 20 Estalvi en factures de per vida Estalvi Memòria 56 La projecció de l’energia consumida s’ha calculat sense tenir en compte un possible increment anual sobre el consum actual, tot i que, l’electrificació mundial del consum segueix experimentant una tendència a l’alça. El cost de l’energia s’ha considerat constant, com s’ha afirmat anteriorment. Figura 4.10. Evolució de l’estalvi els següents 15 anys. Font: Elaboració pròpia. El període de devolució de la inversió és de 7 anys i 6 mesos. 2.648,70 € -3.000,00 € -2.250,00 € -1.500,00 € -750,00 € -€ 750,00 € 1.500,00 € 2.250,00 € 3.000,00 € 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 2031 2032 2033 2034 2035 2036 2037 Evolució de l’estalvi net Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns 57 Global comunitat Mes Consum d’electricitat (abans de la instal·lació d’energia solar) Generació solar Estalvi estimat (de la instal·lació d’energia solar) Gen 4.078 kWh 986 kWh 197 € Feb 3.947 kWh 1.265 kWh 253 € Mar 3.920 kWh 1.986 kWh 397 € Abr 3.718 kWh 2.378 kWh 412 € Mai 3.676 kWh 2.926 kWh 463 € Jun 3.775 kWh 3.079 kWh 506 € Jul 3.910 kWh 3.081 kWh 519 € Ago 3.921 kWh 2.698 kWh 472 € Set 3.834 kWh 2.028 kWh 404 € Oct 3.807 kWh 1.501 kWh 300 € Nov 3.959 kWh 999 kWh 200 € Des 3.979 kWh 865 kWh 173 € TOT 46.524 kWh 23.792 kWh 4.297 € Taula 4.6. Taula resum de l’estudi tècnic econòmic de la comunitat. Font: Elaboració pròpia. Memòria 58 5. Anàlisi de l’impacte ambiental La instal·lació del treball que es presenta, té un impacte ambiental gairebé nul, tant en la fase de construcció com en la posterior etapa d’explotació. L’anàlisi de l’impacte ambiental s’ha dividit en les dues fases mencionades, justificant la incidència sobre el medi ambient de diferents factors com el soroll, les emissions gasoses a l’atmosfera, l’emissió d’aigües residuals, la destrucció de flora i fauna i la generació de residus. Impacte ambiental durant l’execució de l’obra - Espai La zona de treball romandrà ordenada i lliure d’obstacles. A més, disposa de ventilació suficient. S’evitaran els sobreesforços en l’estructura, limitant el pes en poca superfície. - Pols i partícules Els residus generats serà dels embalatges dels mòduls i les caixes de cartró que seran retirats i reciclats. Es netejarà en acabar la jornada la zona de treball per evitar la pols. - Soroll S’avaluaran els nivells de soroll a les zones de treball. Les màquines que en generen han de tenir aïllament acústic. - Incendis No es fumarà en presència de materials fungibles ni en cas d’existir risc d’incendi. Impacte ambiental després de l’execució de l’obra - Soroll i vibracions Els mòduls solars no generen sorolls ni vibracions. Els inversors treballen a una freqüència no audible per a l’oïda humana. En condicions de sobreescalfament o d’exposició al Sol poden provocar sons a causa d’un pitjor funcionament. Ni les proteccions ni els aparells de monitoratge generen cap tipus de soroll o vibració. Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns 59 - Emissions de gasos a l’atmosfera Al tractar-se d’una instal·lació d’energia neta i exempta de cap tipus de combustió, no es generen emissions contaminants a l’atmosfera. Pel càlcul de consums i emissions de CO2 del projecte s’utilitzen els factors de conversió de l’IDAE (Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía). Les emissions corresponents al mix de la xarxa elèctrica espanyola publicat per la CNMC (Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia) en data 16 d’abril de 2021 és 0,25 kg CO2/kWh. La següent taula mostra l’estalvi d’emissions contaminants anual i al cap de 25 anys de vida útil de la instal·lació.