Taller 0.0 d'arquitectura

PDI responsable de la bona pràctica Daniel García-Escudero Membres de l’equip que l’ha desenvolupat i aplicat Carles Marcos Padrós Berta Bardí Milà Titulació o titulacions en què s’ha realitzat la bona pràctica i nivell (1r curs, ...) Arquitectura - nivell preuniversitari Assignatura o assignatures i tipologia (obligatòria, optativa, ...) Curs d’Arquitectura per a Futurs Arquitectes - Assignatura preuniversitària no reglada Àmbit de coneixement UPC Arquitectura, Urbanisme i Edificació Alumnat implicat i grups 25 estudiants (13 i 12 per curs) Trajectòria/recorregut 2 anys acadèmics (juliol 2012 i juliol 2013) TALLER 0.0 D’ARQUITECTURA Bones Pràctiques Docents | 2013 | Taller 0.0 d’arquitectura 2 Resum El Taller 0,0 d’arquitectura està adreçat a possibles estudiants i estudiantes interessats en la carrera d’arquitectura i té com a objectiu principal ajudar-los a decidir sobre el seu futur universitari. La decisió de quina carrera han de triar determinarà, en gran part, la seva vida acadèmica i professional. És per això que es proposa donar suport a aquesta decisió mitjançant una breu experiència prèvia a la mateixa universitat (5 dies lectius). En concret, es pretenen donar les bases necessàries a l’estudiantat de 4t d’ESO, batxillerat o cicle formatiu que ha d’escollir una carrera en un futur pròxim perquè pugui respondre de forma clara a la pregunta: Vols estudiar arquitectura? Paraules clau Debat dirigit Aprenentatge basat en problemes/projectes (ABP o PBL) Aprenentatge cooperatiu (AC) 3 Presentació Per què un curs com aquest? El Taller 0,00 d’arquitectura sorgeix en un moment de necessària reflexió sobre el paper de l’arquitecte i de l’arquitectura en la societat actual, un paper que ha de superar la banalització de la professió que ha suposat l’auge dels arquitectes estrella i les caduques obres d’autor dels últims anys. Així doncs, el taller pretén respondre, per una banda, a la necessitat —ara més que mai— d’apropar l’arquitectura a la societat i per l’altra, vol reflectir la voluntat de mostrar, reflexionar i experimentar l’arquitectura de la manera més senzilla possible. També és objectiu del curs anticipar, afavorir que el futur estudiantat es familiaritzi amb l’entorn universitari, experimenti la manera de treballar de l’estudiantat d’arquitectura i conegui de primera mà l’experiència d’altres alumnes que estudien o han cursat els estudis recentment. En definitiva, es volen proporcionar arguments objectius perquè la tria de cada participant s’ajusti als seus interessos, a les seves capacitats i condicions personals. En aquesta línia, el taller s’emmarca en la tradició docent de l’ETSAV engegada el 1994 pel Curs d’Introducció a la Carrera d’Arquitectura. Llavors, només dos anys després de la inauguració del Campus de Sant Cugat, s’inicia una assignatura reglada no troncal adreçada a l’estudiantat que comença els estudis d’Arquitectura al febrer i que té durant el primer quadrimestre (setembre-gener) una oportunitat per iniciar-se en les habilitats que seran necessàries durant la carrera. Aquesta assignatura, que s’imparteix en l’actualitat com a assignatura optativa, va ser pionera a l’Estat espanyol i va començar una clara voluntat de l’ETSAV per facilitar l’ingrés dels nous estudiants ja matriculats. Tanmateix, el taller i la metodologia que aquí es presenta se situa en un estadi previ a l’inici de la carrera, concretament, en el moment en què l’estudiantat d’ESO, batxillerat o cicle formatiu es planteja la cabdal decisió de quina carrera ha d’escollir. Bones Pràctiques Docents | 2013 | Taller 0.0 d’arquitectura 4 Quins són els objectius dels curs? El curs està adreçat a possibles estudiants d’Arquitectura i té com a objectiu principal ajudar-los a decidir sobre el seu futur universitari. La decisió de quina carrera han de triar determinarà, en gran part, la seva vida acadèmica i professional. És per això que es proposa donar suport a la decisió mitjançant una breu experiència prèvia a la mateixa universitat. Es pretenen donar les bases necessàries a l’estudiantat de 4t d’ESO, batxillerat o cicle formatiu que ha d’escollir una carrera en un futur pròxim perquè pugui respondre de forma clara a la pregunta: Vols estudiar arquitectura? Així doncs, el curs pretén convertir a un grup d’alumnes d’institut en estudiants de grau, amb la finalitat que durant una setmana puguin experimentar en pròpia persona què significa estudiar a la universitat, i especialment la carrera d’Arquitectura. Per aquest motiu, el curs es porta a terme a les aules de taller de l’ETSAV, de la mateixa manera