Efecte de l'empelt i densitats de Meloidogyne spp.sobre el contingut de compostos bioactius de tomàquet "Durinta" i Meló Cantaloupe "Paloma"

Autor: Meritxell Cambras Alvarez Tutor: Isabel Achaerandio Montserrat Pujolà 1/ Juliol / 2017 Treball final de grau Enginyeria Alimentària EFECTE DE L’EMPELT I DENSITATS DE MELOIDOGYNE SPP. SOBRE EL CONTINGUT DE COMPOSTOS BIOACTIUS DE TOMÀQUET “DURINTA” I MELÓ CANTALOUPE “PALOMA” 1 Escola Superior d’Agricultura de Barcelona UPC - BarcelonaTech Resum En els últims anys, les investigacions realitzades en el camp dels nematodes fitoparàsits, han cobrat particular importància, tenint en compte el dany causat per aquests organismes, especialment Meloidogyne incognita, no només en la producció i el rendiment vegetatiu sinó també en el possible efecte sobre la qualitat del fruit. El present treball té com a objectiu estudiar l’efecte de la presència de Meloidogyne incognita i de l’ús d’empelts (Cucumis metuliferus i Aligator) en el contingut de compostos bioactius en meló Cataloupe (Cucumis melo var. cantalupensis) varietat Paloma i tomàquet (Solanum lycopersicum) varietat Durinta conreats en rotació en hivernacle. Els paràmetres analitzats foren l’àcid ascòrbic, compostos fenòlics, carotenoides i la capacitat antioxidant dels compostos hidrofílics. S’ha constatat que la presència de nematodes en plantes empeltades de meló Cantaloupe fa disminuir la capacitat antioxidant. En el cultiu d’estiu, en poblacions elevades, el contingut de compostos fenòlics i carotens també es redueix tant en plantes empeltades com no empeltades. En el cas del tomàquet no s’aprecia una millora per la utilització de l’empelt. De tota manera els canvis observats en el contingut de compostos bioactius, deguts a la presència de nematodes, no suposen un canvi en el valor nutricional d’ambdós fruits. Paraules clau: àcid ascòrbic, compostos fenòlics, carotens i capacitat antioxidant. 2 Resumen En los últimos años, las investigaciones realizadas en el campo de los nematodos fitoparásitos, han cobrado particular importancia, teniendo en cuenta el daño causado por estos organismos, especialmente Meloidogyne incognita, no sólo en la producción y el rendimiento vegetativo sino también en el posible efecto sobre la calidad del fruto. El presente trabajo tiene como objetivo estudiar el efecto de la presencia de nematodos (Meloidogyne incognita) y del uso de injertos (Cucumis metuliferus y Aligator) en el contenido de compuestos bioactivos en melón Cataloupe (Cucumis melo var. cantalupensis) variedad Paloma y tomate (Solanum lycopersicum) variedad Durinta cultivados en rotación en invernadero. Los parámetros analizados fueran el ácido ascórbico, compuestos fenólicos, carotenoides y la capacidad antioxidante de los compuestos hidrofílicos. Se ha constatado que la presencia de nematodos en plantas injertadas de melón Cantaloupe hace disminuir la capacidad antioxidante. En el cultivo de verano, en poblaciones elevadas, el contenido de compuestos fenólicos y carotenos también se reduce tanto en plantas injertadas como no injertadas. En el caso del tomate no se aprecia una mejora por la utilización del injerto. De todas maneras los cambios observados en el contenido de compuestos bioactivos, debidos a la presencia de nematodos, no suponen un cambio en el valor nutricional de ambos frutos. Palabras clave: ácido ascórbico, compuestos fenólicos, carotenos y capacidad antioxidante. 3 Escola Superior d’Agricultura de Barcelona UPC - BarcelonaTech Abstract In recent years, the researches carried out in the field of the nematodes phytoparasites, have gathered more importance, taking into account the damage caused by these organisms, especially Meloidogyne incognita, not only in the yield production but also in the possible effect on the quality of the fruit. The purpose of this research is to study the effect of the nematodes (Meloidogyne incognita) presence and the use of the graft (Cucumis metuliferus and Aligator) in the content of bioactive compounds in melon Cataloupe (Cucumis melo var. cantalupensis) variety “Paloma” and tomato (Solanum lycopersicum) variety “Durinta” cultivated in rotation in greenhouse. The parameters analysed were the ascorbic acid, phenolic compounds, carotenes and the antioxidant capacity of the hydrophilic compounds. It has ascertained that the presence of nematodes in graft plants of melon Cantaloupe reduce the antioxidant capacity. In the summer crop, in elevated populations, the content of phenolic compounds and carotenes it is reduce in graft plants as well as ungraft plants. In the case of the tomato does not appreciate an improvement for the utilisation of the graft. Anyway the changes observed in the content of compounds bioactive, owed to the presence of nematodes, do not suppose a change in the nutritional value of both fruits. Key words: ascorbic acid, phenolic compounds, carotenes and antioxidant capacity. 4 Sumari ÍNDEX DE FIGURES_________________________________________________________________ 6 ÍNDEX DE TAULES _________________________________________________________________ 8 PREFACI _________________________________________________________________________ 9 1. INTRODUCCIÓ ______________________________________________________________ 10 1.1. Composició nutricional del meló i del tomàquet.................................................................... 11 1.1. Components bioactius ............................................................................................................ 13 1.1.1. Factors que influeixen en la qualitat del meló i del tomàquet. ...................................... 17 1.2. Nematodes Meloidogyne incognita ........................................................................................ 18 1.2.1. Danys ocasionats per la infecció de Meloidogyne incognita en el cultiu. ...................... 20 1.3. Ús de l’empelt ......................................................................................................................... 21 1.4. Efecte de Meloidogyne incognita sobre la qualitat dels fruits. .............................................. 22 2. OBJECTIUS _________________________________________________________________ 23 3. MATERIALS I MÈTODES ______________________________________________________ 24 3.1. Material vegetal ...................................................................................................................... 24 3.2. Disseny experimental .............................................................................................................. 