Polígons residencials de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, segona meitat s. XX: afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant

Polígons residencials de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, segona meitat s. XX - afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant - Pol Tirado Conde Tutor: Juan Antonio Marin Herrera Tribunal: Jose Maria González Barroso Albert Albareda Valls Jaume Valor Montero Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau 01 | Índex 01 | Índex ..................................................................................................................................................... 2 02 | Abstract ................................................................................................................................................ 3 03 | Metodologia .......................................................................................................................................... 3 04 | Evolució dels polígons residencials ..................................................................................................... 4 04.1 | Les Cases Barates ........................................................................................................................... 4 04.2 | GATCPAC i el Pla Macià .............................................................................................................. 6 04.3 | Polígons de post-guerra .................................................................................................................. 9 04.4 | El Pla Comarcal ............................................................................................................................ 11 04.5 | El Pla d‟Urgència Social .............................................................................................................. 13 04.6 | Els polígons dels anys 60 ............................................................................................................. 16 04.7 | Els polígons dels anys 70 ............................................................................................................. 19 05 | Selecció dels casos d’estudi ............................................................................................................... 21 06 | Casos d’estudi .................................................................................................................................... 25 06.1 | Trinitat (Barcelona), 1953 – 1958 ................................................................................................ 25 06.1.1 | Trinitat (Institut Nacional de l’Habitatge), 1953 – 1954 ....................................................................... 26 06.1.2 | Trinitat (Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona), 1953 – 1954 ............................................ 31 06.2 | Sant Roc (Badalona), 1963 – 1965 ............................................................................................... 35 06.3 | Can Badia (Badia del Vallès), 1971 – 1972 ................................................................................. 45 07 | Conclusions ........................................................................................................................................ 54 08 | Annexos .............................................................................................................................................. 57 08.1 | Afectacions i rehabilitacions en l‟envolupant – Polígons de post-guerra ..................................... 57 08.2 | Afectacions i rehabilitacions en l‟envolupant – El Pla Comarcal ................................................ 61 08.3 | Afectacions i rehabilitacions en l‟envolupant – El Pla d‟Urgència Social ................................... 66 08.4 | Afectacions i rehabilitacions en l‟envolupant – Els polígons dels anys 60 .................................. 69 08.5 | Afectacions i rehabilitacions en l‟envolupant – Els polígons dels anys 70 .................................. 74 09 | Bibliografia ......................................................................................................................................... 77 10 | Documentació gràfica ........................................................................................................................ 78 Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau 02 | Abstract Les problemàtiques dels grans conjunts residencials construïts a la segona meitat del s. XX es van iniciar pocs anys després de la seva finalització i per motius diversos. El context socioeconòmic en el que es van realitzar les múltiples obres responia a la necessitat d‟allotjar una gran quantitat de població provinent de les zones rurals que es traslladava a les zones industrialitzades, tan necessitades de mà d‟obra. Per donar resposta a aquesta urgència es va recórrer als principis elaborats per la BAUHAUS, i discutits en els congressos CIAM durant la primera meitat del s. XX, que proposaven una nova forma de construir la ciutat. Aquestes directrius es basaven en la racionalitat tecnològica i la separació de les funcions residencial, comercial i industrial, utilitzant els nous mètodes constructius en forma de blocs lineals i torres col·locades sobre el territori i lliures d‟alineacions a les vies ja existents. Aquesta investigació acotarà en aquell seguit de problemàtiques d’origen tecno-constructiu de la seva envolupant, ja siguin les sorgides per les deficiències inicials de l‟estat físic de l‟edifici o per la seva progressiva inadequació a les exigències actuals de seguretat, sostenibilitat o confort. En conseqüència s‟exposaran les diverses actuacions que han tingut incidència sobre la pell de la pròpia edificació, sense perdre de vista la importància de les millores en l„ordenació urbana ni el context social realitzades. Per tal d’establir una casuística ordenada, poder comparar els resultats de les diverses actuacions en els diferents conjunts residencials exposats i definir les actuacions més adequades per restaurar l’envolupant de la tipologia d‟edificació escollida com a cas d‟estudi. 