Estandardització en la revisió de projectes d'urbanització

ARQUITECTURA TÈCNICA PROJECTE FINAL DE CARRERA ESTANDARDITZACIÓ EN LA REVISIÓ DE PROJECTES D´URBANITZACIÓ FITXES CRPU Projectista/es: Xavier Figuerola i Francesc Cervantes Director/s: Lluis López i Arilla Convocatòria: Juny 2009 FIGUEROLA-CERVANTES FITXES CRPU 1. RESUM El present treball de final de carrera, titulat ‘Estandardització per a la revisió i/o supervisió de projectes d’urbanització’ és un projecte amb una finalitat clara: la creació d’una eina en forma de fitxa per a la seva utilització en la vida laboral, que nosaltres hem anomenat ‘Fitxes CRPU’ Es tracta d’una estandardització d’anàlisis dels projectes d’urbanització, tant des del sector públic com del privat, per tal d’assolir un nivell de supervisió acurat. Una de les àrees de sortida dels AT són les promotores privades o publiques i els Ajuntaments o altres administracions. Moltes vegades, els AT es troben amb la tasca d’haver d’informar o repassar un projecte d’urbanització per tal d’elaborar un informe respecte la seva viabilitat tècnica. Es una tasca de gran responsabilitat i que cal prendre amb prudència. La nostra experiència d’aquests anys ens ha fet veure que no existeix, o almenys no hem sabut trobar, una eina que permeti aquest control amb garantia, i una rapidesa en la feina. Hem aconseguit crear una eina que permet afrontar la problemàtica que acostuma a aparèixer en els diversos passos des de la redacció del projecte, passant per l´inici i l’execució de l’obra i fins la recepció de les obres un cop finalitzades que, sense un control acurat, pot aturar el procés. Aquesta anàlisis ha estat possible partint de unes bases de sortida que han estat, entre d’altres, múltiples projectes d’urbanització, bibliografia, coneixements universitaris i la nostra pròpia experiència professional, donant com a resultat un dossier de fitxes ‘check list’ molt funcional, que presentem a continuació. Malgrat ser unes fitxes fàcil de seguiment i fàcil interpretació, també es presenta en el treball, una guia d’ús, acompanyada d’un annex. Aquesta guia d’ús, explica capítol per capítol els paràmetres a controlar, i es complementa amb l’annex que permet conèixer exemples de documentació estàndard a utilitzar. El dossier té dues parts diferenciades: una primera fitxa amb les dades formals del projecte i unes altres, anomenades generals, relacionades amb cadascun dels capítols que componen un projecte d’urbanització. Les fitxes generals vénen distribuïdes en quatre parts: una de control previ o de redacció, una de condicionants base que afecten a aquests control, una tercera d’informació bàsica en execució i una quarta on es nomena la legislació vigent a títol informatiu. Cal remarcar que el punt tres ha estat introduït amb posterioritat i que no estava contemplat a la proposta del projecte de final de carrera. Cal tenir en compte, que es tracta d’unes fitxes generals de control, destinades a un control de projectes d’urbanització. S’han descartat capítols especials com ara depuració, senyalització, i d’altres que no son generals de tots els projectes, deixant els habituals de tots els projectes: moviment de terres, elèctrics, aigua potable, clavegueram, etc…. Així mateix, cal remarcar que es tracta d’un treball orgànic, que permet la seva modificació i adaptació a les diverses tipologia d’obres concretes, que també caldrà modificar per adaptar-les a les noves tècniques que puguin aparèixer i a la variació de legislació vigent. Xavier Figuerola i Francesc Cervantes 1 FIGUEROLA-CERVANTES FITXES CRPU 2. INDEX 1. Resum................................................................................................................................... 1 2. Index ..................................................................................................................................... 3 3. Introducció............................................................................................................................. 5 4. Capítol................................................................................................................................... 7 4.0. Dades inicials................................................................................................................. 7 4.1. Enderrocs .................................................................................................................... 23 4.2. Moviment de terres...................................................................................................... 33 4.3. Clavegueram ............................................................................................................... 53 4.4. Pavimentació................................................................................................................69 4.5. Xarxa aigua potable..................................................................................................... 83 4.6. Xarxa de gas................................................................................................................ 93 4.7. Xarxa de subminstrament elèctric............................................................................. 101 4.8. Xarxa d´enllumenat públic......................................................................................... 113 4.9. Xarxa de telecomunicacins........................................................................................ 125 5. Conclusions....................................................................................................................... 137 6. Bibliografia ........................................................................................................................ 139 7. Test P.U. Plans de la Tossa ............................................................................................. 141 8. Contingut del CD............................................................................................................... 155 FIGUEROLA-CERVANTES FITXES CRPU 3. INTRODUCCIÓ El present treball de final de carrera, anomenat ‘Estandardització per a la revisió i/o supervisió de projectes d’urbanització’ és un projecte amb l’objectiu de crear una eina en forma de fitxa que permeti la revisió i control de projectes d’urbanització, que en faciliti la seva revisió al tècnic encarregat de donar-li el vist-i-plau tècnic. Partint de diferents punts, des de els mateixos projectes d’urbanització redactats per diversos promotors públic i privats, passant per diversa bibliografia que es recull amb posterioritat, i utilitzant també les eines que ens han facilitat els anys d’estudi i també els anys a la professió, hem buscat, i creiem que hem trobat, aconseguir una bona eina que en faciliti aquesta tasca. Ha estat una tasca extensa, amb moltes hores dedicades a la investigació dins dels mateixos projectes, amb una continua experimentació de les fitxes resultants amb diversos projectes per treure’n el màxim partit. S’ha modificat lleugerament la intenció primera que era únicament la creació d’una fitxa per un seguit d’elles més fàcil d’utilitzar. El treball dóna molta més importància als condicionants que poden provocar un endarreriment o una mancança en la qualitat i no tant a fer una revisió dels amidaments de les unitats d’obra. El fet que hi hagi una mancança en un amidament, no serà motiu per a una pèrdua de qualitat d’obra o demora en el temps, que si serà possible en el cas de no tenir controlat alguns dels permisos necessaris pe a l’execució de les obres, o inclús un error en el planejament vigent, etc. El dossier es composa de tres grans parts: una primera són pròpiament les fitxes, que van acompanyades d´un dossier explicatiu on es descriuen els principals treballs de cadascun dels capítols i per acabar, un annex a aquest capítol on es troben exemples de la documentació a controlar així com fotografies de les diverses unitats d´obra que el componen. No podem deixar d´indicar que es tracta en tot moment d´un treball orgànic, que pot modificar-se per adaptar-se a les diverses tipologies d´obres i també que ho ha de fer per mantenir-se al dia en quan a legislació i noves tècniques constructives es refereix. Creiem que hem creat una eina que pot ser útil per a molts companys de professió. Xavier Figuerola i Francesc Cervantes 5 4.0‘CAPÍTOL 0: DADES INICIALS’ 7 ASSESSORAMENT DE COMPANYIE S DADES COMPANYIA ELÈCTRICA COMPANYIA SUBMINISTRADORA AIGUA POTABLE COMPANYIA SUBMINISTRADORA GAS COMPANYIA SUBMINISTRADORA TELECOMUNICACIONS COMPANYIA CONCESSIONÀRIA ENLLUMENAT PÚBLIC COMPANYIA CONCESSIONÀRIA MANTENIMENT CLAVEGUERAM COMENTARIS: 14 ANNEX CRPU – DADES INICIALS 1 ANNEX CAPÍTOL 0: DADES INICIALS Adaptació al Planejament Cal que la documentació de l´annex d´adaptació al planejament compleixi perfectament el planejament aprovat.. Fóra de sector: expropiacions El projecte ha de contemplar aquells fora de sectors necessaris per a l´execució 15 ANNEX CRPU – DADES INICIALS 2 Permisos administracions ACA autorització d´obres prop de riera i d´abocament 16 ANNEX CRPU – DADES INICIALS 3 Servei Territorial de Carreteres de la Generalitat 17 ANNEX CRPU – DADES INICIALS 4 Exemple autorització Ministerio de Fomento 18 ANNEX CRPU – DADES INICIALS 5 Exemple de permís d´altres empreses públiques: ADIF 19 ANNEX CRPU – DADES INICIALS 6 Empreses de subministrament Aigua potable Justificació de cabals per a nova urbanització Gas natural Conveni de subministrament a nova urbanització 20 ANNEX CRPU – DADES INICIALS 7 Electricitat Conveni de subministrament en nova urbanització Telecomunicacions Conveni a tres bandes promotor-ajuntament-telefonica S.A. 21 4.1 ‘CAPÍTOL1: ENDERROCS’ 23 ANNEX CRPU - ENDERROCS 2 Documentació a controlar Exemple de resposta de Gas Natural a la petició de serveis afectats. 30 ANNEX CRPU - ENDERROCS 3 Exemple de documentació de portada a abocador de materials classe III 31 ANNEX CRPU - ENDERROCS 4 Exemple de certificat de portada a abocador de material no reciclable 32 4.2‘CAPÍTOL 2: MOVIMENTS DE TERRES’ 33 34 FITXES CRPU-MOVIMENT DE TERRES 1 CAPÍTOL 2: MOVIMENT DE TERRES Descripció bàsica El moviment de terres, consisteix en tots aquells moviments de terres necessaris per formar l’esplanada o superfície que haurà de suportar el paquet de ferm i paviments. També serà la infraestructura sobre la que col.locarem els serveis que donaran servei a totes les parcel.les. Es considera la primera activitat pròpiament dita de la seqüència bàsica per la realització de les obres d’urbanització. Inclou els treballs d’excavació i replè necessaris per consolidar la línia d’esplanada de les diverses seccions o perfils dels vials. Gairebé sempre es produeix en les obres d’urbanització, un moviment de terres, a no ser que ens referim a obres de reforma o millora dins d’un àmbit ja consolidat urbanísticament. És uns dels capítols importants dins d’una obra d’urbanització, tant si parlem del percentatge que representa en una obra global d’urbanització, a nivell de molèsties als veïns, interferències amb el trànsit, com a nivell de pressupost. Les partides bàsiques que s’inclouen en el capítol de moviment de terres, son bàsicament: esbrossada, excavació i terraplenat. Com que amb el moviment de terres es genera la base que haurà de suportar els futurs vials, és indispensable un control de qualitat exhaustiu que garanteixi la qualitat portant tant de les esplanades com dels terraplens. Això implica un control de qualitat en els tres factors que determinen la capacitat portant dels sols: la qualitat dels sòls, la compactació dels sòls i les condicions de drenatge. Immediatament després d’adjudicada una obra d’urbanització, la Direcció de les Obres haurà de comprovar el replanteig definitiu de la pròpia obra per tal de definir sobre el terreny la correcte execució del projecte i materialitzar sobre el terreny les referències que siguin necessàries. En el replanteig, és necessari, indicar els eixos dels vials i els extrems dels talussos tant en zones de desmunt com en zones de terraplè. Abans de començar les obres, el promotor ha d’assegurar una sèrie de punts que són, entre d’altres la disponibilitat de terrenys, correspondència de la vialitat projectada amb la vialitat existent, comprovació de la reparcel·lació aprovada per tal de veure si les superfícies de les parcel·les corresponen amb les de projecte i per últim, i lligat al tema de les demolicions, existència de serveis afectats. Caldrà realitzar també, previ al inici del moviment de terres, un control dels perfils