Més enllà del Mediterrani: la influència dels arquitectes nord-americans en J.A. Coderch

més enllà del mediterrani Irene Pinyol Sarrias La influència dels arquitectes Nord Americans en J.A.Coderch Més enllà del Mediterrani Irene Pinyol Sarrias Treball de final de grau GArqEtsab2014 Febrer 2022, Barcelona, Àmbit Teoria i Història Tutor Julio Garnica Tribunal Carolina Garcia Estevez Salvador Gilabert Sanz Eva Maria Jimenez Gómez La influència dels arquitectes Nord Americans en J.A.Coderch -5- ABSTRACT J.A.Coderch is a paradigmatic architect in spanish architecture in the twentieth century, along with Gaudí, Sert and Miralles. His rellevance has made him a reference for architecture studies in Spanish universities and on an international level. Coderch’s architecture appears in multiple publications described as an architecture that breaks with the construction standards of the Franquist period. It is clearly influenced by the vernacular mediterranean architecture, in addition to the Racionalist movement, driven in Catalonia by the GATCPAC group in the 1930s. The aim of this study is to investigate whether, in addition to the influences already mentioned, Coderch was also influenced by North American architecture. This connection, which was never confirmed by the architect, is evident in the structure of the first single-family houses he designed from the 1940s. These share many similarities, for instance, with the Case study houses promoted by John Entenza in the journal Arts and Architecture in the 1940s in the United States. Based on the graphic and theoretical comparisons of single-family houses by Coderch with other North American architectural figures of the time, the main goal is to confirm or refute the hypothesis that calls into question the relationship between these architectures. Keywords: J.A.Coderch, American Architecture, Influences, Tradition, Case Study Houses RESUM J.A. Coderch ha resultat un arquitecte paradigmàtic de l’arquitectura a Catalunya del segle vint, se l’ha destacat juntament amb Gaudí, Sert i Miralles. La seva rellevància l’ha fet esdevenir un cas d’estudi imprescindible a les universitats d’arquitectura Espanyoles i en l’àmbit internacional. L’arquitectura de Coderch apareix en nombroses publicacions definida com una arquitectura que trenca amb els estàndards de construcció de l’època franquista. És clarament influenciada per l’arquitectura vernacla mediterrània, a més del moviment Racionalista, impulsat a Catalunya pel grup GATCPAC als anys 30. L’objectiu d’aquest treball és posar en qüestió si, a més de les influències ja mencionades, l’arquitectura de Coderch també va ser modelada per la Nord Americana. Aquesta relació, que mai va ser confirmada per l’arquitecte, es mostra evident en l’estructura de les primeres cases unifamiliars que va realitzar a partir dels anys 40, que comparteixen moltes similituds, per exemple, amb les Case Study Houses promogudes per John Entenza a la revista “Arts and Architecture” als anys 40 a EUA. A partir de comparacions gràfiques i teòriques d’habitatges unifamiliars de Coderch amb d’altres representatius de l’arquitectura Nord Americana del moment, es busca confirmar o refutar la hipòtesi que posa en qüestió la relació d’aquestes arquitectures. Paraules clau: J.A.Coderch , Arquitectura Nord-Americana, Influències, Tradició, Case Study Houses 0.Prefaci Justificació de la temàtica escollida 9 Objectius 9 I.Marc Teòric Context 12 L’arquitectura Nord Americana 16 Interacció amb l’arquitectura internacional 18 II.Casos d’Estudi Anàlisi Casa Ugalde 22 Anàlisi Falling Water House 32 Comparació Casa Ugalde/ Falling Water House 40 Anàlisi Casa Masoliver 44 Anàlisi Casa Entenza 50 Comparació Casa Masoliver/ Casa Entenza 56 Anàlisi Casa Catasús 60 Anàlisi Casa Kaufmann 64 Comparació Casa Catasús / Casa Kaufmann 70 III.Conclusions 74 CONTINGUTS IV.Bibliografia 76 -8- -9- 0.Prefaci Justificació de la temàtica escollida Sent el Treball de Final de Grau l’últim llindar a creuar per a acabar el grau, he vist aquest com una oportunitat per a sintetitzar alguns dels interessos que he anat desenvolupant al llarg de la meva etapa estudiantil. El treball proposat sorgeix gràcies a les portes que m’han obert les assignatures i els seus respectius professors d’Història de l’art i l’arquitectura, en concret Julio Fidel Garnica, tutor d’aquest Treball de Fi de Grau. Aquest estudi neix de la voluntat de posar sobre paper la discussió entre diversos professors de l’ETSAB, com l’Enrique Granell, el Julio Garnica, la Carolina B. Garcia, el Josep M. Rovira i l’Antonio Pizza sobre la pertinència de la comparació de l’arquitectura de Coderch en els anys 40 i 50 amb la de l’arquitectura Nord Americana contemporània al moment. El meu interès per la figura de J.A.Coderch ha anat creixent en el transcurs dels meus estudis a la universitat; Iniciat per les discussions a projectes, fins a incorporar el joc de detectar els seus edificis per Barcelona en la meva quotidianitat. D’altra banda, des d’un punt de vista familiar, la Bea Sarrias, ha dedicat una gran part de la seva obra com a pintora a representar l’arquitectura de Coderch i com aquesta juga amb la llum, fet que ha potenciat el meu interès i apreciació per aquest arquitecte. Em semblava pertinent acabar aquesta etapa que tant m’ha aportat, desenvolupant un treball de fi de grau centrat en l’arquitecte que ha estat una referència incondicional en el meu creixement com a arquitecta. Objectius El punt de partida d’aquest treball és el de demostrar que els factors que modelen l’obra d’un arquitecte al llarg de la seva carrera són incomptables i són mixts. J.A.Coderch resulta ser un exemple que aquestes influències no són tan clares com es descriu habitualment en les publicacions sobre l’arquitecte. És per aquest motiu que aquest estudi pretén ser crític en separar els factors influents en l’obra de l’arquitecte en grups purs i aïllats entre ells. L’arquitectura de Coderch apareix en nombroses publicacions definides com una arquitectura que trenca amb els estàndards de construcció de l’època franquista i és clarament influenciada per l’arquitectura vernacla mediterrània a més del moviment Racionalista, impulsat a Catalunya pel grup GATCPAC als anys 30. L’objectiu d’aquest treball és posar en qüestió si, a més de les influències ja mencionades, l’arquitectura de Coderch també va ser modelada per la Nord Americana. Aquesta relació, que mai va ser confirmada per l’arquitecte, es mostra evident en l’estructura de les primeres cases unifamiliars que va realitzar en els anys 50, que comparteixen moltes similituds amb les “Case Study Houses” promogudes per John Entenza a la revista “Arts and Architecture” als anys 40 a EUA. Coderch està molt atent a tota aquesta arquitectura moderna al costat de les quals s’hi veu publicat a revistes com ara “l’Architecture d’Ajourdhui” i de la que potencialment aprén. 