(15) Si bé és cert que l’eficiència, tant dels mòduls com en la conversió de la tensió, disminueix al llarg dels anys, també és cert que a cada any hi haurà més hores de Sol que a l’anterior. Pel que no s’han tingut en compte les pèrdues en el càlcul de l’estalvi d’emissions al final de la vida útil de la instal·lació. També s’ha mantingut el mix d’emissions corresponents. Producció (kWh) Estalvi d’emissions (kg CO2)* Gener 986 247 Febrer 1.265 316 Març 1.986 497 Abril 2.378 595 Maig 2.926 732 Juny 3.079 770 Juliol 3.081 770 Agost 2.698 675 Setembre 2.028 507 Octubre 1.501 375 Novembre 999 250 Desembre 865 216 ANUAL 23.792 5.948 25 anys 594.800 148.700 Taula 5.1. Estalvi d’emissions contaminants de kg CO2. Font: Elaboració pròpia. *Kg de CO2 que es generarien per produir la mateixa energia mitjançant centrals de producció no renovables amb la proporció del mix energètic de l’estat Espanyol de 2021. Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns 67 Bibliografia (1) BOE Legislación consolidada: Ley 24/2013, de 26 de diciembre, del Sector Eléctrico. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2013-13645 (2) BOE Ministeri d’indústria, energia i turisme: Reial decret 413/2014, de 6 de juny, pel qual es regula l’activitat de producció d’energia elèctrica a partir de fonts d’energia renovables, cogeneració i residus. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2014-6123 (3) BOE Legislación consolidada: Real Decreto 900/2015, de 9 de octubre, por el que se regulan las condiciones administrativas, técnicas y económicas de las modalidades de suministro de energía eléctrica con autoconsumo y de producción con autoconsumo. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2015-10927 (4) BOE Cap de l’Estat: Reial decret llei 15/2018, de 5 d’octubre, de mesures urgents per a la transició energètica i la protecció dels consumidors. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2018- 13593 (5) BOE Ministeri per a la transició ecològica: Reial decret 244/2019, de 5 d’abril, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica. https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2019-5089 (6) Guia IDAE 021: Guía Profesional de Tramitación del Autoconsumo. Departamento Solar del IDAE, Madrid, abril de 2022. https://www.idae.es/sites/default/files/documentos/publicaciones_idae/2022_04_Guia_Profesional _Tramitacion_autoconsumo_v.4.0.pdf. (7) Diari Oficial de la Unió Europea: Directiva (UE) 2019/944 del Parlament Europeu i del Consell de 5 de juny de 2019 sobre normes comunes per al mercat interior de l’electricitat. https://www.boe.es/doue/2019/158/L00125-00199.pdf (8) Master Thesis: Collective Self-Consumption in the European Union - Mackenzie Banker. Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, octubre 2020. (9) Bloc Solarnub Energia Fotovoltaica: Guidelines for PV prosumers in Europe in 2019. https://blog.solarnub.com/en/guidelines-for-pv-prosumers-in-europe/ Annexos 68 (10) Ajuntament de Barcelona: Bonificacions sobre l’impost de construccions, instal·lacions i obres (ICIO). Actualització 04/04/2022. https://seuelectronica.ajuntament.barcelona.cat/oficinavirtual/ca/tramit/20050000547 (11) Ajuntament de Barcelona: Bonificacions de la quota de l’impost sobre béns immobles (IBI). Actualització 23/05/2022. https://seuelectronica.ajuntament.barcelona.cat/oficinavirtual/ca/tramit/19970000413 (12) How do solar panels work? - Richard Komp. TED-Ed 2016. https://www.youtube.com/watch?v=xKxrkht7CpY (13) Km0 Energy: Instal·lació fotovoltaica per autoconsum col·lectiu al CEIP Les Mèlies - Projecte executiu. Ajuntament de Vilafant, octubre 2021. (14) Endesa: Guia vademècum per a instal·lacions d’enllaç en baixa tensió. 