25 3.3. Mètodes analítics .................................................................................................................... 28 3.3.1. Determinació d’ àcid ascòrbic. ........................................................................................ 29 3.3.2. Determinació de compostos fenòlics. ............................................................................ 29 3.3.3. Determinació de carotens. .............................................................................................. 30 3.3.4. Determinació de la capacitat antioxidant (ORAC). ......................................................... 32 3.4. Tractament estadístic .............................................................................................................. 34 4. RESULTATS I DISCUSSIÓ ______________________________________________________ 35 4.1. Meló Cantaloupe ..................................................................................................................... 36 4.1.1. Efecte de l’empelt i la presència de nematodes sobre el contingut d’àcid ascòrbic. .... 36 4.1.2. Efecte de l’empelt i la presència de nematodes en el contingut de compostos fenòlics............................................................................................................................. 38 4.1.3. Efecte de l’empelt i la presència de nematodes en el contingut de carotens. .............. 40 4.1.4. Efecte de l’empelt i la presència de nematodes en la capacitat antioxidant. ................ 42 4.2. Tomàquet Durinta ................................................................................................................... 43 4.2.1. Efecte de l’empelt i la presència de nematodes en el contingut d’àcid ascòrbic. ......... 43 5 Escola Superior d’Agricultura de Barcelona UPC - BarcelonaTech 4.2.2. Efecte de l’empelt i la presència de nematodes en el contingut de compostos fenòlics............................................................................................................................. 45 4.2.3. Efecte de l’empelt i la presència de nematodes en el contingut de carotens. .............. 47 4.2.4. Efecte de l’empelt i la presència de nematodes en la capacitat antioxidant. ................ 49 4.3. Correlacions entre els paràmetres analitzats ......................................................................... 51 5. CONCLUSIONS ______________________________________________________________ 53 BIBLIOGRAFIA ___________________________________________________________________ 54 WEBS REFERENCIADES ____________________________________________________________ 59 6 Índex de figures Figura 1: Distribució M. incognita al món. ___________________________________________ 10 Figura 2: Diferents categories de fitoquímics amb propietats antioxidants. _________________ 13 Figura 3: A: Cicle biològic de Meloidogyne spp. en tomàquet. B: Larva de Meloidogyne spp. en segon estadi penetrant a l’arrel. C: Femella adulta i matriu gelatinosa d’ous de Meloidogyne spp. ____________________________________________________________________ 19 Figura 4: A i B: Nòduls en arrels de tomàquet per l’atac de Meloidogyne incognita. C: Roots of Cucumis plants inoculated with 1000 eggs per seedling. Note heavy galling and poor root development on F, less galling and better root growth on C and D, few small galls on A and E and no galling on B. ________________________________________________________ 20 Figura 5: Disseny experimental empleat a l'hivernacle de l'Agròpolis. _____________________ 26 Figura 6: Esquema global del tractament de la mostra. ________________________________ 28 Figura 7: Diagrama del procés per determinar els polifenols. ____________________________ 29 Figura 8: Diagrama del procés per determinar la concentració de carotens. ________________ 30 Figura 9: Diagrama del procés per determinar la capacitat antioxidant. ____________________ 32 Figura 10: Distribució dels patrons i els extractes en la microplaca. (F: control fluoresceïna, B: blanc, P: patrons Trolox, E: extractes). _______________________________________ 33 Figura 11: Exemple corba de calibratge de patrons Trolox. ______________________________ 33 Figura 12: Efecte de l’empelt i la presència de nematodes en el contingut de compostos fenòlics totals del meló Cantaloupe. Cultiu de primavera (groc-taronja) i cultiu d’estiu (verds). ___ 38 Figura 13: Efecte de l’empelt i la presència de nematodes en la capacitat antioxidant del meló Cantaloupe. Cultiu de primavera (groc-taronja) i cultiu d’estiu (verds). ________________ 42 7 Escola Superior d’Agricultura de Barcelona UPC - BarcelonaTech Figura 14: Efecte de l’empelt i la presència de nematodes en el contingut de compostos fenòlics totals del tomàquet Durinta. Cultiu de primavera (groc-taronja) i cultiu d’estiu (verds). ___ 45 Figura 15: Efecte de l’empelt i la presència de nematodes en la capacitat antioxidant del tomàquet Durinta. Cultiu de primavera (groc-taronja) i cultiu d’estiu (verds). ___________________ 49 8 Índex de taules Taula 1: Composició nutricional i principals components bioactius de diferents varietats de meló. _______________________________________________________________________ 11 Taula 2: Composició nutricional i principals components bioactius de diferents varietats de tomàquet. _______________________________________________________________ 12 Taula 3: Característiques i beneficis dels components bioactius en la salut humana. __________ 15 Taula 4: Factors que influeixen a la concentració dels principals components bioactius. _______ 17 Taula 5: Densitats de nematodes en els diferents conreus i cultius. _______________________ 27 Taula 6: Efecte de l’empelt i la presència de nematodes sobre l’àcid ascòrbic del meló Cantaloupe. _______________________________________________________________________ 36 Taula 7: Efecte de l’empelt i la presència de nematodes en el contingut de carotens del meló Cantaloupe. ______________________________________________________________ 40 Taula 8: Efecte de l’empelt i la presència de nematodes sobre l’àcid ascòrbic del tomàquet Durinta. _________________________________________________________________ 43 Taula 9: Efecte de l’empelt i la presència de nematodes en el contingut de carotens del tomàquet Durinta. _________________________________________________________________ 47 Taula 10: Coeficients de correlació Pearson de diferents paràmetres estudiats amb meló Cantaloupe i tomàquet Durinta. ______________________________________________ 51 17 Escola Superior d’Agricultura