Recorregut de recerca geològica, geoambiental i mineralògica per la comarca del Baix Llobregat: des del Martorell a Abrera, Esparreguera i a Olesa de Montserrat

XARAGALL Revista de Ciències de la Catalunya Central Sèrie B nº 438 - maig del 2012 ISSN 1131 – 5385 D.L.B. 36.662 - 82 18 pàgines RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA, GEOAMBIENTAL I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT: DES DEL MARTORELL A ABRERA, ESPARREGUERA I A OLESA DE MONTSERRAT Josep M. Mata-Perelló _______________________________________________________________ Aquest recorregut va ésser experimentat amb docents el dia 25 DE NOVEMBRE DEL 2010 2 RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA, GEOAMBIENTAL I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT: DES DEL MARTORELL A ABRERA, ESPARREGUERA I A OLESA DE MONTSERRAT Per Josep M. MATA-PERELLÓ ADVERTIMENTS PREVIS Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., aquest constarà de diverses parades. Però, sols si es disposa del temps suficient, podrà efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS. Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. En cas de trobar-se en males condicions, recomanem fer el desplaçament a peu. En qualsevol cas, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari. BREU INTRODUCCIÓ El recorregut del present itinerari discorrerà, en la seva quasi totalitat per una sola unitat geològica: pel Sistema Mediterrani (i més concretament, ho farà per tres de les quatre sotsunitats que el constitueixen: per la Serralada Litoral Catalana (per on s´iniciarà) per la Depressió Prelitoral Catalana i per la Serralada Prelitoral Catalana (per on finalitzarà el recorregut). Tot i així, finalitzarà en el contacte d’aquesta darrera sotsunitat amb la Depressió Geològica de l’Ebre. Així, l’itinerari s’iniciarà al terme de Castellví de Rosanes (en un indret molt proper al de Martorell), dintre de la Serralada Litoral Catalana. Després, en anar cap a Abrera i Esparreguera, es passarà a la Depressió Prelitoral Catalana i posteriorment a la Serralada Prelitoral Catalana. Finalment, el recorregut es dirigirà cap a Olesa de Montserrat, tot passant per la Depressió Prelitoral Catalana i entrant de nou a la Serralada Prelitoral Catalana, per on finalitzarà el recorregut, ben prop del seu contacte amb la Depressió Geològica de l’Ebre. OBJECTIUS FONAMENTALS 3 Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en el recorregut d’aquest itinerari, es poden concretar en els següents aspectes generals: 1.- Observació del Sistema Mediterrani, així com de les diferents sotsunitats que la constitueixen, i per les quals discorre el recorregut del present itinerari, entre les poblacions del Martorell i Olesa de Montserrat. 2.- Observació i descripció dels materials paleozoics (exclusivament del Silurià i de l´Ordovicià, així com de diversos afloraments granítics), els quals constitueixen la Serralada Litoral Catalana, pels voltants de les poblacions de Martorell i de Castellví de Rosanes. 3.- Observació i descripció dels materials terciaris neògens (i més concretament del Miocè), els quals formen part de la Depressió Prelitoral Catalana, i que nosaltres trobarem pels voltants de Martorell, Abrera i Esparreguera; i posteriorment entre aquesta darrera població, la Colònia Sedó i Olesa de Montserrat. 4.- Observació i descripció dels materials paleozoics (exclusivament del Silurià i de l´Ordovicià, així com de diversos afloraments granítics); així com els mesozoics del Triàsic. els quals constitueixen la Serralada Prelitoral Catalana, pels voltants de les poblacions d´Esparreguera i Olesa de Montserrat. 5.- Observació i descripció dels materials cenozoics (del Paleocè i de l´Eocè), els quals constitueixen la Depressió Geològica de l’Ebre, pels voltants de les poblacions d´Esparreguera i d´Olesa de Montserrat, que nosaltres veurem a distancia. 6.- Observació de les estructures locals d’aquests materials esmentats als paràgrafs anteriors, al llarg del recorregut de l’itinerari, així com de les relacions existents entre les sotsunitats que constitueixen el Sistema Mediterrani per aquests indrets (concretament entre la Serralada Litoral Catalana, la Depressió Prelitoral Catalana i la Serralada Prelitoral Catalana). I tanmateix entre l´esmentat Sistema Mediterrani i la Depressió Geològica de l’Ebre, que veurem a les darreres aturades. 