00 -10- -11- I. Marc Teòric -12- -13- Context José Antonio Coderch i el Mediterrani És inconcebible comprendre la totalitat de les obres de J.A. Coderch sense haver fet un estudi previ de la vida personal de l’arquitecte i del context en el qual es va formar i tant li va influenciar. Entendre els valors de la seva arquitectura, que en definitiva van lligats als de la seva persona ens permetrà llegir significats profunds en la seva obra. Coderch neix a Barcelona el 25 de novembre de 1913. Els seus estudis d’arquitecte queden aturats en esclatar la Guerra Civil Espanyola. No és fins a l’any 1940 que obté el títol d’arquitecte en aquesta mateixa ciutat. Fruit de l’educació d’aquella època, en la que pesaven més qüestions polítiques que acadèmiques, Coderch acaba els seus accidentats estudis amb una formació que encara es desenvoluparà molt en el temps, fet que serà clau per entendre la voluntat d’aprenentatge de Coderch un cop finalitzats els seus estudis. L’any 1934 J.LL.Sert, membre del GATCPAC, fa una conferència a la universitat d’arquitectura de Barcelona, on estudia Coderch. És aleshores quan aquest entra en contacte amb el GATCPAC, moment important pel desenvolupament de la seva arquitectura. Coderch explica a la revista Destino el 1967 en una entrevista amb Baltasar Porcel, després de descriure que la seva arquitectura té principis de caràcter popular basats en seguir un sentit comú primari a l’hora de projectar i buscar la senzillesa: <<Por un extraño instinto fuí al local del GATCPAC, yo era teniente, hice la guerra con los nacionales. Me presenté de uniforme y me llevé las revistas que había editado el grupo y que seguian allí. Estudiándolas me di cuenta de algo así como una consciencia ordenada de lo que yo, nebulosamente, había pensado ya.>>1 Coderch descobreix, en els últims números de la revista AC (1931-1937), el mediterraneisme i en fa una manera d’estudiar. De 1940 a 1942, es trasllada a viure a Madrid per treballar a la Direcció General d’Arquitectura, dirigida per Pedro Muguruza, on té accés a les revistes internacionals com “Arts and Architecture” o “Domus” entre d’altres, que seran el germen de la influència de l’arquitectura Nord Americana, de la que ell renegarà, i que resultarà un referent en la seva obra. Muguruza publica l’any 1942 el “Plan Nacional de mejoramiento de la Vivienda en los pueblos de pescadores”, llibre en què col·labora Coderch. 1. PORCEL, Baltasar. “Entrevista a José Antonio Coderch”. En: Destino, num 1563. Barcelona: 1967 2. PIZZA, Antonio. “Entrevista póstuma a Coderch”. UPC Comunicacions, 1984, p.8. pp 3 3. DOMÈNEC, Lluís. “Arquitectura de siempre, los años 40 en España” Barcelona: Ed.Tusquets,1979 Fig 1. Publicació de la Revista AC número 21, any 1936 editada pel GATEPAC Fig 2. Imatge dels pobles de pescadors publicats al llibre de Muguruza Coderch treballa també a l’estudi de D. Secundino Zuazo Ugalde. Coderch escriu en una carta posterior a la mort de Secundino que va ser en el seu estudi on va aprendre el gros dels seus coneixements d’arquitectura. S’especula que després de fer aixecaments dels pobles de pescadors com Sitges i Cadaqués, Coderch torna a tenir contacte amb l’arquitectura vernacular mediterrània, que serà de gran influència en les seves obres futures. Aquests dibuixos no tenen firma, però moltes coincidències apunten que Coderch hi va estar involucrat: en els anys en què es van fer aquests documents, Coderch fa un viatge amb el què serà el seu soci, Manuel Valls, en bicicleta per la costa Llevantina i Catalana i es fixa en aquests pobles.2 El GATCPAC i el Racionalisme El GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània) va ser un moviment arquitectònic sorgit a Catalunya en els anys 1930 (va durar fins al 1939) que pretenia modernitzar el panorama arquitectònic d’acord amb els corrents avantguardistes europeus, especialment l’arquitectura racionalista, d’idees progressistes i preocupats tant per la renovació social com l’arquitectònica. Aquest moviment va tenir una gran vinculació amb les autoritats republicanes. És ben conegut que els ideals polítics de Coderch no estaven en concordança amb els dels membres del GATCPAC, com ara Josep Lluís Sert, d’entre altres integrants del grup, qui es trobava exiliat a Estats Units des dels anys 40. Coderch beu del llegat arquitectònic d’aquest grup, deixant de banda les diferències polítiques i es deixa influenciar per l’arquitectura Racionalista. Després de la Guerra Civil va desaparèixer la modernitat racionalista a Catalunya. L’inici de la dictadura franquista va provocar un canvi en el moviment d’avantguarda català, ja que el nou règim va apostar per un estil més academicista. En els primers anys de postguerra va ressorgir l’estil noucentista, que va ser influït per altes corrents americanes i mediterrànies. Aquest estil fomentava la construcció d’edificis de caràcter monumental, en línia amb l’estètica del Franquisme.3 No obstant això, en els anys 1950 va ressorgir l’interès per l’arquitectura d’avantguarda i alguns dels nous moviments sorgits en aquests anys van reprendre característiques pròpies del racionalisme. Fig 3. Redibuxat dels pobles de pescadors publicats al llibre de Muguruza, potencialment dibuixats per Coderch Fig 4. Redibuxat dels pobles de pescadors publicats al llibre de Muguruza, potencialment dibuixats per Coderch II -14- -15- L’anomenat Grup R (1951-1961), format a l’estudi de Coderch per aquest mateix, Antoni de Moragas, Josep Maria Sostres, Oriol Bohigas i Josep Martorell, va recuperar elements del racionalisme i del GATCPAC i els va combinar amb els nous corrents internacionals, amb influència d’arquitectes com Alvar Aalto, Oscar Niemeyer, Bruno Zevi i Gio Ponti. Estilísticament, el grup es va nodrir tant del racionalisme i els corrents d’avantguarda internacionals, com de diversos estils practicats anteriorment a Catalunya, com el modernisme i el noucentisme, <<amb un especial èmfasi en el caràcter mediterrani de l’arquitectura popular catalana. >>4 