longitudinals i transversals, per ajustar el projecte a la realitat del terreny, ja que un cop iniciades les obres del moviment de terres serà del tot impossible la comprovació de l’estat natural del terreny. En aquesta comprovació, caldrà intentar ajustar al màxim les unitats d’excavació i terraplenat per intentar minimitzar els moviments de materials fora de l’obra que faran més sostenible l’execució de l’obra i minimitzarà l´impacte mediambiental de la mateixa. Passem a anomenar les principals partides del moviment de terres Neteja i esbrossada: Consisteix a extreure i retirar de les zones designades les terres que tenen vegetació i arrels, tots els arbres, les soques, la runa, o qualsevol altre material no reutilitzable en fase d’obres. Sovint, per poder retirar la terra vegetal, és necessari una primera neteja. Això sol passar en zones on abans d’urbanitzar hi existeixen horts i edificacions il·legals. Sempre es retirarà la 35 FITXES CRPU-MOVIMENT DE TERRES 2 terra vegetal de les superfícies de terreny afectades per excavacions o terraplens, amb un profunditat que si generalment es considera de 10 cm com a mínim, aquesta es pot establir durant l’execució de les obres, i serà sempre la necessària per retirar la terra vegetal en el fons dels terraplens, i per assegurar l’eliminació de la matèria orgànica de tipus vegetal en la zona de desmunts, per tal de poder compensar els terraplens amb el material procedent del desmunt sempre i quan la qualitat del terreny ho permeti. Per tal d’assegurar la qualitat del material així com de la seva capacitat estructural, és indispensable l’elaboració d’un estudi geotècnic que permeti conèixer els paràmetres reals dels sòls per tal de conèixer les característiques i poder decidir sobre la seva reutilització. Tots els moviments de terres porten associades una sèrie de dificultats en cas de meteorologia adversa com per exemple pluges. L’acumulació de l’aigua pot derivar en problemes no només per la pròpia execució o continuïtat de les obres, sinó també en problemes veïnals o de circulació sinó es condueix i s’evacua correctament l’aigua de pluja. És un dels temes més problemàtics del moviment de terres Una de les opcions és la construcció provisional de basses de laminació de pluja, que retindran les primeres avingudes per tal d’evacuar amb posterioritat, l’aigua recollida. Una altre opció es la conducció de l’aigua de pluja cap els punts més baixos de l’obra i la connexió mitjançant pous areners d’aquests punts baixos amb la xarxa de clavegueram o rieres existents. Un cop realitzades les feines de neteja i esbrossada, cal realitzar l’explanació del terreny. Per la realització de l’esplanada del terreny, és realitzen dues fases importants, tot i que no sempre cal que es duguin a terme les dues: l’excavació i el terraplenat. Per tal de minimitzar l´impacte ambiental i estalviar també econòmicament, es necessari que en el cas que es pugui, reciclar al màxim compensant en tot moment l’excavació i el terraplenat. S’entén per excavació de terres, l’excavació per sota de la rasant natural del terreny un cop realitzada l’esbrossada fins a la cota de la rasant del projecte, l’anivellació la càrrega i el transport dels materials sobrants a l’abocador o al lloc previst per a una posterior utilització. S’inclou, l’ampliació, rectificació o millora dels talussos de la zona desmuntada així com el refí. Pel que fa al terraplenat, consisteix en l’extensió i compactació, per capes, dels materials que han de complir unes determinades característiques, en zones que per la seva extensa dimensió, permet la utilització de maquinària pesada, destinada a la creació d’una plataforma que suportarà el ferm de la urbanització. Caldrà, en el cas d’obres molt properes a les edificacions existent, un estudi o aixecament notarial de l’estat inicial de les vivendes veïnes per tal d’evitar problemes posteriors amb el veïnatge. Així mateix, caldrà efectuar un control de vibracions. La seva execució, comprèn les feines de preparació de la superfície, extensió de la tongada, humidificació o dessecació de la capa i compactació de la cap estesa. Tot i que hi han varis tipus de terraplè, en tot terraplè es distingeixen quatre zones, coronació que és la part superior del terraplè, sobre la qual hi descansa el ferm, amb un espessor mínim de 2 capes i sempre com a mínim de 50 cms; el nucli que és la part del terraplè compresa entre el base i l a coronació, l’exterior que es la part del terraplè que forma part del propi talús de terres, i el fonament, que com diu el seu nom es la part sobre la que es construeix el terraplè. Cal remarcar que és molt important que els materials compleixin unes determinades característiques ja que d’elles en dependrà la capacitat portant del propi terraplè. En tot cas 36 FITXES CRPU-MOVIMENT DE TERRES 3 s’utilitzen materials que permetin les condicions bàsiques de posada en obra en condicions acceptables, estabilitat satisfactòria de la obra i deformacions tolerables a curt i a llarg plaç per les condicions de servei definides en projecte. Normalment els terrenys es classifiquen segons les seves característiques intrínseques en sòls sel.leccionats, adequats, tolerables i marginals. En funció de quina classificació rebi el sòl, aquest podrà utilitzar-se o haurà de ser rebutjat per la seva utilització. I en cas de ser acceptats, no tots els sòls poden formar part de qualsevol zona del terraplè. En coronació, només poden utilitzar-se sòls adequats o seleccionats, i amb unes capacitats portants determinades. Com a fonament del terraplè, poden utilitzar-se sòls adequats, seleccionats o tolerables, sempre que les condicions de drenatge i estanqueïtat ho permetin Es important la retirada d’aquest elements que no compleixen la granulometria, ja que com es pot veure, pot dificultar aconseguir el grau de compactació necessari. En la zona del nucli, es poden utilitzar sòls tolerables, adequats o seleccionats. En aquest cas, també s’ha considerat una sèrie de procediments importants per la correcte realització del moviment de terres i cal destacar la importància de disposar d’un exhaustiu control de qualitat. Cal tenir en compte, que un cop estesa una capa, no es procedirà a realitzar la següent, si no s’ha garantit que la capa anteriorment estesa compleix les característiques exigides. Durant la seva execució, la superfície de les capes, haurà de tenir una pendent transversal, en general un 4%, per assegurar l’evacuació de les aigües i evitar la possible erosió del propi terraplè. Per garantir la compactació de la totalitat del terraplè, es realitzarà el terraplè amb un sobreample de 1 m com a mínim perquè la maquinària compactadora pugui acostar-se als extrems del terraplè i compactar-lo en la seva totalitat. Com qualsevol altre apartat, l’execució dels terraplens també tenen unes limitacions. S’executaran sempre que la temperatura en la zona ombrívola sigui superior a 2ºC, parantse les obres si la temperatura disminueix d’aquest valor. Sobre les capes executades, s’ha de prohibir el trànsit rodat fins haver completat la compactació. Caldria en tot moviment de terres compensar el volum de terres excavat amb el volum de terres a compactar, per evitar ja no només un tema econòmic, sinó també un tema mediambiental. Les terres sobrants s’han de portar a un abocador autoritzat prèvia aprovació per part de l’administració pública de la zona de l’abocador. Un cop completat el terraplè, caldrà acabar el moviment de terres amb el refí de l’esplanada, que consisteix en donar-li les característiques geomètriques adequades. Igualment es procedeix al refí dels talussos per garantir-ne la seva estabilitat i evitar possibles erosions o dificultats en la seva realització a mesura que avancen les obres d’urbanització. Com ja hem dit anteriorment, és necessari que durant el procés del moviment de terres, el drenatge estigui completament solucionat per evitar que les pluges puguin afectar la base del talús de les terres de la futura urbanització. 37 FITXES CRPU-MOVIMENT DE TERRES 4 No permetre la sortida de les aigües pot complicar molt l’execució de les obres ja que cal esperar que el terreny assequi, netejar-lo i retirar les restes de fang que s’han dipositat i terraplenar tenint cura que la base no ha perdut les seves capacitats portants. Realitzar una urbanització en una zona a on hi existeixen zones habitades, pot generar una sèrie de problemes amb els veïns al llarg de les obres. Un dels principals problemes que es poden ocasionar, és durant el moviment de terres, ja que degut a les vibracions de les compactacions i a l’estat existent de les edificacions, pot provocar l’aparició d’esquerdes a les cases i per tant es necessari prendre mesures addicionals. Una de les mesures que es pot prendre, és la realització d’una acta notarial anterior a l’inici de les obres d’urbanització, per poder constatar si les fissures o esquerdes que són anteriors o degudes a les feines d’urbanització, per tal d´evitar problemes posteriors amb els veïns. Una altre de les mesures que es poden prendre, és la realització d’un control de vibracions, per determinar mitjançant uns assaigs determinats a partir de quines distàncies poden arribar a ser perjudicials les vibracions degudes a la compactació de les terres. Abans de realitzar el moviment de terres i després de l’esbrossada del terreny, podem trobar-nos que hem de realitzar el control arqueològic. El control arqueològic, pot condicionar el planning d’execució d’obres d’una urbanització. En funció de la zona pot suposar una activitat molt important en temps i diners que cal tenirla ben planificada. Fins i tot cal plantejar-se l’inici del control arqueològic molt abans del propi inici de les obres d’urbanització per no interrompre les obres d’urbanització ja que les feines d’arqueologia poden demorar molt de temps. Per tant potser interessant conèixer en la redacció del projecte si a la futura zona a urbanitzar cal o no realitzar un control arqueològic, i demanar permís per realitzar l’esbrossada i el control arqueològic mentre per altre banda es gestiona al permís d’urbanització Un cop realitzat el control arqueològic, ens trobem amb un terreny que pot arribar a estar plegat de sitges o restes arqueològiques. A partir d’aquí i per poder començar el moviment de terres, és necessari un permís per part de la Generalitat i del Museu d’Història de la població a on es realitza la urbanització per poder procedir a eliminar aquestes sitges o elements arqueològics. També és necessari la realització d’un informe per part de l’empresa arqueològica que ha realitzat la prospecció per poder procedir a la eliminació de les restes trobades. Aquests permisos, en funció de les restes trobades en la zona, poden també demorar força temps, allargant encara més l’inici del moviment de terres. A nivell de control arqueològic, també pot donar-se el cas, que la part d’arqueologia no condicioni el moviment de terres, és a dir, l’inici de les obres, sinó que formi part d’una part de la urbanització, a nivell d’acabats, per conservació de antigues zones d’ús d’interès cultural. 