03 | Metodologia En aquest treball s‟emmarcarà l’origen dels polígons residencials a la ciutat de Barcelona en el context històric, social i econòmic. Aquesta contextualització anirà acompanyada del suport dels annexos, on s’analitzen sintèticament les intervencions de les patologies en l’envolupant d’una edificació de cada etapa (a partir dels anys 50). Es realitzarà una presentació dels edificis seleccionats com a casos d‟estudi i de les patologies en les seves envolupants. A continuació s‟analitzaran les intervencions realitzades i la seva capacitat per resoldre les principals problemàtiques. Per últim s‟efectuarà una comparació entre les millores estudiades en relació amb el seu cost econòmic per així establir unes conclusions fonamentades sobre les actuacions més adients per la rehabilitació de l’envolupant d‟aquests tipus d‟edificis. Figura 1 | Barri de La Mina, 1968-74 Figura 2 | Sud Oest del Besòs, 1959-66 Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 3 | Cases Barates Milans del Bosch, 1932 Figura 4 | Cases Barates Ramon Albó, 1929-30 Figura 5 | Cases Barates Eduard Anuos, 1929-35 04 | Evolució dels polígons residencials 04.1 | Les Cases Barates El creixement migratori de la ciutat de Barcelona ja és significatiu des del s. XIX, però durant les tres primeres dècades del s. XX s‟observen processos migratoris que dupliquen la població i l‟any 1930 s‟arriba al milió d‟habitants. Obres com el Gran Metropolità, el Metro Transversal o l‟Exposició Internacional de 1929 en són alguns dels factors determinants per la demanda de mà d‟obra industrial que generen. La falta d‟allotjament per aquests nous immigrants produeix un seguit de solucions en forma d‟habitatge precari i les primeres barraques apareixen a Montjuïc i en diverses zones de Poblenou on s‟originen barris com el de Pequín i Somorrostro; per altra banda es conformen les primeres parcel·lacions d‟urbanitzacions marginals1 a partir de 1910 en zones com Trinitat, El Carmel i Verdum. La creació del Patronat d’Habitatges el 1927 té la finalitat de concretar projectes mitjançant la Llei de Cases Barates i fer desaparèixer les barraques existents al municipi. En el context de l‟Exposició Internacional de 1929 es construeixen 2.229 habitatges que conformen els quatre primers grups de Cases Barates: Eduard Anuos, Milans del Bosch, Baró de Viver i Ramon Albó. Aquests quatre grups es realitzaran en terrenys perifèrics i desconnectats de tots els serveis que ofereix la ciutat, únicament envoltats d‟àrees agrícoles i algunes indústries. Mitjançant tipologies de mòduls d‟habitatges de petites dimensions (parcel·les de 8x10 o 10x10 metres), d‟una sola planta i disposades en filera, es presenten com un prototip de racionalització i estandardització en la producció d‟habitatges. “Els primers quatre grups del Patronat, els de les cases barates, van néixer amb l’objectiu de netejar la muntanya de Montjuïc de baraques per a poder-hi celebrar l’exposició de 1929, durant la dictadura de Primo de Rivera”. (Sagarra i Trias, F., Carreras, M., Huertas, J.M., i Oliveras Samitier, J. 2003:19) Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 6 | Muntatge propi amb ortofotos de Barcelona l‟any 1967, indicant la ubicació de les principals Cases Barates 1 Formades a partir de la venda de terreny rural a preus molt reduïts, sense la realització de cap servei d‟urbanització i on els compradors s‟autoconstruirien el seu habitatge fora de l‟àmbit legal. Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 7 | Enllaç del Pla Cerdà existent amb la proposta del Pla Macià, 1934 04.2 | GATCPAC i el Pla Macià Durant el període dels anys 30, i amb l‟abolició de la dictadura de Primo de Rivera, s‟inicia la II República i es restableix la Generalitat de Catalunya. Mitjançant l‟aplicació de l‟Estatut d‟Autonomia el govern català estableix les seves pròpies polítiques d‟habitatge i urbanisme, entre d‟altres. A causa de la inestabilitat política d‟aquesta etapa no es generaran grans operacions d‟habitatge col·lectiu, però si sorgiran espais de discussió sobre els nous models organitzatius de la ciutat i el territori. L‟any 1930 es constitueix el GATPAC, Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura, el qual neix de la col·laboració entre Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé, i que promourà el racionalisme dels CIAM2, Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna. Aquest grup manifesta una visió crítica envers les polítiques d‟habitatge de la Llei de Cases Barates, les quals no consideren les condicions mínimes d‟habitabilitat. Així doncs, es planteja la realització d‟un nou pla per Barcelona tenint en compte el seu creixement futur, la seva vocació de ciutat industrial i l‟ordenació del territori, més enllà de les petites planificacions parcials sense idea de conjunt realitzades fins aleshores. El Pla Macià, d‟entre les múltiples directrius que planteja, estableix una classificació de la ciutat en zones segons les seves funcions urbanes (una mostra més del pensament racionalista): zona de negocis, centre cívic, barris residencials existents i nous, ports i zona industrial. En el cas de les zones d‟habitatges es proposen dos barris per obrers anomenats Nou barri d’habitació del Port Franc i Nou barri d’habitació del Besòs que complementen habitatges amb equipament social i se subordinen a dues zones industrials també proposades arran del pla. 2 Organització fundada per un grup d‟arquitectes, artistes, urbanistes i intel·lectuals que es reuniren en diferents països europeus entre 1928 i 1959 amb l‟objectiu de debatre i formular idees sobre el futur desenvolupament de les metròpolis del s. XX Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 8-10 | Casa Bloc, 1932-36 (43) Un dels referents de l‟habitatge obrer construïts arran del Pla Macià i que s‟integraria dins del Nou barri d’habitació del Besòs seria la Casa Bloc, dissenyada per Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé al districte de Sant Andreu. De les múltiples innovacions que els dos arquitectes van integrar en el projecte per tal d‟adaptar-lo a l‟entorn urbà, l‟edifici destaca per la seva planta baixa lliure que dóna continuïtat a l‟espai públic i permet el seu aprofitament com a espai d‟ús per als serveis col·lectius. “L’actual CASA BLOC, emplaçada en la Barriada de St. Andreu a punt d’acabar-se, constitueix un primer assaig de realització d’aquest programa, que ens ha de servir, sens dubte, com a punt de partida, per implantar-lo en les noves realitzacions d’estatges que han de sorgir com a resultat de la nova estructuració social”. (Torres Clave, J. 1937:40) Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 11 | Muntatge propi amb ortofotos de Barcelona 1967 - situació de la Casa Bloc i la proposta del Pla Macià - Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 12 | Polígon d‟habitatges del Congrés Eucarístic Internacional, 1952-67 04.3 | Polígons de post-guerra (Consultar Annex 08.1) Un cop finalitzada la Guerra Civil espanyola el país entra en un període d‟austeritat econòmica, en el qual la protecció de la producció nacional i el foment del consum interior són les principals característiques. Aquesta tipologia d‟economia autàrquica3 té la finalitat de recuperar tots els danys produïts durant el conflicte i és per això que la producció d‟habitatge massiu és molt reduïda. Per altra banda la millor qualitat de vida de la ciutat genera una onada migratòria que intensifica l‟aparició dels habitatges precaris. El nou marc normatiu, instaurat conjuntament amb la dictadura, comença a tenir efectes rellevants a partir de 1945 amb algunes