Sitges i cases privades Coderch torna a Barcelona des de Madrid i obté el càrrec d’arquitecte municipal de Sitges del 1941 al 1951. En aquest període de temps predomina la proliferació de petits encàrrecs de reformes i noves construccions d’habitatges unifamiliars de segona residència. El fet de tenir el càrrec d’arquitecte municipal li permet tenir més contactes i la llibertat de fer de Sitges el seu camp d’estudi i d’exploració. Mitjançant l’estudi de les cases projectades a Sitges es pot observar una evolució notable dels projectes de Coderch al llarg d’una dècada fins a arribar a l’arquitectura moderna per la qual se’l coneix. Als anys 50, Coderch segueix treballant amb els valors que aprèn de l’arquitectura popular mediterrània i la utilitza com a via cap a la modernitat. Coderch d’aquesta arquitectura, no es queda amb la seva estètica, sinó amb els seus valors de coherència i racionalitat. En aquest moment, la seva arquitectura té com a objectiu generar espais de qualitat, que siguin confortables i que segueixin la lògica constructiva dels materials. Coderch en el seu escrit “No són genis el que necessitem ara” explica: <<Necesitamos aprovechar lo poco que de tradición constructiva y, sobretodo, moral ha quedado en esta época en que las más hermosas palabras han perdido prácticamente su real y verdadera significación>>5. Coderch al context internacional Aquests anys van ser un moment d’obertura al país, de gran renovació en el camp de les arts i l’arquitectura. A Barcelona hi havia una gran activitat a favor dels canvis i la renovació artística, amb moviments en el camp de les arts com Dau al Set (que treballava des de mitjans dels 40), i de l’arquitectura com el Grup R. Coderch estava connectat amb els corrents internacionals. Coderch s’introdueix a l’escena global en bona part pel reconeixement directe de Gio Ponti, qui funda el 1928 la revista “Domus”, cap a l’arquitecte. Durant la dècada dels 30,Ponti exposa a la seva 4. PIZZA,Antonio; ROVIRA, Josep M.“Coderch 1940-1964, A la recerca de la llar”. Barcelona: COAC, 2000 5. CODERCH, José Antonio. “No son genios lo que necesitamos ahora”. en: DOMUS 1960, no 321, pp 31-33. Fig 5. Cartell de la segona exposició organitzada pel Grupo R revista el seu concepte d’arquitectura mediterrània, molt en línia amb el de Coderch. Reflexiona sobre la importància del paisatge i les seves conseqüències en el disseny de les cases i en la manera d’habitar, que passa per un apropament a la natura i una integració de la llum, el mar, les roques i la vegetació en tot projecte arquitectònic. Aquesta reflexió comuna entre els arquitectes italians i espanyols es potencia l’any 49 quan Ponti assisteix a la “V Asamblea Nacional de Arquitectos” que permet a l’arquitecte descobrir l’obra de Coderch i Valls. De la seva obra hi destaca la casa Garriga Nogués, construïda l’any 1947 a Sitges, entre les línies de la nova arquitectura Espanyola. Aquesta trobada permet comprovar que, també a Espanya, el tema d’allò popular estava recuperant l’atenció en el debat sobre la nova arquitectura espanyola que havia de venir després de la Guerra Civil i que bevia de fonts ja comentades com la revista “AC”. Ponti i Coderch connecten de tal manera, que el maig del 1950 el primer li ofereix ser el corresponsal de Domus a Espanya i l’arquitecte Català accepta immediatament. Això provoca una gran difusió de les obres arquitectòniques espanyoles del moment, que resulta en una idealització de la cultura i l‘art d’aquest país. Aquesta relació culmina l’any 1951 a la Triennal de Milà, on Coderch dissenya el pavelló espanyol a més d’assumir, juntament amb el crític Santos Torroella, l’organització i comissariat de la mostra. D’altra banda l’any 1957 la revista francesa “L’Architecture d’Ajourd’hui” publica el seu treball “Points de vue sur la situation des jeunes architectes en Espagne” on se’l tracta. Aquest mateix any Frank Lloyd Wright destaca a Coderch com l’arquitecte més interessant del país. Proposat per J.L.Sert, va ser membre dels CIAM, fins a la seva dissolució en 1960. Després del projecte desestimat Torre Valentina i una <<crisi conjuntural>>6 el seu estudi es paralitza durant un any. És gràcies a l’encàrrec de la casa-taller d’Antoni Tàpies que aconsegueix sortir d’aquesta situació. Posteriorment, és adscrit al Team X juntament amb Jacob B. Bakema, Aldo van Eyck, els Smithson, entre altres continuadors dels CIAM. L’any 1965 inicia la seva activitat docent a la ETSAB i dedica la resta de la seva vida seguir desenvolupant la seva arquitectura i rep grans reconeixements: diversos premis FAD o la consideració de grans arquitectes contemporanis com Ricardo Bofill i Vittorio Gregotti, que el consideren<< per sobre de tots, l’autèntic protagonista del renaixement de l’arquitectura espanyola en l’època de la postguerra.>>7 Coderch mor el 6 de novembre de 1984. 6. SORIA,Enric. “Coderch de Sentmenat, Conversaciones”. Murcia: Colegio Oficial de Aparejadores, 1997 7. SORIA,Enric. “Coderch de Sentmenat, Conversaciones”. Murcia: Colegio Oficial de Aparejadores, 1997 II Fig 6. Pàgina de la revista Domus on s’estudia l’arquitectura mediterrània -16- -17- L’arquitectura Nord-Americana A continuació es fa un breu retrat dels antecedents i els diferents moviments que van anar influenciant i marcant el camí de les cases modernes a Nord Amèrica. És aquesta arquitectura la que estudiarà J.A.Coderch a revistes com “Arts & Architecture” i acabaran influint en els seus projectes. WRIGHT COM A ANTECEDENT La casa moderna sorgeix a Centreeuropa com a conseqüència d’intenses connexions entre moviments avantguardistes provinents de diferents països. Els Estats Units formen part del desenvolupament d’aquesta arquitectura, inicialment, gràcies a les cases de la pradera, projectades per Frank Lloyd Wright als anys 1910, que proposen una estructura marcada per la seva horitzontalitat. El curs de l’evolució d’aquesta arquitectura es veu alterat per les dues Guerres Mundials. La segona fa que la investigació de la casa moderna se centri als Estats Units, que queden enriquits amb avanços tecnològics gràcies al conflicte bèl·lic. Grans mestres europeus com Richard Neutra o Mies Van der Rohe s’exilien a EUA i colaboren en el desenvolupament de la nova casa americana. Frank Lloyd Wright no sol aparèixer publicat a la revista Arts & Architecture tot i que resulta innegable la seva influència sobre dos austríacs que representen al moviment modern a Los Àngeles durant els anys previs a la guerra: Schindler i Neutra. Els dos arquitectes queden impressionats amb els dibuixos de les Cases de la Pradera, publicats als papers Wasmouth el 1910, unes composicions d’inspiració japonesa on s’harmonitza edificació i paisatge a través de <<la marcada horitzontalitat de unes estructures lleugeres i flexibles que s’adapten a la natura.