38 FITXES CRPU-MOVIMENT DE TERRES 5 Fitxes CRPU Control de projecte: Control unitat d’obra: existència unitat excavació en desmunt; cal controlar que el projecte contempli l’excavació en desmunt, ja que qualsevol urbanització ha de disposar d’aquesta unitat d’obra Control unitat d’obra: existència unitat d’obra terraplè; cal controlar que el projecte contempli aquesta unitat d’obra, imprescindible per a qualsevol projecte d’urbanització Control: localització d’abocadors de terres controlats a la zona; cal controlar que el projecte contempli la localització dels abocadors de terres controlats de la zona ja que serà necessari la portada de residus d’obra a aquests punts de reciclatge. El projecte ha de donar solució a les dificultats per a desprendre’s dels materials no reutilitzables. Condicionants base: Existència de flora i fauna protegida: el projecte ha de tenir en compte l’existència de espècies animals o vegetals protegides. En aquest cas, ha de preveure les mesures correctives que hauran d’haver estat consensuades amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, que en marcarà la línia d’actuació. Aquest condicionant, pren molta importància en moltes zones del país, on la presència sobretot d’aus migratòries pot marcar el calendari de l’obra, i inclús, modificar-ne l’àmbit. Existència d’estudi geotècnic: la solució adoptada en el capítol de l’esplanada sobre la que desprès s’estendrà la capa de ferm, ha d’estar justificada d’acord la normativa vigent i també sobre uns estudis geotècnics que n’avalin la solució. Aquests estudis han d’estar signats per un tècnic competent i han d’estar incorporats dins dels annexos a la memòria inclosos dins del projecte d’urbanització. Han d’avalar la solució adoptada. Existència de sòls contaminats: en sectors de nova planta situats sobre antigues zones industrials o a les afores de nuclis urbans consolidats, no es estrany l’existència oblidada d’antics abocadors de residus urbans o industrials, que han fet malbé els sòls existents. Davant de la sospita de possible existència d’aquests tipus de sòls, caldrà que el projecte incorpori un annex amb la seva localització i la planificació per a la seva retirada, tenint en compte que poden ocasionar problemes de salut pública i sobretot també problemes per a trobar una zona on ser dipositats controladament. Control arqueològic: en sectors de nova planta, però també en reformes de nuclis ja consolidats, cal que hi hagi un seguiment de control d’antigues construccions existents. Aquestes poden anar des del temps prehistòrics fins a dates més recents com la revolució industrial. El Departament de Cultura aplica amb rigidesa el control damunt d’antigues restes. Així doncs, caldrà, per a no endarrerir el ritme de les obres i també com a control per alliberar el sòl, controlar l’existència de documentació que justifiqui la no presència de restes arqueològiques o bé, si era una zona amb restes, la justificació de treballs previs autoritzats i finalitzats, amb permís de retirada de les restes trobades. Control fase d’obra: Certificats transport de runa a abocadors controlats: cal que el promotor incorpori a la documentació final d’obra, els certificats d’entrada a abocadors dels materials que no han pogut ser reutilitzats a obra i que per aquest motiu han estat portats a abocador. 39 ANNEX CRPU – MOVIMENTS DE TERRES 4 Documentació a controlar Exemple de certificat de entrada de terres de rebuig a abocador 46 ANNEX CRPU – MOVIMENTS DE TERRES 5 Exemple de control de qualitat, identificació de sòls per a la seva reutilització a obra 47 ANNEX CRPU – MOVIMENTS DE TERRES 6 48 ANNEX CRPU – MOVIMENTS DE TERRES 7 Cal tenir en compte que en el moment de la presentació de la documentació final d´obra, hi ha d’incorporar, obligatòriament, còpia de tot els assaigs realitzats durant l´execució dels treballs i que han estat definits al pla de control de qualitat dissenyat per la direcció facultativa d´acord la normativa prevista en el PG·3, entre d’altres, d´obligat compliment. Els dossiers dels Plans de Control de Qualitat han de ser signats per un tècnic competent i supervisats per la direcció facultativa 49 ANNEX CRPU – MOVIMENTS DE TERRES 8 Així mateix, i sobretot desprès de problemes apareguts amb posterioritat a les obres de construcció de la L9 del metro de Barcelona, amb els problemes del barri del Carmel i d´altres exemples, es recomanable aixecar actes presencials amb notari en les vivendes més properes a la zona d´obres per tal de garantir, que en el cas de desperfectes ocasionats per les obres d’urbanització, aquestes siguin reparades, així com també evitar falses denúncies. Exemple acta de presencia davant de notari 50 ANNEX CRPU – MOVIMENTS DE TERRES 9 Exemple estudi de vibracions que afecten a les vivendes properes durant els treballs de compactació 51 ANNEX CRPU – MOVIMENTS DE TERRES 10 Exemple de documentació per a permisos per a l´excavació de jaciments arqueològics 52 4.3‘CAPÍTOL 3: XARXA DE CLAVEGUERAM’ 53 54 FITXES CRPU – XARXA DE CLAVEGUERAM 1 CAPÍTOL 3: XARXA DE CLAVEGUERAM Descripció bàsica Inclou l’execució de aquelles feines necessàries a qualsevol obra d’urbanització per tal de garantir-ne l’evacuació de les aigües sobreres, siguin residuals o bé pluvials. Haurem de garantir que aquestes aigües son evacuades fora del sector, i abocades correctament, sigui a riera o xarxa exterior les pluvials, i als col·lector generals o bé a una planta depuradora les aigües residuals. Considerem aigües pluvials, les aigües que cal evacuar del sector i que son bàsicament les aigües que son aportades desprès de precipitacions de pluja o neu. Les aigües residuals, son aquelles aigües que es generen al sector desprès del seu consum per part dels actors existents al sector, siguin industries o vivendes, i que necessiten, abans de la seva reentrada a medi, un tractament per tal de ser descontaminades. Es considera que per una correcta gestió de residus, es necessari que aquestes dues xarxes siguin totalment independents. Tanmateix, en múltiples municipis i zones existents als municipis amb anterioritat als anys 90, majoritàriament les xarxes instal·lades son unitàries, recollint conjuntament les aigües pluvials i les residuals. Això provoca que no sigui controlable, en dies de pluja, els residus i contaminants que acaben a les rieres i rius. Els components de la xarxa són bàsicament uns elements comuns en les dues xarxes, pluvials i fecals que son les conduccions, escomeses i pous de registre. Així mateix, la xarxa de pluvials incorpora també uns elements interceptors, anomenats embornals o reixes interceptores, que son els punts d’entrada a la xarxa des dels carrers i espais públics. Pel que fa a les unitats d’obra, les unitats fonamentals son lògicament les conduccions (siguin amb tubs o amb canalització oberta) i també inclou tots els moviments de terres en forma de rases que afecten la zona d’afermat i que en fase d’execució d’obra, es realitza posteriorment a la consolidació de l’esplanada durant el moviment de terres i abans de la realització de la col·locació de la vorada dels vials i de l’execució de l’estesa de la capa de subbase granular dels futurs vials. Tot i que és possible, que en vials de grans dimensions, la xarxa de clavegueram es projecti realitzar-lo per la zona de futures voreres, normalment, la xarxa de clavegueram ve definida per l’eix dels futurs vials, i situat en zones de futurs vials, degut sobretot a que la dimensió de les conduccions a instal·lar, en ocuparien tota la vorera, no essent possible la instal·lació d’altres serveis també necessaris i amb més manteniment que la xarxa de clavegueram. També es caracteritza per anar a unes profunditats molt més considerables que la resta dels serveis que formen part d’una urbanització. Per tant, és molt probable que les dimensions de les rases de la xarxa de clavegueram siguin de profunditats considerables, sent necessàries de vegades prendre més precaucions, sigui mitjançant una sobreexcavació o bé mitjançant elements mecànics com les estrebades. Caldrà que en el projecte hi constin els criteris i els càlculs necessaris per al seu dimensionat. Caldrà la definició de les conques d’aportació, així com els cabals d’aportació d’aquestes conques a la zona que urbanitzarem. Caldrà comprovar que la tipologia de la xarxa s’adequa a d’existent, així com el punt de connexió de la futura xarxa és idoni per absorbir la nova aportació de cabal. Els criteris de càlcul del dimensionat de la xarxa de la xarxa de pluvials han de justificar la suficiència de la xarxa executada així com de la xarxa a on aboca. D’acord l´Agència Catalana de l´Aigua, empresa pública depenent del Departament de Medi Ambient 55 CONTROL FASE D´OBRA documentació TIPUS DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTARIA Justificació de la qualitat dels materials instal.lats mitjançant documentació tècnica control de qualitat certificats transports de runa a abocadors controlats Cal justificar amb certificats d´entrada a abocadors que els materials extrets de l´obra s´han controlat certificats subministrament de materials instal.lats documentació documentació assegurament del control de qualitat d´acord el Pla de Control de Qualitat aprovat per la Direcció Facultativa Disposicions Legals Aplicables: • Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a canonades de sanejament de poblacions, aprovat per Ordre de 15 de setembre de 1986 (BOE n. 228, de 23 de setembre) i correcció d’errors BOE n. 51, de 28 de febrer de 1987. Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s´aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament (DOGC n.3894 de 29/05/2003 Reial Decret-Llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s´estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes. (BOE n.312 ded 20/12/1995 COMENTARIS: 62 ANNEX CRPU – XARXA DE CLAVEGUERAM 1 ANNEX CAPÍTOL 3: CLAVEGUERAM Execució d´obres El primer pas es l´obertura de la rasa per a la instal.lació dels tubs. La col.locació dels mateixos caldrà que respecti una distància en paral.lelisme per a poder fer manteniment. Els tubs aniran envolcallats amb sorra. Un cop col.locats els tubs, s´embolcallaran de sorra i es procedirà al seu terraplenat. 63 ANNEX CRPU – XARXA DE CLAVEGUERAM 2 L Els pous de registre es col.locaran en punts singulars i també cada 50 m per tal de poder inspeccionar la canonada. La construcció dels pous pot ser diversa però hem de garantir en tot moment la seva impermeabilitat i amplada suficient per al seu registre. Les inscripcions dels pous hauran de ser les obligatòries per part de l´Ajuntament. 64 ANNEX CRPU – XARXA DE CLAVEGUERAM 3 Caldrà vetllar per una correcta instal.lació dels embornals i les seves connexions a la xarxa instal.lada Caldrà també vetllar per una correcta execució de les escomeses a parcel.la. Darrerament s´estan utilitzant peces especials i desestimant les arquetes cegues de connexió, que donen problemes d´estanqueïtat. Amb posterioritat a la finalització de la xarxa i previ pavimentació, caldrà fer una inspecció mitjançant TV de la canonada instal.lada per tal d´assegurar la correcta execució de la mateixa. 65 ANNEX CRPU – XARXA DE CLAVEGUERAM 4 Documentació a controlar A nivell de projecte: Càlcul de la xarxa de clavegueram d´acord les Instruccions de l´Agència Catalana de L´Aigua. Sol·licitud per l’abocament d’aigües a llera pública. 66 ANNEX CRPU – XARXA DE CLAVEGUERAM 5 En fase d´obra: Exemple de catàleg de materials a instal.lar i certificats de qualitat 67 ANNEX CRPU – XARXA DE CLAVEGUERAM 6 Control de qualitat: Inspecció amb TV de la canonada instal.lada 68 4.4‘CAPÍTOL 4: PAVIMENTACIÓ’ 69 70 FITXES CRPU – PAVIMENTACIÓ 1 CAPÍTOL 4: PAVIMENTACIÓ Descripció bàsica Inclou l’execució de aquelles feines necessàries a qualsevol obra d’urbanització que parteixen des d’un moviment de terres i una esplanació consolidada fins a la cota d’acabat determinada, incloent-hi les voreres i els vials. Aquestes feines inclouen no només els treballs necessaris per construir les successives capes dels paquets de ferms, sinó també totes aquelles feines que en resulten vinculants, com son la col·locació de vorada, de rigola i de tots els paviments per a deixar la urbanització totalment acabada i a punt per a ser cedida i començar les tasques de construcció de les noves vivendes o industries. Es tracta d’un capítol dins del projecte d’urbanització on hi coincideixen per un cantó l’enginyeria, amb els càlculs de les seccions, conjuntament amb un cantó més arquitectònic, amb els dissenys dels nous espais. Un bon projecte ha de combinar ambdós vessants per tal d’aconseguir un punt entremig que permetrà que els futurs usuaris en puguin disposar i gaudir amb seguretat i també amb benestar. Pel que fa al cantó tècnic, en tot projecte d’urbanització és necessari un annex amb la justificació del dimensionat de les diferents tipologia de ferms. Com a criteri de càlcul dels vials, ens remetrem a la Instrucció 6.1 i 2-IC de la Direcció General de Carreteres sobre seccions de ferm, amb la consideració de trànsit mai inferior al trànsit T3. Aquesta categoria de trànsit permetrà que la solució de ferm col·locada permeti el pas dels vehicles pesants durant la construcció de les vivendes o industries un cop finalitzats els vials. Podem distingir entre diverses tipologia de vials: vials de transit rodat, vials de transit restringit, vials peatonals. Els vials destinats al trànsit rodat, el ferm haurà de ser bàsicament format per capes resistents al pas de vehicles pesants. El més habitual és un paquet de ferm format per una capa de base granular i una o dos capes d’aglomerat asfàltic. Els vials de transit restringit i els vials peatonals, acostumen a ser vials amb una capa de base granular, una capa de formigó de 10 a 15 cm i acabades amb llosetes hidràuliques tipus panot. Tanmateix, segons els acabats proposats per altres actors, els acabats poden ser d’altres com pedra natural, llosetes