3ª edició-rev1, febrer 2014. https://agit.cat/wp-content/uploads/2017/10/vademecum.pdf (15) Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE): Factores de conversión en el cálculo de ahorro de energía y reducción de emisiones de CO2, 2021. https://sede.idae.gob.es/lang/extras/tramitesservicios/2021/MOVES_Proyectos_Singulares_II/Factores_de_conversion_ahorros_y_emisiones_de_ CO2.pdf (16) Associació Nacional d’Autoconsumidors: Ajudes per a l’autoconsum a Catalunya, bonificacions IBI. https://asociacionautoconsumidores.com/ca/ajudes-catalunya/ Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns 69 Annex A1. Càlculs de dimensionat o comprovació FRONIUS International GmbH accepts no guarantee for the completeness of the module and inverter data used or any false configurations created by the configurator, or faulty or inefficient system sizing. All liability claims against Fronius relating to damages of a material or conceptual type which were caused through the use of the Solar.configurator are basically excluded unless there is any demonstrably deliberate or grossly negligent fault on the part of Fronius. The Quick sizing is based on the following assumptions: No country-specific consideration of cosPhi, AC voltage, unbalanced loading or capacity limitation. Place of installation < 2000m. Specific yield for storage calculation = 1000 kWh/kWp. Fusing recommendation based on IEC 60364-7-712:2016. Deviations due to country specific requirements by utilities or authorities may occur. PROJECT Country Spain Project name Comunitat Margenat PV MODULE Modul manufacturer Longi Solar Model LR6-720PH-410M Min. / Max. module temperature -10 °C / 70 °C Add bifacial module gain 0% INVERTER Inverter type Symo 15.0-3-M SUMMARY Inverter ratio 120% Pmpp at 25 °C 18.45 kWp MPPT PV1: 2x18 PV2: 1x9 Current Factor 1.00 MPPT DETAILS PV1 PV2 String (str. x mod.) 2 x 18 1 x 9 Isc at 25 °C 23.90 A 11.95 A Umpp at 70 °C 555.94 V 277.97 V Uoc at -10 °C 879.20 V 439.60 V Umpp at 25 °C 658.80 V 329.40 V Pmpp at 25 °C 14.76 kWp 3.69 kWp String fuses required no no String combiner required no no Loss of yield no no 1/1 Annexos 70 A2. Càlculs justificatius Separació entre plaques És important determinar la separació mínima entre placa i placa per evitar al màxim l’efecte de l’ombra les unes amb les altres. El càlcul d’aquesta distància recau directament en la ubicació geogràfica, les dimensions, l’orientació, l’angle de la placa respecte el terra i l’elevació del Sol sobre el cel, el qual prendrem el valor en el pitjor dels casos que es dona en el solstici d’hivern (22 de desembre). El seu càlcul ve donat per l’hemisferi i la ubicació geogràfica donada en graus. Figura A2.1. Cinemàtica solar. Font: Elaboració pròpia. Alçada del Sol (22 de desembre): 27,2390º−−=  s h (Eq. A2.1) on, φ : latitud (Catalunya ≈ 41,5º) 3,2527,235,4190 ººº =−−= s h (Eq. A2.2) Alçada vertical de la placa solar: ( )  sin= bhp (Eq. A2.3) on α : inclinació de les plaques b : alçada de les plaques (es té en compte l’amplada de la placa perquè està col·locada en horitzontal: 1038 mm) Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns 71 Distància entre placa i placa: ( ) ( ) 40,03,25tantan === psp hhhD (Eq. A2.4) En els casos en que dues plaques estan col·locades en vela (una sobre de l’altre amb la mateixa inclinació) la distància és el doble. El mateix passa si són tres plaques, que la distància es triplica. Càlcul de línies elèctriques Els càlculs dels conductors s’han realitzat de conformitat amb la ITC-BT-19 del Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió. El valor de la secció del conductor depèn de varis factors, que són: - Intensitat que hi circula a través, que depèn de la potència de la instal·lació i del voltatge. - Tipus d’aïllament utilitzat. Hi ha dos tipus: termoplàstic (PVC: policlorur de polivinil) o termoestable (XLPE: polietilè reticulat). S’utilitzarà aquest últim perquè presenta característiques elèctriques i tèrmiques altament millorades en front al PVC. - La longitud