actuacions per part de l‟Institut Municipal de l’Habitatge4 que es construirien entre 1947 i 1952: Torre Llobeta, La Verneda, Passeig Calvell, Can Clos, Turó Trinitat i El Polvorí. Són els primers exemples de blocs aïllats d‟habitatges que intenten desvincular-se lleugerament del tipus d‟ordenació existent, tot i això les seves dimensions són més petites que les dels blocs lineals d‟anys posteriors i eviten generar grans espais residuals entre les edificacions. L‟any 1952, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional, es realitzarà un dels referents més importants dels polígons d‟habitatges a la ciutat. Els habitatges del congrés eucarístic destaquen per les seves característiques de disseny i emplaçament, les seves dimensions, configuració i relació amb els espais públics així com la seva integració amb la ciutat per la seva ubicació entre l‟eixample de Cerdà i l‟antiga trama de Sant Andreu. Aquest projecte va suposar un punt i a part en les actuacions de polígons, a partir de la seva construcció es prioritzarà l‟aspecte quantitatiu dels conjunts per la falta de solvència de les polítiques implementades davant el greu dèficit d‟habitatge que patia Barcelona. Així doncs es requeriran nous marcs legals i instruments de planificació que apareixeran a mitjans dels anys 50. 3 Economia autosuficient, és la que es fonamenta en intentar autoabastir-se, rebutjant qualsevol classe d‟ajuda externa. 4 Organisme encarregat de gestionar i finançar la construcció dels habitatges en l‟àmbit municipal de Barcelona, alhora actua com a promotor que tindrà una gran incidència en el desenvolupament de l‟habitatge mitjançant els polígons. Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 23 | Polígon de Ciutat Meridiana, 1963-67 04.6 | Els polígons dels anys 60 (Consultar Annex 08.4) Durant el període dels anys 60 es comença a desenvolupar un fort augment de la participació privada en la construcció dels polígons, que ja venia en alça des de mitjans dels anys 50. Aquest increment es troba fortament vinculat als 800.000 immigrants que arriben a Catalunya entre el 61-65, quasi el doble que en la dècada anterior, i que agreugen el problema de dèficit d‟habitatge. Per tal de resoldre la situació el Ministeri de l’habitatge llança un nou Pla Nacional per al període 1961-1976 i es dicta la Llei d’Habitatges de Protecció Oficial l‟any 1963; aquest seguit de mesures permeten que la iniciativa privada disposi de millors modalitats d‟actuació. Els interessos de la iniciativa privada, sempre orientats al màxim benefici econòmic en cada operació, condicionen les característiques dels polígons construïts sota aquest règim i en conseqüència les seves obres d‟urbanització són mínimes i la imatge final inacabada. En paral·lel, els efectes del Pla Comarcal de 1953 aplicat mitjançant Plans Parcials, faciliten el canvi d‟ús del sol, les modificacions de densitats permeses, la mala aplicació de les ordenances d‟edificació, entre d‟altres. En aquest context es construeixen polígons com: Can Ensenya i Ciutat Meridiana (Barcelona), Cobasa (Sant Adrià del Besòs), Residencial Gran Via (Hospitalet de Llobregat), Fonollar (Sant Boi de Llobregat), Can Lloreda (Badalona) i Sant Ildefons (Cornellà). A partir del 1965 Barcelona esgota la seva capacitat d‟absorbir immigrants i aquests troben una alternativa viable en les poblacions perifèriques de la comarca, és per això que entre 1966-70 la capital rep 69.365 nous habitants mentre 211.190 opten per establir-se en altres poblacions veïnes. Aquest fenomen es tradueix en un dèficit de més de 80.000 habitatges i en la nul·litat de qualsevol estratègia anterior realitzada per part del sector públic. Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau 7 Seguit d‟actuacions originades l‟any 1963 que tenen per objectiu l‟erradicació dels habitatges marginals o barraques i l‟absorció de la població resident en elles. Figura 24 | Polígon de Sant Cosme, 1964-67 El creixement demogràfic de la comarca comporta un canvi físic dels nuclis dels municipis i l‟ocupació d‟antigues zones rurals per l‟execució de polígons d‟habitatge massiu en terrenys fins aleshores buits. Aquest creixement requereix la millora de l‟accessibilitat entre municipis mitjançant noves xarxes d‟autopistes, túnels i cinturons de ronda que en gran manera determinaran l‟elecció dels nous terrenys per realitzar les actuacions de polígons. En aquest context es planteja la realització de nou polígons que suposaran la construcció de 12.000 habitatges repartits entre els conjunts: Badalona, Canyelles, Valldaura, Tapioles, Comtal, La Mina, Gran Via Sud, La Marina i Molí Nou. Tot i això només s‟aprova l‟expropiació dels terrenys corresponents a Badalona, Canyelles i Valldaura; els polígons restants seran absorbits per les Unitats Veïnals d’Absorció7 excepte La Mina que quedarà a càrrec del Patronat Municipal de l’Habitatge. El caràcter d‟urgència d‟aquestes actuacions dóna certes facultats a les diverses organitzacions per determinar la forma total de l‟encàrrec i la rapidesa per la seva execució. En conseqüència les directrius de les Unitats Veïnals d’Absorció s‟allunyen dels criteris utilitzats en general per la ubicació de polígons d‟habitatge en la comarca. Com a Unitats Veïnals d’Absorció es realitzaran els polígons de Sant Cosme (Prat de Llobregat), Pomar (Badalona) i Cinc Roses (Sant Boi de Llobregat). Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 25 | Muntatge propi amb ortofotos de Barcelona 1967 - situació dels principals conjunts dels anys 60 - Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 26 - 29 | Polígon de Bellvitge, 1964-68 04.7 | Els polígons dels anys 70 (Consultar Annex 08.5) L‟any 1972 es realitza l‟últim Pla de Desenvolupament per al període 72-75, el que suposa la fi del “desarrollismo” i l‟inici del fi de la dictadura. La crisi econòmica del 1973 es tradueix en la reducció del procés migratori camp-ciutat i en l‟increment de l‟atur. En aquest context polític, social i econòmic es desenvolupa una última etapa d‟actuacions de grans polígons d‟habitatges. Cal destacar la introducció de nous sistemes de construcció prefabricats i estandarditzats que originen polígons de grans dimensions, aquests se superposen als teixits urbans annexos i generen uns sectors desarticulats del seu entorn. D‟aquest període cal destacar els casos de: El Gornal i Bellvitge (Hospitalet de Llobregat) i Badia (Cerdanyola del Vallès). Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 30 | Muntatge propi amb ortofotos de Barcelona 1967 - situació dels principals conjunts dels anys 70 - Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau 8 Substitució dels blocs d‟edificis existents en un polígon residencial ja sigui de forma parcial, deixant sense enderrocar com a mínim un edifici del polígon, o de forma total. 9 En referència a les rehabilitacions executades. 