prefabricades de formigó, i d’altres. Com a criteri de disseny, cal tenir en compte que en els vials, no poden generar-ne punts baixos per tal d’evitar l’acumulació de l’aigua. Caldrà que tinguin un cert pendent lateral que permeti també l’evacuació d’aigua pluvial cap a la xarxa de clavegueram. Els vials també hauran de tenir en compte uns radis de gir que hauran de tenir en compte la normativa anti incendi i els girs previstos pel trànsit. En les voreres que integren aquest vials, cal tenir present o fer referència als marcs de plantació dels arbres, ja que influeixen en l’amplada de les voreres. Així mateix, caldrà fer referència a la normativa de barreres arquitectòniques. Pel que fa als components del capítol de la pavimentació comença amb la capa de subbase granular. Aquesta es la primera capa de ferm i s’ha de col·locar un cop finalitzades la construcció de la xarxa de clavegueram. Amb la seva execució, aconseguim una millora de la capacitat resistent de l’esplanada. La seva estesa mitjançant successives capes, s’aniran realitzant a mesura que s’hagin comprovat la perfecte col·locació de la capa anterior en quan a qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. El gruix d’aquesta capa ve marcat per l’annex de càlcul existent al projecte d’urbanització que obligatòriament ha de complir les condicions establertes per la normativa vigent: la Instrucció 6.1 i 2-IC de la Direcció General de Carreteres sobre seccions de ferm. 71 ANNEX CRPU – PAVIMENTACIÓ 2 L Es procedirà a la col.locació dels guals per a vianants que compleixen la normativa d’accessibilitat i també la col.locació de la rigola per a canalitzar aigua de pluja. Procedirem a l´estesa del tot-u artificial, la darrera de les capes granulars que soporten el trànsit i la darrera de les capes: l´asfàltica La darrera de les capes de la vialitat per a vehicles: la capa d´aglomerat asfàltic, mitjançant maquinària especial 78 ANNEX CRPU – PAVIMENTACIÓ 3 L´estesa del material es fa en calent i un cop acabat, només resta la pintura per poder obrir al trànsit el vial. La construcció de les voreres dependrà del tipus d’acabat. En sectors industrials, els acabats acostumen a ser amb formigó. En urbantizacions residencials, els acabats poden ser amb rajols hidràulics o peces de pedra o artificials Les voreres poden ser acabats amb paviments tipus panot o bé amb altres tipus com ara adoquinat o peces especials 79 ANNEX CRPU – PAVIMENTACIÓ 4 Diferents exemples de pavimentació col.locada. Documentació a controlar A nivell de projecte: Càlcul de seccions tipus 80 ANNEX CRPU – PAVIMENTACIÓ 5 En fase d´obra: Exemple de catàleg de materials a instal.lar i certificats de qualitat 81 82 4.5‘CAPÍTOL 5: XARXA AIGUA POTABLE’ 83 84 FITXES CRPU – ABASTAMENT D´AIGUA 1 CAPÍTOL 5: ABASTAMENT D´AIGUA Descripció bàsica Qualsevol projecte d’urbanització ha de vetllar per a dotar a les parcel·les tots els serveis necessaris amb posterioritat per a garantir una qualitat de la mateixa. Una part dels serveis a instal·lar es el subministrament d’aigua potable. La xarxa d’aigua potable s’ha de col·locar a obra just desprès de la col·locació de la vorera per tal de garantir-ne la situació per a un posterior manteniment. La xarxa d’abastament d’aigua, es composa de diferents elements, alguns lineals, altres puntuals, instal·lats sota el nivell del sòl. Els criteris de disseny de la xarxa haurà de ser establerta per la companyia subministradora concessionària del servei, previ aprovació per part dels serveis tècnics municipals. Pel que fa a les canonades de conducció, poden ser de diversos materials com ara polietilè, PVC o fundició. Cadascun d’aquests materials tindran una unió entre ells diferent que haurà de garantir en tot moment d’estanqueïtat. Les peces especials o puntuals, poden ser igualment de diferents materials. Considerem peces especials les corbes, enllaços, valvuleria, purgues, ventoses, hidrants, i d’altres. Es a dir, tots els elements no lineals. Els criteris de disseny de la xarxa, dependrà de cadascun dels concessionaris, tanmateix, caldrà garantir uns mínims establerts que hauran de garantir un bon servei. Aquests bon servei ve marcat per una òptima pressió i cabal. Per a garantir aquesta pressió i cabal, pot ser necessària la construcció de dipòsits d’aigua potable que permeti donar aquest servei. La col·locació dels serveis dins la infraestructura dels carrers serà dins de rases. Caldrà assegurar que la canonada queda instal·lada de manera correcta i sense que pugui ser danyada per esforços exteriors. Així doncs haurà d’anar instal·lada a una profunditat adequada, de l’ordre de 70 cm soterrats respecte la cota de la rasant i envoltada totalment per sorra garbellada per tal que quedi ben protegida. També caldrà vetllar per que la distància amb els altres serveis a instal·lar a la vorera sigui superior a 20 cm per tal de poder garantir les tasques de manteniment o reparació. Caldrà tenir especial cura en els punts de creuament i en els punts de canvi de diàmetre. Pel que fa als elements o peces especials, caldrà que sigui totalment estancs, i col·locats de manera que sigui fàcil de maniobrar. Així mateix, la xarxa dissenyada haurà de garantir el subministrament en cas d’averia, la millor solució serà optar per una solució mallada. Fitxes CRPU Control de projecte: Control partida: existència de certificat de la companya subministradora municipal; cal controlar que el projecte disposi del certificat de la companyia conforme hi ha disponibilitat d’aigua de consum per a boca. Control partida: justificació de la xarxa dissenyada; cal controlar que el projecte incorpori els càlculs de la xarxa, on es garanteixi pressió i cabals. Control partida: existència d’hidrants antiincendis; cal controlar que el projecte contempli l’existència d’hidrants, d’acord la normativa vigent. Control partida: pressió i cabal de la xarxa; cal que hi hagi la justificació de pressions i cabals de subministrament i antiincendi. 85 FITXES CRPU – ABASTAMENT D´AIGUA 2 Condicionants base: Certificat empresa subministradora: cal que el projecte incorpori en un annex el certificat de disponibilitat d’aigua de boca. Sense aquest certificat no pot ser executada l’obra. Així mateix, seria convenient que hi hagués un assessorament o bé un informe amb el vist-i-plau de la xarxa dissenyada, firmat per l’empresa concessionària del servei. Justificació càlcul hidràulic: dins dels annexes de càlcul, cal que existeixi un càlcul amb la determinació de les necessitats de cadascuna de les parcel·les del sector amb la definició de cabals, diàmetres de tub i assegurament dels cabals antiincendis. Així mateix, caldria justificar la necessitat o no d’execució d’un dipòsit que garanteixi el subministrament 24h. Control dels materials a instal·lar: tubs, peces especials i accessoris: caldrà comprovar que els materials a instal·lar tinguin els certificats d’homologació i compliment de la qualitat. Caldrà comprovar que s’ajustin als cànons marcats per la companyia municipal. Existència de vàlvules de pas, descàrrega,purgues...: caldrà comprovar la col·locació dels accessoris en els llocs adequats per a que puguin complir la seva funció. Comprovació de distàncies: per tal de garantir una bona accessibilitat a les canonades en cas de reparacions amb posterioritat a la seva instal·lació, cal que les distàncies entre la canalització a instal·lar i qualsevol altre servei sigui d´almenys 20 cm, per tal de facilitar els treballs. Control fase d’obra: Certificats dels materials instal·lats: cal que el promotor incorpori a la documentació final d’obra, els certificats de qualitat dels materials instal·lats, demostrant que compleixen tota la normativa vigent. Control de qualitat: en la documentació a entregar pel promotor a final d’obra, caldrà que hi porti incorporat el seguiment del control de qualitat per un laboratori homologat d’acord el pla de control de qualitat aprovat per la direcció facultativa d’acord la normativa vigent. Així mateix, caldrà incorporar també tots aquells certificats que es considerin adequats per a garantir una correcte qualitat en els treballs i materials subministrats (veure annex abastament d’aigua potable) 86 FIGUEROLA -CERVANTES FITXES CRPU PROJECTE nom del projecte DATA Promotor nom del promotor MODIFICACIÓ CAP Í TOL 5 AIGUA POTABLE CONTROL DE PROJECTE CONDICIONANTS BASE CONTROL FASE D´OBRA assegurament del control de qualitat d´acord el Pla de Control de Qualitat aprovat per la Direcció Facultativa DADES A CONTROLA R TIPUS certificats subministrament de materials instal.lats documentació TIPUS DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTARIA Justificació de la qualitat dels materials instal.lats mitjançant documentació tècnica existència certificat companyia subministradora municipal control de qualitat documentació COMENTARI justificació xarxa dissenyada control de projecte: existencia hidrants antiincendis certificat empresa subministradora comprovació si existeix la dotació de cabals i el vist-i-plau a la xarxa dissenyada, podem passar al següent capítol control de projecte: pressió de la xarxa justificació càlcul hidràulic obligatorietat determinacions de cabals, diàmetres de tubs, assegurament cabals antiincendis existencia de valvules de pas, descarrega, purgues, ventoses obligatorietat existència de valvules de pas, descàrregues i purgues de la xarxa comprovació de distàncies comprovació distàncies mínimes a altres serveis per a seguretat comprovació detalls tipus obligatorietat existencia de detalls tipus executables. control dels materials a instal.lar: tubs, valvuleria i accessoris comprovació control dels materials a instal.lar. Homologació serveis tècnics municipals Disposicions Legals Aplicables: • Plec de condicions facultatives generals per a obres d’abastament d’aigües, aprovat per OM de 7 de gener de 1978 i per a obres de sanejament, aprovat per OM de 23 d’agost de 1949. • Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel que s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l‘aigua de consum humà. • Normes i Costums particulars de les companyies subministradores i de serveis afectats (aigua, electricitat, telèfon i gas). • Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a canonades d’abastament d’aigua, aprovat per Ordre 28/07/1974 (BOE n. 236 i n. 237) i modificacions Ordre 20/06/1975 i Ordre 23/12/1975. Codi Tècnic de l´Edificació. XXXXXXXX Real decret 1942/1993 pel que s´aprova el 'Reglamento de Instalaciones de Protección contra incendios' BOE n.298 de 14/12/1993 87 94 FITXES CRPU – XARXA DE GAS 1 CAPÍTOL 6: XARXA DE GAS Descripció bàsica Qualsevol projecte d’urbanització ha de vetllar per a dotar a les parcel·les tots els serveis necessaris amb posterioritat per a garantir una qualitat de la mateixa. Un dels serveis que es possible instal·lar, en el cas que sigui possible per l’existència del mateix en el municipi es el gas. La xarxa de gas serà instal·lada sempre i quan sigui possible i que es prevegin consums. La xarxa de gas s’ha de col·locar a obra just desprès de la col·locació de la vorera per tal de garantir-ne la situació per a un posterior manteniment, sota la vorera, evitant, en la mesura que sigui possible, la seva disposició sota la calçada que provocaria, en cas d’execució d’escomeses o reparacions, danys a la calçada i possiblement problemes de trànsit. La xarxa d’abastament de gas, al igual que la xarxa d’aigua potable, es composa de diferents elements, alguns lineals, altres puntuals, instal·lats sota el nivell del sòl. Els criteris de disseny de la xarxa haurà de ser establerta per la companyia subministradora que serà la propietari de la infraestructura , previ aprovació per part dels serveis tècnics municipals. Pel que fa a les canonades de conducció, el matèria més utilitzat per l’empresa subministradora és el polietilè, oficialitzant juntes mecàniques com a unió si bé, actualment s’està optant més per una unió de tipus soldadura. Les peces especials o puntuals, poden ser igualment de diferents materials. Considerem peces especials les corbes, enllaços, valvuleria, purgues, ventoses automàtiques, i d’altres. Es a dir, tots els elements no lineals. Els criteris de disseny de la xarxa, dependrà de cadascun de les empreses subministradores, tanmateix, caldrà garantir uns mínims establerts que hauran de garantir un bon servei. Aquests bon servei ve marcat per una òptima pressió i cabal. La col·locació dels serveis dins la infraestructura dels carrers serà dins de rases. Caldrà assegurar que la canonada queda instal·lada de manera correcta i sense que pugui ser danyada per esforços exteriors. Així doncs haurà d’anar instal·lada a una profunditat adequada, de l’ordre de 70cm soterrats respecte la cota de la rasant i envoltada totalment per sorra garbellada per tal que quedi ben protegida. També caldrà vetllar per que la distància amb els altres serveis a instal·lar a la vorera sigui superior a 20 cm per tal de poder garantir les tasques de manteniment o reparació, Caldrà tenir especial cura en els punts singulars. Tanmateix, degut a la perillositat dels accidents, caldrà assegurar-ne perfectament aquests punt. Pel que fa als elements o peces especials, caldrà que sigui totalment estancs, i col·locats de manera que sigui fàcil de maniobrar. Així mateix, la xarxa dissenyada haurà de garantir el subministrament en cas d’averia, demanant que sempre que sigui possible, s’opti per una solució mallada. Fitxes CRPU Control de projecte: Control partida: existència de conveni amb la companya subministradora: cal controlar que el projecte disposi del conveni de subministrament de gas. Control partida: justificació de la xarxa dissenyada; cal controlar que el projecte incorpori els càlculs justificatius de cabals i pressions. 