7.- Observació, si s’escau, i comentari de diverses explotacions mineres, antigues i actuals, situades al recorregut de l’itinerari. 8.- Interpretació dels impactes mediambientals provocats per les explotacions mineres sobre el Medi Natural i sobre el Medi Ambient. I en tot cas de les restauracions dutes a terme per tal de corregir els impactes. 9.- Observació del Patrimoni Geològic que anirem trobant al llarg del recorregut de l’itinerari. Així cal parlar dels indrets de les Roques Blaves d´Esparreguera i de les Ribes Blaves d´Olesa de Llobregat, ambdós relacionats amb la bretxa de falla de la falla septentrional del Vallès – Penedès. 10.- Observació del Patrimoni Miner que anirem trobant al llarg del recorregut de l’itinerari. Així cal parlar del relacionat amb les Mines de Plom de Martorell, del terme de Castellví de Rosanes, entre altres indrets. 4 ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS Pel que fa al recorregut del present itinerari, existeixen nombrosos antecedents parcials, de tipus bibliogràfic referent a diferents parts del recorregut del mateix; es tracta de MATAPERELLÓ (1996a, 1996b, 1997, 1998, 1999a,1999b, 2001a, 2002b, 2006a, 2006b, 2007a., 2007b, 2008a, 2008b, 2008c, 2008d, 2008e, 2008f, 2008g, 2009a, 2009b i 2009c). I també a MATA LLEONART et altri (20001); així com a MATA-PERELLÓ i FALGUERA TORRES (2004). I MATA – PERELLÓ i MONTANÉ GARCÍA (2005). Tret d’aquests antecedents, no en tenim coneixement de cap altres. Tot i així, farem esment d’un important treball de SOLE SABARÍS (1964), on es descriu un recorregut molt proper al que ara presentem, dintre d’un conjunt de recorreguts pels voltants de Barcelona. Així com dels de SOLER (1982) i del de VIRGILI (1958). Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions de les comarques per les quals discorre l’itinerari, cal parlar d’uns altres treballs nostres, de MATA-PERELLÓ (1988 i 1991), el primer relatiu al conjunt de les mineralitzacions catalanes en general, distribuïdes per comarques, i esmentant-se les corresponents al Baix Llobregat i al Vallès Occidental. També pot fer-se esment del treball comarcal de MATA-PERELLÓ (1988), en un treball relatiu a la comarca del Vallès Occidental i a la del Baix Llobregat. I, finalment, pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l’itinerari, farem esment dels treballs de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976). Tanmateix, farem esment de les fulles de IGME (1976a i 1976b) relativa a la zona per on discorre el recorregut del present itinerari. Tots aquests treballs referenciats, i d’altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l’apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA. RECORREGUT DE L’ITINERARI L’iniciï del recorregut de l’itinerari, es realitzarà ben prop de la població de Martorell (tot i que dintre del terme de Castellví de Rosanes), dintre de la Serralada Litoral Catalana. Posteriorment, el recorregut es dirigirà cap a Abrera i cap a Esparreguera, passant per la Depressió Prelitoral Catalana i després per la Serralada Prelitoral Catalana. En aquest tram s’efectuaran diverses aturades. Més tard, el recorregut es dirigirà cap a Olesa de Montserrat, entrant de nou a la Depressió Prelitoral Catalana i passant després de nou a la Serralada Prelitoral Catalana. El recorregut finalitzarà prop del termes de Vacarisses i de Viladecavalls del Vallès, prop de la Depressió Geològica de l’Ebre. DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les 5 qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, si s’escau. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret. En aquest cas, el recorregut de l’itinerari passarà exclusivament per tres dels fulls. Concretament ho farà per part del 391 (o d’Igualada), 392 (o de Sabadell) i 420 (dit de l’Hospitalet de Llobregat), de l´"Instituto Geográfico y Catastral", realitzat a l’escala de 1:50.000. Així doncs, la relació i descripció de les aturades que composen aquest itinerari, és la següent: PARADA 1. MINA LA MARTORELLENSE, (termes municipals de Castellví de Rosanes i de Martorell, comarca del Baix Llobregat). (Full 420). El recorregut de l´itinerari cal iniciar-lo en aquest indret, dintre del terme de Castellví de Rosaes, però ben a prop de Martorell. Precissament, des d´aquesta darrera població es pot arribar fácilment a peu, en uns 20 minuts, per un camí ascendent. En aquest recorregut, que haurem (efectuat inicialment per la Depressió Prelitoral Catalana). Després hem entrat a la Serralada Litoral Catalana en travessar falla del Llobregat. Així, haurem trobat afloraments dels materials paleozoics de l´Ordovicià, constituïts per llicorelles, amb freqüents intercalacions porfíriques. Tanmateix hem trobat afloraments discordants amb els anteriors, formatsper gresos rogencs del Buntsandsteim (del Triàsic Inferior). FOTOGRAFÍA 1. Mina “la Martorellense” de Castellví de Rosanes En aquest indret, hi ha una interessant mineralització filoniana, la qual es troba encaixada entre els nivells de llicorelles, així com també entre els pòrfirs granítics. Els minerals primaris més importants són els següents: CALCOPIRITA (indicis), ESFALERITA, GALENA (molt abundant), PIRITA, FLUORITA, CALCITA, BARITINA i QUARS. Com a minerals 6 d’alteració, també es troben, entre altres minerals. GOETHITA (terrosa i limonítica), ATZURITA (indicis), CERUSSITA, MALAQUITA, SMITHSONITA (indicis) i ANGLESITA. Per d’altra banda, també es troba la PIROLUSITA (sempre dendrítica). Finalment, cal dir que aquestes mineralitzacions van ésser motiu d’explotació, tant a la mina on ara som, com a tot el conjunt de la Serra d´Ataix. Tot i així, a l’actualitat es troben perdudes la majoria de les instal·lacions mineres, i malmès el patrimoni miner. PARADA 2 - CONDICIONAL. ESGLÈSIA PARROQUIAL DE LA POBLACIÓ D´ESPARREGUERA, (terme municipal d´Esparreguera, comarca del Vallès Occidental). (Full 392). Després de realitzar l´aturada anterior, cal fer un llarg recorregut, per tal d´anar cap a Esparreguera. Així, des de la mina anteriorment vista, ens caldrà baixar fins prop de Sant Andreu de la Barca. Tot seguit, ens caldrà travessar la població de Martorell. A la sortida d´aquesta darrera població, ens caldrà anar cap a Abrera, tot seguint sempre la carretera nacional N – II. Més endavant, per aquesta mateixa carretera arribarem a Esparreguera. En arribar-hi, podem anar cap a les immediacions de l´Església Parroquial d´Esparreguera, on farem la present aturada. Aquest indret es troba situat al bell mig de la població. Així, en aquest recorregut haurem recorregut uns 12 Km, des de la parada anterior, per tal d´arribar fins on ara som. En aquest recorregut, inicialment hem trobat afloraments dels materials paleozoics de la Serralada Prelitoral Catalana. Posteriorment, des de Martorell fins on ara som, hem anat trobant afloraments dels materials miocénics que reblen la Depressió Prelitoral Catalana, on ara ens trobem. Sovint aquests materials detrítics miocenics es troben recoberts per terrenys detritics del Quaternari. En aquest indret, on fem la present aturada, es pot veure com els materials utilitzats per la construcció de l´església no son altres que el pinyolenc de Montserrat. D´aquesta manera aquesta església es un dels pocs exemples de la utilització dels conglomerats com a material de construcció. PARADA 3. CAMÍ DE CAN FONT, (terme municipal d´Esparreguera, comarca del Baix Llobregat - Nord). (Full 392). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar travessar tota la població d´Esparreguera. En fer-ho cal anar cap a la dreta, pel camí vell de Collbató, tot travessant la població per les immediacions de l´Església. A la sortida del poble arribarem a les proximitats del Pla de Can Font, abans d´arribar-hi, ens caldrà fer una nova aturada, a uns 4 Km de l´anterior. Aquesta aturada la farem a la bora del camí. En aquest recorregut, inicialment hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors. Després, haurem vist com aquests materials han quedat recoberts per terrenys detrítics quaternaris. Aquests materials són els que ara apareixen a la mateixa vora del camí, on es possible veure interessants exemples de podosòls. 