>> 8 Aquesta influència japonesa es veu definida per una estructura modular. La seva relació amb el paisatge, mitjançant terrasses perimetrals sota voladíssos i espais de transició, marcarà l’arquitectura de Wright, que influenciarà als arquitectes de les cases modernes americanes. L’EMIGRACÓ DE LA MODERNITAT Els grans arquitectes europeus de vanguarda dels anys 20 i 30 emigren als Estats Units degut a la Segona Guerra Mundial. D’entre ells es troben Schindler, Breuer, Neutra i Gropius. És per aquest motiu que es fa la gran exposició d’arquitectura internacional al 1932. Aquesta translació forma part d’un moviment més ampli que el camp de l’arquitectura. El centre de gravetat polític, econòmic i cultural está passant de la vella Europa als nous Estats Units, degut al triomf de la guerra als EUA, i l’esclat de bonança al país. Com un síntoma més del canvi de paradigma, l’exili dels arquitectes europeus que havien fundat l’arquitectura moderna ara l’exerceixen als EUA. En el camp de la sociologia i l’art destaca l’episodi descrit per Serge Guilbaut a “de como NYC robó la idea del arte moderno.” Walter Gropius va ser fundador de la Bauhaus, nascut a Alemanya el 1883 on va passar part de la seva vida fins que el 1934 s’exilia als Estats Units. 8. ESGUEVILLAS, Daniel. “Modelos y series en la casa americana”.Tesis Doctoral, UPM, Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid,2009 Coderch entra en contacte amb Gropius. Connecten, no gràcies a l’arquitectura de la Bauhaus, sinó gràcies a obres com la “Casetta a Belmont”, publicada en el número 255 de Domus l’any 1961. El Gropius que congenia més amb Coderch, serà el que debuta a l’exili amb la casa Lincoln (Massachusets,1938). Gropius valora l’arquitectura autòctona americana i defen recuperar la tradició, ja que és la que millor via per adaptar-se a les necessitats de l’home. L’any 1923 Gropius coneix a Giedion, un historiador d’arquitectura suís, que acabará publicant el llibre “Mensch und Werk” sobre l’obra de W.Gropius l’any 1954. Es coneixen a Weimar per a veure la primera exhibició de la Bauhaus i aquest arquitecte es mostra molt afí als ideals de l’escola. L’any 1929 Giedion escriu el Manifest Sobre la Manera Lliure d’Habitar al “Befreites Wohnen” (habitar alliberat) on proclama que cal alliber- ar-se de les lacres de la casa tradicional i exalta els nous valors que ha de tenir aquesta. Aquesta nova visió ha d’imaginar la casa <<no com una cotilla que ens confina sinó com alguna cosa que intensifica el nostre contacte amb el sòl, el cel i el món exterior.>>9 Es volen projectar cases que responguin a la condició humana i, en particular als cossos, de manera orgànica: <<el mateix ésser humà està operant a tot arreu. Per això exigim els mateixos mitjans de disseny a tot arreu.>> 10 Per a Giedion, com ho havia dit ja Le Corbusier, la solució es troba en la manera de produir aquest habitatge, de manera estandarditzada i industrialitzada. CASE STUDY HOUSES Les “Case Study Houses” són experiments en l’arquitectura residencial nord-americana promocionats per la revista de John Entenza Arts & Architecture. La iniciativa s’emmarca en el gran creixement de la demanda de cases residencials als Estats Units causat per la fi de la Segona Guerra Mundial i el retorn de milions de soldats. Després de la guerra, als Estats Units, arriba un període de prosperitat. Molts ciutadans es traslladen a àrees suburbanes buscant una altra manera de viure i aquestes zones evolucionen fins a ser pràcticament autosuficients. La revista encarrega als millors arquitectes del moment, incloent-hi a Richard Neutra, Raphael Soriano, Craig Ellwood, Charles i Ray Eames, Pierre Koenig i Eero Saarinen, per a dissenyar i construir cases model barates i eficients. En l’època de creació del programa de les Case Study Houses en 1945, Los Angeles s’ha convertit en el nucli de moviment modern de l’arquitectura a Califòrnia, existeix el precedent de l’arquitectura de Frank Lloyd Wright a la fi de la dècada de 1910. Arquitectes europeus emigrats com R M Schindler i Richard Neutra, construeixen habitatges unifamiliars en estil modern a partir de la dècada dels 20. Tots aquests canvis busquen un model per a la vida moderna. Revistes de jardí com “Sunset”, “House Beautiful” i “House and Garden” mostren les tendències d’habitatges per a aquesta nova forma de vida. Aquest nou concepte es basa en valors com ara la privacitat, l’eficiència i la integració de noves tecnologies i materials. Es retrata un estiI de vida moderna marcat pel 9. GIEDION, Sigfried. “Befreites Wohnen (habitar alliberat)”. Zürich: Lars Müller Publishers,1927 10.GIEDION, Sigfried. “Befreites Wohnen (habitar alliberat)”. Zürich: Lars Müller Publishers,1927 II -30- -31- II II Fig 24. Croquis interior Casa Ugalde Fig 23. Escales casa Ugalde -32- -33- Casa Falling Water /1939 F.LL.Wright La casa Falling Water va ser dissenyada per Frank Lloyd Wright l’any 1934-35 a la Reserva Natural de Bear Run, Pennsilvània, a 1298 metres sobre el nivell del mar. La casa es col·loca a sobre d’un riu en un punt on cau sobtadament 30 metres, fet que dona nom a la Casa de la Cascada, la qual va redefinir la relació entre l’home, l’arquitectura i la naturalesa. Aquesta casa va ser construïda com a casa de cap de setmana per al Sr. Edgar Kaufmann. El client va demanar a Wright que des de la casa s’apreciés la cascada i l’arquitecte va integrar el disseny de la casa amb la mateixa cascada, posant-la just damunt d’aquesta. L’admiració de Wright per l’arquitectura japonesa va ser clau per a la seva inspiració del disseny d’aquesta casa. Igual que en l’arquitectura japonesa, Wright volia crear harmonia entre l’home i la naturalesa, i la integració de la casa amb la cascada va aconseguir-ho. La casa va ser pensada perquè la connexió amb la cascada fos constant, no visualment però a través del so, escoltant-se la força amb l’aigua. Wright va resoldre el disseny de la casa al voltant de la xemeneia, el cor de la casa i el lloc de reunió de la família. Els fonaments de la casa són les roques del lloc, i algunes