que ho fan els estudiants d’Arquitectura. Totes les activitats són pràctiques i en grup, i van precedides per una petita classe instrumental que emmarca els objectius de cada dia. Durant els exercicis, es treballa incentivant el diàleg, la presa de decisions en equip i l’argumentació ordenada d’idees. Un tret distintiu dels estudis d’Arquitectura és l’exercici del debat i l’exposició pública com a vehicles per evolucionar en la formació personal i la reflexió col·lectiva. Conseqüentment, es tracta de descobrir al futur estudiantat universitari el món de l’arquitectura a través d’una sèrie d’exercicis pràctics, que li permetin adquirir coneixements i destreses bàsics. Aspectes com la mida i la proporció d’objectes i elements, la utilitat i el confort dels espais, el nexe entre ordre estructural i composició, l’adequada relació entre interior i exterior, el vincle entre sistema constructiu i expressió plàstica, i la relació entre l’arquitectura i la ciutat. En definitiva, es tracta de donar un bagatge arquitectònic inicial que pot ser útil tant a aquells que finalment acabin escollint aquesta carrera, com als qui no la triïn. 5 Per altra banda, l’augment de les matrícules i les taxes universitàries han convertit l’elecció dels estudis de grau en un tema no només vocacional sinó també econòmic. És per aquest motiu que sembla raonable oferir una taller com el que aquí es presenta, en el qual el futur alumnat universitari té l’oportunitat de conèixer l’entorn físic i treballar els continguts amb què es trobarà en el cas que decideixi estudiar Arquitectura. D’aquesta manera, s’aconsegueix que l’alumnat tingui un coneixement mínim previ de la carrera en el moment d’escollir la millor opció per al seu futur. Perfil de l’estudiantat Dels 13 estudiants de la primera edició, 1 havia cursat 4t d’ESO, 6 1r de batxillerat i 6 més 2n de batxillerat. D’aquests últims 6, 4 van començar a l’ETSAV i 2 a l’ETSAB. Dels 12 estudiants de la segona edició, 5 havien cursat 4t d’ESO, 3 1r de batxillerat i 4 més 2n de batxillerat. D’aquests últims 4, 2 van començar a l’ETSAV, 1 a l’ETSAB i 1 Arquitectura als EUA. Es constata que a la segona edició va augmentar sensiblement el nombre d’estudiants de 4t d’ESO, en una etapa just prèvia a l’elecció de l’especialitat de batxillerat. És per això que el curs també es converteix en una activitat que ajuda a triar d’una manera més conscient i raonada la branca de batxillerat; tria que determina, en gran mesura, el ventall de carreres universitàries que posteriorment es poden cursar. En aquest sentit, la vocació del curs es reafirma tant com a eina de foment de les vocacions cientificotècniques, com d’activitat que facilita la tria de l’especialitat de batxillerat, aspecte que dóna suport als tutors i tutores dels instituts. Planificació de la bona pràctica i descripció de les activitats que s’han dut a terme Com i què es treballa? El taller s’organitza en cinc temes de treball independents, un per cada dia lectiu: “Dibuixar un plànol”, “Il·luminar un espai”, “Organitzar una casa”, “Pensar la ciutat” Bones Pràctiques Docents | 2013 | Taller 0.0 d’arquitectura 6 i “Construir una estructura”. Els diferents temes afronten aspectes diversos i essencials dels estudis d’Arquitectura. Aquests temes s’enuncien a través de verbs, d’accions concretes que es poden portar a terme a l’aula. S’evita així una aproximació purament conceptual o teòrica, que es substitueix per l’acció raonada i la implicació directa treballant “mans a l’obra”. o Dibuixar un plànol (dia 1) En el món de l’arquitectura, un dels principals mitjans per projectar i interpretar la realitat és el dibuix. Reconèixer i representar l’entorn immediat suposa un aprenentatge per tal de desenvolupar un pensament gràfic. Aquest ha de permetre iniciar-se en les estratègies, convencions i tècniques de representació de formes i espais. Així doncs, aprendre a realitzar un dibuix, d’ordre tècnic o artístic, suposa aprendre a mirar, comunicar i imaginar. Finalment, pensar en el dibuix també és pensar en la geometria i les proporcions dels objectes, les figures i els espais que representem. o Il·luminar un espai (dia 2) Davant la pregunta “què és un espai?”, el filòsof neoplatònic Procle ja va respondre: “No és una altra cosa que subtil llum.” Si entenem que l’arquitectura és l’art de l’espai, és fàcil associar aquests dos termes indispensables, on la llum determina la percepció i la sensació de l’espai arquitectònic. De fet, l’espai que captura i defineix els límits de qualsevol construcció no es percebria si no fos per la intersecció entre la llum i