95 FITXES CRPU – XARXA DE GAS 2 Control partida: distàncies a altres serveis existents: cal controlar degut a la perillositat en cas d’accident, que es compleixin les distàncies a altres serveis que poden provocar accidents o dificultar el manteniment. Control partida: comprovació de la connexió exterior; cal que el projecte contempli la connexió exterior, i especialment si és necessari l’execució d’obres fora de sector que poden dificultar el bon ritme de les obres. Condicionants base: Certificat empresa subministradora: cal que el projecte incorpori en un annex el certificat de subministrament del fluid. Justificació càlcul de la xarxa: dins dels annexes de càlcul, cal que existeixi un càlcul amb la determinació de les necessitats de cadascuna de les parcel·les del sector amb la definició de cabals, diàmetres de tub i assegurament dels cabals. Control dels materials a instal·lar: tubs, peces especials i accessoris: caldrà comprovar que els materials a instal·lar tinguin els certificats d’homologació i compliment de la qualitat. Existència de vàlvules de pas, descàrrega,purgues...: caldrà comprovar la col·locació dels accessoris en els llocs adequats per a que puguin complir la seva funció. Comprovació de distàncies: per tal de garantir una bona accessibilitat a les canonades en cas de reparacions amb posterioritat a la seva instal·lació, cal que les distàncies entre la canalització a instal·lar i qualsevol altre servei sigui d´almenys 20 cm, per tal de facilitar els treballs. Comprovació detalls tipus: cal fer una comprovació de les solucions tècniques adoptades en l’execució de les diverses unitats d’obra que poden ser executats o poden variar de forma. Cal que vinguin totalment definits els detalls singulars i de creuament.. Control fase d’obra: Certificats dels materials instal·lats: cal que el promotor incorpori a la documentació final d’obra, els certificats de qualitat dels materials instal·lats, demostrant que compleixen tota la normativa vigent. Control de qualitat: en la documentació a entregar pel promotor a final d’obra, caldrà que hi porti incorporat el seguiment del control de qualitat per un laboratori homologat d’acord el pla de control de qualitat aprovat per la direcció facultativa d’acord la normativa vigent. Així mateix, caldrà incorporar també tots aquells certificats que es considerin adequats per a garantir una correcte qualitat en els treballs i materials subministrats (veure annex gas) 96 FIGUEROLA -CERVANTES FITXES CRPU PROJECTE nom del projecte DATA Promotor nom del promotor MODIFICACIÓ CAP Í TOL 6 XARXA DE GAS CONTROL DE PROJECTE CONDICIONANTS BASE e CONTROL FASE D´OBRA comprovació detalls tipus obligatorietat existencia de detalls tipus executables. comprovació de distàncies obligatorietat distàncies mínimes a altres serveis per a seguretat existencia de valvules de pas, descarrega, purgues, ventoses obligatorietat existència de valvules de pas, descàrregues i purgues de la xarxa control dels materials a instal.lar: tubs, valvuleria i accessoris comprovació justificació del càlcul de la xarxa dissenyada obligatorietat determinacions de cabals, diàmetres de tubs, assegurament cabals subministrament distàncies a altres serveis existents a la urbanització certificat empresa subministadora Existencia de la companyia subministradora assumint el disseny xarxa. Podem passar següent capítol documentació TIPUS DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTARIA control dels materials a instal.lar. Homologació companyia subministradora DADES A CONTROLA R dificultat COMENTARI existencia de conveni amb la companyia subminstradora comprovació de la connexió exterior al sector control de qualitat certificats subministrament de materials instal.lats Justificació de la qualitat dels materials instal.lats mitjançant documentació tècnicadocumentació TIPUS comprovació de la correcta execució del pla de control de qualitat dissenyat per la direcció facultativa justificació xarxa dissenyada Disposicions Legals Aplicables: • Reglament tècnic de distribució i utilització de combustibles gasosos i les seves instruccions tècniques complementàries ICG 01 a 11, aprovats pel Reial Decret 919/2006, de 28 de juliol. • Reglament de xarxes i connexions de serveis de combustibles gasosos, aprovat per Ordre Ministerial de 18 de novembre de 1974, en tot allò que no s’oposa al . Reglament tècnic de distribució i utilització de combustibles gasosos i les seves instruccions tècniques complementàries ICG 01 a 11, aprovats pel Reial Decret 919/2006, de 28 de juliol. 97 COMENTARIS: 98 ANNEX CRPU – XARXA DE GAS 1 ANNEX CAPÍTOL 6: XARXA DE GAS Execució d´obres Un cop oberta la rasa per al servei, caldrà fer l´estesa del tubs. Caldrà controlar principalment els recobriments amb sorra i la col.locació de la cinta senyalitzadora, que marca la seva situació en cas que hi hagi reparacions a la vorera. Caldrà tenir especial cura en la distància de seguretat de la canalització amb altres serveis. Estem davant d´un servei que en cas d´accident pot provocar grans danys. Caldrà també tenir previstos els punts d´escomesa per tal de preveure el seu encreuament amb altres serveis que discorren per la vorera. També la senyalització de canalitzacions en zones no urbanitzades. 99 ANNEX CRPU – XARXA DE GAS 2 Documentació a controlar Fase projecte Conveni amb la companyia subministradora Exemple de conveni de subministrament entre promotors i la companyia subministradora per a garantir el servei a una nova urbanització. 100 4.7 ‘CAPÍTOL 7: XARXA D´ELECTRICITAT’ 101 102 FITXES CRPU – XARXA ELÈCTRICA 1 CAPÍTOL 7: XARXA ELÈCTRICA Descripció bàsica Qualsevol projecte d’urbanització ha de vetllar per a dotar a les parcel·les tots els serveis necessaris amb posterioritat per a garantir una qualitat de la mateixa. Una part dels serveis a instal·lar es la xarxa elèctrica. Normalment la seva instal·lació es soterrada i la seva col·locació és en paral·lel amb la resta de serveis bàsics com pot ser l’abastament d’aigua potable. Aquest servei compta amb elements superficials i d´altres de soterrats. La xarxa de subministrament elèctric, es composa de diferents elements, alguns lineals, altres puntuals, instal·lats per sobre i sota el nivell del sòl. Els criteris de disseny de la xarxa haurà de ser establerta per la companyia subministradora del servei, previ compliment de la normativa municipal. Dins de la instal·lació podem distingir, segons el voltatge del cable, d’una instal·lació de mitja tensió i una altra de baixa tensió. La instal·lació de mitja tensió es la instal·lació de conducció, la que habitualment es connecta a la xarxa de conducció existent i propietat de la companyia subministradora del servei. Aquesta xarxa alimenta als transformadors que com diu el seu nom, transformen l’energia de conducció a energia d’alimentació. Aquesta energia d’alimentació, anomenada baixa tensió, es la que utilitzem en el nostre dia a dia, en els usos d´electricitat de les vivendes i gran part de les petites i mitjanes industries. Pel que fa als elements lineals dels servei aquest son les canalitzacions per al pas soterrats de cables d´alimentació dels elements puntuals. Es tracta de canalitzacions, normalment amb l’estesa de cable directament sobre el sòl, embolcallats per sorra que en garanteix la seva perfecta disposició i n’evita el dany per part d’elements mes gruixuts com pedres i altres cossos estranys existents al sòl. En els punts de creuament de carrer o en punts on no es pugui garantir la distància de seguretat amb altres serveis, o amb altres conductors de mitja o baixa tensió, caldrà que aquestes conduccions siguin protegides mitjançant tubs , normalment de polietilè que permeten el pas dels conductors elèctrics pel seu interior. Els elements no lineals de la xarxa poden ser de mitja o baixa tensió. Pel que fa a la mitja tensió, com a elements podem tenir les torres de conversió, que son els punts d’entrada al sector on els cables passen de ser aeris a soterrats, i les estacions transformadores. Les estacions transformadores son petits edificis prefabricats o in situ o bé inclús, petits locals dins dels edificis construïts, on existeix una màquina elèctrica que permet el canvi del voltatge de l’electricitat que hi arriba per tal d’adequar-la als consums. Pel que fa a la baixa tensió, tenim els elements com ara armaris d’escomesa, que son els punts d’arribada de l’electricitat a les parcel·les i d’altres com els armaris de distribució urbana, que permeten la bifurcació dels cables instal·lats per optimitzar-ne la seva estesa. Altres elements puntuals son arquetes de registre o de tir de cables enfundats. Cal dir que degut a la perillositat del servei, on els accidents amb electricitat poden ser molt greus, cal que totes aquestes tasques d’instal·lació del servei siguin efectuades per una empresa homologada per la companyia subministradora del servei, que serà la que, a final d´obra, es faci càrrec de la infraestructura instal·lada i del seu manteniment. Es per això que cal vetllar que en tot moment, la empresa subministradora està conforme amb la xarxa a instal·lar i que quan s’executen els treballs, son supervisats per la mateixa. Cal que hi hagi un conveni signat de subministrament i col·laboració. Els elements puntuals com les estacions transformadores i els quadres d’escomesa, caldrà que siguin tancats amb clau per tal d’evitar-ne els actes vandàlics. A Al voltant de les estacions transformadores, existirà un cable de terra. El cable de terra permet donar la seguretat a la xarxa que en el cas de malfuncionament o de descàrrega 103 La instal.lació de les Estacions Transformadores han d´ésser en espais reservats per a les mateixes. Caldrà estudiar la situació de les canalitzacions d´entrada i sortida que acostumen a ser punts dificils per la manca d´espai per la quantitat de conductors existents. Exemple d´estacions transformadores aèria i soterrada Interior d’estació transformadora Exemple de problemes en encreuaments de diversos serveis. Com es pot veure, la distància entre serveis així com la seva protecció és deficient, donant lloc a possible problemes i accidents. 110 Documentació a controlar Fase projecte Conveni amb la companyia subministradora Exemples de convenis elèctrics entre promotors i la companyia subministradora per a garantir el servei a una nova urbanització. 