d’elles sobrepassen l’ample forjat de la primera planta traient el cap juntament amb la xemeneia, la qual cosa porta físicament la cascada a l’interior de la casa. A més es reforça el concepte d’un nucli vertical a través d’una extensió de l’altura de la xemeneia, que la fa el punt més alt de l’exterior de la casa. La casa de la Cascada consta de dues parts: La casa principal dels clients, i l’habitació d’hostes. La casa principal conté habitacions senzilles, amb un estar obert amb cuina compacta a la primera planta i tres dormitoris petits en el segon pis. El tercer pis va ser el lloc d’estudi i dormitori del fill de Kaufmann. Tots els recintes de la casa es relacionen amb l’entorn natural, l’estar fins i tot té graons que condueixen directament a l’aigua. Les circulacions dins de la casa són fosques, passadissos estrets, perquè els habitants tinguin una sensació de tancament en comparació amb l’obertura a mesura que s’acosten cap a l’exterior. Els sostres de les habitacions són baixos, amb la finalitat de dirigir la mirada horitzontal cap a fora. S’aconsegueix qualitat espaial gràcies a la manera en que l’arquitectura s’exté cap a la naturalesa mitjançant llargues terrasses en voladís. Aquests elements, que estan projectats cap a fora en angles rectes, aporten un caràcter escultòric a la casa. Estructuralment aquesta casa és un repte. Wright, en contra del que li van aconsellar els seus estructuristes, desenvolupa les terrasses amb els seus grans plans en voladís, realitzades amb una estructura de formigó armat i acer. Aquestes se suporten gràcies al gran nucli central i a la qualitat de la roca sobre la que se fonamenta l’edifici. L’exterior de la casa de la cascada marca una horitzontalitat que es destaca gràcies a l’especejament de les pedres i als voladissos. Les finestres de la façana també tenen una condició especial, ja que s’obren a les cantonades, trencant amb la caixa de la casa incorporant l’extraordinari paisatge exterior i fan de la Casa de la Cascada un clar exemple de quan natura i arquitectura esdevenen un. IIII 05 N PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION A B A B PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION IIII Fig 25. Planta Baixa 05 N PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION 05 N PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION Arquitecte Frank Lloyd Wright Client Edgar Kaufmann Emplaçament Bear Run, Pennsilvània Any de construcció 1935 Número plantes 3 Superfície construïda aprox. 2890 m2 Superfície terrasses. 2445 m2 Superfície parcel·la aprox. - m2 -34- -35- A B A B A B A B PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION IIII Fig 27. Planta primera 05 N PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION 05 N PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION 05 N PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION Fig 26. Emplaçament -36- -37- A B A B A B A B PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION IIII Fig 28. Planta segona 05 N PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION 05 N PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION 05 N PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION II Fig 29. Secció nucli oest Fig 30. Secció nucli-est -38- -39- Fig 32. Dibuix de la Casa de la Cascada per F.LL.Wright publicat als papers de Wasmuth al 1910 II PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION Fig 31. Secció nucli-est Fig 33. Interior de la Casa de la Cascada. Finestres longitudinals i sostres baixos. -40- -41- Casa Ugalde / Falling Water La primera comparació dels casos d’estudi d’aquest treball pot interpretar-se com a aventurada a primer cop d’ull. Són dues cases amb una distància temporal considerable (1939-1951). Aquesta diferència en el temps es redueix si analitzem que és l’obra de Wright la base dels principis arquitectònics moderns que es manifesten en les arquitectures Nord Americanes que sí que seran contemporànies a l’obra de Coderch. D’altra banda, són dues cases que formalment utilitzen un llenguatge arquitectònic diferent. Mentre la Falling Water s’expressa mitjançant plans horitzontals que semblen flotar sobre el paisatge, la casa Ugalde ,amb una geometria corba i orgànica es va adaptant al terreny. La comparació d’aquestes dues cases es pretén fer doncs, no des d’un punt de vista formal, sinó d’actitud arquitectònica en vers al projecte. L’interès a veure la relació entre les dues obres sorgeix gràcies al fet que el senyor Jesús Sanz, mà dreta de Coderch, diu en una entrevista amb Julio Garmica: <<Sempre he pensat que la Ugalde és com la Falling Water de Coderch>>14 Les dues cases tenen com a premissa de disseny adaptar-se completament a l’entorn i fer interaccionar de manera total l’arquitectura amb la natura. La casa Ugalde sembla haver crescut de manera orgànica, absorbint i respectant alhora totes les característiques del terreny al voltant. Mitjançant un joc de murs blancs i transparències, la Casa Ugalde s’adapta a la topografia del terreny, fins i tot respectant els arbres originals, component un conjunt de volums blancs que s’integren de manera perfecta a l’entorn. 14. GARNICA, Julio. “Entrevista a Jesús Sanz Luengo”. Inèdit. Barcelona, 2005 II D’una manera similar, la Casa de la Cascada de Wright, és pensada perquè la connexió amb la cascada sigui constant, no visualment però a través del so, escoltant-se la força amb l’aigua. Els fonaments de la casa són les roques del lloc, i algunes d’elles sobrepassen l’ample forjat de la primera planta traient el cap juntament amb la xemeneia, la qual cosa porta físicament la cascada a l’interior de la casa. A més, al realitzar una altura lliure entre forjats baixa, es potencia l’horitzontalitat de la casa, fet que fa que el paisatge entri a les estances. Wright proposa una casa escalonada, casa DEL pujol, DE LA muntanya, Wright explica que les seves cases de la pradera eren cases DE LA pradera i no simplement A la pradera, part del paisatge, tant la Falling Water com la Ugalde són així. En definitiva, es fa evident com en ambdues obres l’autor utilitza una mà molt solta que s’adapta de manera excel·lent a les condicions de l’entorn. Podem veure doncs, com no només el procés de projecte és semblant, sinó que la percepció de la natura des de l’interior és comuna. Ambdues cases es conceben com a dispositius visuals. Busquen un enquadre cinematogràfic, tenint en compte que els paisatges són molt diferents, aquest