del conductor. Existeixen dues maneres per fer el càlcul de la secció. S’ha de calcular de les dues maneres i tenir en compte la més restrictiva de les dues: - Càlcul de la secció del conductor per caiguda de tensió màxima permesa Instal·lació monofàsica (o solar): 2 22 2 )( 2 )( Vuk LP mms VV PL mms  =   =  (Eq. A2.5) Instal·lació trifàsica: 2 22 )()( Vuk LP mms VV PL mms  =   =  (Eq. A2.6) On, Annexos 72 ρ : resistivitat. La resistivitat és la inversa de la conductivitat. La temperatura d’operació del cablejat solar s’ha considerat de 90 ºC, ja que pot estar exposat al Sol i és el valor més restrictiu. Pel cas del conductor d’alterna s’ha pres el valor de la resistivitat del coure a 70 ºC. Taula A2.1. Taula de les propietats del coure. Font: ITC-BT-19. L : longitud del conductor. S’han considerat les següents: Cablejat CC Cablejat des dels mòduls solars fins a l’inversor (longitud de l’string més llarg) Longitud [m] 40 Cablejat CA Cablejat des de l’inversor fins al quadre interior de l’edifici. Longitud [m] 65 Taula A2.2. Característiques dels conductors. Font: Elaboració pròpia. P : potència màxima que circula. En el cas de contínua es contempla el màxim voltatge que circula per l’string més llarg. En alterna és la potència de l’inversor. V : voltatge a entregar. (sistema trifàsic : 400 V). En el cas de contínua es contempla el màxim voltatge que circula per l’string més llarg. ΔV : voltatge diferencial. El conductor de contínua s’ha dissenyat amb els criteris de tensió màxima (limitada al 1,5%). El conductor d’alterna s’ha dissenyat amb una caiguda de tensió admissible del 3% pel cas de circuit interior d’habitatge. (ΔV = u · V) Propietats del coure Temperatura (T) [ºC] Conductivitat (K) [m/Ω·mm2] Resistivitat (ρ) [1/(m/Ω·mm2] XLPE 20 56 0,0178 70 48 0,0208 90 44 0,0227 Instal·lació fotovoltaica d’autoconsum en una comunitat de veïns 73 Caiguda de tensió admissible (u) Línia General d’Alimentació 0,50% Derivació individual (un usuari) 1,50% Derivació individual (varis usuaris) 1,00% Circuit interior d’habitatge 3,00% Circuit d’enllumenat (no habitatge) 3,00% Circuit de força (no habitatge) 5,00% Taula A2.3. Taula resum de les caigudes de tensió màximes admissibles. Font: ITC-BT-19. Càlcul de la secció del conductor per escalfament o densitat màxima de corrent Instal·lació monofàsica (o solar): ( ) ( )   cos cos  =→= V P IVIP (Eq. A2.7) On, ϕ = 0 Instal·lació trifàsica: ( ) ( )   cos3 cos3  =→= V P IVIP (Eq. A2.8) La Taula 1 de la instrucció ITC-BT-19 conté les intensitats admissibles a l’aire a 40 ºC en funció de conductors de càrrega i la naturalitat de l’aïllament. Annexos 74 Taula A2.4. Intensitats admissibles. Font: ITC-BT-19. Per entendre la taula del conductor (coure), és necessari definir les 4 parts que s’hi troben. La primera són els tipus d’instal·lacions amb un dibuix i una descripció, que van des de l’A fins la G. A la dreta els materials d’aïllament del conductor (FVC o XLPE) i el tipus d’instal·lació (monofàsic : 2x ; trifàsic : 3x), just a sota les intensitats màximes admeses per cada secció del cable corresponent que hi ha a l’esquerra de la taula. En la instal·lació que s’està tractant, els conductors s’instal·len tal com B2 i el material que fa la funció d’aïllant del conductor és del tipus polietilè reticulat XLPE. La instal·lació és trifàsica, per tant, es baixarà per la columna 6. Càlcul de la secció del conductor per caiguda de tensió màxima permesa CC 91,1 684015,044 40738022 )( 22 2=   =   =Vuk LP mms (Eq. A2.9) RENDIMIENTO SYMO 3.0-3-S SYMO 3.7-3-S SYMO 4.5-3-S SYMO 3.0-3-M SYMO 3.7-3-M SYMO 4.5-3-M Máximo rendimiento 98,0 % Rendimiento europeo (ηEU) 96,2 % 96,7 % 97,0 % 96,5 % 96,9 % 97,2 % η con 5 % Pac,r 1) 80,3 / 83,6 / 79,1 % 83,4 / 86,4 / 80,6 % 84,8 / 88,5 / 82,8 % 79,8 / 85,1 / 80,8 % 81,6 / 87,8 / 82,8 % 83,4 / 90,3 / 85,0 % η con 10 % Pac,r 1) 87,8 / 91,0 / 86,2 % 90,1 / 92,5 / 88,7 % 91,7 / 93,7 / 90,3 % 86,5 / 91,6 / 87,7 % 87,9 / 93,6 / 90,5 % 89,2 / 94,1 / 91,2 % η con 20 % Pac,r 1) 92,6 / 95,0 / 92,6 % 93,7 / 95,7 / 93,6 % 94,6 / 96,3 / 94,5 % 90,8 / 95,3 / 93,0 % 91,9 / 96,0 / 94,1 % 92,8 / 96,5 / 95,1 % η con 25 % Pac,r 1) 93,4 / 95,6 / 93,8 % 94,5 / 96,4 / 94,7 % 95,2 / 96,8 / 95,4 % 91,9 / 96,0 / 94,2 % 92,9 / 96,6 / 95,2 % 93,5 / 97,0 / 95,8 % η con 30 % Pac,r 1) 94,0 / 96,3 / 94,5 % 95,0 / 96,7 / 95,4 % 95,6 / 97,2 / 95,9 % 92,8 / 96,5 / 95,1 % 93,5 / 97,0 / 95,8 % 94,2 / 97,3 / 96,3 % η con 50 % Pac,r 1) 95,2 / 97,3 / 96,3 % 96,9 / 97,6 / 96,7 % 96,4 / 97,7 / 97,0 % 94,3 / 97,5 / 96,5 % 94,6 / 97,7 / 96,8 % 94,9 / 97,8 / 97,2 % η con 75 % Pac,r 1) 95,6 / 97,7 / 97,0 % 96,2 / 97,8 / 97,3 % 96,6 / 98,0 / 97,4 % 94,9 / 97,8 / 97,2 % 95,0 / 97,9 / 97,4 % 95,1 / 98,0 / 97,5 % η con 100 % Pac,r 1) 95,6 / 97,9 / 97,3 % 96,2 / 98,0 / 97,5 % 96,6 / 98,0 / 97,5 % 95,0 / 98,0 / 97,4 % 95,1 / 98,0 / 97,5 % 95,0 / 98,0 / 97,6 % Rendimiento de adaptación MPP > 99,9 % 1) Y con Umpp mín. / Udc,r / Umpp máx. EQUIPAMIENTO DE SEGURIDAD SYMO 3.0-3-S SYMO 3.7-3-S SYMO 4.5-3-S SYMO 3.0-3-M SYMO 3.7-3-M SYMO 4.5-3-M Medición del aislamiento CC Sí Comportamiento de sobrecarga Desplazamiento del punto de trabajo, limitación de potencia Seccionador CC Sí Protección contra polaridad inversa Sí INTERFACES SYMO 3.0-3-S SYMO 3.7-3-S SYMO 4.5-3-S SYMO 3.0-3-M SYMO 3.7-3-M SYMO 4.5-3-M WLAN / Ethernet LAN Fronius Solar.web, Modbus TCP SunSpec, Fronius Solar API (JSON) 6 inputs digitales y 4 inputs/outputs digitales Interface receptor del control de onda USB (Conector A) 2) Datalogging, actualización de inversores vía USB 2 conectores RJ 45 (RS422) 2) Fronius Solar Net Salida de aviso 2) Gestión de la energía (salida de relé libre de potencial) Datalogger y Servidor web Incluido Input externo 2) Interface S0-Meter / Input para la protección contra sobretensión RS485 Modbus RTU SunSpec o conexión del contador 2) También disponible en la versión light. RENDIMIENTO [%] POTENCIA DE SALIDA NORMALIZADA P AC /P AC,R 82 84 90 92 94 96 100 0 0,1 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6 0,7 0,8 0,9 1 ■ 300 V DC ■ 595 V DC ■ 800 V DC 86 88 98 POTENCIA DE SALIDA [W] TEMPERATURA AMBIENTE [°C] 0 2.000 4.000 5.000 30 35 40 45 50 ■ 300 V DC ■ 630 V DC ■ 800 V DC 1.000 3.000 CURVA DE RENDIMIENTO FRONIUS SYMO 4.5-3-S REDUCCIÓN DE TEMPERATURA FRONIUS SYMO 4.5-3-S DATOS TÉCNICOS FRONIUS SYMO (3.0-3-S, 3.7-3-S, 4.5-3-S, 3.0-3-M, 3.7-3-M, 4.5-3-M) DATOS TÉCNICOS FRONIUS SYMO (5.0-3-M, 6.0-3-M, 7.0-3-M, 8.2-3-M) DATOS DE ENTRADA SYMO 5.0-3-M SYMO 6.0-3-M SYMO 7.0-3-M SYMO 8.2-3-M Máxima corriente de entrada (Idc máx. 1 / Idc máx. 2) 16 A / 16 A Máxima corriente de cortocircuito por serie FV (MPP1/MPP2)24 A / 24 A Mínima tensión de entrada (Udc mín.) 150 V Tensión CC mínima de puesta en servicio (Udc arranque)200 V Tensión de entrada nominal (Udc,r)595 V Máxima tensión de entrada (Udc máx.)1.000 V Rango de tensión MPP (Umpp mín. – Umpp máx.) 163 - 800 V 195 - 800 V 228 - 800 V 267 - 800 V Número de seguidores MPP 2 Número de entradas CC 2 + 2 Máxima salida del generador FV (Pdc máx.) 10,0kW pico 12,0kW pico 14,0kW pico 16,4kW pico DATOS DE SALIDA SYMO 5.0-3-M SYMO 6.0-3-M SYMO 7.0-3-M SYMO 8.2-3-M Potencia nominal CA (Pac,r)5.000 W 6.000 W 7.000 W 8.200 W Máxima potencia de salida 5.000 VA 6.000 VA 7.000 VA 8.200 VA Máxima corriente de salida (Iac máx.) 7,2 A 8,7 A 10,1 A 11,8 A Acoplamiento a la red (rango de tensión) 3-NPE 400 V / 230 V o 3~NPE 380 V / 220 V (+20 % / -30 %) Frecuencia (rango de frecuencia) 50 Hz / 60 Hz (45 - 65 Hz) Coeficiente de distorsión no lineal < 3 % Factor de potencia (cos φac,r) 0,85 - 1 ind. / cap. DATOS