111 Fase d’obra Exemples de certificats de qualitat de cel.les elèctriques i cablejat de BT. Assaig del cablejat instal.lat 112 4.8 ‘CAPÍTOL 8: ENLLUMENAT PÚBLIC’ 113 114 FITXES CRPU – XARXA D´ENLLUMENAT 1 CAPÍTOL 8: XARXA D’ ENLLUMENAT Descripció bàsica Qualsevol projecte d’urbanització ha de vetllar per a dotar a les parcel·les tots els serveis necessaris amb posterioritat per a garantir una qualitat de la mateixa. Una part dels serveis a instal·lar es el servei d´enllumenat públic. Normalment la seva instal·lació es posterior a la col·locació de tots els altres serveis a les voreres degut a les especials condicions del servei, amb elements superficials i d´altres de soterrats. La xarxa d’abastament d’aigua, es composa de diferents elements, alguns lineals, altres puntuals, instal·lats per sobre i sota el nivell del sòl. Els criteris de disseny de la xarxa haurà de ser establerta per la companyia concessionària del manteniment del servei, previ aprovació per part dels serveis tècnics municipals. Pel que fa als elements lineals dels servei aquest son les canalitzacions per al pas soterrats de cables d´alimentació dels elements puntuals. Es tracta de canalitzacions, normalment de polietilè que permeten el pas dels conductors elèctrics pel seu interior per a poder alimentar els consums de cadascun dels punts de llum. Cadascun d’aquests materials tindran una unió entre ells diferent que haurà de garantir en tot moment d’estanqueïtat, per tal de facilitar-ne la substitució del conductor en cas de ser necessari. Un altre element lineal es el cable de terra. El cable de terra permet donar la seguretat a la xarxa que en el cas de malfuncionament o de descàrrega d´electricitat, aquesta es dissiparà pel sòl i no provocarà accidents que podrien malmetre la instal·lació i fins i tot ser perillós pels futurs usuaris de la urbanització. Els elements puntuals son els punts de llum, arquetes, quadres de comandament. Els punts de llum estan formats a la seva vegada per diferents components. Així doncs podem distingir entre bàculs o columnes, que son els elements estructurals sobre els quals es recolzen les lluminàries. Les lluminàries son el continent del punt de llum, la carcassa que incorpora les làmpades i els equips d´encesa. Així mateix, per acabar tenim el fonament del fanal, que és l´element que fixa el punt de llum al sòl i n´evita que els esforços com el vent o altres puguin fer bolcar el punt de llum. Per a garantir un bon accés en el manteniment de les instal·lacions, preveurem arquetes de pas de calçada o de canvi de direcció sempre i quan sigui necessari. Aquestes arquetes seran de mesures mínimes 40x40cm per tal de que puguin ser accessibles pels serveis de manteniment. Així mateix, en el punt més proper al centre de la instal·lació, per tal d´optimitzar la caiguda de tensió inherent a qualsevol instal·lació elèctrica i propera a una connexió elèctrica a la xarxa general, es situarà el quadre de comandament i escomesa de la instal·lació. Aquest quadre estarà format per uns elements comuns a qualsevol instal·lació elèctrica com ara diferencials elèctrics, i comptadors i per una altra amb una sèrie de comandaments específics de la instal·lació. Estarà tancat amb clau per tal d´evitar actes vandàlics. Els criteris de disseny de la xarxa, dependrà de cadascun dels concessionaris, tanmateix, caldrà garantir uns mínims establerts que hauran de garantir un bon servei. Aquests bon servei ve marcat per una òptima intensitat i uniformitat de la llum que generen la totalitat dels punts de llum. Per a garantir aquesta intensitat i uniformitat, caldrà que en la documentació hi aparegui un estudi lumínic firmat per un tècnic competent o casa comercial on es garantitzi el compliment de la normativa vigent en matèria de lluminositat, i molt especialment l´acompliment del tema de la contaminació lumínica. La col·locació dels serveis dins la infraestructura dels carrers serà dins de rases. Caldrà assegurar que la canonada queda instal·lada de manera correcta i sense que pugui ser danyada per esforços exteriors. Així doncs haurà d’anar instal·lada a una profunditat adequada, de l’ordre de 70cm soterrats respecte la cota de la rasant i envoltada totalment 115 FITXES CRPU – XARXA D´ENLLUMENAT 2 per sorra garbellada per tal que quedi ben protegida. També caldrà vetllar per que la distància amb els altres serveis a instal·lar a la vorera sigui superior a 20 cm per tal de poder garantir les tasques de manteniment o reparació. Caldrà tenir especial cura en els punts de encreuament, on hi haurà arquetes de encreuament a cadascun dels costats. Caldrà vetllar especialment per a garantir que la mesura dels fonaments de cadascun dels punts de llum sigui la correcta per garantir la seva estabilitat. Fitxes CRPU Control de projecte: Control partida: existència de certificat de la companya concessionària del servei municipal: cal controlar que el projecte disposi del certificat de la companyia de manteniment del servei. Control partida: justificació de la xarxa dissenyada; cal controlar que el projecte incorpori els càlculs de la xarxa, en quan a caigudes de tensió, capacitat dels conductors, potències de làmpades Control partida: existència estudi lumínic; cal controlar que el projecte incorpori un estudi lumínic base on es compleixin els paràmetres de uniformitat i lluminositat i que servirà per a base del futur projecte de legalització abans de la posada en servei de la xarxa. Control partida: connexió a la xarxa; cal que hi hagi la previsió de connexió a la xarxa, amb la petició a la companyia subministradora d´electricitat de la potència necessària per a posar en marxa la instal·lació. Condicionats base: Certificat empresa concessionària: malgrat no ser obligatori, seria convenient que el projecte incorpori en el annex d’enllumenat un certificat de la companyia concessionària del manteniment de la xarxa conforme ha controlat la redacció del capítol i que aquest s´ajusta a les normatives i instruccions municipals. Cal controlar el tipus de lluminària a instal·lar, per tal que sigui la establerta al municipi i unificar els recanvis, per tal de vetllar per un millor servei de manteniment. Justificació càlcul de la xarxa dissenyada: ha d´existir un annex de càlcul amb els diferents valors a controlar en qualsevol projecte elèctric com ara caigudes de tensió, capacitat dels cables, etc. Així mateix, també hi ha d´haver un estudi lumínic on s´hi indiquin els valors de la instal·lació a construir en quan a les uniformitats i lluminositats de la xarxa per tal de donar compliment a les normatives vigents en quan a contaminació lumínica. Aquesta documentació serà posteriorment annexada als projectes elèctrics de legalització de la xarxa necessaris per a la posada en marxa de la instal·lació, prèvia inspecció per part del Departament d´Industria de la Generalitat de Catalunya. Control dels materials a instal·lar: cables, bàculs, llumeneres, equips d´encesa, armaris: caldrà comprovar que els materials a instal·lar tinguin els certificats d’homologació i compliment de la qualitat. Caldrà comprovar que s’ajustin als cànons marcats per la normativa municipal o bé per l´empresa concessionària del manteniment. Comprovació de distàncies: per tal de garantir una bona accessibilitat a les instal·lacions en cas de reparacions amb posterioritat a la seva instal·lació, cal que les distàncies entre la canalització a instal·lar i qualsevol altre servei sigui d´almenys 20 cm, per tal de facilitar els treballs. 116 FITXES CRPU – XARXA D´ENLLUMENAT 3 Control fase d´obra: Certificats dels materials instal·lats: cal que el promotor incorpori a la documentació final d’obra, els certificats de qualitat dels materials instal·lats, demostrant que compleixen tota la normativa vigent. Control de qualitat: en la documentació a entregar pel promotor a final d’obra, caldrà que hi porti incorporat el seguiment del control de qualitat per un laboratori homologat d’acord el pla de control de qualitat aprovat per la direcció facultativa d’acord la normativa vigent. Així mateix, caldrà incorporar també tots aquells certificats que es considerin adequats per a garantir una correcte qualitat en els treballs i materials subministrats Projecte de legalització: en la documentació final d´obra a entregar, caldrà que hi hagi el projecte elèctric de legalització visat així com els butlletins elèctrics signats per un instal·lador homologat i que permetin la contractació de l’escomesa elèctrica (veure annex enllumenat públic) 117 118 PROJECTE nom del projecte DATA Promotor nom del promotor MODIFICACIÓ CAP Í TOL 8 ENLLUMENAT CONTROL DE PROJECTE CONDICIONANTS BASE e CONTROL FASE D´OBRA distàncies mínimes a altres serveis per a seguretat control dels materials a instal.lar: cables, centres de comandament, armaris elèctrics comprovació determinació de les potències, caigudes de tensió,... existència de connexió a la xarxa certificat empresa subministadora Existencia de la companyia subministradora assumint el disseny xarxa. Podem passar següent capítol documentació TIPUS DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTARIA control dels materials a instal.lar. Homologació companyia concessionaria del servei DADES A CONTROLA R dificultat COMENTARI existencia de conveni amb la companyia concessionària control de qualitat certificats subministrament de materials instal.lats Justificació de la qualitat dels materials instal.lats mitjançant documentació tècnicadocumentació projecte de legalitzaió documentació existencia de projecte de legalització visat i legalitzat per una ECA TIPUS justificació del càlcul de la xarxa dissenyada obligatorietat comprovació de distàncies obligatorietat justificació xarxa dissenyada existència estudi lumínic comprovació de la correcta execució del pla de control de qualitat dissenyat per la direcció facultativa Disposicions Legals Aplicables: • Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i les seves Instruccions Tècniques complementàries BT 01 a BT 51, aprovades per Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost (BOE de 18 de setembre de 2002). • Instruccions interpretatives de les MI del Reglament Electrotècnic per a BT, publicades al DOGC. • Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC n. 3407), i el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament que la desenvolupa (DOGC n. 4378). • Recomanacions sobre enllumenat de vies públiques CIE, publicació núm. 12. • Reial Decret 2642/1985, de 18 de desembre, pel que es declara d’obligat compliment les especificacions tècniques dels canelobres metàl•lics (bàculs i columnes d’enllumenat exterior i senyalització de trànsit) i la seva homologació pel Ministeri d’Indústria i Energia, amb correcció d’errors al BOE n. 67, de 19 de març de 1986; modificació de l’Annex per Ordre d’11 de juliol de 1986; modificat pel Reial Decret 2698/1986, de 19 de desembre; derogat, en allò que fa referència a normes tècniques i homologació, pel Reial Decret 105/1988, de 12 de febrer; modificats els Articles 2, 4 Y 5, afegits dos nous Articles i renumerat l’article 6 com Article 8, pel Reial Decret 401/1989, de 14 d’abril; substituït l’Annex per Ordre de 16 de maig 1989; i derogat parcialment de tot ho coincident amb allò contingut a la Directiva 89/106/CEE per aquests productes. • Reglament de Verificacions Elèctriques i Regularitat en el subministrament d’energia (Decret de 12 de maig de 1954). 119 126 FITXES CRPU – XARXA DE TELECOMUNICACIONS 1 CAPÍTOL 9: XARXA DE TELECOMUNICACIONS Descripció bàsica Qualsevol projecte d’urbanització ha de vetllar per a dotar a les parcel·les tots els serveis necessaris amb posterioritat per a garantir una qualitat de la mateixa. Una part dels serveis a instal·lar es la xarxa de telecomunicacions. Normalment la seva instal·lació es soterrada i la seva col·locació és en paral·lel amb la resta de serveis bàsics com pot ser l’abastament d’aigua potable. Aquest servei compta amb elements superficials i d´altres de soterrats. La xarxa de telecomunicacions, es composa de diferents elements, alguns lineals, altres puntuals, instal·lats per sobre i sota el nivell del sòl. Els criteris de disseny de la xarxa haurà de ser establerta per la companyia subministradora del servei, previ compliment de la normativa municipal. Pel que fa als elements lineals dels servei aquest son les canalitzacions per al pas soterrats de cables de telecomunicacions dels elements puntuals. Es tracta de canalitzacions, amb la col·locació en forma de prisma d’un seguit de tubs que permeten l’estesa de cable pel seu interior. Normalment van embolcallats amb formigó, si bé, alguns operadors permeten la seva col·locació embolcallats per sorra que en garanteixi la seva perfecta disposició i n’evita el dany per part d’elements mes gruixuts com pedres i altres cossos estranys existents al sòl. En els punts de creuament de carrer o en punts on no es pugui garantir la distància de seguretat amb altres serveis, caldrà que aquestes conduccions siguin protegides amb formigó en tots els casos. Segons l’operador els tubs de canalització poden ser de PVC o bé de PE. El seu diàmetre també varia segon l’operador. Els elements no lineals de la xarxa poden ser soterrats o bé aeris. Pel que fa als elements no lineals aquests són bàsicament les arquetes de distribució o de conducció, que varien de mida segons la seva funció. Així mateix, si la canalització a instal·lar es de fibra òptica, pot ser necessària la