7 FOTOGRAFÍA 2. Podosòls a la bora del camí PARADA 4. PLA DE CAN FONT, (terme municipal d’Esparreguera, comarca del Baix Llobregat - Nord). (Full 392). Després de fer l’aturada anterior, cal continuar cap a les proximitats del Pla de Can Font. Aquí ens caldrà fer una nova aturada, aproximadament a uns 0´5 Km de l’anterior. En aquest breu recorregut, haurem anat trobant afloraments dels materials quaternaris esmentats a la parada anterior, concretament dels anomenats podosols, que pràcticament haurem trobat fins al lloc de la present aturada. Des d’aquest indret, es pot veure una ampla panoràmica del Torrent de Roques Blaves, per sobre del qual estem situats. Així es veuen interessants exemples de xaragalls desenvolupats sobre aquests materials. Al respecte d’aquests, cal dir que es tracta de llicorelles trinxades per la falla Nord del Vallès –Penedès, de color blavós. En relació a la falla, hem de dir que no la veiem, encara que estem situats davant de la seva bretxa de falla: les llicorelles trinxades que hem acabat d’esmentar. Aquesta falla posa en contacte les llicorelles paleozoiques situades al Nord d´on ara som, i els materials detrítics del Miocè, situats al Sud. Les primeres es troben a la Serralada Prelitoral Catalana; mentre que les segones es troben a la Depressió Prelitoral Catalana. Per d’altra banda, des d’aquest indret es pot veure una interessant finestra tectònica, ja que per sota de les pissarres, apareixen (al fons del barranc) uns materials rogencs amb gresos i calcolutites, que pertanyen al Triàsic Inferior, al Buntsadsteim. 8 FOTOGRAFÍA 3. Xaragalls de Roques Blaves, Esparreguera FOTOGRAFÍA 4. Un altre aspecte dels xaragalls, amb els afloraments triàsics de la Serra de Can Colomer i Montserrat al fons Tanmateix, mirant a l’altra banda del torrent, es pot veure una falla que posa en contacte els materials rogencs del Buntsandsteim amb les llicorelles de l´Ordovicià. La falla es vertical i es fa palesa a diferents zones, enfront nostre. 9 Des d’aquest lloc es pot gaudir de l’observació (a l’altra banda del torrent) dels diferents materials triàsics, donant lloc a un interessant tall. Així, sobre els gresos i calcolutites rogenques del Triàsic Inferior (del Buntsandsteim), es poden veure els diferents trams del Triàsic Mitjà: les calcàries i dolomies del Muschelkalk Inferior, els gresos i calcolutites roges del Muschelkalk Mig i les calcàries i dolomies del Muschelkalk Superior, al Coll de Can Colomer, (veure la FOTOGRAFIA 4). Tanmateix, per darrera de tots els materials anteriors, es poden veure els nivells de conglomerats i bretxes calcaries de l´Eocè, tot formant part de Montserrat. Precisament, aquesta muntanya es fa ja clarament palesa per darrera dels materials mesozoics, tot i que entre uns i altres hi ha la Riera de la Salut, que baixa al Llobregat pels voltants de Ca n´Estruc. Finalment, cal dir que aquest paratge on ara som, és un indret molt interessant del nostre patrimoni geològic, que cal conservar adequadament. PARADA 5. CARRETERA A LES BALMES, IMMEDIACIONS DEL Km 1´5, (Colònia Sedó, terme municipal d’Esparreguera, comarca del Baix Llobregat - Nord). (Full 392). Després de fer l’aturada anterior, cal retornar cap a la població d’Esparreguera, per tal de travessar-la i baixar cap a la Colònia Sedó. Tot seguit, des d’aquí cal continuar per la carretera que baixa per la banda dreta del Llobregat, la qual es dirigeix cap a les Balmes i després cap a Olesa de Montserrat. Després de recórrer quasi 1 Km, aproximadament, des del seu inici a la Colònia Sedó, cal fer la present parada, quasi a 4´5 Km de l’anterior. En aquest recorregut hem tornat a trobar els afloraments dels materials quaternaris que cobreixen als paleozoics (ordovícics, de la Serralada Prelitoral Catalana) i als cenozoics (miocènics, de la Depressió Prelitoral Catalana). Després, des de la Colònia fins a l´indret de l’aturada es van tallant els materials miocènics, formats per nivells de gresos i de conglomerats, amb un fort cabuçament cap al Sud, com a conseqüència de la propera