GENERALES SYMO 5.0-3-M SYMO 6.0-3-M SYMO 7.0-3-M SYMO 8.2-3-M Dimensiones (altura x anchura x profundidad) 645 x 431 x 204 mm Peso 19,9 kg 21,9 kg Tipo de protección IP 65 Clase de protección 1 Categoría de sobretensión (CC / CA) 1) 2 / 3 Consumo nocturno < 1 W Concepto de inversor Sin Transformador Refrigeración Refrigeración de aire regulada Instalación Instalación interior y exterior Margen de temperatura ambiente -25 - +60 °C Humedad de aire admisible 0 - 100 % Máxima altitud 2.000 m / 3.400 m (rango de tensión sin restricciones / con restricciones) Tecnología de conexión CC 4 x CC+ y 4 x CC bornes roscados 2,5 - 16mm2 2) Tecnología de conexión principal 5 polos CA bornes roscados 2,5 - 16mm2 2) Certificados y cumplimiento de normas ÖVE / ÖNORM E 8001-4-712, DIN V VDE 0126-1-1/A1, VDE AR N 4105, IEC 62109-1/-2, IEC 62116, IEC 61727, AS 3100, AS 4777-2, AS 4777-3, CER 06-190, G83/2, UNE 206007-1, SI 4777, CEI 0-21, NRS 097 1) De acuerdo con IEC 62109-1. 2) 16 mm² sin necesidad de terminales de conexión. Más información sobre la disponibilidad de inversores en su país en www.fronius.es. DATOS TÉCNICOS FRONIUS SYMO (5.0-3-M, 6.0-3-M, 7.0-3-M, 8.2-3-M) RENDIMIENTO SYMO 5.0-3-M SYMO 6.0-3-M SYMO 7.0-3-M SYMO 8.2-3-M Máximo rendimiento 98,0 % Rendimiento europeo (ηEU) 97,3 % 97,5 % 97,6 % 97,7 % η con 5 % Pac,r 1) 84,9 / 91,2 / 85,9 % 87,8 / 92,6 / 87,8 % 88,7 / 93,1 / 89,0 % 89,8 / 93,8 / 90,6 % η con 10 % Pac,r 1) 89,9 / 94,6 / 91,7 % 91,3 / 95,6 / 93,0 % 92,0 / 95,9 / 94,7 % 92,8 / 96,1 / 94,5 % η con 20 % Pac,r 1) 93,2 / 96,7 / 95,4 % 94,1 / 97,1 / 95,9 % 94,5 / 97,3 / 96,3 % 95,0 / 97,6 / 96,6 % η con 25 % Pac,r 1) 93,9 / 97,2 / 96,0 % 94,7 / 97,5 / 96,5 % 95,1 / 97,6 / 96,7 % 95,5 / 97,7 / 97,0 % η con 30 % Pac,r 1) 94,5 / 97,4 / 96,5 % 95,1 / 97,7 / 96,8 % 95,4 / 97,7 / 97,0 % 95,8 / 97,8 / 97,2 % η con 50 % Pac,r 1) 95,2 / 97,9 / 97,3 % 95,7 / 98,0 / 97,5 % 95,9 / 98,0 / 97,5 % 96,2 / 98,0 / 97,6 % η con 75 % Pac,r 1) 95,3 / 98,0 / 97,5 % 95,7 / 98,0 / 97,6 % 95,9 / 98,0 / 97,6 % 96,2 / 98,0 / 97,6 % η con 100 % Pac,r 1) 95,2 / 98,0 / 97,6 % 95,7 / 97,9 / 97,6 % 95,8 / 97,9 / 97,5 % 96,0 / 97,8 / 97,5 % Rendimiento de adaptación MPP > 99,9 % 1) Y con Umpp mín. / Udc,r / Umpp máx. EQUIPAMIENTO DE SEGURIDAD SYMO 5.0-3-M SYMO 6.0-3-M SYMO 7.0-3-M SYMO 8.2-3-M Medición del aislamiento CC Sí Comportamiento de sobrecarga Desplazamiento del punto de trabajo, limitación de potencia Seccionador CC Sí Protección contra polaridad inversa Sí INTERFACES SYMO 5.0-3-M SYMO 6.0-3-M SYMO 7.0-3-M SYMO 8.2-3-M WLAN / Ethernet LAN Fronius Solar.web, Modbus TCP SunSpec, Fronius Solar API (JSON) 6 inputs digitales y 4 inputs/outputs digitales Interface receptor del control de onda USB (Conector A) 2) Datalogging, actualización de inversores vía USB 2 conectores RJ 45 (RS422) 2) Fronius Solar Net Salida de aviso 2) Gestión de la energía (salida de relé libre de potencial) Datalogger y Servidor web Incluido Input externo 2) Interface S0-Meter / Input para la protección contra sobretensión RS485 Modbus RTU SunSpec o conexión del contador 2) También disponible en la versión light. CURVA DE RENDIMIENTO FRONIUS SYMO 8.2-3-M REDUCCIÓN DE TEMPERATURA FRONIUS SYMO 8.2-3-M RENDIMIENTO [%] 82 84 90 92 94 96 100 0 0,1 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6 0,7 0,8 0,9 1 ■ 258 VDC ■ 595 VDC ■ 800 VDC 86 88 98 POTENCIA DE SALIDA NORMALIZADA PAC /P AC,R POTENCIA DE SALIDA [W] TEMPERATURA AMBIENTE [°C] 0 3.000 6.000 9.000 30 35 40 45 50 ■ 258 V DC ■ 595 V DC ■ 800 V DC 1.500 4.500 7.500 DATOS TÉCNICOS FRONIUS SYMO (10.0-3-M, 12.5-3-M, 15.0-3-M, 17.5-3-M, 20.0-3-M) DATOS DE ENTRADA SYMO 10.0-3-M SYMO 12.5-3-M SYMO 15.0-3-M SYMO 17.5-3-M SYMO 20.0-3-M Máxima corriente de entrada (Idc máx. 1 / Idc máx. 2) 27 A / 16,5 A 1) 33 A / 27 