05 | Selecció dels casos d’estudi El procediment a seguir per la tria dels casos d‟estudi que originen aquesta investigació ha sigut un procés metòdic i ordenat, en el qual s‟han anat afegint especificacions per acabar definint els casos més representatius de la mostra inicial i en conseqüència establir conclusions aplicables a qualsevol exemple d‟aquesta. Els 61 conjunts residencials que componen la mostra inicial s‟han extret de la investigació de l‟arquitecte i doctor Cèsar Díaz Gómez: “Aproximació a l’evolució i al comportament derivat de les tècniques constructives utilitzades en els tipus edificatoris exempts destinats a habitatge econòmic a Catalunya. (Període 1954-1976).”; i les etapes d‟aquest procés es desglossen a continuació: 01| En un primer nivell s‟han descartat tots aquells conjunts que no formen part de l‟Àrea Metropolitana de Barcelona i la mostra restant de 48 polígons està formada per: Barcelona (19), Hospitalet de Llobregat (5), Badalona (10), Gavà (1), Cornellà de Llobregat (2), Montgat (1), Sant Vicenç dels Horts (2), Santa Coloma de Gramenet (2), Sant Boi de Llobregat (2), Badia del Vallès (1), Sant Adrià del Besòs (1) i Cerdanyola del Vallès (2). 02| La mostra restant s‟ha organitzat segons l’any de construcció i el nombre d’habitatges construïts en cadascun dels conjunts, subdividint els casos en què la construcció del polígon s‟ha executat en diverses etapes i/o per organismes gestors diferents. 03| A continuació, i mitjançant dades d‟investigacions realitzades pel grup REARQ-UPC (Grup de Recerca Rehabilitació i Restauració Arquitectònica), s‟han organitzat els conjunts segons el tipus de renovació8 que han sofert: total, parcial o nul·la i el nombre d’habitatges renovats, així com segons les rehabilitacions a l’envolupant sofertes. 04| En un següent nivell de desenvolupament, s‟han considerat únicament els polígons renovats de forma parcial o nul·la i que alhora hagin sofert algun tipus d’actuació en l’envolupant per l’aparició de patologies en aquesta. Un cop filtrades les dades obtenim la següent mostra: Trinitat, Verdum, Sud-Oest del Besòs, Montbau, La Pau, Cañellas, Can Clos, Sant Martí i la Guineueta (Barcelona); Can Serra i Bellvitge (Hospitalet de Llobregat); Pomar i Sant Roc (Badalona); Sant Ildefons i Fontsanta (Cornellà de Llobregat); La Viñala i Can Ros (Sant Vicenç dels Horts); Les Oliveres i Can Franquesa (Santa Coloma de Gramenet); Camps Blancs (Sant Boi de Llobregat); Can Badia (Badia del Vallès) i La Mina (Sant Adrià del Besòs). 05| Els conjunts restants s‟han organitzat segons: el tipus d’estructura portant, els tancaments verticals exteriors i les seves fusteries (envolupant façana), el tipus de coberta (envolupant coberta), les afectacions a l’envolupant façana, les afectacions a l’envolupant coberta, les actuacions9 a l’envolupant façana i les actuacions a l’envolupant coberta. Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau 06| A continuació, s‟han considerat únicament els polígons residencials que en alguna de les seves tipologies es resolgui l’estructura portant i el tancament vertical exterior amb el mateix parament, és a dir blocs amb estructura de murs de càrrega. Aquesta especificació respon a dos raonaments: en primer lloc aquesta tipologia edificatoria és la més abundant, un 52% dels conjunts considerats fins al moment 49 / 94. Per altra banda en aquells exemples on trobem aquesta situació, la solució constructiva per resoldre-la haurà sigut més elaborada per poder complir la doble funció portant-envolupant. En paral·lel les afectacions podrien arribar a ser més greus per la repercussió estructural i alhora també serien més importants les hipotètiques rehabilitacions a realitzar. 07| Els polígons restants s‟han filtrat segons si han sofert algun tipus d’afectació tant en la seva envolupant coberta com en l’envolupant façana, i alhora si aquestes afectacions s‟han intentat reparar mitjançant algun procés de rehabilitació específic. 08| Per últim, s‟han filtrat segons el material constructiu utilitzat per a conformar el mur de càrrega i així considerar el màxim de variants possibles, i en paral·lel s‟han seleccionat tipologies edficatories dins de polígons residencials construïts a cadascuna de les dècades 50, 60 i 70, per tal de poder investigar sobre solucions constructives i rehabilitacions diverses. En acabar aquest procés de selecció els polígons residencials escollits són: Trinitat (Barcelona), Sant Roc (Badalona) i Can Badia (Badia del Vallès), i la taula que mostra el desenvolupament del procés anteriorment exposat es troba a continuació: Figura 31 | Quadre representatiu del procés de selecció dels casos d‟estudi Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau 06 | Casos d’estudi Els polígons residencials seleccionats comparteixen la mateixa tipologia d‟estructura portant de murs de càrrega que alhora resol l‟envolupant façana. Tot i això, els tres casos es conformen amb materials constructius diferents com són: fàbrica de maó massís, bloc de formigó alleugerit i bloc de YTONG massissat. Tanmateix, també disposen de tres variants d‟envolupant coberta diferents, dues dins de l‟àmbit de les cobertes planes Tot i la similitud en les afectacions detectades en ambdós àmbits estudiats, el conjunt de les edificacions han sofert afectacions de tipus molt variat. Aquest seguit de condicions genera un ventall precís i alhora extrapolable a diverses actuacions de polígons residencials generades en les dècades dels anys 50, 60 i 70. 06.1 | Trinitat (Barcelona), 1953 – 1958 Figura 32 | Muntatge propi amb ortofotos de Barcelona 1967 - situació dels tres casos d‟estudi seleccionats (Trinitat) - Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 44 | Redibuix propi de planta tipus (A) e: 1|200 La tipologia (A) consta de 618 habitatges repartits en 36 mòduls de P.B + 3. El mètode d‟agrupació existent es basa en l‟alineació de dos blocs de forma simètrica. Disposant de dos punts d‟accés a l‟edifici en els dos extrems i d‟un passadís / galeria al carrer principal. Aquest sistema el trobem repetit de forma simètrica (col·locant un segon conjunt de dos blocs fent front a l‟inicial) i originant un pas on s‟evoquen ambdues galeries, tot i que també apareixen blocs aïllats. L‟estructura portant de les dues tipologies es resol mitjançant murs de fàbrica de maó massís de 30 cm de gruix a P.B, i de 15 cm de gruix a la rest de plantes. El mur de càrrega central està format per maó massís de 15 cm de gruix així com el mur façana de passadís. El forjat es conforma a base de formigó armat “in situ”, encadellat ceràmic i paviment de rajola o capa de maó buit de 2,5 cm de gruix i paviment de rajola. Sobre el mur de càrrega central es disposa d‟una jàssera de formigó armat on es formigonen els caps de les bigues d‟ambdós crugies laterals per tal de reduir el moment flector. El tancament vertical exterior està format pel mateix mur de 30cm de gruix de maó massís sense