falla nord del Vallès- Penedès, que hem vist a l’aturada anterior i que hem travessat prop de la Colònia. També cal dir que sovint aquests materials es troben recoberts per altres materials detrítics, discordants amb ells, els quals formen part de les terrasses quaternàries del riu Llobregat; així com per d’altres (també quaternaris), de "derrubis de pendent". Per d’altra banda, molt sovint entre aquests materials es troben algunes falles, com les que es poden veure a uns 300-400 m de la Colònia. Més endavant, tot continuant cap a les Balmes es troben diverses i interessants fractures. Així en aquest lloc es troben diverses fractures, ara se’n poden veure dues falles, molt inclinades, inverses. També cal dir que aquests materials miocènics es troben cada cop menys inclinats, a mida que anem deixant endarrere la Falla del Vallès – Penedès, que hem vist anteriorment. Així, en aquest lloc es poden veure dues falles, molt inclinades, inverses. 16 FOTOGRAFÍA 9. Contacte entre el Triàsic i el Paleozoic a la carretera, per sota de l´Estació de la RENFE d´Olesa de Montserrat EN AQUEST INDRET FINALITZA L’ITINERARI ________________________________________________________________ REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona IGME (1976a).- Explicación del Mapa Geológico de España, a escala 1:50.000 (2ª Serie). Hoja nº 420 (Hospitalet de Llobregat). Instituto Tecnológico y GeoMinero de España. Ministerio de Indústria. Madrid IGME (1976b).- Explicación del Mapa Geológico de España, a escala 1:50.000 (2ª Serie). Hoja nº 448 (Gavà). Instituto Tecnológico y GeoMinero de España. Ministerio de Indústria. Madrid MATA LLEONART, R; RUBIO MARTÍNEZ, J. i MATA-PERELLÓ, J.M. (2001).- Recorregut de recerca geològica per Martorell, Castellví de Rosanes i Gelida /Baix Llobregat i Alt Penedès). Serralada Prelitoral Catalana i Depressió del Vallès–Penedès. 12 pag. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (1988).- Inventari Mineralògic del Vallès Occidental, revista Xaragall, nº 22, 26 pàgines. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona MATA-PERELLÓ, J.M. (1996a).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques del Baix Llobregat i del Vallès Occidental: des de Castellbisbal a Sant Andreu de la Barca i a Martorell, Inèdit, 14 pàg. Manresa 17 MATA-PERELLÓ, J.M. (1997).- Recerca Geològica i Mineralògica per les comarques del Baix Llobregat i del Vallès Occidental: des de Castellbisbal a Martorell i a Esparreguera. Inèdit, 12 pàgines. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (1998).- Recerca Geològica i Mineralògica per les comarques del Baix Llobregat i d’Anoia: des de Martorell a Masquefa i a Piera. Inèdit, 12 pàgines. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (1999a).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques del Baix Llobregat i del Vallès Occidental: des de Terrassa i Castellbisbal a Sant Andreu de la Barca; i des de Martorell a Olesa de Montserrat i a la Colònia Sedó. Xaragall, sèrie B, nº 117, pp. 15. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (1999b).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques del Baix Llobregat, Vallès Occidental i Barcelonès: des de Sant Cugat del Vallès a Santa Creu d´Olorde i a Gavà. Xaragall, sèrie B, nº 122, pp. 13. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2001a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Baix Llobregat i del Vallès Occidental: des de Terrassa i Castellbisbal a Sant Cugat del Vallès i al Papiol, i des de Martorell a Olesa de Montserrat i a Esparreguera. Algeps, sèrie B, nº 159, 14 pag. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2001a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Baix Llobregat, del Vallès Occidental i del Bages: des de Martorell i Olesa de Montserrat a Castellbell. Algeps, sèrie B, nº 160, 12 pag. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2006a).- Recorregut de recerca geològica, geoambiental i mineralògica per les comarques del Baix Llobregat i del Vallès Occidental: des del Papiol a Martorell i a Esparreguera. Inèdit. 14 pag. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2006b).