de Barcelona UPC - BarcelonaTech 1.1.1. Factors que influeixen en la qualitat del meló i del tomàquet. Són molts els factors agronòmics, ambientes o fisiològics que poden tenir un efecte sobre la qualitat nutricional i les característiques sensorials del meló i del tomàquet. A continuació en la Taula 4 es mostren alguns d’aquests factors. FACTORS REFERÈNCIES MELÓ TOMÀQUET Àcid ascòrbic -Temperatures elevades (↓ contingut) -Exposició a la llum (↓ contingut) -Oxigen (↓ contingut) -Maduresa (↑ contingut) -Temperatura (↑ el contingut entre 27 i 30 °C) (Casierra, 2008) (Romojaro, 2003) Compostos fenòlics -Varietat botànica -Maduresa (↓ contingut) -Condicions d'emmagatzematge -Varietat botànica -Condicions climàtiques -Fertilització -Reg -Condicions d'emmagatzematge -Maduresa (↓ contingut) (Casierra, 2008) (Ghasemnezhad, 2011) Carotenoides - Alts nivells de K en el fruit (↑ contingut) -Maduresa (↑ contingut) -Temperatures inferiors a 12°C (↑contingut) -Exposició a la llum (↑contingut) -Maduresa (↑ el contingut) -Varietat botànica -Condicions de cultiu -Tipus de sòl -Clima -Emmagatzematge -Exposició a la llum -Oxigen -pH extrems (Steinmetz, 1996) (Ordóñez et al. , 2009) (Hernández, 2013) (Rodriguez-Amaya, 2004) Taula 4: Factors que influeixen a la concentració dels principals components bioactius. 18 1.2. Nematodes Meloidogyne incognita El gènere de nematodes Meloidogyne , formadors de nòduls en les arrels, té una amplia gama d’hostatges que s’estén a més de 2000 espècies de plantes (Castagnone, 2002). Entre les espècies del gènere, M. incognita és la de major incidència a nivell mundial i afecta a cultius de gran importància econòmica. D’acord el seu hàbit d’alimentació, es classifica com a nematode endoparàsit sedentari, ja que penetra completament dins el sistema radicular i manté un lloc fix d'alimentació (Guzmán, 2012). El cicle de vida (Figura 3: A) s'inicia amb l'eclosió dels ous i seguidament la invasió de l'arrel pels estadis infectius (Figura 3: B). Aquests penetren en les arrels per la zona d’elongació d’aquestes. Trenquen les cèl·lules epidèrmiques i es mouen a través de l’escorça fins a la zona de diferenciació del xilema. Quasi immediatament després de la seva entrada, els nematodes estimulen la formació de nòduls engrandint i multiplicant les cèl·lules que componen els teixits de l’escorça i el pericicle de l’arrel. Els nematodes creixen mentre que les cèl·lules vasculars es transformen en cèl·lules de pas gegants sobre les quals s’alimentaran els nematodes (Ramos, 1989). Poc després d'haver iniciat l'alimentació, nematodes comencen a immobilitzar-se. A l'interior dels teixits pateixen 3 mudes, fins a arribar a la seva maduresa sexual. Els mascles abandonen l'arrel i les femelles comencen a engrossir el seu cos. Com a resultat d'aquest engrossiment es produeix la ruptura dels teixits quedant connectat amb el seu estilet al lloc d'alimentació i la resta del cos exposat a la superfície de l'arrel (Gómez, 2005). Els ous també queden a l'exterior dels teixits, immersos en una matriu gelatinosa (Figura 3: C), fins a la seva eclosió. La producció d'ous és un procés molt perjudicial per a la planta infectada. La formació dels mateixos suposa una gran demanda d'aigua i nutrients. A més a més, els ous suporten condicions d’estrès d’humitat, per tant les arrels infectades poden retenir nematodes reproduint-se durant llargs períodes després de la recol·lecció. 19 Escola Superior d’Agricultura de Barcelona UPC - BarcelonaTech La duració del cicle varia segons l’hoste, espècie de nematode i les condicions ambientals. En hostes favorables i sòls càlids (25-30°C) el cicle de vida dura entre 3 i 4 setmanes (Ramos, 1989). Per contra, a temperatures superiors a 40°C o per sota de 5°C l’activitat disminueix considerablement (Taylor, 1983). Figura 3: A: Cicle biològic de Meloidogyne spp. en tomàquet. (Font: (Ramos , 1989)). B: Larva de Meloidogyne spp. en segon estadi penetrant a l’arrel. (Font: (Aguilera, 2011). Recuperat de: http://elhocinoadra.blogspot.com.es/2011/04/sorpresas-bajo-las-mantas.html). C: Femella adulta i matriu gelatinosa d’ous de Meloidogyne spp. (Font: (Aguilera, 2011). Recuperat de: http://elhocinoadra.blogspot.com.es/2011/04/sorpresas-bajo-las-mantas.html) 20 1.2.1. Danys ocasionats per la infecció de Meloidogyne incognita en el cultiu. Els símptomes primaris més importants causats per Meloidogyne spp. en el sistema radicular són:  Escurçament i deformació de les arrels. Les arrels infectades són molt més curtes que les arrels sanes, tenen menys arrels laterals i menys pèls radiculars. Els elements vasculars en els nòduls es trenquen i es deformen interrompent el flux normal d’aigua i nutrients.  Disminució de l’eficiència radicular. La deformació i la ineficiència de les arrels causa paralització del creixement, pansiment i altres símptomes propis de la deficiència d’aigua i nutrients, encara que aquests abundin en el sòl. El creixement de la planta també disminueix (Taylor, 1983). En la Figura 4 es poden observar els símptomes produïts per la presència de Meloidogyne spp mencionats en aquest apartat. A més a més d’aquests danys directes mencionats que els nematodes causen a la planta, també hi ha danys indirectes, ja que la infecció per Meloidogyne provoca una predisposició de la planta a l'atac d'altres microorganismes patògens com fongs, bacteris i virus que penetren la planta a través de les ferides ocasionades pel dany mecànic produït pel nematode. Figura 4: A i B: Nòduls en arrels de tomàquet per l’atac de Meloidogyne incognita. (Font: (Ramirez, 2014)). C: Roots of Cucumis plants inoculated with 1000 eggs per seedling. Note heavy galling and poor root development on F, less galling and better root growth on C and D, few small galls on A and E and no galling on B. (Font: (Nugent, 1997)). 