enfocament fotogràfic és comú a les dues. La Falling water busca l’horitzontalitat del paisatge mitjançant les safates i els sostres baixos i la Ugalde es va deformant per tal d’aconseguir les millors visuals. Les dues cases presenten un punt comú més enllà de la forma.Tot i la seva materialitat pètria els dos projectes mostren una qualitat acrobàtica i relativament fràgil que es manifesta en la forma que tenen d’adaptar-se àgilment a les condicions del terreny. II Fig 35.Casa Ugalde. Caldes d’Estrach, 1951-1955. J.A.Coderch Fig 34.Casa Falling Water. Pennsilvània, 1939. F.LL. Wright -42- -43- Fig 36. Procés de construcció de la casa Ugalde. Caldes d’Estrach, 1951-1955. Fig 37. Procés de construcció de la casa Falling Water. Pennsilvània, 1939. -44- -45- Casa Masoliver / 1953 J.A.Coderch La casa Masoliver és una de les obres més desconegudes de Coderch, en gran part perquè no va ser construïda. El seu valor d’estudi rau en el moment en què va ser projectada i en la seva evolució. Aquesta casa es projecta l’any 1953 a Cas Català, Calvià, Mallorca. Se situa en un terreny de suaus pendents rocoses que s’enfonsen en el mar formant petites cales de sorra i roca protegides per l’ombra dels pins. La casa se situa doncs en un entorn privilegiat que Coderch busca incorporar en el projecte. Si observem els plànols inicials que dibuixa Coderch de la Casa Masoliver, es pot observar que busca reprendre l’arquitectura orgànica de la casa Ugalde, construïda dos anys abans. Com ja s’ha mencionat anteriorment, reconeix les irregularitats del terreny i la seva vegetació per tal de generar uns murs que s’adapten a la topografia. Coderch obre una via en la Ugalde que no seguirà però de la que queden alguns rastres com ara la primera versió de la Masoliver. Després de realitzar la casa Ugalde, Coderch es troba en una situació de vertigen i incertesa sobre el futur de la seva arquitectura a la qual s’afegeix l’escepticitat dels seus clients a aquest tipus de geometries. Podem observar una transició cap a una ortogonalitat que habitualment ha estat explicada per la influència dels cubs blancs de l’arquitectura mediterrània que estudia al “AC”. En aquest treball s’especula que, a més, pot ser que sigui en l’arquitectura nord americana, més convencional i esquemàtica, on Coderch troba una via de treball per vehicular i racionalitzar la seva obra. Coderch ja coneixia el litoral balear (casa Ferrer Vidal de 1946 i casa Viada de 1947) i redirigeix el projecte de la casa Masoliver cap a uns principis comuns amb aquests projectes previs. Conserva en la mesura del possible la vegetació existent. Això s’evidencia tant en el pla inicial del terreny on es localitzen els arbres existents com en les plantes del projecte on els punts negres dels troncs són una referència constant. Els blancs volums prismàtics que articulen la casa mai superen la base de les copes dels pins el que fa que l’umbracle vegetal integri la casa en el paisatge i la mantingui protegida de la forta insolació de l’estiu. La construcció en planta baixa s’adapta als desnivells del terreny i es comprimeix en la part superior de la parcel·la on està l’accés, per la qual cosa en la part inferior s’acumula l’àrea alliberada, una zona privada i pròxima a la mar. La casa Masoliver s’organitza en tres peces, articulades per l’accés: la zona de cuina-estar, una part de serveis i aparcament i la zona de nit. Aquest esquema racionalitzat podria comprar-se amb el de les “bi-nuclear houses” Nord Americanes. Aquesta casa és de les menys reconegudes de l’obra de Coderch, però va ser projectada en un moment clau per entendre el canvi de llenguatge arquitectònic que va patir l’arquitecte posterior a la construcció de la Casa Ugalde i potencialment influenciat per l’arquitectura dels Estats Units a la que estava exposat gràcies a les revistes internacionals ja mencionades en aquest treball. 15. PIZZA,Antonio; ROVIRA, Josep M. “Coderch 1940-1964, A la recerca de la llar”. Barcelona: COAC, 2000 II PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION 05 N PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION II PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION Fig 38. Alçat Sud Fig 39. Planta Baixa 05 N PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION 05 N PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION Arquitecte J.A.Coderch Client Narciso Masoliver Emplaçament Calvià, Mallorca Any de construcció ---, projecte 1953 Número plantes 1 Superfície construïda aprox. 240 m2 Superfície terrasses. 190 m2 Superfície parcel·la aprox. 740 m2 -46- -47- Fig 40. Casa Mas Oliver, alçat Oest, dibuixos originals de J.A.Coderch. Fig 41. Casa Mas Oliver, alçat Nord, dibuixos originals de J.A.Coderch. Fig 42. Casa Masoliver, alçat Sud, dibuixos originals de J.A.Coderch. Fig 43. Casa Masoliver, alçat Est, dibuixos originals de J.A.Coderch. -48- -49- II Fig 45. Croquis inicial de la casa Masoliver PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION 05 N PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION 05 N PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION 05 N PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION Fig 44. Redibuixat i interpretació del projecte original de la casa Masoliver basat en el croquis de Coderch -62- -63- Fig 57. Casa Catasús, 1956. Fons Fotogràfic F.Català-Roca / Arxiu Històric del Coac © Francesc Català-Roca Fig 58. Casa Catasús, 1956. Fons Fotogràfic F.Català-Roca / Arxiu Històric del Coac © Francesc Català-Roca II Fig 59. Casa Catasús, 1956. Fons Fotogràfic F.Català-Roca / Arxiu Històric del Coac © Francesc Català-Roca Fig 60. Casa Catasús, 1956. Fons Fotogràfic F.Català-Roca / Arxiu Històric del Coac © Francesc Català-Roca II -64- -65- Casa Kaufmann /1947 R. Neutra La Casa Kaufmann (1946-1947) va ser un encàrrec del milionari Edgar Kaufmann, qui anys abans havia col·laborat amb Frank Lloyd Wright, mestre de Neutra, a la Casa de la Cascada. Aquest projecte es considera un dels millors treballs de Neutra. La petició del client era una casa per als mesos d’hivern, per la qual cosa es va projectar una casa en la qual la llum passés al màxim, aprofitant el sol d’aquesta època de l’any; això explica per què aquesta casa situada en el desert està completament envoltada de vidre. La casa s’adapta al terreny rocós, de caràcter fort << levitant sobre ell d’una forma discreta i gairebé harmònica amb el lloc>>20 . És per això que la casa es percep