LUB 50: 1969-2019

LUB 50, 1969-2019 54 09-2020 www.dur.upc.edu LUB 50 | 1969-2019 55 1975 1973 1974 1976 1977 1981 1978 1984 1985 1987 1988 1989 1986 1991 1992 1995 1996 1993 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2006 2012 2011 2014 2013 2018 2019 2016 2015 2010 2008 2007 1969 1970 1971 Laboratori d’Urbanisme de Barcelona 1969 2019 Ángel Martín: El Laboratorio dirigió la mirada a través de sus publicaciones muy frecuentes, aquella colección amarilla editada por la ETSAB. Librillos de condición muy modesta, hasta una veintena de ellos, que iban saliendo y, a los que entonces estudiábamos o empezábamos a desenvolvernos en este medio, nos iban ilustrando de cosas que nos resultaban muy atractivas. Miraban al urbanismo de lo ordinario, al urbanismo de lo de cada día, al urbanismo de lo que está en todas partes. Carme Ribas: Acabant la carrera, uns quants alumnes del meu curs ens vam apuntar a això que era el Laboratori Internacional d’Arquitectura i Urbanisme [ILAUD] que es feia a Urbino, liderat per Giancarlo de Carlo. Vam presentar un treball sobre la Barceloneta, que en aquell moment no estava tant sobre la taula, parlant en termes de rehabilitació, de què es podria aportar als valors que tenia aquell barri, de com es podia posar al dia sense expulsar la gent que vivia en aquells pisos tan petits però afrontant la gran densificació que hi havia en aquell moment. Va ser un treball que vam fer guiats per en Joan Busquets i que vam presentar a Urbino representant l’ETSAB al conjunt d’altres escoles que venien d’altres països. 09-2020 www.dur.upc.edu LUB 50 | 1969-2019 56 Joaquim Sabaté: Alternava les tardes al Laboratori amb els matins a diferents arxius de Barcelona. El Laboratori d’Urbanisme de Barcelona fou, durant força anys, un escenari magnífic que convidava a la recerca, a la reflexió i a l’intercanvi d’idees, i que permetia construir col·lectivament coneixement, per fer més tard operativa la transformació de les nostres ciutats. Oriol Clos: L’any 1977, just abans de l’estiu, els professors d’urbanisme ens van demanar als estudiants suposadament aplicats si volíem participar en un projecte que era molt interessant, que consistia a dibuixar algunes comarques de Catalunya en el marc de la dinàmica que s’havia engegat del ‘Congrés de Cultura Catalana’, estructurat en una sèrie d’àmbits. L’àmbit que ens corresponia o que ens interessava es deia, ho dic de memòria, ‘Ordenació del Territori’. Maria Rubert: Al Laboratori es van enfocar d’una manera molt brillant les qüestions sobre el paisatge amb publicacions que crec que són fonamentals a la història de la cartografia i de l’aproximació a temes de futur del nostre país. Una d’elles és la dels carrilets, que havien quedat en desús, i calia mirar-los per pensar què s’hi podia fer, com es podien aprofitar... són qüestions d’una actualitat evident. Ens va semblar que calia afegir la mirada dels arquitectes al transport i les seves dinàmiques com una qüestió fonamental per les ciutats. 09-2020 www.dur.upc.edu LUB 50 | 1969-2019 57 1975 1973 1974 1976 1977 1981 1978 1984 1985 1987 1988 1989 1986 1991 1992 1995 1996 1993 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2006 2012 2011 2014 2013 2018 2019 2016 2015 2010 2008 2007 1969 1970 1971 Laboratori d’Urbanisme de Barcelona 1969 2019 Jordi Sardà: La Rosa Barba tenia una energia imparable que la va portar gairebé a deixar el seu cos en l’intent de viure i fer del paisatge una teoria i un concepte autònom vinculat al territori, a l’urbanisme, fins al punt que en alguns moments, penso que gairebé arribava a substituir-los. Jorge Perea: El LUB fue terriblemente interesante cuando empezó a discutir y a influir en la ciudad de Barcelona desde muchos caminos a partir de una nueva forma de pensar la ciudad. Fue entonces capaz de construir un arsenal de razonamientos sobre los problemas de vivienda informal, sobre la discusión de los polígonos, sobre la discusión teórica de la periferia. Siempre había una reflexión que trabajaba el material de la ciudad existente, y siempre había una punta de lanza que lo balanceaba mirando hacia lo nuevo. Josep Parcerisa: Manuel de Solà em convida: ‘Pep, estaria bé que féssim una revista d’urbanisme’. Transmetre urbanisme de manera que les imatges tinguessin el paper que tenen quan fem urbanisme, per tant, un paper rellevant, d’expressar, a través d’un sistema d’entregues periòdiques, un pensament. En realitat UR és una revista d’aquesta mena, una revista d’autor, podríem dir. 09-2020 www.dur.upc.edu LUB 50 | 1969-2019 58 Enric Serra: A través d’una sèrie de discussions a principis dels 80’, vam interpretar que, en una escola d’arquitectura, era important ensenyar a projectar amb unes eines que havíem d’identificar bé i, un cop identificades, ensenyar a utilitzar-les als futurs projectistes de la ciutat. Eduard Bru: El Manel [de Solà] vivia sempre en una situació que considero que és la de l’intel·lectual pur, que és una tensió permanent entre norma i excepció. Quan elaborava un argument, immediatament dubtava del que acabava de dir. Això feia a vegades difícil treballar amb