l’ombra. Al llarg de la història, espai i llum han estat termes associats que han definit el caràcter de les grans arquitectures de tots els temps, des de la llum immòbil i ingràvida del Panteó de Roma, passant per l’acolorida i immaterial llum gòtica, fins a arribar als espais de l’arquitectura moderna, on la llum es converteix en transparència i claror. o Organitzar un casa (dia 3) Una de les diferències essencials entre l’arquitectura i la resta d’arts és la utilitat. Ni la pintura ni l’escultura tenen una funció pràctica dominant, més enllà de la fruïció del sentits. En el cas de l’arquitectura, les obres serveixen a una finalitat que s’ajusta a un programa de necessitats en funció de la seva tipologia (una escola, un museu, un casa, etc.), del lloc on s’ubiquen i del sistema constructiu que les suporta. El programa s’acaba concretant en una sèrie d’espais, als quals podem denominar genèricament sales. Les sales s’agrupen en un cert ordre, amb l’escala i la proporció adequades. L’agrupació i la relació de les sales no és indiscriminada ni aleatòria, sinó que ha de respondre a certes regles que a l’arquitectura clàssica rebien el nom d’ordre arquitectònic, disposició, proporció i distribució. o Pensar la ciutat (dia 4) La tasca de l’arquitecte, des de l’antiguitat, ha transcendit la mera construcció d’edificacions aïllades, ja siguin públiques o privades. La suma de les construccions i les seves relacions amb el lloc ha format part de les preocupacions de les diferents disciplines que s’han encarregat de pensar la manera d’habitar el món. Així, les edificacions com a conjunt espontani o planificat esdevenen un artefacte més complex que les seves parts, d’escala territorial, al qual denominen ciutat. En la ciutat, tan importants són els elements sòlids (les edificacions), com els buits (les places i els carrers). Els buits acostumen a establir la xarxa d’espais que vertebren la ciutat i li donen sentit com a lloc cívic i col·lectiu. En darrer lloc, cal adonar-se’n que la manera 7 d’estructurar el territori i el paisatge on vivim no difereix gaire de la manera en la qual hem organitzat una casa. De fet, com ja va dir l’arquitecte holandès Aldo Van Eyck: “Una ciutat no és una ciutat tret que sigui també una casa enorme; una casa és una casa només quan també és una ciutat diminuta.” o Construir una estructura (dia 5) En el món de l’arquitectura, l’estructura és l’entramat estable i equilibrat d’elements sustentadors que transmeten al terreny les càrregues horitzontals i verticals que produeix el seu propi pes i/o el pes dels objectes i les persones que hi recolzen. Al llarg de la història, aquest conjunt d’elements s’ha identificat amb l’arquitectura mateixa. Un cas paradigmàtic és el temple clàssic, on el sistema de murs i columnes constitueixen per ells sols els espais de culte. Tanmateix, l’evolució de l’arquitectura també ha permès desvincular els elements estructurals dels de distribució i tancament, de manera que han esdevingut en molts casos realitats separades però coherents i necessàriament vinculades. Cadascun dels temes es pot abordar des de les disciplines clàssiques que conformen l’arquitectura i que s’organitzen en diferents departaments: Projectes Arquitectònics, Urbanisme i Ordenació del Territori, Construccions Arquitectòniques, Estructures a l’Arquitectura, Composició Arquitectònica i Expressió Gràfica Arquitectònica. És així com es pretén donar una imatge transversal i heterogènia d’una activitat, la de l’arquitecte, que intervé en la realitat des de la seva complexitat i les seves diferents escales, que van des del projecte a l’urbanisme, de la tecnologia a la teoria i del paisatgisme al disseny. Cada tema es treballa durant una jornada de cinc hores que es divideix en tres parts: o Reflexió teòrica Una primera part de 20 minuts, en la qual es presenta el tema a través de diversos exemples i obres d’arquitectura de tots els temps, fent bona aquella dita de Gaudí: “La ciència s’aprèn amb principis i l’art amb exemples.” o Pràctica Després d’una breu introducció, en la qual s’explica l’exercici, es dóna pas a la part pràctica, que es desenvolupa per equips i amb el suport del professorat. o Reflexió conjunta Tots els exercicis estan pensats per obtenir resultats tangibles, en forma de dibuix o maqueta, que permeten que al final de cada sessió de treball es pugui fer una darrera part de reflexió conjunta. Així, l’alumnat és capaç de veure reflectit l’esforç en un material físic i pot treure conclusions del procés de treball i dels resultats. Bones Pràctiques Docents | 2013 | Taller 0.0 d’arquitectura 