com una sèrie de plans horitzontals que “floten” sobre el terreny i fan de refugi. Tot el conjunt de l’habitatge no sembla elevar-se molt del sòl, a excepció del volum central i vertical que consta d’una terrassa coberta a la qual s’accedeix des de l’exterior i funciona com a segona planta. L’habitatge està distribuït en creu, fet que permet que cadascuna de les ales tingui el màxim d’il·luminació i una bona ventilació. La casa comparteix una àrea social cèntrica on està situada la sala, el menjador i la xemeneia i en cadascun dels extrems nord, est i oest, se situen les habitacions que es connecten amb el centre a través de galeries. Les circulacions estan pensades per passar per les galeries i terrasses en ombra, on hi conviuen els habitants, s’aconsegueix així que cada habitació tingui la seva pròpia terrassa. Tot el conjunt de l’habitatge està articulat per dos elements paisatgístics dissenyats per Neutra: la piscina i el jardí desèrtic. El caràcter de l’habitatge està donat pels materials que Neutra va triar per a construir-la. La pedra va ser l’originària d’Utah, en la qual van ser utilitzats << els cincel·ladors que Wright va emprar a la Casa de la Cascada (1936) perquè creessin una textura única en les parets de tota la construcció. >>21 L’elecció dels altres materials com el vidre i l’acer, fan referència a l’estil internacional de l’època. 20. LAMPRECHT, Barbara. “Neutra”. Colonia: Taschen, 2016 21. LAMPRECHT, Barbara. “Neutra”. Colonia: Taschen, 2016 Fig 61. Planta Baixa II 05 N PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION II 05 N PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION 05 N PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION 05 N PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION Arquitecte Richard Neutra Client Edgar Kaufmann Emplaçament Palm Springs, California Any de construcció 1947 Número plantes 2 Superfície construïda aprox. 340 m2 Superfície terrasses. 420 m2 Superfície parcel·la aprox. - m2 -66- -67- Fig 62. Imatge de la Kaufmann House de Richard Neutra (Palm Springs, 1946-47) realitzada per Julius Shulman al 1947. II PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION Fig 63. Alçat Oest Fig 64. Alçat Est Fig 65. Alçat Sud II PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION -68- -69- Fig 67. Casa Kauffman Fig 66. Casa Kauffman Fig 68. Casa Catasús Fig 69. Casa Catasús -70- -71- Catasús / Kaufmann Característiques de la casa Catasús, com la seva geometria en forma de T i la intenció de mantenir una relació constant amb l’exterior i la natura, recorden al model de la casa moderna americana que segueix Neutra i en fan inevitable la seva comparació. En el número de “l’Architecture d’Ajourd’hui” (“Habitations 50”) en què Coderch i Valls havien participat amb la publicació dels seus treballs, es pot trobar una documentació àmplia d’habitatges unifamiliars de R.Neutra, M. Breuer,entre d’altres.A més l’obra Neutra es va publicar en diversos números de la revista AC del GATEPAC, quan Coderch era estudiant. Les dues cases tenen dissenys basats en plans i geometries poc compactes que, aprofitant el bon clima de Califòrnia i el Mediterrani), poden obrir la casa cap a la natura. Ambdues tenen un desenvolupament horitzontal de l’edifici, amb voladissos extensos cap al jardí, obertures a tota alçada que fan permeable l’habitatge i en desmaterialitzen les parets perimetrals i es fa una prolongació de la casa amb sistemes de persianes corredisses que n’accentuen la projecció cap a l’entorn. Com ja s’ha comentat anteriorment, tant Coderch com Neutra busquen la continuïtat espacial mitjançant els elements constructius. Aquesta fluïdesa entre interior i exterior, en el cas de Neutra arriba a confondre tots dos àmbits, Coderch troba a la casa Catasús la seva pròpia manera d’establir-se: mitjançant les corredisses que fan de llindar entre interior i exterior. La imatge de la modernitat La imatge nocturna de la casa Kaufmann, és una de les icones de la fotografia d’arquitectura moderna i va ser realitzada per Julius Shulman. La imatge va acabar per igualar en importància (si no superar) a l’obra en si. Malgrat la diferència d’extensió i volum entre el programa domèstic de totes dues cases, Coderch aprèn de l’èxit d’aquella fotografia nocturna en les nombroses revistes internacionals en les quals apareix publicada. És per aquest motiu que a l’hora de fotografiar-la intenta utilitzar recursos utilitzats per Neutra a la casa Kaufmann. D’aquesta manera, en comparar les dues imatges (pàgina de la dreta) es pot veure que l’enquadrament de la Catasús busca potenciar el pla horitzontal tal com fa Neutra. Els dos aconsegueixen una profunditat visual construïda a base de plans paral·lels a l’espectador, es mostra la coberta volada del primer pla elevada lleugerament per sobre de la de l’ala de dormitoris del fons. <<Aquest detall permet a Neutra ocultar el volum reculat de la planta superior i deixar que tota la silueta de la casa quedi completament horitzontal i per sota del perfil muntanyenc del fons.>>22 22. ALMONACID, Rodrigo. “Objet trouvé [08]”. Lugo: Veredes, Arquitectura y Divulgación, 2018 II Fig 71. Fotografia nocturna de la Kaufmann House de Richard Neutra (Palm Springs, 1946-47) realitzada per Julius Shulman al 1947. Fig 73. Fotografia nocturna de la casa Catasús de José Antonio Coderch (Sitges, 1955-56) realitzada per Francesc Catalá-Roca al 1957. Fig 72. Pàgina de l’Architecture d’Ajourd’hui núm.30,1950 II -72- -73- II Fig 74. Retrat de J.A.Coderch de Sentmenat -74- -75- III.Conclusions Aquest treball ha sorgit de la sospita que J.A Coderch, a més d’aprofitar recursos apresos de la tradició mediterrània, les tècniques constructives locals, i el racionalisme pel qual se’l coneix, ha estat influenciat també per l’arquitectura Nord Americana. Aquesta relació, que mai va ser confirmada per l’arquitecte, es mostra evident en l’estructura de les primeres cases unifamiliars que va realitzar en els anys 50. La influència de l’arquitectura moderna dels Estats Units en Coderch pot categoritzar-se en dues línies de tarannà. La primera apareix a la casa Ugalde, i es basa en una forma Wrightiana d’aproximar-se al projecte. La comparació de la casa Ugalde i la Falling Water parteix d’una hipòtesi aventurada, ja que formalment pot no ser evident la relació entre aquestes obres. La similitud entre aquestes dues arquitectures no és formal (llenguatge recte en un i ondulat en l’altre) sinó