21 Escola Superior d’Agricultura de Barcelona UPC - BarcelonaTech 1.3. Ús de l’empelt La creixent preocupació pels residus de pesticides en la cadena alimentària, els riscos per a la salut humana d’aquests, l'impacte advers sobre el medi ambient i l’augment del cost, les limitacions o la prohibició dels nematicides ha reduït el seu ús i ha donat lloc a l’aplicació de mètodes alternatius, com l’ús de l’empelt, pel control dels nematodes (Moens, 2011). Aquests ha demostrat ser una eina eficaç per augmentar el rendiment, la resistència a malalties, la qualitat del fruit, la tolerància a l’estrès abiòtic i per millorar l’absorció d’aigua o nutrients (Gisbert et al. , 2011). Diferents autors han estudiat l’efecte de l’empelt en la concentració de compostos bioactius dels fruits. Gisbert et al. (2011) varen observar que el contingut total de compostos fenòlics en albergínies empeltades era significativament més alt (550 mgkg-1) en comparació amb les no empeltades (419 mgkg-1) ). Rouphael et al. (2010). en el seu article cita a diferents autors com: Proietti et al. (2008), Fernández-García et al. (2004) i Davis et al. (2008) que respectivament van comprovar que el contingut total de vitamina C per a les plantes de mini-síndria empeltades va ser superior en un 7% a les no empeltades; que la concentració de licopè dels tomàquets empeltats s’havia duplicat respecte als no empeltats i que l’ús de l'empelt en síndria augmentava en un 20% la concentració de licopè i de carotenoides totals. Cal remarcar la informació contradictòria que es troba sobre els canvis en la qualitat de la fruita a causa de l’ús de l’ empelt. Les diferències en els resultats reportats poden ser atribuïbles en part als diferents mètodes de producció, entorns, tipus de combinacions patró/varietat utilitzats, i data de collita (Rouphael et al. , 2010). 22 1.4. Efecte de Meloidogyne incognita sobre la qualitat dels fruits. Meloidogyne incognita, segons Melakeberhan et al. (1984), influeix sobre el creixement, fisiologia i contingut de nutrients en Phaseolus vulgaris. En el seu estudi van observar que el pes total de la planta, la taxa fotosintètica i el contingut de clorofil·la es veien significativament disminuïts en comparació als controls. Els minerals que es van veure més afectats per l'augment del nivell d'infestació de nematodes van ser el ferro, coure i zinc en l'arrel, i els més afavorits el calci, coure i ferro en planta i potassi en arrel. En relació amb la qualitat dels fruits, quant a composició de bioactius, no s’han trobat estudis que tractin la influència dels nematodes sobre el seu contingut. És per això, que s’ha dut a terme aquest estudi, que conjuntament amb el realitzat durant el primer any d’experimentació (Nogales, 2016) ens permetrà conèixer una mica més els efectes causats en el valor nutricional i concretament en els compostos bioactius de la presència de Meloidogyne spp. 23 Escola Superior d’Agricultura de Barcelona UPC - BarcelonaTech 2. Objectius L’objectiu general d’aquest treball ha estat estudiar l’efecte de la presència de nematodes (Meloidogyne incognita) i de l’ús d’empelts en el contingut de compostos bioactius en meló Cataloupe varietat Paloma i tomàquet varietat Durinta conreats en hivernacle. 24 3. Materials i mètodes 3.1. Material vegetal Meló: el meló seleccionat per la realització del present treball fora Cantaloupe varietat Paloma, pertanyent a la família Cucurbitaceae i científicament conegut com a Cucumis melo. El fruit de la varietat esmentada presenta una forma esfèrica o lleugerament aixafada, una pell fina, reticular de color groc-verdós i una carn ataronjada i d’aroma característic. Tomàquet: la varietat de tomàquet (Solanum lycopersicum) utilitzada va ser la Durinta, de la casa comercial Seminis. Aquesta varietat produeix ramells d’entre set i vuit fruits de secció arrodonida i fort peduncle. Portaempelt o patró: el portaempelt elegit en el cultiu de meló Cantaloupe va estar Cucumis metuliferus, també pertanyent a la família Cucurbitaceae. Es va escollir aquesta espècie degut a la seva alta resistència enfront la formació d’agalles, necrosis de l’arrel i la reproducció de Meloidogyne incògnita (Nugent, 1997). Cucumis metuliferus també pot fer front a M. hapla, M. javanica i M. arenaria (Galatti et al. , 2013). El fet d’utilitzar un portaempelt de la mateixa espècie que la varietat fa que el risc d’incompatibilitat i efectes negatius en la qualitat del fruit disminueixin considerablement. Pel que fa al cultiu de tomàquet el portaempelt seleccionat va estar Alligator (híbrid entre Solanum lycopersicum i Solanum spp.) de la casa comercial Gautier. Aquest portaempelt es caracteritza per tenir un fort sistema d’arrels amb un bon comportament enfront nematodes i Verticillium. 25 Escola Superior d’Agricultura de Barcelona UPC - BarcelonaTech B: sense nematodes. 4: varietat. 5: número de planta dins la parcel·la. 3.2. Disseny experimental El cultiu de meló i tomàquet es va realitzar en un hivernacle d’uns 700 m2 de superfície dins les instal·lacions de l’Agròpolis, situat a Viladecans (Baix Llobregat). El disseny de camp es va seccionar en 4 grups segons si havien estat o no empeltats i si havien estat inoculats amb Meloidogyne incognita o no. La superfície de cultiu es va dividir en dos sectors, en funció de si s’havien inoculat amb nematodes o no, separats 2 m l’un de l’altre i dividits en 10 parcel·les cadascuna. Aquestes parcel·les s’agrupaven de la 1 a la 5, si no havien estat empeltades, i de la 6 a la 10, s’hi presentaven empelt. Dins de cada parcel·la, de dimensions 1,1 x 2 m, hi havia un total de 8 plantes disposades en dues files, 4 plantes per fila, separades 0,5 m entre elles i 1,1 m entre les files. A la Figura 5 es pot veure un esquema del disseny de camp explicat. La nomenclatura utilitzada queda exemplificada a continuació. B4-5  En el cas del tomàquet alhora de la collita es va escollir el tercer pom de cada planta per fer l’anàlisi i en el cas del meló es va esperar que tinguessin uns 12° Brixs per la seva recol·lecció i posteriors anàlisis. Tot el treball de camp va estar realitzat per altres membres del grup de recerca UPC-IRTA de Patologia Vegetal (2014 SGR 397). Grup 1: Varietat (no empeltat) – sense nematodes. Grup 3: Varietat (no empeltat) – amb nematodes. Grup 2: Patró (empeltat) – sense nematodes. Grup 4: Patró (empeltat) – amb nematodes. 26 L’experiment es va dur a terme fent una rotació de cultius, de manera que a la parcel·la on s’havia cultivat meló en el cultiu de primavera passava a cultivar-s’hi tomàquet en el cultiu d’estiu i viceversa. Els dos cultius realitzats, primavera i estiu, van tenir la següent duració: - Cultiu de primavera: d’abril a juliol. - Cultiu d’estiu: d’agost a octubre. Figura 5: Disseny experimental empleat a l'hivernacle de l'Agròpolis. (Elaboració pròpia). 33 Escola Superior d’Agricultura de Barcelona UPC - BarcelonaTech La microplaca emprada va estar 96 well-cell i es va distribuir tal com es pot veure en la Figura 10. 3.3.4.1. Quantificació de la capacitat antioxidant. Per quantificar la capacitat antioxidant es va calcular l'àrea de fluoresceïna sota la corba (AUC) per a cada mostra, patró i blanc. A continuació es va restar l’AUC del blanc de cada patró de Trolox (i després de cada mostra) i es crear una corba estàndard (Figura 11) que es va utilitzar per a convertir l’àrea neta sota la corba de la mostra a µmols Trolox equivalent /L (Armstrong, 2014). Finalment els resultats es varen expressar en µmols Trolox equivalent / 100 g de mostra fresca. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 A F F E1 E1 E1 E9 E9 E9 E17 E17 E17 F B B B E2 E2 E2 E10 E10 E10 E18 E18 E18 B C P1 (12,5µM) P1 (12,5µM) E3 E3 E3 E11 E11 E11 E19 E19 E19 P1 (12,5µM) D P2 (25µM) P2 (25µM) E4 E4 E4 E12 E12 E12 E20 E20 E20 P2 (25µM) E P3 (40µM) P3 (40µM) E5 E5 E5 E13 E13 E13 E21 E21 E21 P3 (40µM) F P4 (100µM) P4 (100µM) E6 E6 E6 E14 E14 E14 E22 E22 E22 P4 (100µM) G P5 (200µM) P5 (200µM) E7 E7 E7 E15 E15 E15 E23 E23 E23 P5 (200µM) H B B E8 E8 E8 E16 E16 E16 E24 E24 E24 B Figura 10: Distribució dels patrons i els extractes en la microplaca. (F: control fluoresceïna, B: blanc, P: patrons Trolox, E: extractes). y = 0,098x + 1,9653 R² = 0,9999 0,000 5,000 10,000 15,000 20,000 25,000 050 100 150 200 250 AUC Concentració patrons Trolox (µM) Figura 11: Exemple corba de calibratge de patrons Trolox. 34 3.4. Tractament estadístic Els resultats es van analitzar mitjançant l’anàlisi de variància ANOVA, amb un nivell de significació de p<0,05, i comparacions en parelles pel mètode Tukey (realitzades només si el test ANOVA que el precedeix resultava significatiu) per poder veure les diferències significatives entre els grups o tractaments. Les variàncies entre grups no es van considerar iguals. També es va realitzar un anàlisi de correlació de Pearson per comprovar si els paràmetres estaven relacionats entre ells de manera lineal. Per dur a terme aquests càlculs es va utilitzar el programa estadístic Minitab 17 (MINITAB Inc. State College, PA). 35 Escola Superior d’Agricultura de Barcelona UPC - BarcelonaTech 4. Resultats i discussió En aquest treball s’ha vist convenient la divisió del grup “amb nematodes” en dos, en funció de la seva població, ja que les densitats de nematodes difereixen molt entre parcel·les. Així doncs, en el cultiu de primavera (d’ambdós fruits) i d’estiu (en tomàquet) tenim <100 i >100 nematodes i en el cas del meló <3000 i >3000 nematodes. S’han escollit aquests valors de referència per tenir un nombre similar de mostres analitzades en cada grup. Pel que fa al meló, s’ha elegit un valor diferent, ja que la població de nematodes és molt superior a 100 en totes les parcel·les (Taula 5) i per tant aquesta divisió no era possible. 36 4.1. Meló Cantaloupe 4.1.1. Efecte de l’empelt i la presència de nematodes sobre el contingut d’àcid ascòrbic. El meló i més concretament la varietat Cantaloupe conté, segons USDA (2016), 36,5 mg AA·100 g-1 , la qual cosa el converteix en una font important de vitamina C. Els resultats obtinguts en aquest treball es recullen en la Taula 6 i mostren un contingut mitjà d’ 11,04 mg AA·100 g-1 ,en el cultiu de primavera i 20,96 mg AA·100 g-1, en el cultiu d’estiu. Densitat nematodes (250 cm3) Cultiu PRIMAVERA Densitat nematodes (250 cm3) Cultiu ESTIU mg àcid ascòrbic · 100 g mostra fresca-1 mg àcid ascòrbic · 100 g mostra fresca-1 TRACTAMENT Patró Sense nematodes 10,16±3,5 A Sense nematodes 23,42±2,6 A < 100 nematodes 11,03±1,4 A < 3000 nematodes 22,06±4,2 AB > 100 nematodes - > 3000 nematodes 19,13±5,8 B Varietat Sense nematodes 9,91±7,4 A Sense nematodes 20,50±6,2 AB < 100 nematodes 13,21±12,5 A < 3000 nematodes 19,10±6,5 B > 100 nematodes 14,54±1,8 A > 3000 nematodes 23,4±1,9 A Valor mig dels cultius 11,04 ±6,8 a 20,96 ±5,3 b Mitjana±desviació estàndard (Melons analitzats primavera= 13 i melons analitzats estiu= 24). Comparacions en parelles pel mètode Tukey. Les mitjanes en columna que no comparteixen lletra majúscula són significativament diferents (p<0,05). Les mitjanes en fila que no comparteixen lletra minúscula són significativament diferents (p<0,05). Taula 6: Efecte de l’empelt i la presència de nematodes sobre l’àcid ascòrbic del meló Cantaloupe. 37 Escola Superior d’Agricultura de Barcelona UPC - BarcelonaTech Els nivells d’àcid ascòrbic dels melons empeltats del cultiu d’estiu tendeixen a disminuir a mesura que augmenta la població de nematodes. Pel que fa als no empeltats s’observa un petit augment de la concentració d’AA quan la població de nematodes és superior a 3000. Gisbert (2011) atribueix l’augment de compostos fenòlics del fruit a l’estrès que pateix la planta. Aquest efecte també podria ser el causant de l’augment d’AA en les plantes amb més presència de nematodes. Pel que fa a les plantes empeltades, no s’observa aquest comportament gràcies a la major resistència que ofereix el portaempelt a la planta. Quant, el cultiu de primavera, no s’aprecia cap efecte significatiu. Indicar que del grup empelt/>100 nematodes no es van obtenir mostres per realitzar la determinació d’àcid ascòrbic. La presència o no de nematodes i l’efecte de l’empelt a la planta no són factors rellevants en la concentració d’AA del meló Cantaloupe, malgrat que en el cultiu d’estiu es troben diferències significatives (p <0,05) entre els grups, aquestes no són rellevants a nivell nutricional. Gisbert et al. (2010) van trobar que en pebrot els patrons no modificaven el contingut de vitamina C. A diferència d’aquest estudi, altres autors com Proietti (2008) van reportar que el contingut de deshidroascòrbic i vitamina C en mini-síndries empeltades era superior en un 13 i 7%, respectivament, que en plantes no empeltades. 38 4.1.2. Efecte de l’empelt i la presència de nematodes en el contingut de compostos fenòlics. Fruites i verdures són una font de compostos fenòlics important, aquests posseeixen una activitat antioxidant que s'associa amb la reducció del risc de càncer en humans (Ghasemnezhad, 2011). Segons Isabelle (2010) i la base de dades USDA (2016) el contingut de compostos fenòlics d’un meló Cantaloupe es troba entre 16 i 114 mg EAG·100 g-1. En el present estudi els valors oscil·len entre 28,4 i 48,2 mg EAG·100 g-1, en el cultiu d’estiu i primavera, respectivament. En la Figura 12 podem observar els valors de compostos fenòlics en funció del tractament i del cultiu. En el cultiu de primavera el nivell més elevat de compostos fenòlics pertany al grup de melons no empeltats/>100 nematodes, amb un contingut de 73,06 mg EAG·100 g-1 . Tal i com s’ha explicat en l’apartat anterior, aquest augment pot ser degut a l’estrès que pateix la planta amb la presència de nematodes. Per contra el nivell més baix correspon als Figura 12: Efecte de l’empelt i la presència de nematodes en el contingut de compostos fenòlics totals del meló Cantaloupe. Cultiu de primavera (groc-taronja) i cultiu d’estiu (verds). (Melons analitzats primavera= 14 i melons analitzats estiu= 23). Comparacions en parelles pel mètode Tukey. Les columnes que no comparteixen lletra majúscula són significativament diferents (p<0,05). Les columnes que no comparteixen lletra minúscula són significativament diferents (p<0,05). Les línies sobre les barres representen la desviació estàndard. 