8 Exercicis concrets La complexitat i durada de cada exercici s’adapta al format reduït del curs i als coneixements de l’alumnat, sense oblidar que, el que es vol, és parlar d’arquitectura. D’aquesta manera, es pretenen desenvolupar especialment algunes de les capacitats que ha de tenir un arquitecte: imaginació espacial i visual, destresa manual, pensament analític i raonament crític, coordinació i organització d’equips, planificació del treball, i un interès equilibrat entre la cultura artística i la científica. o Dibuixar un plànol (dia 1) La primera activitat pràctica planteja reunir tres aspectes de la representació arquitectònica: entendre les convencions gràfiques en planta, alçat i secció; desenvolupar la imaginació arquitectònica necessària per assimilar-les com un conjunt que representa un espai més enllà del dibuix, i observar la relació entre les mides del cos humà i els objectes i espais que l’envolten. Per això, es dibuixa a escala real el cos d’alguns companys amb alguns mobles de l’aula i, finalment, es dibuixa a escala l’aula sencera, on cos i mobles es relacionen. Material: estris de dibuix i paper de gran format; cintes mètriques. o Il·luminar un espai (dia 2) El segon exercici planteja la manipulació d’un espai interior a partir de l’experimentació mitjançant la llum. Cada grup disposa d’una caixa de cartró que serveix com a maqueta d’una habitació ideal. En aquesta “habitació” es realitzen dues operacions que impliquen la definició i el disseny de les fonts de llum; o bé es desproveeix del sostre, de manera que s’hagi de construir una nova coberta que permeti l’entrada de llum zenital (lluernes); o bé es desproveeix d’una de les parets, de manera que s’hagi de construir una part d’una nova façana, on s’han de practicar entrades de llum lateral (finestres). Cal argumentar les decisions preses en el moment de proposar les obertures i observar l’espai resultant. Amb aquest exercici es pretén comprovar fins a quin punt la llum determina la percepció de l’espai arquitectònic. Material: caixes de cartró; objectes elementals per manipular: envasos, tapes, etc., translúcids, transparents, de colors i formes diverses; cola, cúters, tisores i regles. 9 o Organitzar un casa (dia 3) Per tal de començar a assimilar certs criteris de disposició i agrupació d’espais, l’exercici planteja l’organització d’una casa. Es treballa mitjançant caixes de llumins de tres mides diferents, que s’han d’organitzar en un solar rectangular amb un carrer d’accés, una orientació, un arbre o una preexistència construïda, segons cada grup. A cada caixa se li assigna una distribució estàndard —segons la decisió de cada grup— que pugui relacionar-se amb la resta. Un cop agrupades les caixes de forma raonada, la casa estarà distribuïda i caldrà cobrir-la. El següent pas és completar les cases construint-ne les cobertes, element indispensable per donar sentit a la casa i per acabar de caracteritzar el conjunt, tant des del punt de vista interior com de la forma exterior. Material: caixes de llumins de 3 mides, cola ràpida, tisores, cúters i bases de cartró ploma. o Pensar la ciutat (dia 4) Per abordar la dimensió col·lectiva però també arquitectònica de l’urbanisme, es treballa sobre uns trams ideals de ciutat. L’exercici consisteix en la reproducció de diferents trames o quadrícules de ciutats com Barcelona, Manhattan o Buenos Aires. Les quadrícules defineixen la mida i la proporció de les illes sobre les quals s’hauran de situar diferents conjunts d’edificis, atenent a una breu normativa que es proporciona. Els diferents trams s’han d’unir per formar una única ciutat, fent-hi els ajustos necessaris. Del que es tracta no és de produir una escultura, sinó d’entendre la maqueta com una ciutat imaginària, on s’han d’investigar les relacions més idònies per produir els millors espais buits i plens possibles. Material: peces de fusta de DM de diferents mides i bases de cartró ploma. o Construir una estructura (dia 5) Per tal de començar a experimentar el paper de l’esquelet estructural de qualsevol construcció, l’últim exercici del curs planteja la construcció, en grup i a escala real, d’un petit porxo sota el qual es puguin aixoplugar diverses persones. Es tracta de cobrir una superfície aproximada de 10 m2 amb una sèrie d’elements donats: barres de fusta de 40 cm de longitud i 3 mm de diàmetre articulades. Per tant, s’ha de resoldre la construcció d’un sostre i els seus suports (pilars), de manera que s’obtingui una estructura estable, equilibrada i coherent. Material: pals de fusta de 40 cm, pilotes de porexpan i gomes elàstiques.