instal·lació de cambres de pas, de mesures més grans i que poden dificultar el pas per la vorera de la resta de serveis. Degut a la mida de les arquetes que acostumen a ser de més d’un metre, cal estudiar la situació dels serveis a tota la vorera i sobretot en els llocs de creuament. Es mes que probable que calgui un desplaçament de la xarxa del encreuament degut a la mida d’aquest elements de pas. Un altres elements no lineals de la xarxa son els armaris de distribució per a les parcel·les i els armaris per a fibra òptica o noves telecomunicacions. Cal que la seva situació a obra, degut a la grandària dels mateixos, estigui del tot coordinada. També cal tenir en compte que alguns d’aquests armaris han de disposar d’escomesa elèctrica que caldrà tenir en compte en el moment de dissenyar la xarxa d’electricitat per preveure’n l’escomesa. Cal dir que degut a la fragilitat del servei que passa per la infraestructura, cal tenir especial cura en el moment de l’execució i procedir durant l’execució de les obres, de una supervisió per part de la companyia que desprès serà la propietària o concessionària de la infraestructura. Sense aquesta supervisió, la recepció de l’obra es pot allargar en excés i dificultar la posada en servei de les vivendes o de les industries a instal·lar al sector. Cal que hi hagi un conveni signat de subministrament i col·laboració, així com el document de recepció en la documentació de cessió de l’obra urbanitzada. Els criteris de disseny de la xarxa, dependrà de cadascun dels subministradors, tanmateix, caldrà garantir uns mínims establerts que hauran de garantir un bon servei. Aquests bon servei ve marcat per un correcte disseny de la xarxa, que mitjançat el mallat del mateix. La col·locació dels serveis dins la infraestructura dels carrers serà dins de rases. Caldrà assegurar que la canonada queda instal·lada de manera correcta i sense que pugui ser danyada per esforços exteriors. Així doncs haurà d’anar instal·lada a una profunditat adequada, de l’ordre de 70cm soterrats respecte la cota de la rasant i envoltada totalment per sorra garbellada per tal que quedi ben protegida. També caldrà vetllar per que la 127 FITXES CRPU – XARXA DE TELECOMUNICACIONS 2 distància amb els altres serveis a instal·lar a la vorera sigui superior a 20 cm per tal de poder garantir les tasques de manteniment o reparació. Fitxes CRPU Control de projecte: Control partida: existència de certificat de la companyia subministradora del servei: cal controlar que el projecte disposi del certificat de la companyia subministradora de telecomunicacions de la zona, que garanteixi el subministrament. Control partida: existència d’altres operadors;. cal controlar que el projecte la disponibilitat per part d’altres operadors de telecomunicacions per a la seva entrada al sector. Control partida: justificació de la xarxa dissenyada;. cal controlar que el projecte incorpori els càlculs de la xarxa, capacitat de les canalitzacions, situació del armaris de distribució, escomesa a totes les parcel·les Control partida: estudi de la infraestructura dins de la vorera; cal controlar que el projecte incorpori un estudi de la situació de la infraestructura dins de la vorera, on es garanteixin les distàncies mínimes. Control partida: connexió a la xarxa; cal que hi hagi la previsió de connexió a la xarxa, amb l’escomesa des de la xarxa existent fins al sector, fins i tot, els treballs fora d’aquest. Condicionats base: Certificat empresa subministradora: cal que el projecte incorpori el conveni de subministrament de xarxa de telecomunicacions als futurs consumidors, que ha supervisat la redacció del capítol i que aquest s´ajusta a les normatives pròpies i també la normativa municipal. Cal controlar el tipus d’elements superficials a col·locar per tal de verificar que s’ajusten als dissenys municipals. Accessibilitat d’altres operadors: en els darrers temps, han aparegut diverses empreses que funcionen com a operadors a part de la tradicional Telefònica. Qualsevol projecte d’urbanització, ha d’obrir el pas a la possibilitat que altres operadors puguin donar servei al sector. Es possible que la xarxa a construir hagi de preveure aquest fet. Caldrà doncs, escrit d’acceptació o refús al subministrament del sector Justificació càlcul de la xarxa dissenyada: ha d´existir un annex de càlcul de la xarxa, amb els consums necessaris per l´ADSL i altres cablejat de fibra òptica. Cal que hi hagi un estudi de la col·locació dels armaris d’escomesa, arquetes, capacitats de les conduccions. Control dels materials a instal·lar: tubs, arquetes, cambres, armaris de distribució: caldrà comprovar que els materials a instal·lar tinguin els certificats d’homologació i compliment de la qualitat. Caldrà comprovar que s’ajustin als cànons marcats per la normativa municipal i també per l’empresa subministradora. Comprovació de distàncies: per tal de garantir una bona accessibilitat a les instal·lacions en cas de reparacions amb posterioritat a la seva instal·lació, cal que les distàncies entre la canalització a instal·lar i qualsevol altre servei sigui d´almenys 20 cm, per tal de facilitar els treballs. 128 FITXES CRPU – XARXA DE TELECOMUNICACIONS 3 Comprovació detalls tipus: cal fer una comprovació de les solucions tècniques adoptades en l’execució de les diverses unitats d´obra que poden ser executats o poden variar de forma. Cal que vinguin totalment definits els detalls dels diferents elements a instal·lar, així com el disseny dels encreuaments i la situació dels elements a instal·lar que poden dificultar el pas d’altres serveis. Es comprovarà la seva idoneïtat tècnica i adequació a la normativa municipal. Control fase d´obra: Certificats dels materials instal·lats: cal que el promotor incorpori a la documentació final d’obra, els certificats de qualitat dels materials instal·lats, demostrant que compleixen tota la normativa vigent. Control de qualitat: en la documentació a entregar pel promotor a final d’obra, caldrà que hi porti incorporat el seguiment del control de qualitat per un laboratori homologat d’acord el pla de control de qualitat aprovat per la direcció facultativa d’acord la normativa vigent. Així mateix, caldrà incorporar també tots aquells certificats que es considerin adequats per a garantir una correcte qualitat en els treballs i materials subministrats . (veure annex xarxa de telecomunicacions) 129 130 PROJECTE nom del projecte DATA Promotor nom del promotor MODIFICACIÓ CAP Í TOL 9 TELECOMUNICACIONS CONTROL DE PROJECTE CONDICIONANTS BASE e e CONTROL FASE D´OBRA existència elements xarxa comprovació de la correcta execució del pla de control de qualitat dissenyat per la direcció facultativa justificació xarxa dissenyada comprovació de diversos operadors comprovació de distàncies obligatorietat certificats subministrament de materials instal.lats Justificació de la qualitat dels materials instal.lats mitjançant documentació tècnicadocumentació TIPUS situació de les arquetes i encreuaments comprovació degut al tamany de les arquetes cal estudiar que no interfereixi amb altres serveis. Alerta encreuaments. existencia de conveni amb la companyia subminstradora control de qualitat dificultat COMENTARI Existencia de la companyia subministradora assumint el disseny xarxa. Podem passar següent capítol documentació TIPUS DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTARIA control dels materials a instal.lar. Homologació companyia subministradora DADES A CONTROLA R control dels materials a instal.lar: tubs, arquetes, armaris elèctrics comprovació determinació del disseny, linies, fibra òpticajustificació del càlcul de la xarxa dissenyada obligatorietat distàncies mínimes a altres serveis per a seguretat Possibilitat de diversos operadors comprovació Comprovació de la possibilitat d´entrada d´altres operadors a la urbanització existència de connexió a la xarxa certificat empresa subministadora Disposicions Legals Aplicables: Especificacions tècniques de les companyies subministradores Plec de Condicions de Localret NP-PI-001/1991 C.T.N.E 'Redes Telefonicas en Urbanizaciones y Poligonos Industriales' NT-I1-003/1988 C.T.N.E. 'Canalizaciones subterráneas en urbanizaciones y polígonos industriales' 131 COMENTARIS: 132 ANNEX CRPU – XARXA DE TELECOMUNICACIONS 1 ANNEX CAPÍTOL 9: XARXA DE TELECOMUNICACIONS Execució d´obres En primer lloc caldrà fer l´obertura de les rases per on es farà la construcció del prisma de tubs que compon la part linial de la infraestructura. Es tracta d’un conjunt de conductes disposats en forma de prisma que discorren per la urbanització d´arqueta a arqueta, des d’un punt inicial de la infraestructura que dona connexió a la xarxa existent. Aquest prisma acostuma a anar formigonat per tal de protegir-lo de l´entorn. Obertura de rases garantint les distàncies de serveis, i estesa de canalització per a l´estesa del cablejat. En les arquetes també cal garantir la distància. Construcció d’arqueta de telecomunicacions i col.locació de tapa de fundició. Serà des d´aquestes arquetes que es donarà serveia a cadascuna de les parcel.les. Degut al seu tamany, caldrà fer-ne una previsió d’instal.lació a les voreres. 133 ANNEX CRPU – XARXA DE TELECOMUNICACIONS 2 Documentació a controlar Fase projecte Conveni amb la companyia subministradora Exemple de conveni elèctrics entre promotor i la companyia subministradora per a garantir el servei de telecomunicacions. 134 ANNEX CRPU – XARXA DE TELECOMUNICACIONS 3 Fase d’obra Exemples de certificats de qualitat canalització de PE i d´arquetes 135 142 FIGUEROLA -CERVANTES FITXES CRPU PROJECTE PLANS DE LA TOSSA DATA Promotor INCASOL MODIFICACIÓ CAP Í TOL 4 PAVIMENTACIÓ CONTROL DE PROJECTE CONDICIONANTS BASE CONTROL FASE D´OBRA comprovació de pendents recomanació pendents entre 1-8% tipologia comprovació comprovació de la sol.lució de les diverses seccions: guals, canvis de paviments… comprovació de material comprovació comprovació dels materials emprats d´acord normativa municipals existència d'estudi geotècnic SI EXISTEIX COM ANNEX A LA MEMÒRIA I SIGNAT TÈCNIC COMPETENT comprovació estudi del disseny adoptat comprovació caldrà justificar l'accessibilitat de tota la urbantizació definició de secció de ferm obligatorietat d´acord l´esplanada escollida i la normativa vigent control de projecte: dissenys SI CORRECTE comprovació detalls tipus obligatorietat existencia de detalls tipus executables. definició de l´explanada obligatorietat control de projecte: definició secció de ferms SI CORRECTE 06/06/2009 2 COMENTARI control de projecte: definició d´esplanada control de qualitat documentació existència estudi geotècnic disseny comprovació d'accessibiliat SI obligatorietat determinació dels paràmetres del sòl existent amb la justificació de la sol.lució adoptada CORRECTE DADES A CONTROLA R assegurament del control de qualitat d´acord el Pla de Control de Qualitat aprovat per la Direcció Facultativa certificats subministrament de materials instal.lats documentació Justificació de la qualitat dels materials instal.lats mitjançant documentació tècnica TIPUS DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTARIA TIPUS d'acord l´estudi geotècnic i la normativa vigent Disposicions Legals Aplicables: 143 COMENTARIS ESTUDI GEOTÈCNIC: és extens i firmat per tècnic competent. Dóna forma a totes les sol.lucions adoptades amb posterioritat. ok ESPLANADES I FERMS: existeix annex memoria amb la justificació de les sol.lucions adoptades d´acord el PG3. ok PENDENTS CARRERS: correcte entre el 1 i el 8% A CCESSIBLITAT: voreres més amples de 1 m en tot moment i guals per a vianants en passos de vianants. Accessiblitat també correcte a les zones verdes del sector DETALLS I MATERIALS: dins la normativa municipal correcte en general. 