d’actitud en com s’encara el projecte. Les dues s’adapten molt a la natura, protagonista del projecte i, com deia Wright al projecte de les Praire Houses (on l’arquitecte posava èmfasi en el fet que eren cases DE la pradera), la casa esdevé DE la muntanya. Podríem dir doncs que en ambdues cases hi ha una mà molt solta que s’adapta al terreny. Una segona branca que sembla influir en les famoses línies rectes de Coderch, que ja venien marcades per l’arquitectura de les cases dels pescadors, és la de les Case Study Houses, promogudes per John Entenza a la revista “Arts and Architecture” als anys 40 a EEUU, i l’arquitectura moderna Nord Americana. Apareix una similitud en l’organització de la planta que remet a la funcionalitat de l’arquitectura ja mencionada. Aquesta arquitectura dels EUA, no deixa de ser deixeble de l’arquitectura Europea que s’havia iniciat anys abans al continent per mestres com Mies Van der Rohe entre d’altres. Aquesta investigació s’acota a un rang d’anys molt reduït, ja que es tracta d’un període de proliferació intensa. Posar el focus en una època molt concreta, tot i que amb un prisma molt ampli en l’àmbit geogràfic, ha permès fer un breu retrat del panorama Arquitectònic Espanyol i dels Estats units, que ha fet possible evidenciar com l’arquitectura de Coderch s’ha anat modelant de manera orgànica a aquest conjunt de “imputs”. Amb aquest treball s’ha tingut la voluntat de demostrar que els factors que influencien l’obra d’un arquitecte al llarg de la seva carrera són incomptables i són mixts. J.A.Coderch resulta ser un exemple que aquestes influències no són tan clares com es descriu en les publicacions sobre l’arquitecte tot i que, gràcies a aquest estudi, podríem confirmar que, a causa del context en què es va formar i va treballar J.A.Coderch, les arquitectures ja mencionades van influenciar l’obra de l’arquitecte. En aquest treball s’ha volgut utilitzar la història a favor de l’aprenentatge de l’arquitectura. Es pot associar aquesta branca de l’estudi arquitectònic com exclusivament part del món teòric. És per aquest motiu que, mitjançant el redibuixat dels edificis d’estudi a una mateixa escala i sota un mateix prisma visual s’ha volgut dur el treball al món pràctic i sensible. Usar el mateix criteri de dibuix en les diverses obres fa possible remarcar similituds i diferències que d’altra manera haguessin passat desapercebudes. III III 05 N PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION 05 N 05 N 05 N PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION A B A B A B A B PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION 05 N PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION 05 N PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION PRODUCED BY AN AUTODESK STUDENT VERSION Fig 75. Casa Ugalde Fig 76. Casa Falling Water Fig 78. Casa Kauffman Fig 79. Casa Masoliver Fig 80. Casa Entenza, CSH #9 Fig 77. Casa Catasús -76- -77- IV.Bibliografia OBRES SOBRE CODERCH VEU PRÒPIA Artícles de Coderch • CODERCH, José Antonio. “Points de vue sur la situation des jeunes architectes en Espagne”. En: L’Architecture d’Aujourd’hui, nº 73, 1957, pp. 56-60 • CODERCH, José Antonio. “No son genios lo que necesitamos ahora”. En: Domus, no 321, 1960. • CODERCH, José Antonio. “Carta a los jóvenes arquitectos”. En: Quaderns d’arquitectura i Urbanisme, nº 174, 1987, pp. 38-43 Entrevistes • SORIA BADIA, Enric. “Coderch de Sentmenat, Conversaciones”. Murcia: Editorial Blume, 1979 • DONATO, Emili. “Jose Antonio Coderch. (1913-1988),Conversa amb Emili Dona- to”. Barcelona: Fondos de la biblioteca del COAC, 1983 • PIZZA, Antonio. “Entrevista póstuma a Coderch”. Barcelona: UPC Comunicacions, 1984. • GARNICA, Julio. “Entrevista a Jesús Sanz Luengo”. Barcelona, 2005. Inédit OBRES MONOGRÀFIQUES • CAPITEL,Antón; ORTEGA, Javier. “J.A Coderch 1945-1976”. Madrid: Xarait Ediciones, 1978 • MONTANER, Josep M. “Coderch casa Ugalde”. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1998 • PIZZA, Antonio; ROVIRA, Josep M. “Coderch 1940-1964, En busca del hogar”. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2000. • FOCHS, Carles. “J.A. Coderch de Sentmenat (1913-1984)”. Barcelona: Gustavo Gili, 2001 • DIEZ, Rafael. “Coderch, Variaciones sobre una casa”. Barcelona: Colección arquia/tesis no 12, 2003 ARTICLES Contemporànis: • REDACCIÓ. “Algunas obras de dos arquitectos catalanes: José A. Coderch de Sentmenat y Manuel Valls Vergés”. En: Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid, no 85, 1949, pp. 1-8 • REDACCIÓ. “Una Casa mediterranea”. En: Domus, no 248-249, 1950, pp. 8-9 • REDACCIÓ. “Casa Ugalde, Casa sulla costa spagnola”. En: Domus, no 289, 1953, pp. 1-5 • REDACCIÓ. “Nuestros arquitectos en la XXIII Feria Internacional de Muestras de Barcelona”. En: Cuadernos de Arquitectura, no. 23, 1955, pp. 7-15 IV • REDACCIÓ. “J. A. Coderch”. En: Architecture d’aujourd’hui, no 177, 1975, p. 67-73 OBRES GENERALS • WRIGHT, Frank Lloyd. “Organic Architecture”. New York : The Natural House, Horizon Press, 1954. Publicat 1r en Architect’s Journal of London, 1936. • GIEDION,Sigfried. “Befreites Wohnen (habitar alliberat)”. Zürich: Lars Müller Publishers, 1927 • REDACCIÓ. “The Case Study Program Announcement” . En: Arts and Architecture ,1945 • DOMÈNECH, Lluís. “Arquitectura de siempre, los años 40 en España”. Barcelona: Ed.Tusquets, 1979 • CAPITEL, Antón. “Arquitectura española desde 1939, en Arquitectura española del siglo XX”. Madrid: Summa Artis, Tomo 40. 1995 • BUISSON Ethel; BILLARD Thomas, “The presence of the Case study houses”. Basel: Birkhäuser Architecture, 2004 • BROOKS, Bruce; GOESSEL, Peter. “F.L.Wright”. Colonia: Taschen, 2004 • CURTIS, William J.R. “La Arquitectura Moderna desde 1900”. Londres: Phaidon Press Limited, 2006. • PIZZA, Antonio; ROVIRA, Josep M. “GATCPAC,1928-1939: una nueva arquitectura para una nueva ciudad”. Barcelona: COAC, 2006 • DAVIES, Colin, “Casas paradigmáticas del siglo XX : plantas, secciones y alzados”. Barcelona: Gustavo Gili. 2007 • ESGUEVILLAS, Daniel. “Modelos y series en la casa americana”. Tesis Doctoral, UPM, Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid, 2009 • LAMPRECHT, Barbara. “Neutra”. Colonia: Taschen, 2016 MULTIMÈDIA • GRANELL, Enrique. “José Antonio Coderch i Madrid”, Conferència d’ETSAB-UPC. Barcelona: cicle CCCB “Madrid y Barcelona”, 2017 • ALMONACID, Rodrigo. “Objet trouvé 08”. Lugo: Veredes, Arquitectura y Divulgación, 2018 IV -78- -79- -80-