A Máxima corriente de entrada total utilizada (Idc máx. 1 + Idc máx. 2)43,5 A 51,0 A Máxima corriente de cortocircuito por serie FV (MPP1 / MPP2)40,5 A / 24,8 A 49,5 A / 40,5 A Mínima tensión de entrada (Udc mín.) 200 V Tensión CC mínima de puesta en servicio (Udc arranque) 200 V Tensión de entrada nominal (Udc,r)600 V Máxima tensión de entrada (Udc máx.)1.000 V Rango de tensión MPP (Umpp mín. – Umpp máx.) 270 - 800 V 320 - 800 V 370 - 800 V 420 - 800 V Número de seguidores MPP 2 Número de entradas CC 3+3 Máxima salida del generador FV (Pdc máx.) 15,0 kW peak 18,8 kW peak 22,5 kW peak 26,3 kW peak 30,0 kW peak DATOS DE SALIDA SYMO 10.0-3-M SYMO 12.5-3-M SYMO 15.0-3-M SYMO 17.5-3-M SYMO 20.0-3-M Potencia nominal CA (Pac,r)10.000 W 12.500 W 15.000 W 17.500 W 20.000 W Máxima potencia de salida 10.000 VA 12.500 VA 15.000 VA 17.500 VA 20.000 VA Máxima corriente de salida (Iac máx.)14,4 A 18,0 A 21,7 A 25,3 A 28,9 A Acoplamiento a la red (rango de tensión) 3-NPE 400 V / 230 V o 3~NPE 380 V / 220 V (+20 % / -30 %) Frecuencia (rango de frecuencia) 50 Hz / 60 Hz (45 - 65 Hz) Coeficiente de distorsión no lineal 1,8 % 2,0 % 1,5 % 1,5 % 1,3 % Factor de potencia (cos φac,r) 0 - 1 ind. / cap. DATOS GENERALES SYMO 10.0-3-M SYMO 12.5-3-M SYMO 15.0-3-M SYMO 17.5-3-M SYMO 20.0-3-M Dimensiones (altura x anchura x profundidad) 725 x 510 x 225 mm Peso 34,8 kg 43,4 kg Tipo de protección IP 66 Clase de protección 1 Categoría de sobretensión (CC / CA) 2) 1 + 2 / 3 Consumo nocturno < 1 W Concepto de inversor Sin Transformador Refrigeración Refrigeración de aire regulada Instalación Instalación interior y exterior Margen de temperatura ambiente -40 - +60 °C Humedad de aire admisible 0 - 100 % Máxima altitud 2.000 m / 3.400 m (rango de tensión sin restricciones / con restricciones) Tecnología de conexión CC 6 x CC+ y 6 x CC bornes roscados 2,5 - 16 mm2 Tecnología de conexión principal 5 polos CA bornes roscados 2,5 - 16 mm2 Certificados y cumplimiento de normas ÖVE / ÖNORM E 8001-4-712, DIN V VDE 0126-1-1/A1, VDE AR N 4105, IEC 62109-1/-2, IEC 62116, IEC 61727, AS 3100, AS 4777-2, AS 4777-3, CER 06-190, G83/2, UNE 206007-1, SI 4777, CEI 0-16, CEI 0-21, NRS 097 1) 14,0 A para tensiones < 420 V 2) De acuerdo con IEC 62109-1. Disponible rail DIN opcional para tipo 1 + 2 y tipo 2 de protección de sobretensión. Más información sobre la disponibilidad de inversores en su país en www.fronius.es. / Perfect Welding / Solar Energy / Perfect Charging v04 Nov 2014 ES Texto e imágenes según el estado técnico en el momento de la impresión. Sujeto a modificaciones. No podemos garantizar la exactitud de todos los datos a pesar de su cuidadosa edición, declinamos por ello cualquier responsabilidad. Copyright © 2011 Fronius™. Todos los derechos reservados. SOMOS TRES DIVISIONES CON UNA MISMA PASIÓN: SUPERAR LÍMITES. / No importa si se trata de tecnología de soldadura, energía fotovoltaica o tecnología de carga de baterías, nuestra exigencia está claramente definida: ser líder en innovación. Con nuestros más de 3.000 empleados en todo el mundo superamos los límites y nuestras más de 1.000 patentes concedidas son la mejor prueba. Otros se desarrollan paso a paso. Nosotros siempre damos saltos de gigante. Siempre ha sido así. El uso responsable de nuestros recursos constituye la base de nuestra actitud empresarial. Para obtener información más detallada sobre todos los productos de Fronius y nuestros distribuidores y representantes en todo el mundo visite www.fronius.com DATOS TÉCNICOS FRONIUS SYMO (10.0-3-M, 12.5-3-M, 15.0-3-M, 17.5-3-M, 20.0-3-M) RENDIMIENTO [%] 91 92 95 96 97 98 0 0,1 0,2 0,3 0,4 0,5 0,6 0,7 0,8 0,9 1 ■ 420 VDC ■ 600 VDC ■ 800 V DC 93 94 99 POTENCIA DE SALIDA NORMALIZADA PAC /P AC,R POTENCIA DE SALIDA [W] TEMPERATURA AMBIENTE [°C] 0 30 35 40 45 50 ■ 420 V DC ■ 600 V DC ■ 800 V DC 4.000 8.000 12.000 20.000 16.000 24.000 M,06,0092,ES v01 Ene 2017 Fronius International GmbH Froniusplatz 1 4600 Wels Austria Teléfono +43 7242 241-0 Fax +43 7242 241-953940 [email protected] www.fronius.com Fronius España S.L.U. Parque Empresarial LA CARPETANIA Miguel Faraday 2 28906 Getafe (Madrid) España Teléfono +34 91 649 60 40 Fax +34 91 649 60 44 [email protected] www.fronius.es RENDIMIENTO SYMO 10.0-3-M SYMO 12.5-3-M SYMO 15.0-3-M SYMO 17.5-3-M SYMO 20.0-3-M Máximo rendimiento 98,0 % 98,1 % Rendimiento europeo (ηEU) 97,4% 97,6 % 97,8 % 97,8 % 97,9 % η con 5 % Pac,r 1) 87,9 / 92,5 / 89,2 % 88,7 / 93,1 / 90,1 % 91,2 / 94,8 / 92,3 % 91,6 / 95,0 / 92,7 % 91,9 / 95,2 / 93,0 % η con 10 % Pac,r 1) 91,2 / 94,9 / 92,8 % 92,9 / 96,1 / 94,6 % 93,4 / 96,0 / 94,4 % 94,0 / 96,4 / 95,0 % 94,8 / 96,9 / 95,8 % η con 20 % Pac,r 1) 94,6 / 97,1 / 96,1 % 95,4 / 97,3 / 96,6 % 95,9 / 97,4 / 96,7 % 96,1 / 97,6 / 96,9 % 96,3 / 97,8 / 97,1 % η con 25 % Pac,r 1) 95,4 / 97,3 / 96,6 % 95,6 / 97,6 / 97,0 % 96,2 / 97,6 / 97,0 % 96,4 / 97,8 / 97,2 % 96,7 / 97,9 / 97,4 % η con 30 % Pac,r 1) 95,6 / 97,5 / 96,9 % 95,9 / 97,7 / 97,2 % 96,5 / 97,8 / 97,3 % 96,6 / 97,9 / 97,4 % 96,8 / 98,0 / 97,6 % η con 50 % Pac,r 1) 96,3 / 97,9 / 97,4 % 96,4 / 98,0 / 97,5 % 96,9 / 98,1 / 97,7 % 97,0 / 98,1 / 97,7 % 97,0 / 98,1 / 97,8 % η con 75 % Pac,r 1) 96,5 / 98,0 / 97,6 % 96,5 / 98,0 / 97,6 % 97,0 / 98,1 / 97,8 % 97,0 / 98,1 / 97,8 % 97,0 / 98,1 / 97,7 % η con 100 % Pac,r 1) 96,5 / 98,0 / 97,6 % 96,5 / 97,8 / 97,6 % 97,0 / 98,1 / 97,7 % 96,9 / 98,1 / 97,6 % 96,8 / 98,0 / 97,6 % Rendimiento de adaptación MPP > 99,9 % EQUIPAMIENTO DE SEGURIDAD SYMO 10.0-3-M SYMO 12.5-3-M SYMO 15.0-3-M SYMO 17.5-3-M SYMO 20.0-3-M Medición del aislamiento CC Sí Comportamiento de sobrecarga Desplazamiento del punto de trabajo, limitación de potencia Seccionador CC Sí Protección contra polaridad inversa Sí INTERFACES SYMO 10.0-3-M SYMO 12.5-3-M SYMO 15.0-3-M SYMO 17.5-3-M SYMO 20.0-3-M WLAN / Ethernet LAN Fronius Solar.web, Modbus TCP SunSpec, Fronius Solar API (JSON) 6 inputs digitales y 4 inputs/outputs digitales Interface receptor del control de onda USB (Conector A) 2) Datalogging, actualización de inversores vía USB 2 conectores RJ 45 (RS422) 2) Fronius Solar Net Salida de aviso 2) Gestión de la energía (salida de relé libre de potencial) Datalogger y Servidor web Incluido Input externo 2) Interface SO-Meter / Input para la protección contra sobretensión RS485 Modbus RTU SunSpec o conexión del contador 1) Y con Umpp mín. / Udc,r / Umpp máx. 2) También disponible en la versión light. CURVA DE RENDIMIENTO FRONIUS SYMO 20.0-3-M REDUCCIÓN DE TEMPERATURA FRONIUS SYMO 20.0-3-M Annexos 78 A4. Plànols Projecte: Emplaçament: 08017 Barcelona Plànol: Emplaçament Data: Escala: 07/06/2022 - Nº de plànol: 1 Enginyer: Marçal Vila Soriano Instal·lació fotovoltaica d'autoconsum en una comunitat de veïns 0.4301 0.4277 0.4584 0.4036 0.4285 0.4069 0.6254 1.0430 0.1379 1.1789 1.5295 0.2757 0.7427 0.1899 0.6151 0.2025 0.3447 0.5844 0.7139 0.7451 1.5139 0.7273 0.1764 0.1915 0.3002 0.4732 0.4053 0.4972 0.1900 1.3262 1.0390 0.9692 0.2111 1.0565 0.1902 0.8891 1.7411 Projecte: Emplaçament: 08017 Barcelona Plànol: Disposició mòduls Data: Escala: 07/06/2022 1:1 Nº de plànol: 2 Enginyer: Marçal Vila Soriano Instal·lació fotovoltaica d'autoconsum en una comunitat de veïns 10° 10° 10° 10° Projecte: Emplaçament: 08017 Barcelona Plànol: Secció Data: Escala: 07/06/2022 1:1 Nº de plànol: 3 Enginyer: Marçal Vila Soriano Instal·lació fotovoltaica d'autoconsum en una comunitat de veïns Projecte: Emplaçament: 08017 Barcelona Plànol: Esquema unifilar Data: Escala: 07/06/2022 - Nº de plànol: 4 Enginyer: Marçal Vila Soriano Instal·lació fotovoltaica d'autoconsum en una comunitat de veïns