cambra i de 15 cm de gruix amb cambra d‟aire i envà ceràmic interior que les primeres dues tipologies. L‟envolupant coberta però, a diferència del cas anterior, es conforma amb pendent, acabat de teula ceràmica i cel ras encanyissat penjat amb candeles de les bigues. En l‟àmbit de les afectacions, les condensacions per falta de cambra d‟aire en els murs de 30 cm de P.B són la principal patologia. Per altra banda, la coberta inclinada respon bé davant del pas el temps i no s‟han detectat afectacions greus o que necessitin intervenció. En conseqüència les actuacions són de caràcter molt similar a les dels conjunts del polígon realitzat per l‟Institut Nacional de l‟Habitatge. La substitució de l‟arrebossat deteriorat i l‟acabat exterior amb pintura Exolite són les principals intervencions. És per això que la documentació gràfica anterior es pot aplicar perfectament en aquest nou cas, en el qual la única diferència és la manca d‟una intervenció en els junts del mur afectat. Figura 43 | Esquemes d‟agrupació, dimensions i alçades (A) Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 45 | Quadre del cost estimatiu de rehabilitació de les patologies de l‟envolupant (Trinitat INH) Figura 45 | Quadre del cost estimatiu de rehabilitació de les patologies de l‟envolupant Costos de les intervencions realitzades: Per a la realització d‟aquest càlcul s‟ha extret la informació del Boletín económico de la construcción, 1996 (en no tenir accés a cap d‟anterior). És per això que els valors que apareixen a continuació tenen una validesa relativa considerant el decalatge d‟anys entre la construcció d‟aquests polígons residencials i la publicació d‟aquest exemplar.  Trinitat INH (Barcelona), 1953 – 1954 | Tipologia - A Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 46 | Quadre del cost estimatiu de rehabilitació de les patologies de l‟envolupant Figura 47 | Quadre del cost estimatiu de rehabilitació de les patologies de l‟envolupant  Trinitat INH (Barcelona), 1953 – 1954 | Tipologia - B  Trinitat PMHB (Barcelona), 1953 – 1954 | Tipologia - A Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau 06.2 | Sant Roc (Badalona), 1963 – 1965 Figura 48 | Muntatge propi amb ortofotos de Barcelona 1967 - situació dels tres casos d‟estudi seleccionats (Sant Roc) - Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau El polígon de Sant Roc, de l‟actual Districte VI de Badalona, forma part del barri del qual hereta el nom i limita amb els barris Congrés, Gorg, El Remei, Artigues i Sant Mori de Llefià. Es tracta d‟un conjunt dividit en dos pel pas de la C-31 i conformat mitjançant 7 tipologies edificatòries, de les quals 3 s‟han utilitzat com a segon cas d‟estudi. La primera de les tipologies (D) consta de 270 habitatges repartits en 27 mòduls de P.B + 4. El mètode d‟agrupació existent, més enllà de la col·locació de l‟edifici aïllat, es basa en l‟alineació de 2 a 4 blocs amb la possibilitat d‟adherir la segona de les tipologies (E) en un o ambdós costats. Figura 49 | Emplaçament del polígon Sant Roc Figura 50 | Esquemes d‟agrupacions, dimensions i alçades (D) Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau En referència a la segona de les tipologies (E), aquesta consta de 792 habitatges repartits en 33 mòduls de P.B + 7. El mètode d‟agrupació existent es basa en la col·locació de dos blocs simètric entre si i l‟adhesió amb la tipologia anterior (D). Per altra banda, tot i no plantejar-se originalment, també s‟han trobat casos de blocs aïllats d‟aquesta tipologia. La última de les tipologies seleccionades d‟aquest conjunt residencial (F) consta de 1.320 habitatges repartits en 66 mòduls de P.B + 4. El mètode d‟agrupació existent es basa en la col·locació de blocs encavalcats de forma diagonal, generant continuïtat mitjançant una de les meitats que conforma l‟edificació original i conformant grups de fins a 5 blocs consecutius. L‟estructura portant de les tres tipologies es resol mitjançant murs de càrrega a base de blocs alleugerits de formigó de 20 cm de gruix a l‟interior i 30 cm de gruix a l‟exterior. El forjat es conforma a partir de biguetes de formigó pretesat de 16 cm de cantell (i = 0.8m), revoltons prefabricats de formigó i capa de compressió de 2 cm. El recolzament del forjat es produeix mitjançant un cèrcol de formigó armat i tots els dentells també són del mateix material. Figura 51 | Esquemes d‟agrupacions, dimensions i alçades (E) Figura 52 | Esquemes d‟agrupacions, dimensions i alçades (F) Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 53-55 | Redibuix propi de plantes tipus (D,E,F) e: 1|200 Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 56 | Dibuix propi de l‟envolupant de l‟edifici (trobada façana-coberta) Els tancaments verticals exteriors es conformen a base de blocs de formigó alleugerit de 30 cm de gruix arrebossat per ambdós costats. En l‟àmbit de l‟envolupant coberta, trobem que es resol mitjançant un sistema de coberta plana calenta, a base de formigó pobre per a la formació de pendents (sense material d‟aïllament tèrmic) + tela asfàltica (2 cm) + capa d‟enrajolat (2 cm). Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 57 | Dibuix propi de les afectacions a l‟envolupant de l‟edifici (trobada façana-coberta) En l‟àmbit de les afectacions sofertes amb el pas del temps, la majoria de blocs manifesten danys únicament en l‟envolupant façana en forma d‟humitats per condensació als murs de blocs de formigó alleugerit de 30 cm, molt probablement per la manca d‟una cambra d‟aire, d‟una capa d‟aïllament o d‟una capa de material hidròfug que n‟eviti la condensació. Per altra banda, també s‟han detectat filtracions localitzades en els junts escopidor-brancal de les finestres. Considerant les actuacions realitzades a coberta, també s‟haurien detectat filtracions en diversos punts per la ruptura de la làmina asfàltica. Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 58 | Dibuix propi de les actuacions a l‟envolupant de l‟edifici (trobada façana-coberta) Les actuacions realitzades per solucionar les afectacions anteriorment comentades són de dos tipus segons la ubicació: en primer lloc el reforç de l‟aïllament tèrmic per l‟exterior en les zones opaques mitjançant un sistema tipus Sandwich, a base de plaques de poliestirè expandit a partir de P + 1, i per altra banda l‟arrebossat amb morter aïllant AISGRAN per l‟exterior en P.B. En l‟àmbit de l‟envolupant coberta, es renoven la tela asfàltica i la capa d‟enrajolat per intentar tornar a aconseguir l‟estanquitat inicial. Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 67 | Dibuix propi de l‟envolupant de l‟edifici (trobada façana-coberta) Els tancaments verticals exteriors es conformen a base de blocs de YTONG de 30 cm de gruix arrebossat per ambdós costats. Es tracta d‟un element constructiu de formigó cel·lular que permet conformar murs de càrrega i/o tancament mitjançant peces lleugeres. En l‟àmbit de l‟envolupant coberta, trobem que es resol mitjançant un sistema de coberta plana calenta, a base de formigó cel·lular per a la formació de pendents + tela asfàltica (2 cm) + emugrava (2 cm). Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 68 | Dibuix propi de les afectacions a l‟envolupant de l‟edifici (trobada façana-coberta) En l‟àmbit de les afectacions sofertes amb el pas del temps, els blocs manifesten danys en l‟envolupant façana en forma d‟humitats per condensació als murs de blocs de YTONG de 30 cm, molt probablement pel pont tèrmic format pel cèrcol de formigó. Per altra banda, també s‟han detectat una fissura horitzontal en el junt dels blocs de YTONG amb el cèrcol perimetral. Quan ens referim a les afectacions a coberta, trobem paulatines aparicions de goteres en l‟interior dels habitatges, molt probablement per fissures en les membranes impermeables. Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 69 | Dibuix propi de les actuacions a l‟envolupant de l‟edifici per l‟interior (trobada façana-coberta) Les actuacions realitzades per solucionar les afectacions anteriorment comentades es basen en el reforç de l‟aïllament tèrmic per l‟interior, mitjançant plaques de poliestirè expandit revestides amb pintura al gotelé. Una altra rehabilitació executada és el reforç de l‟aïllament tèrmic per l‟exterior utilitzant plaques Sandwich amb el sistema WALL-TERM. En l‟àmbit de l‟envolupant coberta, s‟opta per dos tipus d‟actuacions diferenciades: la DURIFLEX a base de capa d‟imprimació (0.02 cm) + capa de resina polimèrica (1 cm) + capa de teixit de reforç (0.01 cm) + capa intermitja (0.01 cm) + capa final pigmentada (0.05 cm ). O bé amb la solució tradicional de superposició de tela asfàltica i doble capa d‟enrajolat ceràmic. Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 70 | Dibuix propi de les actuacions a l‟envolupant de l‟edifici per l‟exterior (trobada façana-coberta) Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 71 | Dibuix propi de les actuacions a l‟envolupant de l‟edifici per l‟exterior (coberta) Figura 72 | Dibuix propi de les actuacions a l‟envolupant de l‟edifici per l‟exterior (coberta) Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 73 | Quadre del cost estimatiu de rehabilitació de les patologies de l‟envolupant Costos de les intervencions realitzades: Per a la realització d‟aquest càlcul s‟ha extret la informació del Boletín económico de la construcción, 1996 (en no tenir accés a cap d‟anterior). És per això que els valors que apareixen a continuació tenen una validesa relativa considerant el decalatge d‟anys entre la construcció d‟aquests polígons residencials i la publicació d‟aquest exemplar.  Can Badia (Badia del Vallès), 1971 – 1972 | Tipologia - F Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau 07 | Conclusions La sistematització de patologies que acompanya la manca d‟evolució en la concepció de les rehabilitacions en l‟envolupant. S‟ha fet patent que tot i l‟evolució i la diversificació dels sistemes constructius utilitzats per resoldre l‟envolupant, existeix una repetició en les patologies sofertes a la pell de les edificacions. Aquesta sistematització respon a una falta de reflexió sobre el paper de la rehabilitació en el parc edificat, que s‟assumeix com una etapa evident en la vida útil d‟un edifici sense considerar possibles modificacions en el plantejament inicial del projecte que n‟eradiquessin o en disminuïssin la necessitat. És a dir, en comptes de valorar el perquè de l‟aparició d‟una patologia (que posteriorment s‟intentarà solucionar amb una rehabilitació concreta) i així evitar que es repeteixi en edificacions futures, trobem les mateixes mancances en els tres casos d‟estudi tot i el decalatge de fins a 20 anys entre ells. Per altra banda, aquesta investigació també m‟ha servit per reflexionar sobre la contradicció que suposa intentar millorar les prestacions de confort energètic, seguretat i sobretot sostenibilitat a partir de sistemes passius molt poc sostenibles, que s‟afegeixen a la gran petjada mediambiental que va suposar la construcció d‟aquests polígons en el seu moment (sense entrar en consideracions de les implicacions de l‟enderroc parcial d‟alguns d‟ells). En comptes de plantejar edificacions que “absorbeixin” futures rehabilitacions de forma natural, acceptant que durant la seva vida útil hauran d‟adaptar-se a noves exigències i necessitats, i treballant perquè aquestes modificacions siguin el més mediambientalment sostenibles. Centrant-nos en l‟àmbit concret dels tres casos d‟estudi, cal remarcar la tria de la tipologia d‟estructura portant de murs de càrrega, la qual s‟utilitza per resoldre el 52.13% dels polígons de l‟Àrea Metropolitana de Barcelona inicials. Comparativament, tots tres utilitzen materials constructius diferents per resoldre l‟envolupant façana tot i que conceptualment és basen en el mateix sistema: un element massís de dimensions concretes que s‟agrupa per generar un parament vertical i es recobreix (o no) per un o ambdós costats. Per altra banda, l‟envolupant coberta es resol mitjançant la mateixa solució constructiva però utilitzant materials lleugerament diferents: en alguns casos s‟utilitza formigó pobre per la formació de pendents i en d‟altres d‟alleugerit, així com també existeixen variacions en l‟acabat exterior. Tal i com s‟ha pogut demostrar, independentment de les relatives variacions en materials o solucions constructives i de les evidents variacions en períodes de construcció, les patologies sofertes són les mateixes. En l‟envolupant façana trobem humitats per condensació i en l‟envolupant coberta filtracions per perforacions en la barrera impermeable. Per altra banda quan ens referim a les rehabilitacions que s‟han realitzat en les envolupants façana dels tres casos d‟estudi, trobem que existeixen certes variacions en quan a sistemes utilitzats segons el cas i que amb el pas del temps s‟opta cada cop més per afegir elements nous i no pas per reemplaçar els existents en mal estat. Referint-nos a l‟envolupant coberta, però, trobem que la reposició de la solució constructiva original és reiterada. Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 74 | Quadre comparatiu dels ratis de costos de rehabilitació Considerant els resultats de les aproximacions econòmiques realitzades, observem com malgrat el pas del temps i la variació en les solucions constructives utilitzades els costos de les diferents rehabilitacions varien lleugerament entre si. Tot i això, he considerat rellevant destacar el fet que és el polígon de Sant Roc, el construït durant els anys 60, el que mostra un rati de cost de rehabilitació de façana per metre quadrat més elevat; coincidint amb un dels moments àlgids en la construcció de polígons residencials. En paral·lel també es destacable el sobrecost econòmic de les actuacions realitzades en la coberta de la tipologia de Can Badia. El seguit de dades comparatives dels costos de rehabilitació dels tres casos d‟estudi es troben reflectides en la següent taula: Tenint en compte únicament el cost econòmic la millor de les rehabilitacions de l‟envolupant façana és la reposició dels junts deteriorats, la posterior capa d‟imprimació i l‟arrebossat definitiu, tot i que tenint en compte la qualitat dels materials utilitzats en aquella època no es considera una solució adient i probablement en poc temps tornarien a aparèixer taques per condensació. Considerant l‟envolupant coberta, la reposició de la tela asfàltica i la capa simple de rajola ceràmica seria la rehabilitació més econòmica, però alhora tornaria a ser insuficient i probablement es repetirien les perforacions. Valorant conjuntament el cost i l‟adequació de les rehabilitacions exposades, considero que el sistema utilitzat en la tipologia F (interior) del polígon Can Badia seria el més indicat per intentar reduïr les humitats per condensació, tot i el detriment en metres quadrats d‟habitatge que suposaria. La disposició de l‟aïllament per l‟interior reduiria la transmissió del diferencial de temperatura entre interior i exterior, i impediria en certa mesura la condensació del vapor d‟aigua generat en els habitatges, tot i que no impediria el pont tèrmic generat pel forjat. El fet de col·locar-lo per l‟interior, evitaria el seu possible deteriorament per efectes de pluja, vent i radiació solar, afectacions que si patirien les altres intervencions per l‟exterior del parament. Per la seva banda, la rehabilitació més adequada en l‟envolupant coberta seria la utilitzada en la tipologia F (2) del polígon Can Badia, tot i el seu elevat cost econòmic. En aquest cas s‟ha pogut comprovar com en tots tres casos d‟estudi la solució original de tela asfàltica i capa (doble o simple) de rajola no ha solucionat l‟estanquitat a l‟aigua. És per això que el seguit de làmines posicionades sobre la pell original del cas F(2) i la materialitat de les mateixes, proporcionaria la durabilitat necessària per aquesta zona de la pell de l‟edifici tant exposada. Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 75 | Muntatge propi amb ortofotos de Barcelona 1967 - situació dels principals conjunts de post-guerra - 08 | Annexos A continuació s‟analitzen sintèticament les intervencions de les patologies en l‟envolupant d‟una tipologia edificatoria d‟un polígon residencial de cada etapa descrita en 04 / Evolució dels polígons residencials, a partir de 1950 ja que és el període d‟inici utilitzat per realitzar aquesta investigació. El contingut següent serveix per posar en situació sobre el contingut tractat en l‟apartat 06 / Casos d’estudi 08.1 | Afectacions i rehabilitacions en l’envolupant – Polígons de post-guerra Dels conjunts realitzats per l‟Institut Municipal de l’Habitatge he seleccionat el següent per exemplificar les solucions constructives utilitzades per resoldre l‟envolupant i les afectacions sofertes en els polígons d‟aquest període: Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 89 | Esquema propi de les afectacions a l‟envolupant coberta Figura 90 | Esquema propi de les actuacions a l‟envolupant façana - Afectacions a l’envolupant coberta: filtracions generalitzades per diverses esquerdes a les soleres i accentuades per la ruptura de minvells. Despreniments localitzats de ràfecs que, a causa del seu posterior enderroc, va originar filtracions en la trobada ràfecfaçana. - Actuacions a l’envolupant façana: supressió dels ràfecs per evitar despreniments i impermeabilització dels trams afectats per aquesta actuació. Reposició d‟estanquitat a zones opaques a base de sanejament d‟arrebossat, col·locació de nou arrebossat aïllant i pintat. Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 91 | Esquema propi de les actuacions a l‟envolupant coberta - Actuacions a l’envolupant coberta: reposició d‟estanquitat a base de capa de morter i tela asfàltica tipus Super Morter-Plast. Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 92 | Muntatge propi amb ortofotos de Barcelona 1967 - situació dels principals conjunts arran del Pla d‟Urgència Social - 08.3 | Afectacions i rehabilitacions en l’envolupant – El Pla d’Urgència Social Dels conjunts realitzats arran del Pla d’Urgència Social he seleccionat el següent per exemplificar les solucions constructives utilitzades per resoldre l‟envolupant i les afectacions sofertes en els polígons d‟aquest període: Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 96 | Esquema propi de l‟envolupant coberta Sud-Oest del Besòs (Barcelona) | 1959-67: - Estructura portant: les tipologies seleccionades resolen l‟estructura mitjançant murs de càrrega de fàbrica de bloc ceràmic de 18x20x40 cm i forjats a base de biguetes semiresistents de formigó armat, revoltons ceràmics i capa de compressió. - Envolupant façana: els mateixos murs de càrrega de bloc ceràmic vist configuren els tancaments verticals exteriors tant en façanes com en murs testers. - Envolupant coberta: plana i amb solera de rajola ceràmica. Figura 95 | Esquema propi de l‟envolupant façana Figura 93-94 | Redibuix propi de plantes tipus (B,C) e: 1|200 Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau - Afectacions a l’envolupant façana: humitats de filtració d‟aigua de pluja per la deficient impermeabilització dels trams opacs així com per l‟absència de segellat efectiu entre fusteria i mur. Mal estat de fusteries, sense trencaaigües, amb oxidacions i deformacions importants. Humitats de condensació per absència d‟aïllament tèrmic, accentuades en els paraments a nord i en els ponts tèrmics entre forjat i mur. Esquerdes a l‟alçada de l‟últim forjat per dilatacions no controlades. - Afectacions a l’envolupant coberta: filtracions per ruptures generalitzades a la solera. - Actuacions a l’envolupant façana: no s‟han executat actuacions significatives en l‟àmbit de tancaments verticals exteriors del conjunt edificatori. - Actuacions a l’envolupant coberta: no s‟han executat actuacions significatives en l‟àmbit de cobertes del conjunt edificatori. Figura 97 | Esquema propi de les afectacions a l‟envolupant façana Figura 98 | Esquema propi de les afectacions a l‟envolupant coberta Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 99 | Muntatge propi amb ortofotos de Barcelona 1967 - situació dels principals conjunts dels anys 60 - 08.4 | Afectacions i rehabilitacions en l’envolupant – Els polígons dels anys 60 Dels conjunts realitzats arran de les actuacions d‟Unitats Veïnals d’Absorció he seleccionat el següent per exemplificar les solucions constructives utilitzades per resoldre l‟envolupant, les afectacions sofertes i algunes de les rehabilitacions realitzades en els polígons d‟aquest període: Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 100-103 | Redibuix propi de plantes tipus (A,B,C,D) e: 1|200 Cinc Roses (Sant Boi de Llobregat) | 1967-68: - Estructura portant: les quatre tipologies edificatòries del conjunt es resolen mitjançant murs de fàbrica de maó GERO i forjats de biguetes i revoltons ceràmics o de formigó. Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau - Envolupant façana: sis filades de blocs de formigó configuren el tancament de les plantes baixes i la resta de pisos utilitzen els mateixos murs de maó GERO portants, on trobem els ampits de les finestres amb un acabat arrebossat. - Envolupant coberta: calenta, plana, amb pendents a base de formigó alleugerit i estanquitat resolta mitjançant tela asfàltica i alumini gofrat. - Afectacions a l’envolupant façana: filtracions generalitzades pels junts de l‟obra vista i condensacions generalitzades per la manca d‟aïllament i accentuades pels ponts tèrmics en la unió entre forjat i parament vertical. Figura 104 | Esquema propi de l‟envolupant façana Figura 105 | Esquema propi de l‟envolupant coberta Figura 106 | Esquema propi de les afectacions a l‟envolupant façana Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau - Afectacions a l’envolupant coberta: filtracions generalitzades per ruptura de la tela asfàltica. La posterior actuació consistent en sobreposar plaques de fibrociment sobre les cobertes originals resulta ineficaç per l‟efecte de supressió del vent que mou les peces afegides. - Actuacions a l’envolupant façana: increment de l‟aïllament tèrmic mitjançant l‟aplicació de guix PERLESCA a l‟interior dels habitatges. Reposició de l‟estanquitat a zones opaques amb la impregnació de resines de silicona tipus FEB-SILICON als trams de maó vist i pintura als altres. Figura 107 | Esquema propi de les afectacions a l‟envolupant coberta Figura 108 | Esquema propi de les actuacions a l‟envolupant façana Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau - Actuacions a l’envolupant coberta: superposició de plaques de fibrociment tipus CANALONDA sobre la coberta existent i posterior col·locació de coberta inclinada de teula en substitució de la primera actuació per la seva ineficàcia. Figura 109 | Esquema propi de les actuacions a l‟envolupant coberta Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 57 | Dibuix propi de les afectacions a l‟envolupant de l‟edifici (trobada façana-coberta). Produccio pròpia Figura 58 | Dibuix propi de les actuacions a l‟envolupant de l‟edifici (trobada façana-coberta). Produccio pròpia Figura 59 | Dibuix propi de les actuacions a l‟envolupant façana P.B. Producció pròpia Figura 60 | Quadre del cost estimatiu de rehabilitació de les patologies de l‟envolupant. Producció pròpia Figura 61 | Quadre del cost estimatiu de rehabilitació de les patologies de l‟envolupant Producció pròpia Figura 62 | Quadre del cost estimatiu de rehabilitació de les patologies de l‟envolupant Producció pròpia Figura 63 | Muntatge propi amb ortofotos de Barcelona 1967, situació dels tres casos d‟estudi (Can Badia). Producció pròpia Figura 64 | Emplaçament del polígon Can Badia. Producció pròpia Figura 65 | Esquemes d‟agrupacions, dimensions i alçades (F). Producció pròpia Figura 66 | Redibuix propi de planta tipus (F) e: 1|200. Producció pròpia Figura 67 | Dibuix propi de l‟envolupant de l‟edifici (trobada façana-coberta). Produccio pròpia Figura 68 | Dibuix propi de les afectacions a l‟envolupant de l‟edifici (trobada façana-coberta). Produccio pròpia Figura 69 | Dibuix propi de les actuacions a l‟envolupant de l‟edifici per l‟interior (trobada façana-coberta). Produccio pròpia Figura 70 | Dibuix propi de les actuacions a l‟envolupant de l‟edifici per l‟exterior (trobada façana-coberta). Produccio pròpia Figura 71 | Dibuix propi de les actuacions a l‟envolupant de l‟edifici per l‟exterior (coberta). Produccio pròpia Figura 72 | Dibuix propi de les actuacions a l‟envolupant de l‟edifici per l‟exterior (coberta). Produccio pròpia Figura 73 | Quadre del cost estimatiu de rehabilitació de les patologies de l‟envolupant Producció pròpia Figura 74 | Quadre comparatiu dels ratis de costos de rehabilitació. Producció pròpia Figura 75 | Muntatge propi amb ortofotos de Barcelona 1967, situació dels principals conjunts de post-guerra. Producció pròpia Figura 76 | Redibuix propi de planta tipus e: 1|200. Producció pròpia Figura 77 | Esquema propi de l‟envolupant façana. Producció pròpia Figura 78 | Esquema propi de l‟envolupant coberta (proposta original). Producció pròpia Figura 79 | Esquema propi de les afectacions l‟envolupant façana. Producció pròpia Figura 80 | Esquema propi de les afectacions l‟envolupant coberta (solució definitiva). Producció pròpia Figura 81 | Muntatge propi amb ortofotos de Barcelona 1967, situació dels principals conjunts arran del Pla Comarcal. Producció pròpia Figura 82-85 | Redibuix propi de plantes tipus (A,B,C,D) e: 1|200. Producció pròpia Figura 86 | Esquema propi de l‟envolupant façana. Producció pròpia Polígons residencials de l’AMB, segona meitat s. XX UPC | ETSAB afectacions i rehabilitacions en la seva envolupant Treball final de grau Figura 87 | Esquema propi de l‟envolupant coberta. Producció pròpia Figura 88 | Esquema propi de les afectacions l‟envolupant façana. Producció pròpia Figura 89 | Esquema propi de les afectacions l‟envolupant coberta. Producció pròpia Figura 90 | Esquema propi de les actuacions l‟envolupant façana. Producció pròpia Figura 91 | Esquema propi de les actuacions l‟envolupant coberta. Producció pròpia Figura 92 | Muntatge propi amb ortofotos de Barcelona 1967, situació dels principals conjunts arran del Pla d‟Urgència Social. Producció pròpia Figura 93-94 | Redibuix propi de plantes tipus (B,C) e: 1|200. Producció pròpia Figura 95 | Esquema propi de l‟envolupant façana. Producció pròpia Figura 96 | Esquema propi de l‟envolupant coberta. Producció pròpia Figura 97 | Esquema propi de les afectacions l‟envolupant façana. Producció pròpia Figura 98 | Esquema propi de les afectacions l‟envolupant coberta. Producció pròpia Figura 99 | Muntatge propi amb ortofotos de Barcelona 1967, situació dels principals conjunts dels anys 60. Producció pròpia Figura 100-103 | Redibuix propi de plantes tipus (A,B,C,D) e: 1|200. Producció pròpia Figura 104 | Esquema propi de l‟envolupant façana. Producció pròpia Figura 105 | Esquema propi de l‟envolupant coberta. Producció pròpia Figura 106 | Esquema propi de les afectacions l‟envolupant façana. Producció pròpia Figura 107 | Esquema propi de les afectacions l‟envolupant coberta. Producció pròpia Figura 108 | Esquema propi de les actuacions l‟envolupant façana. Producció pròpia Figura 109 | Esquema propi de les actuacions l‟envolupant coberta. Producció pròpia Figura 110 | Muntatge propi amb ortofotos de Barcelona 1967, situació dels principals conjunts dels anys 70. Producció pròpia Figura 111-113 | Redibuix propi de plantes tipus (A,B,D) e: 1|200. Producció pròpia Figura 114 | Esquema propi de l‟envolupant façana. Producció pròpia Figura 115 | Esquema propi de l‟envolupant coberta. Producció pròpia