39 Escola Superior d’Agricultura de Barcelona UPC - BarcelonaTech melons empeltats i més població de nematodes, amb un valor de 32,2 mg EAG·100 g-1. Aquests dos són significativament diferents (p<0,05)amb la resta de grups i entre ells. En el cultiu d’estiu es veu una reducció del contingut de compostos fenòlics respecte al cultiu de primavera i que la presència de nematodes en aquests influeix més negativament. Tot i que no s’evidencien diferències significatives, també es pot apreciar una lleugera tendència a l’increment dels compostos fenòlics en el conreu empelt/sense nematodes envers el no empeltat/sense nematodes, en el cultiu d’estiu. Aquestes diferències poden ser atribuïdes a l’ús de l’empelt, ja que la utilització de varietats resistents i no susceptibles als nematodes augmenta el flux d’aigua i nutrients de la planta (San Bautista et al. , 2011). Autors com Gisbert et al. (2011) han observat que el contingut total de compostos fenòlics del fruit és significativament superior en les plantes empeltades en comparació amb les que no han seguit aquest tractament. 40 4.1.3. Efecte de l’empelt i la presència de nematodes en el contingut de carotens. Els carotenoides es troben àmpliament difosos en el regne vegetal, en forma de pigments vermells, taronges i grocs. El β-carotè és el més conegut i majoritari en el meló Cantaloupe. Les concentracions mitjanes de β-carotè obtingudes, en meló, tant en el cultiu de primavera (413,3 µg β-carotè·100 g mostra fresca-1) com en el d’estiu (390 µg β-carotè·100 g mostra fresca-1) són bastant inferiors a la proporcionada per la base de dades USDA, amb un valor de 2020 µg β-carotè·100 g mostra fresca-1 . Aquests nivells tan baixos poden ser conseqüència de diversos factors com el clima, el lloc geogràfic de producció, la maduresa, la varietat, la manipulació post-collita del fruit o les condicions d’emmagatzematge (Rodriguez, 2004). Les concentracions de β-carotè obtingudes es mostren en la Taula 7. Taula 7: Efecte de l’empelt i la presència de nematodes en el contingut de carotens del meló Cantaloupe. Densitat nematodes (250 cm3) Cultiu PRIMAVERA Densitat nematodes (250 cm3) Cultiu ESTIU µg β-carotè · 100 g mostra fresca-1 µg β-carotè · 100 g mostra fresca-1 TRACTAMENT Patró Sense nematodes 368,05 ± 123,4 A Sense nematodes 498,60 ± 233,4 AB < 100 nematodes 478,72 ± 57,4 A < 3000 nematodes 497,40 ± 231 AB > 100 nematodes 453,32 ± 72,2 A > 3000 nematodes 251,20 ± 99,4 C Varietat Sense nematodes 402,20 ± 54,0 A Sense nematodes 394,80 ±181,1 ABC < 100 nematodes 368,00 ± 138,7 A < 3000 nematodes 322,20 ± 157,7 BC > 100 nematodes 399,31 ± 70,8 A > 3000 nematodes 666,00 ± 147,9 A Valor mig dels cultius 413,30 ± 89,1 a 390,00 ± 207,1 a Mitjana± desviació estàndard (Melons analitzats primavera= 15 i melons analitzats estiu= 22). Comparacions en parelles pel mètode Tukey. Les mitjanes en columna que no comparteixen lletra majúscula són significativament diferents (p<0,05). Les mitjanes en fila que no comparteixen lletra minúscula són significativament diferents (p<0,05). 41 Escola Superior d’Agricultura de Barcelona UPC - BarcelonaTech No es troba cap diferència significativa en la concentració de β-carotè entre els diferents grups del cultiu de primavera. La variabilitat dels resultats dins del mateix grup podria ser un factor que dificultés la separació estadística. El contingut més elevat de β-carotè, en el cultiu d’estiu, es troba en les plantes no empeltades/>3000 nematodes, aquest fet podria ser degut a la influència de Meloidogyne incognita sobre el contingut de clorofil·la. Melakeberhan et al. (1984) observa una disminució significativa (p<0,05) del contingut de clorofil·la en mongetes amb l’augment del nivell d’infecció per nematodes. Com a conseqüència de la degradació de la clorofil·la altres pigments, en aquest cas el β-carotè, s’expressarien abans i amb més quantitat. Condurso et al. (2012) van reportar que un possible motiu pel qual les hortalisses empeltades tenien major contingut de carotens era l’augment de la concentració de K i Mg en les plantes empeltades, ja que ambdós cations tenen un paper important en la síntesi dels carotenoides. Paral·lelament a aquest treball, Marin (2017) ha realitzar un altre treball on va analitzar el contingut mineral (Na, K, Fe, Ca i Mg) dels melons Cantaloupe. L’estudi de correlacions de Pearson amb els carotens va donar no significatiu en el cas del Mg, però significatiu en el cas del K, amb una correlació de 0,806 (p<0,05), la qual cosa ens indica que hi ha una relació directa entre el contingut de K i la quantitat de carotens del fruit. Cal destacar que les parcel·les amb menys de 3000 nematodes tenen una densitat molt inferior a aquest valor de tall, amb una mitjana de 791,5 nematodes en 250 cm3, en canvi, les parcel·les amb més de 3000 nematodes tenen una mitjana de 4558 nematodes en 250 cm3 (veure Taula 5). Fernández-García et al. (2004) també van observar un augment considerable en el contingut de β-carotè en tomàquets empeltats. De la mateixa manera, Davis et al. (2008) va informar que l'empelt de síndria augmentava els carotenoides totals en un 20%. 42 4.1.4. Efecte de l’empelt i la presència de nematodes en la capacitat antioxidant. La capacitat antioxidant dels compostos hidrofílics en meló Cantaloupe, segons la base de dades USDA (2016) pren valors entre 228-392 µmols Trolox·100 g mostra fresca-1 . El present treball es mou en un rang de concentració molt semblant, entre 258-349 µmols Trolox·100 g mostra fresca-1 en els conreus sense nematodes (veure Figura 13). En ambdós cultius es veu que la presència de nematodes disminueix significativament (p<0,0,5) la capacitat antioxidant del meló, menys en el tractament no empelt/>3000 nematodes ,del cultiu d’estiu, on l’ augmenta considerablement. Dades similars s’han obtingut en l’estudi de Nogales (2016) (resultats del 1er any de conreu d’aquest projecte) on també s’aprecia un descens de la capacitat antioxidant amb la presència de nematodes. Figura 13: Efecte de l’empelt i la presència de nematodes en la capacitat antioxidant del meló Cantaloupe. Cultiu de primavera (groc-taronja) i cultiu d’estiu (verds). (Melons analitzats primavera= 22 i melons analitzats estiu= 20). Comparacions en parelles pel mètode Tukey. Les columnes que no comparteixen lletra majúscula són significativament diferents (p<0,05). Les columnes que no comparteixen lletra minúscula són significativament diferents (p<0,05). Les línies sobre les barres representen la desviació estàndard. 