ell; però si entenies per què succeïa era especialment estimulant, perquè mai hi havia seguretats, sempre estava obrint camps contínuament. Manuel Ruisánchez: El gran descobriment del Laboratori va ser parlar de ‘Projecte Urbà’: la ciutat es projecta, no exactament com un edifici, no com una peça d’arquitectura, però s’ha de projectar integrant una sèrie d’elements que la composen. No és l’arquitectura que va per una banda i la planificació que va per una altra, sinó que es barregen: la construcció interessant de la ciutat és la que integra totes aquestes escales. Beth Galí: És curiós perquè sembla com si els astres s’haguessin trobat en un punt, que és aquest any, el 2019, perquè fa exactament 50 anys que vaig conèixer a Manuel de Solà-Morales. Coneixe’l era un luxe, era un continu d’idees molt singulars. 09-2020 www.dur.upc.edu LUB 50 | 1969-2019 59 Tota la revolució de l’espai públic de la Barcelona dels anys 80’ venia perquè hi havia hagut un LUB que ja havia explicat aquesta manera de projectar la ciutat, de projectar a través de la seva formalització, del seu projecte, més que de l’urbanisme en si. Mishal Katz: Els tallers del màster ‘Projectar la Perifèria’ es plantejaven una cosa nova: un format nou (bianual intensiu de dos mesos), en un lloc nou (el que més tard seria el Centre de Cultura Contemporània-CCCB) i amb un equip de professors ‘nou’, per comptar amb els d’aquí però convocar també uns economistes, fotògrafs, filòsofs,... tota mena d’intel·lectuals, disposats a acceptar la invitació de Manuel de Solà de fer-se noves preguntes. Miquel Corominas: En els treballs sobre l’Eixample hi ha tres moments importants: l’exposició que es va fer a la Casa Elizalde; l’exposició que vam fer l’any 90-91 al Col·legi d’Arquitectes com a resultat de la trobada a Madrid, en un arxiu del Ministerio de Educación y Ciencia, de tots els documents originals de les memòries de Cerdà; i finalment, la que vam fer al 2009, amb en Joan Busquets i jo de comissaris, al Centre de Cultura Contemporània, on vam actualitzar dades i vam oferir una visió més contextualitzada del projecte de l’Eixample. 09-2020 www.dur.upc.edu LUB 50 | 1969-2019 60 Sara Bartumeus: L’exposició ‘Ciutats, cantonades’ explicava la cantonada com a metàfora de la ciutat, però també com a lloc físic, com a forma urbana. Va ser una excusa per a desenvolupar una reflexió brillant i molt àmplia sobre la dimensió cultural de la urbanitat. Aquest manifest intuïtiu i provocador exemplifica molt bé el llegat intel·lectual gens convencional del Manuel de Solà. Ricard Pie: Les formes de creixement urbà ens proposava un arsenal teòric per interpretar la ciutat a partir de la seva construcció. Les 10 Lliçons sobre Barcelona expliquen la ciutat des dels seus projectes. Si Les formes van ser fruit de la urbanística crítica que respirava els aires de finals dels seixanta, les 10 Lliçons apuntaven cap a la reconstrucció democràtica de les nostres ciutats. Xabier Eizaguirre: El Laboratori dels anys 2000 és una confluència de professionals que, com si fóssim un ateneu, ens ajuntem els dilluns, de tant en tant, per intercanviar i explicar-nos els treballs que fem, ens els critiquem els uns als altres i acabem celebrant amb un vermut: amb l’estómac ple sembla ser que entren millor la ciència i el coneixement. Álvaro Clua: Barcelona Enllaços va explorar com donar forma i significat a espais intersticials de la metròpoli. Ens podríem preguntar, mirant al futur, quins són els nous reptes socials, mediambientals o de la mobilitat que impacten sobre la forma urbana. O com aplicar el coneixement produit pel món digital i les teories de xarxes a l’estudi de la ciutat. 09-2020 www.dur.upc.edu LUB 50 | 1969-2019 61 Carles Crosas: La revista D’UR es comença a coure just fa deu anys, el primer número sortirà el 2010, i és un projecte que, com tots els que he viscut al Laboratori, de la tercera o quarta generació, mira endavant i endarrere al mateix temps. Endavant perquè li posem una ‘D’, que vol dir ‘digital’, i parlem de fer una ‘webzine’, perquè és un magazine en una web. Però a la vegada mira endarrere perquè prenem la referencia de la UR , la revista de referència dels anys gloriosos del Laboratori, i perquè la seguim fent en paper, perquè no sabem prescindir d’aquelles coses que són importants per nosaltres. Eulàlia Gómez: Ensenyar urbanisme vol dir, sobretot, despertar l’amor per la ciutat; no és tant transmetre coneixements. Avui, la informació, els estudiants la tenen. Nosaltres quan estudiàvem, hi havia un professor que ens transmetia unes fonts, ens explicava unes dades, i a partir d’aquí, nosaltres fèiem recerca i aprofundíem en aquest coneixement. Ara, la informació és molt més accessible, i la feina dels professors és ajudar a discriminar-la, ajudar a que la producció que els estudiants comparteixen a les xarxes socials sigui crítica, i ensenyar-los, al mateix temps, a llegir tot el que tenen tan a l’abast i de manera tan immediata, amb ulls crítics. És a dir, a generar esperits capaços de discernir una opinió sobre el què llegeixen. 09-2020 www.dur.upc.edu LUB 50 | 1969-2019 62