144 FIGUEROLA -CERVANTES FITXES CRPU PROJECTE PLANS DE LA TOSSA DATA Promotor INCASOL MODIFICACIÓ CAP Í TOL 5 AIGUA POTABLE CONTROL DE PROJECTE CONDICIONANTS BASE CONTROL FASE D´OBR A control dels materials a instal.lar: tubs, valvuleria i accessoris comprovació control dels materials a instal.lar. Homologació serveis tècnics municipals comprovació detalls tipus obligatorietat existencia de detalls tipus executables. comprovació de distàncies comprovació distàncies mínimes a altres serveis per a seguretat existencia de valvules de pas, descarrega, purgues, ventoses obligatorietat existència de valvules de pas, descàrregues i purgues de la xarxa justificació càlcul hidràulic obligatorietat determinacions de cabals, diàmetres de tubs, assegurament cabals antiincendis control de projecte: existencia hidrants antiincendis SI D´ACORD LA NORMATIVA ANTINCENDIS EXISTEIX UN CADA 100ML MÀXIM certificat empresa subministradora comprovació si existeix la dotació de cabals i el vist-i-plau a la xarxa dissenyada, podem passar al següent capítol control de projecte: pressió de la xarxa NO NO HI HA EN CAP MOMENT JUSTIFICACIÓ DE LA PRESSIÓ PER PART DE LA COMPANYIA. NO EXISTEIX DIPÒSIT justificació xarxa dissenyada SI EXISTEIX ANNEX A LA MEMÒRIA I ES CORRECTE 07/06/2009 3 COMENTARI existència certificat companyia subministradora municipal control de qualitat documentació certificats subministrament de materials instal.lats documentació NO TIPUS DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTARIA Justificació de la qualitat dels materials instal.lats mitjançant documentació tècnica DADES A CONTROLA R TIPUS assegurament del control de qualitat d´acord el Pla de Control de Qualitat aprovat per la Direcció Facultativa NO EXISTEIX. CAL NECESSARIAMENT Disposicions Legals Aplicables: • Plec de condicions facultatives generals per a obres d’abastament d’aigües, aprovat per OM de 7 de gener de 1978 i per a obres de sanejament, aprovat per OM de 23 d’agost de 1949. • Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel que s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l‘aigua de consum humà. • Normes i Costums particulars de les companyies subministradores i de serveis afectats (aigua, electricitat, telèfon i gas). • Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a canonades d’abastament d’aigua, aprovat per Ordre 28/07/1974 (BOE n. 236 i n. 237) i modificacions Ordre 20/06/1975 i Ordre 23/12/1975. Codi Tècnic de l´Edificació. XXXXXXXX Real decret 1942/1993 pel que s´aprova el 'Reglamento de Instalaciones de Protección contra incendios' BOE n.298 de 14/12/1993 145 COMENTARIS: A SSESSORAMENT COMPANYIA: no existeix assessorament per part d' Aigües d´Artés, ni assegurament de cabals. GREU MANCANÇ A CÀLCUL I DISSENY: existeix annex a la memòria amb consums previstos. El disseny es mallat i hi ha multiples valvules de pas. Existència de ventoses i desguassos MATERIALS A EMPRAR: cal ok de la companyia PRESSIO XARXA: no hi ha la justificació de pressió ni dipòsit per garantir-ne cabals i pressions. Cal assessorament Aigües d´Artés. 146 FIGUEROLA -CERVANTES FITXES CRPU PROJECTE PLANS DE LA TOSSA DATA Promotor INCASOL MODIFICACIÓ CAP Í TOL 6 XARXA DE GAS CONTROL DE PROJECTE CONDICIONANTS BASE e CONTROL FASE D´OBRA comprovació de la correcta execució del pla de control de qualitat dissenyat per la direcció facultativa NO PERTOCA justificació xarxa dissenyada NO PERTOCA NO PERTOCA TIPUS certificats subministrament de materials instal.lats Justificació de la qualitat dels materials instal.lats mitjançant documentació tècnicadocumentació existencia de conveni amb la companyia subminstradora comprovació de la connexió exterior al sector control de qualitat 07/06/2009 1 COMENTARI documentació TIPUS DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTARIA control dels materials a instal.lar. Homologació companyia subministradora DADES A CONTROLA R dificultat justificació del càlcul de la xarxa dissenyada obligatorietat determinacions de cabals, diàmetres de tubs, assegurament cabals subministrament distàncies a altres serveis existents a la urbanització NO PERTOCA certificat empresa subministadora Existencia de la companyia subministradora assumint el disseny xarxa. Podem passar següent capítol control dels materials a instal.lar: tubs, valvuleria i accessoris comprovació existencia de valvules de pas, descarrega, purgues, ventoses obligatorietat existència de valvules de pas, descàrregues i purgues de la xarxa comprovació de distàncies obligatorietat distàncies mínimes a altres serveis per a seguretat comprovació detalls tipus obligatorietat existencia de detalls tipus executables. Disposicions Legals Aplicables: • Reglament tècnic de distribució i utilització de combustibles gasosos i les seves instruccions tècniques complementàries ICG 01 a 11, aprovats pel Reial Decret 919/2006, de 28 de juliol. • Reglament de xarxes i connexions de serveis de combustibles gasosos, aprovat per Ordre Ministerial de 18 de novembre de 1974, en tot allò que no s’oposa al . Reglament tècnic de distribució i utilització de combustibles gasosos i les seves instruccions tècniques complementàries ICG 01 a 11, aprovats pel Reial Decret 919/2006, de 28 de juliol. 147 COMENTARIS: NO PERTOCA 148 FIGUEROLA -CERVANTES FITXES CRPU PROJECTE PLANS DE LA TOSSA DATA Promotor INCASOL MODIFICACIÓ CAP Í TOL 7 ELECTRICITAT CONTROL DE PROJECTE CONDICIONANTS BASE e CONTROL FASE D´OBRA comprovació de distàncies obligatorietat distàncies mínimes a altres serveis per a seguretat control dels materials a instal.lar: cables, centres de transformació, armaris elèctrics comprovació determinació de les potències, caigudes de tensió,... comprovació de la situació dels centres de transformació SI ELS CENTRES DE TRANSFORMACIÓ ESTAN UBICATS EN SÒL DESTINAT A SERVEIS TÈCNICS certificat empresa subministadora Existencia de la companyia subministradora assumint el disseny xarxa. Podem passar següent capítol documentació TIPUS DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTARIA control dels materials a instal.lar. Homologació companyia subministradora existencia de detalls tipus executables. 06/06/2009 3 COMENTARI existencia de conveni amb la companyia subminstradora comprovació de la connexió exterior al sector control de qualitat certificats subministrament de materials instal.lats Justificació de la qualitat dels materials instal.lats mitjançant documentació tècnica comprovació situació estació transformadores obligatorietat situació dels centres de transformació en sòl públic, privat, serveis tècnics... comprovació detalls tipus obligatorietat CALDRÀ FER UN ESTUDI DE LA XARXA PERO EN PRINCIPI L'ESPAI DISPONIBLE ES CORRECTE DADES A CONTROLA R dificultat NO EXISTEIX CONVENI ENTRE EL PROMOTOR I L´EMPRESA SUBMINISTRADORA D ELECTRICITAT justificació xarxa dissenyada SI EL DISSENY HA ESTAT VALIDAT PER L´EMPRESA SUBMINISTRADORA SI distàncies a altres serveis existents a la urbanització SI comprovació de la correcta execució del pla de control de qualitat dissenyat per la direcció facultativa NO CONTEMPLA LA CONNEXIÓ EXTERIOR DE LA XARXA. documentació TIPUS justificació del càlcul de la xarxa dissenyada obligatorietat Disposicions Legals Aplicables: • Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d’alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-LAT 01 a 09, aprovat per Reial Decret 223/2008, de 15 de febrer, (BOE n. 68 de 19/3/2008) (entrada en vigor el 19 de setembre de 2008), que deroga el Decret 3151/1968, de 28 de novembre, pel que s’aprova el Reglament de Línies Elèctriques Aèries d’Alta Tensió (efectes de la derogació des de 19 de setembre de 2010). • Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en centrals elèctriques, subestacions i centres de transformació, aprovat per RD 3275 /82, de 12 de novembre. • Instruccions Tècniques Complementàries del Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en centrals elèctriques, subestacions i centres de transformació, aprovades per Ordre de 6 de juliol de 1984 (BOE n. 183), complementades per Ordre de 18 de octubre de 1984 (BOE n. 256), actualitzades per Ordre de 27 de novembre de 1987 que actualiza actualitza les Instruccions Tècniques Complementàries MIE-RAT 13 y MIE-RAT 14 (BOE n. 291); Ordre de 23 de j uny de 1988, que actualitza les Instruccions Tècniques Complementàries MIE-RAT 01, MIE-RAT 02, MIE-RAT 07, MIE-RAT 09, MIE-RAT 15, MIE-RAT 16, MIE-RAT 17, MIE-RAT 18 (BOE n. 160 i correcció d’error BOE n. 237 de 3/10/1988); Ordre de 16 d’abril de 1991, quemodifica el punto 3.6 de la Instrucció Tècnica Complementària MIE-RAT 06 (BO n. 98); Ordre de 16 de maig de 1994, que adapta al progrés tècnic la Instrucció Tècnica Complementària MIE-RAT 02 (BOE n. 131); Ordre de 15 de desembre de 1995, que adapta al progrés tècnic la Instrucció Tècnica Complementària MIE-RAT 02 (BOE n. 5, de 5/1/1996); Ordre de 10 de març de 2000 que modifica les Instruccions Tècnicas Complementàries MIE-RAT 01, MIE-RAT 02, MIERAT 06, MIE-RAT 14, MIE-RAT 15, MIE-RAT 16, MIE-RAT 17, MIE-RAT 18 y MIE-RAT 19 (BOE n. 72 i correcció d’errors BOE n. 250 de 18/10/2000). • Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i les seves Instruccions Tècniques complementàries BT 01 a BT 51, aprovades per Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost (BOE de 18 de setembre de 2002). • Instruccions interpretatives de les MI del Reglament Electrotècnic per a BT, publicades al DOGC. • Reglament de Verificacions Elèctriques i Regularitat en el subministrament d’energia (Decret de 12 de maig de 1954). 149 COMENTARIS: CONVENI: existeix el conveni entre Fecsa i Incasol per a dotar de subminsitrament al sector. ok DISSENY: el disseny de la xarxa es el validat en el conveni de subministrament.ok DISTÀNCIES AMB ALTRES SERVEIS: el disseny de la xarxa es el validat i les seccions del projecte son les estandard de la companyia subministradora. ok SITUACIÓ ET: les ET tenen assignat una situació exacta en la reparcel.lació. Es correcte CONNEXIÓ EXTERIOR: no contempla la connexió del sector amb la futura SE ANOIA. GREU MANCANÇA 150 FIGUEROLA -CERVANTES FITXES CRPU PROJECTE PLANS DE LA TOSSA DATA Promotor INCASOL MODIFICACIÓ CAP Í TOL 8 ENLLUMENAT CONTROL DE PROJECTE CONDICIONANTS BASE e CONTROL FASE D´OBRA existència estudi lumínic SI HI HA UN CÀLCUL LUMÍNIC DE LA PROPOSTA DEL PROJECTE comprovació de la correcta execució del pla de control de qualitat dissenyat per la direcció facultativa NO EXISTEIX CONVENI AMB LA COMPANYIA CONCESSIONARIA NI DEFINCIÓ DE MODELS justificació xarxa dissenyada SI HI HA ANNEX D´ENLLUMENAT AMB CÀLCUL DE LINIES NO justificació del càlcul de la xarxa dissenyada obligatorietat comprovació de distàncies obligatorietat certificats subministrament de materials instal.lats Justificació de la qualitat dels materials instal.lats mitjançant documentació tècnicadocumentació projecte de legalitzaió documentació existencia de projecte de legalització visat i legalitzat per una ECA TIPUS existencia de conveni amb la companyia concessionària control de qualitat DADES A CONTROLA R dificultat 05/06/2009 1 COMENTARI certificat empresa subministadora Existencia de la companyia subministradora assumint el disseny xarxa. Podem passar següent capítol documentació TIPUS DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTARIA control dels materials a instal.lar. Homologació companyia concessionaria del servei existència de connexió a la xarxa NO NO HI HA PREVISTA L´ESCOMESA DES DE L´ET, NI LA PETICIÓ DE POTENCIA A COMPANYIA control dels materials a instal.lar: cables, centres de comandament, armaris elèctrics comprovació determinació de les potències, caigudes de tensió,... distàncies mínimes a altres serveis per a seguretat Disposicions Legals Aplicables: • Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i les seves Instruccions Tècniques complementàries BT 01 a BT 51, aprovades per Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost (BOE de 18 de setembre de 2002). • Instruccions interpretatives de les MI del Reglament Electrotècnic per a BT, publicades al DOGC. • Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC n. 3407), i el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament que la desenvolupa (DOGC n. 4378). • Recomanacions sobre enllumenat de vies públiques CIE, publicació núm. 12. • Reial Decret 2642/1985, de 18 de desembre, pel que es declara d’obligat compliment les especificacions tècniques dels canelobres metàl•lics (bàculs i columnes d’enllumenat exterior i senyalització de trànsit) i la seva homologació pel Ministeri d’Indústria i Energia, amb correcció d’errors al BOE n. 67, de 19 de març de 1986; modificació de l’Annex per Ordre d’11 de juliol de 1986; modificat pel Reial Decret 2698/1986, de 19 de desembre; derogat, en allò que fa referència a normes tècniques i homologació, pel Reial Decret 105/1988, de 12 de febrer; modificats els Articles 2, 4 Y 5, afegits dos nous Articles i renumerat l’article 6 com Article 8, pel Reial Decret 401/1989, de 14 d’abril; substituït l’Annex per Ordre de 16 de maig 1989; i derogat parcialment de tot ho coincident amb allò contingut a la Directiva 89/106/CEE per aquests productes. • Reglament de Verificacions Elèctriques i Regularitat en el subministrament d’energia (Decret de 12 de maig de 1954). 151