- Recorregut de recerca geològica, geoambiental i mineralògica per les comarques del Baix Llobregat i d’Anoia: des d’Esparreguera a Piera i a la Pobla de Claramunt. Inèdit. 14 pag. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2007a).- Recorregut de recerca geològica, geoambiental i mineralògica per les comarques del Baix Llobregat i del Vallès Occidental: des del Papiol a Martorell i a Vallbona d’Anoia. Inèdit . 14 pag. Manresa 14 pag MATA-PERELLÓ, J.M. (2007b).- Itinerari geològic per les comarques del Vallès Occidental, Baix Llobregat i Anoia: des de Viladecavalls del Vallès a Olesa de Montserrat, Esparreguera, Collbató i al Bruc. Inèdit . 26 pag. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2008a).- Itinerari geològic per la comarca del Vallès Occidental: des de Viladecavalls del Vallès a Olesa de Montserrat. Inèdit . 20 pag. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2008b).- Recorregut de recerca geològica, geoambiental i mineralògica per les comarques del Baix Llobregat, del Vallès Occidental i de l’Anoia: des del Papiol a Olesa i al Bruc. Inèdit. 23 pag. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2008c).- Recorregut de recerca geològica, geoambiental i mineralògica per la comarca del Baix Llobregat: des del Papiol a Castellbisbal. Inèdit. 10 pag. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2008d).- Sortida de recorregut geològic pel Sud del Bages i pel Baix Llobregat Nord: des de Monistrol de Montserrat a Esparreguera, a Olesa de Montserrat i al Cairat. Inèdit. 18 12 pag. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2008e).- Recorregut de recerca geològica, geoambiental i mineralògica per la comarca del Baix Llobregat: des de Castellbisbal i Martorell cap a Castellví de Rosanes. Inèdit. 8 pag. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2008f).- Sortida de recorregut geològic pel Baix Llobregat: des de Collbató a la Colònia Sedó i a Esparreguera. Inèdit. 12 pag. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2008g).- Itinerari geològic per les comarques del Baix Llobregat i del Vallès Occidental: des de la Puda a Olesa de Montserrat i a Sant Pere Sacama. Inèdit. 20 pag. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2008g).- Itinerari geològic per les comarques del Baix Llobregat i d´Anoia: des d´Esparreguera a Collbató i al Bruc. Inèdit. 8 pag. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2009a).- Recorregut de recerca geològica, geoambiental i mineralògica per la comarca del Baix Llobregat: des de Castellbisbal i Martorell cap a Castellví de Rosanes. Inèdit. 10 pag. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2009b).- Itinerari geològic per les comarques del Baix Llobregat i del Vallès Occidental: des d´Olesa de Montserrat a Ribes Blaves, a Sant Pere Sacama i a Sant Salvador de les Espasses. Inèdit. 16 pag. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. (2009c).- Sortida de recorregut geològic pel Baix Llobregat: des de Collbató a Esparreguera, a Olesa de Montserrat i a la Puda de Montserrat. Inèdit. 10 pag. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. i FALGUERA TORRES, S. (2004).- Recorregut de recerca geològica, geoambiental i mineralògica per les comarques del Baix Llobregat i del Vallès Occidental: des del Papiol a Castellbisbal i des de Martorell a Gavà. Inèdit, 14 pag. Manresa MATA-PERELLÓ, J.M. i MONTANÉ GARCÍA, P. (2005).- Sortida de recorregut geològic pel Sud del Bages i el Baix Llobregat: des de Monistrol de Montserrat a l´Aeri, a Esparreguera, a Olesa de Montserrat i al Cairat. Inèdit. 10 pag. Manresa RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona SOLÉ SABARÍS, L. (1964).- Geologia de los alrededores de Barcelona. Colección la "Nueva Geografia", Minist. de Educ. Nacional. 135 pag. Barcelona SOLER, A. (1982).- La tectònica alpina de la Serralada Prelitoral Catalana en el sector comprès entre el Balneari de la Puda de Montserrat, Serra de Coll Cardús i la Serra d’en Font. Acta del Grup Autònom de Manresa, de la Inst. Catalana d´Hist. Nat. Manresa. VIRGILI, C. (1958).- El Triásico de los Catalánides. Bol. Inst. Geol. Minero de España, t.45, 386 pag. Madrid.