49 Escola Superior d’Agricultura de Barcelona UPC - BarcelonaTech 4.2.4. Efecte de l’empelt i la presència de nematodes en la capacitat antioxidant. La capacitat antioxidant dels compostos hidrofílics en tomàquet, segons la base de dades USDA (2016) pren valors entre 262 i 520 µmols TE·100 g mostra fresca-1 , i mitjans de 389 µmols TE·100 g mostra fresca-1. El present treball té valors mitjans de 362 µmols TE·100 g mostra fresca-1. En la Figura 15 trobem representada la capacitat antioxidant en funció del conreu i densitat de nematodes. En el cultiu de primavera la capacitat antioxidant dels components hidrofílics del tomàquet disminueix lleugerament en plantes empeltades, en canvi en les plantes no empeltades s’observa una tendència a l’augment de la capacitat antioxidant amb la presència de nematodes. Figura 15: Efecte de l’empelt i la presència de nematodes en la capacitat antioxidant del tomàquet Durinta. Cultiu de primavera (groc-taronja) i cultiu d’estiu (verds). (Tomàquets analitzats primavera i estiu= 16). Comparacions en parelles pel mètode Tukey. Les columnes que no comparteixen lletra majúscula són significativament diferents (p<0,05). Les columnes que no comparteixen lletra minúscula són significativament diferents (p<0,05). Les línies sobre les barres representen la desviació estàndard. 50 En el cas del cultiu d’estiu, es troba una reducció significativa (p<0,05) de la capacitat antioxidant en les plantes de tomàquet empeltades a l’augmentar la densitat de nematodes, mentre que en les plantes no empeltades s’observa l’efecte contrari. Altres autors com Vinkovic-Vrcek et al. (2011), van trobar que l'empelt redueix significativament l’activitat antioxidant del tomàquet. 51 Escola Superior d’Agricultura de Barcelona UPC - BarcelonaTech 4.3. Correlacions entre els paràmetres analitzats Les correlacions més rellevants (p<0,01) dels paràmetres analitzats que s’han trobat en meló i tomàquet es mostren en la Taula 10. Correlacions Pearson. Significació *(p<0,01) El meló presenta el mateix comportament en ambdós cultius (primavera i estiu) en relació a l’àcid ascòrbic, compostos fenòlics i carotens. En el cultiu d’estiu però, també hi ha una correlació dels carotens amb la capacitat antioxidant i amb els compostos fenòlics. Pel que fa al tomàquet, es comporta de manera similar al meló en cultiu l’estiu (correlació positiva entre àcid ascòrbic amb carotens i amb els compostos fenòlics), però en el de primavera només es troba relació significativa entre l’àcid ascòrbic i la capacitat antioxidant. Taula 10: Coeficients de correlació Pearson dels paràmetres estudiats amb meló Cantaloupe i tomàquet Durinta. MELÓ CANTALOUPE CULTIU PRIMAVERA CULTIU ESTIU Àcid ascòrbic Compostos fenòlics Carotens Àcid ascòrbic Compostos fenòlics Carotens Compostos fenòlics 0,359* -- -- Compostos fenòlics 0,495* -- -- Carotens 0,547* -0,024 -- Carotens 0,447* 0,505* -- Capacitat antioxidant 0,180 0,206 -0,238 Capacitat antioxidant 0,161 0,278 0,628* TOMÀQUET DURINTA CULTIU PRIMAVERA CULTIU ESTIU Àcid ascòrbic Compostos fenòlics Carotens Àcid ascòrbic Compostos fenòlics Carotens Compostos fenòlics -0,109 -- -- Compostos fenòlics 0,697* -- -- Carotens 0,324 0,218 -- Carotens 0,424* 0,301 -- Capacitat antioxidant 0,493* -0,008 0,199 Capacitat antioxidant 0,223 0,083 0,141 52 Convé destacar que no s’ha trobat cap correlació significativa (p<0,05) entre el color (paràmetres Hue, Croma i lluminositat) i el licopè del tomàquet i el β-carotè del meló. No s’ha trobat cap relació significativa entre la població de nematodes i el contingut dels compostos bioactius analitzats. 53 Escola Superior d’Agricultura de Barcelona UPC - BarcelonaTech 5. Conclusions Atenent als resultats obtinguts es pot concloure que: - La presència de Meloidogyne incognita en meló Cantaloupe en general no té una repercussió sobre la qualitat nutricional de la fruita, ja que els canvis observats no són suficients per modificar-la. S’ha de considerar, però, que:  En el cultiu d’estiu, poblacions elevades de nematodes han comportat un descens del contingut dels compostos fenòlics i carotens, que ha estat superior en plantes empeltades.  En ambdós cultius l’empelt ha provocat una disminució de la capacitat antioxidant en presència de nematodes i no s’aprecia cap efecte de l’empelt o dels nematodes en el contingut d’àcid ascòrbic. - La presència de Meloidogyne incognita en tomàquet Durinta ha tingut menor repercussió a la del meló pel que fa al contingut dels compostos bioactius estudiats, ja que la concentració de nematodes era inferior a la del meló i similar en els dos cultius. Cal tenir en compte que:  La utilització de l’empelt no implica una millora en el contingut de compostos bioactius del tomàquet en els dos cultius.  En el cultiu d’estiu, el contingut de compostos fenòlics disminueix en l’augmentar la població de nematodes i la capacitat antioxidant segueix el mateix comportament només en les plantes empeltades.  No hi ha efecte de l’empelt o dels nematodes en el contingut d’àcid ascòrbic. 54 Bibliografia Ajila, C. M., Naidu, K. A., Bhat, S. G., Prasada, U. J S. 2007. “Bioactive Compounds and Antioxidant Potential of Mango Peel Extract.” Food Chemistry 105(3): 982–88. Armstrong, D. 2014. “Advanced Protocols in Oxidative Stress III.” Advanced Protocols in Oxidative Stress III 594(12): 1–477. Blasa, M., Gennari, L., Donato, A., Ninfali, P. 2010. “Fruit and vegetable antioxidants in health.” Bioactive Foods in Promoting Health 37-58. Casierra, F., Aguilar O. 2008. “Calidad En Frutos de Tomate ( Solanum Lycopersicum L .) Cosechados En Diferentes Estados de Madurez Quality of Tomato Fruits ( Solanum Lycopersicum L .) Harvested at Different Maturity Stages.” Red de Revistas Científicas de América Latina, el Caribe, España y Portugal 26(2): 300–307. Castagnone-Sereno, P. 2002. “Genetic Variability of Nematodes: A Threat to the Durability of Plant Resistance Genes?” Euphytica 124(2): 193–99. Condurso, C., Verzera, A., Dima, G., Tripodi, G., Crinò, P., Paratore, A., Romano, D. 2012. “Effects of different rootstocks on aroma volatile compounds and carotenoid content of melon fruits.” Scientia Horticulturae 148: 9-16 Davis, A.R., Perkins-Veazie, P., Sakata, Y., López, S., Maroto, J.V., Lee, S.G., Huh, Y.C., Sun, Z., Miguel, A., King, S.R., Cohen, R., Lee, J.M., 2008. "Cucurbit grafting." Revista Plant Sciences 27: 50–74. Di Gioia, F., Serio, F., Buttaro, D., Ayala, O., Santamaria, P. 2010. “Vegetative growth, yield, and fruit quality of ‘Cuore di Bue’, an heirloom tomato, as influenced by rootstock.” Journal of Horticulturae Scientia and Biotechnology 85: 477–482. 55 Escola Superior d’Agricultura de Barcelona UPC - BarcelonaTech Fernández-García, N., Martínez, V., Carvajal, M. 2004. “Effect of salinity on growth, mineral composition, and water relations of grafted tomato plants.” Journal of Plant Nutrition and Soil Science 167: 616–622. Fernández-García, N., Martínez, V., Cerda, A., Carvajal, M., 2004. "Fruit quality of grafted tomato plants grown under saline conditions." Journal of Horticultural Science and Biotechnology 79: 995–1001. Galatti, F., Junqueira, A., Akemi, L., Oliveira, H., Aparecido, L., Trevisan, L. 2013. “Rootstocks Resistant to Meloidogyne Incognita and Compatibility of Grafting in Net Melon.” Revista Ceres 60(3): 432–36. Ghasemnezhad, M., Sherafati, M., Ali, G. 2011. “Variation in Phenolic Compounds, Ascorbic Acid and Antioxidant Activity of Five Coloured Bell Pepper (Capsicum Annum) Fruits at Two Different Harvest Times.” Journal of Functional Foods 3(1) Gisbert, C., Prohens, J., Raigón, M., Stommel, J.R., Nuez, F. 2011. “Eggplant Relatives as Sources of Variation for Developing New Rootstocks: Effects of Grafting on Eggplant Yield and Fruit Apparent Quality and Composition.” Scientia Horticulturae 128(1): 14–22. Gisbert, C., Sánchez-Torres, P., Raigón, M.D., Nuez, F., 2010. "Phytophthora capsici resistance evaluation in pepper hybrids: agronomic performance and fruit quality of pepper grafted plants." Journal of Food and Agriculture & Environment 8: 116–121. Gómez, M., and Montes, M. 2005. “Manejo de Nematodos Endoparásitos: Proyecciones Futuras.”: 23 Hernández, J. 2013. “Caracterización Físico-Química Y Microbiológica Del Tomate Margariteño (Licopersicum Esculentum Var. España) Y Evaluación de La Efectividad de Tratamientos de Pre-Envasado Para El Incremento de Su Vida Comercial a Temperatura Ambiente.” Tesis Doctoral. Universidad de Córdoba: 199. 56 Huang, Y., Tang, R., Cao, Q., Bie, Z. 2009. “Improving the fruit yield and quality of cucumber by grafting onto the salt tolerant rootstock under NaCl stress.” Scientia Horticulturae 122: 26–31. Huang, D., Ou, B., Prior, R.L. 2005. "The chemistry behind antioxidant capacity assays" Journal of Agricultural and Food Chemistry 53: 1841-1856. Marin, M. 2017 "Efectes de l'empelt i densitats de nematodes sobre la qualitat del tomàquet i meló Cantaloupe cultivat en hivernacle. "Treball Final de Grau Escola Superior d' Agricultura de Barcelona. UPC. En procés de defensa. Melakeberhan, H., Webster, J.M., Brooke, R. C., D’Auria, J. M. 1984. “The influence of Meloidogyne incognita on the growth, physiology and nutrient content of Phaseolus vulgaris.” Physiological Plant Pathology 26: 259-268. Moens, M., Viaene, N., Wesemael, W. 2011. “Root-Knot Nematodes (Meloidogyne Spp.) in Europe.” Nematology 13(1): 3–16. Mohammed, S.M.T., Humidan M., Boras M., Abdalla O.A. 2009. “Effect of grafting tomato on diferent rootstocks on growth and productivity under glasshouse conditions.” Asian Journal of Agricultural Research 1819-1894. Nogales, S. " Efectes de patrons resistens i de la resistència induïda sobre Meloidogyne spp sobre la qualitat del meló Cantaloupe." 2016 Treball Final de Grau Escola Superior d' Agricultura de Barcelona. UPC. Defensat el juny de 2016. Nugent, P.E., Dukes, P.D. 1997. “Root-Knot Nematode Resistance in Cucumis Species.” HortScience 32(5): 880–81. Ordóñez, A., Balanza, M., Martín, F., Flores, C. 2009. “Estabilidad Del Carotenoide Licopeno En Tomates En Conserva.” Informacion Tecnologica 20(4): 31–37. Palencia, Y. 2011 “Sustancias bioactivas en los alimentos.” Prevention juventud 2: 1-9. 57 Escola Superior d’Agricultura de Barcelona UPC - BarcelonaTech Piedrahita,G., Adrián, O., Castaño-Zapata, J., Villegas-Estrada, B. 2012. “Principales Nemátodos Fitoparásitos Y Síntomas Ocasionados En Cultivos de Importancia Económica.” Agronomía 20(1): 38–50. Proietti, S., Rouphael, Y., Colla, G., Cardarelli, M., De Agazio,M., Zacchini, M., Rea, E., Moscatello, S., Battistelli, A. (2008) “Fruit quality of mini-watermelon as affected by grafting and irrigation regimes.” Journal of the Science of Food Agriculture 88: 1107– 1114. Ramirez, J. and Sáinz R.A. 2014. “Enfermedades Por Nematodos En Tomate.” : 10. http://www.monografias.com/trabajos102/enfermedades-nematodostomate/enfermedades-nematodos-tomate.shtml. [Consulta: 27 abril del 2017] Rafael, P., & Ramos, P. 1984. "Nemátodos de los nódulos radiculares." Rodriguez-Amaya, D.B., Kimura, M. 2004. “HarvestPlus Handbook for Carotenoid Analysis.” HarvestPlus Technical Monographs: 59. Romojaro, F., Martínez, M., Pretel, M. 2003. “Factores Precosecha Determinantes de La Calidad Y Conservación En Poscosecha de Productos Agrarios.” : 91–96. Rouphael, Y., Schwarz, D., Krumbein, A., Colla, G. 2010. “Impact of Grafting on Product Quality of Fruit Vegetables.” Scientia Horticulturae 127(2): 172–79. San Bautista, A., Calatayudb, A., Nebauera, S., Pascuala, B., Marotoa, J.V., López-Galarza, S. 2011. “Effects of Simple and Double Grafting Melon Plants on Mineral Absorption, Photosynthesis, Biomass and Yield.” Scientia Horticulturae 130(3): 575–80. Sasser, J. N. 1980. “Root-Knot Nematodes: A Globe.” Plant Disease 64(1): 36. Steinmetz, K.A., Potter, J.D., 1996. “Vegetables, fruit and cancer prevention: a review.” Journal of the American Dietetic Association 96, 1027–1039. Taylor, A.L., Sasser, J.N. 1983. “Biología, Identificacion Y Control de Los Nematodos de 58 Nodulo de La Raiz.” Departaemnto de Fitopatologia de la Universidad del Estado de Carolina del Norte: 111. Turhan, A., Ozmen, N., Serbeci, M. S., Seniz, V. 2011. “Effects of grafting on different rootstocks on tomato fruit yield and quality.” Horticultural Science 38(4): 142-149. Urango, L., Montoya G.A., Cuadros, M.A., Henao,D.C., Zapata, P.A., López, L., Castaño,E., Serna, A.M., Vanegas, C.V., Loaiza, M.C., Davahiva, B. 2008. “Efecto de Los Compuestos Bioactivos de Algunos Alimentos En La Salud.” Perspectivas en Nutrición Humana 11(1): 124–4108. Vinkovic-Vrcek, I., Samobor, V., Bojic, M., Medic-Saric, M., Vukobratovic, M., Erhatic, R., Horvat, D., Matotan, Z. 2011. “The effect of grafting on the antioxidant properties of tomato (Solanum lycopersicum L.)”. Spanish Journal of Agricultural Research 9: 844– 851.